BUTLLET DE L'ASSOCIACI DE VENES I VENS DE LESQUERRA DE LEIXAMPLE

esquerra eixample

4 poca nm 73 - abril 2012

Us convidem a lacte festiu que preparem pel proper 11 de maig davant del solar de Germanetes...

...a la confluncia de Consell de Cent i Comte de Borrell. Hi farem activitats a laire lliure durant tot el dia i per a totes les edats!

ABRIL 2012

ASSOCIACI Bstia
LAjuntament compacta brossa sota vivendes
L'Ajuntament de BCN compacta brossa sota vivendes de l'Eixample Benvolguts amics, Em permeto un cop ms abusar de la vostra confiana per tal de mostrar-vos la injustcia que estem patint els vens de lilla de cases de lEixample, compresa entre els carrers Valncia, Rocafort i Av. Roma. Aquest cop us mostrem una recopilaci de tots els Parcs de Neteja de la ciutat que compacten brossa, us animo a que busqueu les diferncies entre el que tenim a sota casa nostra i la resta. Us recordo que si ens voleu donar suport a la nostra causa, ho podeu fer signant a la plataforma Actuable: http://actuable.es/peticiones/traslado-del-parque-limpieza-cvalencia-barcelona Prego que ens ajudeu a difondre aquest missatge per tal de denunciar labs que estem patint per part de lAjuntament de Barcelona. Fins aviat, Oleguer Fuertes
EXCURSI LA RUTA DE LEXILI La ja fa temps anunciada excursi al Rossell, de tan sols 1 dia, sha programat pel dia 14 dabril no havent-se pogut fer abans per qestions de programaci dels Museus. La sortida, com sempre, des del davant de lAssociaci a les 8,00 h. del mat. Per a ms informaci adreceu-vos al Guillem, al telfon de lassociaci 934 532 879 o a la Montserrat al mateix nmero o al 654 432 485. AVIS PELS CURSETS 2012/2013 Enguany la Festa Major se celebrar del 28 de setembre al 7 doctubre, per tant, si els professors hi estan dacord, es podrien comenar els cursos a partir del dilluns dia 8 doctubre. Per tal dassegurar-vos la plaa us podeu apuntar durant tot el mes de juny. Pel bon funcionament de les classes, els professors i professores han de saber amb quins alumnes compten i si a vegades, per les raons que siguin, un no pot assistir a una classe, seria dagrair que es fes saber, si ms no, per respecte al professorat que, com tothom sap, ho s com a voluntari. Sobre aquest tema anunciem que la manca dassistncia a la classe, sense haver-ho advertit, tindr com a conseqncia la baixa del curset. DIADA DE SANT JORDI Com cada any per aquesta diada lassociaci installar, davant la seva seu, una taula per a la venda de llibres i roses.

Serveis
OFICINA DATENCI AL CIUTAD (OAC) Arag, 311 Telfon dInformaci 010 SERVEIS -AVV Esquerra de lEixample Obert de 9h a 13h i de 17h a 21h avvee@suport.org -Dones denlla www.donesdenllac.org CENTRES CVICS -Casa Golferichs. El xalet Gran Via de les Corts Catalanes, 491 -Cotxeres Borrell Viladomat, 2-8 -Centre Cvic Urgell Comte dUrgell, 145 SERVEIS SOCIALS -C.S.S Esquerra Eixample Pars, 64 -Punt dInformaci i Atenci a les Dones (PIAD) 93 256 28 19 Mallorca, 425-433 GENT GRAN -Espai de Gent Gran Rosell, 78 -Espai de Gent Gran M. Aurlia Capmany Enric Granados, 47 GURDIA URBANA Emergncies 092 SERVEIS URGENTS Telfon nic demergncies 112 Urgncies sanitries 061 Mossos dEsquadra 088 Cos Nacional de Policia 091 Bombers 080 SALUT -CAP Eixample 93 227 98 00 Rosell, 161, 1r -CAP Borrell Comte Borrell, 305 -Hospital Clnic 93 227 54 00 Villarroel, 170 EQUIPAMENTS ESPORTIUS Poliesportiu Joan Mir FARMCIES www.farmaciasdeguardia.com

Escriu-nos!
Aquesta secci est oberta a tots els lectors i lectores del Butllet. Podeu escriurens a: Butllet de lAssociaci. Bstia Avda. de Roma 139 baixos 08011 Barcelona O b per correu electrnic a: revistaavvee@yahoo.es

ASSOCIACI Editorial
Inici de singladura
Inici de singladura sota una atmosfera de tempesta. El passat 18 de gener, lassemblea anual de la nostra Associaci elegia, entre dues candidatures concurrents, una nova Junta. La primera revista que es publica sota el seu mandat arriba a les vostres mans desprs de la vaga general del 29-M. Vivim temps dincertesa. Lluny de remetre, la crisi que va comenar fa quatre anys amb lesclat de la bombolla immobiliria sha installat en la nostra societat, i est causant veritables estralls. Atur, precarietat, desnonaments... Per tamb augment dels transports, de lelectricitat i, alhora, retallades en sanitat, educaci i prestacions socials, parlisi en la realitzaci dequipaments llargament reivindicats. Tot all que afecta la vida quotidiana dels nostres barris, de la nostra gent, es cou, fins i tot per damunt de la voluntat dels governs sorgits de les urnes, en llunyans i inabastables centres de poder, i aparentment com a conseqncia duna tenebrosa fatalitat. No hi ha, per, esdeveniments inevitables; no hi ha un sol cam possible per sortir de la crisi (enteneu: austeritat pressupostria i privacions per a les classes populars). Hi ha opcions diferents i interessos contraposats. La ciutadania, prenent-ne conscincia i prenent la paraula, pot acabar pesant sobre aquestes opcions, sobre les poltiques pbliques. A tall dexemple, a Catalunya, el frau fiscal, essencialment els impostos que evadeixen grans empreses i famlies benestants, representa sis vegades la suma de les retallades del Govern en despesa sanitria i educaci. Aviat far un any, sorgia el 15-M, un moviment social profundament crtic amb les mancances i perversions, cada cop ms insofribles, de la democrcia poltica heretada de la transici. Qui mana de deb? Sota la influncia de poderosos lobbys econmics, es va perfilant un nou model de ciutat. Del no-res sorgeixen projectes que privatitzen lespai pblic i nexpulsen venat i artesanat, com a la Marina del Port Vell. El Govern perd la dignitat i la vergonya mirant datraure a Catalunya el complex dhotels i casinos Eurovegas. Alhora, es promou una expansi constant del turisme, que desdibuixa les mesures de racionalitzaci que havia impulsat el venat pel que fa a apartaments turstics o

ABRIL 2012

saturaci doferta hotelera. Plans dequipaments cabdals per a la cohesi social dels barris (Germanetes, la Model, Glries...) sajornen per manca de recursos o b es posen en qesti i sobre la porta a alternatives especulatives. Els serveis pblics pateixen una constant erosi: des dels transports fins a la xarxa descoles bressol. Els drets cedeixen terreny davant la beneficncia, revers compassiu del liberalisme. Aix, sense que ning no ho plantegi formalment, es va perfilant una Barcelona invertebrada, amb creixents injustcies i diferenciacions socials, amb guetos per a rics i barris empobrits i conflictius; una ciutat altament contaminada, transformada en un immens parc temtic i sense un entramat econmic sostenible: indstries dalt valor afegit, sectors reconvertits en activitats dinters social i mediambiental, comer de proximitat, cooperativisme... Una altra Barcelona i uns altres barris sn possibles, coherents amb els anhels de progrs del venat. En sn la prova els centenars de milers de conciutadanes i conciutadans que han sortit al carrer el 29-M. Tamb ho sn la vitalitat i les propostes de millora diniciatives com ara Recreant crulles, sorgides de lassemblea indignada de lEsquerra de lEixample. No ho s menys la mobilitzaci de les AMPA i del personal educatiu del barri al voltant de lexigncia de places suficients a lescola pblica i de la defensa del model dxit de les escoles bressol. La nova Junta de lAVVEE vol inscriure els seus esforos en aquest procs, incipient per prometedor, de reactivaci del teixit associatiu i dacci conscient de la ciutadania. Ms que mai, necessitem enfortir les associacions venals i crear sinergies amb totes aquelles entitats i moviments que comparteixen les nostres inquietuds. De la indignaci a lalternativa: aquest ha estat el lema de la 40 assemblea de la FAVB, celebrada el 24 de mar a la Sagrera. s un bon resum dall que pretenem fer: enfortir el nostre esperit crtic i, alhora, conservar la nostra capacitat de proposta; mantenir la interlocuci amb ladministraci municipal, tot mobilitzant lopini pblica i promovent la participaci ciutadana. Vet aqu la nostra contribuci. Vet aqu la crida que us adrecem, venes i vens, perqu ens acompanyeu en aquest viatge.

Qui som
Eixample.- Butllet gratut de lAssociaci de Venes i Vens de lEsquerra de lEixample. Coordinaci i Direcci: Sylviane Dahan Sellem. Maquetaci: MEDIAactive, S.L. Collaboracions: Merc Otero Vidal, Josefina Mirandes Grabolosa, Irene Beltran, Esperanza Fernndez, Pilar Gabriel Pascual, Oleguer Fuertes, Silvia Macedonia, Nria Soler, Luis Benvenuto, David Fernandez, Josep Gabriel Marqus, Xavier Montagut, Centre de Normalitzaci Lingistica, Dones dEnlla, Sindihogar/Sindillar, Associaci Catalana de Llevadores, Assemblea de lEsquerra de lEixample, Assemblea 0-3, Nria Vidal de Llobatera Pomar. Fotos: Maria Gonzalez, Xavi Rius, Isabel Chacon, Csar Guia. Portada: MEDIAactive, S.L. Publicitat: Josep Gabriel. Els anunciants es poden posar en contacte amb en Josep Gabriel a travs de la mateixa adrea, a le-mail: revistaavvee@yahoo.es o al telfon 93 453 28 79. Shan de fer arribar els anuncis tal i com es vol que surtin publicats. LAssociaci no es fa responsable de les opinions dels collaboradors del Butllet. Edita: Associaci de Venes i Vens de lEsquerra de lEixample (AVVEE). Impressi: MEDIAactive, S.L. Dipsit legal: B-33086-96 Avinguda de Roma, 139 baixos. Telfon: 93 453 28 79 e-mail: avvee@suport.org / web de lassociaci : avvee.voluntariat.org o www.avvee.entitatsbcn.net

ABRIL 2012

ASSOCIACI
Lescriptora Teresa Pmies ha mort a Granada als 92 anys dedat

nformacions
de lassociaci
Curs 2011 - 2012
Manualitats Modisteria patrons confecci i retocs Pintura a loli Pintura sobre roba Punt de creu i brodat mallorqu Tai-txi Country Memria Ioga Control mental Laca i policromia Restauraci de mobles petits Curs diniciaci a la llengua catalana Mitja Ganxet Dibuix

IDIOMES (diferents nivells) - Alemany - Angls - Castell - Catal - Catal per a persones nouvingudes - Conversa en angls i francs - Francs Literatura catalana Histria de lart Parelles lingstiques Informtica Boixets - Frivolit Estany Fang Labors Macram

FESTES, VIATGES I EXCURSIONS

Als locals de lAssociaci celebrem les festes tradicionals: onze de setembre, la castanyada, prenadal, etc. El nostre company Guillem sha fet crrec dorganitzar novament les excursions que venem fent peridicament. Al local de lAssociaci trobareu anunciades les que saniran programant de cara a la tardor.

Composici de la Junta de lAVVEE elegida a lassemblea ordinria del 18 de gener

Llus Rabell - President Toni Colomina Sot-president primer Montse Roma Sot-presidenta segona Ramon Bertran - Tresorer Maria Gonzlez Secretria En la propera edici daquesta revista publicarem un projecte de nous Estatuts de lAVVEE, que hauran de ser debatuts i aprovats, si sescau, en el decurs duna Assemblea Extraordinria, ulteriorment convocada per la Junta. Convoquem les noves scies i socis a una reuni dinformaci sobre lassociaci, al local de lAVVEE (Avinguda de Roma, 139). DIJOUS 3 DE MAIG A LES 20H

Banc dIntercanvi dObjectes i Serveis

1er dijous de cada mes a les 19:30h.

L'escriptora Teresa Pmies (Balaguer, 1919) ha mort a Granada als 92 anys d'edat. Pmies va ser una dirigent destacada de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC) durant la Guerra Civil i es va haver d'exiliar desprs del conflicte. Va viure molt anys al nostre barri. En la seva faceta com a escriptora, Pmies havia publicat novelles, dietaris, narrativa i reportatges. Tamb va destacar pel seu activisme poltic, com a secretria femenina de la JSUC. Durant el perode de la Guerra Civil havia participat a diversos mtings. El 1939 marxa a lexili que la porta a Frana, Cuba, Repblica Dominicana, Mxic i Praga. Retorna a Catalunya el 1971. Era Creu de Sant Jordi de la Generalitat (1984), Medalla dOr al mrit artstic de lAjuntament (2000) i Premi dHonor de les Lletres Catalanes (2001) Teresa Pmies era la companya del dirigent comunista Gregorio Lpez Raimundo i mare de lescriptor Sergi Pmies. El nou Centre Cvic del barri porta el seu nom grcies a la demanda de lAssociaci de Venes i Vens de lEsquerra de lEixample

El local de lAssociaci est obert a tothom, de les 17h a les 21h, per qualsevol activitat social.

DONES

ABRIL 2012

Entrevista feta per Silvia Macedonia de la Rimaia a la Vocalia de Dones de lAVVEE

Quines son les diferents postures que hi ha en el debat sobre la prostituci? Hi ha nombrosos matisos i tamb utilitzacions abusives dels termes. El Senyor Trias, per exemple, es declara abolicionista. Frana tamb. Tanmateix,les poltiques pbliques de Sarkozy com les darreres mesures de lajuntament de Barcelona sn ms aviat prohibicionistes: pretenen expulsar de lespai pblic,criminalitzant-les, les dones en situaci de prostituci. Hi ha posicions favorables a una regulaci del comer sexual (Alemanya, Holanda, Sussa, Austrlia tenen legislacions en aquest sentit). Hi ha, finalment, lptica que es coneix com a abolicionisme feminista, que considera la prostituci com una violncia de gnere i com una manifestaci de dominaci patriarcal, inacceptable en una societat democrtica. s la filosofia que inspira lanomenat model nrdic: poltiques deducaci i prevenci, cstig del proxenetisme, suport a les dones prostitudes (en qualsevol circumstncia considerades com a vctimes dun abs), responsabilitzaci i, finalment, cstig dels clients prostitudors. Cal dir que les mesures dalguns falsos abolicionistes i autntics prohibicionistes es conjuguen dall ms b amb els interessos de la patronal de les indstries del sexe: es tracta de netejarels carrers i omplir els bordells. A la Jonquera tenim el prostbul ms gran dEuropa. La darrera moci que es va fer a lajuntament per aconseguir una regularitzaci de la prostituci al carrer en qu consistia? Per qu no es va poder tirar endavant? Es una qesti ideolgica i que demana una clara voluntat poltica i coratge per donar una resposta social, solidria i no pas repressiva - a una realitat complexa. Quantes prostitutes hi ha actualment a Barcelona? Quantes treballen al carrer? El servei municipal Abits (Abordatge integral del treball sexual) ha ats 410 dones en 2011. Sn dones que exerceixen al carrer i que aquest servei arriba a contactar. Les altres, inaccessibles, s impossible saber-ne la xifra exacta. Els Mossos, per exemple, han fet estimacions sobre el nombre de noies xineses recloses en els pisos bordell de lEixample, parlant dalguns centenars. Sota quines condicions laborals? En els casos de noies romaneses o nigerianes, frriament controlades per mfies proxenetes, o de les noies asitiques recloses, ms aviat convindria parlar de situacions properes a lesclavatge. Per a les dones que es guanyen la vida fent carrers, no hi ha condicions laborals, sin la precarietat i la desprotecci ms absolutes. Ms aviat perden la seva vida intentant sobreviure. 87 % de les dones ateses per Abits sn estrangeres, pobres... i joves. En la prostituci, no hi ha relleu generacional de dones autctones. Les zones econmicament ms deprimides del planeta i les minories tniques ms maltractades forneixen el gruix de les vctimes del comer sexual.

Quines conseqncies tindria per elles laplicaci de la nova normativa? Expulsar-les de lespai pblic, criminalitzar-les i allar-les davant lopini pblica, empnyer-les cap a llocs inaccessibles per als serveis socials i entitats que tracten de donar-los suport, reforar el control de les mfies proxenetes i les indstries del sexe. Segons estimacions de fa tres anys probablement ja superades aquest sector generava a lEstat espanyol un volum de negoci de ms de 18.000 milions deuros. (Gaireb deu vegades les retallades del Govern en pressupostos socials). Quines son les dificultats actuals de les prostitutes en la seva feina? Les dificultats sn problemes administratius(moltes no tenen papers, accs a la seguretat social, vivendes, tenen infants a crrec...), problemes de pobresa (viuen al dia, ninguna s fa rica), de salut (molts clients volen relacions sense preservatiu, cosa que les obliga a avortar ms sovint...), de violncies i abusos diversos. Per, sobretot, lexercici de la prostituci comporta una profunda destrucci de lautoestima, situacions destrs similar al que es pateix en situacions de guerra, drogodependncies... tot plegat fa que sigui mol difcil sortir daquest mn. La crisi actual ho agreuja tot. Les dones que han aconseguit abandonar la prostituci sanomenen a si mateixes supervivents. Ha emprs l'ajuntament o algun altra instituci alguna mesura per millorar les seves condicions? El servei Abits, endegat sota el mandat anterior com a contrapunt de lordenana de civisme, dna suport jurdic, assistencial i de formaci laboral a aquestes dones. s un servei nic a Catalunya i a tot lEstat. Enguany, sha augmentat el pressupost daquest servei i estan previstos projectes que podem considerar positius. Les noves disposicions promogudes pel PP i assumides per CiU contradiuen la filosofia i el treball daquest servei. 26/3/2012

ABRIL 2012

DONES

ABRIL 2012

NO COSIREM LES VOSTRES RETALLADES. VOLEM PA I VOLEM ROSES!

El 1912, les treballadores txtil van fer vaga a Massachusetts per defensar els seus drets. 100 anys desprs encara estem mobilitzades per demanar el mateix: Volem pa i volem roses. I s que els nostres governants pretenen que les classes populars, i especialment les dones, paguem la crisi daquest sistema capitalista i patriarcal.. Tenim motius per creure que el nombre esgarrifs de dones mortes, vctimes de la violncia de gnere que noms pot agreujar-se amb la pobresa que sinstala a milers de llars. Les reformes del PSOE, abans, i ara del PP i CIU, del mercat laboral i de la negociaci colectiva es perfilen com una nova agressi contra els nostres drets. La congelaci salarial, la flexibilitat horria, de feines i de contractes, la disminuci salarial de fins un 20% per les mares amb jornada reduda al sector pblic, labaratiment de lacomiadament, la negaci de les prestacions de latur i del dret de vaga a les treballadores de la llar, les exclusions del PIRMI, les restriccions pel que fa a la Llei de Dependncia, la reforma del sistema de pensions... tot plegat impedeix la nostra independncia econmica i ens barra el pas a una vida digna i independent. Alhora, les retallades en la despesa pblica (sanitat, educaci, serveis socials...), lencariment del transport... impliquen ms crregues de treball de cura per a les dones, agreujant desigualtats i discriminacions. Aquestes retallades sn per a nosaltres una autntica declaraci de guerra. En particular, en aquest centenari, donem especial suport a les exigncies del sindicat Sindihogar/Sindillar de treballadores i treballadors de la llar de Barcelona que shan organitzat per aconseguir: Que el seu treball sigui reconegut i valorat com els altres. Que en els llocs de feina no siguin denigrades per causa del seu color, tnia, creences religioses, sexes, orientaci sexual... La seva total inclusi en el rgim de la seguretat social. Criem necessria una campanya de sensibilitzaci adreada al conjunt de la ciutadania i molt especialment a les persones que contracten personal domstic, aix com a les prpies treballadores daquest sector. Latur i la precarietat laboral entre les dones joves (47%), i la impossibilitat daccedir a un habitatge a preus socials no especulatius, anulen els seus projectes de vida, mentre les dificultats per accedir a un habitatge dificulten les separacions en cas de maltractaments. Latur mascul redueix tamb les opcions per a les dones, que ens veurem cada cop ms empeses a emigrar, a tornar a casa per assumir el treball de cura, a la precarietat, o a anar als bordells organitzats per les indstries del sexe. La crisi provocada per aquest sistema capitalista impedeix les dones joves gaudir del dret a la maternitat desitjada, mentre que laccs a lavortament en el marc de la sanitat pblica continua patint agressions per part daquest govern, convertint el dret davortar en una carrera dobstacles. mentre la ideologia de dretes duna part de la societat i la jerarquia eclesistica en un estat suposadament laic de la m de les congregacions ms influents i reaccionries, com lOpus Dei, la dreta i lextrema dreta pretenen imposar la seva visi del mn i liquidar el dret de les dones que no pensen com ells, a decidir, augmentant la vulnerabilitat i les violncies estructurals que patim a cpia de retallades tamb en els programes de prevenci i coeducaci. Tot aix s el resultat de la combinaci del Patriarcat i del Capitalisme ms salvatge. Les dones no ho podem permetre, no ens ho podem permetre!! Com deia recentment el milionari americ Warren Buffet: I tant que la lluita de classes existeix! La meva va guanyant. Les dones haurem de ser tan lcides com els nostres adversaris sistmics. Les dones volem cosir les nostres alternatives: - Dret a la sanitat i a leducaci, laica, pblica, gratuta i de qualitat, comenant per les escoles bressol. - Contra la pujada del preu del transport: gratutat per les persones en situaci datur, precarietat o pobresa. - Dret a un habitatge digne, a preus socials no especulatius. - Treball digne i salari digne. Repartiment del treball sense reduccions salarials. Poltiques de plena ocupaci. Garantia de pensions dignes. - Ni acomiadaments, ni reduccions salarials al sector pblic. - No al pagament dels deutes ilegtims que engreixen els profits bancaris. Les dones no pagarem una crisi que no es nostra. - Persecuci del frau fiscal, supressi de les SICAV, fiscalitat progressiva, aplicaci dels impostos de successions i patrimoni. - Creaci duna Banca Pblica sota control social. - Responsabilitzaci dels homes, repartici del treball domstic i de cura. I per ltim, No volem oblidar, en aquest dia, totes les dones i nenes invisibilitzades de la nostra societat, vctimes del trfic dessers humans i de lesclavatge sexual, aix com de totes les dones vctimes de la violncia, la misria i la mentalitat masclista d arreu del mn. Les dones volem pa, per tamb volem roses!!! *** Firmants: Vocalia Dones FAVB - Sindihogar/Sindillar (treballadores i treballadors de la llar de Barcelona) Collectiu de dones feministes Gata Maula - comisin feminista de Alternativas Joves- Vocalia de Dones de lEixample - Dones dEnlla - donesdesdebaix-CornellPlataforma pel Dret a no Ser Prostitudes Grup de dones de LI - Dones Llibertries - CGT .

8 DE MAR 2012 - Dia Internacional de les Dones Treballadores

ABRIL 2012

DONES
Pa i roses
A mesura que marxem cap a una nova albada Milions de cuines fosques, milions de grises llars Siluminen de joia amb la claror sobtada. Per tot arreu sescolta: Pa i roses! Pa i roses! Alant-nos per ser lliures, tamb lluitem pels homes. Frem les seves mares, seran nostres companys. La suor ve amb nosaltres al llarg de lexistncia Amb lnima afamada. Volem pa i volem roses! Recordarem el rostre de tantes dones mortes. Elles ens ensenyaren el crit antic pel pa. Gaireb no gaudiren de lamor ni la bellesa. Amb nosaltres somriuen. Volem pa i volem roses! A mesura que avancem sallunyen les tenebres. Les dones obren via per a la humanitat. Mai no serem esclaves, mai ms serem sotmeses. Cau una i deu saixequen. Volem pa i volem roses! Barcelona, 8 de mar 2012 Dones dEnlla

Maite, no toblidem

Campanya a favor del dret a lavortament

8 DE MAR, DIA INTERNACIONAL DE LA DONA, lAssociaci Catalana de Llevadores, el Comit 1r de Desembre, la Xarxa de Dones per la Salut, la Secretaria de Dona de CCOO, la Campanya a Favor del Dret a lAvortament, el Programa de Dones, Salut i Qualitat de Vida del CAPS i lAssociaci de Planificaci Familiar de Catalunya i Balears, com a entitats especialitzades en lmbit de la salut sexual i reproductiva i la defensa dels Drets Sexuals i Reproductius de les persones, volem fer pblic el nostre posicionament a favor de la dispensaci de la pndola anticonceptiva demergncia a les farmcies i sense recepta. En aquest sentit volem deixar clares tot un seguit dargumentacions: 1. que s un mtode recomanat per lOrganitzaci Mundial de la Salut (OMS) per tal de prevenir embarassos no desitjats. Segons lOMS no hi ha contraindicacions mdiques i est inclosa en el llistat de medicaments essencials que sn segurs,considerats indispensables per a prevenir un problema de salut i que han demostrat cientficament la seva eficcia. 2. que NO existeix cap evidncia cientfica que avali el posicionament que prendre-la de forma repetida t efectes secundaris importants. 3. que es tracta duna mesura preventiva que facilita, a les dones, laccs a la pndola per millorar la seva salut sexual i reproductiva. 4. que valorem positivament aquesta mesura perqu ha contribut a aconseguir la tendncia a la baixa de les interrupcions dembars en els grups de dones joves, segons les ltimes dades publicades pel Ministeri corresponent. 5. que a altres pasos europeus on aquesta mesura porta molts ms anys dexperincia ha aconseguit un descens important dembarassos no desitjats. 6. que es tracta dun mtode anticonceptiu demergncia que existeix per utilitzar-lo quan falla el mtode ds habitual per EN CAP CAS es tracta dun frmac amb efectes abortius. I per tant, exigim al Govern de lEstat i al Govern de Catalunya: - que mantinguin la lliure dispensaci de lanticoncepci demergncia a les farmcies a totes les dones a partir dels 16 anys, tal i com sest duent a terme sense problemes en els ltims temps. - que sinclogui la dispensaci daquesta pndola a travs de la xarxa sanitria pblica de forma gratuta a la resta de lEstat tal i com es porta fent a Catalunya des del 2005. - que es promogui la formaci i la coordinaci entre les persones professionals implicades en aquesta dispensaci. - que fomentin i inverteixin recursos en programes deducaci sexual a les escoles i en laccs universal als mtodes anticonceptius ja que sn les dues niques mesures que ajudaran a prevenir els embarassos no desitjats. Aix doncs, des de les nostres entitats volem manifestar el rebuig absolut a qualsevol postura contrria a la lliure dispensaci de lanticoncepci demergncia que noms respon a una actitud ideolgica i moralista que no t present, en cap moment, el dret a la salut de les dones. Alhora, insistim en recordar que els governs tenen lobligaci de garantir tots els drets, entre els que shi troben els Drets Sexuals i Drets Reproductius. Per a ms informaci poseu-vos en contacte amb Eva Vela 675782 319, Montse Pineda 629 988 394 o Slvia Aldavert 663917170

DRETS LABORALS

ABRIL 2012

El treball domstic estrena regles i dubtes

L'ocupaci domstica s'acosta ja en condicions laborals a les de la resta de feines. Des del passat dia 1 de gener, les empleades de la llar han de comptar amb contracte laboral, retribucions en metlic equiparables al salari mnim interprofessional i cotitzacions per compte de l'ocupador des de la primera hora de feina. La llei que fixa aquests canvis ja est en vigor, si b l'Administraci ha donat una moratria de sis mesos, s a dir fins al 30 de juny, perqu els afectats puguin adaptar-se a una normativa que aspira a normalitzar la situaci de milers de treballadors. Tant UGT com CCOO qualifiquen aquesta nova llei de "pas histric", encara que asseguren que al sector encara li queda molt recorregut per equiparar-se completament en drets laborals. Una de les seves principals reclamacions ara s que les empleades domstiques tinguin dret a prestaci d'atur, llacuna que la reforma no ha resolt. Durant les darreres setmanes, les dependncies de la Seguretat Social i tamb dels sindicats han rebut un aluvi de consultes, tant de treballadors com d'ocupadors, expressant els seus dubtes sobre la nova regulaci laboral. En les segents lnies es resumeixen algunes de les principals novetats que recull la darrera normativa: Qu es considera treball domstic? Segons una guia que acaba de divulgar el Ministeri de Treball, dins del rgim especial del servei de la llar hauran d'estar incloses totes aquelles persones que realitzin treballs domstics, cura o atenci dels membres d'una famlia, o un altre tipus de treballs com guarderia, jardineria, conducci de vehicles, quan aquests formin part de les tasques domstiques. S'exclouen les relacions concertades a travs d'empreses de treball temporal o els treballs que es realitzin a ttol d'amistat. Les altes poden tramitar-se a les oficines de la Seguretat Social o per via telemtica. El primer trmit per a les llars ocupadores ser obtenir l'anomenat Codi de Compte de Cotitzaci (CCC), entrant a formar part d'un registre empresarial. Una vegada donada d'alta la treballadora, les cotitzacions es pagaran per domiciliaci bancria. Per a 2012, les cotitzacions que abonar l'ocupador oscilaran, en funci del salari percebut, entre 16,5 i 137 euros al mes. La part que abonar la treballadora i que es descomptar en la nmina varia entre 3 i 27 euros. Qui ha de fer els trmits? Els ocupadors, s a dir, les famlies, hauran de ser els qui donin d'alta la treballadora a la Seguretat Social. En el cas que l'empleada treballi en diverses cases, cadascuna de les famlies haur de cotitzar una part proporcional. Quant es cobrar? La treballadora domstica cobrar, com a poc, el salari mnim (641 euros al mes) en el cas que estigui treballant a jornada completa (40 hores setmanals). Si la jornada s inferior, el salari ser proporcional tenint sempre com a referncia l'esmentat sou mnim. Si l'empleada treballa per a diverses famlies, entre els sous que percep entre totes elles ha d'arribar al salari mnim. Segons la nova normativa, la treballadora t tamb dret a dues pagues extraordinries. La llei regula a ms l'anomenat pagament en espcies, aquell que reben les treballadores internes per manutenci. Aquests pagaments no podran reduir el sou en metlic per sota del salari mnim en cap cas. Com seran les jornades laborals? La jornada mxima setmanal ser de quaranta hores. Entre el final d'una jornada laboral i l'inici de la segent hi haur d'haver un descans mnim de dotze hores. La normativa regula tamb l'anomenat temps de presncia, aquell que no es considera de treball efectiu, sin que es passa a casa de la famlia a disposici de l'ocupador per sense realitzar cap treball. Aquest no podr ser superior a les 20 hores per setmana. Com seran les vacances i descansos? El descans setmanal mnim, segons recull la nova llei, ser de 36 hores seguides que, assenyala, "generalment, seran la tarda de dissabte o el mat de dilluns i diumenge sencer". Les empleades tamb tindran dret a 30 dies naturals de vacances, seguits o fraccionats en perodes. Quins permisos tindran a partir d'ara les empleades domstiques? La normativa recull, entre d'altres, alguns permisos com quinze dies en el cas de matrimoni, dos dies per naixement o mort de parents de fins a segon grau de consanguinitat, i un dia per trasllat de vivenda. Hi ha indemnitzaci en cas d'acomiadament? Si l'acomiadament es declara improcedent, les indemnitzacions ser equivalent al salari corresponents a vint dies naturals multiplicat pel nombre d'anys de servei, amb el lmit de dotze mensualitats. SINDIHOGAR/SINDILLAR, ... el primer sindicato de trabajadoras/es del hogar y de cuidadoras/es en el estado espaol

Com ha de ser el contracte? Ser per escrit, per obligaci legal, sempre que tingui una durada superior a les quatre setmanes, s a dir, un contracte a temps parcial. El document haur de recollir informaci sobre els aspectes generals de la relaci laboral, com el salari a percebre, la jornada que es realitzar o, si n'hi hagus, les anomenades prestacions salarials en espcie, s a dir, la manutenci i allotjament de l'empleada. Com es cotitzar? Les empleades de la llar s'integren de fet en el Rgim General de la Seguretat Social. Al contrari que fins ara, els ocupadors hauran de cotitzar per les treballadores des de la primera hora.

Tot aix planteja la necessitat de dignificar el treball domstic i de cura, reconeixent la seva funci social. Cal una implicaci de la societat en el repartiment just del treball domstic: no ha de ser suportat essencialment per les dones. I s necessari obtenir laplicaci dels drets de les treballadores de la llar. Parlem-ne el dijous 19 dabril a local de lavvee, Avinguda de Roma, 139 baixos Vocalia de dones de lassociaci de Venes i Vens de lEsquerra de lEixample

10

ABRIL 2012

EDUCACI

ABRIL 2012

11

Manifest de la plataforma en defensa del model descola bressol pblica i serveis complementaris de lajuntament de barcelona
Lequip de govern de lAjuntament de BCN ha informat de tot un seguit de canvis que afecten lactual model de les escoles bressol fins al punt de significar un greu retrocs pel que fa a la seva qualitat i una greu amenaa per a la seva continutat que podria connotar el seu desmantellament definitiu. Els canvis sn el segents: Increment dinfants a cada grup dedat. Fins ara: 7 infants per al grup de 0 a 1 any; 10 per als grups d1 a 2 anys i 18 per als grups de 2 a 3 anys. A partir del curs 20122013: 8, 13 i 20 infants respectivament. Aquest increment, el mxim que permet la llei, significa uns 900 infants ms a les escoles disminuint, al mateix temps, recursos humans. Hores de suport educatiu de migdia. Fins ara: 3 hores i 1/2 per a cada grup. A partir del curs 2012-2013: 3 hores per a cada dos grups dinfants. Aquesta reducci de la meitat de la plantilla de suport, sumada a lincrement de rtio, a ms de deixar moltes persones sense feina, suposa una clara disminuci en la cura i atenci dels infants en les seves necessitats bsiques com sn lalimentaci, la higiene i el descans. Daltra banda, posa en perill el respecte a la individualitat dels infants i el valor educatiu que t la vida quotidiana a lescola. Externalitzaci de la gesti de tres escoles. EBM Jan, EBM Caspolino i EBM Patufet de Navas. A linforme del Sndic de Greuges de setembre de 2007 sobre lEscolaritzaci del 0-3 a Catalunya, ja es planteja que lexternalitzaci descoles realitzades per altres ajuntaments ha comportat una prdua de qualitat, un deteriorament de les condicions laborals i, sovint, un encariment per a les famlies. Aturada en la construcci de noves escoles. Una mesura totalment contradictria amb laltssim nivell de demanda no atesa denunciada pel mateix equip de govern. La PLATAFORMA EN DEFENSA DE LESCOLA BRESSOL PBLICA I ELS SERVEIS COMPLEMENTARIS DE LAJUNTAMENT DE BARCELONA vol ser una expressi colectiva de la comunitat educativa ciutadana -oberta, compromesa i plural- que al llarg de ms de 40 anys ha construt la xarxa descoles bressol i espais familiars municipals. En conseqncia, les entitats sotasignants VOLEM MANIFESTAR QUE: 1- Leducaci, en una societat democrtica, a ms de ser un dret recollit a totes les normatives vigents, s un recurs per construir una societat cohesionada i justa i, per fer-ho possible, leducaci pblica ha de ser leix principal. Els primers anys de vida sn fonamentals en el desenvolupament de les persones i leducaci infantil s un dels millors camins per afavorir-lo. LUNICEF proclama que les decisions que es prenen i les activitats que es realitzen en nom dels nens i nenes de la petita infncia, influeixen, no solament en la manera com els infants es desenvolupen sin tamb en la manera com els pasos progressen. Invertir en una educaci infantil de qualitat possibilita una societat ms equilibrada i sostinguda que continu estenent el seu benestar a la globalitat. 2- Les escoles bressol municipals tenen un llarg recorregut i actualment sn un referent pedaggic en el mn de leducaci infantil. Inicialment varen sorgir com a resposta social i aportaci educativa en latenci als infants ms petits, en un moment histric de notable incorporaci de les dones al mn del treball retribut. Colectivament, hem anat construint un model municipal que concep un infant capa, un model que atn la diversitat i les diferents realitats socials, i que vetlla per oferir escoles obertes amb la participaci i el dileg de les famlies. Les escoles bressol i els serveis complementaris ofereixen als nens i a les nenes de la ciutat, un conjunt datencions i experincies ajustades i riques per un creixement saludable fsic, emocional, social i intelectual, compartint latenci amb les famlies, ms enll del seu poder adquisitiu. 3- Professionals, famlies, comunitat educativa i administracions, malgrat els conflictes i les dificultats, durant ms de trenta anys hem pogut fer pals que qualitat s coneixement i respecte per aquest cicle, s formaci i innovaci i, sobretot, dotaci de recursos humans i econmics per dur a terme el projecte deducaci del 0-3 com a primer cicle de leducaci infantil dins lestructura del sistema educatiu. Ara, continuem treballant i mantenint el comproms diari per oferir una educaci de qualitat als infants de Barcelona. En aquest moment, quan sest prioritzant la rendibilitat econmica per davant dels projectes educatius, rebutgem latreviment dintentar desmuntar el model existent, fruit danys de treball i que ja forma part del patrimoni de la ciutat. Per tot el que hem esmentat, en defensa dels drets de linfant a una educaci de qualitat i per tal datendre les necessitats de les famlies i les noves realitats socials: Rebutgem qualsevol forma de privatitzaci i externalitzaci Reclamem a ladministraci millorar i extendre la xarxa descoles bressol i serveis complementaris de gesti pblica Exigim lestabilitat laboral dels professionals que porten endavant un projecte educatiu com, com sn el personal inter i les educadores de suport. Rebutgem qualsevol intent dincrementar les quotes pagades per les famlies per tal de no agreujar la situaci que pateixen actualment. En conseqncia, volem que lequip de govern retiri les mesures del canvi de model esmentades i treballem conjuntament per una escola pblica de qualitat. EL 0-3 HI S! JUNTS PODEM! Barcelona, gener del 2012

Un Programa Pilot de Suport a la lectura dirigit a lalumnat deducaci primria sha impulsat en lespai de lantiga Biblioteca Lola Anglada.

Informaci:

Centres educatius que participen en la fase inicial: Escola Mallorca, Escola Aur, Centre educatiu concertat Sagrada Famlia.

12

ABRIL 2012

VOCALIA FESTES

ABRIL 2012

13

FESTA CARNESTOLTES

On s en Wally? O ms ben dit enmig de tanta disfressa, on s la Montse?

14

ABRIL 2012

SANITAT
Repercussions de les retallades als hospitals del nostre barri

ABRIL 2012

15

La poltica de retallades imposada en lmbit sanitari pel Govern dels millors constitueix, sens dubte, el menyspreu ms brutal dels ltims 30 anys de la histria recent de Catalunya. Aquest fet comporta una prdua incalculable dun dels drets bsics de la poblaci, conquerit amb les lluites i els esforos de moltes i molts ciutadans en les darreres 4 dcades: el dret a ser atesos en els serveis sanitaris pblics duna forma digna. I tamb posa de manifest la manca de sensibilitat i labsncia dhumanitat dels nostres governants vers els ms febles. Com ens han portat fins aqu? Si entenem la lgica distributiva del sistema capitalista i la lgica especulativa del capital financer, a les quals sadhereix sense cap rubor el Governdels millors, el resultat s fcil: la gent sempre hi perd i el capital sempre hi guanya. Per a la immensa majoria dels ciutadans resulta incomprensible que sense haver deixat de pagar els seus impostos, directes i indirectes, durant cada any de la seva vida activa, al final, per una lgica estranya, es vegin brutalment estafats. Passar ara a denunciar alguns fets, molt vergonyosos i desafortunats, que pateixen amb fora assidutat les persones usuries del nostre barri, lEsquerra de lEixample, i tamb del Poble-sec, al Servei dUrgncies de lHospital Clnic. El passat 24 de febrer vaig ser testimoni presencial des de les 9.45 h del vespre fins a les 2 de la matinada duna saturaci impressionant al Servei dUrgncies de lHospital Clnic: pacients amuntegats pels passadissos en condicions entre poc i gens confortables, amb esperes de 7 a 8 hores per ser atesos. De vegades lespera pot arribar fins i tot a 17 hores. Els professionals feien tot el que podien i ms per atendre b la gent, aix s, amb menys mitjans que abans de les retallades, tant pel que fa a personal com a lespai i les possibilitats de drenar pacients a les plantes corresponents. Com sabeu, de cada planta o servei shan suprimit un determinat nombre de llits, cosa que representa una disminuci de possibilitats dingressar pacients. Cal dir que lactual Servei dUrgncies de lHospital Clnic es va fer de forma provisional al seu dia amb espai de la Facultat de Medicina, i que la ubicaci havia de canviar com a mxim en 3 anys i ja en fa 10 que funciona amb deficincies despai i de seguretat, ja que lestructura sn mduls prefabricats, de dubtosa consistncia pel pes que de vegades suporten. He pogut comprovar que existeix una sala de prei ngrs, on els pacients esperen un hipottic llit per ingressar, i que aquesta espera pot oscilar des de 8 hores fins a 2 dies o ms, temps que suporten en una llitera. Incls es dna el cas que el pacient pot tornar al Servei dUrgncies. Aquesta sala de pre ingrs ha destar tancada a partir de les 21.30 h, a menys que el cap de gurdia justifiqui,mitjanant un informe, que ha de continuar oberta per la situaci de satu-

raci al Servei. Sembla que aquests caps de gurdia reben pressions molt fortes dels seus directius perqu el Servei de pre ingrs es tanqui a lhora prevista. Com sabem, durant el temps destada al Servei dUrgncies no et subministren ni un got daigua, i encara menys cap tipus de menjar. s totalment freqent que una vegada hagis rebut lalta esperis lambulncia una mitjana de 4 hores amb sort, si no pots marxar per altres mitjans. Des del tancament del Servei dUrgncies del carrer Valncia, 184, les saturacions del Servei dUrgncies de lHospital Clnic sn molt freqents. Aquest Servei del carrer Valncia, que es va tancar el maig del 2011, atenia anualment unes 16.000 urgncies. Era un bon servei de drenatge per a lHospital Clnic. Ams a ms, el grau de resoluci era ptim. Actualment, el CUAP del carrer Manso, 19, que atn urgncies 24 hores, no t el mateix nivell de resoluci que tenia lesmentat Servei dUrgncies del carrer Valncia, i resulta ms car el trasllat dels pacients cap a lHospital Clnic,perqu la distncia s molt ms gran. Com a ltim detall, vull explicar que dins de lHospital Clnic, i perqu la legislaci vigent ho permet, la Fundaci Barna Clnic utilitza serveis i personal destinats als serveis pblics per fer activitats amb fins privats, cosa que constitueix com a mnim una usurpaci dels recursos i minvar la qualitat assistencial pblica. Fruit daquesta praxi, es donen situacions al Servei dUrgncies en qu es prioritza latenci de pacients de Barna Clnic per davant de pacients que fa hores que esperen ser atesos, i aix es fa amb una trucada telefnica dels directius al cap de gurdia durgncies. Altres conseqncies de les retallades tant a lHospital Clnic com a lHospital del Sagrat Cor sn: lescurament destades fins a un 50%; s a dir, intervencions quirrgiques que abans de les retallades requerien una setmana dhospitalitzaci ara es redueixen a 48 hores en la majoria dels casos. Aix comporta en ocasions reingressos per recaigudes; un increment de les llistes despera per a intervencions de prtesi de malucs i genolls, amb una mitjana despera duna dos anys. Es compta amb cmput dintervencions anuals, i quan sarriba a aquest nmero es passa a lany segent, amb la corresponent prdua de qualitat de vida per a la gent que espera. I no sn les niques llistes despera que shan incrementat;tamb sha suprimit el subministrament daigua embotellada als pacients a totes les sales dhospitalitzaci. Per finalitzar, vull dir que com a conseqncia daquestes retallades,shan produt ja alguns casos de mort al Servei dUrgncies que es podrien haver evitat. Aquestes sn solament algunes de les conseqncies de les retallades pel que fa als hospitals. Dedicarem un altre escrit a les repercussions en lAtenci Primria. Esperanza Fernndez

16

ABRIL 2012

SEGURETAT
LA VANGUARDIA - 4/1/2012 - Luis Benvenuty

ABRIL 2012

17

Els ciclistes demanen miralls a les crulles de lEixample

carrerDiputaci quan va ser atropellada per un cami que circulava en paralel en el moment en qu va girar a la dreta per prendre el carrer Aribau. Tothom sap que en aquestes circumstncies la bicicleta t prioritat de pas -explica ladvocat i portaveu de lAssociaci per la Defensa de la Bicicleta, Roberto Castro -, i la veritat s que la senyalitzaci en el lloc de laccident sembla oportuna. Tot aix ens empeny a pensar que el conductor del cami no va veure ala ciclista. Per aix, les entitats que defensem ls de la bicicleta demanem miralls que facin del ciclista un element molt ms visible. I s que,prossegueix el lletrat, escenaris similars proliferen a lEixample. Cada any els ciclistes es veuen implicats en uns quatre-cents incidents. El Bicicleta Club de Catalunya, el BACC, va solicitar ahir mitjanant un comunicat de premsa que laugment de les tarifes en el bicing, en part motivat perqu els seus usuaris gaudeixin duna millor assegurana, es materialitzi tamb en una millora de la seguretat viria. Cal fomentar la prevenci i no la compensaci desprs del sinistre , postilen. Les entitats que promouen ls de la bicicleta es plantegen ara la possibilitat demprendre accions legals. Daquesta manera ho explica el lletrat Roberto Castro: Estem analitzant els detalls del cas. El cert s que lenvergadura del cami era molt important, potser es va incrrer en una imprudncia. Hem de veure si hi ha fonament jurdic per personar-se en una causa . El conductor del cami va donar negatiu en la prova dalcoholmia. No va ser detingut ni imputat per la policia. Ara correspon al jutge donar carpetada o no a lassumpte.

La mort duna usuria del bicing, atropellada per un cami, posa de manifest la perillositat de molts encreuaments de lEixample. Les associacions que promouen ls de la bicicleta a la ciutat van insistir ahir en la necessitat dinstalar miralls que millorin la visibilitat. Asseguren les entitats que circumstncies similars a les de dilluns passat entre els carrers Aribau i Diputaci sn quotidianes. Diuen que s el ms freqent en els accidents on el ciclista no t la culpa. El que passa s que en la immensa majoria dels casos tot acaba en un ensurt. Les entitats tamb demanen, un cop ms, destinar a seguretat viria i infraestructures una part de laugment de les tarifes del bicing. Els tcnics municipals estan analitzant tots els extrems en qu es va produir el mortal accident. Fonts municipals no descarten que, fruit daquesta anlisi, pugui prendre alguna mesura especial en pro de la seguretat a la crulla dAribau i Diputaci. De fet, la seguretat dels ciclistes i la seva convivncia amb la resta dels vehicles i vianants s una de les prioritats del govern dirigit per Xavier Trias. Una de les seves primeres decisions va ser emprendre lelaboraci dun estudi encara en marxa sobre lentramat de carrils bici de la capital catalana. El diagnstic tractar dacabar amb els punts negres, amb els carrils que es confonen amb les parades dautobs, amb els que freguen els quioscos, amb els que es creuen perillosament amb el trnsit ms pesant Segons les primeres hiptesis, tot apunta que la vctima mortal de laccident de dilluns pedalejava pel carril bici del

Comunicat de la FAVB
Com a vens, siguem o no usuaris de la bicicleta, volem manifestar la nostra preocupaci per la manca de seguretat dalguns carrils bici de la nostra ciutat, evidenciada amb laccident mortal que aquesta setmana ha patit una dona al carril bici del carrer Diputaci. Laugment dusuaris de la bicicleta a la ciutat tamb ha vist com progressivament shan guanyat espais per a la bicicleta, o com molts carrils bici shan senyalitzat o protegit del trnsit amb elements de barrera. Tot i aix moltes qestions continuen sense resoldres adequadament; existeixen carrils bici amb molt baixa funcionalitat o que son causa de conflicte constant amb els vianants, i molt sovint les interseccions son punts altament perillosos, ja sigui perqu no estan ben resoltes, com SEMBLA SER en el cas que ha provocat laccident, o directament perqu el carril bici desapareix. Molts daquest problemes no son nicament manca de civisme o educaci vial de conductors, vianants o ciclistes, sin que s un plantejament deficient dels carrils bici I UNA DISTRIBUCI DE LESPAI PUBLIC POC EQUILIBRADA VERS LES DIFERENTS MODALITATS DE MOBILITAT el que provoca situacions de conflicte entre els diferents ACTORS ;VIANANTS, BICICLISTES, MOTOCICLISTES,CAMIONERS I CONDUCTOS DAUTOMOBIL (mitjans de transport), el que malauradament pot arribar a tenir conseqncies molt greus. Des de la FABV considerem que la seguretat vial dels ciclistes i la prevenci daccidents ha de guanyar pes en la poltica de mobilitat de la ciutat i recolzem les mesures plantejades per les diferents associacions ciclistes com ara el BACC, Amics de la bici o la Coordinadora Catalana dUsuaris de la Bicicleta, que proposen solucions de disseny segures per la xarxa de carril bici i una senyalitzaci adequada que ordeni la convivncia de tots els que circulem per la ciutat. En temps de crisi econmica i ecolgica, considerem que potenciar la mobilitat en bicicleta, barata i no contaminant, s un benefici per a tots els ciutadans i demanem que sel consideri com a un medi de transport de ple dret, mereixedor de totes les garanties de seguretat.

18

ABRIL 2012

MEDI AMBIENT

Gasos, partcules i soroll a lesquerra de leixample

Introducci Laire que respirem la majoria de dies les venes i vens de lEixample est fortament contaminat per gasos i partcules en suspensi. Simultniament el nivell de soroll dels nostres carrers s molt superior al desitjable. Lrea metropolitana de Barcelona s una de les poques rees urbanes dEuropa on encara se superen molt sovint els valors lmits de contaminaci establerts per la UE, menys estrictes que les recomanacions de lOMS. Els barris de Grcia, Eixample i Sarri- Sant Gervasi sn els barris en els que ms es sobrepassen els nivells llindars de gasos permesos a latmosfera (especialment els xids de nitrogen) i partcules slides en suspensi. La comunitat cientfica ha constatat la relaci entre la contaminaci atmosfrica i els problemes cardiorespiratoris. Tamb entre la contaminaci acstica i laugment de la sordesa i dalteracions en el sistema nervis. Aquests efectes sobre la salut es manifesten puntualment o de manera crnica, a llarg termini, fins a provocar una reducci en lesperana de vida. Aquests dos problemes, lexcs de contaminants en laire i lexcs de soroll en els nostres carrers, tenen un mateix origen: la gran quantitat de cotxes que circulen. s cada cop ms urgent que sadoptin mesures per tal de reduir el trnsit de vehicles amb combustibles fssils. Dades reals de contaminaci a lesquerra de leixample Per diferents punts de la ciutat hi ha estacions de control que enregistren dades de les quantitats de diferents gasos i partcules slides presents a laire cada hora. Formen part de la Xarxa de Vigilncia i Previsi de la Contaminaci Atmosfrica de Catalunya (XVPCAB), que depn de la Generalitat. Podeu consultar: Dades de contaminaci on-line a Catalunya. A lEsquerra de lEixample tenim una estaci de captaci

de dades a Avinguda de Roma/C/ Urgell Observem les dades de dos dies qualsevol al nostre barri: diumenge 11 de mar 2012 i dimecres 14 de mar 2012 : Els nmeros corresponen als valors mxims, mnim i mitjana del dia expressats en micrograms per metre cbic. Es consideren acceptables valors fins a 40 pels xids de nitrogen i molt perillosos si sn superiors a 400. Podem observar la gran diferncia entre el dia de festa i el laborable. La correlaci amb la densitat de cotxes queda clara. Aquesta correlaci tamb es pot comprovar si observem les dades de cada hora al llarg de les 24 h dun dia qualsevol: els valors mxims de gasos i partcules corresponen a les hores puntes de trnsit El dimecres 14 de mar hem patit uns nivells considerats perillosos i molt perillosos. Si observem les dades durant diferents dies laborables veurem que aquesta s una situaci molt freqent en el nostre barri. Dades reals de soroll: mapa de soroll de barcelona Segons el mapa de soroll de Barcelona elaborat per lAjuntament lany 2007 : els districtes que tenen ms longitud lineal de carrers amb nivells acstics elevats (ms de 70 dB(A) ) sn lEixample i Sant Andreu. Tot el districte t un excs de soroll per hi ha alguns carrers molt pel damunt de la mitjana: Diagonal, la Gran Via, Balmes i Arag. Amb menor intensitat per per damunt de la mitjana : Comte Urgell i Marina El districte pateix tamb, pel que fa al soroll, lexistncia de potents eixos comercials, sobretot Rambla Catalunya i Passeig de Grcia, aix com una forta disseminaci de locals doci nocturn que castiguen sobretot a residents en les nits del cap de setmana Queda clara la correlaci entre grau de soroll i carrers amb ms densitat de cotxes.

MEDI AMBIENT
NO2: diumenge- dimecres Mxim Mitjana Mnim 58 22 4 418 139 22 NO2: diumenge-dimecres 101 57 23 176 114 73

ABRIL 2012

19
106 68 46

Partcules slides diumenge-dimecres 57 36 19

Causes de la contaminaci atmosfrica i acstica La combusti de combustibles dels mitjans de transport sn la principal causa de lexistncia dels gasos i partcules a la nostra atmosfera. En concret, es considera que el cotxe privat s el causant del 40 % de les emissions de gasos contaminants a la ciutat. El trnsit s tamb la principal causa de lelevat nivell de soroll a lEixample. Aix ho reconeix el mateix informe sobre el soroll de lAjuntament. A Barcelona la mitjana de vehicles per km2 s de 6000. A Madrid: 2100. A Londres 1300 Efectes de la contaminaci atmosfrica i acstica Persones expertes de diferents entitats sanitries aix com del Consell Superior dInvestigacions Cientfiques, i molt especialment epidemilegs constaten cada vegada ms la relaci entre la mala qualitat de laire i les malalties respiratries i cardiovasculars i ens alerten de laugment de morts directament relacionats amb la contaminaci atmosfrica. Especialment interessant s lestudi que va fer el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREA) de Barcelona (Informe). Lestudi demostra que si els nivells de contaminants de Barcelona es redussin fins els nivells establerts per la OMS, cada any es podrien evitar: 3500 morts prematures. 1800 ingressos hospitalaris per causes cardiorespiratories 5100 casos de smptomes de bronquitis crnica en persones adultes 31.100 casos de bronquitis agudes en nens 54.000 crisis dasma en nens i persones adultes Pel que fa a lexcs de soroll, els organismes internacionals competents coincideixen a advertir que la sordesa o la prdua parcial de laudici s una de les malalties de major incidncia. Prdua progressiva de laudici Alteracions del sistema nervis Alteracions fisiolgiques en altres rgans Irritabilitat, prdua datenci i inters. Solucions: qu fan els poders poltics pblics? Est clar que cal anar a les causes de la contaminaci, s a dir, cal disminuir drsticament el trnsit a tota la ciutat i molt especialment a lEixample. Assumpta Ferran, la directora general de Qualitat Ambiental, reconeixia durant el mes de maig del 2011 que

aquest any tampoc podran complir la llei sobre la qualitat de laire. No noms aix, sin que preveuen que laire empitjorar encara ms. El Govern de la Generalitat ha demanat a la UE una prrroga fins el 2015 per complir amb les exigncies ambientals de la Uni. Hem vist com Barcelona, per exemple, sobrepassa en escreix els lmits de contaminaci, sobretot pel que fa a xids de nitrogen. Pensem que la llei sobre la qualitat de laire no s un luxe, sin una llei que protegeix als ciutadans duna contaminaci que s perillosa i mata a ms persones que els accidents de trnsit. Aix doncs, quan Assumpta Ferran demana poder incomplir la llei, est demanant poder continuar contaminant a la poblaci amb les conseqents morts i seqeles que aix comporta. Els ajuntament estan obligats a endegar plans dacci per tal dadequar les dades de contaminaci a les directives europees. Sovint aquests plans dacci contenen mesures per disminuir els efectes per NO per reduir la causa : lexcs de trnsit: El Ayuntamiento invertir 17 millones de euros en el Plan de de Accin para la Reduccin de la Contaminacin Acstica 2010-2011, de los cuales ocho irn destinados a pavimento sonorreductor. (Europa Press, 11/02/2010) Solucions: qu podem fer? El gran excs de trnsit provoca greus problemes en augment de contaminaci atmosfrica i acstica en el nostre barri. Cal exigir i potenciar totes aquelles mesures que incideixin en aquesta arrel del problema i no malbaratant recursos per paliar tmidament els efectes daquestes contaminacions: Potenciar un nou model de ciutat on es redueixin cada cop ms els desplaaments per motius de feina, de compra i de serveis. Potenciar el transport pblic en front del transport privat Potenciar carrers peatonals. Suprimir gradualment carrils de circulaci. Potenciar el transport en bici i a peu Des de molts nivells podem caminar en aquest sentit: en les nostres actuacions quotidianes individuals, familiars, com associacions, grups damics. Per molt especialment des dels poders pblics perqu sn ells els encarregats de vetllar per el benestar de tothom. La salut pblica dels vens i venes de lEixample est greument amenaada i ells hi ha de posar remei rpid. I nosaltres els hi ho hem dexigir.
Josefina Mirandes Grabolosa

20

ABRIL 2012

PERSONES DISCAPACITADES
Jordi Arasa, el sotsinspector que detenia persones discapacitades
Setmanari La Directa - 3/4/2012 - David Fernndez

ABRIL 2012

21

Jordi Arasa, sotsinspector de les ARRO (rea de Recursos Regionals Operatius) dels Mossos d'Esquadra a Barcelona, s l'agent responsable de la detenci kafkiana que es va produir ahir contra una persona discapacitada. Jos Miguel Esteban Lupiaez circulava al vespre, en cadira de rodes, en la manifestaci de solidaritat convocada a Barcelona per protestar contra l'empresonament de 4 joves rere la vaga general. Esteban Lupiaez transitava per la vorera del carrer Rossell, entre els carrers Entena i Vilamar. Per la mateixa vorera, va maniobrar una furgoneta de les ARRO (mossos) que, avanant, es va situar darrera el ciutad. De seguida, el sotsinspector de les ARRO, que anava a peu davant de la furgoneta, va intentar empnyer la cadira de rodes cap a la calada. La cadira, mecanitzada, ho va impedir. En aquell moment, l'agent va donar cops de m al cos del ciutad i, en un estira-i-arronsa, sel va endur, en sentit contrari, cap a la paret. Finalment el va agafar a pes i el va introduir de cop i en volandes dins el furg antiavalot. La furgoneta va marxar i la cadira va quedar, buida, abandonada, enmig del carrer. Esteban Lupiaez va quedar detingut i fou traslladat a la comissaria de Les Corts. Habeas corpus i denuncia ciutadana All es van desplaar, acabada la manifestaci, diversos ciutadans, que van retornar la cadira de rodes i la van lliurar als Mossos d'Esquadra. Poc desprs, passades les onze de la nit, set d'aquests ciutadans van acudir als jutjats de gurdia de la Ciutat de la Justcia per interposar denncia contra la policia autonmica pels fets presenciats. Entre les set persones que la van interposar hi figura Eva Fernndez, expresidenta de la Federaci d'Associacions de Vens i Venes de Barcelona (FAVB). Un cop fets els trmits, el jutge de gurdia els va comunicar que requeriria dimmediat als Mossos les claus de casa del detingut per a que la seva esposa, que resta sola a casa i pateix una greu malaltia terminal, pogus ser atesa per un infermer. L'advocat del detingut estudiava presentar a aquelles hores un habeas corpus, recurs contra la detenci illegal, per finalment els mossos van accedir a deixar-lo en llibertat amb crrecs de desordres pblics, a quarts de dues de la matinada. Abans de fer-ho, per, la vctima va exigir ser reconeguda per un metge, ja que, a ms, va denunciar haver estat agredit, cosa que far constar a la denncia pertinent.

Criticat des de dins i agressor el 27-M El sotsinspector, criticat fins i tot des de dins del mateix cos de Mossos d'Esquadra per la seva praxi policial i amb veus que reclamen fa temps el seu trasllat o degradaci professional, s al darrera de diversos episodis d'abs de la fora, violncia gratuta i xuleria desbocada. Es dna la circumstncia que Jordi Arasa, amb nmero de placa professional 4364, s l'nic agent identificat que consta a la querella presentada per 57 ferits en les crregues policials del 27 de maig de 2011, recentment arxivada. En aquella operaci, Arasa va protagonitzar les pitjors escenes de violncia policial contra persones que protestaven pacficament, amb cops absolutament gratuts. El 2006, a Esplugues de Llobregat, el mateix agent va ser qui va ordenar la polmica crrega contra un grup de manifestants, amb famlies i canalla, que protestaven contra el Pla Caufec. Fruit de les crtiques socials i venals que van suscitar aquells fets, Arasa va ser traslladat del Baix Llobregat al Barcelons.

La Vocalia de Persones Discapacitades us informa de les activitats que preparem per a aquest curs
Per comenar us direm que juntament amb lIMD i altres entitats estem preparant un homenatge als nostres estimats i recordats Llus Alba i Maite Cebrin. I potser amb un sol homenatge no en tindrem prou, s probable que preparem una altra activitat ms privada. Passem a un altre tema, en aquest cas, cultural. Cada trimestre farem una sortida inclosa en el programa Apropa cultura. Podr ser msica, teatre, dansa, depenent del que shi ofereixi. Naturalment, prepararem alguna activitat per a la Festa Major. Ja us ninformarem. I, per acabar, farem una cosa que altres grups de persones discapacitades no acostumen a fer: terpies. Com us podeu imaginar, nhi ha moltes per escollir, tantes, que el problema s fer-ne la selecci. En aquest moment estem fent gestions per fer tallers de millora postural, terpia psicolgica, hipoterpia tot aix noms en centres de la nostra confiana. Ah!, i per a tota la gent de la nostra associaci, no noms per a persones discapacitades. Tot aix ho intentarem subvencionar, sempre que sigui possible. En aquest moment no disposem de ms dades Com us podeu comunicar amb nosaltres? Com sempre, si veniu el primer dimecres de mes (a labril ser el segon), a les 11 del mat, ens encantar parlar amb vosaltres personalment. Si no us va b, podeu trucar al local, al 934 532 879, que en tindran la informaci quan es faci alguna activitat. Si preferiu un mbil, proveu de trucar al 666 383 096 (Irene), i si preferiu un correu electrnic, envieu-lo a vodisee@gmail.com. Com veieu, no falten opcions per a una Vocalia amb ganes de fer coses. Us hi esperem per poder fer-ho encara millor! Fins aviat! Vocalia de Persones Discapacitades

22

ABRIL 2012

MEDIACI

SEGUIM PARLANT DE MEDIACI

La prevenci a les Comunitats de Venes i Vens
Aquell espai on som nosaltres mateixos, aquell espai on compartim les nostres preocupacions i alegries, aquell espai on convivim amb els nostres familiars o amics, es a dir, la nostra llar, es pot veure malms per no preveure els conflictes que es poden generar pel fet de pertnyer a una comunitat venal i haver de compartir obligacions i drets . Cada comunitat venal t unes caracterstiques estructurals prpies que la defineixen, i que , per tant, generen unes problemtiques concretes i diferents daltres. Ja vam comentar en butlletins anteriors que una comunitat de vens no es quelcom esttic, sin que es tracta dentitats dinmiques, es a dir, en constant moviment (juntes, obres, acords, malentesos, utilitzaci delements comuns, canvi de comuners, etc.). Aquest dinamisme s un dels factors que pot fer que augmentin les probabilitats de desenvolupar amb ms facilitat conflictes, i encara ms sin hi ha unes bases slides dactuaci encaminades a la prevenci. Per, a qu ens referim quan parlem de prevenci?. A la prctica els problemes senquisten perqu no es tracten en el moment oport: les humitats sestenen, els sorolls ja no es suporten, els vens ja no es parlen, els impagats sacumulen, etc. No tenim temps de preocupar-nos de tot all que t a veure amb la nostra comunitat, i no s gens estrany que ens assabentem dun problema tot just en el moment que el Administrador o President ens diu que hem dautoritzar en Junta uns poders per l Advocat i Procurador. El que segueix a partir daqu molts de vosaltres ja ho sabeu. Implementar un protocol de prevenci a la nostra comunitat ens ajuda a tenir una convivncia de qualitat. La prevenci s una actuaci anticipada que pot incls impedir que apareguin controvrsies o resoldre-les abans que donin pas a un conflicte. Per la prevenci no es dona en el vuit, sha de programar, i la prctica ens diu que s molt eficient fer-ho en funci de les caracterstiques de cada comunitat de vens, com un vestit a mida. De forma resumida els passos ms importants consisteixen en : Sessi informativa del professional de la mediaci a la comunitat venal. Acceptaci per part de la comunitat de vens amb la formalitzaci del pertinent document de comproms. Procs didentificaci i reconeixement dels punts febles i els punts forts de la comunitat. Eliminaci dels factors de risc i manteniment daquells elements positius que ja existeixen . Deixar constncia per escrit de la forma de procedir en cadascuna de les situacions que es considerin importants per a la comunitat. Un dels elements o eines amb que podem comptar, a lhora de poder recollir per escrit la forma de procedir de la comunitat en relaci amb la seva activitat preventiva, s el Reglament de rgim interior. La llei el contempla com aquell que cont les regles internes referents a les relacions de convivncia i bon venatge entre els propietaris i a la utilitzaci dels elements ds com i les instalacions. Em remeto al butllet que feia referncia a aquest important document de convivncia. s freqent, per no dir habitual, que les comunitats, una vegada tenen implementat el seu protocol de prevenci, savinguin a gestionar les seves diferencies futures entre els vens, entre vens i la comunitat , o entre la comunitat i tercers ( si aquests savenen), mitjanant el procediment de mediaci. Hem de ressaltar que s molt important aconseguir la implicaci de tots els comuners en aquest procs de canvi o consolidaci de la comunitat de la qual formen part. A la prctica, per a la primera sessi informativa que fa la persona mediadora, saprofiten els vint primers minuts duna reuni venal per a explicar en qu consisteix el procs preventiu. Aix pot garantir una assistncia ms nombrosa de propietaris, i per tant, que la seva coneixena arribi a ms vens. El fet que el professional de la mediaci sigui ali a la prpia comunitat t les seves avantatges, com s aprofitar la seva professionalitat, evitar qualsevol conflicte dinteressos, i es salvaguarda la imparcialitat, entre altres extrems. Pilar Gabriel Pascual Consultora de conflictes. Mediadora y Advocada pilargabriel@teleline.es

CONSUM

ABRIL 2012

23

midors, i difondre entre els vens/nes la possibilitat i necessitat de dur a terme una altre forma de consum. Per tal daconseguir aquests objectius desenvoluparem un conjunt dactivitats: xerrades, frums, tallers ... i acollirem un grup de consum de barri amb colaboraci amb la Xarxa de Consum solidari (XCS), per facilitar la practica dun consum agroecolgic de forma quotidiana a tot@s aquell@s que ho desitgin. Tota la responsabilitat i gesti correspon a la XCS, i la vocalia dona aixopluc al grup de consum com a mostra de simpatia amb els seus objectius. Quan el model econmic i de desenvolupament esta totalment en crisi, des del punt de vista financer, econmic i sobre tot social i ecolgic, recuperar el benestar amenaat no es pot fer tornant al model fracassat del passat. I un del les causes daquest fracs es el model injust e insostenible de consum . Entenem que ara ms que mai, s el moment de reduir el nostre consum i, potenciant noves formes de consum, millorar la nostra qualitat de vida, la del conjunt de la societat i la seva relaci respectuosa amb el medi ambient Tots/tes aquelles que estigueu interessades en formar part de la vocala i/o del grup de consum, podeu contactar amb la Glria al correu glocari8@yahoo.es. Us convidem a la propera reuni de la vocala el dimecres dia 2 de maig a les 19h a la seu de lAAVV. Hi ha molta feina per fer!. Vocalia de consum responsable

Una altre consum es possible El corralitode les El dimecres dia 7 de mar, es va constituir la Vocalia de CONSUM participacions preferents RESPONSABLE de lAAVV Eixample Esquerra. Els objectius que ens bloqueja els estalvis de ms hem establert son , potenciar lagricultura i alimentaci sana, respectuosa amb el medi ambient i equitativa pels productors i consu- de 700.000 famlies

Bancs i caixes destalvis segueixen bloquejant els estalvis de milers i milers de consumidors que varen contractar participacions preferents la major part de les vegades, vctimes dengany. Des que ADICAE (Associaci dusuaris de bancs,caixes i assegurances dEspanya) va donar lalarma, denunciant 52 entitats financeres davant la Comissi Nacional del Mercat de Valors per la comercialitzaci indeguda de participacions preferents, la banca sha atrinxerat o ha proposat bescanviar aquestes participacions per altres productes financers de risc. Ens trobem davant de productes financers que no han estat mai solicitats ni cercats per la clientela afectada (gent gran,persones a latur que havien cobrat una indemnitzaci...). Han estat venuts sense fornir la informaci corresponent molta gent pensava tenir un dipsit disponible, quan en realitat es tractava dun deute perpetu no cobert pel Fons de Garantia de Dipsits. Les persones afectades poden informar-se trucant al telfon 902 876 326 o b a travs de casoscolectivos@ adicae.net i www.adicae.net

24

ABRIL 2012

PARTICIPACI CIUTADANA

Des de Recreant Crulles, un grup de treball de lassemblea de lesquerra de leixample sorgida a partir del moviment del 15M de 2011, portem mesos treballant en el projecte de recuperar el solar de lantic convent de les Germanetes dels pobres per a que aquest pugui ser utilitzat per les venes i vens del barri, un dels ms plens de cotxes i mancats despais verds de la ciutat. El dijous 9 de febrer vam organitzar un taller informatiu obert a tothom per explicar el que estvem fent en el que van venir ms de 60 persones -alguns representants de diverses entitats- a aportar les seves idees, i el passat dijous 22 de mar en vam fer un altre amb una afluncia de gent similar en el que varem poder treballar ms a fons i en grups les idees que vam recollir en el primer taller. Tamb vam comenar a preparar el segent pas per aconseguir implantar al solar diferents activitats esportives i un hort urb per fer daquest espai un punt de trobada cultural i social mentre seguim apostant fort per la peatonalitzaci dalguns carrers i la reivindicaci escolar i dels equipaments que lajuntament havia proms que hi construiria. Aix doncs, us convidem a totes a venir a lacte festiu que hem preparat pel proper dia 11 de maig al davant del solar, a la confluncia dels carrers Consell de Cent

i Compte Borrell, on farem activitats a laire lliure durant tot el dia i per a totes les edats! Recordeu que per al mat daquell mateix dia, mestres i AMPAs de les escoles pbliques, juntament amb altres entitats del barri, ja estan preparant tot un seguit dactivitats per als ms menuts, com porten fent els darrers 11 anys per reivindicar la creaci dun Cam Amic que permeti als nens i nenes del barri viure i anar a lescola per uns carrers no tant saturats i ms segurs. No us ho podeu perdre! Tamb volem agrair a lAssociaci de venes i vens de lEsquerra de lEixample que ens hagin perms fer servir aquest espai de la seva revista per informar-vos daquesta trobada. La seva colaboraci s sempre important. I ja sabeu que podeu seguir-vos informant i aportant idees al projecte a travs de la nostra pgina web, el nostre correu electrnic o venint a les reunions que fem cada dijous. Ens veiem el dia 11 de maig per fer sentir la nostra veu: Junts farem nostre lespai pblic! recreantcruilles@riseup.net http://recreantcruilles.wordpress.com

PARTICIPACI CIUTADANA

ABRIL 2012

25

29M - La Vaga General al barri

La vaga general del 29-M, contra la reforma laboral i les retallades, ha tingut una gran repercussi ciutadana. A lEsquerra de lEixample, una columna de venes i vens, va recrrer el carrer Valncia per unir-se a les manifestacions que ompliren Passeig de Grcia i Plaa de Catalunya

26

ABRIL 2012

PARTICIPACI / MEMRIA

14 d'abril -Concentraci Aturem les retallades als drets i llibertats civils (12h a Pl. Catalunya)
Des de la FAVB, Federaci dAssociacions de Venes i Vens de Barcelona, sempre hem manifestat el nostre ms ferm rebuig a totes les formes de violncia. Considerem que el dret a la protesta ha de poder-se expressar de forma pacfica, sense sser desvirtuat per accions violentes de part dels manifestants o de la policia. s per aquest motiu que la FAVB, conscient de la seva responsabilitat com a moviment ciutad, sempre sha situat al capdavant de la defensa dels drets i llibertats civils, especialment quan aquestes es veien amenaades per pulsions autoritries. El passat dimarts 4 dabril, el conseller dInterior del govern catal Felip Puig va fer unes declaracions que marcaven un perills punt dinflexi en el nostre rgim de drets i garanties jurdiques i obrien una deriva vers lautoritarisme, en promoure: la restricci del dret de reuni, lenduriment del codi penal, el foment de la delaci ciutadana, aix com lempresonament i detenci preventiva; a les quals cal afegir les mesures proposades pel Govern central destendre la legislaci antiterrorista als actes de vandalisme urb. Considerem que aquestes mesures no noms seran ineficaces per atallar les situacions de violncia que es donen a la nostra ciutat, sin que la seva implementaci suposar un atemptat directe als drets i llibertats civils tan costosament guanyats desprs de 40 anys de dictadura. Seguretat i llibertat no sn dues realitats contraposades, sin les dos cares duna mateixa moneda. s per aquest motiu que des de la FAVB convoquem els vens i venes de Barcelona, el mn associatiu i els diferents agents socials a concentrar-se de forma massiva i pacfica a la plaa Catalunya el proper dissabte 14 dabril a les 12 hores per expressar el nostre rebuig a les retallades en drets i llibertats civils. Barcelona, 4 dabril de 2012

Record de records
Remenant papers, he trobat uns apunts de lany 1979 sobre records de la meva infantesa. Ara que han passat ms de trenta anys he tornat a evocar-los i vull compartir-los amb vosaltres abans que sesvaeixin en el temps i en el desgast de les neurones. Sn imatges com flashos, aspectes del barri i la seva gent tal com ho veia jo des del darrera del taulell de la petita granja/lleteria que regentaven la meva via i la meva mare al xamfr del carrer Villarroel amb Consell de Cent, amb la font de latzavara al davant. A la botiga venia una clientela selecta, per no dir seleccionada: les dones del barri. Els homes shi acostaven excepcionalment quan les dones estaven malaltes i no tenien a m les filles i fills perqu anessin a comprar. Les dones venien i es quedaven a fer la xerradeta, si podien: la Lolita, mare del Jordi; la Pilar, mare de la Florita; LErnestina, mare de la Cristina; la Llucieta, lEmerita, la Teresina, la Torras, les filles de la senyora Electra, les filles de la senyora Palmada, les filles de la Guadalupe Aquestes eren dones de la generaci de la meva mare, per tamb venien a comprar dones ms grans com la senyora Ribas que feia collecci de segells i els estius, en aquella poca tan difcil, viatjava. No faltava mai a mig mat la senyora Coll, que era una dona grassa i amb dificultats per caminar, vinculada a lesglsia i que, quan sortia de missa, esmorzava molt b, perqu es feia posar un rovell dou al caf amb llet. Hi havia un parell dhomes que freqentaven la granja per motius professionals. El vernissador, el Condor, quan feia servir el poliester per vernissar (sembla que va ser un dels primers de conixer aquesta tcnica, nova aleshores), venia a prendre un bon got de llet fresca per desintoxicar-se. Treballava molt b i els mobles quedaven com si portessin el vidre incorporat. Recordo amb molta simpatia el senyor Vila que tenia una petita fbrica/taller de motorets i venia cada tarda a berenar. Jo lesperava per fer els problemes de lescola, per no ens en sortem perqu ell feia anar les equacions i les incgnites i la mare i jo ho havem de traduir al compte de la vella, de tota manera, era una ajuda. El barri, jo el conexia b de pujar i baixar escales repartint pots de llet. Unes escales, per a mi, portaven el nom de la portera: lescala de la senyora Martina, lescala de la senyora Felisa i daltres, les identificava pel nmero del carrer: el cent-quatre, el cent-onze. El repartiment, jo el feia quan sortia de lescola al migdia i al vespre; per sort, no ens dedicvem gaire a repartir la llet per les cases, per sempre hi havia les clientes especials. La clienta que quedava ms lluny (em feia molta mandra danar-hi) vivia al carrer Arag tocant al carrer Casanova. Em feia mandra i potser por anar-hi, perqu aquell tros de carrer quedava molt fosc, al vespre, quan ja havien plegat a la fbrica del Frigo i al magatzem de crrega i descrrega de lAixel. En parlar daquest tros de carrer Arag on hi ha placeta, mha vingut el record de lenvelat i de la fira que shi muntava quan la festa major. Era quan la via del tren encara estava a la vista, estava descoberta, i un dels anys van posar una noria inclinada la meitat de la qual quedava penjant sobre el forat de la via. Hi vaig pujar i vaig passar molta por. De fet, per anar al carrer Arag feia la volta a lilla de cases passant per Consell de Cent on hi havia el cine Emporio, que era el cine del barri i que, quan jo el vaig conixer, ja no era la barraqueta, malgrat que la gent de tota la vida continuava anomenant-lo aix. Recordo haver-hi vist segons quines pellcules, les que ms magradaven, tres i quatre vegades: El prncipe valiente, Coraza negra, Emilio y los detectives Anvem al cine a mitja tarda amb lvia i la mare venia quan tancava la botiga. Tinc la sensaci que al cine sempre menjvem, o berenvem o sopvem a base dentrepans, sobretot els millors eren els de truita a la francesa. A lestiu, per a refrescar el cine, arremangaven las cortines que hi havia al darrera de la sala i aleshores les criatures ajupides a terra podem veure la pellcula agafades al reixat que hi havia fins que ens treien a crits. A lestiu feia ms vida al carrer. Malgrat que jo normalment mestava a la botiga, perqu ja no era ben vist anar pel carrer jugant, lestiu era una altra cosa. Sobretot jugava i xerrava amb les ntes de la Sra. Rosa de lespardenyeria. La gent gran tamb treien les cadires al carrer, per ja no era all dabans de la guerra. Lvia sempre ho deia: Abans de la guerra es feia una gresca , una xerinola, tothom es coneixia Podria allargar-me parlant de les primeres peces de plexigls que va portar el meu pare de Canries o de Tnger i del nil que ens arribava dAndorra i que el venat comentava i compartia i del primer programa de televisi que vaig veure, que va ser larribada a Espanya del general Eisenhower, i que va ser a casa de lEmerita acompanyada duna bona colla de vens i venes. Desprs, quan es va casar la Fabiola, ja hi havia ms aparells de televisi al barri Ho deixo aqu em queden moltes coses al tinter per a la propera vegada Oh, el tinter! Barcelona, mar 2012 Merc Otero-Vidal

MN GLOBAL

ABRIL 2012

27

Laigua s vida i no mercaderia

Com podeu veure per la fotografia, les dones i els colectius venals varen ser molt presents en el Frum Alternatiu Mundial de l'Aigua que es va celebrar a Marsella al mar de 2012, sota el lema "Aigua font de vida i no de benefici". A Catalunya, la Generalitat vol privatitzar l'empresa pblica d'Aiges Ter-Llobregat que s l'empresa que porta l'aigua des de les fonts (rius, pous, aqfers) fins als dipsits municipals de 123 municipis de l'rea metropolitana de Barcelona, des dels dipsits municipals fins a les llars. Des de fa un munt d'anys, qui fa la distribuci - que s competncia municipal - s una empresa privada, AGBAR - Aiges de Barcelona -, sense que ning hagi vist el contracte de concessi i per tant ignorant-ne la data de caducitat. Des de 1867 una empresa privada francesa - La Societ Gnrele des Eaux" , aleshores propietat del que desprs ser Vivendi- Veolia, es va fixar com objectiu portar aigua a l'Eixample de Barcelona en ple desenvolupament, utilitzant els recursos locals, s a dir l'aigua del Llobregat i del Bess. Al 1920 davant de la importncia d'aquest recurs, el capital espanyol se'n va apropiar. En el decurs dels anys 30 les lluites obreres varen aconseguir reapropiar-se d'un recurs bsic com aquest i hi va haver un procs de colectivitzaci, que naturalment es va perdre desprs de la guerra. Actualment AGBAR - empresa privada que distribueix l'aigua a prcticament la mitat de la nostra pennsula - ha estat durant molts anys mantinguda i desenvolupada grcies a les institucions "pbliques" i sobretot al poder financer de "La Caixa". Darrerament una gran part de les seves accions han estat venudes a Suz, que ja en tenia una part, passant doncs a formar part d'una de les ms grans empreses transnacionals de l'aigua, que gestiona part de la distribuci de l'aigua a: Xile, Xina, Cuba, Mxic, Colmbia, Arglia etc. per ha estat expulsada precisament per la seva mala gesti de Portugal, Argentina, Uruguai etc. Aix mateix a Madrid la Comunitat autnoma vol privatitzar l'empresa pblica de gesti integral de l'aigua a la ciutat i la seva rea metropolitana del "Canal Isabel II", empresa que ofereix una molt bona qualitat del servei, fundada fa ms de 150 anys. En resposta a aquesta temptativa de privatitzaci, recentment es va organitzar un "referndum" (consulta popular ) on van participar 167.000 venes i vens. Feu publicitat d'aquestes manifestacions, mobilitzacions, reivindicacions. No noms s'est afavorint la privatitzaci de la sanitat, ensenyament, etc. L'aigua, tant prioritria per a la vida est en venda i totes les venes i vens se n'han d'assabentar. Si voleu, des de la plataforma "Aigua s vida" podem acordar alguna xerrada a la vostra AVV. Nria Vidal de Llobatera Pomar. Membre d'Ecologistes en Acci de Catalunya i Vena de l'esquerra de l'eixample

28

ABRIL 2012