ANNEX

Treball de Recerca Motius Per a La Llibertat

Treball de Recerca Arnau T. Akhtar i Bertran Tutor: Joan Calsapeu Cabot 24 de Gener de 2013

PARTS DE L ANEX
DISCURSSOS HISTRICS DECLARACIONS DINDEPENDNCIA PART A PART B

Atenci: Les Declaracions dIndependncia quasi tots els cops estaven en la llengua materna del pas en qesti, i molts cops shan hagut de traduir mitjanant programes traductors. Aquests poden fallar i malgrat que sha intentat arreglar pot haver-hi errors gramaticals. Demano disculpes en el cas que aix succeeixi

PART A: DISCURSOS HISTRICS. PER LA INDEPENDNCIA

Estats Units dAmrica

Discurs de George Washington en lltim dia com a President dels Estats Units. 17 de setembre de 1796, Filadlfia, Estats Units dAmrica.
Amics i conciutadans: Sacosta el moment de la nova elecci dun ciutad que administri el govern executiu dels Estats Units, i tamb ha arribat el moment de que penseu detingudament en la designaci de la persona que cregueu ms preparada per emprendre una feina tant important. Em sembla adequat, especialment perqu pot ajudar el poble a fer-se una idea ms clara, informar-vos de la resoluci que he pres: he decidit no presentar-me com a candidat a la reelecci [...] [...] Em queda el consol de creure que, encara que sigui per desig i prudncia he decidit abandonar la vida poltica, el meu patriotisme no sigui un impediment. [...] La preocupaci pel vostre benestar, que tant sols tindr fi el dia de la meva mort, i el temor al perill consubstancial a aquesta preocupaci-, mapellin, en una ocasi com la present, a demanar-vos que reflexioneu profundament i sense descans sobre el que us dir, aquestes opinions son els resultat de profundes reflexions i abundants observacions i em semblen de suma importncia per la felicitat del poble nord-americ. Aquestes consideracions sens oferiren amb la major llibertat possible, donat que tant sols veureu en elles les advertncies desinteressades dun amic que sen va, i per tant no tinc motivaci personal de cap tipus ni perjudici al meu consell. Tampoc puc oblidar, com un al de les meves paraules, la vostre recepci de les meves opinions en una ocasi anterior, no molt llunyana de lactual. Lamor per la llibertat est entreteixida en cada filament del vostre cor i, per tant, no s necessari que les meves opinions senforteixin o confirmin aquest vincle. La uni del govern, que us constitueix com a poble, tamb s molt estimada per vosaltres. Teniu ra, ja que es el pilar fonamental de la vostre autntica independncia, el suport de la vostre tranquillitat a casa, la vostre pau a lestranger, la vostra seguretat, la vostra prosperitat, de la llibertat que tant us estimeu... Ciutadans, per elecci o dret de naixement, dun pas com, us dic que aquest pas te dret a ser focus del vostre afecte. El nom de nord-americans, que us

pertany a vosaltres com a ciutadans del pas, sempre ha dexaltar el just orgull del patriotisme, ms que qualsevol apellaci derivada dels assumptes de la naturalesa local. Amb els diferents matisos que us diferencien, teniu la mateixa religi, hbits, costums i principis poltics. Teniu una causa com per la que heu lluitat i venut junts: La Independncia i la llibertat, que posseu son el fruit dunes deliberacions i un esfor conjunt, de perills, sofriment i xit com. Per aquestes consideracions, per molt poderosament que arribin a la nostre sensibilitat, queden mpliament superades per qui apellen de forma ms immediata als vostres interessos. Aqu, cada part del nostre pas troba motius ms importants per guardar i preservar amb gran esfor la Uni del conjunt [...] La Vostra uni hauria de ser considerada com la principal de la vostre llibertat, i lamor cap a una hauria dalendar-vos a la preservaci de laltre. [...] Actueu amb nona fe i justcia amb totes les nacions, cultiveu lharmonia amb totes. La religi i la moralitat exigeixen aquesta conducta. s possible doncs una bona poltica que no imposi? Aix seria digne dun gran pas, lliure i illustrat. Donar a la humanitat el exemple noble i inusual dun poble que s guia sempre per un sentit de la justcia i la generositat. Llavors, qu pot fer dubtar de que, amb el temps, els fruits daquest pla compensin qualsevol avantatge temporal que pugui perdres ara com a resultat duna estricte adherncia a ell? Pot ser possible que latzar no hagi vinculat la felicitat a una naci a la seva virtut? Com a mnim, es tracta dun experiment al que tendeix a tot all que ennobleix la naturalesa humana. Per, quedaria anullada pels vicis duna naci? El discurs prossegueix per es basa ms en les relacions exteriors i la classe poltica.

ndia

Discurs de Jawaharlal Nehru sobre la concessi de dIndependncia de lndia. 14 dagost del 1947, Nova Delhi, India.
Fa molts anys vam comenar un pols amb el dest i ara ha arribat el moment de complir les nostres promeses, potser no de forma completa, per si de una forma substancial. Quan el rellotge marqui la mitjanit, quan el mn dormi, la India es despertar a la vida i la llibertat. Ha arribat el moment, una cosa molt poc freqent a la histria, on deixem lo vell per comenar una cosa nova, acaba una vella era i lnima duna naci, reprimida durant molt de temps, troba la seva forma dexpressi. Resulta adequat que en aquest solemne moment prometem consagrar-nos al servei de lndia, de la seva gent i de la causa fins i tot millor de dhumanitat.

Des dels inicis de la histria, lndia va iniciar el seu inesgotable cam, i els seus innumerables segles de existncia es caracteritzen per la lluita i magnificncia del seu xit i el seu fracs. Tot i la seva bona i mala sort mai ha perdut la visi daquest viatge, ni ha oblidat els ideals que li donen fortalesa. Ara donem un per acabat un perode desafortunat i lndia torna a descobrir-se a si mateixa un cop ms. Els xits que celebrem avui en dia son noms un pas, una primera oportunitat per aconseguir les grans victries que ens esperen. Som suficientment valents i savis per aprofitar aquesta oportunitat i acceptar els reptes del futur? La llibertat i el poder comporten responsabilitat. La responsabilitat recau sobre aquesta Assemblea, un organisme sobir que representa el poder sobir de lndia. Abans del naixement de la llibertat hem hagut de suportar tots els dolors del part i el nostre cor sencongeix recordant aquell patiment. Encara no lhem pogut superar del tot. De totes maneres, el passat ja ha acabat i ara el futur s qui truca a la porta. El futur no s cmode, sin que implica una lluita incessant perqu puguem complir les promeses que tant sovint hem fet i que ara durem a terme. El servei a lndia suposa el servei a milions de persones que pateixen. Significa el fi de la pobresa, de dignorncia, de la malaltia i la desigualtat doportunitats. Lambici del Home ms fams de la nostre generaci ha estat eradicar les llgrimes de tots els ulls. Aix, potser esta ms enll de nosaltres, per mentre existeixin llgrimes i sofriment la nostre feina no haur acabat. Per tant, hem desforar-nos i treballar, treballar molt per fer realitat els nostres somnis. Aquests somnis sn per lndia, per tamb son els somnis pel mn, perqu totes les nacions i pobles estan tant estretament lligats que avui en dia ning pot imaginar-se vivint sol . Sha dit que la pau s indivisible; tamb ho s la llibertat i la prosperitat, i tamb ho s el desastre a aquest mn que ja no pot dividir-se en fragments allats. Al poble de lndia, representants del qual som nosaltres, fem una crida perqu suneixi a nosaltres amb fe i confiana en aquesta gran aventura. No s moment de critiques insignificants i destructives, no es moment de acusar-se els uns als altres. Hem de construir la noble mansi de una India lliure on hi cpiguen tots els nens.

El primer ministre Ian Smith: Anunci de Declaraci Unilateral d'Independncia, 11 novembre 1965
Ara m'agradaria dir unes poques paraules per a tu. Avui dia, ara que el bloqueig final a les negociacions s'ha fet evident, al final de la carretera s'ha assolit. Ha quedat molt clar que s la poltica del Govern britnic per a nosaltres tocar amb cap intenci real d'arribar a una soluci que podria acceptar. De fet, en l'ltim missatge verbal i confidencial posat a les meves ahir a la nit ens trobem que al principi fonamental que est a la disputa dels dos governs s'han mogut ms separats.

Li vaig prometre a la gent d'aquest pas que seguiria negociant fins al final i que havia de deixar pedra sense remoure en els meus esforos per aconseguir una soluci honorable i acceptat mtuament. Correspon ara a que et digui que les negociacions han arribat a la seva fi. Ning pot negar que hem lluitat amb totes les seves forces i de vegades feien l'impossible per salvar la distncia que ens separa del Govern britnic. . . . Que ning pensi que aquesta acci d'avui marca un canvi radical dels principis pels quals ens ha tocat viure, o estar sota qualsevol concepte erroni que ara la Constituci ser trencat i que la protecci dels drets de tots els pobles que estan consagrats en la Constituci que es va derogar i desatesos. Ni deixar que es pensi que aquest esdeveniment marca una disminuci en les oportunitats que els nostres pobles africans han d'avanar i prosperar a Rhodsia. Lluny de ser el cas, s la nostra intenci, en consulta amb els caps, per posar-les al Govern i l'administraci, els lders reconeguts dels pobles africans sobre una base acceptable per a ells. s la nostra ferma intenci de complir amb la Constituci. De fet, mai hem demanat res que no sigui la independncia sobre la base de l'actual Constituci, i nicament les modificacions s'inclouen com siguin necessries per adaptar-la a la d'un pas independent. Pel que fa a la posici dels parlamentaris, jutges, funcionaris pblics i membres de les forces armades, aix com la policia, s'ha previst per a tots ells per dur a terme les seves funcions, i tot es considera que han complert amb els requisits de la nova Constituci. Ells. seguir per fer la seva feina normal. Totes les lleis actuals seguiran operant i els tribunals que es compleixin de la manera normal, Estem fent ms d'assumir el dret que diversos ministres britnics en el passat, va revelar com el nostre. I de fet, aquesta Constituci va ser la que ens portaria a la independncia. Que ning es va convncer que aquesta acci marca un canvi en la nostra actitud cap als nostres vens a l'frica, als quals hem incessantment, va estendre la m de l'amistat i al qual no tenim ms que bona voluntat i la millor de les intencions. Mai hem buscat, ni mai anem a buscar, per interferir o en qualsevol intent d'influir en la seva forma poltica i els afers interns. L'nic que demanem a canvi s la seva bona voluntat en el que ens permet tenir cura del que sn, desprs de tot, els nostres propis assumptes privats i domstics. . . . No pot haver una soluci als nostres problemes racials, mentre que els nacionalistes africans creuen que, sempre que va despertar problema suficient, ser capa de fer xantatge al govern britnic en aconseguir un miracle en nom mitjanant el lliurament del pas. a regla irresponsable. Hi comte haver felicitat en aquest pas, mentre que l'absurda situaci persisteix quan la gent com nosaltres, que hem governat amb un impressionant rcord de ms de 40 anys, se'ls nega el que est lliurement atorgat a altres pasos, que han governat en alguns casos per no ms d'un any. Mai pot haver prosperitat a llarg termini, que s tan necessria per al foment dels nostres esforos per millorar el nivell de vida i augmentar la felicitat i millorar la sort de tots els nostres pobles, mentre que l'actual incertesa existeix. Lempresari no podria contemplar seriosament massiva inversi a llarg termini en un pas on el caos i la confusi sempre ser possibilitats futures.

Qualssevol que siguin els inconvenients econmics a curt termini poden ser, a llarg termini el progrs econmic sostingut mai podria aconseguir si no som amos de la nostra prpia casa .... Que alguns retribucions econmiques cauran sobre nosaltres no hi ha dubte. Aquells que busquen fer-nos mal no tenen una gran preocupaci pels principis als que sense parar de boca, perqu si realment creu en aquests principis, que es proclamen sense parar, llavors no podia negar, la majoria. desastres que han estat provocats per la retirada prematura de la influncia europea dels pasos d'frica i sia que on lluny d'estar llest per a aix. No hi ha dubte que la xerrada d'amenaces i sancions no s ms que l'apaivagament davant les Nacions Unides, el bloc afro-asitic, i certs membres de la Commonwealth, i sens dubte acci ser presa. Per no puc concebre un mn racional que uneix en un esfor per destruir l'economia d'aquest pas, sabent, com sens dubte ho fan, que en molts casos els ms afectats seran les mateixes persones en nom els agradaria creure que sn la invocaci d'aquestes sancions. Per la nostra part, mai far res en la naturalesa de venjar de qualsevol Estat ve afric pel que altres pasos poden fer-ho a nosaltres. . . . Podem ser un pas petit, per som un poble decidit que han estat cridats a exercir un paper d'importncia mundial. Nosaltres Rhodsia han rebutjat la filosofia doctrinria d'apaivagament i rendici. La decisi que hem pres avui en dia s la negativa de Rhodsia a vendre la seva primogenitura. I, fins i tot si hagussim de lliurar, alg creu que Rhodsia seria l'ltim objectiu dels comunistes en el bloc afro-asitic?

Hem donat un cop per a la preservaci de la justcia, de la civilitzaci i el cristianisme, i en l'esperit d'aquesta creena que tenim el dia d'avui va assumir la nostra independncia sobirana. Du els beneeixi a tots.

Publicat des de l'est d'frica i el diari Rhodsia, 18 de novembre de 1965, pp 204-205.

Discurs de amon de Valera en motiu del 50 aniversari de lalament de Pascua; 10 dabril de 1966, Dubln:
En aquest dia de Pascua davui, volem recordar la Pascua de fa cinquanta anys i evocar amb honor els homes que en aquest moment donaren o arriscaren les seves vides perqu Irlanda fos lliure.

Desitgem honorar, en particular, a set homes valents qui, malgrat totes les traves, van prendre la decisi de alar-se en armes un cop ms per defensar el dret de la nostra naci a l independncia sobirana. Fou una decisi determinant i, ara que sabem que ha estat una de les mes valents i essencials de la nostra historia. Tots ells eren homes bons, que sapigueren estar a lalada de la responsabilitat que tenien i, va ser sols la seva frria convicci, el seu amor i la fe plena en el pas el que va motivar les seves accions. La seva determinaci i altruisme, el seu sacrifici i els sacrificis dels dems que van entregar les seves vides en lalament van inspirar la renaixena nacional que va venir a continuaci. Que el Senyor els tingui en la seva Glria. El temps ha demostrat que aquests homes eren profetes. Van anticipar el que pocs aconseguien preveure i, a comprensi dels cors de la nostre gent, amb la grcia de Du, devem avui els nostres privilegis. La llibertat poltica per si sola no era lobjectiu fonamental. Es volia crear les condicions per la construcci gradual de una comunitat en la que un nombre cada cop mes gran de membres, alliberats de la pressi de les exigents demandes econmiques, serien lliures per dedicar mes temps a les qestions del cos i de lesperit, i per tant de gaudir de la felicitat duna vida plena. En aquest cas, la nostra naci, tornaria a ser, com ho fou segles enrere, un gran centre intellectual i missioner de la qual en sortirien les veritats salvadores de la revelaci divina, aix com els fruits del ms exquisit coneixement secular. No podem honorar adequadament els homes de 1916 si no treballem i ens esforcem per crear la Irlanda que ells desitjaven. Per aix, cada un de nosaltres ha de complir la seva part i, encara que les feines que tinguem davant nostre siguin diferents que les de fa cinquanta anys, podem aconseguir, amb la nostre devoci i frria determinaci, un ressorgir nacional comparable als fets que desencadenaren els actes de 1916: podem reunir el nostre poble com si fos una famlia. Una naci de germans, cada un treballant amb harmonia, no sols per ell mateix, sin pel b com. Llavors marxarem confiats cap a la grandesa de la nostra naci entre les nacions del mn, una feina per la qual es van comprometre els homes de 1916. En el compliment de tots aquests objectius, la nostra llengua nacional t un paper de vital importncia. El llenguatge es un dels trets ms caracterstics de la nostra naci. La encarnaci, per dir-ho aix, de la personalitat de la naci i el vincle ms estret entre la seva gent. Cap naci del mn amb llengua prpia est disposat a abandonar-la. Els pobles de Dinamarca, Holanda i Noruega, per exemple, aprenen i parlen, un o dos idiomes, tal i com haurem de fer nosaltres pel b de la comunicaci mundial, el comer i la cultura. Per mai abandonarien el seu idioma matern, la llengua dels seus avantpassats, la que engloba tots els records del seu passat. Saben que, sense ella, aquests records senfonsarien en un cosmopolitisme amorf. Estarien mancats dun passat i dun futur que pogus destriar. Per evitar aquest dest, els membres daquesta generaci hem desforar-nos per aconseguir que la nostra llengua perduri. Aquesta seria la determinaci dels homes i dones de 1916. Perqu no pot ser la dels joves de 1966? Visca Irlanda!

PART B: LES DECLARACINS DINDEPENDNCIA

Estats Units dAmrica, Filadlfia, 4 de juliol de 1776

Reunits En Congrs, 4 de Juliol de 1776 La declaraci unnime dels tretze Estats Units dAmrica Quan en el curs dels esdeveniments humans es fa necessari per a un poble dissoldre els vincles poltics que lhan lligat a un altre, i prendre entre les Potncies de la terra, el lloc separat i igual al que les Lleis de la Naturalesa i el Du daquesta naturalesa li donen dret, el just respecte a lopini de la humanitat exigeix que declari les causes que limpulsen a la separaci. Sostenim com a evidents per si mateixes les segent veritats, que tots els homes sn creats iguals, que sn dotats pel seu Creador de certs Drets inalienables, entre els quals hi ha el dret a la Vida, a la Llibertat i a la recerca de la Felicitat. Que per garantir aquests drets, s'institueixen els Governs entre els Homes, els quals obtenen els seus poders legtims del consentiment dels governats, Que quan s'esdevingui que qualsevol Forma de Govern es faci destructora d'aquestes finalitats, s el Dret del Poble reformar-la o abolir-la, i instituir un nou Govern que es fonamenti en els esmentats principis, tot organitzant els seus poders de la forma que segons el seu judici ofereixi les ms grans possibilitats d'aconseguir la seva Seguretat i Felicitat. La prudncia, s clar, aconsellar que no es canvin per motius lleus i transitoris Governs establerts dantic; i, en efecte, lexperincia ha demostrat que la humanitat est ms disposada a patir, mentre els mals siguin tolerables, que a fer justcia abolint les formes a que est acostumada. Per quan una llarga srie dabusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix Objectiu, demostra el designi de sotmetre al poble a un Despotisme absolut, s el seu dret, s el seu deure, derrocar aquest Govern i establir nous Resguards per la seva futura seguretat. Tal ha estat el pacient sofriment daquestes Colnies; i tal s ara la necessitat que les compelleix a reformar els seus anteriors Sistemes de Govern. La histria de lactual Rei de la Gran Bretanya s una histria de repetits greuges i usurpacions, encaminats tots ells cap a lestabliment duna Tirania absoluta sobre aquests Estats. Per provar aix, sotmetem els Fets al judici dun mn sincer. Sha negat a donar Aprovaci a Lleis, la majoria de les quals convenients i necessries per al b pblic. Ha prohibit als seus Governadors sancionar Lleis que eren d'immediata i urgent importncia, tret que se suspengus la seva execuci fins a obtenir la seva Aprovaci; i estant aix suspeses, les ha desats per complet.

Sha negat a aprovar altres Lleis per a lassentament de grans districtes de persones, a menys que aquests renunciessin el dret de Representaci a les seves Legislatures, dret inestimable per a ells i formidable noms per als tirans. Ha convocat els cossos legislatius fora dels llocs habituals, incmodes i distants del dipsit dels seus Registres Pblics, amb l'nic propsit de fatigar-los fins a obligar-los a convenir amb les seves mesures. Ha dissolt les Cambres de Representants en diverses ocasions, per haver-se oposat amb fermesa viril a les seves intromissions en els drets del poble. Un cop dissoltes, sha negat durant molt de temps, a que sen triessin unes altres; per la qual cosa els Poders Legislatius, lAnihilament dels quals no s possible, han recaigut sobre el Poble, sense limitaci per al seu exercici; quedant l'Estat, mentre, exposat a tots el perills d'una invasi exterior i de convulsions internes. Ha intentat impedir la poblaci daquests Estats; obstaculitzant les Lleis de Naturalitzaci dels Estrangers; refusant sancionar-ne altres per promoure la immigraci, i endurint les condicions de noves Apropiacions de Terres. Ha obstrut l'Administraci de Justcia, negant-se donar Aprovaci a lleis necessries per a lestabliment dels Poders Ha fet que els jutges depenguin nicament de la seva Voluntat tan per poder exercir els seus crrecs, com per la quantitat i pagament dels seus Ha creat una gran quantitat de Noves Oficines, enviant un eixam de Funcionaris per a assetjar i empobrir el nostre poble. Ha mantingut entre nosaltres, en temps de pau, Tropes Armades sense el Consentiment de la nostra legislatura. Ha influt perqu lautoritat Militar sigui independent de i superior al Poder S'ha associat amb altres per sotmetre'ns a una jurisdicci aliena a la nostra constituci, i no reconeguda per les nostres lleis; donant el seu Assentiment als seus actes de pretesa legislaci: Per aquarterar grans cossos de tropes armades entre nosaltres: Per protegir-los, per mitj d'un judici burlesc, del Cstig pels Assassinats que poguessin cometre entre els habitants d'aquests Estats: Per suspendre el nostre comer amb totes les parts del mn: Per imposar-nos impostos sense el nostre consentiment: Per privar-nos, en molts casos, dels beneficis d'un Judici amb Jurat: Per transportar-nos Mar enll per tal de ser jutjats per suposats delictes: Per abolir el lliure Sistema de Lleis Angleses en una Provncia vena, establint-hi un govern Arbitrari, i estenent els seus Lmits per tal de donar un exemple i un instrument adequat per introduir el mateix govern absolut en aquestes Colnies: Per suprimir les nostres Cartes Constitutives, abolir les nostres Lleis ms valuoses i alterar en la seva essncia les Formes dels nostres Governs:

Per suspendre la nostra prpia Legislatura, i declarar-se investits amb Poders per a legislar per nosaltres en qualsevol cas. Ha abdicat del seu Govern aqu, declarant-nos fora de la seva Protecci i emprenent una guerra contra nosaltres. Ha saquejat nostres mars, devastat nostres costes, cremat nostres ciutats i destrut les vides de nostra gent. En aquests moments, est transportant grans exrcits de mercenaris estrangers per completar l'obra de mort, desolaci i tirania, ja iniciada en circumstncies de Crueltat i tradoria que amb prou feines troben parallelismes a les poques ms brbares, i del tot indignes del Cap d'una naci civilitzada. Ha obligat als nostres Conciutadans fets Presoners en alta Mar a portar Armes contra la seva Ptria, per convertir-se en els botxins dels seus amics i germans, o morir a les seves Mans. Ha atiat insurreccions internes entre nosaltres i s'ha esforat per llanar sobre els habitants de les nostres fronteres als despietats Indis Salvatges, el mtode conegut dels quals de fer la guerra s la destrucci de totes les edats, sexes i condicions. En cada etapa daquestes Opressions, Hem Demanat Reparaci en els termes ms humils: les Nostres continues Peticions han estat nicament respostes amb repetits greuges. Un Prncep, el carcter del qual queda assenyalat per cadascun dels actes que defineixen un Tir, no s apte per ser el governant dun Poble lliure. Tampoc Hem deixat de dirigir-nos als nostres germans Britnics. Els hem advertit sovint, de les temptatives del seu poder legislatiu per englobar-nos en una jurisdicci injustificable. Els hem recordat les circumstncies de la nostra emigraci i raure on som. Hem apellat al seu innat sentit de justcia i magnanimitat, i els hem conjurat, pels vincles del nostre parentesc a repudiar aquestes usurpacions, les quals acabarien per interrompre inevitablement les nostres relacions i correspondncia. Tamb ells han estat sords a la veu de la justcia i de la consanguinitat. Hem, doncs, de convenir en la necessitat, danunciar la nostra Separaci, i considerar-los, com considerem les altres collectivitats humanes: Enemics en la Guerra i Amics en la Pau. Per tant, els Representants dels Estats Units dAmrica, convocats en Congrs General, Reunits en Assemblea, apellant al Jutge Suprem del mn per la rectitud de les nostres intencions, en Nom i per la lAutoritat del bon Poble daquestes Colnies, solemnement fem pblic i declarem: Que aquestes Colnies Unides sn, i han de ser per Dret, Estats Lliures i Independents; que queden Absoltes de tota Lleialtat a la Corona Britnica, i que tota vinculaci poltica entre elles i lEstat de la Gran Bretanya queda i ha de quedar totalment dissolta; i que, com Estats Lliures i Independents, tenen ple Poder per declarar la Guerra, concertar la Pau, concertar Aliances, establir el Comer i efectuar els Actes i Providncies a qu tenen dret els Estats Independents. I en suport daquesta Declaraci, amb absoluta confiana en la Protecci de la Divina Providncia, hi invertim les nostres Vides, les nostres Fortunes i el nostre sagrat Honor.

Firmants (56):President del Congrs ;John Hancock (Massachusetts). [New Hampshire] Josiah Bartlett, William
Whipple, Matthew Thornton. [Massachusetts] Samuel Adams, John Adams, Robert Treat Paine, Elbridge Gerry. [Rhode Island]

Stephen Hopkins, William Ellery. [Connecticut] Roger Sherman, Samuel Huntington, William Williams, Oliver Wolcott. [New York] William Floyd, Philip Livingston, Francis Lewis, Lewis Morris. [New Jersey] Richard Stockton, John Witherspoon, Francis Hopkinson, John Hart, Abraham Clark. [Pensilvnia] Robert Morris, Benjamin Rush, Benjamin Franklin, John Morton, George Clymer, James Smith, George Taylor, James Wilson, George Ross. [Delaware] Caesar Rodney, George Read, Thomas McKean. [Maryland] Samuel Chase, William Paca, Thomas Stone, Charles Carroll de Carrollton.[Virgnia] George Wythe, Richard Henry Lee, Thomas Jefferson, Benjamin Harrison V, Thomas Nelson Junior, Francis Lightfoot Lee, Carter Braxton. [Carolina del Nord] William Hooper, Joseph Hewes, John Penn. [Carolina del Sud] Edward Rutledge, Thomas Heyward Junior, Thomas Lynch Junior, Arthur Middleton. [Gergia] Button Gwinnett, Lyman Hall, George Walton.

Repblica de Venezuela, 5 de juliol de 1811.

Acta Solemne de Independencia 5 de Julio de 1811

En el nombre de Dios Todopoderoso, nosotros, los representantes de las provincias Unidas de Caracas, Cuman, Barinas, Margarita, Barcelona, Mrida y Trujillo, que forman la Confederacin Americana de Venezuela en el continente meridional, reunidos en Congreso, y considerando la plena y absoluta posesin de nuestros derechos, que recobramos justa y legtimamente desde el 19 de Abril de 1810, es consecuencia de la jornada de Bayona y la ocupacin del trono sin nuestro consentimiento, queremos, antes de usar de los derechos de que nos tuvo privados las fuerzas, por ms de tres siglos, y nos ha restituido el orden poltico de los acontecimientos humanos, patentizar al universo las razones que han emanado de estos mismos acontecimientos y autorizan el libre uso que vamos a hacer de nuestra soberana. No queremos, sin embargo, empezar alegando los derechos que tiene todo pas conquistado, para recuperar su estado de propiedad e independencia; olvidamos generosamente la larga serie de males, agravios y privaciones que el derecho funesto de conquista ha causado indistintamente a todos los descendientes de los descubridores, conquistadores y pobladores de estos pases, hechos de peor condicin, por la misma razn que deba favorecerlos; y corriendo un velo sobre los trescientos aos de dominacin espaola en Amrica, slo presentaremos los hechos autnticos y notorios que han debido desprender y han desprendido de derecho a un mundo de otro, en el trastorno, desorden y conquista que tiene ya disuelta la nacin espaola. Este desorden ha aumentado los males de la Amrica, inutilizndole los recursos y reclamaciones, y autorizando la impunidad de los gobernantes de Espaa para insultar y oprimir esta parte de la nacin, dejndola sin el amparo y garanta de las leyes. Es contrario al orden, imposible al gobierno de Espaa, y funesto a la Amrica, el que, teniendo sta un territorio infinitamente ms extenso, y una poblacin incomparablemente ms numerosa, dependa y est sujeta a un ngulo peninsular del continente europeo. Las sesiones y abdicaciones de Bayona, las jornadas del Escorial y de Aranjuez, y las rdenes del lugarteniente Duque de Berg, a la Amrica, debieron poner en uso de los derechos que hasta entonces haban sacrificado los americanos a la unidad e integridad de la nacin espaola. Venezuela, antes que nadie, reconoci y conserv generosamente esta integridad para no abandonar la causa de sus hermanos, mientras tuvo la menor apariencia de salvacin. Amrica volvi a existir de nuevo, desde que pudo y debi tomar a cargo su suerte y conservacin; como Espaa pudo conocer, o no, los derechos de un Rey que haba apreciado ms su existencia que la dignidad de la nacin que gobernaba.

Cuntos Borbones concurrieron a las invlidas estipulaciones de Bayona, abandonando el territorio espaol, contra la voluntad de los pueblos, faltaron, despreciaron y hollaron el deber sagrado que contrajeron con los espaoles de ambos mundos, cuando, con su sangre y sus tesoros, los colocaron en el trono a despechos de la Casa de Austria; por esta conducta quedaron inhbiles e incapaces de gobernar a un pueblo libre, a quien entregaron como un rebao de esclavos.

Los intrusos gobiernos que se abrogaron la representacin nacional aprovecharon prfidamente las disposiciones que la buena fe, la distancia, la opresin y la ignorancia daban a los americanos contra la nueva dinasta que se introdujo en Espaa por la fuerza; y contra sus mismos principios, sostuvieron entre nosotros la ilusin a favor de Fernando, para devorarnos y vejarnos impunemente cuando ms nos prometa la libertad, la igualdad y la fraternidad, en discursos pomposos y frases estudiadas, para encubrir el lazo de una representacin amaada, intil y degradante. Luego que se disolvieron, sustituyeron y destruyeron entre s las varias formas de gobierno de Espaa, y que la ley imperiosa de la necesidad dict a Venezuela el conservarse a s misma para ventilar y conservar los derechos de su Rey y ofrecer un asilo a sus hermanos de Europa contra los males que les amenazaban, se desconoci toda su anterior conducta, se variaron los principios, y se llam insurrecin, perfidia e ingratitud, a lo mismo que sirvi de norma a los gobiernos de Espaa, porque ya se les cerraba la puerta al monopolio de administracin que queran perpetuar a nombre de un Rey imaginario. A pesar de nuestras propuestas, de nuestra moderacin, de nuestra generosidad, y de la inviolabilidad de nuestros principios, contra la voluntad de nuestros hermanos de Europa, se nos declara un estado de rebelin, se nos bloquea, se nos hostiliza, se nos envan agentes a amotinarnos unos contra otros, y se procura desacreditarnos entre las naciones de Europa implorando su auxilio para oprimirnos. Sin hacer el menor aprecio de nuestras razones, sin presentarlas al imparcial juicio del mundo, y sin otros jueces que nuestros enemigos, se nos condena a una dolorosa incomunicacin con nuestros hermanos; y para aadir el desprecio a la calumnia se nos nombra apoderados, contra nuestra expresa voluntad, para que en sus Cortes dispongan arbitrariamente de nuestros intereses bajo el influjo y la fuerza de nuestros enemigos. Para sofocar y anonadar los efectos de nuestra representacin, cuando se vieron obligados a concedrnosla, nos sometieron a una tarifa mezquina y diminuta y sujetaron a la voz pasiva de los ayuntamientos, degradados por el despotismo de los gobernadores, la forma de la eleccin; lo que era un insulto a nuestra sencillez y buena fe, ms bien que una consideracin a nuestra incontestable importancia poltica. Sordos siempre a los gritos de nuestra justicia, han procurado los gobiernos de Espaa desacreditar todos nuestros esfuerzos declarando criminales y sellando con la infamia, el cadalso y la confiscacin, todas las tentativas que, en diversas pocas, han hechos algunos americanos para la felicidad de su pas, como fue la que ltimamente nos dict la propia seguridad, para no ser envueltos en el desorden que presentamos, y conducidos a la horrorosa suerte que vamos ya a apartar de nosotros para siempre; con esta atroz poltica, han logrado hacer a nuestros hermanos insensibles a nuestras desgracias, armarlos contra nosotros, borrar de ellos las dulces impresiones de la amistad y de la consanguinidad, y convertir en enemigos una parte de nuestra gran familia. Cuando nosotros, fieles a nuestras promesas, sacrificbamos nuestra seguridad y dignidad civil por no abandonar los derechos que generosamente conservamos a Fernando de Borbn, hemos vistos que a las relaciones de las fuerzas que le ligaban con el Emperador de los franceses ha aadido los vnculos de sangre y amistad, por lo que hasta los gobiernos de Espaa han declarado ya su resolucin de no reconocerle sino condicionalmente.

En esta dolorosa alternativa hemos permanecido tres aos en una indecisin y ambigedad poltica, tan funesta y peligrosa, que ella sola bastara a autorizar la resolucin que la fe de nuestras promesas y de los vnculos de la fraternidad nos haban hecho diferir; hasta que la necesidad nos ha obligado a ir ms all de lo que nos propusimos, impelidos por la conducta hostil y desnaturalizada de los gobiernos de Espaa, que nos ha relevado del juramento condicional con que hemos sido llamados a la augusta representacin que ejercemos. Mas nosotros, que nos gloriamos de fundar nuestro proceder en mejores principios, y que no queremos establecer nuestra felicidad sobre la desgracia de nuestros semejantes, miramos y declaramos como amigos nuestros, compaeros de nuestra suerte, y partcipes de nuestra felicidad, a los que, unidos con nosotros por los

vnculos de la sangre, la lengua y la religin, han sufrido los mismos males en el anterior orden; siempre que, reconociendo nuestra absoluta independencia de l y de otra dominacin extraa, nos ayuden a sostenerla con su vida, su fortuna y su opinin, declarndolos y reconocindolos (como a todas las dems naciones) en guerra enemigos, y en paz amigos, hermanos y compatriotas. En atencin a todas estas slidas, pblicas e incontestables razones de poltica, que tanto persuaden la necesidad de recobrar la dignidad natural, que el orden de los sucesos nos han restituido, en uso de los imprescriptibles derechos que tienen los pueblos para destruir todo pacto, convenio o asociacin que no llenan los fines para que fueron instituidos los gobiernos, creemos que no podemos ni debemos conservar los lazos que nos ligaban al gobierno de Espaa, y que, como todos los pueblos del mundo, estamos libres y autorizados para no depender de otra autoridad que la nuestra, y tomar entre las potencias de la tierra, el puesto igual que el Ser Supremo y la naturaleza nos asignan y a que nos llama la sucesin de los acontecimientos humanos y nuestro propio bien y utilidad. Sin embargo de que conocemos las dificultades que trae consigo y las obligaciones que nos impone el rango que vamos a ocupar en el orden poltico del mundo, y la influencia poderosa de las formas y actitudes a que hemos estado, a nuestro pesar, acostumbrados, tambin conocemos que la vergonzosa sumisin a ellas, cuando podemos sacudirlas, sera ms ignominiosa para nosotros, y ms funesta para nuestra posterioridad, que nuestra larga y penosa servidumbre, y que es ya de nuestro indispensable deber proveer a nuestra conservacin, seguridad y felicidad, variando esencialmente todas las formas de nuestra anterior constitucin. Por tanto, creyendo con todas estas razones satisfecho el respeto que debemos tener a las opiniones del gnero humano y a la dignidad de las dems naciones, en cuyo nmero vamos entrar, y con cuya comunicacin y amistad contamos, nosotros, los representantes de las Provincias Unidas de Venezuela, poniendo por testigo al Ser Supremo de la justicia de nuestro proceder y de la rectitud de nuestras intenciones, imploramos sus divinos y celestiales auxilios, y ratificndole, en el momento en que nacemos a la dignidad, que su providencia nos restituye el deseo de vivir y morir libres, creyendo y defendiendo la santa, catlica y apostlica religin de Jesucristo. Nosotros, pues, a nombre y con la voluntad y la autoridad que tenemos del virtuoso pueblo de Venezuela, declaramos solemnemente al mundo que sus Provincias Unidas son, y deben ser desde hoy, de hecho y de derecho, Estados libres, soberanos e independientes y que estn absueltos de toda sumisin y dependencia de la Corona de Espaa o de los que se dicen o dijeren sus apoderados o representantes, y que como tal Estado libre e independiente tiene un pleno poder para darse la forma de gobierno que sea conforme a la voluntad general de sus pueblos, declarar la guerra, hacer la paz, formar alianzas, arreglar tratados de comercio, lmites y navegacin, hacer y ejecutar todos los dems actos que hacen y ejecutan las naciones libres e independientes. Y para hacer vlida, firme y subsistente unas provincias a otras, nuestras vidas, nuestras fortunas y el sagrado de nuestro honor nacional. Dada en el Palacio Federal y de Caracas, firmada de nuestra mano, sellada con el gran sello provisional de la Confederacin, refrendada por el Secretario del Congreso, a cinco das del mes de julio del ao de mil ochocientos once, primero de nuestra independencia

Mxic, Chilpancingo, 6 de novembre del 1813 (degut al control francs del regne espanyol)
El Congreso de Anhuac, legtimamente instalado en la ciudad de Chilpancingo, de la Amrica Septentrional, por las provincias de ella, declara solemnemente, a presencia del Seor Dios, rbitro moderador de los imperios y autor de la sociedad, que los da y los quita segn los designios inescrutables de su providencia, que por las presentes circunstancias de la Europa ha recobrado el ejercicio de su soberana, usurpado; que, en tal concepto, queda rota para siempre jams y disuelta la dependencia del trono espaol; que es rbitro para

establecer las leyes que le convengan para el mejor arreglo y felicidad interior, para hacer la guerra y la paz y establecer alianzas con los monarcas y repblicas del antiguo continente, no menos que para celebrar concordatos con el sumo pontfice romano para el rgimen de la Iglesia catlica, apostlica, romana, y mandar embajadores y cnsules; que no profesa ni reconoce otra religin ms que la catlica, ni permitir ni tolerar el uso pblico ni secreto de otra alguna; que proteger con todo su poder y velar sobre la pureza de la fe y de sus dogmas y conservacin de los cuerpos regulares; declara por reo de alta traicin a todo el que se oponga directa o indirectamente a su independencia, ya sea protegiendo a los europeos opresores, de obra, palabra o por escrito, ya negndose a contribuir con los gastos, subsidios y pensiones para continuar la guerra hasta que su independencia sea reconocida por las naciones extranjeras; reservndose al Congreso presentar a ellas por medio de una nota ministerial, que circular por todos los gabinetes, el manifiesto de sus quejas y justicia de esta resolucin, reconocida ya por la Europa misma. Dado en el palacio nacional de Chilpancingo, a 6 das del mes de noviembre de 1813 aos.
Firmado: Licenciado Andrs Quintana, vicepresidente. Licenciado Ignacio Rayn. Licenciado Jos Manuel de Herrera. Licenciado Carlos Mara de Bustamante. Doctor Jos Sixto Berdusco, Jos Mara Liceaga. Licenciado Cornelio Ortiz de Zrate, secretario.

Mxic, Ciutat de Mxic, 28 de setembre de 1821 (definitiva)

Acta de independencia del Imperio Mexicano, pronunciada por su Junta Soberana congregada en la Capital de l en 28 de septiembre de 1821. La Nacin Mexicana que, por trescientos aos, ni ha tenido voluntad propia, ni libre uso de la voz, sale hoy de la opresin en que ha vivido. Los heroicos esfuerzos de sus hijos han sido coronados, y est consumada la empresa, eternamente memorable, que un genio, superior toda admiracin y elogio, amor y gloria de su Patria, principi en Iguala, prosigui y llev al cabo, arrollando obstculos casi insuperables. Restituida, pues, esta parte del Septentrin al exercicio de cuantos derechos le concedi el Autor de la Naturaleza y reconocen por inenagenables y sagrados las naciones cultas de la tierra; en libertad de constituirse del modo que ms convenga su felicidad; y con representantes que puedan manifestar su voluntad y sus designios; comienza a hacer uso de tan preciosos dones, y declara solemnemente, por medio de la Junta Suprema del Imperio, que es Nacin Soberana, independiente de la antigua Espaa, con quien, en lo sucesivo, no mantendr otra unin que la de una amistad estrecha, en los trminos que prescribieren los tratados; que entablar relaciones amistosas con las dems potencias executando, respeto de ellas, cuantos actos pueden y estn en posesin de executar las otras naciones soberanas: que va constituirse, con arreglo a las bases que en el Plan de Iguala y Tratado de Crdoba, estableci, sabiamente, el Primer Gefe del Exercito Imperial de las Tres Garantas; y en fin que sostendr, todo trance, y con sacrificio de los haberes y vidas de sus individuos, (si fuere necesario) esta solemne declaracin, hecha en la capital del Imperio veinte y ocho de setiembre del ao de milochocientos veinte y uno, primero de la Independencia Mexico. Firmants: Agustn de Iturbide, Antonio Obispo de Puebla, O'Donoju, Manuel de la Brcena, Matas Monteagudo, Jos Yez,
Licenciado Juan Francisco Azcrate, Juan Jos Espinosa de los Monteros, Jos Mara Fagoaga, Jos Miguel Guridi y Alcocer, El Marqus de Salvatierra, El Conde de Casa de Heras y Soto; Juan Bautista Lobo, Francisco Manuel Snchez de Tagle, Antonio de Gama y Crdoba, Jos Manuel Sartorio, Manuel Velzquez de Len, Manuel Montes Argelles, Manuel de la Sota Riva, El Marqus de San Juan de Rayas, Jos Ignacio Garca Illueca, Jos Mara de Bustamante, Jos Mara de Cervantes y Velasco, Juan Cervantes y Padilla; Jos Manuel Velzquez de la Cadena, Juan de Horbegoso, Nicols Campero, El Conde de Jala y de Regla, Jos Mara Echevers y Valdivieso, Manuel Martnez Mancilla, Juan Bautista Raz y Guzmn, Jos Mara de Juregui, Jos Rafael Surez Pereda Anastasio Bustamante y Isidro Ignacio de Icaza.

Provincias Unidas del Rio de la Plata (AR,PRY y URY), San Miguel de Tucumn, 9 de juliol del 1816
En la benemrita y muy digna ciudad de San Miguel de Tucumn a nueve das del mes de julio de 1816: terminada la sesin ordinaria, el Congreso de las Provincias Unidas continu sus anteriores discusiones sobre el grande, augusto y sagrado objeto

de la independencia de los pueblos que lo forman. Era universal, constante y decidido el clamor del territorio por su emancipacin solemne del poder desptico de los reyes de Espaa, los representantes sin embargo consagraron a tan arduo asunto toda la profundidad de sus talentos, la rectitud de sus intenciones e inters que demanda la sancin de la suerte suya pueblos representados y posteridad. A su trmino fueron preguntados Si quieren que las provincias de la Unin fuese una nacin libre e independiente de los reyes de Espaa y su metrpoli? Aclamaron primeramente llenos de santo ardor de la justicia, y uno a uno reiteraron sucesivamente su unnime y espontneo decidido voto por la independencia del pas, fixando en su virtud la declaracin siguiente:

"Nos los representantes de las Provincias Unidas en Sud Amrica, reunidos en congreso general, invocando al Eterno que preside el universo, en nombre y por la autoridad de los pueblos que representamos, protestando al Cielo, a las naciones y hombres todos del globo la justicia que regla nuestros votos: declaramos solemnemente a la faz de la tierra, que es voluntad unnime e indubitable de estas Provincias romper los violentos vnculos que los ligaban a los reyes de Espaa, recuperar los derechos de que fueron despojados, e investirse del alto carcter de una nacin libre e independiente del rey Fernando sptimo, sus sucesores y metrpoli. Quedan en consecuencia de hecho y de derecho con amplio y pleno poder para darse las formas que exija la justicia, e impere el cmulo de sus actuales circunstancias. Todas y cada una de ellas as lo publican, declaran y ratifican comprometindose por nuestro medio al cumplimiento y sostn de esta su voluntad bajo el seguro y garanta de sus vidas haberes y fama. Comunquese a quienes corresponda para su publicacin. Y en obsequio del respeto que se debe a las naciones, detllense en un manifiesto los gravsimos fundamentos impulsivos de esta solemne declaracin." Dada en la sala de sesiones, firmada de nuestra mano, sellada con el sello del Congreso y refrendada por nuestros diputados secretarios.

Firmants: [Presidente] Francisco Narciso de Laprida, representante por San Juan. [Vicepresidente] Mariano Boedo, representante por Salta. [Secretarios] Jos Mariano Serrano, representante por Charcas y Juan Jos Paso, representante por Buenos Aires. [Diputados] Por Buenos Aires: Dr. Antonio Senz, Dr. Jos Darragueira, Fray Cayetano Jos Rodrguez, Dr. Pedro Medrano, Dr. Esteban Agustn Gascn, Dr. Toms Manuel de Anchorena. Por Catamarca: Dr. Manuel Antonio Acevedo y Dr. Jos Eusebio Colombres. Por Crdoba: Eduardo Prez Bulnes, Jos Antonio Cabrera y Lic. Jernimo Salguero de Cabrera y Cabrera. Por Jujuy: Dr. Teodoro Snchez de Bustamante. Por La Rioja: Dr. Pedro Ignacio de Castro Barros. Por Mendoza: Toms Godoy Cruz y Dr. Juan Agustn Maza. Por Salta: Dr. Jos Ignacio de Gorriti. Por San Juan: Fray Justo Santa Mara de Oro. Por Santiago del Estero: Pedro Francisco de Uriarte y Pedro Len Gallo. Por Tucumn: Dr. Pedro Miguel Aroz y Dr. Jos Ignacio Thames. Por Mizque: Pedro Ignacio Rivera. Por Charcas: Dr. Mariano Snchez de Loria y Dr. Jos Severo Malabia. Por Chichas (incluyendo a Tarija): Dr. Jos Andrs Pacheco de Melo.

Chile, Concepcin, 1 de Gener de 1818

"La fuerza ha sido la razn suprema que por ms de trescientos aos ha mantenido al nuevo mundo en la necesidad de venerar como un dogma la usurpacin de sus derechos y de buscar en ella misma el origen de sus ms grandes deberes. Era preciso que algn da llegase el trmino de esta violenta sumisin: pero entretanto era imposible anticiparla: la resistencia del dbil contra el fuerte imprime un carcter sacrlego a sus pretensiones, y no hace ms que desacreditar la justicia en que se fundan. Estaba reservado al siglo 19 el or a la Amrica reclamar sus derechos sin ser delincuente y mostrar que el perodo de su sufrimiento no poda durar ms que el de su debilidad. La revolucin del 18 de Septiembre de 1810 fue el primer esfuerzo que hizo Chile

para cumplir esos altos destinos a que lo llamaba el tiempo y la naturaleza: sus habitantes han probado desde entonces la energa y firmeza de su voluntad, arrostrando las vicisitudes de una gran guerra en que el gobierno espaol ha querido hacer ver que su poltica con respecto a la Amrica sobrevivir al transtorno de todos los abusos. Este ltimo desengao les ha inspirado naturalmente la resolucin de separarse para siempre de la Monarqua Espaola., y proclamar su INDEPENDENCIA a la faz del mundo. Mas no permitiendo las actuales circunstancias de la guerra la convocacin de un Congreso Nacional que sanciones el voto pblico, hemos mandado abrir un gran registro en que todos los Ciudadanos del Estado sufraguen por s mismos libre y espontneamente por la necesidad urgente de que el gobierno declare en el da la Independencia o por la dilacin o negativa: y habiendo resultado que la universalidad de los Ciudadanos est irrevocablemente decidida por la afirmativa de aquella proposicin, hemos tenido a bien en ejercicio del poder extraordinario con que para esta caso particular nos han autorizado los Pueblos, declarar solemnemente a nombre de ellos en presencia del Altsimo, y hacer saber a la gran confederacin del gnero humano que el territorio continental de Chile y sus Islas adyacentes forman de hecho y de derecho un Estado libre Independiente y Soberano, y quedan para siempre separados de la Monarqua de Espaa, con plena aptitud de adoptar la forma de gobierno que ms convenga a sus intereses. Y para que esta declaracin tenga toda la fuerza y solidez que debe caracterizar la primera Acta de un Pueblo libre, la afianzamos con el honor, la vida, las fortunas y todas las relaciones sociales de los habitantes de este nuevo Estado: comprometemos nuestra palabra, la dignidad de nuestro empleo, y el decoro de las armas de la PATRIA; y mandamos que con los libros del gran registro se deposite la Acta original en el archivo de la Municipalidad de Santiago, y se circule a todos los Pueblos, Ejrcitos y Corporaciones para que inmediatamente se jure y quede sellada para siempre la emancipacin de Chile. Dada en el Palacio Directorial de Concepcin a 1 de Enero de 1818, firmada de nuestra mano, signada con el de la Nacin y refrendada por nuestros Ministros y Secretarios de Estado, en los Departamentos de Gobierno, Hacienda y Guerra". Bernardo O'Higgins, Miguel Zaartu ,Hipolito de Villegas, Jos Ignacio Zenteno.

http://www.auroradechile.cl/newtenberg/681/article-2536.html

Grcia, Epidaurus, 1 de gener de 1822

Catal (Text a revisar)
LA DECLARACI d'Independncia grega (1822) ( (1822))

Mentre que Metternich i els seus aliats estaven intervenint per a comprovar la reforma al sud d'Europa, els grecs es van alar contra els seus amos i es van declarar un estat lliure i independent. Aquesta era una font de profunda satisfacci als partits liberals d'Occident, que han patit tantes decepcions des de l'obertura del Congrs de Viena. Una Assemblea Constituent va ser convocada a Grcia, i, desprs d'haver completat una constituci provisional, va emetre el segent manifest.] Nosaltres, descendents dels pobles savis i nobles de l'Hllade, nosaltres que som els contemporanis de les nacions cultes i civilitzades d'Europa, que contemplen els avantatges de qu gaudeixen sota la protecci de l'gida impenetrable de la llei, trobem que ja no s possible patir sense covardia i automenyspreu el jou cruel del poder otom, que ha pesat sobre nosaltres durant ms de quatre segles, - un poder que no escolta la ra i no coneix una altra llei que la seva voluntat, que ordena i disposa tot el despticament i d'acord al seu capritx. Desprs d'aquesta perllongada esclavitud, hem decidit a prendre les armes per venjar a nosaltres mateixos i al nostre pas en contra d'una tirania espantosa, injusta en la seva essncia mateixa, - un despotisme sense precedents a la que pot ser cap altra norma en comparaci. La guerra que estem duent a terme contra el turc no s el d'una facci o el resultat de la sedici. No est dirigit a l'avantatge d'una sola part del poble grec, s una guerra nacional, una guerra santa, una guerra amb l'objectiu de reconquerir els drets de la llibertat individual, la propietat i l'honor, - els drets que els els pobles civilitzats d'Europa, els nostres vens, gaudir de a dia, els drets dels quals la tirania cruel i inslit dels otomans privaria a nosaltres, nosaltres noms - i el record dels que s'ofeguen en els nostres cors. Estem, llavors, menys raonable que altres pobles, que romanen privats d'aquests drets? Som d'una naturalesa

tan degradada i abjecta que ha de ser vist com una cosa indigne de gaudir d'ells, condemnats a seguir sent aixafat sota una esclavitud perptua i sotms, com bsties de crrega o de mers autmats, fins a l'absurd caprici d'un tir cruel que, com un bandit infame, ha vingut de regions llunyanes a envair les nostres fronteres? La natura ha marcat profundament esculpits aquests drets en els cors de tots els homes, les lleis en harmonia amb la naturalesa aix ho hagin consagrat del tot que els segles no tres ni quatre-, ni milers ni milions de segles - els poden destruir. Fora i la violncia han estat capaos de restringir i paralitzar-los per una temporada, per la fora pot, una vegada ms, ressuscitar tot el vigor que abans es gaudien durant molts segles, ni se'ns ha deixat a la Hllade per defensar aquests drets amb les armes quan siga l'oportunitat que ofereix . Construint sobre el fonament del nostre dret natural, i el desig d'assimilar a nosaltres mateixos amb la resta dels cristians d'Europa, els nostres germans, hem comenat una guerra contra els turcs, o ms aviat, unir totes les nostres forces, allat, ens hem format en una nic cos armat, amb el ferm propsit d'aconseguir el nostre fi, governar-nos a nosaltres mateixos per lleis svies, o de ser aniquilat per complet, creient que era indigne de nosaltres, com a descendents dels pobles gloriosos de l'Hllade, a viure en endavant en un estat d'esclavitud equipat en lloc d'animals irracionals que per als ssers racionals. Deu mesos han transcorregut des que vam comenar aquesta guerra nacional, el Du totpoders ens ha socorregut, encara que no estvem preparats adequadament per a una empresa tan gran, els braos han estat a tot arreu victoris, malgrat els poderosos obstacles que hem trobat i es trobem encara a tot arreu. Hem hagut de lidiar amb una situaci eriada de dificultats, i encara estem en els nostres esforos per superar-los. No ha, per tant, sembla sorprenent que no hem pogut des del primer moment per proclamar la nostra independncia i prendre es troben entre els pobles civilitzats de la terra, marxant cap al costat a costat amb ells. Era impossible ocupar-nos de la nostra existncia poltica abans que s'havia establert la nostra independncia. Confiem que aquestes raons poden justificar, davant els ulls de les nacions, del nostre retard, aix com ens consola de l'anarquia en la qual ens hem trobat .... Epidaure, gener de 1822: el primer any de la Independncia.

Angls
THE GREEK DECLARATION OF INDEPENDENCE (1822) ( (1822)) While Metternich and his allies were intervening to check reform in southern Europe, the Greeks rose against their masters and declared themselves a free and independent state. This was a source of deep sat-isfaction to the liberal parties in the West, who had suffered so many disappointments since the opening of the Congress of Vienna. A constitutional assembly was convoked in Greece, and, having completed a provisional constitution, it issued the following manifesto.] We, descendants of the wise and noble peoples of Hellas, we who are the contemporaries of the enlightened and civil-ized nations of Europe, we who behold the advantages which they enjoy under the protection of the impenetrable aegis of the law, find it no longer possible to suffer without cowardice and self-contempt the cruel yoke of the Ottoman power which has weighed upon us for more than four centuries,- a power which does not listen to reason and knows no other law than its own will, which orders and dis-poses everything despotically and according to its caprice. After this prolonged slavery we have determined to take arms to avenge ourselves and our country against a frightful tyranny, iniquitous in its very essence, - an unexampled despotism to which no other rule can be compared. The war which we are carrying on against the Turk is not that of a faction or the result of sedition. It is not aimed at the advantage of any single part of the Greek people; it is a national war, a holy war, a war the object of which is to reconquer the rights of individual liberty, of property and honor, - rights which the civilized people of Europe, our neighbors, enjoy today; rights of which the cruel and unheard-of tyranny of the Ottomans would deprive us-us alone - and the very memory of which they would stifle in our hearts. Are we, then, less reasonable than other peoples, that we remain deprived of these rights? Are we of a nature so degraded and abject that we should be viewed as unworthy to enjoy them, condemned to remain crushed under a per-petual slavery and subjected, like beasts of burden or mere automatons, to the absurd caprice of a cruel tyrant who, like an infamous brigand, has come from distant regions to invade our borders? Nature has deeply graven these rights in the hearts of all men; laws in harmony with nature have so completely consecrated them that neither three nor four centuries - nor thousands nor millions of centuries - can destroy them. Force and violence have been able to restrict and paralyze them for a season, but force may once more resuscitate them in all the vigor which they formerly enjoyed during many centuries; nor have we ever ceased in Hellas to defend these rights by arms whenever opportu-nity offered. Building upon the foundation of our natural rights, and desiring to assimilate ourselves to the rest of the Christians of Europe, our brethren, we have begun a war against the Turks, or rather, uniting all our isolated strength, we have formed

ourselves into a single armed body, firmly resolved to attain our end, to govern ourselves by wise laws, or to be altogether annihilated, believing it to be unworthy of us, as descendants of the glorious peoples of Hellas, to live henceforth in a state of slavery fitted rather for unreasoning ani-mals than for rational beings. Ten months have elapsed since we began this national war; the all-powerful God has succored us; although we were not adequately prepared for so great an enterprise, our arms have everywhere been victorious, despite the power-ful obstacles which we have encountered and still encounter everywhere. We have had to contend with a situation bristling with difficulties, and we are still engaged in our efforts to overcome them. It should not, therefore, appear astonishing that we were not able from the very first to proclaim our independence and take rank among the civilized peoples of the earth, marching forward side by side with them. It was impossible to occupy ourselves with our political existence before we had established our independence. We trust these reasons may justify, in the eyes of the nations, our delay, as well as console us for the anarchy in which we have found ourselves. EPIDAURUS, January 1822: the First Year of Independence

Nova Zelanda, Wellington, 28 doctubre de 1835

Calat (Text a Revisar)
Una Declaraci de La Independncia d' Nova Zelanda Nosaltres, els caps hereditaris i els caps de les tribus de les regions del nord de Nova Zelanda, que es van reunir a Waitangi, a la badia de les illes, el dia 28 d'octubre 1835, declarar la independncia del nostre pas, que quedar constitut i declarar a ser un Estat independent, amb la designaci de les Tribus Unides de Nova Zelanda. Tot el poder sobir i l'autoritat dins dels territoris de les tribus Unides de Nova Zelanda es declara a residir en la seva totalitat i exclusivament als caps hereditaris i els caps de les tribus en la seva capacitat col lectiva, que tamb declaren que no permetr que cap autoritat legislativa a part d'ells mateixos en la seva capacitat col lectiva d'existir, ni qualsevol altra funci de govern que s'exerceix dins del territori, si no s per les persones designades per ells, i que actun sota l'autoritat de les lleis regularment promulgades per ells reunits en Congrs. Els caps hereditaris i els caps de les tribus convenen a tenir en el Congrs de Waitangi a la tardor de cada any, amb la finalitat d'emmarcar les lleis per a l'administraci de justcia, la preservaci de la pau i l'ordre, i la regulaci del comer, i de cor us que convidar a les tribus del Sud per posar de banda els seus rancors particulars i consultar la seguretat i el benestar del nostre pas com, en unir-se a la Confederaci de les Tribus Unides. Tamb estan d'acord per enviar una cpia d'aquesta declaraci a Sa Majestat el Rei d'Anglaterra, per donar-li les grcies pel seu reconeixement del seu pavell, i, a canvi de l'amistat i la protecci que han demostrat, i estem preparats per mostrar, per exemple de la seva subjectes com s'han establert al seu pas, o recrrer a les seves costes als efectes del comer, prego que seguir sent el pare del seu estat d'infncia, i que es convertir en el seu protector de tots els intents sobre la seva independncia. Va acordar per unanimitat al dia d'avui 28 octubre 1835, en presncia de Resident de Sa Majestat Britnica. (Aqu segueixen les signatures o marques de trenta-cinc caps hereditaris o caps de tribus, que formen una representaci equitativa de les tribus de Nova Zelanda des del Cap Nord fins a la latitud del riu Tmesi). Testimonis anglesos (signats) Henry Williams, missioner, CMS, George Clarke, CMS, James C. Clendon, Comerciant, Mair Gilbert, Merchant.

Certifico que l'anterior s cpia correcta de la Declaraci dels caps, segons la traducci de missioners que han residit deu anys o ms al pas, i es transmet a la seva Majestat el Compassiu el rei d'Anglaterra, a petici unnime dels caps.

Signat: James Busby, resident britnic a Nova Zeland

http://www.waitangi.co.nz/declarationindependence.htm

Libria, Monrovia, 5 de Juliol de 1847

Catal (Text a Revisar)
Una Declaraci d'Independncia dels Representants del Poble de la Comunitat de Libria al Conveni Muntat. 16 juliol 1847. Nosaltres, els representants del poble de la repblica de Libria, a la convenci muntat, investit de l'autoritat de formar un nou govern, confiant en l'ajuda i la protecci del Gran Inquisidor dels esdeveniments humans, per la present, en nom i per compte de la gent d'aquesta comunitat, publicar i declarar-la d'lliure associat un estat lliure, sobir i independent, amb el nom i crrec de la Repblica de Libria. En anunciar a les nacions del mn, la nova posici que el poble d'aquesta Repblica s'han sentit cridats a assumir, per cortesia a la seva opini sembla exigir una breu declaraci que acompanyi els motius que el van induir, en primer lloc a expatriar de la terra del seu naixement i de formar colnies a la costa brbara, i ara el d'organitzar el seu govern per l'assumpci d'un carcter sobir i independent. Per tant, li demanem respectuosament la seva atenci als segents fets: Reconeixem en tots els homes inalienables determinats drets, entre aquests estan la vida, la llibertat i el dret a adquirir, posseir, gaudir i defensar la propietat. Per la prctica i el consentiment dels homes en totes les edats, algun sistema o forma de govern es prova que cal fer exercici, gaudir i protegir els seus drets, i tots els pobles tenen el dret d'instituir un govern, i per triar i adoptar aquest sistema , o la forma del que en la seva opini la major eficcia, aconseguir aquests objectes, i assegurar la seva felicitat, que no interfereixi amb els justos drets dels altres. El dret, per tant, per instituir un govern i poders necessaris per dur a terme s un dret inalienable i no pot ser resistit sense la ms grollera injustcia. Nosaltres, el poble de la Repblica de Libria, van ser originalment habitants dels Estats Units de Nord Amrica. En algunes parts del pas que ens impedit per llei de tots els drets i privilegis de l'home - en altres parts, l'opini pblica, ms poderosa que la llei ens va arrufar les celles. Estvem exclosos de tota participaci en el govern. Ens pagaven impostos sense el nostre consentiment. Ens vam veure obligats a contribuir als recursos d'un pas que ens va donar cap protecci. Ens van fer una classe separada i diferent, i contra nosaltres totes les possibilitats de millora es va tancar amb eficcia. Estranys d'altres terres, d'un color diferent al nostre, es prefereix abans que nosaltres. Ens va pronunciar les nostres queixes, per van ser desatesos, o noms es va reunir allegant les institucions peculiars del pas. Tota esperana d'un canvi favorable al nostre pas va ser aix totalment extingit en els nostres pits, i ens va mirar amb ansietat per alguns sollicitants de la degradaci de profunditat. La costa occidental d'frica va ser el lloc escollit per la benevolncia i la filantropia nord-americana per al nostre futur llar. Eliminat ms enll de les influncies que ens oprimides en la nostra terra natal, s'esperava que seria tenir la possibilitat de gaudir dels drets i privilegis i exercitar i millorar les facultats que el Du de la natura ens ha donat en com amb la resta de la humanitat.

Sota els auspicis de la Societat Americana de Colonitzaci, ens vam establir aqu, a la terra, va adquirir per compra als senyors de la terra. En un compacte original amb aquesta societat, nosaltres, per raons importants, delegat certs poders poltics, mentre que aquesta instituci estableix que sempre que la gent hauria de ser capa de dur a terme el govern, o quan les persones han de desitjar-ho, aquesta instituci seria renunciar a la delegaci de poder retirar pacficament la seva supervisi, i deixar a la gent amb el govern de si mateixos. Amb l'auspici i l'orientaci d'aquesta instituci que t amb noblesa i amb fe perfecta redimit la seva promesa al poble, hem crescut i prosperat. De tant en tant el nostre nombre ha estat augmentat per la immigraci procedent d'Amrica, i l'adhesi de les tribus natives, i de tant en tant, quan les circumstncies ho requerien, hem ampliat les nostres fronteres per l'adquisici de terres per compra honorable dels nadius de la pas. A mesura que el nostre territori s'ha ampliat i augmentat la nostra poblaci del nostre comer tamb ha augmentat. Les banderes de la majoria de les nacions civilitzades de la terra suren en els nostres ports, i els seus comerciants estan obrint un comer honorable i profitos. Fins fa poc, aquestes visites han estat de carcter uniforme harmonis, per a mesura que s'han tornat ms freqents i ms nombrosos als punts de la nostra costa extensa, es plantegen algunes qestions que, se suposa, noms es pot ajustar mitjanant un acord entre els poders sobirans. En els ltims anys, la Societat Americana de Colonitzaci ha retirat prcticament de tota participaci directa i activa en l'administraci del govern, excepte en el nomenament del governador, que s tamb un colon, amb el propsit aparent de provar la capacitat de la gent per conduir els assumptes de govern, i no es va queixar de la legislaci cru, ni de mala administraci, ni de la mala administraci ha estat escoltada. En vista d'aquests fets, instituci aquesta, la Societat Americana de Colonitzaci, amb que la bona fe que ha marcat de manera uniforme a tots els seus tractes amb nosaltres ho va fer per una srie de resolucions al gener, en l'any de Nostre Senyor 1846- , es dissolen totes les connexions poltiques amb el poble d'aquesta Repblica, va retornar el poder amb qu va ser diputat, i se'n va anar al poble a que el govern de si mateixos. El poble de la Repblica de Libria, ells, sn de dret i de fet, un estat lliure, sobir i independent, possedor de tots els drets, poders i funcions del govern. En assumir les responsabilitats transcendentals de la posici que han pres, el poble d'aquesta repblica es senten justificats per les necessitats del cas, i amb aquesta convicci que es llancen amb confiana desprs de l'examen sincer de la civilitzaci del mn. Libria no s el fruit de l'ambici, ni l'eina d'especulaci cobdiciosa. Cap desig d'engrandiment territorial ens va portar a aquestes terres, ni tampoc creiem tan srdid motiu va entrar en l'alta consideraci d'aquells que ens van ajudar en la prestaci d'aquest asil. Libria s un asil contra l'opressi ms polit. En arribar a les costes d'frica, ens va lliurar l'esperana d'agradar que li permetria exercir i millorar les facultats que confereixen l'home la seva dignitat, per alimentar al cor la flama de l'ambici honorable, per apreciar i gaudir d'aquestes aspiracions que una benfic Creador havia implantat en cada cor hum, i per evidenciar a tots els que menyspreen, ridiculitzar i oprimir a la nostra raa que possem amb ells una naturalesa comuna, estan amb ells susceptible de perfeccionament iguals i capaos d'avan iguals en tot el que adorna i dignifica l'home. Ens estaven animats per l'esperana que aqu hem de tenir la llibertat de formar els nostres fills a la manera com haurien d'estar, per inspirar l'amor d'una fama honorable, per encendre-hi la flama d'una filantropia elevat, ja formar fortament dins d'ells els principis d'humanitat, la virtut i la religi. Entre els motius ms forts per deixar la nostra terra natal - a abandonar per sempre les escenes de la nostra infncia i per tallar les connexions ms endeared - va ser el desig d'un retir on, lliure de l'agitaci de la por i abs sexual, podrem acostar-nos a l'adoraci del Du dels nostres pares. Fins aqu les nostres ms altes esperances s'han realitzat. Libria ja s la llar feli de milers de persones que havien estat condemnats a les vctimes de l'opressi, i, si es deixa sense ser molestats per continuar creixent natural i espontnia, si els seus moviments quedar lliures de les intrigues paralitzants de l'ambici i l'avarcia sense escrpols gels, ella llanar ms mplia i oberta encara una porta ms mplia per milers de persones que ara estan buscant amb la mirada ansiosa d'uns terrenys de descans.

Els nostres tribunals de justcia estan obertes per igual als estrangers i als ciutadans per a la reparaci de greuges, el recurs de les lesions, i el cstig de delictes. Les nostres escoles de nombrosos i concorreguts donar fe dels nostres esforos i el nostre desig per a la millora dels nostres fills. Les nostres esglsies per a la adoraci del nostre Creador, per tot arreu per veure, donen testimoni del nostre reconeixement de la seva providncia. El natiu afric inclinant amb nosaltres davant l'altar del Du viu, declara que de nosaltres, febles com som, a la llum del cristianisme s'ha ests, mentre que en la maledicci de les malediccions, el trfic d'esclaus, una plaga mortal ha caigut, pel que la nostra influncia s'estn. Per tant, en nom de la humanitat, la virtut i la religi, en el nom del gran Du, el nostre Creador com, fem una crida a les nacions de la cristiandat, i de tot cor i respectuosament demano a ells que ens miren amb la simpatia i cordial consideracions a les quals les peculiaritats de la nostra condici ens dna dret, ja que la cortesia que caracteritza la relaci d'amistat de les comunitats civilitzades i independents. Escrit per Teage Hilary, els signants de la Declaraci d'Independncia eren dotze representants en la Convenci Constituent que es va reunir a Monrvia el 5 juliol 1847: Samuel Benedict, Teage Hilary, Johnson Elas, Joan Naustehlau Lewis, Beverly R. Wilson i Gripon JB ( Montserrado County), John Day, Herring Amos, Anthony William Gardiner i titulador Ephriam (Grand Bassa County), i Jacob W. Prout i Richard E. Murray (comtat de Sinoe).

http://www.onliberia.org/con_declaration.htm

Irlanda, 24 dAbril de 1916

Catal (Text a Revisar)
Poblacht na h ireann. El govern provisional dels Repblica d'Irlanda Per al poble d'Irlanda. Irlandesos i irlandeses: En el nom de Du i de les generacions mortes de la qual ella rep el seu vella tradici de la nacionalitat, Irlanda, a travs de nosaltres, convoca els seus fills a la seva bandera i les vagues per la seva llibertat. Desprs d'haver organitzat i capacitat a la seva homenia a travs de la seva organitzaci revolucionria secreta, la Germandat Republicana Irlandesa, i a travs de les seves organitzacions obertes militars, els Voluntaris Irlandesos i de l'Exrcit Ciutad Irlands, havent perfeccionat pacientment la seva disciplina, havent resoludament esperat el moment adequat per manifestar-se, que ara s'apodera d'aquest moment, i, recolzat pels seus fills exiliats als Estats Units i per valents aliats a Europa, per basant-se en el primer lloc en la seva prpia fora, que ella crida l'atenci en la plena confiana de la victria. Declarem el dret de la gent d'Irlanda a la propietat d'Irlanda, i el control sense restriccions de les destinacions d'Irlanda, de ser sobir i inembargables. La usurpaci de llarg d'aquest dret per una gent forastera i el govern no s'ha extingit el dret, ni pot mai s'extingir sin per la destrucci del poble irlands. A cada generaci el poble irlands ha afirmat el seu dret a la llibertat i la sobirania nacional: sis vegades durant els ltims tres-cents anys ho han afirmat en els braos. Permanent d'aquest dret fonamental i un cop ms l'afirmaci d'armes de la fa de la terra, que per aquesta proclamar la Repblica d'Irlanda com a Estat independent i sobir, i ens comprometem les nostres vides i les vides dels nostres camarades en armes a la causa del seu la llibertat, del seu benestar, i la seva exaltaci entre les nacions. La Repblica d'Irlanda t dret a, i reivindica, la lleialtat de cada irlands i irlandesa. La Repblica garanteix la llibertat religiosa i civil, la igualtat de drets i igualtat d'oportunitats a tots els seus ciutadans, i declara la seva voluntat de concretar la felicitat i la prosperitat de tota la naci i de la seva totalitat, beneir a tots els fills de la

naci per igual, i ali a les diferncies acuradament fomentades per un govern estranger, que han dividit a una minoria de la majoria en el passat. Fins que les nostres armes han portat el moment oport per a l'establiment d'un Govern Nacional permanent, representatiu de tot el poble d'Irlanda i elegit pels vots de tots els seus homes i dones, el Govern provisional, per aquesta constitueix, administrar els assumptes civils i militars de la Repblica a la confiana de la gent. Posem la causa de la Repblica d'Irlanda sota la protecci del Du Altssim, la benedicci invoquem sobre les nostres armes, i preguem perqu tot aquell que serveix a la causa que el deshonren per la covardia, la crueltat o la rapinya. En aquesta hora suprema de la naci irlandesa, pel seu valor i disciplina i per la disposici dels seus fills a sacrificar-se pel b com, demostrar que s digne d'agost el dest al qual se l'anomena.

Angls
Poblacht na h ireann. The Provisional Government of the Irish Republic To the people of Ireland. IRISHMEN AND IRISHWOMEN: In the name of God and of the dead generations from which she receives her old tradition of nationhood, Ireland, through us, summons her children to her flag and strikes for her freedom. Having organised and trained her manhood through her secret revolutionary organisation, the Irish Republican Brotherhood, and through her open military organisations, the Irish Volunteers and the Irish Citizen Army, having patiently perfected her discipline, having resolutely waited for the right moment to reveal itself, she now seizes that moment, and, supported by her exiled children in America and by gallant allies in Europe, but relying in the first on her own strength, she strikes in full confidence of victory. We declare the right of the people of Ireland to the ownership of Ireland, and to the unfettered control of Irish destinies, to be sovereign and indefeasible. The long usurpation of that right by a foreign people and government has not extinguished the right, nor can it ever be extinguished except by the destruction of the Irish people. In every generation the Irish people have asserted their right to national freedom and sovereignty: six times during the past three hundred years[2] they have asserted it in arms. Standing on that fundamental right and again asserting it in arms in the face of the world, we hereby proclaim the Irish Republic as a Sovereign Independent State, and we pledge our lives and the lives of our comrades-in-arms to the cause of its freedom, of its welfare, and its exaltation among the nations. The Irish Republic is entitled to, and hereby claims, the allegiance of every Irishman and Irishwoman. The Republic guarantees religious and civil liberty, equal rights and equal opportunities to all its citizens, and declares its resolve to pursue the happiness and prosperity of the whole nation and of all its parts, cherishing all the children of the nation equally, and oblivious of the differences carefully fostered by an alien government, which have divided a minority from the majority in the past. Until our arms have brought the opportune moment for the establishment of a permanent National Government, representative of the whole people of Ireland and elected by the suffrages of all her men and women, the Provisional Government, hereby constituted, will administer the civil and military affairs of the Republic in trust for the people. We place the cause of the Irish Republic under the protection of the Most High God, Whose blessing we invoke upon our arms, and we pray that no one who serves that cause will dishonour it by cowardice, inhumanity, or rapine. In this supreme hour the Irish nation must, by its valour and discipline and by the readiness of its children to sacrifice themselves for the common good, prove itself worthy of the august destiny to which it is called.

Finlandia, Helsinky, 15 de novembre de 1917

Catal (Text a revisar)
Per als finlandesos.

En la sessi del Parlament de Finlndia avui dia, t el Senat de Finlndia pel seu president va remetre a la Dieta, entre altres coses, una proposta per a una nova forma de govern de Finlndia. En presentar el projecte al Parlament, t el president del Senat de Finlndia en nom del Senat de Finlndia va declarar: El Parlament finlands t el dia 15 del passat mes de novembre, en suport de la Secci 38 de la Constituci, declara que el titular de l'Autoritat Suprema de l'Estat, aix com establir un govern per al pas, que ha portat a la seva tasca principal de la la realitzaci i la salvaguarda de la independncia de Finlndia com un estat. Els habitants de Finlndia tenen per aquest pas pres el seu dest en les seves prpies mans: un pas al mateix temps justificada i demandada per les condicions actuals. Els habitants de Finlndia se senten profundament que no poden complir el seu deure nacional i les obligacions humans universals, sense una completa autonomia. El desig d'un segle d'antiguitat per la llibertat espera el compliment d'ara, el poble de Finlndia ha de fer un pas endavant com a naci independent entre les altres nacions del mn. Aconseguir aquest objectiu requereix principalment algunes mesures per part del Parlament. Forma actual de Finlndia de govern, que actualment s incompatible amb les condicions, requereix d'una renovaci completa i per tant, t ara el Govern va presentar una proposta per a una nova Constituci per al Consell del Parlament, una proposici que es basa en el principi que Finlndia s ser una repblica sobirana. Tenint en compte que, les principals caracterstiques del nou sistema de govern ha de ser duta a terme immediatament, el Govern t, a la vegada lliurar un projecte de llei dels actes en aquesta matria, el que significa que per satisfer les necessitats ms urgents de renovaci abans de la creaci de la nova Constituci . El mateix objectiu tamb requereix mesures de part del Govern. El Govern s'acostar a les potncies estrangeres per buscar un reconeixement internacional de la independncia del nostre pas com un estat. En el moment actual s especialment ms necessria, quan la greu situaci causada per complet el pas l'allament, la fam i la desocupaci obliga el Govern a establir les relacions reals de les potncies estrangeres, el que ajuda rpida per satisfer les necessitats de la vida i en la importaci els bns essencials per a la indstria, sn el nostre rescat noms de la fam imminent i l'estancament industrial. El poble rus ha, desprs de subvertir el rgim tsarista, en diverses ocasions va expressar la seva intenci d'afavorir els finlandesos el dret a determinar el seu propi dest, que es basa en el seu centenari el desenvolupament cultural. I molt ms de tots els horrors de la guerra es va sentir una veu, que un dels objectius de la guerra actual ha de ser, que cap naci pot ser obligat contra la seva voluntat a ser dependent d'un altre (pas). Els finlandesos creuen que la gent lliure de Rssia i de la seva Assemblea Nacional Constituent no volen per evitar l'aspiraci de Finlndia per entrar a la multitud de les nacions lliures i independents. Alhora, el poble de Finlndia m'atreveixo a esperar que les altres nacions del mn reconeix que, amb la seva plena independncia i la llibertat del Poble de Finlndia pot fer la seva millor esfor en el compliment dels fins que els guanyin una posici independent entre la gent del mn civilitzat. Alhora, ja que el Govern ha volgut deixar tots els ciutadans finlandesos de saber aquestes paraules, el Govern es dirigeix als ciutadans, aix com de les autoritats pbliques i privades, cridant a cada un en el seu propi nom amb molta atenci per seguir la llei ( i) la finalitat d'omplir el seu deure patritic, a la tensi totes les seves forces per aconseguir l'objectiu com de les nacions en aquest punt del temps, que t tanta importncia i capacitat de decisi, que no han estat mai abans en la vida dels finlandesos. En Hlsinki, el 4 de desembre de 1917.

El Senat Finlands: Educaci fsica Svinhufvud. E.N. Setl. Kysti Kallio. Jalmar Castrn. Onni Tales. Arthur Castrn. Heikki Renvall. Juhani Arajrvi. Alexander Frey. E.Y. Pehkonen. O.W. Louhivuori.

Angls
To The Finnish People. At the Finnish Parliament session today, has the Finnish Senate by its chairman forwarded to the Diet, among other things, a Proposition for a new form of government for Finland. By submitting the draft to the Parliament, has the Finnish Senate chairman on behalf of the Finnish Senate stated: The Finnish Parliament has on 15th day of the last November, in support of Section 38 of the Constitution, declared to be the Supreme holder of the State Authority as well as set up a Government to the country, that has taken to its primary task the realization and safeguarding Finlands independence as a state. The people of Finland have by this step taken their fate in their own hands: a step both justified and demanded by present conditions. The people of Finland feel deeply that they cannot fulfil their national duty and their universal human obligations without a complete sovereignty. The century-old desire for freedom awaits fulfilment now; The People of Finland has to step forward as an independent nation among the other nations in the world. Achieving this goal requires mainly some measures by the Parliament. Finlands current form of government, which is currently incompatible with the conditions, requires a complete renewal and therefore has the Government now submitted a proposition for a new Constitution to the Parliaments council, a proposition that is based on the principle that Finland is to be a sovereign republic. Considering that, the main features of the new polity has to be carried into effect immediately, the Government has at the same time delivered a bill of acts in this matter, which mean to satisfy the most urgent renewal needs before the establishment of the new Constitution. The same goal also calls for measures from the part of the Government. The Government will approach foreign powers to seek an international recognition of our countrys independence as a state. At the present moment this is particularly all the more necessary, when the grave situation caused by the countrys complete isolation, famine and unemployment compels the Government to establish actual relations to the foreign powers, which prompt assistance in satisfying the necessities of life and in importing the essential goods for the industry, are our only rescue from the imminent famine and industrial stagnation. The Russian people have, after subverting the Tsarist Regime, in a number of occasions expressed its intention to favour the Finnish people the right to determine its own fate, which is based on its centuries-old cultural development. And widely over all the horrors of the war is heard a voice, that one of the goals of the present war is to be, that no nation shall be forced against its will to be dependent on another (nation). The Finnish people believe that the free Russian people and its constitutive National Assembly dont want to prevent Finlands aspiration to enter the multitude of the free and independent nations. At the same time the People of Finland dare to hope that the other nations of the world recognizes, that with their full independence and freedom the People of Finland can do their best in fulfilment of those purposes that will win them an independent position amongst the people of the civilized world. At the same time as the Government has wanted to let all the Finnish citizens to know these words, the Government turns to the citizens, as well as the private and public authorities, calling everyone on their own behalf with rapt attention to follow the (law and) order by filling their patriotic duty, to strain all their strength for achieving the nations common goal in this point of time, which has such an importance and decisiveness, that there have never before been in the life of the Finnish people. In Helsinki, 4th of December 1917. The Finnish Senate: P.E. Svinhufvud. E.N. Setl. Kysti Kallio. Jalmar Castrn. Onni Talas. Arthur Castrn. Heikki Renvall. Juhani Arajrvi. Alexander Frey. E.Y. Pehkonen. O.W. Louhivuori. [2]

I Declaraci (1918)

Lituania, Vinilus, 16 de febrer del 1918

Catal (Text a Revisar)
El Consell de Litunia en la sessi del 16 febrer 1918 va decidir per unanimitat per fer front als governs de Rssia, Alemanya i altres estats amb la declaraci segent: El Consell de Litunia, com l'nic representant de la naci de Litunia, de conformitat amb el dret reconegut a l'autodeterminaci nacional, i de conformitat amb la resoluci de la Conferncia de Vilnius de 18 a 23 setembre 1917 proclama la restauraci de l'estat independent de Litunia, fundada en els principis democrtics, amb Vilnius com la seva capital, i declara la terminaci de tots els llaos de l'estat que abans les enllaava aquest Estat a altres nacions. El Consell de Litunia declara tamb que la fundaci de l'Estat de Litunia i les seves relacions amb altres pasos ser finalment determinat per l'Assemblea Constituent, que ser convocat tan aviat com sigui possible, elegit democrticament per tots els seus habitants. El Consell de Litunia a informar el Govern de ..................... en aquest sentit sol licita a l'reconeixement de l'Estat Independent de Litunia. Vilnius, 16 febrer 1918 El Dr J. Basanaviius, Banaitis S., M. Birika, Bizauskas K., Dovydaitis P., Kairys S., P. Klimas, Malinauskas Donatas, tafaneres P., S. Narutowicz, Petrulis Alfonsas, K. aulys, el Dr J. aulys, J. Serna, Smetona A., J. Smilgeviius, Staugaitis J., A. Stulginskis, Vailokaitis J., J. Vileiis

Angls
The Council of Lithuania in its session of February 16, 1918 decided unanimously to address the governments of Russia, Germany, and other states with the following declaration: The Council of Lithuania, as the sole representative of the Lithuanian nation, in conformity with the recognized right to national self-determination, and in accordance with the resolution of the Vilnius Conference of September 18-23, 1917 proclaims the restoration of the independent state of Lithuania, founded on democratic principles, with Vilnius as its capital, and declares the termination of all state ties which formerly bound this State to other nations. The Council of Lithuania also declares that the foundation of the Lithuanian State and its relations with other countries will be finally determined by the Constituent Assembly, to be convoked as soon as possible, elected democratically by all its inhabitants. The Council of Lithuania in informing the Government of ..................... to this effect kindly requests the recognition of the Independent State of Lithuania.

Vilnius, February 16, 1918

Dr. J. Basanaviius, S. Banaitis, M. Birika, K. Bizauskas, P. Dovydaitis, S. Kairys, P. Klimas, Donatas Malinauskas, P. Mironas, S. Narutowicz, Alfonsas Petrulis, K. aulys, Dr. J. aulys, J. ernas, A. Smetona, J. Smilgeviius, J. Staugaitis, A. Stulginskis, J. Vailokaitis, J. Vileiis

II Declaraci (1990) Lituania, Vinilus, 11 de mar de 1990

Catal (Text a revisar)

CONSELL SUPREM DE LA REPBLICA DE LITUNIA ACT En el restabliment de l'Estat de Litunia El Consell Suprem de la Repblica de Litunia, que expressa la voluntat de la naci, decrets i proclama solemnement que l'execuci dels poders sobirans de l'Estat de Litunia, abolida per les forces estrangeres el 1940, que es restableixi,i en endavant Litunia s nou un estat independent. L'Acta d'Independncia del 16 de febrer de 1918 el Consell de Litunia i de l'Assemblea Constituent (Seimas) el decret de 15 maig 1920 sobre la re-establerta Estat democrtic de Litunia mai ha perdut el seu efecte legal iconstitueixen el fonament constitucional de l'Estat de Litunia. El territori de Litunia s total i indivisible, i la constituci de cap altre estat svlid en ella. L'Estat de Litunia posa mfasi en la seva adhesi als principis universalmentreconeguts del dret internacional, reconeix el principi d'inviolabilitat de les fronteres tal com es formulen en l'Acta Final de la Conferncia sobre la Seguretati la Cooperaci a Europa celebrada a Hlsinki el 1975, i garanteix els dretshumans, civils i drets de les minories tniques. El Consell Suprem de la Repblica de Litunia, expressant el seu poder sobir,per aquesta Llei comena a adonar-se de la plena sobirania de l'Estat.

Angls
SUPREME COUNCIL OF THE REPUBLIC OF LITHUANIA ACT On the Re-establishment of the State of Lithuania

The Supreme Council of the Republic of Lithuania, expressing the will of the nation, decrees and solemnly proclaims that the execution of the sovereign powers of the State of Lithuania, abolished by foreign forces in 1940, is re-established, and henceforth Lithuania again is an independent state.

The Act of Independence of 16 February 1918 of the Council of Lithuania and the Constituent Assembly (Seimas) decree of 15 May 1920 on the re-established democratic State of Lithuania never lost their legal effect and comprise the constitutional foundation of the State of Lithuania.

The territory of Lithuania is whole and indivisible, and the constitution of no other state is valid on it.

The State of Lithuania stresses its adherence to universally recognised principles of international law, recognises the principle of inviolability of borders as formulated in the Final Act of the Conference on Security and Cooperation in Europe in Helsinki in 1975, and guarantees human, civil and ethnic minorities rights.

The Supreme Council of the Republic Lithuania, expressing its sovereign power, by this Act begins to realise the complete sovereignty of the State.

Sud frica, Londres, 22 de Juny de 1934 Catal (a revisar)

ACT Proveir a la declaraci de l'Estat de la Uni de Sud-frica, per certes modificacions de la Llei de Sud-frica del 1909, al mateix que, i per a l'adopci de certes parts de l'Estatut de Westminster de 1931. (Aprovada el per Sa Majestat el Rei el 22 de juny de 1934). (Signat pel Governador General en afrikaans). CONSIDERANT que els delegats dels governs de Sa Majestat al Regne Unit, el Domini del Canad, la Commonwealth d'Austrlia, el Domini de Nova Zelanda, la Uni Sud-africana, l'Estat Lliure d'Irlanda i Terranova, a Imperial Conferncies Holden a Westminster en els anys del nostre Senyor 1926 i 1930, estava d'acord en fer les declaracions i resolucions contingudes en els informes de les Conferncies dit, i ms concretament en la definici del conjunt de comunitats autnomes compostes de Gran Bretanya i els Dominis com "les comunitats autnomes en el Imperi Britnic, el mateix estatus, de cap manera un subordinat a un altre en qualsevol aspecte de les seves afiairs interns o externs, encara que units per una lleialtat comuna a la Corona i lliure associat com a membres de la Mancomunitat Britnica de Nacions "; I mentre que les dites resolucions i declaracions en la mesura que requereix sanci legislativa per part del Regne Unit han ratificat, confirmat i establert pel Parlament del Regne Unit en una llei titulada l'Estatut de Westminster de 1931 (22. Geo . V. c 4).; I el que s convenient que l'estat de la Uni d'frica del Sud com a Estat sobir i independent com s'ha definit anteriorment, s'adoptaran i declarat pel Parlament de la Uni i que la Llei de Sud-frica del 1909 (9. Edw. 7. C. 9), modificar-se en conseqncia; I el que s convenient que el mateix Estatut de Westminster, en la mesura que les seves disposicions sn aplicables a la Uni d'frica del Sud, i una versi afrikaans d'aquests, s'adoptaran en forma d'una llei del Parlament de la Uni Sud-africana; ARA, PER TANT, sigui declarada i aprovada per la Majestat Excel lentssim del Rei, el Senat i la Cambra de l'Assemblea de la Uni de Sud-frica, de la segent manera: Definici. 1. En aquesta Llei s'entn per "Sud-frica Llei" significa la Llei de Sud-frica del 1909 (9. Edw. 7. C. 9) en la seva versi modificada de tant en tant. Parlament de la Uni per ser legislador nic sobir de la Uni. 2. El Parlament de la Uni ser el sobir poder legislatiu en i sobre la Uni, tot i qualsevol cosa i en qualsevol altra llei contenia, cap llei del Parlament del Regne Unit i Irlanda del Nord desprs que el passat dia onze de desembre de 1931, s'estendr , o s'ha de considerar que amplia, a la Uni en el marc de la legislaci de la Uni, llevat que la mateixa ests per una llei del Parlament de la Uni. Aprovaci de les parts de l'Estatut de Westminster. 3. Les parts en l'Estatut de Westminster de 1931 (22. Geo. V. c. 4) i la versi afrikaans dels mateixos, s'estableix en l'annex d'aquesta Llei, es considerar com un acte del Parlament de la Uni i interpretar en conseqncia. Rei d'actuar amb consell dels seus ministres sud-africans.

4. (1) El Poder Executiu de la Uni en relaci amb qualsevol aspecte dels seus assumptes interns o externs recau en el Rei, seguint el consell dels seus ministres d'Estat per a la Uni, i pot ser administrat per Sa Majestat en persona o per un Governador General com el seu representant. (2) Llevat que s'indiqui expressament el contrari o implcita necessriament, qualsevol referncia a la Llei de Sud-frica i en aquesta Llei per al Rei s'entendr com una referncia a l'actuaci rei en el consell dels seus ministres d'Estat per a la Uni. (3) Les disposicions de les subseccions (1) i (2) no es considera que afecta les disposicions dels articles dotze, catorze, vint i quaranta-cinc de la Llei de Sud-frica i les convencions constitucionals relacionats amb l'exercici de la seva funcions per part de la Governadora General de conformitat amb les seccions. Modificaci de l'article 2 de la Llei de Sud-frica. 5. La segona secci de la Llei de Sud-frica queda modificat mitjanant la inserci de la paraula "implcita" de les paraules"'Hereus i successors s'entn hereus de Sa Majestat i successors en la sobirania del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda segons el que determina les lleis relatives a la successi de la Corona del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda " . Modificaci dels articles 26 i 44 de la Llei de Sud-frica. 6. Seccions 26 i quaranta-quatre de la Llei de Sud-frica, queda modificat mitjanant la supressi de les paraules "un ciutad britnic d'origen europeu" en els pargrafs (d) i (c), respectivament, d'aquests articles i els motius que la substituci de la paraules "una persona d'ascendncia europea que ha adquirit la nacionalitat Uni se(I) per naixement o (Ii) pel domicili com a ciutad britnic o (Iii) per naturalitzaci, o d'una altra manera, en termes de la Llei 40 de 1927 o la Llei 14 de 1932. " Modificaci de l'article 51 de la Llei de Sud-frica. 7. Article cinquanta-un de la Llei de Sud-frica queda modificat mitjanant la supressi de les paraules "del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda", on es donen en el jurament i en l'afirmaci prescrit per aquesta secci, i mitjanant la inserci de les paraules "Rei o Reina (com el cas)" immediatament desprs de "Sa Majestat". Derogaci de la secci 64 de la Llei de Sud-frica. 8. Article seixanta-quatre de la Llei de Sud-frica queda derogat i substitut la segent secci per a ells: "Royal aprovar els comptes. 64. Quan un projecte de llei es presenta al Governador General per a la seva sanci del Rei declara d'acord amb el seu criteri, per amb subjecci a les disposicions d'aquesta Llei i amb les instruccions dels que pugui de tant en tant es dna en aquest sentit pel Rei, que s'assenti en nom del Rei, o si s'abst. El Governador General pot tornar a la Cambra del seu origen qualsevol projecte de llei perqu se li va presentar, i pot transmetre amb el mateix les modificacions que es poden recomanar, i la Cambra podr fer front a la recomanaci ". Modificaci de l'article 67 de la Llei de Sud-frica. 9. Article seixanta-set de la Llei de Sud-frica queda modificat mitjanant la supressi de les paraules "o que hagin estat reservats per al plaer del rei, el qual ha rebut el seu assentiment". Algunes disposicions de Sud-frica no actuar afectat per aquesta llei. 10. Res del que cont aquesta Llei afecta les disposicions de la secci cent-sis de la Llei de Sud-frica, en relaci amb un recurs de cassaci davant el Rei en Consell o les disposicions dels articles 150 i cent cinquantaun de aquesta llei. Derogaci de les seccions de Sud-frica llei. 11. (1) Les seccions 8 i seixanta-sis de la Llei de Sud-frica, queda derogada.

(2) Article seixanta-cinc quedaran derogats a partir d'una data que ser fixada pel Governador General, per la proclamaci a la Gaseta. Ttol breu. 12. Aquesta Llei es coneixer com l'Estatut de la Llei de la Uni de 1934. Horari. Estatut de Westminster de 1931. (22. Geo. 5. Cap. 4.) Llei per a la validesa de determinats acords aprovats per les Conferncies Imperials celebrades en els anys 1926 i 1930. (11 de desembre de 1931.) CONSIDERANT que els delegats dels governs de Sa Majestat al Regne Unit, el Domini del Canad, la Commonwealth d'Austrlia, el Domini de Nova Zelanda, la Uni Sud-africana, l'Estat Lliure d'Irlanda i Terranova, a Imperial Conferncies Holden a Westminster en els anys del nostre Senyor 1926 i 1930, estava d'acord en fer les declaracions i resolucions contingudes en els informes de les Conferncies: I mentre que es troben i apropiat establir a manera de prembul d'aquesta Llei que, ja que la corona s el smbol de la lliure associaci dels membres de la Mancomunitat Britnica de Nacions, i com ells estan units per una lleialtat comuna a la Corona, que estaria d'acord amb la posici establerta constitucional de tots els membres de la comunitat en relaci amb un altre que qualsevol alteraci en la llei tocar la successi al tron o la Dignitat i Ttols Reals en endavant requerir l'assentiment, aix dels Parlaments de tots els dominis com la del Parlament del Regne Unit: I mentre que s d'acord amb la posici constitucional establert que cap llei endavant formulada pel Parlament del Regne Unit s'estn a qualsevol dels Dominis va dir que com a part de la legislaci d'aquest domini d'una altra manera que a la sol licitud i amb el consentiment de tal Dominion: I que s necessari per a la ratificaci, la confirmaci i l'establiment d'algunes d'aquestes declaracions i resolucions de les Conferncies dir que una llei promulgada fer i degudament per l'autoritat del Parlament del Regne Unit: I mentre que el Domini del Canad, la Commonwealth d'Austrlia, el Domini de Nova Zelanda, la Uni Sudafricana, l'Estat Lliure d'Irlanda i Terranova han sol licitat i solidriament el seu consentiment a la presentaci d'una mesura per al Parlament del Regne Unit per a la fabricaci de aquesta disposici pel que fa als assumptes abans esmentats igual que d'ara endavant contingut en aquesta Llei: ARA, PER TANT, decrets per la Majestat del Rei Excel lent per i amb el consell i consentiment dels Lords espirituals i temporals i els Comuns, en aquest Parlament reunit, i per l'autoritat de la mateixa, de la segent manera: Significat de "Dominion" en aquesta llei. 1. En aquesta Llei s'entn per "Domini", la Uni de Sud-frica. Validesa de les lleis dictades pel Parlament d'un Domini, 28 i 29 Vict. c. 63. 2. (1) La Llei de Lleis Colonial Validesa de 1865, no s'aplicar a cap llei feta desprs del comenament d'aquesta Llei pel Parlament d'un Domini. (2) Cap llei ni disposici de qualsevol llei feta desprs del comenament d'aquesta Llei pel Parlament d'un Domini ser nul la o inoperant, pel fet que est en contradicci amb la llei d'Anglaterra o de les disposicions de qualsevol altra existent o futur llei del Parlament del Regne Unit, oa qualsevol ordre, regla o reglament dictat en virtut d'aquesta llei, i els poders del Parlament d'un Domini inclour la facultat de derogar o esmenar aquesta llei, l'ordre, regla o regulaci a la mesura que el mateix s part de la llei del Domini. Poder del Parlament del Domini de legislar extraterritorialment. 3. Es declara aprovat i que el Parlament d'un domini t ple poder per fer lleis que tenen extra-territorial operaci. Parlament del Regne Unit no legislar per Dominion excepte per consentiment.

4. Cap acte del parlament del Regne Unit va aprovar desprs de l'obertura d'aquesta Llei s aplicable tamb, o ha de considerar que amplia, a un domini com a part de la llei del Domini si no s expressament declarat en aquesta Llei estableix que el Domini ha sol licitat, i consentiment, de la promulgaci d'aquesta. Poders dels Parlaments Dominion en relaci a la marina mercant, 57 i 58 Vict. c. 60. 5. Sense perjudici de la generalitat de les disposicions precedents d'aquesta Llei, les seccions de 735-set-cents i trenta-sis de la Llei de la Marina Mercant de 1894, s'interpretar com si la seva referncia a la legislatura d'una possessi britnica va fer no incloure una referncia al Parlament d'un Domini. Poders dels Parlaments domini en relaci als Tribunals de l'Almirantazgo, 53 i 54 Vict. c. 27. 6. Sense perjudici de la generalitat de les disposicions anteriors d'aquest article Act quatre dels tribunals colonials de Admiralty Act, 1890 (que requereix certes lleis a reservar per a la manifesti la voluntat de Sa Majestat o per contenir una clusula de suspensi), de manera que gran part de secci setena de la Llei requereix l'aprovaci de Sa Majestat al Consell de les normes processals de la regulaci de la prctica i els procediments d'un tribunal del Almirantazgo Colonial, deixar de tenir efecte en qualsevol domini a partir de l'inici d'aquesta llei. Significat de "colnia" a Fets futurs, 52 i 53 Vict. c. 63. 11. No hi ha cap disposici en la Llei d'Interpretaci de 1889, l'expressi "Colnia" no podr, en qualsevol llei del Parlament del Regne Unit va passar desprs del comenament d'aquesta Llei, es compon d'un domini o qualsevol provncia que forma part d'un domini. Ttol breu. 12. Aquesta Llei pot ser esmentat com l'Estatut de Westminster de 1931.

http://en.wikisource.org/wiki/Status_of_the_Union_Act,_1934

India i Paquistn, Parlament del Regne Unit (Londres),18 de Juliol de 1947

Catal (Text a revisar) *Llei dindependencia+
La Llei de disposicions Disposicions ms importants de la Llei van ser els segents: la divisi de l'ndia britnica en els dos nous dominis i plenament sobir de l'ndia i Pakistan, amb efecte a partir del 15 d'agost de 1947; la divisi de les provncies de Bengala i el Panjab entre els dos pasos nous; l'establiment de l'oficina del Governador General, de cada un dels dos nous pasos, com a representant de la Corona; la concessi de la plena autoritat legislativa sobre les respectives Assemblees constituents dels dos nous pasos; la terminaci de la sobirania britnica sobre els estats principescos, amb efecte a partir del 15 d'agost de 1947, i va reconixer el dret dels Estats a adherir-se a qualsevol de domini [4] l'abandonament de l's del ttol de "Emperador de l'ndia" pel monarca britnic (aix va ser fet posteriorment pel Rei Jordi VI per proclamaci real el 22 de juny de 1948).

La Llei tamb preveu la divisi de guanys, etc entre els dos pasos nous, incloent, en particular, la divisi de les forces armades.

Les caracterstiques destacades de la Llei de

Dos nous dominis: Dos nous dominis anaven a sorgir de la Uni ndia, ndia i Pakistan. Data de designaci: 15 d'agost de 1947 va ser declarat com la data assenyalada per a la partici. Territoris: Pakistan: Bengala Oriental, Occidental Panjab, Sind, ia la provncia comissari general de Balutxistan. La destinaci de la provncia de la Frontera Nord-oest estava subjecte al resultat del referndum. Bengala i Assam: La provncia de Bengala, constituda en virtut de la Llei de Govern de l'ndia 1935 va deixar d'existir; En lloc d'aquestes dues noves provncies serien constituda, que es denominar, respectivament, com East Bengal i West Bengal. La destinaci de Districte de Sylhet, a la provncia d'Assam, s'anava a decidir en un referndum. Panjab: La provncia, constituda en virtut constituda d'acord amb la Llei de Govern de l'ndia 1935 va deixar d'existir; Dues noves provncies serien constituda, que es denominar, respectivament, com Panjab de l'oest i l'est del Panjab Els lmits de les noves provncies serien determinades per, ja sigui abans o desprs de la data assenyalada, per l'adjudicaci d'una comissi de lmits que seran nomenats pel Governador General. Constituci per als dominis nous: fins al moment de l'elaboraci de la nova Constituci, els nous dominis i les provncies van ser els mateixos que es regeixen per la Llei de Govern de l'ndia 1935. (Disposicions transitries pel que fa al govern de cada nou domini.) Els Governadors Generals dels nous dominis: Per a cada un dels nous dominis d'un nou Governador General va ser nomenat per la Corona, amb subjecci a la llei de la legislatura de qualsevol dels nous dominis. Mateixa persona que el Governador General dels dos dominis: si a menys i fins disposici en contrari que es va fer per una llei de la legislatura de qualsevol dels nous dominis, la mateixa persona podria ser el governador general de tots dos. Poders del Governador General: Secci-9) El Governador General est facultat per posar aquesta Llei en vigor. Divisi dels territoris, poders, deures, drets, actius, passius, etc, va estar a crrec de Governador General Per aprovar, modificar, Govern de l'ndia la Llei 1935, el Governador General pot considerar necessari. competncia per introduir qualsevol canvi era fins al 31 de mar de 1948, desprs que estava oberta a l'assemblea constituent per modificar o adoptar la mateixa llei. (Disposicions transitries pel que fa al govern de cada nou domini.) Governador General tenia plens poders per donar el seu consentiment a qualsevol llei. Legislaci per als nous dominis:

La configuraci del legislatiu actual es permet que continu com a rgan de presa de Constituci, aix com una legislatura. (Disposicions transitries pel que fa al govern de cada nou domini.) La legislatura de cada un li van donar poder plens poders per fer lleis per a aquest domini, incloses les lleis que tenen l'operaci extraterritorial. No culpem al Parlament de Regne Unit va passar desprs de la data assenyalada, s'estendria als territoris dels nous dominis. Cap llei i la prestaci de qualsevol llei feta per la legislatura dels nous ominions ser nul la o inoperant, pel fet que est en contradicci amb la llei d'Anglaterra. El Governador General de cada domini tenia plens poders per donar el seu consentiment en nom de Sa Majestat a les lleis de la legislatura. [Configuraci de la Constituci del Pakistan de l'Assemblea (CAP I): 69 membres de la legislatura el centre de + 10 membres d'immigrants = 79] Conseqncies de la posada en marxa dels nous dominis: Govern de Sa Majestat perdut tota la responsabilitat dels nous dominis La sobirania del Govern de Sa Majestat sobre els estats indis caducat. Tots els tractats o convenis en vigor en l'aprovaci de la Llei de caducitat. El ttol de "Emperador de l'ndia" va ser eliminat dels ttols de la Corona Britnica. El crrec de Secretari d'Estat per l'ndia va ser abolida i les disposicions de la Llei de Govern de l'ndia 1935 relativa als nomenaments en l'administraci pblica o crrecs civils sota la corona pel secretari d'estat va deixar d'operar Els funcionaris pblics: la secci 10, sempre per la continutat de servei dels funcionaris pblics nomenats en o abans del 15 d'agost 1947 sota els governs dels nous dominis amb tots els beneficis. Forces Armades: Seccions 11, 12, 13 i es va referir al futur de les forces armades ndies. Un Comit de partici es va formar el 7 de juny de 1947, amb dos representants de cada costat i el virrei a la cadira, per decidir sobre la divisi dels mateixos. Aix que el procs de partici era comenar que seria reemplaat per un Consell de partici amb una estructura similar. Annexos I i II: Primera Llista dels districtes enumerats provisionalment incloses en la nova provncia de Bengala Oriental: Chittagong Divisi: Chittagong, Noakhali i Tippera. Dacca Divisi: Bakarganj, Dacca, Faridpur, i Mymensingh. Presidncia Divisi: Jessor, Murshidabad i Nadia Rajshahi Divisi: Bogra, Dinajpur, Malda, Rajshahi i rangpur. En segon lloc apareix la Llista dels districtes provisionalment incloses en la nova provncia de Panjab de l'oest: Lahore Divisi: Gujranwala, Gurdaspur, Lahore, Sheikhupura i Sialkot. Rawalpindi Divisi: Attock, Gujrat, Jehlum, Rawalpindi i Shahpur. Multen Divisi: Dera Ghazi Khan, Jhang, Lyallpur, Montgomery, Multan i Muzaffargarh

El 4 juny 1947 Mountbatten celebrar una conferncia de premsa en qu va abordar la qesti dels estats principescos, dels quals hi havia llavors un total de 562. Les relacions convencionals entre Gran Bretanya i els Estats de l'ndia arribaria a la seva fi, i el 15 d'agost de 1947, la sobirania de la Corona britnica va ser a caure. Per tant, els estats principescos d'assumir la condici d'independent. Serien lliures per triar a adherir-se a un o altre dels nous dominis. En l'esdeveniment, els governadors de deu estats van subscriure un instrument

d'adhesi a unir-se a Pakistan. Ambaixador, Bahawalpur, Chitral, Dir, Kalat, Khairpur, Kharan, Lasbela, Makran, i Swat [5]

Angls [Act of Independende]

The Act's provisions

The Act's most important provisions were: the division of British India into the two new and fully sovereign dominions of India and Pakistan, with effect from 15 August 1947; the partition of the provinces of Bengal and Punjab between the two new countries; the establishment of the office of Governor-General in each of the two new countries, as representative of the Crown; the conferral of complete legislative authority upon the respective Constituent Assemblies of the two new countries; the termination of British suzerainty over the princely states, with effect from 15 August 1947, and recognized the right of states to accede to either dominion[4] the dropping of the use of the title "Emperor of India" by the British monarch (this was subsequently done by King George VI by royal proclamation on 22 June 1948). The Act also made provision for the division of joint property, etc. between the two new countries, including in particular the division of the armed forces.

Salient features of the act

Two new dominions: Two new dominions were to emerge from the Indian Union, India and Pakistan. Appointed Date: 15 August 1947 was declared as the appointed date for the partition. Territories: Pakistan: East Bengal, West Punjab, Sind, and Chief Commissioners Province of Baluchistan. The fate of North West Frontier Province was subject to the result of referendum. Bengal & Assam: The province of Bengal as constituted under the Government of India Act 1935 ceased to exist; In lieu thereof two new provinces were to be constituted, to be known respectively as East Bengal and West Bengal. The fate of District Sylhet, in the province of Assam, was to be decided in a referendum. Punjab: The province as constituted under as constituted under the Government of India Act 1935 ceased to exist; Two new provinces were to be constituted, to be known respectively as West Punjab & East Punjab The boundaries of the new provinces were to be determined by, whether before or after the appointed date, by the award of a boundary commission to be appointed by the Governor General.

Constitution for the New Dominions: until the time of framing of new constitution, the new dominions and the provinces thereof were to be governed by the Government of India Act 1935. (Temporary Provisions as to the Government of Each New Dominion.) The Governors General of the new dominions: For each of the new dominion a new Governor General was to be appointed by the Crown, subject to the law of the legislature of either of the new dominions. Same person as Governor General of both dominions: if unless and until provision to the contrary was made by a law of the legislature of either of the new dominions, the same person could be the Governor General of both. Powers of Governor General: (Section-9) The Governor General was empowered to bring this Act in force. Division of territories, powers, duties, rights, assets, liabilities, etc., was the responsibility of Governor General To adopt, amend, Government of India Act 1935, as the Governor General may consider it necessary. power to introduce any change was until 31 March 1948, after that it was open to the constituent assembly to modify or adopt the same Act. (Temporary Provisions as to the Government of Each New Dominion.) Governor General had full powers to give assent to any law. Legislation for the new dominions: The existing legislative setup was allowed to continue as Constitution making body as well as a legislature. (Temporary Provisions as to the Government of Each New Dominion.) The legislature of each dominion was given full powers to make laws for that dominion, including laws having extraterritorial operation. No Act of Parliament of UK passed after the appointed date would be extended to the territories of new dominions. No law and provision of any law made by the legislature of the new ominions shall be void or inoperative on the ground that it is repugnant to the law of England. The Governor General of each dominion had full powers to give assent in His Majestys name to any law of the legislature. [Configuration of Pakistans Constitution Assembly (CAP I): 69 members of the central legislature + 10 immigrant members= 79] Consequences of setting up of the new dominions: His Majestys Government lost all the responsibility to the new dominions The suzerainty of His Majestys Government over the Indian States lapsed. All the treaties or agreements in force at the passing of the Act lapsed. The title of Emperor of India was dropped from the titles of British Crown. The office of Secretary of State for India was abolished and the provisions of GOI Act 1935 relating to the appointments to the civil service or civil posts under the crown by the secretary of the state ceased to operate Civil servants: Section 10 provided for the continuance of service of the government servants appointed on or before 15 August 1947 under the Governments of new Dominions with full benefits. Armed Forces: Sections 11, 12, & 13 dealt with the future of Indian Armed Forces. A Partition Committee was formed on 7 June 1947, with two representatives from each side and the viceroy in the chair, to decide about the division thereof. As soon as the process of partition was to start it was to be replaced by a Partition Council with a similar structure. First and Second Schedules:

First Schedule listed the districts provisionally included in the new province of East Bengal: Chittagong Division: Chittagong, Noakhali & Tippera. Dacca Division: Bakarganj, Dacca, Faridpur, & Mymensingh. Presidency Division: Jessor, Murshidabad & Nadia Rajshahi Division: Bogra, Dinajpur, Malda, Rajshahi & Rangpur. Second Schedule listed the districts provisionally included in the new province of West Punjab: Lahore Division: Gujranwala, Gurdaspur, Lahore, Sheikhupura & Sialkot. Rawalpindi Division: Attock, Gujrat, Jehlum, Rawalpindi & Shahpur. Multan Division: Dera Ghazi Khan, Jhang, Lyallpur, Montgomery, Multan & Muzaffargarh

On 4 June 1947 Mountbatten held a press conference in which he addressed the question of the princely states, of which there were then a total of 562. The treaty relations between Britain and the Indian States would come to an end, and on 15 August 1947 the suzerainty of the British Crown was to lapse. Consequently the princely states would assume independent status. They would be free to choose to accede to one or the other of the new dominions. In the event, the rulers of ten states signed an instrument of accession to join Pakistan: Amb, Bahawalpur, Chitral, Dir, Kalat, Khairpur, Kharan, Lasbela, Makran, and Swat.[5

Israel, Tel Aviv, 14 de maig de 1948

Catal (Text a Revisar) [Text Original en Hebreu]
La Terra d'Israel va ser el bressol del poble jueu. Aqu la seva identitat espiritual, religiosa i poltica es va formar. Aqu va aconseguir per primera vegada la seva sobirania, creant valors culturals de significat nacional i universal, i va llegar al mn l'etern Llibre dels Llibres. Desprs d'haver estat exiliat per la fora de la seva terra, el poble li va guardar fidelitat durant tota la seva Dispersi i mai va cessar de pregar i esperar el seu retorn a ella per a la restauraci de la seva llibertat poltica. Impulsats per aquest histric i tradicional, els jueus van procurar en cada generaci successiva a restablir en la seva ptria ancestral. En els ltims decennis van retornar en massa. Pioners, els repatriats desafiadors i defensors van fer florir el desert, van reviure l'idioma hebreu, construir i pobles, i van crear una comunitat que controlava la seva economia i cultura prpies, amant de la pau, per capa de defensar-se, de manera que les benediccions del progrs per tots els habitants del pas, que aspira a la independncia. L'any 5657 (1897), responent a la crida del pare espiritual de l'estat jueu, Teodoro Herzl, el Primer Congrs Sionista que va proclamar el dret del poble jueu a la restauraci nacional al seu propi pas. Aquest dret va ser reconegut en la Declaraci Balfour del 2 de novembre de 1917, i reafirmat en el mandat de la Lliga de les Nacions que, en particular, va sancionar internacionalment la connexi histrica entre el poble jueu i Eretz Israel i al dret del poble jueu de reconstruir la seva Llar Nacional. La catstrofe que recentment va castigar el poble jueu - la massacre de milions de Jueus a Europa - va ser una altra clara demostraci de la urgncia de resoldre el problema de la seva falta de llar, restablint en Eretz Israel l'Estat Jueu, que haur d'obrir les portes de la ptria d'ample a cada Jueu i conferir al poble jueu l'estatus de membre privilegiat a la comunitat de nacions. Supervivents de l'holocaust nazi a Europa, aix com Judios d'altres parts del mn, van continuar immigrant a Eretz-Israel, sense deixar-se desanimar per les dificultats, restriccions i perills, i mai van cessar d'exigir el seu dret a una vida de dignitat, llibertat i treball en la seva ptria nacional.

En la Segona Guerra Mundial, la comunitat jueva d'aquest pas va contribuir amb totes les seves energies en la lluita de les nacions-llibertat i amant de la pau contra les forces de la iniquitat nazi, i, per la sang dels seus soldats i l'esfor bl lic desplegat, li van valer el dret de comptar entre els pobles que van fundar les Nacions Unides. El 29 de novembre de 1947, l'Assemblea General de Nacions Unides va aprovar una resoluci que demana l'establiment d'un Estat jueu a Eretz Israel, l'Assemblea General va requerir dels habitants d'Eretz-Israel a adoptar les mesures que siguin necessries per la seva part per a la aplicaci d'aquesta resoluci. Aquest reconeixement per part de les Nacions Unides sobre el dret del poble jueu a establir el seu estat s irrevocable. Aquest dret s el dret natural del poble jueu de ser amo del seu propi dest, igual que totes les altres nacions, en el seu propi Estat sobir. Aix, els membres i els representants dels Jueus de Palestina i del moviment sionista estan reunits aqu al dia de la finalitzaci del Mandat Britnic sobre Eretz Israel i, en virtut del nostre dret natural i histric i de la fortalesa de la resoluci de l'Assemblea General de Nacions Unides, DECLARA L'ESTABLIMENT D'UN ESTAT JUEU A ISRAEL Eretz, PER SER CONEGUT COM EL ESTAT D'ISRAEL. DECLAREM que, amb efecte des del moment de la terminaci del Mandat, aquesta nit, viglia del dia de reps, el sis Iyar de 5708 (15 de maig de 1948), fins a l'establiment de les autoritats electes i regulars de l'Estat, d'acord amb la Constituci, que ser aprovat per l'Assemblea Constituent a ser escollida, com a molt tard l'1 d'octubre de 1948, el Consell del Poble actuar en qualitat de Consell Provisional de l'Estat i el seu rgan executiu, l'Administraci del Poble, ser el Govern Provisional de l'estat jueu, que es denominar "L'Estat d'Israel". L'ESTAT D'ISRAEL romandr obert a la immigraci jueva i el gresol de les dispores, sin que fomentar el desenvolupament del pas per al benefici de tots els seus habitants, sin que es basa en la llibertat, la justcia i la pau, als profetes de Israel, sin que assegurar la completa igualtat de drets socials i poltics a tots els seus habitants sense diferncia de credo, raa o sexe, sin que es garanteix la llibertat de culte, conscincia, idioma, educaci i cultura, sin que salvaguardar els Llocs Sants de totes les religions, i ser fidel als principis de la Carta de les Nacions Unides. L'ESTAT D'ISRAEL est disposat a cooperar amb les agncies i representants de les Nacions Unides en l'aplicaci de la resoluci de l'Assemblea General del 29 de novembre de 1947, i prendr les mesures necessries per aconseguir la uni econmica de tota Eretz-Israel. FEM una crida a les Nacions Unides per ajudar els jueus en la creaci del seu Estat i admetre l'Estat d'Israel a la famlia de les nacions. FEM una crida - enmig de l'agressi sagnant llanada en contra nostra des de fa mesos - als habitants rabs de l'Estat d'Israel a mantenir la pau i participar en la construcci de l'Estat sobre la base de plens drets civils i una representaci adequada en totes les seves institucions provisionals i permanents. Estenem la nostra m a tots els estats vens i als seus pobles en una oferta de pau i bon venatge, i els exhortem a establir vincles de cooperaci i ajuda mtua amb el poble jueu sobir assentat al seu poble. L'Estat d'Israel est disposat a fer la seva part en l'esfor com pel progrs de tot l'Orient Mitj. Fem una crida al poble jueu en la dispora perqu es congregui al voltant dels Jueus Eretz-Israel a les tasques d'immigraci i edificaci i estiguin junts a la gran lluita per la materialitzaci del somni mil lenari - la redempci d'Israel. POSANT LA NOSTRA FE EN LA FORA D'ISRAEL *, COL LOQUEM NOSTRES SIGNATURES A AQUESTA PROCLAMACI EN AQUESTA SESSI DEL CONSELL PROVISIONAL DE L'ESTAT, A TERRA DE LA PTRIA, A LA CIUTAT DE TEL-AVIV, EN AQUESTA NIT VELLA dissabte, el dia 5 D'Iyar de 5708 (14 DE MAIG DE 1948). David Ben-Gurion, Auster Daniel, Bentov Mordekhai, Itzjak Ben Zvi, Berligne Eliyahu, Bernstein Fritz, rab Wolf Gold, Grabovsky Meir, Gruenbaum Itzjak, el Dr Abraham Granovsky, Eliyahu Dobkin, Meir Wilner Kovner, Wahrhaftig Zrah, Vardi Herzl, Rachel Cohen, rab Kalman Kahana, Kobashi Saadia, el rab Itzjak Meir Levin, Meir David Loewenstein, Luria Zvi, Golda Myerson, Nir Nachum, Zvi Segal, el rab Yehuda Leib Hacohen Fishman, David Zvi Pinkas, Zisling Aharon, Moshe Kolodny,

Malaysia, Kuala Lumpur, 31 dAgost de 1957

Catal (Text a Revisar)
PROCLACI DE LA INDEPENDNCIA En nom de Du, el Compassiu, el Misericordis. Lloat sigui Du, el Senyor de l'Univers i que les benediccions i la pau de Du siguin amb els seus missatgers. Mentre que el temps ha arribat quan la gent de la Federaci de Malisia assumir la condici d'una naci lliure, independent i sobirana entre les nacions del mn. I CONSIDERANT que per un acord llaurat la Federaci de Malaia Acord de 1957, entre Sa Majestat la Reina i Ses Alteses, els governants dels Estats Malayos, es va acordar que els Estats malais de Johor, Pahang, Negeri Sembilan, Selangor, Kedah, Perlis, Kelantan , Terengganu i Perak i els antics assentaments de Malacca i Penang, que a partir del dia 31 d'agost de 1957, es forma una nova Federaci dels Estats amb el nom de la Federaci de Malaia. I CONSIDERANT que es va acordar entre les parts en l'acord, va dir que els assentaments de Malacca i Penang esmentat igual que a partir de l'expiraci d'aquest termini deixar de formar part dels dominis de Sa Majestat, i que Sa Majestat ha de deixar d'exercir la sobirania sobre ells. I CONSIDERANT que es va acordar per les parts abans esmentat, que la Federaci de Malaia Acord de 1948, i tots els altres acords existents entre Sa Majestat la Reina i Ses Alteses els governants o de qualsevol d'ells, immediatament abans de la data ha de ser revocat a partir de la data i que tots els poders i la jurisdicci de Sa Majestat o del Parlament del Regne Unit en o en relaci amb l'anterior els Assentaments o dels estats malais o de la Federaci en el seu conjunt hauria d'arribar al final. I CONSIDERANT que s'ha donat efecte a la Federaci de Malaia Acord de 1957, per Sa Majestat la Reina, Ses Alteses els governants, el Parlament del Regne Unit i les Legislatures de la Federaci i dels Estats malai. I CONSIDERANT que una constituci per al Govern de la Federaci de Malaia s'ha establert com la llei suprema de la mateixa. I CONSIDERANT que per la Constituci Federal de la prestaci abans esmentada es fa per salvaguardar els drets i prerrogatives de Ses Alteses els governants i els drets i llibertats fonamentals de les persones i proporcionar per a l'avan pacfic i ordenat de la Federaci de Malisia com una monarquia constitucional basada en el La democrcia parlamentria. I CONSIDERANT que la Constituci Federal esmentats haver estat aprovat per una Ordenana de les legislatures federals, per les actuacions dels Estats malaia i per les resolucions de les assemblees legislatives de Malacca i Penang ha entrat en vigor el dia 31. dia d'agost de 1957, abans esmentada. Ara, en el nom de Du el Compassiu, el Misericordis, que Tunku Abdul Rahman Putra Ibni AL-MARHUM sult Abdul Hamid HALIMSHAH, primer ministre de la Federaci de Malisia, amb el consentiment i l'aprovaci de Ses Alteses els governants dels Estats Malayos fer per aquesta proclamo i declaro, en nom del poble de la Federaci de Malaia que a partir del dia trenta-u d'agost, l'any 1957 anys, la Federaci de Malaia, que comprn els Estats de Johor, Pahang, Negeri Sembilan, Selangor, Kedah , Perlis, Kelantan, Terengganu, Perak, Malacca i Penang s i amb la benedicci de Du ser per sempre un estat democrtic sobir i independent, fundat en els principis de llibertat i justcia, i sempre buscant el benestar i la felicitat del seu poble i el manteniment d'un una pau justa entre totes les nacions. Primer ministre Kuala Lumpur El dia 31 agost 1957

Angls
PROCLAIMATON OF INDEPENDENCE In the name of God, the Compassionate, the Merciful. Praise be to God, the Lord of the Universe and may the blessings and peace of God be upon His Messengers. WHEREAS the time has now arrived when the people of the Federation of Malaya will assume the status of a free independent and sovereign nation among nations of the World. AND WHEREAS by an agreement styled the Federation of Malaya Agreement, 1957, between Her Majesty the Queen and Their Highnesses the Rulers of the Malay States it was agreed that the Malay States of Johor, Pahang, Negeri Sembilan, Selangor, Kedah, Perlis, Kelantan, Terengganu and Perak and the former Settlements of Malacca and Penang should as from the 31st day of August, 1957, be formed into a new Federation of States by the name of the Federation of Malaya. AND WHEREAS it was further agreed between the parties to the said agreement that the Settlements of Malacca and Penang aforesaid should as from the said date cease to form part of Her Majestys dominions and that Her Majesty should cease to exercise any sovereignty over them. AND WHEREAS it was further agreed by the parties aforesaid that the Federation of Malaya Agreement, 1948, and all other agreements subsisting between Her Majesty the Queen and Their Highnesses the Rulers or any one of them immediately before the said date should be revoked as from the date and that all powers and jurisdiction of Her Majesty or of the Parliament of the United Kingdom in or in respect of the Settlements aforesaid or the Malay States or the Federation as a whole should come to an end. AND WHEREAS effect has been given to the Federation of Malaya Agreement, 1957, by Her Majesty the Queen, Their Highnesses the Rulers, the Parliament of the United Kingdom and the Legislatures of the Federation and of the Malay States. AND WHEREAS a constitution for the Government of the Federation of Malaya has been established as the supreme law thereof. AND WHEREAS by the Federal Constitution aforesaid provision is made to safeguard the rights and prerogatives of Their Highnesses the Rulers and the fundamental rights and liberties of the people and to provide for the peaceful and orderly advancement of the Federation of Malaya as a constitutional monarchy based on Parliamentary democracy. AND WHEREAS the Federal Constitution aforesaid having been approved by an Ordinance of the Federal Legislatures, by the Enactments of the Malay States and by resolutions of the Legislatures of Malacca and Penang has come into force on the 31st. day of August 1957, aforesaid. NOW, In the name of God the Compassionate, the Merciful, I TUNKU ABDUL RAHMAN PUTRA ibni ALMARHUM SULTAN ABDUL HAMID HALIMSHAH, PRIME MINISTER OF THE FEDERATION OF MALAYA, with the concurrence and approval of Their Highnesses the Rulers of the Malay States do hereby proclaim and declare on behalf of the people of the Malayan Federation that as from the thirty first day of August, of the year nineteen hundred and fifty seven, the Federation Of Malaya comprising the States of Johor, Pahang, Negeri Sembilan, Selangor, Kedah, Perlis, Kelantan, Terengganu, Perak, Malacca and Penang is and with Gods blessing shall be for ever a sovereign democratic and independent State founded upon the principles of liberty and justice and ever seeking the welfare and happiness of its people and the maintenance of a just peace among all nations. Prime Minister Kuala Lumpur 31st day of August 1957

Rhodesia, Salisbury, 11 de Novembre de 1965

Catal (Text a Revisar)
Mentre que en el curs de la histria els assumptes humans ha demostrat que pot ser necessari per a un poble per resoldre afiliaci poltica que l'han unit amb altres persones i assumir, entre d'altres nacions l'estat separat i igual a la que tenen dret: I mentre que en aquest cas, el respecte a les opinions de la humanitat exigeix que declari a altres nacions les causes que impulsen a assumir la plena responsabilitat dels seus propis assumptes: Per tot aix, el Govern de Rhodsia del Sud, per la present declaro: Aix s un fet histric indiscutible i acceptat que des de 1923 el Govern de Rhodsia han exercit els poders d'autogovern i han estat responsables pel progrs, el desenvolupament i el benestar dels seus pobles; Que el poble de Rhodsia haver demostrat la seva lleialtat a la Corona i dels seus parents i amics al Regne Unit i en altres llocs a travs de dues guerres mundials, i d'haver estat disposat a vessar la seva sang i donar dels seus bns en el que creu que s la mtua interessos dels amants de la llibertat, ara veig tot el que han apreciat a punt de ser destrossat contra les roques de la convenincia; Que el poble de Rhodsia han estat testimonis d'un procs que s destructiu dels preceptes aquests en els que ha estat la civilitzaci en un pas primitiu construts, que han vist els principis de la democrcia occidental, les normes de govern responsables i morals s'enfonsen en altres llocs, per, s'han mantingut ferms; Que el poble de Rhodsia totalment compatible amb les peticions del seu govern per la independncia sobirana, per han estat testimonis de la negativa constant del Govern del Regne Unit per accedir als seus precs; Que el govern del Regne Unit han demostrat aix que no estan disposats a concedir la independncia sobirana de Rhodsia en termes acceptables per al poble de Rhodsia, amb el que persisteix en el manteniment d'una jurisdicci injustificable Rhodsia, obstruint les lleis i els tractats amb altres estats i la conducta de la dels assumptes d'altres nacions i amb l'assentiment negar-se a les lleis necessries per al b pblic, tot aix en detriment de la pau en el futur la prosperitat, i el bon govern de Rhodsia; Que el Govern de Rhodsia tenen un llarg perode de temps amb pacincia i bona fe, va negociar amb el Govern del Regne Unit per a l'eliminaci de les limitacions restants collocats sobre ells i per a la concessi de la independncia sobirana; Que en la creena que la dilaci i demora en la vaga i ferir a la vida mateixa de la naci, el Govern de Rhodsia, considerem essencial que Rhodsia ha d'assolir, sense demora, la independncia sobirana, la justcia de la que est ms enll que es tracti; Ara, doncs, que el Govern de Rhodsia, en humil submissi a Du totpoders que controla les destinacions de les nacions, conscients que el poble de Rhodsia sempre han mostrat una lleialtat indestructible i la devoci a Sa Majestat la Reina i pregar ferventment perqu nosaltres i el poble de Rhodsia no es vegi afectada en la nostra determinaci de seguir exercint el nostre dret indiscutible per demostrar la mateixa lleialtat i devoci, i tractant de promoure el b com perqu la dignitat i la llibertat de tots els homes poden estar segurs, fer, pel present anunci, promulgar i adoptar donar a la gent de Rhodsia la Constituci figura en annex; God Save The Queen. Ats sota la nostra signatura a Salisbury el dia onze de novembre de l'any de Nostre Senyor 1965. (Signat pel primer ministre Ian Smith, primer ministre Adjunt Clifford Dupont, i els altres ministres del Govern de Rhodsia)

Angls
Whereas in the course of human affairs history has shown that it may become necessary for a people to resolve the political affiliations which have connected them with another people and to assume amongst other nations the separate and equal status to which they are entitled: And whereas in such event a respect for the opinions of mankind requires them to declare to other nations the causes which impel them to assume full responsibility for their own affairs: Now therefore, we, the Government of Rhodesia, do hereby declare: That it is an indisputable and accepted historic fact that since 1923 the Government of Rhodesia have exercised the powers of self-government and have been responsible for the progress, development and welfare of their people; That the people of Rhodesia having demonstrated their loyalty to the Crown and to their kith and kin in the United Kingdom and elsewhere through two world wars, and having been prepared to shed their blood and give of their substance in what they believed to be the mutual interests of freedom-loving people, now see all that they have cherished about to be shattered on the rocks of expediency; That the people of Rhodesia have witnessed a process which is destructive of those very precepts upon which civilization in a primitive country has been built, they have seen the principles of Western democracy, responsible government and moral standards crumble elsewhere, nevertheless they have remained steadfast; That the people of Rhodesia fully support the requests of their government for sovereign independence but have witnessed the consistent refusal of the Government of the United Kingdom to accede to their entreaties; That the government of the United Kingdom have thus demonstrated that they are not prepared to grant sovereign independence to Rhodesia on terms acceptable to the people of Rhodesia, thereby persisting in maintaining an unwarrantable jurisdiction over Rhodesia, obstructing laws and treaties with other states and the conduct of affairs with other nations and refusing assent to laws necessary for the public good, all this to the detriment of the future peace, prosperity and good government of Rhodesia; That the Government of Rhodesia have for a long period patiently and in good faith negotiated with the Government of the United Kingdom for the removal of the remaining limitations placed upon them and for the grant of sovereign independence; That in the belief that procrastination and delay strike at and injure the very life of the nation, the Government of Rhodesia consider it essential that Rhodesia should attain, without delay, sovereign independence, the justice of which is beyond question; Now therefore, we the Government of Rhodesia, in humble submission to Almighty God who controls the destinies of nations, conscious that the people of Rhodesia have always shown unswerving loyalty and devotion to Her Majesty the Queen and earnestly praying that we and the people of Rhodesia will not be hindered in our determination to continue exercising our undoubted right to demonstrate the same loyalty and devotion, and seeking to promote the common good so that the dignity and freedom of all men may be assured, do, by this proclamation, adopt enact and give to the people of Rhodesia the constitution annexed hereto; God Save The Queen. Given under Our Hand at Salisbury this eleventh day of November in the Year of Our Lord one thousand nine hundred and sixty five. (Signed by Prime Minister Ian Smith, Deputy Prime Minister Clifford Dupont, and the other Ministers of the Government of Rhodesia)

Letonia, Riga, 21 dAbril de 1990

Catal (Text a revisar)
Desprs d'establir que la Repblica de Letnia de jure, s un pas sobir i que per la voluntat del seu poble ha de ser independent, el Soviet Suprem va dictaminar: 1. Per reconixer la prioritat de les lleis internacionals sobre les lleis nacionals.Per mantenir com illegtima del tractat entre l'URSS i Alemanya, de 23 d'agost de 1939, i la consegent liquidaci de la independncia de Letnia com a resultat de l'agressi militar sovitica el 17 de juny de 1940. 2. Per proclamar la "Declaraci sobre l'adhesi de Letnia a la Uni Sovitica", de 21 de juliol de 1940, la nul litat des del moment de l'adopci. 3. Per tornar a establir l'autoritat de la Constituci de Letnia. El nom oficial de l'Estat de Letnia s la Repblica de Letnia, en definitiva Letnia. 4. Per suspendre la Constituci de Letnia fins que una nova edici que s'adopti, a excepci dels articles, que de conformitat amb l'article 77 de la Constituci noms pot ser modificada si es presenta a un referndum nacional: 1. Letnia s una repblica democrtica independent. 2. El poder sobir de l'Estat de Letnia es resideix en el poble de Letnia. 3. El territori de l'Estat de Letnia, dins de les fronteres establertes pels acords internacionals, es compon de Vidzeme, Latgale, Kurzeme i Zemgale. 6. El Saeima ser elegit en les eleccions generals, igual i directe, i per vot secret sobre la base de representaci proporcional. L'article 6 s'aplica quan les institucions governamentals de la Letnia independent han estat restaurades, que concedeixen les eleccions lliures. 5. Per establir un perode de transici a la independncia de facto fins a la primera sessi del nou Saeima. Durant el perode transitori, el ms alt poder de l'Estat ser el Consell Suprem de la Repblica de Letnia. 6. Durant el perode transitori de la Constituci de la Repblica Socialista Sovitica de Letnia i altres lleis de la Repblica Socialista Sovitica de Letnia en vigor en el moment en qu es realitzi la declaraci es pot aplicar sempre que no siguin contraris als articles 1, 2, 3, i 6 de la Constituci de Letnia. Les disputes sobre l'aplicabilitat de les lleis, ser resolt pel Tribunal Constitucional.Durant el perode transitori, les lleis s'han de fer, o modificats pel Consell Suprem. 7. Per constituir un comit, que elaborar una nova edici de la Constituci de Letnia, adequada a l'actual situaci poltica, econmica i social de Letnia. 8. D'acord amb normes internacionals de drets humans, per concedir els drets socials, econmics i culturals, aix com les llibertats poltiques, als ciutadans de Letnia i altres pasos, que resideixen al territori de Letnia. Aix s'aplicaran plenament als ciutadans de la Uni Sovitica, que va triar residir a Letnia sense la seva ciutadania. 9. Per construir relacions de Letnia i la Uni Sovitica sobre el tractat de pau de Letnia i la Uni Sovitica, d'11 d'agost de 1920, en qu la Uni Sovitica reconeix la independncia de Letnia i eterna per a la qual encara est en vigor.Per constituir una comissi per a les negociacions amb la Uni Sovitica.

Angls
After establishing that the Republic of Latvia de jure is a sovereign country and that by the will of its people it should be independent, the Supreme Soviet ruled: 1. To recognize the priority of international laws over national laws. To hold to be illegitimate the treaty between the USSR and Germany of 23 August 1939, and the consequent liquidation of independence of Latvia resulting from Soviet military aggression on 17 June 1940. 2. To proclaim the declaration "On accession of Latvia to Soviet Union" of 21 July 1940, to be void from the moment of adoption.

3. To re-establish the authority of the Constitution of Latvia. The official name of the state of Latvia is the Republic of Latvia, in short Latvia. 4. To suspend the Constitution of Latvia until a new edition is adopted, except for the articles, which in accordance with the 77 article of the Constitution can only be amended if submitted to a national referendum: 1. Latvia is an independent democratic republic. 2. The sovereign power of the State of Latvia is vested in the people of Latvia. 3. The territory of the State of Latvia, within the borders established by international agreements, consists of Vidzeme, Latgale, Kurzeme and Zemgale. 6. The Saeima shall be elected in general, equal and direct elections, and by secret ballot based on proportional representation. Article 6 shall be applied when the governmental institutions of independent Latvia have been restored, which grant free elections. 5. To set a period of transition to de facto independence until the first session of the new Saeima. During the transitional period the highest power of the state shall be the Supreme Council of the Republic of Latvia. 6. During the transitional period the Constitution of the Latvian SSR and other laws of the Latvian SSR in force at the time when the declaration was made may be applicable as long as they do not contradict articles 1, 2, 3, and 6 of the Constitution of Latvia. Disputes over the applicability of laws shall be resolved by the Constitutional Court. During the transitional period laws shall be made or amended only by the Supreme Council. 7. To constitute a committee, which will elaborate a new edition of the Constitution of Latvia, suitable to the current political, economic and social state of Latvia. 8. In accordance with international human rights, to grant social, economic and cultural rights, as well as political freedoms, to the citizens of Latvia and other countries, who reside in the territory of Latvia. This shall fully apply to those citizens of the Soviet Union who chose to reside in Latvia without its citizenship. 9. To build Latvian-Soviet relationships upon the Latvian-Soviet peace treaty of 11 August 1920, in which the Soviet Union recognizes eternal independence for Latvia and which is still in force. To constitute a committee for negotiations with USSR.

PARLAMENT DE CROCIA

Sobre la base de l'article 140 Pargraf I de la Constituci de la RepubIike Croata. Parlament croat va aprovar Declaraci sobre la Sobirania i Independncia de Crocia A partir de tretze tradici antiga llei sobre el terreny entre l'Adritic, el Drava i Mura, la conscincia del poble croat sobre la identitat vIastitom conservat i el dret a la identitat i la independncia d'un Estat sobir i independent de Crocia. A causa de les circumstncies histriques. nalazei a la frontera entre l'est i l'oest kranstva dos a sovint civilitzacions en conflicte i les cultures dels diversos interessos poltics, econmics i d'altra mena, el poble croat durant segles va defensar el seu Estat nacional, i per tant la gent de la frontera oest de la seva ptria, la naci croata s'ha executat entitat, en els mbits nacional croat governants i el Parlament de forma independent o en unions personals i contractuals i l'estat dret aliances amb altres nacions, per pazei encara despert per mantenir la seva antiga identitat i la sobirania del poble croat es conserva en les condicions ms dures potvijesnim part del seu espai nacional i la capital Zagreb amb totes caracterstiques dels criadors de la sobirania de l'Estat croat i vehicles que es trobaven - desprs que els governants locals - el Parlament croat i els virreis croats que estan autoritzats virrei en el moment en qu el Regne de Crocia es va associar amb altres pasos, el Parlament croat ha conservat les tradicions de dret croat histric i va donar la condici d'Estat croat a la general histria. Vost s benvingut per al poble croat s un dels ms antics de construcci de l'Estat-pobles histrics d'Europa. II. Durant centralistikoga va imposar un sistema totalitari i Iugoslvia, Crocia no va ser capa de promoure i protegir els seus interessos, poltics, econmics, culturals, etc, i s per tant un esfor constant per reforar la dissoluci de Iugoslvia. Avui dia ens enfrontem als intents de rebel li organitzada i el terrorisme, encoratjat fora del croat violar l'ordre constitucional i la integritat de la de Crocia, per cert. perqu deixin d'aplicar la voluntat del poble croat i tots els ciutadans croats que oitovana les eleccions i promulgada en la Constituci de Crocia, i en particular el referndum sobre la sobirania, la independncia i autonomia en relaci amb les altres repbliques de Iugoslvia i els pasos vens. El poble croat juntament amb totes les persones que es consideren a Crocia com la seva ptria, decidits a defensar totes les forces de la seva independncia i la integritat territorial de qualsevol la agressi. III. La Repblica de Crocia s un Estat democrtic, jurdic i social, en el qual els ms alts valors de l'ordre constitucional: la llibertat, la igualtat. nacional per a la igualtat, la pau, la justcia social, el respecte dels drets humans, el pluralisme i la inviolabilitat de la propietat, la conservaci de l'entorn natural i artificial i un sistema democrtic entre partits. La Repblica de Crocia garanteix als serbis a Crocia i totes les minories nacionals que viuen al seu territori respectin tots els drets humans i civils, especialment la llibertat d'expressi i el manteniment de la llengua nacional i la cultura, i l'organitzaci poltica. La Repblica de Crocia es protegeixin els drets i interessos dels seus ciutadans, independentment dels seus antecedents religiosos, tnics i racials. La Repblica de Crocia garanties, d'acord amb les normes del dret internacional, altres pasos i organitzacions internacionals que es duen a terme plena i fidelment tots els drets i obligacions que el successor legal de l'antiga Iugoslvia en la part relativa a la Repblica de Crocia. IV. La Repblica de Crocia i la Repblica Federativa de Iugoslvia per les constitucions anteriors i Iugoslvia tenien dret a la lliure determinaci, incls el dret a la secessi. La Repblica de Crocia com a estats independents i sobirans, que fins ara una part dels seus drets de sobirania exercits en com amb les altres

repbliques i provncies autnomes de Iugoslvia, va canviar la seva posici i estat legal actitud cap Iugoslvia. pristajui de participar en algunes de les seves institucions i serveis d'inters mutu en la funci de la dissociaci. Si b hi ha una dissociaci per determinar els drets i obligacions, o la part de la croata de tots els bns mobles i immobles i dels drets de l'ex Iugoslvia. Proclamaci de la Constituci sobre la independncia de la Repblica de Crocia otpoinje procs de desvinculaci de les altres repbliques i Iugoslvia. elei sotmetre a aquest procediment abans d'acabar d'una manera democrtica i pacfica, respectant els interessos de totes les repbliques i provncies autnomes que representen l'antiga Iugoslvia. Proclamaci de la Constituci sobre la independncia assolit els requisits per al reconeixement de Crocia com una entitat internacional-legal, quin ser el President i el Govern de Crocia a adoptar totes les mesures determinades. Aquesta decisi dels lmits constitucionals de la present convertit a la frontera amb Crocia a altres repbliques i pasos vens, ex Iugoslvia. En l'mbit de la croata aplicar noms les lleis aprovades pel Parlament croat, i fins desprs de la desintegraci de les regulacions federals que no han estat invalidades. Qualsevol pregunta en aquest punt no es pot resoldre, com ara la posici de la JNA, la diplomcia federal. distribuci conjunta dels drets i obligacions es regiran, ja sigui per acord especial - un contracte entre el croat i altres entitats federals, i en el procs de desintegraci de Iugoslvia. Si b hi ha una separaci, la Repblica de Crocia reconeix noms aquelles institucions federals que decideix sobre la base de la paritat i el consentiment. Les autoritats federals no poden actuar en territori croat, llevat que el Govern de Crocia per a cada cas temporalment anul lat.

La Repblica de Crocia la retirada dels seus representants en el Consell Federal de l'Assemblea de la Repblica Federativa Socialista. el mandat ha expirat, i la seva existncia no s necessria en el procs de desintegraci. Crocia considera que el Consell de repbliques i provncies poden exercir la funci d'examen parlamentari dels problemes de dissociaci. V. Repblica de Crocia reconeix la plena sobirania i subjectivitat internacional que sorgeixin nous estats dissoluci de Iugoslvia en les fronteres actuals de la RFSY i dins dels lmits establerts per la seva constituci passat mutu o per mutu acord de manera democrtica. L'establiment de la independncia i la sobirania de la Repblica de Crocia no vol trencar amb les altres repbliques o interrupcions en les relacions econmiques, de transport i financers o de negocis. La Repblica de Crocia s'establir una relaci especial amb la Repblica d'Eslovnia, la creaci de l'aliana de dos estats sobirans independents. La Repblica de les trucades de Crocia i altres repbliques de l'antiga Repblica Federativa Socialista a la creaci d'una uni d'estats sobirans en els segents supsits: el reconeixement mutu de la sobirania nacional i la integritat territorial, el respecte mutu, el reconeixement del pluralisme poltic i l'economia de la democrcia, el pluralisme i el mercat, el respecte a la propietat efectiva dels drets humans, les minories nacionals i artificials altre valors del mn lliure. i la disposici de l'acord recproc i un acord sobre totes les qestions contencioses que existeixen entre les diferents repbliques estats sobirans. La Repblica de Crocia es basa en la premissa que una aliana d'estats sobirans amb Eslovnia i amb les altres repbliques. basat en una base contractual, voluntria i comunitat d'interessos. podria ser de benefici per a totes les repbliques de l'antiga Iugoslvia, sempre que els interessos mutus sn respectades per les regulacions pertinents del dret internacional, en particular aquells en qu es basa i els hidrats de la Comunitat Europea, ja que mostra la vitalitat dels principis i l'eficcia prctica i que sn signes de voluntat final i el conveni Estats sobirans, l'adhesi a la Comunitat Europea, per garantir la pau, la prosperitat i uvavanje internacional. Classe: 010-03/91-02/05 Zagreb. 25 Juny de 1991. PARLAMENT DE CROCIA El president del Consell de la tasca conjunta John Matthias, pf El president del Consell dels municipis

Luka Bebic, Dipl. ci, pf President del Consell Soci-Poltic Veki John, pf President del Parlament Europeu Dr Zarko Domljan mp

Moldavia, Chisinau, 27 dAgost de 1991 Catal (text a revisar)

EL PARLAMENT DE LA REPBLICA DE MOLDVIA, constitut desprs d'unes eleccions lliures i democrtiques, tenint en compte la histria millenria del nostre poble i la seva condici d'Estat ininterrompuda dins la seva zona histrica i tnica de la seva fabricaci nacional, tenint en compte els actes de desmembrament del seu territori nacional entre 1775 i 1812 per ser contradictria amb el dret histric del seu poble i l'alada judicial del principat de Moldvia, els actes recordat per tota l'evoluci histrica i la lliure voluntat de la poblaci de Bessarbia i Bucovina, subratllant l'existncia dels moldaus en Transnstria, una part component del territori histric i tnic del nostre poble, reconeixent que les declaracions de molts parlaments de molts estats consideren l'acord del 23 d'agost de 1939, entre el Govern de la URSS i el govern d'Alemanya nul ab initio i la demanda que les conseqncies poltiques i judicials dels anteriors s'eliminaran, un fet va revelar tamb per la declaraci de la conferncia internacional "El pacte Molotov-Ribbentrop i les seves conseqncies en Besarabia", adoptat el 28 de juny de 1991, assenyalant que, sense la consulta prvia a la poblaci de Bessarbia, Bucovina septentrional i Herta Districte, van ocupar per la fora el 28 de juny de 1940 com aix com el Socialista Sovitica de Moldvia Repblica Autnoma (Transnstria), creada el 12 d'octubre de 1924, la Suprema sovitic de la URSS, per infringir les seves prerrogatives constitucionals, va aprovar la "Llei de l'URSS sobre l'establiment de la Repblica Socialista Sovitica de Moldvia", el 2 d'agost de 1940, i va emetre el seu Presdium "El Decret sobre les fronteres entre la Repblica Socialista Sovitica d'Ucrana i la Repblica Socialista Sovitica de Moldvia ", el 4 de novembre de 1940, els actes judicials de manera que, en absncia de tot fonament jurdic real, s'ha tractat de justificar el desmantellament d'aquests territoris i la incorporaci de la nova repblica a l'URSS, recordant que durant els ltims anys, el moviment democrtic d'alliberament nacional de la poblaci de la Repblica de Moldvia va reafirmar les seves aspiracions per la llibertat, la independncia i la unitat nacional, expressada en els documents finals de la Gran Reuni Nacional de Chisinau el 27 d'agost de 1989, 16 de desembre, 1990 i 27 d'agost de 1991, les lleis i les decisions del Parlament de la Repblica de Moldvia sobre les lleis com la reintroducci de la llengua romanesa a l'Estat i l'alfabet llat el 31 d'agost de 1989, la bandera de l'estat el 27 d'abril de 1990, l'estat emblema en 3 novembre 1990 i el canvi del nom oficial de la Repblica el 23 de maig de 1991, prenent com a base la declaraci relativa a la sobirania de l'Estat de la Repblica de Moldvia, aprovada pel Parlament el 23 de juny de 1990, i el fet que la poblaci de la Repblica de Moldvia, per dret propi com a poble sobir, no va participar en el referndum sobre la conservaci de la URSS, que va tenir lloc el 17 de mar de 1991, tot i les pressions exercides pels rgans estatals de l'URSS,

tenint en compte els processos irreversibles que tenen lloc a Europa i en altres parts del mn demanant per la democrcia, la llibertat i la unitat nacional, per l'establiment d'un estat de dret i la transformaci cap a un mercat lliure, reafirmant la igualtat de drets dels pobles i el seu dret a la lliure determinaci, tal com s'estableix a la Carta de les Nacions Unides, l'Acta Final d'Hlsinki i les normes del dret internacional relatius a l'anterior, tenint en compte, a la vista de tot l'anterior, que el temps ha arribat perqu l'anunci d'una actuaci judicial, d'acord amb la histria del nostre poble i les normes morals de dret internacional, Proclama solemnement, en virtut del dret d'autodeterminaci dels pobles, en nom de tota la poblaci de la Repblica de Moldvia, i davant de tot el mn, que: LA REPBLICA DE MOLDVIA s un Estat sobir, independent i democrtic, lliure de decidir el seu present i futur, sense cap ingerncia exterior, conformitat amb els ideals i aspiracions de les persones dins la seva zona histrica i tnica de les seves decisions nacionals. En la seva qualitat d'Estat sobir i independent, la REPBLICA DE MOLDVIA, per aquesta demana a tots els estats i governs del mn a reconixer la independncia de la Repblica de Moldvia, proclamat pel Parlament lliurement elegit de la Repblica i est disposat a establir relacions poltiques, econmiques i culturals, aix com qualsevol altre tipus de relaci amb l'inters com dels pasos europeus i tots els altres els pasos del mn, i est disposada a establir relacions diplomtiques amb l'anterior, de conformitat amb les normes del dret internacional i la prctica comuna en aquest assumpte, Demana a les Nacions Unides a admetre a la Repblica de Moldvia com a membre de ple dret de l'Organitzaci mundial i els seus organismes especialitzats, declara que est disposat a complir amb l'Acta Final d'Hlsinki i la Carta de Pars per a una nova Europa, igualment solliciten l'ingrs a la CSCE i els seus mecanismes, amb igualtat de drets, demana a la Uni Sovitica per iniciar les negociacions amb el Govern de la Repblica de Moldvia posar terme a l'estat illegal de l'ocupaci i l'annexi i la retirada de les tropes sovitiques al seu territori nacional, decideix que hi ha altres lleis que han de ser respectades en el seu territori, per els que estan en conformitat amb la Constituci de la Repblica, les lleis i dels actes jurdics adoptats pels rgans legalment constitudes de la Repblica de Moldvia. garanteix l'exercici dels drets socials, econmics, culturals i poltics de tots els ciutadans de la Repblica de Moldvia, inclosos els dels grups nacionals, tnics, religiosos i lingstics, de conformitat amb les disposicions de l'Acta Final d'Hlsinki i els documents adoptats posteriorment, aix com la Carta de Pars per a una nova Europa. AJUDANS DU! Adoptada a Chisinau, pel Parlament de la Repblica de Moldvia en aquest dia, el 27 d'agost de 1991.

http://www.moldova.org/page/declaration-of-independence-of-the-republic-of-moldova-487eng.html

Kosovo, Pristina, 2 de febrer del 2008

Catal (Text a Revisar)
Diumenge 2008.02.17

Assemblea de Kosovo, Convocada en una reuni extraordinria el 17 de febrer de 2008, a Prstina, la capital de Kosovo, Responent a la crida del poble per construir una societat que honora la dignitat humana i afirma l'orgull i el propsit dels seus ciutadans, Compromesos per enfrontar el dolors llegat del passat recent en un esperit de reconciliaci i perd, Dedicada a protegir, promoure i honrar la diversitat del nostre poble, Reafirmant la nostra voluntat d'integrar plenament en la famlia euroatlntica de democrcies, Observar que Kosovo s un cas especial derivat de la no-consensual dissoluci de Iugoslvia i no s un precedent per a qualsevol altra situaci, Recordant els anys de guerra i la violncia a Kosovo, que va inquietar la conscincia de tots els pobles civilitzats, Agrats que el 1999 va intervenir el mn, eliminant aix la governabilitat de Belgrad sobre Kosovo i la col locaci de Kosovo sota l'administraci provisional de les Nacions Unides, Orgullosos de que Kosovo s'ha desenvolupat des de llavors funcionals i multitniques institucions de la democrcia que expressen lliurement la voluntat dels nostres ciutadans, Recordant els anys de les negociacions de patrocini internacional entre Belgrad i Pristina sobre la qesti de la nostra condici poltica futura, Lamentant que cap resultat mtuament acceptable estat era possible, malgrat el comproms de bona fe dels nostres lders, Confirmant que les recomanacions de l'enviat especial de l'ONU, Martti Ahtisaari, Kosovo i proporcionar un marc general per al seu desenvolupament futur i estan en lnia amb els ms alts estndards europeus de drets humans i bon govern, Decidit a veure el nostre estat de resoldre per tal de donar ms claredat la nostra gent sobre el seu futur, anar ms enll dels conflictes del passat i aprofitar tot el potencial democrtic de la nostra societat, Honrar a tots els homes i dones que van fer grans sacrificis per construir un futur millor per a Kosovo, Aprova Kosovo DECLARACI DE INDIPENDENCE 1. Nosaltres, els lders democrticament elegits del nostre poble, declarem a Kosovo a ser un Estat independent i sobir. Aquesta declaraci reflecteix la voluntat del nostre poble i s de plena conformitat amb les recomanacions de l'enviat especial de l'ONU Martti Ahtisaari i la seva proposta integral d'acord sobre l'estatut de Kosovo. 2. Nosaltres declarem a Kosovo a ser una repblica democrtica, laica i multitnica, guiat pels principis de

protecci de la no discriminaci i la igualtat davant la llei. Anem a protegir i promoure els drets de totes les comunitats de Kosovo i crear les condicions necessries per a la seva participaci efectiva en els processos poltics i de presa de decisions. 3. Acceptem plenament les obligacions de Kosovo contingudes en el Pla Ahtisaari, i donar la benvinguda el marc que es proposa per guiar Kosovo en els propers anys. Anem a posar en prctica en la seva totalitat, incloent les obligacions mitjanant l'adopci prioritria de la legislaci inclosa en l'annex XII, en particular els que protegeixen i promouen els drets de les comunitats i els seus membres. 4. Ens comprometem a adoptar tan aviat com sigui possible una Constituci que consagra el nostre comproms de respectar els drets humans i les llibertats fonamentals de tots els nostres ciutadans, en particular, tal com es defineixen en el Conveni Europeu de Drets Humans. La Constituci haur d'incorporar tots els principis pertinents del Pla d'Ahtisaari i s'adoptar a travs d'un procs democrtic i deliberatiu. 5. Donem la benvinguda a suport continu de la comunitat internacional del nostre desenvolupament democrtic a travs de presncies internacionals establertes a Kosovo sobre la base de l'ONU Consell de Seguretat de la resoluci 1244 (1999). Convidem i donem la benvinguda amb una presncia internacional civil per supervisar la nostra aplicaci del Pla Ahtisaari, i la Uni Europea i liderat per la regla de la missi de la llei. Tamb convidem i donem la benvinguda al Tractat de l'Atlntic Nord per mantenir el lideratge de la presncia militar internacional a Kosovo i implementar les responsabilitats que li assigna el Consell de Seguretat de la resoluci 1244 (1999) i el Pla Ahtisaari, fins al moment en qu les institucions de Kosovo sn capa d'assumir aquestes responsabilitats. Anem a cooperar plenament amb aquestes presncies per garantir la pau el futur de Kosovo, la prosperitat i l'estabilitat. 6. Per raons de cultura, la geografia i la histria, creiem que el nostre futur est en la famlia europea. Per aix, declarem la nostra intenci de prendre totes les mesures necessries per facilitar la plena pertinena a la Uni Europea tan aviat com sigui possible i posar en prctica les reformes necessries per a la integraci europea i euroatlntica. 7. Expressem la nostra profunda gratitud a les Nacions Unides per la tasca que ha fet que ens ajudi a la recuperaci i reconstrucci de la guerra i construir les institucions de la democrcia. Estem compromesos a treballar de manera constructiva amb les Nacions Unides a mesura que continua la seva tasca en el prxim perode. 8. Amb la independncia ve el deure dels membres responsables de la comunitat internacional. Acceptem plenament aquest deure i es regir pels principis de la Carta de les Nacions Unides, l'Acta Final d'Hlsinki, altres actes de l'Organitzaci per la Seguretat i la Cooperaci a Europa, i les obligacions legals internacionals i els principis de cortesia internacional que marquen les relacions entre els Estats . Kosovo tindr les seves fronteres internacionals com s'estableix a l'annex VIII del Pla Ahtisaari, i respectar plenament la sobirania i la integritat territorial de tots els nostres vens. Kosovo tamb s'abstindran de l'amenaa o l's de la fora en qualsevol forma incompatible amb els propsits de les Nacions Unides. 9. Per la present, assumir les obligacions internacionals de Kosovo, inclosos els celebrats en el nostre nom per la Missi d'Administraci Provisional de les Nacions Unides a Kosovo (UNMIK) i dels tractats i altres obligacions de l'antiga Repblica Socialista Federativa de Iugoslvia a la qual estem obligats com una antiga part constituent , incloent les Convencions de Viena sobre relacions diplomtiques i consulars. Anem a cooperar plenament amb el Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslvia. Tenim la intenci de sol licitar la seva admissi en organitzacions internacionals, en qu Kosovo es busquen contribuir a la recerca de la pau i l'estabilitat internacionals. 10. Kosovo declara el seu comproms amb la pau i l'estabilitat a la nostra regi del sud-est d'Europa. La nostra independncia porta a la seva fi el procs de dissoluci violenta de Iugoslvia. Si b aquest procs ha estat un any dolors, treballarem sense descans per contribuir a una conciliaci que permeti el sud-est d'Europa per anar ms enll dels conflictes del nostre passat i forjar nous llaos de cooperaci regional. Per tant, haur de treballar juntament amb els nostres vens per avanar en un futur europeu com. 11. Expressem, en particular, el nostre desig d'establir bones relacions amb tots els nostres vens, inclosa la Repblica de Srbia, amb qui tenim profunds llaos histrics, comercials i socials que volem desenvolupar en un futur prxim. Continuarem els nostres esforos per contribuir a les relacions d'amistat i cooperaci amb la Repblica de Srbia, mentre que la promoci de la reconciliaci entre els nostres pobles. 12. Per la present afirmem clarament, especficament, i de manera irrevocable, que Kosovo est legalment obligat a complir amb les disposicions contingudes en aquesta Declaraci, incloent, en particular, les obligacions perqu en el marc del Pla Ahtisaari. En tots aquests assumptes, que actuar d'acord amb els principis del dret internacional i les resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, inclosa la resoluci 1244 (1999). Declarem pblicament que tots els Estats tenen dret a confiar en aquesta declaraci, i una crida perqu s'estenen a nosaltres el seu suport i amistat. D-001 Pristina, 17 febrer 2008 President de l'Assemblea de Kosovo Jakup Krasniqi

Angls:
Sunday, 17.02.2008

Assembly of Kosovo, Convened in an extraordinary meeting on February 17, 2008, in Pristine, the capital of Kosovo, Answering the call of the people to build a society that honors human dignity and affirms the pride and purpose of its citizens, Committed to confront the painful legacy of the recent past in a spirit of reconciliation and forgiveness, Dedicated to protecting, promoting and honoring the diversity of our people, Reaffirming our wish to become fully integrated into the Euro-Atlantic family of democracies, Observing that Kosovo is a special case arising from Yugoslavia's non-consensual breakup and is not a precedent for any other situation, Recalling the years of strife and violence in Kosovo, that disturbed the conscience of all civilised people, Grateful that in 1999 the world intervened, thereby removing Belgrade's governance over Kosovo and placing Kosovo under United Nations interim administration, Proud that Kosovo has since developed functional, multi-ethnic institutions of democracy that express freely the will of our citizens, Recalling the years of internationally-sponsored negotiations between Belgrade and Pristina over the question of our future political status, Regretting that no mutually-acceptable status outcome was possible, in spite of the good-faith engagement of our leaders, Confirming that the recommendations of UN Special Envoy Martti Ahtisaari provide Kosovo with a comprehensive framework for its future development and are in line with the highest European standards of human rights and good governance, Determined to see our status resolved in order to give our people clarity about their future, move beyond the conflicts of the past and realise the full democratic potential of our society, Honoring all the men and women who made great sacrifices to build a better future for Kosovo, Approves KOSOVA DECLARATION OF INDIPENDENCE 1. We, the democratically-elected leaders of our people, hereby declare Kosovo to be an independent and sovereign state. This declaration reflects the will of our people and it is in full accordance with the recommendations of UN Special Envoy Martti Ahtisaari and his Comprehensive Proposal for the Kosovo Status Settlement. 2. We declare Kosovo to be a democratic, secular and multi-ethnic republic, guided by the principles of nondiscrimination and equal protection under the law. We shall protect and promote the rights of all communities in Kosovo and create the conditions necessary for their effective participation in political and decision-making processes. 3. We accept fully the obligations for Kosovo contained in the Ahtisaari Plan, and welcome the framework it proposes to guide Kosovo in the years ahead. We shall implement in full those obligations including through priority adoption of the legislation included in its Annex XII, particularly those that protect and promote the rights of communities and their members. 4. We shall adopt as soon as possible a Constitution that enshrines our commitment to respect the human rights and fundamental freedoms of all our citizens, particularly as defined by the European Convention on Human Rights. The Constitution shall incorporate all relevant principles of the Ahtisaari Plan and be adopted through a democratic and deliberative process. 5. We welcome the international community's continued support of our democratic development through international presences established in Kosovo on the basis of UN Security Council resolution 1244 (1999). We

invite and welcome an international civilian presence to supervise our implementation of the Ahtisaari Plan, and a European Union-led rule of law mission. We also invite and welcome the North Atlantic Treaty Organization to retain the leadership role of the international military presence in Kosovo and to implement responsibilities assigned to it under UN Security Council resolution 1244 (1999) and the Ahtisaari Plan, until such time as Kosovo institutions are capable of assuming these responsibilities. We shall cooperate fully with these presences to ensure Kosovo's future peace, prosperity and stability. 6. For reasons of culture, geography and history, we believe our future lies with the European family. We therefore declare our intention to take all steps necessary to facilitate full membership in the European Union as soon as feasible and implement the reforms required for European and Euro-Atlantic integration. 7. We express our deep gratitude to the United Nations for the work it has done to help us recover and rebuild from war and build institutions of democracy. We are committed to working constructively with the United Nations as it continues its work in the period ahead. 8. With independence comes the duty of responsible membership in the international community. We accept fully this duty and shall abide by the principles of the United Nations Charter, the Helsinki Final Act, other acts of the Organization on Security and Cooperation in Europe, and the international legal obligations and principles of international comity that mark the relations among states. Kosovo shall have its international borders as set forth in Annex VIII of the Ahtisaari Plan, and shall fully respect the sovereignty and territorial integrity of all our neighbors. Kosovo shall also refrain from the threat or use of force in any manner inconsistent with the purposes of the United Nations. 9. We hereby undertake the international obligations of Kosovo, including those concluded on our behalf by the United Nations Interim Administration Mission in Kosovo (UNMIK) and treaty and other obligations of the former Socialist Federal Republic of Yugoslavia to which we are bound as a former constituent part, including the Vienna Conventions on diplomatic and consular relations. We shall cooperate fully with the International Criminal Tribunal for the Former Yugoslavia. We intend to seek membership in international organisations, in which Kosovo shall seek to contribute to the pursuit of international peace and stability. 10. Kosovo declares its commitment to peace and stability in our region of southeast Europe. Our independence brings to an end the process of Yugoslavia's violent dissolution. While this process has been a painful one, we shall work tirelessly to contribute to a reconciliation that would allow southeast Europe to move beyond the conflicts of our past and forge new links of regional cooperation. We shall therefore work together with our neighbours to advance a common European future. 11. We express, in particular, our desire to establish good relations with all our neighbours, including the Republic of Serbia with whom we have deep historical, commercial and social ties that we seek to develop further in the near future. We shall continue our efforts to contribute to relations of friendship and cooperation with the Republic of Serbia, while promoting reconciliation among our people. 12. We hereby affirm, clearly, specifically, and irrevocably, that Kosovo shall be legally bound to comply with the provisions contained in this Declaration, including, especially, the obligations for it under the Ahtisaari Plan. In all of these matters, we shall act consistent with principles of international law and resolutions of the Security Council of the United Nations, including resolution 1244 (1999). We declare publicly that all states are entitled to rely upon this declaration, and appeal to them to extend to us their support and friendship. D- 001 Pristina, 17 February 2008 President of the Assembly of Kosova Jakup KRASNIQI

Cuba (Descartat)

Al levantarnos armados contra la opresin del tirnico gobierno espaol, siguiendo la costumbre establecida en todos los pases civilizados, manifestamos al mundo las causas que nos han obligado a dar este paso, que en demanda de mayores bienes, siempre produce trastornos inevitables, y los principios que queremos cimentar sobre las ruinas de lo presente para felicidad del porvenir.

Nadie ignora que Espaa gobierna la isla de Cuba con un brazo de hierro ensangrentado; no slo no la deja seguridad en sus propiedades, arrogndose la facultad de imponerla tributos y contribuciones a su antojo, sino que tenindola privada de toda libertad poltica, civil y religiosa, sus desgraciados hijos se ven expulsados de su suelo a remotos climas o ejecutados sin forma de proceso, por comisiones militares establecidas en plena paz, con mengua del poder civil. La tiene privada del derecho de reunin, como no sea bajo la presidencia de un jefe militar; no puede pedir el remedio a sus males, sin que se le trate como rebelde, y no se le concede otro recurso que callar y obedecer. La plaga infinita de empleados hambrientos que de Espaa nos inunda, nos devora el producto de nuestros bienes y de nuestro trabajo; al amparo de la desptica autoridad que el gobierno espaol pone en sus manos y priva a nuestros mejores compatriotas de los empleos pblicos, que requiere un buen gobierno, el arte de conocer cmo se dirigen los destinos de una nacin; porque auxiliadas del sistema restrictivo de enseanza que adopta, desea Espaa que seamos tan ignorantes que no conozcamos nuestros sagrados derechos, y que si los conocemos no podemos reclamar su observancia en ningn terreno. Amada y considerada esta Isla por todas las naciones que la rodean, que ninguna es enemiga suya, no necesita de un ejrcito ni de una marina permanente, que agotan con sus enormes gastos, hasta las fuentes de la riqueza pblica y privada; y sin embargo, Espaa nos impone en nuestro territorio una fuerza armada que no lleva otro objeto que hacernos doblar el cuello al yugo frreo que nos degrada. Nuestros valiosos productos, mirados con ojeriza por las repblicas de los pueblos mercantiles extranjeros que provoca el sistema aduanero de Espaa para coartarles su comercio, si bien se venden a grandes precios con los puertos de otras naciones, aqu, para el infeliz productor, no alcanzan siquiera para cubrir sus gastos: de modo que sin la feracidad de nuestros terrenos, pereceramos en la miseria. En suma, la isla de Cuba no puede prosperar, porque la inmigracin blanca, nica que en la actualidad nos conviene, se ve alejada de nuestras playas por la innumerables trabas con que se la enreda y la prevencin y ojeriza con que se la mira. As pues, los cubanos no pueden hablar, no pueden escribir, no pueden siquiera pensar y recibir con agasajo a los huspedes que sus hermanos de otros pueblos les envan. Innumerables han sido las veces que Espaa ha ofrecido respetarle sus derechos, pero hasta ahora no ha visto el cumplimiento de sus palabra, a menos que por tal no se tenga la mofa de asomarle un vestigio de representacin, para disimular el impuesto nico en el hombre, y tan crecido, que arruina nuestras propiedades al abrigo de todas las dems cargas que le acompaan. Vindonos expuestos a perder nuestras haciendas, nuestras vidas y hasta nuestras honras, me obliga a exponer esas mismas adoradas prendas, para reconquistar nuestros derechos de hombres, ya que no podemos con la fuerza de la palabra en la discusin, con la fuerza de nuestros brazos en los campos de batalla. Cuando un pueblo llega al extremo de degradacin y miseria en que nosotros nos vemos, nadie puede reprobarle que eche mano a las armas para salir de un estado tan lleno de oprobio. El empleo de las ms grandes naciones autoriza ese ltimo recurso. La isla de Cuba no puede estar privada de los derechos que gozan otros pueblos, y no puede consentir que se diga que no sabe ms que sufrir. A los dems pueblos civilizados toca interponer su influencia para sacar de las garras de un brbaro opresor a un pueblo inocente, ilustrado, sensible y generoso. A ellos apelamos y al Dios de nuestra conciencia, con la mano puesta sobre el corazn. No nos extravan rencores, no nos halagan ambiciones, slo queremos ser libres e iguales, como hizo el Creador a todos los hombres. Nosotros consagramos estos dos venerables principios: nosotros creemos que todos los hombres son iguales, amamos la tolerancia, el orden y la justicia en todas las materias; respetamos las vidas y propiedades de todos los ciudadanos pacficos, aunque sean los mismos espaoles, residentes en este territorio, admiramos el sufragio universal que asegura la soberana del pueblo; deseamos la emancipacin gradual y bajo indemnizacin, de la esclavitud; el libre cambio con las naciones amigas que usen de reciprocidad; la representacin nacional para decretar las leyes e impuestos, y, en general, demandamos la

religiosa observancia de los derechos imprescriptibles del hombre, constituyndonos en nacin indendiente, porque as cumple a la grandeza de nuestros futuros destinos, y porque estamos seguro que bajo el cetro de Espaa nunca gozaremos del franco ejercicio de nuestros derechos. En vista de nuestra moderacin, de nuestra miseria y de la razn que nos asiste, qu pecho noble habr que no lata con el deseo de que obtengamos el objeto sacrosanto que nos proponemos? Qu pueblo civilizado no reprobar la conducta de Espaa, que se horrorizar a la simple consideracin de que para pisotear estos dos derechos de Cuba, a cada momento tiene que derramar la sangre de sus ms valientes hijos? No, ya Cuba no puede pertenecer ms a una potencia que, como Can, mata a sus hermanos, y, como Saturno, devora a sus hijos. Cuba aspira a ser una nacin grande y civilizada, para tender un brazo amigo y un corazn fraternal a todos los dems pueblos, y si la misma Espaa consiente en dejarla libre y tranquila, la estrechar en su seno como una hija amante de una buena madre; pero si persiste en su sistema de dominacin y exterminio segar todos nuestros cuellos, y los cuellos de los que en pos de nosotros vengan, antes de conseguir hacer de Cuba para siempre un vil rebao de esclavos. En consecuencia hemos acordado unnimemente nombrar un jefe nico que dirija las operaciones con plenitud de facultades, y bajo su responsabilidad, autorizado especialmente para nombrar un segundo y dems subalternos que necesite en todos los ramos de administracin, mientras dure el estado de guerra, que conocido como lo est el carcter de los gobernantes espaoles, forzosamente ha de seguirse a la proclamacin de la libertad de Cuba. Tambin hemos nombrado una comisin gubernativa de cinco miembros para ayudar al General en Jefe en la parte poltica, civil y dems ramos de que se ocupa un pas bien reglamentado. Asimismo decretamos que desde este momento quedan abolidos todos los derechos, impuestos, contribuciones y otras exacciones que hasta ahora ha cobrado el gobierno de Espaa, cualquiera que sea la forma y el pretexto con que lo ha hecho y que slo se pague con el nombre deofrenda patritica , para los gastos que ocurran durante la guerra, el 5 por ciento de la renta conocida en la actualidad, calculada desde este trimestre, con reserva de que si no fuese suficiente pueda aumentarse en lo sucesivo o adoptarse alguna operacin de crdito, segn lo estimen conveniente, las juntas de ciudadanos que al afecto deben celebrarse. Declaramos que todo los servicios prestados a la patria sern debidamente remunerados; que en los negocios, en general, se observe la legislacin vigente, interpretada en sentido liberal, hasta que otra cosa se determine, y por ltimo, que todas las disposiciones adoptadas sean puramente transitorias, mientras que la nacin ya libre de sus enemigos y ms ampliamente representada, se constituya en el modo y forma que juzgue ms acertado. Manzanillo, 10 de octubre de 1868. El general en jefe, Carlos Manuel de Cspedes.