Vous êtes sur la page 1sur 22

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci

Prova daccs als ensenyaments superiors de Disseny, 2005, segona part, primer exercici

Prova daccs als ensenyaments superiors de Disseny, 2005, segona part, primer exercici ANGLS COGNOMS I NOM:_______________________________________________ Centre docent:___________________________________Data:_________________

WRITING Choose one of the following topics. Write a minimum of 80 words. 1. Write a letter to a friend inviting him/her to spend a weekend with you. Tell him/her the activities you have planned. 2. Your favourite food in Winter and in Summer. Give the reasons of your choice, and tell who cooks at home. 3. Describe your best schoolfriend. His/her look and character. WRITE HERE:

INDICACIONS PER A LA CORRECCI S avaluar la capacitat de lestudiant en particular en els aspectes segents: 1. Correcci gramatical (6 punts). - s correcte de les estructures morfosintctiques. -Complexitat de les estructures emprades. Lxic (2 punts). - Riquesa i adequaci lxica. Fluidesa dexpressi (2 punts). - Coherncia de lestructura discursiva . - Correcci i varietat dels connectors emprats. - s correcte de la puntuaci.

2. 3.

Presenteu aquests fulls denunciats juntament amb les respostes

1/22

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci

Prova daccs als ensenyaments superiors de Disseny, 2005, segona part, primer exercici

LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA


Desarrolle una cuestin de entre las cuatro siguientes: Cuestin 1 Lea y comente, en 150 palabras, las opiniones sobre El Quijote expresadas por Stephen Vizinczey en el siguiente texto: El escritor Stephen Vizinczey (Budapest, 1933) considera que las obras literarias clsicas representan en la actualidad una reserva lingstica frente a la pobreza de vocabulario de la cultura audiovisual hegemnica y de los best seller de usar y tirar. As lo dijo anteayer en el ciclo Nuevos narradores y El Quijote, que se celebra en La Pedrera, en Barcelona. El autor lament el gusto exacerbado del pblico por las ultimsimas novedades editoriales. Esta tendencia supone, a su juicio, el olvido de un legado cultural imprescindible. Hay mucha gente con una ignorancia total hacia las obras clsicas, seal el novelista. Cada vez hay menos gran literatura. La gran literatura es la que afirma verdades bsicas del ser humano. La amenidad y el entretenimiento como reclamos publicitarios para vender ms libros le parecen a Vizinczey una artimaa trivial. Por eso no cree muy atinado presentar El Quijote como una obra divertida a secas. Cuestin 2 Explique, mediante ejemplos, los diversos usos de la coma y comente si es adecuado su uso en los siguientes casos:

a) Todos los hombres, merecen un trato social sin discriminacin alguna.


b) Las telas catalanas tejidas con esmero en Sabadell, son muy buenas. Cuestin 3 Contine a lo largo de unas quince lneas, hasta llegar a un desenlace, el siguiente texto de J. L. Borges, introduciendo en estilo directo un dilogo entre los dos personajes: Me dijo que su libro se llamaba el Libro de Arena, porque ni el libro ni la arena tienen principio ni fin. Me pidi que buscara la primera hoja... Cuestin 4 Lea el siguiente texto de Virginia Woolf y explique razonadamente en quince lneas cul sera el tema del mismo, es decir, aquello de lo que el texto es una ilustracin o ejemplo (tngase en cuenta que Oxford Street es la calle comercial por excelencia de Londres) : En los muelles, las cosas se ven en su estado primario, en su volumen, en su enormidad. Pero aqu, en Oxford Street, han sido refinadas y transformadas. Los grandes paquetes de tabaco hmedo han sido transformados en innumerables cigarrillos lmpidamente cilndricos, envueltos en papel de plata. Las corpulentas balas de lana han sido hiladas y se han convertido en delgadas chaquetas y suaves medias. La grasa de la gruesa lana del cordero se ha convertido en perfumada crema para las pieles delicadas. Y quienes compran, as como quienes venden, han experimentado el mismo cambio ciudadano.

Presenteu aquests fulls denunciats juntament amb les respostes

2/22

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci

Prova daccs als ensenyaments superiors de Disseny, 2005, segona part, primer exercici

INDICACIONS PER A LA CORRECCI


En la cuestin 1, se valorar en especial la capacidad de argumentar y desarrollar las opiniones expresadas por el escritor y el grado de informacin del alumno en relacin con la cuestin debatida la primaca de las obras de literatura clsicas precisamente en el ao de la celebracin del cuarto centenario del Quijote. En la cuestin 2, es importante que el alumno razone en trminos ortogrficos y gramaticales. En cuanto al uso de la coma en el segundo caso propuesto, puede considerarse como correcto si se aduce como justificacin la extensin del sujeto de la oracin. En la cuestin 3, deber valorarse principalmente la inventiva y la capacidad creadora del alumno. El tema del texto de la cuestin 4 que deber de acabar por proponer el alumno, despus de considerar lo que se dice en l, es el proceso paralelo de transformacin de las materias primas en productos de consumo, as como el de las personas en vendedores o consumidores.

Presenteu aquests fulls denunciats juntament amb les respostes

3/22

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci

Prova daccs als ensenyaments superiors de Disseny, 2005, segona part, primer exercici

LLENGUA CATALANA I LITERATURA Trieu una qesti dentre les quatre segents. Qesti 1 Observeu la imatge adjunta i escriviu, en 150 mots, un comentari lliure sobre aquesta. No ha de ser una enumeraci o una pluja didees, sin un comentari coherent, que es desenvolupi a partir dun motiu central.

Qesti 2 Convertiu la conversa segent en un text narratiu sense dileg, duns 150 mots, explicat per un narrador extern. Feu-hi les transformacions necessries perqu el text resultant tingui naturalitat i espontanetat. NAT: Qu diables s aix? [...] MORT (car no s ning altre): Jess, Maria i Josep. Gaireb m'he trencat l'espinada. NAT: (contemplant-lo esbalat): Qui sou? MORT: La Mort. NAT: Qui? MORT: La Mort. Escolteu, puc asseure'm? Gaireb m'he trencat l'espinada. Estic tremolant com una fulla. NAT: Qui sou vs? MORT: La Mort. Teniu un got d'aigua? NAT: La Mort? Qu voleu dir, la Mort? MORT: Qu us passa? Que no veieu el vestit negre i la cara emblanquinada? NAT: S. MORT: Que s carnaval? NAT: No. MORT: Doncs sc la Mort. Ara, Em podeu donar un got d'aigua o una tnica? WOODY ALLEN, La Mort truca Qesti 3 Escriviu, en 150 mots, un assaig argumentatiu sobre el tema Sistemes publicitaris.
Presenteu aquests fulls denunciats juntament amb les respostes

4/22

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci

Prova daccs als ensenyaments superiors de Disseny, 2005, segona part, primer exercici

Qesti 4 Llegiu i comenteu, en 150 mots, el text segent:


El concepte d'esttica

Introducci a l'esttica

L'esttica s la branca de la filosofia que s'ocupa d'analitzar els conceptes i resoldre els problemes que es plantegen quan contemplem objectes esttics. Per, qu s un objecte esttic? Hom sol entendre per objectes esttics els objectes de l'experincia esttica. Per tant, noms caracteritzant el que s l'experincia esttica podrem delimitar, doncs, les classes d'objectes esttics. I amb aix sembla que hem arribat a un cercle tancat. Encara que es negui la possibilitat de l'experincia esttica, no es pot negar la possibilitat d'emetre judicis esttics (Aix s bonic! Aquest quadre m'agrada ms que aquell! Aquest paisatge s meravells! Aquesta obra s expressiva!...) i donar raons per a justificar aquests judicis. Objectes esttics serien, doncs, aquells objectes sobre els que s'emeten judicis esttics i es donen raons per a fonamentar-los. Hom sol definir l'esttica com l'estudi de la bellesa. Tanmateix, uns afirmen que el concepte de bellesa s indefinit i ambigu i, per tant, no serveix per a la cincia, i aix s'orienten cap a l'art i defineixen l'esttica com un estudi de l'art. Altres, que volen tractar tant del que s bell com de l'art, separen i s'ocupen d'ambds camps.

Curs dHistria de lArt Universal (fragment) [http://cv.uoc.es/~991_04_005_01_web/fitxer/pgaec3.html]

Presenteu aquests fulls denunciats juntament amb les respostes

5/22

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci

Prova daccs als ensenyaments superiors de Disseny, 2005, segona part, primer exercici

INDICACIONS PER A LA CORRECCI Qesti 1 (Comentari lliure sobre una imatge)


Punts 10 7,5 5 2,5 0 Valoraci El comentari es considera coherent, correcte i prou complet. El comentari es considera correcte per no gaire coherent. El comentari no sarticula a partir de cap motiu central per recull informaci pertinent. El comentari s una pluja didees amb escassa coherncia. Lescrit no s un comentari o no arriba a 100 paraules.

Qesti 2 (Transformaci de dileg a text narratiu) Mostra de redacci del text narratiu proposat Nat, un home duns cinquanta anys, reposa a mitja tarda dun dia boirs destiu en un sof de la sala destar mentre llegeix el diari. De sobte, sent un enrenou esgarrifs dins la xemeneia apagada i un cos hum aterr pel forat de la llar de foc. Nat fa un salt del sof, sapropa amb un cert temor cap a lindividu que gemega de dolor entremig dun nvol de pols i sutge. Desprs duns segons de silenci, Nat li demana qui s i el nouvingut li respon, sense embuts ni miraments, per queixant-se encara de la trompada, que s la Mort. Nat, estupefacte, no entn res i insisteix en la seva pregunta inicial. La Mort, per convncer Nat que realment s qui s, li demana si es pensa que s Carnaval pel fet danar vestit de negre i dur la cara blanca. Naturalment, Nat respon negativament, per no acaba dempassar-se que el visitant sigui la Mort.
Punts 10 7,5 5 2,5 0 Valoraci El text narratiu cont la informaci del dileg i el narrador s extern. El text cont la informaci del dileg, per barreja diferents narradors. El text t un narrador extern, per no cont algunes informacions del dileg. El text t narrador extern per sallunya de la informaci del dileg o la continua. Lescrit no s un text narratiu amb narrador extern o, si ho s, no arriba a 75 paraules.

Qesti 3 (Assaig argumentatiu sobre tema proposat)


Valoraci Lescrit expressa amb claredat idees i conceptes. Presenta tesi i arguments de manera ordenada, amb pargrafs, signes de puntuaci i marcadors discursius. Mostra riquesa i precisi lxica, maduraci sintctica i correcci normativa. 7,5 Lescrit expressa amb claredat les idees i els conceptes. Tamb ordena tesi i arguments, per mostra algunes limitacions expressives pel que fa al lxic, a la sintaxi o a les normes de correcci normativa. 5 Lescrit mostra algunes limitacions, tant pel que fa al contingut (idees confuses, poc clares...) com a la forma (errors normatius freqents, pobresa Presenteu aquests fulls denunciats juntament amb les respostes Punts 10

6/22

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci

Prova daccs als ensenyaments superiors de Disseny, 2005, segona part, primer exercici

2,5 0

dexpressi...). Lescrit mostra limitacions importants, tant pel que fa al contingut (idees incoherents, gens clares...) com a la forma (errors normatius generalitzats, pobresa dexpressi...). Lescrit no sajusta al tema proposat o no arriba ni a 75 mots.

Qesti 4 (Comentari lliure a partir dun fragment)


Punts 10 7,5 5 2,5 0 Valoraci El comentari es considera coherent, correcte i prou complet. El comentari es considera correcte per no gaire coherent. El comentari no sarticula a partir de cap motiu central per recull informaci pertinent. El comentari s una pluja didees amb escassa coherncia. Lescrit no s un comentari o no arriba a 100 paraules.

Presenteu aquests fulls denunciats juntament amb les respostes

7/22

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci

Prova daccs als ensenyaments superiors de Disseny, 2005, segona part, primer exercici

Feu un exercici dentre els quatre segents:

FSICA I QUMICA

Exercici 1 Dos blocs de 5,00 kg cadascun pengen del sostre dun ascensor com mostra la figura. a) Feu lesquema de forces de totes les forces que actuen sobre cada bloc i calculeu la tensi en cada corda quan lascensor arrenca amb una acceleraci cap amunt de 1,50 m s-2. [4 punts] b) Considereu les forces que actuen sobre el bloc superior, indiqueu el seu origen (quin cos les exerceix) i expliqueu quines altres forces formen amb elles parelles dacci-reacci. [2 punts] c) Quin treball net sha fet sobre el bloc inferior quan lascensor (sense variar dacceleraci) ha pujat 2,00 m? Quant val llavors la velocitat? [4 punts] Exercici 2 Lequaci duna ona que es propaga en una corda s donada en unitats del SI per:

y ( x , t ) = 0,10 sin 2 (5,0 x + 15t )


a) En quin sentit i a quina velocitat es propaga lona? [5 punts] b) Quina s la velocitat duna partcula de la corda que dista 50 cm de lorigen en linstant 10 s? [4 punts] c) Expliqueu si es tracta duna ona longitudinal o transversal. [1 punts] Exercici 3 a) Es poden neutralitzar totalment 150 g dhidrxid de bari amb 50 cm3 dun cid sulfric del 93,2 %, la densitat del qual s 1,89 g/cm3? [5 punts] b) Calculeu quina quantitat sobra del reactiu que est en excs. [4 punts] c) Indiqueu el significat del pictograma segent, que apareix a les ampolles dcid sulfric. [1 punt]

Presenteu aquests fulls denunciats juntament amb les respostes

8/22

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci

Prova daccs als ensenyaments superiors de Disseny, 2005, segona part, primer exercici

FSICA I QUMICA Exercici 4 En un medi cid, el perxid dhidrogen s oxidat per les dissolucions de permanganat de potassi, i sallibera oxigen i es forma sal de mangans (II). Aix mateix, en medi cid, el perxid dhidrogen pot oxidar els ions iodur a iode, reduint-se a aigua. a) Escriviu, igualades, les reaccions redox corresponents. [7 punts] b) Indiqueu els mols de perxid dhidrogen que calen per a oxidar 0,3 mols de iodur i els que calen per a reduir 0,3 mols de permanganat. [3 punts] Dades: Pesos atmics: H = 1; O = 16; S = 32,1; Ba = 137,33

Presenteu aquests fulls denunciats juntament amb les respostes

9/22

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci

Prova daccs als ensenyaments superiors de Disseny, 2005, segona part, primer exercici

INDICACIONS PER A LA CORRECCI


Exercici 1 a) 56,5 N i 113 N. [4 punts] b) Sobre el bloc superior actuen tres forces: les dues tensions exercides per les cordes i la fora pes exercida per la Terra. Les corresponents parelles daccireacci les exerceix el bloc superior sobre les cordes i sobre la Terra. [2 punts] c) 15,0 J i 2,45. [4 punts] Exercici 2 a) Cap a les ics negatives a 3,0 ms . [5 punts] 1 b) 0,63 ms . [4 punts] c) Transversal. [1 punt] Exercici 3 Abreviacions: d: dissoluci; conc: concentrada; dil: diluda. a) [5 punts]
3 1

H2SO4 + Ba(OH)2 BaSO4 + 2 H2O

50 cm H2SO4 x 1,89g d H2SO4 x 93,2 g H2SO4 x 1 mol H2SO4 = 0,90 mols H2SO4 3 1 cm d H2SO4 100 g d H2SO4 98,1 g H2SO4 0,90 mols H2SO4x 1 mol Ba(OH)2 x 171,33 g Ba(OH)2 = 153,82 g Ba(OH)2 1mol H2SO4 1 mol Ba(OH)2 S que es poden neutralitzar totalment els 150 grams dhidrxid de bari. b) [4 punts] El reactiu que est en excs s lcid sulfric. 1 mol Ba(OH)2 x 1mol H2SO4 x 98,1 g H2SO4 = 85,89 g H2SO4 171,33 g Ba(OH)2 1 mol Ba(OH)2 1mol H2SO4

150 g Ba(OH)2 x
3

50 cm H2SO4 x 1,89g d H2SO4 x 93,2 g H2SO4 = 88,07 g dcid sulfric inicials 3 1 cm d H2SO4 100 g d H2SO4 88,07 g 85,89 g = 2,18 g. Per tant, sobren 2,18 grams dcid sulfric pur. c) [1 punt] Exercici 4 a) (MnO4 + 5 e + 8 H Mn
+ + 2+

El pictograma indica que lcid sulfric s corrosiu.

+ 4 H2O) x 2

(H2O2 O2 + 2H + 2e ) x 5 + 2+ + 2 MnO4 + 10 e + 16 H + 5 H2O2 2 Mn + 8 H2O + 5 O2 + 10 e + 10 H 2I I2 + 2e


+

H2O2 + 2 H + 2e 2 H2O + 2I + H2O2 + 2H + 2 e I2 + 2 e + 2 H2O

[7 punts]

b) 0,3 mols I x 1mol H2O2 = 0,15 mols H2O2 que calen per a oxidar 0,3 mols de iodur. 2 mols I 0,3 mols MnO4 x 5 mols H2O2 = 0,15 mols H2O2 que calen per a reduir 0,3 mols de

Presenteu aquests fulls denunciats juntament amb les respostes

10/22

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci


permanganat.

Prova daccs als ensenyaments superiors de Disseny, 2005, segona part, primer exercici

2 mols MnO4

[3 punts]

Norma general de puntuaci: Cal tenir en compte, a lhora de puntuar cada tem, els encerts en el plantejament o en lexplicaci correctes, encara que el resultat final estigui equivocat. Aquests encerts esmentats poden arribar fins al 50% de la puntuaci de ltem o fins i tot una mica ms.

Presenteu aquests fulls denunciats juntament amb les respostes

11/22

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci

Prova daccs als ensenyaments superiors de Disseny, 2005, segona part, primer exercici

COGNOMS I NOM:__________________________________________________ Centre docent:________________________________Data:_________________ LLENGUA ESTRANGERA Redacci Tria UN tema dentre els quatre segents. Escriu un mnim de 80 mots en lidioma escollit. 1. Tagraden els relats daventures? Parla dels autors i dels relats que prefereixes. 2. Ets de vacances a Londres (o un altre lloc). Escriu una carta a un amic o amiga. Explica-li per qu has escollit aquesta ciutat. Digues-li qu has vist, qu has fet i qu has trobat ms interessant. Parla-li de les persones que tacompanyen. 3. Com s dimportant casa teva per a tu? Qu s imprescindible perqu thi sentis cmode? Qu hi fas, a casa teva? 4. Descriu la teva escola ideal: situaci, nombre dalumnes per classe, durada de lescolaritat, assignatures, vacances, ritme diari de treball, material

(Escriu aqu)

Presenteu aquests fulls denunciats juntament amb les respostes

12/22

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci

Prova daccs als ensenyaments superiors de Disseny, 2005, segona part, primer exercici

INDICACIONS PER A LA CORRECCI Savaluar la capacitat de lestudiant en particular en els aspectes segents: 4. Correcci gramatical (6 punts). - s correcte de les estructures morfosintctiques. - Complexitat de les estructures emprades. 5. Lxic (2 punts). - Riquesa i adequaci lxica. 6. Fludesa dexpressi (2 punts). - Coherncia de lestructura discursiva . - Correcci i varietat dels connectors emprats. - s correcte de la puntuaci.

Presenteu aquests fulls denunciats juntament amb les respostes

13/22

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci

Prova daccs als ensenyaments superiors de Disseny, 2005, segona part, primer exercici

Desenvolupeu una qesti dentre les quatre segents:

HISTRIA

Qesti 1
Llegiu el text que sadjunta i desenvolupeu, en 150 mots, el tema segent: Levoluci del catalanisme al segle XIX Davant de lamenaa duna violaci legislativa del dret pblic, subsegent a una violaci pblica, ostentosa i tumultuosa, dels drets constitucionals, perpetrada a Barcelona, va despertar-se en lnima catalana un moviment de protesta, determinador dun estat dunitat efectiva de la conscincia del nostre poble; tal fou, a la primeria, la Solidaritat Catalana. Mes la virtualitat poderosa daquesta suprema, integral coordinaci de forces collectives, va illuminar amb viu esclat la revelaci inesperada els qui noms com a defensa de la justcia lhavien concebuda, i de manifestaci contra lhostilitat a un projecte de llei, el de les jurisdiccions, va enlairar-se, per la transfusi entusiasta de lideal i de la voluntat dels uns ciutadans als altres, a la integraci sentimental de laspiraci de Catalunya a redimir-se i a regenerar-se. Fragment del programa de la Solidaritat Catalana

Qesti 2

Llegiu els textos i observeu la foto que sadjunten i desenvolupeu, en 150 mots, el tema segent: La poltica exterior espanyola durant la dictadura franquista FRAGMENTS DE DISCURSOS DE FRANCO, DEL 1940 AL 1952: No basaremos el rgimen en sistemas democrticos que decididamente no convienen a nuestro pueblo. (1940) Y hablando de nuestros enemigos no podemos dejar de considerar esos criminales, que despus de ensangrentar a Espaa con sus checas y martirios se llevaron al extranjero el fruto de sus saqueos y hoy dan el lamentable espectculo de mendigar en los medios internacionales enemigos para su patria. (1945) El abismo y diferencia mayor entre nuestro sistema y el nazifascista es la caracterstica de catlico del Rgimen (...). Ni racismo, ni persecuciones religiosas, ni violencia sobre las conciencias (...), ni la menor sombra de crueldad, tienen cabida bajo el sentido espiritual y catlico que preside toda nuestra vida. (1946) Es iluso pensar el que dejando en libertad el juego de la oferta y la demanda los precios pudieran estabilizarse. (1946) Inglaterra y Francia juzgaron la poltica de Espaa por sus apariencias y partieron de una tesis completamente falsa: el que Espaa haba quedado comprometida y aliada con el Eje por motivos de nuestra Cruzada. (1947) En este momento Espaa tiene ya una proyeccin histrica, al haber sido la primera reaccin europea anticomunista: catorce aos antes de que el mundo se diese cuenta de la necesidad (...) los brazos espaoles rompan lanzas en defensa de la fe y de la civilizacin amenazadas. (1950)

Presenteu aquests fulls denunciats juntament amb les respostes

14/22

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci Qesti 3

Prova daccs als ensenyaments superiors de Disseny, 2005, segona part, primer exercici

Observeu els quadres adjunts i desenvolupeu, en 150 mots, el tema segent: El llanament econmic dEspanya en els anys 60
PLA DESTABILITZACI

Objectius Equilibri exterior Sector pblic Equilibri intern Sector privat


Contingentaci crdit Pujada tipus dinters

Crdits FMI i OCDE

Tipus de canvi nic i devaluaci pesseta

Amnistia repatriaci capitals

Limitaci despesa pblica total

Supressi subsidis empreses pbliques

TAXA DEL CREIXEMENT DEL PIB A ESPANYA, 1963 1981 (en %) Any % 1963 9,5 1965 6,3 1967 4,3 1969 8,9 1971 4,6 1973 7,8 1975 0,5 1977 2,8 1979 0,05 1982 - 0,2

Presenteu aquests fulls denunciats juntament amb les respostes

15/22

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci Qesti 4

Prova daccs als ensenyaments superiors de Disseny, 2005, segona part, primer exercici

Llegiu el text que sadjunta i desenvolupeu, en 150 mots, el tema segent: La crisi del 1898 i les seves conseqncies Oda a Espanya Escolta, Espanya, la veu dun fill que et parla en llengua no castellana: parlo en la llengua que mha donat la terra aspra: enquesta llengua pocs than parlat; en laltra, massa. Than parlat massa dels saguntins i dels que per la ptria moren: les teves glries i els teus records, records i glries noms de morts: has viscut trista. Jo vull parlar-te molt altrament. Per qu vessar la sang intil? Dins de les venes vida s la sang, vida pels dara i pels que vindran: vessada s morta. Massa pensaves en ton honor i massa poc en el teu viure: trgica duies a morts els fills, te satisfeies dhonres mortals, i eren tes festes els funerals, oh trista Espanya! Jo he vist els barcos marxar replens dels fills que duies a que morissin: somrients marxaven cap a latzar; i tu cantaves vora del mar com una folla. On sn els barcos. On sn els fills? Pregunta-ho al Ponent i a lona brava: tot ho perderes, no tens ning. Espanya, Espanya, retorna en tu, arrenca el plor de mare! Salvat, oh!, salvat de tant de mal; que el plo et torni feconda, alegre i viva; pensa en la vida que tens entorn: aixeca el front, somriu als set colors que hi ha en els nvols. On ets, Espanya? no et veig enlloc. No sents la meva veu atronadora? Presenteu aquests fulls denunciats juntament amb les respostes No entens aquesta llengua que et parla entre perills? Has desaprs dentendre an els teus fills? Adu, Espanya!

16/22

Generalitat de Catalunya Departament d'Educaci Joan Maragall. Obres Completes. 1898. INDICACIONS PER A LA CORRECCI Qesti 1: Levoluci del catalanisme al se XIX
Lalumnat haur de ser capa didentificar i explicar els moments ms importants del catalanisme:

La Renaixena va donar origen al catalanisme cultural. (1 punt) Els interessos dels industrials catalans que demanaven el proteccionisme eren contraris a la poltica econmica liberal de lEstat, que defensava el lliurecanvisme. Aix, la defensa del proteccionisme va tenir una expressi poltica en el nacionalisme poltic. (1 punt) En la formulaci del catalanisme van confluir tres sectors ben diferents: 1. Republicanisme federal de Valent Almirall; 2. Alguns sectors de lEsglsia catalana (bisbe Torras i Bages); 3. Intellectuals catalans. (2 punts) El primer Congrs Catalanista fou un moviment de les classes mitjanes. (1 punt) La primera gran acci catalanista fou el memorial de greuges a Alfons XII, el 1885. (2 punts) Les Bases de Manresa: primer programa dautogovern. (1,5 punts) Una de les conseqncies del 1898 fou esperonar la presa de conscincia de la burgesia industrial davant la incapacitat evident de lEstat espanyol per mantenir les seves darreres colnies. (1,5 punts) Qesti 2: La poltica exterior espanyola durant la dictadura franquista Lalumnat haur de fer esment de les diferents etapes: Etapa 1: Lligams amb les potncies de lEix: Alemanya i Itlia, amb la signatura del tractat Antikomintern, 1939. (1 punt) s una etapa clarament feixista. Aparentment Espanya era neutral, per les accions demostraven el contrari: una clara parcialitat a favor dAlemanya. (1 punt) Ramon Serrano Suer va facilitar lacci dagents i espies nazis. (1 punt) En 1940, Espanya es declara no belligerant . Entrevista de Franco i Hitler a Hendaia. (1 punt) 1941, enviament de la Divisin Azul cap al front rus. (1 punt) A partir del 1943, quan sn evidents els problemes militars de lEix, Espanya es comena a desmarcar. (1 punt) Etapa 2: (1945-53) Amb el final de la guerra mundial, Espanya queda allada. No es beneficia del Pla Marshall. (2 punts)

Presenteu aquests fulls denunciats juntament amb la redacci

Generalitat de Catalunya Departament d'Educaci Etapa 3: Amb la gerra freda, els EUA necessiten a apropar-se a Espanya pel seu valor estratgic i el govern espanyol accedeix que els EUA estableixin bases militars a canvi dun petit ajut econmic i de material bllic de desgus. (2 punts) Qesti 3: El llanament econmic dEspanya en els anys 60 Lalumnat haur desmentar les causes del creixement econmic dels anys 60: Excs de m dobra agrria que va cobrir les necessitats de la indstria i els serveis. (1,5 punts) Poca conflictivitat laboral com a conseqncia del clima poltic. (1 punt) Inversi de capitals per part de multinacionals. (1,5 punts) Inversi interior, grcies a limpuls del govern a la concessi de crdits si sorientava lestalvi cap a activitats productives. Aquests diners van permetre ladquisici de primeres matries i equips industrials imprescindibles per modernitzar i ampliar les antigues empreses. (1,5 punts) Compensaci de les prdues de la balana comercial grcies als ingressos per turisme, a les divises que enviaven els emigrants i a les inversions estrangeres. (1,5 punts) Lalumnat haur desmentar les caracterstiques i els canvis de leconomia espanyola: Indstria altament dependent de la tecnologia estrangera i del petroli. (1 punt) Les importacions superaven les exportacions. (1 punt) El turisme com a important font dingressos. (1 punt) Qesti 4: La crisi de 1898 i les seves conseqncies
Lalumnat haur de ser capa didentificar i explicar els moments ms importants:

(5 punts)

Espanya no va complir les promeses contingudes a la Pau de Zanjn i continuava sometent Cuba a un rgim colonial. La revolta cubana es va revifar el 1895. Les pressions fiscals de la metrpoli sobre la colnia es mantenien i les autoritats espanyoles a lilla eren incapaces dentendre les inquietuds del poble antill. Els EUA, que controlaven el 90% de la producci i exportaci de sucre, eren favorables a lemancipaci de lilla. Lenviament de 200.000 soldats i els mtodes expeditius aplicats pel general Valeri Weyler (despoblament de llogarets i establiment de camps de concentraci) no va fer altra cosa que revifar el conflicte. Lexemple cub va esperonar els independentistes filipins, i va produir les conseqents revoltes i repressions (execuci de Jos Rizal). Al febrer de 1898, els patriotes cubans controlaven ja 2/3 parts de lilla. Lenfonsament del cuirassat Maine, en circumstncies no gaire clares, va provocar lentrada dels EUA a la guerra. Espanya firma el tractat de Pau de Pars. Lalumnat haur de ser capa didentificar i explicar les conseqncies de la derrota: (5 punts) La derrota va sumir la societat espanyola en un estat de decencs i frustraci.
Presenteu aquests fulls denunciats juntament amb la redacci

Generalitat de Catalunya Departament d'Educaci La derrota palesava la incapacitat dEspanya per constituir-se en un Estat modern i efica. La crisi colonial esperon una lit intellectual, generaci de 1898, caracteritzada pel profund pessimisme i per la crtica cida a lendarreriment peninsular. La crisi va donar lloc a un corrent regeneracionista que va denunciar els vicis poltics dels sistema de la Restauraci fins a fer-la trontollar, per que al cap i la fi va sobreviure. La crisi va fer augmentar les reivindicacions autonomistes de Catalunya.

Presenteu aquests fulls denunciats juntament amb la redacci

Generalitat de Catalunya Departament d'Educaci MATEMTIQUES Resoleu una qesti dentre les quatre segents. Qesti 1 Determineu lamplada dun riu sabent que des de dos punts diferents dun mateix marge del riu, separats 50 m, sobserva un arbre situat a laltre marge amb uns angles de 60 i 75, tal com podeu observar en el croquis adjunt.

60 50 m

75 B

Riu

Qesti 2 Volem construir una capsa cilndrica de cartr per presentar una nova marca de bombons. Si el volum de la capsa ha de ser de 2 dm3, quines dimensions haur de tenir per tal que la seva superfcie sigui mnima? Abans de resoldre el problema, feu una representaci grfica de la situaci exposada. Recordeu que: ST = 2r2 + 2rh i V = r2h Qesti 3 a) Els punts A(2,0), B(1,3) i C(-1,-1) sn vrtexs del triangle ABC. Podem assegurar que aquest triangle s rectangle? Justifiqueu la resposta. a) Determineu lrea daquest triangle. Qesti 4: La taxa de creixement anual duna ciutat s dun 1,664 %. Si sabem que actualment la seva poblaci s de 360.000 habitants i suposem que la taxa es constant, a) Quina poblaci hi havia ara fa 10 anys ? b) Quants anys han de passar per tal que la seva poblaci sigui exactament el doble de lactual?

Presenteu aquests fulls denunciats juntament amb la redacci

Generalitat de Catalunya Departament d'Educaci INDICACIONS PER A LA CORRECCI Qesti 1:


De la figura adjunta podem deduir que:
h = 1,732 50 x h tag 75 = = 3,732 x don h = 1,732(50 x) i h = 3,732x.

tag 60 =

Allant x de la segona equaci i substituint-la en la primera, tenim: h h = 1,732(50 ), don h = 86,6 0,464h, i daqu h = 59,2. 3,732 Lamplada del riu s de 59,2 m.

Puntuaci: Pel plantejament del problema 4 punts. Per la resoluci del sistema, 4 punts ms. Per la resposta correcta, 2 punts ms.

Qesti 2:
Com V = R h = 2, tenim que h = La superfcie total de la capsa s: S = 2R + 2Rh = 2R + 2R Fent S = 4R tant R = 1 dm. Com S = 4 + 8 4 R
2
2 2 2

2 R2

. 4 R
2

2 R
2

= 2R +

= 0, tenim que 4R =

4 R

, don R = 1, i per

i S(1) > 0, tenim que la superfcie de la capsa s mnima quan R3 les seves dimensions sn: R = 1 dm i h = 2 dm.

Puntuaci: Pel fet de donar la relaci entre les dimensions h i R, 2 punts. Si es dna la superfcie en funci duna sola variable, 3 punts ms. Si es fa la derivada b i es resolt lequaci S(x) = 0 correctament, 3 punt ms.
Si es dedueixen les dimensions de la capsa, 2 punts ms.

Qesti 3:

a) Les components dels vectors AB i AC sn: AB = (-1,3) i AC = (-3,-1).


Com AB AC = (-1)(-3) + 3(-1) = 0, el triangle s rectangle en A. b) Com el triangle s rectangle en A, els dos catets b = d(A,C) i c = d(A,B) sn perpendiculars, un dels catets far de base i laltre daltura. Aix doncs, tenim:

Presenteu aquests fulls denunciats juntament amb la redacci

Generalitat de Catalunya Departament d'Educaci

A =

bc 2

10 10 2

= 5 u,

ja que d(A,C) =

( 1) 2 + 3 2 = 10

d(A,B) =

( 3) 2 + ( 1) 2 = 10 .

Puntuaci: Per lapartat a), 5 punts repartits de la segent forma: 3 punts per qualsevol raonament correcte que permeti arribar a decidir si s o no rectangle, i 2 punts ms, si la resposta s correcta. Per lapartat b), 5 punts repartits de la segent manera: 3 punts si determina les dimensions que es necessiten per determinar lrea, i 2 punts si dna la soluci correcta.

Qesti 4:
a) Com Ct = C(1+i) , tenim que 360000 = C(1+0,01664)
t t t 10

, don C = 305232 habitants

b) 2C = C(1+i) , don tenim que: 2 = (1,01664) . Aplicant logaritmes als dos membres de la igualtat, t tenim: log 2 = log (1,01664) = tlog (1,01664), don log 2 0,301030 = = 42 anys. t= log(1,01664 ) 0,007167193
Puntuaci: Per lapartat a) 5 punts repartits aix: 2 punt per aplicar correctament la frmula i 3 punts ms si es troba el nombre dhabitants dara fa 10 anys. Per lapartat b), 5 punts ms que es repartiran aix: 2 punts pel plantejament de la qesti, 1 punt si coneix la propietat dels logartmes per fer baixar lexponent i 2 punts si dna la soluci correcta.

Presenteu aquests fulls denunciats juntament amb la redacci