Lencaix valenci en Espanya i Europa1

Jornades dHomenatge al professor Alfons Cuc i Giner, en el des aniversari de la seua mort. Aula Magna de la Universitat de Valncia, 24 doctubre de 2012.
Vicent Soler i Marco Catedrtic dEconomia Aplicada de la Universitat de Valncia Els valencians contemporanis hem encaixat bastant b en lestat-naci anomenat Espanya: senzillament rem invisibles com a valencians. Lxit de lencaix era que la burgesia valenciana del XIX va aconseguir que el fet diferencial valenci es limitara a una cosmovisi regionalista carrinclona absolutament supeditada al projecte nacional espanyol i que aix acabara sent una cosmovisi transversal i interclassista, hegemnica a la societat valenciana. Cal recordar que el projecte contemporani de construcci de lestat-naci espanyol arranca de la Constituci de 1812, la Pepa, ara fa 200 anys. Un projecte desplegat des de la perspectiva del nacionalisme espanyol, s a dir, entenent que Espanya era la continuadora de la Corona de Castella i de la seua geoestratgia. En realitat, era com una Castella ampliada, amb un uniformisme identitari que ignorava consegentment les altres identitats nacionals que hi havia. Aix, acompanyat dun centralisme sense vergonyes, pel qual Madrid interpretava excloentment els interessos del conjunt del territori. A la perifria no castellana, les classes burgeses nacionals emergents del XIX tenien un dilema: anar prenent conscincia que el disseny destat-naci els incomodava o adaptarse a ell tot reclamant, com a compensaci, llibertat per a tractar afers menors amb tota impudcia mitjanant la prctica del caciquisme. Mentre catalans i bascos anaren construint un nosaltres socio-poltic que discutia i pactava, o no, amb el poder central, la resta de burgesies nacionals perifriques preferiren el segon cam. s el cas de la valenciana i del seu representant genu Jos Campo, el Marqus de Campo. Un comportament que ha arrelat en el bell mig de la poltica i leconomia valenciana com demostren els afers Fabra, Grtel i Brugal dels nostres dies. A diferncia de les primeres, que crearen uns espais didentitat on les classes populars i els seus representants poltics i sindicals cada vegada els feien ms propi, la valenciana
1

Una primera versi de larticle fou publicada a la revista SA, 375, octubre 2012.

fou capa daconseguir que el projecte nacional espanyol calara en les classes populars i les seues formacions poltiques, comenant pels blasquistes-lerrouxistes, tot i que ladobara de regionalisme inofensiu del que parlvem ads. El primers vers de lhime regional Per a ofrenar noves glries a Espanya sintetitza molt b el que diem. El resultat de tot plegat s la invisibilitat poltica i nacional ms absoluta dels valencians en el context espanyol i, ms encara, en leuropeu. s veritat que, com b explica Alfons Cuc en el seu llibre imprescindible El valencianisme poltic, sempre van haver grups i formacions, sempre minoritries, que discrepaven del projecte nacional hegemnic. Fins i tot, personatges representatius de la burgesia de la primera meitat del XX, com Ignasi Villalonga, van aspirar a conformar una alternativa ideolgica a la perfilada pel Marqus de Campo al segle anterior, per no reixen en lintent. La victria franquista de 1939 no dna recorregut a aquesta aspiraci com tampoc a les que havien aparegut amb major fortalesa i convicci entre les formacions progressistes republicanes. Cal esperar als anys seixanta, amb el Nosaltres els valencians de Joan Fuster perqu aparega, amb llenguatge de modernitat, una primera proposta slida dun nosaltres socio-poltic. Aquesta proposta replanteja clarament la qesti de lencaix dels valencians en Espanya, perqu ara ho fa amb un nosaltres indiscutit, amb una voluntat de visibilitzaci com a poble. El repte fusteri s combatut amb ferocitat per un establishment que donava per definitiva la cosmovisi regionalista amanida al XIX. Tot i que progressivament les forces que combaten la Dictadura van fent prpia la proposta fusteriana, durant la Transici democrtica postfranquista, el nacionalisme hegemnic, lespanyol-castellanista, troba un gran fil per neutralitzar el canvi de paradigma poltic tirant m de la cosmovisi regionalista que diverses generacions de valencians havien fet prpia i que el franquisme havia alimentat de manera inclement. A ms, lambigutat fusteriana sobre si el nosaltres era noms dels valencians o de tots els pasos que compartem la llengua encara permet donar ms joc a la reacci espanyolista tot instrumentant lanti-catalanisme. A hores dara, noms una veritable Espanya que reconeguera el seu carcter plurinacional podria permetre el veritable encaix dels valencians com a poble, no com a la suma despersonalitzada de tres provncies. Un estat plurinacional que reconeguera que nosaltres tamb som una nacionalitat histrica, com Catalunya, Euskadi i Galcia, no noms Catalunya i Euskadi perqu el sentiment nacional propi hi siga ms alt. En aquest sentit, una aliana entre Galcia, Valncia i Balears (i, potser, Canries) per no perdre el tren seria de tot punt necessria. 2

Una proposta, per cert, que va liderar Vicent Ventura en la transici i que lobstruccionisme dUCD va impedir que es materialitzara en la consecuci dun Estatut dAutonomia, el 1982, mitjanant larticle 151 de la Constituci. La reforma posterior tampoc ha millorat la consideraci nacional dels valencians ms enll de denominacions de nacionalitat que puguen haver en els textos estatutaris. En la consideraci assimtrica dEspanya que fa la Constituci vigent, on shi distingeix entre regions i nacionalitats, estem ms prop de la consideraci de regi que de la de nacionalitat. Ns ben simptomtic que, en totes les propostes de reforma constitucional que estan apareixent com bolets per tot arreu, ran el crit per la independncia de ms de mili i mig de catalans el proppassat 11 de setembre, en cap ni una apareguem junt a Catalunya i Euskadi. A hores dara, els valencians ens juguem molt si volem comptar en Espanya i en Europa com a subjecte poltic, que s lnica manera de no deaparixer com a poble. Trobar un encaix com cal en Espanya suposa lluitar contra la invisibiliat poltica que arrosseguem des del segle XIX i contra el mal govern que hem patit en els darrers anys i que respon molt b a la vella herncia de la dreta del XIX, tan caciquil ella. Una invisibilitat poltica i un mal govern que ens han fet ben dbils a lhora de negociar coses tan importants com el finanament autonmic, el manteniment de sistema de caixes valenci o el corredor del mediterrani. O de plantejar un canvi de model productiu, capa de fer front als reptes de la globalitzaci, que supere el basat en la rajola el qual ens ha acabat empobrint fins i tot en relaci a Espanya (quasi dotze punt per daval de la mitjana de renda per cpita). Quin marc institucional podria instrumentar aquesta necessitat dels valencians de projectar-se cap al futur? Tenint en compte lesgotament de lactual model destat de les autonomies i el previsible avanament cap a un estat federal si la lucidesa entra en les ments dels lders poltics estatals, haurem de pensar en la convenincia de defensar un model destat federal assimtric. Un marc federal que permeta avanar en la corresponsabilitat fiscal i en la suficincia financera de les parts i en la clarificaci dels fluxes fiscals i financers entre elles, per b duna solidaritat intercomunitria sostenible. I una assimetria que recullga les especifitats de les diverses nacionalitats espanyoles per b daconseguir que Espanya esdevinga un marc de convivncia confortable per a tots i no noms per una part. De fet,

tractar uniformement realitats que no ho sn suposa un una acci injusta i, segurament, ineficient. Perqu, aix, a ms, els valencians tindrem un encaix en Espanya, i consegentment en Europa, que ens pot permetre estar en el mapa dels pobles del mn. Un desig ben legtim en un poble, el valenci, que est a punt de fer els 775 anys dexistncia.