Ausiàs March

Poeta valencià del segle XV

1397. Al voltant d'aquest any neix Ausiàs March, a Gandia o Beniarjó, fill de Pere March i Lionor Ripoll.
1409. Pere March emancipa el seu fill Ausiàs.
1413. Mor son pare, Pere March.
1419. És Armat cavaller
1420. Intervé en les incursions bèl.liques d'Alfons el Magnànim a Itàlia.
1424. Intervé en les campanyes contra els pirates nord-africans i de Sicilia.
1425. Finalitza les seues aventures militars, i sembla que comença la seua activitat poètica.
1427. És processat per una demanda amorosa.
1429. Mor sa mare. Malgrat que la hereva universal es sa germana Peirona, ell esdevé administrador.
1437. Es casa amb Isabel Martorell, germana de Joanot.
1439. Mor la seua dona, fet que, aparentment, és l'origen dels poemes 92-97.
1443. Es casa amb Joana Escorna.
1450. S'estableix a València. Mor Joana Escorna. Ausiàs escriu els cants de mort.
1458. Es empresonat arran d'una denúncia interposada per la esposa d'un dels seus fills bastards.
1459. Mor a València, el 3 de Març.
El cantautor de Xàtiva Raimon
ha musicat molts dels poemes
d’Ausiàs March

Seguidament podrem sentir

un dels poemes musicats.
Veles e vents han mos desigs complir Veles i vents compliran els meus desitjos,
faent camins dubtosos per la mar. Fent camins incerts per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar; Veig armar-se contra ells el mestral i el ponent;
xaloc, llevant los deuen subvenir
El xaloc i el llevant els han d’ajudar,
ab llurs amichs lo grec e lo migjorn,
Amb llurs amics, el gregal i el migjorn,
fent humils prechs al vent tremuntanal
que en son bufar los sia parcial Pregant humiment al vent de tramuntana
e que tots cinc complesquen mon retorn. Que en el seu bufar els sigui favorable
I que tots cinc acompleixin el meu retorn.

El mar bullirà com la cassola en forn,

Bullirà·l mar com la cassola en forn, Canviant el color i el seu estat natural,
mudant color e l'estat natural,
I mostrarà malvolença a tota cosa que
e mostrarà voler tota res mal
Mai s’aturi contra ell.
que sobre si atur un punt al jorn;
grans e pocs peixs a recors correran Peixos grossos i petits correran a refugiar-se
e cercaran amagatalls secrets: I cercaran amagatalls recòndits:
fugint al mar, on són nodrits e fets, Fugint del mar, on han estat nodrits i fets,
per gran remei en terra eixiran. Sortiran a terra com a únic remei.
III Los pelegrins tots ensemps votaran
Els pelegrins, tos junts, faran vots,
e prometran molts dons de cera fets;
la gran paor traurà al llum los secrets i prometran molts dons de cera;
que al confés descuberts no seran. la gran por traurà a la llum els secrets
En lo perill no·m caureu de l'esment, que no seran descoberts ni al confessor.
ans votaré al Déu qui·ns ha ligats, I tanmateix en el perill no em caureu de l’esment,
de no minvar mes fermes voluntants ans faré vots al Déu que ens ha lligat
e que tots temps me sereu de present. que no minvarà la meva voluntat ferma
i que us tindré sempre present.

IV Jo tem la mort per no ser-vos absent,

perquè amor per mort és anul·lats; Jo temo la mort perquè no vull ser absent de vós,
mas jo no creu que mon voler sobrats ja que l’amor és anul·lat per la mort,
pusca esser per tal departiment. però no crec que el meu voler pugui ser
Jo só gelós de vostre escás voler, vençut per aquesta separació.
que, jo morint, no meta mi en oblit. Jo estic recelós que el vostre voler escàs,
Sol est pensar me tol del món delit morint jo, no m’oblidi.
car, nós vivint, no creu se pusca fer Només aquest pensament em pren el delit del món,
car no crec que pugui succeir mentre visquem:
aprés ma mort, d'amar perdau poder,
Que, després de la meva mort, perdeu la capacitat
e sia tots en ira convertit. d’estimar i que aquesta es converteixi tota en ira.
E jo, forçat d'aquest món ser eixit, I essent jo forçat a sortir d’aquest món,
tot lo meu mal serà vós no veer. tot el meu mal serà no veure-us.
Oh Déu!, ¿per qué terme no hi ha en amor, Oh Déu ¿per què no hi ha un terme en l’amor,
car prop d'aquell jo·m trobara tot sol? car prop d’aquest terme jo em trobaria tot sol?
Vostre voler sabera quant me vol, Llavors sabria en quina mesura em vol la vostra voluntat,
i podria témer o confiar en l’esdevenidor.
tement, fiant de tot l'avenidor.

Jo son aquell pus extrem amador,

aprés d'aquell a qui Déu vida tol:
puix jo son viu, mon cor no mostra dol
tant com la mort per sa extrema dolor.
A bé o mal d'amor jo só dispost,
mas, per mon fat, fortuna cas no·m porta;
tot esvetlat, ab desbarrada porta,
me trobarà faent humil respost.
Jo desig ço que·m porà ser gran cost, Jo desitjo el que em podrà costar molt,
i aquest esper de molts mals m'aconorta; i aquesta esperança m’aconsola de molts mals;
a mi no plau ma vida ser estorta a mi no em plau que la meva vida sigui alliberada
d'un cas molt fér, qual prec Déu sia tost. d’una situació molt ferotge, que prego a Déu que vingui
Lladoncs les gents no·ls calrà donar fe aviat. Llavors, a la gent, no li caldrà donar fe
al que Amor fora mi obrarà; al que amor obrarà fora de mi:
lo seu poder en acte·s mostrarà la seva potència es mostrarà en acte,
e los meus dits ab los fets provaré. i amb els fets provaré els meus mots.

Amor, de vós jo·n sent més que no·n sé,

de qué la part pijor me'n romandrà;
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé.

Amor, de vós jo en sento més que no pas en sé,

per la qual cosa me’n restarà la part pitjor,
i sap de vós el que està sense vós:
us compararé al joc de daus.