Comissió

mediambiental del
cepa llevant
Segona reunió
mediambiental
Temes a tractar:

• Proposta calendari.
• Novetats: pàgina web
mediambiental.
• Eixos de feina del seminari:
a.Criteris de
sostenibilitat.
b.Vies de comunicació.
c.Estandarització.
d.Petjada
 calendari

•Segona reunió: dimarts dia 9 de desembre.

•Tercera reunió: dimarts dia 13 de gener.
•Quarta reunió: dimarts dia 3 de febrer.
•Cinquena reunió: dimarts dia 3 de març.
•Sisena reunió: dimarts dia 7 d’abril.
•Setena reunió: dimarts dia 12 de maig.
•Octava reunió: dimarts dia 2 de juny

I d’altres que el grup pugui considerar

necessàries !!!!!!!!!
Pàgina web
mediambiental
La pàgina web ha sorgit com un exercic pràctic del curs en
wordpress i preten ser una eina de comunicació per als
integrants del seminari, per a tota la comunitat educativa i del
centre cap a l’exterior.
 Criteris de
sostenibilitat
Aquí es tracta de cercar criteris que Uns eixos en què es podrien
ens permetin fer del nostre centre un bassar aquests criteris són:
lloc més sostenible i respectuós amb
•Reducció.
el medi ambient:
•Reutilització.
•Residus:
•Reciclatge.
•Material d’oficina:
•Estalvi energètic.
•Fotocòpies:
•Primar les empreses locals i/o
•Cartells i pamflets:
amb criteris ètics, ecològics i
•Festes al centre: solidaris.
•Climatització:
•Gestió ordonadors:
•Comptes bancaris: Tot això sense perjudicar a ningú sinó per beneficiar a la
major part de la comunitat educativa del nostre centre.
•Màquines expenedores:
•Etc.
Criteris de sostenibilitat de la gestió dels ordinadors:

a) Reducció: Aquest eix de sostenibilitat pensam que no és d'aplicació en el

centre.
b) Reutilització: En aquest punt n'Albert ens proposa la cessió dels ordinadors
vells del centre a una ONG amb infraestructura per a la seva posada en marxa
i manteniment. Ens diu que ja ha fet gestions amb Aproscom però que no
pareix existir aquesta infraestructura. La decisió que pren la comissió és
posar-se en contacte amb diferents ONGs de la comarca per sondejar la
viabilitat d'aquesta proposta. També s'apunta la possibilitat d'externalitzar de
la ONG aquesta posada en marxa i manteniment dels ordinadors des del
mateix Cepa LLevant o d'altres com podria ser Na Camel·la.
c) Reciclatge: si es donés el cas s'haurien de dur els residus a un gestor
autoritzat.
d) Estalvi energètic: en aquest punt pensam que es pot fer feina en l'apagat
dels ordinadors i dels seus monitors en acabar la jornada escolar. Pensarem
propostes per canviar aquests hàbits. Una puntualització important pel que fa
a aquest tema és la proposta d'un control sistemàtic per una o dues setmanes
al començament de la jornada escolar de quants monitors i ordinadors trobam
encesos per tal de quan es xerri al claustre pugui ser damunt dades verídiques
i que alhora permeti una comparació amb l'avaluació o enquesta posterior de
les mesures que previsiblement es posaran en marxa.
e) Primar empreses locals i/o amb criteris ètics ecològics o solidaris. Pel que fa
a aquest punt l'adquisició dels ordinadors es fa a empreses locals, a més
s'intentarà tenir en compte aquests criteris en l'adquisició dels ordinadors.
 DIA ORD. 1 ORD. 2 ORD. 3 ORD. 4 ORD. 5 ORD. 6 ORD. 7 ORD. 8 ORD. 9

10/12/08 Aturat Aturat Pantalla encesa Aturat Aturat Aturat Aturat Aturat Aturat
11/12/08 Aturat Aturat Pantalla aturada Pantalla encesa Aturat Aturat Aturat Aturat Aturat
12/12/08 - - - - - - - - -

15/12/08 Aturat Aturat Pantalla encesa Aturat Aturat Aturat Aturat Aturat Pantalla encesa
16/12/18 Aturat Aturat Pantalla aturada Aturat Aturat Aturat Aturat Aturat Pantalla encesa
17/12/08 Aturat Aturat Pantalla encesa Aturat Aturat Aturat Aturat Aturat Pantalla encesa
18/12/08 Aturat Aturat Pantalla encesa Aturat Aturat Aturat Aturat Aturat Pantalla encesa
19/12/08 Aturat Aturat Pantalla aturada Aturat Aturat Aturat Aturat Aturat Tot encès
Criteris de sostenibilitat pel que fa als residus:

a) Reducció: Pel que fa a la reducció de residus generats al centre es pot fer

feina en la reducció de paper (establir un criteris per tractar de disminuir el
número de fotocòpies, reutilitzar el paper per exàmens, etc.) La generació
d’altres residus és mínima.
b) Reutilització: reutilitzar el paper per exàmens i altres documents del centre.
c) Reciclatge: El reciclatge dels residus generats, paper, vidre, envasos,
cartotxs, tòners i piles en teoria es fa. Tal vegada s’haurien d’habilitar
mètodes per al control periòdic dels procesos per verificar el seu correcte
funcionament ja que el continu canvi de personal i la externalització d’aquest
servei tal vegada ho aconselllen.
d) Estalvi energètic: aquest punt ve inclós en l’anterior.
e) Primar empreses locals i/o amb criteris ètics ecològics o solidaris. Pel que fa
a aquest punt l‘empresa encarregada de la neteja, net i fresc, és de caràcter
local, encara que no primi criteris ètics, ecològics o solidaris. Un canvi en
aquet aspecte és difícil ja que és una empresa que depèn de l’ajuntament i no
del centre o la conselleria.
Criteris de sostenibilitat pel que fa al material d’oficina:

a) Reducció: Una reducció tal vegada podria passar per un control en l’accés a
aquest material com passa a altres centres, també es podria estudiar
l’aplicació de quotes per a cada professor. La compra de grapadores sense
grapes també seria una passa en la reducció d’aquest tipus de residu.
b) Reutilització: Només canviar i no reutilitzar quan sigui realment
imprescindible.
c) Reciclatge: si es donés el cas s'haurien de dur els residus a un gestor
autoritzat (ordinadors que ja no s’emprin, cartotxs i tòners, etc.)
d) Estalvi energètic: tot el que sigui la compra de material reciclat sol dur
aparellat un estalvi energètic en el procés de producció dels mateixos. Un
exemple d’això són els porta CDs o DVDs fets de paper reciclat i les regles
xinxetes i clips reciclats.
e) Primar empreses locals i/o amb criteris ètics ecològics o solidaris. Pel que fa
a aquest punt l’ordre a seguir seria l’ecològic i la vessant ètica i solidària en el
procés de producció. S’aconsella primar les empreses locals Carlin i imprenta
Muntaner per la seva implicació en l’oferta de productes d’oficina amb
avantatges ambientals, per altres compres a l’engròs la distribuidora Ecrac i el
comercial del paper Nautilus són una bona opció.
Una grapadora ecológica??
Evaluación del producto Paperlok grapadora sin grapas por palentino
Ventajas: No usa grapas
Desventajas: Solo puede unis pocas hojas
Cada vez las fabricas de merchandising nos sorprenden con nuevas y variadas formas de los artículos más cotidianos. Así seguro que muchos de vosotros
habéis visto los bolis con las formas más diversas y las funciones más dispares: bolis con linterna, que escriben en varios colores, con lapicera, etc. También
ha habido otros artículos que han sufrido las más malvadas transformaciones y manipulaciones: mecheros con linterna; linternas que ya hacen de ...
Leer opinión
Los miembros de Ciao han valorado esta opinión como muy útil
muy útil

16.06.2006
Grapadora sin grapas... cosa curiosa.
Evaluación del producto Paperlok grapadora sin grapas por Pacorix
Ventajas: Nunca te quedarás sin grapas
Desventajas: No puede unir muchas hojas
Se trata de una curiosa grapadora que puede unir hasta seis o siete hojas de papel sin utilizar grapas. ¿cómo lo consigue?, pues por medio del propio papel
de las hojas a unir. Debes doblar una esquina de las hojas a unir y a grapadora “rompe” unas tiritas de papel y les da la vuelta hacia atrás, con una forma
como de chupa-chups, y así evita que esas tiritas se salgan de su sitio, asegurando una buena sujeción de los folios grapados (es difícil de ... Leer opinión
Los miembros de Ciao han valorado esta opinión como muy útil
muy útil

03.01.2003
MENUDA NOVEDAD
Evaluación del producto Paperlok grapadora sin grapas por infraraman
Ventajas: no necesitas grapas
Desventajas: grapa poquitas hojas
Vaya una novedad han sacado en la papeleria, se trata de una grapadora que grapa sin grapas!!! Se me quedo una cara cuando me lo explicó el dueño.. Por
lo visto esta grapadora sólo es capaz de grapar unas 6 o 7 hojas a la vez, asi que si vas a usar grandes cantidades de folios mejor que te compres una de las
convencionales. El manejo es muy sencillo, agrupas bien los folios que vayas a grapar, y les doblas una esquinita, entonces presionas y ... Leer opinión
Los miembros de Ciao han valorado esta opinión como muy útil

Esta grapadora ecológica funciona sin grapas: simplemente corta el papel y lo dobla en una sola acción, de forma que no se necesita añadir la grapa
metálica para unir una cantidad de hasta tres hojas. Las ventajas que ofrece son evidentes: no se queda sin grapas, evita tener que separar el metal del
papel a la hora de reciclarlo y, además, ahorra el consumo de cantidades ingentes de metal. Según Wasteonline, la página web que tiene este pequeño
invento a la venta, si cada oficina del Reino Unido se ahorrara una sola grapa al día, el peso total del metal no consumido sumaría 72 toneladas anuales!
EcoStapler - The Staple-Less Stapler£4.84
EcoStapler™ Never run out of staples again! This innovative product will clip 3 pages together by cutting and folding the paper in one action. Great for
home and office – pocket size. Ideal for attaching cheques to payments slips where paper clips or staples cannot be used. “If everyone in UK offices saved
one staple a day that would be 72 tonnes of metal saved a year”. Wasteonline
http://www.ecozone.co.uk/product_info.php?products_id=589&osCsid=2519c36c2f1e66d8d06b30935f13efbe
Criteris de sostenibilitat pel que fa a les fotocòpies:

a) Reducció: Establir una quota pel que fa a les fotocopies per persona o
departament depenent de les necessitats delds departament i consums previs.
Primar l’estalvi a partir de les previsions fetes. No imprimir les confirmacions
del fax.
b) Reutilització: intentar fomentar fer fotocopies amb paper ja utilitzat per una
cara i que la gent posi al contenidor de paper per reutilitzar les fotocòpies que
no serveixin. Estandaritzar i assenyalar millor aquests recipients i la manera
de fer les fotocòpies amb paper ja imprès per una de les cares (enviar-ho per
correu electrònic?)
c) Reciclatge: el reciclatge ja es fa al contenidor que està vora la
fotocopiadora. Demanar al servei de neteja la notificació de residus
incorrectes en aquest contenidor i en qualsevol altre?
d) Estalvi energètic: una reducció en el nombre de fotocòpies du aparellat un
estalvi energètic.
e) Primar empreses locals i/o amb criteris ètics ecològics o solidaris. Pel que fa
a aquest punt quan es va cercar una empresa que ens proporciones les
fotocopiadores un dels punts que es varen tenir en compte va ser el
mediambiental en punts com la capacitat de fer fotocòpies per a les dues
cares, el reciclatge dels tòners, etc.
Criteris de sostenibilitat pel que fa als cartells i pamflets:

a) Reducció: Aquí s’haurien de establir el nombre que creguem adequat de

cartells i pamflets per als diferents events que el centre orgaitza primant
medis de difusió que evitin unas masiva impressió de pamflets o cartells.
b) Reutilització: És possible la reutilització de cartells o pamflets d’algunes de
les activitats que el centre organitza?
c) Reciclatge: el reciclatge de cartells i pamflets distribïts surt del nostre abast
però es podria ajudar posant un recordatori al cartell o pamflet i fent-los en
paper reciclat i tintes a base de soja, en base vegetal o amb baix contingut en
COV.
d) Estalvi energètic: la reducció en el nombre i la utilització de paper reciclat
compleixen amb aquest punt.
e) Primar empreses locals i/o amb criteris ètics ecològics o solidaris. Tal
vegada seria interessant fer una recerca a les diferents empreses del sector a
Manacor per veure quines compleixen amb aquests criteris.
Criteris de sostenibilitat pel que fa a les festes del centre:

a) Reducció: Aquest criteri ja s’aplica amb la vaixella reutilitzable.

b) Reutilització: Aquest criteri ja s’aplica amb la vaixella reutilitzable.
c) Reciclatge: Els residus després de cada festa es duen a reciclar als
corresponents contenidors. Seria possible estandaritzar el procés amb un full
d’instruccions i una cadena de responsables?
d) Estalvi energètic: els punts a, b i c compleixen amb aquest a més la
utilització en la mesura del possible aparells eficients tancarien aquest punt.
e) Primar empreses locals i/o amb criteris ètics ecològics o solidaris. Pel que fa
a aquest punt l'adquisició de productes que complissin amb aquests criteris en
la mesura del que fos possible seria una bona mesura però que és alhora de
difícil assoliment per la dificil adquisició d’aquests productes i per l’increment
de preu que aquest durien i que al ser gestionats per l’associació d’alumnes
podria no anar bé si no fos subvencionada la diferència per part del centre.
Criteris de sostenibilitat pel que fa a la climatització:

a) Reducció: Establir unes temperatures mínimes i màximes per posar en

funcionament o aturar els aparells de climatització..
b) Reutilització:
c) Reciclatge: si es donés el cas s'haurien de dur els aparells espetllats a un
gestor autoritzat.
d) Estalvi energètic: primar aquest punt en l’adquisició de nous aparells (A, A+
o A++, tecnologia inverter, mirar el consum Kw/h, etc.)
e) Primar empreses locals i/o amb criteris ètics ecològics o solidaris. Pel que fa
a aquest punt l'adquisició dels aparells s’intentaria fer fa a empreses locals, a
més s'intentaria tenir en compte aquests criteris en l'adquisició dels aparells.
f) Altres: s’intentara que els paparells climatitzadors estiguin lliures de gasos
que puguin alterar i/o destruir l’atmosfera. Actualment casi tots els sistemes
d’aire condicionat funcionen amb hidroclorofluorurocarburs (HCFC) que són un
95 % manco nocius per a l’ozó que els CFC.
Criteris de sostenibilitat pel que fa als comptes bancaris:

a) Reducció: Aquest eix de sostenibilitat pensam que no és d'aplicació en

aquest punt.
b) Reutilització: Aquest eix de sostenibilitat pensam que no és d'aplicació en
aquest punt
c) Reciclatge: Aquest eix de sostenibilitat pensam que no és d'aplicació en
aquest punt
d) Estalvi energètic: Aquest eix de sostenibilitat pensam que no és d'aplicació
en aquest punt
e) Primar empreses locals i/o amb criteris ètics ecològics o solidaris. Pel que fa
a aquest punt Caixa Colonya a Manacor amb els seus comptes i llibretes ètics
compleix, almanco en part, els criteris ètics, ecològics i solidaris que serien de
desitjar en qualsevol empresa.
Criteris de sostenibilitat pel que fa a les màquines expenedores:

a) Reducció:que sigui possible la utilització de tassons i tasses pròpies.

b) Reutilització: Hi ha màquines que ofereixen begudes fresques amb botelles
de vidre retornables.
c) Reciclatge: Que els materials que proporcioni siguin reciclables.
d) Estalvi energètic: Que consumeixin el manco possible.
e) Primar empreses locals i/o amb criteris ètics ecològics o solidaris. Pel que fa
a aquest punt la utilització de cafè solidari (Fair trade) que creix a l’ombra
(Shade Grown o Bird Friendly), descafeinat amb el procés Suis de l’aigua, de
diòxid de carboni o de l’aigua amb gas (sense clorur de metilè, etanoat o
acetat d’etil que poden plantejar riscs per a la salut); sucre,cacao o te del
comerç just o altres matèries primes ecològiques o solidàries seria el
desitjable.
 Vies de comunicació

Intracomissió Comunitat educativa no

docent
Comptes de mail
Pàgina web
Pàgina web
Docència
Reunions comisió
informal
informal

Comunitat docent Exterior

Comptes de mail Pàgina web
Pàgina web
informal
 Estandarització
Què estandaritzar?
1. Estandarització de mesures a les alules
2. Estandarització de mesures a l’oficina.
3. Estandarització de mesures a la part d’oci i temps lliure.
4. Estandarització de mesures a la neteja dels dos centres.
Com estandaritzar?
1. Engrescar a la gent amb reforços positius? Quins?
2. Penalitzacions?
3. Publicitar més les mesures?
4. Personalització de les mesures?
5. Centrar el paper de seguiment en el coordinador
mediambiental?
6. Elaboració d’un senzill model d’auditoria mediambiental que
es duria a terme periòdicament per a posteriori fer públics els
 Petjada ecològica

Territori, expressat habitualment en hectàrees, consumit per mantenir

una població, regió, país o persona

Per fer el càlcul de la petjada ecològica primer es prepara una taula que
permet convertir les quantitats consumides (en quilos, metres cúbics,
quilowats, etc.) al seu equivalent en unitats de superfície, a través dels
factors de la petjada.
Divisió del consum quotidià:
b) Alimentació.
c) Habitatge.
d) Transport.
e) Béns de consum.
f) Serveis.
Els factors de petjada són equivalències que ens permeten passar
de la quantitat consumida d’un bé (en quilos, litres, quilowats
d’energia, quilòmetres recorreguts o altres unitats) a la superfície
en metres quadrats o hectàrees que es requereixen per
proporcionar aquell article o servei.
Un valor clau quan estudiem la petjada ecològica és
l’anomenada La porció justa de terra, o en altres
termes el territori ecològicament productiu
“disponible” per a cada habitant del planeta. Es
calcula simplement dividint la biocapacitat total de la
Terra (11.400 milions d’hectàrees) per la població
mundial actual (uns 6.400 milions de persones), és a
dir, aproximadament 1,8 ha per persona. Si
consideram que hi ha autors que defensan que
s’hauria de deixar la meitat de la biocapacitat per als
altres éssers vius, cada habitant del món hauria de
viure amb una petjada de 0,9 ha.
Exemples:
Estats Units 9,57 ha/persona.(2002)
Bangladesh i Moçambic 0.53 ha/persona.(2002)
Catalunya 3,92 ha/persona.(2003)
Galícia 7,01 ha/persona.(2003)
Navarra 3,085 ha/persona. (2001)
Barcelona 3,23 ha/persona. (1998)
Balears 4,7 ha/persona.
Recursos a la web:
www.myfootprint.org.
www.epa.vic.gov.au/Eco-
footprint/
www.ecologicalfootprint.com
Altres recursos:
Simplicidad radical. Jim Merkel
Los espigadores y la espigadora.
La pesadilla de Darwin.
Amics de la terra ens
proporcionen aquesta
eina:
 Creació dels premis
verds
• Per departaments, alumnes, tallers neteja, etc.???

• Premi ametller i premi uralita????

• Elaboració kit mediambiental com a premi???

• Bases dels premis???

• Temporalització dels premis???

• Jurat dels premis???

• Avaluació de la mesura???