Professora:Matilde Camps

BIOLOGIA I GELOGIA

2012

1. L'aparell circulatori hum. L'aparell circulatori s l'encarregat de distribuir l'oxigen i els aliments per tot el cos, i de recollir el dixid de carboni i els productes d'excreci procedents de les cllules. Est format per:

un lquid circulatori denominat sang, una bomba que ho impulsa denominada cor, i uns conductes denominats vasos sanguinis (artries, venes i capillars sanguinis) i vasos limftics.

2. El cor. El cor s un rgan musculs format per dues cavitats, les superiors anomenades aurcules i les inferiors anomenades ventricles, aurcules y ventricles es comuniquen a travs de vlvules. El cor est format per un mscul, el miocardi, i embolcallat per una membrana: el pericardi.

La sang circula a travs del cor impulsada pel batec cardaca, que inclou dues fases, contracci o sstole i relaxaci o distole. La sang entra per laurcula dreta a travs d ela vena cava, passa de laurcula dreta al ventricle dret a travs de la vlvula tricspide, surt del cot a travs de lartria pulmonar. Torna al cor oxigenada a travs de la vena pulmonar que arriba a laurcula esquerra. Passa al ventricle esquerre a travs de la vlvula mitral, i finalment surt del cor a lartria aorta a travs duna altre vlvula semilunar El marcaps cardac estimula el batec cardac. La freqncia cardaca sexpressa grficament a travs del electrocardiograma.

El cor funciona com una bomba aspirant-impellent. Per a aix realitza moviments de relaxaci (distoles) seguits de moviments de contracci (sstoles). El cicle cardac (batec) dura 0,8 segons i presenta 3 etapes:

Distole. Les parets de les aurcules i dels ventricles es relaxen i aspiren la sang, la qual arriba per les venes. La sang que omple les artries no retrocedeix grcies que les vlvules semilunars (tamb denominades sigmoides) estan tancades. Aquesta fase dura 0,35 segons. Sstole auricular. Les parets de les aurcules es contreuen, s'obren les vlvules auriculo-ventriculars (mitral i tricspide) i la sang passa als ventricles. Aquesta fase dura 0,15 segons. Sstole ventricular. Les parets dels ventricles es contreuen i la sang del ventricle esquerre pansa a l'artria aorta, cap a la resta del cos, i la del ventricle dret passa a l'artria pulmonar cap als pulmons. Aquesta fase dura 0,3 segons.

3. La sang. Est formada per un lquid denominat plasma sanguini i per diversos tipus d'elements cellulars: els glbuls vermells, els glbuls blancs i les plaquetes.

Plasma. El plasma est format bsicament per aigua i per determinades substncies dissoltes (sals minerals, glucosa, lpids protenes). El plasma sense protenes es denomina srum sanguini. Glbuls vermells. Els glbuls vermells o eritrcits sn cllules sense nucli i plenes d'hemoglobina, que s una protena capa de captar i alliberar oxigen. Glbuls blancs. Els glbuls blancs o leuccits poden tenir funci fagoctica(neutrfils, eosinfils, i moncits), generadora d'anticossos (limfcits) o productora de vasodilatadors (basfils). Plaquetes. Les plaquetes sn fragments de citoplasma que contenen una substncia que inicia la coagulaci de la sang.

4. Els vasos sanguinis. Se diferencien tres tipus denominats artries, venes i capillars sanguinis. Artries. Sn els vasos que duen sang des del cor a altres parts del cos. Sn elstiques grcies a tenir una gruixuda capa muscular intermdia. Totes elles, menys l'artria pulmonar, duen sang rica en oxigen. Venes. Sn els vasos que duen sang cap al cor . Sn molt poc elstiques, pel que precisen tenir unes vlvules internes per a evitar el retorn de la sang. Totes elles, menys la vena pulmonar, condueixen sang pobra en oxigen.

Capillars sanguinis. Sn uns vasos extremadament prims que uneixen el final de les artries amb el principi de les venes. Les seves parets sn tan primes que permeten l'intercanvi de gasos en els pulmons, l'entrada de nutrients en l'intest i la sortida dels productes de excreci en els ronyons.

4. L'aparell circulatori. El conjunt de tots els vasos sanguinis constitueixen un aparell circulatori doble i completa. Es diu doble perqu compren dos circuits, que sn 5

el pulmonar i el general. Es diu complet perqu en el cor no hi ha barreja de sang oxigenada i no oxigenada, concretament la sang oxigenada passa per la part esquerra del cor i la no oxigenada passa per la part dreta.

7. El sistema limftic. Est constitut pels vasos limftics i pels ganglis limftics. El lquid que cont es denomina limfa. Els vasos limftics sn cecs, s a dir no tenen sortida. Per les seves parets absorbeixen part del lquid intersticial i ho condueixen als vasos sanguinis. El sistema limftic realitza tres funcions:

Retornar a la sang una gran part del plasma que, a causa de la pressi, ha sortit dels capillars sanguinis. Transportar els greixos absorbits en l'intest evitant aix que arribin massa concentrades al cor. Produir anticossos. En els ganglis limftics es generen limfcits, els quals produeixen anticossos. Els principals ganglis limftics es troben el coll, aixelles i engonals. La seva inflamaci s smptoma de patir una infecci.

8. Les malalties de l'aparell circulatori hum. Les principals sn: Aterosclerosi. s el dipsit de plaques de colesterol a l'interior de les artries. Arteriosclerosi. Enduriment de les parets de les artries a causa de l'edat.

Trombosi. Obstrucci d'un vas generalment a causa de un cogul de sang que s'ha format al trencar-se les plaquetes a causa de fregar amb els dipsits de colesterol que hi ha a l'interior de les artries. 5

Angina de pit. Dolor en el pit motivat per una forta contracci del cor al no rebre suficient oxigen generalment a causa de l'obstrucci de l'artria coronria. Infart de miocardi. Malaltia que presenta els mateixos smptomes i causes que l'angina de pit per que al durar hores, provoca la destrucci d'una part del cor i, si afecta a tot ell, la mort de l'individu. Buf cardac. Insuficincia cardaca deguda a un buidatge inadequat del cor. Taquicrdia. Freqncia cardaca superior a 100 batecs per minut. Hipertensi. s un augment crnic de la pressi arterial. Leucmia o cncer de sang. s una proliferaci anormal dels glbuls blancs.