Prova daccs als estudis superiors de Disseny, 2006, primera part

LLENGUA CATALANA I LITERATURA Observeu les imatges, llegiu el text segent i responeu les qestions.
LA REPBLICA DE PAPER

No es pot dir que la Segona Repblica fos un gegant amb peus de fang. Segurament no va poder acabar de crixer prou per ser considerada una obra gegantina. Per la inestabilitat i l'enfrontament, tamb entre les diferents famlies republicanes, s que van marcar des del seu naixement una histria frgil, gaireb com de paper, que va acabar consumint-se amb el foc de la guerra. Dem, 14 d'abril, es compleixen 75 anys de la proclamaci de la Segona Repblica i les conselleries de Cultura i de Relacions Institucionals, en el marc del Programa per al Memorial Democrtic, commemoren l'aniversari amb diversos actes, com l'exposici Repblica! Cartells i cartellisme (1931-1939), que s'inaugura dimecres al Museu d'Histria de Catalunya. Al parallelisme que es pot fer entre el paper i la fragilitat del context poltic d'aquells anys, els organitzadors hi sumen la importncia del cartell, tamb de paper, com a mitj de comunicaci en un temps en qu la tele encara havia d'arribar i en qu l'analfabetisme feia que la imatge a travs del dibuix fos una de les vies de comunicaci ms efectives per transmetre conceptes, missatges i consignes. L'exposici presenta 130 cartells, procedents de les colleccions del Centre d'Estudis Histrics Internacionals (CEHI, Pavell de la Repblica) i de la Fundaci Figueras, distributs cronolgicament en dos grans mbits, La Repblica en pau i Guerra i revoluci. El gruix del material prov de la collecci del CEHI i la mostra compta com a comissaris amb els catedrtics Antoni Segura i Rafael Aracil, director i vicedirector del centre. En temps de la Repblica, Catalunya va experimentar una efervescncia poltica, cultural i social que tamb es reflectia en els cartells. "Durant la guerra, el cartell era un element fonamental de difusi d'unes idees que a travs de la imatge penetraven en la gent", diu Aracil. L'art del cartellisme va ser una eina de propaganda, per tamb de comunicaci de l'obra de govern. Negre sobre blanc, els cartells tamb retraten els protagonistes del seu moment. L'exposici fa una lectura de la Repblica i de la Guerra Civil a travs dels mitjans d'intercomunicaci bsics del moment entre les institucions i la societat civil. La propaganda i el seu principal material de suport dibuixen uns anys en constant moviment, a travs d'un dia a dia en qu els cartells que omplien els piruls de la Rambla complien funcions tan diverses com fer crits d'alerta sanitaris, advertir del contagi de malalties infeccioses de transmissi sexual, estimular la lectura, incentivar la participaci i la incorporaci de la dona al treball o complir tasques publicitries.

1/3

Prova daccs als estudis superiors de Disseny, 2006, primera part

La imatge havia de ser la protagonista i el cartell era el gran instrument. A ms, els organitzadors s'han proposat donar a conixer una generaci de cartellistes excepcionals que van ser referents a nivell internacional, quan Barcelona era punta de llana de les avantguardes europees. Una poca de trencament que va arribar amb un canvi llargament esperat i que en pocs anys va acabar amb un sotrac que la va tocar de mort. Antoni Aira, Avui, 13.04.2006 (selecci)

1. COMPRENSI 1.1 Resumiu el text anterior en un mxim de 10 lnies, de manera que el resum contingui la informaci essencial. [3 punts] 1.2 Indiqueu per qu el periodista titula l'article "La repblica de paper". [1 punt] 2. COMPRENSI [6 punts] Comenteu, en 150 mots, el fragment segent: La imatge havia de ser la protagonista i el cartell era el gran instrument.

2/3

Prova daccs als estudis superiors de Disseny, 2006, primera part

INDICACIONS PER A LA CORRECCI 1. COMPRENSI 1.1 Resum (La correcci pot penalitzar aquells escrits que superin el lmit marcat.)
Punts 3 2 1 0 Valoraci El resum es considera correcte i prou complet. El resum es considera correcte per no prou complet. El resum t algun defecte greu per recull informaci pertinent. Lescrit no s un resum o t defectes greus d'estructura o d'informaci.

1.2

Pregunta
Punts 1 0,5 0 Valoraci Es respon la pregunta de forma correcta i completa. Es respon la pregunta de forma parcial. Es respon la pregunta de forma incorrecta o mal expressada.

2. EXPRESSI (COMENTARI i EXPRESSI ESCRITA)

Punts 6 Valoraci Lescrit expressa amb claredat idees i conceptes. Presenta tesi i arguments de manera ordenada, amb pargrafs, signes de puntuaci i marcadors discursius. Mostra riquesa i precisi lxica, maduraci sintctica i correcci normativa. Lescrit expressa amb claredat les idees i els conceptes. Tamb ordena tesi i arguments, per mostra algunes limitacions expressives pel que fa al lxic, a la sintaxi o a les normes de correcci normativa. Lescrit presenta alguna confusi, ambigitat o incongruncia en lexpressi de les idees i/o dels conceptes. Els arguments no estan gaire ordenats i el text cont alguns errors importants dexpressi i normativa. Lescrit mostra algunes limitacions, tant pel que fa al contingut (idees confuses, poc clares...) com a la forma (errors normatius freqents, pobresa dexpressi...). Lescrit mostra limitacions importants, tant pel que fa al contingut (idees incoherents, gens clares...) com a la forma (errors normatius generalitzats, pobresa dexpressi...). Lescrit s deficient. No formula amb ordre i claredat les opinions. Mostra errors greus i reiterats dexpressi i de normativa. Lescrit no sajusta al tema proposat o no arriba ni a 75 mots.

1 0

3/3