Plató

-428 / -347
 Introducció
Plató
s. -V

 La filosofia grega anterior a Plató havia desenvolupat dues

vessants de reflexió:
 L'especulativa o científica (filosofia presocràtica): preocupada per
explicar el macrocosmos → la naturalesa i l’origen de l'univers on
viu l’ésser humà.
 La pràctica (sofística i Sòcrates): ocupada en l'estudi del
microcosmos:
 l’ésser humà
 la seua naturalesa
 el seu lloc en el món
 les relacions amb els seus semblants → la col·lectivitat, la societat, l’Estat

Tema 3 Plató 2
 Introducció
Plató
s. -V
 Aquestes dues vessants donaren lloc a una la triple
confrontació:
 El mobilisme d’Heràclit vs La immutabilitat de Parmènides
 El materialisme de Demòcrit vs El formalisme Pitagòric
 El relativisme sofista vs L’universalisme de Sòcrates
 Plató, interessat en reformar la vida socio-política de la polis,
elaborà la seua teoria de les Idees per a:
 Superar la triple confrontació, i
 Refutar el doble escepticisme, epistemològic i ètic, que
predominava en la seua època.

Tema 3 Plató 3
 Introducció
Plató
s. -V
 Aquesta tasca fou iniciada pel seu mestre Sòcrates
 en oposició al relativisme sofista, buscà respostes fermes i
absolutes a les qüestions morals.
 Dues qüestions estaven simultàniament a discussió:
 l'existència de principis morals absoluts (llegat de Sòcrates) i
 la possibilitat del coneixement científic (negada per Heràclit i la
sofística).
 Plató acceptava les dues → Els objectes del coneixement
(principis morals i ens naturals) existeixen
 → les coses que poden ser definides existeixen, encara que no puguen ser
identificades amb alguna cosa del món perceptible.
 Existeixen en un món ideal ⇒ Poden ser conegudes.

Tema 3 Plató 4
 Introducció
Plató
s. -V

 Aquesta convicció li permeté:

 elaborar la Teoria de les Idees i
 dissenyar una teoria etico-política sobre l'Estat ideal, l'Estat Just.
 Ambdues teories descansen sobre la possibilitat del coneixement dels
objectes del món sensible, tant els naturals com els morals.

Tema 3 Plató 5
 La teoria de les Idees. Diàlegs socràtics :
Apologia de Sòcrates (defensa de Sòcrates al seu processam ent), Critó (sobre els deures cívics), Laques (sobre el valor o valentia), Càrmides (sobre la tem prança),
Lisis (sobre l’am istat), Eutifró (sobre la pietat), Ió (la poesia), Protàgores (l’areté és coneixem ent i pot ser ensenyada), República Llibre I (sobre la justícia ).
Plató
s. -V
 Diàlegs primerencs → germen de la teoria de les Idees:
 Tracten d'esbrinar què tenen en comú les accions humanes que
qualifiquem d’excel·lents
 ⇒ tracten de trobar una definició universal sobre l'areté (excel·lència, virtut).
 L a definició universal ens servirà de criteri universal de valoració moral .
 Interroguen sobre: “què és el valor?”, “què és la bellesa?”, “què és
la justícia?”...
 Fer aquest tipus de preguntes és sobreentendre que:
 Hi ha alguna cosa representada per una paraula, p. ex. "justícia", i
 Aquesta cosa és diferent de qualsevol de les moltes persones o accions que
puguen ser anomenades justes.
 Aquí està en germen la teoria de les idees → teoria segons la qual a tot
nom comú li correspon una entitat única, a la que es fa referència en tots els
usos del nom.

Tema 3 Plató 6
 La teoria de les Idees. Diàlegs socràtics :
Apologia de Sòcrates (defensa de Sòcrates al seu processam ent), Critó (sobre els deures cívics), Laques (sobre el valor o valentia), Càrmides (sobre la tem prança),
Lisis (sobre l’am istat), Eutifró (sobre la pietat), Ió (la poesia), Protàgores (l’areté és coneixem ent i pot ser ensenyada), República Llibre I (sobre la justícia ).
Plató
s. -V

 Interès de Plató:
 Reformar la vida moral i política atenès sobre nous fonaments.
 → És pràctic (etico-polític),
 Plató encara no vol establir l'estatut metafísic de les Idees
 → Vol saber què és l'areté
 Perquè només a través del coneixement de què és l'areté, podran els
homes arribar a ser autènticament excel·lents.

Tema 3 Plató 7
 La teoria de les Idees. Diàlegs de transició:
Gòrgies (sobre laretòricai lajustícia. Conté unacríticaalademocràciaatenesa), Menó (lavirtutes potensenyar; sobre laimmortalitatde l’anima; elconeixementcom a
· àcies sofistes), Menexen
reminiscència), Cràtil (sobre elllenguatge), Hippies Major (sobre labellesa), Hippies Menor (sobre lamentidai laveritat), Eutidem (contrales fall
Plató (parodiade laretòrica).
s. -V
 Teoria metafísica de les Idees:
 El Cràtil presenta l’estatus ontològic de les Idees (Què són les idees?):
 → la Idea és:
 l’ésser (ousia, essència) dels seus particulars,
 la seua naturalesa real, (i no la naturalesa que li puga adscriure l'opinió
humana).
 ⇒ Plató s'oposa al relativisme epistemològic:
 Marca una neta oposició amb:
 la doctrina d'Heràclit sobre el devenir universal
 el relativisme sofista.
 Accepta la doctrina d'Heràclit, el materialisme de Demòcrit i el relativisme
sofista, però només per a donar compte del món sensible.
 ⇒ Les coses sensibles no poden ser l'objecte del coneixement, ja
que són mudables. I l'objecte del coneixement ha de ser immutable

Tema 3 Plató 8
 La teoria de les Idees. Diàlegs de transició:
Gòrgies (sobre laretòricai lajustícia. Conté unacríticaalademocràciaatenesa), Menó (lavirtutes potensenyar; sobre laimmortalitatde l’anima; elconeixementcom a
· àcies sofistes), Menexen
reminiscència), Cràtil (sobre elllenguatge), Hippies Major (sobre labellesa), Hippies Menor (sobre lamentidai laveritat), Eutidem (contrales fall
Plató (parodiade laretòrica).
s. -V

 Relació entre la Idea i allò particular

 És similar a la relació entre allò universal i allò particular.
 Tots els diàlegs primerencs consideren que:
 les Idees són immanents a les coses particulars (estan "presents" en elles).
 els particulars "posseeixen“ les Idees o "participen" d'elles.
 La Idea de “Bellesa” és "allò idèntic que fa ser bells els plaers de la vista i l'oïda,
quelcom comú que es troba en l'un i l'altre conjuntament i en cadascú dels dos
separadament“ (Hipies Major, 300 a 9 - b 1)

Tema 3 Plató 9
 La teoria de les Idees. Diàlegs de maduresa:
Banquet (la bellesa, a la que aspira l’ànim a en virtut de l’Am or), Fedó (les Idees i la im m ortalitat de l’ànim a), República (l’Estat)y Fedre (l’am or, la bellesa i l’ànim a).
Plató
s. -V

 Les Idees
 Són essències (ousia) → allò pel que una cosa particular és el que
és.
 Exemple: la Idea de bellesa és la Bellesa en sí, allò pel que les coses belles
són belles.
 Ara, ja no són un "caràcter comú" que està en les coses.
 El Fedó, amb excepció del Banquet, és el primer lloc on les Idees apareixen,
com ideals o models als què les coses individuals només s'aproximen.
 Característiques:
 Cada Idea és única, eterna i immutable (trets de l’ésser de Parmènides).

Tema 3 Plató 10
 La teoria de les Idees. Diàlegs de maduresa:
Banquet (la bellesa, a la que aspira l’ànim a en virtut de l’Am or), Fedó (les Idees i la im m ortalitat de l’ànim a), República (l’Estat)y Fedre (l’am or, la bellesa i l’ànim a).
Plató
s. -V
 Les Idees
 Novetat d'aquest període:
 → les Idees són entitats que tenen una existència real i independent
 ⇒ cada Idea és una substància (ousia), quelcom que existeix en si com una
realitat transcendent i no immanent a les coses.
 Idees típiques (quin tipus d’Idees hi ha?):
 En general, quan Plató parla d’Idees, esmenta:
 valors morals o estètics,
 categories matemàtiques o relacions tal com grandària i igualtat.
 Les Idees de substàncies (tals com “Animal en si") no són en cap lloc
importants, excepte en el Timeu.
 Però estan implicades en la teoria, ja que aquesta sosté que hi ha una Idea
que correspon a cada nom comú.

Tema 3 Plató 11
 La teoria de les Idees. Diàlegs de maduresa:
Banquet (la bellesa, a la que aspira l’ànim a en virtut de l’Am or), Fedó (les Idees i la im m ortalitat de l’ànim a), República (l’Estat)y Fedre (l’am or, la bellesa i l’ànim a).
Plató
s. -V

 La transcendència de les Idees implica la seua existència

separa de les coses particulars
 ⇒ la Teoria de les Idees suposa:
 Una duplicació del món:
 Món Sensible → regeix el canvi continu d'Heràclit, el materialisme de
Demòcrit i el relativisme sofístic.
 ⇒ No és l'objecte del coneixement vertader, sinó de l'opinió (dóxa)
 Món Intel·ligible → regeix la permanència de l’Ésser eleàtic, el formalisme
pitagòric i l'universalisme socràtic.
 ⇒ És el vertader objecte del coneixement.
 L’existència d’una separació entre ambdós.

Tema 3 Plató 12
 La teoria de les Idees. Diàlegs de maduresa:
Banquet (la bellesa, a la que aspira l’ànim a en virtut de l’Am or), Fedó (les Idees i la im m ortalitat de l’ànim a), República (l’Estat)y Fedre (l’am or, la bellesa i l’ànim a).
Plató
s. -V
 Relació de les coses sensibles amb les Idees,
 Plató parla de “semblança”, “imitació”; però conserva “participació”.
 Plató no fa insistència en cap nom especial per a anomenar la relació,
 Insisteix en que per raó de les Idees els particulars són el que són
 ⇒ Les Idees són causa de les coses o model d'elles.
 Ara bé, el que està present en la cosa particular no és la Idea, sinó una
còpia imperfecta de la Idea (les entitats matemàtiques).
 Açò és així perquè entre el món sensible i el món intel·ligible introdueix dos
tipus d'intermediaris: l'ànima i les entitats matemàtiques.
 Per consegüent l'esquema complet és:

Idees → imperfectament imitades per → qualitats

exemplificades en exemplificades en

nombres i figures → imperfectament imitades per → coses sensibles

Tema 3 Plató 13
 La teoria de les Idees. Diàlegs de maduresa:
Banquet (la bellesa, a la que aspira l’ànim a en virtut de l’Am or), Fedó (les Idees i la im m ortalitat de l’ànim a), República (l’Estat)y Fedre (l’am or, la bellesa i l’ànim a).
Plató
s. -V
 Les relacions entre les Idees
 Una Idea no pot ser caracteritzada per una Idea oposada
 → la grandesa no pot admetre la menudesa i resultar distinta del que era.
 Jerarquia de les Idees, segons la República:
 Primer la Idea del Bé,
 Després les Idees ètiques i estètiques,
 Finalment les Idees matemàtiques.
 Aquesta concepció jeràrquica la mantindrà en tots els diàlegs, encara que la
Idea suprema no és sempre la mateixa (en el Banquet és la Bellesa; en el
Parmènides, l'Un; en el Sofista, l’Ésser).
 En el Fedre, ens diu que la vertadera comprensió d'una Idea
genèrica requereix que vegem el grup d’Idees específiques que
comprèn, i les precises articulacions que mantenen les Idees.

Tema 3 Plató 14
 La teoria de les Idees. Diàlegs de maduresa:
Banquet (la bellesa, a la que aspira l’ànim a en virtut de l’Am or), Fedó (les Idees i la im m ortalitat de l’ànim a), República (l’Estat)y Fedre (l’am or, la bellesa i l’ànim a).
Plató
s. -V

 La intenció de Plató s’amplia:

 Manté la intenció política (íntimament lligada a la intenció moral)
 Els governants han de ser filòsofs que es guien per ideals (les Idees)
transcendents i absoluts.
 Afegeix una intenció científica:
 → l'objecte de la ciència (epistéme) només poden ser les Idees

Tema 3 Plató 15
 La teoria de les Idees. Diàlegs crítics:
Parmènides (autocrítica de la Teoria de les Idees), Teetet (sobre el coneixem ent), Sofista (nova consideració de la Teoria de les Idees), Polític (el vertader governant); Fileb
Plató (sobre el plaer i el bé, Timeu (C osm ologia), Crities (l’Estat ideal agrari contrastat am b el poder m arítim im perialista), Lleis (sobre la C onstitució)y las Cartes VII y VIII.
s. -V

 Revisió de la teoria de les Idees → revela interès per

l'eleatisme
 Les qüestions que revisa Plató en el Parmènides són:
 Quins tipus d'Idees hi ha?
 Quina és la relació entre les Idees i els particulars?
 Hi ha alguna relació entre les Idees?

Tema 3 Plató 16
 La teoria de les Idees. Diàlegs crítics:
Parmènides (autocrítica de la Teoria de les Idees), Teetet (sobre el coneixem ent), Sofista (nova consideració de la Teoria de les Idees), Polític (el vertader governant); Fileb
Plató (sobre el plaer i el bé, Timeu (C osm ologia), Crities (l’Estat ideal agrari contrastat am b el poder m arítim im perialista), Lleis (sobre la C onstitució)y las Cartes VII y VIII.
s. -V
 Quins tipus d'Idees hi ha?
 En la República, sostingué: hi ha una Idea que correspon a cada
nom comú.
 En el Parmènides,
 Revisa els tipus d’Idees admeses:
 El primer grup d’Idees el componen les Idees matemàtiques: Semblança,
Unitat, Pluralitat.
 El segon grup, és el de les Idees ètiques i estètiques: Justícia, Bellesa, Bondat,
etc.
 Sobre les Idees de les espècies biològiques i dels quatre elements (Idees
d'home, foc, aigua i d’altres semblants), Sòcrates dubta de la seua existència.
 També dubta de l’existència d’Idees de coses tals com cabell, fang i brutícia.
 Propòsit de les revisions:
 expressar la convicció de Plató que es podrien rebutjar tals dubtes i
mantenir el principi declarat en la República.

Tema 3 Plató 17
 La teoria de les Idees. Diàlegs crítics:
Parmènides (autocrítica de la Teoria de les Idees), Teetet (sobre el coneixem ent), Sofista (nova consideració de la Teoria de les Idees), Polític (el vertader governant); Fileb
Plató (sobre el plaer i el bé, Timeu (C osm ologia), Crities (l’Estat ideal agrari contrastat am b el poder m arítim im perialista), Lleis (sobre la C onstitució)y las Cartes VII y VIII.
s. -V

 Relació entre les Idees i els particulars

 En el Parmènides examina objeccions als conceptes "participació" i
"imitació".
 Objeccions al concepte de "participació“
 Afirmar que els particulars participen de la Idea sencera, com si aquesta fos
una vela estesa sobre diversos homes (és una part la que està sobre cadascú)
porta a raonaments absurds (per exemple el de la Idea de Menudesa).
 La solució està en comprendre que la Idea no és una cosa, sinó un atribut, i
no se li pot aplicar la distinció “sencer i part”
 Objeccions al concepte "imitació“ → "argument del tercer home"
 El concepte “imitació” ha d'entendre's en el sentit que les Idees són models
establerts en la naturalesa (ens matemàtics) i els particulars són còpies d'ells
 Aquestes objeccions no soscaven la teoria de les Idees, però sí el
llenguatge en què està formulada, perquè consideren la Idea com
una cosa, y no com el que és: una característica de les coses.
Tema 3 Plató 18
 La teoria de les Idees. Diàlegs crítics:
Parmènides (autocrítica de la Teoria de les Idees), Teetet (sobre el coneixem ent), Sofista (nova consideració de la Teoria de les Idees), Polític (el vertader governant); Fileb
Plató (sobre el plaer i el bé, Timeu (C osm ologia), Crities (l’Estat ideal agrari contrastat am b el poder m arítim im perialista), Lleis (sobre la C onstitució)y las Cartes VII y VIII.
s. -V

 Hi ha alguna relació entre les Idees?

 En el Sofista planteja la qüestió de la interrelació entre les Idees
 Es tracta de saber com una Idea pot predicar-se d’altres Idees distintes.
 El terme que utilitza Plató és el de “comunicació”.
 L'important de l’examen que fa Plató sobre la comunicació de les Idees és
establir que les Idees formen un sistema organitzat:
 Cada Idea és diferent de totes les altres ⇒ Cap Idea pot "mesclar-se" amb una
altra en el sentit d'identificar-se amb ella.
 Hi ha Idees que poden predicar-se de totes les Idees → Ésser, Identitat i
Diferència són predicables entre si, i del Moviment i del Repòs.
 Hi ha d’altres, en què cap d’elles pot predicar-se de l'altra → El Moviment i el
Repòs no són predicables entre si.
 Quant al problema del “no-res”, Plató s'oposa a Parmènides
 Estableix el No-res com una Idea entre les altres (si bé es tracta de la
Diferència amb un altre nom).
Tema 3 Plató 19
 Epistemologia. Introducció
Plató
s. -V
 El Teetet
 Supòsits epistemològics:
 El vertader coneixement es pot aconseguir
 Ha de complir els següents requisits:
 ser infal·lible
 tenir per objecte allò real (el que és): les Idees
 Ni la percepció sensible, ni la creença compleixen ambdós requisits
⇒ no són equiparables al coneixement vertader
 L'objecte del vertader coneixement ha de ser estable i permanent,
susceptible de definició clara i científica
 ⇒ les coses particulars i sensible no poden ser els objectes del coneixement.
 El coneixement científic
 aspira a donar amb la definició del concepte, és a dir, amb l'essència.
 I, ja que la definició afecta a l'universal,
 ⇒ el vertader coneixement serà el de l'universal (el de la Idea)
Tema 3 Plató 20
 Epistemologia. Introducció
Plató
s. -V
 Com podem conèixer les Idees, si pertanyen a un altre món
distint del que percebem a través dels sentits?
 La possibilitat de tal coneixement es basa en tres aspectes clau de
la teoria de les Idees, que són, al seu torn, el fonament de la
teoria platònica del coneixement:
 Els objectes del món sensible imiten o participen de les Idees.
 L'ànima és una realitat intermèdia entre tals objectes i les Idees.
 Les Idees estan en comunicació entre si.
 Plató no ens diu com es pot arribar a conèixer les Idees, el que ens
diu és que l'ànima té capacitat per a fer-ho.
 La concepció del coneixement de Plató la trobem en:
 La teoria de l'anàmnesi
 El símil de la línia
 El mite de la caverna

Tema 3 Plató 21
 Epistemologia. Teoria de l’anàmnesi o reminiscència
Plató
s. -V

 Apareix per primera vegada en el Menó

 Ací no està relacionada amb la teoria de les Idees.
 Conèixer o aprendre és un procés impossible si d’alguna manera
no es coneix ja allò que es busca.
 Perquè tota recerca s'enfronta amb una dificultat:
 No és possible per a l'home investigar ni el que sap ni el que no sap. Perquè ni
seria capaç d'investigar el que sap, ja que ho sap; ni el que no sap, ja que ni tan
sols sap què és el que va a investigar (Menó 80)
 Per a superar aquesta dificultat, Plató sosté que investigar i aprendre és
recordar (anàmnesi)

Tema 3 Plató 22
 Epistemologia. Teoria de l’anàmnesi o reminiscència
Plató
s. -V

 En el Fedó
 Ja apareix relacionada amb la teoria de les Idees.
 Introdueix dues precisions:
 a) L'afinitat de l'ànima amb el Món Intel·ligible.
 Permet el coneixement de les Idees en una existència anterior.
 b) Les Idees no es coneixen a través dels sentits, sinó del pensament.
 Però no hem de menysprear els sentits sinó usar-los i descobrir el que ens
suggereixen.
 Un record "es produeix a partir de coses semblants, o coses diferents.
 Atès que les coses "imiten" les Idees,
 ⇒ el coneixement sensible serveix per a recordar.
 Al seu torn, el record serveix per a reduir a la unitat de la Idea la
multiplicitat de les sensacions.

Tema 3 Plató 23
 Epistemologia. El símil de la línia
Plató
s. -V

 Apareix al Llibre VI de la República

 Plató assigna al coneixement (epistéme) i a l'opinió (dóxa)
objectes diferents.
 Objecte del coneixement → la realitat intel·ligible.
 Objecte de l'opinió → la realitat visible.
 Estableix graus de coneixement i graus de realitat
Món visible Món intel·ligible
Graus de realitat Objectes
Imatges Coses Idees
matemàtics
A D C E B
Imaginació Creença Pensament Intel·lecció
Graus de coneixement
(Eikasia) (Pistis) (Dianoia) (Noesis)
Opinió Coneixement

Tema 3 Plató 24
 Epistemologia. El mite de la caverna
Plató
s. -V
 Globalment destaca la seua significació ètica
 Guia els homes des de la vida de la conformitat amb les mitges
veritats i les convencions humanes (opinió) a la de l'aprehensió
directa de la veritat moral (coneixement)
 Possibles interpretacions interrelacionades entre si:
 La pedagògica → És una al·legoria sobre l'educació i la funció del
mestre (obligar que els seus alumnes abandonen la ignorància).
 Des del punt de vista epistemològic → presenta els graus de
coneixement: imaginació, opinió, pensament (discursiu) i intel·lecció.
 Des d'una perspectiva ontològica → presenta els graus de l’ésser:
 l'interior de la caverna es correspon amb la realitat natural (món sensible).
 l'exterior de la caverna es correspon amb la realitat del món de les Idees.

Tema 3 Plató 25
 Epistemologia. El mite de la caverna
Plató
s. -V

 Aspecte important plantejat pel mite de la caverna

 ¿Quina és la motivació que ens permetrà sortir de la caverna?
 Una d'aquestes forces és la representada pel mestre.
 Però, quina és la força que pot permetre accedir a ser mestre i després
tornar a la caverna per a ensenyar? (és a dir, com es desitja aprendre?)
 Banquet → la via de l'impuls d'Eros com via d'accés al saber.
 Teetet → l'origen de la filosofia (de l'afany de saber) és l'admiració
 Amb les doctrines sobre l'impuls d'Eros, l'admiració, la
reminiscència i la immortalitat de l'ànima, Plató sosté que:
 L'esperit humà posseeix en si mateix totes les condicions del seu
saber, anteriorment a tota experiència.

Tema 3 Plató 26
 Epistemologia. Dialèctica
Plató
s. -V

 Diàlegs socràtics:
 La dialèctica és el mètode socràtic del diàleg.
 La República:
 La dialèctica és un saber suprem de justificació dels principi
 → És la filosofia.
 Diferència amb altres disciplines (la geometria i l'aritmètica)
 Només ella versa sobre objectes intel·ligibles sense la mediació de cap
figura visible.
 Només ella pot cancel·lar o “destruir les hipòtesis” en una visió sistemàtica
del saber lliure de tot supòsit.
 Aquesta característica fa necessari la coexistència de dos tipus de procediment
en la dialèctica :
 Un discursiu, capaç de deduir la resta d'hipòtesi del principi suprem.
 Altre intuïtiu, capaç d‘aprehendre el principi últim.
Tema 3 Plató 27
 Epistemologia. Dialèctica
Plató
s. -V
 Plató concedeix a la a la dialèctica un abast que es concreta en dos aspectes:
 Procés ascendent:
 Consisteix en la indagació d'un principi que no necessite ni admeta prova alguna, un
procés que acabarà amb la visió directa de tal principi.
 Es tracta de partir d'una Idea i ascendir fins a la Idea suprema. Açò suposa que:
 El Món de les Idees està jerarquitzat.
 La Idea suprema és el primer principi el coneixement del qual fa intel·ligibles totes
les altres Idees.
 Procés descendent a partir d'un principi no hipotètic:
 Consisteix a exposar les conseqüències d'aquest principi (la Idea del Bé).
 El procés descendent es relaciona amb l'ascendent com l'exposició de la prova d'un
teorema matemàtic ho està amb la recerca d'aquesta prova.
 Amb la dialèctica
 S’estableix la comunicació i travada entre les Idees.
 S’adquireix una visió sinòptica del Món Intel·ligible.

Tema 3 Plató 28
 Epistemologia. Dialèctica
Plató
s. -V
 En el Fedre
 La dialèctica consisteix en la reunió (synagogé) i la divisió (diaíresis)
 Per a trobar la definició d'un terme específic:
 La reunió, consistirà en elegir per tempteig un gènere ampli a què pot
correspondre el terme a definir.
 La divisió és un procés invers → Fet l'ascens al gènere sota l'abast del qual
s'ha posat l'objecte a definir, hi ha que tornar enrere i “dividir d'acord amb les
espècies i segons els membres naturals”.
 En el Sofista i en el Polític
 La dialèctica consisteix només en la divisió:
 ”dividir per classes i no considerar ni diferent a una classe quan és la
mateixa, ni a una distinta considerar-la idèntica”.
 dividir per classes en funció d’allò que cada una de les coses té en comú.
 ⇒ La dialèctica ja no és la construcció jeràrquica de les Idees. És
l'estudi de les relacions de compatibilitat, incompatibilitat i
implicació entre les Idees.

Tema 3 Plató 29
 Epistemologia. Dialèctica
Plató
s. -V

 Observacions:
 La concepció de la dialèctica (de la filosofia) exposada en el Fedre,
el Sofista i el Polític és diferent de l'exposada en la República.
 L'objectiu de la dialèctica
 En la República → deduir tota veritat de l'única veritat transcendent.
 En Fedre, Sofista i Polític → marcar les relacions d'afirmabilitat i negabilitat que
es donen entre les Idees i les relacions de gènere i espècie que es donen entre
les mateixes.
 Comparació dels dos models de dialèctica:
 Diferències:
 La dialèctica, segons la República, és una disciplina per a justificar les
hipòtesis o principis de les ciències.
 La dialèctica, segons Fedre, Sofista i Polític, és una tècnica per a definir
correctament.
 Semblances: La reunió es pot comparar amb el procés ascendent, i la divisió
amb el procés descendent.
Tema 3 Plató 30
 Ètica i Política
Plató
s. -V

 Les Idees morals estableixen cànons morals objectius.

 Els cànons morals
 Ens permeten jutjar la conducta i el caràcter humans.
 Són vàlids per a l'individu i per a la totalitat de la vida política i
social.
 Defineixen l’ideal de societat humana.
 Si existeix “la veritat” sobre com hem de viure, i
 si aquesta veritat pot ser coneguda,
 ⇒ les persones que posseïsquen aquest coneixement (els filòsofs) són les
úniques qualificades per a governar l’Estat perfecte

Tema 3 Plató 31
 Ètica i Política. Diàlegs socràtics
Plató
s. -V
 Es busca la definició d'una virtut (encara que no s'arriba a cap conclusió)
 S'indica el principi central socràtic:
 La virtut pot reduir-se a saviesa o coneixement
 ⇒ totes les virtuts són una.
 Càrmides
 Conté en germen la doctrina central de la República:
 Els mals de la comunitat només podran curar-se quan el poder polític es combine
amb el coneixement d'un criteri absolut de valor.
 Aquest coneixement proporcionarà criteris universals i absolutament vàlids per a
"jutjar" les accions humanes.
 Protàgores
 Els errors de la conducta humana són tractats com errors de judici a l'hora de
manejar el càlcul hedonístic (tot malfactor és un ignorant).

Tema 3 Plató 32
 Ètica i Política. Diàlegs de transició
Plató
s. -V

 Gòrgies
 Pretén
 Acabar amb la pretensió que la retòrica siga la tècnica per a ensenyar la
virtut.
 Distingir dos sentits de persuasió:
 La que genera coneixement a qui és persuadit i
 La que no ho fa.
 Per a exercir l’art de la retòrica, l'orador necessita d’un
coneixement sobre el bé i el mal.
 ⇒ cal definir el Bé
 → Ha de ser especificable en termes d'algun conjunt de regles que puguen
governar la conducta.
 Cal explicitar el tipus de vida comuna necessària per a què el Bé siga
aconseguit (aquesta és la tasca de la República).

Tema 3 Plató 33
 Ètica i Política. Diàlegs de maduresa. República
Plató
s. -V
 És una mena de programa per a reformar la polis basat en:
 Principis deduïts de la filosofia de Sòcrates i
 La tesi: la funció depèn de l'estructura (organicisme)
 Llibre I
 Finalitat: saber què fa que anomenem “justa” a una acció o classe
d'accions.
 ⇒ Es rebutgen les definicions de justícia comuns
 Trasímac diu que socialment es considera just “el que serveix a l'interès del
més fort”.
 Sòcrates qüestiona el concepte del “més fort”
 el poble és més fort que el tirà, per tant, ha de governar
 ⇒ Es busca un criteri per a la inclusió o exclusió en aquesta relació.
 Sòcrates ofereix una fórmula: la justícia és aquest estat de coses on cadascú
s’ocupa d’allò que li interessa.

Tema 3 Plató 34
 Ètica i Política. Diàlegs de maduresa. República
Plató
s. -V

 Llibre II
 Crítica l’argument d’allò beneficiós, com criteri de conducta justa.
 L’argument és inadequat com a defensa de la rectitud
 Aquest criteri fracassa perquè no és una defensa de la justícia per mor de la
justícia mateixa.
 Plató pretén proporcionar tal defensa, tenint en compte únicament la
naturalesa de la justícia en si mateixa, i demostrant que aquesta és tal, que
l'home just ha de ser immediatament feliç només perquè és just i virtuós.

Tema 3 Plató 35
 Ètica i Política. Diàlegs de maduresa. República
Plató
s. -V
 Tot té el seu propi ergon (organicisme).
 Areté → Estat en el qual cada cosa pot realitzar millor la seua funció
 Hi ha una virtut específicament humana l'exercici de la qual permetrà accedir a
un estat de benestar o de felicitat.
 Tal virtut o ergon podem anomenar-la govern, deliberació, o simplement vida racional
 ⇒ Ha d'haver-hi una areté (estat òptim de l'ànima), en la qual executarà la
funció racional (governar) el millor possible.
 Aquesta areté és el que anomenem justícia.
 ⇒ l'home just viu de la manera millor i més plena, i és feliç i bo alhora.
 Però, com pot la justícia per si mateixa i amb independència de les
recompenses ser més beneficiosa que la injustícia?
 Per a respondre, Plató tractar de mostrar què és la justícia, primer en l'Estat i
després en l'ànima.
 Açò implica que els principis de la justícia són els mateixos per a l'individu que
per a l'Estat.

Tema 3 Plató 36
 Ètica i Política. Diàlegs de maduresa. República
Plató
s. -V
 La societat s'origina perquè cada home és incapaç de bastar-se a si
mateix per a satisfer totes les necessitats que experimenta.
 Plató esbossa un Estat on totes les necessitats bàsiques queden
satisfetes
 Per a què açò siga possible es requereixen tres classes de ciutadans distintes i
separades, d'acord amb les seues disposicions i habilitats naturals, per a
realitzar les tres funcions que han de ser complides en la vida social:
 artesans i treballadors per a produir les coses materials necessàries per a la societat;
 soldats per a defensar l'Estat i
 governants per a organitzar la seua vida social.
 Una comunitat on els homes puguen portar una vida tant plena i feliç com siga
possible, ha de ser un organisme.
 Totes les seues parts han d'adaptar-se a la realització de les seues funcions pròpies i
adequades, així contribueixen a l'ordre i al benestar del tot (del conjunt).

Tema 3 Plató 37
 Ètica i Política. Diàlegs de maduresa. República
Plató
s. -V
 Ànima
 Teoria de la naturalesa tripartita de l'ànima:
 Les parts de l'ànima són funcions o principi de l'acció.
 Part racional → capacitat de deliberar i pensar. És immortal.
 Part irascible o fogosa del caràcter humà. És mortal
 Part apetitiva → el desig de benestar material i de satisfaccions físiques. És
mortal
 ⇒ L'existència de parts en l'ànima s'infereix per la presència de conflictes
de motivacions.
 La part racional motiva a conèixer
 la fogosa, a obtenir honor i
 l'apetitiva, a assolir riquesa com a medi de gratificació sensual.
 Els corresponen tres tipus de caràcter humà, cadascú dels quals persegueix
el tipus de plaer que li és propi.
 ⇒ Els homes s'agrupen en tres classes segons la part de l'ànima que els
domine (aquesta divisió és l'exigida per l'Estat tripartit).
Tema 3 Plató 38
 Ètica i Política. Diàlegs de maduresa. República
Plató
s. -V

 La justícia a l'Estat
 Virtuts de la Grècia clàssica a l'Estat ideal:
 Saviesa → Classe governant
 Valor → Classe guerrera
 Temprança o autodomini → Classe artesana
 consisteix en l'acord dels ciutadans sobre qui ha de governar i en la convenient
subordinació dels governats als governants.
 Justícia
 Consisteix en què cada classe de ciutadans s'ocupe de la tasca que li
correspon, sense interferir en la de les altres.
 Permetrà a l'Estat realitzar la seua funció pròpia com un organisme sa.

Tema 3 Plató 39
 Ètica i Política. Diàlegs de maduresa. República
Plató
s. -V
 La justícia a l'ànima
 Consisteix en què cada part realitze la funció pròpia que li ha sigut assignada amb la
deguda harmonia i amb la subordinació pròpia d’allò inferior a allò superior.
 Un individu és savi perquè la raó governa en ell
 És valent perquè l'ànima passional exerceix el seu paper
 Té temprança si la seua raó governa les seues ganes corporals inferiors.
 Però la justícia no pertany a aquesta o aquella part o relació de l'ànima, sinó al seu ordenament
total. Amb aquesta concepció de la salut de l'ànima basada en la perfecta organització de les
seues parts, la sofística rebé la resposta definitiva al camp de l'ètica. Així arribà al seu fi la
controvèrsia entre la naturalesa i la llei, perquè l'ànima sana i natural no pot tancar conflictes al
seu si, sinó que inevitablement s'expressarà en actes legals i justs. L'ètica de Plató és
eudemonista, en el sentit que està enfocada a l'èxit del suprem bé de l'home, en la possessió
del qual consisteix la felicitat vertadera. El bé suprem de l'home es pot dir que és el
desenvolupament autèntic de la seua personalitat com ser racional i moral, el recte cultiu de la
seua ànima, el benestar general i harmoniós de la seua vida.
 Llavors sorgeixen dues preguntes: Quina classe d'home serà just? i com pot sorgir
l'Estat just? Aquestes preguntes es plantegen i contesten juntes, perquè l'home just
existirà difícilment, excepte en l'Estat just, on almenys alguns homes (els futurs
governants) són educats sistemàticament en la justícia. Però l'Estat just no pot existir
en cap part excepte on hi haja homes justs. Per tant, el problema de l'aparició de
l'Estat i el problema de l'educació de l'home just han de ser platejats simultàniament.
I així arribem al moment en què Plató posa en escena l'ideal del rei-filòsof.

Tema 3 Plató 40