PROGRAMA ESMORZARS SALUDABLES CURS 2013/14

Epidemiologia de la obesitat infantil Lelevada prevalena dobesitat i sobreps al mn en les dues darreres dcades ha fet que lOrganitzaci Mundial de la Salut (OMS) defineixi lobesitat com una epidmia global dimportants conseqncies per a la salut. En 2010 gaireb 40 milions de nens menors de 5 anys tenien sobreps. Encara que el sobreps i la obesitat eren considerades malalties de pasos desenvolupats i daltes rentes, avui dia, aquests trastorns estan augmentant considerablement en pasos de baixos i mitjans ingressos. En els pasos en desenvolupament 35 milions de nens presenten sobreps mentre que en els pasos desenvolupats la xifra s de 8 milions. A nivell mundial, el sobreps i la obesitat estan relacionades amb un major increment de mortalitat que no pas per insuficincia ponderal. Fins un 65% de la poblaci mundial viu en pasos on el sobreps i lobesitat es cobren ms vides que el dficit ponderal. Lobesitat s considerada una malaltia crnica i un factor de risc pel desenvolupament de malalties cardiovasculars en ladult. Per tant, un dels plans dactuaci ms importants s la prevenci de lexcs de pes en la infncia i en ladolescncia amb lobjectiu de reduir la morbi-mortalitat en ledat adulta i la despesa sanitria que aix comporta. A Espanya, segons lestudi Aladino2010-2011, la prevalena dexcs de pes s del 44,5% en la poblaci infanto-juvenil espanyola. El sobreps en nois (26,7%) s similar al sobreps en noies (25,7%) mentre que la obesitat s ms freqent en nois (20,9%) que en les noies (15,5%) amb una diferncia estadsticament significativa. Les taxes ms elevades es van observar en el grup entre els 6 i els 13 anys i entre els fills de pares amb nivells culturals baixos. A Catalunya tamb sha observat un increment dobesitat i de sobreps en les darreres dcades. Dades estadstiques obtingudes de Enquesta de Salut a Catalunya 9202 (ESCA 92-02) on es valoren els hbits nutricionals de la poblaci infanto-juvenil catalana evidencia que la prevalena de sobreps ha passat de 27,8% al 38,9% i la prevalena dobesitat ha passat de 11,9% al 15,6%.

Els 2 factors claus que intervenen en el desenvolupament de la obesitat infantil sn els relacionats amb lelevat consum calric i disminuci de lexercici fsic:

Alimentaci: laport de calories sha vist augmentat, en gran mesura per ls daliments precuinats, una reducci del seu preu i a la comoditat dadquirir snacks en les mquines expenedores.

Exercici: la tendncia s cap a un menor esfor fsic, degut en gran mesura a la disponibilitat de mitjans de transport, la possibilitat doci en lhabitaci dels nens i nenes (PC, TV) i el tipus mercat de laboral, on actualment predomina el sector industrial i terciari.

El perfil de feina ara implantat implica: treballs menys fsics i que ocupen ms hores del dia, cosa que provoca que moltes famliesfacinpats fora de casa. Aix en la poblaci infantil es reflexa en el fet de dinar a menjadors escolars i en un augment del menjar precuinat a les cases. (lestudi ALADINO reflexa que el percentatge de nens i nenes amb un pes saludable es major entre els nens que habitualment mengen als menjadors escolars respecte als que mengen a casa (51,7% vs56,3%). Nivell socioeconmic dels pares tamb s un factor clau: el fet de tenir menys recursos y un nivell ms baix destudis afavoreix a adquirir hbits alimentaris menys saludables.

Prioritzaci dels objectius del programa: Com hem vist, els hbits alimentaris dels menors sn deficients. Aquesta malnutrici s una de les causants, junt als hbits sedentaris, del sobreps i la obesitat infantil. Donat aquests factors, la millora de la nutrici s una mesura necessria per a millorar la salut dels nens i les nenes. La malnutrici al nostre medi ve donada principalment per un alt consum de sucres y greixos saturats en forma de menjar precuinat, menjar rpid i brioixeria industrial, i per un baix consum de fruita i verdura. De fet, segons les dades de la enquesta de salut de Catalunya, un 935% dels nens i nenes menors de 14 anys no compleix les recomanacions de 5 racions de fruita i verdura diaris. Lobjectiu de la nostra Campanya de salut s, per tant, augmentar el percentatge de nens i nenes que compleixen amb les recomanacions diettiques i, daquesta manera, aconseguir una reducci del 5% del percentatge de nens i joves que es troben per sobre del pes normal en un termini de 5 anys. Per a mesurar la efectivitat de la Campanya utilitzarem les enquestes de salut realitzades pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya on podrem veure

levoluci del consum de fruites i verdures i la seva repercussi sobre lIMC de la poblaci.

Definici del programa: La campanya sanitria consisteix en la promoci i implantaci a les escoles catalanes el que anomenem Esmorzars saludables. Els esmorzars saludables consisteix en els segents punts: o Els alumnes esmorzen a la classe. o Lesmorzar dura 15 minuts i es fa abans del pati. o Un dia a la setmana, establert per lescola, els alumnes han de portar fruita per esmorzar obligatriament. o Els professors esmorzen a classe amb els nens. o Els professors donen exemple als alumnes i incentiven els hbits saludables de manera positiva per a que continun dins i fora de laula.

Aquest programa est incls dins del Programa Escoles Verdes del Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. El Programa Escoles Verdes inclou no noms intervencions a lmbit alimentari sin que tamb participa en la promoci hbits sostenibles com la gesti de residus, lestalvi daigua o la mobilitat sostenible. Encara que no s necessari portar a terme totes les actuacions per a obtenir el distintiu dEscola Verda. Aquesta intervenci pretn la millora dels hbits alimentaris per tres vies simultniament: En primer lloc es pretn que els alumnes estiguin atents a all que mengen i aix siguin ms conscients de la seva alimentaci, tant dels punts positius com del punts negatius. Aix ho aconseguim separant el moment de lesmorzar de lhora del pati fent que es separin tant en temps, per qu lesmorzar passa a tenir el seu horari propi, com en lespai, donat que sesmorza a classe. La segona via dintervenci laconseguim fent que els professors i professores esmorzin junt amb els nens per dos raons. En primer lloc el professor es converteix en un exemple a seguir per part dels alumnes, i en segon lloc el professor tamb s la persona que pot controlar els esmorzars dels nens per a incentivar aquells alumnes que tinguin una dieta variada o donar un toc datenci als nens que tinguin una dieta desequilibrada o als seus pares.
3

Lultima via dactuaci es dna per la obligatorietat un dia a la setmana de portar a lescola fruita per esmorzar. Grcies a aix tenim que els nens sacostumen a consumir fruita, aprenen a apreciar-la i es converteix en un element social ja que les diferents varietats de fruites es converteixen en un tema de conversa. A ms, els nens que no en portin no noms poden ser penalitzats per part dels professors sin que actua com a element de marginaci ja que no estarien integrats dins el grup. La promoci del Programa dEsmorzars Saludables va dirigida a tots els centres dEducaci Primria pblics de Catalunya per a poder actuar sobre els nens i nenes entre 6 i 12 anys. Segons les estadstiques del curs 2010/11 es tracta de al voltant de 1.700 centres amb un nmero de alumnes aproximadament de 300.000.

Desenvolupament o implementaci de les intervencions: Per a la promoci i la educaci pertinent a tots els centres pblics de Catalunya es realitzaran reunions repartides per tota la Comunitat dirigides als directors i Caps dEstudis dels diferents centres on dos nutricionistes explicaran el programa, els diferents beneficis i el mtode dimplantaci en els centres. Els centres educatius seran convidats mitjanant correu ordinari on sindicar el lloc, dia i hora de la reuni (Annex 2). Els centres educatius pblics de primria es troben repartits en 10 rees territorials establertes pel Departament dEnsenyament de la Generalitat de Catalunya (Annex 4). Per tant, es convocar als representants dels diferents collegis de primria de cada rea territorial un determinat dia a una determinada hora en una sala de conferncies especfica de cada territori. Les reunions es realitzaran durant els dies laborables de les dues primeres setmanes de Juny de lany 2013. Cada reuni durar 2 hores. Ser presentada per 1 nutricionistes de cada regi territorial, per tant es contractar a 10 nutricionistes en total. Cada nutricionista disposar duna presentaci en Power Point que exposar en la reuni com a mitj de promoci del Programa dEsmorzars Saludables (Annex 5).

Entre els pares, alumnes i professors es repartiran trptics (Annex 6) amb la informaci del programa i consells nutricionals. El cost del programa s un total de 76.29114. Els diferents conceptes venen detallats en el Annex 3.

El sistema de registre que utilitzarem s una mesura indirecta. Utilitzant les dades derivades de les Enquestes de Salut de Catalunya (ESCA) obtindrem les dades de prevalena de obesitat i sobreps a la poblaci infantil i juvenil de Catalunya. Per una altra banda, es demanar a tots els centres deducaci primria que anualment envin al nostre Departament una memria explicant les limitacions i resultats que han observat. Amb aquesta Campanya de Salut ens esperem trobar-nos amb dues principals limitacions o impediments: Per una banda que no hi hagi una bona acceptaci per part dels Centres Educatius i per tant la incidncia sobre la poblaci ser menor. A ms, el nostre pla contempla noms els centres pblics, pel que els nens que cursen la seva formaci en centres privats o que estudien a casa es troben fora del programa. Per a superar aquest problema, es demanar anualment una memria a cada Centre per aix obtenir dades de quines escoles estan complint correctament amb el Programa. Per un altra banda tenim la limitaci de que les ESCA sn una mesura externa a la Campanya, i per tant no tenim una certesa de quan exactament es publicaran les dades de la ESCA pertinent a cada any de mesura. Per es tracta duna eina de mesura adequada a les nostres necessitats.

Avaluaci de lefectivitat: Lavaluaci es realitzar en el moment de la publicaci de la primera ESCA un cop finalitzat el curs acadmic 2017/18. Amb la Enquesta de Salut finalitzaci del Programa podrem comparar les dades de la segent a la

amb les actuals i calcular si les diferencies sn

estadsticament significatives i si sha complert lobjectiu fixat. A ms, sanalitzar el nmero de Centres que han complert correctament amb la Campanya mitjanant la memria que cada centre haur denviar al nostre Departament anualment des de linici del Programa. Depenent dels resultats podrem determinar si les dades sn significatives o no en relaci al nmero de centres adscrits al pla.