Reptes del nou pluralisme

Per Jaume de Marcos Jornada Convivncia i cohesi social Fundaci Ferrer i Gurdia

La paradoxa de la secularitzaci

Estem vivint temps de confusi: existeix confusi en lmbit poltic, en lmbit econmic i social, i inevitablement, tamb en lmbit religis. En aquest mbit concret que centrar la nostra atenci, penso que molta inseguretat i desconcert ve de la comprensi del fracs dalgunes idees que es donaven per certes i dacompliment inevitable. Veiem-ne algunes: En primer lloc, parlem de la teoria de la secularitzaci, o ms ben dit, del mite de la secularitzaci. Per qu lanomeno aix, amb un terme que t clares connotacions religioses? Abans cal aclarir qu s un mite, en el llenguatge religis. Segons el llenguatge popular es tracta duna creena falsa, un invent. En canvi, aquest no s el significat propi daquest terme. Quan els antics grecs parlaven de mites, no pensaven que fossin invencions. Els mites eren narracions que, sovint en forma allegrica, explicaven com funciona el mn. Doncs b, la teoria de la secularitzaci funcionava com un mite clssic: era una explicaci sobre

lesdevenir del mn, basada ms en expectatives que en fets comprovats.

Diu aix: El procs de modernitzaci produeix necessriament el declivi de la religi, tant a la societat com a les ments de les persones. Aquest mite ha estat vigent des dels temps de la Illustraci, i es va mantenir tant entre els pensadors del reformisme progressista dOccident com al pensament marxista i els seus derivats. Totes les manifestacions del fet religis es veien com a formes darreres dun mode de pensar que acabaria, inevitablement, per desaparixer. Per tant, no calia donar-li gaire ms importncia i es deixava en mans dels entesos, s a dir les esglsies establertes i els seus sistemes densenyament i, de fet, els efectes daquesta idea els podem comprovar avui amb la lamentable manca de centres dinvestigaci i estudis del fet religis a les nostres universitats seculars, cosa que encara sorprn ms si ho comparem amb el desenvolupament dels estudis seculars sobre la religi que hi ha a altres pasos dEuropa i no diguem ja a Estats Units i altres pasos anglo-saxons.

En canvi, darrerament hem tingut notcies que la religi, lluny desvair-se, s una realitat cap cop ms present, i tamb ms influent, a diferents llocs del mn. El creixement de lIslam, tant en la seva vessant ms fonamentalista com en formes aparentment ms moderades, s una realitat indiscutible des del Marroc a Turquia i des dIndonsia fins a Egipte i Palestina. Tamb ha aparegut un Euro Islam sovint de la m dintellectuals i de conversos occidentals. A Estats Units, per primer cop un candidat morm ha tingut serioses opcions daccedir a la presidncia del pas. I al cor dEuropa es discuteix, des de la inclusi de les arrels cristianes del continent als seus texts fonamentals, fins a ls del vel en llocs pblics o lalada que poden tenir els minarets o on ha de construir-se una mesquita o una esglsia pentecostal, moltes vegades amb aferrissada oposici dels vens afectats, un vens que potser no veurien amb tanta estranyesa la construcci duna esglsia catlica, ni que estigui dirigida i controlada per neocatecumenals, o dun centre de meditaci budista o duna botiga on facin cursos de ioga, txi-kung, terpia transpersonal i regressions de vides passades. Per una altra banda, augmenta la preocupaci per la restricci a la llibertat dexpressi a Occident quan el tema tracta de caricatures o pardies de Mahoma, per al mateix temps estan a punt de ser derogades les lleis

que penalitzen la blasfmia a Holanda i Irlanda1. Segons lhistoriador britnic David Nash, El creixent multiculturalisme de les societats europees s contrari al manteniment de les lleis contra la blasfmia. Sn, realment, temps confusos. Socilegs com Peter Berger, autor de lobra de referncia El dosser daurat, i que van defensar la tesi secularitzadora, avui estan canviant dopini. Al seu llibre La desecularitzaci del mn (1999) diu que: Tot i que certes institucions religioses han perdut poder i influncia en moltes societats, tant les creences i prctiques antigues com les noves han persistit en las vides dels individus, de vegades prenent noves formes institucionals, i en ocasions conduint-los cap a grans explosions de fervor religis2.

Realitat sociolgica i realitat jurdica

Com gestionen els poders pblics, i ms concretament lEstat, aquesta confusi: doncs, cal reconixer-ho, no gaire b. s ben conegut que, excepte els dos breus perodes republicans, no es pot parlar de res
Tom Heneghan, Dutch Blasphemy Law to Fall, Irish One May Follow, al Jakarta Globe, 1 de desembre de 2012. 2 P. Berger, The Desecularization of the World: Resurgent Religion and World Politics, Wm. B. Eerdmans Publishing, 1999, p. 3.
1

que se sembli a una idea moderna de llibertat religiosa abans de 1978, quan s aprovada la Constituci actualment vigent. Aix genera unes inrcies histriques que tots tenim present i que ara no tenim prou temps per analitzar degudament, per s innegable que aquestes inrcies i la preservaci dun determinat statu quo a la societat espanyola durant lanomenada transici democrtica, van tenir un pes determinant en el redactat final de la Constituci, en molts temes per tamb, i de forma manifesta, en larticle sobre llibertat de religi i confessionalitat de lEstat. Veiem qu s exactament el que diu la Constituci, concretament el seu Article 16:
1. Se garantiza la libertad ideolgica, religiosa y de culto de los individuos y las comunidades sin ms limitacin, en sus manifestaciones, que la necesaria para el mantenimiento del orden pblico protegido por la ley. 2. Nadie podr ser obligado a declarar sobre su ideologa, religin o creencias. 3. Ninguna confesin tendr carcter estatal. Los poderes pblicos tendrn en cuenta las creencias religiosas de la sociedad espaola y mantendrn las consiguientes relaciones de cooperacin con la Iglesia Catlica y las dems confesiones.

Sembla raonable que el desplegament normatiu daquest article no es faci de manera allada, i de fet diversos constitucionalistes han

esmentat la necessitat de tenir en compte altres articles de la Constituci, particularment lArticle 9, apartat 2, que diu aix:
Corresponde a los poderes pblicos promover las condiciones para que la libertad y la igualdad del individuo y de los grupos en que se integra sean reales y efectivas; remover los obstculos que impidan o dificulten su plenitud y facilitar la participacin de todos los ciudadanos en la vida poltica, econmica, cultural y social. [N. de lautor: El subratllat s meu.]

B, semblaria que aquest redactat no presenta gaires dificultats dinterpretaci: larticle 16 parla de la llibertat de creences i opinions, i subratlla que caldr que lEstat funcioni en cooperaci amb les confessions religioses, fent una menci de la confessi majoritria que podria interpretar-se com un mer reconeixement de la realitat sociolgica del pas. Per una altra banda, larticle 9.2 posa laccent en la llibertat i igualtat, no noms de lindividu sin dels grups dels que formi part, i que s tasca dels poders pblics garantir aquesta igualtat. Aquesta s, cal dir-ho, la interpretaci que el Tribunal Constitucional ha estat fent darrerament en els seus dictmens sobre els conflictes plantejats per individus i confessions religioses. s per aix que diversos autors, com Dionisio Llamazares i altres, defensen que la Constituci de 1978 reconeix la dimensi tant individual com collectiva de la llibertat de conscincia, la centralitat del respecte a la dignitat de lindividu, la separaci i neutralitat de lEstat laic, lactitud promocional de lEstat per

fer efectiu lexercici de les llibertats dels individus i dels grups, i el pluralisme com a valor que defensa el respecte a la diversitat i a la diferncia3. En un dels seus articles, Llamazares rebutja els intents de crear una divisi terica artificial entre el terme aconfessionalitat i el de lacitat:
Segn el TC, aconfesionalidad y laicidad, en el lenguaje jurdico constitucional, significan lo mismo: separacin sin confusin de Estado y confesiones religiosas y, al mismo tiempo, neutralidad de los poderes pblicos y del ordenamiento jurdico respecto de ellas y de las creencias religiosas o no religiosas de los ciudadanos que se integran en ellas.4

De tota manera, sabem que aquesta neutralitat no ha estat sempre respectada aix en el desenvolupament legislatiu del precepte constitucional. Per una banda, tenim els Acords de lEstat amb la Santa Seu, de 1979, que tenen rang de tractats internacionals, i que regulen les relacions entre lEstat i lesglsia Catlica en diferents mbits, incloent-hi el finanament i la presncia de lensenyament de la religi catlica a les escoles.

J.A. Pelayo Olmedo, Las Comunidades Ideolgicas Y Religiosas, la Personalidad Jurdica Y la Actividad Registral, Ministerio de Justicia, Madrid, 2007, pp. 107-109. Tamb D. Llamazares, Derecho de libertad de conciencia. I. Libertad de conciencia y laicidad, Universidad Complutense, Madrid, 1997. 4 D. Llamazares, Laicidad, sistema de acuerdos y confesiones minoritarias en Espaa, a Revista catalana de dret pblic, nm. 33, 2006, p. 74.

Per una altra banda, tenim la Llei Orgnica de Llibertat Religiosa, de 1980, que desenvolupa lArticle 16 de la Constituci, i que estableix algunes categories noves: 1. En primer lloc, estableix un Registre dentitats religioses, que permet a les comunitats religioses adquirir personalitat jurdica, i que no inclou lesglsia Catlica com a tal, perqu la seva relaci amb lEstat ja est regulada pels Acords de 1979, tot i que s que pot incloure determinades congregacions i moviments

confessionals catlics; 2. A ms, estableix el concepte de notorio arraigo per aquelles confessions que demostrin una notable i perllongada presncia en el territori o que tenen una rellevncia histrica important; 3. Per ltim, entre les religions mereixedores de la denominaci de notorio arraigo, estableix que safavorir lestabliment dacords de cooperaci entre aquestes confessions i lEstat. A ms, la llei recull altres elements importants de la vida religiosa, com ara els drets destablir llocs de culte, el de designar i donar formaci als seus ministres de culte i laccs de representants

qualificats de les religions a establiments pblics, com ara els militars, hospitalaris i penitenciaris, entre daltres. Per tant, veiem aqu una estratificaci de les confessions religioses en funci de diferents barems, que distingeix diferents drets i capacitats legals, cosa que no sembla encaixar gaire b amb el principi enunciat a lArticle 9.2 de la Constituci. A ms, com que les confessions religioses no estan sotmeses al dret com, sin a aquesta llei, les organitzacions religioses tenen unes prerrogatives especfiques que les separen daltres organitzacions reconegudes de carcter cultural o social. Avui dia, les confessions que han assolit la categoria de notorio arraigo sn la Federaci dEntitats Religioses Evangliques (FEREDE, protestants) (1985), la Federaci de Comunitats Israelites (FCI, jueus) (1985), la Comissi Islmica dEspanya (CIE, musulmans) (1989), lEsglsia de Jesucrist dels Sants dels ltims Dies (mormons) (2003), els Testimonis Cristians de Jehov (2007), la Federaci de Comunitats Budistes (2007) i lEsglsia Ortodoxa (2010). Daquests grups, noms els

tres primers tenen Acords firmats amb lEstat segons els termes de la Llei de 1980.5 Encara cal afegir-hi les dificultats per implementar aquests acords de collaboraci, pensats segons el model dels acords institucionals fets amb el Vatic, que pressuposen una estructura religiosa unificada i jerarquitzada que exerceix dinterlocutor nic amb lEstat en nom de tots els seus creients i organitzacions locals. Aquest model s molt difcil dencaixar amb religions que per la seva prpia naturalesa sn diverses i autnomes, com les esglsies i denominacions protestants, o que no tenen una estructura organitzativa clarament jerarquitzada, com lIslam. Aix va portar a forar la creaci de federacions dentitats o supraorganitzacions que eren oficialment les representants de la confessi davant lEstat, per que sovint patien internament de problemes i queixes per manca de representativitat o per conflictes entre diferents sectors que volien fer-se amb el control de lentitat representant del collectiu, i que han significat endarreriments importants en el desenvolupament dels acords institucionals. Aix fa tamb que actualment hi hagi molts recels de repetir el mateix model

Vegeu els acords al web del Observatorio del Pluralismo Religioso en Espaa,

http://www.observatorioreligion.es/diccionario-confesiones-religiosas/glosario/acuerdos_de_cooperacion.html

per a les altres religions de notorio arraigo reconegudes en dates ms recents. Les manifestes limitacions daquesta llei orgnica van esperonar el Govern de Rodrguez Zapatero a tirar endavant una reforma de la llei, que havia davanar necessriament en el cam obert pel Tribunal Constitucional amb les seves sentncies duna lacitat ms clara i menys restriccions al reconeixement dels drets de les minories religioses. Lamentablement, aquest projecte de llei, inspirat per lanterior director general de Relacions amb les Confessions, el professor Jos M Contreras, no va tirar endavant. A tot aquest complex panorama legal shi afegeix la Llei de centres de culte que va ser impulsada pel govern tripartit de la Generalitat (2009), i que venia a cobrir una mancana legal del desenvolupament reglamentari de la llei orgnica que feia que per regular les caracterstiques dels centres de culte religis sapliqus una normativa de sales de cinema i espectacles. La llei catalana plantejava a ms lobligatorietat als ajuntaments de reservar sl municipal per a s religis, una disposici que va voler ser esmenada pel primer govern de

Convergncia i Uni (2011), tot i que lacabament sobtat de la legislatura ha impedit la seva aprovaci.6

Legalitat i evoluci social

Efectivament, la societat espanyola i tamb la catalana estan, com altres societats europees, immerses en un procs de prdua de rellevncia pblica de la religi un cop establert un Estat de dret que estableix la lacitat com un dels seus principis fonamentals. I com ja hem vist, aquest procs no t un final conegut i previsible (la desaparici de la religi, segons el mite de la secularitzaci), per s que mostra una prdua de la rellevncia collectiva (social i poltica) de les confessions majoritries, al temps que va augmentant la diversificaci de les manifestacions religioses o espirituals. Com es manifesta en xifres? Un informe exhaustiu de 2009 publicat pel Ministeri de Justcia espanyol aporta dades interessants sobre levoluci de les creences entre la poblaci espanyola, parant una atenci especial a les

Vegeu El Govern modifica la Llei dels centres de culte per garantir el principi d'autonomia local, Departament de Governaci i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya (http://bit.ly/WmpYOL).

confessions minoritries7. Per una banda, com calia esperar, sembla clara la disminuci de la presncia de la confessi majoritria. Tot i que encara un percentatge molt important de la poblaci es declara catlic, pels seus costums i prctiques veiem que s una definici cultural ms que confessional. Aix, poc ms del 75% dels espanyols diuen ser catlics, per noms un 20% assisteix a missa de forma habitual, i tan sols un 4,7 ho fa setmanalment. Poc ms del 2% de la poblaci es declara practicant duna altra religi, una dada que contrasta amb la visibilitat i la importncia que polticament es dna al tema de la diversitat religiosa, per s que cal tenir en compte que aquesta xifra es referix a persones amb nacionalitat espanyola. En el conjunt total de la poblaci resident a Espanya de manera estable, les xifres sens dubte serien fora diferents. Una altra dada que ha trobat aquest estudi s lenorme implicaci dels creients de les religions minoritries en la prctica habitual de la seva fe, una tendncia ms marcada entre els evanglics i menys entre els musulmans. Tamb s important la vinculaci entre prctica religiosa i presncia en la seva localitat o barri dun centre de culte. La no existncia dun centre de

A. Prez-Agote i J. Santiago, La nueva pluralidad religiosa, Ministerio de Justicia, Madrid, 2009.

culte fa disminuir molt la prctica religiosa, particularment entre els evanglics. En el terreny de les creences, la desafecci de la poblaci s encara ms evident, perqu tan sols un 38% de la poblaci total diu no tenir cap mena de dubte en lexistncia de Du, i no arriben al 19% els que creuen en lexistncia del cel. En canvi, arriben gaireb al 31% els que creuen en lnima, una dada que caldr recordar quan parlem de les noves espiritualitats. Finalment, sobre la qesti del finanament de les confessions, gaireb la meitat (48,4%) s contrria a que lEstat ajudi econmicament a les religions, mentre que un 24% creu que shauria dajudar a totes. Per tant, veiem que a nivell de la poblaci tamb existeix un grau notable de confusi: les coses sn molt ms complicades que simplement comptar quants catlics, protestants, musulmans,

agnstics, etc. hi ha. Tenim catlics que no creuen en el parads i que dubten que existeixi Du, i segurament tamb tenim agnstics que creuen en lnima o en alguna forma de pervivncia del jo personal desprs de la mort, per que les seves conviccions no encaixen en cap de les religions reconegudes i establertes institucionalment. Tamb

trobarem molts que viuen una fe ntima, poc definida per que serveix al propsit de donar sentit als actes quotidians i al projecte de vida de cadasc. Linforme parla dexculturaci, o prdua de les arrels culturals catliques a la societat. Sn relativament pocs els que manifesten unes conviccions fermes i irreductibles, siguin en un sentit o en un altre. En aquest sentit cal assenyalar lexistncia dun corrent despiritualitat difusa, que pot beure tant dels canals religiosos habituals com de corrents psicolgics o del darrer llibre dauto-ajuda o una novella de Paulo Coelho o Alejandro Jodorowsky. Ho veiem en els gimnasos, en els centres de salut natural i en la programaci de TV3 o Catalunya Rdio, ho sentim quan arriba un gur de la ndia i es fan cues quilomtriques per sentir-lo o per fer-li una abraada, en som conscients quan un amic ens ha dit que li va ajudar a superar els efectes secundaris duna malaltia greu o a superar un divorci. Aquesta espiritualitat postmoderna, vaga i, no obstant, molt influent en diferents mbits i en la nostra forma de pensar i dactuar, va rebre el desafortunat nom de Nova Era per una moda passatgera que va haver als anys 80 que deia que estvem entrant en lEra dAquari segons el cicle astrolgic. Ara, dAquari noms ens queda la can del musical

Hair i els anuncis duna beguda isotnica, per aquella espiritualitat ha persistit i ja impregna la nostra societat8. Per buscar-ne un nom nou, jo li diria harmonisme, o cerca de lharmonia com a objectiu mxim. El budisme shi sent cmode amb aquesta forma despiritualitat, al igual que algunes formes dhinduisme i fins i tot de cristianisme (recordem els llibres de Tony de Mello, ja desaparegut), per no s ni budisme ni cristianisme. I per una altra banda, tenim el desafiament del que s diferent, del que apareix sovint com a contrast o fins i tot oposici a les conviccions ms compartides, no noms en les seves creences sin tamb en la seva conducta, en la seva dieta, en la seva vida familiar, fins i tot en la manera com va vestit. Vam comenar tenint dificultats amb els Testimonis de Jehov amb la qesti de les transfusions i, en determinats ambients, en la seva aferrissada negativa a fer el servei militar. Desprs vam descobrir lIslam, i vam veure el creixement que sembla imparable de lislamisme i lextensi de la xria en diferents pasos, el deteriorament de lestatus social de la dona. Per tamb ens sorprenen, i a alguns els espanten, els sikhs amb els seus turbants, o el

Vegeu M Del Mar Griera i Ferran Urgell, Consumiendo religin: nuevas formas de espiritualidad entre la poblacin juvenil, Fundaci La Caixa, Barcelona, 2001, pp. 80-97. Per una visi global del fenomen malanomenat New Age, hi ha molta bibliografia, per entre les publicacions ms recents cal destacar V. Merlo, La llamada (de la) Nueva Era, Kairs, Barcelona, 2007.

mormons que ens porten un llibre estrany i es reuneixen en temples on la resta de ciutadans no hi podem entrar ni saber el que passa a dins. I, tot i que no es defineixen com a religions, encara existeixen llegendes negres sobre la maoneria i altres grups inicitics, llegendes convenientment atiades per determinats grups ideolgics i meditics. En la qesti dels centres de culte i les prctiques pbliques de la religi, les paradoxes sn infinites. Sorganitzen manifestacions per oposar-se a la construcci duna mesquita (i alguns poltics fins i tot guanyen una alcaldia afegint-se a la manifestaci), es promouen tancaments de temples evanglics perqu fan massa soroll, per a nuclis rurals hi ha habitants de segona residncia que volen acabar amb el so de les campanes de lesglsia del poble a la nit, que han sonat tota la vida, perqu no els deixa dormir...
Gesti de la pluralitat: vies de mediaci i dileg entre les religions

Davant aquest panorama tan confs, les administracions han confiat sovint en les bones prctiques dassociacions i iniciatives que volen establir ponts de dileg amb les religions i, per tant, tamb entre les persones de diferents creences i conviccions. Aquests grups han desenvolupat un particular know-how de com cal tractar la

problemtica del pluralisme religis i gestionar els factors de convivncia social dindividus i grups culturals diferents per augmentar la cohesi i desincentivar la competncia i els greuges mutus. En aquest sentit, cal esmentar dues iniciatives a casa nostra que semblen molt diferents per que poden ser complementries. Em refereixo a lanomenat Grup de Treball Estable de les Religions, que agrupa als caps de les principals confessions religioses del pas, i a les plataformes de dileg interreligis de base que van aparixer sota el paraigua del Centre UNESCO de Catalunya, agrupades a la Xarxa dEntitats de Dileg Interreligis. A nivell estatal, cal esmentar a la xarxa de dileg interreligis del Pas Basc, que est fent una gran feina i amb moltes iniciatives que est tirant endavant amb fora, i tamb la Asociacin para el Dilogo Interreligioso de la Comunidad de Madrid (ADIM), que treballa a la capital tot i que amb ms dificultats. Finalment, tamb cal valorar la feina que fa la Fundacin Pluralismo y Convivencia, que depn del Ministeri de Justcia, i ara amb notables restriccions pressupostries. Una iniciativa ms sorprenent s el Centre Internacional per al dileg interreligis i intercultural Rei Abdullah, que ha obert a la capital dustria amb el suport decisiu del govern dEspanya. El ministre

dAssumptes Exteriors espanyol, el Sr. Garca-Margallo, va declarar en lacte dinauguraci del Centre a Viena que la promocin del dilogo intercultural e interreligioso es una de las prioridades transversales muy importantes de la poltica exterior espaola9. A nivell estrictament catal, el Grup de Treball Estable t caracterstiques prpies que el poden fer molt atractiu com a interlocutor, perqu t representaci al ms alt nivell de les principals confessions del pas, comenant per lesglsia majoritria. Aix afavoreix el contacte directe entre els membres dels diferents governs autonmic o locals amb els principals dignataris. Per una altra banda, els grups de dileg interreligis de base que estan agrupats a la Xarxa dEntitats, com ara lAssociaci UNESCO de dileg interreligis de la que sc president, fem una feina ms callada per de notable eficcia a nivell de carrer i de barri, que nombrosos ajuntaments valoren per la bona feina que es fa a nivell de les comunitats religioses i les famlies, sovint per part de voluntaris. A ms, abans del seu recent tancament, el Centre UNESCO va treballar activament per generar mapes del pluralisme religis (ja se nhan publicat els de Badalona, Blanes, Sabadell, Santa Coloma de Gramanet i Sant Adri del Bess), una eina

Nota de premsa dEuropa Press, publicada a elEconomista.es, 26/11/2012.

multimdia que pot ser molt til per a qui vulgui conixer la implantaci i distribuci de centres de culte de les diferents confessions a les nostres viles i ciutats. Tamb publiquem un calendari interreligis i els grups de dileg organitzen un Parlament Catal de les Religions, del que ja shan celebrat cinc edicions (a Barcelona, Manresa, Alacant, Lleida, i el ms recent a Perpiny). Quines sn les dificultats amb les que es troben les plataformes socials de dileg entre les religions: Rellevncia social: encara avui, ms de 30 anys desprs de laprobaci de la Llei de Llibertat Religiosa i 8 anys desprs del Parlament de les Religions del Mn celebrat a Barcelona, les altres religions encara es veuen com elements estranys al cos social i generen recel i desconfiana. La gent ha descobert la diversitat religiosa, s, i aix s una bona notcia. La mala notcia s que molts han arribat a la conclusi que no els agrada aquesta diversitat. s ms, estan disposats a lluitar per afeblir-la i reduir-la tant com puguin. Els grups de dileg i de mediaci encara sn petites minories que treballen en silenci per al mutu coneixement i comprensi.

 Rellevncia intragrupal: els participants a grups de dileg interreligis encara sn lexcepci dintre de les comunitats religioses respectives, de vegades fins i tot volgudament: tenir un delegat a un grup serveix per encomanar una tasca i deixar dimplicar-se personalment en el procs de dileg, que de vegades pot ser un desafiament i un motiu de reflexi i transformaci personal en trobar les prpies creences i conviccions interpellades per altres de pensament diferent que poden presentar crtiques o propostes alternatives abans no considerades
4. Reptes i propostes

s difcil preveure el que pot passar en un futur no gaire lluny. Si per una cosa es caracteritza fins ara el segle XXI s per la seva capacitat de sorprendrens. De tota manera, podem fer algunes projeccions sobre la qesti del pluralisme religis a casa nostra segons levoluci que hem vist durant els ltims anys: 1. Estic dacord amb el que apunten Peter Berger i altres socilegs de la religi, que a ms secularitzaci, el que tenim s ms pluralisme de creences i conviccions. La religi no desapareix, es transforma i sadapta a les noves

circumstncies socials. Les religions principals continuaran, segurament transformant-se, i continuaran apareixent-ne de noves. 2. Segurament continuar tamb el declivi de la confessi majoritria, que afronta una crisi greu en la prxima dcada si no ressl el problema de la crisi de vocacions sacerdotals. Caldr veure quines novetats aportar el nou Papa que surti escollit, si s que en porta alguna. 3. Saccentuaran les dues forces en tensi principals: una cap al fonamentalisme religis, amb carcter de lluita de civilitzacions, i una altra de creixent desconnexi entre les institucions religioses i la ciutadania. La tan denostada religi a la carta sestendr i afectar de manera important a les confessions, segurament obligant-les a adaptar la seva oferta i fer-la ms flexible i orientada als serveis, i amb baix comproms dels creients consumidors. En termes postmoderns, esperem un increment de la religiositat lquida o espiritualitat light. 4. Laccentuaci del pluralisme exigir un reforament de les iniciatives de dileg i cooperaci entre persones de

distintes creences i conviccions, no necessriament religioses, per defensar objectius comuns, per exemple en temes com la marginaci social, lecologisme i la defensa dels drets humans. I tamb, finalment, caldria tenir en compte els criteris segents: 1. Avanar des dels poders executiu i legislatiu en el carcter laic de lEstat, interpretant lArticle 16.3 de la Constituci a la llum del que diu lArticle 9.2 i en la lnia de les resolucions del Tribunal Constitucional. En aquest sentit seria molt important tornar a endegar el projecte de reforma de la Llei de Llibertat Religiosa tal com estava previst i en la lnia de la lacitat. 2. Deslligar definitivament la qesti de la llibertat i pluralitat religiosa de la qesti de la immigraci. El problema de les religions i les conviccions no religioses al nostre pas no s un problema dassimilaci dels nouvinguts. s una qesti de drets fonamentals que ens afecta a tots els ciutadans i ciutadanes, perqu tots tenim el dret de tenir una religi, la que vulguem, o de no tenir-la, o de deixar-la, o de canviarla. Si normalitzem la religi tal com sha procurat

normalitzar altres qestions que es consideraven de seriosa importncia pel desenvolupament democrtic daquest pas, ja haurem guanyat molt.