SISTEMES REGULADORS I EMOCIONALS 1. Ritmes biolgics: son i viglia 1.1. Son i viglia 1.1.1. Els ritmes circadiaris 1.1.2.

Electrofisiologia del son i la viglia 1.1.3. Mecanismes neurals 1.1.4. Funcions del son 1.1.5. Trastorns del son 2. Conductes motivades 2.1. Conducta reproductora 2.1.1. Desenvolupament sexual 2.1.2. Efectes hormonals sobre la conducta sexual 2.1.3. Bases neurals de la conducta i orientaci sexual 2.1.4. Conducta parental 2.2. Conductes d'ingesta: gana i set 2.2.1. El metabolisme 2.2.2. Factors que inicien i aturen la conducta de menjar 2.2.3. Mecanismes neurals 2.2.4. Trastorns de la ingesta 2.2.5. La set 2.3. Addicci 2.3.1. Addicci: definici, conceptes i models animals 2.3.2. Teories psicobiolgiques de l'addicci 2.3.3. Sistemes cerebrals de refor i aversi 2.3.4. Processament de la informaci reforant 2.3.5. Substrat neurobiolgic de les principals drogues d'abs 2.3.6. Mecanismes moleculars i cellulars subjacents als canvis neurals produts per l'addicci 3. Emocions 3.1. Introducci a l'estudi de les emocions 3.1.1. Qu sn les emocions? 3.1.2. Teories de l'emoci 3.2. Anatomia de les emocions 3.2.1. Sistema lmbic 3.2.2. Hipotlem 3.2.3. El paper de l'amgdala en les emocions 3.2.4. Hipocamp i septum 3.2.5. Crtex i emocions 3.2.6. Lateralitzaci de les emocions 3.3. Estrs 3.3.1. La resposta d'estrs 3.3.2. Estrs i salut

1. Ritmes biolgics: son i viglia 1.1. Son i viglia 1.1.1. Els ritmes circadiaris Moltes daquestes activitats biolgiques estan relacionades amb els canvis produts per la rotaci i translaci de la Terra. Els ritmes biolgics sn endgens. Necessitat de sincronitzaci: els ritmes proporcionen lorganitzaci temporal de la conducta dun animal. Alternen perodes dalta intensitat amb daltres de baixa o nulla activitat. Cronobiologia: estudi de lestructura temporal dels organismes. Zeitgeber: factors ambientals que es poden lligar amb el ritme. Rellotge biolgic:localitzat a lSNC, influeixen en la nostra conducta, en nombroses variables hormonals i fisiolgiques. Generen els ritmes biolgics. Ritme biolgic: ocurrncia de qualsevol fenomen, dins dun sistema biolgic, a intervals ms o menys regulars. Persisteixen en absncia destmuls exgens. Endogen, hereditari i mecanisme bsic de generaci. Classificaci dels ritmes biolgics segons la seva durada: Circadiari (24h) Ultradiaris (<24h) infradiaris (>24h). Determinaci gentica dels ritmes biolgics: Shan identificat dos gens bsics: per (period) i tim (timeless). La concentraci de les protenes est determinada pel perode de llum i foscor. Bases neurals dels ritmes circadiaris:
ENTRADA RELLOTGE BIOLGIC SORTIDA

Un senyal (llum) per a la seva sincronitzaci

genera l'oscilaci aprofitant algunes propietats de la maquinria cellular SNQ: la seva lesi comporta la desincronitzaci de ritmes com la son

Via efectora per la qual es fa evident el ritme. Melatonina: permet informar sobre la durada del dia.

CRONOPATOLOGIA El cicle son/viglia sadapta amb rapidesa, mentre que la temperatura pot requerir dies o setmanes. Susceptibilitat dels organismes a diferents substncies segons lhora de la seva administraci. 1.1.2. Electrofisiologia del son i la viglia Sha dentendre el son com una conducta i com un estat fcilment reversible de disminuci de sensibilitat a lentorn i de reducci de la interacci amb aquest. Les causes que fan entendre el son com una conducta sn la reducci de lactivitat motora, la disminuci del llindar de resposta a estmuls externs, laparici de postures estereotipades i que s de fcil reversibilitat.

FASES DEL SON

VIGILIA SON NO-REM
Estadi 1: transici vigilia-son. 10 min. Estadi 2. Estadi 3. Estadi 4: ones lentes (SOL).

SON REM

Organitzaci cclica: al llarg de les nits es van alternant les diferents fases del son. Cada cicle dura uns 90 min i estem en REM aproximadament entre 20 i 30 min. ONTOGNESI En humans les hores de son diries disminueixen des de les 17-18h dels nadons, passant per les 4h dels nens de quatre anys i aix gradualment fins a arribar a les aproximadament 7-8h de ledat adulta. Tamb passa destar repartit en diversos cicles al dia a consolidar-se com un nic perode nocturn. En el nad la fase REM constitueix aproximadament un 50% del son natal, a partir dels quatre anys un 20-25% i a mesura que avana ledat va declinant fins a un 15-20% del son total. FILOGNESI Com ms immadur neix un mamfer, ms temps dedica en proporci al SP, tant en la infantesa com en ledat adulta. Tamb sha correlacionat positivament amb la durada del temps total de son al pes del cervell. Les diferncies filogentiques suggereixen que el son est sota control gentic. 1.1.3. Mecanismes neurals El son i la viglia sn fenmens activament generats pel SNC. Viglia Neuroqumicament, hi ha tres sistemes implicats en els processos darousal i viglia: el sistema noradrenrgic del locus ceruleus, el sistema colinrgic de la protuberncia i el prosencfal basal i el sistema serotonrgic del nucli del rafe. Son no-REM Hi ha diferents sistemes especfics que originen les diferents caracterstiques elctriques i conductuals prpies de cada fase. Son REM Latonia muscular es conseqncia de laturada de lactivitat de les motoneurones que innerven la musculatura antigravitatria; la desincronitzaci cortical es deu a que lalliberaci dacetilcolina en el crtex augmenta, la de noradrenalina i serotonina disminueix, i es bloquegen les estructures de generaci de sincronitzaci talmiques; els moviments oculars es deuen a la formaci reticular pontomedial i les ones PGO es deuen a un procs mediat per receptors nicotnics. 1.1.4. Funcions del son Experiments amb privaci del son indiquen que ha de tenir un paper important en el sistema homeosttic corporal, control de la temperatura i equilibri del sistema immunitari i que probablement participa en funcions cognitives. Conservaci de lenergia: quan dormim gastem menys energia. Procs restaurador: el son seria un procs restaurador en el qual es donen diferents processos anablics que intenten compensar el desgast fsic i emocional de la viglia. Adaptaci: dormim per evitar problemes en perodes en qu lespcie s ms vulnerable.

Funcions cognitives: desprs dun perode de privaci de son poden aparixer alteracions perceptives i allucinacions. El son REM permetria una eliminaci de la memria daquelles informacions que no ens cal retenir. 1.1.5. Trastorns del son

Trastorns que afecten linici i manteniment del son: insomni. Factors situacionals: situacions destrs, canvi dhbits i espais usuals Quan linsomni s de llarga durada, sel pot considerar com a efecte secundari daltres patologies o a causa de la ingesta de determinats frmacs. Trastorns que impliquen una excessiva somnolncia: narcolpsia Trastorn en qu el pacient pateix freqents i intensos atacs de son que es poden produir en qualsevol moment de la viglia, i amb una durada cadascun dentre 5 i 30 minuts. Als individus narcolptics sels identifica per laparici de perodes de son REM durant la vigilia. Cataplexia: prdua brusca del to muscular, inhibici motora repentina, per sense la prdua de conscincia. Parlisi del son: incapacitat temporal per a moures o parlar. Trastorns del ritme son-vigilia: trastorn dhorari o jet lag. Com a conseqncia de canvis de fus horari. Saconsella la ingesta de melatonina com a possible soluci. 2. Conductes motivades 2.1. Conducta reproductora 2.1.1. Desenvolupament sexual Podem distingir entre conductes que promouen la supervivncia de lorganisme i conductes que promouen la supervivncia de lespcie. La determinaci del sexe genotpic est determinat pels cromosomes sexuals: XX femen XY mascul

Sndrome de Turner: anomalia cromosmica caracteritzada per la presncia dun sol cromosoma X on no es desenvolupen gnades masculines ni femenines, per tant els rgans sexuals interns com externs mostren un fenotip femen normal. Processos patolgics que poden portar a alteracions en els rgans sexuals interns: La sndrome dinsensibilitat als andrgens: alteraci gentica que impedeix la sntesi de protenes receptores funcionals pels andrgens. La sndrome del conducte mlleri persistent: alteraci gentica que impedeix la sntesi de protenes receptores funcionals per lAMH. El subjecte tindr tant els rgans sexuals interns masculins com femenins. Processos patolgics que poden portar a alteracions en els rgans sexuals externs: La hiperplsia adrenal congnita: les glndules suprarenals secreten quantitats anormalment grans dandrgens en lloc de secretar corticosteroides. Tant en homes com en dones, i en el primer cas generen una pubertat preco i en el cas de les dones una disrupci del desenvolupament normal dels genitals. Mutaci gentica que altera la 5-a-reductasa: labsncia de DHT fa que la masculinitzaci dels rgans sexuals externs sigui mnima, i aquests subjectes presenten un fallus amb forma de cltoris i plecs genitals en forma de llavis vaginals. Els carcters sexuals secundaris depenen de lalliberament desteroides gonadals durant la pubertat.

2.1.2. Efectes hormonals sobre la conducta sexual Diferncies fisiolgiques, conductuals i cognitives entre mascles i femelles a resultat de la diferenciaci sexual del sistema nervis central feta pels esteroides sexuals. HORMONES SEXUALS. Hormones esterodals: el colesterol s el precursor com tant dels esteroides suprarenals com dels gonadals. Andrgens: sn hormones esterodals sexuals masculines. Sn els precursors de tots els estrgens. Estrgens: sn secretats a lovari, els testicles, lescora suprarenal i la unitat fetoplacentria. Esteroides sexuals de la glndula suprarenal. Oxitocina: reguladora de la conducta sexual i parental dels mamfers. Facilita la formaci de lligams afectius en promoure els contactes tctils entre subjectes. Vasopressina: interv en les conductes sexuals relacionades amb lestabliment de jerarquies de dominncia social. Lestimulaci tctil serveix com a desencadenant per a lalliberament daquesta hormona. DIFERENCIACI SEXUAL DEL SN Efectes dels esteroides sexuals: Organitzadors: organitzant de les estructures i vies neurals involucrades en la conducta sexual i reproductora. Activadors: de conductes prviament organitzades.

PERODES CRTICS El perode perinatal s crtic per a la diferenciaci sexual. 2.1.3. Bases neurals de la conducta i orientaci sexual En els ssers humans, el control de la resposta sexual prov en part de l'escora cerebral, per s la medulla espinal l'encarregada de coordinar aquesta activitat cerebral amb la informaci sensorial que prov dels genitals, generant una activitat crtica que mediatitza la resposta sexual de les estructures genitals. a) Via sensorial: els mecanoreceptors del penis i del cltoris envien els seus axons cap a l'arrel dorsal de la medulla espinal, per a arribar a la banya dorsal de la medulla i projectar per les columnes dorsals envers l'encfal. b) Via parasimptica: l'erecci est controlada principalment pels axons del sistema nervis parasimptic. El sistema parasimptic estimula l'alliberament d'acetilcolina, de polipptid intestinal vasoactiu i xid ntric, directament als teixits erctils. Durant la cpula, el sistema parasimptic tamb estimula l'alliberament de substncies lubrificants de les parets vaginals (glndules de Bartholin a la dona) i de la glndula bulbouretral (home). c) Via simptica: en l'home, els axons eferents simptics desencadenen els processos d'emissi i ejaculaci del semen i, en les dones, l'activaci simptica genera (al llarg de l'orgasme) fortes contraccions musculars, dilataci del conducte cervical i un augment de la motilitat de l'ter i de les trompes de Falopi, facilitant el transport dels espermatozoides cap a l'vul. En la resposta sexual es produeix una activaci sensorial dels mecanoreceptors dels rgans sexuals i una estimulaci de les eferncies parasimptiques i simptiques. MECANISMES CEREBRALS DE LA CONDUCTA SEXUAL Mascles: l'rea preptica medial exerceix un paper crtic en el control neural de la resposta sexual masculina. Tant les lesions de la substncia grisa periaqeductal com la transsecci dels axons que la comuniquen amb l'hipotlem ventromedial produeixen un deteriorament en la conducta sexual. Femelles: el nucli ventromedial de l'hipotlem s la regi prosenceflica crtica per al control de la conducta sexual femenina.

MECANISMES NEUROQUMICS DE CONTROL DE LA CONDUCTA SEXUAL Mascles: tant els esteroides gonadals com la dopamina, l'oxitocina i la vasopressina sembla que tenen un paper molt important en la conducta sexual masculina. a) Esteroides gonadals: tenen efectes organitzadors i activadors sobre el cervell i la conducta sexual. b) Oxitocina: t un paper regulador sobre la conducta sexual dels dos sexes: l'administraci intracerebral d'oxitocina genera una conducta sexual ms vigorosa i persistent. c) Vasopressina: l'administraci intracerebral d'antagonistes d'aquesta hormona inhibeix la conducta sexual masculina en rates. L'administraci de testosterona indueix la recuperaci dels nivells de vasopressina enceflica, minimitzats desprs d'una extirpaci testicular. Aquest efecte coincideix amb la recuperaci de l'activitat sexual. d) Dopamina: l'administraci d'agonistes dopaminrgics a l'rea preptica medial facilita els mecanismes d'erecci i augmenta la conducta de cpula. Femelles: els estrgens i la progesterona estimulen la conducta sexual femenina, actuant sobre els seus receptors a l'hipotlem ventromedial. ORIENTACI SEXUAL La conducta sexual humana s molt complexa i els mecanismes d'elecci d'una parella sexual sn amplis i influenciables per factors educacionals i socials. Cervell i orientaci sexual: En el nucli supraquiasmtic de l'hipotlem i en el nucli intersticial 3 de l'hipotlem anterior s'han trobat diferncies estructurals segons l'orientaci sexual del subjecte. Gentica i orientaci sexual: Diferents estudis gentics mostren que l'homosexualitat no es distribueix a l'atzar en les famlies. La probabilitat que un home fos homosexual era ms alta si altres homes de la seva famlia tenien aquesta orientaci sexual. Tant la predisposici gentica com l'organitzaci anatmica del cervell participen en l'orientaci sexual. 2.1.4. Conducta parental En termes biolgics, la conducta parental t com a finalitat facilitar la supervivncia de subjectes immadurs de la mateixa espcie, per tal que assoleixin la seva maduresa sexual i puguin, d'aquesta manera, tenir descendncia que contribueixi a la perpetuaci de l'espcie. La conducta parental s, igual que la conducta sexual, una de les conductes sexualment dimorfes crtiques per a la reproducci, supervivncia i continutat de l'espcie. Interaccions mare-cria Entre mare i cria s'estableixen una srie d'interaccions olfactives, tctils, auditives i visuals, al llarg del perode gestacional, i tamb durant l'alletament i els primers dies de vida, que seran fonamentals a l'hora d'establir els lligams necessaris entre ambdues parts. Existeixen uns perodes crtics per a l'establiment d'aquests lligams maternofilials. Part: durant aquest procs, es genera la dilataci del coll uter, amb el pas de les cries a travs del canal del part. Aquesta dilataci uterina estimula la conducta maternal. Sensibilitzaci i sistema olfactori: tant el sistema olfactori primari com el vomeronasal (accessori) tenen un paper fonamental en el control neural de la conducta maternal. Estmuls auditius: les cries dels rosegadors fan servir els ultrasons per a comunicar-se amb la mare. Hormones i conducta parental No hi ha evidncies experimentals directes d'un efecte organitzador per part de les hormones gonadals sobre el sistema nervis, que pugui explicar aquest patr de comportament. Les hormones no sn crtiques per a la iniciaci de la conducta parental, per intervenen en diferents aspectes d'aquesta.

Algunes hormones hipoftiques i gonadals faciliten molts aspectes de la conducta parental. CONTROL NEURAL DE LA CONDUCTA PARENTAL. Conducta maternal: l'rea preptica medial exerceix un control de la conducta maternal, a travs de les seves eferncies troncoencefliques. Conducta paternal: a espcies on es dna conducta paternal, el dimorfisme sexual de l'rea preptica medial es redueix. 2.2. Conductes d'ingesta: gana i set 2.2.1. El metabolisme La necessitat de menjar ha modulat el desenvolupament evolutiu de la nostra prpia espcie. Les fases del metabolisme energtic son absorci i dej, i est regulat per les hormones pancretiques insulina i glucag. L'estat d'absorci t lloc poc desprs de menjar, quan hi ha aliments en el tracte digestiu. Durant aquesta fase, l'energia que proporciona el menjar s absorbida des dels intestins al torrent sanguini. La fase d'absorci es caracteritza per nivells alts d'insulina i nivells baixos de glucag. A l'estat postabsorci o de dej, l'organisme obt l'energia de les reserves. La fase de dej es caracteritza per nivells alts de glucag i nivells baixos d'insulina. El magatzem heptic de glucosa es reserva principalment al funcionament del sistema nervis central. El cervell funciona grcies a la glucosa. La resta del cos viu dels cids grassos. 2.2.2. Factors que inicien i aturen la conducta de menjar Factors socials i ambientals poden influir en la conducta d'ingesta. La conducta de menjar es pot condicionar clssicament i, per tant, qualsevol estmul que hagi estat associat a la ingesta de menjar, pot provocar la conducta de menjar. La ingesta tamb depn de factors metablics. la utilitzaci de les reserves a llarg termini podria proporcionar un senyal indicador que s l'hora de menjar. L'encfal respon a dos tipus de senyals de la gana: Els senyals a curt termini, que sn determinats per la disponibilitat de nutrients en sang i sn detectats per receptors heptics i cerebrals. Els senyals a llarg termini, que s'originen en el teixit adips que cont les reserves a llarg termini. Qu atura la conducta de menjar? (senyals de sacietat)
Senyals de sacietat

A curt termini

A llarg termini

F. Ceflics F. Gstrics F. Intestinals (CCK) F. Heptics

Teixit adips Leptina

2.2.3. Mecanismes neurals La conducta d'ingesta s'ha relacionat amb diferents nuclis del tronc de l'encfal i amb l'hipotlem (HPT). 2.2.4. Trastorns de la ingesta OBESITAT L'obesitat es produeix quan la quantitat de greixos acumulats s superior a la que es consumeix. Entre les conseqncies per a la salut podem destacar la hipertensi, les malalties cardiovasculars i la diabetis. Causes L'aprenentatge. Les diferncies en el metabolisme: un metabolisme eficient es quan les persones amb tendncia a emmagatzemar i un metabolisme ineficient es quan les persones amb tendncia a "gastar" tota l'energia consumida sense emmagatzemar-la en forma de greixos al teixit adips. Aquestes diferncies sembla que tenen una base hereditria.

variables psicolgiques com la falta de control d'impulsos o els hbits d'ingesta poc adaptatius.

Tractament de lobesitat Mecnics i quirrgics: reduir la ingesta extraient part de lestomac o interferint labsorci de calories dels intestins. Farmacolgics: amb substncies antiobesitat com lorlistat. ANORXIA I BULMIA NERVIOSA Lanorxia es un trastorn per infraconsum daliments. La bulmia nerviosa es caracteritza per la manca de control de la ingesta. S'han proposat explicacions tant biolgiques com socials de l'anorxia i la bulmia. Pel que fa a les explicacions biolgiques, es destaquen anormalitats bioqumiques o estructurals dels mecanismes cerebrals que controlen el metabolisme de la gana. Alteracions en els nivells de noradrenalina, serotonina i opiacis. La fluoxetina pot contribuir a la supressi dels episodis de bulmia. 2.2.5. La set Fisiologia dels fluids corporals L'aigua del cos es troba distribuda en 2 compartiments principals: 1) Compartiment de fluids intracellular 2) Compartiment de fluids extracellular, que inclou: fluid intersticial (al voltant de les cllules), fluid intravascular (el plasma o serum de la sang, en els vasos sanguinis) i CLR. Set osmtica: La set osmtica es deu a una deshidrataci cellular, i es produeix quan la tonicitat de fluid intersticial augmenta provocant la sortida d'aigua de les cllules i reduint el seu volum. Quan els osmoreceptors detecten la deshidrataci cellular estimulen la secreci de lhormona antidirtica (ADH) que actua sobre receptors en el rony provocant la retenci daigua. Set volmica: es produeix quan el volum de plasma sanguini disminueix.

2.3. Addicci 2.3.1. Addicci: definici, conceptes i models animals Estats motivacionals i addictius Motivaci es pot definir com el conjunt de factors neuronals i fisiolgics que inicien, sostenen i dirigeixen una determinada conducta. Els sistemes cerebrals del refor constitueixen un important component de la motivaci, ja que la majoria de les substncies addictives actuen sobre les vies neurals que mediatitzen les conductes motivades per la supervivncia de l'animal. S'ha d'entendre el fenomen de l'addicci dins el marc de les conductes motivades. Addicci, tolerncia i dependncia envers les drogues Substncia dabs s aquella substncia de la qual es fa un s recreatiu, malgrat els potencials efectes perniciosos que pugui tenir per a lorganisme. Laddicci es caracteritza per un s compulsiu de la substncia, amb un alt desig de fer-ho i per laparici de smptomes objectius que segueixen a la finalitzaci del consum daquesta. Farmacocintica Farmacocintica s la branca de la farmacologia que estudia la trajectria dels frmacs dins lorganisme viu. Les drogues es poden administrar i absorbir de diferents maneres, per, una vegada arriben a la sang, per a poder entrar al sistema nervis central han de ser capaces de travessar la barrera hematoenceflica. Els mecanismes d'acci de les drogues sn ms o menys selectius, depenent de la substncia concreta que s'administri. Canvis fisiolgics amb ls de les drogues L'exposici repetida a una determinada substncia pot generar els fenmens de tolerncia i sensibilitzaci. Tolerncia s quan es produeix una reducci de la sensibilitat a la droga; es necessita ms quantitat de droga de la requerida a linici del consum, per tal de produir el mateix efecte. Pot ser degut a canvis funcionals entre els llocs duni de la substncia o b a un augment de la capacitat de lorganisme per a metabolitzar-la i eliminar-la. Sensibilitzaci s quan el consum reiterat duna substncia genera un augment de la sensibilitat a lefecte daquesta. La sndrome dabstinncia s lestat fisiolgic generat a lorganisme per la retirada de la droga. Models animals davaluaci dels efectes reforants de les drogues dabs Autoadministraci oral, intravenosa i intracerebral de substncies El programa d'autoadministraci s sostingut i molt predictiu del patr seguit pel consum de drogues en humans. tils per a estudiar l'antagonisme competitiu d'un possible tractament farmacolgic per disminuir els efectes reforants d'una determinada substncia d'abs. les substncies autoadministrades de manera experimental se solen correspondre amb les drogues d'alt potencial d'abs. Autoestimulaci elctrica intracranial (AEIC) L'estimulaci elctrica d'algunes zones del cervell pot ser reforant per a diferents espcies animals. Aquest fenomen ha estat molt til per a ajudar a entendre els mecanismes cerebrals del refor.

L'AEIC ha estat til per a intentar explicar diversos processos com la motivaci, l'emoci, l'aprenentatge i la memria, i tamb per a poder identificar els circuits neurals implicats en l'efecte reforant de diverses substncies d'abs. L'AEIC pot tenir efectes diferencials segons el lloc especfic on s'aplica el corrent elctric. Condicionament de lloc Amb el paradigma de condicionament de lloc es pot associar lestat produt per una determinada substncia amb un context especfic. Si la substncia que es vol estudiar t efectes reforants, lanimal escollir passar ms temps dins el compartiment on se li havia administrat la droga. L'amgdala t un paper molt important en l'associaci dels efectes reforants d'un estmul amb el context en qu s'ha administrat. 2.3.2. Teories psicobiolgiques de l'addicci Les teories de la dependncia exposen que all que mant el consum de la droga s l'intent d'evitar l'aparici dels smptomes que configuren el seu quadre d'abstinncia. La teoria de la recaiguda exposa que el factor important per a mantenir l'addicci sn les respostes compensatries condicionades que generen els estmuls contextuals prviament relacionats amb el consum de la droga. La motivaci de l'incentiu s el procs mitjanant el qual les respostes d'apropament o evitaci sn generades per estmuls que prediuen la proximitat o disponibilitat d'un estmul incondicionat, positiu o negatiu. La teoria de l'incentiu positiu proposa que el factor precipitant de l'autoadministraci de substncies d'abs s el deler per les propietats incentivadores positives de les drogues. La teoria de la sensibilitzaci de l'incentiu exposa que amb el consum d'una substncia, el valor de l'incentiu positiu d'aquesta incrementa. Per aquests autors, s ms important el plaer anticipatori que es produeix abans del consum de la droga, que no pas el plaer de la conducta consumatria; 2.3.3. Sistemes cerebrals de refor i aversi Sistemes dopaminrgics Neuroanatmicament, es poden distingir quatre vies principals de projeccions dopaminrgiques: sistema mesolmbic, sistema mesocortical, sistema nigroestriatal i sistema tuberoinfundibular. AEIC i dopamina: les neurones dopaminrgiques dels sistemes mesolmbic i mesocortical formen part del substracte nervis on actua l'autoestimulaci elctrica intracranial. Substncies dabs i dopamina: les neurones dopaminrgiques dels sistemes mesolmbic i mesocortical, sobretot les projeccions de l'rea tegmental ventral al nucli accumbens, estan molt relacionades amb els efectes motivadors de les drogues. Bases neurals de les conductes motivades Els sistemes dopaminrgics mesolmbic i mesocortical tenen un paper molt important a les conductes motivades naturals, com el sexe o la ingesta. Participen fonamentalment en les conductes preparatries per a la recompensa, ms que no pas en les conductes prpiament consumatries. Els sistemes dopaminrgics mesenceflics es relacionen amb les conductes preparatries del refor. El concepte d'extended amygdala com a substrat neural dels reforadors naturals i de les drogues El concepte d'extended amygdala descriu una macroestructura que inclou diversos nuclis, amb similituds funcionals, morfolgiques i qumiques. Aquest conjunt d'estructures est compost per diversos nuclis del prosencfal, les diverses connexions entre les estructures que conformen l'extended amygdala i les eferncies cap a l'hipotlem podrien proporcionar, no solament el substrat neuroanatmic de les drogues, sin tamb dels mecanismes de refor natural.

Sistemes neurofisiolgics de les conductes apetitives motivades i els processos d'aprenentatge i memria Els sistemes motivacionals apetitius organitzen respostes per tal de regular i incentivar la conducta. Sistemes cerebrals aversius Estudis d'estimulaci elctrica de diferents regions del cervell han mostrat estructures que, en ser estimulades, generaven conductes de fugida, respostes defensives i agressives. Interaccions dels sistemes apetitius i aversius el component afectiu del dolor es troba molt lligat als sistemes d'aversi cerebrals i est compost per projeccions somatosensorials que innerven el nucli gigantocellular de la formaci reticular, la substncia grisa periaqeductal i el sistema neural periventricular del "cstig"; l'estimulaci focal d'algunes regions es troba associada a la inhibici del dolor. Aix, hi ha certes estructures del mesencfal relacionades amb el refor, com l'rea tegmental ventral, l'hipotlem lateral i l'habnula, que han mostrat una capacitat per induir efectes analgsics. Hi ha una interacci funcional entre els sistemes de reforament positiu i els sistemes cerebrals aversius. Resposta dopaminrgica als estmuls aversius: Les neurones dopaminrgiques mesencefliques s'activen, preferentment, davant estmuls amb valor motivacional apetitiu, ms que no pas davant estmuls amb valor aversiu. 2.3.4. Processament de la informaci reforant El cervell disposa de diferents sistemes neurals del refor, cadascun dels quals pot tenir un processament i codificaci diferencial de la informaci relativa al refor. Detecci i percepci del refor: Les cllules que estan involucrades en la detecci de la presncia d'un estmul reforant es localitzen, fonamentalment, al mesencfal i sn de naturalesa dopaminrgica. Expectaci de reforos futurs: Biolgicament, s molt important per a l'individu la integraci de la informaci sobre l'expectaci del refor amb processos que mediatitzen la conducta d'adquisici d'aquest refor. Conductes dirigides a la consecuci del refor: l'rea dorsolateral podria fer servir la informaci relativa al refor per a preparar, planificar, seqenciar i executar les conductes dirigides cap a la consecuci dels estmuls reforants. Error en la predicci del refor i senyals d'aprenentatge: L'activaci de les neurones dopaminrgiques del mesencfal pot constituir un senyal d'aprenentatge, en referncia a la informaci relativa als estmuls reforants i les seves relacions.

2.3.5. Substrat neurobiolgic de les principals drogues d'abs

2.3.6. Mecanismes moleculars i cellulars subjacents als canvis neurals produts per l'addicci

3. Emocions 3.1. Introducci a l'estudi de les emocions 3.1.1. Qu sn les emocions? Les emocions es consideren estats amb una funci reguladora, que fomenta la supervivncia de lorganisme. Components de lemoci: Estat corporal: aspectes autonmics, musculoesqueltics i endocrins que generen un estat dactivaci general que prepara a lorganisme per a una resposta determinada i serveix com a via de comunicaci de lemoci vers als altres. Sentiment: experincia conscient de lemoci. Processament cognitiu que lindividu fa de la informaci.

Control neural de les emocions: davant dun estmul capa de produir respostes emocionals es genera un processament tant a nivell cortical com subcortical, i es pot generar una resposta perifrica que influeix sobre el processament neural que sest duent a terme.

Lemoci com a llenguatge: les emocions serveixen com a via de comunicaci entre els individus. Modulaci de la memria: les emocions influeixen sobre el procs de selecci de la informaci que ser emmagatzemada a la memria. 3.1.2. Teories de l'emoci Evoluci de lemoci (Darwin): lexpressi de lemoci s el resultat de levoluci. Teoria de James-Lange: les emocions sn respostes cognitives que interpreten canvis fisiolgics del nostre organisme. Teoria de Cannon-Bard: lestat corporal o resposta fsica, i la sensaci conscient de lemoci o sentiment, tenen lloc al mateix temps. Circuit de Papez: la informaci sensorial dun estmul emocional, processada pel tlem, s enviada a la neoescora i als cossos mammillars al mateix temps, per per vies diferents. Papez va donar importncia a lhipotlem com lestructura responsable de control de lexpressi emocional i reguladora de lactivaci cortical. McLean i la extensi de la teoria de Papez: els elements de circuit original de Papez estan relacionats tamb amb estructures com lamgdala o el crtex prefrontal. Visi actual de lemoci: Schachter: el crtex constitueix lemoci basant-se en els senyals que rep de la perifria. Damasio: totes les emocions generen sentiments, per no tots els sentiments deriven en emocions. Arnold: per a experimentar una emoci no es requereix una resposta perifrica autonmica.

Memries emocionals: el processament de les respostes emocionals implica sistemes de memria implcita, mentre que les memries de sentiments suposen processos de memria explcita. 3.2. Anatomia de les emocions 3.2.1. Sistema lmbic Actualment podem desestimar la consideraci, establerta per les teories pioneres dins lestudi de les emocions, del sistema lmbic com un cervell emocional. 3.2.2. Hipotlem Lhipotlem coordina lexpressi emocional a travs de la regulaci dels sistemes neuroendocr, motor i autnom. Va ser una de les primeres estructures que es va relacionar amb la conducta agressiva. 3.2.3. El paper de l'amgdala en les emocions Lamgdala s un conjunt heterogeni de nuclis que connecten les rees corticals que processen totes les informacions sensitives amb els sistemes efectors de lhipotlem i del tronc de lencfal. Esta implicada en la mediaci tant de les respostes emocionals com del sentiment conscient de lemoci. Tamb facilita els processos de consolidaci de memries, tant implcites com explcites o declaratives, quan la informaci t una crrega emocional considerable. Participa en lavaluaci del significat emocional destmuls individuals i de situacions complexes, desencadenant els mecanismes neuroendocrins, autonmics i conductuals a travs de les eferncies nervioses del nucli central. A causa de la seva caracteritzaci neuroqumica, lamgdala est molt relacionada amb els processos destrs i ansietat. Estudis amb humans han posat de manifest la implicaci de lamgdala en la por, la cognici social i en el reconeixement de les expressions facials emocionals.

3.2.4. Hipocamp i septum Avui dia sha vist que lhipocamp est ms relacionat amb processos daprenentatge i memria, que no pas processament emocional. La implicaci del septum o rea septal en les emocions s indirecta. 3.2.5. Crtex i emocions La regi orbitofrontal de lescora frontal t un paper molt important en el processament neural de les emocions. Lesions bilaterals de lescora orbitofrontal incapacita als individus per poder anticipar el resultat de les conseqncies de la seva conducta. Phineas Gage. Lescora cingular sembla que es una rea de nexe anatmic entre els processos funcionals de la presa de decisions, les emocions i la memria. 3.2.6. Lateralitzaci de les emocions Lhemisferi dret t ms importncia que lesquerre en el reconeixement i comprensi de les emocions. Les lesions de lhemisferi dret incapaciten els subjectes per manifestar emocions per mitj dexpressions facials o de la modulaci del to del llenguatge. Emocions positives i negatives: lhemisferi dret t un paper molt ms important en el processament de les emocions negatives i lhemisferi esquerre en les positives. 3.3. Estrs 3.3.1. La resposta d'estrs Reacci dalarma: la finalitat daquesta reacci s mobilitzar els recursos corporals per a una resposta rpida de lluita o fugida, en presncia dun estmul potencialment nociu per a lorganisme. Definici destrs: la resposta destrs t un alt valor adaptatiu, ja que genera canvis en lorganisme amb el propsit de facilitar lafrontament duna situaci damenaa, per tamb pot tenir conseqncies negatives a gaireb la totalitat dels sistemes fisiolgics. Resposta fisiolgica a lestrs A llarg termini: implica lactivaci del feix hipotlem-hipoftic-adrenal. A curt termini: Els canvis rpids en resposta a l'estrs es produeixen com a conseqncia de l'activaci del sistema simptic adrenomedullar, provocant un augment del rec sanguini als rgans que necessiten respondre rpidament davant la situaci estressant (com el cor, els msculs o el cervell) i generant una srie de canvis fisiolgics generals. Alguns parmetres fisiolgics que caracteritzen la resposta immediata d'estrs: Augment de la freqncia i fora del batec cardac, contracci de la melsa, vasoconstricci esplnica, augment del nombre d'eritrcits circulants, alliberament heptic de sucre emmagatzemat cap a la musculatura, augment de glucmia, redistribuci de la sang circulant per la pell i vsceres, augment de la capacitat respiratria i dilataci bronquial, dilataci de la pupilla, augment de la coagulabilitat de la sang, augment dels limfcits circulants i inhibici de la secreci d'insulina i estimulaci de la secreci de glucag al pncrees. Davant d'un estmul estressant, la branca simptica del sistema nervis autnom augmenta la secreci de noradrenalina i estimula la medulla de la glndula suprarenal per tal que secreti adrenalina, generant diferents processos metablics que proporcionen l'energia. 3.3.2. Estrs i salut En resposta a l'estrs, en l'organisme es produeix un augment de la despesa cardaca i una redistribuci del flux sanguini, per tal de preservar les funcions cerebrals i cardaca i augmentar l'aportament de sang cap als msculs. Lestrs crnic pot augmentar la probabilitat de patir malalties cardiovasculars, atura les activitats dirigides cap al creixement, reproducci i resistncia a la infecci, interromp la digesti, augmenta els riscos dosteoporosi i pot causar atrfia esqueltica