Histria del cine II 2 Crtica de Cine Alba Montoya Rubio Krzysztof Kieslowski Tres colores: Azul, Blanco, Rojo

Amb els tres colors que componen la bandera francesa Kieslowski don nom a la seva obra. Aquesta triologia simbolitza el lema revolucionari francs: llibertat, igualtat i fraternitat. Sn aquests el temes entorn dels quals gira cadascuna de les pellcules. No s pas casualitat que Kieslowski decids anomenar les seves pellcules amb un smbol en comptes de fer-ho amb una paraula. De fet, quan visionem la triologia per primer cop s difcil dir per qu Rojo s fraternitat i no llibertat. Per s que per a entendre Kieslowski cal anar ms enll del que es veu a simple vista. Cal indagar, conixer el seu llenguatge i saber com es comuniquen els seus personatges. No sn les paraules, sin les mirades, els silencis o objectes els que realment ens parlen en les seves pellcules. Per vegem abans la seva trajectria com a director, cosa que ens pot resoldre moltes de les qestions que sens plantegen en la triologia. Kieslowski, dorigen polons, sinici en el mn cinematogrfic a travs del documental, mogut per un inters especial per captar la realitat. No obstant aix, degut a la seva vocaci per contrastar lhome amb all que lenvoltava, pass del documentalisme a la ficci. La seva primera obra purament ficcionada fou el Decleg, una srie realitzada per a televisi en qu cada captol tenia com a tema un dels deu manaments. Podem observar aqu la seva inclinaci per fer sries que, amb el pretext duns codis morals reconeguts, tenen com a objectiu mostrar linterior de lsser hum. Durant el rodatge del Decleg treball amb aquells que ms endavant formarien part de lequip de tres colors, a saber: Krzysztof Piesiewicz com a guionista i Zbigniew Preisner com a compositor. s tal el grau dimplicaci daquests collaboradors que gaireb podrem dir que la trilogia s una obra coral. Un exemple molt illustratiu s lestructuraci de Azul en forma de bolero, en la que les successives repeticions duna pea musical creen una pauta en la narraci. De fet, la banda sonora daquesta pellcula va ser composta abans que fos rodada, a ligual que en Rojo, la qual tamb t una disposici en forma de bolero, tot i que la msica no t la mateixa importncia que a Azul. A diferncia de les altres dues, a Blanco la composici de la banda sonora fou durant la postproducci. Per no s noms aix en lnic que dista Blanco de les altres dues pellcules. Per comenar s, de les tres, la ms realista, pessimista i on el predomini del color blanc passa gaireb desapercebuda. Daquesta manera Kieslowski esbossa el materialisme en la societat occidental i caricaturitza el capitalisme imperant a Polnia; per, per damunt de tot, tracta la dificultat daconseguir la igualtat mentre la dignitat i les circumstncies de lsser hum queden relegades a un segon pla en les relacions interpersonals. A Azul veiem la impossible llibertat absoluta de lindividu, subjecte a les limitacions de la condici humana. Finalment, a Rojo es reflexiona sobre la fraternitat al mn contemporani, on tantes soledats profundes contradiuen de manera paradigmtica lefecte de les nombroses tecnologies comunicatives. En definitiva, en aquesta trilogia Kieslowski reivindica lsser hum com a principal fonament de la societat, i no la poltica. s per aix que apella a la riquesa i les limitacions de la

condici humana, al mateix temps que rebutja la submissi de lindividu a qualsevol sistema de valors. Per a dotar duna major unitat les seves pellcules, Kieslowski empr la interrelaci dimatges, com b podem veure a travs dels diversos parallelismes que es produeixen en el transcurs de les pellcules. A Blanco tenim laparici fuga de Julie, i a linesperat final de Rojo es rescaten els protagonistes de les tres entregues, i es dota dun valor unificador aquesta ltima escena. Tamb al llarg de les tres pellcules succeeixen accions molt similars, com la imatge de la vella intentant dipositar una botella al contenidor, i noms a Rojo la protagonista interv per ajudar-la (la qual cosa podem atribuir-la a la prpia resoluci dels conflictes, a diferncia dels altres dos protagonistes, que encara estan en procs). En el llenguatge de Kieslowski podem trobar nombrosos mecanismes que denoten la seva marca didentitat. La importncia de la fotografia i la illuminaci ns un exemple, donada la importncia dels colors en aquestes pellcules. La proliferaci dobjectes i decorats del mateix color que dna nom a cada pellcula no noms atorga una identitat visual i diferenciada a cada film, sin que ajuda a allunyar el que s visible dall que s presumptament real. Observem que, amb aix, la intenci del cineasta s la de recordar a lespectador que aix s ficci, un detall molt important donat el seu passat documentalista. Un altre fet molt caracterstic en les pellcules de Kieslowsi s ls de la metfora: el doble significat de les imatges, aix com de la importncia que cobren determinats objectes. Veiem aix el valor que cobra una foto a Azul, una maleta a Blanco o un telfon a Rojo. Altres elements a destacar sn la concepci de latzar per part de Kieslowski, ja que en les seves pellcules passa a convertir-se en una mena de dest que condueix la vida dels seus protagonistes. Finalment, cal fer-se la pregunta de si aquest director, com tants altres sidentifica amb algun dels seus protagonistes. Aquell que t ms possibilitats de ser el seu alter-ego no s altre que el jutge retirat de Rojo, que escolta les converses dels seus vens (perfil voyeurista) i que pronostica el seu futur immediat. No obstant, a causa de lambigitat daquest personatge, tamb podria dir-se que s com una mena de divinitat, que tot ho veu i ho sap. Tot i que la intervenci duna reencarnaci que no comet els seus mateixos errors posa en tela de judici aquesta ltima hiptesi. El que s est clar s que amb un personatge com aquest veiem un cop ms que les imatges de Kieslowski van ms enll del que es veu a simple vista. En resum, amb aquesta ltima obra Kieslowski ens va voler mostrar els seus valors humanistes, que van ms enll de les ideologies o creences. A pesar de ser un dels autors europeus amb ms xit per part del gran pblic, en el seu moment determinats sectors de la crtica no donaren una opini favorable de la seva obra. Les raons daquestes crtiques foren variades, ja per la seva ptica catlica, per ser un polons que parlava dels valors revolucionaris francesos o altres raons que ara no vnen al cas. La qesti s que tant per la seva manera de filmar com per all que transmet mereix ser reconegut com a un gran cineasta.