Albert Bastardas i Boada CUSC Centre Universitari de Sociolingstica i Comunicaci, i Departament de Lingstica General, Universitat de Barcelona

DIVERSITAT BIOLGICA I DIVERSITAT LINGSTICA: ALGUNES PISTES TRANSDISCIPLINRIES PER A UNA SOCIOECOLOGIA DE LES LLENGES

(Text-esbs provisional de lautor. El captol ja ha estat publicat en versi definitiva a: Bastardas i Boada, Albert. Diversitats. Llenges, espcies i ecologies. Barcelona: Empries, 2004, pp. 1353.)

1. INTRODUCCI

1.1 Una alerta prvia.

Les vicissituds histriques han volgut que en aquest canvi de segle la humanitat pugui plantejar-se la qesti de la conservaci de les diversitats biolgica i lingstica de manera conjunta. La conscincia de l'extinci de les espcies animals i vegetals va essent cada vegada ms estesa i, tot i que ms endarrerida i ms malentesa, va creixent tamb la de la desaparici de multitud de varietats lingstiques que la nostra espcie ha anat creant al llarg de la seva existncia evolutiva (vg. Mhlhusler 1995 i Junyent 1997). La temptaci, doncs, d'integrar conceptualment aquests dos grans fenmens s alta, donada la seva simultanetat i les coincidncies processuals aparents. Sobretot ho s la de transplantar al camp lingstic les categories i les idees provinents del camp biolgic, donat l'estadi ms avanat en qu es troben en aquest darrer tant la teoritzaci

del fenomen com l'organitzaci dels moviments socials conservacionistes i les estratgies d'intervenci.

Essent en principi partidari de la transdisciplinarietat i del mutu assaonament entre els coneixements crec, per, que tampoc no es pot procedir de manera rpida i acrtica en la transferncia de les idees i conceptes d'un camp a l'altre. Hem d'anar en compte, especialment, a no tornar a caure en una reficaci biologicista dels fets lingstics ja produda en etapes anteriors de la Lingstica. Cal, doncs, explorar la immensa riquesa del suggeriment conceptual interdisciplinari per sense caure en un mimetisme automtic i cec que, en lloc d'ajudar-nos a descriure i entendre ms acuradament els fenmens que ens interessen, ens podria dur a la construcci de paisatges terics internament coherents per en canvi no del tot adequats a l'ontologia dels fets que estiguem examinant. Com digu el fsic David Bohm, "una teoria s, en primer lloc, una manera de formar-se una idea, s a dir, una manera de mirar el mn, i no una forma de coneixement d'all que s el mn". Cal, per tant, estar sempre a l'aguait en all que sn bsicament representacions construdes de la realitat i que fcilment podem prendre per la realitat mateixa. En qualsevol camp s'imposa una alerta conceptual aguda que eviti posteriors errors i problemes, oims en terrenys fortament sensibles per als ssers humans.

1.2 Diferncies i coincidncies dels objectes

Un dels primers aspectes que cal aclarir s el carcter distint dels objectes de la diversitat que ens preocupen. Duna banda tenim organismes pertanyents al pla de la

'natura' --les espcies biolgiques-- mentre que, de l'altra, el que hi ha sn codis i comportaments sociocomunicatius regulars dels ssers humans --les varietats lingstiques-- i adscrivibles, per tant, a l'mbit de la 'cultura'. Per ms que vulguem aplicar a aquests dos tipus d'objectes una aproximaci terica sistmica i puguem trobar determinades similituds en la seva organitzaci interna i en la seva relaci amb els seus contextos d'existncia, resta de manera difana la important diferncia present entre les caracterstiques i propietats d'uns sistemes biolgics i les d'uns sistemes de comportament comunicatiu d'una determinada espcie evolucionada. En un cant tenim organitzaci gentica i desenvolupament biolgic, i, en l'altre, cognici cerebral i comportaments interpersonals i socials, com a emergncies precisament de les experincies vitals del fenomen gentic i biolgic. Essent, doncs, objectes 'integrats' en els mateixos organismes i en les interaccions d'aquests, corresponen, per, a plans distints i necessiten, probablement, diferents representacions teriques que donin compte adequadament de les seves peculiaritats.

Mentre la diversitat biolgica ha estat produda per la complexitat de l'atzar evolutiu de les combinacions gentiques en els seus marcs ecosistmics, la diversitat lingstica correspon fonamentalment a les vicissituds sciocognitives i vitals d'una espcie biolgica determinada, amb un equipament cerebral pel que sembla ms potent que el de la resta. Certament, no noms uns i altres elements sn constitutivament ben distints sin que les condicions d'existncia de cadascun d'ells sn igualment ben diferents. Si els objectes biolgics sn controlats fonamentalment per l'atzar gentic i el medi biosfric, els objectes lingstics ho sn, a ms, per les experincies socioculturals dels seus individus portadors, fet que diferenciar fortament els aspectes reproductius d'uns i altres. Aix, en la seva continutat histrica els organismes seran afectats pels seus

entorns naturals, mentre que els sistemes lingstics ho seran, tamb, per les condicions scioeconmiques i polticoculturals dels individus humans, que podran decidir personalment sobre la transmissi lingstica respecte dels seus successors. Igualment, el canvi en les llenges podr ser ms rpid que el canvi gentic donada la superior flexibilitat de la reproducci cultural. En ser les varietats lingstiques producte dels mecanismes socials dels ssers humans, aquelles estaran potencialment constrenyides sempre a les decisions --conscients o aconscients-- d'aquests, en el marc de la seva autonomia personal, mentre que les espcies biolgiques no-humanes estaran, en general, molt ms sotmeses a la programaci instintiva. Mentre la dificultat de la reproducci de la diversitat biolgica s un afer en qu els seus propis protagonistes -les distintes espcies-- hi tenen poc a dir, controlats, com estan, per les condicions contextuals, en la reproducci i preservaci de la diversitat lingstica els protagonistes fonamentals sn els mateixos ssers humans, dotats de conscincia i d'emocions, que, enfrontats tamb als canvis contextuals socioculturals, han de prendre les decisions que, en darrer terme, afectaran la continutat o no de la diversitat lingstica construda al llarg de l'existncia de la humanitat.

Malgrat aquestes diferncies importants entre els objectes naturals i culturals, aix no vol pas dir necessriament que no puguem trobar interfcies de connexi entre els dos camps terics i suggeriments o adaptacions conceptuals tils per a la comprensi ms adequada dels fets del pla lingstic i comunicatiu, a part de tenir tamb present la necessria coherncia de l'edifici cientfic global entre les diferents dimensions de la realitat. De fet, com ms coneixem l'experincia de la conceptualitzaci terica i els plantejaments de la recerca en el camp biolgic, ms interessant ens sembla la seva aportaci i ms suggeridores sn moltes de les seves aproximacions per a la comprensi

de molts dels fenmens lingstics, en especial pel que fa als derivats del contacte entre grups humans distints i a les relacions ecolgiques que les llenges sostenen amb els seus contextos socioculturals.

Exposem, doncs, a continuaci els resultats inicials d'un exercici de lectura 'lingstica' d'algunes aportacions de l'estudi de la diversitat biolgica. Tenint present sempre la diferenciaci dels objectes, hem intentat, aix no obstant, extreure analogies teriques i conceptuals que poguessin enriquir la construcci d'una socioecologia o una linguoecologia. s, evidentment, un treball provisional, exploratori, i d'incitaci al debat ms que no pas una feina acabada i amb certesa total. El convit s a pensar, imaginar, i crear.

2. LA CONCEPTUALITZACI EN GENERAL

Conixer i examinar l'aventura conceptual de l'ecologia biolgica ha de ser probablement til per a la construcci d'una ecologia sociocultural, no noms perqu els protagonistes centrals d'aquesta altra part --sovint ms intangible-- de la realitat sn tamb organismes biolgics ells mateixos sin tamb perqu, sempre anant amb compte, molts conceptes i idees que s'han format i/o ests en l'estudi de la vida de la biosfera sn enormement suggeridors d'analogies conceptuals i de perspectives creatives per a la comprensi dels fenmens relacionats amb la vida dels aspectes lingstics de les societats d'ssers humans.

Ja el propi concepte d'ecologia que tant ha fet per avanar en la comprensi de l'existncia, canvi o extinci de les espcies biolgiques, pot resultar encertat i innovador en el camp lingstic, i en general, sociocultural. Passar d'estudiar els objectes i els esdeveniments lingstics com si existissin en el buit i alladament d'altres fets i fenmens, a veure'ls com a entitats interrelacionades multidimensionalment amb el seu context d'existncia s ja una passa endavant molt important. Imaginar, doncs, una ecologia 'lingstica' que traslladi analgicament "l'estudi de les relacions entre els organismes i el seu medi" (Brown, 1995:18) al pla del comportament lingstic dels humans i pugui donar lloc a l'estudi de les relacions entre les varietats lingstiques i els seus entorns geodemosociopoltics pot ser ben interessant i il.luminador per a una lingstica encara massa centrada en el codi.

L'enfocament ecolgic posar l'accent en el 'tot' per damunt de les parts, i ens far prendre conscincia clara de la interrelaci dels fenmens de la realitat i de la centralitat d'aquestes interdependncies a l'interior de l'ecosistema per damunt dels organismes mateixos, ja que en la visi sistmica --que fonamenta la perspectiva ecolgica-- els objectes sn prioritriament xarxes de relacions immerses en xarxes ms grans (Capra, 1998:57).

Tant des de l'ptica de la sociolingstica estricta com de la lingstica general, la metfora ecolgica s il.luminadora. D'una banda ens permet comprendre molt millor les vicissituds existencials dels sistemes humans de comunicaci, i, de l'altra, ens permet integrar-los holsticament en la vida social, que ells contribueixen a alimentar i fer possible (vg. Bastardas, 1996 i 1999).

A ms, la conceptualitzaci dinmica dels ecosistemes recupera per als fenmens lingstics la dimensi temporal, oblidada sovint pels enfocaments majoritaris del segle XX. "Els

ecosistemes poden ser vistos molt ms clarament si els concebem com a seqncies d'esdeveniments i no pas com a coses en un lloc. () Els ecosistemes sn orientats processualment i es veuen molt ms fcilment ordenats temporalment que espacialment" (Allen & H., 100). Ms que, doncs, 'objectes', hi ha esdeveniments i processos, fet que interroga les cincies socials i culturals sobre la tendncia prevalent encara de tractar estticament i mecnicament all que existeix com a significaci/acci/emoci en els ssers humans en societat. La perspectiva dinmica i ecosistmica ens crida, per tant, a veure la realitat ms com a procs que no pas com a 'estructura'.

Des d'un enfocament ecolgic, l'evoluci s sempre coevoluci, ja que tots els organismes evolucionen en interdependncia amb els altres del seu entorn. Semblantment, l'evoluci de les llenges humanes i dels comportaments verbals coevolucionen juntament amb els esdeveniments demogrfics, socioeconmics, poltics, tecnolgics, etc., del seu entorn. Les llenges poden intervenir en la configuraci dels esdeveniments que afecten a altres fenmens de la realitat i aquests damunt de l'organitzaci de les llenges. Per exemple, la configuraci poltica d'un Estat es pot veure afectada per la distribuci dels grups lingstics que el formin, i, alhora, les decisions poltiques d'aquest Estat podran afectar enormement l'existncia d'aquests grups lingstics.

Altres conceptes provinents de la perspectiva ecolgica tamb ens ofereixen aclariments conceptuals tils que podem adoptar per a la comprensi dels fenmens sociolingstics. Per exemple trobo interessant la diferenciaci entre 'poblaci' i 'comunitat'. Mentre el primer terme designa una espcie determinada, el segon es refereix al conjunt d'espcies que conviuen juntes en un hbitat particular. Ms concretament, "la diferncia entre una comunitat i una simple col.lecci d'organismes es l'acomodaci que cada distinta espcie fa respecte de

les altres. La comunitat no s la presncia d'un conjunt particular d'organismes, s la diferncia en els organismes causada pel fet que s'espera que siguin tamb presents els altres membres de la comunitat. () Una comunitat en un moment donat s l'assumpci corporal de processos previs d'acomodaci, com per exemple el desplaament d'un carcter all on una espcie ha estat seleccionada per tal d'evitar la confrontaci directa amb una altra" (Allen & H., 1992:127). Traslladats al camp lingstic, 'poblaci' podria utilitzar-se per designar un determinat grup de llengua primera (L1), mentre que 'comunitat' es referiria a aquelles societats formades per distints grups de llengua primera, amb algun grau d'interinfluncia i mtua adaptaci. En el cas catal, per exemple, podrem tenir poblacions de L1 catalana, o castellana, o bilinges familiars, o tamazigh, etc. En la dimensi de 'comunitat' tots aquests grups poden adaptar-se a la presncia dels altres i iniciar evolucions que mai no s'haurien produt sense la presncia de l'altre grup. A la Catalunya contempornia, des d'aspiracions fontiques en catal o obertura excessiva de les vocals en el castell fins a fenmens de bilingitzaci per contacte o de substituci intergeneracional de L1 en el si d'una poblaci determinada sn fenmens que ha de tenir presents una ecologia de les comunitats culturals. De fet, recordo que ja Uriel Weinreich recomanava que els contactes lingstics s'estudiessin sempre a partir de poblacions de L1 i no pas indiscriminadament. Tamb en el cas catal caldria introduir en aquells estudis que encara no ho facin aquesta distinci i aix es podria anar ms enll de les simples dades, per exemple, sobre la competncia en catal per part del conjunt de la comunitat, dada important aquesta per que pot amagar processos ms subtils que es puguin donar en el nivell de les poblacions. Aix com en l'ecologia biolgica, "les subdisciplines de l'ecologia de les poblacions i de l'ecologia de les comunitats es plantegen preguntes sobre com l'abundncia, la distribuci i la diversitat de les espcies sn afectades per les interaccions amb altres organismes i amb el medi fsic o abitic" (Brown, 1995:18), la recerca sociolingstica pot i ha de fer semblantment en el pla sociocultural.

Aquesta distinci entre 'poblaci' i 'comunitat' permet tamb aclarir-nos ms en el tractament de conjunts humans de la mateixa llengua que poden presentar, per, acoblaments distints en comunitats diferents. Aix, podem parlar en aquest sentit unitriament de la poblaci de L1 (=llengua primera) catalana, per alhora distingir que aquesta poblaci est distribuda en distintes comunitats que poden presentar configuracions diferents, les quals cal estudiar idiosincrticament per tal com poden sostenir dinmiques distintes, com pot passar per exemple entre els distints territoris on est estesa la llengua catalana. En conseqncia, com ens diuen els bioeclegs, "hom pot esperar que les poblacions tindran una escala espacial ms mplia que les comunitats. Cal notar com la competici, un procs molt important a l'interior de les comunitats, s un assumpte molt local. () Les interaccions dins de les comunitats sn generalment ms lentes que dins de les poblacions" (Allen & H., 1992:173). Alhora, "els processos del passat que han construt una comunitat esdevenen part de l'estructura de la comunitat" (Allen & H., 1992:128), fet que ens pot fer entendre el fenomen de la persistncia de les normes d's intergrupals favorables al castell i no al catal a Catalunya mateix, fins i tot en bona part de la nova generaci d'individus bilingitzats. El present s clarament fruit dels esdeveniments histrics --subordinaci poltica, migracions, etc.-- que poden continuar determinant, encara que sigui indirectament, la realitat contempornia dels conjunts que han constitut les comunitats contempornies.

Un altre dels aspectes en qu la conceptualitzaci de l'ecologia biolgica em sembla interessant per a l'estudi i comprensi de l'evoluci de la diversitat lingstica s l'adopci de la noci de 'model' per a la formulaci de les explicacions del funcionament de l'ecosistema, i, en especial, de la idea de 'model mnim'. Aix, "el model mnim ofereix prediccions a partir del ms petit nombre de principis explicatius. () el model ha de ser consistent amb les

dades, i el progrs cientfic es fa quan les dades invaliden el model. () Els models mnims donen generalitat i aix s el segell de la cincia ben feta. () La cincia pretn organitzar l'experincia d'una manera manejable, com ms manejable millor, i pot tenir o no relaci amb la veritat ltima" (Allen & H., 1992:24-25)

La modelitzaci ha donat, certament, resultats espectaculars, que acompanyats de la quantificaci corresponent dels seus elements, ha perms fer avanar el coneixement d'aquests fenmens cap a unes possibilitats predictives abans insospitades. Coneixent els fluxos que controlen cada ecosistema particular l'ecologia biolgica contempornia pot, en molts casos, projectar les disrupcions que ocorrerien en el cas que es modifiquessin determinades condicions medioambientals. Certament fra desitjable que la sociolingstica pogus haver arribat ja a aquest estadi, per cal reconixer alhora que, d'una banda partim de ms enrera, i de l'altra, que els objectes i fenmens que nosaltres hem d'entendre poden presentar, encara que de vegades no ho sembli, una variabilitat i unes evolucions que poden fer molt ms difcil una predicci rigorosa.

Aix, com diu Capra, "mentre el comportament en el terreny fsic s governat per causa i efecte --les anomenades 'lleis de la naturalesa'-- en el terreny social es regeix per normes generades pel sistema social i sovint codificades en forma de lleis. La diferncia crucial rau en el fet que les regles socials poden trencar-se, per no aix les naturals. Els ssers humans poden escollir si obeir una regla social o no; les molcules no poden escollir si han o no d'interactuar" (1998:223). Els ssers humans sn, per tant, ms autnoms en la decisi dels seus comportaments socioculturals, i, per tant, lingstics, que la resta d'espcies biolgiques, o que el propi pla biofsic dels mateixos ssers humans. Molt probablement, doncs, l'ordre sociocognitiu haur de tenir uns conceptes i una teoritzaci diferents de l'ordre biofsic, tot i

que hi han d'estar integrats, i han de ser consilients (vg. Wilson, 1998), i mtuament inspiradors a l'hora d'imaginar els models de comprensi de la realitat. El gran repte de la sociolingstica ser, per tant, arribar a desenvolupar els conceptes necessaris per tal de crear aquests models bsics que ens permetin d'entendre i albirar --si ms no aproximadament-- les dinmiques evolutives dels diferents tipus de situacions existents, i, si cal, orientar tamb les intervencions que es creguin adequades.

En aquest sentit, aix vol dir la necessitat d'avanar cap a una

conceptualitzaci

socioecolgica, que, essent contextual, inclogui necessriament no noms una perspectiva processual, amb sistemes oberts autoorganitzats i amb causalitat circular, sin tamb all ms caracterstic dels ssers humans, com ara la ment i les seves conseqncies representacionals, emocionals i comportamentals. Cal estar realment molt alerta per evitar de totes totes el perill que t la conceptualitzaci ecosistmica de continuar tractant els fets humans i socials simplement com a 'objectes', si no es t en compte plenament tamb el pla del sentit i de la significaci en els fets humans.

3. LA FORMACI DE LA DIVERSITAT

Una ullada rpida a algunes preguntes i camps de recerca que ha obert --o b ha emfasitzat de nou-- l'estudi de la biodiversitat ens fa adonar rpidament als lingistes del problema de la formaci de la diversitat. Com s'ha arribat a formar aquesta diversitat que ara contemplem i que creiem que hem d'intentar de preservar? Qu ens suggereixen les idees i els conceptes de la biodiversitat per a entendre la formaci de la linguodiversitat?

Deixant de banda ara els problemes que poden presentar l'adequaci dels conceptes d'"espcie" o de "llengua" a la realitat plural i variada existent, cal reconixer certament l'existncia d'organismes distints i de sistemes de comunicaci lingstica amb solucions ben diferents. Un dels fets ms remarcats com a causant de la biodiversitat s el tancament, el clos, l'allament gentic d'un determinat tipus d'organismes: "Cada espcie biolgica s una uni gentica tancada, un agrupament d'organismes que no tenen intercanvi gentic amb altres espcies. Aix allada, desenvolupa trets hereditaris i arriba a ocupar una distribuci geogrfica nica. Dins de l'espcie, els individus particulars i els seus descendents no poden divergir gaire dels altres perqu s'han de reproduir sexualment, mesclant els seus gens amb els d'altres famlies" (Wilson, 1994:38). Aquesta caracterstica de manca d'interrelaci i d'isolament que ajuda a formar evolutivament la biodiversitat crec que deu ser present tamb en la formaci de la linguodiversitat. Igual com "l'allament reproductiu entre poblacions procreadores s el punt de no retorn en la creaci de diversitat biolgica" (Wilson, 1994:46), podem veure com en l'evoluci de parts de conjunts lingstics del mateix origen, si no es mant una comunicaci fluda i relativament massiva, aquelles evolucionen de manera distinta, i cada vegada amb ms llunyania, respecte de les possibles innovacions que pugui produir el nucli originari. A la llarga, les diferncies estructurals poden anar essent tan mplies que no sigui possible ja la intercomprensi i que els codis siguin viscuts com a totalment distints i no gens relacionats. La distribuci geogrfica de les poblacions ser una variable fonamental per tal d'entendre la producci i l'existncia de la diversitat. Com diu Margalef, en ecologia "l'oblit de l'espai s greu" (1991;174), ja que com que aquest "funciona com un allant () les relacions poden quedar limitades a aquelles espcies els individus de les quals viuen en proximitat " (1991:209).

En el terreny concret de l'evoluci lingstica de la Humanitat s encara un misteri per resoldre l'evoluci que hem sofert, malgrat les troballes coincidents entre grups i famlies de llenges que comencen a permetre algunes hiptesis mes mplies que anteriorment. Tot i aix, s encara un camp de recerca ben obert i ben complex. Igual, per, que "les poblacions primerenques d'homes-simis van evolucionar separant-se en almenys tres distintes espcies" (Wilson, 1994:48), l'espcie sapiens-sapiens deu haver-se fragmentat en distintes branques lingstiques en la seva aventura d'extensi histrica per tot el planeta. Perduda la intercomunicaci originria, la dinmica evolutiva ha seguit camins ben divergents, sempre per dins de les caracterstiques i propietats de l'espcie, que fan possible, per tant, la postulaci de conceptes i mecanismes universals en l'estudi de les distintes llenges del mn.

Aquesta 'especiaci lingstica', igual com la biolgica, s'ha basat, com hem dit, en una especiaci geogrfica en qu l'allament reproductiu del grup ha anat afavorint, en base a la propietat d'autopoesi o autoorganitzativa, el desenvolupament de varietats de comunicaci particulars de cada subconjunt hum, que, a la vegada, han evolucionat dinmicament en la successi generacional, produint alhora ms diversitat histrica. Com assenyala Capra, "la teoria de l'autopoesi demostra que la creativitat --la generaci de configuracions que sn constantment noves-- s una propietat fonamental en tots els sistemes vius. Una forma especial d'aquesta creativitat s la generaci de diversitat a travs de la reproducci ()" (1998:232). Cal dir que aquest fenomen continua, com s obvi, essent viu actualment i que l'evoluci lingstica de la Humanitat no s pas un procs tancat i acabat sin en flux constant i absolutament incert.

Hi ha una idea provinent precisament d'un dels autors de la teoria de l'autopoesi --Maturana-que em sembla particularment til per a la reflexi dels lingistes. Es tracta de la que crida

l'atenci sobre la nostra forma esttica d'anomenar determinades coses de la realitat, fet que ens pot amagar la dinamicitat i processualitat de molts dels suposats 'objectes' identificats. En el pla lingstic per exemple, disposem del vocable 'llengua' que ens s fora til en moltes circumstncies per que pot ocultar precisament el flux del fenomen lingstic en la realitat. Des d'una perspectiva d'acci i moviment no hi ha, doncs, llenges, sin 'llenguar' (languaging). Els humans 'llengem', s a dir, 'fem llengua' quan parlem i intentem que els altres ens comprenguin. En l'oralitat especialment --base de tota la comunicaci lingstica-els humans en part mantenim, innovem, modifiquem, alterem, creem conjuntament formes lingstiques en el marc i al servei de la relaci social. Ha estat, doncs, aquest 'llenguar' incessant el que ha anat --i va-- creant la diversitat lingstica humana, en l'espai i en el temps.

Les 'llenges', doncs, que veiem actualment sn el resulat evolutiu de la histria sociolingstica de la Humanitat. Igual com "l'estructura de l'organisme s l'historial dels seus canvis estructurals anteriors i, per tant, d'interaccions passades" (Capra, 1998:231) els codis lingstics contemporanis sn el resultat de l'activitat i de les vicissituds sociocomunicatives passades de la Humanitat. Hi ha dipositat all tot el cabal d'idees, conceptes i imatges que hem sabut crear per moure'ns, sobreviure i intentar millorar la nostra existncia en aquest mn. Cal tenir clar, alhora, que l'aventura no s acabada i que la necessitat i oportunitat de creativitat i innovaci resten obertes i imprescindibles.

4. LA CONTINUTAT

Igual com en l'ecologia biolgica, en l'ecologia lingstica tamb conv clarament adoptar una perspectiva dinmica i processual que ens permeti donar compte ms encertadament dels fets

evolutius. Cal clarament, doncs, superar integradorament la dicotomia saussureana entre 'sincronia' i 'diacronia', ja que l'una sense l'altra no existeixen. La perspectiva diacrnica no s res ms que veure histricament les distintes sincronies. I els distints estats 'sincrnics' noms sn etapes especfiques d'un determinat curs evolutiu.

Creada i estesa la diversitat de les expressions lingstiques de l'espcie en la seva dispora pel planeta, la continutat d'aquesta diversitat restar enormement lligada a les vicissituds dels seus hbitats i contextos bio-scio-culturals. La permanncia de les varietats lingstiques ser alta com ms relaci intragrupal hi hagi i com menys relaci intergrupal es produeixi. Aix, com reconeix Wilson, "la completa eliminaci de l'hbitat () s la causa ms important de l'extinci. Per la introducci d'espcies agressives extiques () ve immediatament al darrera en potencial destructor " (1998:328). Semblantment en el camp lingstic, mentre els grups humans visquin en un habitat sense presncia d'altres formes lingstiques que puguin competir amb les seves prpies, la continutat d'aquestes varietats ser garantida -excepte les seves modificacions evolutives per causes intragrupals. Sense contacte amb altres llenges, la permanncia ser un fet ineluctable i natural. La reproducci intergeneracional de les formes lingstiques s'aconseguir a travs de la socialitzaci, tot i que donada la caracterstica d'auto-co-construcci de les varietats de parla per part dels individus de la nova generaci, aquests hi puguin introduir un cert grau --limitat-- d'innovaci.

En la comprensi de la continutat biolgica hi juga un paper rellevant el concepte de 'nnxol ecolgic' --"cadascun dels llocs que poden sser ocupats per individus pertanyents a espcies d'exigncies alimentries i abitiques semblants en l'estructura d'una biocenosi", considerat com "un espai de n dimensions en qu pot viure una espcie dins un ecosistema determinat", d'acord amb la GEC (vol.10, p. 541). Segons Brown (1995:30), ja el 1957 Hutchinson "va

suggerir que el nnxol de qualsevol espcie podria representar-se quantitativament en forma d'una combinaci multidimensional de les variables abitiques i bitiques requerides per la supervivncia i reproducci d'un individu, o per la persistncia d'una poblaci". Per a Hutchinson, "el nnxol s un atribut de l'espcie, no del medi".

Centrat, doncs, en l'espcie --i no tant en l'ecosistema-- el concepte de 'nnxol ecolgic' ens permet de pensar quines foren les condicions contextuals mnimes per fer que un determinat grup lingstic pogus tenir una continutat sostenible en un marc de contacte lingstic. (Sense contacte, bviament, la continutat s garantida, com ja hem dit, si no s que ocorren esdeveniments d'altre tipus que afectin la seva demografia). A ms, l'encertada conceptualitzaci multidimensional del terme per part dels eclegs s adequadament transplantable al pla lingstic, ja que aix ens permet d'estudiar i comprendre conjuntament "els efectes combinats de moltes variables damunt d'una espcie concreta, durant un llarg perode o al llarg de tota la seva distribuci geogrfica", ja que "les condicions abitiques, la competici, i la depredaci juguen totes un paper molt important en la limitaci de la distribuci local d'aquesta espcie" (Brown, 1995:32).

Quins requeriments quant a condicions ambientals presenten les varietats lingstiques si cal aconseguir la seva continutat? De quins nnxols ecolgics mnims cal disposar una determinada llengua si en volem la seva permanncia i reproducci habituals? Certament cal no oblidar que en el pla dels comportaments lingstics, el manteniment de les varietats lingstiques s funci en primera instncia dels usos que en facin els seus parlants. I aquests usos es presenten en tant que convencions socials que van essent adoptades en el marc d'una determinada situaci scio-poltico-econmica i d'unes determinades representacions

cognitives que racionalitzen, 'expliquen' i justifiquen les decisions comportamentals adoptades.

Establert el fet que en les situacions de contacte lingstic ms o menys irreversible els individus presentaran situacions de determinats graus de bi- o multilingitzaci, l'element central rau en la distribuci de funcions de les llenges en presncia, i de l'evoluci histrica d'aquesta distribuci de funcions. Ats, com diuen els eclegs, que "l'estabilitat a tots els nivells no s un requeriment per a la persistncia, sin que noms s necessari un nivell estable d'organitzaci" (Allen & H., 1992:222), haurem d'explorar amb detall la idea de 'funcions exclusives' per als codis en situacions d'alt contacte i en perill de dess. Algunes situacions, africanes per exemple, per tamb europees, mostren que no necessriament una poblaci funcionalment bi- o multilinge ha d'acabar en la total prdua dels usos de la seva llengua prpia. Aix sembla ocrrer en aquells conjunts humans que siguin capaos de mantenir una distribuci funcional prou clara i distinta, que permeti la reserva de 'funcions exclusives' per al codi propi en el si de la societat en qesti. Aix, grups africans multilinges durant llarg temps, reprodueixen les seves varietats prpies, les quals ocupen sempre la gran majoria o totalitat de les funcions 'locals', mentre que els altres codis sn utilitzats bsicament per a les funcions d'interrelaci 'exterior'. Semblantment, en els casos europeus de Luxemburg o de la Sussa 'alemanya', les poblacions han estat histricament bi- o multilingitzades i, en canvi, no sembla patir-ne la transmissi intergeneracional.

Molt probablement, el secret del manteniment deu raure en la reserva clara de determinades funcions importants per al codi grupal, fet que fa que, tot i que el grup hagi hagut d'adquirir i usi altres llenges al.lctones, aquestes sn apropiades per a d'altres usos --habitualment 'externs' o b per a funcions especfiques clarament delimitades. Caldria arribar, per tant, a

definir amb detall, quines podrien ser aquestes funcions importants mnimes que permetessin la continutat de la linguodiversitat i com podrien construir-se organitzacions

sociolingstiques d'aquest tipus, amb estabilitat i sostenibilitat futures. Certament aix implicar actuacions des del pla sociopoltic dels grups humans, car ser tota la comunitat la que ho haur de debatre i de prendre les decisions oportunes sobre l'organitzaci de la seva comunicaci lingstica.

5. EL CANVI

Si la biodiversitat presenta variacions al llarg de la seva evoluci, encara ms en presenta la linguodiversitat. De manera que tampoc no es pot pensar en una fixaci eterna de les formes de la diversitat presents en un moment histric determinat, ja que tant unes formes de diversitat com les altres viuen i es reprodueixen --totalment o parcial-- en la dinmica de la successi ecolgica. Aquestes diversitats variaran aleshores no noms en el temps sin tamb en l'espai, donat que les poblacions i les comunitats patiran canvis quantitatius i qualitatius en les seves composicions, processos d'expansi i/o de retroacci, etc. (vg. Flos & Gut. 1995:194).

El canvi evolutiu, per tant, s vist des de la perspectiva ecosistmica com "el resultat de la tendncia inherent en la vida a crear novetat, que pot anar o no acompanyada d'adaptaci a les condicions mediambientals canviants ()" ja que "l'evoluci no s noms un peda s ordre emergent, saludat i incitat per la selecci" (Capra, 1998:237). Tamb, doncs, en el pla lingstic, canvi i estabilitat coexistiran en un flux continu i interrelacionat, a travs de l'incessant 'llenguar' dels ssers humans, que autopoiticament podr innovar-se i/o

organitzar-se d'aquells.

adaptativament a les distintes situacions i configuracions de l'experincia

Aix, en la diversitat biolgica "totes les formes de vida han aparegut de l'esmentada ascendncia per mitj de processos de variaci, al llarg de mils de milions d'anys d'histria geolgica. En aquest procs evolutiu, es produeixen moltes ms variacions de les que poden sobreviure i aix, mentre molts individus sn eliminats per selecci natural, algunes variants sobreviuen i donen origen a d'altres" (Capra, 1998:234). Semblantment, en la diversitat lingstica, tot i que en menor temps, l'evoluci lingstica ha anat produint formes i varietats noves, algunes de les quals ens han arribat, tot i que sovint ja molt modificades, mentre que moltes d'altres han existit sense que ara en puguem tenir notcia. Tamb, en la comunicaci incessant entre els individus, aquests creen formes i termes nous que desprs s'estenen o no a d'altres grups, i que s'usen i cauen desprs en l'oblit per desaparixer del tot.

Segons Capra, "Lynn Margulis declara que la formaci de noves entitats compostes a travs de la simbiosi d'organismes anteriorment independents ha estat la fora evolutiva ms poderosa i important" (1998:242). Aix fa pensar si no haurem tamb de contemplar aquesta hiptesi encara amb ms fora del que fins ara s'ha fet tamb en el pla de la diversitat lingstica. s cert que estem acostumats a pensar que el contacte entre poblacions de llengua diferent tendeix a acabar amb la simple extinci d'un dels codis en presncia --el del grup amb menys poder--, per tampoc no podem deixar de banda, com sovint es fa, la possibilitat d'alguna cosa semblant a la simbiosi, en qu, de fet, si ms no una part d'un dels codis visqui en les estructures evolucionades de l'altre. Podem incloure en aquest tipus de casos, l'emergncia de noves varietats de comunicaci lingstica formades a base de la mixtura de solucions de codis distints, la

qual es reorganitza sistmicament donant pas a un nou conjunt d'estructures. En poden ser perfectament un exemple els 'pidgins', que es formen partint d'un codi-base, per adaptant-lo a estructures prvies a disposici de la poblaci receptora, i alhora creant solucions innovadores fonamentades ja en la reorganitzaci que representa el nou sistema.

6. L'EXTINCI

El contacte lingstic, ja sigui resolent-se en forma simbitica o no, s i ha estat una de les grans forces de canvi en la diversitat existent. Com diuen els bioeclegs, podrem considerar el contacte, com una 'pertorbaci'. "Una pertorbaci s tot canvi, impredictible des de dins del sistema considerat, que modifica les condicions ambientals existents i en crea de noves. Representa una desorganitzaci de l'ecosistema i un alliberament de recursos. La freqncia i la intensitat de les pertorbacions, i tamb l'rea afectada, sn atributs clau i determinants de la dinmica dels ecosistemes i estan en la base de l'organitzaci del paisatge. () La intensitat de les pertorbacions es mesura normalment pels efectes sobre l'ecosistema" (Flos & Gutirrez, 1995;193-4). En la dinmica histrica, molts d'aquests casos de contacte acaben en la desaparici simple de les llenges dels grups proporcionalment ms febles i, correlativament, en l'adopci per part d'aquests --amb ms o menys grau de modificaci-- de la llengua dels conjunts dominants.

Igual com ocorre sovint en el pla biolgic, en les dinmiques evolutives que generen els contactes lingstics hi jugar un paper important el medi, ja que sovint, en la interacci intensa entre espcies, hi haur "condicions ambientals que afavoreixen unes espcies en

detriment d'unes altres" (Flos & G. 1995:205). Donat que "la major part de les extincions sn causades per una combinaci de processos demogrfics en les poblacions i de canvis mediambientals" (Brown, 1995:159), l'atenci per a la comprensi d'aquestes dinmiques haur de centrar-se en tots dos plans i estar alerta a veure'n les seves sinergies i interdependncies. De fet, els casos de substituci lingstica ms rpids podran ser precisament aquells en qu les pertorbacions siguin agudes en cada un d'aquests dos plans, el pla demogrfic i el de l'entorn sociopoltic. Mentre el tempo de les evolucions podr ser ms lent si la pertorbaci es dna noms en un dels plans, si es dna en tots dos alhora, el desequilibri en l'hbitat sociolingstic de la poblaci ser molt ms greu, i la dinmica que pugui dur a l'abandonament de l's de les prpies formes lingstiques, ms accelerat.

El context sociopoltic, per, podr exercir una influncia altssima en el curs evolutiu del contacte, fins i tot de vegades amb poca participaci del pla demogrfic. Com demostren els casos en qu la subordinaci polticoeconmica dels grups ha estat l'element principal, amb poca --tot i que selecta-- immigraci, el poder de les institucions estatals s immens per transmetre ideologies i representacions en els humans que, una vegada interioritzades, justificaran l'abandonament del codi propi, i l'adopci clara del grup dominant com a grup de referncia. Aix, com diuen, Allen & Hoekstra per al pla biolgic, tamb en el pla lingstic la "supervivncia dels millors dotats s, de fet, la supervivncia dels que encaixen amb el context" (Allen & H., 1992:31).

Per altra banda, com diu Brown, i com ja hem indicat, els "moviments d'individus cap a noves rees o des de les que habitaven prviament poden tamb tenir efectes molt importants sobre la diversitat, des de l'escala local a la continental" (1995:168). Les migracions podran ser un dels grans factors d'extinci de la bio- i de la linguodiversitat. En aquest darrer pla, tant els

ecosistemes receptors com els emissors poden veure's enormement alterats per l'arribada o la sortida d'importants contingents de poblaci. L'entrada d'immigraci massiva pot representar per a una poblaci assentada en un territori determinat un desequilibri molt important de l'organitzaci sociolingstica prevalent fins a aquell moment, en especial si les proporcions demogrfiques sn altament diferents i favorables al grup que es desplaa. La nova comunitat que es formar podr tendir evolutivament, sobretot si els receptors no sn socioculturalment superiors als nouvinguts, al predomini de la llengua de la poblaci migrada en detriment de la del conjunt receptor, que podr extingir-se amb el temps, si els primers no l'adopten per a la seva vida quotidiana.

Igualment, per a les poblacions emissores, la sortida de l'hbitat histric de contingents proporcionalment importants --en especial per a grups demogrficament poc nombrosos-- pot significar la seva gradual desaparici lingstica, en especial si els que resten --afeblits-- en el territori histric entren en contacte polticoeconmic amb altres poblacions dominants. Els desplaats, en la majoria dels casos, amb el temps s'aniran integrant i assimilant els comportaments de la poblaci receptora i molt freqentment acabaran abandonant ja del tot l's de la llengua d'origen. En el cas que la migraci es faci cap a societats amb poc poder d'absorci o b en les situacions de migracions de grups de llenges majoritries cap a rees de llenges de conjunts amb menys parlants i/o poder relatiu, l'evoluci pot ser ms incerta i imprevisible. Pot anar cap a una lenta absorci d'un dels dos grups respecte de l'altre o b restar en un equilibri dinmic on cada un dels grups mant en termes generals els seus efectius. Els moviments de poblaci, doncs, seran quasi sempre un factor important d'alteraci de la diversitat lingstica.

7. LA CONSERVACI I LA RECUPERACI

En les darreres dcades hem assistit a un augment considerable de la conscincia de la desaparici de la diversitat biolgica i de la necessitat d'intervenir per tal d'aconseguir la seva preservaci i recuperaci. L'afer ha esdevingut de domini pblic i els media, els parlaments i els governs es van fent ress de les peticicions de les ONGs corresponents. Tot i les diferncies bvies existents entre el pla de la biodiversitat i el de la linguodiversitat, tamb en aquest apartat ens podem preguntar si l'experincia terica i prctica de la conservaci i de la recuperaci en el pla biolgic pot il.luminar suggerentment la del pla lingstic.

Una de les caracterstiques fonamentals de la visi de la preservaci biolgica s, com ja ha estat vist, el concepte de 'nnxol ecolgic', l'hbitat vist des de les necessitats de supervivncia de l'espcie (Brown, 1995:35). La visi, bviament, es basa en el fet que les espcies no viuen en el buit sin plenament imbricades i interdependents amb el seu context natural. El que hi ha, doncs, com diria Gregory Bateson, sn espcies-en-el-seu-context. Espcie i hbitat --o nnxol ecolgic-- formen la unitat existencial bsica. Si tractem de passar aix al pla de les varietats lingstiques l'analogia pot ser profitosa en la mesura en qu ens fa adonar que les llenges sn tamb, molt probablement, llenges-en-el-seu-context. Clarament, els sistemes humans de comunicaci lingstica tampoc no sn elements que visquin en l'allament sin ineluctablement units a les vicissituds histriques dels seus parlants. Aquests els fan canviar i evolucionar, els treuen i afegeixen paraules i formes de dir, els barregen i els mesclen amb mots i expressions que vnen originriament d'altres grups humans, i els estenen per altres territoris o els deixen d'usar -reemplaats per altres sistemes- i els condemnem a l'extinci, tot com a resultat de l'aventura de l'existncia humana.

El primer context, doncs, de les llenges sn les persones que les transporten i les fan existir. Aquests ssers culturals ben especials viuen alhora en contextos naturals per alhora tamb en entorns poltics, econmics, demogrfics, i psicoculturals determinats. Mentre l'hbitat multidimensional que va donar lloc al desenvolupament d'una certa forma de comunicaci humana resta estable, la continutat d'aquesta varietat lingstica es produeix de forma 'natural' i automtica a travs del mecanisme intergeneracional, tot i que sempre amb la possibilitat d'un cert grau de canvi a causa del procs d'auto-co-construcci de les varietats lingstiques que, de fet, efectua cada nova generaci. Si, en canvi, es produeixen alteracions en algunes de les dimensions importants de la seva existncia, aquesta reproducci intergeneracional pot veure's afectada i, en segons quins marcs poc favorables per a la continutat de les formes tradicionals de comunicaci lingstica, modificar-les molt o b abandonar-les i adoptar-ne d'altres igualment presents en el context i considerades pels parlants com ms avantatjoses des del punt de vista sociocultural (vg. Bastardas, 1996).

La continutat de la linguodiversitat depn del grau de pertorbaci dels hbitats tradicionals i, com diu el fsic Prigogine, de saber "trobar exactament quines condicions precises de moment histric de la

desequilibri poden ser estables" (Capra, 1998:104). L'actual

Humanitat es caracteritza per la introducci d'importants canvis en l'organitzaci tradicional dels grups humans --tecnolgics, econmics, poltics, etc.-que duen a un augment

indiscriminat del contacte lingstic, ja sigui a causa d'irrupcions migratries, d'associacions poltiques, de transnacionalitacions econmiques o d'innovacions en les tecnologies de la comunicaci. El gran desafiament, per tant, no sembla tant com evitar el contacte --que deu ser inevitable en la gran majoria dels casos-- sin com gestionar-lo de manera que no causi una desaparici d'una gran part de la diversitat lingstica que els distints grups d'humans han anat creant a travs de la seva histria. En molts casos, el nivell a qu ja ha arribat el contacte

demana la creaci d'una "ecologia restauradora" (Allen & H. 1992:265), a fi no noms de preservar all que queda --que en molts casos ja s poc-- sin de refer un equilibri perdut i assegurar, aix, una continutat sostenible de la diversitat lingstica. Moltes de les comunitats humanes que ja es troben en estat avanat de prdua de les seves llenges histriques --com ara, per exemple, les poblacions autctones del Canad actual-- esdevenen ara conscients d'aquesta prdua, que troben trista i lamentable, i voldrien tenir la possibilitat de restablir uns contextos adequats que els permetessin la recuperaci dels seus codis ancestrals de comunicaci.

Una perspectiva de gesti d'una ecologia de la restauraci i preservaci de la biodiversitat que trobo interessant tamb per a la de la linguodiversitat s la d'Allen & Hoekstra: "El principi central de gesti que volem formular s: la gesti ms efectiva ser la de reconixer la manera en qu el context falta, la d'identificar els serveis que el context oferia a la unitat gestionada, i la de subvenir aquesta unitat tant com es pugui perqu no els deixi de tenir (). Abans de la gesti restauradora, la unitat resta orfe del seu context. L'acci restauradora promou el desenvolupament normal en l'absncia d'un context natural. () Si la unitat en restauraci s proveda de tot all que pot esperar d'un context natural, pot aleshores funcionar plenament amb normalitat" (1992:276). Tenim aqu, per tant, tot un programa pendent de recerca per a la Sociolingstica ecolgica. Qu caldria reconstruir --o conservar-- prioritriament dels contextos socioculturals per tal de recuperar i/o preservar les funcions de lingstiques en recessi? les varietats

Quins canvis s'haurien de reintroduir en l'actual organitzaci

sociopoltica a fi d'aconseguir aquesta revitalitzaci? Quins en el pla econmic? Qu, dels contextos socioculturals, s fonamental per a la preservaci/recuperaci de les llenges en curs d'extinci?

El que s clar s que les comunitats lingstiques recessives actuals continuaran el seu cam de desaparici cultural si no introdueixen canvis importants en l'organitzaci social del seu hbitat que afavoreixin l'aturada del dess dels seus codis histrics i la recuperaci de funcions per a aquests. Per probablement fra un enfocament erroni pensar en una perspectiva purament 'subvencionadora' --en el sentit ms quotidi del terme-- de la continutat d'aquestes varietats lingstiques, vull dir actuar des d'una simple posici d'ajut espordic no insertat en les necessitats reals del grup sociocultural sin des de parmetres culturalistes folkloritzants. Les accions que s'hagin d'aplicar s'hauran de basar en el fet de "maximitzar les contribucions naturals denergia al sistema gestionat, tot minimitzant-ne els subsidis artificials (Allen & H., 1992:275). s a dir, cal intervenir sobre les funcions habituals de la comunitat, que sn les que de manera 'natural' donen continutat i funcionalitat a les varietats lingstiques, i no pas sobre el subsidi parcial de determinats aspectes poc essencials per a l'aprofitament de l'energia autnoma del propi grup per a la seva prpia continutat sociocultural. La intervenci restauradora ha de ser feta, per tant, a partir d'una perspectiva holstica, ja que "les solucions sostenibles noms es poden aconseguir si la intervenci es fa treballant amb els processos subjacents del sistema, i mai en contra seu" (Allen & H., 1992:277-78). L'ideal s, per tant, que el control de l's lingstic sorgeixi de les determinacions habituals de les activitats quotidianes del propi grup i no pas de constriccions forades. Aix implica el coneixement de les dinmiques de determinaci dels usos lingstics de les comunitats humanes en situaci de contacte lingstic, recerca que s'hauria d'aprofundir per poder arribar a modelitzar-la fins on fos possible, donat el carcter contingent dels comportaments humans. Certament, pot ser ms difcil preservar una llengua humana que no pas una espcie biolgica en vies d'extinci.

Una forma, per exemple, d'aplicar aquests principis podria ser, com ja ha estat esmentat abans, postular l'atorgament de determinades funcions exclusives a les varietats en recessi. Donat que, en molts casos, podr ser impossible de retornar a un context exacte o molt semblant al que va sostenir la llengua en vies de dess, cal imaginar com es pot aconseguir el seu manteniment i recuperaci en la nova situaci. Amb aquesta soluci, com ja va indicar William F. Mackey, l'atorgament de determinats usos en exclusiu per al codi minvant fa que aquest torni a (o no deixi de) tenir funcionalitat quotidiana, tot i que no ocupi totes les comunicacions de la comunitat. Sense funcions exclusives la llengua sempre va esdevenint prescindible i suprflua, i acaba fcilment en l'extinci. Si el codi, per, s funcional i usat regularment pels parlants, aquests podran tenir ms motivaci per a la seva transmissi 'natural' a les noves generacions i aquestes no el veuran noms com una resta del passat sin com a part activa del seu comportament comunicatiu habitual.

Certament, cada cas podr ser diferent. Com indiquen Flos & Gutirrez per al pla biolgic, les condicions ambientals () i el rgim de pertorbacions ( o la manera com entrin al sistema les formes d'energia externa) determinar igualment el conjunt d'estratgies possibles ()" (1995:212). Les causes del contacte lingstic i la situaci global de la comunitat receptora seran factors d'importncia cabdal per decidir quin tipus d'actuacions sn les ms indicades. No s igual, per exemple, un cas de contacte per subordinaci o integraci poltica de la comunitat en recessi en un Estat dominat per un grup lingstic distint, que el d'un produt per migracions, o d'un altre en qu es donin tots dos factors i que afavoreixin la situaci en una mateixa direcci. Les dinmiques, tot i que aparentment semblants, podran ser distintes, i demanaran actuacions tamb diferents (vg. Bastardas, 1996 i 2000).

Els casos ms fcils de resoldre sn, en principi, aquells en qu la poblaci en qesti ocupa un territori especfic amb poca presncia d'elements forasters, tot i que polticament est integrada en un Estat amb grups demolingstics superiors. Aquest tipus de situacions --de contacte vertical-- pot organitzar-se en base a una distribuci de funcions prou clara, en qu les comunicacions locals seran atribudes a la llengua histrica local mentre que, en tot cas, seran noms les 'exteriors' les que executar la llengua dominant, i aix, en el cas que no pugui organitzar-se de forma multilinge la prpia administraci central de l'Estat. Ms difcils sn, per, les situacions en qu el contacte s horitzontal, per via demogrfica, i on poblacions de L1 diferent comparteixen un mateix espai geogrfic. L'organitzaci ser ms complexa, tot i que tamb haur de ser possible, tot sabent que la tensi i el conflicte potencials disminuiran en la mesura en qu les poblacions puguin dur una vida el mxim d'acostada a la que tindrien si no s'hagus produt el contacte. En el seu defecte, una possible soluci s l'equilibri de desavantatges. Ning t completesa de funcions i tothom, doncs, ha de saber la llengua de l'altre. Aqu el problema essencial s assegurar l'equilibri de l'equilibri, s a dir, vigilar molt b que el repartiment de les funcions no porti evolutivament a abandonar la llengua del grup ms subordinat. En tot cas, la recuperaci i el manteniment de la diversitat lingstica pot no ser precisament fcil, ja que sn els grups demoeconmicament menors o b polticament subordinats els que viuen en contextos que els fan abandonar el seu codi propi. Sense un autocontrol suficient de la seva vida pblica i de la seva organitzaci lingstica, molts grups humans no poden emprendre actuacions globals de manteniment i de sostenibilitat lingstica. Sovint fins i tot els que poden disposar d'un cert -per limitatcontrol de la seva vida col.lectiva poden trobar-se contnuament amb entrebancs si proven de dur a terme poltiques de manteniment que puguin ser percebudes com a 'amenaants' per part del grup dominant corresponent. Hi ha una cita clssica de Dawkins que s potser pertinent

per ajudar a comprendre aquest tipus de situacions: la guineu corre pel seu sopar i el conill per la seva vida (citada a Margalef, 1991:176).

8. LINGUOECOLOGIA: TEORIES, TIQUES, I POLTIQUES1

Certament, com hem anat veient, la lectura 'lingstica' d'alguns dels enfocaments terics i de les eines conceptuals de la bioecologia sn estimulants i suggerents per al desenvolupament d'una 'linguoecologia' o d'una socioecologia lingstica. L'aproximaci sistmica de l'ecologia biolgica ens facilita la possibilitat de pensar les formes i codis lingstics en tant que elements ineluctablement integrats en el seu hbitat sociocultural. Analgicament podem pensar com les formes i codis lingstics viuen ecosistmicament interrelacionats amb d'altres objectes com ara les idees que els individus tenen sobre la realitat, els significats socials que atorguen a formes i codis, la categoritzaci socioeconmica dels individus, les representacions grupals, etc. Fora dels estrictes autors bioeclegs i integrant ja a la nostra reflexi autors ms socioeclegs, com Edgar Morin, podem fonamentar la nostra teoritzaci des de la premissa circular que les formes lingstiques sn en la societat i en la cultura que, a la vegada, sn en les formes lingstiques. Podem expressar, aix, la no-fragmentaci de la realitat, la noseparaci dels elements i els seus contextos. De fet, una perspectiva linguoecolgica pot afectar la Lingstica en general molt ms enll que la simple conceptualitzaci de la (co)existncia de les diferents varietats amb qu els humans intentem comunicar-nos. A partir d'una perspectiva ms multidimensional i interdependent podem assajar aleshores de donar compte de manera integrada de la gramtica, de la interpretaci de les significacions, i dels usos lingstics, ja que, de fet, formen un tot inseparable.
1

Aquest apartat correspon, en part, a la conferncia "La metfora ecolgica: possibilitats i lmits per a l'aproximaci sociolingstica", pronunciada a la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona).

Des d'aquesta visi podem avanar, aix, cap a la 'consilincia' -la coherncia i la integraci conceptual --que Edward O. Wilson (1998) demana per al coneixement. La visi ecolgica ens permet unir all que abans viem separat, tot mantenint, per, el grau d'autonomia suficient per a cada part distingible. Podem tenir ara, doncs, l'oportunitat d'acabar amb la imatge que separa els codis lingstics de la resta dels elements de la realitat, que ha presidit la Lingstica durant llarg temps. Prenent com a punt de partida la capacitat interpretadora dels ssers humans podem tornar a re-lligar --com ja proposava Gregory Bateson-- els distints plans i fenmens de l'activitat scio-comunicativa. La teoritzaci, en partir de l'individu interpretant i creador de significacions, i no de la pura forma lingstica, pot esdevenir molt ms potent i integradora, i augmentar la seva capacitat d'explicar fenmens fins ara foscos o mal plantejats (vg. Bastardas, 1999).

De fet, aquesta 'consilincia' de Wilson tamb faria falta aconseguir-la al mateix si de la Sociolingstica. Constituda com a 'transdisciplina', la Sociolingstica rep aportacions de les distintes escoles i branques de les cincies scioculturals --des de la Psicologia cognitiva fins a les Cincies Poltiques i el Dret-- sense comptar encara amb un paradigma unificador que doni coherncia conceptual i terica a aquestes diverses aportacions. La imaginaci ecolgica ens pot ajudar tamb aqu a poder tractar integradament les distintes lnies i a veure'n les seves interrelacions, tot proposant d'avanar cap a un ensamblatge com i compartit, encara que cadascuna de les tradicions acadmiques participants pugui conservar els seus mfasis de recerca particulars. En el meu llibre de 1996 ja vaig proposar la imatge orquestral o polifnica com a possibilitat d'articular aquesta integraci. Els individus viuen la seva existncia en el flux temporal a partir de les seves ments auto-co-construdes, en relacions interaccionals amb altres individus, categoritzats tamb grupalment --en termes tnics, lingstics, econmics,

professionals, religiosos, etc.-- i sota la influncia dels poders econmics, meditics i poltics. La llengua --o les llenges-- sn el resultat de tots aquests pentagrames que tendeixen a harmonitzar-se o desharmonitzar-se mtuament segons les tensions i els canvis histrics produts. Els sistemes lingstics reflecteixen, aix, els esdeveniments i les necessitats dels seus usuaris i de l'entorn d'aquests, i co-evolucionen existencialment amb ells.

A part dels beneficis terics i conceptuals que el coneixement del treball dels bioeclegs ens pot aportar per a la Lingstica en general, tamb els moviments socials favorables a la preservaci de la diversitat lingstica poden ser il.lustratius en el pla tic, tot i que amb conscincia suficient de les importants diferncies existents -com ja hem assenyalat- entre els objectes biolgics i els lingstics o culturals en general, que han de ser tingudes molt en compte a l'hora de dissenyar les intervencions a favor de la continutat de la diversitat. Si valorem la diversitat biolgica i ens esforcem per aconseguir la seva conservaci, per qu no s igualment important prendre una responsabilitat moral en la preservaci i el desenvolupament de la diversitat lingstica? Per qu condemnar a la desaparici centenars de llenges i de cultures que poden contenir llavors de creativitat i d'innovaci per al conjunt de la humanitat? Com s que podem no sentir-nos afectats pel patiment dels grups minoritaris que han d'abandonar l's dels codis propis per tal de sobreviure?

Aqu, doncs, la feina s llarga, el punt de partida ms incipient, i les resistncies que els poders econmics i poltics poden presentar, fortes i dures. Noms la creaci d'organismes internacionals, planetaris, capaos de fer sentir la seva veu de manera universal, pot ajudar els grups lingstics subordinats a intentar dur a terme els canvis contextuals necessaris perqu, tot i desenvolupant-se econmicament i culturalment, ho facin des de la perspectiva d'una

conservaci actualitzada de les seves llenges i cultures, i no d'una assimilaci salvatge i total a les llenges i cultures dominants en el mn contemporani.

Precisament el fet de poder harmonitzar 'desenvolupament' econmic, comunicaci internacional, i manteniment de les llenges, s un dels grans reptes terics i prctics que avui tenim plantejats (vg. Bastardas, 1999b). En aquest aspecte, els eclegs aplicats tenen conscincia clara que la feina s'haur de fer en els nous contextos contemporanis, ja que no ser possible un retorn de l'ecosistema a l'estat originari. Caldr, com ja hem dit, cercar com a mnim una situaci 'sostenible', tot utilitzant idealment els processos que tenen lloc espontniament per tal de fer avanar el seu desenvolupament ms que no pas oposar-s'hi i lluitar-hi. Cavalcar sobre els canvis intentant reconduir-los a favor de la poblaci en desestructuraci fra l'estratgia ms ptima. L'ecologia aplicada, per tant, assumeix clarament la necessitat d'una aproximaci ecosistmica que prengui en consideraci els sistemes ecolgic, econmic i sociopoltic que coexisteixen en la realitat i que la inter-codeterminen. La idea central s, com ja hem vist amb Allen & Hoekstra, la centralitat del context i, per tant, la necessitat de subvenir i compensar la seva prdua.

La 'intervenci linguoecolgica' haur de ser, s clar,

molt diferent de la purament

bioecolgica. Haur de partir sempre de la presncia del fenomen mental en els ssers humans, ja que malgrat l'important grau de determinaci dels seus contextos materials, les possibilitats mentals de les persones fa que aquestes puguin ser ms creatives en les seves relacions amb els entorns i que, a diferncia dels ssers amb menys conscincia i intel.ligncia, aquelles puguin plantejar-se, per exemple, desafiar les pressions del context i intentar de modificar-lo al seu favor. Aqu, doncs, el grau de determinisme pot ser menor i la

reconducci dels processos en el pla sociocultural per part dels seus propis protagonistes s molt ms possible.

Per tant, l'aproximaci no pot ser purament 'contextual' --com en el cas de les espcies animals sense ment-- sin que ha de contemplar tamb el pla de les representacions, de les narratives, de les prctiques socials, i dels valors a travs dels quals els humans viuen les situacions. Una perspectiva excessivament bioecolgica ens podria tornar a portar, com ja he dit, a concepcions que s'han mostrat errnies --per encara fora presents en segons quins sectors-- basades en una sociologia sense ment, s a dir, en una visi de les persones ms d'autmats determinats externament que no pas d'invididus capaos de pensar i de canviar la realitat. Ens cal, doncs, construir una ecologia sociocognitiva i histrica que alhora que contempli les influncies contextuals vegi aquestes en termes dinmics i tingui en compte tamb les possibilitats mentals dels subjectes, amb tot el que aix implica.

Aix, des del punt de vista tic, cal veure que no s exactament el mateix emprendre accions per intentar salvar una espcie de la seva extinci que intervenir per tractar de mantenir i/o recuperar una llengua determinada. En el primer cas no cal comptar amb la voluntat explcita dels mateixos participants --que pressuposem que estaran d'acord amb la intervenci-- mentre que en el segon aix fra amoral i anormal. Per ms ra que els lingistes conservacionistes creguem tenir no es pot obligar un grup hum a mantenir uns comportaments lingstics concrets sense la seva participaci voluntria i activa, i encara menys contra la seva voluntat. L'tica sociolingstica, doncs, prenent com a punt de partida la igualtat de totes les llenges, i aspirant a la preservaci de la diversitat lingstica que la nostra espcia ha creat, no pot oblidar la necessria aquiescncia i adhesi dels actors socials a aquests objectius. No podem pas crear 'reserves' lingstiques forades, encara que aix pogussim aconseguir el

manteniment d'una varietat lingstica determinada. L'tica ecolingstica ha de comptar sempre amb les persones i la seva autonomia, i han de ser elles el seu centre i la seva motivaci fonamental.

Aquesta dimensi tica introdueix evidentment diferncies tamb importants en el pla poltic entre una bioecologia i una socioecologia o ecolingstica aplicada. Les mesures d'intervenci han de ser adoptades amb els procediments democrtics i de participaci ciutadana adequats i dutes a la prctica amb el respecte i la consideraci necessaris per a les veus discrepants. Certament aconseguir els acords socials necessaris entre els afectats no ser de vegades fcil, donada la situaci tpica dels grups lingstics minoritzats que s'han de debatre gaireb sempre entre el dilema de la utilitat i la identitat, entre deixar crrer les seves varietats lingstiques i adoptar la llengua forastera dominant o b ignorar aquesta en favor del manteniment de la identitat col.lectiva encara que aix sigui ms desavantatjs des del punt de vista econmic. Totes aquestes dificultats no seran evidentment presents en les accions de restauraci bioecolgica, que en tenen prou de construir un hbitat natural suficientment adaptat a les exigncies existencials de l'espcie, la qual s'hi adapta de forma determinstica, si les condicions sn les adequades per a la seva supervivncia i continutat.

De fet, no noms l'xit sin la mateixa possibilitat d'intervenir eficament en favor de la preservaci de la diversitat lingstica, s ja molt ms difcil en el cas dels humans. Aix com, per exemple, un grup hum majoritari pot veure positivament l'adopci de poltiques de preservaci d'espcies animals o vegetals en vies d'extinci, el mateix grup pot no veure gens clara la possibilitat d'actuar en favor del manteniment de la diversitat lingstica en els territoris controlats per l'Estat del qual pot ser el conjunt dominant. Paral.lelament a

l'absncia d'una conscincia tica menor en el pla de la preservaci lingstica, existeix tamb

el predomini d'ideologies i d'interessos que, ms que a actuar a favor de la diferncia lingstica, promouen l'assimilaci i l'homogenetat dels grups territorials distints del dominant. En el cas lingstic, podem trobar-nos, doncs, fcilment amb la negativa dels grups majoritaris d'ajudar els minoritaris en el seu manteniment lingstic. En aquest marc, les intervencions a favor de la creaci de contextos de continutat cultural pot ser difcil i impossible malgrat la petici activa del grup subordinat, el qual, sense control del seu propi espai social, pot veure's abocat a una lenta per irreversible extinci en tant que grup lingstic especfic.

9. CONCLOENT

L'exercici de llegir 'lingsticament' alguns textos sobre la biodiversitat i la bioecologia crec que pot ser vlid i estimulant, sempre, com he dit, que mantinguem la lucidesa i no adaptem de forma automtica i acrtica les analogies possibles. Aquesta lectura interdisciplinria t, com totes, el risc d'interpretar inadequadament els conceptes i les idees del camp menys conegut per l'autor, cosa que, potser en algun cas, pot haver ocorregut tamb aqu. El que s important, per, no s tant la correcta interpretaci dels conceptes de la disciplina amb la qual dialoguem -que ho s d'important, s clar- sin el suggeriment analgic o el qestionament dels camins clssics del paradigma ms conegut. Aquest petit intent exploratori pot haver resultat ms o menys encertat, per el que s segur s que ens ha fet i ens continuar fent pensar des de fora dels mbits i marcs habituals de la prpia disciplina, exercici sa i necessari si volem impulsar la creativitat i la innovaci cientfiques, i igualment imprescindible de cara a anar aconseguint la 'consilincia' en els coneixements humans.

De fet, el resultat d'aquest exercici s el convenciment de la necessitat d'impulsar una socioecologia autnoma des de la perspectiva de la complexitat. Una socioecologia --que inclouria una linguoecologia-- que prenent totes les analogies productives procedents de la bioecologia es plantegi la teoritzaci aprofundida i rigorosa dels fets del propi mbit de recerca, des d'una epistemologia realista i posant els ssers humans al seu centre. Aquest s amb tota claredat el cam marcat, entre d'altres, per Gregory Bateson, Edgar Morin, Fritjof Capra o David Bohm. Inspirats per les analogies d'altres disciplines, per alhora creatius i innovadors a partir de l'intent de comprensi dels fets dels nostres camps, els investigadors socioculturals tenim ara la possibilitat histrica de produir paradigmes nous que, tot mantenint aquesta integraci amb la resta de les disciplines cientfiques, ens permetin avanar decididament cap a una comprensi superior dels fenmens humans.

L'extensi de les perspectives ecolgiques, holstiques o de la complexitat i la seva aplicaci a camps molt distints, s de fet, una necessitat actual de tot el planeta. Potser cal inscriure aquesta renovaci del pensament en el marc ms ampli d'una crisi de civilitzaci que ens duu a replantejar-nos les imatges fragmentries i reduccionistes del mn a favor de representacions ms acostades a la realitat dels fets humans i amb valors fonamentats en la complexitat, la sostenibilitat i la fraternitat universals. Per anar-hi pensant Fritjof Capra (1998:26) ens proposa aquesta petita llista de principis paradigmtics globals situats a la dreta contraposats als de l'esquerra, encara avui prevalents i, en part, responsables d'alguns dels atzucacs de la humanitat contempornia:

Pensament

Valors

Assertiu Racional Analtic Reduccionista Lineal

Integratiu Intutiu Sinttic Holstic No-lineal

Assertivitat Expansi Competici Quantitat Dominaci

Integraci Conservaci Cooperaci Qualitat Associaci

Certament, aquest canvi de paradigma sembla urgent per tal com s plenament coherent amb els principals problemes amb qu s'enfronten les societats del nostre temps. Ara que ens comencem a conixer ms tamb genticament i que sabem del tot cert --si encara no n'estvem convenuts-- que els humans som una nica espcie i que el genoma de les altres espcies no ens s gaire lluny, potser podrem entrar en una altra poca planetria ms solidria entre els distints grups culturals i amb les altres espcies amb qui compartim la biosfera. Biolgicament i lingsticament, com diu Wilson, "ben aviat hem de mirar ben endins nostre i decidir qu desitgem esdevenir (1998:309).

REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES

Allen, Timothyn F. A., & T. W. Hoekstra 1992 Toward a Unified Ecology. New York: Columbia University Press. Bastardas i Boada, Albert 1996 Ecologia de les llenges. Medi, contactes i dinmica sociolingstica. Barcelona: Proa. 1999 "Lingstica general y teoras de la complejidad ecolgica: algunas ideas desde una transdisciplinariedad sugerente", a: Lingstica para el siglo XXI. Salamanca: Universidad de Salamanca, pp. 287-294. 1999b "Manteniment diglssic i substituci lingstica: notes per a una continutat de la linguodiversitat", a: (diversos), Homenatge a Jess Tuson. Barcelona: Ed. Empries, pp. 26-32. 2001 "De la normalitzaci a la diversitat lingstica: cap a un enfocament global del contacte de llenges, Revista de llengua i dret (en premsa) Bateson, Gregory 1972 Steps to an Ecology of Mind. New York: Ballantine Books. Bohm, David 1980 Wholeness and the implicate order. Londres: Routledge & Kegan Paul. Brown, James H. 1995 Macroecology. Chicago: University of Chicago Press. Capra, Fritjof 1998 La trama de la vida. Barcelona: Anagrama. (Trad. cast. de The web of life. New York: Anchor Books, 1996). Flos, Jordi, & Emilia Gutirrez 1995 "Caos en ecologia: alguna cosa ms que un nou argot", a: Flos, Jordi (coord.), Ordre i caos en ecologia. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, pp. 185-236. Junyent, Carme 1997 Contra la planificaci. Una proposta ecolingstica. Barcelona: Empries. Margalef, Ramon 1991 Teora de los sistemas ecolgicos. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona. Morin, Edgar 1990 Introduction la pense complexe. Pars: ESF d. 1991 La Mthode. 4. Les ides. Leur habitat, leur vie, leurs moeurs, leur organisation. Pars: Seuil. Mhlhusler, Peter

1995

Linguistic ecology. Language change and linguistic imperialism in the Pacific Region. Londres: Routledge.

Wilson, Edward O. 1994 The diversity of life. Londres: Peguin Books. 1998 Consilience. The unity of knowledge . Londres: Abacus.