Vous êtes sur la page 1sur 4

EL PENSADOR

Lobra que anem a comentar s el pensador dAguste Rodin feta a finals S XIX. s una fosa de bronze, exempta unifacial, sedent i monocroma. El pensador s un home nu, amb els braos, les mans i els peus desmesurats, asseguts en una roca. El tors de la figura est lleugerament inclinat endavant. El personatge, amb el cap descansat a la m dreta i el bra esquerre relaxat a la falda, est en una actitud de profunda reflexi. Lescultura presenta una clara composici centrpeta, s a dir, cap endins, desvinculant-se de qualsevol relaci amb lentorn exterior. Aix, els trets anatmics principals del personatge (el cap, els braos i les cames) es relacionen entre si de manera que s possible inscriure compositivament tota lescultura en una figura geomtrica regular. En el tractament anatmic sorprn el modelat en tensi de tots els msculs del cos, com si en lloc destar fent un exercici mental estigus fent un gran esfor fsic. Lexplicaci daquesta paradoxa es troba en el fet que la voluntat de donar vida a les figures representant-les en moviment s una de les caracterstiques de lobra de RODIN. El pensador presenta algunes diferncies en lacabat de lobra, s una obra amb desproporcions trencant amb el cnon clssic. Els dits i les mans sn les parts ms treballades, probablement amb lobjectiu de conferir una major vitalitat al personatge i dincorporar interessants jocs lumnics a la superfcie. Aquesta obra s de forma piramidal i, per tant, la podem emmarcar dins dun triangle. No t eix de simetria, la lnia predominant s una ziga-zaga que comena al cap passant pels braos i les cames fins a arribar als peus.

Lobra est en equilibri entre moviment i reps perqu tot i que lhome est en una postura de reps t tota la musculatura tensa ja que est immers en lacci de pensar i, per tant, s com si estigues fent un exercici fsic. Pertany a lestil impressionista. Als anys 70 neix un grup de joves pintors que tenen diferents orgens i maneres de pensar. La gent els considera uns joves descarats, radicals ja que van en contra del que en aquella poca era considerat art oficial, s a dir, en contra dels cnons clssics. Aquest pintors intenten presentar-se al sal oficial per sn rebutjats i exposen a casa del fotgraf Nadar que els hi dna suport. Un crtic dart va a veure lobra de sol ixent i en veure-la diu: - Impressi, jo s que estic impressionat, el paper de la paret est millor pintat! Daquest joc de paraules despectives neix el terme ``impressionista. Les caracterstiques daquest art sn principalment que el tema no t cap importncia perqu els autors experimenten. Normalment molta de la seva obra s de paisatges i de loci. Limpressionisme s un rebuig a lart acadmic, a les normes de la pintura tradicional. La pinzellada s solta, lliure, pura taca ja que els quadres sn esbossats perqu els fan molt rpidament per captar la llum i els moments fugaos. Per tant, els impressionistes donen molta importncia al reflex de la llum que fa canviar la manera com veiem els objectes. La pintura daquest estil s una pintura basada en la llum per tamb en els colors. Els pintors no fan les barreges a la paleta sin que apliquen els colors purs a la tela i fan barreges per tal que lespectador, de lluny, vegi el que han volgut representar. La majoria de vegades pinten a laire lliure per captar la llum. Malgrat que van ser molt trencadors i no van poder exposar al sal oficial ven aviat van ser reconeguts ja que el seu art era diferent a tots els anteriors, era un ``art per art, s a dir, que pintaven el que els hi venia de gust i no perqu els hi havia encarregat fer-ho. El pensador s una obra non finito (no acabada) que sassembla a algunes obres de Miquel ngel, com per exemple els seus ``esclaus per la tomba de Juli II, avui a lAcadmia de Florncia. Auguste RODIN va ser un dels escultors ms influents de la seva poca. Lesculta de Rodin s una escultura per al poble, socialitzant i que transmet un missatge. A Rodin el criticaven molt perqu deien que no era un bon escultor ja 2

que molta de la seva obra era de bronze. A ms, no feia escultures polides i, trencant amb els cnons clssics feia obres desproporcionades i deixava la seva impremta per tal que la llum es reflects de diferent forma. Per tant, s per aix que la seva escultura es pot considerar impressionista. Rodin volia estudiar en una escola oficial de belles arts i no el van deixar tot i la seva insistncia. Tot i aix va acabar sent el millor escultor de la seva poca que va influir a molts altres escultors, en concret, a Brancusi, Llimona i Blay. Rodin va rebre molta influncia de Donatello, Fidies i Miquel ngel. Rodin va ser molt innovador i desprs del seu viatge a Itlia va aconseguir el seu reconeixement grcies a la participaci als salons de pars i a un gran nombre descultures en les quals va mostrar les caracterstiques del seu estil, basat en una deliberada duresa en la forma i un laboris modelatge de la textura. Altres obres de lautor sn El bes, Balzac, Les portes de linfern, els Burgesos de Calais, Catedral i Dnae. Lestil precedent s el realisme i consegent s el postimpressionisme. Actualment El pensador sha convertit en la personificaci de lhome que senfronta als problemes, del pensament torturat. Rodin va realitzar aquesta escultura com la imatge de Dante, el gran poeta florent autor de la Divina Comdia. Lescultor, per, no tenia la intenci que la imatge sassembls fsicament al poeta, sin la de modelar una metfora del pensament de lhome enfrontat a la tragdia del seu dest mortal. Possiblement la figura formava part del gran projecte que lartista francs havia ideat per a una gran porta per al museu darts decoratives de Pars, que tenia com a motiu central precisament el fams llibre de Dante. La magnitud del projecte, titulat la Porta de lInfern i inspirat en la Porta del Parads de GHIBERTI, va superar lescultor, i mai no es van acabar les 186 figures que havia pensat inicialment. La funci s decorativa i illustrativa de lhome que com menciona el llibre ``Perqu els homes no escolten i les dones no entenen els mapes?, El 3

pensador s la imatge ms pura i fidel de la majoria dels homes que quan tenen un problema davant la dificultat dexpressar els que senten es tanquen en si mateixos allant-se completament de la resta de coses. El 1815, hi ha el Congrs de Viena amb el qual simposa lantic rgim. La burgesia i el poble no hi estaven dacord i a la 1a meitat del SXIX es faran les tres grans revolucions liberals: la de 1820, 30 i 48. El gran guanyador s la burgesia, que traeix els seu company de lluita, el proletariat. La burgesia acabar tenint el poder econmic i poltic, i no far gaireb res perqu els obrers puguin millorar el seu nivell social i laboral. Els obrers seran explotats i hauran de treballar entre 12 i 14 hores diries en condicions molt dolentes, salaris molt baixos. Durant molts anys no tindran ni drets poltics ni socials. Desprs de la Revoluci del 1848, que va tenir importants repercussions a Europa, Espanya es trobava dividida en dos bndols: duna banda, els liberals, partidaris dIsabel II, i de laltra, els carlins, que donaven suport a les pretensions de Carles Maria Isidre, germ de Ferran VII. Fortuny visqu la Dcada Moderada, el Bienni Progressista, lelecci de Llus Napole a Pars, el cop destat que va anticipar larribada del Segon Imperi, i la introducci de lanomenada moda espanyola a la cort francesa, arran del casament de lemperador amb landalusa Eugenia de Montijo. Mentrestant, Frana iniciava la construcci dun imperi colonial a Orient i Itlia es trobava en ple procs dunificaci. Espanya havia ampliat les seves possessions al Marroc, amb Prim i ODonnell. Un cop destronada Isabel II, Amadeu de Savoia fou cridat per ocupar el tron. En conjunt, el segle XIX va estar marcat pel progrs (lelectricitat, el desenvolupament de les infraestructures i de la indstria, la velocitat de distribuci de bns de consum, que augmentava dia a dia grcies als transports), per tamb per la lluita de classes. Tanmateix, obres com El pensador i altres esbossos en marbre com El bes o Dnae es van convertir en magnfiques escultures independents, punts de referncia per a daltres artistes, i obres admirades arreu del mn.