Anfibis , rptils i mamfers

de Sant Joan Desp

Collecci Conixer i estimar Sant Joan Desp

Amfibis, rptils i mamfers

Centre Mediambiental LArrel De la present edici Ajuntament de Sant Joan Desp Text ngel Arroyes Revisi cientfica Sergi Sales Fotografies i imatges Eduardo Cruz Casanova: fitxa 6, 15 i 16 Marcial Lorenzo Pereira: fitxa 7 Alexandre Portheault: fitxa 8 Javier Prez Maran: fitxa 10 Javier Fernndez Trapero: fitxa 17 Joan Guillamat Castells: fitxes 1, 2, 3, 4, 5, 9, 11, 12, 13, 14, aix com les fotografies dels rastres i de legagrpila. Totes les espcies que apareixen en aquesta guia han estat observades a Sant Joan Desp Disseny grfic Trimatge. Disseny i comunicaci per al mn associatiu Dipsit Legal B-4909-07

Per a moltes persones els amfibis, els rptils i els mamfers que viuen a Sant Joan Desp sn els grans desconeguts de la nostra fauna. Per a daltres, aquests animals sn ssers indesitjables, com succeeix amb les serps o amb alguns rosegadors.Aquests sentiments de repulsa sn en la majoria dels casos fruit de la desconeixena i de factors culturals. Amb aquest llibre us volem acostar a conixer alguns daquests animals per trencar els mites que existeixen al voltant duns ssers vius dignes de ser admirats i conservats per a les generacions futures.

Relaci despcies
AMFIBIS 1. Granota comuna Rana perezzi RPTILS 2. Tortuga de rierol Mauremys leprosa 3. Tortuga de Florida Trachemys scripta 4. Drag com Tarentola mauritanica 5. Sargantana ibrica Podarcis hispanica 6. Serp blanca Elaphe scalaris 7. Serp verda Malpolon monspessulanus 8. Serp daigua Natrix maura MAMFERS 9. Eri com Erinaceus europaeus 10. Ratapinyada comuna Pipistrellus pipistrellus 11. Conill Oryctolagus cuniculus 12. Rata negra Rattus rattus 13. Rata comuna Rattus norvegicus 14. Ratol domstic Mus musculus 15. Esquirol vermell Sciurus vulgaris 16. Porc senglar Sus scrofa 17. Guineu Vulpes vulpes

10

11

12

13

14

15

16

17

On observar amfibis, rptils i mamfers a Sant Joan Desp?

1. Riu Llobregat, zona agrcola i disseminat 2. Parc de Torreblanca 3. Parc de la Fontsanta 4. Zona urbana 2 1 4 3
Abreviatures Cas: castell Basc: basc Gal: gallec Ang: angls

Com podem observar

els animals daquesta guia
Observar amfibis, rptils i mamfers no sempre s feina fcil. La majoria de les vegades sabem de la seva presncia per rastres i petjades que trobem al camp. Els seus hbits discrets i el fet que molts tenen activitat nocturna, els fa passar desapercebuts. Si volem detectar la presncia daquests animals cal tenir molta pacincia i saber buscar entre pedres i murs, comparar petjades al fang o trobar femtes a terra. Per, sobretot, cal ser prudents per no molestar aquests animals que formen part del patrimoni natural de Sant Joan Desp.

[SJD]

Amfibis

ls amfibis sn vertebrats que en estat adult tenen quatre extremitats (tetrpodes), pell nua, fina i humida, i que poden viure fora de l'aigua ja que respiren per pulmons, encara que necessiten el suport de la respiraci cutnia.

Desprs experimenten una metamorfosi: la cua es redueix, apareixen les quatre potes, desapareixen les brnquies i es formen els pulmons, per la qual cosa ja poden sortir de l'aigua.

Necessiten l'aigua per reproduir-se, ja que dipositen els vuls fecundats. Al cap de 2 o 3 mesos neixen les larves (capgrossos), que respiren per brnquies, no tenen extremitats i es mouen mitjanant una cua.

Amfibis, rptils i mamfers de Sant Joan Desp

Granota comuna
Cas: Rana comn Basc: Ur-igel arrunt Gal: Ra verde Ang: Iberian Green Frog

Classe: Amfibia Ordre: Anura Famlia: Ranidae Gnere: Rana

Rana perezzi

Descripci: Fins a 15 cm de longitud. Esvelta i gil. La

Dieta: Salimenta dinsectes, artrpodes aqutics i Hbitat: Molt aqutic.Viu a tot tipus de masses

coloraci pot ser verda, castanya o grisenca, amb taques ms fosques.Ventre blanquins i taques grises. Poden tenir una lnia vertebral groguenca. El mascle s ms gran que la femella.T el cap tan ample com llarg, amb ulls que sobresurten molt. Hibernaci relativament llarga i acoblament entre abril i maig. La posta pot arribar als 10.000 ous. El seu desenvolupament s'allarga fins ben entrat l'estiu i a la tardor passa a refugiar-se al llim del fons dels estanys. Malauradament, el conegut croac que emeten els mascles passa desapercebut en poques reproductores, en part degut a la contaminaci acstica que ens envaeix.

petits vertebrats.

Distribuci

d'aigua, ja siguin naturals o artificials, d'on surt noms per assolellar-se. Costums principalment dirns.

Arreu del pas, seguint la presncia d'aigua. A Sant Joan Desp la trobem al riu Llobregat, la zona agrcola i als parcs de la Fontsanta i de Torreblanca.
Amfibis, rptils i mamfers de Sant Joan Desp

Conixer i estimar Sant Joan Desp

Rptils

ls rptils sn vertebrats que presenten el cos recobert d'escates epidrmiques seques i impermeables, les quals els permeten suportar ambients molt secs. No generen prou calor per mantenir una temperatura corporal constant; per aix agafen i perden temperatura de l'ambient per regular la temperatura interna, moventse entre sol i ombra, o per mitj de circulaci sangunia preferencial. Tenen respiraci pulmonar i es reprodueixen per fecundaci interna (ous provets de closca).

Poden presentar quatre potes com les sargantanes o cap com les serps. Com que la temperatura interna s variable, no incuben els ous, simplement els enterren, i el seu desenvolupament s directe, s a dir, sense fases larvries. Es distingeixen quatre tipus: > > > > Saures Ofidis Quelonis Crocodilians

Amfibis, rptils i mamfers de Sant Joan Desp

Tortuga de rierol
Cas: Galpago leproso Basc: Apoarmatu korrontezale Gal: Sapoconcho riscado Ang: Stripe-necked terrapin

Classe: Reptilia

Mauremys leprosa

Ordre: Quelonis Famlia: Emydidae Gnere: Mauremys

Descripci: Tortuga amb closca aplanada que pot fer

Dieta: Principalment carnvora, salimenta dinsectes i

fins a 20 cm, de color variable, bru, ocre o verds, amb estries ataronjades al coll i amb taques ataronjades a la closca en juvenils i subadults. Cinc plaques vertebrals i quatre plaques costals, i plaques inguinals i axillars ben desenvolupades, amb la cua llarga i una carena vertebral ms o menys marcada. Molt aqutica, neda i es capbussa molt b. Pren el sol prop de laigua i se submergeix rpidament davant de qualsevol signe de perill. La cpula s primaveral i la posta consta de 5 a 12 ous que sn enterrats en la proximitat de laigua. A vegades la seva closca s colonitzada per algues, conferint-li un aspecte deteriorat, del qual prov el seu nom cientfic.

Hbitat: Viu sempre a prop de laigua, en lloc diversos com rius, llacs, basses, embassaments, canals de rec, etc.

larves, molluscs, peixos i fins i tot carronya. A vegades els adults incorporen matria vegetal a la seva dieta.

Distribuci

Al nostre municipi es troba exclusivament al riu Llobregat on lluita amb la degradaci de les vores i la competncia amb la Tortuga de Florida.
Amfibis, rptils i mamfers de Sant Joan Desp

Conixer i estimar Sant Joan Desp

Tortuga de Florida
Cas: Galpago americano Basc: Apoarmatu amerikarra Gal: Tartaruga de Florida Ang: Pond slider

Classe: Reptilia

Trachemys scripta

Ordre: Quelonis Famlia: Emydidae Gnere: Trachemys

Descripci: Tortuga allctona, semiaqutica,de

Dieta: Principalment carnvora, salimenta dinsectes i

potes palmejades que es caracteritza per tenir taques vermelles, taronges o grogues als costats del cap. Closca ovalada i lleugerament en forma de quilla. Plastr ms ample en la part anterior que en la posterior, de color grogs amb taques negres en els adults. De color verds o marr, posseeix escut axillar i inguinal ben desenvolupats. El perfil de la mandbula inferior s arrodonit. De fins a 25 cm de llargada, pot arribar a pesar prop dun kilogram. Els mascles adults sn ms petits que les femelles i tenen les ungles i la cua molt llargues. La femella pot fer diverses postes a lany, cadascuna entre 12 i 15 ous, que fan eclosi entre els 50 i els 62 dies.

Hbitat: Malgrat la prohibici del seu alliberament intencionat al medi, s present en qualsevol bassa urbana. A casa nostra comparteix el territori amb la tortuga de rierol, amb la qual pot competir pel territori i pel menjar, desplaant la nostra espcie autctona.
Conixer i estimar Sant Joan Desp

larves, molluscs, peixos i fins i tot carronya. Sha comprovat la predaci que pot afectar greument poblacions damfibis i peixos autctons.

Distribuci

Es distribueix des del sud-est dels Estats Units fins al Brasil. A Sant Joan Desp aquesta espcie allctona la trobem al riu i als estanys dels grans parcs.
Amfibis, rptils i mamfers de Sant Joan Desp

Drag com

Cas: Salamanquesa comn Basc: Dragoitxo arrunta Gal: Osga comn Ang: Moorish gecko

Classe: Reptilia

Tarentola mauritanica

Ordre: Squamata Famlia: Gekkonidae Gnere: Rana

Descripci: Gecnid gran i robust, que pot arribar als

Dieta: Dieta molt variada basada en insectes els quals

19 cm de longitud total. Pupilla vertical amb iris gris. Part inferior dels dits amb lmines adhesives no dividides pel mig. Dits amb ungles visibles en noms dos dits. Cos recobert amb fileres de grans tubercles. Parts inferiors amb escates hexagonals llises. Coloraci dorsal marr o grisa, amb quatre o cinc bandes transversals fosques. Parts inferiors blanques o grogues. La coloraci general s mes fosca durant el dia i ms clara a la nit. Actiu a la primavera i lestiu, fins i tot a la tardor i lhivern en zones de clima temperat. Activa dirna i nocturna, sassolella a primeres hores del dia i desprs samaga en esquerdes o pedres, fins a primeres hores de la nit, quan surt de cacera. Els mascles son ms grans i amb el cap ms gros que les femelles. Perden la cua amb facilitat.

Distribuci

Hbitat: s abundant en ambients humanitzats i zones

caa a laguait durant la nit en llocs illuminats. Netegen les nostres llars dinvertebrats. de roquissars. Hiberna en esquerdes, forats, edificis, troncs. Sovint apareix dins darmaris de roba, on salimenta de les arnes que ataquen els nostres vestits.
Conixer i estimar Sant Joan Desp

A Catalunya, s abundant i es distribueix arreu, excepte les zones ms elevades del Pirineu. A Sant Joan Desp el trobem en construccions humanes i en zones amb esquerdes i roques.
Amfibis, rptils i mamfers de Sant Joan Desp

Sargantana ibrica
Cas: Lagartija ibrica Basc: Sugandila iberiarra Gal: Lagartixa dos penedos Ang: Iberian Wall Lizard

Classe: Reptilia

Podarcis hispanica

Ordre: Squamata Famlia: Lacertidae Gnere: Podarcis

Descripci: Petita i esvelta, de cap lleugerament

Dieta: Bsicament insectvora, en alguns casos sha

aplanat. El cap i el tronc mesuren junts uns 6,5 cm i la cua dobla aquesta longitud. Gran diversitat de colors i dibuixos, des de marr o ocre verds fins a verd brillant. Poden aparixer taques negres ms o menys irregulars o bandes dorsolaterals. El dibuix dorsal tacat s ms habitual en els mascles, mentre que les bandes longitudinals que alternen franges fosques i clares sn ms freqents en les femelles. Els mascles sn ms grans i els joves poden tenir la cua de color verd o blau. Activa quasi tot lany durant les hores de sol, sobretot al migdia, fa una breu hibernaci, inexistent en els climes ms clids. Aparellament entre febrer i abril, amb dues o tres postes.

Hbitat: Viu en espais amb presncia de roques, bsicament a les terres baixes. Se la troba en construccions humanes i es refugia sota pedres, en forats de parets i al peu de plantes.
Conixer i estimar Sant Joan Desp

comprovat la ingesta de matria vegetal i la predaci sobre juvenils daltres lacrtids, preses dentre 2 i 5 mm.

Distribuci

La trobem a la pennsula Ibrica, al nord-oest dfrica i a una part de Frana. A Sant Joan Desp la trobem arreu, i s fcilment observable en voreres, parets i roquissars.
Amfibis, rptils i mamfers de Sant Joan Desp

Serp blanca

Cas: Culebra de escalera Basc: Eskailera-sugea Gal: Serpe riscada Ang: Ladder Snake

Classe: Reptilia

Elaphe scalaris

Ordre: Squamata Famlia: Colubridae Gnere: Elaphe

Descripci: Pot arribar a fer 1,60 m de longitud. La

Dieta: Ratolins i altres petits rosegadors, ocells dels Hbitat: Fortament mediterrnia, ocupa localitats

coloraci de l'adult s uniforme entre castany i groguenc amb dues franges dorsolaterals de color fosc. Les parts ventrals sn ms clares i poden presentar petites taques de color fosc. La coloraci dels joves s blanca i presenta unes barres fosques transversals que s'ajunten amb les dorsolaterals formant un dibuix en forma d'escala, fent una espcie de H. Aquesta coloraci dels joves li dna el nom, tant cientfic com en catal. Solen presentar una franja que va de l'ull a les comissures de la boca. Cap acabat en punxa. Llarga hibernaci des dels primers freds fins ben entrada la primavera. La posta s al juliol i la desclosa al setembre o a principis d'octubre.

nius, adormits i ferits, i artrpodes. Constrictora amb espcies grosses.

Distribuci

seques, assolellades i vessants rocallosos. s dirna i activa a les hores de ms calor. Necessita fora estona per assolellar-se, i aix fa que sigui fcil d'observar als marges del camins i carreteres asfaltades on normalment troba la mort en ser atropellada o apallissada per l'home.
Conixer i estimar Sant Joan Desp

Habita quasi tota la Pennsula, excepte Galcia i el Pas Basc. A Sant Joan Desp la podem trobar a lespai agrari i fluvial, aix com als espais lliures. Espordicament, als grans parcs de la poblaci.
Amfibis, rptils i mamfers de Sant Joan Desp

Serp verda

Cas: Culebra bastarda Basc: Montpellierko sugea Gal: Cobregn Ang: Montpellier snake

Classe: Reptilia

Malpolon monspessulanus

Ordre: Squamata Famlia: Colubridae Gnere: Malpolon

Descripci: s la serp ms grossa del nostre mbit i

Dieta: Insectes grossos i petits vertebrats com ara

pot superar els 2 m de longitud. Color entre bru i verds, amb taques o sense. Una mena de cresta sobre l'ull li configura una mirada poc amable. Els individus joves tenen un dibuix ms viu que els adults. Tot i que la posici dels ullals fa difcil la seva picada als humans, aquesta noms provoca una inflamaci local o entumiment. Hibernaci des de comenaments de tardor fins ben entrada la primavera, aparellament d'abril a maig i posta els dos mesos segents. Els ous desclouen cap al setembre o abans segons les comarques.

Hbitat: rees seques, pedregoses o rocoses, amb

ratolins, rates, cries de conill, sargantanes, saures i ocells, sempre condicionats per la mida dels dos animals. Subjecta la presa i li inocula el ver. vegetaci arbustiva, clarianes de bosc i zones agrcoles, fins i tot zones habitades. Bsicament terrestre, dirna i sovint activa al migdia.

Distribuci

Molt abundant a Catalunya. A Sant Joan Desp la podem trobar a lespai agrari i fluvial, aix com als espais lliures. Espordicament, als grans parcs de la poblaci.
Amfibis, rptils i mamfers de Sant Joan Desp

Conixer i estimar Sant Joan Desp

Serp daigua

Cas: Culebra viperina Basc: Cobra sapeira Gal: Suge biperakara Ang: viperine snake

Classe: Reptilia

Natrix maura

Ordre: Squamata Famlia: Colubridae Gnere: Natrix

Descripci: Serp de mida mitjana, pot superar el

Dieta: Salimenta damfibis, peixos, cucs i petits mamfers. Hbitat: Lligada a medis aqutics, habita tant espais

metre de longitud. Cua curta i cap ample i ben delimitat respecte al cos. De coloraci verda, ms o menys fosca, groga, vermella o negra, presenta al dors una lnia vertebral en forma de ziga-zaga. Existeix un patr alternatiu que consisteix en dos lnies longitudinals paralleles, de colors clars i de recorregut dorsal. El ventre pot ser blanc, groguenc, vermells o negre. T un comportament defensiu consistent en el mimetisme amb lescur, tot aplanant i triangulant el cap emetent uns bufs sonors, alhora que infla el cos i simula atacs amb la boca tancada, sense arribar a mossegar mai. En ser manipulada emet una secreci pudent per la seva cloaca. Es diferencia dels escurons perqu no t les pupilles traades verticalment. Hiberna fins a principis de la primavera. La seva activitat es produeix durant el dia i sempre a prop de laigua dola, traient els orificis nasals fora de laigua per respirar.

Distribuci

Captura les seves preses a laguait o mitjanant recerca.

naturals com artificials. Malgrat ser una bona nedadora, generalment noms est dins laigua per caar.
Conixer i estimar Sant Joan Desp

Es distribueix pel nord-oest dAfrica i pel sud-oest dEuropa. A Sant Joan Desp es troba exclusivament lligada a les masses daigua de la zona fluvial i agrria.
Amfibis, rptils i mamfers de Sant Joan Desp

Mamfers

ls mamfers sn animals vertebrats que es caracteritzen per la presncia de glndules mamries que en les femelles produeixen llet destinada a alimentar les seves cries. La capa exterior dels mamfers s la pell, un rgan elstic i flexible que sol estar recobert de pl o pelatge.

Els mamfers tenen cossos endotrmics o de sang calenta, amb respiraci pulmonar i tenen una reproducci sexual que necessita de la presncia de cllules reproductores sexuals masculines i femenines per desenvolupar-se. Els mamfers representen unes 5.500 espcies danimals.

Amfibis, rptils i mamfers de Sant Joan Desp

Petjades
Mida natural
Petjades de rata comuna

Petjada de conill

Petjades deri Petjada de senglar Petjada de guineu

Rastres
Latrina de conill

Egagrpiles

Petjada de senglar

Moltes aus de presa mengen insectes i petits vertebrats els quals digereixen fonamentalment sencers. Els sucs gstrics de l'au digereixen les parts toves per no pas els ossos, el pl, les ungles i les dents. Les restes no digerides formen una massa que l'au regurgitar. La presncia de restes ssies de micromamfers ens permet de manera indirecta de confirmar la seva presncia en un territori.

Aquesta massa s'anomena egagrpila, i cont les restes de petits vertebrats i invertebrats. Un rapinyaire pot fer de 2-3 egagrpiles per jornada de cacera.

Femtes de conill

Femtes de ratapinyada Pinya rossegada per esquirol

Esquema del crani dun ratol Amfibis, rptils i mamfers de Sant Joan Desp

Eri com

Cas: Erizo europeo Basc:Triku Gal: Ourizo cacho Ang: Western hedgehog

Classe: Mammalia

Erinaceus europaeus

Ordre: Erinaceonorpha Famlia: Erinaceidae Gnere: Erinaceus

crepuscle i de nit. s rpid i neda b. De 25-34 cm de llargada. Cap sense coll i musell agut. Orelles curtes, arrodonides i visibles parcialment. Ulls petits. Dors, flancs i part superior del cap recoberts despines protectores, de color clar amb un parell de bandes ms fosques, una a la base i laltra gaireb a la punta, que li donen una coloraci marronosa. Cua i potes curtes amb dits amb urpes. Es contrau tot fent una bola en cas de perill. Aparellament dabril a setembre. Les cries neixen cegues, amb les espines encara toves i sota la pell, i pesen entre 1225 g. Viu entre 4 i 8 anys.
Dieta: Alimentaci variada: glans, fruits caiguts, baies, Hbitat: Habita en boscos perennifolis i caducifolis,

Descripci: Animal terrestre i solitari, actiu al

cucs de terra, escarabats, erugues, llimacs, petits cargols; malmet tot sovint niuades de ratolins i ocells.

Distribuci

bardissars, conreus, marges de camps i camins que possibilitin labundncia daliment i la construcci del niu de cria i el refugi hivernal (octubre-abril, llit de fulles i herbes de 50 cm de dimetre). Visitant habitual dels jardins i els parcs, t un gran nombre de baixes per atropellament.
Conixer i estimar Sant Joan Desp

A Sant Joan Desp el trobem a lespai agrcola i fluvial, i de manera ms escassa en els espais lliures i els grans parcs.
Amfibis, rptils i mamfers de Sant Joan Desp

Ratapinyada comuna
Cas: Murcilago enano Basc: Pipistrelo arrunt Gal: Morcego comn Ang: Common pipistrelle

10

Classe: Mammalia

Pipistrellus pipistrellus

Ordre: Chiroptera Famlia: Vespertilionidae Gnere: Pipistrellus

petita i difosa dEuropa, amb una envergadura duns 22 cm i una longitud de 3 a 5 cm. Pesa uns 8 g. El seu pl s de color variable, malgrat que predomina el color marr vermells, amb el ventre ms pllid. Orelles curtes, triangulars i arrodonides a les puntes, el musell tamb s arrodonit. No presenta dimorfisme sexual, tot i que els rgans sexuals sn visibles a simple vista. Hiberna tard, cap al desembre, i encara en aquesta estaci sel pot veure volar. El seu vol s rpid i espasmdic. Les colnies de cria es creen al maig i es dissolen a lagost, quan les cries ja volen.
Dieta: Salimenta dinsectes voladors, entre els quals Hbitat: Viu en pobles i ciutats, aix com en parcs i

Descripci: Es tracta de lespcie de ratpenat ms

destaquen mosquits, colepters i papallones petites.

boscos, sempre que hi trobi refugi. Tamb s possible trobar-lo en cavitats naturals. Crea colnies tant en el perode de cria com en el dhibernaci. s fcil de veure mentre caa a prop de les fonts de llum.

Distribuci

Difs arreu dEuropa, excepte al nord dEscandinvia. s molt abundant a tot el pas. A Sant Joan Desp el trobem arreu.
Amfibis, rptils i mamfers de Sant Joan Desp

Conixer i estimar Sant Joan Desp

Conill

Cas: Conejo Basc: Mendi-untxia Gal: Coelho bravo Ang: Rabbit

11

Classe: Mammalia

Oryctolagus cuniculus

Ordre: Lagomorpha Famlia: Leporidae Gnere: Oryctolagus

Descripci: T el cos cobert de pelatge esps i llanut,

Dieta: Menja diversos tipus de vegetals, com ara herba,

de color terrs fosc a gris, i destaca la part interna de la cua, de color blanc. Cap ovalat, ulls grans, orelles llargues i cua molt curta. Potes anteriors ms curtes que les posteriors, t unes potents extremitats posteriors adaptades a la cursa i al salt. No presenta dimorfisme sexual. Viu en llodrigueres i s molt prolfic. A la natura, el perode de reproducci va des del mar fins al setembre. La femella pot donar a llum de 4 a 5 cries. Pot tenir fins a 4 parts per any i els joves arriben a la pubertat entre els 3 i els 5 mesos dedat. Lesperana de vida del conill s duns 8 o 10 anys.

Hbitat: Espcie eminentment mediterrnia, viu en

fruites, hortalisses, fulles, fruits del bosc, etc. Practica la coprofgia: ingereix un tipus especials dexcrements, els quals en passar dues vegades pel tracte digestiu, alliberen molt millor els nutrients presents als vegetals. prats, espais oberts, boscos aclarits i a les zones ms exteriors del boscos. Viu fins als 1.500 m dalada. Les seves poblacions es veuen greument afectades per dues malalties: la mixomatosi i lhemorrgia vrica.
Conixer i estimar Sant Joan Desp

Distribuci

Originari de la pennsula Ibrica i el nord dfrica, ha estat introduda en moltes zones del mn. A Sant Joan Desp la trobem a lespai fluvial i agrari i als grans parcs.
Amfibis, rptils i mamfers de Sant Joan Desp

Rata negra

Cas: Rata negra Basc: Arratoi beltza Gal: Rata cincenta Ang: Black rat

12

Classe: Mammalia

Rattus rattus

Ordre: Rodentia Famlia: Muridae Gnere: Rattus

Descripci: Rosegador que es diferencia de la rata

Dieta: Menja de tot per amb una dieta ms

comuna perqu t el cos ms allargat, orelles nues i cua sense pl i molt llarga. Les femelles sn ms petites que els mascles. Els adults tenen una coloraci dorsal molt fosca, amb tonalitats que van del gris fosc fins al marr vermells. El ventre s ms clar i la lnia de divisi evident. Viuen en grups jerarquitzats, amb un mascle predominant i dues femelles subordinades. Comportament arbori en l'poca de cria caracterstic noms de Frana i la pennsula Ibrica. s una espcie dhbits crepusculars i nocturns, malgrat que s fcil observar-la al llarg del dia. Se la considera vector en la transmissi dalgunes malalties infeccioses. Serveix daliment a depredadors com lliba, el duc o la guineu. Potencialment cada femella pot tenir fins a 56 cries per any.

Distribuci

Hbitat: Viu en espais diversos, des de matolls o boscos fins a camps de fruiters i horts, sempre que no siguin zones fredes i hi hagi cobertura vegetal. La seva presncia als nuclis habitats ve marcada per la presncia de la rata comuna, ms resistent, gran i agressiva.
Conixer i estimar Sant Joan Desp

vegetariana que la rata comuna.

La seva distribuci est molt lligada a la presncia de zones humanitzades. Es troba a tot Europa, excepte al nord, i s abundant a la Mediterrnia. A Sant Joan Desp es troba a lespai agrari i fluvial.
Amfibis, rptils i mamfers de Sant Joan Desp

Rata comuna
Cas: Rata parda Basc: Arratoi arrunta Gal: Rata comn Ang: Brown rat

13

Classe: Mammalia

Rattus norvegicus

Ordre: Rodentia Famlia: Muridae Gnere: Rattus

Descripci: Rosegador que presenta el musell

Dieta: Espcie omnvora i oportunista, amb una dieta

arrodonit, ulls i orelles petites. Coloraci gris clara, amb el dors gris-marrons i les parts ventrals clares. El exemplars joves sn ms foscos. La seva cua s fora ms curta que el cos. Els exemplars que viuen en medis urbans sn ms grans que els que viuen en medis rurals. Les femelles sn lleugerament ms petites que els mascles, i posseeixen sis parells de mames: tres pectorals i tres inguinals. Pot arribar a tenir fins a sis o set parts lany, amb un nombre de cries per part dentre 11 i 14. Hbits bsicament nocturns i crepusculars. s bona nedadora i pot portar una vida semiaqutica. En medis urbans sestimen proporcions de fins a cinc rates per habitant.

com a la ciutat. s fcil trobar-la en abocadors, clavegueres, soterranis i en general en qualsevol forat sota terra. s freqent en ports i ambients costers. Hi ha poblacions silvestres molt lligades a la presncia daigua.
Conixer i estimar Sant Joan Desp

Hbitat: Lligat a la presncia humana, tant al camp

molt variada. Al camp menja fruites, verdures i cereals, aix com invertebrats, petits vertebrats, ous, cries docells i carronya. A ciutat salimenta fonamentalment de deixalles.

Distribuci

Originria de la Xina. Va colonitzar Europa a comenaments del segle XVIII, i va arribar a Espanya al segle XIX. A Sant Joan Desp la podem trobar arreu.
Amfibis, rptils i mamfers de Sant Joan Desp

Ratol domstic
Cas: Ratn casero Basc: Etxe-sagua Gal: Rato caseiro Ang: House mouse

14

Classe: Mammalia

Mus musculus

Ordre: Rodentia Famlia: Muridae Gnere: Mus

Descripci: Semblant al ratol de bosc encara que de

Dieta: Malgrat que es tracta dun granvor, pot nodrir-se Hbitat: Animal cosmopolita, acompanya sempre els

mida inferior i amb les orelles, els ulls i, sobretot, el peu posterior ms petits. Cos esvelt i musell punxegut. Cua recoberta descames, relativament gruixuda, gaireb nua i aproximadament de la mateixa longitud que el cap i el cos. Coloraci molt variable, des del gris ms fosc fins a un gris molt clar barrejat sempre amb pls groguencs. La part ventral del cos i les potes solen ser ms clars. Gran activitat crepuscular i nocturna, es mant amagat dins del seu refugi durant el dia, encara que no s difcil veurel de forma espordica. Gran capacitat reproductora que sallarga durant tot lany, especialment en els animals lligats a les zones humanitzades.

de gran varietat daliments, sobretot dels emmagatzemats per lhome.

Distribuci

humans. Acostuma a viure dins dels edificis, ocupant escletxes o forats. Ocupa territoris molt petits al voltant del seu centre dalimentaci. Els exemplars assilvestrats continuen sotmesos a la presncia humana, ocupant la vegetaci herbcia i els marges de pedra dels camps.
Conixer i estimar Sant Joan Desp

A Sant Joan Desp el trobem arreu, sempre que trobi aliment disponible.

Amfibis, rptils i mamfers de Sant Joan Desp

Esquirol vermell
Cas: Ardilla Basc: Katagorri arrunta Gal: Esquo Ang: Red squirrel

15

Classe: Mammalia

Sciurus vulgaris

Ordre: Rodentia Famlia: Sciuridae Gnere: Sciurus

Descripci: Rosegador de petites dimensions

pot alimentar-se daltres fruits, bolets, brots de branques tendres, insectes, ous i petits ocells.Acostuma a netejar les pinyes que menja en un mateix lloc, anomenat taller desquirol.
Hbitat: Forestal i arborcola. Agraeix la presncia

Dieta: Menja pinyons, fruits secs i llavors, malgrat que

(38-45 cm de longitud), que viu als arbres. Pl vermells, ms fosc a lhivern, quan desenvolupa uns pls llargs a lextrem de les orelles, amb certa variabilitat que pot donar un petit percentatge dexemplars grisos. Cua ben poblada, voluminosa i esponjosa que l'ajuda a mantenir l'equilibri. Potes curtes i fortes, amb les ungles corbes i punxegudes. S'arrapa a l'escora quan corre saltant d'un arbre a l'altre. Actiu durant tot lany, fa nius de forma esfrica, on cria i troba refugi; a ms, els utilitza com a rebost. Quan baixa per un arbre, sempre ho fa de cap per avall. Les seves potes davanteres li permeten subjectar els aliments. Grans fluctuacions poblacionals lligades a la producci de pinyons.

Distribuci

daigua, essent freqent en espais fluvials i fonts.Tolera la presncia dels humans, sempre que no mostrin conductes agressives. s habitual en alguns parcs de les grans ciutats.
Conixer i estimar Sant Joan Desp

Present a tota Europa. A Sant Joan Desp noms ha estat localitzada al Parc de Torreblanca, on s una espcie molt escassa.
Amfibis, rptils i mamfers de Sant Joan Desp

Porc senglar
Cas: Jabal Basc: Basurdea Gal: Porco bravo Ang: Wild boar

16

Classe: Mammalia Ordre: Artiodactyla Famlia: Suidae Gnere: Sus

Sus scrofa

Descripci: Mamfer gran i corpulent. Pot arribar a fer

Dieta: Omnvor predominantment vegetari, causa

150 cm de llargada i 90 dalria. Coloraci fosca, quasi negra en els adults, encara que durant els primers 4-5 mesos sn marronosos amb el dors ple de franges longitudinals que li donen el nom tpic de raions. Els mascles adults tenen dos llargs ullals arcats com a defenses, i sn ms corpulents que les femelles. El morro s mbil, truncat i molt dur. La seva activitat s principalment crepuscular i nocturna. Espcie molt prolfica, amb tres o quatre cries a cada part. Sn vectors de transmissi de diverses malalties, especialment en zones en contacte amb porcs domstics, cosa que desaconsella el consum de la seva carn sense una anlisi veterinria.

Hbitat: Ocupa hbitats forestals, maresmes, zones

estralls a lagricultura. Depreda nius, colnies docells i carronya. La proximitat a lhome fa que cerqui deixalles al voltant dels habitatges, i fins i tot es pot domesticar. agrcoles o fins i tot perifries urbanes, sempre que trobi abundant vegetaci. A Europa ha experimentat una forta expansi, degut en part a labandonament dels boscos.
Conixer i estimar Sant Joan Desp

Distribuci

Es distribueix per Europa, sia i el nord dfrica. A Sant Joan Desp s un visitant ocasional de la zona fluvial, especialment als hiverns, encara que cada cop ms freqent.
Amfibis, rptils i mamfers de Sant Joan Desp

Guineu

Cas: Zorro Basc: Azeri arrunta Gal: Raposo Ang: Red fox

17

Classe: Mammalia

Vulpes vulpes

Ordre: Carnivora Famlia: Canidae Gnere: Vulpes

Descripci: Cnid caracteritzat per una llarga cua

Dieta: Carnvor oportunista, basa la seva dieta en el

acabada en una punta blanca, la qual pot arribar a ser el 70% de la longitud total del cos. Musell allargat i orelles prominents, negres per fora, igual que els pecs. Extremitats llargues i primes, amb petjada caracterstica. Ulls petits i pupilla vertical. Coloraci variable, amb predomini de les tonalitats vermelloses, groguenques o grises, a vegades amb pitet blanc, platejat o negre. Activitat eminentment nocturna, especialment all on se senten assetjats.

Hbitat: Habita tot tipus dambients, des del subrtic fins al desert, tant arran de mar com fins a lalta muntanya, en boscos, espais oberts i fins i tot ciutats. Les seves poblacions sautoregulen amb forts brots de malalties (com ara la sarna).
Conixer i estimar Sant Joan Desp

recurs ms abundant o fcil de trobar en un territori. Menja micromamfers, conills, animals domstics (gallines, gats...), i carronya, a ms de fruits i invertebrats. En zones molt humanitzades, el 50 % de la seva dieta por arribar a estar formada per deixalles.

Distribuci

s el carnvor de ms amplia distribuci mundial. A Sant Joan Desp el trobem a lespai fluvial i agrari, on ha arribat a criar. Espordic en alguns grans parcs de la poblaci.
Amfibis, rptils i mamfers de Sant Joan Desp

Aquest quart volum de la collecci de llibres Conixer i estimar Sant Joan Desp neix amb la voluntat daconseguir dos objectius. Duna banda, introduir-nos en el mn dels amfibis, rptils i mamfers i, de laltra, contribuir al coneixement del patrimoni natural de Sant Joan Desp.