Vous êtes sur la page 1sur 27

ANY XXVI - N 310 - abril 2013

Exemplar Gratut

AJUNTAMENT DE COCENTAINA

Revista de Cocentaina i Comarca Amb el suport de lAcadmia Valenciana de la Llengua


Redacci: c/ Sant Josep - Edifici Escoles Tel. 96 654 45 12 Fax: 96 559 34 65 E-mail: revistaelcomtat@cocentaina.org Web: www.cocentaina.es/Revista El Comtat Edici: Radio Cocentaina, La Veu del Comtat, S.L. President Consell Administraci: Rafael Montava Molina Redacci: Revista Cocentaina. El Comtat Rdio Cocentaina. La Veu del Comtat Maquetaci: Revista i Rdio. Imprenta Domnguez. Collaboracions: Miguel ngel Raigal Publicitat: publi.radiococentaina@cocentaina.org Assessorament lingstic: Vicent Santamaria Ompli Ajuntament de Cocentaina Fotografies: Fotos Fletxa Fotos Cocentaina Fotos i Videos Toni i Pili Depsit Legal: A-606/1987

COCENTAINA dia a dia FOTOdenncia

S umari S
umari
2 3 4 5 10 11 12 13 14 15 16 18 24 27 33 34 36
Els GRUPS valoren President PIA UNI Presidenta PIA UNI Pregoner / Predicador Suplicant Autora cartell Protagonistes 2013 Programa dActes ACTUALITAT CULTURA

ARTICLES dopini

10 25 34 39

La revista Cocentaina, El Comtat publicar aquelles cartes que ens envien els lectors sempre que, amb independncia dels aspectes crtics que hi continguen, siguen respectuoses amb les persones i les institucions. Els originals hauran denviar-se firmats per lautor/a, amb indicaci del DNI, el nom, ladrea i el telfon. Les cartes necessriament hauran destar mecanografiades amb un mxim de 45 linees. Ledici es tanca el dia 20 de cada mes. No es mantindr correspondncia sobre treballs no sollicitats.
Portada: Cartell Mare de Du 2013 Autora cartell: Ana Reig Castell Foto fondo portada: Carlos Cerver Gisbert Fletxa Imprimeix: Imprenta Domnguez

La revista Cocentaina, El Comtat no s responsabilitza de les opinions dels seus collaboradors, ni sidentifica necessriament amb els treballs publicats amb les firmes dels seus autors.

CENTRES educatius

CMIC 29 CASA DE LA JOVENTUT Nanos 2013

BENESTAR social

ESPORTS 38 ADVOCATS 41

PSICLOGA

42 44 47 48

OSTEPATA 43 LES RECEPTES DEL MES

NOVAIRE 46

HERBORISTERA

INFORMACI dinters

Aquest mes tamb toferim una imatge de la Cocentaina patrocinada pel Centre dEstudis Contestans

antiga

Revista

El Comtat

abril 2013

Obres i serveis
COCENTAINA dia a dia

Collaboraci
FOTOdenncia

Revista

El Comtat

abril 2013

Eliminaci de barreres arquitectniques en laccs als vestidors del poliesportiu.

Acabat de la reforma integral realitzada al gimns del poliesportiu municipal.

Desperfectos al Passeig del Comtat. Qu hacemos?.

Depsito incontrolado en la Penyeta Blanca.

Realitzaci de nova vorera i marcatge daparcaments a la eixida de Fraga.

Millora del paviment i accessibilitat duna nova placeta en Santssima Trinitat.

Deterioro del Depsito de Aguas Potables de Santa Brbara.

Otra vista del estado del depsito de Aguas Potables.

Neteja de la pedra i millora del muret al carrer Sant Vicent.

Sest portant a terme el protocol marcat per Conselleria en el seguiment i tractament de les diferents palmeres, per protegir-les del morrut roig.

Vista del TALL de la Via Verda de Cocentaina.

Vista frontal dels desperfectes als escalons del carrer 9 doctubre.

LA REGIDORIA DOBRES I SERVEIS DE LAJUNTAMENT DE COCENTAINA posa a disposici dels vens i venes la segent adrea electrnica per a suggeriments o avisos de desperfectes i qualsevol cosa que vegen per a reparar. gran! Entre tots fem el poble obresiserveis@cocentaina.org

Un espai dedicat a les anomalies detectades pels vens i venes del nostre poble i pedanies on es pot mostrar grficament tot all que vegen defectus o perills.

collaboraci! Animat, aporta la teua

revistaelcomtat@cocentaina.org

Revista

El Comtat

abril 2013

ARTICLES dopini
3. De cara a la imagen que los ciudadanos en general tenemos de nuestra Polica Local. En fin solo es una opinin y como tal pueden estar de acuerdo conmigo o no. Por cierto si la Polica nunca ha actuado de la forma que yo digo y solo son unos pocos los Policas que por su cuenta y riesgo actan de esta manera, simplemente darles mi ENHORABUENA, creo que eso es hacer bien su trabajo y velar por los intereses de los ciudadanos, ojala siempre que necesite a la Polica Local me encuentre con uno de estos pocos. Adolfo Sancho Francs

ELS GRUPS valoren

Revista

El Comtat

abril 2013

La polica local antes molaba


a 27 de marzo de 2013, 18:58 horas, la gra municipal retira mi coche que estaba aparcado en la Plaza del Pla. El motivo de la denuncia y retirada del vehculo es la prohibicin de aparcar porque se va a realizar una procesin. Hasta aqu todo correcto. Yo soy culpable (de manera totalmente involuntaria) de haber estacionado mi vehculo en un lugar que no se poda (habitualmente si est permitido aparcar ah, pero exista una prohibicin extraordinaria por motivo de la procesin) pero sinceramente no vi ninguna seal de prohibido aparcar y eso que despus de 5 aos trabajando en el Pl y sabiendo que es el centro de muchas de las actividades festivas o culturales de mi pueblo me suelo fijar por si acaso (esto no quiere decir que las seales no estuvieran, simplemente que no estaban ni muy a la vista, ni a la entrada del Pla desde el Passeig). El hecho y el motivo real de este artculo es que durante estos 5 aos la situacin de tener que desalojar el Pl por motivos festivos o culturales se ha dado en varias ocasiones, pero hasta ahora la Polica Local antes de proceder a la retirada de un vehculo avisaba por telfono a los infractores, sobre todo cuando el motivo de la infraccin era una prohibicin extraordinaria (como lo es una procesin). Hasta en 4 ocasiones pacientes que estaban recibiendo tratamiento en mi clnica han recibido una llamada para avisarles de que su vehculo estaba mal estacionado y en 2 ocasiones la Polica Local ha llamado al timbre de la clnica para interesarse de si el vehculo infractor perteneca a algn paciente (ol por esa forma de actuar). En esta ocasin al ir a recoger mi coche del retn (despus de pagar la tasa de gra + la multa, cosa que antes tampoco suceda ya que los coches desalojados por un motivo festivo o cultural eran reubicados en el recinto ferial y se podan retirar sin tasas) y comentar que antes se sola avisar por telfono antes de retirar los vehculos la nica respuesta obtenida fue: Pues ahora ya no! En fin esta vez el denunciado he sido yo, que tengo mi negocio en el centro de Cocentaina (y ms que me pese la multa, fue un fallo mo y lo acepto) pero sera muy desagradable (incluso a mi parecer negativo de cara al buen nombre del comercio del centro de Cocentaina) que en un futuro uno de mis pacientes (y supongo que para el resto de comercios de la zona ser igual) fuese el que sufriera esta situacin, viendo que su consulta (o su compra) se ve incrementada en unos 100 por el simple hecho de no haber visto la seal de prohibicin de aparcar (y por tanto haber cometido una infraccin totalmente involuntaria). En definitiva, no se la causa de este cambio en la forma de actuar de la Polica Local, lo que si se es que en mi opinin la forma en que actuaba antes ante estos hechos (y ms tratndose de una prohibicin extraordinaria y por tanto no habitual) era ms beneficiosa tanto:

Per qu el contestans som ms pobres per paguem ms?

A Enrique Igual
se da haca una maana desapacible. La lluvia, despus de varios meses, caa tmidamente saludando tu salida del tanatorio, Enrique. Tu banda, la Unin Musical Contestana, al completo, esperaba para acompaarte, con sus notas, en tu ltimo deambular por las calles de tu pueblo. Y lo hicieron, con la marcha fnebre, a pesar del chirimiri que caa como lgrimas del cielo, para despedirte, Enrique. Te has ido demasiado pronto, estimado quinto. Pero la vida es eso. Nacemos para morir. Algunos ms pronto que otros. Algunos siendo necesarios an, como t. Te necesitaban Enrique. Tu familia. Esos nietos a los que hubieras inculcado tu gran pasin, la msica. Como supiste hacer con tus hijos. Tan bien, que te superaron. Por eso debes estar tranquilo, tu labor seguir, porque ha cado en tierra frtil. Tu listn ha sido superado y, s que por eso, eras an ms feliz y te sentas ms orgulloso. Es la ltima vez que te digo que eres la nica persona a la que tengo una sana envidia. Supiste hacer de tu familia una pequea gran orquesta. Supiste ser el alma de esa otra, a la que, con cario, llamamos La Paloma. Seguan necesitndote. Pero seguro que sabrn honrar tu memoria. Te echaremos de menos, Enrique. Cuando vayamos a un concierto de la UMC. Nos faltar tu contrabajo, all a la esquina derecha de la banda. Cuando asistamos a otro de la Orquesta de Pulso y Pa La Paloma. Nos faltar ese lad, el primero en todos los sentidos, taido por manos de trabajador, pero que saban arrancar unas bellas notas. Y, como eras sencillo, de pueblo, tampoco te importaba despus reconocer si te habas equivocado en alguna nota. No recordars esta ancdota de hace muchos, muchos aos. Por eso quiero que sea la ltima cosa que contarte. Asistamos a un concierto zarzuelero, nada menos que en el Cine Moderno. A las primeras notas, el pianista, se comi una negrita, o fusa o semifusa. Y moviste la cabeza en sentido negativo. Eras joven y exigente. Por supuesto yo ni me enter, por eso te pregunt. Como lo hice otras muchas veces. Te has ido, Enrique, pero seguro que, all donde ests refundars la Paloma con los que te precedieron y con nuevos alumnos. S que tu mayor deseo ser que la misma, tu Paloma, nuestra Orquesta, siga y siga y siga. Yo tambin. Te lo aseguro, amigo Enrique. Un recuerdo y un hasta siempre. Pepe Marset

uan els valencians vam recuperar la nostra autonomia, juntament amb els altres pobles de lEstat, es va dissenyar un sistema de finanament perqu els governs autonmics disposaren de recursos per a atendre les seues noves competncies. Tanmateix, mentre la despesa es descentralitzava rpidament, el sector pblic es mantenia fiscalment molt centralitzat; la recaptaci fiscal la feia Madrid, i les hisendes autonmiques depenien de les transferncies de la hisenda central. I ac s on aparegueren els conflictes, que continuen sent hui els principals punts de discussi de lEstat de les autonomies: la suficincia de recursos en relaci amb les necessitats, la coresponsabilitat fiscal de les comunitats autnomes, una distribuci justa de recursos i una relaci equitativa amb la hisenda central. A causa daquests conflictes, el sistema de finanament ha anat revisant-se contnuament sense que es puga dir que hgem arribat a una soluci satisfactria. El Pas Valenci suporta un fort dficit fiscal amb ladministraci central, a pesar que el seu nivell de renda per habitant s inferior a la mitjana estatal i que est molt lluny daltres comunitats autnomes considerades riques. Si mirem les xifres, cada valenciana i cada valenci (i, doncs, cada socarrat i socarrada) rep de lEstat 230 menys que la mitjana espanyola. Per tant, tenim menys recursos per habitant que una persona de Lle o de Sevilla. Des de la implantaci de lanomenat Estat de les autonomies, tots els models de finanament autonmic ens han penalitzat i hem rebut menys recursos per habitant que la mitjana. s a dir, per ser de Cocentaina o dAlgemes eres ms pobre i, damunt, finances altres comunitats ms riques. Aquesta insuficincia histrica ens aboca a la limitaci de lestat del benestar (sanitat, ensenyament i serveis socials) i a la impossibilitat de tindre poltiques eficaces destmul de lactivitat econmica i locupaci. I tot aquest desconcert sagreuja moltssim ms en la crisi econmica, social i poltica que estem patint a nivell destat i mundial. Lautonomia financera, des que sencet aquesta etapa de crisi econmica, est reduint-se en totes les comunitats autnomes, ja que la recaptaci dimpostos ha baixat, i els ingressos tributaris depenen de la cessi de part daquesta recaptaci. Malgrat aix, lesfor fiscal, estimat pel pes dels ingressos tributaris en els pressupostos, que realitza el Pas Valenci supera el que suportes altres comunitats com, per exemple, Castella i Lle. En euros per habitant, la pressi fiscal dels castellanolleonesos s inferior a la dels valencians: s a dir, ells paguen menys impostos. Aquest menor esfor fiscal a Castella i Lle els s compensat per ladministraci central amb una major dotaci del Fons de Suficincia. Aix, lestat del benestar (sanitat, ensenyament, serveis socials) dels castellanolleonesos pot ser, fins i tot, millor que el dels valencians grcies al fet que reben de ladministraci central ms transferncies. El sistema de finanament autonmic desvincula el nivell de les prestacions de lestat del benestar de lesfor fiscal que realitza cada comunitat autnoma. I aix trobem la paradoxa que

els ingressos via transferncies de ladministraci central (fons de suficincia) sn superiors per habitant en aquelles comunitats autnomes que fan un esfor fiscal inferior, malgrat disposar dun PIB per habitant superior. Sn ms rics, per paguen menys i reben ms inversions i diners. Per el nostres poltics valencians dels dos grans partits no shan preocupat i molt menys han actuat sobre la marginaci histrica que hem patit i estem encara patint per culpa duns i daltres, en les Corts i en el Congrs. Sols sn capaos dacceptar ordres de Madrid per deixar de defendre els interessos del poble valenci. Ja no s temps de resolucions ni de promeses, com ens tenen acostumats. s temps de posicionar-se al costat dels qui volen un finanament digne o al costat dels qui parlen molt daix i desprs no fan res.Ens calen fets, fets que el poble valenci no ha vist mai per part dels seus poltics, fets que des de Comproms reivindiquem.Nosaltres ens posicionem al costat de les persones. Si seguim sense millorar el finanament de la hisenda valenciana, els contestans i els valencians en general disposarem dun estat del benestar cada volta ms redut i duna menor inversi pblica. La menor grandria del sector pblic valenci, i el manteniment duna balana fiscal negativa amb lAdministraci central, han ocasionat que el nostre PIB per cpita shaja situat al mateix nivell que lany 2001 (una dcada perduda). Millorar el finanament dels valencians, superar lasfixia financera que patim, assegurar lestat del benestar per als ciutadans i disposar de suport pblic per a mantenir el nostre teixit productiu sn objectius que requereixen un canvi del sistema de finanament. Per tant, davant aquest finanament autonmic tant injust, cal fer un front com entre totes les forces poltiques valencianes capacitades per exigir un finanament respectus, que garantisca el benestar dels valencianes i valencians i que finance poltiques eficaces destmul de leconomia i de locupaci, fet que promou Comproms pel b dela ciutadania de Cocentaina i del Pas Valenci. BLOC-COMPROMS Cocentaina

1. De cara al ciudadano que comete la infraccin (la mayora de veces sin saber que la est cometiendo) que al ser avisado seguro que agradecer el gesto. 2. De cara a los comercios de la zona que tambin agradecemos que la Polica se preocupe por el buen nombre de nuestros negocios y de su zona de influencia.

Revista

El Comtat

abril 2013

ELS GRUPS valoren

ELS GRUPS valoren

Revista

El Comtat

abril 2013

Massa corrupci

Contra la subida del IBI (la contribucin urbana)


n el pleno de febrero el Ayuntamiento debati una propuesta del PSOE con la que queran subir los coeficientes de actualizacin de los valores catastrales que se aplican en el Impuesto sobre Bienes Inmuebles (es decir, el recibo de la contribucin o IBI) el IRPF, el impuesto de plusvala En nuestro municipio, como en el resto del Estado, seguimos inmersos en la crisis econmica que desafortunadamente se ha convertido tambin en social. En 2012 hemos tenido recortes forzosos en los salarios, en las pagas, en las pensiones, en la cobertura sanitaria y farmacutica Es lo nico que ha bajado, el resto no ha hecho ms que subir: ha subido el IRPF, el IVA, y ha seguido subiendo, sobre todo, el paro y la situacin de incertidumbre de la gente. El Collectiu 03820 votamos en contra de la actualizacin de los valores catastrales para el 2014, los cuales implicaban una subida de la contribucin, porque: - Subir ahora el IBI equivale a ahogar ms las empobrecidas economas de particulares y empresas. En la actual situacin, el dinero de la subida del IBI hace ms falta y ms provecho en los bolsillos de las familias que en las arcas municipales. Adems, y segn nos han dicho siempre desde el equipo de gobierno, la economa del Ayuntamiento est saneada. - La finalidad de aprobar los coeficientes de actualizacin y la subida del IBI es sencillamente recaudar dinero. Que no quieran hacernos creer lo contrario hablando de responsabilidad, de suavizar una futura subida o de otras excusas baratas similares. - Para 2012 y 2013 el gobierno central oblig a todos los ayuntamientos a subir el IBI, pero esta subida era temporal, termina este ao 2013. En 2014 ya no tenemos por qu mantenerla si no queremos. No se trata de recaudar a cuenta hasta 2017, sino de pagar para mantener el nivel de ingresos de estos ltimos aos producido gracias a la subida obligada del gobierno central. - El grupo socialista de Cocentaina critic en su da esta subida. El alcalde se excus en que era obligatoria, pero ahora, sin que nadie nos obligue, han sido ellos quienes han propuesto la aplicacin de los coeficientes de actualizacin de los valores catastrales (que no ser obligada hasta 2017, en funcin del precio del mercado inmobiliario). - Detrs de todo estn los entre 90.000 y 300.000 euros que se dejarn de ingresar en el Ayuntamiento al no ajustar los valores catastrales ya en la contribucin de 2014. Con ellos se pagaran los excesos del pasado o las barbaridades del futuro, porque no olvidemos que al ao siguiente, 2015, habr elecciones municipales. Es por eso que no quieren renunciar a la subida del IBI.

n aquests ltims temps estem vivint nous escndols de corrupci que estan afectant de manera bastant acusada al Pas Valenci. Amb el cas Grtel, amb Brugal a Alacant, el cas Emarsa, el cas Nos, la trama de Blasco amb diners destinats a cooperaci, etc. I ara esclata un altre escndol que torna a esguitar al Partit Popular amb el cas Brcenas, lextresorer del PP, amb comptes a Sussa i els suposats sobresous de dirigents del PP. Un cas que, a ms a ms, est assenyalant al president del Govern Mariano Rajoy. Tot aix en la pitjor situaci econmica per la que est passant el nostre pas, amb ja 6 milions daturats, amb poltiques imposades per la troika, dausteritat i de retallades que cada dia estrangulen ms a la ciutadania. Aquest tipus de prctiques des de ladministraci pblica estan distanciant cada vegada ms als dirigents poltics de la ciutadania i estan deteriorant la democrcia. La transparncia de ladministraci pblica, aix com dels crrecs, s una ferramenta contra la corrupci. Per aix des dEsquerra Unida hem llanat un portal de transparncia on totes les nostres dades, tant dels crrecs pblics com de lorganitzaci, son pbliques demostrant aix que no tots els poltics som iguals (www. transparencia.eupv.org). Des del Grup Parlamentari dIzquierda Unida en el Congrs dels Diputats sha reclamat al govern la convocatria dun ple urgent per a debatre i aprovar un pla de mesures urgents per perseguir la corrupci poltica i empresarial. En aquest pla, crrecs directius, electes, de lliure designaci i apoderats de tots ells, aix com establir la responsabilitat subsidiria de les formacions poltiques o els rgans collegiats de les mateixes. Per tot aix, Izquierda unida insta al Congrs dels Diputats a realitzar les reformes legislatives oportunes per lluitar contra la corrupci (seguint les recomanacions especfiques per a Espanya del Grup dEstats contra la corrupci del Consell dEuropa): Canvis en el Codi Penal per a definir responsabilitats penals als corruptes, canvis en la Llei de Contractes de lAdministraci Pblica per garantir la transparncia i la igualtat doportunitats, canvis en la Llei Electoral per limitar el cost de les campanyes electorals, canvis en la Llei de Finanament de Partits Poltics per limitar les donacions annimes i millorar el control de las subvencions pbliques, Fer ms transparent la gesti municipal. (Les decisions de lAjuntament shan de publicitar sempre en les xarxes socials, fent que el ciutad guanye confiana en la gesti dels seus representants. Fomentar lobertura de dades pbliques. (Les dades en mans dels Ajuntaments sn PBLIQUES, perqu totes les gestions sn realitzades partint de diners pblics, s a dir, el que aporta el ciutad i per tant eixes dades han destar a disposici de forma permanent i sense traves, agilitzant tots i cadascun dels processos implicats en aquest objectiu. Han de ser dades estructurades, llegibles, i utilitzables). Demanem la dimissi immediata del president del Govern i la convocatria deleccions generals per regenerar la democrcia. Ferran Albors Jord
Regidor dEsquerra Unida a lAjuntament de Cocentaina

El PSOE se qued solo con su propuesta y no se aprob el coeficiente de actualizacin de los valores catastrales por los votos en contra del PP, EU y Collectiu 03820. As el recibo del IBI de 2014 volver a ser al mismo precio que en 2011, aunque, probablemente, a partir de 2017 haya una subida importante impuesta por el gobierno central, otra vez. Pero eso an est por llegar. Pensamos que es mejor ajustar el presupuesto de gastos para 2014 y aos siguientes en base a los ingresos previstos y dar un respiro al vecindario en cuanto al pago del recibo del IBI hasta que, por ley, no haya ms remedio que subirlo. SOBRE EL ESCRITO DE ENERO En esta revista publicamos un escrito para informar sobre la Renta Garantizada de Ciudadana (RGC) y al mismo tiempo para reflexionar sobre la cuestin. Tras hablar con un grupo de destinatarios sabemos que hay muchos puntos en los que coincidimos, pero tambin que algunos se han sentido molestos por las diferentes interpretaciones que se han hecho de nuestras palabras. Por eso, y para los que se hayan podido ofender, escribimos esta aclaracin y ofrecemos nuestras sinceras disculpas. UNA NUEVA ORDENANZA CON DOBLE BENEFICIO Hace unas semanas propusimos al Ayuntamiento la elaboracin de una ordenanza que regule la concesin de las ayudas sociales municipales, tomando como modelo (con unos mnimos retoques necesarios) la que han aprobado en el municipio de Algemes*. Dicha ordenanza establece la realizacin de labores en beneficio de la comunidad como una de las condiciones para la obtencin de las ayudas, a razn de 1 hora de colaboracin social por cada 10 euros recibidos. En ningn caso se trata de suplir las funciones que realiza el personal del Ayuntamiento, sino que con las colaboraciones se complementarn y mejorarn los servicios del municipio. Una ordenanza as, que el Ayuntamiento est estudiando, permitira seguir asistiendo desde el municipio a quien lo necesite, pero adems el beneficio siempre sera doble y mutuo, porque las ayudas no seran a cambio de nada: quien reciba una, a su vez estar prestando la suya.
Si vols llegir aquest article en valenci, visita www.03820.org
* Publicada en el BOP de Valencia del 13/12/2012. Consultable en: http://bit.ly/ordalgemesi

Felicita al poble de Cocentaina en les seues festes patronals e cl a ir M el d u D e d re a M de la

Collectiu 03820

Revista

El Comtat

abril 2013

ELS GRUPS valoren

ELS GRUPS valoren Defensem all pblic all nostre


Rodejat per les muntanyes, Que circulen per un Comtat, Enclavat es troba un poble Que de tots s admirat. quests versos es troben a la lletra de lhimne titulat Concentaina; van ser escrits lany 1935 pel poeta contest Gerard Mur un any abans de la guerra civil del 36, i reflecteixen per a nosaltres els Socialistes de Cocentaina que era, s i ser Cocentaina: un poble admirat per molts, admirat per la seua cultura, tradici, patrimoni, entorn per sobretot per la seua gent. El proper 19 dabril, coincidint casualment amb la festivitat de la nostra patrona la Mare de Du del Miracle, es compliran 34 anys des de la constituci dels ajuntaments democrtics. En el cas del nostre Ajuntament ha estat, est i estar, mentre els nostres vens aix ho decideixin, governats per equips socialistes i progressistes i al cap, alcaldes socialistes, Jos Juan Cortell, Rafael Gadea, Josep Marset i lactual alcalde Rafa Briet. Malgrat que el nostre Ajuntament compleix com ning en els seus compromisos de pagaments i millor que ho fariem si la Generalitat ens pagara el que ens deu (quasi un mili deuros), a la situaci econmica i la manca de treball que pateix la nostra societat actualment cal afegir les retallades ms escandaloses que sestan executant en temes tan bsics com la llei de la dependncia, leducaci, sanitat, serveis socials... la falta de pagaments de les subvencions tant a lAjuntament com als nostres vens en particular, aix com limpagament de les beques, rendes garantides, menjador, transport universitari... Tots aquests serveis sn fonamentals per a donar suport als que menys tenen i a que tinguen les mateixes oportunitats totes les persones, amb independncia del seu patrimoni familiar. Si a tot aix li afegim les pujades de lIVA, IRPF, taxes judicials, pagament dels medicaments, comedors, llibres... la situaci es fa encara ms insostenible. La millora de la financiacio municipal serveix per mantenir o augmentar els serveis i les ajudes pbliques anteriorment nomenades, ja que lo que ingressa la gent, torna a la gent amb serveis i ajudes, aix s el que estem fent desde el primer dia a Cocentaina a ms ingressos, ms seveis pblics i ajudes (poliesportiu, biblioteca, casa de la juventut, centre social, cementeri, centre cultural, ajudes a associacions culturals, esportives socials, juvenils, comer, ajudes per a llibres, ocupaci, faanes, regants, inversions xicotetes per a millorar el dia a dia i donar treball, etc), s a dir aconseguir UN POBLE ON DONA GUST VIURE. Per tal com sest plantejant per part del Govern del Partit Popular s totalment contrari: ms impostos i menys serveis pblics amb lexcusa que no sn rendibles i aix els privatitzen. Eixa s la poltica del PP all on governa sense exepcions diguen el que diguen.

Revista

El Comtat

abril 2013

No todos somos iguales


Sobre las verdades a medias del PSOE

l Sr. Briet miente cuando dice que es el Alcalde de todos; ya que parece ser que lo es de unos ms que de otros; Uds. Vern cuando el Ayuntamiento recibe una invitacin de cualquier entidad local para asistir a cualquier evento, este no la hace extensiva al resto de la corporacin salvo que as lo pida la propia entidad, segn nos cuenta el Sr. Briet, de modo que nicamente acude l y sus incondicionales, dejando al resto excluidos de tal posibilidad incluso cuando la actividad y la mayor de las veces, hasta el gape, lo pagamos entre todos, cuestin de votos!. Y luego aprovecha para recriminar en pblico que los concejales del Partido Popular no vamos a los actos... El Sr. Briet miente cuando dice que dialoga con todos y acepta discutir todas las propuestas; ya que nicamente acepta debatir los temas que por s mismo no puede llevar a trmino, por insuficiencia de votos! Cuando no se trata de su opinin todo le parece mal: Si hacemos propuestas porque hacemos propuestas, si no hacemos propuestas por que no las hacemos...Y si la propuesta es buena... Qu casualidad!... el concejal de turno ya estaba trabajando en ella.

alegando adems que adelant parte de estos pagos en un acto altruista hace tiempo increble pero cierto! Por tanto, estimados conciudadanos, juzguen ustedes mismos si todos los contestanos y contestanas somos iguales, si todos tenemos las mismas oportunidades. Por mucho que se hable del inters del ciudadano ustedes creen que el ciudadano de Cocentaina merece escuchar un pleno como el ltimo, sin apenas asuntos, salvo el apartado de dimes y diretes en el que el Equipo de Gobierno ha convertido el de Ruegos y Preguntas?. Este punto, segn la normativa municipal y para todos, lo es de Control al Equipo de Gobierno, en cambio, para el Sr. Briet, lo es de Ruedas de Prensa, as nos bastar con leer las actas de los Plenos. LAS CONTESTANAS Y CONTESTANOS MERECEN MUCHO MS. Merecen mayor dedicacin, responsabilidad y saber actuar. Merecen mucho ms que ser tratados como el voto que no se quiere perder. Opinen, opinemos todos con libertad; la libre expresin de nuestras opiniones es lo que cuenta en Democracia, y ello aunque cuando la ejerce el Partido Popular de Cocentaina parezca que moleste, no nos callarn, no nos callaremos.

Desmantellen el PBLIC i amb aix lEstat de Benestar social que tant i tant ha costat alar als Socialistes de la m dels ciutadans. I tot aix en noms un any amb lnica excusa de la crisi, el tot val, el PP ho est desmantellant tot assegurant que aquests serveis sn deficitaris per els ofereixen com gangues a les empreses privades. La manera de governar dels progressistes i la dreta sn molt diferents, acabem de donar un exemple clarssim de quines coses defensen uns i quins defensen altres. Nosaltres des del primer dia a lAjuntament hem defensat totalment lo PBLIC, donant la mxima prioritat als problemes i les peticions de la gent, tant la que ens ha votat com als que no, i als que no varen anar a votar. Perqu quan vam ser elegits va ser per governar i gestionar el poble de la millor manera possible en benefici de TOTS els nostres vens, sense excepci. Estem desde el govern socialista de lAjuntament intentant atendre les necessitats de la gent lo que podem, escoltant als nostres vens en all que ens demanen, atenent als seus problemes perqu sn els nostres problemes. Els assumptes s retarden ms perqu a vegades els grups de lopossici no ens deixen pendre les decissions adequades i ells tampoc en prenen cap. Noms demanem que ens deixen treballar pel b dels nostres vens i per a una millor gesti, que sunesquen a nosaltres en cadascuna de les reivindicacions que fem, per a que cedeixen ja les retallades en la sanitat, la dependncia, educaci, que tant estn afectan a les persones que viuen a Cocentaina. Que torne lestat de benestar que hi havia, que facen poltiques directes docupaci, que xafen el carrer, que paguen als ajuntaments el que ens deuen... a Cocentaina quasi un mili deuros. En totes aquestes qestions, demanem tamb: Lunificaci del Bosco, lampliaci i millora del Centre de Salut, millora de la calada entrada per Benilloba, que aproven els 40.000 euros (el PP es va oposar) que rebreria Cocentaina per donar treball a la gent La gent necessita estabilitat, confiana i treball, qui vullga defensar els nostres vens per tot all que els estan llevant, i defensar els seus interessos, ja saben on trobar-nos. En cas contrari sempre ens trobaran davant. Perqu a ms de pregar, cal treballar, senyors del PP de Cocentaina.

El Sr. Briet miente cuando dice, que lleva arreglando el pueblo desde que tom posesin de la alcalda; cuando lo cierto es que nicamente reacciona cuando las cosas salen de su control y aparecen en la prensa, quin nos gobierna? Menos mal que siempre ha gobernado su partido... as intenta justificar lo injustificable: como por ejemplo que el POLIDEPORTIVO MUNICIPAL Y LA PISCINA CAREZCAN DE LICENCIA. El Sr. Briet miente cuando dice, que es un acto responsable subir el I.B.I. a los contestanos cuando hace poco deca que la subida decretada era un ataque a los bolsillos de los ciudadanos, claro la imposicin venia del partido en el gobierno central!, ahora pretenda hacer lo mismo pero ni su socio de gobierno EU le vot a favor, cuestin de responsabilidad! No sera mejor ajustar gastos innecesarios? El Sr. Briet miente cuando dice, que todos somos iguales, pero es l quien niega la informacin sobre la posibilidad de instalar un nuevo puesto de pescado en el mercado municipal como si el nico que trabaja por Cocentaina sea l. El Sr Briet miente cuando dice, que es transparente, pero a rengln seguido impide que se cree una comisin de servicios sociales para saber cmo se trabaja en la misma, cuestin de responsabilidad! o de votos? El Sr. Briet miente cuando dice que defiende los intereses de Cocentaina, y, en cambio, deja que la empresa responsable de la explotacin del centro comercial lAltet de Cocentaina no pague lo que debe cuando as le corresponde,

Sguenos en Facebook: Populares Cocentaina Siguenos en Twtter: @ppdecocentaina

Partit Popular de Cocentaina

PSPV-PSOE COCENTAINA
Sguenos en Facebook

10

Revista

El Comtat

abril 2013

MARE de Du 2013

MARE de Du 2013
Els dies dels Festes a la Mare de Du, la nostra Mareta, sn uns dies marcats especialment en tots els calendaris contestans; quan sacosta el 19 dabril, que sent la presidenta de la Pia? En realitat, jo tinc un sentiment de molta alegria per poder estar un any ms disfrutant de tindre-la tan a prop, per al mateix temps un poc de nerviosisme, perqu es realitzen molts actes i, per descomptat, volem que tots isquen el millor possible. s difcil preparar tots els actes? Hi ha moltes reunions al llarg de lany i feina que la gent no veu? Crec que no s difcil preparar tots els actes que es realitzen, ja que, per descomptat, Jose i jo no ho fem tot, tenim una junta molt treballadora i cadasc sap el que ha de fer des del principi. Tots els mesos ens reunim un dia i es va preparant tot, perqu no sols sn les Festes Patronals, com dius tu, sin que hi ha molt de treball durant tot any.

Revista

El Comtat

abril 2013

11

Jos Manuel Molt Llopis, president de la Pia Uni


Un any ms apleguen uns dies molt esperats per a tot el poble de Cocentaina. Qu sent el president de la Pia quan ja sacosten aquestes dates tan senyalades? s el moment en qu te nadones de la responsabilitat dexercir aquest crrec. Tan sols ests pendent que tot all que sha preparat durant lany es desenvolupe tal com ho hem pensat. s lpoca del nerviosisme, per tot queda imbut en el moment mgic en qu la Mareta ix del seu monestir i comproves com tot un poble li expressa la seua felicitat i afecte, reservat durant tot un any. Parlant en concret de les Festes daquest 2013, ja est tot a punt? Hi ha algun acte que varia en el seu desenvolupament o en el seu horari respecte a anys anteriors? Tal Volta alguna novetat? Els actes centrals de la nostra festa ja estan dissenyats per la tradici de molts anys. Espere que un any ms, quedem sorpresos amb el desenvolupament de la Crema de les Fogueres, acte al qual des de fa uns anys se li dna ms color i espectacularitat. Desprs, en el dia central de les nostres festes, magradaria demanar la collaboraci de tot el poble, perqu podem desenvolupar el Trasllat dins dels horaris prevists i amb la mxima integraci dels nostres ciutadans. No hi ha cap novetat que vulguem expressar de forma especial, ja que ser el correcte desplegament i compliment dhoraris dels actes el nostre mxim desig. Cada any la Pia Uni ha de seleccionar les persones majors que van a rebre lhomenatge aix com la persona encarregada de realitzar el Preg, entre altres decisions; sn moments difcils? Hi ha moltes reunions i feina que no s veu? Per a mi, lelecci de les persones a qui es realitza lhomenatge s la decisi que ms em costa prendre. Encara existint un consens en qu participen diverses persones, s molt difcil darribar-hi, ja que lamor, lafecte i la devoci cap a la nostra Mare de Du del Miracle est present en infinitat de candidats. Enguany ens hem decidit per Angelita, de qui qualsevol comentari es quedaria curt, valorant la seua bondat, dedicaci i servei. Tamb ens hem decidit per Francisco Soto, que al nostre entendre representa fidelment aquella situaci datracci que la Mareta t sobre tota persona que per primera vegada la mira amb fe i devoci, i que no labandona durant la seua vida, sent portador i difusor, des de llavors, daquesta situaci. Moltes vegades persones alienes a la nostra localitat et parlen del coneixement de la nostra Mare de Du, i aix s degut entre altres coses a persones com don Francisco. I quant al treball que es desenvolupa en la junta, vull significar que sense la participaci i la implicaci de tots els companys seria molt difcil. Ells sn els encarregats que, de veritat, tot siga fcil i senzill. Per cert, que ens pot dir del Pregoner daquest 2013? Enguany, el pregoner s don Rafael Reig. He de reconixer que va ser una aposta personal, per no per cap altre motiu que no siga el seu mereixement. Una persona com ell, que porta a la Mare de Du sempre en el seu cor i a la qual dedica el seu temps i coneixements, segur que ens t alguna cosa a dir sobre Ella, que ens la far veure davall dun altre prisma.

Sofa Montava Pascual, presidenta de la Pia Uni

Quin s lacte preferit del president de la Pia? Hi ha algun moment que destaca per a dell sobre la resta? Des de sempre el meu acte preferit ha sigut el Trasllat, i ms concretament el moment en qu la Mareta apareix al peu del seu camerino, i el teu cos sestremeix en poder-la contemplar tan prop i prxima. Aquest moment que he viscut durant molts anys abillat amb el meu vestit de masero, disposat a portar-la sobre els nostres muscles pels carrers de Cocentaina, arriba a no poder-ho expressar amb paraules, quan a ms tens la fortuna de ser una de les persones que accedeixes a traslladar a la Mare de Du des del seu cambril a les andes processionals. Els presidents de la Pia sn la part mes visible duna junta que treballa tot lany en companyia dells; qu ens pots dir de la vostra junta? Estem orgullosos de la nostra junta. Va ser difcil lelecci, per quan arribes al final del cam, comproves que no ens equivoquem. I no sols voldria expressar el meu agrament als components, sin tamb als seus cnjuges. Tots assumeixen i compleixen la seua responsabilitat sense inconvenients i a s fonamental perqu la uni cada dia es faa ms forta. Aplega al final de seu recorregut com a president de la Pia de Cocentaina, quina valoraci realitza daquests anys? Immersos en una situaci molt complicada, on la nostra societat pateix molts inconvenients i situacions molt difcils, observes com lafecte i la devoci a la Mareta no s que es retraga, sin que sincrementa. Hem de pensar que Ella s el nostre refugi ideal, i que amb la seua ajuda tot millorar. Un dels nostres projectes fonamentals era intentar acostar la Mare de Du a totes les persones. Que tots tingueren loportunitat de notar la seua protecci, que dins duns cnons de normalitat, la gent expressara all que li inquietava respecte a les nostres festes. Si ho hem aconseguit o no, no ens toca valorar-ho a nosaltres, per s que estem segurs que hem exercit aquest crrec amb lorgull i la responsabilitat que es mereix i que ho hem donat tot per la nostra part. Per aix, la valoraci daquests anys s completament positiva, amb la visi dhaver sigut uns afortunats en haver ser triats per a ser presidents de la Pia Uni de la Mare de Du del Miracle.

Qu s ms difcil per a la presidenta de la Pia, organitzar els actes o seleccionar les persones destacades, com podrien ser aquells que reben lhomenatge als majors o la persona que fa el preg? B, crec que el ms difcil s elegir les persones que reben lhomenatge, perqu nhi ha moltes que sel mereixen i la veritat s que sempre et quedes amb la pena de no poder-los triar a tots. Qu ens pot comentar de les persones que enguany reben lhomenatge als majors? Que dir dAngelita!, tots la coneixem: s una persona que sempre trobes quan la busques i ha estat durant molts anys al servei de la seua parrquia (Santa Maria), sempre est pendent de tots i s una gran devota de la Mare de Du com a bona contestana. Quant a don Francisco, jo particularment no el coneixia, per havia sentit parlar molt dell. I ara que el conec, veig que s una persona que per on va, sempre porta amb ell la Mare de Du, i com ell mateix diu, es sent fill de Cocentaina. Hi ha algun acte, dins dels dies festius, que la presidenta espere especialment? Algun moment en qu semociona ms que en la resta? Per a mi tots els moments sn especials, per el que ms s quan, el dia 19 dabril, el sacerdot, una vegada abaixat el quadro del cambril, lala i lensenya al poble de Cocentaina: s un moment que si mires la cara de la gent

veus com semocionen, ploren de pena, dalegria, veus una infinitat democions que no saps com descriure. En diferents entrevistes han manifestat que els presidents sols sn la part visible duna junta que treballa molts mesos per a portar les festes de la mareta endavant; qu ens diu de la seua junta? B, crec que no sols som visibles els presidents, crec que tots els membres de la junta sn visibles en qualsevol acte que realitzem: ells sn els que preparen les coses sempre, clar est, amb la nostra aprovaci, per nosaltres confiem tant en ells que la majoria de les vegades saben el que sha de fer i no cal dir-los res. Crec que hem tingut molta sort amb la Junta que formrem fa tres anys i no sols amb els membres, sin totes les nostres famlies; sense ells, molts dels actes que realitzem serien impossibles, ja que preparen moltssimes coses, mentres nosaltres assistim als diferents actes. Han estat uns anys de presidenta de la Pia a Cocentaina que ja apleguen a la seua fi; tornant la vista enrere, quina valoraci realitza del seu pas pel crrec? Per a mi ha sigut una valoraci molt positiva. He pogut comprovar quant vol el poble de Cocentaina a la Mare de Du, la gent ha respost molt a tots els actes que hem celebrat en el seu honor i hem intentat que la gent participe en tot el que organitzem. Hem intentat que la gent visca la Festa.

12

Revista

El Comtat

abril 2013

MARE de Du 2013 D. Jess Snchez Domnguez predicador 2013

MARE de Du 2013 Laura Cardona Agull, suplicant 2013


Qu representa la Mareta en la teua vida? La Mareta per a mi representa una mare i una amiga que sempre est al meu costat quan la necessite. Qu sents quan la mires? Respecte, complicitat, tendresa i tranquillitat. Si parlem en concret del teu important paper dins de les festes a la Mare de Du del Miracle, explicans has intentat en alguna altra ocasi presentar-te per a poder ser seleccionada per a dir la splica o era la primera volta? S, era la segona volta que em presentava. Com vas rebre la notcia? Estaves all en el moment de traure el teu nom o et vas assabentar desprs? No estava all i vaig rebre una telefonada avisant-me de la notcia: va ser un moment estrany en qu compaginava emoci i nervis. I, a casa, qu et van dir? A casa van compartir la mateixa alegria que jo tenia. Imagine que han sigut molts mesos dassajos des que vas rebre la notcia: penses que ja domines la splica? Per supost que no, crec que la splica no es domina mai. Qu sents quan penses en eixe moment de recitar la splica: por?, nervis?, respecte? Una barreja de tot? Jo diria que s una barreja de tot, el principal sentiment que aflora s la illusi, per a la vegada la responsabilitat destar a laltura i aix s el que provoca nervis i respecte. Creus que el fet de ser tamb actriu amateur amb Tel Teatre pot ajudar-te a recitar la splica duna forma especial? No, no t res a vore. Quan fas teatre interpretes un personatge i thas de ficar en el paper. En canvi, quan dic la splica no interprete, simplement expresse els meus sentiments.

Revista

El Comtat

abril 2013

13

D. Rafael Reig Trenzano pregoner 2013

ace en Cocentaina en 1940. Tras finalizar estudios de bachillerato en Alcoy, realiz los de Magisterio en Alicante. Su vida es una clara vocacin por la docencia a la que practicamente ha dedicado toda su labor docente. Han sido varios los destinos en los que ha ejercido su magisterio y entre ellos la escuela Virgen de los Desamparados de Alcoy y otra escuela en Bijuesca (Zaragoza). De all regresa a Cocentaina para ejercer en la Escuela Graduada de nios La Palizana donde fue nombrado director. Tambin trabaj en el San Juan Bosco as como en el Real Blanc donde tambin fue nombrado director. Es un enamorado de su pueblo y sus tradiciones y muy especialmente de la Mare de Du de la que es pregonero asiduo con sus sonetos desde hace aos.

ueridos hermanos: con gran alegra me dirijo a vosotros. Al recibir la visita de Jos y Sofa, presidentes de la Pa Unin, se me comunic el deseo de que pudiera acompaaros en el triduo en honor a la Mare de Du del Miracle como predicador de las fiestas. Ser para mi un gran honor estar con vosotros, a quienes tengo en la memoria de mi corazn. Todava recuerdo mi primer escrito en la revista de la Mare de Du del ao 1988. (...) No haban pasado ms que unos pocos meses de mi estancia en Cocentaina y me impresion hondamente la mirada de complicidad entre la Mareta y los contestanos, mirada que se extenda a todos los que habitaban tan hermosas tierras (...). (Estracto de la revista Mare de Du!).

Tha ajudat alg a preparar eixe moment? Tal vegada familiars tamb grans artistes- o altres membres de Tel Teatre? Lnica persona que mha ajudat ha sigut ma mare. Ja has tingut ocasi de recitar una volta la splica fora de terres contestanes, com va ser eixa experincia? Va ser una experincia molt bonica, plena de sentiments, al principi estava nervioseta, per tal com anava dient la splica anava relaxant-me. Creus que, a banda deixe moment tan mgic de la splica, estes seran unes festes a la Mareta molt especials tant per a la teua famlia com per a tu? Clar que s, seran unes festes diferents i tornar a eixir amb el meu germ, cosa que no ho fiem des que rem menuts. Per ltim, Laura Cardona com a recitadora de la splica daquest 2013, i com a vena de Cocentaina, que li demana per a della i per a tots a la Mareta? Demanar per tots s arriscat, ja que cada persona t unes necessitats diferents, per en la splica li demane que ens empare en vida i en lhora de la mort i eixa s la meua pregria.

14

Revista

El Comtat

abril 2013

MARE de Du 2013

MARE de Du 2013 Protagonistes 2013


Comtessa Comte

Revista

El Comtat

abril 2013

15

Ana Reig Castell, autora del cartell de la Mare de Du


a nixer a Cocentaina, el dia 29 de setembre de 1961. Comena el seu ensenyament primari al col legi Hermanas Trinitarias de Cocentaina i lacab al C.N. San Juan Bosco. Va cursar batxillerat i COU al I.N.B. de Cocentaina (197579) i va continuar els seus estudis superiors en la Facultat de Belles Arts de San Carles de Valencia (1979-84), on es va llicenciar en la especialitat dEscultura. Des de 1986 s professora dEnsenyament Secundari en diversos Instituts de la Comunitat Valenciana i lany 2004 va obtenir per oposicin la plaa definitiva en I.E.S Sedav, prop del poble on resideix des de ja fa 22 anys, Alfafar. No obstant aix, sempre ha estat vinculada al poble que la va veure nixer i la va fer creixer. Poble al que ha dedicat la major part de la seua obra: Cocentaina. Ha participat en diferents concursos i exposicions descultura i va realizar el cartell anunciador de les 24 hores esportives i el cartell de festes de Moros i Cristians de Cocentaina lany 1985. Va guanyar el primer premi en el concurs anunciador de les festes de Moros i Cristians de lOlleria en 1986. s lautora del Monument dedicat a Sant Hiplit, amb motiu de la celebraci del IV Centenari de la proclamaci com a Patr de Cocentaina (1600-2000). Maig-2000. En els treballs dacondicionament de les rotondes que formen part de lavinguda del Pas Valenci, realiz el projecte per a la rotonda de lencreuament amb la carretera de Benilloba. El seu ttol s Punt dencontre i en ella es representen les quatre estacions de lany. Els colors emprats per a ferho sn el groc, el roig, el verd i el blau. Daltra banda, els materials utilitzats sn el metacrilat, el bronze i el ferro, molt recurrent al conjunt de la seua obra.

Mossn

Marina Bravo Galiana

Adrin Moncho Albadalejo

Adrin Alonso Jimnez

Homenatge als majors

Angelita Molina Molt

Francisco Soto Nieto

16

Revista

El Comtat

abril 2013

MARE de Du 2013

MARE de Du 2013
Una vez instalada la imagen de la Virgen en su lugar de honor, se proceder a la OFRENDA DE FLORES. A continuacin tendr lugar la EUCARISTA SOLEMNE, en honor a la Mare de Du concelebrada por la Hermandad Sacerdotal, religiosos y sacerdotes invitados. Finalizada la Santa Misa, y a los pies de la Mare de Du, tendr lugar el HOMENAJE A LOS MAYORES, que este ao recae en las personas de D. FRANCISCO SOTO NIETO y D ANGELITA MOLINA MOLT. A la finalizacin del acto, se proceder a disparar una GRAN MASCLET en el Pla. 19:00 horas SOLEMNE PROCESIN con la Imagen de nuestra Patrona en su trono-andas, llevada y acompaada por los fieles devotos por el recorrido de costumbre. 23:00 horas MISA DE LA JUVENTUD. La junta de la Pa Unin invita a participar activamente a toda la juventud en esta celebracin, ante la mirada atenta de nuestra Mareta. A continuacin ser expuesto el SANTSIMO. Se organizan turnos de vela para que durante los das en los que la Mare de Du permanece en la parroquia de Santa Mara. Aprovechemos y disfrutemos todos de su presencia y mirada, haciendo al mismo tiempo que en todo momento este acompaada. SBADO 20 DE ABRIL DA DE LA HERMANDAD SACERDOTAL / FIRETA INFANTIL / MISA PARA ENFERMOS E IMPEDIDOS / TRIDUO / ELECCIN DE CAMARERAS Y MAYORDOMOS 2014 / ENTREGA DE PREMIOS DEL XIV CERTAMEN POTICO. 11:00 horas en la Parroquia de Santa Mara, concelebracin de la EUCARISTIA DE LA HERMANDAD SACERDOTAL. 12:00 horas en el Pl, FIRETA INFANTIL, organizada por el Movimiento Junior de nuestras parroquias. 17:00 horas en la Parroquia de Santa Mara emotiva celebracin de la EUCARISTA PARA ENFERMOS E IMPEDIDOS, a quienes se les dar a besar el icono de la Mareta. 19:30 horas, SEGUNDO DA DE TRIDUO, SABATINA Y CELEBRACIN DE LA EUCARISTA. El triduo este ao correr a cargo de D. Jess Snchez Domnguez. Al finalizar la Eucarista se proceder a la eleccin de

Revista

El Comtat

abril 2013

17

Programa de Festejos que la Villa de Cocentaina dedica a su Excelsa Patrona, la Mare de Du del Miracle
VIERNES 22 DE MARZO PRESENTACIN DE LA REVISTA-PROGRAMA Y DEL CARTEL ANUNCIADOR DE LAS FIESTAS PATRONALES. 20:00 horas en el Monasterio de la Virgen del Milagro, presentacin de la REVISTA MARE DE DU y del CARTEL ANUNCIADOR realizado este ao por la contestana ANA MARIA REIG CASTELL. SBADO 6 DE ABRIL PREGN DE LAS FIESTAS A LA MARE DE DU 10:00 horas BANDO ANUNCIADOR a cargo de la Colla Mal Passet de Cocentaina y Pep Jimeno de Xativa (Pep Botifarra) por diferentes calles de Cocentaina. 20:00 horas en la Parroquia de Santa Mara, PREGON DE FIESTAS, siendo el pregonero, el contestano D. RAFAEL REIG TRENZANO. DEL MARTES 9 AL MIERCOLES 17 DE ABRIL NOVENARIO A LA MARE DE DU DEL MIRACLE 19:30 horas en su Monasterio. SBADO 13 DE ABRIL 12:30 horas en el Centre Cultural el Teular, CONCIERTO en honor a la Mare de Du a cargo de LAteneu Musical de Cocentaina. 16:00 horas TIRADA DE PALOMAS A BRAZO en el campo de tito La Rambla de Alquera de Aznar. Organizado por el Club de Caza y Tiro La Moderna de Cocentaina, en honor a la Mare de Deu del Miracle. 16:00 horas XLI TROFEO- CARRERA CICLISTA en honor de la Mare de Du del Miracle, organizado por el Club Ciclista Contestano. DOMINGO 14 DE ABRIL 19:00 horas en el Centre Cultural el Teular, XI FESTIVAL DE BANDES JOVES en honor a la Mare de Du del Miracle a crrec de la banda jove de la Societat Ateneu Musical de Cocentaina i la banda jove de Planes. JUEVES 18 DE ABRIL SOLEMNES VISPERAS /CREMA DE LES FOGUERES / SERENATA 12:00 horas volteo general de CAMPANAS anunciando el comienzo de las fiestas patronales en honor a nuestra Mareta. 19:30 horas SOLEMNES VSPERAS Y EUCARISTIA en el Monasterio de la Mare de Du. Al finalizar la Eucarista y en el Pla, CREM DE LES 27 FOGUERES en conmemoracin de las lgrimas de la Virgen del Milagro. A continuacin y con la colaboracin del Movimiento Junior de las parroquias, se realizar la SERENATA, en primer lugar a la Mareta, a continuacin a los homenajeados de este ao y finalmente a una Camarera y a un Mayordomo escogidos por sorteo. VIERNES 19 DE ABRIL FESTIVIDAD DE LA MARE DE DU DEL MIRACLE 7:30 horas volteo de Campanas como anuncio a todo el pueblo de Cocentaina de la festividad de este da y salvas en recuerdo de las 27 lgrimas de la Virgen. Al mismo tiempo, en el Monasterio celebracin de la SANTA MISA. 8:30 horas DIANA por la Villa. Iniciada desde el Pl por la Junta de la Pa Unin y acompaados por la Colla Mal Passet, incorporndose al paso por las diferentes calles las Camareras, los Mayordomos, la Suplicante, los Homenajeados y los Condes y Mosn. 10:00 horas TRASLADO DEL ICONO DE LA MARE DE DU. El vuelo de centenares de palomas le darn la bienvenida y el fervor y devocin de los contestanos la acompaaran, situada en su trono-andas, por las calles de costumbre hasta la Parroquia de Santa Mara, inicindose el TRIDUO. Al pasar por delante de la Capilla de San Antonio Abad, la imagen de la Mare de Du girar hacia el lugar donde aconteci el milagro de las lgrimas, punto de origen de la devocin contestana. A la llegada de la imagen de la Virgen a la Parroquia de Santa Mara, la joven contestana LAURA CARDONA AGULL recitar la SPLICA a la Mare de Du.

Camareras y Mayordomos de las fiestas del ao 2014. Inmediatamente a continuacin, entrega de premios a los ganadores del XIV Certamen Potico Virgen del Milagro. Exposicin del SANTSIMO. Se organizan turnos de vela para que durante los das en los que la Mare de Du permanece en la parroquia de Santa Mara. Aprovechemos y disfrutemos todos de su presencia y mirada, haciendo al mismo tiempo que en todo momento este acompaada. DOMINGO 21 DE ABRIL OFRENDA DE FLORES Y DANZAS ESCOLARES / OFRENDA DE RECIEN NACIDOS / TRIDUO / RETORNO PROCESIONAL DE NUESTRA PATRONA A SU MONASTERIO. 10:00 horas OFRENDA DE FLORES INFANTIL en la Parroquia de Santa Mara por los colegios y guarderas de la Villa. A continuacin dans de los colegios y entrega de los premios de los concursos de redaccin y dibujo, en el patio del Palau Comtal. 11:00 horas celebracin de la EUCARISTA con ofrenda de recin nacidos a la Mare de Du en la Iglesia de Santa Mara 12:30 horas SANTA MISA de la Tercera Edad. Se dar a besar el icono de la Maretaa nuestros mayores. 19:30 horas TERCER DA DE TRIDUO, SABATINA Y CELEBRACIN DE LA SANTA MISA. Al finalizar RETORNO PROCESIONAL de la Mare de Du a su Monasterio. A la llegada de la Virgen del Milagro ser disparado en su honor, un extraordinario CASTILLO DE FUEGOS ARTIFICIALES y seguidamente en el Pla, danzas por el Grup Danses Cocentaina. Y como conclusin del Triduo, tal como marca la tradicin, se dar a BESAR EL ICONO DE LA MARE DE DU a todos los fieles y devotos. Finalmente se proceder a la colocacin del icono de nuestra Patrona en su camarn para veneracin y visita de los devotos durante el ao. DOMINGO 28 DE ABRIL 12:00 horas en el Centre Cultural el Teular, CONCIERTO en honor a la Mare de Du a cargo de la Unin Musical Contestana.

18

Revista

El Comtat

abril 2013

ACTUALITAT

ACTUALITAT

Revista

El Comtat

abril 2013

19

La Regidoria de Joventut de lAjuntament de Cocentaina prepara la novena edici de la Setmana de la Joventut

Multitudinari Dia Jniors a Cocentaina: Enviats a construir una nova societat

a Casa de la Joventut de lAjuntament de Cocentaina ja ultima lorganitzaci duna nova edici de la Setmana de la Joventut. Aquesta activitat pretn recollir en una setmana un aparador de possibilitats (laborals, formatives i doci) als joves a ms de mostrar quines sn les seues inquietuds i interessos. Ledici deste 2013 es realitzar a principis dabril, una vegada els estudiants tornen de les seues vacances de Pasqua. Del 5 al 13 dabril, tant a la Casa de la Joventut, al Centre Cultural El Teular i al Palau Comtal soferiran concerts, xerrades, tallers, debats, exposicions, activitats de multiaventura aix com lactivitat principal de la setmana: la Fira de la Joventut. Sal Botella, Regidor de Joventut explica alguns detalls sobre el programa previst: Lobjectiu principal de la Setmana de la Joventut es convertir als joves en els protagonistes de la actualitat contestana. Les seues inquietuds i propostes, el seu futur formatiu i laboral aix com el temps doci. Respecte al tema formatiu, enguany proposem una interessant taula rodona sobre la futura Llei de Millora de la Qualitat en lEducaci en el que debatre i assabentar-se sobre aquesta. I no oblidem tampoc la Fira de la Joventut, en la que els joves podran assabentar-se de les opcions educatives que els ofereixen universitats i instituts, al mateix temps que

conixer les diferents opcions relacionades amb locupaci, lassociacionisme i loci que els ofereixen diverses entitats. La Fira, que enguany es realitzar el divendres 12 dabril al Palau Comtal, lany passat va rebre ms de 350 joves deducaci secundria i batxillerat que la visitaren amb els seus centres educatius. A ms de les visites concertades la Fira est oberta als joves i pares interessats. Tamb hi ha que dir que sha editat un nou exemplar de la publicaci El PeriodiKet que arreplega la programaci de la Setmana de la Joventut i diverses notcies ms sobre les activitats de la Regidoria de Joventut. Per a qualsevol dubte o ampliar la informaci podeu posar-se en contacte amb la Casa de la Joventut al telfon 96 559 27 95, o a traves del seu e-mail: casajoventut@cocentaina.org.

Mnica Oltra a Cocentaina

La ejecutiva provincial visita al PP contestano

l dia 1 de mar, la diputada a les Corts Valencianes per la coalici Comproms, Mnica Oltra, va estar al nostre poble en un acte que va omplir el Teular. Mnica Oltra va vindre per recolzar la formaci poltica recent creada al nostre poble i per presentar-se com una alternativa poltica nova cara a les properes eleccions. Lacte va tindre dos parts: una primera on Mnica Oltra va expressar la seua manera dentendre la poltica i una altra on es va obrir un torn de preguntes entre el pblic present.

Bar Raspa
Amplios Salones para Comuniones, Bodas, Bautizos, Comidas de empresa Reuniones familiares...
Passeig del Comtat, 51 - COCENTAINA Tel.: 96 559 01 55

Avenida

l pasado 11 de marzo se celebr en Cocentaina una reunin de la ejecutiva a la que asisti, el secretario general del Partido Popular provincial, Jos Juan Zaplana, el coordinador comarcal y diputado provincial Javier Sendra y el secretario ejecutivo de Organizacin, Fernando Pastor. Con esta reunin quisieron poner de manifiesto el apoyo total a la nueva ejecutiva que preside la tambin concejal Silvia Climent, a la que se ha instado a seguir trabajando tanto desde el Grupo Municipal como desde el propio partido para dar mejor servicio a los ciudadanos de la localidad.

l passat diumenge 10 de mar els jniors de les zones Benicadell i Mariola ens vam reunir en Cocentaina per a celebrar el Dia Jniors organitzat pels jniors del poble: Generaci Oberta i Sol Sortit. Xiquets i educadors de diversos pobles com Alcoi, Muro, Beneixama, Bocairent, Ontinyent, Montaverner, Atzeneta i la Pobla del Duc acudiren al nostre poble per a passar un dia ple de jocs i experincies que ens agermanen ms com a jniors. El Dia Jniors s una activitat que organitzem cada any en un poble diferent i que consta dun joc per a xiquets i joves, una celebraci eucarstica i un acte de cloenda. Aquest any ha sigut un esdeveniment molt especial perqu les xifres de participants han augmentat considerablement, 685 xiquets i 140 educadors omplrem el casc antic de Cocentaina per a convertir-lo de nou en una vila medieval on jugar i riure per a aconseguir tots junts lobjectiu de Descobrir lactitud i els valors que ens sn necessaris per a complir amb lencrrec de canviar el mn, portant la presncia i lestil de vida de Jess. La multitudinria activitat estava ambientada en lEdat Mitjana i portava per ttol Enviats a construir una nova societat. El joc es va iniciar amb un teatret i la lectura per part dun buf del bndol que convidava a xiquets i xiquetes a passar un mat dall ms entretingut. El joc va consistir en el segent: els xiquets estaven dividits per grups dedat i havien de passar per una srie de gremis i superar algunes proves per a aconseguir el material necessari per a construir tots junts una catedral de cartr. En cada gremi hi havia un joc on es feia una xicoteta reflexi i on es parlava dels valors i la vida del patr deixe ofici. Un total de 70 jocs distributs pel Pla, la plaa del Mercat, el carrer Mare de Du del Miracle i el Palau, van ser les activitats que van fer que els xiquets passaren un mat ple de rialles i diversi.

A les 13h va comenar leucaristia, presidida per larquebisbe Don Carlos Osoro, un moment que alguns vens i venes de Cocentaina van voler compartir amb nosaltres i que va deixar el Pati dArmes ple de gom a gom. Larquebisbe va voler acompanyar-nos en aquest dia tant especial per als Jniors i desprs els va fer una visita a les nostres mongetes, que des de les seues finestres van compatir la missa amb nosaltres. Tot seguit vam dinar i desprs vam gaudir tots junts duna dansa que va tindre lloc al Pla. Per a finalitzar amb un dia molt complet vam entrar al pati del Palau on va tindre lloc lacte de cloenda, all es van donar els agraments pertinents i els records per als centres jniors participants. Des dac volem tornar a donar les grcies a totes aquelles persones i empreses que van collaborar per a fer possible aquest esdeveniment i, especialment, a lAjuntament de Cocentaina que ens va ajudar en tot all que els vam demanar, facilitantnos molt la feina. Per les activitats dels nostres centres no acaben ac i els educadors vos seguim esperant cada cap de setmana per a compartir molts moments inoblidables.

20

Revista

El Comtat

abril 2013

ACTUALITAT

ACTUALITAT
Elies Snchez Reig. Paz y Bien
egn el artculo nmero 49 de las Constituciones Generales de la Orden Franciscana Seglar (O.F.S.), cada tres aos, en Asamblea o Captulo Electivo, se deben elegir a los miembros del Consejo de la Fraternidad Local formado por los siguientes oficios: Ministro, Viceministro, Secretario, Tesorero y Responsable de la Formacin. As pues el pasado da 25 de noviembre de 2012, la Fraternidad Local de Cocentaina celebr un Captulo Electivo para renovar los cargos de su Consejo de Gobierno. Dicho Captulo se hizo coincidir, adems, con la Visita Fraterna y Pastoral llevada a cabo por el Consejo Regional de la Zona de Levante. A esta cita acudieron un total de diecisiete hermanos y fue presidida por el Ministro Regional Pascual Morera Vicens que vino acompaado de Albert S. Garca Carri (Vocal de Formacin Regional que actu como Secretario) y del Rvd. Padre Ramn Baselga Esteve (Asistente Espiritual de la Zona de Levante). A las cinco en punto de la tarde empezaba la Visita Fraterna y Pastoral con unas breves e ilustrativas palabras sobre la vida y funcionamiento de la Fraternidad efectuadas por el Ministro Regional y el Asistente Espiritual. A continuacin, y tras revisar los libros de la Fraternidad, tuvo lugar la renovacin del Consejo Local. La nueva Junta que regir los destinos de la Fraternidad de Cocentaina de la O.F.S. durante los prximos tres aos qued, pues, constituida por los siguientes hermanos:

Revista

El Comtat

abril 2013

21

Cocentaina convoca noves subvencions amb un import de 30.000 euros per la rehabilitaci de faanes i tancaments

Captulo Electivo de la Orden Franciscana Seglar de Cocentaina

a Regidoria dHisenda de lAjuntament de Cocentaina ha convocat un any ms subvencions per a ladequaci de faanes del nucli antic, els barris de conservaci i barris exteriors, inclosos en el PGOU, a les quals podran accedir els edificis compresos dins daquestes rees i que, desprs de comprovar-ho, presenten un major nivell de deteriorament i per tant una ms urgent necessitat dintervenci. Segons detalla Marcos Castell, regidor dHisenda, lobjectiu s incentivar la rehabilitaci del nucli antic de Cocentaina i pedanies collaborant directament amb els propietaris en lembelliment duna de les zones de ms atractiu del nostre municipi. Aix pretenem continuar la tasca iniciada el 2007, potenciant la lnia de subvencions per a ladequaci de faanes a ms de portar a terme poltiques actives tan necessitades en aquest moment i directes per al sector de la construcci. Per realitzar aquestes millores han proposat a la Junta de Govern Local la convocatria dunes ajudes per tal de contribuir a sufragar el cost de les obres dadequaci superficial de faanes i tancaments. Les subvencions a la rehabilitaci de faanes i tancaments tindran un import global mxim de 30.000,00 euros del Pressupost Municipal per al present exercici, si fos necessari sestudiaria un possible increment de la partida, si aquesta es quedara curta. En les bases, en document adjunt, es detallen les caracterstiques daquests ajuts, entre les quals podem destacar que les actuacions concretes que se subvencionaran a travs daquestes seran: la restauraci de les obres en mal estat, el decapatge de la totalitat de la faana, la neteja de les pedres naturals, altres actuacions que contribueixin a la neteja i ornament de la superfcie de les faanes, inclosa la collocaci de canaletes per a pas dinstallacions, la neteja, restauraci o substituci dels elements de tancament (finestres, portes , etc.), a ms sentendran excloses daquests ajuts ladequaci estructural i/o funcional de ledifici aix com lampliaci despais.

El termini per a la presentaci de sollicituds finalitza el proper 3 de maig de 2013. Ladequaci de les faanes dedificis que permetin lembelliment i regeneraci de lentorn urb comptaran amb una ajuda del 60% del cost real de lobra, amb alguns lmits. Ledil dhisenda Marcos Castell recordava que la recuperaci de faanes patrimonials a Cocentaina va suposar el finanament des de el 2007 de ms de 180.000 euros en un total de ms de 60 recuperacions i millores de faanes, i que ha generat un volum de negoci de mig mili deuros. Aquestes actuacions permeten reactivar un sector tan castigat com la construcci alhora que es recupera patrimoni histric, tan important i valus per al nostre poble. A ms a ms, afegia Castell, aquestes actuacions sn una clara mostra del comproms que est tenint aquest equip de govern amb les poltiques actives per a generar ocupaci i amb la conservaci del seu patrimoni histric.

Asistente Espiritual........... Rvdo. P. Juan Jos Sez Peret Ministro ................................. Francisco Miralles Ribelles Viceministra...................................Araceli Jover Gonzlez Secretario........................................... Elies Snchez Reig Tesorero................................... Jorge A. Marset Penguila Responsable de la Formaci.... Victoria Albors Barrachina Vocal................................................Chelo Llpis Miralles Vocal.......................................... Paquita Galiana Pascual Vocal....................................Marisol Ferrndiz Torregrosa Los hermanos elegidos testificaron su vocacin franciscana y disponibilidad para el servicio de Dios y el de sus hermanos de fraternidad, siendo confirmados por el Ministro Regional en sus respectivos servicios segn el Ritual de la O.F.S. Por todo damos gracias a Dios y esperamos que de esta reunin de hermanos salgan frutos abundantes para mayor gloria de Dios, de su Iglesia y de la Orden Franciscana.

La Asociacin de Vecinos ofrece cursos de informtica


9 de mayo: Cmo hacer un presupuesto de casa. 16 de mayo: Buscar en google, y las ventajas de su utilizacin Se realizarn en las instalaciones de la Casa de la Joventut, y el horario ser de 17:00 a 19:00 horas. Estos cursos tendrn un coste, exceptuando el del da 18 de abril, de dos euros, por el material que se aportar, para aquellos vecinos o vecinas que no sean socios. Y totalmente gratuito para aquellos que sean socios. Aquellos vecinos o vecinas que estn interesados pueden inscribirse en el correo: associacioveins@yahoo.es, a travs del telfono: 682 739 867, o en la Casa de la Joventut, ya que las plazas estn limitadas a 20 personas.

xit del curs Patrimoni natural i recursos ecoturstics


l departament de Promoci Econmica va organitzar els dies 5 i 6 de mar aquest curs de formaci continua en collaboraci amb el Cdt dInterior de la Conselleria de Turisme, dirigit a los professionals del sector del turisme de la comarca. El formador Alejandro de la Vega, va ressaltar la necessitat de la creaci d una marca i un producte turstic de naturalesa i aventura per tal de dinamitzar el sector, ja que la comarca conta amb un gran nombre de recursos naturals propis. Al curs varen assistir distints professionals del municipi i la comarca: allotjaments, hostaleria, agencies de viatge, diplomats en turisme, etc... els quals van contrastar les seves expectatives respecte al projecte plantejat. El regidor de turisme Vicent Sandoval, destacava la iniciativa i el profit que els distints professionals havien obtingut

a Asociacin de Vecinos de Cocentaina ofrecer cursos de procesador de textos y hojas de clculo, entre abril y mayo. Para ello, se utilizar un programa totalmente gratuito, que no tiene coste de licencia, y se explicar cmo descargarlo y poder ejecutarlo desde casa. La idea es poder crear documentos, que son cada vez ms necesarios, como una instancia o solicitud, o un presupuesto de los gastos de casa, para saber dnde podemos ajustar nuestros gastos, con los ingresos de los que disponemos. Los cursos que se ofrecen son los siguientes: 18 de abril: Iniciacin al Libreoffice. 25 de abril: Cmo hacer una instancia o solicitud. 2 de mayo: Cmo hacer tu currculum en dos horas.

del curs; al mateix temps que recordava que des de la seva regidoria estaven rebellant-se aquests projectes de creaci dun producte, una marca i una oferta turstica de natura, cultura i oci.

issabte 23 de mar Cocentaina va celabrar un any mes el dia de larbre contest. Amb espcies autctones, repoblarem enguany la Penyeta Blanca. Tal com marca la costum a les 9 del mat es va eixir des del Palau Comtal portant una picola i/o una aixada, entrep i cantimplora. A ms, el divendres de vesprada i al Passeig del Comtat es van repartir plantes autctones. En total van ser ms de 500 planons, des de carrasques, fleixers fins a cirereta de pastor. Aquesta activitat va estar organitzada pel grup damics de la natura i el Centre Excursionista contest i, com sempre, estaba oberta a tot el poble.

Cocentaina va celebrar el Dia de lArbre


Cal destacar que, a ms a ms, el diumenge 24 es va celebrar una jornada de voluntariat al Mas de Llopis. Aquesta activitat del voluntariat destinada a regenerar i afavorir aquest rac contest com s el Mas de Llopis est organitzada pel Grup dAmics de la Natura, la Custdia del Mas de Llopis i la Fundaci Acci Natura i compta amb la collaboraci de la Regidoria de Medi Ambient de lAjuntament de Cocentaina i Avinena: Associaci Valenciana de Custdia del Territori.

22

Revista

El Comtat

abril 2013

ACTUALITAT

ACTUALITAT

Revista

El Comtat

abril 2013

23

Unos dejan problemas y otros los solucionan


o todos gestionan de igual manera, y me alegra enormemente publicar este escrito. Cuando se constituy el nuevo Consejo de Administracin de Radio Cocentaina La Veu del Comtat S.L., lo primero que me encontr al tomar posesin es que no haba libro de actas de las reuniones celebradas por parte del Consejo de Administracin de la sociedad como es legalmente preceptivo y de obligado cumplimiento; est perdido, extraviado, no se sabe bien que ha pasado se me indico por parte de los anteriores gestores y del Ayuntamiento, y de hecho an no se ha encontrado todava, suponiendo que existiera, no se sabe que temas se debatieron, a que acuerdos llegaron o que decisiones se tomaron, porque no existe el mencionado libro de actas, ni tampoco se le espera, de una sociedad limitada capital cien por cien municipal; esto es una forma muy peculiar de gestionar una sociedad pblica patrimonio de todos los contestanos, que pagamos todos los contestanos con nuestros impuestos y adems legalmente reprochable. Por otra parte en Radio Cocentaina La Veu del Comtat s.l. no se haban inscrito en el Registro Mercantil como es de obligado cumplimiento para todas las sociedades mercantiles las cuentas anuales correspondientes a los ejercicios 2008, 2009, por consiguiente tampoco se podan inscribir los ejercicios del 2010 y ahora el correspondiente a 2011, o sea que tena encima de la mesa una sociedad sin libro de actas y sin haber inscrito las cuentas en el Registro Mercantil, adems de otras irregularidades que ms abajo comentamos. Me impuse como prioridad absoluta, y a la vez necesaria, el solucionar estos temas de suma y vital importancia que nos haban dejado en herencia, los gobiernos socialistas anteriores que por otra

Buena noticia para Radio Cocentaina La Veu del Comtat S.L.


Rafael Montava Molina. Presidente del Consejo de Administracin de Radio Cocentaina La Veu del Comtat s.l.
parte ningn estamento administrativo del Ayuntamiento haba solucionado. Para ello hemos tenido que cambiar varios puntos de los estatutos de la mercantil, solicitar documentacin a la Generalidad sobre la concesin de la licencia radiofnica y un sinfn de gestiones que a travs de la asesora se han ido cumplimentando y al final hemos conseguido con el esfuerzo de todos, solucionar estos dos asuntos de graves consecuencias para la mercantil no todos gestionamos igual. No todos gestionamos igual mediante la deliberacin en el consejo de administracin de los asuntos que ataen a la radio y la revista, antes parece ser que se daba cuenta al consejo, ahora se debate y se vota las cuestiones que ataen a la mercantil. Por ello tengo la satisfaccin de hacer pblico que han sido inscritas definitivamente y admitidas, las cuentas anuales de los ejercicios de 2008, 2009,2010 y 2011, una vez esta situacin regularizada, se legalizar el libro de actas de este Consejo de Administracin desde nuestra toma de posicin, ya que como hemos indicado, el anterior no existe, ni tampoco se le espera. Independientemente de ello sigo tratando de regularizar cuestiones que ataen a la mercantil y que adems de graves son ilegales, como la contratacin irregular de personal. Este consejo de administracin desde su toma de posesin, ha presentado en tiempo y forma el presupuesto anual y la memoria correspondientes, supervisada por Intervencin del Ayuntamiento, obteniendo la aprobacin, sin salvedades. En fin no todos gestionamos igual, unos gestionan y dejan problemas y otros tratan de regularizarlos, como deca Sneca, no hay buen viento para el que no sabe a donde va.

LAjuntament de Cocentaina ofereix collaboraci als emprenedors per aconseguir microcrdits

Ajuntament de Cocentaina ha posat un marxa un nou projecte de recolzament als emprenedors locals. Aix, aquesta setmana sha formalitzat un conveni de collaboraci amb una coneguda entitat bancria per tal destretir llaos i facilitar que els emprenedors, autnoms i les xicotetes empreses puguen accedir a microcrdits que els permeten engegar les seues iniciatives. Des de fa unes setmanes lAgncia de Desenvolupament Local (ADL) es troba estudiant ms duna desena de projectes que han arribat fins ladministraci contestana. LADL assessora i valora la viabilitat de tots aquests projectes emprenedors i avala simblicament les propostes de cara a requerir el finanament a les entitats bancries collaboradores. Una vegada aconseguit el vist-i-plau de lAgncia de Desenvolupament Local ser lentitat bancria la qu determinar la quantitat total a finanar. Com a mxim cada emprenedor podr aconseguir 25.000 euros per engegar el seu negoci, que haur de tornar en un termini de cinc anys a un inters fixe molt redut. Com apuntava ledil de Promoci Econmica Vicent Sandoval: Des de lAjuntament els assessorarem i recolzarem perqu puguen posar en marxa el seu negoci amb un microcrdit, sense necessitat de cap aval ms que el vist-i-plau de lADL. Com a curiositat, val a dir que de les 12 propostes presentades fins ara totes han arribat de mans de dones emprenedores, que busquen la collaboraci de lAjuntament de Cocentaina per engegar el seu propi

negoci, des de comeros, fins a establiments hostalers, xicotetes empreses... LAjuntament de Cocentaina t molt clar que s el moment de recolzar als emprenedors, i ho fem amb mesures concretes com aquesta encara que alguns sentesten en negar levidncia, deia Vicent Sandoval. A ms, avana que des del consistori segueixen buscant frmules dajuda a lestmul de leconomia local, perqu no s moment de tirar balons fra, ha dit el regidor.

Rosana Valor Bravo, nova regidora del Partit Popular a lAjuntament de Cocentaina

28 de maig, encontre de boixeteres a Cocentaina


l prxim diumenge 28 de maig a partir de les 10 del mat i, com sempre, al Pati dArmes del Palau Comtal, tindr lloc el tradicional encontre anual de boixeteres que ja es tota una tradici per als amants daquest art centenari. I un any ms les Mestreses de casa de Cocentaina ho tindran tot preparat per a oferir el millor recibiment a la gran quantiat de visitants que sacosten a este esperat encontre a terres contestanes per a gaudir dall que ms els agrada.

es de lultim ple ordinari, celebrat en passat 21 de mar, Rosana Valor s la nova regidora del Partit Popular a lAjuntament de Cocentaina. Rosana Valor anava en la llista dels populars, ocupant la novena posici en les passades eleccions. La renncia del regidor David Juan i del segent candidat a la llista Jordi Hidalgo, van fer que aquesta contestana ocupe ara el crrec de regidora. De fet Rosana forma part tamb lexecutiva local dels populars que presideix la tamb regidora Silvia Climent. En este ple Rosana Valor va prendre possessi del seu crrec i a partir dara formar part de la Corporaci Municipal. Dacord amb lescrit presentat pel grup municipal Popular, i amb motiu del cessament dun dels seus regidors i la presa de possessi duna nova regidora es va modificar la composici de les comissions informatives de Dinamitzaci econmica i social, i de Desenvolupament sostenible i infraestructures aix com tamb dalguns rgans collegiats.

24

Revista

El Comtat

abril 2013

CULTURA

CULTURA

Revista

El Comtat

abril 2013

25

l dissabte 9 de mar es va presentar a la Sala Daurada del Palau Comtal la exposici de fssils que la Regidoria de Cultural mitjanant el Museu Municipal ha organitzat dins de les activitats anuals de divulgaci del patrimoni cultural. Lacte va estar representat per Marcela Richart, regidora de Cultura i Patrimoni, ngel Carbonell, president de la Associaci Paleontolgica Alcoiana Isurus, Manuel Prez de Len Prez, fill de En Manuel Prez de Len, Francisco Javier Ruiz Snchez, professor de la Universitat de Valncia, i, Elisa Domnech, Tcnica municipal de patrimoni cultural i museus. La exposici tenia com a principal objectiu la posta en valor de la donaci dels dos ammonits donats a lAjuntament de Cocentaina per Carmen Prez, viuda del tant benvolgut mestre en Manuel Prez de Len Reig, el qual al llarg de la seua trajectria educativa va fomentar entre els seus alumnes linters pels fssils i els jaciments paleontolgics de les nostres comarques. En aquesta ocasi, sha contat amb linestimable participaci dels membres de la Associaci Paleontolgica Alcoiana Isurus. Aix, sha signat un conveni de collaboraci entre aquest entitat i lAjuntament tant per al muntatge de la exposici i organitzaci de les activitats al voltant de la mateixa, com per a la aportaci de restes fssils pertanyents als fons daquesta entitat. La mostra expositiva situada en la segona planta de la torre surest del Palau, consta de vuit plafons explicatius de lorigen

Inauguraci de la exposici Els fssils: una mirada a la histria de la terra

i evoluci de la terra i dels essers vius que la varen habitar. Tanmateix, les restes fssils estan exposades en set vitrines, entre les que destaquen els dos ammonits trobats al jaciment de Cocentaina de la Querola per Manuel Prez de Len. Com ja sha comentat abans, al voltant de la exposici, la qual tindr una durada dun any, del 9 de mar del 2013 al 9 de mar del 2014, shan programat 4 conferncies i dues visites organitzades al ripple de Cocentaina (antiga platja fossilitzada) i al jaciment de la Querola, visites que seran explicades per dos especialistes en aquestos temes. Al mateix temps, tamb sha previst la realitzaci de activitats per als ms menuts, les quals seran coordinades pels diferents centres educatius de Cocentaina.

l passat divendres 22 de mar, va tenir lloc un extraordinari concert de lOrquestra Simfnica Nacional dAlgria (OSNA), dirigida pel contest Ignacio Garca Vidal, al Centre Cultural El Teular, que va penjar la bandera de ple absolut, un regal que el director va voler fer al seu poble i que la Regidoria de Cultura del nostre Ajuntament va arreplegar i va portar endavant, en aquesta oportunitat en collaboraci amb el Ministeri dAfers Exteriors dEspanya, el Ministeri de Cultura dAlgria i Casa Mediterrneo. La regidora de Cultura, Marcela Richart, destacava la implicaci de diferents collectius de la localitat a lhora dorganitzar daquest concert: el conjunt dartistes locals, que sota la marca Espai de Sentiments elaboraren per a locasi una dotzena dobres pictriques de les quals sen van triar tres, la de Pepa Reig, Julio Reig i Santi Marset, per a illustrar el cartell anunciador del concert, les invitacions i el programa de m respectivament. Aix mateix, ledil contestana subratllava la collaboraci de la comunitat rab local, que es va oferir a preparar un men especial per als components de lorquestra. Finalment, agraa tamb la involucraci de les bandes i associacions musicals, com tamb la de la comunitat escolar de Cocentaina, ja que sota la coordinaci dels mestres i professors de msica de la localitat, Ignacio Garca Vidal va poder portar a terme una de les seues grans illusions: unir msica i educaci en un concert didctic al qual hi assistiren durant el mat de divendres totes les escoles de Cocentaina. Ignacio Garca Vidal manifestava que es sentia molt agrat i honrat de ser contest. Aix mateix, explicava que en lacollida que va rebre lOrquestra Simfnica Nacional dAlgria, Cocentaina ha demostrat una vegada ms ser un poble hospitalari, respectus, curis i ansis de viure experincies culturals noves. El meu regal tenia forma de msica, per la msica es transcendeix a si mateixa. 600 escolars van disfrutar dun concert didctic, 600 persones ms compartiren, per primera vegada en la histria, la interpretaci duna simfonia de Beethoven a Cocentaina: hem dilut les fronteres entre dos pasos com Espanya i Algria, utilitzant la msica com a ferramenta de comunicaci. La msica fa possible coses que duna altra manera serien impensables. Per al director contest va ser molt important el concert didctic per als xiquets socarrats, ja que, segons ell, un xiquet que aprn a escoltar un concert, a respectar a laltre, a no interrompre un discurs, s a dir, les pautes bsiques

El contest Ignacio Garca Vidal va dirigir a lOrquestra Simfnica Nacional dArglia al Centre Cultural El Teular

dun comportament social, evidentment ser un ciutad millor preparat per a viure en democrcia, en el respecte als altres.Finalment, Ignacio Garca Vidal ens deixava amb una reflexi: vivim una crisi descolta: lsser hum ha deixat descoltar. Si tots aquests politicastres de torn hagueren rebut un tipus deducaci molt ms concebuda en la tendncia a lescolta, en latenci a laltre, tindrem una societat molt ms justa i sense tensions. Escoltem-nos els uns als altres, s molt interessant el que podem aprendre dels altres.

26

Revista

El Comtat

abril 2013

CULTURA

CENTRES educatius Els Nanos al Bosco


Alumnes i mestres del CEIP San Juan Bosco

Revista

El Comtat

abril 2013

27

Enrique Igual Prez: gran msic i millor persona

Joan Jover i Domnguez


seua collaboraci. La qual cosa s una mostra que Enrique, juntament amb la Paloma, formen part de la histria ms recent de Cocentaina. Enrique va fer el seu trasps, sense soroll, calladament, igual que va transcrrer la seua vida, una vida dedicada a la seua famlia i a la msica. El seu soterrament va estar carregat demotivitat, de silenci, en un dia gris i plujs, un silenci que tan sols el trencaven les notes musicals de la Uni Musical Contestana, la seua estimada banda, que va voler acompanyar-lo i dir-li el seu ltim adu amb msica. En el rostre dels msics s reflectia el sentiment de condol cap al seu company, que de sobte els havia deixat. Des daquestes pgines de la revista El Comtat, el meu ms sincer condol a la famlia dEnrique, per tan penosa prdua. Descanse en pau Enrique Igual Prez: gran msic i millor persona.

l passat 22 de mar ens deixava de forma sobtada el msic Enrique Igual Prez a ledat de 72 anys. Enrique era un msic daquells que diem de tota la vida. Malgrat la seua edat, era msic en actiu de la Uni Musical Contestana i de lOrquestra de Pols i Plectre La Paloma, a la qual li tenia un afecte especial, i on va ostentar, per mrits propis, el crrec de president durant un munt danys. Per tant, podem dir que tota la seua vida va estar dedicada a la msica per la qual sentia vertadera passi. Enrique era un home senzill, una persona que amb la seua senzillesa i bon fer enriqueixen la histria dun poble. Enrique, des de menut, ha estat sempre lligat a La Paloma, a la qual considerava com la seua segona famlia. Enrique, al capdavant daquesta entitat, sempre han estat disposats a participar amb la seua msica en les diferents entitats culturals i religioses del nostre poble, quan li demanaven la

mb la primavera tant prop el ballet; Alicia Montava, es prepara per comenar la temporada de festes de moros i cristians, i aix portar el seu bon fer als pobles que les reclamen, per a que donen el seu color especial a les entrades de tot el territori. Hi ha molta feina per fer i els assajos sn cada vegada ms intensius. Es treballa amb lobjectiu daportar originalitat a cada rac, pensant que desprs de les primeres actuacions de la primavera vindran les de lestiu i la tardor. Sn moltes ja, les dates tancades per aquest 2013 i a lespera de tancar-ne moltes ms. Tant sols al mes dabril el Ballet Alicia Montava anir fins Agullent amb un gran muntatge afric, a Banyeres amb una coreografia on el que predomina es la mgia i lencant dunes belles nimfes que habiten a un gran bosc encantat, i a Llutxent on portaran dos coreografies cristianes, plenes doriginalitat que no deixaran a ning indiferent.

Comena la temporada per al ballet Alicia Montava

o es pot transformar all que no es coneix, no es pot canviar all amb que no es t relaci. Larrelament al medi s bsic per a interactuar amb la societat i per aix al nostre centre, des queal poble es recupera la tradici dels nanos, hem intentat que tots els alumnes que han passat per les nostres aules hagen aprs, no sols a ferne sin a conixer el per qu, el quan es fan i especialment a estimar-los. Per qu els fem? Per educar en valors, fomentar el treball dequip, recuperar el patrimoni cultural del poble, desenvolupar lesperit crtic, despertar el sentit dobservaci del mn que ens envolta, sensibilitzar-se amb els problemes, necessitats i preocupacions dels altres, treballar el doble sentit del text, reciclar distints tipus de materials i despertar el gust per laplicaci de distintes tcniques plstiques. Com ens organitzem? Aquesta jornada ldico-festiva, els xiquets/es dinfantil, 1r i 2n Cicle de Primria la dediquen primer a esmorzar per prendre forces i aix poder passejar pel Raval fins arribar al Bosco II. Mentre caminen, amb ajuda de les mestres, observen i lligen els cartells dels Nanos.

Els alumnes de 3r de Primria realitzen leixida llibreta en m i obrint b els ulls fan un estudi de les caracterstiques del barri i dels Nanos. Han daprendre per al proper any. Arribem a 4rt i ja toca fer-ne. Per a ells resulta un treball complicat per molt divertit . Abans creien que era fcil per sen adonen que hi ha que decidir i posar-se dacord en molts aspectes: tema, dileg, estructura, material, escenari... El tema que triat enguany ha estat: LA UNIFICACI. Per als alumnes de 5 i 6 com que ja saben, el treball es resulta ms fcil, encara que dediquen moltes hores a preparar les escenes que volen mostrar a pares, germans, iaios, companys i a tot aquell que vulga acostar-se. Enguany han volgut tractar estos temes: PASSEJAR UN GOS SENSE MOLESTAR ROBATORIS DESNONATS, ATURATS I POLTICS ESGLAIATS LS DEL MBIL Lesfor, mereix la pena? Per als alumnes i mestres si, ja que s una tasca que ens permet canviar durant uns dies lambient del centre, aprendre continguts del curriculum, observar la realitat que ens envolta i conixer el nostre passat.

Per al ballet Alicia Montava s molt gratificant anar any darrere any a llocs ja coneguts, consolidant-se i sent reconegudes per altres comparses que queden encantades amb els muntatges que fins all porten. Per no poden deixar de banda lexperincia danar per primera vegada a un poble que mai havien anat, ampliant aix el seu currculum, coneixent altres entrades, tenint ms ancdotes que contar i compartir entre cadascun dels components del ballet. I pressuposat, no hi ha res ms bonic que laplaudiment del pblic i el reconeixement de cada persona que et para o tespera al final de cada entrada per donar-te lenhorabona. Grcies a tots ells!!!

28

Revista

El Comtat

abril 2013

CENTRES educatius

XXVII Setmana Cultural al Collegi Sant Francesc dAsss: El llenguatge de la pintura.

l dies 20, 21 i 22 de mar el collegi Sant Francesc dAsss va celebrar la tradicional Setmana Cultural, siguent lart - concretament la pintura - el tema central. La Setmana Cultural va comenar amb una inauguraci molt especial a la placeta del Convent, ja que el collegi es va transformar en un museu dart, amb diferents sales: els corredors dInfantil dedicats a lart rupestre de la Prehistria; els de Primria dedicats al Renaixement i a Velzquez, amb Las Meninas com a quadre central; i els de Secundria a lart contemporani, amb obres de Picasso, Degas, Van Gogh, Matisse, Dal, etc. Un Guernica gegant decorava el corredor principal. Al llarg dels tres dies els alumnes van realitzar moltes activitats i tallers relacionats amb la pintura. Els ms menuts van decorar una cova prehistrica amb les seues mans, pintant animals salvatges disfressats dhomes del Paleoltic. Tamb van fer xicotetes figuretes danimals prehistrics, dances i pintura sobre fusta. Quins artistes! Els alumnes de Primria van treballar obres dart de Leonardo da Vinci i Diego Velzquez, dibuixant i pintant algunes de les seues obres ms conegudes. Van realitzar tallers destampaci, collages, puzzles de Leonardo i danses, aix com lectura de contes sobre La Gioconda i Las Meninas. Els alumnes de Secundria i els de 6 de Primria van treballar obres de Dal, Picasso i Mir, a banda de visitar les pintures neoltiques del Pla de Petracos (Castell de Castells) travessant el barranc de Malaf, acompanyats per Pere Ferrer, President del Centre dEstudis Contestans. A banda, van realitzar un taller de tatuatge i altre de graffiti, decorant diferents murs del pati interior del collegi, aix com jocs de resoldre pistes dalguns quadres famosos, un Art Gallery i un taller de maquillatge fester a crrec de la contestana Reyes Sandoval. Per ltim, i dins tamb del actes de la Setmana Cultural, els alumnes de 4t Primria fins a 3rESO van gaudir del concert de lorquestra simfnica dArgel, dirigida pel contest Ignacio Garca Vidal. Als alumnes els va agradar molt conixer de primera m una orquestra, aix com escoltar la seua msica. A anda daquestos dies diferents, el collegi ha estat un any ms immers en les celebracions de la Setmana Santa, celebrant amb els pares franciscans el Sacrament de la Penitncia, Diumenge de Rams i assajant el cor per cantar a la process del Sant Soterrament amb la Cofradia de Jess de lHort.

Per ltim, els alumnes de 4t dESO, junta mb els companys del Collegi Sant Antoni de Pego, han realitzat la seua convivncia a Asss, visitant tamb Roma, Florncia i Pisa, estiguent el Diumenge de Rams a leucaristia oficiada pel Papa Francesc al Vatic. Un viatge que mai no oblidaran, ja que s lltim que faran junts des que tenen 3 anys. Com deia Machado, todo pasa y todo queda, pero lo nuestro es pasar

Enllaats per la llengua

l dijous dia 7 de mar lIES Pare Arques va participar en la campanya Enllaats per la llengua i va fer una abraada simblica al seu centre per defensar lensenyament pblic, de qualitat i en valenci. Lacte va consistir en la lectura dun manifest reivindicatiu i dun poema de Vicent Andrs Estells per part dalumnes de linstitut, mentre la resta de lalumnat i professorat es donaven les mans i formaven cercles concntrics al seu voltant.

32

Revista

El Comtat

abril 2013

CULTURA

Informaci Juvenil
Ens pots trobar en:

Revista

El Comtat

abril 2013

33

om s habitual, el Club de tertlies La Moncloa de Cocentaina, va ms enll de lhabitual activitat diria de prendre caf al voltant de reflexions divines i humanes. A ms de la tasca diria, on cadasc t loportunitat de fer propostes i posar-les a debat, fa anys va haver-hi un acord, aprovat per unanimitat en una assemblea de socis i simpatitzants, obrir camins culturals i gastronmics per tot arreu del Pas Valenci. Cal dir, que qualsevol proposta dactivitat, s posada a debat i les conclusions sn aprovades democrticament. El Club de tertlies la Moncloa, que t la seu habitual al Bar Monte, sha dit repetides voltes i tothom sen fa crrec, per caldr reafirmar les voltes que faa falta, que s una colla de individus en principi heterogenis, per, tenen en com el lliure pensament i un tarann obert i receptiu a tota classe de nous socis i simpatitzants. Tot i que actualment est formada nicament per homes, est totalment oberta a admetre qualsevol individu, siga mascul o femen. El carcter obert de bat a bat i receptiu de la colla, est propiciat contnuament noves incorporacions. Les ltimes han sigut: Santiago, procedent del sud del barranc de Gormaig, gran ents en terpies curatives naturals. Altra incorporaci han sigut, la parella de nacionalitat britnica, Paul i Duncan, acceptats incondicionalment per la seva voluntat dintegrar-se als rogles socials don viuen. s una satisfacci per a tots nosaltres que la Moncloa tinga projecci internacional. Continuant el pla dexcursions, el divendres dia 8 de mar anrem dexcursi a Xtiva, capital de la Costera, i al poble ve de Manuel, la Ribera Alta. El viatge el frem en tren des dAlcoi fins a Xtiva. Descobrirem que el topnim Manuel s etimolgicament dorigen rab, MAHUEL, i est envoltat per un territori dantigues alqueries rabs algunes delles desaparegudes. Cal dir que s la segona excursi que fa la Moncloa a aquesta zona i no descartem la possibilitat danar una tercera volta. La ciutat de Xtiva, el mateix que Manuel, t per a nosaltres un encant especial. Passejar pel carrers de Xtiva com: Montcada, les Botigues, la plaa del Mercat, les restes del convent de sant Francesc fundat per Jaume I, lhospital de la Sang, la Seu, les diferents fonts pbliques que sn autntics monuments, etc., sn una meravella. Xtiva per els valencians, no sols s la capital de la Costera, s a ms un smbol de resistncia poltica i cultural. Per aix la van incendiar les forces borbniques i li van furtar fins i tot el nom de Xtiva que, durant ms de cent anys es va convertir en San Felipe. A ms a ms, abans de la invasi

All i pebre: Activitat cultural de la Moncloa

LA PGINA de la Casa de la Joventut

Tal i com vos avanvem el mes passat, a continuaci trobareu tota la programaci de la IX edici de la Setmana de la Joventut
Divendres 5 dabril 22:00 h Concert al Teular del grup Arthur Caravan i Klei El grup alcoi Arthur Caravan presentar a Cocentaina el seu treball Si tarriba el demat: La Nit de la Msica en Valenci. s un espectacle musical al voltant de la histria de la msica feta en la nostra llengua, des dels seus inicis fins al moment actual, complementant la interpretaci de versions de diverses canons amb materials audiovisuals com ara projeccions dimatges i textos i enregistrament de veus recitant passatges dentrevistes, ressenyes musicals o b crniques i notcies. Des de Pep Laguarda o Remigi Palmero fins a Orxata Sound System o Senior i el Cor Brutal, des dAl Tall o Araceli Banyuls fins a Obrint Pas o Hugo Mas, Si tarriba el demat recorre una cronologia de la msica popular durant les darreres dcades fins a lactualitat. Per la seua banda, el contest i raper Klei (acompanyat de Yoh) presentar el seu nou treball Strange a la gent del nostre poble. Entrada gratuta Dilluns 8 dabril 10:00 h Casa de la Joventut Taller de construcci dinstruments musicals Aprofitant lltim dia de les vacances escolars, vos proposem un taller de creaci dinstruments musicals tradicionals o populars de la nostra cultura de forma artesana i amb materials reciclats i naturals: el Carranc, el Nunut, Mussolera, Picacanyes o Castanyeta, Rossinyol, Guitarra de canya o Canys, Molinet, Reguerrec, Bufacanyes, Capa de Trons... El taller va adreat a joves i xiquets d11 a 17 anys principalment. Inscripci prvia i gratuta a la Casa de la Joventut Dimarts 9 dabril 19:30 h Casa de la Joventut Presentaci de lAula Mentor En unes setmanes es posar en marxa a Cocentaina una Aula Mentor mitjanant el conveni amb la Secretaria dEstat de Educaci, Formaci Professional i Universitats del Ministeri dEducaci i Cincia. Aquest programa ofereix un catleg formatiu de ms de 150 cursos en lnia de diversos mbits (informtica, cincia i tecnologia, idiomes, sanitat, agricultura...). Lalumnat que shi matricule podr seguir aquests cursos a lAula dInformtica de la Casa de la Joventut o a les seues cases si disposen de connexi a internet i lequipament necessari. Les proves es faran necessriament a la Casa de la Joventut. En la presentaci es donaran a conixer els cursos oferits i sexplicar el funcionament de la plataforma. Dimecres 10 dabril 19:00 h - Casa de la Joventut Fes-te un Twitter! Twitter s la xarxa social amb ms creixement dusuaris dels ltims mesos. La seua facilitat dus permet comunicar-se i estar assabentat al moment dall que ens interessa amb els anomenats tuits (frases curtes). En aquesta activitat crearem un nou compte de Twitter (si encara no el tenim) i aprendrem les caracterstiques bsiques del seu funcionament. Inscripci prvia i gratuta a la Casa de la Joventut. Dijous 11 dabril 19:00 h Casa de la Joventut Debat de la futura Llei de Millora de Qualitat a lEducaci El mn educatiu es prepara per a una modificaci substancial de la normativa legal deducaci vigent. Proves a la finalitzaci dels nivells educatius, canvis en lestructura del sistema educatiu, de la direcci o de laccs a la universitat entre daltres fan que siga un tema dinters. s per aix sorganitza aquest debat - taula redona en la qual representants de diversos mbits educatius exposaran el que opinen daquests canvis. Mestres (sindicat STEPV), pares (Federaci dAssociacions de Pares Enric Valor), universitat (Negociat dAccs de la UA) i representants de ladministraci educativa debatran sobre una qesti que directament o indirectament ens afecta a tots. Accs lliure Divendres 12 dabril - 10:00 a 13:30 h Palau Comtal Fira de la Joventut Durant aquest mat els joves de Cocentaina i de la comarca podran assabentar-se al Palau de totes les ofertes educatives, formatives, docupaci i doci al seu abast. Universitats (Valncia, Politcnica de Valncia, Alacant, Miguel Hernndez i Catlica de Valncia), instituts de formaci professional (Pare Arques, Batoi, Cotes Baixes, Sant Roc, Salesians, Serra de Mariola i Pare Vitria), sindicats (CCOO i UGT), IVAJ, Diputaci, CDT Interior, Escola Valenciana, Ministeri de Defensa, ADL, AVIVA, FEPA Beniassent i altres associacions i entitats locals i comarcals. Dissabte 13 dabril 9:00 h Multiaventura Un mat de multiaventura (tirolina, rappel, barranquisme...) per als ms atrevits i atrevides a les serres de nostre voltant. Inscripci prvia amb places limitades. Preu: 30 Fins el 18 dabril Casa de la Joventut Exposici Humor Social: Indignados De la m de la Universitat dAlacant arriba a Cocentaina aquesta mostra que recull una selecci dillustracions i vinyetes humorstiques i crtiques sota el lema Indignados. Des de la Regidoria de Joventut pretenem tamb fer un xicotet homenatge a Stphane Hessel, que va morir als 95 anys fa uns dies i est considerat com el pare ideolgic del moviment Indignats Lexposici es podr visitar a la Casa de la Joventut des de finals de mar i fins al 18 dabril.

sarrana Xtiva fou bisbat, acudint als concilis de Toledo. Tamb Manuel, va conixer durant la Guerra de Successi, la repressi borbnica, havent sigut assetjada i incendiada en 1706, abans que Xtiva. A lhora de dinar, el tren de rodalies ens va dur de Xtiva a Manuel, on shavia contractat en un popular restaurant el tpic plat valenci dall i pebre que fou excellent. La squia comuna dnova, dorigen medieval, que pren les aiges del riu Albaida, travessa el poble de Manuel i ha sigut des de temps immemorial viver danguiles, la qual cosa ha fet propici incorporar languila a la gastronomia local. Potser per aix, s popular a la comarca de la Ribera lall i pebre. El fet de traure lestaci del ferrocarril del poble, ha fet que els viatgers hagen de desplaar-se fent un llarg passeig fins a les primeres cases de Manuel per entrar al restaurant. Lpat que hi havia preparat, precedit duna bona picadeta, i lamabilitat dels restauradors ens va compensar de tot. Potser caldr posar una mica ms datenci en xicotets detalls. Com que tots els components de la colla, a ms de ser jubilats, som la majoria ecologistes i partidaris del transport pblic, decidiren anar-hi i tornar amb tren. Tanmateix, va passar desapercebut un important detall als organitzadors havent passat per alt que alg del grup est apropant-se a la quarta edat. Aix va fer que els afectats tingueren una mica de dificultat en desplaar-se de lestaci a Manuel i viceversa. Sn inconvenients gens previsibles, per que hem danar corregint sobre la marxa. s per aix que han hagut propostes dincorporar a la comitiva un cotxe furg per tal darreplegar aquell que no puga, o tinga, dificultats en arribar. La comissi dexcursions culturals i gastronmiques, est treballant en la propera excursi.

Tot a i molt ms ho trobars a:


Pla de la Font, 10 tel / fax 96 559 27 95 casajoventut@cocentaina.org www.casajoventut.blogspot.com

34

Revista

El Comtat

abril 2013

TRADICIONS

TRADICIONS

Revista

El Comtat

abril 2013

35

La festa dels Nanos: una tradici al carrer


Ni la pluja els va parar. Una setmana despres del previst els Nanos van eixir al carrer oferint la seua millor imatge per tamb la mes reivindicativa, tal i com mana la tradici.

36

Revista

El Comtat

abril 2013

BENESTAR social

BENESTAR social
es del Departament de Benestar Social de lAjuntament de Cocentaina sempre sha advocat per realitzar activitats en matria de prevenci de drogodependncies. A travs duna subvenci de la Diputaci dAlacant es duen a terme uns tallers amb els professionals de la fundaci Salut i Comunitat. El projecte Malva, de la Fundaci Salut i Comunitat, planteja la necessitat, des de la seua labor preventiva, de realitzar tallers amb adolescents que tracten les variables del problema que saborda; violncia contra la parella, abs de drogues i lassociaci entre drogues i violncia. Per a dur a terme aquestes accions, sha desenvolupat el taller preventiu Quireme bin, amb la finalitat dassentar i abordar temes que no solen estar inclosos dins de la programaci educativa dels centres. El taller Quireme bin, el qual es va dur a terme a lIES Pare Arques de Cocentaina per tercer any consecutiu, durant els mesos de gener a mar, amb una freqncia quinzenal, i amb un total de 7 sessions duna duraci dhora i mitja cadascuna. La finalitat daquesta acci preventiva s modificar els estereotips, creences i comportaments inadequats que han interioritzat els adolescents en referncia al gnere, el consum de drogues i la utilitzaci de drogues com a element socialitzador en les relacions socials, la vinculaci de les drogues amb la violncia i, per descomptat, des daquest taller es tracta de treballar de forma activa la prevenci de relacions abusives entre joves. La metodologia que sha dut a terme al llarg del taller ha sigut activa, dinmica i participativa, buscant en tot moment el debat entre els adolescents, com tamb la reflexi i el treball tant individual com en grups. Al llarg de les sessions shan treballat diferents temes com ara la diferncia entre sexe i gnere, desigualtats per qesti de gnere, estereotips de gnere, consum diferencial de drogues tenint en compte el gnere, la vinculaci drogues i violncia, relacions abusives i com han de ser la relacions de bon tracte amb la parella. El taller Quireme bin ha tingut molt bona acceptaci entre lalumnat del centre, algunes de les valoracions que fan, entre moltes altres, sn les segents: Mha agradat molt, s una manera de divertir-se i al mateix temps de donar-se compte de moltes coses. s interessant perqu hem aprs moltes coses de violncia de gnere i de les addiccions, i aix si tenim algun cas daix, podrem afrontar-lo amb el que sabem.

Revista

El Comtat

abril 2013

37

El Centre Respir realiza un taller de elaboracin de la tradicional Mona de Pascua

on la Pascua casi llegando y a lo largo de toda una maana se elaboraron ms de 100 mones en el Centre de Respir de Cocentaina que posteriormente se entregaron a los familiares, nietos, etc... Fue una actividad muy atractiva que permiti adems de fomentar las capacidades de los usuarios y favoreci el desarrollo y la integracin de las tradiciones locales en el Centro. Para la realizacin del taller se cont con la colaboracin de Roberto y de voluntarios. Gracias a su participacin todos aprendimos a elaborar este dulce tan tracional. Destacar tambien que, como viene siendo habitual cuando llega una celebtracin especial. en la jornada no falt la msica, el baile y el buen humor. Destacar finalmente que todos los asistentes lo pasaron muy bien. Y de recuerdo de este da tan especial, ahi quedan estas fotos.

Prevenci de drogodependncies: taller Quireme bien

Ens ve b per a saber un poc ms sobre el dia a dia dalgunes persones i el per qu dalgunes conductes en alguns individus. Hem aprs molt i ha sigut divertit. Estic molt contenta amb aquesta xarrada, mha aclarit prou coses que abans no tenia clares. Magradaria que fra ms llarg, em fa llstima que sacabe tan prompte. La tcnica del Projecte Malva, Lorena Ruiperez, i la coordinadora, Beatriz Santos, fan una valoraci molt positiva daquesta activitat, i els principals xits a destacar han sigut la presa de conscincia entre lalumnat i el comproms amb el pensament crtic cap als mites de lamor romntic i els rols de gnere imperants. Tamb el coneixement dels factors de risc en laparici de la violncia, entre altres el consum de substncies psicoactives i especialment lalcohol, i lmfasi en laplicaci prctica dels coneixements adquirits en la vida real, sobretot en les relacions socials i de parella. Des del Departament de Benestar Social es realitza la coordinaci entre el centre escolar i els tcnics del programa en el seguiment del taller.

Monlegs solidaris per a AFAMA Cocentaina

l diumenge dia 10 de mar, va tenir lloc un nou acte solidari a benefici dAFAMA Cocentaina. En aquesta ocasi es va fer una magnfica representaci de monlegs interpretats per Antonio Barrull, Ana Lpez, Gil Jord, Toni Pastor, Isabel Balaguer i Joan Gadea, tots ells, i amb la presentaci de Lara Calafat, ens van fer passar una vesprada molt especial. Perqu a lhora que ens van traure el somriure en temps difcils i ms encara si parlem de serveis socials, tots vrem aportar la nostra xicoteta collaboraci, per una feina tan gra i tan be realitzada. Rafael Briet, alcalde de Cocentaina, i Rafaela Prats, presidenta dAFAMA Cocentaina, van tenir unes breus paraules per agrair a tots la collaboraci desinteressada i solidria de tota la gent que va fer possible que aquest acte shaja pogut fer. I es que qualsevol ajuda s bona, per xicoteta

que siga, perqu a traves dAFAMA, sajuda a millorar el dia a dia dels malalts dAlzheimer.

ASSOCIACI DALZHEIMER

38

Revista

El Comtat

abril 2013

ESPORTS

ESPORTS
Yoli Cant campiona dEspanya

Revista

El Comtat

abril 2013

39

Gran participaci a la II Cursa Solidria a Cocentaina

xit en la segona pujada al Castell, la carrera solidaria que va organitzar el club Soca run de Cocentaina. 196 corredores, 63 marxistes i una gran quantitat de xiquets i xiquets ven prendre part el diumenge 10 de mar en la II Pujada al Castell de Cocentaina que aquest any va tindre a Francisco Javier Garca com a guanyador. La carrera va comenar amb la eixida dels marxistes passades les 9:30 hores del mat. A continuaci va ser el torn de la cursa infantil i poc desprs, a les 10:30, es va iniciar la carrera popular que va comptar amb un recorregut de 9.500 metres i que va tindre la seua eixida i aplegada en el ms alt del Passeig, junt al parc Paquito el Chocolatero. A Francisco Javier Garca, el van seguir seguit Carlos Pascual i David Ruiz, segon i tercer respectivament. Jos Lus Molina, va ser el primer corredor local en creuar la lnea de meta i Maria Albors la primera femenina local. En Veterans B Mascul, Lucas Moreno va aplegar primer seguit de Jos Albors i Jess Lpez. Adri Calatayud ha ser el primer snior, Fernando Reig va entrar en segona posici i Gabriel Miralles tercer. En dones, el trofeu en Snior va recaurer en ngela Lpez, Carol Tercero va aplegar segona i Maria Albors tercera. En Veterans B Femen Mila Valls va creuar la meta la primera seguida de Elvira Silvestre i Maria Teresa Albors. Per ltim, en Veterans A Femen el triomf va ser per a Silvia Als, Ana Beln Ferrero va entrar en segona posici i Gloria Company en tercera. 1r en arribar al cim: Franscisco Javier Garcia; 1a en arribar al cim: Ana Beln Ferrero i 1r meta volant: Miguel Vzquez. La cursa, va comptar amb el suport de lAjuntament de Cocentaina i va ser a benefici de lAssociaci DAJLA. Solidaris amb el Poble Saharaui. Com a nota menys positiva dir que la carrera va estar marcada pels problemes tcnics que va tindre lempresa encarregada de portar el cronometratge. Deguts als errors, els marxistes no van poder conixer el seu temps i la classificaci de la cursa popular es va tindre que fer manualment desprs de que els primers temps facilitats pels xips no correspongueren amb la realitat de la carrera. Aix doncs, el club i lempresa mantindran una reuni per analitzar lassumpte tot i que a la web del club, es poden veure les classificacions completes. A pesar daquets contratemps tant des de lorganitzaci com el propi regidor desports, Sal Botella, feien una valoraci molt positiva daquesta II Pujada al Castell en quant a participaci, asistncia de pblic i oratge, i recordant especialment tot el que es va poder recaptar per a lAssociaci DAJLA. Solidaris amb el Poble Saharaui.

olanda Cant, jugadora del primer equipo femenino del Ye Faky, se convirti el domingo 10 de Marzo de 2013, en Campeona de Espaa con la Seleccin de la Comunidad Valenciana, tras la disputa de la fase final del Campeonato de Espaa sub-23 de Selecciones Autnomas en la localidad madrilea de San lorenzo del Escorial. La Comunidad Valenciana abri el sbado la disputa de la Fase Final del Campeonato. Su rival en la semifinal fue la seleccin de Castilla la Mancha, que nada pudo hacer frente a una bien plantada seleccin valenciana que acabo ganando claramente el encuentro con un contundente 6-2. En la otra semifinal, la favorita, Madrid, cay derrotada frente a la seleccin de Galicia 0-1. De esta forma, el domingo se inici la final entre la Seleccin de la Comunidad Valenciana y la Comunidad de Galicia llegando al descanso con empate a 1 gol. En la reanudacin, las valencianas se pusieron dos veces por delante en el marcador consiguiendo imponerse con un gran 6-1, al final de un intenso y disputado encuentro que hizo las delicias de los espectadores y desat la euforia. Desde el Ye Faky dar la ms sincera enhorabuena a todas

las jugadoras y al cuerpo tcnico de la Seleccin Valenciana por el brillante titulo de Campeonas Espaa, y en especial a nuestra espectacular jugadora Yoli Cant.

La Pea Atltica Contestana viaj al Vicente Caldern


ieles a la habitual cita de todos los aos, el pasado 31 de marzo la Pea Atltica Contestana Paquito el Chocolatero viaj al Vicente Caldern para presenciar el partido que el Atltico de Madrid jug contra el Valencia C.F. 40 expedicionarios viajaron a la Capital de Espaa donde en un conocido restaurante de la Gran Va se celebr una comida con un gran ambiente deportivo. Por la tarde y bajo una permanente lluvia se celebr el partido, donde los pupilos del Cholo Simeone no pasaron de un empate (1-1) ante un buen Valencia que domin la primera parte.

Penya Barcelonista
l passat dimarts dia 12 de mar un grup de socarrats de la Penya Barcelonista Contestana va viatjar cap al Camp Nou per veure el partit Bara-Mil, i qui anava a dir que aquest seria un partit de remuntada histrica per part del club blaugrana, ja que els jugadors van saber mostrar les seues armes de joc a la perfecci i, aix va anar el partit amb la remuntada de quatre gols. Un partit que els socarrats van disfrutar molt amb la celebraci dels gols i, fent la tpica ola al camp. Hem de dir que aquest grup de barcelonistes van saber donar nims i sort al seu equip.

Des daquesta revista volem fer una crida a totes les scies i a tots els socis de la Penya per recordar que el dia 6 dabril a les 12h a la seu de la Penya tindr lloc lassemblea.

40

Revista

El Comtat

abril 2013

ESPORTS
Ye Faky

Revista

El Comtat

abril 2013

41

Dos contestanos en el equipo campen de Espaa de tiro a paloma a brazo


Texto y foto: Marga Cavadas. www.elcotodecaza.com

LA JUBILACIN ANTICIPADA Y PARCIAL


PB Advocats
a JUBILACIN ANTICIPADA Y PARCIAL ha sufrido una importante modificacin en el Real Decreto-Ley 5/2013, de 15 de marzo, de medidas para favorecer la continuidad de la vida laboral de los trabajadores de mayor edad y promover el envejecimiento activo. Para el acceso a la JUBILACIN ANTICIPADA FORZOSA deben cumplirse por el trabajador los siguientes requisitos: 1.Edad inferior en cuatro aos, como mximo, a la edad de jubilacin ordinaria. 2.Estar inscrito como demandante de empleo durante un plazo de, al menos, seis meses inmediatamente anteriores a la fecha de la solicitud de jubilacin. 3.Acreditar un perodo mnimo de cotizacin efectiva de 33 aos. 4.La extincin de la relacin laboral de la mujer trabajadora como consecuencia de ser vctima de la violencia de gnero. 5. En casos de despido, acreditar haber percibido la indemnizacin o haber interpuesto demanda judicial reclamndola o impugnando la decisin extintiva. Reduccin de la pensin por cada trimestre que le falte al trabajador para cumplir la edad legal de jubilacin:
1,875 % x trim. 1,750 %x trim. 1,625 % x trim. 1,500 % x trim. Si el perodo de cotizacin es inferior a 38 aos y 6 meses. Si el perodo de cotizacin es igual o superior a 38 aos y 6 meses e inferior a 41 aos y 6 meses. Si el perodo de cotizacin es igual o superior a 41 aos y 6 meses e inferior a 44 aos y 6 meses. Si el perodo de cotizacin es igual o superior a 44 aos y 6 meses.

a localidad de Riba-Roja de Turia (Valencia) nos recibi con bastantes nubes que presagiaban algn chubasco que, por suerte, finalmente fue sustituido por el sol que hizo acto de presencia buena parte de la maana. Eso s, el viento fue un mal aliado tanto para tiradores como para colombaires que se las vieron y desearon con las rachas cambiantes que dificultaron el acierto de unos y los buenos lanzamientos de los otros. Pese a ser el Campeonato de Espaa por Equipos, adems de la segunda tirada puntuable para el nacional individual, los tiradores se resistieron a apuntarse en las listas aunque, finalmente, y antes de la hora tope fijada, las 12.30 de la maana, fueron 176 los inscritos. As las cosas, a las 3 de la tarde ya haba un ganador, el tirador Pascual Bada Herraiz consigui cubrir y con las 12 palomas abatidas se alz con la victoria de la 2 tirada. Entre los colombaires fue Francisco Salazar con 82/169 el que se llev el gato al agua. Campeonato de Espaa por Equipos Fueron varios los equipos de Ribarroja los que se presentaron a concurso pero fue el equipo E, formado por los contestanos Sergio Reig (8) y David Enguix (9) (los dos primeros por la izquierda en la foto), acompaados adems por Simn Soriano (11), Lorenzo Gutirrez (7) y Juan Carlos Peris (11), el que se alz con la vistoria con un total de 46 palomas. Por otro lado, el Club Deportivo de Caza Museros fue segundo con 44 palomas derribadas y en el tercer puesto el equipo B de Alginet que consigui 42 palomas. Agradecer a la RFEC la ayuda prestada y a todos los tiradores y colombaires su paciencia. No olviden que en el nmero de mayo de Federcaza tendrn un amplio reportaje fotogrfico.

equip femen del Ye Faky, desprs dun vibrant i disputat final de temporada, ha aconseguit quedar al segon lloc de la classificaci final de la lliga, lloc que dona el privilegi de disputar la plaa que resta per al fer el play-off dascens a la segona divisi de del futbol sala femen espanyol. Aquest segon lloc, ha sigut un premi, al treball, illusi i constncia, per a les jugadores contestanes, com caigut del cel, ja que en principi aquest segon lloc a la lliga era per al Joventut dElx B amb un punt ms que lequip socarrat. No obstant, problemes interns al club illicit, ha fet que al club del baix Vinalop desaparega el filial per quedar-se sols amb lequip A de lentitat; que milita a laltre grup dAlacant de la mateixa categoria; atorgant aix la segona plaa final del seu grup al Ye Faky. Com hem dit abans, el Ye Faky lluitar per la plaa que queda per al play-off dascens, ja que aquesta fase dascens la disputa 4 equips, el primer classificat dels tres grups existents a la comunitat valenciana, i la plaa restant la disputen els segons classificats del dos grups dAlacant. Aquest partit que decidir aquest lloc vacant el disputar el Ye Faky, segon classificat del grup B, front al Joventut dElx A, segon classificat del grup A, el dissabte dia 23 de Mar, en camp neutral, encara a determinar per federaci. No obstant, i deixant de banda la classificaci o no per al play-off dascens, la lectura de la temporada es totalment positiva, ja que, al inici de lany quest objectiu no entrava als plans de les socarrades, i el poder lluitar per aquest repte, suposa un gran premi per la illusi, lesfor i el treball ben fet de la secci femenina del club, aix si, premi, per merescut. Ara toca disfrutar del moment i, per suposat, continuar treballant per seguir aprenent, millorant i superant-se dia a dia.

2.Si no se ha cumplido dicha edad: a) Periodo de antigedad en la empresa de, al menos, 6 aos inmediatamente anteriores a la jubilacin parcial. b) La reduccin de jornada debe estar: entre un 25 y un 50 por 100, o hasta el 75 por 100 para los supuestos en que el trabajador relevista sea contratado a jornada completa con contrato de duracin indefinida. c) Perodo de cotizacin de 33 aos en la fecha del hecho causante. Si son trabajadores discapacitados, un perodo de 25 aos. d) Que exista una correspondencia entre las bases de cotizacin del trabajador relevista y del jubilado parcial, de modo que la relativa al trabajador relevista no podr ser inferior al 65 por 100 del promedio de las bases de cotizacin correspondientes a los seis ltimos meses del perodo de base reguladora de la pensin de jubilacin parcial. e) Celebrar un contrato de relevo de duracin igual al tiempo que le falte al trabajador sustituido para alcanzar la edad legal de jubilacin ordinaria. f) La edad de acceso a la jubilacin parcial depender de los perodos cotizados:
Ao 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 y siguientes Perodo cotizado 33 aos y 3 meses o ms 33 aos y 6 meses o ms 33 aos y 9 meses o ms 34 aos o ms 34 aos y 3 meses o ms 34 aos y 6 meses o ms 34 aos y 9 meses o ms 35 aos 35 aos y 3 meses o ms 35 aos y 6 meses o ms 35 aos y 9 meses o ms 36 aos o ms 36 aos y 3 meses o ms 36 aos y 3 meses o ms 36 aos y 6 meses Edad exigida 61 aos y un mes 61 aos y 2 meses 61 aos y 3 meses 61 aos y 4 meses 61 aos y 5 meses 61 aos y 6 meses 61 aos y 8 meses 61 aos y 10 meses 62 aos 62 aos y 2 meses 62 aos y 4 meses 62 aos y 6 meses 62 aos y 8 meses 62 aos y 10 meses 63 aos Perodo cotizado 33 aos 33 aos 33 aos 33 aos 33 aos 33 aos 33 aos 33 aos 33 aos 33 aos 33 aos 33 aos 33 aos 33 aos 33 aos Edad exigida 61 aos y 2 meses 61 aos y 4 meses 61 aos y 6 meses 61 aos y 8 meses 61 aos y 10 meses 62 aos 62 aos y 4 meses 61 aos y 2 meses 61 aos y 4 meses 61 aos y 6 meses 61 aos y 8 meses 61 aos y 10 meses 62 aos 62 aos y 4 meses 62 aos y 4 meses

Para el acceso a la JUBILACIN ANTICIPADA VOLUNTARIA se requiere: 1.Edad inferior en dos aos, como mximo, a la edad legal de jubilacin ordinaria. 2.Acreditar un perodo mnimo de cotizacin efectiva de 35 aos. 3.El importe de la pensin a percibir ha de resultar superior a la cuanta de la pensin mnima que correspondera al interesado por su situacin familiar al cumplimiento de los 65 aos de edad. Reduccin de la pensin por cada trimestre que le falte al trabajador para cumplir la edad legal de jubilacin:
2 % x trim. 1,875 % x trim. 1,750 % x trim. 1,625 % x trim. Si el perodo de cotizacin es inferior a 38 aos y 6 meses. Si el perodo de cotizacin es igual o superior a 38 aos y 6 meses e inferior a 41 aos y 6 meses. Si el perodo de cotizacin es igual o superior a 41 aos y 6 meses e inferior a 44 aos y 6 meses. Si el perodo de cotizacin es igual o superior a 44 aos y 6 meses.

l passat 23 de Febrer, es va celebrar a la vila de Mislata el trofeu nacional Tere Piqueras, on participven patinadors de diferents llocs dEspanya i com no, la nostra patinadora local del club de patinatge artstic, Malena Solbes, que es va classificar per a aquest campionat grcies a la posici obtinguda al campionat autonmic de 2012.

Club Pat Cocentaina


Malena competia en la categora infantil, on el nivell s molt elevat i a pesar da va conseguir una 15ena posici. Cada vegada aquest club es fa sentir i donar a coneixer all on va, portant el nom del seu club, dels patinadors, patinadores i de Cocentaina all on es va.

Podrn acceder a la JUBILACIN PARCIAL: 1.Tener la edad legal de jubilacin ordinaria, si la reduccin de su jornada de trabajo est comprendida entre un 25 y 50 por 100. No es necesario contrato de relevo.

La base de cotizacin durante la jubilacin parcial se aplicar gradualmente, siendo equivalente en el 2013 al 50% de la que hubiera correspondido a jornada completa, incrementndose en un 5% ms a partir de 2014 por cada ao hasta alcanzar el 100% de la que le hubiera correspondido a jornada completa. 3.Podrn acogerse a la jubilacin parcial los socios trabajadores o de trabajo de las cooperativas, en supuesto concreto. Se ocupa tambin el Real Decreto sobre las normas transitorias en materia de jubilacin, compatibilidad entre la pensin de jubilacin y el trabajo, rgimen de aportacin econmica por despido, subsidio para mayores de 55 aos, etc. cuestiones que merecen todas por s un detenido estudio, y sobre las que en cualquier caso, junto a las que tratamos en este artculo, podr recabar del profesional fiable y concreta informacin.

42

Revista

El Comtat

abril 2013

Salut i benestar
Psicloga Clnica

Salut i benestar
EMBARAZO Y OSTEOPATA
ADOLFO SANCHO FRANCS

Revista

El Comtat

abril 2013

43

LA HISTORIA DE LA VACA
MNICA CORTS DOMNGUEZ

Ostepata C.O. - Fisioterapeuta [Col. n 2325]

n esta ocasin quiero contaros una bella historia de superacin personal que escribi el Dr. Camilo Cruz y que trata de un aprendiz, que parti en un viaje con su maestro y transform su forma de ver las cosas. Es una historia que puede lograr que pienses de una manera diferente la prxima vez que intentes solucionar un problema, tomar una decisin o liberarte de una limitacin en tu vida. Un viejo maestro deseaba ensear a su discpulo el porqu muchas personas no logran superar los obstculos que les impiden triunfar. Se llev al joven a visitar los sitios ms pobres de la regin y pidieron morada en la ms humilde de todas las viviendas: una casucha a medio derrumbarse en donde vivan ocho personas en profunda miseria. En medio de esa pobreza esta familia contaba con una posesin, una vaca, que era lo nico que los separaba de la miseria total. All, en medio de la basura y el desorden, pasaron la noche. Al da siguiente, los dos viajeros salieron de la casa pero antes de emprender la marcha, el maestro le dijo a su discpulo: Es hora de que aprendas la leccin que quiero ensearte. Sin que el joven pudiese hacer nada, el anciano sac una daga y degoll a la vaca. Qu has hecho? Qu leccin es sta, que va a dejar a esta familia en la ruina total? dijo el joven, y haciendo caso omiso a las interrogantes, el anciano continu la marcha, sin saber qu suerte correra aquella familia. Cuenta la historia que un ao despus decidieron ambos hombres visitar nuevamente el lugar. Buscaron y buscaron, no daban con la vivienda y en lugar de la casucha haba una edificacin muy moderna,Qu habra pasado con la pobre familia?. Se acercaron a preguntar y cual fue su sorpresa al ver que el dueo de esta casa era el mismo que el de la casucha que conocieron aos antes. El dueo de casa ignorante que el maestro y el discpulo eran los causantes de la muerte de la vaca, les coment el horror que vivieron esa maana y que su primera reaccin fue la desesperacin, pero en medio de esa angustia pens que tenan que hacer algo para no morir de hambre. La familia se vio obligada a limpiar el huerto para comenzar a sembrar unas cuantas semillas de vegetales y hortalizas que consiguieron. Les fue tan bien que pusieron un puesto en el mercado del pueblo y no slo lograron salir de la

miseria, sino que hicieron una fortuna que les dio acceso a una excelente calidad de vida. El joven escuchaba atnito y entendi finalmente la leccin. El maestro escuchaba en silencio, luego llam aparte a su discpulo y le pregunt: Si esta familia an tuviese su vaca, crees que estara en estas condiciones de hoy? Muchos de nosotros tambin tenemos vacas en nuestra vida. Ideas, excusas y justificaciones que nos mantienen atados a la mediocridad, dndonos un falso sentido de estar bien cuando frente a nosotros se encuentra un mundo de oportunidades por descubrir. Oportunidades que slo podremos apreciar una vez hayamos matado nuestras vacas. No cabe duda que la intencin de la historia es hacer que seamos capaces de romper esas ataduras que nos mantienen prisioneros de nosotros mismos en tantas y tantas ocasiones. Unos somos mas conformistas que otros pero todos al sentirnos seguros con una cosa no la queremos soltar o dejarla ir por el miedo de que va a pasar, y esa no debe de ser la actitud, al contrario, tenemos siempre que pensar en otras opciones y estar concientes que no todo es para siempre. Lo contrario del xito es la conformidad, y si la familia de la historia hubiera continuado con la vaca, nunca hubieran salido de esa miseria total, al morir la vaca fue cuando rompieron esas ataduras que los tenan presos. As es cuando tienes poco. Lo poco que tienes se convierte en un castigo, ya que no te permite buscar ms. No eres feliz con ello, pero no eres totalmente miserable. Ests frustrado con la vida que llevas, ms no lo suficiente como para querer cambiarla. Ves lo trgico de esta situacin? La capacidad para lograr el xito est en cada uno de nosotros y nadie puede realizar nuestras metas ms que nosotros mismos. Se trata de luchar por lo que se quiere y vivir en armona. Nadie dijo que fuera fcil, pero s que valdr la pena. La historia de la vaca trata sobre cmo deshacernos de aquellos hbitos y creencias que nos mantienen atados a la mediocridad de lo conocido, lo que en el artculo del mes pasado llambamos zona de confort. No obstante, deseo que sea el lector quien decida qu enseanza quiere derivar de esta metfora, porque solo cada uno sabe cual es su vaca y cual es su sueo. Que importancia le das a cada uno?

l embarazo decimos que es un periodo de alegra y felicidad para los nuevos padres que esperan impacientes la llegada de su beb. Pero a parte de la versin oficial lo cierto es que muchas veces la mujer embarazada sufre, y sufre porque su cuerpo est cambiando toda su estructura para adaptarse a la nueva realidad y no tiene la libertad o la flexibilidad suficiente para adaptarse a estos cambios. Al llegar a la consulta del mdico se encuentra con que durante el periodo de gestacin no puede tomar ningn tipo de medicacin (solo paracetamol y si es imprescindible) para no daar al beb que lleva en su interior; y la nica respuesta que encuentra a sus dolencias es que son cosas que pueden pasar en el embarazo y que ha tenido la mala suerte (ya estamos otra vez con la mala suerte) de que a ella le ha tocado sufrir esto, lo nico que puede hacer aguantarse , total solo son unos meses(que se lo digan a la embarazada que sufre citica desde el 2 mes de embarazo). Pues bien de nuevo los ostepatas podemos ayudar, y mucho, a las embarazadas con problemas (no existe ninguna contraindicacin durante el embarazo para someterse a tratamiento fisioterpico u osteoptico). Lo primero para poder tratar un problema es saber su causa y a partir de ah poder desarrollar un tratamiento eficaz. A continuacin veremos solo unos ejemplos de problemas y posibles tratamientos efectivos y totalmente inocuos para el beb. La citica es uno de los problemas que provoca mayor incapacidad durante el embarazo y se debe a que el feto se desarrolla de forma asimtrica dentro del tero arrastrndolo en una posicin oblicua, que al mismo tiempo provoca una torsin del sacro por acomodacin, lo que dar lugar a que el musculo piramidal del lado de la rotacin se ponga en tensin, afectando as al nervio citico; por tanto un tratamiento que corrija estos desequilibrios posturales y que trabaje la elasticidad de los msculos piramidales elimina o reduce a la mnima expresin el dolor producido por la compresin del nervio citico (y sin medicamentos!!). Otro problema muy frecuente es el del dolor en la zona lumbar que se produce porque al dilatarse el abdomen y desplazarse el peso de la madre hacia adelante el centro de gravedad cambia, entonces la columna vertebral aumenta sus curvas para compensar estos cambios, pero

este aumento de curvas supone una mayor compresin sobre las carillas articulares posteriores de cada vertebra y por tanto la consiguiente inflamacin; fcilmente se pueden realizar tcnicas de descompresin articular que den un mayor confort a la madre y reduzcan las molestias de manera considerable, sin provocar ningn trastorno sobre el beb que se est gestando. Por lo general en los ltimos mese de embarazo tambin aparecen dolores en la zona costal y diafragmtica de la madre, normalmente causadas porque es la zona donde estn los pies del beb y este est constantemente golpeando el diafragma y las vsceras de su madre provocando una contractura en el diafragma que impedir su correcto funcionamiento y por tanto perturbar la dinmica visceral y respiratoria de la madre, provocando molestias permanentes en la zona costal, que con algunos ejercicios respiratorios y un trabajo de relajacin del diafragma mejoraran considerablemente. Por fin ya, llega el momento del parto; pues bien tambin ah podemos ayudar y mucho a las madres (en Inglaterra ya existen muchos hospitales donde un ostepata revisa y libera la pelvis de las madres antes del parto, incluso en la misma sala de partos). Como sabemos el beb ha de atravesar la pelvis de la madre para poder salir a nuestro mundo, la pelvis es un anillo seo y fibroso compuesto por los dos huesos iliacos, el sacro y la snfisis del pubis (cartlago) que estn unidos por fuertes ligamentos, este anillo se ha de abrir para dar paso al beb, por tanto si existe una fijacin a nivel de la articulacin entre el sacro y uno de los iliacos, o existe algn musculo o ligamento cuya tensin es mayor de la normal este anillo no se abrir todo lo que debiera o todo lo que podra, ocasionando una mayor dificultad al beb para atravesarlo, siendo muchas veces la causa de partos distcicos e incluso de cesreas. Con lo que una revisin y liberacin plvica la semana o semanas anteriores a la fecha probable de parto es totalmente recomendable y absolutamente inofensiva para el feto. En fin, simplemente que se sepa que las embarazadas tienen ms opciones que la de sufrir (en silencio) sus dolores normales del embarazo porque no pueden tomar ningn medicamento; solo hace falta estar bien informados.

N. Colegiada CV2854

CITA PRVIA Tel.: 679 49 28 05

44

Revista

El Comtat

abril 2013

Salut i benestar
LES RECEPTES DEL MES

Salut i benestar
M NIEVES CARRICONDO ALCARAZ

Revista

El Comtat

abril 2013

45

La DIETA: De gran Importancia para la SALUD del CORAZN


Licenciada en Tecnologa de Alimentos Diplomada en Nutricin y Diettica. Coach Nutricional y Personal

Judas blancas al pimiento rojo

Rape y gambas con huevo duro

Ingredientes:
- 400 g. de judas blancas - 2 pimientos rojos - 100 g. de magro de cerdo - 1 cebolla - 1 ramita de perejil - 1 vasito de aceite de oliva - Sal

Ingredientes:
- 800 g. de rape a rodajas - 4 gambas - 4 huevos cocidos - 300 g. de tomates maduros triturados - 2 cucharadas de harina - 1 ajo - 1 cebolla - 1 hoja de laurel - 1 pizca de pimienta - Aceite de oliva y sal

Preparacin:
Lavar las judas y ponerlas en una olla con 2 litros de agua fra. Ponerlas al fuego y, cuando empiece a hervir aadir un poco de agua fra repitiendo esta operacin dos o tres veces. Cambiar el agua de coccin y dejar hervir a fuego moderado sobre hora y media. Asar los pimientos, pelar y cortar a trocitos o utilizar pimientos cocidos de conserva. Hacer un sofrito con la cebolla, la carne troceada y el perejil. Aadir los pimientos asados. Cuando estn las judas cocidas, escurrirlas y aadirlas al sofrito, salpimentar y rehogar unos 10 min. Dejar reposar unos minutos y servir.

Preparacin:
Salpimentar el rape, pasarlo por harina y frerlo en aceite bien caliente. Con el aceite de frer el pescado rehogar la cebolla y el ajo. Cuando est dorada la cebolla aadir el tomate y sofrer. Una vez el sofrito listo incorporar el rape, las gambas y el laurel, dejndolo cocer a fuego lento unos 10 min. Antes de servir incorporar los huevos cocidos a mitades.

Caractersticas nutricionales:
Receta con mayor proporcin proteica. Aporte de vitaminas del grupo B, siendo las ms destacadas las vitaminas B1, B3 y B9, y de minerales, potasio, fosforo, magnesio y hierro. Este tipo de receta acompaada de un primer plato de ensalada es idnea para mantener una dieta saludable, siempre que cuidemos la cantidad de aceite utilizado o aadamos el pescado sin frer.

Caractersticas nutricionales:
Equilibrio nutricional y calrico. Receta indicada para personas con problemas circulatorios o de hipertensin arterial. El aporte de potasio de las judas blancas nos favorecer en nuestra circulacin sangunea, en la regulacin de los fluidos corporales e incluso puede contribuir a prevenir enfermedades reumticas. Adems nos proporcionar fsforo adecuado para nuestros huesos y Vitamina B1 y B9 (cido flico) adecuado para los periodos de embarazo y lactancia. Las judas blancas adems nos aportan una parte importante de fibra que nos favorecer el trnsito intestinal.

l corazn humano es una mquina perfecta que gracias a ella vivimos, preparada para latir miles de millones de veces, sin descanso, 24 horas al da, 365 das al ao. Le debemos toda la atencin, el mejor cuidado posible, sin embargo, las estadsticas y los estudios realizados en la poblacin nos demuestran que no cuidamos adecuadamente nuestro corazn. Las enfermedades cardiovasculares son la mayor causa de mortalidad en pases industrializados y uno de los importantes problemas de salud pblica. Existen mltiples factores que aumentan el riesgo a padecer enfermedad coronaria como pueden ser los factores genticos (antecedentes familiares, una mayor edad, raza, sexo) y los factores ambientales (dislipemias, hipertensin arterial, diabetes y obesidad). Estos ltimos pueden ser modificados y podemos actuar para reducir el riesgo. El proceso patolgico subyacente es la aterosclerosis, que incluye lesiones arteriales en las que hay engrosamiento de la pared vascular causado por depsitos de grasa, sobretodo LDL-Colesterol oxidado (colesterol malo), clulas de la sangre y otras sustancias, dando lugar a la llamada placa de ateroma. Estas placas producen un estrechamiento de la luz del vaso creando un entorno favorable para que se produzca un infarto de miocardio. Este proceso aterosclertico empieza a temprana edad, tarda aos en desarrollarse y lo hace sigilosamente, pasando totalmente desapercibido durante las primeras fases. Desde los aos 60 se han realizado mltiples estudios afirmando que los factores dietticos juegan un importante papel en la salud del corazn actuando directamente sobre el metabolismo de las grasas, presin arterial, inflamacin, coagulacin, resistencia a la insulina, entre otros. La dieta tambin contribuye indirectamente a reducir el riesgo coronario actuando sobre la obesidad y la diabetes. Hay suficiente evidencia de que un modelo diettico (ej. dieta mediterrnea) caracterizada por un alto consumo de frutas, hortalizas, cereales integrales, legumbres, pescados, aves, y moderado de productos lcteos y carnes magras se asocia a un menor riesgo de enfermedad cardiovascular. Estudios comparativos en diversos tipos de dietas realizados con el objetivo de reducir el riesgo de enfermedad coronaria evidencian que la dieta tipo mediterrnea tiene mejores efectos a los observados en el comportamiento del tipo de dietas bajas en grasas.

Segn el tipo de grasa que incluyamos en nuestra alimentacin va a desarrollar efectos favorables o menos favorables. Los cidos grasos saturados encontrados por ejemplo en lcteos enteros (leche entera, queso, mantequilla, nata), carnes y derivados, aceites vegetales tropicales (palma y coco), alimentos procesados y productos de bollera, son los principales determinantes del incremento de los niveles de colesterol srico. En este grupo desfavorable tambin encontramos los cidos grasos trans, producidos en la hidrogenacin parcial de las grasas vegetales, pueden incrementar la fraccin de LDL-Colesterol y disminuir la HDL-Colesterol (colesterol bueno) incrementando el riesgo de la enfermedad. Los alimentos ricos en cidos grasos poliinsaturados omega-3 pueden reducir el riesgo de enfermedad cardiovascular previniendo las arritmias, reduciendo el nivel de triglicridos y disminuyendo la tendencia a la trombosis. Una de las principales fuentes de estos cidos grasos es el pescado azul (atn, salmn, caballa, sardinas, arenques,). Los cidos grasos monoinsaturados, como el cido oleico del aceite de oliva, tiene efectos reductor del nivel de colesterol srico, triglicridos y puede contribuir a mejorar los niveles de HDL. El colesterol diettico puede aumentar los niveles de colesterol en sangre, aunque en menor medida que las grasas saturadas. El colesterol que nos proporciona la yema de huevo al ser un producto relativamente bajo en grasa saturada no se considera necesario ser eliminado de la dieta. El mundo vegetal tambin juega un papel importante en la enfermedad cardiovascular. Las fibras, sobre todo las solubles, disminuyen el colesterol total mediante un incremento de la eliminacin fecal de cidos biliares y colesterol. Las frutas y verduras nos proporcionan componentes como antioxidantes, polifenoles, fibras y un bajo aporte energtico que favorecern la disminucin de los riesgos de esta enfermedad. Existen otros factores que tambin afectan a la salud del corazn, el consumo moderado-bajo de alcohol y evitar el tabaquismo. Se estima que hasta el 80% de los ataques del corazn se podran prevenir si se adoptara y se mantuviera a lo largo de toda la vida un estilo de vida saludable, en la que la dieta juega un importante papel. El mantener un peso adecuado, realizar regularmente actividad fsica y evitar el tabaquismo se obtendrn importantes beneficios para la salud del corazn.

COMENTARIOS NUTRICIONALES: M. NIEVES CARRICONDO ALCARAZ

46

Revista

El Comtat

abril 2013

Salut i benestar

Salut i benestar
HERBORISTERA MEDICINAL
RAFAEL FERRER

Revista

El Comtat

abril 2013

47

NOVAIRE, entre las 150 empresas de mayor crecimiento en Europa y 21 de Espaa


Equipo tcnico de Novaire Cocentaina

ARMUELLE
Hbitat
Se cra como reliquia de antiguos cultivos. Es planta originaria del sur de Europa. Actualmente es muy escasa.

Florece
UROPES 500, asociacin sin nimo de lucro cuya finalidad es incentivar, promover y certificar la capacidad empresarial y el crecimiento de las empresas en Europa, junto con su socio IESE, la prestigiosa escuela de negocios espaola, han incluido a Novaire en su ranking EUROPES 500, en el que se enumeran a las 150 primeras empresas europeas con mayor crecimiento en Europa durante los tres ltimos aos. El jurado, compuesto por Comisarios Europeos, miembros del Parlamento Europeo y representantes de los Estados miembros que participan en la formulacin de polticas a nivel de la UE, han evaluado y propuesto a los candidatos basndose en el crecimiento del empleo, la estabilidad financiera, la participacin empresarial y la independencia en su toma de decisiones.

Durante todo el verano y principio de otoo. La conferencia y ceremonia de entrega de premios, que estar bajo el patrocinio del Parlamento Europeo, se celebr en Bruselas el pasado 21 de marzo y cont con prestigiosos oradores como Klaus Regling, jefe del Mecanismo para la Estabilidad de Europa (ESM), PankajGhemawat, profesor del IESE de la Estrategia Mundial y uno de los pensadores ms influyentes del siglo, segn TheEconomist, y Jos Mara Figueres Olsen, ex Presidente de Costa Rica y ex director ejecutivo del Foro Econmico Mundial, entre otros. En esa reunin fueron premiadas las cinco primeras empresas del ranking.

Virtudes

Nombre cientfico: Artiplez hortense Nombre popular: Armoles


Espinac de carn

Planta, laxante y diurtica. Muy til para mitigar el estreimiento y el trnsito intestinal. El Dr. Kobert la estim siempre superior a las espinacas por sus saponinas capaces de despertar apetito y movilizar todas sus funciones gstricas e intestinales. Lner, preconiz su virtud por disponer de abundante vitamina C.

Recoleccin

Familia: Quinopodiaceas Novaire 2013


Novaire es, en trminos de ocupacin de plazas, la mayor organizacin de servicios sociosanitarios para personas mayores de la Comunidad Valenciana y cuenta con ms de 1.000 trabajadores. En la actualidad Novaire dispone un total de once centros con 1.540 plazas residenciales y 330 plazas de centro de da, ubicados en las localidades de Alcoy, Alicante (dos centros), Cocentaina, El Campello, Elche (dos centros), Elda, Santa Pola, San Vicente del Raspeig y Vila-real. Todos sus centros forman parte de la red de accesibilidad social de la Generalitat Valenciana y estn concertados con la Conselleria de Bienestar Social dentro de la red pblica de centros y servicios del sistema valenciano de atencin a la dependencia. Sobre 1.400 especies.

Slo nos sirve, planta tierna por la fibra, clorofila y saponinas. Indicada para despertar el apetito y como til al estreimiento.

Uso

Tierno, comido como verdura, aderezado con aceite de oliva vrgen. Es laxante para evacuar con normalidad.

48

Revista

El Comtat

abril 2013

Informaci dinters
ABRIL
TELFONS
Ajuntament Policia Local Gurdia Civil Bombers Creu Roja Centre de Salut Cita Prvia Centre de Salut Urgncies Res. Sanit. (Urgncies) Res. Sanit. (Centraleta) Cementeri Poliesportiu Casa de la Juventut Biblioteca Municipal Centre Cult. El Teular Oficina de Turisme Centre Social R. Blanc Rdio Cocentaina Museu Casa del Fester Correus i Telgrafs Aeroport (Alacant) Aeroport (Valncia) Renfe (Alcoi) Renfe (Valncia) Tanatori del Comtat Tanatori Comarcal Mariola 96 559 00 51 96 559 01 21 96 559 00 68 96 559 24 51 96 651 65 63 96 652 83 50 96 652 83 52 96 652 88 00 96 553 74 00 96 559 11 29 96 559 11 54 96 559 27 95 96 559 08 69 96 559 34 29 96 559 01 59 96 559 30 80 96 559 09 64 96 650 07 49 96 559 12 57 96 691 90 00 96 370 95 00 96 552 12 60 902 240 202 96 559 23 25 676 488 785 96 559 15 58 608 762 444 678 582 765 670 538 157

Revista

El Comtat

abril 2013

49

FARMCIES DE GURDIA
Cocentaina
JOS LUIS ALS RIERA
P/. del Pla, 15 T_ 96 559 01

66

Dies: 1 - 5 - 11 - 13 - 14 - 17 - 23 - 29 Dies: 4 -10 - 16 - 19 - 20 - 21 - 22 - 26 Dies: 3 - 9 - 15 - 25 - 27 - 28 Dies: 2 - 6 - 7 - 8 - 12 - 18 - 24 - 30

FRANCISCO HDEZ. NAVARRO


Av. Pas Valenci, 76 T_ 96 559 09 28

M CRISTINA ALS RIERA


Passeig del Comtat, 40 T_ 96 559 00 07 Av. Ferrocarril, 19 T_ 96 559 05 26

BLAS FUSTER BONET

SERVEI DARREPLEGADA DE BROSSA


El servei darreplegada de brossa es realitza tots els dies. Des de l1 dabril fins el 15 de novembre. Nucli urb: a partir de les 20:00 i fins les 24:00 h Disseminat: a partir de les 18:00 h i fins les 24:00 h El servei darreplegada domiciliria dutensilis vells es realitzar els dies 15 de cada mes. Cal avisar abans cridant al telfon: 96 533 52 04.

ECOPARC
Dilluns, dimecres, divendres, dissabtes i diumenges: de 10 a 13 h. Dimarts: de 16 a 19 hores.

HORARI DAUTOBUSOS
ALCOI-COCENTAINA-MURO
Laborables: 7:00 (primera eixida des dAlcoi), servei cada hora fins les 22:15 h. ltims viatjes a les 22:15 (des dAlcoi) i 22:30 (des de Muro) Dissabtes, Diumenges i Festius: 7:00 (des dAlcoi) i 7:30 (des de Muro). Servei cada hora fins les 21.00 (des dAlcoi) i 22:15 (des de Muro).

TAXIS
J.M. Galera Martinez Tele Taxi 24 Horas Gins Garca Garca P. Snchez Fernndez

COCENTAINA-LORXA
Laborables: 9:40, 13:55 i 16:30

COCENTAINA-QUATRETONDETA
De dilluns a divendres: 15:00 h. (des dAlcoi).

COCENTAINA-FAMORCA
Dilluns i divendres: 15:05h. (des dAlcoi).

AUTOBUSOS
La Alcoyana (Alcoi-Alacant) 96 552 05 62 Travicoi (Alcoi-Valncia) 96 349 99 49 Subs 902 10 69 92

COCENTAINA-VALNCIA

COCENTAINA-BOCAIRENT
Laborables: 13:10 h, 22:20 h Des de Alcdia: 13:15 h, 22:25 h

Laborables: 6:10, 8:25, 10:10, 13:10 i 17:10 h Dissabtes laborables: 7:00, 10:10, 17:10 h Diumenges i festius: 9:10, 18:10 i 20:10 h

VALNCIA-COCENTAINA

Laborables: 6:20, 10, 13, 16 i 19:30 h Dissabtes laborables: 10, 13 i 19 h. Diumenges i festius: 12, 17, 20:30 i 22 h

COCENTAINA-DENIA 15:10 h ALCOI-ALACANT


Laborables: Des de 7:00 fins 21:00 h (servei cada hora aproximadament) Dissabtes Laborables: Des de 7:00 fins 21:00 h Diumenges i Festius: 9:00, 12:00, 13:00, 17:00 i 21:00 h. (Per Xixona: Laborables; 13:00 i 17:00 h. Dissabtes laborables: 15:00 i 17:00 h. Diumenges i festius: 13:00 i 17:00 h.

HORARI DE TRENS
COCENTAINA-VALNCIA
De dilluns a dijous: 6:26 - 9:03 -15:26 - 19:26 Divendres: 6:26 - 9:03 - 15:26 - 19:48 Dissabtes: 6:26 - 9:03 - 15:26 Diumenges: 9:03 - 15:26 -18:16 - 19:26 Consulteu els festius.

COCENTAINA-GANDIA

Laborables: 9:40 i 16:30 h

COCENTAINA-PLANES

Laborables: 15:10 i 21:05 h.

50

Revista

El Comtat

abril 2013

Vous aimerez peut-être aussi