Generalitat de Catalunya Departament dEducaci

Prova daccs als ensenyaments superiors de Disseny, 2005, primera part

LLENGUA CATALANA I LITERATURA Observeu les imatges, llegiu el text segent i responeu les qestions. ENTREBANCS DE DISSENY
Parlar de l'Any del Disseny s ms suggeridor i queda molt millor que dir que celebrem l'any de gaireb tots els productes manufacturats i industrials que formen part del nostre entorn. S, ja s que alg podria dir-me que es troba dins d'una cova, assegut en una pedra, vestit amb una flassada de pell, a prop d'un foc a terra i menjant sopes d'una cassola de terrissa amb un cullerot de fusta. B, doncs fins i tot en aquest cas veritablement paleoltic, el disseny no seria totalment ali a la seva vida. Vegem-ho: per comenar, alg devia buscar la cova i condicionar-la mnimament per convertir-la en habitacle, s a dir, espantar els ssos i els tigres de dents de sabre, caar (i potser fer-ne sopes) els animalons, improvisar un ja amb palla o fullaraca i altres activitats que s'anomenen disseny d'interiors. Pel que fa al seient de pedra, malgrat que ens trobem molt lluny de la butaca-relax de Charles i Ray Eames, s evident que es tractaria d'una pedra mnimament triada amb un concepte ms o menys intutiu d'aquella cincia tan til que es diu ergonomia. La flassada de pell tamb demana un mnim procs de disseny (adobar-la, tallar-la, etc.) i la cassola de terrissa i el cullerot de fusta ja sn autntics productes de disseny d'una relativa sofisticaci. I del foc a terra ni en parlo: tothom sap que la fabricaci i control del foc s una fita cabdal a l'evoluci dels ssers humans de simples caadors recollectors a dissenyadors. s a dir, que fa un grapat de milers d'anys ja es podia dir que molts dels estris de la tecnologia naixent eren de disseny. Tot aix ho explico perqu des de fa temps em fa grcia la confusi limitadora que sovint envolta la noci de disseny, i perqu ja he llegit un parell de cartes i articles als diaris on diversos dissenyadors s'esforcen a explicar que el disseny s una presncia ms antiga, intensa i freqent a la nostra vida del que normalment ens adonem. Per exemple, l'admirat Juli Capella, president del FAD, ja porta bastant de temps repetint aquella pedagogia bsica. Poema objecte, Joan Brossa

Poema objecte, Joan Brossa

Disseny no s una firma, ni un estil, ni una marca, ni tampoc una tecnologia o un material nou. s tot aix i ms coses. "De disseny" s qualsevol mena de producte o procs concebut per realitzar una tasca o resoldre un problema o una necessitat d's. D'una manera directa o indirecta, el disseny s una contribuci al plaer i la comoditat. O hauria de ser-ho. I s que el disseny, per bo o ben intencionat que sigui, tampoc no s una garantia de perfecci. En la seva omnipresncia, el disseny tamb t el seu costat fosc, o si voleu, els seus entrebancs. En un dels captols del seu llibre Todo es comparable, l'arquitecte (i dissenyador, entre d'altres coses) scar Tusquets esmenta amb considerable ironia els incomprensibles comandaments d'algunes dutxes d'hotel, o els petits envasos de productes misteriosos amb rtols illegibles que poden fer que una persona es renti les dents amb la crema de sabates. De vegades, l'obstinaci d'alguns dissenyadors per resoldre tots els aspectes del problema condueix directament a la negaci del disseny, el seu revers tenebrs, una combinaci d'incomoditat, ineficincia i complicaci excessiva.

J.J. Navarro Arisa, Avui, 31.10.2003 (selecci) 1. COMPRENSI 1.1 Resumiu el text anterior en un mxim de 10 lnies, de manera que el resum contingui la informaci essencial. [3 punts] 1.2 Segons el text, qu pot arribar a provocar un disseny massa sofisticat? [1 punt] 2. EXPRESSI [6 punts] Comenteu, en 150 mots, el fragment segent: D'una manera directa o indirecta, el disseny s una contribuci al plaer i la comoditat. Presenteu aquests fulls denunciats juntament amb les respostes

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci

Prova daccs als ensenyaments superiors de Disseny, 2005, primera part

INDICACIONS PER A LA CORRECCI CRITERIS DE CORRECCI (DISTRIBUCI DE LA PUNTUACI) 1. COMPRENSI 1.1 Resum
Punts 3 2 1 0 Valoraci El resum es considera correcte i prou complet. El resum es considera correcte per no prou complet. El resum t algun defecte greu per recull informaci pertinent. Lescrit no s un resum o excedeix mpliament el mxim de 10 lnies.

1.2

Pregunta
Punts 1 0,5 0 Valoraci Es respon la pregunta de forma correcta i completa. Es respon la pregunta de forma parcial o no del tot completa. Es respon la pregunta de forma incorrecta.

2. EXPRESSI (COMENTARI i EXPRESSI ESCRITA)

Punts 6 Valoraci Lescrit expressa amb claredat idees i conceptes. Presenta tesi i arguments de manera ordenada, amb pargrafs, signes de puntuaci i marcadors discursius. Mostra riquesa i precisi lxica, maduraci sintctica i correcci normativa. Lescrit expressa amb claredat les idees i els conceptes. Tamb ordena tesi i arguments, per mostra algunes limitacions expressives pel que fa al lxic, a la sintaxi o a les normes de correcci normativa. Lescrit presenta alguna confusi, ambigitat o incongruncia en lexpressi de les idees i/o dels conceptes. Els arguments no estan gaire ordenats i el text cont alguns errors importants dexpressi i normativa. Lescrit mostra algunes limitacions, tant pel que fa al contingut (idees confuses, poc clares...) com a la forma (errors normatius freqents, pobresa dexpressi...). Lescrit mostra limitacions importants, tant pel que fa al contingut (idees incoherents, gens clares...) com a la forma (errors normatius generalitzats, pobresa dexpressi...). Lescrit s deficient. No formula amb ordre i claredat les opinions. Mostra errors greus i reiterats dexpressi i de normativa. Lescrit no sajusta al tema proposat o no arriba ni a 75 mots.

1 0

Presenteu aquests fulls denunciats juntament amb les respostes