Alliberar coneixements sense morir a lintent: una prctica feminista

SIMReF Pati Llimona: 4.03.2013

Motius que ens porten a publicar

Hem realitzat un estudi important (per exemple un projecte) i el volem mostrar Volem donar a conixer una experincia en la nostra instituci Millorar la nostra posici dins del nostre mbit laboral Per fer-nos conixer (visibilitat) Com a via per impartir cursos, tallers, xerrades sobre un tema en concret Per contribuir al nostre propi currculum Satisfacci personal

Qu publiquem?

Comunicacions a Congressos, Jornades... :

Investigacions en curs. Conixer equips que treballen en temes que tinteressen. Suggeriments per a un article posterior. Difusi limitada. Crear una xarxa dafinitats.
Investigacions acabades Difusi mplia entre la comunitat acadmica. Publica per primer cop una recerca original. El ms reconegut dels documents cientfics

Articles:

En el moment de triar una revista...

cal tenir en compte.....

Prestigi Difusi i impacte Abast internacional Presncia en bases de dades Circulaci Abast temtic Rapidesa en la publicaci Pertinena a una associaci Procs de revisi Propietat de les obres, OA (revista, dipsit)

Revistes de qualitat

Indicadors per valorar les revistes: La

valoraci de la qualitat de les revistes cientfiques es basa en el mesurament de limpacte daquesta publicaci mitjanant diferents criteris:

Factor o ndex dimpacte ndex d'immediatesa Quartil Eigenfactor Index h de Hirsch

Factor dimpacte
Qu s?

Mesura la repercussi que ha tingut una revista en la literatura cientfica a partir de lanlisi de les citacions que han rebut els articles que shi han publicat. Nombre de citacions rebudes en un any concret pels articles dels 2 anys anteriors duna revista dividit pel nombre darticles publicats a la revista aquests 2 darrers anys.
Citacions que han rebut el 2010 els articles publicats el 2008 i 2009

Com es calcula:

Exemple: Factor dimpacte 2010 = __________________________________________________

Nombre darticles publicats en el perode 2008 i 2009

Qu permet:

Comparar revistes dins dun mbit Establir rnquings i reflectir la rellevncia relativa de cada ttol Presa de decisions, ja que sutilitza com a mesura de la qualitat duna publicaci i t una gran influncia

On consultar el Factor dimpacte?

Journal Citation Reports (JCR) Social sciences www.accesowok.fecyt.es/login

de pagament, accs des de les Biblioteques Universitries

IN-RECS (ndice de impacto-Revistas espaolas de

ciencias sociales) http://ec3.ugr.es/in-recs/

RESH (Revistas Espaolas de Ciencias Sociales y Humanidades) http://epuc.cchs.csic.es/resh/

ndex dimmediatesa
Qu s?
Mesura la rapidesa amb qu es cita un article d'una revista i indica amb quina freqncia sn citats els articles d'una revista en un mateix any. Un factor d'immediatesa alt significa que la revista publica articles punters en investigaci.

Com es calcula?
Es calcula dividint el nombre de citacions rebudes pels articles duna revista publicats en un any pel nmero d'articles publicats en aquell mateix any.

On consultar-lo?
Journal Citation Reports (JCR)

Quartil
Qu s?
s un indicador que serveix per avaluar la importncia relativa d'una revista dins del total de revistes de la seva rea.

Com es calcula?
Si una llista de revistes ordenades de major a menor factor d'impacte es divideix en 4 parts iguals, cadascuna s un quartil. Les revistes amb el factor d'impacte ms alt es troben en el primer quartil, els quartils de la part central seran el segon i el tercer, i l'ltim quartil el quart. Per exemple, en una llista de 100 ttols el primer quartil contindr els 25 primers ttols, amb la qual cosa, aquests seran els ms valorats pels investigadors.

On consultar-lo Journal Citation Reports (JCR) IN-RECS i IN-RECH

Eigenfactor
Qu s?
s un indicador de la influncia o repercussi global de les revistes que es basa, a lestil de lalgorisme PageRank de Google, en el clcul iteratiu del nivell de citaci rebut per una revista segons don provenen les citacions segons si provenen de revistes ms o menys citades La idea que hi ha al darrera s que no ens hauria dimportar noms quantes vegades ens citen, sin tamb qui ho fa i com es fa.

Com es calcula?
Saplica un algorisme de rellevncia basat en la teoria de xarxes semblant al PageRank de Google

On consultar-lo?
Journal Citation Reports (JCR)

ndex H
Qu s:
Es basa en el conjunt dels treballs ms citats dun investigador, i en el nombre de citacions de cadascun daquests treballs. s lnic ndex que valora directament lautor, no els seus articles

Com es calcula?
Es calcula ordenant els documents dun investigador en ordre descendent de nombre de citacions rebudes. Els documents es numeren i sidentifica el punt en el qual el nmero dordre coincideix o supera el nombre de cites rebudes pel document. Aquest punt s lndex h.

On consultar-lo?
Web of Knowledge www.accesowok.fecyt.es/login/ (Buscar lautor a Web of science i escollir lopci Create citation report) Scopus www.scopus.com/ (Buscar lautor a Author search i marcar View citation overview (Tenir en compte que Scopus calcula a partir de 1996 )

Mesura i avaluaci

ISI Journal Citation Reports

Factor dimpacte, Quartil i categoria http://www.accesowok.fecyt.es/

SCOPUS i SCIMAGO
Presncia a SCOPUS Scimago Journal Rank, categoria i quartil, SNIP i ndex h de la revista http://www.scopus.com

ERIH
Presncia Valor A / B / C http://www.esf.org/research-areas/humanities/erih-european-reference-index-for-thehumanities.html

Carhus Plus
Presncia Valor A / B / C /D http://www10.gencat.cat/agaur_web/AppJava/catala/a_info.jsp?contingut=carhus_2010

Mesura i avaluaci

Latindex
Nombre de criteris complerts http://www.latindex.unam.mx

InRecs
Factor dimpacte http://ec3.ugr.es/in-recs/

SciELO
Presencia http://www.scielo.org

Inrecj
Factor dimpacte http://ec3.ugr.es/in-recj/

DICE
Criteris complerts http://dice.cindoc.csic.es/

MIAR
ICDS http://miar.ub.es

RESH
ndex dimpacte http://resh.cindoc.csic.es/

http://www.bib.uab.cat/human/acredi tacions/planes/publiques/index.php

"Creiem que la comunitat cientfica est madura per a una revoluci en la comunicaci cientfica i que l'actual generaci de cientfics ser el que l'empenyi cap endavant.

Aquests cientfics, (...) tenen una habilitat natural per fer cincia en un entorn electrnic, sense la necessitat
que les publicacions impreses o documents esttics i, de fet, el format tradicional duna publicaci es pot veure fora limitat. Potser, el ms important s que entenen com lenorme quantitat de dades i el nombre de publicacions s inabastable amb els mtodes tradicionals per mantenir-se al dia (...).

Philip Bourne, CTWatch Quarterly, Volume 3, Number 3,

August 2007

Nous models de publicaci

Revistes daccs obert Repositoris institucionals o temtics Blogs Podcasts Wikis ...

Identitat digital
Per tenir una presncia efica a la xarxa, hem de tenir en compte:

Visibilitat Reputaci Privacitat

Visibilitat
Ser ms o menys conegudes a la xarxa: Participaci activa a la xarxa Nom Bibliogrfic nic (NBU). Com signem les nostres publicacions? Replicaci dels nostres continguts a la xarxa

Reputaci
Opini que altres tenen de nosaltres. Es construeix en la mesura que es teixeixen relacions de qualitat, aportant continguts dinters per a tercers. Com fer-ho?

A LinkedIn recomanant una persona. Etiquetant i valorant determinats materials i continguts. Aportant continguts dinters i participant de la cultura digital.

Privacitat
Podem exposar de forma voluntria les nostres dades el servei 2.0 o la xarxa pot donar la nostra informaci a tercers no sempre sn conscients de la repercusi que aquest fet pot tenir

Qu s laccs obert?
L'accs obert (OA) a la informaci cientfica consisteix a dipositar la producci de recerca a la xarxa de forma lliure i gratuta com alternativa al paradigma de pagar per accedir a la informaci generada a les prpies institucions

El frens

Drets dautor Pensar que les revistes daccs obert no tenen factor dimpacte Pensar tamb que no tenen procs de revisi (peer review) Por al plagi Desconeixement de lexistncia del dipsit i del procediment Perdre temps

Avantatges

Augment de la visibilitat i del reconeixement i del prestigi de lautor Entorn informtic estable Descripci normalitzada i intercanviable Informaci recuperable i interoperable amb estndards OAI: Google, Google scholar, Scopus-Sciverse, OAISTER, Driver, Recolecta, etc Cerca a text complet Agrupament de la producci cientfica prpia en text complet Beneficis per la comunitat cientfica Llicncies Creative Commons Rigors procs editorial, igual que a les revistes de pagament (arbitratge) No es t noms en compte lndex dimpacte ISI, sin tamb altres ndexs, p.e. SCOPUS, i ndex H Es permet la difusi, lectura, descrrega, impressi, cpia i elaboraci de treballs derivats, sense cost Major rapidesa, visibilitat i accessibilitat a la informaci cientfica (democratitzaci de la informaci) Usuari amb accs lliure i gratut a la informaci, sense condicionants econmics La inversi pblica reverteix socialment Progrs cientfic ms dinmic

Drets dautor

Cal que gestioneu correctament els drets d'autor de les vostres obres. El control dels mateixos facilitar la seva publicaci en obert i la difusi per diferents mitjans, incrementant aix la visibilitat i impacte dels resultats de la vostra investigaci Des del mateix moment de la creaci d'un article cientfic, la llei et reconeix uns drets com a autor i tu ets el propietari d'aquests drets. Com a tal, tens el control dels usos que es puguin fer de la teva obra

Drets morals i patrimonials

Drets morals: Els primers atorguen a l'autor el dret a ser reconegut com a tal i sn intransferibles. Drets patrimonials o d'explotaci: Entre aquests drets es troba el dret a publicar i a distribuir una obra, a reproduir-la, a fer traduccions i altres obres derivades, a mostrar-la en pblic i autoritzar a altres a exercir qualsevol d'aquests drets. s a dir, els drets d'explotaci sn transferibles.

Relaci editor-autor
Els editors de revistes cientfiques et demanaran com a requisit per penjar l'article que els cedeixis, mitjanant un contracte per escrit, els drets d'explotaci. Aquesta cessi pot ser en exclusiva Si cedeixes els drets en exclusiva, has de demanar perms a l'editor per realitzar qualsevol acci sobre larticle

Com conixer les poltiques editorials

El 90% de les revistes permeten lautoarxiu. En tot cas, es pot arribar a un acord amb leditorial
Sherpa-Romeo: Poltiques de copyright de les editorials, sobretot estrangeres i autoarxiu. (International Journal of Advertising, Sage Publications) Dulcinea: Poltiques editorials de drets patrimonials i permisos dautoarxiu de les revistes cientfiques i vigents espanyoles. (Comunicacin y sociedad, Creatividad y sociedad)

Publicar en accs obert

Grcies a iniciatives com la d'accs obert, molts editors permeten ara als autors posar cpies dels seus articles a les seves pgines web personals o dipositar-los en arxius digitals anomenats dipsits o repositoris per que estiguin accessibles en obert a travs d'Internet Els dos principals tipus de dipsits/repositoris sn:
els institucionals, que recullen tota la producci cientfica d'una universitat o centre de recerca els temtics, que donen accs a obres d'autors de diferents institucions, estant especialitzats en una o ms disciplines

Per tant si vols reutilitzar el teu article

Cal que coneguis els contractes i els acords de cessi de drets que estableixen les editorials. Aquests acords no sn estandarditzats i no s fcil trobar-los en les pgines web d'editors o de revistes. El ms normal s que els trobis al costat de les directrius per a l'autor, que et trobars a les pgines dels editors sota els segents epgrafs: authors side, authors rights, publicaen, etc.

Autoarxiu

L'acci per part d'un autor de dipositar un article o qualsevol altra obra en un d'aquests arxius es denomina autoarxiu En funci de les condicions establertes pels editors, l'autor podr autoarxivar diferents versions del seu article, el preprint que encara no ha estat revisat, o el postprint, l'article un cop ha passat la revisi per parells. En aquest ltim cas, o b es pot utilitzar la versi de l'autor o la versi de l'editor en pdf

Procs dun article

El sistema de revisi per parells
Lautor modifica larticle
Preprint
Postprint

Recepci de larticle

Selecci preliminar

Peer Review

Recull revisions

Article acceptat

Publicaci de larticle

Article rebutjat
Janette K. Klingner, David Scanlon and Michael Pressley. How to Publish in Scholarly Journals Educational Researcher November 2005 34: 14-20

Addendum
Si com a autor no ests d'acord amb les condicions establertes en l'acord que l'editor et demana que signis, pots negociar amb ell, utilitzant un addendum en qu es descriguin els drets que vulguis retenir, demanar al teu editor que accepti una modificaci en lacord referent a la poltica dautoarxiu
Exemples:

Scholar Copyright Addendum Engine: scholars.sciencecommons.org Science Commons (CC) Model amendment to publishing agreement (Open access in FP7)

Revistes daccs obert

Hi ha editors, i cada vegada ms, que donen accs lliure a les seves revistes a travs d'Internet i solen permetre als autors mantenir tots els seus drets. Aquestes publicacions sn les anomenades revistes d'accs obert. Algunes d'elles permeten la reutilitzaci dels articles amb mnimes restriccions, per exemple, els articles poden traduir sense demanar perms.

Publicar en accs obert pagant

Algunes editorials comercials ofereixen publicar els articles en accs obert a canvi que els autors paguin una determinada quantitat. Algunes Universitats ofereixen ajudes

Copyright i Copyleft

Copyright

Copyleft

Tots els drets reservats

Alguns drets reservats

No podem utilitzar la obra lliurement sense demanar perms.

Podem fer alguns actes reservats si complim unes condicions.

Llicencies Creative Common

Desprs de triar una d'aquestes llicncies (http://creativecommons.org/choose) es generar un codi per inserir a la vostra publicaci digital

DOAJ
Una eina disponible per a localitzar revistes en accs obert s el directori de revistes en accs obert DOAJ: http://www.doaj.org/

Gestors de referncies
Producte dElsevier per a compartir referncies

Gestor social de referncies, patrocinat per Springer: http://www.citeulike.org/

Extensi de codi obert per al navegador Firefox: http://www.zotero.org/

Xarxes socials
Xarxes acadmiques
http://academia.edu/

http://www.researchgate.net/ http://academia.edu/

Xarxa generalista

Xarxa professional

Moltes grcies!
Contacte: Marina Carbonell Correu-e: marina.carbonell@uab.cat