altres fonts de

DE laudiovisual

finanament

MEDIA ANTENA CATALUNYA

OFICINA DINFORMACI DEL PROGRAMA MEDIA A CATALUNYA

ndex
1. INTRODUCCI. .........................................................................................................................................................................4 1.1. Creativitat, talent i euros, per Jordi Sellas 1.2. Salutaci de MEDIA Antena Catalunya, per Helena Moreno 2. LLIBRES VERDS DE LA COMISSI EUROPEA SOBRE LAUDIOVISUAL....................................................................8

3. ENTITATS DEQUITY INVESTMENT.................................................................................................................................... 11 3.1. BANC, Business Angels Network de Catalunya

3.1.1. Entrevista amb lex Espona, coordinador de BANC 3.2.1. Exemple de frum: Creativity Market

3.2. KEIRETSU FRUM International Network of Business Angels 3.3. 3.4. 3.5. ENISA, Empresa Nacional de Innovacin ASCRI, Asociacin Espaola de Entidades de Capital Riesgo 3.4.1. Grupo Secuoya SOFICAS, Societats franceses de finanament de la indstria cinematogrfica i audiovisual

4. ENTITATS CREDITCIES I FACILITADORES DEL CRDIT..............................................................................................27 4.1. Triodos Bank 4.1.1. Entrevista amb Mikel Garca-Prieto, director de Banca dEmpreses i Institucions
4.1.2. Estudi de cas: LAltra Frontera, de Cine de Garage

4.2. MEDIA Production Guarantee Fund 4.2.1. El MEDIA Production Guarantee Fund gestionat per Audiovisual SGR
4.2.2. El MEDIA Production Guarantee Fund gestionat per lIFCIC

4.3. IFCIC 4.4. AUDIOVISUAL SGR 4.4.1. Entrevista amb Susana Serrano, cap dAudiovisual SGR
4.4.2. Estudi de cas: Fungi, dStor Fisk

4.5. NATIXIS COFICIN 4.6. EUROPEAN INVESTMENT FUND 4.7. ACC1 4.7.1. Exemple de missi empresarial dACC1: Brasil 4.8. AVALIS SGR 4.9. ICF, Institut Catal de Finances 4.10. ICO, Instituto de Crdito Oficial

4.10.1. Conveni ICO-ICAA Produccin Cinematogrfica 2013

4.11. APORTACIONS REINTEGRABLES del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya 5. FONTS PROVINENTS DE MERCATS, FESTIVALS I ALTRES INSTITUCIONS........................................................... 61 5.1. Biennale College Cinema
5.1.1. Entrevista a Sergi Moreno, productor catal participant al Biennale College Cinema

5.2. Apulia International Film Fund 5.3. Artes International Prize for the Pixel Pitch 5.4. Bertha Britdoc Connect Fund 5.5. Cinemart: Arte International Prize Award 5.6. Cinemart: Eurimages Co-Production Development Award 5.7. Cinemart: Worldview New Genres Fund Development Award 5.8. Cinemed: beca de desenvolupament de projectes 5.9. Cinereach 5.10. Copenhagen Film Fund

5.11. Enjaaz 5.12. Eurimages CPH:DOX Co-Production Development Award for Documentaries 5.13. Gucci Tribeca Documentary Fund 5.14. Hubert Bals Fund 5.15. ITVS International Initiative 5.16. Lynn and Jules Kroll Fund for Jewish Documentary Film 5.17. Movies that Matter 5.18. Sundance Documentary Fund 5.19. Sundance/Sloan Comissioning Grant & Fellowship 5.20. TFI Sloan Filmmaker Fund 5.21. TFI New Media Fund 5.22. The Fledgling Fund Film and Creative Media Grants 5.23. The Fledgling Fund Field Building Grants 5.24. The Fledgling Fund Impact Grants 5.25. Rooftop Filmmakers Fund (Llargmetratges) 5.26. Rooftop Filmmakers Fund (Curtmetratges) 5.27. Tribeca All Access 5.28. World Cinema Fund (Berlinale) 6. 6.1. 6.2. 6.3. 6.4. 6.5. 6.6.

FORMACI MEDIA EN FINANAMENT AUDIOVISUAL............................................................................................... 81 ENTER Europe: formaci per a finanadors per a la indstria audiovisual europea ACE Ateliers du Cinma Europen Programa Nipkow Atelier Ludwigsburg Paris EAVE+ Digital Strategies Erich Pommer Institut
 .6.1. E 6  ntrevista amb Amanda de Luis i Xavier Granada, productors catalans assistents al seminari Digital Strategies 6.6.2. Opini de Carles Brugueras, productor catal assistent al curs dEPI Rights Clearance

6.7. MEGA, European Master in Audiovisual Management 6.8. Inside Pictures 6.9. Cartoon Finance 6.10. ESoDoc European Social Documentary 6.11. Eurodoc Production 6.12. IDFA Academy 7. ALTRES GUIES DE FINANAMENT................................................................................................................................... 99 7.1. Guia OLFFI: Online Film Financing 7.2.  Estudi Euromed Audiovisual sobre recursos de finanament per a la producci cinematogrfica i audiovisual 8. 9. GLOSSARI............................................................................................................................................................................. 102 CRDITS................................................................................................................................................................................ 103

INTRODUCCI

CREATIVITAT, TALENT I EUROS

Vivim un moment de canvis radicals i doportunitats extraordinries en la majoria dels sectors culturals. El canvi de model del sector audiovisual, iniciat en lmbit de la distribuci de continguts, sha expandit al llarg de tota la seva cadena de valor. La creaci, la producci, la distribuci i el consum audiovisuals estan canviant de forma constant a la recerca dun nou sistema de gesti i duns nous models de negoci que encara no han arribat a crear estndards estables. La revoluci digital ha provocat que les produccions audiovisuals multipliquin les seves pantalles dexhibici. Cada nova pantalla defineix un nou tipus de pblic i un nou repte. Les grans pantalles dels recintes dexhibici dltima generaci competeixen amb les pantalles dalta definici dels nous models de telfon intelligent; i cadascun daquests suports requereix dun model creatiu i productiu adaptat a les seves necessitats. La connexi global a temps real fa que les finestres destrena de qualsevol producci tendeixin a unir-se cada vegada ms, fins a arribar a casos en qu lestrena en sales de cinema es realitza tamb, de forma simultnia, a travs de les plataformes digitals de pagament. Les lgiques de producci i distribuci tradicionals cada vegada tenen menys sentit en un entorn de connectivitat permanent. Per la manca de fonts de finanament estables deslligades dels sistemes tradicionals dexplotaci endarrereix la implantaci dun nou model slid i econmicament rendible per al sector audiovisual. Diversos exemples de casos dxit ens demostren cap on ens estem encaminant: estrenes dels nous gegants dels continguts digitals o produccions de petit format finanades a travs de micromecenatge. La tendncia sn estructures de producci cada vegada ms lleugeres, centrades en el talent creatiu dels seus equips, combinades amb canals de distribuci digitals multiplataforma i amb mltiples fonts de finanament. En aquest nou entorn, les grans oportunitats creatives sn tan evidents com les oportunitats de multiplicar els recursos econmics a lhora de planificar un projecte audiovisual. Aquesta guia explica de forma breu, directa i prctica, algunes de les possibilitats existents a lhora de crear un pla de finanament. Els exemples escollits permeten accedir de forma clara a experincies professionals que poden inspirar i orientar projectes creatius de diverses dimensions. Aquesta edici, juntament amb lactivitat diria de tot el seu equip de professionals, reafirma el comproms del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en el deure dinformar, facilitar i acompanyar els creadors del nostre pas i els seus projectes.

Jordi Sellas Director General de Creaci i Empreses Culturals Departament de Cultura Generalitat de Catalunya

SALUTACI DE MEDIA ANTENA CATALUNYA

El model clssic de finanament del negoci audiovisual no funciona de la manera que acostumava a fer-ho. En temps de crisi econmica, el sector audiovisual, molt influenciat per canvis en el consum de les audincies i pels avanos tecnolgics, ha de trobar un nou model de finanament, o potser varis, adaptats a cada projecte. La situaci afecta a tots el agents involucrats a la cadena de valor. En un context com aquest s vital tenir cura de la formaci dels professionals, compartir els coneixements i estar oberts a altres casos dxit de finanaments dels negocis creatius. A MEDIA Antena Catalunya organitzem sessions de formaci i oferim, entre altres serveis i funcions, sessions dassessorament. Som perfectament conscients de qu hi ha diferents nivells de coneixements entre els professionals catalans sobre laccs a fonts de finanament. De la mateixa manera, no totes aquestes fonts sn adequades per a tots els projectes. Aquesta guia neix amb la voluntat de ser molt aclaridora en aquest aspecte i que, duna ullada, es pugui saber si t sentit trucar a determinades portes amb el projecte en el qu sest treballant o no. Per aix, no noms hem recollit informaci sobre aquestes entitats, tamb facilitem entrevistes on preguntem als seus responsables qu cerquen en els projectes en els qu decideixen entrar i hem parlat amb professionals catalans que han finanat aix projectes per tal que comparteixin lexperincia. La introducci de la guia analitza el context europeu del finanament a laudiovisual basat en el marc de referncia que facilita el Llibre Verd de la Comissi Europea sobre la convergncia audiovisual, la creaci dun mercat per a les obres europees i els nous hbits del consumidor. No s la primera vegada que sentim que un dels sectors claus per sortir de la crisi econmica actual s el cultural perqu s, per excellncia, un dels sectors que aporten valor afegit. A partir daqu, el primer bloc es centra en les entitats dequity investment per passar a continuaci a les entitats creditcies i facilitadores del crdit i acabar amb un tercer bloc que inclou fonts de finanament de laudiovisual provinents de mercats i festivals. Cal destacar que el programa MEDIA, en les seves lnies de suport a la formaci (inicial i continuada), fa especial mfasi en la formaci dels professionals europeus del sector audiovisual en laccs al finanament. s per aix que un apartat final fa referncia als cursos de formaci MEDIA destinats a millorar les competncies dels professionals de laudiovisual en lrea de finanament de projectes i a generar sinrgies collaboratives fomentant el networking.

Helena Moreno Directora MEDIA Antena Catalunya

Finalment, la guia inclou referncies a daltres guies destacades sobre finanament audiovisual, com ara la guia Olffi sobre finanaments pblics arreu del mn, i lestudi dEuromed Audiovisual sobre eines de finanament de laudiovisual. Lobjectiu final de totes les accions de MEDIA Antena Catalunya s ajudar a millorar la competitivitat de les sollicituds de finanament a MEDIA dels projectes catalans. Aquesta guia pot ajudar els professionals catalans de laudiovisual a tenir ms opcions per presentar projectes amb un pla de finanament ms slid en les seves candidatures als ajuts MEDIA de desenvolupament de projectes, difusi per televisi, projectes pilot, Mundus i formaci, entre daltres. Tamb pot donar una visi sobre estratgies i planificaci dassistncia a esdeveniments internacionals que tinguin impacte en el projecte (no noms a nivell de finanament, tamb de networking i formaci). Aix doncs, no es pretn que sigui una guia exhaustiva per s una guia til per al sector audiovisual catal en diferents punts dels dossiers de les candidatures a lnies de finanament MEDIA (mrqueting, distribuci internacional, tractament daudincies, pressupost en viatges i, evidentment, finanament dels projectes). No puc acabar sense fer una menci especial a EUROPA CREATIVA. En el moment de tancament de maquetaci daquesta guia encara no hi ha informaci detallada sobre el pressupost total pel marc 2014/2020 i sobre com seran les lnies de finanament que soferiran dins el programa MEDIA. s per aquest motiu que aquesta informaci no surt en aquesta guia per, evidentment, ser, en un futur molt prxim, prioritat de difusi per part de tot lequip de MEDIA Antena Catalunya.

2. LLIBRES VERDS DE LA COMISSI EUROPEA SOBRE LAUDIOVISUAL

La Comissi Europea ha publicat en els darrers anys dos Llibres Verds sobre laudiovisual que tracten aspectes relacionats amb el finanament daquesta indstria: La preparaci per a un mn audiovisual convergent. Creixement, creaci i valors (abril 2013) i Llibre Verd sobre la distribuci online dobres audiovisuals a la Uni Europea: oportunitats i reptes cap a un mercat digital nic (juliol 2011). Ambds ens poden aportar dades per guiar-nos en el context del finanament de laudiovisual, aix com de les tendncies a Europa en els propers anys. a) Llibre Verd sobre la distribuci online dobres audiovisuals a la Uni Europea: oportunitats i reptes cap a un mercat digital nic Aquest Llibre Verd es va publicar en el context de lestratgia Europa 2020, pel creixement intelligent, sostenible i inclusiu dEuropa. El document feia referncia al mercat online europeu, encara fragmentat per mltiples barreres i la dificultat daconseguir un mercat nic en aquest mbit. Lobjectiu era contribuir al desenvolupament dun mercat digital nic a partir de generar un debat especfic sobre les oportunitats i reptes de la distribuci dobres audiovisuals pel creixement intelligent. Es pot consultar aqu: http://bit.ly/TRnt17 Destaquem, a nivell de finanament, algunes dades que aportava aquest Llibre Verd:  Les indstries culturals a Europa, incloent-hi el sector audiovisual, realitzen una contribuci molt significativa a leconomia de la UE, creant aproximadament el 3% del PIB de la Uni Europea i amb una correspondncia al valor de mercat anual de 500 mil milions deuros i ocupant a uns 6 milions de treballadors.  El mercat europeu de televisi s el segon mercat regional ms gran del mn desprs dels Estats Units. Va crixer un 12% entre el 2006 i el 2010, i ms de la meitat daquest creixement va tenir lloc entre el 2009 i el 2010, fins a aconseguir un volum de negocis anual de 84,4 mil milions deuros el 2010.  La Uni Europea sha convertit en un dels grans productors de films del mn: el 2009 es van produir 1.168 llargmetratges a la UE (comparat amb els 677 produts als Estats Units). Els films europeus representen aproximadament un 25% de les entrades de cinema a la UE, mentre que els Estats Units ostenten el 68% de la quota de mercat. b) La preparaci per a un mn audiovisual convergent. Creixement, creaci i valors La Comissi Europea va adoptar el 24 dabril de 2013 aquest Llibre Verd amb lobjectiu dobrir una discussi mplia i pblica sobre les implicacions de la transformaci que est vivint laudiovisual, caracteritzat per un augment en la convergncia dels serveis audiovisuals i en la forma que aquests serveis es consumeixen i entreguen. El Llibre Verd es pot consultar a http://bit.ly/1154yGB

A continuaci, ens referim a lapartat del Llibre Verd dedicat als models de finanament de continguts. La progressiva convergncia, que canvia el comportament de consum i fa emergir nous models de negoci, impacta en el finanament de la producci audiovisual. Els formats de programes i sries televisives es comercialitzen cada cop ms arreu dEuropa a vegades ajustats als gustos locals i exportats a daltres parts del mn. Sembla haver-hi un potencial per a una major cooperaci en produccions on les barreres idiomtiques sn menors, com per exemple, en els programes infantils o els documentals. Addicionalment als programes televisius desenvolupats per productors professionals, el contingut generat per usuaris pot arribar a audincies molt significatives, possiblement integrats en la graella lineal de les televisions. A ms, els operadors de contingut Over The Top (OTT) podrien oferir les seves prpies sries i programes televisius en directe i adquirir drets per a contingut premium. Els Estats Membres han desenvolupat diferents vies per a la promoci dobres europees, incloent-hi diverses vies de facilitaci de la producci, el finanament i la distribuci per a una audincia ms mplia. La Directiva de Serveis Audiovisuals estableix uns percentatges obligatoris demissi dobres europees i independents per part de les televisions europees. Pels serveis audiovisuals no lineals, lobligaci de promocionar les obres audiovisuals es formula de forma ms flexible amb la possibilitat de requerir contribucions financeres de televisions i de serveis sota demanda per tal de donar suport a la producci dobres europees. Tanmateix, mentre que els Estats Membres estan satisfent mpliament els requeriments legals actuals, estan concentrant els seus esforos en produccions locals. Les obres audiovisuals europees no domstiques no arriben al 8,1% de les hores demissi a la UE. La tendncia en les plataformes de vdeo sota demanda dinvertir en contingut original mostra que aquests nous agents sn potencials nous inversors en contingut audiovisual. Amb la dinmica daugment de serveis de VOD i lactual contribuci de les televisions a la producci dobres europees, hi ha debats en alguns Estats Membres sobre la contribuci al finanament de contingut per part daquestes noves plataformes que operen a Internet i que estan directament implicades en la seva explotaci. Aix podria plantejar qestions especfiques relatives a les contribucions dels agents no europeus. PREGUNTES PER A LES CONSULTES PBLIQUES:  Els actuals requeriments de la Directiva de Serveis Audiovisuals proporcionen la millor manera de promocionar la creaci, distribuci, disponibilitat i atractiu de mercat per a les obres europees?  Com la convergncia i el canvi dhbits del consumidor influiran en el sistema actual de finanament? Com contribueixen els diferents agents de la nova cadena de valor en el finanament? Es convida a totes les parts interessades a comentar les idees plantejades en aquest Llibre Verd, incloent-hi la resposta directa a les preguntes especfiques que es plantegen, a la segent adrea: CNECT-CONVERGENCE-AV@ ec.europa.eu abans del 31 dagost del 2013. Les contribucions rebudes es publicaran en el lloc web de DG CONNECT a no ser que especifiqueu el contrari.

 Per a ms informaci, si us plau, referiu-vos al document complet i en la seva versi en angls disponible a http://bit.ly/1154yGB. Ms informaci sobre Llibres Verds de la Comissi Europea: http://ec.europa.eu/green-papers/index_es.htm

ENTITATS DEQUITY INVESTMENT

12
ENTITATS DEQUITY INVESTMENT

3.1 BUSINESS ANGELS NETWORK DE CATALUNYA (BANC)

fitxa
QU S Business Angels Network Catalunya s una instituci privada que posa en contacte inversors privats (business angels) i emprenedors que cerquen finanament per al desenvolupament dels seus projectes empresarials. Est formada per 20 inversors dun perfil industrial de zones com el Valls, Maresme o Manresa que tenen lquid per invertir en projectes, especialment relacionats amb les TIC. SERVEI Assessorament en lelaboraci del pla dempresa, presentaci del projecte a inversors privats disposats a invertir-hi capital, i que alhora aporten gran experincia i suport en la gesti de nous projectes empresarials; assessorament en el procs dinversi, organitzaci de sessions formatives i frums dinversi, i tramitaci dajuts pblics (ENISA, ICF, ACC1 i daltres). CONTRAPARTIDA ESBAN, la Xarxa Espanyola de Business Angels, cobra un 4% sobre la quantitat aportada per linversor de la xarxa de business angels en el projecte empresarial. XIFRES I RANGS DINVERSI Durant el 2012 han invertit en 8 projectes per valor total d1 mili deuros. Els rangs dinversi fluctuen entre els 50.000 - 100.000 i els 450.000. SECTORS TARGET Habitualment, treballen amb industrials de les zones del Valls, Bages, Manresa, Maresme, Girona... Tot i que cada cop hi ha ms projectes culturals, especialment en les rees de: nous mitjans, noves formes de distribuci musical i editorial, disseny grfic, arts visuals, videojocs (tendncia a lala)... La majoria tenen en com les TIC. Les TIC, els medic devices i les indstries creatives i culturals sn els sectors que ms inters estan atraent darrerament. FILTRES Oferir escalabilitat i expectatives de futur. CONTRAPRESTACIONS ECONMIQUES Cap al business angels, la venta duna part del projecte (participaci en lempresa). ESBAN, Xarxa Espanyola de Business Angels, cobra un 4% sobre la quantitat aportada per linversor de la xarxa de business angels en el projecte empresarial. PROJECTES REBUTS I RATIS Durant el 2012 es va invertir 1 mili deuros en 8 projectes, dentre 100.000 i 150.000 cadascun.

DADES PRCTIQUES Oficines de contacte: Oficina Barcelona: c/ Veneuela, 103. 1r pis 08019 Barcelona 902 930 518 info@bancat.com Oficina Terrassa: c/ Sant Pau, 6 08221 Terrassa 93 736 11 00 info@bancat.com Enlla web: http://www.bancat.com/ Idiomes de contacte: Catal, Castell.

entrevista

lex Espona, coordinador de BANC

3.1.1
Don va sorgir i qu s BANC? Nosaltres som com una agncia matrimonial. El paper que fem nosaltres aqu enmig s ajuntar emprenedors que busquen finanament amb possibles inversors. I aquest s el paper de BANC. BANC va ser fundada el 2002, fa aproximadament 10 anys, per la Fundaci CPAC (Fundaci Privada per a la Promoci de lAutoocupaci de Catalunya), per lInstitut Catal de Finances, i per la patronal CECOT. La Fundaci CPAC va proporcionar un canal dentrada de projectes demprenedors que buscaven finanament (veuen a lany al voltant de 2.000 projectes daquesta mena, dels quals, una petita part t necessitats de finanament que poden cobrir els inversors de BANC, dentre 50.000 i 450.000). La CECOT aglutina empresaris, i el nostre perfil dinversor crtic s empresari: gent que t empresa i que vol continuar fent empresa, i que busca projectes on invertir. El fet de sorgir daqu, determina molt el tipus de perfil que tenem originalment, que era un inversor de cara molt industrial. I lICF va aportar un paraiges ms institucional, la marca de formalitat, seguretat, disciplina i rigor empresarial; i aquesta va ser una mica la gnesi. Quin tipus de projectes o empreses audiovisuals sn especialment interessants pels vostres inversors? Hem detectat que recentment hi ha sectors que criden ms que uns altres. Per exemple, el sector TIC s un sector molt habitual perqu s un sector molt transversal en totes les indstries en general, s a dir s una mena de calaix de sastre; hi ha poca cosa que no tingui TIC! El sector medical devices, els serveis mdics tamb. El sector sociosanitari aqu s un sector de futur, hi ha una classe mitjana que cada cop senvelleix ms, i cada cop hi ha una massa potencial de clients ms gran, fet que desperta inters. Finalment, hi ha el sector de les indstries culturals i creatives, que potser no s un sector que requereix volums dinversi comparativament tant alts com en altres casos, i on estem veient un inters creixent en lestudi de projectes, tant pel que s la demanda de projectes entesa com un sector ampli de les indstries culturals i creatives (no tant en un sentit estricte de projecte audiovisual, ja que moltes vegades t parmetres molt particulars pel que fa a la recerca de finanament), com per part dinversors que ja han invertit en sectors que no coneixien gaire i que els s ms fcil entendre aquest sector que daltres. El de les indstries creatives i culturals s un sector que, en general, sempre ha generat inters, i s fcil dentendre. I tots dos sn parmetres importants a lhora dafrontar una negociaci. La situaci econmica en general, tant perqu cada vegada hi ha menys projectes industrials, com perqu els costos dels projectes industrials sn cada vegada ms elevats, com perqu la situaci de la indstria cultural i creativa no s fcil i per tant, cada vegada necessita ms accs al finanament, ens porta

14

a tenir ms propostes demprenedors dindstries culturals i creatives, i dins daquest mbit, de producci audiovisual. Heu treballat amb algun cas concret dempreses de laudiovisual? Hem treballat amb productores de dibuixos animats, recordo en el seu moment amb el Floquet de Neu, amb els Bara Toons... Fa dos anys vam tenir el cas dun market place per la indstria audiovisual que es diu Visualnet, amb qui finalment no vam tancar ronda, per qui just desprs del procs aquest de recerca dinversi local van tancar ronda amb inversors daqu i de fora i es van installar a Los Angeles. Doncs s un emprenedor de Barcelona! s un cas que vam treballar fa un parell danys, i s un cas tpic com els que podem tenir ara. Cada vegada ms. Tamb diria que dins de lmbit de les indstries culturals i creatives les productores audiovisuals no s el camp ms fcil dinvertir per part de linversor privat. Per una banda, linversor privat busca invertir en un projecte empresarial: estem parlant de projectes dmbit creatiu, per que quan es vagi a buscar laixecament de fons hi hagi un component empresarial de plantejament. I no sempre es presenta daquesta manera. Fins ara les indstries culturals i creatives, i el de la producci audiovisual, era un mbit que tenia certa tendncia a orientar-se a la subvenci, i que, per tant, no feia un esfor en plantejar-se propostes des dun punt de vista de negoci. I linversor necessita aix per invertir-hi. Necessita tenir clar de quins recursos disposa, tant materials com humans, quins costos t aix, i quin retorn tindr la seva inversi, amb quin termini... Plantejar aix en forma de model de negoci s bsic per aixecar finanament. Per altra banda, no sempre s fcil valorar els intangibles. La indstria audiovisual t un aspecte molt crtic que s el tema de la propietat intellectual i de com valorar-ho. Hi ha certs intangibles que tenen un valor de mercat per que requereixen un coneixement molt especfic. Al final, els inversors privats no sn professionals de la inversi sin que sn persones normals, empresaris sovint, que es poden dedicar a aix o a una altra cosa, que diuen, mira, tinc 50, 60 o 100.000 per invertir i els voldria invertir en una cosa que entengui, que pugui valorar. Saber valorar aquests intangibles, i la formaci tamb per a inversors en aquest cas, sn els principals frens que tenim nosaltres a lhora de presentar els projectes o de tancar inversions per les operacions.

Saber valorar aquests intangibles, i la formaci tamb per a inversors en aquest cas, sn els principals frens que tenim nosaltres a lhora de presentar els projectes o de tancar inversions per les operacions.
Projectes audiovisuals o empreses audiovisuals: qu financia un inversor privat de BANC? Bsicament, els inversors privats no inverteixen en projectes. Inverteixen en equips i en societats. El projecte en s s relativament poc important, el que s important s qui porta endavant el projecte. Per tant, el tema referncies, saber si aquesta persona t casos dxit anteriors o no, si ha fet coses semblants anteriors o no... I a ms, hi ha la part emptica, que tamb s molt important. Al final, les inversions daquesta mena sn casaments, com deia. Cal tenir empatia amb la persona per la qual inverteixes. Els inversors probablement voldran vigilar la seva inversi (en cap moment es ficaran amb la direcci artstica, aix no, ni amb lexecuci del projecte, per s veure els resultats econmics). Com hi haur molt contacte entre linversor privat i lequip emprenedor, s molt important la part emptica.

Normalment sinverteix en societats; el vehicle pel qual es realitza la inversi s una societat limitada. s a dir, com a inversor jo tinc un projecte el qual est sota el paraiges duna SL, que s la propietria dels drets daquest projecte, i per tant invertir en el 30, el 40 o el 50% o el que sigui daquesta societat. Sha de tenir en compte aqu si la societat aquesta gestiona un projecte, en gestiona diversos... Potser si en gestiona diversos a mi ms ms interessant, perqu tamb busco molt lescalabilitat. No s el mateix invertir noms en un sol projecte que invertir-ne en 10. I, evidentment, tampoc t les mateixes necessitats de finanament. Qu hauria de tenir en compte un emprenedor de laudiovisual a lhora de presentar el projecte a BANC? Hauria de tenir en compte, doncs, que el rellevant per invertir s lequip, les persones que porten aix endavant. En aquest nivell s aix, ms que no pas la rendibilitat. El fet que el projecte duna productora, en aquest mbit ms llavor, sigui o no sigui bo, s ms dependent de la persona que el porta al capdavant. Linversor privat aix ho valora de forma molt crtica. Si qui ho porta endavant el veu capa i a ms creu que hi haur un bon grau denteniment, shi llana. Si el veu capa per veu que no shi entendran, no shi llana. Si no el veu capa tot i que sentenguin, tampoc shi llana. Per tant, sha de donar la conjunci daquests dos factors. s molt important tenir un projecte ben estructurat. La idea de la producci audiovisual s molt glamurosa i atrau. T un component de vanitat que fa que quedi b invertir en aquest tipus de projectes. Per perqu aix passi abans hi ha dhaver una component empresarial molt desenvolupada. I la majoria de les vegades s sempre aqu el primer punt on falla la presentaci de projectes davant dels inversors. No se sap qu facturaran, no se sap quins projectes portaran a terme, quin xit tindr, no se sap on estaran daqu tres anys en termes de facturaci, en termes de personal, en termes de rotaci que se li hagi pogut donar a la producci, a qui se li haur venut, a qui se li haur comprat, quin mercat tindr... Tots aquests plantejaments de negoci sn els que fan que, dentrada, alg aixequi o no aixequi inters en el projecte. Sense aix, s molt difcil. Si aix ho t clar, si el projecte ho deixa clar, t moltes possibilitats. Perqu al final el que far linversor ser confiar en aix. Quan has dinvertir en quelcom que no coneixes hi ha un procs de confiana. Tot ha danar ben embolcallat: cal tenir clar quin impacte tindr el projecte en termes econmics. s a dir, qu costar, on es podr collocar i quins ingressos generar. I si alg avui posa 100, que es puguin tornar ampliats al 10% daqu 5 anys, per exemple. Aix sha de plantejar b. Quant abans la part emprenedora tingui clar aix, abans ho podr presentar a linversor. El que no pot fer s anar a buscar a un inversor sense parlar el mateix idioma que un inversor privat. I el seu llenguatge s aquest: sobretot no ficar-se en la component creativa per s conixer quin ser el resultat. I aquesta s una part que moltes vegades la part emprenedora menysprea perqu s farragosa, perqu potser no s la part ms maca del projecte, per s clau a lhora daixecar fons. Quant temps es pot trigar a tancar una operaci amb un inversor privat de BANC? Doncs hi ha de tot, hi ha operacions que shan pogut tancar en un parell de mesos, potser de 200.000, i hi ha operacions de 50.000 que shan tancat en un any. s a dir, un projecte detecta de seguida quan genera o no genera inters. Si ha generat inters, les parts es posen posar dacord en un parell o 3 de mesos, cal tenir en compte que estem parlant dinversors privats; que no s capital risc. Els inversors privats inverteixen si volen, perqu els ve de gust, no perqu han dinvertir i treure una rendibilitat.

16
ENTITATS DEQUITY INVESTMENT

3.2 Keiretsu Forum International Network of Business Angels

fitxa
QU S Keiretsu Forum s una xarxa internacional dinversors privats que compta amb 19 seus als Estats Units, Europa i la Xina, i ms de 2.000 membres que han invertit 200 milions deuros en ms de 250 empreses. Keiretsu Forum proporciona als seus membres inversors una plataforma amb la qual relacionar-se i trobar oportunitats per invertir entre 100.000 i 1.000.000 en empreses dalt potencial de creixement de tots els sectors. Des de la seva fundaci a Espanya el 2008, a Barcelona i a Madrid, els seus membres han invertit 5.100.000 en el capital de 17 empreses innovadores presentades als Frums. SERVEI Es defineix com una associaci internacional dinversors privats, de lders empresarials i demprenedors que sorganitza com un frum de capital per finanar petites i mitjanes empreses en creixement. Els seus membres inversors assisteixen regularment a la presentaci, en frums restringits, doportunitats dinversi empresarial que han estat prviament localitzades pel personal de Keiretsu. Posteriorment, els socis inverteixen lliurement en les empreses que sn del seu inters. Keiretsu Forum facilita a les empreses que es presenten als seus frums: reunions amb inversors realment interessats, un procs organitzat i eficient, feedback, coaching i formaci. XIFRES I RANGS DINVERSI Habitualment, entre 300.000 i 2.000.000. SECTORS TARGET Els inversors membres de Keiretsu Forum sinteressen per empreses de qualsevol sector, sempre i quan les propostes incloguin una oportunitat de creixement. Per exemple la tecnologia, el software, la salut, latenci mdica /cincies de la vida, biotecnologia, promocions immobiliries, serveis de telecomunicacions, mitjans de comunicaci, automatitzaci i instrumentaci, begudes i alimentaci, productes de consum, medi ambient... Fins a la data, el 70% dels fons invertits pels membres de Keiretsu Forum han correspost a companyies de negocis de base tecnolgica, i el 30% a daltres activitats.

DADES PRCTIQUES: Enlla web: http://www.keiretsuforum.es/ Idiomes de contacte: Castell, catal, angls.

FILTRES Caldr presentar la proposta per escrit, ser seleccionat per a presentar la proposta a un Comit de Selecci i ser seleccionat per participar en un Frum. QUI POT PRESENTAR PROJECTES A LORGANITZACI Les empreses que arriben a Keiretsu Forum acostumen a trobar-se en la primera o segona ronda de finanament. En general, ja han obtingut els seus primers fons (fins a 300.000 o 1 mili deuros) entre el fundador, la famlia i els amics, la banca pblica o privada o alguns organismes pblics. TIPUS DE PROJECTES Han de ser projectes que busquin una inversi destinada a potenciar lexpansi comercial i la distribuci. FORMA DE PRESENTACI DE PROJECTES Les empreses interessades han de formalitzar una proposta seguint el formulari que es pot descarregar al seu lloc web i, un cop completat, enviar-lo per correu electrnic a presidencia@keiretsuforum.com La informaci que es facilita s analitzada pel personal de Keiretsu i, si sescau, per membres especialistes del sector. Com a resultat daquesta primera avaluaci, es seleccionaran entre 7-10 empreses per ser presentades al Comit de Selecci (Deal Screening). Aquestes empreses disposaran de 15 minuts per presentar personalment aquesta proposta al comit, que en far una nova selecci per decidir si participaran o no al Frum dInversors. DATES DE PRESENTACI DE PROJECTES No hi ha calendari, per al web hi ha disponible lagenda de frums previstos (dates, ciutats i focus datenci).

exemple

Frum Creativity Market

Primer Frum dInversi de les Indstries Creatives (20 juny 2013), organitzat per BCD Barcelona Centre de Disseny en collaboraci amb Keiretsu Forum, que es va realitzar amb lobjectiu de donar a conixer les startups ms destacades de ledici, propiciant oportunitats de negoci i accs a finanament a aquells emprenedors que destacaven per laplicaci de la innovaci i la creativitat en els seus projectes empresarials. Les sollicituds van romandre obertes fins el 30 dabril del 2013 per a totes aquelles start-ups de lmbit creatiu amb inters en la captaci dinversi pblica o privada per potenciar lexpansi de la seva empresa. Shi van poder presentar totes les start-ups o empreses nacionals o estrangeres que estiguessin ja constitudes en els segents sectors de les indstries creatives: disseny (producte, grfic, moda, interiorisme, entorn), arquitectura, publicitat, artesania, arts visuals (belles arts, fotografia), mitjans audiovisuals i interactius (cinema i vdeo, TV, podcasting, videojocs), turisme, gastronomia i esport. Les start-ups seleccionades van tenir loportunitat de presentar el seu projecte davant dinversors de Keiretsu Forum. Tamb van poder rebre formaci i assessorament especialitzat en acceleraci empresarial, van participar en sessions de mentoring i networking, i van comptar amb accions de promoci dirigides a donar a conixer les seves empreses.
En el moment del tancament de ledici daquesta guia, el Frum Creativity Market no sha celebrat i, per tant, no sha pogut incloure ms informaci sobre el mateix. Recomanem visitar el web http://www.bcd.es/es/mid.asp?method=form&node=474 per ampliar la informaci.

18
ENTITATS DEQUITY INVESTMENT

3.3 ENISA, Empresa Nacional de Innovacin

fitxa
QU S ENISA s lempresa pblica depenent del Ministeri dIndstria, Energia i Turisme, a travs de la Direcci General dIndustria i de la Petita i Mitjana Empresa, que finana projectes empresarials viables i innovadors mitjanant prstecs participatius. SERVEIS QUE POT OFERIR Finanament de risc a petites i mitjanes empreses, i a emprenedors, a travs de prstecs participatius que no requereixen cap tipus de garantia per part de lempresari, excepte el propi projecte empresarial. Lempresa ha de ser una PIME conforme a la definici de la UE i estar constituda com a societat mercantil, amb la seva activitat principal i domicili social en el territori nacional. Es finanar tot all que es consideri necessari pel desenvolupament del projecte empresarial i soferir un prstec amb venciment a llarg termini i un perode de carncia interessant. ENISA disposa de lnies per a totes les etapes de desenvolupament de lempresa, des de la fase de creaci fins a la consolidaci, passant per la fase de creixement. Un prstec participatiu dENISA s compatible amb tot tipus de finanaments, pblics i privats. ENISA no finana el 100% del projecte, sin que es requerir un nivell de Fons Propis com a mnim igual a la quantia del prstec sollicitat a ENISA. Evitar ser el lder del finanament dels projectes, tant per import com per direcci del procs de finanament. DADES PRCTIQUES: Oficina de contacte: P Castellana, 216. Planta 16 28046 Madrid Telfon: 91 570 8200 info@enisa.es Lloc web: http://www.enisa.es Idioma de contacte: Castell CONTRAPARTIDA Els tipus dinters (hi ha un fix i un variable) sn deduibles de limpost de societats. Linters variable del prstec participatiu es calcula en funci de levoluci de lempresa: si va malament, linters ser ms baix, i si va b, linters ser ms alt, fins un lmit mxim fixat prviament. Es tracta, a ms, dun deute subordinat, s a dir, que se sita en lltim lloc en lordre de prelaci de crdits. Tot i que no ho s, es podria considerar patrimoni de la societat, ja que de fet, s patrimoni comptable als efectes de reducci de capital i liquidaci de societats. No cal aportar cap tipus daval ni garanties a banda de la prpia viabilitat tcnica i econmica del projecte empresarial.

XIFRES I RANGS DINVERSI Entre 25.000 i 1.500.000 en funci de les lnies, a llarg termini (entre 4 i 9 anys) i amb un llarg perode de carncia que pot arribar fins els 7 anys. SECTORS TARGET Vlid per tots els sectors excepte limmobiliari i el financer. FILTRES El finanament dENISA ha de ser: a llarg termini, que reforci lestructura financera de lempresa i sense cap tipus de garanties excepte el propi projecte empresarial. Cal presentar un projecte empresarial viable econmicament i tcnica, associat a un equip gestor capa de dur-lo a terme. CONTRAPRESTACIONS ECONMIQUES El pagament del prstec participatiu. Saplica una comissi dobertura del 0,5% sobre limport del prstec concedit, i una comissi de cancellaci total o parcial del 2,0% sobre limport cancellat. QUI POT PRESENTAR PROJECTES A ENISA PIMES amb forma societria conforme a la definici de la UE, que no es dediquin als sectors immobiliari ni financer, i que realitzin lactivitat principal en el territori nacional. ENISA finanar lempresa a travs del projecte empresarial presentat. TIPUS DE PROJECTES Projectes que contemplin models de negoci innovadors i novedosos. FORMA DE PRESENTACI DE PROJECTES Cumplimentaci i enviament del formulari de sollicitud de finanament i el pla de negoci que hi ha al lloc web (http://www.enisa.es/es/financiacion/info/como-solicitar-financiacion), per correu electrnic, tenint en compte que no siniciar lestudi de cap expedient que es trobi incomplet. DATES DE PRESENTACI DE PROJECTES Tot lany. Es rep resposta entre 45 i 80 dies ms tard, en funci de la lnia, les caracterstiques de loperaci plantejada i la fludesa en lintercanvi dinformaci entre lempresa i lequip danlisi dENISA. PROJECTES REBUTS I RATIS De totes les sollicituds de finanament rebudes prosperen al voltant del 25%. El 2012 es van formalitzar 685 operacions per un import de 105 milions deuros. ENISA representa el 89,1% del total de prstecs participatius a Espanya i un 74,7% del volum dinversi, i acumula a la seva cartera prop de 2.800 prstecs per un import de 500 milions deuros.

20
ENTITATS DEQUITY INVESTMENT

3.4 ASCRI, Asociacin Espaola dE Entidades de Capital Riesgo

fitxa
QU S En general, per a inversions de com a mnim 100.000, i normalment, entre els 250.000 i 1 mili deuros. Al tractar-se dun volum dinversi relativament alt, el capital risc no acostuma a invertir en micro pimes, malgrat que aquest factor no s determinant. QU S EL CAPITAL RISC El finanament del capital risc consisteix en la participaci temporal duna empresa, mitjanant la qual el soci de capital risc, a ms daportar capital, aporta experincia, formant part de laccionariat i la gesti de lempresa en el dia a dia. Desprs dun perode de temps, que acostuma a rondar els 5-7 anys, lentitat de Capital Risc ven la seva participaci a una altra empresa o als propis amos de lempresa. El Capital Risc aporta valor afegit a la companyia, lajuda en el seu procs dinternacionalitzaci o expansi i en la creaci de nous productes o serveis. Tamb en processos de naixement i creaci de noves companyies, aportant el capital i el know how necessaris perqu arrenqui i sigui competitiva. SERVEI ASCRI pot ajudar a seleccionar els possibles inversors de Capital Risc que podrien estar interessats en un projecte que cerca finanament, en funci de variables com: la quantitat de capital que necessita lempresa, lactivitat que desenvolupa o la fase en la qual es troba. Una entitat de Capital Risc pot proporcionar aquesta inversi al projecte empresarial, a canvi duna participaci en el mateix. Depenent del tipus dentitat de Capital Risc, tamb es poden utilitzar altres instruments de finanament, com ara prstecs participatius i prstecs tous, que no impliquen una participaci en el capital de lempresa. CONTRAPARTIDA ASCRI s una associaci sense finalitat de lucre i no cobra per aquest servei. Lentitat de Capital Risc invertir en un projecte a canvi dun percentatge en el seu capital (es convertir en soci). XIFRES I RANGS DINVERSI En general, per a inversions de com a mnim 100.000, i normalment, entre els 250.000 i 1 mili deuros.

DADES PRCTIQUES Oficina de contacte: c/ Prncipe de Vergara, 55 4D 28006 Madrid 91 411 96 17 info@ascri.org Lloc web: www.ascri.org Idiomes de contacte: Castell, angls i francs

Cal assenyalar tamb que s ms fcil trobar finanament per a projectes en fase dexpansi o internacionalitzaci que no pas per a projectes en fase llavor (idea de projecte). El 2012, la inversi de les entitats de Capital Risc a Espanya va arribar als 2.472,4M en 543 operacions. El 72% van ser operacions de menys dun mili deuros i el 83% es va dirigir a PIMES de menys de 100 treballadors. SECTORS TARGET Tots els sectors, excepte el financer i limmobiliari (prohibits per llei). Cada entitat de capital risc t diferents perfils target per a les seves inversions. ASCRI disposa dun cercador de socis al seu lloc web, que permet localitzar entitats de capital risc que operen en una determinada zona geogrfica, en un determinat sector o per a un determinat volum: http://ascri.org/socios. php?seccion=2&subseccion=2 FILTRES Es requereix un projecte amb potencial de creixement, a ms dun bon equip gestor. Cada entitat de capital risc, a la seva vegada, tindr els seus propis criteris dinversi. CONTRAPRESTACIONS ECONMIQUES En lnies generals, lentitat de Capital Risc aportar un capital a canvi dun percentatge de participaci en lempresa. QUI POT PRESENTAR PROJECTES A LORGANITZACI? Des dun emprenedor que tingui un projecte, a una empresa que vulgui crixer, internacionalitzar-se, canviar destratgia o buscar nous socis. TIPUS DE PROJECTES ASCRI agrupa 96 entitats de capital risc de carcter molt hetereogeni. Els punts en com que totes les entitats busquen sn potencial de creixement, rentabilitat i un bon equip gestor. Cada entitat, pel seu compte, tindr un perfil dinversi i inters per un tipus de projectes determinat. El sector de les Comunicacions va ser el 4t sector amb ms volum dinversi el 2012, a causa en part de la inversi en Euskaltel. FORMA DE PRESENTACI DE PROJECTES Posant-se en contacte amb lAssociaci per telfon o correu electrnic o b directament amb les entitats de Capital Risc que es seleccionin amb el cercador del lloc web dASCRI. DATES DE PRESENTACI DE PROJECTES Tot lany. PROJECTES REBUTS I RATIS ASCRI no disposa duna estadstica al respecte, per cada entitat de Capital Risc s que disposa de lestadstica de projectes estudiats i projectes aprovats. PERCENTATGE DENCERT I DE MOROSITAT Cada entitat de Capital Risc t la seva estadstica en funci dels seus xits i fracassos. El que cal tenir en compte s que invertir en una activitat empresarial sempre comporta un risc, i que lentitat de Capital Risc intenta minimitzar-los estudiant molt al detall el Pla dEmpresa, realitzant auditories, etc. s per aix que el perode destudi del projecte per part de lentitat de Capital Risc acostuma a ser de, com a mnim, 3 a 6 mesos abans de realitzar la inversi, i a vegades, ms.

22
ENTITATS DEQUITY INVESTMENT

3.4.1

Grupo Secuoya

fitxa

QU S El Grupo Secuoya s una empresa de comunicaci present a tota la cadena de valor del negoci audiovisual. El febrer daquest any va anunciar la creaci dun fons per invertir juntament amb altres productores en el negoci de continguts per a televisi anomenat Plan Dinamo Audiovisual. Compta amb una dotaci inicial de 10 milions deuros per a finanar projectes conjunts amb empreses especialitzades en continguts audiovisuals. En els projectes, Secuoya sencarregar de la producci tcnica dels programes. SERVEI El Plan Dinamo Audiovisual s un programa de coproducci de programes dentreteniment i ficci. Aporta la solvncia necessria per poder accedir al finanament requerit per lexecuci de la producci. A ms aporta lexperincia en la gesti i producci de continguts del Grupo Secuoya, que collaborar activament amb les productores en lassessorament i el desenvolupament de continguts, sempre i quan aquestes ho sollicitin. Daltra banda, la collaboraci permetr un estalvi de despeses de producci en rees com la tcnica, la distribuci internacional, aix com lassessoria jurdica, ladministraci i el finanament. CONTRAPARTIDA Secuoya es quedar una participaci minoritria en el projecte, per sota del 40%, i el contacte amb la cadena de televisi. Aquest 40% es calcula en funci de laportaci financera efectiva (incls el cost financer de la mateixa) i qualsevol altra aportaci de Secuoya (mitjans tcnics, auxiliars, etc). La productora que signi amb el Grupo Secuoya mantindr la seva autonomia per dirigir els continguts. A nivell dabast geogrfic dels drets, la participaci minoritria del Grupo Secuoya en els projectes audiovisuals sestudia cas a cas. Prioritzen aquells projectes amb desenvolupament internacional i on Secuoya pot tenir una participaci sobre aquests drets. El que no volen fer per, s posar obstacles a una explotaci ptima del projecte. XIFRES I RANGS DINVERSI Pel 2013, t previst destinar 10 milions deuros al finanament de projectes de ficci i entreteniment, coproduint simultniament 5 formats de prime time, amb un equivalent anual de 14 produccions. No disposen dun rang dinversi fix per projecte, sin que dependr del volum i de la seva viabilitat.

DADES PRCTIQUES Oficina de contacte: Seu social Gran Va, 4 - 2, 18010 Granada Telfono: +34 958 21 68 98 Fax: +34 958 22 16 90 Seu doperacions Arroyo del Santo, 6 - 1, 28042 Madrid Telfono: +34 913 717 569 - Fax: +34 917 420 828 Correu electrnic del Plan Dinamo Audiovisual per a la presentaci de projectes: pda@gruposecuoya.es Enlla web: http://www.gruposecuoya.es/ Idioma de contacte: Castell

SECTORS TARGET El Plan Dinamo busca acords amb aquelles productores que tinguin formats de qualitat en els quals estiguin interessats les cadenes de televisi, per la principal dificultat dels quals sigui laccs al finanament. Quant a formats de qualitat es refereix a exigncia en la producci i la gesti; idees innovadores i enfocades al mercat i professionalitat. Per gneres, el projecte est enfocat a qualsevol i per a qualsevol franja. En principi el Plan Dinamo Audiovisual no considera projectes danimaci ni llargmetratges cinematogrfics, ja que els seus models de negoci sn radicalment diferents que els dun programa de televisi. Tanmateix, segueixen pensant en idees pel desenvolupament daltres gneres. CONTRAPRESTACIONS ECONMIQUES El Grupo Secuoya tindr una participaci minoritria en el projecte. QUI POT PRESENTAR PROJECTES A LORGANITZACI? Productores audiovisuals que tinguin formats de qualitat pels quals shagi interessat una televisi. FORMA DE PRESENTACI DE PROJECTES Cal omplir i enviar un formulari disponible al lloc web http://www.gruposecuoya.es/plan-dinamo.html Per demostrar que una televisi sha interessat pel projecte que es presenta al Plan Dinamo, una productora audiovisual haur dincloure qualsevol document que existeix un comproms dadquirir el projecte, sent un contracte el document ideal. En el seu defecte, una carta dinters condicionada al compliment de certs requisits, com per exemple, completar el finanament. A nivell dabast, la televisi pot ser nacional, internacional o regional; sempre i quan el seu historial de pagaments i la seva solvncia no es trobin en dubte. DATES DE PRESENTACI DE PROJECTES No hi ha calendari. PROJECTES REBUTS I RATIS s el primer any que es realitza. Actualment existeixen tres projectes preaprovats en fase de completar el seu finanament. Sn un programa dentreteniment, una tvmovie i un documental. Des de Grupo Secuoya no poden oferir ms informaci, ja que la seva poltica de confidencialitat s molt rigurosa: el productor ha de tenir la seguretat de que, en les seves mans, les seves idees estan com en una caixa forta.

24
ENTITATS DEQUITY INVESTMENT

3.5 SOFICAs, Societats de Finanament de la Indstria Cinematogrfica i Audiovisual

QU SN Creades per llei a Frana l11 de juliol del 1985, les SOFICA sn societats annimes que van veure la llum en un context marcat per un descens despectadors a sales i per palliar la disminuci de les quantitats de mnims garantits aportats pels distribudors. Aquests instruments de finanament aconsegueixen fonts privats a travs duna oferta pblica per invertir en la producci cinematogrfica i audiovisual amb lobjectiu de millorar la competitivitat nacional i el suport als productors en els seus plans de finanament. QUIN RGAN LES SUPERVISA Les SOFICA estan subjectes a laprovaci anual de la Direcci General de Finances Pbliques de Frana (DGFIP) desprs de la seva consulta amb el Centre Nacional de Cinema i de la Imatge Animada (CNC). El CNC i la DGFIP analitzen els dossiers de sollicitud dacord de SOFICA i especialment els acords per invertir a favor de la producci independent, de pellcules amb pressupostos inferiors als 8 milions deuros, a les peres primes i segons llargmetratges de nous realitzadors, aix com la fiabilitat de les xarxes i de la societat que gestionar la futura SOFICA. EN QU INVERTEIXEN Amb els fons aconseguits, les SOFICA poden realitzar adossements i inversions:  Adossement: les SOFICA poden donar suport amb les seves inversions a una o ms societats del sector (amb un lmit del 50%).  Amb el percentatge restant (mnim 50%) poden realitzar dos tipus dinversi: a) Directa, en la producci dun film per contracte amb lassociaci b)  Inversions en el desenvolupament de projectes cinematogrfics i audiovisuals, per subscripci al capital de les societats de producci Les SOFICA tenen lobligaci dinvertir el 90% dels seus fons en el sector cinematogrfic i audiovisual. El 10% restant es pot dedicar a tresoreria. Limport mxim que pot invertir una SOFICA en una mateixa pellcula no pot excedir el 50% del seu pressupost. Algunes empreses que han rebut el finanament de SOFICAs durant el darrer any han estat, per exemple, Wild Bunch o Path.

CONTRAPARTIDA Grcies a invertir en les produccions, les SOFICA es beneficien de drets a ingressos per lexplotaci de lobra (en cinemes a Frana, en vdeo a lestranger, del mercat televisiu...). Les SOFICA estan autoritzades pel CNC a aplicar una taxa de capitalitzaci de les seves inversions amb un mxim del 2,5% anual. Les modalitats de recuperaci de la inversi es fixen per contracte entre la SOFICA i el productor. La SOFICA per, en cap cas podr rebre ingressos derivats dels fons destinats a finanar el film. QUI POT PRESENTAR PROJECTES Perqu una SOFICA pugui invertir en una obra audiovisual, aquesta ha de ser majoritriament francesa. Poden finanar, fins un lmit del 20% de les seves inversions anuals, coproduccions internacionals realitzades en la llengua del pas coproductor majoritari a condici de que sigui un pas membre de la Uni Europea. Les obres han de satisfer les condicions de qualificaci dobra europea i ser aprovades pel CNC francs. Caldr informar de lacord de la SOFICA i de les condicions del mateix al CNC abans del primer dia de rodatge. COM PRESENTAR UN PROJECTE Habitualment, caldr elaborar un dossier presentant el projecte i que inclogui el pla de finanament detallat. COM CONTACTAR AMB UNA SOFICA Les SOFICAs existents a 2013, amb els fons disponibles i els contactes, es poden trobar aqu: http://www.cnc.fr/web/fr/sofica

 Les oficines MEDIA franceses van elaborar una guia sobre les SOFICA el 2011, que es pot consultar aqu: http://www.mediadesk.de/Download/Guide_SOFICA_Finanzierung.pdf

ENTITATS CREDITCIES I FACILITADORES DEL CRDIT

28
ENTITATS CREDITCIES I FACILITADORES DEL CRDIT

4.1 Triodos Bank

QU S Triodos Bank s un banc per empreses, organitzacions i projectes que promouen un canvi positiu en la societat. s un banc europeu independent fundat el 1980 que desenvolupa un model de negoci bancari basat en la transparncia i que combina la rentabilitat financera amb la rentabilitat social i del medi ambient. Amb els estalvis dels seus clients, Triodos Bank finana empreses, organitzacions i projectes que beneficien a les persones i al medi ambient, a ms de ser viables econmicament. SERVEI Ofereix productes de finanament:  prstecs hipotecaris: prstecs per empreses i organitzacions, destinats a ladquisici dun local, oficina o seu per desenvolupar la seva activitat;  prstecs amb garantia personal: orientats a empreses, organitzacions, empresaris autnoms o particulars que desitgen posar en marxa un negoci o impulsar la seva activitat  avals: destinats a organitzacions i empresaris que, per la seva activitat, necessiten un aval davant lAdministraci pblica o altres entitats  lnies de crdit: per circulant i/o liquiditat, que permeten a lempresa o organitzaci avanar cobraments pendents, afrontar el desenvolupament de les seves activitats o emprendre nous projectes  lnies davanament de subvencions i contractes: destinades a organitzacions del sector audiovisual que tenen concedides subvencions pbliques o contractes amb televisions i distribudores i necessiten un avanament de les mateixes pel desenvolupament de la seva activitat. En el finanament a projectes del sector audiovisual, destaca el conveni de collaboraci que mant amb Audiovisual SGR per oferir solucions financeres a pimes del sector audiovisual, incloent-hi la producci de pellcules, cinema danimaci o continguts de televisi, entre daltres. Els serveis que sofereixen sn en forma de crdits i prstecs per a operacions davanament de contractes de televisi, per a subvencions i per a operacions dadquisici dimmobilitzat. CONTRAPARTIDA Segons el producte financer escollit, les condicions varien. Cada projecte sanalitza i savalua de forma individual per poder adaptar el finanament a les seves necessitats concretes. XIFRES I RANGS DINVERSI No existeix un mnim ni mxim de finanament, depn de les necessitats prpies de cada projecte. SECTORS TARGET Sectors social, cultural i medi ambient. Dins del sector cultural, organitzacions vinculades a les activitats artstiques, les indstries culturals, leducaci i el desenvolupament personal. Tamb shi inclouen iniciatives de turisme sostenible, cultural i doci.

fitxa

DADES PRCTIQUES Oficines de contacte: Serveis centrals: c/ Jos Echegaray, 5. Parque empresarial Las Rozas. 28232, Las Rozas, Madrid. A Catalunya: Avda. Diagonal, 418 Casa de Les Punxes 08037 Barcelona Pa. Catalunya, 16 17004 Girona. Directori doficines: www.triodos-bank-oficinas.com Contacte per sollicitar finanament: financiacion@triodos.es Enlla web www.triodos.es Idiomes de contacte: Castell, catal, euskera, galleg i angls.

FILTRES Primer es valora laspecte qualitatiu del projecte i lempresa a objecte de finanament, per comprovar que compleixen amb els criteris de finanament del banc (pblics al web). Desprs, el projecte ha de ser viable econmicament, i lempresa ha destar al dia de les seves obligacions. En el cas concret de projectes audiovisuals, se sollicita:  Gui (si es tracta duna pellcula)  Dossier / memria  Pressupost  Pla de finanament i contractes que lacrediten  Calendari de producci  Pla de distribuci / explotaci CONTRAPRESTACIONS ECONMIQUES No existeixen uns tipus fixos comuns a tots els projectes. Cada projecte s nic i com a tal, sestudien les seves prpies caracterstiques i es busca una soluci adequada a les seves necessitats de finanament. QUI POT PRESENTAR PROJECTES? Qualsevol persona fsica o jurdica (ja sigui una empresa, associaci, cooperativa, fundaci o qualsevol altre forma jurdica) lactivitat de la qual se situ dins dels criteris de finanament de lentitat, en els mbits cultural, social i del medi ambient. TIPUS DE PROJECTES En lmbit de la cultura, projectes i empreses que contribueixen a que les persones es desenvolupin en llibertat i actun de forma responsable en mbits com: les activitats culturals i artstiques en qualsevol de les seves expressions (msica, dansa, teatre, cinema, literatura, etc.), educaci, investigaci, desenvolupament personal i espiritual, turisme i activitats doci sostenibles. FORMA DE PRESENTACI DE PROJECTES Enviament del formulari de sollicitud de finanament: http://www.triodos.es/media/40764/solicitud-de-financiacion.pdf I documentaci necessria http://www.triodos.es/media/40764/documentacion-solicitud-prestamo. pdf a financiacion@triodos.es o a Triodos Bank. A/A Departamento de Banca de Empresas e Instituciones. c/ Jos Echegaray 5, Parque Empresarial Las Roxas 28232 Las Rozas Madrid. Contactar per realitzar una reuni (financiacion@triodos.es o 91 640 46 84) DATES DE PRESENTACI DE PROJECTES Tot lany. PROJECTES REBUTS I RATIS No es recullen aquestes xifres, per s les de projectes finanats. A Espanya el 2012 Triodos Bank comptava amb 151 projectes del sector cultural en cartera, amb ms de 52 milions deuros concedits en prstecs al sector. PERCENTATGE DENCERT I DE MOROSITAT El rati de morositat el 2012 va ser del 3,4%. No es recull la dada de morositat desglossada per cada sector.

30
ENTITATS CREDITCIES I FACILITADORES DEL CRDIT

entrevista

Mikel GarciaPrieto, director de Banca dEmpreses i Institucions de Triodos Bank

4.1.1

Qu podreu aportar a una empresa o projecte audiovisual? Aportarem el valor de ser un soci financer comproms amb el sector audiovisual. Donem suport actvament al desenvolupament del sector i comptem amb analistes especialitzats en aquest mbit, fet que aporta les capacitats necessries per comprendre millor els projectes que es financen i detectar els possibles riscos i oportunitats. Creiem que aquesta especialitzaci, a ms de professionalitat, aporta proximitat cap els nostres clients, amb els qui busquem mantenir una relaci saludable i de fidelitzaci a llarg termini per continuar treballant junts. Frut daquest comproms amb el desenvolupament de projectes audiovisuals, Triodos Bank va signar el 2012 un conveni de collaboraci amb Audiovisual Sociedad de Garanta Recproca (SGR) per promoure el finanament dempreses del sector audiovisual, el 90% de les quals sn pimes. Amb aquest acord es pretn un finanament adequat a les necessitats del sector, incloent-hi la producci de llargmetratges, cinema danimaci, continguts per televisi i espectacles de teatre, dansa, etc. Finalment, aportem als nostres clients coherncia amb els seus valors, quan decideixen treballar amb una instituci financera que dna suport a projectes de leconomia real i aplica una poltica de transparncia total amb els projectes que finana. Aquesta transparncia, alhora, aporta visibilitat als projectes que financem, ja que parlem dells no noms al nostre lloc web, sin tamb a la revista, al butllet electrnic mensual, al bloc o a les xarxes socials. Quin tipus de projectes o empreses audiovisuals sn especialment interessants per a vosaltres? A priori tots els projectes audiovisuals sn interessants per a nosaltres, ja que entren dins del sector cultural. Sempre i quan no contradiguin els nostres criteris de finanament, que sn pblics en el nostre lloc web. Intentem finanar projectes o empreses audiovisuals que aporten un valor social afegit. Tamb han de ser viables econmicament.

Quan hauria de pensar en vosaltres un productor i qu hauria de tenir en compte? Tot i que s probable que al comenament demprendre un projecte no es necessiti un soci financer, per nosaltres lideal seria que un client ens ans mantenint al dia de levoluci del seu projecte. El fet de poder valorar des del comenament qu s el millor perqu un projecte surti endavant ens dna ms possibilitats daportar el nostre punt de vista financer i la nostra experincia finanant projectes del sector. Quines haurien de ser les primeres passes a seguir en cas que una empresa o projecte audiovisual volgus aconseguir la vostra collaboraci? En cas que una empresa o projecte audiovisual volgus sollicitar finanament de Triodos Bank, li recomanem que es posi en contacte amb nosaltres perqu puguem conixer-nos i valorar la seva proposta de forma individual. Es pot adrear al correu electrnic financiacion@triodos.es o sollicitar informaci al 91 640 46 84. Tenint en compte la vostra experincia i inversions, com veieu el futur de Triodos Bank i dels projectes audiovisuals? En un futur, veiem a Triodos Bank continuant aquesta lnia que mantenim de suport al sector audiovisual, ja que el suport a aquest sector forma part de la nostra poltica de finanament. Per tant, igual que fins ara, volem seguir donant suport a empreses, projectes i institucions del sector audiovisual. La pellcula LAltra Frontera va comptar amb el suport de Triodos Bank, de quina forma? Triodos Bank va concedir finanament a Cine de Garage per la fase de producci i postproducci de la pellcula LAltra Frontera. A Catalunya tamb hem finanat altres productores audiovisuals, com per exemple Castro Producciones (pel llargmetratge La distancia ms larga), Ombra Films (Mindscape) o Zentropa Spain (Men Degustaci). Qu es va valorar en el seu dia en la selecci de LAltra Frontera? Igual que en tots els projectes que financem, primer tenim en compte si el projecte o lactivitat a finanar es troba dins la nostra poltica de finanament. A continuaci, valorem lexperincia i coneixem a les persones que el duran a terme. En el cas concret de Cine de Garage i de LAltra Frontera, shan valorat positivament loriginalitat de la histria, un bon pla de finanament, un projecte clar i un management amb experincia. Desprs de lanlisi quantitativa, realitzem lanlisi bancria per determinar si el projecte s viable o no econmicament. En aquest cas concret, el projecte estava financerament ben construt i era coherent per Triodos Bank aportar el suport financer que sollicitava.

32
ENTITATS CREDITCIES I FACILITADORES DEL CRDIT

entrevista

LAltra frontera, Cine de Garage

4.1.2
Entrevista amb Lus de la Madrid, productor de LAltra Frontera

Quin tipus dacord o collaboraci es va generar entre Triodos Bank i el projecte LAltra frontera? Triodos Bank ens va aportar una part de la liquiditat necessria pel procs de producci del projecte, a partir dun crdit avalat per Audiovisual SGR, fundat en les garanties de fons confirmats en el nostre pla financer, com els drets demissi de TVC (Televisi de Catalunya S.A.) o els drets a subvencions per pellcula finalitzada de lICEC (Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya). Dentre les vies de finanament disponibles, per qu vau triar Triodos Bank? Loferta i la diligncia de Triodos Bank i Audiovisual SGR va ser la que millor es va adaptar a les nostres circumstncies financeres i al nostre calendari, resultant molt ms efectiva i dinmica que altres vies tradicionals del sector. A ms, Triodos Bank s una entitat de banca tica i sostenible que finana nicament a empreses i organitzacions dels sectors social, cultural o medi ambient, com la nostra. Tenen una clara aposta per la indstria cultural i creativa, sent especialment actius en el mn audiovisual, de la m del conveni amb Audiovisual SGR.

Imatge de LAltra Frontera, de Cine de Garage.

El projecte LAltra Frontera va rebre el suport del programa MEDIA de la Uni Europea al Desenvolupament de projectes individuals (25.000).
Quin valor afegit de LAltra frontera creieu que el va fer especilament atractiu per Triodos Bank? La nostra pellcula t, en el seu argument, certa reflexi crtica del mn occidental superdesenvolupat en el qual vivim, que s possible que connecti amb alguns dels valors de fons duna entitat com Triodos Bank, tot i que s quelcom que segurament haurien de respondre millor ells. En quin moment es va plantejar la collaboraci i en quin moment es va sollicitar? Vam anar a Triodos Bank a presentar el projecte, si no recordo malament, a finals de la primavera del 2012, i loperaci es va aprovar a finals de lestiu del 2012; comptant que tenem els mesos de juliol i dagost (s a dir, vacances) i que rodvem part de la pellcula a Litunia, on ja estvem mig installats des del mes de juliol; podem dir que loperaci es va fer de forma molt efectiva. Cal dir, per una banda, que el tipus doperaci est molt ben dissenyada en el seu concepte base, mitjanant un acord entre Triodos Bank i Audiovisual SGR. I per altra banda, el nostre projecte comptava amb un pla financer slid, i tenem molt clara la quantitat que volem aconseguir avanada, aix com la manera de garantir-la. Aquests dos elements han estat claus per realitzar tota loperaci. Quines contraprestacions va haver dassumir la productora? Quin ha estat el resultat de la collaboraci, i com valoreu lexperincia? Tal com est el sector a Espanya, especialment en el que es refereix als elements de finanament, comptar amb una estructura i una agilitat com la de Triodos Bank, aix com la dAudiovisual SGR, ha estat una eina bsica per la liquiditat i cristalitzaci del nostre projecte. bviament, estem parlant de productes financers, i com a tals, tenen la seva repercussi en el pressupost, ja que aquestes operacions tenen un cost considerable. Per aquesta repercussi s a canvi de comptar amb una liquiditat anticipada que facilita la realitzaci del projecte, els pagaments immediats al personal i als provedors, etc. s a dir, un element que, encara que tingui el seu cost, s dinamitzador de la indstria; quelcom molt necessari en aquests moments de crisi en el nostre sector. Daltra banda, cal destacar el treball de comunicaci de Triodos Bank, que amb la publicaci del seu butllet, el lloc web i la revista, i grcies a la seva poltica de transparncia, ajuda a donar visibilitat al nostre treball. (com per exemple: http://goo.gl/eEyD6)  Ms informaci sobre Cine de Garage: http://cinedegarage.com/ Ms informaci sobre el projecte LAltra frontera: http://mfdb.eu/en/film-chronicle_beyond_the_border_ c80146

34
ENTITATS CREDITCIES I FACILITADORES DEL CRDIT

4.2 MEDIA PRODUCTION GUARANTEE FUND

El MEDIA Production Guarantee Fund (Fons de Garantia a la Producci del programa MEDIA) busca facilitar laccs a fonts de finanament privades per a productors audiovisuals independents, per mitj de garantir part dels crdits a institucions financeres. Les garanties estan disponibles fins el 55% del total dels crdits aportats per institucions creditcies europees a empreses independents de producci de cinema i televisi per tal daconseguir liquiditat durant la fase de producci. El MEDIA Production Guarantee Fund sha establert per un perode de quatre anys (del 2010 al 2013) i el pressupost total del mateix s de 8 milions deuros, fins a la finalitzaci del programa MEDIA 2007. La gesti daquests fons sha donat a mans de dos sistemes nacionals de garantia: per una banda, lIFCIC francs, i per laltra, Audiovisual SGR a Espanya. Cadascun rep una contribuci anual d1 mili deuros per proporcionar garanties a bancs que donin crdits a productors europeus independents de cinema i/o televisi, per a tenir liquiditat durant la fase de producci dels seus projectes audiovisuals. Noms durant el seu primer any de funcionament, 28 crdits bancaris es van poder beneficiar daquesta garantia; el que va representar un total de crdit de 38 milions deuros, per a la producci de 21 pellcules en 9 pasos diferents. Cada entitat, IFCIC i Audiovisual SGR, indiquen les normes delegibilitat i els procediments per sollicitar la garantia.  Ms informaci: http://ec.europa.eu/culture/media/fundings/production-guarantees/index_en.htm

MEDIA Production Guarantee Fund gestionat per Audiovisual SGR

4.2.1
QU S Audiovisual SGR s una societat de garantia recproca i un dels dos organismes que gestionen fins a finals daquest any el MEDIA Production Guarantee Fund. CONDICIONS Cap empresa ni grup dempreses podr obtenir ms de 1,2 milions deuros en garanties, i el total de la garantia no podr excedir el 50% del crdit al qual es refereix. CONTRAPARTIDES Existeixen tres tipus de contrapartides a tenir en compte:  Cost de lavaluaci del projecte, en dues fases:  Una variable (el 0,75% de la garantia), que saplicar noms si la garantia saprova  Una de fixa, que saplica tant si la garantia saprova finalment o no, i que es calcula seguint el segent criteri:  500 per a garanties per sota dels 250.000  750 per a garanties entre els 250.000 i els 500.000  1.000 per a garanties per sobre dels 500.000  Comissi sobre les garanties: quota anual per proporcionar la garantia, calculada sobre l1,5% de la garantia. Es paga anualment i per avanat, sobre la quantitat garantida pendent.  Contribuci de participaci (reemborsable): per la llei espanyola, una empresa garantida ha de convertir-se en accionista de la societat de garantia recproca. Ladquisici mnima s dun 1% del total de la garantia. Un cop el prstec es retorna, aquesta quantitat s reemborsada a la companyia garantida. La part variable del cost de lavaluaci del projecte es paga un cop la sollicitud s acceptada per avaluaci. La part variable s retirar del crdit en el moment de la signatura. La comissi sobre les garanties es retirar del crdit en el moment de la signatura, aix com la contribuci de participaci. CONTRAGARANTIA (CONTRA AVAL) Audiovisual SGR, com a gestor del MEDIA Production Guarantee Fund, estableix els segents tipus de contragaranties o indemnitzacions de cara els beneficiaris per obtenir les garanties sollicitades:  Contragarantia de negoci: el propi capital del sollicitant, prenent com a referncia la solvncia en el moment de la sollicitud de la garantia. Aquesta situaci sanomena Sense garanties addicionals  Contragarantia personal: de terceres parts, naturals o legals, la solvncia de les quals savalua pels actius declarats en el moment de la sollicitud de la garantia financera, o quan el Comit Executiu ho decideixi.

36
ENTITATS CREDITCIES I FACILITADORES DEL CRDIT

 Garantia pignorada (o en penyora): efectiu, propietats i drets, valors, dipsits.  Drets, incloent-hi lexplotaci i/o la propietat dels negatius del film, art, vehicles, etc.  Transferncies de crdit: subvencions, drets de remuneraci, etc. CRITERIS DELEGIBILITAT PER SOLLICITAR EL MEDIA PRODUCTION GUARANTEE FUND A AUDIOVISUAL SGR  Institucions financeres: que estiguin registrades en un dels estats membres participants al programa MEDIA 2007.  Empreses que solliciten el crdit:  Empreses europees independents de producci amb seu en un pas participant al programa MEDIA 2007  Amb condicions compatibles amb altres lnies dacci del programa MEDIA 2007  Han de pertnyer al sector audiovisual o al dels continguts culturals  Han de demanar crdit directament relacionat amb el negoci en el qual operen (excloent-hi la provisi de garanties per altres propsits)  No poden trobar-se en cap situaci irregular pel que fa a la legislaci comercial, social o dimpostos, i especialment, no trobar-se en fallida de pagaments.  Han dobtenir la resoluci favorable del Comit Executiu del MEDIA Production Guarantee Fund, que basar la seva decisi en un informe elaborat pel Departament de Riscos  Hauran dacceptar les condicions generals i, si fos necessari, condicions especials que imposi el Comit Executiu del MEDIA Production Guarantee Fund, i hauran de signar un contracte que estableixi els seus drets i obligacions  Hauran dadquirir lestatus de membre participatiu dAudiovisual SGR abans dobtenir la quantitat requerida.  Projectes:  Compatibles amb el tipus de projectes als quals dna suport el programa MEDIA 2007  Obres audiovisuals per a televisi o estrena cinematogrfica; projectes nics o sries  De les segents categories:
Ficci: mnim 50 minuts Animaci: mnim 24 minuts Documentals: mnim 25 minuts

 En la qualificaci com a Europees, cal que obtinguin com a mnim 10 punts:

Director europeu: 3 punts Guionista europeu: 3 punts Actor 1, 2 i 3 europeus: 2 punts per cadascun Compositor europeu: 1 punt Direcci artstica / de producci / dissenyador europeu: 1 punt Director de fotografia europeu: 1 punt Muntador europeu: 1 punt Sonidista europeu: 1 punt Localitzaci europea: 1 punt Laboratori europeu: 1 punt

 I com a mnim, el 50% del seu finanament ha de provenir de fonts europees. COM REALITZAR UNA SOLLICITUD DEL MEDIA PRODUCTION GUARANTEE FUND A AUDIOVISUAL SGR Totes les sollicituds de garantia han de complir amb els segents requisits:  omplir i signar el document de sollicitud disponible al web  cpia de tots els documents oficials de registre de lempresa i modificacions, incloent-hi proves del nmero de registre de lempresa, nom complet legal de lorganitzaci, adrea fiscal, llistat complet dels socis / consell dadministraci certificant les seves nacionalitats  cpia dels documents de registre de lIVA  CV del representant legal (o del director general) i dels principals collaboradors.  Posici financera de lempresa (comptes complets auditats: full de balan i comptes de prdues i beneficis) dels dos darrers anys fiscals certificats per un auditor. Balan i comptes de guanys i prdues de lany fiscal en curs.

 Lauditor ha de ser extern a lempresa. Per a empreses de nova creaci: declaraci del banc confirmant que lempresa sollicitant s propietria dun compte corrent que gestiona correctament.  Una declaraci sobre els drets de lobra:  Si el projecte s una obra original, una declaraci de lautor i del productor sollicitant certificant que lobra no infringeix drets de cap tercera part  Si el projecte s una adaptaci dun material subjecte a copyright, un contracte entre el propietari dels drets o el seu agent i el productor sollicitant.  Un pla de treball (especificant totes les fases de la producci de lobra)  Pressupost de producci: factura pro-forma, pressupost o documents que detallin la inversi a realitzar  Pla financer, incloent-hi la documentaci relativa al finanament ja obtingut (subvencions, contracte de venta de drets, acords de distribuci, etc)  Pagament de la quota destudi de la sollicitud Cal enviar tota la documentaci a: AUDIOVISUAL SGR A latenci de Mnica Carretero mpgf@audiovisualsgr.com MOTIUS MS HABITUALS DE DENEGACI DE SOLLICITUDS  capital negatiu durant dos anys consecutius  no pagament de les obligacions amb la Seguretat Social (si aplica, a nivell nacional)  procediments judicials en curs  impagament en registres nacionals de capital risc i agncies privades  beneficis negatius i prdues durant tres o ms anys  refinanament dels passius pendents  projecte sense cobrar  Ms informaci: www.audiovisualsgr.com/audiovisualsgrmgf/default.asp

Exemples de projectes europeus amb la garantia dAudiovisual SGR

Legends of Valhalla Thor, animaci en 3D, de Caoz (Islndia), Ulysses (Alemanya) i Magma (Irlanda). Garantia: 573.063,08. Instituci financera: Landsbankinn (Islndia). Niko II: Family Affairs, animaci en 3D, dAnimaker, Anima Vitae i Cinemaker (Finlndia), Ulysses (Alemanya) i Magma (Irlanda). Garantia: 155.000 Instituci financera: Banc local (Finlndia).

38
ENTITATS CREDITCIES I FACILITADORES DEL CRDIT

4.2.2

 EDIA PRODUCTION M GUARANTEE FUND GESTIONAT PER LIFCIC

QU S LIFCIC s una de les dues entitats, juntament amb Audiovisual SGR, que van rebre lencrrec del programa MEDIA de la Uni Europea per implementar la lnia de suport a la garantia de producci (MEDIA Production Guarantee Fund). Aquesta lnia busca donar suport a la indstria cinematogrfica europea facilitant laccs al crdit per a les empreses independents de producci dels pasos participants al programa MEDIA. SERVEI El MEDIA Production Guarantee Fund permet garantir fins el 55% dels prstecs obtinguts dinstitucions creditcies europees per a empreses independents de producci pel finanament de la preproducci i/o la producci de les seves obres. Per mitj de la reducci del risc que assumeixen els bancs, es busca estimular que concedeixin ms prstecs daquest tipus. CONTRAPARTIDA LIFCIC es queda una comissi de l1% anual de la quantitat garantida sobre el crdit. s pagada mensualment per part de la instituci creditcia que es beneficia de la garantia.

fitxa

DADES PRCTIQUES Oficina i personal de contacte: IFCIC Fonds de Garantie MEDIA pour la Production 46 avenue Victor Hugo 75016 Paris France Tl: +33 1 53 64 55 55 Fax: +33 1 53 64 55 69 mpgf@ifcic.fr Enlla web: http://www.ifcic.eu/mediaproduction-guarantee-fund/ presentation.html Idiomes de contacte: Francs, Angls

XIFRES I RANGS DINVERSI El fons de garantia per la producci de MEDIA gestionat per lIFCIC disposa de 4 milions deuros fins el 2013. Aquesta xifra permet a lIFCIC cobrir riscos daproximadament 36,4 milions deuros, per valor de ms de 65 milions deuros en crdits. FILTRES Les institucions creditcies que demanin la garantia MEDIA Production Guarantee Fund han destar registrades en un pas participant al programa MEDIA, han de realitzar activitats financeres autoritzades per lautoritat competent de la UE i han de demostrar la seva capacitat per gestionar de forma adequada prstecs de producci cinematogrfica. Pel que fa a les empreses de producci, cal que siguin independents i estiguin registrades en un pas participant al programa MEDIA. Les obres han de complir tamb uns requisits: han de ser llargmetratges de ficci, animaci o documental de, com a mnim, 60 minuts de durada i destinades a una estrena en cinemes. Han destar produdes majoritriament per una empresa registrada en un dels pasos participants al programa MEDIA. Han de tenir

la prova de nacionalitat lliurada per una de les autoritats competents del pas europeu o, en el cas dels prstecs per a la preproducci, han de tenir especificacions de producci que segueixin les normes per a obtenir aquella nacionalitat. Shan de finanar amb un mnim del 50% per fonts europees. I han destar realitzades per un nombre significatiu de professionals nacionals o residents als pasos del programa MEDIA (aquesta xifra es calcula mitjanant una taula de mxim 10 punts). Finalment, les transaccions creditcies han destar destinades a assegurar el flux de caixa per a la realitzaci de lobra, han de descomptar principalment o exclusiva contractes obtinguts per a la producci de lobra, han dhaver passat una investigaci completa i obtingut laprovaci dun comit creditici de la instituci que demana el MEDIA Production Guarantee Fund i no es poden beneficiar (ni en un futur ni amb anterioritat) duna garantia aprovada per una altra instituci autoritzada per a la gesti del MEDIA Production Guarantee Fund. No es podran oferir garanties per a prstecs destinats a cobrir les despeses de desenvolupament, tresoreria ni gap financing. QUI POT PRESENTAR PROJECTES A LORGANITZACI? Les entitats que atorguen el crdit. CRITERI DAVALUACI DE LES SOLLICITUDS Les anlisis sn exclusivament tcniques, i busquen determinar la viabilitat tcnica i financera de la transacci. No savalua ni el valor artsitic de la pellcula ni el seu xit potencial. Sanalitzen: els riscos associats al prestamista (experincia i situaci econmica), la viabilitat financera, tcnica i legal del projecte de producci cinematogrfica (anlisi del pressupost, experincia de lequip, complexitat del procs de producci, anlisi del pla financer i context legal); i els riscos associats a la transacci creditcia (assegurances pel repagament del crdit, requeriments de fluxe de caixa, terminis per atorgar els fons disponibles). FORMA DE PRESENTACI DE PROJECTES: El MEDIA Production Guarantee Fund lha de sollicitar lentitat creditcia, en angls o francs, amb els documents disponibles al web (http://www.ifcic.eu/media-production-guarantee-fund/download.html) i enviar-ho per correu electrnic o missatgeria a lIFCIC. DATES DE PRESENTACI DE PROJECTES Les sollicituds es poden presentar tot lany. Els comits danlisi i avaluaci es reuneixen els divendres. Hi ha algunes alteracions de calendari que es poden consultar al web: http://www.ifcic.eu/media-productionguarantee-fund/useful-information.html#lk_calendar PROJECTES REBUTS I RATIS Els projectes seleccionats i garanties atorgades es poden consultar al web: http://www.ifcic.eu/media-production-guarantee-fund/useful-information.html#lk_calendar

40
ENTITATS CREDITCIES I FACILITADORES DEL CRDIT

EXEMPLES DE PROJECTES EUROPEUS AMB LA GARANTIA DE LIFCI VIA EL MEDIA PRODUCTION GUARANTEE FUND

The Congres, Ari Folman. Prstec garantit via lIFCIC i el MEDIA Production Guarantee Fund: 1.342.000 a Pandora Film (Alemanya).

Tango Libre, de Frdric Fonteyne. Prstec garantit via lIFCIC i el MEDIA Production Guarantee Fund: 1.089.000 a Samsa Film (Luxemburg)

La Cinquieme Saison, de Jessica Woodworth i Peter Brosens. Prstec garantit via lIFCIC i el MEDIA Production Guarantee Fund: 275.000 a Bo Films (Blgica)

Operacin E, de Miguel Courtois. Prstec garantit via lIFCIC i el MEDIA Production Guarantee Fund de 844.250 per a Tormenta Films (Espanya), Ajoz Films (Frana) i Zircozine (Espanya).

42
ENTITATS CREDITCIES I FACILITADORES DEL CRDIT

4.3 IFCIC
fitxa
QU S LIFCIC s una instituci de crdit que va rebre lencrrec del Ministeri de Cultura i Comunicaci i del Ministeri de Finances francesos de contribuir al desenvolupament de les indstries culturals a Frana per mitj de facilitar a les empreses del sector lobtenci de finanament bancari. s una instituci neutra i independent, amb capital de bancs francesos, institucions financeres pbliques (Caisse des Dpts i OSEO) i lestat francs. SERVEI LIFCIC ajuda a les empreses a aconseguir finanament bancari per a projectes dels seus bancs. Ho fa per mitj de garanties financeres, entrega danlisis de riscos i oferint assessorament; especialment per a prstecs a curt termini per a projectes cinematogrfics i audiovisuals. Habitualment garanteix el 50% dels prstecs obtinguts. CONTRAPARTIDA La comissi de lIFCIC s de l1% anual del crdit garantit. La comissi la paga el banc. Per a alguns prstecs inferiors a 150.000, la comissi rep el pagament per avanat un mes desprs del contracte de crdit. XIFRES I RANGS DINVERSI LIFCIC disposa dun patrimoni daproximadament 18 milions deuros i dos fons de garantia amb un valor total de ms de 75 milions deuros (corresponents al Fonds de Garantie Cinma et Audiovisuel, del CNC francs; i al Fonds Industries Culturelles, del Ministeri de Cultura francs). Aquests fons permeten garantir fins a 421 milions deuros, corresponents a prstecs per valor de 901 milions deuros. Les garanties acostumen a ser dentre el 50% i el 70% del total del prstec i a durar tot el perode del crdit. SECTORS TARGET LIFCIC ofereix garanties de prstec per a productors i/o distribudors de cinema i audiovisual les activitats dels quals siguin elegibles pel suport del CNC francs, per a la producci o distribuci dobres europees susceptibles datraure inversi en cinema o fons de lajut a la producci. LIFCIC garanteix aproximadament dos teros dels films independents que es produeixen a Frana cada any. Totes les empreses registrades a la Uni Europea i actives en el sector cultural sn elegibles per a les garanties de lIFCIC. QUI POT PRESENTAR PROJECTES A LORGANITZACI La garantia lha de sollicitar el banc. El productor o distribudor pot demanar, per la seva banda, assessorament a lIFCIC. FORMA DE PRESENTACI DE PROJECTES 1  El banc que ofereix el crdit demana una garantia a lIFCIC. 2  LIFCIC pot demanar una reuni 3  La sollicitud senvia a un comit de lIFCIC 4  Es prenen les decisions 5  LIFCIC notifica al banc la seva decisi 6  El banc informa lIFCIC que autoritza el prstec en uns tres-sis mesos i envia una cpia certificada del contracte i, si sescau, el calendari damortitzaci.

DADES PRCTIQUES Oficines de contacte: Corporate Loans Tel: 01 53 64 55 70 dca@ifcic.fr Loans for Film and Audiovisual Production and Distribution Tel: 01 53 64 55 63 dca@ifcic.fr Enlla web: http://www.ifcic.eu/ Idiomes de contacte: Francs, angls

Exemples de produccions que han comptat amb la participaci de lIFCIC:

Font: Memria IFCIC 2012.

44
ENTITATS CREDITCIES I FACILITADORES DEL CRDIT

4.4 Audiovisual SGR

QU S Societat de Garantia Recproca. Una societat financera participada pel Ministeri de Cultura i Egeda majoritriament, especialitzada en el finanament dindstries culturals i creatives.

fitxa

SERVEI Audiovisual SGR acta com a interlocutor entre lempresa, que acostuma a desconixer el llenguatge bancari, i el banc, que s qui al final deixa en prstec els diners a lempresari amb un aval de la SGR. Aquests avals poden ser de mxim 1.200.000 per empresa o grups dempreses. Existeixen 3 tipus:  financer: la SGR acta de mitjancera perqu lempresa obtingui el prstec  pel cobrament de quantitats anticipades (per exemple, duna subvenci, o per lavanament duna televisi contra entrega daval)  per a concursos pblics: fiances provisionals i definitives que els organismes pblics exigeixen per la seva contractaci. Tamb ofereix tasques dassessoria financera a empreses audiovisuals, com a coneixedors de les peculiaritats del sector cultural. CONTRAPARTIDA Audiovisual SGR t carcter mutualista, el que significa que per poder accedir als seus serveis, lempresa ha de ser scia de la SGR. Aix suposa un desemborsament dun 1% en concepte de quotes socials de limport formalitzat, que es queda la SGR i que recupera lempresa quan es cancella laval. Laval tamb t unes despeses econmiques. XIFRES I RANGS DINVESI Avals de fins 1.200.000/empresa o grup dempreses. SECTORS TARGET Segons els Estatuts de la societat, podran ser beneficiaris de laval totes aquelles empreses dedicades a les activitats de producci, distribuci, exhibici o intermediaci de qualsevol tipus en el sector audiovisual i en general en el sector dels continguts de carcter cultural o doci. FILTRES Els projectes han de presentar un pla de finanament adequat i ser viables econmicament. CONTRAPRESTACIONS ECONMIQUES L1% de comissi anual sobre el risc viu (sobre el que queda pendent damortitzar cada any). El 0,5% de despeses destudi del projecte. La Direcci General de Poltica i dIndstries Culturals i del Llibre ofereixen subvencions per a empreses perqu aquestes despeses siguin gratutes. La lnia dajuts MEDIA i2i Audiovisual tamb es pot sollicitar per cobrir aquestes despeses.

DADES PRCTIQUES Oficina de contacte: Oficina central: c/Luis Buuel 2. 2 planta. Edificio EGEDA. Ciudad de la Imagen. 28233 Pozuelo de Alarcn, Madrid 91 512 30 48 correo@audiovisualsgr.com Oficina Barcelona: c/Consell de Cent, 419. 4 1 08009 Barcelona 93 231 04 14 Enlla web: http://www.audiovisualsgr.com Idioma de contacte: Castell

QUI POT PRESENTAR PROJECTES A LORGANITZACI? Podran formar part de la societat les petites i mitjanes empreses (aquelles el nombre de treballadors de les quals no excedeixi de 250), ja siguin persones fsiques o jurdiques dedicades a qualsevol activitat empresarial lcita dins del sector cultural. TIPUS DE PROJECTES Projectes de la indstria audiovisual i del sector dels continguts de carcter cultural o doci. FORMA DE PRESENTACI DE PROJECTES Cal presentar limprs de sollicitud daval juntament amb la informaci addicional que apareix en el lloc web dAudiovisual SGR. DATES DE PRESENTACI DE PROJECTES No existeix cap calendari per la presentaci dels projectes. Les empreses poden presentar la sollicitud de finanament en qualsevol moment. PROJECTES REBUTS I RATIS El 2011:  151 sollicituds  136 aprovades (90%)  130 formalitzades (86%) 7 denegades (4,6%) PERCENTATGE DENCERT I DE MOROSITAT Lndex de morositat a Audiovisual SGR s de menys del 3%.

LA LNIA DAJUTS MEDIA I2I AUDIOVISUAL ES POT SOLLICITAR PER COBRIR AQUESTES DESPESES DE GESTI DUN AVAL DAUDIOVISUAL SGR.

46
ENTITATS CREDITCIES I FACILITADORES DEL CRDIT

4.4.1
entrevista

Susana Serrano, cap dAudivisual SGR

Entrevista amb Susana Serrano, cap dAudiovisual SGR, sobre els serveis que pot aportar lentitat a una empresa o projecte audiovisual i la forma de sollicitud per part de lnteressat.
Qu pot aportar Audiovisual SGR a una empresa o projecte audiovisual? Audiovisual SGR pot aportar a les empreses del sector el finanament adequat a les seves necessitats, a ms de serveis dassessorament.

Quin tipus de projectes o empreses audiovisuals sn especialment interessants per Audiovisual SGR? Tots aquells que, pertanyent al sector cultural, presentin un projecte viable. Quan un productor hauria de pensar en Audiovisual SGR i qu hauria de tenir en compte? El productor hauria dacostar-se a Audiovisual SGR en el moment en qu sorgeixi la necessitat de finanament del projecte. Quines haurien de ser les primeres passes a seguir en cas que una empresa o projecte audiovisual volgus aconseguir la collaboraci dAudiovisual SGR? Sollicitar una cita prvia per explicar-nos el seu projecte. Desprs, hauria de presentar la sollicitud de laval, juntament amb la documentaci addicional que es requereix al lloc web. Tenint en compte la vostra experincia, com veieu el futur dAudiovisual SRG i dels projectes que solliciten el vostre suport? En el moment actual de restricci generalitzada del crdit a la PIME, la tasca de la SGR s de vital importncia perqu els projectes puguin sortir endavant. En el cas del projecte Fungi de la productora danimaci Stor Fisk, quins aspectes van ser determinants en la valoraci del mateix per decidir la collaboraci dAudiovisual SGR? El projecte presentava un pla de finanament ben definit. Lempresa comptava amb una estructura financera equilibrada, a ms de presentar com a garantia els ingressos derivats de lajut concedit per lICEC referida a la srie danimaci Fungi.

cas destu di

4.4.2

Fungi, Stor Fisk

Entrevista amb Pablo Jordi, fundador i productor executiu dStor Fisk, sobre el finanament de la srie danimaci Fungi (que compta amb suport MEDIA) grcies a Audiovisual SGR.

Fungi va obtenir finanament grcies a un aval dAudiovisual SGR, s correcte? Correcte. De fet va obtenir dos avals consecutius per a dues operacions davanament sobre part del contracte de coproducci amb Televisi de Catalunya primer, i sobre una petita part de la subvenci de lICEC desprs. Dentre les vies de finanament disponibles, per qu vau triar un prstec bancari i la garantia dAudiovisual SGR? No es que tingussim gaires opcions. Ens vam veure en una situaci bastant kafkiana de falta de fluxe de caixa, malgrat comptar amb els contractes de TVC i la subvenci de lICEC. Per aconseguir que un banc tavanci aquests diners cal treballar amb una SGR. A Audiovisual SGR tenen molta experincia i entenen les particularitats de la nostra indstria. A ms, van ser rpids i proactius a lhora de tramitar lexpedient. Quin valor afegit o especial considereu que t Fungi perqu Audiovisual SGR decids apostar per aquest projecte? Potser va ser perqu van identificar el potencial internacional de Fungi (confirmat per lajut MEDIA i les prevendes internacionals), a ms de tenir slids socis locals (TVC i lICEC). O potser els va captivar la histria, el disseny i els personatges. O potser va ser la confluncia dambdues raons.

La srie danimaci Fungi, dStor Fisk, va rebre lajut MEDIA al Desenvolupament de projectes individuals (25.000).

48
ENTITATS CREDITCIES I FACILITADORES DEL CRDIT

En quin moment es va plantejar la collaboraci i en quin moment es va sollicitar? La collaboraci es va plantejar en dos moments puntuals cap a finals de la producci, entre desembre de 2011 i maig del 2012. Podries compartir amb nosaltres com va ser el procs de sollicitud? Com es realitza la sollicitud i les negociacions? Vam plantejar loperaci a Audiovisual SGR explicant-los el qu necessitvem i la situaci de la producci. Desprs de presentar una sollicitud formal, vam adjuntar tota la documentaci necessria. Desprs dun estudi detallat per la seva part, i de resoldre algunes lgiques qestions, les operacions es van aprovar. s important que el sollicitant entengui al detall els seus propis estats financers i sigui capa daportar la documentaci de forma ordenada i completa. Quines contrapestacions ha dassumir Stor Fisk a laconseguir laval dAudiovisual SGR? Les operacions avalades han suposat una despesa financera per la producci que no havem plantejat inicialment. Quin ha estat el resultat de la collaboraci? Feliment vam poder acabar la producci de Fungi que ja ha estat estrenada amb xit a Catalunya i Finlndia, on aviat hi haur llibres i DVDs. Aviat tamb a Argentina, Islndia i daltres pasos... Com valoreu lexperincia? La disposici i professionalitat de lequip dAudiovisual SGR va ser sorprenent. La collaboraci per part de lICEC i de Televisi de Catalunya pels papers tamb va ser molt gil i ho agram de tot cor. Loperaci ens va treure duna situaci difcil i ens va permetre concentrar-nos en fer que Fungi fos la srie danimaci que volem.  Ms informaci sobre Stor Fisk: sobre Stor Fisk: http://www.storfisk.com/ Ms informaci sobre Fungi: http://mfdb.eu/en/film-fungi_c73612

4.5 Natixis Coficin

Natixis s el bra de serveis financers, gesti dinversions i corporatiu del grup BPCE, el segon banc de Frana. T tres rees de negoci: banca majorista, solucions per a la inversi i serveis financers especialitzats. Dins dels seus serveis financers especialitzats, Natixis compta amb la lnia dinversi per laudiovisual Natixis Coficin. Aquesta lnia finana:  la producci i distribuci de films per a estrena cinematogrfica (principalment), sries per televisi, do cumentals, sries danimaci, videojocs, msica, teatre i daltres;  les indstries tcniques relacionades, com ara laboratoris, auditoris, estudis, etc.  espais de projecci i distribuci, com ara cinemes, auditoris de concerts i teatres, videoclubs, etc.  sectors com la comunicaci, el multimdia, les televisions, etc. Lequip de Natixis Coficin compta amb experts de les rees de les finances, el cinema i la producci audiovisual. Poden oferir lnies de crdit estructurat o pel cash flow, crdits a mig termini i daltres serveis com assessorament. Financen des del desenvolupament, la producci o la distribuci, a la renovaci de cinemes, ladquisici de material darxiu o de material per a postproducci. Cada any, ajuden a finanar a ms de cent pellcules i a aproximadament un 15% de les produccions televisives a Frana i Europa. A Regne Unit UK Natixis Coficin opera en collaboraci amb Films Consultany Services (persona de contacte: Edwige Rolin) i a Espanya, amb Gate Media (persona de contacte: Xavier Parache).  Ms informaci: http://www.natixis.com/natixis/jcms/lqaz5_7831/financement-du-cinema-et-de-l-audiovisuel

50
ENTITATS CREDITCIES I FACILITADORES DEL CRDIT

4.6 European Investment Fund

LEuropean Investment Fund (EIF) forma part de lEuropean Investment Bank (Banc de la Uni Europea, www. eib.org). LEIF sespecialitza en proporcionar finanament de risc per beneficiar a les PIMES darreu dEuropa. Per a un emprenedor o per a una petita o mitjana empresa, lEIF pot proporcionar noms ajuda de forma indirecta. No proporciona finanament o ajuts directes per a PIMES o individus, sin que els dna suport indirectament treballant amb un ampli ventall dintermediaris financers (bancs, garanties, institucions de microfinanament, private equity i venture capital...) que proporcionen, a la seva vegada, diferents productes financers com ara:  Microfinanament  La Uni Europea dna suport a individus que senfronten a la incertesa del mercat laboral i que vulguin establir la seva prpia microempresa o optar per lautoocupaci a travs de lEuropean Progress Microfinance Facility. Per a (futurs) emprenedors o microempreses de fins a 10 treballadors, que cerquin un microprstec per sota de 25.000, es pot obtenir informaci dun provedor de microfinanament participant a lEuropean Progress Microfinance Facility i que actui com un intermediari dEIF aqu: http://www.eif.org/what_we_do/microfinance/progress/Progress_intermediaries.htm  Prstecs amb suport de la UE per a petites empreses  La Uni Europea dna suport al finanament de PIMES per ajudar-les a comenar els seus negocis o a desenvolupar-se a travs del programa EU Competitiveness and Innovation Framework (CIP Programme 20072013). Podeu trobar un llistat dintermediaris financers de lEIF que proporcionen prstecs i venture capital a PIMES a http://www.accesstofinance.eu  Equity Capital  Per a la cerca dinversors, lEIF disposa duna srie dempreses financeres amb les quals ha signat un acord. Es poden consultar aqu: http://www.eif.org/what_we_do/where/es/  Garanties  Per a cercar una entitat que ofereixi garanties pel crdit i que hagi signat un acord amb lEIF, cal consultar http://www.accesstofinance.eu/  Per a ms informaci: http://www.eif.org/EIF_for/sme_finance/index.htm Altres fonts de finanament de la UE per a PIMES: http://www.eif.org/EIF_for/sme_finance/additional-sources-of-finance-from-the-european-union.htm Guia rpida sobre laccs al finanament per a lempresa de la Comissi Europea: http://ec.europa.eu/enterprise/policies/finance/guide-to-funding/index_en.htm

4.7 Acc1

ACC1 s lagncia per la competitivitat de lempresa de la Generalitat de Catalunya adscrita al seu Departament dEmpresa i Ocupaci. Est especialitzada en el foment de la innovaci i la internacionalitzaci empresarial. A ms, ACC1 busca incrementar leficincia de la tecnologia i el talent de les empreses; millorar el seu posicionament en els mercats internacionals i augmentar el nombre dempreses i productes catalans de carcter internacional. ACC1 ofereix tres tipus dajuts al finanament als quals es poden acollir les empreses i entitats audiovisuals. 1. Ajuts a la Internacionalitzaci: per tal dencarar amb tots els recursos tota lactivitat internacional.  EMPRESES: Consultar el web per la convocatria dajuts 2013. http://www.acc10.cat/ACC1O/cat/ajutsfinancament/ajuts2012/internacionalitzacio/empresa.jsp  Prstec i+i: Prstecs en condicions preferents de garanties per al finanament de projectes dinnovaci,  internacionalitzaci i industrialitzaci. Mnim 50.000 euros i mxim 3 milions deuros. La quantia mxima de finanament no podr excedir del 80% del pressupost acceptat del projecte (IVA excls).  Prstec i+i circulant: Prstecs en condicions preferents de garanties per al finanament del circulant dempreses que realitzin projectes dinnovaci i internacionalitzaci. Mnim 100.000 euros i mxim 600.000 euros.  ENTITATS: Termini de sollicitud tancat. http://www.acc10.cat/ACC1O/cat/ajuts-financament/ ajuts2013/internacionalitzacio/entitats.jsp  Missions internacionals 2013: Impulsar lorganitzaci i coordinaci de missions collectives per al contacte de potencials clients internacionals i prospecci de nous mercats. Subvenci de despeses de viatge (segons taula preestablerta) i en concepte dorganitzaci (260 per empresa participant). 2. Ajuts a la Innovaci: per impulsar el creixement tecnolgic de lempresa.  EMPRESES: Consultar el web per la convocatria dajuts 2013: http://www.acc10.cat/ACC1O/cat/ajutsfinancament/ajuts2012/innovacio/empresa.jsp  Prstec i+i: Prstecs en condicions preferents de garanties per al finanament de projectes dinnovaci,  internacionalitzaci i industrialitzaci. Mnim 50.000 euros i mxim 3 milions deuros. La quantia mxima de finanament no podr excedir del 80% del pressupost acceptat del projecte (IVA excls).  Prstec i+i circulant: Prstecs en condicions preferents de garanties per al finanament del circulant dempreses que realitzin projectes dinnovaci i internacionalitzaci. Mnim 100.000 euros i mxim 600.000 euros.

52
ENTITATS CREDITCIES I FACILITADORES DEL CRDIT

3. Ajuts a la Gesti i Estratgia empresarial: per analitzar el model de negoci de lempresa i millorar-ne la gesti.  EMPRESES: Consultar el web per la convocatria dajuts 2013: http://www.acc10.cat/ACC1O/cat/ajutsfinancament/ajuts2012/estrategia-empresarial/empresa.jsp Xarxa dAssessors Financers: Assessorament sobre la seva situaci econmica i financera de lempresa per definir actuacions per millorar-la. Suport per renovar o accedir al finanament necessari per continuar adequadament amb la seva activitat empresarial. Lassessorament ser dut a terme per entitats collaboradores mitjanant un assessor financer expert homologat per ACC1. Subvenci de les despeses dassessorament.  Programa 360 Competitivitat: Incrementar la competitivitat, la productivitat i el creixement de lempresa mitjanant un procs de reflexi del seu model de negoci i el desenvolupament duna de les segents tipologies de projecte: 1 Definir i desplegar lestratgia de lempresa. Reforar o transformar el model de negoci. Lajut total ser de 3.500 euros per empresa (1000 per una primera fase dassessorament collectiu  i 2.500 per una segona fase dassessorament individual). 2 Implantar millores operatives en les diferents rees funcionals de lempresa: Mrqueting i Vendes, Operacions i Organitzaci i Control de Gesti. Lajut total ser de 5.500 euros per empresa (1000 per una primera fase dassessorament collectiu i 4.500 per una segona fase dassessorament individual).  Ms informaci: http://www.acc10.cat

53

cas destu di

EXEMPLE DE MISSI EMPRESARIAL DACC1

4.7.1

MISSI INSTITUCIONAL I EMPRESARIAL AL BRASIL PER A EMPRESES DEL SECTOR AUDIOVISUAL.

ACC1 va organitzar una missi institucional i empresarial al Brasil, del 7 al 11 de juliol de 2013. La convocatria estava destinada a empreses catalanes de lmbit de laudiovisual implantades al Brasil, amb interessos comercials o desenvolupament de al mercat brasiler, i les inscripcions es podien realitzar fins el 19 de juny de 2013. El programa de la missi incloa sessions a Santa Catarina, Rio de Janeiro i Sao Paulo; seminaris, dinars de networking, reunions bilaterals i visites organitzades per ACC1. La quota dinscripci era de 650 +IVA (no incloa despeses de viatges, allotjaments, trasllats i manutenci).  Ms informaci: http://catalanfilms.cat/ca/inscriptions/market/inscription/missio-brasil.jsp

ENTITATS CREDITCIES I FACILITADORES DEL CRDIT

4.8 Avalis SGR

Avalis s la Societat de Garantia Recproca de Catalunya impulsada per la Generalitat de Catalunya. La societat s de capital mixt i variable i compta amb socis protectors i socis partcips. Entre els primers, destaquen el grup ICF i la Generalitat de Catalunya, totes les entitats financeres amb presncia a Catalunya i diverses Cambres de Comer i associacions empresarials. Daltra banda, els socis partcips sn les empreses avalades, les quals hi tenen aportacions socials. Avalis de Catalunya est especialitzada en pimes i t per finalitat atorgar-los de manera directa avals financers, tcnics i econmics i negociar convenis per millorar les condicions de finanament de les empreses. Els avals financers sn aquells que garanteixen riscos dineraris davant Entitats Financeres; els avals econmics garanteixen riscos dineraris davant tercers i els avals tcnics ho fan amb els riscos dobligacions no dinerries responent en cas dincompliment dels compromisos contrets pels avalats. Avalis ofereix dos avals financers per a pimes catalanes de producci del sector audiovisual amb col laboraci de lICEC. Es tracta dun aval davant entitats financeres per a prstecs, crdits i lsing per a actiu fix i dun aval sobre prstecs atorgats per lICF. Ambds avals estan destinats al finanament de produccions audiovisuals amb un import mxim d1.200.000. El termini s fins a 60 mesos, amb carncia mxima a determinar. Avalis de Catalunya SGR compta amb el suport del Fons Europeu de Desenvolupament Regional de la Uni Europea.  Ms informaci: http://www.avalis-sgr.com/ http://www.avalis-sgr.cat/images/documentos/pres_corporativa_ca.pdf

4.9 ICF, Institut Catal de Finances

LInstitut Catal de Finances s lentitat de crdit pblic de la Generalitat de Catalunya que t per finalitat contribuir a la reactivaci econmica, facilitant laccs al crdit de les pimes i autnoms de Catalunya. s una entitat complementria al sector financer privat, aportant en aquest sentit els recursos i el suport de garanties que en aquest moment el mercat demana per tal de fer arribar el crdit a les empreses de forma ms fluda. Pel qu fa a les empreses del sector audiovisual, lICF va signar un acord amb lInstitut Catal de les Empreses Culturals per oferir prstecs per a inversions i circulant de les empreses i entitats culturals. Aquests prstecs sn de tres tipus: a. Prstecs per al finanament de les inversions en actius fixos de les empreses culturals. Les inversions poden ser en:  ampliaci de lnies de negoci,  en processos tecnolgics i/o bns dequipament per millorar la competitivitat,  en processos de concentraci empresarial,  en actius immaterials,  en processos de recerca, desenvolupament i innovaci. Limport mnim del prstec s de 40.000 i el mxim d1.000.000. b. Prstecs per finanar lactiu circulant de les empreses culturals: amb un import entre els 40.000 i els 500.000. c. Prstecs per finanar la digitalitzaci de sales dexhibici a Catalunya amb lestndard D CP 2K (adquisici dun projector digital). Limport mxim del prstec s de 70.000.  Ms informaci: www.gencat.cat/finempresa/ Prstecs per a actius fixos dempreses culturals (a): http://bit.ly/11BN1aK Prstecs per a actiu circulant dempreses culturals (b): http://bit.ly/149sJkN Prstecs per la digitalitzaci de sales (c): http://bit.ly/10BMaFF Conveni ICF i ICEC: http://bit.ly/149uD4T

56
ENTITATS CREDITCIES I FACILITADORES DEL CRDIT
Exemples de produccions que han comptat amb la participaci de L ICF:

 Dictado (Oberon Cinematogrfica, suport MEDIA i2i Audiovisual)

 El orfanato (Rodar y Rodar, suport MEDIA al Desenvolupament)

 Las vidas de Celia (Oberon Cinematogrfica, suport MEDIA al Desenvolupament)

  Eva (Escndalo Films, suport MEDIA a la distribuci)

 Mientras Duermes (Filmax, suport MEDIA a la distribuci)

 Chico y Rita (Fernando Trueba PC, suport MEDIA a la distribuci)

58
ENTITATS CREDITCIES I FACILITADORES DEL CRDIT

4.10 ICO, Instituto de Crdito Oficial

LInstituto de Crdito Oficial s un banc pblic amb forma jurdica dentitat pblica empresarial, adscrita al Ministeri dEconomia i Competitivitat a travs de la Secretaria dEstat dEconomia i Suport a lEmpresa. Entre les seves funcions hi trobem la promoci daquelles activitats que per la seva transcendncia social, cultural, innovadora o ecolgica mereixin una atenci prioritria.

LInstituto de Crdito Oficial ofereix a les empreses audiovisuals el prstec ICO-CRTVE Cinema Producci. Es tracta dun finanament orientat a autnoms i a empreses independents espanyoles, i permet finanar la producci dobres audiovisuals de nova producci (llargmetratges i curtmetratges cinematogrfics, pellcules per a televisi, documentals de contingut cultural explcit i sries danimaci), els drets de comunicaci pblica de les quals hagin estat cedits per les productores i adquirits per a un prestador de serveis de comunicaci audiovisual que tingui subscrit el conveni corresponent amb lICO. Es podr finanar fins el 100% del preu de compra dels drets de comunicaci pblica sobre lobra audiovisual que adquireix el prestador de serveis de comunicaci audiovisual, IVA no incls. El termini per a la presentaci de la sollicitud a lICO estar obert fins el 31 doctubre del 2014.  Ms informaci: http://www.ico.es/web/contenidos/1/0/11841/index.html http://www.ico.es/web/descargas/paginas/9751281_ICO%20CRTVE%20FEB.pdf

4.10.1

Conveni ICO-ICAA Produccin Cinematogrfica 2013

El conveni es va publicar el 5 de juny del 2013, dins la lnia ICO Empresas y Emprendedores 2013, i est destinat al finanament de projectes en inversi en producci cinematogrfica de llargmetratges i pellcules danimaci, per un import de fins un mxim de 25 milions deuros. Els imports dels prstecs seran, com a mxim, de:  Fins el 50% del pressupost en el cas de llargmetratges, amb un lmit d1.200.000  Fins el 50% del pressupost en el cas de lanimaci, amb un lmit de 2.000.000  Un mxim per client de 4.000.000 - 5.000.000 Els terminis damortitzaci i carncia seran de 5 anys, inclosos els 3 de carncia prinicpal, i de 5 anys, amb amortitzaci nica a venciment. La liquidaci dinteressos ser semestral, tant entre lICO i lentitat financera, com entre lentitat financera i el client. El termini per sollicitar operacions per part dels clients a les entitats financeres finalitza el 2 de setembre. El termini de presentaci doperacions a lICO per part de les entitats financeres finalitza el 12 de setembre, i la formalitzaci entre entitats financeres i clients ha de ser abans del 8 doctubre. Tamb es van publicar ajuts per la minoritzaci dinteressos dels prstecs concedits, amb un pressupost d1,5 milions deuros.  Ms informaci: http://www.boe.es/boe/dias/2013/06/07/pdfs/BOE-A-2013-6061.pdf

60
ENTITATS CREDITCIES I FACILITADORES DEL CRDIT

4.11 Aportacions Reintegrables del departament de Cultura, Generalitat de Catalunya

Les aportacions reintegrables sn un instrument dajut mixt: incorpora una part de crdit, amb un mxim de 500.000 (modalitat 1), que sha de retornar independentment dels resultats del projecte, i una part de subvenci, amb un mxim de 150.000 (modalitat 2) que noms es retorna en funci de lxit econmic del projecte. La quantia mxima que un projecte pot obtenir per cada una de les modalitats no pot ser superior al 70% del pressupost acceptat. Les empreses poden sollicitar acollir-se noms a la modalitat 1 o a les dues modalitats per al mateix projecte, per no poden sollicitar acollir-se nicament a la modalitat 2. Les empreses del sector audiovisual sen poden acollir a dues, depenent de la seva activitat:  Aportacions reintegrables i subvencions a plans de distribuci de llargmetratges cinematogrfics (distribuci noms en el territori espanyol).  Aportacions reintegrables i subvencions a projectes culturals (noms serien destinatries les empreses audiovisuals amb un projecte multimdia). Per a les dues modalitats, cal fer una tramitaci telemtica obligatria. Dentre els requisitis a complir, s necessari que les empreses estiguin domiciliades a Catalunya, o en un estat membre de la Uni Europea o a lEspai Econmic Europeu amb establiment permanent a Catalunya. Tamb cal que les empreses tinguin solvncia econmica i tcnica contrastada, i que participin a risc en el projecte objecte de lajut. Si lempresa t domicili social a Catalunya, ha destar inscrita en el Registre dempreses audiovisuals de Catalunya. No en sn destinatries les associacions, les fundacions i altres entitats sense nim de lucre.

Aportacions reintegrables i subvencions a plans de distribuci de llargmetratges TERMINIS PER SOLLICITAR LA SUBVENCI: del 19 de juny al 9 de juliol de 2013. REQUISITS: 1  Haver distribut com a mnim 5 obres audiovisuals al territori espanyol en el total dels 3 anys anteriors als de la concessi de lajut, o poder demostrar que els professionals vinculats al projecte tenen una trajectria i experincia contrastada en activitats similars. 2  La despesa del projecte sha de realitzar dins de lany de concessi de lajut. 3 Les estrenes a les sales de cinema han de produir-se dins de lany de concessi de lajut. 4 En el pla de distribuci presentat, com a mnim el 50% dels llargmetratges cinematogrfics han de ser de nacionalitat dun estat membre de la Uni Europea (o Espai Econmic Europeu). DOCUMENTACI: Dossier de presentaci del projecte que opta a lajut (presentat en suport paper i en suport informtic), el qual haur de contenir la informaci segent: Memria del projecte, Pressupost, Proposta de la forma de presentaci del logotip o menci de lInstitut Catal de les Empreses Culturals.  Ms informaci: http://dom.cat/7qh Aportacions reintegrables i subvencions a projectes culturals TERMINIS PER SOLLICITAR LA SUBVENCI: del 19 de juny al 31 doctubre de 2013. REQUISITS: 1  Haver distribut com a mnim 5 llargmetratges cinematogrfics al territori espanyol en el total dels 3 anys anteriors als de la concessi de lajut, o poder demostrar que els professionals vinculats al projecte tenen una trajectria i experincia contrastada en activitats similars. 2  La despesa del projecte sha de realitzar en el perode comprs entre lany anterior al de concessi de lajut i els mesos de gener i febrer de lany posterior al de concessi de lajut. 3  El projecte ha de comptar amb un pla de distribuci, comercialitzaci i/o exhibici. 4  Establir el moment de llanament comercial, tenint en compte que el llanament ha de produir-se entre el segon i el sis mes posterior a la presentaci de la sollicitud de lajut, dintre del perode comprs entre l1 de mar de lany de concessi de lajut i ltim dia hbil del mes de febrer de lany posterior al de concessi de lajut. DOCUMENTACI: Memria del projecte, pressupost de lactivitat, proposta de la forma de presentaci del logotip o menci de lInstitut Catal de les Empreses Culturals en els diferents vessants del projecte i, en el cas de projectes en rgim de coproducci, caldr aportar el contracte de coproducci en el qual haur de constar el percentatge de participaci de cada empresa coproductora.  Ms informaci http://dom.cat/7qi

FONTS PROVINENTS DE MERCATS I FESTIVALS I ALTRES INSTITUCIONS

64
FONTS PROVINENTS DE MERCATS I FESTIVALS I ALTRES INSTITUCIONS

5.1 Biennalle College Cinema

fitxa

Objectiu: Formar nous professionals pel desenvolupament i producci dobres audiovisuals amb micropressupostos. Obert a 12 equips de directors i productors darreu del mn. Lobjectiu s crear fins a 3 obres audiovisuals de baix pressupost que es presentaran durant el Festival de Vencia i es projectaran en la plataforma online La Sala Web. Acci que rebria lajut: projecte audiovisual amb pressupost inferior als 150.000. Contribuci: formaci pel productor i el director, desenvolupament del projecte. Es seleccionaran 3 dels 12 projectes, que rebran 150.000 per a la producci de les obres. Web: http://biennalecollege.ogilvy.it/en/presentation-2013/ PROPERA DATA LMIT PER PRESENTAR SOLLICITUDS: 10 de juliol del 2013 Convocatries durant lany: 1

cas destu di

Sergi Moreno, productor catal participant al Biennale College Cinema

5.1.1
En quin moment teniu coneixement de la iniciativa Biennale College Cinema i decidiu presentar-vos? Qu hi buscveu? La iniciativa Biennale College Cinema va arribar al nostre coneixement, si no recordo malament, a principis del mes de setembre de 2012. La convocatria ens la van fer arribar alguns amics i collegues que, des dItlia i els Estats Units, van decidir que podia ser interessant per a nosaltres. s lgic que ens arribs des dItlia, ja que italiana era la seva procedncia, per el fet s que ens va arribar des del Torino Film Lab, i no des de Vencia, malgrat ja havem tingut contacte amb el festival al 2010 grcies a lestrena del primer llargmetratge den Llus Galter, Caracremada. En parallel, i com ja he dit anteriorment, els nostres amics de la comunitat catalana de Los Angeles ens van fer arribar la mateixa convocatria. Posteriorment vam descobrir que els partners del Biennale College Cinema en la seva primera convocatria eren el Torino Film Lab i lIFP, amb seu als Estats Units, i, per tant, vam entendre que era des dels socis de la Biennale que en sort la divulgaci de la notcia. Aquesta s una de les raons per les quals creiem que s ben important que organismes com Catalan Films siguin ben presents en el circut internacional de festivals, ja que, noms daquesta manera podrem tenir informaci, i per tant, accs a iniciatives tan interessants com aquesta. Aix tamb, valorem que MEDIA Antena Catalunya ens informi peridicament de tot el que passa fora de les nostres fronteres, per tenir una visi global del panorama cinematogrfic actual. De totes maneres, s normal que en la seva primera edici, la crida no fos realitzada de manera massiva sin controlada. Tenim la sensaci que en aquesta segona edici que ja sha presentat, la quantitat de sollicituds, que lany passat va ser de 600 aproximadament, creixer en parallel a la difusi internacional del projecte de la Biennale. Al mes de setembre de 2012, tant en Llus Galter com jo portvem dos anys tractant daixecar la que havia de ser la nostra segona pellcula, produda sota el paraiges de Paco Poch Cinema i Mallerich Films, i grcies a lempenta del productor Paco Poch. Aquesta segona obra, Els Estiuejants, havia obtingut una subvenci al desenvolupament de projectes de lICAA en aquell moment no

66
FONTS PROVINENTS DE MERCATS I FESTIVALS I ALTRES INSTITUCIONS

sabem que seria la darrera, per a partir de llavors, i malgrat ser seleccionats per participar al Cinemart de Rotterdam i haver acordat una coproducci amb la productora alemanya Look Films, no havem aconseguit tenir cap tipus de repercussi positiva a nivell ni espanyol ni catal. Labsncia de bones notcies, o simplement de notcies, i lespera per la convocatria de subvencions i de feedback de les televisions, feien que comencssim, si b no a desesperar-nos, s a desanimar-nos lleugerament. En aquest context, la iniciativa Biennale College Cinema ens va semblar una bona manera de canviar daires i de reprendre un projecte, La Substncia, del qual en Llus, en Paco i jo ja havem parlat anteriorment. Quan vam presentar el projecte, ho vam fer sense gaires expectatives, ms com un divertiment que com una possibilitat real. Si que s cert que la idea de poder escriure, rodar i presentar una pellicula en un any, comptant amb un finanament tancat, estrenant al Festival de Vencia, era molt atractiva, per ara penso que ho vam fer, sobretot, perqu necessitvem treballar en un projecte nou, fresc i sense crregues. Quin valor afegit creieu que tenia el projecte de La Substncia perqu fos escollit per participar-hi? La veritat s que no ens van donar cap explicaci sobre el per qu de la nostra selecci. Vist en retrospectiva, crec que vam presentar un projecte que era realment low cost, i no vam intentar disfressar una pellcula gran presentant-la com una cosa que no era. Tamb crec que La Substncia t elements que resultaven atractius pel comit de selecci. El punt de partida del projecte, la cpia a escala real del poble de Cadaqus a la Xina, la presncia de Salvador Dal, Marcel Duchamp i daltres artistes en el context de la Biennale, el treball sobre el paisatge de la Costa Brava, Cadaqus i el Cap de Creus, paratges coneguts arreu i estimats per molta gent, el fet que ja havem participat al Festival de Vencia anteriorment, i laval dun productor amb prestigi internacional com s en Paco Poch, debien resultar determinants, entenc, per a la nostra selecci. En qu va consistir lexperincia exactament? La idea del Biennale Cinema College era convocar a Vencia als 15 projectes finalistes per fer un stage de dues setmanes a lilla de San Servolo, a Vencia, per treballar conjuntament en els projectes, fer-los avanar amb lajuda despecialistes en producci, i gui, per finalment decidir quins serien els tres projectes seleccionats per a ser produts per la Biennale i Gucci desprs duna presentaci pblica a Vencia. Aix, a efectes prctics, es va convertir en una espcie de primera edici no televisada dun Gran Hermano versi cinema low cost. Podem dir que vam treballar com mai ho havem fet, sotmesos a una lleugera pressi, la de saber que testaves jugant 150.000, per alhora, i encara que soni naf, vam disfrutar moltssim de lexperincia, vam conixer gent de tot el mn (hi havia equips dItlia, Sud frica, Estats Units, Ruanda, Israel, Brasil, el Lban), vam aprendre sobre altres formes de producci i vam ser tutelats per grans professionals que van fer crixer el nostre projecte fins a lmits insospitats per nosaltres abans darribar a lilla. Les activitats consistien en treball dequip, treball individual i de grup, amb la presncia de ponents que explicaven casos concrets relacionats amb la producci, difusi i exhibici de projectes low cost com els nostres. Entre aquests ponents es trobaven Pierre Cattan, un dels nous popes del transmdia, Nekisa Cooper, productora del film Pariah, estrenat a Sundance i pellcula revelaci de lany passat al circut indie nordameric, i Jon Reiss, un dels grans experts en distribuci alternativa a nivell internacional. Pel que fa a lequip que va posar a la nostra disposici el Biennale College Cinema, comptvem amb la tutela de Michel Reilhac, amb deu anys dexperincia al canal ARTE, Gino Ventriglia, story editor del Torino Film Lab, lAmy Dotson, directora de lIFP, i lScott Macauley, director de la revista Filmmaker. Els productors, en parallel, treballvem amb en Mike S. Ryan, productor den Todd Solondz, Kelly Reichardt i Bela Tarr entre daltres, i den Trsitan Goligher, productor de Weekend. Els directors, en sessions individuals, treballaven amb script editors com Nicola Lusuardi, Marietta Von Hauswolf von Baumgarten, Anita Voorham, Franz Rodenkirchen, i Antoine Le Bos. Ben mirat, vam rebre lassessorament (que encara continuem rebent) dexperts als quals difcilment haurem pogut tenir accs duna altra manera. Un luxe, en resum.

Qu va aportar el Biennale College Cinema al projecte? Malgrat no resultar un dels projectes guanyadors, ja que el Biennale College Cinema va considerar que La Substncia necessitava un any ms de feina per ser produt amb garanties i ara me nadono que ens van fer un gran favor-, en Michel Reilhac (ara, el nostre productor associat i un dels grans defensors de La Substncia), en Tristan Goligher i lAnita Voorham continuen tutelant el nostre projecte, fent avanar el gui i suggerint-nos noves possibilitats descriptura, finanament i producci. s grcies a ells que hem aconseguit involucrar a la productora sussa Alina Films, amb qui tenim una gran relaci i ens donen gran empenta en el projecte, i a la productora xinesa LEst Films, que ens proporciona tota la informaci que necessitem i ens facilita un futur rodatge a la Xina. Grcies a la seva tutela i al suport del Biennale College Cinema, hem fet avanar La Substncia (de fet, ens van animar a presentar-lo als ajuts per desenvolupament de MEDIA, i ens van tutelar en lescriptura del projecte), sabem que, en cas daconseguir aixecar la pellcula, lestrenarem al Festival de Vencia, i tenim loportunitat dassistir al Torino Film Lab per continuar donant a conixer el projecte. Per ltim, grcies a la nostra participaci al Biennale College Cinema, estem treballant amb el Festival de Vencia en una petita sorpresa que esperem poder desvetllar ben aviat, per que en principi ens portar al Festival de Vencia en aquesta 70a edici. I qu demanava a canvi? La nica cosa que el Biennale College Cinema demanava era que la pellcula fos entregada abans del mes dagost de 2013, que shagus finanat ntegrament amb els 150.000 que ells posaven a la nostra disposici, i que fos estrenada al Festival de Vencia, condicions amb les quals qualsevol equip podria estar dacord sense dubtar un sol segon. A partir daqu, la propietat de la pellcula era dels equips i no de la Biennale, cosa que et permetia vendre-la a televisions, portar-la a festivals i estrenar-la com tu cregussis convenient. s a dir, un tracte ideal que qualsevol signaria amb els ulls tancats. Quin ha estat el resultat i com valoreu lexperincia? Un cop acceptat el fet que La Substncia no va resultar guanyadora (els tres projectes finalment produts sn Memphis, nordamericana, Life of June, tailandesa, i Yuri Esposito, italiana, totes tres grandssimes pellcules amb bons amics al darrera), valores la teva presncia al Biennale College Cinema com un gran regal, i un gran luxe. El fet que et segueixin tutelant en la distncia, que simpliquin en el projecte i li donin cobertura, que timpliquin a tu en nous projectes i que garanteixin la presncia de La Substncia al Festival de Vencia suposa un gran pas endavant en la nostra carrera. En parallel, tant per al Llus com per mi, va resultar una experincia personal molt enriquidora. Esperem que aquesta experincia ens serveixi per fer millors pellcules, i ens ajudi a caminar nous camins que, de vegades, a casa, sn difcils de trobar.

 Podeu veure aqu la presentaci del projecte La Substncia que es va fer a la Biennalle College Cinema: http://youtu.be/TnXGDYX0ho4

68
FONTS PROVINENTS DE MERCATS I FESTIVALS I ALTRES INSTITUCIONS

5.2 APULIA INTERNATIONAL FILM FUND

Objectiu: promocionar els rodatges a lApulia per mitj dun reemborsament del 15% de les despeses de producci realitzades en aquesta regi. Acci que rebria lajut: despeses de producci realitzades a la regi dApulia. Contribuci: Fins a 200.000 i sense excedir el 50% de les despeses totals, acumulable al tax credit itali i a lHospitality Fund (rodatges a Puglia). Noms per a productors no italians. Web: http://en.apuliafilmcommission.it/funds/apulia-international-film-fund

5.3 ARTES INTERNATIONAL PRIZE FOR THE PIXEL PITCH

Objectiu: premi atorgat per ARTE a un dels pitchs presentants al The Pixel Market The Pixel Pitch (interactius, crossmdia, transmdia). Acci que rebria lajut: el projecte del qual sha fet el pitch al mercat. Contribuci: 6.000 Web: http://powertothepixel.com/ PROPERA DATA LMIT PER PRESENTAR SOLLICITUDS: per sollicitar participar al The Pixel Pitch, la data lmit s el 26 de juliol del 2013. Convocatries durant lany: 1

The Pixel Market s un mercat de finanament de projectes interactius que compta amb el suport del programa MEDIA de la Uni Europea.

5.4 BERTHA BRITDOC CONNECT FUND

Objectiu: donar suport a campanyes intelligents de divulgaci i promoci de pellcules documentals independents que tractin una temtica social i que tinguin lhabilitat daconseguir provocar un canvi, ja sigui a nivell local, regional o global. Acci que rebria lajut: la campanya de divulgaci i promoci (per exemple, identificaci daudincia, desenvolupament i producci de paquets educatius per a escoles, disseny i elaboraci deines interactives online per augmentar la implicaci de laudincia, reversions del documental a curtmetratges per altres plataformes, fons per a tours de projeccions estratgiques en universitats i comunitats rellevants, anlisi de dades i captura de limpacte social del film...) Contribuci: entre 5.000 i 50.000. Web: http://britdoc.org/real_funds/bertha-britdoc-connect-fund PROPERA DATA LMIT PER PRESENTAR SOLLICITUDS: consultar web. Convocatries durant lany: 2

5.5 CINEMART: ARTE INTERNATIONAL PRIZE AWARD

Objectiu: premi que satorga a un dels projectes participants al Cinemart, mercat de coproducci del festival de Rotterdam. Acci que rebria lajut: el desenvolupament. Contribuci: 7.000 Web: http://www.filmfestivalrotterdam.com/professionals/cinemine/cinemart_awards/ PROPERA DATA LMIT PER PRESENTAR SOLLICITUDS: les inscripcions al Cinemart 2014 (26-29 gener 2014) obren l1 de juliol del 2013. Convocatries durant lany: 1

70
FONTS PROVINENTS DE MERCATS I FESTIVALS I ALTRES INSTITUCIONS

5.6 CINEMART: EURIMAGES CO-PRODUCTION DEVELOPMENT AWARD

Objectiu: premi que satorga a un dels projectes participants al Cinemart, mercat de coproducci del festival de Rotterdam. Acci que rebria lajut: el desenvolupament Contribuci: 30.000 Web: http://www.filmfestivalrotterdam.com/professionals/cinemine/cinemart_awards/

El CineMart compta amb el suport del programa MEDIA i el programa MEDIA Mundus de la Uni Europea.

5.7 CINEMART: WORLDVIEW NEW GENRES FUND DEVELOPMENT AWARD

Objectiu: premi que satorga a un dels projectes participants al Cinemart, mercat de coproducci del festival de Rotterdam. Acci que rebria lajut: el desenvolupament Contribuci: 5.000 Web: http://www.filmfestivalrotterdam.com/professionals/cinemine/cinemart_awards/ PROPERA DATA LMIT PER PRESENTAR SOLLICITUDS: les inscripcions al Cinemart 2014 (26-29 gener 2014) obren l1 de juliol del 2013. Convocatries durant lany: 1

El CineMart compta amb el suport del programa MEDIA i el programa MEDIA Mundus de la Uni Europea.

72
FONTS PROVINENTS DE MERCATS I FESTIVALS I ALTRES INSTITUCIONS

5.8 CINEMED: BECA DE DESENVOLUPAMENT DE PROJECTES

Objectiu: atorgar un ajut al desenvolupament de llargmetratges de ficci de cineastes que hagin realitzat com a mnim un curtmetratge de ficci, i siguin membres dun estat de la Mediterrnia, del Mar Negre, Portugal o Armnia i/o b que se situ en lentorn mediterrani o narri les especificitats culturals de lrea mediterrnia. Un mateix cineasta podr presentar ms dun projecte. ACCI QUE REBRIA LAJUT: el desenvolupament CONTRIBUCI: 7.000 WEB: http://bit.ly/16IBdDj i http://www.cinemed.tm.fr/ PROPERA DATA LMIT: 15 de juliol del 2013 CONVOCATRIES DURANT LANY: 1

El Festival Cinemed compta amb el suport del PROGRAMA MEDIA de la Uni Europea.

5.9 CINEREACH
Objectiu: donar suport a projectes de llargmetratge de ficci i no ficci que tinguin una histria captivadora, siguin visualment atractius i tractin una temtica important. Acci que rebria lajut: contribuci en metllic per a qualsevol fase de la producci. Contribuci: des de 5.000$ a 50.000$ per projecte (disposen de 500.000$/any) Web: http://cinereach.org/grants PROPERA DATA LMIT PER PRESENTAR SOLLICITUDS: Pendent de publicaci.

5.10 COPENHAGEN FILM FUND

Nou fons que estar disponible a partir de la tardor 2013. Ms informaci: http://www.dfi.dk/Service/English/News-and-publications/News/February-2013/Copenhagen-sets-upfilm-fund.aspx http://www.dfi.dk/Service/English/News-and-publications/News/Maj-2013/Copenhagen-Film-Fund-seesthe-light-of-day.aspx

74
FONTS PROVINENTS DE MERCATS I FESTIVALS I ALTRES INSTITUCIONS

5.11 ENJAAZ
Objectiu: finanar la postproducci de projectes dirigits per directors rabs (nacionalitat o origen) i la producci de projectes de directors del Golf (nacionalitat o origen), centrats en el mn rab, la seva histria i/o cultura. Ficci o documental. Acci que rebria lajut: la producci o la postproducci. Contribuci: fins a 100.000/projecte Web: http://dubaifilmfest.com/industry/dubai-film-market/enjaaz PROPERA DATA LMIT PER PRESENTAR SOLLICITUDS: 1 de juliol del 2013 Convocatries durant lany: 2

5.12 EURIMAGES CPH:

DOX CO-PRODUCTION DEVELOPMENT AWARD FOR DOCUMENTARIES

Objectiu: a un dels projectes presentats al CPH:FORUM. Per a projectes europeus, per tal de facilitar-los el desenvolupament i finanament de projectes en desenvolupament i preproducci Acci que rebria lajut: el desenvolupament i la preproducci del projecte. Contribuci: 15.000 Web: http://cphdox.dk/d/art.lasso?e=1&s=2012650&n=413 PROPERA DATA LMIT PER PRESENTAR SOLLICITUDS: per poder optar al premi, cal participar al CPH:FORUM. Ja est obert el termini de sollicituds. Consultar el web: http://cphdox.dk/d/art.lasso?e=1&s=2012920&n=285 Convocatries durant lany: 1

5.13 GUCCI TRIBECA DOCUMENTARY FUND

Objectiu: proporcionar fons per a finalitzar llargmetratges documentals que posin en relleu i humanitzin aspectes dimportncia social darreu del mn. Acci que rebria ajut: tasques de finalitzaci del film. Contribuci: entre 10.000$ i 25.000$ per projecte. Com a complement, el TFI/ESPN Prize aportar anualment 30.000$ a un documental en work-in-progress que presenti temtiques relacionades amb lesport, la competici i latletisme com a tel de fons per explicar una histria dun personatge. Web: https://tribecafilminstitute.org/pages/gucci_tribeca_documentary_about PROPERA DATA LMIT PER PRESENTAR SOLLICITUDS: sanuncien els seleccionats pel 2013 al juny. Entre els mesos de desembre i febrer sacceptaran candidatures pel 2014. Convocatries durant lany: 1

5.14 HUBERT BALS FUND

Objectiu: donar suport a films urgents i/o remarcables de cineastes innovadors de pasos en vies de desenvolupament per tal que es puguin completar. Acci que rebria lajut: desenvolupament de gui i de projecte, postproducci. Tenen tamb lnies dajut a la producci digital, a la distribuci i a workshops, per no sn vigents pel 2013. Contribuci: fins a 10.000 per desenvolupament de gui i de projecte i fins a 20.000 per a postproducci. Projectes en collaboraci amb una productora holandesa, fins a 50.000 per a producci via el Hubert Bals Fund Plus. Web: http://www.filmfestivalrotterdam.com/professionals/hubert_bals_fund/ i http://www.filmfestivalrotterdam.com/professionals/hubert_bals_fund/projectentry/ PROPERA DATA LMIT PER PRESENTAR SOLLICITUDS: 1 de setembre del 2013 Convocatries durant lany: 2 (a la primavera per a desenvolupament de gui i projectes i a la tardor per a desenvolupament de projecte i/o gui, postproducci, finanament final).

76
FONTS PROVINENTS DE MERCATS I FESTIVALS I ALTRES INSTITUCIONS

5.15 ITVS INTERNATIONAL INITIATIVE

Objectiu: aportar a laudincia dels Estats Units produccions darreu del mn. Acci que rebria lajut: programes duna hora de durada, works-in-progress, documentals que es puguin completar en un any de contracte, projectes de coproducci que ja tinguin confirmats acords amb PBS o daltres televisions nordamericanes, altres documentals que tinguin a veure amb les campanyes Women and Girls Lead Campaign o Diverse Muslim Voices. Contribuci: ITVS es converteix en un coproductor del documental, adquirint els drets per a EUA i, a vegades, per algun altre pas. Web: http://www.itvs.org/funding/international PROPERA DATA LMIT PER PRESENTAR SOLLICITUDS: no hi ha; saccepten sollicituds tot lany.

5.16 LYNN AND JULES KROLL FUND FOR JEWISH DOCUMENTARY FILM
Objectiu: ajudar a documentals originals que explorin lexperincia jueva (algun aspecte de la histria, cultura o identitat jueva) amb les despeses de postproducci. Han de trobar-se en aquesta fase. Acci que rebria lajut: despeses de postproducci. Contribuci: entre 15.000$ i 50.000$ Web: http://jewishculture.org/film/ PROPERA DATA LMIT PER PRESENTAR SOLLICITUDS: 16 de juliol del 2013 Convocatries durant lany: 1

5.17 MOVIES THAT MATTER

Objectiu: promoure i ampliar la distribuci de projeccions de pellcules sobre drets humans a tot el mn. Incentiu per la circulaci de films sobre aquesta temtica a frica, sia, Llatinoamrica, Orient Mitj i Europa de lEst. Prioritat a projectes en pasos de la llista DAC i/o pasos on la llibertat de premsa estigui en joc. Acci que rebria lajut: Els esdeveniments poden prendre diferents formes: festivals, programes mbils, programes de cinema i debat, projeccions a petita escala, projeccions en cinemes, escoles i universitats, distribuci per plataformes multimdia... Tamb es pot utilitzar pels subttols o traducci de la pellcula, necessitats tcniques, tallers, transport, publicitat, debats... Contribuci: ajut econmic de 5.000 Web: www.moviesthatmatter.nl (Convocatria: http://bit.ly/11qIYYH) PROPERA DATA LMIT PER PRESENTAR SOLLICITUDS: 15 de setembre de 2013 Convocatries durant lany: 3

5.18 SUNDANCE DOCUMENTARY FUND

Objectiu: donar suport a projectes documentals de tot el mn que tinguin una narrativa artstica i innovadora, rellevncia global, tractin un tema contemporani i tinguin potencial pel comproms social. Acci que rebria lajut: desenvolupament, producci i/o postproducci o b captaci daudincies. Contribuci: fins a 20.000$ per a desenvolupament, fins a 50.000$ per a producci i/o postproducci i fins a 20.000$ per a captaci daudincies (disposen dentre 1 i 2 milions de dlars lany i escullen entre 45 i 55 projectes) Web: http://www.sundance.org/programs/documentary-fund/ PROPERA DATA LMIT PER PRESENTAR SOLLICITUDS: 9 de juliol del 2013. Convocatries durant lany: 2

78
FONTS PROVINENTS DE MERCATS I FESTIVALS I ALTRES INSTITUCIONS

5.19 SUNDANCE/SLOAN COMISSIONING GRANT & FELLOWSHIP

Objectiu: donar suport al desenvolupament de guions de ficci (imatge real, no animaci) de temes cientfics o tecnolgics. Acci que rebria lajut: Assessorament cientfic, desenvolupament de gui. Contribuci: fins a 20.000$ en efectiu pel perode descriptura, fins a 5.000$ en assessorament cientfic i recerca, suport creatiu durant el procs descriptura, la possibilitat de rebre un Fellowship per un Sundance Lab, i suport estratgic i creatiu de lequip del programa. Si saconsegueix el Fellowship, es podria assistir a ms, a un Sundance Lab o al Festival, rebre 5.000$ ms per a un assessor cientfic i 10.000$ ms pel desenvolupament del projecte. Web: http://www.sundance.org/programs/sloan-grant/ PROPERA DATA LMIT PER PRESENTAR SOLLICITUDS: sollicituds pel 2014 a partir del 10 de juny del 2013. Convocatries durant lany: 1

5.20 TFI SLOAN FILMMAKER FUND

Objectiu: donar suport econmic i assessorament a projectes narratius innovadors i atractius que ofereixin un punt de vista fresc sobre temtiques cientfiques, tecnolgiques i matemtiques. Els projectes poden estar en qualsevol fase, i poden presentar-shi cineastes de qualsevol nacionalitat. Acci que rebria lajut: desenvolupament, producci o postproducci. Contribuci: entre 10.000$ i 75.000$ per projecte, ms assessorament i guia. Web: https://tribecafilminstitute.org/pages/sloan_rules PROPERA DATA LMIT PER PRESENTAR SOLLICITUDS: tardor Convocatries durant lany: 1

5.21 TFI NEW MEDIA FUND

Objectiu: aportar finanament i suport a projectes audiovisuals de no ficci, basats en temtica social, que vagin ms enll de les pantalles tradicionals: integrant vdeo amb contingut a travs de diferents plataformes, des de videojocs a aplicacions mbils, a xarxes socials o webs interactives. Temtica de justcia social (contempornia) i digualtat. Projectes de tot el mn. Acci que rebria lajut: el projecte. Contribuci: entre 50.000$ i 100.000$ per projecte, ms mentoritzaci. Web: https://tribecafilminstitute.org/pages/new_media_rules PROPERA DATA LMIT PROPERA DATA LMIT PER PRESENTAR SOLLICITUDS: finals 2013 principis 2014. Convocatries durant lany: 1

5.22 THE FLEDGLING FUND FILM AND CREATIVE MEDIA GRANTS

Objectiu: donar suport a la divulgaci i promoure la participaci de laudincia en documentals que tractin aspectes socials. Una petita part daquests ajuts van destinats a cobrir les despeses de postproducci de projectes que tenen un gran potencial de canvi social. Acci que rebria lajut: les accions de divulgaci, participaci de laudincia, i en alguns casos molt concrets, la postproducci. Contribuci: entre 5.000$ i 30.0000$ Web: http://www.thefledglingfund.org/apply PROPERA DATA LMIT PER PRESENTAR SOLLICITUDS: 17 de setembre del 2013 Convocatries durant lany: 2

80
FONTS PROVINENTS DE MERCATS I FESTIVALS I ALTRES INSTITUCIONS

5.23 THE FLEDGLING FUND FIELD BUILDING GRANTS

Objectiu: enfortir lmbit documental i compartir els coneixements adquirits, educar, motivar i aconseguir un canvi social positiu. Acci que rebria lajut: fins la data, han donat fons a festivals i esdeveniments cinematogrfics (Good Pitch, Rooftop Films, True/False Film Festival), a residncies de cineastes (Reel Girls, Reel Power...), entitats de formaci i instituts, entitats que documenten i comuniquen limpacte dels documentals, articles, recerca i estudis de casos. Contribuci: entre 5.000$ i 25.000$ Web: http://www.thefledglingfund.org/field-building PROPERA DATA LMIT PER PRESENTAR SOLLICITUDS: 17 de setembre del 2013 Convocatries durant lany: 2

5.24 THE FLEDGLING FUND IMPACT GRANTS

Objectiu: ajuts pels beneficiaris dun Fledging Fund per analitzar i valorar limpacte obtingut. Acci que rebria lajut: accions que documentin i comuniquin limpacte del projecte en individus, comunitats, corporacions i classe poltica. Contribuci: fins a 10.000$ per documentar, fins a 20.000$ per avaluar limpacte. Web: http://www.thefledglingfund.org/apply PROPERA DATA LMIT PER PRESENTAR SOLLICITUDS: 17 de setembre del 2013 Convocatries durant lany: 2

fitxa

5.25 ROOFTOP FILMMAKERS FUND (Llargmetratges)

Objectiu: Noms seran elegibles directors que hagin participat en alguna edici del festival Rooftop. Donar suport a cineastes per realitzar films creatius, intelligents i de baix pressupost. Acci que rebria lajut: hi ha quatre lnies: AT&T Feature Film Grant (per a una fase crtica en la producci dun nou llargmetratge independent), Easter Effects Equipment Grant (illuminaci), Edgeworx VFX/Titles/Animation Grant (postproducci) i DCTV Color Correction Grant (correcci de color). Contribuci: AT&T 10.000$, Easter Effects (30 dies dequipament dilluminaci), Edgework (treballs de postproducci entre 1 i 2 setmanes per valor de 10.000$) i DCTV (correcci de color/mastering suite per a una pellcula fins a 12 dies). Web: http://www.rooftopfilms.com/info/produce_filmfundguidelines_features PROPERA DATA LMIT PER PRESENTAR SOLLICITUDS: 9 de juliol del 2013 Convocatries durant lany: 1

5.26 ROOFTOP FILMMAKERS FUND (Curtmetratges)

Objectiu: Noms seran elegibles directors que hagin participat en alguna edici del festival Rooftop. Donar suport a cineastes per realitzar films creatius, intelligents i de baix pressupost. Acci que rebria lajut: hi ha tres lnies: Short Film Grant (producci), Short Film Equipment & Services Grant (equipament) i Adrienne Shelly Foundation Short Film Grant for Women (producci). Contribuci: Short Film Grant: entre 500$ i 3.000$ (disposen de 9.074$ i donaran a 2-4 projectes). Short Film Equipment & Services Grant: 2-3 setmanes dequipament i dos places en un dels seus workshops. Adrienne Shelly: 3.000$ per a una directora. Web: http://www.rooftopfilms.com/info/produce_filmfundguidelines_shorts PROPERA DATA LMIT PER PRESENTAR SOLLICITUDS: 9 de juliol del 2013 Convocatries durant lany: 1

82
FONTS PROVINENTS DE MERCATS I FESTIVALS I ALTRES INSTITUCIONS

5.27 TRIBECA ALL ACCESS

Objectiu: oferir suport a cineastes establerts i emergents, amb un projecte de llarg de ficci o documental, en lequip dels quals hi hagi un director o un guionista que pertanyi a una comunitat que estigui estadsticament poc representada a la indstria. Els projectes poden estar en fase de desenvolupament, producci o postproducci; no hi ha lmits de gnere ni pressupost. Acci que rebria lajut: projecte, per a despeses de desenvolupament, producci, postproducci o mrqueting del projecte en el cas de ficcions i per despeses des de desenvolupament a postproducci en el cas de documentals. Contribuci: 15.000$/projecte, mentoritzaci del projecte (reunions one-to-one amb representants de la indstria, seminaris, etc.) i el premi TAA Creative Promise Awards (Time Warner) que aportar 10.000$ ms a un projecte de ficci i a un altre documental. Web: https://tribecafilminstitute.org/pages/taa_about PROPERA DATA LMIT PER PRESENTAR SOLLICITUDS: tardor Convocatries durant lany: 1

5.28 WORLD CINEMA FUND (Berlinale)

Objectiu: donar suport a films que no es podrien realitzar sense aquest tipus dajuts, que destaquin per una aproximaci esttica poc convencional, que expliquin grans histries i que transmetin una imatge autntica de les seves arrels culturals. Es donaria suport a la producci i distribuci de llargmetratges de ficci i documentals, especialment de Llatinoamrica, Amrica Central, el Carib, frica, Est Mitj, sia central, Sud Est Asitic i la regi Caucsica. Acci que rebria lajut: producci i distribuci de llargmetratges de ficci i documentals. Contribuci: fins a 100.000/projecte per a producci (el total del pressupost ha de ser entre 200.000 i 1.000.000). Fins a 15.000/projecte per a distribuci, noms per a distribudors alemanys. (disposen de 400.000/any) Web: http://www.berlinale.de/en/branche/world_cinema_fund/wcf_profil/index.html PROPERA DATA LMIT PER PRESENTAR SOLLICITUDS: 1 dagost de 2013. Les sollicituds per ajuts a la distribuci es poden enviar durant tot lany. Convocatries durant lany: una per a producci; durant tot lany per a distribuci.

FORMACI MEDIA EN FINANAMENT AUDIOVISUAL

84

FORMACI MEDIA EN FINANAMENT AUDIOVISUAL

 Cal destacar que el programa MEDIA, en les seves lnies de suport a la formaci (inicial i continuada), fa especial mfasi en la formaci en laccs al finanament. s per aix que a continuaci fem referncia a una mostra de cursos de formaci amb suport MEDIA destinats a millorar les competncies dels professionals de laudiovisual en lrea de finanament de projectes.  Per ampliar la informaci podeu consultar:  La guia MEDIA Training and Networks 2013: http://antenamediacat.com/rcs_auth/convocatories/ MEDIA-TrainingGuide2013-Web.pdf.pdf  La guia MEDIA European University and Film School Networks 2012: http://antenamediacat.com/ rcs_auth/convocatories/MEDIA-INITIAL-TrainingGuide2012-WEB.pdf  Subscriure-us als nostres butlletins de notcies, per rebre les informacions ms actualitzades sobre dates de sollicitud, beques disponibles, etc: http://www.antenamediacat.eu/media_antena_catalunya/subscripcio  I seguir-nos a les nostres xarxes socials, on us oferirem recordatoris de les principals dates lmit per realitzar les inscripcions: www.twitter.com/MEDIACatalunya i www.facebook.com/MEDIACatalunya

6.1 Enter Europe: Formaci per a finanadors per a la indstria audiovisual europea

Presentaci: El programa ENTER busca ajudar als finanadors i als professionals actius en el sector financer a identificar oportunitats de finanament i inversi i a avaluar millor els riscos relacionats amb la indstria audiovisual europea. Organitzaci: Cada participant aporta el seu propi projecte dinversi o concepci de projecte i s condut i guiat per desenvolupar-lo de la manera ms bona, forta i viable. Els assistiran experts, tutors i companys, a travs de tutories, grups de treball i debats amb experts. Es tracta dun curs de dos anys de formaci dividit en dos cicles:  un mdul de formaci online de sis setmanes, incloent-hi una base de dades online sobre finanament cinematogrfic per facilitar el finanament i la inversi;  dos seminaris presencials de dos dies cadascun, un sobre el finanament de la indstria audiovisual i cinematogrfica; i laltre sobre aplicacions audiovisuals innovadores;  dues sessions de networking, de mig dia de durada, en el marc del Production Finance Market de Londres. Resultats del curs: Increment de les capacitats pels intermediaris financers o inversors per tal dutilitzar millor les eines financeres disponibles pel finanament de continguts sota el marc del 2014-2020. Altres dades dinters: El curs comena labril del 2013 i t lloc a la Plaine Commune (al nord de Pars) i a Mallorca. Hi poden participar 10 persones. Perfil dels assistents: Professionals del sector financer europeu (per exemple, provinent de bancs, regions, intermediaris financers, co-financers, inversors privats...). Contacte:  Thierry Baujard. thierry@peacefulfish.com Alexander Berlin. alexander@peacefulfish.com www.peacefulfish.com

86
FORMACI MEDIA EN FINANAMENT AUDIOVISUAL

6.2 ACE Ateliers du Cinma Europen

Presentaci: ACE s un programa basat en projectes, a llarg termini, que pretn promoure una generaci de productors europeus amb capacitats per collaborar entre pasos, descobrir plegats nous talents i produir films dalta qualitat a laudincia ms mplia possible. Organitzaci: ACE s un programa anual que consisteix en tres seminaris presencials de desenvolupament, finanament i seguiment de projecte. Cada participant presenta un projecte en un estat inicial de desenvolupament. Els projectes susen com a models de treball per millorar les habilitats de tot el grup. Samplia, tamb, el coneixement del mercat internacional i dels principals representants del sector, i sintrodueix els participants a les noves tecnologies i canals de distribuci. Els matriculats poden gaudir dun servei de consultes i seguiment del seu projecte inicial durant un any i poden esdevenir membres de lACE. El 2013, ACE est treballant en dues noves direccions:  Diversificaci del model de negoci del productor, i desenvolupament dmbits oblidats, com ara les adaptacions, els remakes, els gneres i els films infantils;  Diversificaci de recursos de finanament pel productor, amb una atenci especial a la coproducci. Resultats del curs: Millora en el desenvolupament, coproducci internacional, negoci, habilitats demprenedoria i gesti. Altres dades dinters: El curs t lloc loctubre del 2013. Hi ha 16 places disponibles. El termini per presentar la sollicitud dinscripci finalitzava el 20 de juny de 2013. Perfil dels assistents: Productors europeus independents amb experincia (noms llargmetratges per a exhibici cinematogrfica). Ser el propietari o el soci duna empresa de producci independent establerta en un pas del Programa MEDIA; productor delegat de com a mnim un llargmetratge de ficci estrenat en sales de cinema; disposar dun projecte de ficci en estat inicial de desenvolupament i dissenyat per atraure finanament i distribuci internacional. Contacte:  Ronan Girre / Noem Haire-Sievers Noem@ace-producers.com; info@ace-producers.com Telfon: +33 (0)1 5325 0001 www.ace-producers.com

6.3. Programa Nipkow

Presentaci: El Programa Nipkow ensenya a professionals del cinema i de laudiovisual a ser capaos de desenvolupar coproduccions europees amb xit que cobreixin la demanda del mercat europeu. Organitzaci: El programa estimula un intercanvi dexperincies entre els diferents professionals tal i com si es tracts de lequip tcnic duna pellcula. Es combina formaci online amb consultes a professionals internacionals de lmbit del participant seguit dun taller presencial. Els participants sense projecte queden aparellats des dun inici amb mentors seniors i ubicats en cursos adients al seu mbit. Els participants amb projecte aprofiten el curs per aprofundir en el seu anlisi. El seminari reuneix desprs a tots els participants per afavorir el networking. Els participants han de presentar projectes a un equip format per agents de vendes, distribudors, productors executius i financers. Tot es fa durant el curs presencial. Desprs, ja a casa, segueixen formant part de la xarxa Nipkow. Resultats del curs: Formaci dalta qualitat en rees connectades de finanament, vendes, distribuci, producci i noves tecnologies en un context europeu; capacitats que permetin als participants descobrir les necessitats del seu sector de la indstria. Altres dades dinters: El curs es fa al llarg de lany, i s gratut. Hi poden participar fins a 20 persones. La inscripci va finalitzar el 15 dabril del 2013. Perfil dels assistents: Productors, productors executius i financers, directors, escriptors, script-editors, distribudors, agents de vendes, executius de mrqueting, provedors de continguts de noves tecnologies, animadors i especialistes en postproducci, tant de cinema com de televisi. Contacte:  Petra Weisenburger. Nipkow-programm@t-onlide.de Telfon: +49 (0) 30 614 2838 www.nipkow.de

88
FORMACI MEDIA EN FINANAMENT AUDIOVISUAL

6.4 Atelier Ludwigsburg-Paris

Presentaci: Es tracta dun curs dun any de formaci continuada que contribueix a millorar la competitivitat de la indstria cinematogrfica europea desenvolupant una nova generaci de productors i distribudors europeus. Organitzaci: El curs est organitzat conjuntament per La Fmis de Pars i la Filmakademie de Baden-Wrttemberg a Ludwigsburg, i es tracten els aspectes principals de la indstria cinematogrfica: desenvolupament, finanament, producci, distribuci i mrqueting pel mercat cinematogrfic europeu. El programa comena a loctubre a Ludwigsburg. Al mes de gener es trasllada a Pars, i a mitjans de febrer tots els participants viatgen al Festival de Cinema de Berln. Desprs sen van a Londres durant dues setmanes per assistir a unes sessions a la National Film and Television School. Tot seguit tornen a Ludwigsburg al mar, on seguidament reben formaci duna companyia europea de distribuci. Ja al maig tornen a Pars. El programa tamb inclou la visita als festivals de cinema dAngers i Cannes. Com a projecte final, els 18 participants produeixen una srie de 9 curtmetratges, coproduts i emesos per SWR/ARTE. Resultats del curs: Un coneixement ampli i extens de tots els aspectes de la indstria del cinema; estudi de cas basats en diferents mercats internacionals; el coneixement necessari per a promoure projectes collectius. Altres dades dinters: El curs es desenvolupa a Ludwigsburg (Alemanya), Pars, Londres, Berln, Angers (Frana) i Cannes; comena loctubre del 2013 i acaba el maig del 2014. Hi ha 18 places i el termini per a inscriures va finalitzar el maig del 2013. Perfil dels assistents: Joves professionals, graduats a escoles de cinema, llicenciats en dret, escoles de negocis, i altres estudis universitaris, amb una experincia prctica i una forta motivaci en el cinema. Contacte:  Christine Ghazariah (Directora del curs de Pars), c.ghazarian@femis.fr Telfon: +33 (0) 1 5341 2211. Anne Christine Knoth (Coordinadora del curs a Ludwigsburg), anne_christine.knoth@filmakademie.de Telfon: +49 (0)7141 969 501 www.atelier-ludwigsburg-paris.com

6.5 EAVE+

Presentaci: EAVE + s un curs per a productors independents amb una slida trajectria i una experincia internacional, amb ganes destablir contactes amb els seus collegues dEuropa i de la resta del mn durant un cap de setmana llarg (4 dies). Organitzaci: Ponents de gran perfil internacional sn convidats a debatre conjuntament amb els productors convidats les possibilitats de negoci del desenvolupament, els nous models de negoci, les futures opcions de finanament/producci/distribuci de films, el bon funcionament de les empreses i el futur del desenvolupament dels mercats internacionals, tot fent una ullada tamb a altres indstries i a bones prctiques a nivell internacional. EAVE + sorganitza dues vegades lany, tractant diferents aspectes i canviant els ponents principals. Resultats del curs: Capacitats de gesti i finanament reforades, per tal de competir amb xit en els mercats europeus i globals i per dirigir empreses amb xit. Altres dades dinters: El curs t lloc del 19 al 23 de setembre del 2013 a Luxemburg. Hi poden participar entre 12 i 15 persones. El termini per inscriure-shi va finalitzar el 21 de juny del 2013. Perfil dels assistents: Productors independents dEuropa i de la resta del mn amb una slida trajectria i una experincia internacional. Agents de vendes i distribudors. Contacte:  Kristina Trapp. tina@eave.org Telfon: +352 44 52 101 www.eave.org.

90
FORMACI MEDIA EN FINANAMENT AUDIOVISUAL

6.6 Digital strategies

Curs: Marc Legal Essencial: estratgies digitals - Mrqueting financer i distribuci 2.0. Presentaci: El seminari destratgies digitals t com a objectiu equipar als productors i distribudors amb les eines bsiques per ajudar-los a capitalitzar les seves oportunitats en el mn digital. Organitzaci: Els cineastes tenen ms capacitats que mai per finanar, produir, distribuir i crear el seu propi contingut digital grcies a les noves tecnologies. Experts internacionals transmetran el seu coneixement. Es presentaran diversos casos dxit molt innovadors centrats en el crowfunding, el transmdia, les xarxes socials i el vdeo sota demanda. Resultats del curs: Coneixement actualitzat de les darreres tendncies i noves tecnologies; inspiraci a partir destudis de cas innovadors; aprendre com construir una comunitat de seguidors i clients en el nou mn 2.0; entendre el qu sha de fer i el qu no en la indstria de les noves tecnologies i el marc legal essencial per protegir els propis interessos; coneixement de les darreres experincies daclamats experts internacionals. Altres dades dinters: El curs t lloc a Berln, del 4 al 8 de desembre de 2013. Hi ha places per a 30 participants. No hi ha data lmit dinscripci. Contacte:  Nadja Radojevic. radojevic@epi-medieninstitut.de Telfon: +49 (0) 331 721 2885 www.epi-media.eu

LErich Pommer Institut organitza diversos cursos com el destratgies digitals durant tot lany. Els seus principals focus dinters sn el finanament, el marc legal, lestratgia i ladaptaci a nous models. A continuaci us oferim les experincies de tres productors catalans en edicions anteriors de cursos dEPI, que hem anat recollint als diferents nmeros de leMEDIAcat, la revista digital de lAntena.

Exemple curs EPI Digital Strategies.

6.6.1
Entrevista amb Amanda de Luis (Brutal Media) i Xavier Granada (A Contraluz Films).

Entrevista publicada al nmero 5 de leMEDIAcat, la revista digital de MEDIA Antena Catalunya (17 de gener del 2013). XAVIER GRANADA, DACONTRALUZ FILMS, I AMANDA DE LUS, DE BRUTAL MEDIA, ASSISTEIXEN AL SEMINARI DIGITAL STRATEGIES DEPI Els dos productors catalans van assistir durant la tardor al seminari formatiu de lErich Pommer Institut, a Berln, dedicat a Estratgies Digitals. Aquest curs formatiu compta amb el suport del programa MEDIA de la Uni Europea. Parlem amb els dos perqu ens expliquin com ha estat lexperincia. Amanda, podries explicar-nos la teva trajectria professional i la teva feina a Brutal Media? En acabar els estudis de Comunicaci Audiovisual men vaig anar als EUA on hi vaig viure sis anys. A Califrnia vaig estar treballant com a ajudant de direcci i producci en el mn del documental i la publicitat. Vaig tornar a Barcelona el 2005 i vaig estar uns anys treballant en equips de direcci i producci per a productores com Filmax, Garage, Diagonal TV, McGuffin, Ovideo o Drimtim. Vaig fer de productora associada del llargmetratge The Frost, produda per Alta Realitat, al mateix temps que vaig desenvolupar diversos projectes per a la mateixa empresa i vaig assistir al MEDIA trainning program dACE. Fa dos anys vaig estar-ne un a lndia i vaig dirigir i produir vdeos per les ONGs locals Navdanya i CRHP. El 2011 vaig fer de coproductora executiva del llargmetratge La Estrella produda per A Contraluz Films. Actualment collaboro amb diverses empreses com Friday Films (EUA), Airbnb (EUA) o Brutal Media on porto coproduccions internacionals. Per qu et va cridar latenci el curs Digital Strategies Seminar de lErich Pommer Institut? No fa gaire estava en una parada de transport pblic; va arribar un autobs amb un anunci ben llampant de lestrena duna pellcula. De les sis persones que rem a la parada, noms jo vaig veure lanunci, la resta estaven absorbides mirant la pantalla dels seus mbils. El nostre pblic ja no noms est pel carrer mirant mar-

92
FORMACI MEDIA EN FINANAMENT AUDIOVISUAL

quesines o llegint el diari en versi paper. El nostre pblic, sobretot el ms jove, est al mn online i, a ms, ja no noms vol ser un espectador, vol interactuar, vol dir la seva. Des de fa molt de temps que observo com el contingut audiovisual i la seva forma danunciar-se i distribuir-se est canviant. El mn digital ens ha obert les portes a nous models i possibilitats per a la indstria audiovisual. Productors i distribudors estan buscant els nous canals on poder exhibir el seu material i on trobar el seu pblic objectiu. El concepte de transmdia em t fascinada per les possibilitats que obre en aquesta indstria que est de canvis. Els continguts del curs Digital Strategies responien a moltes de les meves inquietuds com a productora pels projectes on treballo en desenvolupament i les meves ganes daplicar eines digitals en temes com estratgies transmdia, finanament, mrqueting o distribuci online. I com ha estat lexperincia? Ha estat una experincia molt refrescant que mha aportat moltes idees i estratgies per aplicar al disseny de projectes en desenvolupament i per conixer ms a fons quines sn les noves tendncies del mercat. Has pogut generar contactes a partir de les oportunitats de networking que toferia el seminari? Durant tot el seminari he tingut loportunitat de conixer la resta dels assistents, aix com els ponents i he pogut establir contactes que crec que poden ser molt beneficiosos per desenvolupar projectes en el marc digital actual. Ja els segueixo a tots per Twitter! Quina valoraci final en fas? Com tajudar el que has extret daquest curs en la teva feina diria i en la teva trajectria professional? Mha ampliat la visi del mn digital i mha inspirat per plantejar noves estratgies i buscar nous camins a lhora de dissenyar nous projectes. Ara tinc una base de coneixements que puc investigar i explotar. Lobjectiu s crear un mn narratiu on laudincia pugui endinsar-se i oferiruniversos que brindin una experincia nica i emotiva. Crec que aquest curs mha ajudat a apropar-me ms al model de productor 2.0, i tenint en compte cap a on va el model de negoci i les noves tendncies de consum audiovisual, crec que t molta vlua.

Xavier, qu s A Contraluz Films i quina s la vostra trajectria com a productora? A Contraluz Films s una productora audiovisual que vam crear el 2001 i de la que actualment som socis Alberto Aranda, Pilar Montoliu i jo mateix. La meva tasca principal s la producci executiva, aix com la direcci i planificaci estratgica de lempresa. La meva filmografia com a productor inclou les pellcules La Estrella (pendent destrena), Carmo, Savage Grace i Fin de curso, varis documentals incloent The Sark Case i Mesquita NO! i alguns curtmetratges. Tamb he treballat com a productor executiu a varis documentals produts independentment per Pilar Montoliu. Aquestes pellcules han estat coproduccions internacionals amb pasos com Estats Units, Brasil, Polnia, Frana... i les hem estrenat a festivals com Sundance, Cannes, Karlovy Vary, i altres. Carmo va rebre el Premi del Pblic a Millor Pellcula Brasilenya al Festival Internacional de So Paulo, i Savage Grace va ser nominada a millor gui als Independent Spirit Awards.

Actualment estem preparant lestrena de la pellcula La Estrella, aix com noves produccions per als propers tres anys. En un sector sempre canviant i en lactual procs de transformaci radical, cal revisar constantment la planificaci estratgica i el model de negoci. Per fer-ho, intento mantenir-me actualitzat assistint a cursos, seminaris i conferncies, principalment amb perfil europeu. Per qu et vas decidir pel Digital Strategies Seminar? Estic convenut que el present i futur de laudiovisual es basa en un major s del potencial i les eines dInternet. Ja fa temps que buscava algun tipus de workshop avanat que es centrs en aquest tema, i aquest curs versava sobre finanament, mrqueting i distribuci 2.0. Quan vaig descobrir la seva existncia, a les jornades organitzades per MEDIA Antena Catalunya i lEPI, no vaig dubtar que seria interessant i til assistir-hi. I qu nhas extret? Jo estic molt satisfet del curs. Es van tractar diversos punts sempre pensant en Internet com a plataforma principal, amb casos reals dempreses i produccions, i experts que van explicar les seves experincies personals. Aquest tipus dexperincia sempre permet obrir la ment i tenir ms idees per a un mateix. La durada del curs s curta per realista per als professionals, i permet un bon equilibri entre durada i practicitat. Tha ofert oportunitats de generar contactes que es puguin convertir, en un futur, en possibles socis professionals? Com a tots aquests seminaris, el networking amb els companys i amb els experts s sempre un valor afegit molt important. La clau s saber mantenir el networking i aprofitar-lo per generar noves oportunitats de negoci en el futur. He conegut gent molt interessant i espero poder-hi collaborar en un futur proper. I com afectar tot aix a la teva tasca a A Contraluz Films? Considero que la transformaci del sector audiovisual, en totes les seves vessants, sest comenant a produir i per tant hi ha moltssimes possibilitats obertes. s un futur molt flexible, i per tant difcil de concretar. Cursos com el Digital Strategies sn importants per mantenir-se al dia i treure idees pels nostres negocis. Particularment majudar a concretar la planificaci estratgica per adaptar tant lempresa com adaptar-me jo mateix en aquesta transformaci, i per estar ms informat de les possibilitats i noves formes de negoci. A nivell prctic, ja fa temps que intentem estudiar estratgies transmdia a nivell de mrqueting, distribuci i finanament pels nostres projectes, i ara tinc ms coneixements i noves idees per intentar implementar als nostres projectes en curs.

94
FORMACI MEDIA EN FINANAMENT AUDIOVISUAL

Exemple curs EPI Rights Clearance

6.6.2
Opini de Carles Brugueras (Polar Star Films)

Entrevista realitzada a leMEDIAcat nmero 2 (publicada el 20 dabril del 2012). Del passat 17 a 21 de mar a Berln va tenir lloc el curs Rights Clearance (formaci amb ajut MEDIA) organitzat per lErich Pommer Institut. El productor catal Carles Brugueras de Polar Star Films va assistir-hi amb una beca que es va gestionar a travs de MEDIA Antena Catalunya. El curs ofereix formaci prctica per identificar i adquirir drets per a cinema i televisi duna forma rpida i efectiva. Es combinen les sessions teriques amb estudis de casos que inclouen les millors prctiques i estratgies. Quina ha estat la teva experincia al curs Rights Clearance? El seminari va ser molt interessant per tres raons: la primera, el contingut i els experts, ja que ara estic en condicions de valorar molt millor el nivell de risc a assumir en gesti de drets per a qualsevol producci i a quin tipus dadvocat o professional he dadrear-me. En segon lloc, perqu dins del curs facilitaven unes rpides entrevistes personals amb els experts per a fer preguntes concretes de temes propis. Finalment, el fet de contactar amb altres productors europeus tamb va ser molt enriquidor.

6.7 European Master in Audiovisual Management (MEGA)

Presentaci: El MEGA s un programa de mster de nou mesos de durada basat en projectes, adreat a joves professionals que vulguin donar un impuls a les seves carreres dins de la indstria de lentreteniment, grcies a formaci relacionada amb la gesti dempreses audiovisuals i la producci de continguts. s un curs de formaci que t el suport del programa MEDIA. Organitzaci: El curs est format per diferents perodes: 1 Perode de formaci residencial a Ronda (Mlaga): del 3 de juny al 5 de setembre de 2013 2 Primer perode de prctiques i consultes online: de setembre a desembre 2013 3 Setmana davaluacions finals MEGA: novembre 2013, Ronda (Mlaga) 4 Segon perode de prctiques: de gener a mar de 2014 Resultats del curs: Els alumnes danteriors edicions destaquen el coneixement adquirit a MEGA, especialment les plantilles que ara utilitzen per als seus plans de negoci i per a comercialitzar les seves pellcules. Tamb destaquen la xarxa de contactes establerts grcies al curs. Altres dades dinters: El curs t lloc a Ronda (Mlaga). Les classes i el primer perode de prctiques sn de setembre a desembre del 2013, i hi ha un segon perode de prctiques de gener a mar del 2014. La data lmit per a inscriures-hi finalitzava el 18 de mar de 2013. Perfil dels assistents: El curs est adreat a joves productors, executius amb una excellent trajectria i recent llicenciats. Est obert a participants de tot el mn. Contacte:  Ana Laguna, coordinadora mega@mediaschool.org Telfon: 952 873 944 Mbil: 608 617 464 http://mediaschool.org/

96
FORMACI MEDIA EN FINANAMENT AUDIOVISUAL

6.8 Inside Pictures

Presentaci: LInside Pictures s un programa formatiu de desenvolupament deines de lideratge per a la indstria cinematogrfica. Compta amb el suport del programa MEDIA de la Uni Europea i amb els fons de Creative Skillset. Organitzaci: El curs est estructurat en 3 mduls duna setmana de durada cadascun, i el desenvolupament dun projecte a mida. El focus del programa ser desenvolupar els darrers coneixements sobre la indstria, habilitats de negoci, i networking i contactes a partir de seminaris, tallers, visites i esdeveniments, que cobriran tots els aspectes del negoci internacional del cinema des del desenvolupament, passant per la producci, el finanament, la distribuci mundial, el mrqueting, lexhibici i els darrers avanos digitals. Resultats del curs: Els participants a Inside Pictures valoren la barreja creada entre els professionals, que provenen de diferents rees del sector cinematogrfic; destaquen la possibilitat de compartir objectius i dubtes amb la resta de companys, la qual cosa permet comparar i reflexionar sobre les prpies maneres de treballar i pensar. Altres dades dinters: T lloc a Los Angeles i a Londres, entre el juny i el novembre del 2013. Hi ha 24 places disponibles. El deadline per a inscriures-hi va finalitzar el 16 de mar de 2013. Perfil dels assistents: El curs est adreat a 24 professionals que vulguin ampliar el seu coneixement sobre la indstria cinematogrfica internacional. Els requeriments per a poder assistir al curs sn: experincia mnima de 5 anys en el sector audiovisual o de les indstries creatives (en producci, desenvolupament, compres, direcci, marketing, distribuci, exhibici, publicitat, ventes o finances) i tenir la nacionalitat dalgun dels pasos de la Uni Econmica i Monetria de la Uni Europea o del Regne Unit. Contacte:  info@inside-pictures.com http://www.inside-pictures.com/

6.9 Cartoon Finance

Presentaci: El Cartoon Finance s un seminari de 2 dies centrat en el tractament dels nous models de finanament i de generaci dingressos per sries danimaci per a televisi. Compta amb el suport del programa MEDIA de la Uni Europea. Organitzaci: El seminari compta amb ponents de primera lnia, que proporcionaran eines financeres prctiques, dades i estratgies, per tal que els assistents puguin prendre decisions i noves oportunitats de mercat durant els dos dies de durada del Cartoon Finance. Resultats del curs: El ms destacat del seminari s que permet estar actualitzat dins del sector, conixer els ltims avenos de la indstria de lanimaci i poder fer networking en un ambient relaxat. Altres dades dinters: T lloc a Belfast (Regne Unit) del 26 al 28 de novembre de 2013. Perfil dels assistents: El curs est adreat exclusivament a professionals de lanimaci: productors, directors, financers, distribuidors, periodistes i professionals de nous mitjans audiovisuals. Contacte:  European Association of Animation Film Yolanda ALONSO masters@cartoon-media.eu Telfon: +32 2 242 93 53 http://www.esodoc.eu/

98
FORMACI MEDIA EN FINANAMENT AUDIOVISUAL

6.10 ESoDoc European Social Documentary

Presentaci: EsoDoc s un programa formatiu de 3 sessions intensives, en les quals sofereix un entorn creatiu on els participants podran desenvolupar el seu projecte i trobar noves estratgies de finanament, producci i distribuci, amb el suport de professionals de la indstria de laudiovisual i del cinema. Organitzaci: El programa est format per 3 sessions: 1-  Sessi dedicada al panorama de nous mitjans, documentals tradicionals i interactius, producci en collaboraci amb ONGs, coproduccions internacionals, treball amb televisions, com elaborar una estratgia de finanament, xarxes socials per a promocionar un documental. 2 -  Sessi dedicada a oferir una aproximaci prctica a travs de masterclasses en Nous Mitjans, Tcniques de Grabaci i Video Participatiu. 3-  Sessi dedicada a la presentaci del projecte desenvolupat a travs del curs. Taller de pitching i pitching pannel. Sessions de models de distribuci, coproduccions internacionals i pressupost. Resultats del curs: Els participants valoren positivament el fet que el curs els hagi perms compartir dubtes i problemes que es troben a lhora de realitzar els seus propis documentals. Tamb destaquen les classes magistrals i poder conixer els pioners del mn documental. Altres dades dinters: Cada sessi t lloc a un pas diferent: la primera sessi es va celebrar als Pasos Baixos al mar, la segona a Noruega al maig i la tercera ser a Itlia al setembre. El termini de sollicituds va finalitzar el 14 de gener de 2013. Perfil dels assistents: El curs va adreat a productors, documentalistes i autors amb experincia que busquin estendre les seves possibilitats de producci cap a nous sectors, formes i plataformes. Tamb a representants de comunicaci dONGs i a professionals dels nous mitjans, que busquin aprendre noves formes de narrativa, combinant el documental amb la comunicaci social. Contacte:  info@esodoc.eu Telfon: +39 0471 302030 http://www.esodoc.eu/

6.11 EURODOC Production

Presentaci: LEURODOC s un programa formatiu adreat a productors del sector documental que tinguin un projecte amb potencial de circulaci internacional. El programa se centra en el finanament i coproducci de projectes documentals, de mltiples estils, temtiques i models de producci. La iniciativa compta amb el suport del programa MEDIA i MEDIA Mundus. Organitzaci: El programa est dividit en 3 mduls de formaci, durant 8 mesos: 1 Sessi de Desenvolupament: durada de 6 dies. La primera sessi se centra en lanlisi dels projectes dels participants, en termes de desenvolupament de guions i la constituci de lequip, amb la finalitat de consolidar la coherncia global de cada projecte. 2S  essi de Pressupostos, Finanament i Packaging: durada de 7 dies. Els participants acaben els projectes: treballen el pressupost, preparen els documents i dossiers (aspectes creatius, tcnics i jurdics), defineixen el finanament i lestratgia. 3 Trobades amb els commissioning editors : durada de 7 dies. En aquesta darrera sessi es donen a conixer els projectes dels participants a les persones que tenen capacitat de presa de decisi (decisionmakers) en el sector audiovisual. Resultats del curs: Els participants destaquen el fet dhaver pogut signar coproduccions, haver obtingut una visi ms completa del mercat i conixer noves estratgies de treball. Tamb valoren loportunitat dhaver pogut comprendre millor les dificultats de la negociaci i de recaptaci de fons econmics i conixer ms a fons el panorama europeu del sector documental. Altres dades dinters: Cada sessi t lloc a un pas diferent: la primera es va realitzar a Frana al mar, la segona a Noruega al juny i la tercera ser a Alemanya, a loctubre. La data lmit per a inscriures era a loctubre de 2012. Perfil dels assistents: El curs est adreat especialment als autors o productors europeus amb un projecte de caire internacional. Per EURODOC Production est obert tamb a professionals darreu del mn, que tinguin curiositat i ganes de treballar amb la resta de productors europeus. Al programa saccepten tamb les persones dedicades al sector documental i que no tenen un projecte, com per exemple, els professionals dels departaments de documentals de cadenes o fons cinematogrfics, que treballen en la defensa, promoci i finanament de produccions documentals. Contacte:  eurodoc@wanadoo.fr Telfon : +33 (0)4 67 60 23 30 http://www.eurodoc-net.com/

100
FORMACI MEDIA EN FINANAMENT AUDIOVISUAL

6.12 IDFA Academy

Presentaci: IDFAcademy organitza tallers i programes de formaci tant per als estudiants com per als cineastes ms experimentats, amb lobjectiu destimular nous talents i la producci de documentals dalt nivell. Organitzaci: IDFAcademy organitza cada novembre, durant el festival IDFA, un programa dentrenament intensiu de quatre dies per a documentalistes emergents i productors. El programa els dna loportunitat de conixer a un ampli ventall de professionals del documental de gran prestigi, que estan disposats a compartir el seu coneixement de la indstria. IDFAcademy cont classes magistrals, estudis de cas, conferncies i taules rodones amb professionals internacionals. Tots els participants tenen loportunitat de fer preguntes, rebre assessorament, i escoltar a experts de diferents disciplines documentals. Els participants que desitgen sollicitar assessorament sobre el seu projecte tenen loportunitat dorganitzar una trobada individual amb un professional. Altres dades dinters: T lloc a Amsterdam, durant el Festival IDFA, del 21 al 24 de novembre. La data lmit per a inscriures s el 10 doctubre. Perfil dels assistents: El curs dIDFA Academy est obert a nous cineastes i productors europeus, del sector documental. Els realitzadors o productors que assisteixen a lIDFAcademy han de tenir una pellcula (acabada desprs de setembre de 2012) o un projecte. Contacte:  idfacademy@idfa.nl Telfon: +31 20 6273329 http://www.idfa.nl/industry/idfacademy/

ALTRES GUIES DE FINANAMENT

102
ALTRES GUIES DE FINANAMENT

7.1 Guia Olffi: Online Film Financing

Creada el desembre del 2010, OLFFI s una consultoria especialitzada en el finanament de projectes audiovisuals. Una de les seves principals activitats s el desenvolupament duna plataforma online www.olffi.com, destinada als productors dobres audiovisuals i als professionals del sector, europeus o estrangers, interessats en beneficiar-se de mecanismes de finanament (pblic o fiscal), ja sigui en forma de coproducci o de serveis de producci. Aquesta iniciativa t el suport del programa MEDIA i del fons de suport al cinema europeu del Consell dEuropa, Eurimages. www.olffi.com s un lloc web destinat als professionals de la indstria audiovisual i dividit en mduls. LOLFFI EXPLORE centralitza tota la informaci clau relacionada amb el finanament i la producci de projectes audiovisuals: des dorganismes de finanament pblic (incloent-hi mecanismes fiscals) fins a programes de suport, films commissions, associacions professionals, tractats de coproducci, i ms, a Europa. Properament sampliar la informaci a la resta del mn. LOLFFI PROJECT permet als usuaris avaluar lelegibilitat dun projecte per a nombrosos programes de suport pblic, de manera que els professionals puguin simular i establir les millors estratgies de finanament pels seus projectes. La versi Beta estar disponible al setembre del 2013. LOLFFI BUDGETING s un eina que permetr als productors establir pressupostos en relaci amb la taula de salaris dels diferents pasos. Els professionals tamb podran determinar els imports de crdit fiscal i altres tipus de suports estatals, per tal dampliar els recursos financers. Disponible a partir del Maig 2014. A ms, OLFFI collabora cada any amb el March du Film de Canes per publicar THE FUNDS BOOK, una guia essencial per a productors i professionals del cinema a la recerca doportunitats de finanament pblic arreu del mn.  La guia es pot descarregar gratutament a travs del seu web: http://public.olffi.com/Funds_Book_2013.pdf

7.2 Estudi Euromed AudiOvIsual:

estudi sobre recursos de finanament per a la producci cinematogrfica i audiovisual i els seus usos prctics en la regi del sud del Mediterrani.

Euromed Audiovisual ha publicat un estudi sobre finanament en lrea del sud de la Mediterrnia, realitzat per lexperta en finanament i planificaci estratgica Linda Beath. Lobjectiu s ajudar els productors a planificar b lestratgia de finanament dels seus projectes aix com permetre als responsables dels sistemes dajut i dincentius a laudiovisual conixer lentorn i els mecanismes de la regi. Lestudi compara el model de negoci europeu de producci cinematogrfica amb el model americ. Tamb analitza les futures tendncies econmiques del sector de la indstria cinematogrfica a Europa i descriu ms de 20 tipus de finanament, incloent-hi ajuts, incentius fiscals, tipus dacords de coproducci, drets televisius, vendes prvies, publicitat, inversions, crowdfunding, premis i beques. Per a cada tipus de finanament, lestudi ofereix una definici; una descripci del seu funcionament; per qu es pot demanar el fons; quina quantitat es pot sollicitar; quin s lorigen del fons; quins pasos el poden demanar; criteris delegibilitat; avantatges i desavantatges; exemples, i enllaos dinters. Euromed Audiovisual s un programa de la Uni Europea. En la seva tercera fase, disposa dun pressupost d11 milions deuros per tres anys (2011-2013) i finana sis projectes lobjectiu dels quals s el desenvolupament del sector cinematogrfic i audiovisual en deu pasos del sud del Mediterrani. Euromed Audiovisual considera que la indstria cinematogrfica s un mitj dexpressi cultural i de dileg intercultural, aix com una eina de desenvolupament socioeconmic de la regi.  Descarregar estudi: http://euromedaudiovisuel.net/Files/2012/06/05/1338905700390.pdf Ms informaci sobre Euromed: http://euromedaudiovisuel.net/

104

GLOSSARI
Actiu circulant: Part de lactiu que inclou els elements patrimonials que entren i sexhaureixen al llarg dun sol volt del procs productiu i que, al final daquest, es converteixen en diners. (font: DIEC) Actiu fix: Part de lactiu que inclou els bns adquirits per tal dsser utilitzats al llarg de tot un seguit de volts del procs productiu. (font: DIEC) Aval: Fiana de carcter mercantil incorporada a una lletra de canvi per la qual lavalador es compromet a pagar limport de la lletra en els mateixos casos i en la mateixa forma en qu hi sn obligats els altres responsables del pagament. (font: DIEC) Llibre Verd: informe provisional del govern aix com un document de consulta de propostes poltiques per al debat i la discussi, sense cap comproms a lacci. s el primer pas per canviar la llei. Poden donar lloc a la producci dun Llibre Blanc. (font: Wikipedia) Equity investment: una persona o empresa compra un percentatge de la propietat duna obra audiovisual a canvi de la participaci en els seus ingressos futurs. (font: guia Euromed sobre finanament) Business Angel o Angel Investor: individu que inverteix capital en a una empresa, normalment a canvi duna part de la propietat. Capital Risc (en angls, Venture Capital): s lactivitat financera consistent a aportar capitals a mitj i llarg termini, per sense voluntat de permanncia illimitada, a empreses que presenten dificultats per accedir a altres fonts de finanament. Lobjectiu s que amb lajuda del capital de risc, lempresa augmenti el seu valor i una vegada madurada la inversi, el capitalista es retiri obtenint un benefici. (Font: Wikipedia) Contra aval o contragarantia: plissa entre lavalista i lavalat que permet, en el cas que sexecuti laval, que lavalista pugui demanar els diners que ha hagut de desemborsar per incompliment de lobligaci de lavalat. (font: avalesbancarios.es) Private Equity: capital privat Prstec tou: Crdit amb venciment a llarg termini i un baix tipus dinters concedit normalment per una entitat de crdit oficial o per una instituci financera internacional a empreses de pasos en vies de desenvolupament, sectors en crisis, inversions amb un alt inters social o altres causes semblants. (font: Diccionari Econmic Financer LaCaixa) Prstec participatiu: Prstec acordat amb una entitat financera en el qual participen altres entitats.(font: Diccionari Econmic Financer LaCaixa).

MEDIA ANTENA CATALUNYA

www.antenamediacat.eu Ptge de la Banca 1-3, 1a planta 08002 Barcelona Tel. 34-93 552 49 49 - 34-93 552 49 48 media_antena.cultura@gencat.cat http://www.facebook.com/MEDIACatalunya http://www.twitter.com/MEDIACatalunya http://www.youtube.com/antenamediacat http://www.linkedin.com/company/media-antena-catalunya Direcci: Helena Moreno Nez Coordinaci i continguts: Helena Vilaplana Collaboradores: lia Kirchner, ngels Clos Administraci: Natlia Gimnez Teixid Disseny: EPA Disseny SL www.epasg.com Juliol 2013 AGRAMENTS Volem agrair la collaboraci de tots aquells qui han fet possible aquesta guia, en especial a: La Unitat MEDIA i a lICEC Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. A totes les oficines MEDIA de tot Europa. A les associacions de productors. A tot lequip de la Comissi Europea de Barcelona. A tots els collegis i associacions de professionals de laudiovisual de Catalunya. A tot el personal que durant aquests ms de vint anys ha format o forma part de MEDIA Antena Catalunya. A totes les empreses i institucions que han collaborat en aquesta guia, i en especial, al Sr. Jordi Sellas, Director General de Promoci i Cooperaci Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat. lex Espona, Merc Izquierdo, BANC. David Gonzlez Martn, Silvia Manca, EIF. Dominique Barthel, Silvia Martn, ngela Alfrez; ASCRI. Mara Coronado, Sonia Felipe, Triodos Bank. Ona Jorba i Luis de la Madrid, Cine de Garage. Pablo Jordi, Stor Fisk. Pedro Granado, Carolina Rodrguez, ENISA. Sergi Moreno, productor. Susana Serrano, Mnica Carretero, Audiovisual SGR.

La guia Altres fonts de finanament de laudiovisual de MEDIA Antena Catalunya est sota llicncia Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License.
NOTA Aquest dossier t una finalitat merament orientativa. Les dades incloses en el mateix han estat recollides per MEDIA Antena Catalunya a partir de les informacions pbliques presents als llocs web oficials de les diferents entitats, per mitj de consulta directa amb els seus responsables o departaments de comunicaci i/o via entrevista amb els seus portantveus. Qualsevol omissi o error s del tot involuntari. Es recomana revisar la informaci ms actualitzada als seus llocs webs, aix com la consulta directa amb els responsables de cada entitat. MEDIA Antena Catalunya no es pot fer responsable de ls que es faci de les dades recollides en aquest dossier.