V. , VV ~ - .

== Q 2-Y" H
'

. ,_,, . .

Z =v '` '

,I..,;; V ,;,, = V- = Z- V ` . FI.? . ' `

v ~ '
...,;,i;,v

-_ j
V
L -V

V V ,vV

V VV.= L

' .,.

E
MV
V

czi V .,V. V V V '

.,.. ;E,,Vk =;,,= V VW ..,;=.I VZ;i=$.>;VVVVzZ-; ,V.- 6 ` V

- . ~ ___ {+-.
.. _ II

V I l _ Iz;. Y- Z
I _ V - V.

.=,V .
M

V { `*;-if

V W V IV VV,. V_.VV
."

V . - 3;#i=
Q Z "
V

. , 3 ifi;. VV$ " ;

V,.,, MEV --v;:,

%
@

V _= ' I V.
,;.

VV-:V . V -~ V,V, = ,..V V V f - V: Ezizz VFYEV. Vziw VV . . ;,; ii?. , V" ` * - `

.= vV ,v:, ,;. ;

;. V *=

V = V = -- - ;* 1 '
.V V

__,, V

V. .,4

v -
Vvzv ; ,Vv
V ,;

..,, I {;. - 3.% ' ` __

V

V .a.,.,,.A zzv :V= :

,,. V . Ve, V V' V$ . Y . .. r `Z.*- VV V *V'" $

VV

V,gV /L~,..., . M,) " - *:2 I T .

G
d' '

. .=V{= QV?

.V

_ _*

_ ,;V=: V zizz . V
V.V '''` Z

V V _.VW_ , * VV v-Vv

* W Wt

E , VQ
* .` =VV.V
V.,V=,,V

@
I

;y;v_ VI " _ . _,..,VV VVV V- VV V VVV.... .,VV,V *=;V;,V, - . =VV;=ZV=V=*` yl_ " .
= -=, V-=

VI;:IvI -- ' `

V , -V y V V- V .
V, ~-V .,,. ?=f--i "
V .

V , _= .,V. V,.VV.,,VVVV V ===V=- ==* =.V i " -VV.V - VVV- VV. -l I

V=zV.~e4W =. *V=V- ~ - -
V V ;- ;V'
VV.
V - ~ - - '

VV VVVVV. V,,V V.V.=V. W 1*

* ~"f.= $V ""`

ifj..-- -*--

V V . V;. V. Vt = " - V
__ , -
.._

V.:V V QV; ,V V V4- ` ` =-VV V=-----=--~ - -* W

. .V . .. .._- . V .--\ *
Z ;*
.

.- V7 V. -
.;;.

VVVVA V V .=.VV I_-> - 'i

V,V,VV1 ;i 2
-

V,V

3 VV= V .-. " ;;

-=- ' * `
VV, *

. I V.,

VVVV VV V_ VV _ =
2.VVV 1 ._ .
V-- V V:

-VV _. ..,_, , V,VVV, VV; i''

..VVVV- ; -w
- .__- ` `

.:

VV IV " ;- ,I .:Va . . ~V4 -V~ I_-J, . #~-W ~--~- # I ` `

"""' *
I

V Vi I 6. I_ II ..,i j I VV

annum
V.V. VVV

QI VVV, , VVV
;--

* * ;; ***

, I $7
,, .,

VE

a . , V. .__I V_.

,VVV,V V ,.VVV

% V,/W
_
_

,-= %*''A

as
_

Q - "- `

VVVV V VVVA

V MV: I ..VV VI ,`, .- Qt " iiiF**"?*:=Vi-i%VZlIZ#*?-"** - s-s lv NQ ' ` V V ;;VV-V V

, =* V,

Q; ` V

2 I ~ '
wa
_ I ,_._ I VVVV. V ,. .v I V
,-V-. V- V

V = - V . V .. I IV EIIIf
I

VVVV '

V ~~:V. - V? 1,; = _VV. .. H *= ., . =- . .--V,

V . a " '
V

.VVV. V ~

VVV ,VVVV

V. , '

V V-i VV- 6 . V. - VV V...V .V,. VV.

VV.

VVVV V

.VV

%,

IZ"*V,Qj.;,.;==V2*izVZ V

==- . V-= -=< 3 =

86
J

V.. ''

,,V V VV-. V VVV=

V LV x-_`,;.-V,V _v. i i;-7 (H 2-;

I

$-- * * V - ''

-'' V V-.V.VV

,* VV

V VVV ,V. MV -V
I.I_V

; V.. VVV ~ V-

--V- -V.

n=28
GEI|EIl86

editorial
QUGD hOm COFTTGFIQO O f`dGCtGF` GQUGSYO p|imf`O QGQUWO

BUTLLETI WINFURHMZI0 DE LA

del butlleti, que pcrcdcxclment c0stum ser 10 derrerc 90 SC|"iU|",S, l"SpiI"O O {ODS 1 Omb UI'1 `E6 f`].GXO`C pf'\SG
Un cltrel. I si, es veritct, un eltre Espele0Sie s 0 pww de sortir 1 ccrrer, el 28; menys dels que v01driem,pemm tcm sole els compqnvs que ems dediquem q fer qquestq i t0 tS 185 O].tf`S QUE SOf"COSGITIGI'1t SIWCGFO OpOf`i,_XI'\, SObfT1 1 esforg que representc poder tirqr endqvqnt unc publicqci d'quest menq.

SECCIU ITIIIVESTIBACIUNS

ESPELEULUBIOUES DEL
CENTRE EXCURSIUNISTI
ALIEA.

c/Viladnmat, I52
BIHCELONAI5

T.I93l254405B
REDACCIO

E1 cert s que en els dqrrers qnys hem vist minvqr considerqblement el nombre de revistes espeleolbqiques 0 C0t01uny0, Pcssiblement m0 n'h0gi plegqt c0p de totes les que existien i dins dels grups editors hi hqgi 10 volun t0t d'endeg0r ben 0vi0t el numero seguent, pero s evident QUE GPG pE` CFG DO OT`T`jbEI"\ O mi`CjO QOtZET1 OQUE].].ES QUE
10 Umm.

--- -----;-------| 0mb uno periodicitot d'un 0ny ms o menys poden sortir 0
A Botllori
A Ferro `

J-Folch

Un ospecte que col ressoltor tomb s l0 modifico cio que h0n sofert l0 m0jori0 de revistes,no ton sols 0 Cotolunyo si no tomb orreu de l'Est0t; semblo ser qweels butlletins ciclostilots o similors (com 0r0 oquest) io no

_ J.H1d0lgo
J.M9-Lotorre J-M-Miacrro

es porten o quedoron reservots 0 l0 multitut de gruos hon

. .. . cesos que els ton servlr per donor 0 coneixer llurs octx vitots. Ar0 doncs, es Fon les revistes 0mb un0 presentocid

quolitot en GQUE$tSEUt1t no tenen res grir quegroficd de primero linio, sense esogeror podem 0 en
_llors del mon- Llunic que podem pensor s si el "mercot espeleologic podro m0ntenirles; esperem i desitjem que
s1.

_____________________ -___

FOTO PORTADA

Avenc del Gel (I~l5)

(ArHoner, Osco) Foto J.Hid0lgo

Un0 ltr cos0 s el contingut, que en linies ge~ nerols s notoble, pero notem uno certo Fredor,g0ireb
semblen uns orticles {ets 0mb motlle (noturolment hi h0n

excepcions), pero l0 mojorio ens limitem 0 exhdustives

descripcions de c0vit0ts i de topogrotio d0rrer0 topogro

=L=1 = B2~2" *970
Z Rib : SQLE_

F` . P t 1 F 1 lq;ZZ iEr$SQZZiZiiZi LSSE.ZQES p??fZL

tiques dlen que Fon queels Pulls lntormols de L Espeleoleg, C0nel0, l espeleologio svqui quelcon J d 0ltres coses ms que coves d uno revlsto pionero escrivien Es un zmer numero i ovenos. F0 gqireb vint onysen el pri mit
jo dlexpressio en el quol hi t c0bud0 l0 port hum0n0 de l'espeleoloqi0 (simbolitzont 0mb oquest terme lo port no de m0ner0 ben generol sobre lespeleologi0.
Pero oixo jo s historic, 0r0 som europeus i si 00 SHS espovilem, 0vi0t serem tomb modolitot olfmpjco.

Bwxsrxw : IWPNBF jd
Cl 11 286

08036Bm1 ` Gnu
LD &xbCCH5nO SqdntUiC,rEC~ ssdrignent, (mb el cgntingut dels orticles signots, els quols son responsobilitot dels 0utors.
HMO

~ - ~ ~~| esportivo ni cientitico). T uno tinolitdt ; reflexjgnqr

Primera troballa de pintura esquematica al

vessant meridianal del Pirineu.
per ; JOAN PALLARES i PERSONAT

Feia temps que ens preguntavem el perqu de si al nord de la barrera pirinenca

existien un seguit de coves amb monumentals pintures, a casa nostro, no en coneixiem

ni un sol cas. Aixi, portant l'esperit de prospectar un ample sector, amb el company Jordi Comas, emprenguerem, durant el mes d'agost del l983, la recerca. Si b no acon

seguirem trobar ni una solo Figura paleolitica, descobrirem un conjunt de pintura es

quematica dins un abric a la Vall dlngla. Per tal que en Fessin els treballs de calc hi tornarem acompanyant a en Ramon VI&AS,E.SARRIA i Anna ALONSO (7)(8), aproFitant

per ampliar la prospeccio a cavitats veines, el 8 doctubre del l983 i al maig del
1985, acabarem donant un cop dull al vessant oposat de la vall, acompanyats aquest
cop per en J.5ales.

Apareguda a les publicacions pertinents (7)(8) la descripcio de les pintures,

divulguem aqui les mateixes tal i com ja haviem anunciat anteriorment(5)(6) i reco llim un conjunt de cavitats, de cert inters arqueolagic, que hi trobem al voltant. El valor delles Fa que siguem poc explicits en quan a les exactes localitzacions.
LES CAVITATS

Abric de la Vall d'Ingla. Conjunt de balmes (Fig.l), al Grau d'ingla, a mitja alga ria i en un lloc molt pintoresc. Han estat utilitzades com a mallada. Alberguen el
conjunt de pintures.

Cava Penjada del Grau dIngla. A 30 m. verticals per damunt lAbric (Fig.2),accesi ble Flanqueixant una dotzena de metres per la timba. De gran entrada, el recorregut

poligonal s duna trentena de metres. Del terra sedimentat, i superFicialment, sa rreplegaren diversos Fragments ceramics que, per la tipologia, poden anar des del
neolitic Fins lEdat Mitja. T varies boques superiors que donen al capdemunt del
cingle.

Cava Superior del Grau d'Ingla. Al vessant oposat de les anteriors, cap a la cota l45O i uns 50 m. per sota una gran balma molt visible. La seva boca tamb s'endevina amb Facilitat des de lluny i es tracta possiblement duna sorgncia Fossil, de gale

ria lleugerament ascendent (Fig.3) amb minses colades a la paret N.i al sector Fhpl.

``4 ;j:r~~`*_!;qQE

L/ `}

y?7

`..___*____
AI

'___p...-....-.

J,<

A" ?"/P
PLANTA
10m:s.
______

Fig. I

Abric de la Vall d'Ing1

Tap-; R.ViHas,E.Sarria,A.Alonsa,J-Camas i J.Pallars

8 actubre del l983

(Pla topografic de la part central de lAbric de la Vall dingla. Assenyalats amb una P. i els nmeros I,2 i 3 els principals panels de pintures)

nlm

Fig.2

(Bellver de Cerdanya) Croquis ; J.Pallars i J.Comas

8 actubre del I983

Cava Penjada del Grau d'Ingla

YZ

Fig. 3

Covu Superior del Gruu d'Ingl (Bellver de Cerdcnyu) Croquis : J.Pllrs,mb J.Sles i J.C0ms 26 mcig del l985

NIH

Yl

Fig. 5

C0v Inferior del Grcu d'Ingl (Bellver de Cerdcnyc)

Croquis : J-Pllrs,J.Coms i J.Sles 26 mcig del I985

El terra s plc i mb sediments terrossos. L tempercturc 0 les 9 h.s. erd d'l}9C.

C0v Inferior del Grcu dIngl.- A TO m. sotc l'nteri0r, un xic mgd, de simi

lar origen i descripci (fig.4) sols que ms bellc i humidc, cmb unc colcdc esc10~ nd de gours plens de pisolites i ulgunes F0rmci0ns_1it0gniques. Lc tempercturc
erc de lO59C.

Un seguit de bolmes 1 petits torots junt ols esmentots oqui 1 doltres d'

elencs onteriors (I)(2)(3) composen el corst d'oquesto pintoresco voll pirinenco s1 tuodo (4) entre dos conegudes covitots ; El complexe de lo Fou de Bor 1 el Forot de
les Grolles.
LES PINTURES

Les representocions son quosi monotmiques (8) 1 comprenen I23 motius dels

que IIO son punts de tendncio ovol (tig.5), com si tossin Fets mitjoncont empremtes

digitols, de IO o I5 mm. per 20 o 25 mm., i olgunes borres de mojor tomony (Fig. 6)

Distribuides en petites ogrupocions; lo ms importont es trobo ol centre de l'Abric

1 de I o 2 m. domunt del terro octuol. Els colors estn entre "el rojocostno ocor
minodo y un rojo onoronjdo"(8)

gQ|J)I
;|Ol
O"{*|

,.O cQY late; I,

'e,}*p ;|6*'a7,

F "~
Ay

0** zr a
Q5

ij-;}

K5.,

tl ;;;*

8V

j\4Z
I

af ` Q II
a J at
=

so urs.

Tix. $M$E10
e '

e"

socms.
_

Fig. 5 Grup principal de pintures de lAbric de 1 V11 d'Ing1

rj!. ,1* ,__[`lff:Qiligg" gm? %?e@}; 41 1 1 _ ;$; =W , ;m wwf iw 1.1 .

=2

..% w . rv"3?)N; Q g ?W* w . ..1 $&$y@@p$W mixxrrii.13 *. we 5%

' -'&

wi HP

:11, ww Q l .`$% "

- as 1% . H? sg %{ ,}. ,_.,__*
if ~* 1

~ l V g l J.-.,1 ,_21<c5 sav1 it ,1 ,w _ ,p& U_wW wa@ w # ` ` 1 z;_

A z?~`i"',g

W$ 59 "$dl * li sis %@i

?;

W. - 1 ' - _&{;~ H { _.M1_ as j _v _,_fr'*? 112i*

%@? ; 19$ .@E gm%1 , g' - 7ew @ $11 v*M " "
al panel central
" vww

R ~- X F r 1g. 6 Detall d una cancentraci de punts 1.

.

i " a '= :11<a1

. I I . Es impartant de remarcar que l AbF1C es un punt intermedi de les estacuxs

eurapees 1 les del sud de la peninsula. Les agrupacians de punts ms praperes san les
tranceses de la Cava de Gilles a Sant Marcel dArdeche 1 Le Trau de la Feclaz a Sa

vaia 1 les italianes de Valcamanica a Bescia 1 Parta Badisca a Otranta; a Marrac, la

Cava de Magara a Beni Yusut 1 les espanyales de Sierra de San Servan 1 Las Vinas a

Badajaz; Chinchilla, Cueva de la Pretina 1 Bacinete a Cadis; el Quesa a Almeria;Las

Batuecas a Salamanca; Pena Tu a Asturies i Puerta Alegre a Ciutat Real.

Sabre la signitaci daquests punts, el criteri s divers,alguns autars

supasen que tenen un caracter simbalic cam de sistemes de camptabilitat, 1 na manca ui a ina ue aden re resentar hames a animals, sabre tat si van encerclats. La cra- Q P Q P P nala ia dels unts tamb s cam licada 1 discutida, era san Far a els autars ue l' P
. I \ \ aprapen al branze 1 Fins 1 tat a l epaca iberica.

BIBLIOGRAF IA

(1).

Ganals,M.,Ribera,C i ViFas,R. (1970)} L Fau de Bor i cuvituts de l'Alt Vall del Segne'. Ed.M0nt
blanc - C.E.C. 98 pp. Barcelona.

(2).

Barras, J.,MiHarr0,J.M. i Talavera,F.(1978).- 'Gahaleg Epeleolgic de Cuhalnnya. v01 I'. Ed. Poli
glata. Barcelona.

(3).
(4). (5). (6).

Gasca,M. (1968).- ' Pnteaedentes sabre el karst del Valle de Ingla". M>ntaEa (113):24-31 Barcelona
J0lis,A.i Sim6,M.A. (1969).- 'Cerdznya" Ec|.)~/antblanc 295 pp. Barcelona

Pallars,J. (1984).- La pintura npestre a Cahaluny" Narntbui ng 326 Galdes de Nantbui

Pallars, J. (1985)."'L nevaluci nealitiaa 0 el naixemnt de l'agricu1tura i la de 1'rt rnpstre". Nbntbui, extra maig. Caldes de Nantbui

ia a t

(7).
(8).

Vi5as,R.,Sarria,E. i Al0ns0,A. (1983).- 'L pintura mpestre en Ctl1f" (ed.aut0rs) 72 pp.Bama.

ViFas,R.,Al0ns0,A.i Sarria,E. (1984).- ' Las pinturus iaas de l'Pbric de la Vall d'Ingl". _ Revista d'In10rmaci6 Arquealagica (42); 5-12 I.P.A. Barcelana
00000000000

FORQTO MQNQTUERO ~MF-ILQPRECIQTQ (Buerb

per : S.I.E.

HISTORIA DE LES EXPLORACIONS.- Le primere neticie que es t d0quest0 interessent

cevitet 10 dene Lucien Briet (1) que 10 visite 0 primers dectubre del 1910 en el

trenscurs de 10 seve querte cempenye 0 1'Alt Areg. Ne tenim ceneixement de cep ms

explerecie tins 10 reelitzede per membres de 10 S.I.E. durent 10 cempenye destiu del 1966 (2), en s'expler0 tete 10 cevitet tepegrefient-10, 0 ms de descebrir dues geleries leterels que segens les nestres dedes ne hevien estet recenegudes per en
Briet (Gelerie S.I.E. i Gelerie del Feng). Des enys ms terd, el 1968, membres del G.E.S.C.M.B. visiten 10 cevitet i 0 Buerbe es "treben" une cepie de 10 tepegr0Fi0

reelitzede per 10 S.I.E. el 1966; les dedes extretes d'0quest0 explereci sen publi
cedes 0"Gee y Bie K0rst (3) en 0 ms dunes secciens dinters merfelegic, epereix

un esqueme de le xerxe subterrnie en sindiquen tetes les geleries cenegudes. Melt ms terd, 1'0gest del 1974, un equip del PeH0 Gu0r0 d0sc0,ternen 0 tepegretier 10 cevitet, ne ebservent 10nemen0d0 Gelerie del Feng i public0nt10 01 seu butlleti (4) junt 0mb une descripci en ne es Fen censter les explereciens cetelenes dels enys 60.
Melgret ne sser ten cenegude cem 10 reletivement veine "Cueve de Ase",s vi sitede esperdicement per diferents grups i en une de les visites dun equip de 10
nestre Secci, es decidi retepegr0ti0rl0, eleement que 0r0 presentem junt 0mb une
breu descripcie.

SITUACId. Seguint 10 cerretere que perte 01 cen dAHiscle, pesset el meli d'Ase,
bi he el trencell que mene els pebles de Vie i Buerbq; erribets 0 equest Oltim, 0

1.143 m. d01e0d0, s0g0F0 el cemi de Yebe que develle r0pid0ment cep 01 riu Yes0,01

c0p d'uns 20 minuts el cemi s0ceste 01 berrenc del Cube i en un revelt del cerriel je es divise, 01 tens del berrenc, 1'0mp1i0 bece de M0n0tuere. L'entr0d0 de Melepre
ci0t0 es treb0 uns 50 m. per sebre el terrent, essent 10 seve lecelitzeci un xic

cemplicede per les reduides dimensiens de 10 bece i 1embesc0t del terreny.

DESCRIPCId. Un cep p0ss0d0 10 bece de Melepreciete, 10 gelerie es te ms 0mp1i0 i

es remente un pendent que 01 cep de pecs metres es F0 ms eccentuet i en 1'01e0d0

del sestre b0ix0 neteblement; superet equest pes estret, 10 g0leri0 es F0 ms herit

zentel i epereixen nembreses cencreciens i elguns geurs. Desprs d'uns 150 m. 10 gelerie d0v0l10 bruscement i el sestre terne 0 beixer, cese que F0 ebligede une pre gressi Feree incemede 0 1h0ver d0n0r erressegets i 0 1est0r 10 g0leri0 generel ment p1en0 d'0igu0, Fins prdcticement errivent 0 10 biturceci de Menetuere. Uns Hlm.

abxs, pero, hi ha la Galeria del Fang, Formada per una galeria principal de direcci

O.NE., amb una longitud de l3O m. i amb una biturcacio duns 40 m. que les uneix
amb Malapreciata; per ella circula un petit curs d'aigua provinent d'un sito situat a l'extrem O. i que sembla impenetrable; l'aigua es perd per un estret sito situat

lextrem NE. Aquestes galeries estan totalment recobertes per grans quantitats de Fang liquid, que Fan que la seva exploracio sigui sumament desagradable. Tornant a la galeria principal, passada la biturcaci de Manatuero, al cap d'
uns 25 m. i desprs de davallar un petit ressalt, es redueix la secci fins conver

tirse en una gatera, passada la qual comenca la Galeria S.I.E.; tot seguit sarriba

a la Falla", lloc Forca espectacular, on la galeria s tallada per una Falla i pre
senta un apreciable desplacament; passat aquest punt, la galeria segueix per un tram

amb varies bifurcacions de reduides dimensions i escas desenvolupament, i amb pronun

ciats colces Fins restar totalment obturada per blocs i sediments a lalcada de +29 m.
respecte a la boca de Malapreciata.

La galeria de Manatuera s en general d'amplies dimensions en comparaci amb la de Malapreciata; els primers IOO m. son descendents Fins arribar a un tram normaL ment inundat i on la baixa alcada del sostre Fa que en poques de pluges arribi a

sifonar un tram duns IO m. de longitud, passat el qual la galeria s'omple de blacs i ms endavant es Fa acusadament descendent, tot trobant el curs actiu i Finalment,

desprs de superar algun petit ressalt, sarriba a la boca de Manatuera, lloc torca espectacular, al retrobar el curs principal d'aigua que brolla a lexterior per unes
sorgncies i on l'aigua es precipita al torrent exterior per una cascada duns 20 m.
BIBLIOGRAFIA.

(1). Briet, L. (l9lO). Barrancos et Cuevas. Spelunca 8(6l); I65

(2). 5.1.5. ()966). "Activimts S.1.E." But11.C.E.)\11g (169); 637-638

y Bio Karst (32); 8-]}

(3). Ullastre,J. ()972). Datos sobre el karst del barranco de Buerba (Huesca).Ge0

(4). Pena Guara (l974). Boletin de contribucion al catlogo espeleologico de la

provincia de Huesca Boletin Pena Guara (4).

xxxxXXXxxxx

OILD

:rI""1-k.>

..J 5
G

n1

7x N

._ 159.. Q.

..T.A\"-d

EF1?

10

9A
m?

xv. U -<\O U6

ell

:2
il

E TI

Q? <I

/ w` lr
/%

ll

Explorqcions 0 I0 VI dF1rn
per ; JOSEP GUARR0 i SAFONT

INTRODUCCIO. Amb 0quest0 not0 es pretn don0r 0 cunixek unes c0vit0ts situodes 0 10
copoolero del riu Nere, 0 10 V01 dAr0n.

L0 Ciguleru del M011 Blanc Fou 1oc01itz0d0 dur0nt un0 trovessq d'esqui
de munt0ny0 0 principis de 10ny 1980, no shi torn0,pero, Fins 1'estiu del 1982, 0ny

que ton sols s0rrib0 Fins 10 coto 25 m. degut 0 10 presncio dun t0p de neu. H0
estot 1estiu de 1985 que, 0mb motiu dun0 visito per t0l de super0r el top de neu,s
bo oconseguit d0v0l10r 10 m. ms, Fins on 10 c0vit0t jo no presento cop possibilitot
de continuocio.

Fou tomb duront oquesto sortido que s'observ0 des del coll del M011
B10nc, 01 tons de 10 v0l1 de S0rr0er0, uno 0mp1i0 boc0 de pou, d'uns 10 m. de di0me tre, per 10 qu01 cos0 decidirem visit0rl0 per 10 t0rd0. L0 c0vit0t l0nomen0rem Ci guleru de Surrceru, degut 0 10 proximitot del Tuc de S0rr0er0. L0 Covc de Font Fredc fou loc01itz0d0 l0gost del 1982, pero no 10

visitorem tins 10 primovero de 1983, poco en que es trob0v0 t0p0d0 per un0 gr0n qmyw
titot de neu.

1.- CIGALERA DEL MALL BLANC

Locclitzoci i cccs ; El seu occs ms comode i directe sefectu0 per l0 pist0 que surt del poblet de Betren, entre Vielho i Escunbou, i puj0 0 l'est0ci6 desqui TOc0

Betren, pisto en bones condicions en temps sec i 0pte per 0 turismes. Col seguir10
Fins 10 zon0 0nomen0d0 Es C0b0nes, on hi ho un0 Font, 0lgun0 c0b0n0 i dos telesquis

de 10 TUc0, d0qui sh0 de remunt0r un Fort pendent de prot en direcci sud, c0p 01
coll del M011 Blonc; superots els primers 300 m. s0rrib0 0 uno zon0 de clotodes her

voses i 10venc es trob0 01 costot d'un petit i so1it0ri 0vet, 0 2200 m. d01g0d0.
Descripci ; C0vit0t constituido per un sol pou 0mb 01gOn rep10, i 0mb un0 boc0 de

considerobles dimensions (8 x 4 m,). A 4 m. del llovi interior hi ho un0 repiso in c1in0d0 on 0costum0 0 h0verhi neu o gloq, p0ss0d0 oquesto, i 0 15 m., 0p0reix u
n0 gron quontitot de neu, 10 qu01 0rrib0 0 ocup0r tot el di0metre del pou 0 10 cot0

de 25 m,. Lestiu del 1985 rest0 obert un p0s entre 10 neu i 10 poret que permet
d0rrib0r 0 35 m., punt Finol de 10 c0vit0t.

12

$?-:
cE;. "
ESC
'

`~\ [____,...,.> __;.>---.,_,- ~ { . :~. , y2 ""\,x x

qjxtn wc;

[ In J'} \,___

2 A- {_'

\ . _/*~..*

$ W B: \\`\\& C2}

1.

.i
"rQ~.

F1 2
wl =
ca] In

T1`LZ\

// NK

.7*/

5I

SARRAERI

"}*"`""`

/I/" Y' [ E \ { I
7) ` X A
`cs KM (D5 l
Situci6 de les cuvitcts descrites

zsnwv OE s VILL _DE Rlus

ntf . ROESTANCA

\/

2.- FORAT DE ROCA BLANCA

Situqt 0 pocs metres de lnteri0r cqvitqt. Es trqctq dun pou d'uns 6 m.i unc

petite gqleriq que bqixq 6 m. ms, Fins restqr obturddc per blocs. A lhivern s to
tqlment omplertc de neu Fent impossible lc sev locqlitzqci.
3.- COVA DE FONT FREDA

L0c1itzci6 i uccs : Situcdc cl bqrrqnc de Font Fredc, l8OO m.d'lgd, sotq l'es

tdny del mqteix nom, prop de l'ntic ccmi de ccvdlleries del port de Vielhq.
Per ccedirhi cql OQGfGF und pistq que surt de ld bocc N. del tunel de Vielhd

i que es dirigeix lestci6 desqui de l TUc-Betren, qquestc pistc est en bqstcnt

I3

mal estat i en paques de pluges 0 desglac queda tallada pels barrancs que la creuen.

Passat el primer barranc, el de Pant Ereda, sha de prendre el cami del part de VieUuL que va pujant pel basc Fins la Cabana del Pantet, an la vall s'eixampla i ja es divisa al Fans l0mpli0 baca de la cava; per arribarhi, passada la cabana cal deixar el cami que creua el tarrent i seguir remuntant la vall Fins assalir lentrada de la cava.

Descripci ; Es tracta duna cava amb varies biturcacians que tatalitzen uns l50 m.
de recarregut i per la qual circula un petit curs temparal d'aigua, que ve del praper estany de Eant Freda. L'aigua apareix per una galeria de sastre baix i desapareix me- L
tres ms endavant per entre blacs.

Uns 50 m. per damunt de la cava es traba una d0linaembut duns l5 m. de pra

Funditat, llac an es perd el curs daigua que ve de lestany, el qual tarna a sartir a lexteri0r per unes sargencies situades uns 30 m. sata la cava.
4.- CIGALERA DEL SARRAERA

Lacalitzaci i accs : Situada a la vall del Sarraera, en un estret barranc lateral,

que baixa de la Passada del Nebat, a 2050 m. dalcada. Per arribarhi cal seguir la pista de lanteriar cavitat Fins creuar el ba rranc de Sarraera, deixarla uns 200 m. desprs i pujar per uns prats tins retrabar

el barranc an la vall ja s ms ampla i transitable; ms amunt es traba una cabana de

pastars, passada la qual cal creuar el riu i seguir per sata mateix de la impressia
nant paret de la Pala de Sarraera i lAgulla del TGc des Hennes, es travessen unes

sargencies i, superant l'Oltim pendent s'arriba a uns plans situats sata la Passada
del Nebat,s'ha de remuntar un estret barranc que baixa daquest punt, just al castat duns tarats darigen artificial. Remuntats uns l00 m. trabarem la cavitat penjada a
la dreta, uns 30 m. sabre el barranc.

La cavitat s canstituida per un pau de l0 m. de prafunditat i una galeria de 20 m. i de sastre malt alt. Per lacalitzarla serveix dajut abservar les gralles que
s'hi precipiten dins, an hi viuen cam a minim unes 30.
0000000000000

14

CIGALERA DEL MALL BLANC

escunhau - val daran

t0m

;;"x
><;*
_

>

,;,L;
Aix )

N.M.

x**>

xi xi;
~# Mw x

M2468

(i"2 <x

{ ,. Z M
xslxii
wx".,
l"f {

><d>><<x
*Ax
ig {
xx

Q)}t'...Y

;5r

15

g .\
x "

ij n .
`\].-.
` ' -:

`_`

Z%

Ya. Q

.;,\ N

:
__

,r 1.C

"

\s-/~
.

. .:.

:2*.3

K? ti

\= 1:-*
.._

Z\" / .

* &\
` `'

T~.

.\.;\ :.=

>x/ IJKQ:

l_Q
34:

RS

{' s \
..
.

' * _

II

. _.

X ` L S, n

' : { ; .:. .:1:: - .;.:g}

._

.-.:7.
. _{

Z : ' .
v. .

._.j
' ..

'

- 0.0

g.-;

_ ,J' ~ .:.

: . _
_

{Z ; .
"

. 53:
Q_
;

_
.

FORDT DE R SCUI'\hGU ~ vcal d'CII0h

BLQN

M2"

IIIII

-12

IGQLERQ DEL
vielhu ~ v| drn

RRQER

'.r

n'.
'

M24

T5

YT

.|.E.
T8

Misriu de I0 hist0ri0 0 histbrio de I0 misriu de |

espeIe0I0gi0 c0t0I0n0.
per; JOAN PALLARES i PERSONAT

RESUM ; L0utor, sot0 un titol Proudhomni0M0rxist0, recull 0 gr0ns trets 0110 que s0cu1t0, sistemqticoment, de 1espe1eo10gi0 i 10 sev0 historic 0 C0t01uny0, i de mostr0 que coses com qquestes possen Fins i tot, 0 les millors Fomilies. Sense por 0 rebre c0p cop de roc pot 0Firm0r que e1 que estigui net de cu1p0 que llenci 10 md mer0 pedro. 56n molts qui perqu piquen 0mb un mcrtell 0 10 p0ret, ju creuen que c10ven cl0us.
Goethe.
xxxxxxxxxxxx

Es uno constont 0 10 historic que les persones vulguin descendir d'uns origens molt nobles. L0 mitologio dels pobles tomb ens ho demostro i 0ixi els grecs volien 0rrenc0r de Cronos i Zeus 0 els jueus sser el poble triot; pobles guerrers necessi

ten wqlkiries i pobles comercionts necessiten descobridors. Aixi que tothom comenco
0 p0r10r despe1e01ogi0 0 C0t01uny0, vol entronc0r10 0mb e1s n0tur01istes del segka
p0ss0t, i 0ixo s cert en qu0n 0 mossn Font i b0st0nt cert 0mb Vid01 i d01tres,pe

ro s jo de dements voler Fer p0ss0r per les Forques Cqudines de 1'Avenc 0 exp1or0 dors circumst0nci01s com M0ri0n de 10 P0z Gr0e11s, qui veritoblement exp1or0 01gun
0venc, 0 ms 1'A1mer0, Sol, 1enginyer 0n0rquist0 T0rrid0 del M0rmo1 0 els 0rqueo
legs com Colomines, Bosch Gimpero 0 Pere Alsius. Es reolment tot molt otrevit Fer

com Fon els it01i0ns que per que en Leonordo d0 Vinci visit un0 esplugo, s e1prL
mer espeleoleg it01i0. C01 tenir molt de seny, cor 0mb un cop de r0ux0 Forem espe
leoleg 0 en Serr011ong0.

Escriure tot 0ixo de d01t seri0 pix0r Fro del test si no Fos perqu 10 his
torio recent ens demostr0 com h0n est0t d0i1l0ts i Fins i tot escqrnits del mon

espeleologic, gent que port0v0 un0 t0sc0 cientiFic0 notoble i e1 que s enc0r0 ms

curis Gent que ho c01.10bor0t 0 10 morginoci, cit0 0mb Fruici tot omplintse
10 boc0, 0 10 ms petito oportunitot els noms d'0que11s que ho moleit, 01 c0p i 0
10 Fi veient 10 gr0n 0Fecci6 per 0punt0rse med011es olienes i Fer servir 0rreu el
nom dels que j0 ni ens coneixen.

Esser espeleoleg s el cqmi ms Fqcil per semblor quelcom per pocs c01s.DUm

10 historio d0questes misries ens centrorem en els d0rrers 0nys. Aixi, un cop,un
Froncs onomenot SiFFre, 0g0F0 un rompell i senc10ustr0 dins dun 0venc on extreu

notes per 0 un llibre i poc ms. Segurqment 1'0ventur0 hqgus p0ss0t desqpercebudo

19

0 1e1tre Vessent de1s Pirineus si ne Fos que e1 11ibre es tredui, e1 que v0 ter une

gren trempere 0 tote mene de gent que sete e1 desig d0n0r per sete terre cop 0 10
N.A.S.A. egeferen 10 11un0 i comenceren 0 poser de mode e1 verb"rem0ndre" 0 dins e1s
evencs. Aixi es Fen els records ms inslits, e1 de les sis heres, e1 de1s des dies,

e1 de cempletement 0 les Fesques, e1 sense re11otge, el de sense pixer, etc., Fins i tet tinc 10 recordence que un0 ve1t0 veig treber 0 10 bece de 1'Avenc ... de 10 Ple

medel, une note engenxede, escrite 0 1envers dun 01b0r0, que m'indiceve que no he

vie de b0ix0r, dos intrpids espeleelegs Feien une permenncie de des dies sense 1'
innecesseri equip de superficie.

I s que no inventem res. D'un0 01tre treduccie, 10 dun erticle dun t01 M0u

cci, itelie, que sintito10v0 " L'hippetesi de110 eresiene inverse come contribute
011e studio de110 speleegenesis", cemenceren 0 sertir Fuses erreu, dins de1s evencs

ne tet ere Fesc si no tus, eixi, mel peit e Fins i tet mei 11egit e1 trebell d'en Meucci, hem veie Fuses 0 qu01seve1 rece, ere c01i0 veure quine cevitet tenie ms Fu
ses per m

Per genereci espentenie, e perqu elgun bene F v0 dir que prepereve quelcem sobre "Cevitets tecteniques", ven eperixer, primer per Metere i desprs extenentse
pe1 Principet, unes tecteefecciens censiderebles, tectice tcnice emb meltes tecles

que e qui no tece Fu dir 01gun tec i predui tequicerdie emb tente tece de nems i

clessificecions tecnicistes, per Fi, i per tec se1s 01gu senrecerde 01 seu trebell de dir-nes, c10r0ment que cellens ere une esquerde.

Hi he 1espe1ee1eg lletreferitque sel publicer els seus trebells tot seguint une tecnice generel simp1e; Le denumer0r Fenemens i cenceptes llegits emb d'01tres, especielment si ceneix idiomes, sense impert0r1i si el que cite s e no 0 10 cevi tet que estudie, je que ningu enire 0 cemprever-he, i si he F0 1i dirie, clerement,

que no s0p veure les coses i ne hi enten. Tempec 1i s impertent e1 Fet de neger e1 que he efirmet un prgrf ms emunt, je que segueix e1 principi de que si no 1en tenen ne e1 llegiren i si pe1 centreri, e1 llegeixen i no 1entenen, es pensere e1 lecter que s messe sublim i, per no Fer el ridicul, per no dir1i clerement, eixe
s une merde, c0110r0, ne Fos ces que 10 revenje Fos crue1Q Ah! ...i e1 titel d011e

ms rimbombent, ne c01 que tingui releci 0mb e1 text, 01 Finel c01dr0 efegir une re

lecie bibliegretice llerguissime, sense cop relecie tempec 0mb el text pero que, 0 port que indiqui les nembresissimes publiceciens de 1'eutor, heure de demestrer que
he 11egit me1t els clessics; si pot efegire bibliegrefie estrengere per den0r1i un te internecieneliste i sebretet no emprere mei treb011s deque11 entipetic critic
que no Fos ces que per eixe sigui cenegut.

R]UN]CO1kld'GUS que, 0 1estiu plenejevem ener 0 un sector dels Pirineus.Uns

espeleelegs dun0 gren ciutet, c0pite1 de comerce, s0punteren 0 venir i eqpnUz0mm

20

una expedicio que a ulls de la premsa i autoritats locals deuria tenir torca impor
tancia. Naturalment ens convidaren a assistirhi. La sort se nenFatia de les mega

lomanies i trai considerablement els expedicionaris, que entre cagarrines, mals de

cap i greus afeccions als queixals, no pogueren obtenir el ms minim xit espele0
metric. Els dos darrers dies vingu un company biospelealeg i tots dos junts reca

llirem les trampes que tot sol havia col.locat el primer dia a una cova conegudis
sima i que la sort Fu que hi descobrissim una nova especie d'escarabat. Tres mesos
ms tard, a mitja nit rebia una trucada teletanica on a laltra banda, una veu cone
guda macusaba dusurpador i pirata, s'acabaven d'assabentar de la descoberta i exi

gien que els insectes "tornessin" (ell no sabia que aixa eren holotipus i paratipus)
a la ciutat capital de comarca.

Bona peca era la veu de l'altre canto del Fil teletanic, qui una vegada orga
nitza un col.lectiu de professionals de diterents arees per Fer un estudi i ell cmx=

dina, recollint lintorme de cadascun. Passat un temps i sorgides algunes diticul

tats, ms b perque el treball no es Feia, el grup es desintegra i amb la documenta

cio al seu poder, la sigma i la lliura a un certamen on obtingu un no despreciable

premi en metal.lic.

Deia ms amunt que vaig rebre una trucada als volts de la mitja nit i, s cu ris, pera aixa s habitual. Els horaris de lespeleologia catalana sn ms que ter
cermundistes, prapies d'un arab en temps del ramada. Conferencies a les nou del ves

pre que comencen a tres de deu. Reunions a quarts de dotze que clouen ja de matinada
i sabre tot reunions per decidir quan ens hem de reunir per convocar lassemblea.
Talment som al "mn de la nit" i F6ra del temps' Quan Pinito del Oro es retira dels trapezis, el mon de lespeleologia es con vulsiana i per aquella data aparegueren uns ssers quasi,o a voltes sense el quasi, uniformats, amb alguna medalla o gala penjat, de parla estranya, que cercaven no ja
el ms diticil si no, el "com me la puc Fotre". S'agrupaven en bandes" d'ingeniosos
noms. D'abstracci6 anarquica, clients habituals i no desitjats del bar de Begues, cleptamans per un principi moral i politic sobre la propietat, Feren poca i encara

perviuen alguns amb els mateixos plantejaments etics pera amb un sistema dexploraci6
malt ms paussat, per efectes de ledat.

A la ms darrera etapa la miseria arriba als extrems ms insospitats i alguns

espelealegs encunyen la paraula pot per designar qualsevol cavitat que no Faci les
mides suficients per poder emprarhi tota una serie d'estris de terreteria,aixa si,

homologats al comerc d'un qualsevol botigueraleg. Aquesta gent arriba a laFirmaci6 rotunda que a Catalunya no existeixen avencs i que, aqui, les practiques d'espeleolo

gia les hem de Fer a l'aire lliure, a ms, han arribat als extrems que la publicacio

de qualsevol cavitat que no Faci 500 m. desqualifica de "per se" a qui lha fet.

2]

Aquestes i d'0ltres c0ses que em deixo 0l tinter, sn les que sclen c0ll0r

t0th0m, per 0ix0, pr0b0blement hi h0gi qui c0ntinu0r0 sense enter0rse, uns pocs pen
s0r0n un xic i no els 0gr0d0r0 perque si veur0n retrqtqts. Perd, ...per0 no s l0 criticq 0gre 0 l'esperit de denuncic de l0 misriq el que em p0rt0 0 dir tot 0ix0,

si no lintent0r despertqr lesmen0 en b dun Futur, m0lgr0t t0t,enc0r0 possible.

XXXXXXXXXXXXXX

22

Nota sobre tres cavitats del Montsec (Ia Noguera)

per ; FRANCESC RUBINAT i AUMEDES

COVA DE MONTARDIT

Historic ; A lo zone nord del Montsec (Moror, l0 Guordi0,etc.) oquesto covitet s co

negudo com 0 Cove de les 7 Soles; mentre que 0 Ager es coneix com 0 Cove de Monterdit,
guerro.

degut 0 que un vei del poble, que oixi s0nomen0v0, hi vo romendre om

Situoci ; L0 covitet es trobe el cingle superior del Montsec,en l0 seve core sud.

Per tel d0rrib0r 0 lo covitot col seguir lo pisto Forestol que d'Ager puje cop 01 coll d'Ares, un cop possode lo Font del Morrolet i 0 uns 300 m. ms endevent troborem uno

piste 0 le dreto que coldro seguir Fins orriber 0 l0le0d0 de lo conel de lEmbut;des d0quest punt pujerem per le conol Fins 0 lo sevo port superior on mitjeneent uno Fei xo ens portoro, cop 0 l'est, Fins lo boco de l0 cove, situodo prop de l0 conel de Xu
rullo.

Coordenodes

Lone. 09 47' 09"

Alture s.n.m. ; l.530 m.

Let. 429 O2' 22"

Municipi ; Kger (lo Noguere)

Descripci ; Boce de 4,4 x l m. que dno occs loterol 0 une golerio de 28 m. de gedo i uno ompledo mitje de 4 0 6 m. i uno eleodo que v0 des d'l m. 0 lentr0d0
0 8 m. 0 l0 port centrel de lo gelerie; en equest punt i 0 l0 poret N.,sobre un pouet de 2 m., que ens porto 0 uno golerie inFerior de 8 x 3 m. tote pleno d'enderrecs.
COVA DEL CRISTALL

Historic ; Aquesto covitet lo tenie locolitzedo des de Feio Forge temps; pero no vio tingut moi ocosio d'0rrib0rm'hi; vo hover de ser 0proFit0nt uno sortido d tellode on veig poder enreder 0 l0 cello per 0 que m0comp0nyessin 0 explor0r

principi pensobe que ere elgune de les eovitets citodes dentic, elho
no es tr0ct0v0 de cop d'elles.

citen 01 cotoleg del Montsec (Espeleoleg, n9 lIl2, E.R-E.) ; Cove Sonts, Co Arxipreste,etc., pero en sser 0 10 covitot i situ0rl0 em vo donor lo segure

Situoci ; Anont per le piste d0ccs 0 le Cove de Monterdit, seguirem ms ende Fins orriber 0 l0le0do de les runes de l'ermit0 de Sent Miquel de Mollobecs, l
bo le cove.

seguirem pel coll Fins 0 les runes de lo Torre de $t.Miquel, on sote d0qu

23

CDVA DE |\/IDNTAFQDIT
lA NDBUERA \984
Yopocsa E nuamu- A. Hucsusr

B c.

5D EQ; GOH

pumu

ssccnous

0 5 10
__

"C _[e

FG

CDVA DEL CFHSTALL

lA NUIHIERA - 1984
Tones: F, nuamm- A.GAv0u-1. mens

,s

A' E 4

24

Coordenudes

Lonq. O9 49 21"
Altur0 s.n.m. ; 1.190 m.

Lot. 429 O2' OO"

Municipi ; Ager (10 Noguerq)

Descripci ; L0 c0vit0t t un tot0l de 20 m. de recorregut; els primers 1O m. semblen uno gr0n b01m0, 01 Finol de 10 qu01 s'obre uno g0leri0 de 1,5 m. de diqmetre i 1O m.de
recorregut, 10 qu01 s t0rm0d0 totqlment per cristqlls de c0lcit0.
COVA DE TARRITS

Historic ; C0vit0t conegudq d0ntic per 10 gent de 10 com0rc0; semb10 ser que fou vi

sit0d0 els 0nys seix0nt0 pel Club Gimnstci Bdrcelons, 0 10 c0mp0ny0 que v0n Fer 01 Montsec. Enc0r0 que no sh0 trobot cqp refernciq d'0quest Fet, es poden veure les si
gles del grup pintqdes 0 10 c0v0.

Situcci ; Per 10 pist0 que d'Ager pujq 01 Montsec, 0 10rrib0r 0 10lo0d0 de 10 {uw
del M0rr01et trobem uns cqmps de conreu 0 10 dret0 de 10 pistq, 0nirem Fins 01 Finql

d0quests cqmps, c0p 0 10 port del cing1e,i 0 10rrib0r 0 10 cqpgqlero del torrent de
B0rr0nqui110, veurem 10 bocq de 10 c0vit0t.

Descripci : s un0 c0vit0t de 12 m. de recorregut i que s totqlment c10r0 degut 01

llum que entrq de {OFC. Antigoment s'empr0v0 com 0 plet0.

LA NI]G1lERA1985
10po0;r.nusuAr- 1 rneus

hx

0,,E,D

0000000000

25

D3II`IS dSCOb|'t8S 3 Ia COVE CLIbI'S:

Xarxa del 84
Qfluent de Ia Colada
per ; S.I.E.

Historic ; Duront uno de les nombroses sortides de revisio d'0lguns punts de lo Covo

Cuberes, concretoment l0 reolitzodo els dies 7 i 8 de juliol del 1984, desprs d'un0 loborioso desobstruccio 0 l0 port Finol de les goleries conegudes com "G0lestretes",s

oconsegui de superor un pos que don0 occs 0 uno complicodo xorxo de goleries i pous,

que degut 0 l0 dist0ncio en que es trobo de l0 boco de l0 c0vit0t i 0 un bon nombre de posos estrets, ens ho Fet invertir goireb dos 0nys en l0 sevo exploroci i topogr0Fi0.
Tonmoteix, el 27 d'octubre del 1985 es decideix 0t0c0r un punt que sempre

sh0vi0 deixot per revisor. Es trocto de 10 xemeneio que s0lo0 per domunt del lloc 0 nomenot l0 Colodo, 0conseguintse remuntor duront ms de 30 m. Dues setmones ms tord, es topogroFi0 i s0ssoleix un punt ms elevot, pero sh0 de deixor l'esc0l0d0 jo que, molgrot continuor xemeneio omunt, no es veu Foctible poder remuntor ms.
XARXA DEL 84

Descripci ; Situots 0 l0 gotonero Finol de les "Golestretes", i un cop p0ss0d0 l0 gotonero desobstruido (El Desponcelldment), ens trobem en un0 g0leri0 de sostre boix i duns 10 m. de llorg que desemboco en un0 0ltr0 golerio un xic ms 0mpli0 (2 m. d' omple per 6 m. d0lt) (Sul etc), esquitxodes les seves porets d0r0gonit blonc ; creuem oquesto g0leri0 Fins ol Finol i per un oriFici no goire 0mple,pero suFicient per p0ss0rhi sense diFicult0ts, ens trobem 0 l0 bose dun pou de 7 m. que remuntem
lleixes de roco que donen 0 uno petito solo i tot seguit 0 uno golerio omb les porets

(L Putcdurc) Fins el sostre i, desprs dun0 0ltr0 desobstrucci, es p0ss0 per une
molt descompostes, per 0qui s'0rrib0 0l peu de l0 col0d0 Pip Mom, on existeixen dues opcions ; Pujor l0 col0d0 per l0nomen0t Pcs del Rustic o continuor l0 g0leri0. Si se guim l0 primero opcio, desprs de multiples escolodes i grimpodes orriborem 0 10 coto
+ 173 ( s'h0 de Fer const0r que 0quest0 colodo Fins 0l seu punt de m0xim0 0lo0d0 esiwo bo inst0l.l0d0 0mb cordo Fix0). A l0 cot0 + 128, es trobo un pou que l0 t0ll0, seguint

per ell ( 8,7 m.) i 0410 sevo bose, per un llominodor curull d0r0gonit, es pot sqyur
Fins uno biFurc0cio. Per uno bondo es presento uno gotonero que un cop superodo dono

pos 0 tres ressolts (1,5 ; 4 i 10,2 m.), trob0ntse un0 g0leri0 de grons dimensions
Gcleriu P0nor0mic, comp0r0d0 0 les oltres goleries d0quest0 x0rx0; tot seguintl0,

26

173

84_85

S XARXA DEL 84

R/P l5

fx I 2
`

F;;\;. '* "EI

ELS BUDELLS

{S

on.

I ash! `
IES DEL FAGJR

SALETA\
nan was nn. wsnc

R15 R 4
Rm.2

SALA PE%ET n.1 LA nm

0 5 ,0 m

ALQAT

RIA PAN%AI|CA

{ =I=

.R,+2

LLRC Qu

19.>_ - TL= ; {7Z

'

? ; @0; ; .T
ow

-R+12'

6aI.Rac1a

?}f= _;__
-2 = -.

Riu Iuzmnndi

I Ei?] I P"7
LQ COLQDQ

Encrnuamanl 4

MI. las Pnrlas

E O! 'YL;_;.

,<.<?f~

Nv&\*Q:x`>:

nI mg

TOP.: S.I.. 9.11.85

31

en el seu extrem restovo toponodo, pero uno novo desobstrucci ens permet de continuor i doccedir o uno solo Foro del comu per les seves dimensions (Solo del Penedret),es

sent oquesto el punt tinol doquesto zono. Si tornem o lo biturcocio onterior,seguint

per lo gotero-dioclosi duront un bon trom, s'occedeix o lo bose d'un pou per on boixo uno mico doiguo, i on semblo restor oturodo toto possible continuocio per oquesto bon
do.

Retrocedint fins lo colodo Pip Mcm, en el trom on comengo o estor insto

l.lodo omb cordo Fixo, es pot seguir uno dioclosi que desprs de dreuor voris pous (

tots comuniquen omb lo Golerio Ponoromico i lo Solo del Penedret, i olguns resten cecs)
i duront un trom duns 60 m., que en olguns cosos son de gron incomoditot i estretor,

o ms duno gron quontitot de tong o les porets, ens situem ol punt onomenot E1 Bidet, que Formo uno petito solo omb uno colodo per lo que circulo un petit cobol doiguo, e
xistint olgun que oltre gour. En oquest lloc l'exploroci6 es to comodoment, jo que ens trobem omb les Goleries del Foquir, que tenen uno omplodo similor o les de lo Golerio

Auzmendi. Desprs d'un bon trom de recorrer oquestes goleries, s'orribo o uno zono de

blocs que momentonioment ens tonquen uno possible continuocio, essent el punt Finol de
lo Xorxo del 84.

AFLUENT DE LA COLADA

Descripci ; A lo port Finol de lo Golerio Auzmendi es trobo lonomenodo Colodc (+48) que un cop superodo desprs de pujor uno poret de 7,5 m., sorribo o uno solo on dno
inici el conducte que porto o lo Golerio Recto i el Riu Auzmendi. Pero per domunt d'o

questo solo existeix uno xemeneio que sinicio per uno poret de l2,5 m. (per primer cop sempro uno plototormo d'escolodo, construido per un membre doquesto S.I.E., se
gons disseny de G.Morboch). Un cop superodo oquesto primero verticol, es segueix per uno colodo de Fort pendent (uns 459), omb un petit ressolt de 2m. ol trom Finol; es

segueix loscensi6 per un trom curt de colodo tins orribor o un lloc, encoro que ms oviot s uno golerio inundodo, duns 8 m. de llorg i uns 2 m. de profunditot d'oiguo.
Al seu extrem es continuo pujont per uno oltro poret duront 10 m. ms i desprs d'un

porell de Flonqueigs un xic delicots, soturo l'oscensi6 ol veure oquesto poc vioble,
molgrot que lo xemeneio continuo omunt. Col deixor constoncio que o lo primero poret
de l'oscensi6 (+ l2,5 m.) resto instol.lodo uno cordo Fixo.
Espeleometrio
Xorxo del 84
982 m.

Recorregut
Desnivell

(+173 ; +74)

99 m.

Afluent de lo Colodu

Recorregut
Desnivell

50 m.

(+55 ; +92) 37 m.

32

+315

PERFIL ESOUEMATIC

RECORREGUT 7550 M (NOV. 85)

+173

:
-12

XARXA DEL 84

0 100M

Aixi d0ncs, qtegint qquests v0l0rs 0l t0t0l t0p0gr0Fi0t 0 mitjqns de l'0ny

1984 (6.518 m.), el recqrregut t0t0l de l0 C0v0 Cuberes, 0 30-11-85, s de 7.550 m.

El desnivell c0ntinu0 essent el m0teix que es v0 d0n0r 0 conixer l'0bril del 1983,
s 0 dir ; 327 m- (~ 12 ; + 315)
00000000000

Un ncu avenc a Ia Serra de Llers

per ; 5.I.E.

F0r0 c0s0 de deu 0nys, en un0 de les moltes visites 0l p0ble d'Areny de

Noguerq, ens c0ment0ren l'existenci0 dun 0venc 0 l0 z0n0 d'Esc0rl0. Per n0 F0u
fins 0 Finqls del 1985 en que es decidi d0n0rl0 0 cerccr i 0ugment0r un xic ms,

l'0r0 j0 qmpli c0t0leg de c0vit0ts de l0 Serr0 de Llers. Foren necessbries dues j0rn0des de prospecci per l0c0litz0r~l0, resul
t0nt sser un petit 0venc cqnstituit per un Onic p0u de 12 m.

Situ0ci0 Al vessqnt esquerre del b0rr0nc d'Esc0rl0, 0 uns 100 m- per s0bre del

t0lveg 1 0 uns 3 km. de dist0nci0 de les cqses d'Esc0rl0; un gr0n qrbre 0l bell mig
del b0rr0nc serveix de reternciq c0m 0 punt en que c0l comengqr 0 remuntqr el ves
s0nt2

C00rden0des U.T.M.

31 TCG 156773

z : 880 ms

Full I.G.C. ng 251 (Aren) Municipi de Tremp (qntic terme de Sqpeirq)

1 GRALLER D ESCARLA
ESCARLA PALLARS JUSSA

top; $|E 22-12-1985

jo H1

'u>c

NM

Qu?
'OO;
O
OO

-125IU

Q 2 4 Grn

34

Campanya << TE L E RQ 85
per $.1.E.

INTRODUCCIO. Amb 10 intenci de concloure i don0r 0 coneixer els trebolls iniciots

l'0ny 1971 per 0quest0 S.I.E. 0 10 zono de PeH0 Telero (0sc0), vom decidir dedicor u

nes setmones del mes d'0gost del 1985 0 prospeccionor i exploror mossivoment el sector
jo conegut i d'0ltres veins. De bell 0ntuvi sobiem 10 dificultot 0 trobor covitots d'

uno Fondorio minimoment importont. per oixo 1 objectiu principol fou el de reolitzor
uno t0sc0 sistemdtico de recerco i explorocio dins d'0quest mossis.

C01 Fer constor. que en els dqrrers 0nys 10 zon0 ho est0t visit0d0 per 01tres grups (I.E.E.S., S.E.Geler0 i E.R.E.C.E.C.). pero Unicoment els componys de Sobodell hovien donot 0 coneixer un0 port dels trebolls. limitodo 0 10 zono de sorgen

cies de Biescos, el sistemo de "L0s Tr0coner0s" (vegi's"Act0s Espe1eo1ogic0s"). explo

rodes porciolment 1 0ny 1971 per nosoltres. Aixi doncs, 10 zon0 superior rest0v0 tot0l

ment indito. Bono port de les covitots es troben numerodes pels diferents grups que

hon possot. constituintse uno disbouxo numerico consideroble. Nosoltres hem optot per donor noms concrets 0 c0d0 c0vit0t, tont 0 les morcodes com 0 les que no ho est0ven.i
en oquelles que l0 nostro copocitot imoginotivo rest0v0 en b10nc, s'h0 conservot l0rw
merocid pintodo onteriorment.

LA CAMPANYA. Previoment 0 lestiu es v0n Fer vdries sortides 0 Fi i efecte de veu

re les condicions per 0 re01itz0r 1'esment0d0 c0mp0ny0. V0m veure que 01 P10n dUs0
bos sh0vi0 construit un nou retugi d'ICONA, 10 quol cos0 F0cilit0v0 molt 1estd0 en
el lloc.

Duront 10 primero setm0n0 d0gost, i en diferents viotges, es desplo

cd 0 10 zon0 un nodrit grup de membres de 10 Secci que re0litz0ren tot0 10 Feind pre
visto. El di0 10 d0gost es don0v0 per finido l0 t0sc0 d'explor0cio d0quest sector
del mossis.

LOCALITZACIO DE LA ZONA- Tot sortint del poble de Biescos en direccio 0 Ponticoso, per 10 corretero C136, 0 uns 500 m. de 10 gosolinero del poble surt 0 md esquerro u
no c0rreter0 que ens port0 0ls poblets dAso i Bets. En un pronunciot revolt, 0 m0

dreto, col deixor 10 corretero i prendre 10 pisto Forestol que sendinc0 en direccio
nord per un Fronds bosc; 10 pisto v0 gu0ny0nt 01c0d0 per 10 rib0 dreto del Borronco del Puerto, per creu0rlo posteriorment i continuor per 10 rib0 esquerro, Fins 0rri bor 0 un retugi Forestdl. Des d'0qui col seguir remuntont el b0rr0nc tins 0rrib0r 0

un lloc omple on c0l creu0rlo i pujor per l'01tre vess0nt, en direcci sudoest,ins
trobor 1'0ntig0 pisto, que ens portord desprs dun0 petito remunt0d0 01 Pl0n dUs0

bos, on hi ho un 01tre refugi dlCONA, 11oc on v0rem inst0l.l0r el nostre c0mp0ment

bose.

35

\ xx x x:

`\\\M.\\\N
L\`\\\\\`

/ I {/ ///,
. \'-\ \ 1

./

<") ..

__

e xm mh ;.;
j//gn

3 I/H///V /, lf
, rx 1 1
}

xi/ . A/ /
I{'

)il/}/i /

< m z/l///,w///
D

;z1 |{{;I i ;(
,

n (//\ M /MW f

QV
: Ni
I

Q V;

s\\\\\xxxxxx1nm
Ai .

4 7/J / / M W/
~%////Yzz
w / .

. V. h

fl! // // /
zz /1 mw!
z//

w L`;./

W}/(I! fz]

!/{f

1/J//

wx /r////;

1\\\\

`lv Z O
}O
\

n w > >

O 1> Z S
Z j -.__
> -+

36

shame

'7 f

U5 ill
'~"=*

4,, '* _Pena Yeien

A ? I/All
Tm

nm I1 'I ` ;"
vs =l\:
8 CroIMallo

-`" "_- ' is! \

,,

I __ W i ` ;_2; n#g\ /-* A \ E "$=~= T e;p:;3\(,.

;~

.__ 8

$'$\:B|M\0I ;0

"

ms I Qiw w Bm I P / <"q &/2.M {6 \ ` Zllf \

ww

.. "`~"*

I. "

\ Fenahvda (2657m)

`\\` / M ` "mm
/l

kn ,

;"":

*: i @:;:::12.::
m2s21
$PamusabasI1K50m)

_ ~_ mm _g7 -~A sv ga.

, "S?LifZ$JfC*??3'""'"""""
..m

"/ / ; , 'A `~

;:~. \` si/Mx

LES CAVITATS. Per o uno millor locolitzoci, o bondo del mopo de situoci ddjunt,

dividirem el sector prospeccionot en vdries zones. Son

Zurrumbucho

s lo zono ms occidentol del sector, ol N. del Plon d'Usbs i entre Pe

nd Retono i Peno Pordo.

l. Cuevn de Zcrrcmbucho

Covitot de poc recorregut (60 m.), pero omb

un vestibul i entrodo de bones dimensions.

(IO m. dolcd)
2. T6nel de Zurrcmbucho

Golerio descendent, omb boques dentrod i

sortido ( 38 m.protunditt)
3. Avenc de lu Grcllu

Unic pou de 23 m. protunditot.

Petit pou de l0 m. profunditot.

4. Pou del Xcvi

37

TUNEL DE ZDRRDMBUCHO

mm

5,;

:"$ :\1

CUEVON DE ZQRRDMBUCHO

O #@9 >
03m

/QE "

S./.E85

38

tom
20m

POU

XRVI

l\ ( A"
POU
DE

LQ GRRLLR

I ~_L,' ~

10

n.m.
-23m

5./. E. 85

E1 CIci1

Al S. de lc zonc cnterior i per sobre del Plcn d'Usbs. Lo mcjoric de les ccvitcts sn petites esquerdes del rcscler i ccp delles rrib cls l5 m. de pro
unditt.

Pou Ocsi I
Pou Misric

7 m. pr0unditt
6,2 m.

Pou de l'Engnxd
Pou de lu Ximene Pou de Xelmene
IO.
ll

- 4,8 m.
5,4 m.

- 10,2 m.
- IO m.

A- IIO
A- H5

- 10 m. -9 m.

12.
13.

A- H6

C0v de l'Ensurt

8,5 m.
-8 m.

i l7 m. recorregut

14.

Esquerdc del Cruni

Pefic Pcrdc - Pefic Blanco

Al NE. del sector estudiot, s lo zono ms propero ol cim culminont del

mossis (Peno Telero, 2746 m.)
I5. Cov Torterc

Gron boc,gleri en Fort pendent i solo fi

nol de bones dimensions (- 35 m.proFunditt

i 80 m. recorregut)

39

POU OASI~ I

POU MISERIA

M*+T\x~* -7,j
'

'

\M-+2

I`

POU DE LENGANXADA\POU DE LA XI-MENEA

n.|m.

$9-5

\ I S.|.E.85
A_11O

POU DE XE-LA-MENEA

A~'I`I5

-|g

gw

-10 E /

-10tEi

tj?

40

A~`I`I6

COVA DE LENSURT

/&

$59

ESO. DEL CRANI

S.|.E.`85
XT7

AVENC DELS GANIVETS

cli:
?\*~> f.f*.*Q

g|.,,J2O

-36

41

ru

P2!

ru

"'

m5W
rza/li

mr. SIE as
Z, n I

., : I:

. fr:-/9.;

mf"

?.:\ \0\;

"2%

W,,

42

10m

as

cu

Ae

35m

COVG TDRTERD
m

(((
E

s.|.E. *85
16. Pou dels Gcnivets

Constituit per un seguit de pous mecndrifi

cuts ( 20 m.pr0Funditt)
I7. Avenc de PeH Pcrdc (A]O8)

Cvitt que en diFerents pous cssoleix els 79 m. profunditct.

18. Avenc XT 7

Unic p0u,`semi0bstruit per blocs de gel 0 10

zonc central (5 39 m. profunditct)

Ls Arenosus

Es trcctc de 10 z0n0 centrcl i ms 0mp1i0 del sector prospeccionct;

0qui es locclitzen el m0jor nombre de c0vit0ts i olgunes de les ms interessonts.

T9. Covc Pere (E8)

4 m.proFundit0t i ll m. recorregut
8m. -20m. l9m.

20. Avenc Reperc (All7)

21. A 85]

(Vories boques)
(Formocions de gel)

22. Pou dels Llugrimots

43

COVA PERE

AVENC REPERA

.:4
F6?
-8,

POU DELS LLAGRIMOTS

U @(1)

A~85`|
A-102
+

$1

:*;

%+:; 1+
*+<

*9
*

*`"* 20 !!I+1I Y *

mn;

N5

_$"

S. |.E. 85

DE E ESTA UE POU L S O. S
POU PETIT DE AW! LES ESTAOUES

-16
44

-17

AVENC SOBRE EL NIU

yg
2-,4 2;,.* -7
*;

X Yn\ "

:=j~>...-8
*6

ELS ,
TRIFASTICS

POU

SISALA
POU SOBRE EL NIU
AVENg
DEL NIU

-20
IO

II 2

-IO

*Q..nrI'

-12

J5
l`

{W

POU DE LA
*

TAPADORA

POUS DE LA CANAL I POU TRAGIC

-_
IIIII

S.I.E.85

23. 24.
25.

Pou de les Estcques

`- 17 m.
- 16 m.

Pou petit de lcs Estuques

Els Trifbstics

9 ; 7 i 8 m. protunditct
20 m. profunditct
80,8 m.
10 m.

26.
27.

Pou Sisclu

Avcnc de 1 Finestrc (A106)

Avenc del Niu (A105)
Avenc sobre el Niu Pou sobre el Niu

28.
29. 30. 31 32.

- 16.5 m.
- 7 m.

Pous de lu Cunul

15 i 12 m. protunditct 19 m. profunditct
7 m.

Pou Trgic

33.
34.

Pou de 10 Tcpcdoru
Pou del Bcrret

29 m.
22 m.

35. 36.

Avenc de les Tres Boques

Complexe Tripots

Pou de 10 Rosa ( 16 m.); Pou de lEmplme (- 9,8 m.) i Pou Ou ( 8 m.)

37. 38. 39.

40.

E1 Multiglug
Pou Curt

10 m. profunditct (8 boques d'ccs)

8 m.
10 m.

C0v Penjudu Lu Blunquechu

1 34 m. recorregut

Lc ccvitct ms interesscnt de totes les visi tcdes. Grams Formccions de gel ( 102 m.pr0
tunditct)

4}

E11

25 m. profunditct
- 7m.

42.

Pou Penjut de lc Trter

Covu Co l umnu tu
Pou Cintct

43.
44.

-6m. -20m.

1 20 m.rec0rregut

Mnjudu Fondg

Al S. de la zona anterior. Per damunt d'unes grans balmes que reben

aquest nom, situades junt a una gran dolina.

45. Pau de Majada Fonda
13 m. protunditat
8 m.

46. Cava de Majada Fonda (XT-2)

47. Cueva de las Grallas

Interessant cavitat explorada 1'ny 1971 1

revisitada enguany. (- 75 m.proFund1tat 1

256 m. recorregut)

46

EXC

5f Z '

'A

rt .~ e

o' {

E%
"fT

\.

gu .-;.$ I;I;` .\

, ,_

M POU DEL BARRET \ AVENC DE LES TRES BOOUES

CA:

}O
Pob

*%

-22
v xx -
+4* + 4

++

3+ + .
$+,5

-29

IO

POU OU

POU DE LA ROSA

++"+
+++ +

+ <

-Q I/+4 * "

++ + 4

+ ++1;

++++ "
+ + ++

+ lr

+ + + ++

POU CURT
__P x*
*

;__, :L `
;+

EL MULTIGLAC

*:3 ;+ + -4-+ *+**+` *-v +::2 ++ "' '*

, _ i{g E:; : izlii *2>LT5 Q, `V I**+{* ++ +* PE? 2::::; E`;3. ;:-*

+ ++
++

N IM
vb

* **?+*+*+*??++$10
48

(+1+,;

Z-f\ `"

S.|.E.85

Q;
`

: 5.*.

E7
:I :

xx XXX

XXX
~< X X

jpl

xw M
-x- at

**f

*" -x- *
-x -

:* -x- 2

MHT

I 5 I0 Z0

I I1

_ r, ' IUL '#*==""X"y><"" ><Z"'!

x" " >< x

..- >< >4>- xxx *""<iZ' `-;' ><"".X X fZ

7( X xxqI._

$;1:Z
_

K`}. * `{;

PLAITI

( __ ,

Ol /`~/i

49

POU PENJAT DE
LA TARTERA

M5

i\ W *2 X-?
-10

COVA PENJADA
E~11

MM

S.|.E.85

POU CINTAT

+\+ ;r+E.

+/{ +/+

+'kmJ25

ij; LQ`? l**\-20

`+

::-

"`

A ICOVA DE MAJADA FONDA

' *?;iZ2iI
~

(rr Yr Ar T

-13

i;/1,*
50

POU DE MAJADA FONDA

5.-E

%-..- : Z

: \H*

EI \

\~ /.Y
K)

M ($:*-;

sr
V u rn
3.

(\ . _Q
.j

\\\ \ \- Mm \.\\

J'

|/Q4

ie'? W

'

AV.

{J)AE
_,

;/V`
{*9,/

/.{:,))*9 \ \/of

\|IL'

FI \ Y '
\ ,
I,

GW

/ /\75

/ lr;

ral -3
|) .
l _ [__ / .
``

: }Q\/V .
.

n I'.

""V - 4. ,,- `

W;\. \q1'--x -. .
._

` `_| }

K gs

IL .2

_ Rayz
j.

Q52 1.

=/\</ P<%\
. 0;

51

Tomb col Fer esment, encore que situot Foro de lo zone, ms cop o I'

eest, d'un ovenc explorot lony I98I, situot 0 2.I6O m. d'oIgodo (Pcu del Bolcn de Piletos), per seto del punt geegrefic que porto equest nom. Asseleix el 45 m. de pro
Funditot, en tres pous.

Tonmoteix, l'ony I97I s'expI0roren 0 Io zone de Los Arenosos oltres

covitots que enguony n0 hon estot Iocolitzodes. Foren senyolitzodes com

SIE 3 SIE 4

56 m. profunditot
39 m.

00000OO000000

52

Novetats a Ia Bbfia del Tec (Bergued)

per JOAN C. JUDERIA5 i SALA

HISTORIA. Aquesto interessont covitot Fou explor0d0 en el decurs de l'0ny 1970 per 10 S.I.R.E.U.E.C. Sonts (1); posteriorment, 1974, Fou revisodo 10 topogr0Fi0 per un
equip d'0quest0 S.I.E. i don0d0 0 conixer en el Cotdleg Espeleolgic de C0t0luny0 (2)
F$tG0t senyolitzodes dues xemeneies que no Foren explorodes.
No s Fins el mes de novembre del 1985, en que 4 membres de 10 S.I.E..de

cideixen visitor 10 c0vit0t i donor und ull0d0 en oquests dos punts de 10 cov0,0consse
guintse de remuntor ombdues xemeneies Fins Ferse improcticobles.

DESCRIPCIO. Lo primero d elles es trobo 01 Fin0l de 10 g01eri0 principol. per domunt

i pocs metres obons d'un pos entre blocs que de vegodes siFon0; segons 1 epoco b0ix0 un

petit oport hidric- Es tr0ct0 d`un llominodor oscendent d uns 5 m. de llorg i 1.5 m. d`

omple. conservont oquestes dimensions goirebe en tot el seu recorregut.Finint 0 25 m.

per domunt del seu inici, en uno minusculo s0let0.

L0 segono xemeneio es trobo 0 10 g01eri0 terminol, sobre uno s0l0 de mit

jones dimensions, on 0 mitjo 0l0d0 d'0quest0 existeix uno didclosi per l0 que es pot oscendir, tot Fent repl0ns i petites soletes Fins 01 seu punt Finol 0 uns 30 m. de 1'
inici. C01 dest0c0r 10 gr0n qu0ntit0t de Fong existent en goirebe tot el seu recorre
gut; el tr0m Finol presento 01gUn sector concrecionot.
ESPELEOMETRIA.

Recorregut totol
Desnivell

332 m.

46 m. (+ 17 ; 29)

BIBLIOGRAFIA.

(1). Nbrti.R. y NhH0rro,J.M. (1970). Result0do de 10s explorociones espeleologicos en el rio

Llinors (Benguedd)". Bo1.Inf- SIRE-Scnts (3)- 11-12

(2). Borr0s.J..MiF0rro.J.M. i T0l0ver0,F. (1980).- "G0t01eg Espeleolgic de Cotolunyo (l'Urgell,

nes, 10 Segorro i el Berguedd)". Vol. 5 234 pp.
~o<>o<>0()O<>0<>o

53

OI

54

Covu Burber (Escuuin , Oscu)

per ; S.I.E.

HISTORIA- Aquesto covitot tou comencodo o exploror pel G-E.Bodolon l dny l97O i
s uno de les vories coves situodes o lo zono onomenodo Coro de Trocito. ol mossis

d Escuoin, no goire lluny del poblet de Tello. Lony seguent, 197}, tou explorodo totolment pel moteix grup i bqtejodo omb el nom dun component del G.E-B-, Josep Bur

ber, que mori oquell mqteix ony en un occident o lAvenc dels Esquirols, o l'Ordol.
Duront els trebolls de col.loboroci6 entre el G.E.B. i lo S.I-E., ini

ciots el I976, per topogrotior diterents covitots del mossis (C-12 ; C2O ; vegi's

EspeleoSie ng 25 i ng 26), tomb es reolitzd lo topogrotio d'questo covq, concreto ment el juliol del I977, o correc d'un equip conjunt d'mbdos grups. En oquello oco
sio unicoment es vo ter lo pldnto i el treboll rest un xic oblidot. No tou tins l

octubre del l982 en que un equip de lo S.I.E. decidi visitor novoment lo covo i opro

tito per oixecor un olcot de toto lo covitot; tonmoteix en oquello explorocio es tor
noren o instl.lr cordes tixes o totes les coscodes, donot que les onteriors hovien
estot orrossegodes per l'oigu.

SITUACIO-- A lo corretero d Ainso o Bielso, pdssot el poble d Escolono, surt uno

pisto que pujo cop ol poble de Tello. Un cop possodes les coses de Cortolovino, ms

endqvont es trobo el desvioment cop Revillq i un xic ms enll, poc obons de Tello

surt uno pisto o l'esquerr que posso pel costot d'un interessdnt dolmen; col seguir lo tins que s'entilo per lo muntonyo del dovont i en uno de les pronunciodes corbes deixor el cotxe, molt o lo voro jo duns enormes penyo-segots prou visibles (Coro de

Trocito). Des d'oqui col pujor tins ol peu d'questes porets, on es trobo uno espec
toculor bolmo i en lextrem occidentol d'ello es locolitzo l'entrod de lo Covo Bor

ber, dlon tot sovint surt uno notdble quontitot d'igu que es precipito borronc
voll

DESCRIPCIO. Lo boco, de reduides dimensions, comunic_omb uno curto rompo descen dent, el tons de lo quol es trobo inundodo i per on normolment sescol l'qigu pro
cedent de lo golerio seguent, molt boixo de sostre i que ocobo en un sito tocilment

superoble. A lloltro bondo d'ell, lo golerio s pleno de petits gours i el sostre s'elev, tot seguit col remuntor les dues primeres coscodes (R-4 i R3) i pocs metres ms endovont s'rrib o und gron mormito produido per un espectoculqr solt d oigud

(R-16 i R5); un cop superots qquests ressolts, lo golerio continuo lleugeroment os cendent i s'qssoleix uno solo pleno de blocs; q portir d oquest punt lo golerio s'
eixomplo i tot d'un es penetro en uno solo de notqbles dimensions, ol tons de lo

55

qu0l es tr0b0 un0 n0v0 c0sc0d0 (R14) que un c0p super0d0 0600 0 l0 g0leri0 que c0n
serv0 l0mpl0d0 del sect0r inferior, per0 ben 0v*0t sestreny i s'0rrib0 0 un0 z0n0 de bl0cs d'0n surt l'0igu0 que tr0b0rem que s'esc0l0 p0cs metres ms end0v0nt. Un xic ms enll0 j0 sendevin0 un0 n0v0 c0sc0d0 qu0n el s0stre selev0 n0t0blement; 0qui,un0 esc0l0d0 de 13 m. (E 13) per un0 xemeneiq p0r0l lel0, ems evit0 el c0nt0cte 0mb l'0i

guq, 0ss0lint-se un c0p mes l0 g0leri0 superior, que s'estreny molt 1 el s0stre es F0
ms b0ix. Amb 0q0estes c0ndici0ns c0l recbrrer uns 200 m., mentre que l0 g0leri0 v0 pujqnt p0ul0tin0ment i s0rrib0 0 un n0u ress0lt qscendent (R-3) que un 00p superqt desemb0c0 en l0 petit0 g0leri0 Fin0l que c0munic0 0mb el siF0 terminql de l0 c0v0,que s t0mb el punt de m0xim0 010000 respecte 0 l0 b0c0 d entr0d0 (+ 168 m ).
ESPELEOMETRIA
941 m.

Rec0rregut t0t0l
Desnivell

173 m- (- 5 ; +168)

-00000 0000 00000

56

+168
M

"" I3

+118 _
*

ua

In

*2

Ampnr
I14

*43
I5 III

KE
" ami

, ,,+168
IIESIIIIELL 173 m
nz

IEBIIIIEEIIT 9411..

'! Q ll us

:82
Ill

E13

ma

SEGGIDNS
` W ma

*5

u +8
I3
nn

COVA BARBER
MASSIS IYESGIIAIN
"B'

um

mr. nnnuu S.I.E.-B.E.B. 17-u1-71

S.|.E. 16-10-82

nun

mm n nw

Integral del Sistema Qrahonera (T-1:S.E|ena)

per ; ALEX BATLLORI 1 LACUEVA

Els dies 2} i 22 de setembre del l985, quctre membres de l S.I.E. (X.Fer

ndndez. V.M0nn. J.Gurr0 i A,Btl10ri), decidirem redlitzdr 10 integral del Sistemd Aranonerc; donct que durdnt el mes dgost vm ester lo Cuevo de 5t.E1en 1 com provdrem que el sif d'enllq qmb el T-} erq obert. Nogensmenys, per diferents m0

tius no poguerem tornqr q finals d'agast cam ens haviem propasat 1 ha deixarem per al setembre, tat esperant que en aquestes setmanes na shagus tarnat a tapar.
Amb aquesta breu nata, sols valem danar q conixer la nastra explaraci amb una mica de detall tcnic. A banda els al.licients que te la seva realitzaci

(amplies galeries, paus grans, pragressi per aigua a la zana de Sta.Elena,praFundi

tat respectable i una situacia a 6 heres escessement de Bercelene), sels existeix el prebleme del sif de cemuniceci que ne sempre s pessible le seva superecie,

Resum de la nostra exp1oraci6. Arriberem el dissabte 2} al migdia al punt en es de

ixen els catxes a la pista de Bujaruele. Amb 700 m- de carda i desprs d'hera 1 mitje
de pujada vam arriber a la bece del T-}, cemencent el descens cap a les 4 de la tarde
En el segen peu ems treberem emb un membre de l'E C,Gracie, que pujeve, segens ems ex

plica. per une tercade al peu; a mes ens informa que le vie del sif s 1nstel.lade.
Al saber aixe, deixarem tat el nestre materiel en aquell punt 1 vam seguir amb les car~

des que tan ameblement ens deixaren fer us. Levanc s rapid 1 en gaireb cinc heres erem de ternada als catxes desprs
de sartir per la Cueva de Sta.Elena. El mati segUent pujarem de neu al T-} i recuperarem el nestre material.
A centinuacie fem una relacie del materiel necesseri en equesta explerecie

Anceretges

Cerdes

Peu~Rempa (})

spits beca

25 m.

spit fraccienement
Peu

(2)

spit paret del frent

clavilla

20 m.

Peu~Rempa (3)

}00 m.

spits freccienament
Peu

(4)

spits place rece spit fraccienament

50 m.

Fins equi la relecie de material fins lencreuement

59

nI*

6O

VIA DEL SIFO

Ancorctges
Pou

Cordes

(5) (6)

Inst1.lci6 fixu

Pou

2 spits place rocc 1 spit Frontal 1 spit Frcccioncment

2 spits 01 mecndrs 2 spits cl meundre
Pcsscmons cscendent Fix

35 m.

Pou Pou

(7)

T2 m. 40 m.

(8)

Flcnqueig pou. Fix

Pcu
Pou Pou

(9) (TO) (ll)

Instl.1ci6 Fixc Instl.1ci6 fixc

I spit inici mecndre desfondct 1 spit sortidc meandre

3 spits frcccioncments

100 m.

E1 tram corresponent 0 10 Cuevc de St.E1sn s tot inst1.1t des de les primeres exp10rci0ns; 0mb c0rd les gcleries inundcdes, que eviten les grcns cup

busscdes, i tcmb els petits ressclts. En el pou de s0rtid hi hc un electr0n" Fix

-0000 0000 0000

61

Avenc de Ia Barcina (Ports del Car0,Baix Ebre)

per ; $.1-E.

HISTORIA- L'existenci0 d'0quest0 c0vit0t noviq est0t coment0d0,c0p 0 1 0ny 1974,

per p0rt d uns excursionistes tortosins 0 uns comp0nys d'0quest0 S.1.E-, pero m0i
s'0rrib0 ni t0n sols 0 intentor 1oc01itz0r. No Fou tins 1'estiu del 1982 en que men

bres de 10 S.1.R.E. - U.E.C. Tortos0 (poc desprs Espeleo Club de Tortosq) procedi
ren 0 10 sev0 primero explorocio, otorgqnt li un0 Fondorio tot01 de 150 m.

Duront els d0rrers mesos diterents componys de 10 nostr0 Seccio hem vi

sit0t v0ries vegqdes 10 c0vit0t i en un0 de11es decidirem re01itz0r 1'0ixec0ment

topogrotic que s'0comp0ny0 0 10 present not0, j0 que essent un ovenc que superq els
1OO m de protunditqt, unicqment es coneix publicot un0 breu noto en un recull de

les c0vit0ts ms tondes de C0t01uny0 (vegi's Soto Terra ng 4 1983)

SITUACIO.~ A1 NE del cim del Mont Coro, mes concretoment 0 10 zon0 de 10 Punto de

10 B0rcin0. Per 1oc01itz0r~1o c01 prendre 10 pistq que pujq 0 les inst01.10cions
del Mont Coro i en uno corbo de110, poc 0b0ns del coll, surt un c0mi que puj0 di

rectoment 0 10 c0ren0 propero, 10 qu01 s'h0 de seguir vers el NE. tins 0rrib0r 0 u

n0 zono de plons situ0ts per sot0 del petit cim de 10 B0rcin0 (15 6 2O minuts de
m0rx0 oproximodqment). En oquest punt existeix 10 c0pg01er0 d'un borronc que b0ix0

cop 01 NO., seguint1o duront uns pocs metres, i molt 0 10 vor0 d'un 0rbre so1it0ri es trobq 10 boc0 de LAvenc de 10 Borcino (BA 1). A poc0 distnciq existeix un pe

tit 0venc (BA2) de 6,5 m. de profunditot.

DESCRIPCIO. L0 c0vit0t sinici0 0mb un pou de 24 m., no g0ire 0mp1e, Fins uno pe tit0 repisq situ0d0 sobre el segon pou de 19 m., que port0 0 un0 s010 de notobles
dimensions; 0ls 3 m. dinici d'0quest0 verticql, i grqcies 0 un petit pndol es pot ossolir un0 curt0 g01eri0 l0ter01, que 0mb un ress01t de 8 m. (cord0 util) i un pou
de 13 m., tomb ens situen 0 10 s010 esment0d0.

D0quest0 s010 es presenten dues possibilitots de continuqci ; Un

pou de 28 m. 0 10 p0ret N. de 10 s010 i un pouet de 8 m. 0 10 port 5.; b0ix0nt 0

quest ultim ens trobem en un0 s01et0 d'on surten vdries gqleries que comuniquen 0mb
el P-28; seguint per 10 ms evident, desprs de p0ss0r per sobre d'un pou que s'obre
01 sol de 10 s010, s'0rrib0 0 un0 cornis0 0 11 m. sobre 10 bose del pou N. de 10 s0

10. D0qui tomb hi no dues opcions per continuor; B0ix0r un ress01t de 4 m. i seguir

per un0 esquerdo estreto i descendent que s'obre 0 1esquerr0; o, des de 10 bose del P-28; pujor un ress01t de 3 m. i d0v0110r ms end0v0nt un P8 que ens deix0 p0ss0d0

62

BM tu,.
-]m

3Wm tzsom __ ,j.....

8-1

AVENC DE LA BARCINA
PORTS DEL CARO BAIX EBRE

topografiaz SIE / 8-12-as

profunditatz - NZM
pu

recorregutz

3USm

rs

pw

a"\% n

Dia

50m

d `*
pes

1,;

-7Im

S- __ /

xt f
N

Ilm "_1.. __h V5

i-V:
rn

r1

-H2,Im

$-31 1

NM

0 4 8 I2 16 m
NZm

63

1'esquerd de 1'1tr vi. Un cop cqui, mb unc curtc goleriu lleugercment descen
dent, crribem unc s1et on s0bre un ressclt de 9 m.,desgrimpble (cordc Util),
des de ld sdletd perb, surten clgunes gdleries sense gdire inters. Boixct dquest

ressdlt de 9 m. ens trobem jd 01 principi de 1'esquerd Final de 10 cdvitdt, els

primers T8 m. sn prou dmples per permetre un progrs cmode sense cordd, desprs per, es tornd estretissimd (cotd ITO) i encdrd que es pot bdixdr sense cordd. 0 questd pot sser Otil per djudcr 0 puj0r; 01 Fin01 es F0 un xic ms 0mp1e i s'0ss0
leix 10 mdximd pr0Fundit0t de 10 c0vit0t 0 ~ I4] m. respecte de 10 b0c0.

F I TXA TECNICA

POU

CORDA

INSTAL.LACI0 I OBSERVACIONS

COTA

P24

30

I spit 0ssegur0ng0
N0tur0l,tr0ncs tr0vess0ts 0 l0 b0c0

+0

I spit Fr0cci0n0ment 0 - I4 m.
P-19

- I4

25
15

2 spits 0 c0pg0ler0

- 24
- 46

P- 8

I spit inici r0mp0 (perill de pedres)

I spit c0pg0ler0 verticdl
N0tur0l, sortint de r0c0

- 48 - 66 70

P-ll

I5

I spit Fr0cci0n0ment 0 4 m.
P- 9
H

2 spits c0pg0ler0

73 I

R- 4 R- 5
R- 11 ll
I5

Qgturcl, inici primer ressclt

I spit, sostre N0tur0l, sortint de r0c0 (sense c0rd0)

84 I - 92 I
I03

R- 7

R-30

30

C0rd0 Util per puj0r (melt estret)

Inst0l.l0ci6 n0tur0l

- II0 I

64

Vic 1ter1 i P-28

POU

CORDA

INSTAL.LACIO I OBSERVACIONS

COTA

Pndol 0 3 m. de 1'inici del P19

mteixc

24

R8

P-19 15

Fbturcl, precdric (recssegurct cordc P-]?

27

P-13

I spit (recssegurct cordc Pl9)

I spit pcret dretc de 1 s1

32

P-28

35

46

1 spit, Frcccioncment 6 m. (pndol)

I spit, Frcccioncment 20 m.

52
70

65

Resum de les exploracions a Tendehera (Osca)

per ; S.l.E.

INTRODUCCIO. Des de lany 1972 el massis de Tendenera ba estat objecte de dite

rents campanyes espeleologiques per part d'espeleolegs catalans, destacant per da

munt de totes les portades a terme per lE.R.E. del C.E.C. i el G.I.E. (posterior
ment E.C.de Grocia), que a ms dsser les primeres son les que ban donot accs als
majors sistemes subterronis del massis (1-1, Cv.Sta.Elena; $-1; etc.) i que encara

en lactualitat son objecte de constants exploracions.

Cap a lany 1974 i 1975 a uns quants membres d'aquesta S.I.E. els dono la deria de dedicar diterents caps de setmana a cercar alguna zona nova de treball pel Pirineu Central; desprs de fer molts quilometres es localitzaren di Ferents indrets que semblaven minimament interessants. Pero uns eren massa lluny

per dedicar-se els caps de setmana, a daltres es feia evident el pas de grups fmm
cesos; la qUestio es que acabarem fixantnos en una petita zona del massis de Ten

denera, un xic allunyada del sector on estaven treballant els companys de l'E.R.E.

i del G.l.E., i que semblaya prou interessant i totalment desconeguda. Aixo passa
va cap al mes de marc del 1975. Els mesos de juny i juliol del mateix anys es ton
na i comencen les exploracions a diterents avencs, i malgrot no assolir grans pro

Funditats, el gran nombre de boques observades ta mantenir les esperances. Pero

aquestes han desperar, ja que aquell mateix any es comenca a treballar a Escuain amb els companys del G.E.Badalona i els anys seguents tamb s'ajunta l'exploracio

al Pozu de Cabeza Muxa, a Pics dEuropa, tent que tot plegat soblidi aquell troc
d'Aranonera.

No s Fins lany 1982, que quan el mes d'agost es torna de Pics d'

Europa, algu se'n recorda d'aquell rascler amb boques inexplorades. A les noves generacions de la S.I.E. els agrada la zona i aquella mateixa tardor es reanuden
els treballs, que veuran la continuacio pel juliol i el setembre del 1983.
Malgrat haverse localitzat un bon nombre de cavitats i explorar

les que "a priori" semblaven ms interessants, els resultats no es poden conside
rar massa generosos. Nogensmenys, hem decidit recullir totes les dades obtingudes

durant les diterents campanyes i donar a conixer aquest breu resum que sempre pot
tenir inters per aquell que algun dia vulgui Fer un treball de conjunt de tot el
massis d'Aranonera.

66

z
J,
E1

X I 8.

{ /a=:
)/ Q

G.]

.57 $

=4 9.

#2.

S. I F-///

$/ {
,8Z

agzcc

67

SITUACIO DE LA ZONA- Per l0 c0rreter0 de Biescos 0 Broto, un cop p0ss0t el poble

de Ysero i qu0n comenco lo pujodo ol "Puerto de Cotefoblo", en uno pronunciodo

corb0 sinici0 uno pisto que remunto l0nomen0t "Borronco de Ysero" i 0c0b0 en un

refugi de postors; el comi continuo omunt Fins un oltre retugi, col continuor pu j0nt, tot desviont-nos c0p 0 l'esquerr0 Fins ossolir l0 c0pc0ler0 del b0rr0nc es

mentot, on un cop superodo uno Forto "p0l0" ens situo en un inmens comp de roscler
que es perllongo cop 0 l'oest, 0ccident0nt bono port de l0 copcolero del "Borronco
del Infierno", goireb p0r0l.lel ol de Ysero.

Concretoment, l0 zono explor0d0 es trob0 0l vessont S. del m0ssis,0l peu de les crestes superiors, entre els cims de Tendeoero (2.853 m.) i l0 Peoo S0
bocos (2.757 m.), hovent-se trebollot tot el sector comprs entre les cotes 2l00 i 2300 m.. L0 mojor port del terreny prospeccionot es trobo 0 lo copcolero del B0rmm
co del InFierno, que pertony 0l municipi de Govin, pero molt 0 l0 vor0, c0p 0 lE. omb el limit del municipi de Ysero. Totes les 0igUes d0quest sector es dirigeixen vers el S0. i von 0 confluir, uns quilometres ms enllo del poble de Govin, 0 l0 conc0 hidrogrotico del riu Gollego.

CAVITATS EXPLORADE5. A continuocio tem un0 breu ressenyq de les c0vit0ts explo

rodes, l0 mojorio de les quols von ocomponyodes de I0 respectivo topogrotio. Totes elles hon estot senyolitzodes sobre el terreny 0mb 10 inici0l I (Intierno) i un

nbmero dordre. Hom podro observor que mqnquen diterents nmeros, els quols corres
ponen 0 covitots m0rc0des, pero no explorodes. El nmero totol no correspon ol nom

bre de covitots, jo que existeixen "l0psus" de numerocio. Fets 0 posto per 0 que
els diterents equips no poguessin coincidir en un moteix nmero.

L0 situ0ci6 de les covitots es trob0 retlexodo en el m0p0 que s'0

componyo. Uno de les ms interessonts (I2) es trob0 {oro dell, 1oc0litz0ntse un

xic ms cop 0 lE., just 0 l'inici del r0scler, essent uno de les primeres que es
troben un cop super0d0 l0 dorrero pujodo de l0ccs 0 l0 zon0.

CAVITAT

PROFUNDITAT

OBSERVACIONS

I2

- 87 m.

Accs entre blocs;r0mp0;P-27;

r0mp0;P-T3;P29;diocl0si im

penetroble.
I8

42 m.

P-35;r0mp0 i xemeneio.

I - I0 (Avenc de les Grolles)

- 92 m.

P50;p0s verticol entre t0p de neu;P-l5;r0mp0;zon0 de blocs;perdu0.

I - I5 (Avenc del Gel)

66 m.

Accs entre blocs;P30;r0mp0;

P20;r0mp0.Zon0 mitjo i Finol

0mb grons colodes de gel.A l0

coto - 32 hi ho un P-30 inde

pendent que 0c0b0 entre blocs.

68

*
<`' r

I.0 \*,*

+-1** ::*fr \\ .
3*%+ 11-" ,,`+*)
11

Iii--9-++-1-;_

{ N

(O

T;

11

69

I6

52

P13;repis;P-39
P-8;P-15;P-10;P-8 (des del se gon pou und certd qudntitdt d' diguc circuldvd pels pous Fins
el F0ns)(1975)

I7 (Avenc s'Aig6)

43

30

16

Dos pous independents;f0ns &>

DU.

3} 32
33 34

17

P13;p$ ldtercl; P-4

13

P10;rmp dmb ge1;R2

P-40 escdlondt 01 primer trdm. Grdn bocc d0ble;F0ns tdpct
per neu.

40 27

35

22

P12;ps vertical entre el gel; F`O1T`IpO; SOl`tG 'Flf1G]..

36 37 38 39
40

12
18 12 15

FODS tGpOt pf` DSU.

I3O

I -31

1-52

HF;

1+
++

, -+

[ + + + \ ++

$*+I}

*+1 \ -10

53:
..;.:

J6
ee:

$T?+i

-17 [(3;

+**

+1+%
4 ++T.{:

O 1 3 6m

:4:+,;

70

$7*;++ +*6

N I34
I33
-27 Hf

Q3;
*-++
+-0+

+++

27

n +f

01 5 10m

-40 /"

[*6T

I32

O1 3 10 m
-42 43

I ++"+ *{

44

9 m.

45 46
48

7,5 m.
5 m. 7 m.
I4 m.

59

Fons tcpct per neu

60
6]

I5 m.

Fons tpt per neu

42 m.

Accs entre b10cs;rmp omb

ressclts; P27

62 63

10 m.

55 m,

P37;P5;R+5;P8;rmp;men
dre estret.

71

],,.0.

I45

'Z`.{;i

S \ I-11
l63
I-44
.Y

.{

_;-V [ 3*%*

-36_7
\ I\\ ` s\-~

Ll_L*`
43

$00@qg

I4O

l38

I39 !/ :5
~ . n /r
2f

* .

_` ``
,

_ 1z;,L.v2~
-na It

,_ yl

I_3.,

I-36 I 42

2,2

-...;..

I-35

l60

Il ';\

,-59
``~

'h!l'i,7: 02 10
20

(,_/

\& ;,g

1-48

72

PI0

ILT. 2050 I

algaf

I 5 I0

20

30

~:`

lEOZ II I

pla n fa
:;.f

9j:i_, ,, __,,r_ _ _. __ .1 .; Z - z'. . .`{- . _.._

e
.,___ _
`n

_ .._ _ i 7:,;-4
;

\ QQ, q

TOP.$IIZ 25-0-I0|2

73

TGNEL DE LAS BLANCAS.- A 1'extrem occidentol de lo zono prospeccionodo, per domunt d'
uno conql i mig penjodo dun dels cingles superiors de lo serro, es locolitzo oquesto interessont covitot que ens hovio estot comentqdo per olguns pqstors de lo regio.
Es trobo situodo o 2.650 m. s.n.m. i esto oonstituido per dues boques,

uno inferior i uno oltro superior que es comuniquen cls pocs metres de lo golerio d' entrodo mitjonoont un pou de I0 m., Aquest punt d'uni6 coincideix omb el sector ms

qmpli de lo covitot (I2 m. domplodo per 15 m. do1od), originont-se uno golerio de

seccio triongulor omb el sol totolment plo duront els seus primers 25 m. Conforme s' vonoo per lo gqlerio, oquesto es vo tent progressivoment ms estreto, tins orribor o

un punt en que es penetro en uno rompo duns 30 m. de llorg i omb tort pendent lo quol
comunico omb uno tercero boco, situodo o 30 m. per sotq el nivell de lo d'entrodo i

que quedo penjodo sobre un cingle o uns quonts centenqrs de metres sobre el terro.
Lo corocteristico potser ms curioso d'quest t0ne1 s el Fort corrent
d'oire existent en tot el conducte. Col destocor lo violncio de 1'ire i el constont

convi de sentit en que circulo; per moments s oscendent, tot diticultont lo penetrq

cio d'unq persono, com cls pocs segons convio i impe1.1eix 1exp1orodor golerio ovoll,
hovent d'nor omb molto curo per no ser precipitot per lo boco interior.

oooo00Ooooo

74

EI nou Aphaenops del massis de Tendehera

per e JORDI COMAS

V0 ser en el decurs d'un0 v1s1t0 0 lAvenc del Gel (Il5), qu0n el

nostre compony Jos H1d0lgo,,t1ngu loportun1t0t de copturor un coleopter de 10

F0m1l10 dels Trechidue, el quol es trobovo pdssejont per domunt l0 col0d0 de glo;

que cobreix el Fons d'0quest ovenc. Fet un primer reconeixement d'0quest coleopter, poguerem 0don0r-nos que es tr0ct0v0 dun Aphdenops nou per 0 lo cincio, lo quol coso ens obligo (jo que es tr0ct0v0 dun0 femello). l'1ntent0r copturor olgun oltre individu, 1 0 ser possible moscle. jo que 01xo ens 0jud0r10 0 er uno m1llor demx1p
016 d0quest0 novetot; d0v0nt l0 1mposs1b1l1t0t d'0consegu1rne cop ms, 1 ton sols tenint uno 0ltr0 Femello recollido per l'0m1c Oleguer Escolq 0 l'0venc T-}, tomb

0 l0 serro de Tendenero, decidirem (F.Esp0nol 1 el que subscriu) efectuor l0 des

cr1pc16 d0quest0 novetot, lo quol s publicodo 0 lo revisto M1scel.l0n10 Zoologico

ed1t0d0 pel Museu de Zoologid de Borcelono (l985)

Tot seguit es dno uno petito referncio d'0quest0 novetot, que no

essent encoro uno descripci, doni uno 1deo de com s oquest Aphcenops.

Aphcenops (Cerbcphcenopsl hidulgoi Esp.1 Com

Per tenir el cop norm0l 1 pubescent, per les ontenes 1 potes llorgues 1 els bumers 1ns1nu0ts, s'h0 de situor en el subgnere Cerbophuenops (Co1ff01t,l963)

1 propero 0 l'espc1e v0ndel1 Four.; per tenir els litres pubescents es s1tu0r10

en el veinotge d'Aph0enops luurenti (Genest.l983), per 01 quol, oquest outor propo

so lo poss1b1l1t0t de creor un nou subgnere, el quol 0nomen0r10 Pubcphdenops, ms

no lhem incls en oquest possible subgnere per 10 resto de corocters que l0llu

nyen dell, tol com s tenir els humers morcots, les gdltes sortints 1 el coll 0

pdrent, ben 01 controri del que posso en l0urent1. Sh0 de senyolor que el ten1r
els litres pubescents 1 dovont lo m0nc0 de lestud1 del moscle, d1F1cult0 l0 sevo
correcto s1tu0c16 s1stem0t1c0, que com sh0 dit, s col.loc0t en el veinotge de
vdndeli, ms tenint un bens Fundots dubtes.

75

BIH.I@WIA-

C0i?1it, H. (W62).- "Nn0grphie des Trechince cuvemicoles des Pyrnes" Ann.Sp1.T7(]);U9-}7O

EspH01,F.i Cns,J. (1985).- "lh nuevo M& Bonv. de lc vertiente espH01 de los Pirineos (Col. Cr*<:1bide,Trechine)". Miscel.1E1ni Zoolgicc (9); (en prensc). Genest, L.C. (}983). "Nouvelles espces d'@ag et Wd
Biospeleol. (TO): 305-310 des Pyrnes cencrles" Mn.

Jednnel, R. (1928).- "Monogrdphie des Tredwine" LAbei1le, 35

00000000000

`!`1 `:1QI;\ `)II

1||| 5 nt

|` 1

1*: =1 %? 11~ i1
I 5 4 4 `"
H1I'

:|_ . {1;1J`41,:i":k.{ 1%

, _,.,1`|l: 'I;

7{1=;1)'}
.'1 `,.\1_ I
H1, I'; ,Q

.[|l"';(r

n_" \

".llv``A;I'!l

- "`

, *' u1 ." I

I.; '.'.*. l|''

4n* ,r'|r
[|] `

I'". *11'.v:en ''ItI 11

|_,'_.;,
'"'

l'|4 I1

'' `.| i* " L|!| 1.,;__.n 'I\ -"

:1r.~,1{;1 .:,,1;r. [..,*** /1. |

_

Il".,I|[I1 l| 'lI1',l I" :1 f, ;1 nu' ,"I( . l 1-}.4,l " :._._'I , \(| s.|')
I'
`''

'|"

n*

wrl,

(||.l,v_ `3%I' |''

1\'_'1 lIr .4

Aphcenops (Cerbuphcenops)

hidclgoi EspH0l i C0m0s

Avenc dels Tres Tombs (Sitges,eI Garraf)

per ; JOSEP M. MINARRO

El diumenge l2 de gener del l986, mentre un0 00110 de membres de 10 S.I.E. corriem per Gorrof visitont diferents ovencs, tres de nosoltres vom decidir

0n0r 0 donor un tomb pel Fondo de Vollbono per tol d'intent0r locolitzor l'Avenc
del"P0lmito, explorot per lo S.E.S.C.E.Puigm0l lony l96l, no hovent-se pogut tro

bor dorreroment ni quon el compony J.Borros vo Fer el cotoleg de 00rr0F.

Al cop de ms d'un0 hor0 de recerco, 10 nostro motinol ero 0 punt de resultor infructuoso, quon pel Bossot de lArbre (ovui dio l'0rbre s tirot 0 terro

mig cremot) posso un postor omb el r0m0t. Ens ocostem 0 ell i li opliquem el tipic

interrogotori; per l0 zono on hourio de ser 1'Avenc del Polmito no coneix cop Forot,
pero si ens esmento olguns oltres, tots coneguts; pero tot d'un0 ossenyolo cop 0 un

lloc on segons les nostres dodes no hi h0 cop ovenc cotologot. Diu que l0 boco s

gron i que li semblo deu ser Fons. No ens ho pensem dues vegodes i en poc ms de 20 minuts superem lo siton0d0 i omb les bones indicocions que ens ho donot trobem 1
ovenc sense dificultot. L0 boco s prou gron i el pou dentr0do semblo tenir uns 15

m.; es comprovo de nou 10 situocio i si no hi ho cop error ho de tr0ct0rse d'un0

primer0".

El diumenge segUent, 19 de gener, semblo un pelegrinotge de 10 S.I.E.

ol mossis de Gorrof; som ms de 30 persones, i s que uno "primer0" 0 Gorrof i o

berto, no es trobo c0d0 di0. L'0venc resulto tenir noms 22 m.de proFundit0t,pero

s molt bonic; les Formocions, totolment virginols, cobreixen les porets des de 10
moteixo boco Fins 01 Fons.

A continuoci us Fem uno breu Fitxo d'0quest nou ovenc.

AVENC DELS TRES TOMBS

Situoci i locolitzoci : A uns 50 m. per domunt del tolveg dun dels borroncs

que boixen des del P10 de Bosses cop 01 Fondo de Vollbono.

El seu occs ms comode es reolitzo des de 1extrem orientol del P10

de Compgros; pocs metres obons d'0rrib0r 0 les inst0l.10cions de lo Telefonico col

prendre 10 coreno que en direcci SE. es dirigeix,qu0si p0r01.lel0 01 P10 de Bosses,

cop 01 Fondo de Vollbono. Es posso pel costot de l'Avenc de l'Arbo9 ( 24 m.) i un0

77

,`
Q'

Campgrs_, , ,l

T '_ _ J _ ,/,?//V .li 75\, ` i

\l

523,

K/\\
1\
//-;/1

`l * `~

{\I

{.4I

{ T_\\~\___Ji 3 XT\\\\\__,A25
) ""/$* \ \\\
\` ri.
g,/ J//

Ix\

{ x \\,.A>0 `

` \J \ \ A!

~\/375/ : 3
Q; /,-.~
\/Y -:~3q
{I
\I

e1"

4% < O/J * O1 5/ ,
*
'`

W IbA C/

N 'G

,*2\\//1**
~i\/1j
_`x / F

O TOO 200 m.

Lpcclitzcci de les cvitts ; I. Avenc dels Tres Tombs

2. Avenc de 1Arb0g
3. Avenc Mario

mice ms endcvcnt es Forma unc petitc c011d i per dcmunt de11 es veu un petit

tur crrodonit, col v01tr10 per lesquerr 0 10 mcteixc 1gd del coll i en el

vessnt ms escrpt, uns 15 m. dun gran pi sec es trobc 1Avenc dels Tres Tombs.
Coprdencdes U.T.M.
31 T DF lOT708
z: 340 m.

Full S.G.E. ng 36l7 (448), el Prot de Llobregct ; };50.000

Municipi de Sitges (el Gcrrcf)

78

IO m

AVENC DELS
NM

FONDO DE VALLBONA
GARRAF

top : SIE 19/1/1986

D17.5

xs (/(0

7"\,$
anu u\\ 0

v".>@
0

"a 8

02/Vue
og46m

0D0*l(mq;

.5"
- 22 m

vqrkd

U6 nv

Descripci : Per un0 boc0 0110rg0d0 (2,5 xO,8 m.) es penetr0 0 un Onic pou, de
formo 0c0mp0n0d0 i de I7,5 m. de desnivell. L0 sev0 b0se t uns 3 m. d0mpl0d0 i s
constituido per uno r0mp0 descendent d'uns 12 m. de 110rg0ri0, 0mb un0 petit0 conc0

vitot 10ter01 0 10 p0rt superior i origin0ntse uno cupu10 ceg0 duns TO m. d01g0d0
en el punt ms boix d'e110, que t0nm0teix s el Fons de 1'0venc.

Es tr0ct0 dun0 Formo residuol, originodo per 10cci6 de 10igu0 0 l0c

tu0r sobre un0 diclosi de direcci NO.SE. Les Formccions litogniques son molt 0

bundonts, especiolment les co10des p0riet01s, cobrint totqlment totes les porets de 10venc, enc0r0 que el seu estot 0ctu01 s en un 0v0nq0t procs de descolciticoci.
ooooOOOoooo

79

INDEX

Editorial

.................

Primera troballa de pintura esquematica al vessant

meridianal del Pirineu ..............

Farata Manatuera Malapreciata (Buerba,Osca) . .

Explaracians a la Val dAran ..........
Misria de la histaria 0 histaria de la misria
T2

de 1'espe1ealagia catalana .......... Nota sobre tres covitats del Montsec (la Noguera)
Dorreres descobertes a la Cava Cuberes

T9 23

Xorxa del 84 ; Atluent de la Coloda . .

Un nou avenc a la Serra de Lleras ........

26 34
35

Companya TELERA 85" .............

Novetats a la Bofia del Tec ...........

53
55

Cova Barber (Escuain, Osca) ...........

Integral del Sistema Araionera (T-}; Cava S.Elena)

Avenc de la Barcina (Ports del Cara. Baix Ebre) .

59
62

Resum de les explaracians a Tendeiera (Oscal . . El nau Aphaenaps del massis de Tendeiera (Osca) .
Avenc dels Tres Tombs (Sitges, el Garrat) ....

66
75

77

aaaaOOoooa

80