166

1. John Cage: Where Are We Going?

And What Are We Doing?, Silence.
Middeltown, Conn.: Wesleyan University
Press, 1961, p. 220-222.
AI rincii cnsavcn cn aIIo quc odria anoncnarsc LcIIcsa inaginaria, un roccs
dc Luit cIcncntaI cn cI quaI noncs sorgicn aIguncs coscs. [...] Dcsrcs, quan hi van
concnar a trcLaIIar dc dcLo, cns va caurc aI danunt una ncna d'aIIau quc no cs
corrcsonia cn aLsoIut anL aqucIIa LcIIcsa quc cns havcn roosat con a oLjcctiu.
I ara ca a on avanccn [...] Doncs ca cndavant, cr aqucst can s'arriLa, scns duLtc,
a una rcvcIacio. ]o no tcnia ni idca quc assaria aixo, cro suosava quc odia assar
aIguna aItra cosa. Lcs idccs son una cosa, i cI quc assa n'cs una aItra dc Lcn difcrcnt.
John Cage: Where Are We Going? And What Are We Doing?
1
La sala buida
En cI noncnt dc conccLrc aqucsta cxosicio, aI ccntrc s'hi hauria
d'havcr situat una saIa Luida, -una saIa conIctancnt Luida quc cIs
visitants hauran dc franqucjar scnsc ca cxIicacio.
z
Ara cIs Ians
han canviat i Ia saIa Luida ha dcsaarcgut, tannatcix aqucst va scr cI
trct quc cn va cridar ncs I'atcncio quan cn van dcnanar quc cscri
gucs un articIc cr a aqucst cataIcg. Es tractava d'una idca insoIita cn
un nuscu, ja quc cI roosit quc cns orta a visitar quaIscvoI cxosi
cio consistcix rccisancnt a contcnIar oLjcctcs d'una ccrta LcIIcsa
o intcrcs. Ningu no cntra cn un nuscu cr vcurc arcts LIanqucs o
caninar cr saIcs Luidcs. Scnsc contcxt dc ca ncna, cns haurcn
scntit dcsconccrtats, otscr hns i tot haurcn cnsat quc cns havcn
cquivocat dc can o cr aIs ncs rocnsos a I'avcntura quc s'ha
via rodut un roLatori sunnancnt auda. Tannatcix, cIs natcixos
visitants saLcn quc aqucsta cxosicio cs soLrc ]ohn Cagc i aIcsho
rcs Ia saIa Luida adquircix tot cI scntit. -Ah, Ia ca siIcnciosa, hau
ricn dit anL un sonriurc.
*

))

, Ia -ca siIcnciosa, cs I'oLra ncs concguda dc ]ohn Cagc. ]o

diria quc tothon quc rcconcgui cI non dc Cagc sa quc va conondrc
una ca nusicaI quc consta cxcIusivancnt dc siIcnci. s una ca
quc s'ha convcrtit cn una ncna d'icona dc Ia cuItura dc ostgucrra,
con Ics IIauncs dc soa dc WarhoI, cI co hnaI cr rcnatar acudits
i conics, cI unt dc artida dc niIcrs d'anaIisis i dcLats o Ia rova
atcnt dc I'cxtrcnisnc d'una avantguarda dcstructiva quc va sorgir
aI IIarg dcIs anys cinquanta i scixanta.
All quc cl silcnci va cnscnyar
a juhn Cagc: la histria dc *

))

]ancs Pritchctt
2. Julia Robinson: John Cage:
Sound & Silence, From Experimental
Composition to Experimental Art,
document sense data, facilitat a lautor
el juny de 2008.
16;
No cs gcns sorrcncnt quc aqucsta ca hagi dcscrtat tant d'intcrcs.
D'cntrada, cs tracta d'un gcst dranatic contundcnt. EI dia dc I'cstrc
na, cI ianista David Tudor cs va asscurc davant dcI iano, va oLrir Ia
taa dcI tccIat i va cstarsc asscgut scnsc dir rcs durant trcnta scgons.
Dcsrcs va tancar Ia taa. La va tornar a oLrir i va ronandrc cn siIcnci
uns aItrcs dos ninuts i vintitrcs scgons. En acaLar, va tancar Ia taa
i Ia va oLrir cncara una aItra vcgada, i aqucst co va cstar asscgut cn
siIcnci un ninut i quaranta scgons. FinaIncnt, va tancar Ia taa dcI
tccIat i va sortir dc I'csccnari. Aixo va scr tot. Si cs conta anL I'in
tcrrct adcquat, un csdcvcnincnt con aqucst ot rcsuItar fascinant,
i Tudor cra Ia crsona idonia, crquc, a ncs dc scr un rcconcgut vir
tuos dcI iano, va fcr gaIa d'un taranna grcu i scrios quc no va assar
dcsacrccLut cr aI uLIic.
En art, si aqucsta intcrrctacio dranatica rcsuIta tan irrcsistiLIc cs
cr Ia gran sinIicitat dcI concctc. EI conositor no crca rcs dc rcs.
L'intcrrct surt a I'csccnari i no fa rcs. EI uLIic rcscncia un actc
cxtrcnancnt cIcncntaI, I'actc dc ronandrc asscgut i cn siIcnci. Tot
aixo tc IIoc cn una saIa dc conccrts occidcntaI, cosa quc rcvcstcix
I'csdcvcnincnt d'una transccndcncia artstica i historica quc cns in
cita a uLicarIo cn un contcxt carrcgat dc signihcat.
La ca ot rcsuItar difciI cr aI uLIic, con ho hauria cstat Ia saIa
Luida aI ccntrc dc I'cxosicio. En tcrncs gcncraIs, cn Ia cuItura occi
dcntaI ningu no csta acostunat a cstarsc asscgut i cn siIcnci durant
una cstona, i cncara ncnys cn una saIa dc conccrts. Pcr aixo no dcixa
dc scr naturaI quc hi aarcguin tcnsions, scguidcs dc controvcrsia
i notorictat. Confrontats aI siIcnci, cn un cntorn quc no odcn con
troIar i on no cscravcn quc asscs una cosa aix, odcn otar cr
divcrscs rcsostcs: dcsitjar quc s'acaLi con aLans niIIor, o Lc quc cs
gcncrin sons ncs intcrcssants quc vaIgui Ia cna cscoItar, o scntirnos
atcnorits, insuItats, cnsarosos, cuItcs, LurIats, duLtosos, avorrits,
agitats, contcnts, cndorniscats, atcnts, hIosohcs o, taI vcgada crquc
-ho hcn cosat, una nica cnvanits o vanitosos. Sigui quina sigui
Ia rcaccio, cnscn dc vcritat quc *

))

cs una ca nusicaI Quc va

voIcr dir Cagc quan Ia va conondrc Con sc suosa quc cns hcn
dc rcndrc aqucsta nusica AI ncu cntcndrc, concixcr Ia historia dc
*

))

, dc Ics circunstancics vitaIs dc Cagc quan Ia va conondrc,

cns ot ajudar a rcsondrc a aqucsts intcrrogants.
Surull (1q;-1qq)
Pcr a aIgu quc rccorri Ics rincrs scccions d'aqucsta cxosicio, o quc
noncs cstigui faniIiaritzat anL Ics rincrcs oLrcs dc ]ohn Cagc, cn un
rincii Ia ca siIcnciosa ot rcsuItar dcsconccrtant, crquc, si cxa
nincn Ia nusica quc va fcr Cagc aI IIarg dcIs anys trcnta i cIs rincrs
quaranta, difciIncnt hi troLarcn rcs quc rccordi cI siIcnci. I tannatcix
cI siIcnci va csdcvcnir un cIcncnt cruciaI cn Ia scva oLra, cs I'cIcncnt
168
aI quaI va rccorrcr ncs sovint i cI ttoI dcI scu rincr IIiLrc d'assaigs,
cI ncs inucnt dc tots.
Ccrtancnt, cn cIs scus inicis con a conositor, Cagc va ronourc
I'anttcsi dcI siIcnci: cI soroII. ParIava dc Luscar -soroIIs ncs innova
dors. Insirantsc cn Luigi RussoIo i cn cIs futuristcs dcI rincii dcI
scgIc NN, Cagc va adotar anL cntusiasnc I'us d'instruncnts dc cr
cussio cntcncntIos con una forna adcquada cr cxandir cI tcrritori
dc Ia nusica a h d'incIourchi sons quc rccctissin ncs hdcIncnt cI
caractcr dc Ia cuItura industriaI quc oLscrvava aI scu voItant:
Sigucn on sigucn, cI quc scntin cs soLrctot soroII. Quan no Ii rcstcn atcncio,
cns noIcsta. Quan I'cscoItcn, cI troLcn fascinant.

Aqucsta cita csta cxtrcta d'un assaig quc Cagc va uLIicar cI i;

anL cI ttoI -Thc Futurc of Music: Crcdo. Aqucst assaig ja aunta
noItcs dc Ics tcorics quc ostcriorncnt van cstcndrc Ia scva fana:
cIs sons no son ncs quc sons, i tots son vaIids, cI conositor actua
con un invcstigador quc cxcrincnta i dcscoLrcix novcs ossiLiIitats
sonorcs, cs inortant fcr scrvir tccnoIogics roics dcI scgIc NN cr
crcar nusica dcI scgIc NN. En aqucst assaig rincrcnc, tannatcix,
faIta Ia idcntihcacio dcI siIcnci con a Lasc suLjaccnt dc totcs aqucstcs
actituds. La arauIa -so hi aarcix vintisis vcgadcs, i Ics arauIcs
-to i -soroII noItcs ncs, ncntrc quc cI tcrnc -siIcnci no hi aarcix
cn ca noncnt.
EI quc s'hi constata cs un cxtcns concntari soLrc I'cstructura nusicaI
Lasada cn Iascs tcnoraIs:
EI conositor [...] no s'cnfrontara noncs anL tot cI can dcIs sons, sino tanLc
anL tot cI can quc aLasta cI tcns. EI -narc o fraccio d'un scgon [...] scra scgura
ncnt Ia unitat Lasica cn cI ncsurancnt dcI tcns.
q
Dcs dcI hnaI dcIs anys trcnta, Cagc va cstructurar totcs Ics scvcs con
osicions scgons Ia dincnsio tcnoraI: frascs i scccions d'una Ion
gitud dctcrninada i ncsuraLIc cn cI tcns. A -Thc Futurc of Music:
Crcdo va rcvcurc Ia naniuIacio dcI tcns a artir dc Ics tccniqucs
dcIs conositors dc Landcs sonorcs cr aI cincna, cro, cn rcaIitat,
cI fct dc rccorrcr aI tcns a I'hora dc troLar una Lasc cstructuraI
rovcnia ncs aviat dcI scu trcLaII anL LaIIarins. MoItcs dc Ics scvcs
conosicions dc Ia rincra coca van scr aconanyancnts dc cccs
dc dansa nodcrna, cn Ics quaIs havia dc ccnyirsc a ncsurcs o frascs
rcciscs a I'hora dc conondrc Ia nusica. EI fct quc Ii agradcs tant Ia
nusica dc crcussio tanLc va contriLuir a fcr quc utiIitzcs cstructurcs
dc durada, ja quc no tcnia acccs a cstructurcs Lasadcs cn I'harnonia
o Ia ncIodia. MaIgrat quc cn aqucIIa coca no cn fos conscicnt, aqucs
ta nocio dcI tcns con a Lasc dc I'cstructura nusicaI dc Ics scvcs
cccs va scr un dcIs factors quc van rcarar Cagc cr aI scu cncontrc
ostcrior anL cI siIcnci.
3. Cage: The Future of Music: Credo,
Silence, op. cit., p. 3.
4. Ibd., p. 5.
16q
Quictud (1qq-1qq8)
L'inici dcIs anys quaranta va scr un noncnt cscciaI cr a Cagc, quc
assava una coca dc grans idccs i grans sonnis, anL una rcdiIcccio
cIs grans sons. En un assaig dcI i, dcscriu Ia scva nusica dc cr
cussio cn tcrncs vioIcnts:
En cI noncnt actuaI dc rcvoIucio, tcnin garantida una saIudaLIc anarquia. CaI cxc
rincntar ncccssariancnt a fora dc cIavar cos a quaIscvoI cosa acIIcs, LoIs d'arros,
canonadcs dc fcrro, cI quc tingucn ncs a na. I no cs tracta noncs dc coIcjar, sino tan
Lc dc frcgar, aixafar, fcr sons dc totcs Ics nancrcs ossiLIcs.

Va oLtcnir una ccrta notorictat, rincr a San Francisco i dcsrcs a

Chicago. Va dcLutar a Ia radio quan Ia CBS Ii va cncarrcgar quc con
ongucs Ia nusica cr a una oLra dc tcatrc radiofonica dc Kcnncth
Patchcn. AI 9^_YW]e:W_boD[mi cI van rcscntar aix: -La gcnt cn diu
soroII, cro cII cn diu nusica.
6
Tannatcix, con assa sovint a Ia vida, cIs vcnts van canviar dc dircc
cio, cIs guanys cs van convcrtir cn crducs i Ia fana, cn dcscrcdit. EI
iqz Cagc cs va trasIIadar dc Chicago a Nova York, anL I'cscrana dc
tcnir a Ia scva disosicio cIs rccursos d'un gcgant ncdiatic con cra Ia
CBS. Pcro Ia scva sort va canviar: rincr Ia CBS va dcixar dc contar
anL cIs scus scrvcis i, dcsrcs, Ii va donar I'csqucna Ia scva ncccncs,
Pcggy Guggcnhcin. Cagc no va odcr transortar Ia scva coIIcccio
d'instruncnts dc crcussio dcs dc Chicago i, cr tant, Ii va scr inos
siLIc fornar una orqucstra a Nova York. Va scr un crodc noIt difciI,
tant cn cI Ia crsonaI con cn cI rofcssionaI.
AnL cIs scus grans sonnis cncara cndcnts, va tornar a concnar dc
nou, cro d'una nancra ncs nodcsta. Va tornar aI iano rcarat
(un iano anL oLjcctcs inscrits cntrc Ics cordcs cr aItcrarnc cI so), un
instruncnt quc havia invcntat uns anys aLans cro quc a cncs havia
tocat durant cI crodc dcdicat a I'orqucstra dc crcussio. MusicaI
ncnt, Cagc cstava conIctancnt soI a Nova York, i cI iano rcarat
Ii va roorcionar una nancra dc conondrc cr a sons dc crcussio
scnsc ncccssitat dc gaircs instruncnts ni d'un aItrc intcrrct. TrcLa
IIant anL Mcrcc Cunninghan, va conondrc una scric dc cccs dc
dansa cr a iano rcarat cn Ics quaIs va dcscnvoIuar un cstiI Ic dc
suLtiIcsa i d'cncrgia scrcna. Lcs cordcs anL sordina dc I'instruncnt
van aconscguir assosscgar Ia scva roia vcu.
A Nova York, Cagc tanLc va cxIorar cIs canins dc I'cscrit. Va cstudiar
Ics oLrcs d'autors con Ananda K. Coonaraswany i Mcistcr Eckhart.
;

Va fcr anistat anL ]osch CanLcII i AIan Watts. I, ncs inortant
cncara, anL cI nusic Gita SaraLhai, qui, taI con va dcscriurc Cagc,
-va arriLar dc I'ndia con un angcI.
8
SaraLhai va cnscnyar a Cagc Ia
nusica i I'cstctica dc I'ndia a canvi dc IIions soLrc contraunt occi
dcntaI. -EI roosit dc Ia nusica cs asscrcnar i assosscgar Ia ncnt cr
fcrIa suscctiLIc a Ics inucncics divincs, va dir a Cagc, cn una frasc
7. Coomaraswamy va ser un historiador
de lart de lndia, autor de The Dance
of Shiva (1924) i The Transformation
of Nature in Art (1934). Daquest ltim,
Cage va adoptar la noci que lart havia
dimitar la natura en la seva manera
doperar (p. 10-11). Meister Eckhart va
ser un mstic cristi del segle XIV; Cage
en coneixia fora b els sermons i els
citava sovint en els seus escrits del 1949
en endavant. Per a una anlisi ms de-
tallada daquestes qestions (i daltres),
vegeu James Pritchett: The Music of
John Cage. Cambridge: Cambridge
University Press, 1993, p. 36-38 i 45-47.
8. Cage: A Composers Confessions
(1948), MusikTexte, nm. 40/41 (agost
del 1991), p. 65.
5. Cage: Goal: New Music,
New Dance, Silence, op. cit., p. 87.
6. Pence James: People Call It Noise
But He Calls It Music, Chicago Daily
News (19 de mar del 1942).
1;o
quc s'ha fct fanosa. Aqucstcs arauIcs cI van connourc rofunda
ncnt i van csdcvcnir Ia cdra dc toc dc tota Ia scva oLra.
Aix doncs, cI iq8, aI Vassar CoIIcgc, un Cagc noIt ncs asscrcnat
i ncs savi va ronunciar una confcrcncia anL cI rcnarcaLIc ttoI dc
-A Conoscr's Confcssions. En aqucsta confcrcncia, cI uLIic va
odcr cscoItar Ia historia d'un conositor quc, cn scntirsc dcscnga
nyat cr Ia scva carrcra, havia concnat a Luscar rcsostcs dins scu.
Cagc dcscrivia cn aqucsts tcrncs cI quc cr a cII cra conondrc:
AI ncu nou is anL vistcs a I'East Rivcr, a Ia art Laixa dc Manhattan, d'csqucna
a Ia ciutat i nirant ca a I'aigua i ca aI ccI. La au i Ia quictud d'aqucst rcccr cn van
ortar a Iantcjarnc Ia rcgunta: anL quina hnaIitat cscrivin nusica

La rcsosta, cvidcntncnt, Ia hi havia roorcionat SaraLhai: Ia nusi

ca condiciona I'cscrit i cI conducix a -noncnts dc conIcta i aLso
Iuta rcaIitzacio.
io
Cagc considcrava quc cI natcriaIisnc rcdoninant cn Ia cuItura
occidcntaI cra un scrios oLstacIc cr a aqucst roosit. N'havia cxcri
ncntat Ia inucncia crniciosa cn Ia scva vida i cn Ia scva oLra:
Sinccrancnt, n'anona havcr naILaratat Ia najor art dc Ia ncva vida nusicaI
Luscant natcriaIs nous. La inortancia dcIs natcriaIs nous vc donada cI fct quc
rcrcscntcn, a arcr ncu, cI dcsig inccssant dc Ia nostra cuItura d'cxIorar cI quc cs
dcsconcgut. ALans quc cI concgucn, cI quc cs dcsconcgut cns inana cI cor. Quan
cI concixcn, Ia ana s'afcLIcix hns a aagarsc i no cs torna a cnccndrc hns quc no
cnscn cn aIguna cosa quc cns cs dcsconcguda. En Ia nostra cuItura, aqucst dcsig
ha troLat cxrcssio cn cIs natcriaIs nous, crquc Ia nostra cuItura no conha cn Ia au
i cn I'cquiIiLri dc I'cscrit, sino cn una rojcccio scnrc oLstinada ca a Ics coscs
scgons cI nostrc dcsig dc cuIninacio.
ii
s rccisancnt cn aqucst contcxt on Cagc, ncs cndavant, dcscriu
cI scu dcsig (quc Ii rcocua quc cs ugui quaIihcar d'aLsurd)
-dc conondrc una ca dc siIcnci inintcrronut i vcndrcIa a Ia
Muzak Co.
iz
Aqucsta ca s'havia dc tituIar I_b[djFhWo[h i Cagc
arIava scriosancnt quan ahrnava quc tcnia Ia intcncio dc crcar
Ia.
i
La idca dc vcndrcIa a Ia conanyia Muzak, a ncs dcI quc
odia tcnir dc carrcga ironica, rcsonia a Ia voIuntat d'ahrnar Ia
oca inortancia dc Ia nusica con a oLjcctc natcriaI. Bcn aI con
trari, scgons Cagc, -cI quc tc vaIor dc dcLo cs cI roccs sccuIar dc
crcar i utiIitzar Ia nusica i d'intcgrarnos ncs cn Ia nostra crsona
Iitat cr nitja d'aqucst roccs.
iq
I_b[djFhWo[h voIia scr un intcnt d'oLrirsc can a travcs dc I'cstrcit
dc Ia cuItura nordancricana dc nitjan scgIc NN, una nancra d'cstaLIir
un unt dc suort cr aI siIcnci a Ics ohcincs, aIs ccntrcs concrciaIs
i aIs asccnsors d'Ancrica, i dc nostrar Ia LcIIcsa quc sorgcix dc Ia
quictud. Dc tota nancra, duLto quc iniciaIncnt tingucs Ia intcncio
dc conondrc una ca conIctancnt siIcnciosa. La scva dcscricio
9. Ibd.
10. Ibd., p. 66.
11. Ibd., p. 67. Evidentment, amb
dicultats o sense, Cage va continuar
explorant el que era desconegut
durant tota la seva vida.
12. Muzak Inc: el nom de la marca,
format amb larrel music i lafegit
-ak, com a Kodak, correspon a
una companyia nord-americana que
difonia lanomenada msica dascen-
sor, equivalent a lantic l musical.
Lexicalitzat, s sinnim de msica
enllaunada, la que sona en els llocs
pblics ms insospitats. [N. del T.]
13. Cage: A Composers Confessions,
op. cit.
14. Ibd.
1;1
octica fa cnsar ncs aviat cn sons quc scrviricn cr oLrir i tancar cI
siIcnci ccntraI dc Ia ca:
S'oLrira anL una unica idca quc n'agradaria quc fos tan scductora con cI coIor,
Ia forna o Ia fragancia d'una or. EI hnaI s'acostara dc nancra incrcctiLIc.
i
Aix doncs, I_b[djFhWo[h hauria rcrcscntat una continuacio dcI can
quc Cagc havia cncctat, una nusica quc s'anava fcnt cada co ncs tran
quiIIa i caIIada. Pcro, tannatcix, nai no va arriLar a crcar aqucsta oLra.
Silcnci (1qq8-1q1)
La dcscricio quc va fcr Cagc dc I_b[djFhWo[h cs notaLIc crquc cr ri
ncra vcgada utiIitza Ia arauIa -siIcnci cn cIs scus cscrits. Si Lc aLans
dcI iq8 racticancnt I'havia ignorat, a artir d'aqucII any Cagc va co
ncnar a conccdir una inortancia crcixcnt aI siIcnci, a Ia scva natura
Icsa i a Ia nancra d'aLordarIo dcs dcI unt dc vista conositiu. AqucII
cstiu, va ronunciar una confcrcncia aI BIack Mountain CoIIcgc cn Ia
quaI, cr rincra vcgada, va constatar quc cI so i cI siIcnci crcn anaIcgs
cn Ia nusica, i quc I'cstructura nusicaI s'havia dc fonancntar cn Ia du
rada crquc cra I'unica caractcrstica quc tots dos tcnicn cn conu:
Dc Ics quatrc caractcrstiqucs dcI natcriaI nusicaI, Ia durada, cs a dir, Ia Iongitud
tcnoraI, cs Ia ncs fonancntaI. EI siIcnci no cs ot crccLrc cn tcrncs dc to o d'harnonia:
cs crcc cn tcrncs dc Iongitud tcnoraI.
i6
Dit d'una aItra nancra, Cagc havia dcscoLcrt cI siIcnci a travcs dc Ics
cstructurcs tcnoraIs quc havia utiIitzat aI IIarg dcIs uItins dcu anys.
Pcr a cII, un siIcnci cra sinIcncnt un Iasc tcnoraI Luit. Aqucst
csai dc tcns tcnia una signihcacio cstructuraI cn Ia scva nusica Ia
durada dcI siIcnci continuava tcnint una funcio cn Ia auta gcncraI dc
frascs i scccions, cro aqucst acr cra indccndcnt dcI fct quc cfcc
tivancnt s'hi rodus o no quaIscvoI so. La nusica cs construa a artir
dc LIocs tcnoraIs i aqucsts LIocs odicn contcnir so o Lc siIcnci.
Aqucst Luit nusicaI dc tcns va insirar Ia confcrcncia quc Cagc va
ronunciar cI io, tituIada -Lccturc on Nothing. EI ttoI natcix ja dci
xa cIar quc Cagc sc ccntra cn cI Luit, cI siIcnci i cI tcns. La confcrcncia
csta cstructurada tcnoraIncnt con una dc Ics conosicions dc Cagc
i cI conositor ho arohta cr rcscntar Ics scvcs inatgcs dcI siIcnci:
Aqucst csai tcnoraI csta organitzat. No hcn dc tcncr aqucsts siIcncis, sino
cstinarIos. Aqucsta cs una confcrcncia conosta, ja quc I'cstic fcnt cxactancnt con
si fos una ca nusicaI. s con un got dc IIct. Ncccssitcn cI got i ncccssitcn Ia IIct.
Si no, torna a scr con un vas Luit cn cI quaI cs ot aLocar quaIscvoI cosa cn quaIscvoI
noncnt. A ncsura quc avanccn, qui sa, otscr sorgira una idca cn aqucsta xcrrada.
Pcro no sc si sorgira o no. Si sorgcix, quc sorgcixi. ConsidcrcnIa con una cosa quc cs
vcu noncntaniancnt, con si nircssin cr Ia hncstrcta ncntrc viatgcn. Si cn aqucII
noncnt cstcn travcssant Kansas, aIcshorcs Kansas. [.] Kansas no s'asscnLIa a rcs
aI non i cr a un novaiorqucs rcsuIta d'aIIo ncs rcfrcscant. s con un got Luit, LIat
i rou, o cs LIat dc noro Quina inortancia tc
i;
15. Ibd.
16. Cage: Defense of Satie, a Richard
Kostelanetz (ed.): John Cage. Nova York:
Praeger, 1970, p. 81.
17. Cage: Lecture on Nothing, Silence,
op. cit., p. 109-110.
'-(
Cagc dcscriu Ia auta cscchca dc Ics duradcs utiIitzadcs cn Ia con
fcrcncia (-Ara concna Ia tcrccra unitat dc Ia scgona art...) i rcnar
ca quc, cn cI transcurs d'aqucstcs duradcs, -uc dir quaIscvoI cosa.
Dc fct, digui cI quc digui i aI nargc hns i tot dc con ho digui, a cncs
canvia rcs.
i8
Aqucsta va scr una nova nancra d'cntcndrc Ics cstructurcs tcnoraIs:
atcs quc cs Lascn cn cI siIcnci, adnctcn quc hi assi quaIscvoI cosa.
Donada una dctcrninada Iongitud dc frasc, quaIscvoI so ot troLar
un IIoc cn cI scu intcrior: no cs ncs quc una roIongacio dc I'antiga
crccna dc Cagc cn Ia iguaItat dc tots cIs sons. Pcro ncs cnIIa, I'cstruc
tura tcnoraI Luida no rcqucrcix ca continutat cscciaI, ni tanoc
ca sintaxi, ni ordrc ni scntit dc Ia rogrcssio dcIs sons quc contc. Una
conosicio cstructurada cr nitja dc trans tcnoraIs no dccn dcIs
sons cn cIIs natcixos cr crcar I'cstructura: cxistcix anL cIIs o scnsc
cIIs, i no diu rcs rcscctc a con han d'cntrar o sortir. s con cI cicIc dc
Ics fascs Iunars dc IIuna nova a IIuna Icna i torna a concnar
quc cs dcsIcga ccIicancnt cn cI hrnancnt. Lcs activitats dc Ia gcnt,
cn gran ncsura, cs roducixcn aI nargc d'aqucstcs fascs, naIgrat quc
s'inscriucn cncara cn cI si dc Ia gran cstructura tcnoraI d'aqucst
cicIc. En cI cicIc Iunar, hi ha un siIcnci dins dcI quaI cs dcscnvoIucn
Ics nostrcs vidcs.
Quan Cagc va dcscoLrir aqucsta ncna dc siIcnci a travcs dc Ia conosi
cio cr nitja d'cstructurcs tcnoraIs, cs va concnar a intcrcssar cada
vcgada ncs cr Ics nancrcs dc conondrc cn Ics quaIs cIs sons, aIIi
Lcrats dc quaIscvoI rcsonsaLiIitat cstructuraI, aarcixicn dc nancra
ncs casuaI, scnsc tant d'csfor. A aixo cs rcfcria Cagc quan, cI iq, va
dcscriurc Ia scva idca cr a I'Ijh_d]GkWhj[j_d<ekhFWhji: -M'agradaria
cIogiar cI siIcnci, scnsc fcrIo scrvir rcaIncnt.
i
Pcr a aqucst quartct,
va assajar un nou sistcna dc conosicio quc crnctia I'us d'harnoni
cs scnsc un scntit dc rogrcssio harnonica: una ncna dc ractica
harnonica siIcnciosa. Tots cIs acords quc odicn aarcixcr aI quartct
cs dchnicn d'cntrada, scnsc ca rcIacio cscciaI cntrc uns i aItrcs.
Dcsrcs Cagc va cscriurc una Inia ncIodica sinIc i va utiIitzar Ia
scva coIIcccio d'acords cr harnonitzarIa scguint un roccdincnt Lcn
scnziII: un acord naturaI concrct havia dc rccoIzar scnrc cada un
dcIs tons. Un ni naturaI, cr cxcnIc, scnrc aarcixcria con Ia nota
sucrior d'un acord, ncntrc quc cI do naturaI scria scnrc Ia nota ncs
aIta d'un aItrc acord, i aix succcssivancnt. A ncsura quc cs dcsIcga
va Ia ncIodia, cIs acords sorgicn cr cIIs natcixos, scnsc ca tcoria
aI darrcrc. En Ia ractica harnonica tradicionaI, cI scntit dc rogrcssio
dcsgrana una historia aI voItant dc Ics harnonics quc scntin: cr quc
sc succccixcn Ics uncs a Ics aItrcs, ca a on cs dirigcixcn, con torncn.
A I'Ijh_d]GkWhj[j dc Cagc, aqucsta historia dcsaarcix conIctancnt
i scntin Ics harnonics d'una nancra nova, incdita. Aix, Ics harno
nics d'aarcna cIara, nodcrada i ctcria dcI quartct -cIogicn cI siIcnci
crquc no tcncn rcs a dir soLrc Ia tcoria dc I'harnonia.
18. Ibd., p. 112.
19. John Cage: carta als seus pares,
20 dagost del 1949.
'-)
Mcntrc trcLaIIava cn I'Ijh_d]GkWhj[j,Cagc cI va dcscriurc con si ha
gucs -d'oLrir una aItra orta, Ics ossiLiIitats quc s'insinucn son iIIi
nitadcs.
zo
A artir d'aqucII noncnt, va continuar dcsviant cI scu
trcLaII conositiu ca a aItrcs forncs quc crncticn quc cIs sons aa
rcgucssin IIiurcncnt dins cI siIcnci dc Ics scvcs cstructurcs tcnoraIs.
AI rincii dcI ii, insirat cIs cxcrincnts ncs radicaIs dcI scu
jovc coIIcga Morton FcIdnan,
zi
Cagc va fcr grans rogrcssos cn cI no
vincnt hnaI dcI scu 9edY[hje\ehFh[fWh[ZF_WdeWdZ9^WcX[hEhY^[ijhW$
En aqucst cas tanLc va conondrc tots cIs csdcvcnincnts nusicaIs
individuaIs quc odicn tcnir IIoc cn cI novincnt, tots conIctancnt
indccndcnts cIs uns dcIs aItrcs, cro aqu cIs va organitzar cn una
quadrcuIa. Tot scguit, Cagc va agafar Ics ii scqucncics tcnoraIs i va
IIanar noncdcs a I'airc cr consuItar cI IIiLrc d'oracIcs xincs, I'?Y^_d]:
aqu hi ha d'havcr so o siIcnci I cn cI cas quc hi hagi so, quin csdcvc
nincnt nusicaI rcdchnit ha dc scr Cagc anotava cI so o cI siIcnci a Ia
artitura i cs dcsIaava aI unt scgucnt. Va scguir aqucst roccs aIca
tori i scnziII hns aI hnaI dcI novincnt, i Ia nusica va aarcixcr con a
rcsuItat d'aqucst roccs. En ccrta ncsura, Ia ca cs va conondrc cIIa
natcixa a artir dcI siIcnci dc I'cstructura tcnoraI.
Cagc cstava cntusiasnat anL aqucsta oLra: sonava difcrcnt dc tot cI
quc havia crcat o cscoItat hns IIavors. MoIts csdcvcnincnts nusicaIs
cs roducn dc nancra aIIada, cnvoItats d'un nar dc siIcnci. D'aItrcs,
sorgicn cr roxinitat cIs uns anL cIs aItrcs i adotavcn difcrcnts
acrs, coIoracions i aarcnccs scgons Ics caractcrstiqucs dcIs scus
nous vcns. Hi havia discontinutats aLrutcs, rancIIs sorrcncnts
cntrc assatgcs ncs Irics. Pcro tanLc cs roducn continutats incs
cradcs, dcscoLcrtcs cr casuaIitat, ncntrc quc cIs csdcvcnincnts
nusicaIs individuaIs cs coIIocavcn cIs uns aI costat dcIs aItrcs. 7gk[ij
cra cI IIoc ca a on havia cstat auntant cI siIcnci: una succcssio dc
sons quc sorgicn scnsc csfor, quc cxisticn durant una cstona i quc
dcsrcs dcsaarcixicn. Cagc havia concnat a conondrc dirccta
ncnt a artir dcI siIcnci, i Ia nusica quc hi va troLar cI va fascinar.
Era una -aIIau [...] quc no cs corrcsonia gcns anL aqucIIa LcIIcsa quc
cns havcn roosat con a oLjcctiu. Era I'aconIincnt d'aIIo quc
Cagc havia dccIarat a Ia -Lccturc on Nothing rcscctc a I'cstructura
construda soLrc cI tcns dc siIcnci: un tius dc disciIina -quc, un
co accctada, acccta aI scu torn quaIscvoI cosa, hns i tot aqucIIs
rars noncnts d'cxtasi quc, con cIs tcrrossos dc sucrc quc scrvcixcn
cr donar cIs cavaIIs, cns inuIscn a fcr cI quc fcn.
zz
Ie'/+'#'/+(
L'cncontrc dc Cagc anL cI siIcnci va dcscncadcnar una cxIosio dc
crcativitat. Durant cIs anys inncdiatancnt ostcriors aI 9edY[hje"
va roduir ncs cccs nusicaIs quc cn ca aItrc noncnt dc Ia scva
vida (aqucsta ctaa noncs ot rivaIitzar anL cIs darrcrs anys dc Ia sc
va vida, ja cn Ia dccada dcIs noranta). EI siIcnci, canaIitzat a travcs dc
20. Ibd.
22. Cage: Lecture on Nothing, op. cit.,
p. 111.
21. El 1950, Feldman va compondre
Projection 1, una pea per a violoncel
en la qual va utilitzar paper millimetrat
per indicar noms el nombre de notes
que calia tocar en tres registres tonals
(alt, mitj, baix). El fet que la pea
no especiqus tons exactes, sin que
accepts el que es produa dins els
lmits amplis de la notaci alta-mitjana-
baixa, va ser un gran estmul per al
pensament de Cage.
'-*
I'atzar, cra caa dc roduir un caLdaI inacaLaLIc d'cxtraordinaria
varictat, dcs dcI ncs inrcvist hns aI ncs haLituaI, Ic d'cIcncnts
sorrcncnts i fascinants, connovcdors i tanLc cnsoits. ScnLIava
quc cI ou dcI quaI ara Cagc cxtrcia Ia scva nusica no tingucs fons.
L'cntusiasnc dc Cagc davant Ia dcscoLcrta dc Ia nusica quc sorgia
dcI siIcnci cs osa cIarancnt dc nanifcst cn Ia scva -Lccturc on
Soncthing, dcI ii. La xcrrada girava aI voItant dc Ia nusica dc
Morton FcIdnan i va scr cscrita racticancnt cn cI natcix noncnt
cn quc I'oLra dc FcIdnan havia ortat Cagc a suLncrgirsc cn I'at
zar. Pcro ncs cnIIa dc Ia nusica dc FcIdnan, Ia confcrcncia osa cn
rcIIcu I'onada dc crcativitat quc cstava cxcrincntant Cagc, Ia IIi
Lcrtat i Ia gosadia quc cs dcsrcnicn d'aqucst contactc ntin anL cI
siIcnci. Cagc diu dc FcIdnan quc ha -canviat Ia rcsonsaLiIitat dcI
conositor, quc ha assat dc crcar a accctar, Ia quaI cosa Ii cr
nct -no tcnir or o scntirsc Ic a vcssar dc I'anor quc sorgcix d'un
scntit d'csscr sinuItani anL quaIscvoI cosa.
z
Aqucst anor, quc cI
orta a scntirsc incondicionaI i siIcnciosancnt conscicnt dc tot, cra
fruit dcI scu cstudi dcI siIcnci i tanLc cra Ia font dcI odcr crcatiu
quc acaLava dc troLar:
Quan rcs [cs a dir, cI siIcnci] cs ossccix anL scgurctat, cstcn rcarats cr
accctar quaIscvoI dc Ics coscs ossiLIcs. Quantcs n'hi ha S'anuntcgucn aIs
nostrcs cus. [.] No hi ha Init aI nonLrc dc coscs ossiLIcs i totcs (scnsc cxcccio)
son accctaLIcs.
zq
Dcsrcs dcI 9edY[hje, Cagc va concnar a trcLaIIar cn Ia cono
sicio dc I'anLiciosa Cki_Ye\9^Wd][icr a iano: quarantacinc
ninuts dc difciI nusica cr a iano quc havia dc scr Ia rincra
oLra quc sorgs conIctancnt d'aqucst csai dc siIcnci. Cagc Ia
va conondrc utiIitzant I'atzar dcI rincii a Ia h, i cn totcs Ics
dincnsions dc Ia nusica: sons, siIcncis, ritncs, dinaniqucs, dcn
sitats, tcnos. Insirantsc cn cI virtuosisnc dcI ianista David
Tudor, Cagc va crnctrc quc cI scu roccs conositiu gcncrcs una
anIia varictat d'csdcvcnincnts nusicaIs, dc vcgadcs aiIats cn
cacs cscsscs. La ca, Lasada cn una cstructura tcnoraI dc si
Icnci, cs un cscIat dc sons: cfusius, dcsLordants d'cncrgia, dc
vcgadcs Icnts i dcIicats, d'aItrcs fcrotgcs, cixordadors i agrcssius.
Un co ncs, cI siIcnci rcvcIa continutats nusicaIs quc Cagc no
hauria ogut rcvcurc. CoLrcn vida anL Ia natcixa csontanctat
anL quc dcsrcs dcsaarcixcn, una cxhiLicio fuga dc ianisnc
quc arcIIcja davant Ics nostrcs orcIIcs.
*

))

'/+(
Aix arriLcn a I'any iz i a I'aaricio dc *

))

. Dc quina nancra
cns hcn d'cnfrontar, con a uLIic, anL Ia ca siIcnciosa Crcc
quc si aconscgucix cosar d'una nancra o aItra cI nostrc intcrcs,
ho fa dc ducs nancrcs. La rincra consistcix a arar atcncio a Ia
23. Cage: Lecture on Something,
Silence, op. cit., p. 129-130.
24. Ibd., p. 132.
'-+
quaIitat acustica dcI so anLicntaI quc crccLcn ncntrc dura Ia ca.
-Oh, cn aqucst anLicnt hi ha noItssins soroIIs quc hns ara no
havia cosat, odrcn dirnos. AIcshorcs cns concnccn a intcrcssar
cr aqucsts soroIIs i cr tot aIIo quc ugucn dctcctar durant aqucsts
quatrc ninuts i nig. Aixo inIica aLordar Ia ca con un oLjcctc
cstctic, con quaIscvoI aItra ca nusicaI, naIgrat quc cn aqucst
cas cstigui construda anL natcriaIs fora inusuaIs. Si s'cxcrincn
ta d'aqucsta nancra, *

))

no cs ncs quc Ia nanifcstacio ajornada

dc Ia idca quc va tcnir Cagc cI iq8 cr a I_b[djFhWo[h.
L'aItra nancra d'cnfrontarsc a Ia ca, fora ncs conu, cs cnsar cn
cI quc odria signihcar: cnsar cn cI concctc dc siIcnci, cn si cI siIcn
ci cxistcix rcaIncnt o no, cn Ia signihcacio hIosohca d'un conositor
quc crca una ca quc no contc ca so intcncionat, cn cI siIcnci dcI
conositor con a nctafora d'una scric dc coscs, cn Ics inIicacions
oItiqucs quc conorta cI fct dc osar cI uLIic quc assistcix aI
conccrt cn aqucsta situacio. Hi ha una inhnitat dc canins cr on ot
avanar Ia nostra rccxio soLrc *

))

, cro tots tcncn cn conu cI trac

tancnt dc Ia ca con una ahrnacio: soLrc cI siIcnci, soLrc Ia nusi
ca, soLrc cIs conositors, soLrc cIs intcrrcts, soLrc cI uLIic, ctc.
AI ncu cntcndrc, totcs ducs aroxinacions son roLIcnatiqucs,
soLrctot a Ia IIun dc Ia historia dc I'oLra i dc Ia troLada dc ]ohn Cagc
anL cI siIcnci. Tractar cI siIcnci cI ii va scr un csdcvcnincnt
d'cnornc inortancia cr a Cagc, un fct quc va canviar cr scnrc
ncs Ia scva nancra d'acostarsc a Ia nusica. ALordar *

))

con un
oLjcctc cstctic LanaIitza cI siIcnci quc cs va instaIIar aI cor dc Ia vida
i I'oLra dc Cagc dcI ii cn cndavant. La conosicio natcixa cntcsa
con a oLjcctc, con a oLra nusicaI, cra fora irrcIIcvant cr a I'cxc
ricncia dcI siIcnci quc va cuItivar Cagc. D'aItra Landa, cI fct dc tractar
Ia ca con un tcna dc rccxio cstctica cncara I'aIIunya ncs dc Ia
vcritat dcI siIcnci taI con cII cI va dcscoLrir. Buscar cI signihcat quc hi
hauria rcrc Ia ca cns aIIunya dc I'cxcricncia dirccta i cns cndinsa
cn cI non dc Ics idccs i Ics narracions.
En conscqucncia, soc cI rincr quc no cn scnto dcI tot satisfct anL
*

))

, cncara quc considcri quc Ia rcIacio dc Cagc anL cI siIcnci cs

tan cstinuIant con insiradora. Crcc quc cI roLIcna dc Ia ca dc
riva dc Ia rcaIitat scgucnt: Cagc va cxcrincntar cI siIcnci con a Yec#
fei_jeh, no soIancnt con a e_[dj, con aIgu quc [iYebjW. Conondrc
dins cIs conhns dc Ics cstructurcs tcnoraIs cI va ortar a dcscoLrir
quc s'hi odia roduir quaIscvoI so i cn quaIscvoI conLinacio. Va scr
aqucsta dcscoLcrta cI quc Ii va nostrar cI can quc va -dc crcar a ac
cctar. NosaItrcs, situats cntrc cI uLIic, odcn cscoItar cIs rcsuItats
d'aqucsta troLaIIa, quc ot roduir un tius dc LcIIcsa inassoIiLIc a
travcs d'aItrcs nitjans conositius, cro dc fct no cstcn rcvivint I'cx
cricncia dc Cagc: I'cxcricncia dcI siIcnci cn si. Fora d'aqucst con
tcxt, cI siIcnci dc *

))

no tc un odcr rcaI. Sc'ns dcixa anL cI fcno

'-,
ncn sucrhciaI dcI siIcnci, anL Ics idccs soLrc cI siIcnci, i avanccn a
Ics aIcntcs Luscant canins crquc Ia ca -trcLaIIi cr a nosaItrcs.
Aix doncs, quina idca tcnia Cagc soLrc aIIo quc fcia quan va conon
drc *

))

cI iz Pcr quc va aarcixcr aIcshorcs i no cI iq8, quan va

cnsar cr rincra vcgada cn una ca siIcnciosa Cagc no va cxIicar
nai dircctancnt quc havia notivat Ia crcacio dc *

))

, cro Ia scva
aaricio just dcsrcs d'introduir I'atzar cn Ia conosicio cn fa cnsar
quc va scr un rcsuItat dc Ia troLada transfornadora anL cI siIcnci quc
van roiciar aqucstcs conosicions. Una ossiLIc notivacio cr a
Ia ca odria scr cI fct quc Cagc crccLcs Ia ncccssitat quc Ia font
d'aqucsta nusica, cs a dir, cI siIcnci, fos ncs aarcnt i inncdiata cr
aI uLIic. *

))

rcscnta dircctancnt aI uLIic I'cstructura tcnoraI

dcI siIcnci d'una nancra quc csta fora dc I'aLast d'oLrcs con Cki_Y
e\9^Wd][i$Podrcn dir quc *

))

rcrcscnta una rofcssio dc fc dc

Cagc cn cI siIcnci.
Tannatcix, cI roLIcna cs quc Ia conrcnsio dcI siIcnci cr art dc
Cagc nai no ot conunicarsc dircctancnt a travcs dc ca ncna dc
ca nusicaI, ni anL sons ni scnsc. Potscr va cscriurc *

))

cr cxo
sar I'cstructura tcnoraI dcI siIcnci, cr dcixar cIar quin cra I'origcn
dc Ia scva nusica, cro cn cI niIIor dcIs casos I'unic quc ot scr cs un
ncr indici d'aqucII IIoc quc s'ha confos sovint anL cI natcix siIcnci.
Crcc quc Cagc cs va adonar d'aqucst roLIcna, ja quc, dcsrcs dc
conondrc Ia ca, va intcntar nininitzar Ia inortancia dc *

))

con a oLra nusicaI. No consta cn cIs rograncs dc Ics actuacions quc
va fcr anL Tudor aI IIarg dc Ia dccada dcIs cinquanta i, naIgrat quc
cI scu rincr rccuII d'articIcs i confcrcncics cs tituIcs I_b[dY[, *

))

no aarcix citada cI scu non cn ca dc Ics z;6 agincs dcI IIiLrc.
z

En Ics cntrcvistcs, hns i tot quan rocIana Ia scva dcvocio cI siIcnci,
atorga un cs ncs aviat cscas a *

))

. Pcr cxcnIc, va dir a Richard

KostcIanctz quc -vaig cscriurc aqucsta ca [*

))

] I'any iz. Ara

son aI i66. ]a no Ia ncccssito, aqucsta ca, avui.
z6
Encara quc Cagc hagucs rcstat inortancia a *

))

con a oLra cn cIIa

natcixa, no va dcixar nai dc arIar i d'cscriurc soLrc Ia inortancia
dcI siIcnci quc havia dcscoLcrt a travcs dc Ics cstructurcs tcnoraIs.
Quan WiIIian Duckworth Ii va rcguntar si cs donava -una inortan
cia cxccssiva a *

))

, Cagc va rcIicar quc, aI contrari, cra inossiLIc

rcndrcscIa nassa scriosancnt:
]C: Bc, jo Ia faig scrvir constantncnt cn Ia ncva cxcricncia vitaI. No assa ni
un soI dia quc no utiIitzi aqucsta ca cn Ia ncva vida i cn Ia ncva oLra. L'cscoIto cada dia,
dc dcLo.
WD: Mc'n ot osar un cxcnIc
]C: No n'asscc a cscoItarIa, hi aro atcncio. M'adono quc s'csta roduint contnuancnt.
Aix, cada vcgada hi aro ncs atcncio, con cn assa ara. No hi ha rcs quc cn faci gaudir
dc Ia vida tant con aixo.
z;
25. Lnica allusi que en fa la trobem
en un comentari relativament modest
sobre la seva prpia obra que apareix
en la introducci del seu assaig sobre
Robert Rauschenberg: Els quadres
en blanc van ser primer; la meva pea
silenciosa va ser posterior (p. 98).
26. Kostelanetz: Conversation with
John Cage, John Cage, op. cit., p. 12.
27. William Duckworth: Anything I Say
Will Be Misunderstood: An Interview
with John Cage, a Richard Fleming i
William Duckworth (ed.): John Cage at
Seventy-Five. Lewisburg, Pa.: Bucknell
University Press, 1989, p. 21-22.
'--
Aqucstcs arauIcs scnLIcn contradir Ia scva dcsconsidcracio dc Ia
ca cI i66. Tannatcix, cn IIcgir aqucsta cntrcvista, qucda cIar quc,
quan Cagc cs rcfcrcix a -aqucIIa ca, arIa d'una cosa ncs anIia
i ncs inortant quc Ia ca concrcta dcI siIcnci quc va cscriurc cI
iz. EI siIcnci, i Ia transfornacio quc va suosar aqucsta troLaIIa
cI ii, van cstar scnrc aI ccntrc dc Ia vida i I'oLra dc Cagc. *

))

funcionava soLrctot con una ncna dc totcn quc Ii roorcionava
una via natcriaI adcquada cr rcfcrirsc a aqucsta cxcricncia.
Aix, doncs, quc hcn dc fcr anL *

))

A arcr ncu Ia ca tc una fun

cio noIt utiI con a honcnatgc a I'cxcricncia dcI siIcnci, con a rccor
datori dc Ia scva cxistcncia i dc Ia scva inortancia cr a tots nosaItrcs.
Tannatcix, Ia ca rcscnta csqucrdcs, ja quc scnLIa suggcrir quc
cI siIcnci cs qucIcon quc ot rcscntarnos aIgu aItrc. En uItina ins
tancia, I'cxcricncia dcI siIcnci no cs ot conunicar d'una crsona a
una aItra. No sc'n ot forar I'cxistcncia dcs dc fora i no n'hi ha rou
anL Ia nostra intcncio crquc cs roducixi. -EI quc cns fa crfcctcs
cs aIIo quc cns assa, no aIIo quc fcn, con dcia Cagc citant Mcistcr
Eckhart. Assistir a una intcrrctacio dc *

))

no cs una activitat quc

cr cIIa natcixa ugui dcscncadcnar un cncontrc d'aqucsta ncna, cr
ncs quc dcsitgcn quc sigui aix.
Bcn aI contrari, hcn dc trcLaIIar cr cnfrontarnos cr contc nostrc
aI siIcnci, cxactancnt con va fcr Cagc aIs anys quaranta i cinquanta,
o, con a nnin, sinIcncnt adonarnoscn quan cs roducix. La
facuItat ncs rohtosa dc *

))

cs Ia d'insirar cI siIcnci. Tc Ia facuItat

dc rccordarnos quc noncs dccn dc nosaItrcs Ia ossiLiIitat dc tor
nar cI nostrc cscrit aI siIcnci i dc rcconcixcrIo quan cns hi tocn,
cncara quc noncs sigui un instant. EI siIcnci dcI quaI arIava Cagc cs
acccssiLIc a tothon i cn quaIscvoI noncnt. No odcn cvitar quc cs
roducixi: cIs noncnts dc siIcnci rofund sc'ns aarcixcn dc nanc
ra csontania (tot i quc anL nassa Lrcvctat) cr divcrscs raons. Ho
odcn vcurc niIIor si rccxioncn soLrc Ia nostra cxcricncia i Lus
qucn aqucsts noncnts. En cI ncu cas, va scr cI siIcnci quc cs va ro
duir quan vaig sortir a fora i vaig scntir cI vcnt aIs arLrcs, un vcnt quc
Lufava anL vchcncncia i cn cridava ca aI Losc. Va scr cI siIcnci quc
cs va roduir quan vaig cstrcnycr cntrc cIs ncus Lraos una crsona
cstinada quc atia. Va scr cI siIcnci quc cs va roduir quan, cn oLrir
Ia orta cr vcurc I'cstrcIIa dc I'aILa, vaig vcurc quc ncvava. Quan
toqucn cI siIcnci cn noncnts con aqucsts, cxcrincntcn cI natcix
instant cn quc cI siIcnci va cnscnyar a ]ohn Cagc con conondrc.