DRET PENAL PART ESPECIAL TEMA 1: ELS DELICTES CONTRA LA VIDA 1.1. HOMICIDI Art.

138: El que mate a altri ser castigat, com a reu dhomicidi, amb la pena de pres de 10 a 15 anys. El nostre dret penal, que est sotms als principis de lestat constitucional, i als de tutella dels drets fonamentals, ha optat per collocar a la persona i els seus drets bsics com a centre del sistema politicojuridic. La regulaci dels delictes contra la vida humana independent, en el CP/1995, suposa un pas endavant en la lacitzaci del dret penal i en conseqncia sha suprimit el parricidi i linfanticidi, i tamb algunes de les circumstancies que conformaven lassassinat (p.e: la premeditaci). A) El be jurdic protegit en lhomicidi. El b jurdic protegit en lhomicidi s la vida humana independent, reconegut com a dret fonamental de la persona en lart. 15 CP. B) Subjectes actiu i passiu. Potencialment tothom pot ser subjecte tan actiu com passiu del delicte, sobretot desprs de la supressi del parricidi i de linfanticidi C) Tipus objectiu Lacci tpica consisteix en matar a un altra persona dotada de vida humana independent. Aquesta acci ha de produir la mort dun altre (resultat tpic). s possible la comissi per omissi i tamb la omissi imprpia, ja que s tracta duna modalitat tpica de mitjans indeterminats i de resultats materials. Sentendr coms el delicte per omissi quan la no evitaci de la mort s deu a la infracci dun deure jurdic especial dactuar per part de lautor. Aquesta obligaci dactuar pot ser legal o contractual. O b perqu el propi individu ha creat una situaci de risc per al b jurdic, mitjanant una acci o omissi anterior. Lobjecte material del delicte est constitut per la persona humana amb vida independent. Per tant, en lhomicidi coincideixen i se superposen el subjecte passiu i lobjecte material del delicte. Pel que fa a lobjecte material s controvertit la determinaci del moment en que comena la vida humana independent i en que finalitza. La doctrina majoritria entn que el comenament s produeix amb el naixement, s a dir, en la completa separaci del fetus del claustre matern i situa el moment de la mort quan deixa dhaver activitat cerebral duna forma irreversible. Aquest criteri es important, per exemple, als efectes dextracci drgans en casos de donaci. Lhomicidi presenta una estructura tpica de resultat material, consistent en la producci de la mort. Entre lacci tpica i el resultat ha dhaver una relaci de causalitat. D) Tipus subjectiu Lart. 138 descriu lhomicidi dols ja que la versi imprudent daquesta figura es troba en lart. 142 CP (homicidi per imprudncia greu) i la falta es contempla en larticle 621 (homicidi per imprudncia lleu). El dol est integrat pel coneixement i la voluntat de realitzaci duna acci dirigida a produir la mort dun altre. Lerror sobre un element del tipus objectiu, determinar labsncia del dol i exclour la responsabilitat en cas de ser invencible. Si s vencible el fet ser punible com a homicidi imprudent. El delicte dhomicidi admet el dol eventual, que concorrer quan lautor es representi com altament probable la producci del resultat. La proba sobre la existncia del dol distingir els supsits dhomicidi en fase de temptativa acabada dels supsits de lesions consumades. En el primer cas lautor actua amb animus necerandi mentre que en el segon actua amb animus laedendi). Com que el dol s un element subjectiu, la proba haur de basar-se principalment en indicis o probes indirectes, fent un judici de valor en el que es t en compte el conjunt de circumstncies que han envoltat la perpetraci del fet, aix com tamb els actes anteriors, els simultanis i els posteriors a lacci. El TS per tal dinferir si ha hagut dol de matar, t en compte els segents fets o circumstncies: a) Les relacions que lligaven a lautor i a la vctima, com per exemple lexistncia de discussions, ressentiments, enemistat greu... b) Personalitat de lagressor i de lagredit c) Actituds o incidncies ocorregudes en el moment anterior al fet, com per exemple lexistncia dactes provocatius, paraules insultants, amenaces... d) Les manifestacions fetes pels intervinens durant la baralla i de lautor desprs del fet. e) Classe, dimensions i caracterstiques de larma emprada i la sea idonietat per a matar o lesionar f) Lloc o zona del cos cap a on sha dirigit lacci ofensiva, si s una zona ms o menys vital g) Insistncia i reiteraci dels atacs. h) Conducta posterior de lautor, ja sigui procurant atendre a la vctima o fugint. E) Iter criminis i participaci. Sn aplicables les regles generals sobre liter criminis. La temptativa requerir que el subjecte doni comenament al fet per actes externs encaminats a la seva consecuci, ue suposin un perill per al b jurdic. Es possible tant la temptativa acabada com la inacabada. En lhomicidi son punibles els actes preparatoris. En lhomicidi dols, regeixen les regles generals de lautoria i l a participaci.

1.2 ASSASINAT Art. 139: Ser castigat amb la pena de pres de quinze a vint anys, com a reo dassassinat, el que mati un altre concorrent alguna de les circumstncies segents: 1a. Traduria. 2ona. Preu recompensa o promesa. 3a. Amb acarnissament, augmentant deliberat i inhumanament el dolor de lofs Art 140: Quan en un assassinat concorrin ms duna de les circumstncies previstes en larticle anterior, simposar la pena de pres de vint a vint-i-cinc anys La reforma dels delictes contra la vida va encaminada a consolidar un rgim de circumstncies agreujants de lhomicidi. El parricidi i linfanticidi desapareixen com a tipus delictius. Si b una part de la doctrina considerava que shavien de mantenir ja que pel que fa a la culpabilitat es considera ms greu matar a un parent que a un ali, la doctrina majoritria creu que lacte parricida normalment s producte dun llarg i previ procs de degradaci familiar, lligat a una alteraci de tipus emocional o psiquica i que per tant no hi ha un major grau de culpabilitat. Durant el procs de reforma tamb va sorgir la idea de suprimir el delicte dassassinat i inclourel dins del tipus de lhomicidi amb agreujants per finalment i per motius de tradici jurdica es va mantenir el tipus delictiu de lassassinat. Malgrat que sn molts els autors que consideren que el delicte tipificat en larticle 139 CP/1995 s un homicidi circumstanciat. Les circumstncies que fan que lhomicidi passi a se considerat assassinat son: 1a. Tradoria. El seu fonament consisteix en emprar mitjans, formes o maneres que tendeixin a assegurar el resultat de lacci, evitant els riscos que puguin derivar-se de la defensa d ela vctima. Hi ha autors que consideren com a fonament daquesta circumstancia lexistncia duna major culpabilitat mentre que nhi ha daltres que ho fonamenten en un major desvalor de lacci. 2ona. Preu, recompensa o promesa. La doctrina senyala que el fonament daquesta circumstncia es la major reprochabilidad de la conducta antijurdica, particularment en el mbil econmic que inspira la conducta si b tamb hi ha autors que consideren que hi ha un desvalor dacci 3a. Amb acarnissament, augmentant deliberadament i inhumanament el patiment de la vctima. Tradicionalment la doctrina ha vist una increment de culpabilitat per autors ms recents creuen que hi ha un increment de lo injust. Queden exclosos de lacarnissament els actes sobre el cadver doncs noms els cossos vius sn susceptibles de patir dolor. Amb relaci a lanterior Codi Penal en el CP/1995 desapareixen com a circumstncies especfiques : 1) Per mitja dinundaci, incendi, ver o explosiu 2) Premeditaci (forma part del dolo) A) Tipus subjectiu. En lassassinat el dol del subjecte haur de projectar-se sobre el resultat i a ms a ms sobre les circumstncies especfiques de larticle 139 CP. No s possible tcnicament el dol eventual sobre les circumstncies del assassinat sin que empre hi ha dol directe. B) Iter criminis. Lassassinat permet les formes imperfectes dexecuci (temptativa acabada i inacabada). Tanmateix, pot haver casos en els que lautor pot realitzar parcialment la circumstancia especifica de lart 139 CP o b casos en els que la realitzaci daquesta no es verifica al mateix temps que el resultat de la mort a) La clusula de larticle 140. Larticle 140 contempla una clusula dhiperagravaci de la pena en el cas de que concorrin varies de les circumstancies previstes en larticle 139 CP, ja que preveu una pena de pres que va des dels 10 als 25 anys de privaci de llibertat. El codi penal anterior no contemplava, per sarribava a la mateixa soluci penalgica mitjanant laplicaci del concurs de delictes. 1.3 AUXILI I INDUCCI AL SUCIDI. ESPECIAL REFERNCIA A LEUTANSIA Article 143 CP: 1. El que indueixi al sucidi a altri ser castigat amb la pena de pres de 4 a 8 anys. 2. Simposar la pena de pres de 2 a 5 anys al que cooperi amb actes necessaris per al sucidi duna persona. 3. Ser castigat amb la pena de pres de 6 a 10 anys si la cooperaci arriba fins al punt dexecutar la mort. 4. El que causi o cooperi activament amb actes necessaris i directes a la mort dun altre, per la petici expressa, seriosa e inequvoca daquest, en el cas de que la vctima sofrs una malaltia greu que condueixi necessariament a la seva mort, o que produs greus patiments permanents i difcils de suportar, ser castigat amb la pena inferior en un o dos graus a les senyalades en els nmeros 2 i 3 daquest article.

A lhora danalitzar aquest tipus penal hem de partir del reconeixement constitucional del dret fonamental a la vida; tanmateix, al igual que tots els altres, aquest dret s susceptible de ponderaci quan collisiona amb altres interessos o valors constitucionals com s el dret a la llibertat. El reconeixement constitucional del dret a la vida, exerceix una funci garantista; en realitat tots els drets fonamentals s configuren en un sentit garantista, en la mesura que son normes que vinculen a tots els poders pblics. El punt de partida s troba en els valors superiors de lordenament jurdic que normativament expressa larticle 1.1 CE: la llibertat, la justcia, la igualtat i el pluralisme poltic. Per no s suficient amb invocar la llibertat com a valor superior sin que sha darticular normativament amb els drets i llibertats constitucionals. Aix larticle 10.1 CE proclama com a fonament de lordre poltic i de la pau social a la dignitat de la persona, els drets inviolables que li son inherents i el lliure desenvolupament de la personalitat. Daquesta manera, la dignitat de la persona apareix com a inspiraci i fonament dels drets fonamentals. Si el text constitucional no permet una interpretaci del dret a la vida no compatible amb la dignitat humana i aquesta suposa el rebuig de qualsevol intent dinstrumentalitzaci, es indubtable que el subjecte pot disposar lliurement de al seva vida i que lacte del sucidi s expressi de lexercici dun dret constitucionalment emparat. El segent pas s veure si existeix un deure constitucional de tutelar la vida contra la voluntat del seu titular; i en conseqncia, no pareix clara lobligaci de castigar penalment els comportaments dajuda o participaci en un sucidi lliurement desitjat de forma expressa e inequvoca. Sigui com sigui, larticle 143 CP castiga la inducci i la cooperaci necessria en el sucidi ali. 1. El sucidi com a pressupsit tpic. Lart. 143 CP preveu el cstig per a la inducci i determinades formes de cooperaci en el sucidi duna persona. La presencia dun sucidi, per tant, delimita les diverses hiptesis davant dels supsits dhomicidi. El legislador ha elevat a delicte autnom el que son formes de participaci en un fet ali. s evident que, davant la atipicitat de la conducta sucida, era esta la nica forma dincriminar comportaments dinstigaci o ajut al sucidi. La definici de sucidi no s pacifica, si entenem com a sucidi la mort volguda per una persona imputable, son 2 les qestions controvertides; una es el fet de que lacceptaci de la prpia mort no sigui suficient per a firmar la presencia dun sucidi. I laltra s lassimilaci de la capacitat per a consentir amb la imputabilitat. En efecte, el sucidi implica que s el propi subjecte i no un tercer qui disposa de la seva vida; el sucidi exigeix el domini del fet pel sucida. En lauxili executiu al sucidi es precisa un consentiment exprs i actual, s a dir, amb eficcia permanent fins lltim instant de lexecuci. A mes a mes, el sucida ha de tenir capacitat per a consentir; s a dir, que el consentiment del sucida exigeix que s base en una resoluci prpia i capa dadvertir la transcendncia real del seu acte. 2. Modificacions essencials en la regulaci de la inducci, cooperaci executiva a una conducta sucida. La novetat ms important que incorpora el codi penal recent, s la regulaci especfica de leutansia, o per a ser ms precisos, dalgunes de les seves modalitats: aquelles en que mitja petici expressa del malalt o accidentat. La primera decisi del legislador ha estat la de mantenir la punibilitat de les conductes de participaci en un sucidi ali. Son molts els autors que critiquen el manteniment daquest tipus penal en lactual CP. Noms la inducci, en el sentit de que genera una decisi de carcter irreversible contra un b jurdic de primera magnitud com s la vida hauria destar penat, per les conductes de cooperaci en un acte lcit, lliurement assumit pel titular de la vida no desitjada no hauria destar castigat. Tamb s diferencia lactual regulaci de lanterior en que s gradua la intensitat de la pena, diferenciant la cooperaci no executiva de la cooperaci executiva. Especial tractament de leutansia a) Precisions conceptuals Hem de partir de lestudi de leutansia dins del concepte del dret a una mort digna; aix implica, no un menyspreu de la protecci de la vida sin una protecci daquesta respectuosa amb el valor fonamental de la dignitat humana. Tanmateix, i partint de la base de que leutansia s redueixi a supsits en que una persona presenta un quadre clnic irreversible i de vegades amb sofriment fsic i psquic insuportable, cal distingir diverses situacions. Al ser el consentiment del subjecte essencial per a la concurrncia del tipus, tindrem que distingir les dos possibles hiptesis, que sigui voluntria, o no voluntria. Aix doncs, podem distingir les segents modalitats: 1. Eutansia activa: actes executius que suposen un escurament de la vida del pacient: a) Eutansia activa directa: la conducta va dirigida directament a produir la mort (dolo directe). b) Eutansia activa indirecta: acceptaci de que els mitjans teraputics emprats causarien, amb una alta probabilitat la mort (dolo eventual). 2. Eutansia passiva: la no adopci de mesures tendents a allargar la vida o la interrupci del tractament mdic, amb resultat de mort. b) Supsits que no encaixen en la descripci tpica del art. 143.4 CP. Es evident que lart. 143.4 CP no regula tots els supsits de leutansia. Una primera exclusi es produeix al exigir el tipus la petici expressa, seria e inequvoca del subjecte, amb la qual cosa desplaa les hiptesis deutansia sense consentiment.

La segona delimitaci sorigina amb la necessitat de que els actes eutansics siguin actius i directament encaminats a produir la mort. Aix comporta la atipicitat de leutansia activa e indirecta i de leutansia passiva. Sota la denominaci deutansia activa e indirecta sengloba el comportament del metge que, per aliviar el pa timent del malalt li subministra mitjans analgsics que amb quasi total seguretat li provocaran la mort. La qualificaci tpica variar en funci de la presencia o absncia del consentiment del pacient. El problema es planteja quan existint consentiment o quan aquest no sha pogut obtenir, el metge davant dels dolors insofribles del pacient no t altra alternativa que no sigui la de subministrar-li medicament amb perill de provocar-li la mort o la mera inactivitat amb el manteniment del dolor. La soluci ha de ser en els dos supsits la atipicitat del comportament del metge. Ladministraci danalgsics en les situacions descrites no t rellevncia penal perqu es tracta duna conducta respectuosa amb la lex artis medica i que no transgredeix el lmit dall que social i jurdicament es tolerat. El nou art. 143.4 CP exclou expressament la tipicitat de leutansia activa indirecta al exigir en el tipus objectiu que la cooperaci en la mort sigui a travs dactes necessaris i directes. El nou codi penal reconeix la atipicitat de leutansia passiva en la seva modalitat consentida, es a dir, quan existeix la petici expressa, seria e inequvoca del malalt o del pacient de renunciar al tractament mdic o de interromprel. Segons la doctrina majoritria, aquest dr et a una mort natural, respectuosa amb la dignitat del home subsisteix encara que el malalt irreversible no pugui manifestar la seva voluntat. c) Regulaci penal de la participaci de tercers d) Lart. 143.4 CP dona un tracte atenuador en els supsits de que la vctima sofrs una malaltia greu que la conduiria necessariament a la seva mort o que li produs greus patiments permanents i difcils de suportar. El terme malaltia, pensem que sha dentendre en un sentit ampli, s a dir, que avarca no noms els process os patolgics sin tamb la manca de salut derivada de qualsevol traumatisme, com per exemple un accident. No ha de tenir transcendncia el fet de que el moment de la mort hagi de ser proper o no, i pel que fa a lexpressi greus patiments fsics o psquics haur dinterpretar-se com la existncia duna lesi, malaltia o minusvlia respecte a la qual, segons els actuals coneixements mdics, no existeixen possibilitats fonamentades de guariment i existeix una gran probabilitat de que persistiran durant la resta de lexistncia daquesta persona. Pel que fa a la validesa del consentiment, shaur de provar la petici expressa, seria e inequvoca. Probablement el problema ms important seria la validesa de lanomenat testament vital, perqu malgrat que la decisi plasmada en un testament vital pot ser seriosa e inequvoca, cal que aquesta voluntat persisteixi, s a dir, que sigui actual. d)e) Possibilitat de suspendre la pena privativa de llibertat Com que algunes de les penes previstes a larticle 143 CP, son inferiors a 2 anys, i en aquests supsits es pot demanar la suspensi de lexecuci efectiva i a ms a ms en el cas de que sigues inferior a un any es pot substituir per arrestos de cap de setmana o multa fa que a la prctica la penalitat daquestes conductes es vegi realment reduda. 1.4 AVORTAMENT. Qestions generals 3 son les novetats ms importants de la nova regulaci dels delictes contra la vida: la criminalitzaci de les lesions al fetus, la creaci dels nous delictes relatius a la manipulaci gentica i la rellevncia penal de lavortament imprudent. Tot aix suposa una major presencia del dret penal en la tutela dels bens jurdics detectables en les diferents fases de desenvolupament de la vida humana prenatal. Les lesions al fetus i lavortament tenen idntic objecte material. Es tracte devitar els atac a lembri postimplantatori o al fetus que pugui posar el perill la seva salut e integritat o la seva prpia existncia. Cal tenir en compte que els avenos experimentat en la biomdica i la biogentica, aix com tamb les noves tcniques de reproducci assistida imposen un increment dels deures de cura professionals, ja que com a futura persona el dret ha dintentar possibilitar el naixement lliure de danys, Evidentment tot aix no resulta contradictori amb la decisi legal de declar no punible la interrupci voluntria de lembars quan saprecia la presencia daltres interessos dignes de protecci preponderants. Pel que fa als nous delictes relatius a la manipulaci gentica es pretn protegir la intangibilitat e inalterabilitat del patrimoni gentic hum, aix com la prpia identitat de lsser hum. El que es criminalitza s lalteraci del genotipus mitjanant una utilitzaci abusiva de les tcniques gentiques o els atacs a la identitat mitjanant tcniques de clonaci o de selecci de la raa. El fet de que lembri pre-implantatori pugui aparixer com a objecte material del delicte obeeix simplement a que ja en aquesta fase de desenvolupament son vulnerables els bens jurdics dignes de tutela. No hi ha dubte de que les intervencions no autoritzades sobre material gentic tamb poden produir-se en lembri postimplantatori i en el fetus; llavors hi haur que resoldre la concurrncia de preceptes aplicables dacord a les regles generals del concurs aparent de lleis o del concurs de delictes. Normalment, lavortament consumir les manipulacions gentiques mentre que la presncia dun dany en la salut o integritat del fetus juntament amb una alteraci del patrimoni gentic no impediria laplicaci del corresponent concurs de delictes. Delicte davortament La LO 2/2010 de 3 de mar que entrar en vigor el dia 5 de juliol de 2010, ha reformat lart. 145 CP/1995 i ha introduit un nou article 145 bis, que queden redactats de la segnt manera:
Formatted: Bullets and Numbering

Artculo 145. 1. El que produzca el aborto de una mujer, con su consentimiento, fuera de los casos permitidos por la ley ser castigado con la pena de prisin de uno a tres aos e inhabilitacin especial para ejercer cualquier profesin sanitaria, o para prestar servicios de toda ndole en clnicas, establecimientos o consultorios ginecolgicos, pblicos o privados, por tiempo de uno a seis aos. El juez podr imponer la pena en su mitad superior cuando los actos descritos en este apartado se realicen fuera de un centro o establecimiento pblico o privado acreditado. 2. La mujer que produjere su aborto o consintiere que otra persona se lo cause, fuera de los casos permitidos por la ley, ser castigada con la pena de multa de seis a veinticuatro meses. 3. En todo caso, el juez o tribunal impondr las penas respectivamente previstas en este artculo en su mitad superior cuando la conducta se llevare a cabo a partir de la vigsimo segunda semana de gestacin. Dos.Se aade un nuevo artculo 145 bis del Cdigo Penal, que tendr la siguiente redaccin: Artculo 145 bis. 1. Ser castigado con la pena de multa de seis a doce meses e inhabilitacin especial para prestar servicios de toda ndole en clnicas, establecimientos o consultorios ginecolgicos, pblicos o privados, por tiempo de seis meses a dos aos, el que dentro de los casos contemplados en la ley, practique un aborto: a) sin haber comprobado que la mujer haya recibido la informacin previa relativa a los derechos, prestaciones y ayudas pblicas de apoyo a la maternidad; b) sin haber transcurrido el perodo de espera contemplado en la legislacin; c) sin contar con los dictmenes previos preceptivos; d) fuera de un centro o establecimiento pblico o privado acreditado. En este caso, el juez podr imponer la pena en su mitad superior. 2. En todo caso, el juez o tribunal impondr las penas previstas en este artculo en su mitad superior cuando el aborto se haya practicado a partir de la vigsimo segunda semana de gestacin. 3. La embarazada no ser penada a tenor de este precepto. El b juridic protegit s la tutela d ela vida prenatal. El subjecte passiu s el titular del b jurdic protegit, que en aquest cas seria el nasciturus, la qual cosa atorga a lavortament unes caracteristiques especials derivades de la impossibilitat del titular dexercitar per si mateix la acci penal. Tamb hi ha autors que consideren que s la mare i fins i tot hi ha qui afirma que s la comunitat o el propi Estat. Lobjecte material s el fetus o embri postimplantatori amb viabilitat intrauterina. Per avortament hem dentendre tota interrupci voluntaria de lembars que ocasiona la mort duna vida prenatal que tenia possibilitat dassolir el naixement. El poduc d ela concepci mort o q amb seguetat no hagus pog neixer no s objecte material del delicte. Iter criminis. Sn posisbles les formes imperfectes i fins i tot el dol eventual per tant regeixen les regles generals de culpabilitat. El dol eventual es produiria per exemple en el cas de que, en una intervenci quirurgica, existint un elevat risc de que es produiexi lavortament, s practicada. Avortament sense consentiment de la dona Ens trobem davant dun geru suposit en el que no noms sha produit un avortament sin que a ms a ms es violenta la voluntad de lembarassada. No importa els mitjans emprats i no hi ha obstacle per acceptar la comisssiper omisi que es produiria en el cas de que podent evitar-se un avortament que es produeix per causes naturals, no s fa res per evitar-lo. Pel que fa a les formes dexecuci, cap la temptativa i s possible el cas dautoria mediata Avortament dols amb el consentiment de la dona Esta regulat al primer i segon paragraf de lart. 145 i s el genu delite davortament, en el que s punible tant la conducta de la dona com la de qui provoca lembars. Autoavortament o consentiment de la dona fora dels casos permesos. En el cas de consentiment, aquest ha de ser lliure i espontani, sin la conducta no seria punible. Obviament aquesta conducta noms pot ser dolosa. La despenalitzaci parcial Tota interrupci voluntria de lembars comporta un conflicte dinteresos.mentre es reconiex un valor dinters digne de protecci a la vida prenatal, es reconeix tamb un dret al lliure desenvolupament de la personalitat humana. La soluci poltico criminal en la consideraci daquests confictes dinteressos passa per establir un sistema de terminis i en les indicacions. Pel que fa la sistema de terminis, la nova regulaci que entrar en vigor al juliol,ha establer un termini de 14 setmanes, en elque la dona lliurement podr prendre una decissi lliure i informada dinterrompre lembars, lhaur de manifestar per escrit i sahura de practicar en un centre sanitari acreditat. Si la dona t ms de 16 anys o ms no necessitar del consentiment del pares si alega que se li pot provocar un conflicte greu. Pel que fa al sistema de les indicacions, estableix la referida llei que excepcionalment es podr interrompre lembars per causes mdiques: a) Que no seperen les vint-i-dos setmanes de gestaci i existeixi un perill greu per a la via o la salud de lembarassada.

b) Que no se superen les vnt-i-dos setmanes i existeixi risc greu danomalies al fetus. c) Quan es detectin anomalies fetas incompatibles amb la vida.

TEMA 2. ELS DELICTES CONTRA LA INTEGRITAT 2.11.1 LESIONS No existeix acord a la doctrina sobre quin es el be jurdic protegit. Lart. 147 CP opta per una posici dualista al definir la lesi com un atac a la integritat corporal o a la salut fsica o mental. Tanmateix la doctrina dominant considera que en realitat ens trobem davant de dos manifestacions dun nic be jurdic. Els delictes de lesions son de resultat material, per a la seva consumaci es requereix la producci duna lesi que reuneixi les caracterstiques previstes en el corresponent tipus. Un cas diferent son els delictes de violncies en lmbit familiar i de participaci en la baralla amb perill per a les persones i que noms en un sentit impropi es poden qualificar com a lesions, en els que haurem de veure la causalitat i la imputaci objectiva. Amb carcter general els delictes de lesions admeten la comissi per omissi. La realitzaci imprudent de les lesions es contempla a lart. 152 CP i en lmbit de les faltes, a lart. 621.1 i 3. En aquells supsits en que es causen unes lesions mes greus que les que avarca el dolo, si hi ha imprudncia respecte al resultat han de resoldres com un concurs de delictes, al igual que en els casos en el que el resultat produt s menys greu que el que pretenia lautor. Art. 147 CP: 1. El que per qualsevol mitj o procediment causi a altri una lesi que menyscabi la seva integritat corporal o la seva salut fsica o mental, ser castigat com a reu de delicte de lesions, amb la pena de pres de 6 mesos a 3 anys, sempre que la lesi requereixi objectivament per al seu guariment, a ms duna primera assistncia facultativa, tractament mdic o quirrgic. La simple vigilncia o seguiment facultatiu del curs de la lesi no es considerar tractament mdic. Amb la mateixa pena ser castigat el que en el plaa dun any hagi realitzat 4 vegades lacci descrita a larticle 617 daquest codi. 2. No obstant, el fet descrit a lapartat anterior ser castigat amb la pena de pres de tres a sis mesos o multa de 6 a 12 mesos, quan sigui de menor gravetat, entesos al mitj emprat o el resultat produt. Significat del tipus. Concepte de lesi Pel seu carcter de tipus bsic, lart. 147 CP proporciona un concepte general de lesi vlid per a la resta de figures delictives i per a les faltes i el defineix com a detriment de la integritat corporal o la salut fsica o mental. Aquesta definici serveix per a delimitar les lesions dels simples cops o maltractament que no afectin a la salut o a la integritat corporal. Daltra banda, atenent a la definici genrica de lart. 147 tamb caldr reputar com a lesi tota mena de malalties incloses les de carcter psquic. Per tan podem dir que es una concepci molt ampla. Un dels elements que planteja mes dificultat a lhora de la prctica es determinar els danys psquics. La conducta objectivament tpica Tal com hem dit es tracta dun delicte de resultat material de mitjans indeterminats. Sadmet la comissi per omissi. No hi ha dubtes en que tamb es pot incloure el contagi, ja que s fa referncia a qualsevol mitj o procediment. El resultat consisteix en la causaci duna lesi que requereix objectivament, per a la seva sanitat, tractament mdic o quirrgic, a ms a ms duna primera assistncia facultativa. Segons reiterades sentencies del TS cal entendre per tractament mdic aquell sistema que sutilitza per guarir una malaltia o per tractar de reduir les seves conseqncies si aquella no es curable, per la qual cosa tot all que signifiqui simples mesures de prevenci (radiografies, escners...) no ser tractament mdic. El TS defineix el tractament mdic com una acci prolongada mes enll del primer acte mdic i que suposa una reiteraci de cures que es continua per 2 o ms sessions fins al totalment guariment, mentre que per tractament quirrgic ha dentendres qualsevol acte de cirurgia que suposi la necessitat daplicar punts de sutura. La mera vigilncia o seguiment facultatiu del curs de la lesi no es considera tractament mdic. El TS diu que el requisit tpic es complir tan si el tractament sha prestat real i efectivament com si shagus hagut de prestar eficament per a la sanitat del lesionat, ja que si no quedaria en mans de la vctima el considerar el fet com una qesti lleu (falta) o greu (delicte). Si el comportament posterior de la vctima o dun tercer contribueix a un agreujament de la lesi, el resultat no ser imputat objectivament al causant de la primera lesi. La reiteraci de lesions o de maltractaments s considerar delicte. El tipus subjectiu. Es poden admetre les diverses modalitats de dolo. La realitzaci culposa est prevista com a delicte en lart. 152 CP si es tracta duna imprudncia greu i com a falta a lart. 621.3 si la imprudncia s lleu. La execuci imperfecta. Es punible la temptativa de lesions dacord amb all que es disposa amb carcter general a lart. 62 CP. En aquests casos simposar la pena inferior en grau.
Formatted: Bullets and Numbering

El tipus atenuat del pargraf segon La previsi duna atenuaci de la pena del tipus bsic respon a la complexitat de la matria que sha de regular i que obliga a una reacci adequada a la gravetat de la lesi. s conseqncia de les exigncies del principi de proporcionalitat. Art. 148: Les lesions previstes a lapartat 1r de larticle anterior podran ser castigades amb la pena de pres de 2 a 5 anys, atenent al resultat causat o risc produt: 1. Si en lagressi shaguessin utilitzat armes, instruments, objectes, mitjans, mtodes o formes concretament perilloses per a la vida o salut, fsica o psquica, del lesionat. 2. Si hagus hagut ensanyament o tradoria. 3. Si la vctima fos menor de 12 anys o incapa 4. Si la vctima fos o hagus estat muller, o dona que hagus estat o estes lligada al autor per una anloga relaci dafecte, encara que sigui sense convivncia. 5. Si la vctima fos una persona especialment vulnerable que convisqui amb lautor. Significat del delicte Lart. 148 configura tres tipus qualificats respecte a les lesions de lart. 147.1, que careixen dautonomia i en conseqncia la seva tipicitat exigeix que concorrin els requisits del tipus bsic. Aix es una de les innovacions ms irrellevants del nou codi, i es conseqncia de la necessitat de tenir en compte el resultat causat o el risc produt. Els diversos tipus qualificats. 1. Agravaci per mitjans perillosos La forma de lagressi s un dels elements a tenir ms en compte des del punt de vista del b jurdic protegit. La jurisprudncia qualifica com a armes tan les de foc com les anomenades armes blanques, entre les que es troben els ganivets, navalles, punyals... Com a instrument o objectes perillosos podem mencionar a ttol dex. els martells, cadenes, barres de ferro, ampolles, bats de beisbol, botes... El concepte dagressi i la referncia a la utilitzaci de mitjans impedeix la admissi de la comissi per omissi daquest tipus agreujat. En laspecte subjectiu, al tractar-se dun delicte de perill, ha dhaver-hi dol respecte a la utilitzaci del mitj perills i respecte a lefectiu perill per a la vida o la salut. Cap el dol eventual. 2. Lesions amb acarnissament El concepte dacarnissament el porta lart. 22.5 CP. I son: a) La causaci de sofriments addicionals o augment del dolor de la vctima amb danys innecessaris per a lexecuci de la lesi. b) El carcter deliberat e inhum de lacci. Exigeix dolo directe respecte a la causaci del dolor addicional. 3. Vctima menor de 12 anys o incapa Es la principal novetat de lart. 148 CP i planteja el dubte de si no hagus estat suficient amb les agreujants genriques de tradoria o abs de superioritat. Tamb sorprn la fixaci del lmit dels 12 anys. La justificaci daquest tipus la trobem en el major desvalor de lacci, no noms per la major indefensi de la vctima sin tamb per les conseqncies psquiques que pot comportar. Al igual que en els altres dos tipus qualificats no cap la realitzaci imprudent. El dol ha davarcar tamb el coneixement de la edat de la vctima; en conseqncia, lerror tan invencible com vencible, sobr e aquest element tpic resulta rellevant i impedeix laplicaci del tipus. Els nous tipus delictius introduts per la llei contra la violncia de gnere Aquesta llei ja introdut entre daltres dos nous supsits qualificats de lesions a larticle 148. El increment punitiu radica en el fet de ser lofesa lesposa o una dona lligada amb el subjecte actiu per una relaci dafectivitat malgrat que no hi hagi convivncia. Per a explicar la qualificaci penal de certes conductes atenent al sexe de la vctima i de lautor, la doctrina ha recorregut a la idea de la discriminaci positiva, basada en lexistncia de situacions de vulnerabilitat. Que comporta a haver de corregir situacions de desigualtat conforme a un doble cnon de necessitat i de proporcionalitat. El fet de que el subjecte actiu hagi de ser un home exclou les conductes efectuades en el marc de relacions homosexuals. Una part de la doctrina considera que la regulaci penal continguda en la llei de violncia de gnere introdueix una desigualtat no raonable, lesiva del dret a la igualtat proclamada a lart. 14 CE que prohibeix el tracte discriminatori per ra de sexe. Art. 149: 1. El que causara a otro, por cualquier medio o procedimiento, la prdida o la inutilidad de un rgano o miembro principal, o de un sentido, la impotencia, la esterilidad, una grave deformidad, o una grave enfermedad somtica o psquica, ser castigado con la pena de prisin de seis a 12 aos. 2. El que causara a otro una mutilacin genital en cualquiera de sus manifestaciones ser castigado con la pena de prisin de seis a 12 aos.

Si la vctima fuera menor o incapaz, ser aplicable la pena de inhabilitacin especial para el ejercicio de la patria potestad, tutela, curatela, guarda o acogimiento por tiempo de cuatro a 10 aos, si el juez lo estima adecuado al inters del menor o incapaz. Lart. 149 tipifica els supsits mes greus de lesions. Cont conceptes problemtics en termes de seguretat jurdica com el de membre principal o gravetat de la deformitat. Doncs ens trobem davant de conceptes valoratius. Cal remarcar labsncia dun tractament qualificador adequat de la problemtica del trfic drgans. Les lesions de lart.149 tenen com a element com la nota de permanncia, es a dir, la impossibilitat de curaci o el manteniment duna secuela fsica. El supsit contempla tan la prdua dun membre com la dun rgan, es a dir, que s contemplen les parts internes del cos hum. Un dels aspectes ms discutibles es planteja a lhora de determinar la gravetat duna malaltia somtica o psquica. En aquest cas, el criteri principal per a determinar la gravetat el trobem en la idea de permanncia. Pel que fa a les mutilacions genitals, la seva inclusi es conseqncia de la preocupaci per la problemtica de certes prctiques com la ablaci del cltoris practicada per alguns immigrants africans. El codi preveu com a novetat la imposici facultativa de la pena dinhabilitaci especial per a lexercici de la ptria potestat com a tutela, curatela, guarda o acolliment. El fet de que aquestes mutilacions genitals femenines puguin estar practicades per persones pertanyents a tnies o grups culturals que no shan integrat social i culturalment a la societat europea obliga a una flexibilitat a lhora de valorar la culpabilitat, cosa que fa possible laplicaci de les regles de lerror de prohibici. Cap la comissi del delicte mitjanant dol directe o eventual i tamb la causaci culposa o imprudent. El delicte admet la temptativa. Art. 152: 1. El que por imprudencia grave causare alguna de las lesiones previstas en los artculos anteriores ser castigado: 1. Con la pena de prisin de tres a seis meses, si se tratare de las lesiones del artculo 147.1. 2. Con la pena de prisin de uno a tres aos, si se tratare de las lesiones del artculo 149. 3. Con la pena de prisin de seis meses a dos aos, si se tratare de las lesiones del artculo 150. 2. Cuando los hechos referidos en este artculo se hayan cometido utilizando un vehculo a motor, un ciclomotor o un arma de fuego, se impondr asimismo, y respectivamente, la pena de privacin del derecho a conducir vehculos a motor y ciclomotores o del derecho a la tenencia y porte de armas por trmino de uno a cuatro aos. 3. Cuando las lesiones fueren cometidas por imprudencia profesional se impondr asimismo la pena de inhabilitacin especial para el ejercicio de la profesin, oficio o cargo por un perodo de uno a cuatro aos. Significat del delicte Els arts. 152 i 621 tipifiquen expressament com a delicte o falta, respectivament, les diverses modalitats de lesions culposes mitjanant la remissi expressa als corresponent tipus dolosos. A lart. 152 trobem els supsits dimprudncia greu, mentre que al 621 trobem els dimprudncia lleu. El tractament jurdic de les lesions culposes constitutives de delicte i de falta s diferencia, en primer lloc per les penes aplicables, en segon lloc pel tractament processal, i en tercer lloc pel regim de perseguibilitat, ja que en les faltes es necessria la denuncia de la persona ofesa. Per a diferenciar la imprudncia greu de la lleu hem dacudir a valorar la manca datenci ms absoluta o labsncia del deure de cura ms elemental. Alguns exemples serien lerror en la utilitzaci darmes per part de caadors o membres dels cossos de seguretat i en lmbit del trnsit la conducci sota la influncia de drogues o alcohol, la desatenci duna senyal dstop, la invasi del carril contrari en carreteres sense visibilitat, els avanaments perillosos, etc. Aquest article preveu la imposici obligatria i acumulada a la pena privativa de llibertat, la de privaci del dret de conduir vehicles a motor o ciclomotors o del dret a la tinena darmes.

Pel que fa a la imprudncia professional, la infracci de la norma pot manifestar-se tan en la realitzaci duna activitat perillosa sense la preparaci tcnica necessria, com en una indeguda aplicaci dels coneixements per falta datenci o diligncia. 2.2 VIOLNCIA FSICA O PSQUICA EN LMBIT FAMILIAR Art. 153: 1. El que por cualquier medio o procedimiento causare a otro menoscabo psquico o una lesin no definidos como delito en este Cdigo, o golpeare o maltratare de obra a otro sin causarle lesin, cuando la ofendida sea o haya sido esposa, o mujer que est o haya estado ligada a l por una anloga relacin de afectividad aun sin convivencia, o persona especialmente vulnerable que conviva con el autor, ser castigado con la pena de prisin de seis meses a un ao o de trabajos en beneficios de la comunidad de treinta y uno a ochenta das y, en todo caso, privacin del derecho a la tenencia y porte de armas de 1 ao y un da a 3 aos, as como, cuando el Juez o Tribunal lo estime adecuado al inters del menor o incapaz, inhabilitacin para el ejercicio de la patria potestad, tutela, curatela, guarda o acogimiento hasta 5 aos. 2. Si la vctima del delito previsto en el apartado anterior fuere alguna de las personas a que se refiere el art. 173.2, exceptuadas las personas contempladas en el apartado anterior de este artculo, el autor ser castigado con la pena de prisin de 3 meses a 1 ao o de trabajos en beneficio de la comunidad de 31 a 80 das y, en todo caso, privacin del derecho a la tenencia y porte de armas de 1 ao y un da a 3 aos, as como, cuando el Juez o Tribunal lo estime adecuado al inters del menor o incapaz, inhabilitacin para el ejercicio de la patria potestad, tutela, curatela, guarda o acogimiento de 6 meses a 3 aos. 3. Las penas previstas en los apartados 1 y 2 se impondrn en su mitad superior cuando el delito se perpetre en presencia de menores, o utilizando armas, o tenga lugar en el domicilio comn o en el domicilio de la vctima, o se realice quebrantando una pena de las contempladas en el artculo 48 de este Cdigo o una medida cautelar o de seguridad de la misma naturaleza. 4. No obstante lo previsto en los apartados anteriores, el Juez o Tribunal, razonndolo en sentencia, en atencin a las circunstancias personales del autor y las concurrentes en la realizacin del hecho, podr imponer la pena inferior en grado. El nou tipus delictiu sestructura sobre la base dalguns maltractaments, lesions o amenaces, que fins ara eren constitutives de falta, amb la condici de que es produeixin dintre del grup familiar o en lmbit de relacions legalment definides. Tamb safegeix la tipificaci com a delicte la causaci de danys psquics. Existeix un tipus qualificat quan concorre alternativament alguns dels segents supsits: d) e) f) g) Presncia de menors Utilitzaci darmes Domicili com o de la vctima Quebrantament duna mesura de protecci

s preveu com a penes alternatives a la de pres la de treballs en benefici de la comunitat. Tamb shan dacumular preceptivament la de tinena darmes i la dinhabilitaci especial per a lexercici de drets en lmbit familiar si b, aquesta es facultativa i per aplicar-se shaur de valorar linteres del menor o incapa. Llegir articles 155 i 156. Art. 155. En los delitos de lesiones, si ha mediado el consentimiento vlida, libre, espontnea y expresamente emitido del ofendido, se impondr la pena inferior en uno o dos grados. No ser vlido el consentimiento otorgado por un menor de edad o un incapaz. Art. 156. No obstante lo dispuesto en el artculo anterior, el consentimiento vlida, libre, consciente y expresamente emitido exime de responsabilidad penal en los supuestos de trasplante de rganos efectuado con arreglo a lo dispuesto en la Ley, esterilizaciones y ciruga transexual realizadas por facultativo, salvo que el consentimiento se haya obtenido viciadamente, o mediante precio o recompensa, o el otorgante sea menor de edad o incapaz; en cuyo caso no ser vlido el prestado por stos ni por sus representantes legales.

Sin embargo, no ser punible la esterilizacin de persona incapacitada que adolezca de grave deficiencia psquica cuando aqulla, tomndose como criterio rector el del mayor inters del incapaz, haya sido autorizada por el Juez, bien en el mismo procedimiento de incapacitacin, bien en un expediente de jurisdiccin voluntaria, tramitado con posterioridad al mismo, a peticin del representante legal del incapaz, odo el dictamen de dos especialistas, el Ministerio Fiscal y previa exploracin del incapaz. TEMA 3. ELS DELICTES CONTRA LA LLIBERTAT 3.1 DETENCIONS ILLEGALS Art. 163: 1. El particular que encerrare o detuviere a otro, privndole de su libertad, ser castigado con la pena de prisin de cuatro a seis aos. 2. Si el culpable diera libertad al encerrado o detenido dentro de los tres primeros das de su detencin, sin haber logrado el objeto que se haba propuesto, se impondr la pena inferior en grado. 3. Se impondr la pena de prisin de cinco a ocho aos si el encierro o detencin ha durado ms de quince das. 4. El particular que, fuera de los casos permitidos por las leyes, aprehendiere a una persona para presentarla inmediatamente a la autoridad, ser castigado con la pena de multa de tres a seis meses. Concepte El b jurdic protegit es la llibertat de la persona en un sentit ampli, si b comportaments com impedir laccs a un determinat lloc u obligar a abandonar-ne un altre no tindrien cabuda dins del tipus penal malgrat afectar la llibertat ambulatria. La conducta tpica que descriu larticle 163 es concreta en els verbs tancar o detenir, privant al subjecte passiu de la facultat de traslladar-se lliurement dun lloc a un altre obligant-lo a quedar-se en un determinat lloc o espai tancat contra la seva voluntat. La detenci illegal es clara en els casos de tancament o internament de la vctima en un lloc don no pot sortir, per no ho s tan en els casos de simple detenci o immobilitzaci en els que hi ha moltes semblances amb altres figures delictives com les coaccions. El delicte es consuma en el moment de la privaci de llibertat; es tracta dun delicte instantani que es consuma amb el tancament o la detenci sense que sigui rellevant el major o menor temps en que la vctima esta sotmesa a la voluntat del segrestador. Lelement subjectiu de linjust es el que el diferencia daltres figures tpiques contra la llibertat, ja que la detenci illegal es una modalitat delictiva dolosa, que exigeix el propsit clar i definit de privar el subjecta de la seva capacitat ambulatria. Pel que fa a lautoria ser autor qui hagi tancat o detingut a la vctima, per com que el delicte de detenci illegal permet que es pugui continuar executant amb posterioritat a la seva consumaci inicial, obliga a admetre que conductes que es produeixin amb posterioritat a aquest moment inicial puguin seguir sent qualificades com dautoria. Seria el cas per exemple del qui custodia o vigila al detingut. Pel que fa al mediador, s a dir, el que transmet les exigncies dels segrestadors a la famlia del segrestat, entn la jurisprudncia que ha de ser qualificada com a collaboraci ja que en cap moment t capacitat de decisi i la seva conducta pot ser substituble per la dun altra persona. Si la detenci no s illegal, no pot ser castigada. Alguns dels supsits seria la detenci o internament de malalts mentals o supsits de dret de correcci, sempre i quan ens trobem davant duna finalitat educativa i protectora del menor utilitzant mitjans raonables i moderats. Relaci amb altres figures tpiques Per a distingir el delicte de detenci illegal amb el de coaccions ens hem de fixar amb el b jurdic protegit. La jurisprudncia del tribunal suprem entn que hi ha una relaci de espcie a gnere; el delicte de coaccions es el gnere mentre que la detenci illegal es la espcie, de tal manera que la detenci illegal desplaa a les coaccions sempre que la forma comissiva consisteixi en detenir o tancar i que concorri un cert factor temps.

Pel que fa a la prostituci i la detenci illegal, tradicionalment sentenia que protegien dos bens jurdics diferenciats, lun la facultat de deambular lliurement i laltre la llibertat sexual. Desprs de la nova regulaci dels 2 grups de delictes ens permet apreciar el concurs de delictes; el mateix succeeix amb els delictes dagressions sexuals si la retenci s de suficient entitat ja que si no fos aix en virtut del principi de consumpci, lagressi sexual absorbiria el de detenci. Lart. 163.2 contempla un tipus atenuat per al supsit de que el detingut recuperi la llibertat. Aquesta disposici noms tindr aplicaci quan sigui lautor qui doni llibertat a la vctima de forma voluntria. Lart. 163.3 contempla un supsit agreujat en funci de que la durada de la detenci sigui superior a 15 dies. El fonament de lagreujant ha de buscar-se en el major desvalor que suposa la prolongaci de la detenci. Lart. 163.4 contempla el suposit en que un particular detingui a un subjecte per tal de presentar-lo davant lautoritat i contempla una atenuant molt qualificada ja que es produeix una collaboraci amb la justicia. Art. 164: El secuestro de una persona exigiendo alguna condicin para ponerla en libertad, ser castigado con la pena de prisin de 6 a 10 aos. Si en el secuestro se hubiera dado la circunstancia del art. 163.3, se impondr la pena superior en grado, y la inferior en grado si se dieren las condiciones del art. 163.2. El principal problema que es desprn daquest article es poder determinar la frontera entre el supsit agreujat de detencions illegals i el delicte complex de robatori amb presa de reens. Per a solucionar el possible concurs de lleis el TS acudeix al criteri de lespecialitat i aplica la nor ma ms especifica de les 2 que es la que tipifica el robatori amb reens. Segons la jurisprudncia, la presa de reens no requereix simplement que la persona vctima del robatori hagi estat privada de llibertat, sin que es precs que quedi com a garantia mentre estigui pendent una exigncia del autor. Pel que fa al concepte penal de reen sha dentendre en un sentit ampli, entenent -lo com la detenci duna persona pels delinqents amb la seguretat de que noms se li donar la llibertat quan s compleixin les condicions prescrites per aquells, ja sigui per aconseguir la seva finalitat delictiva o b per assegurar-se la fuita. Art. 165: Las penas de los artculos anteriores se impondrn en su mitad superior, en los respectivos casos, si la detencin ilegal o secuestro se ha ejecutado con simulacin de autoridad o funcin pblica, o la vctima fuere menor de edad o incapaz o funcionario pblico en el ejercicio de sus funciones. El fonament de la pena s basa en particularitats prpies de la vctima o en particula ritats e lexecuci del delicte. En el supsit de que el delicte hagi estat coms per funcionari pblic, el fonament de lagravaci s troba en la major facilitat que t el delinqent per a lexecuci de la detenci illegal o segrest. I en el cas de la minoria dedat o incapacitat en lespecial vulnerabilitat de la vctima. Sn atpiques les conductes relacionades amb la retenci dels fills per part dun dels cnjuges en supsit de separaci, nullitat o divorci, sens perjudici de que aquestes conductes puguin generar supsits de desobedincia. Art. 166: El reo de detencin ilegal o secuestro que no d razn del paradero de la persona detenida ser castigado, segn los casos, con las penas superiores en grado a las sealadas en los artculos anteriores de este Captulo, salvo que la haya dejado en libertad. Art. 167: La autoridad o funcionario pblico que, fuera de los casos permitidos por la Ley, y sin mediar causa por delito, cometiere alguno de los hechos descritos en los artculos anteriores ser castigado con las penas respectivamente previstas en stos, en su mitad superior y, adems, con la de inhabilitacin absoluta por tiempo de ocho a doce aos. El fonament daquest tipus delictiu el trobem en el fet de que la privaci de llibertat adquireix especi al gravetat quan el subjecte actiu s funcionari pblic ja que es aquest qui t lobligaci de guardar lordre constitucional en un Estat democrtic i de dret. La privaci de llibertat, cautelar o definitiva ha de decidir-se amb totes les garanties constitucionals i legals (art. 17 CE). La illegalitat de la detenci sha dentendre referida fonamentalment a la inexistncia de supsits que la justifiquin, la qual cosa ha de ser entesa amb criteris de racionalitat i ponderaci. La llei denjudiciament criminal imposa lobligaci de detenir a una persona quan lautoritat o agent tingui racionalment motius suficients per creure en lexistncia dun fet que presenti els carcters de delicte i per a creure que la persona a q ui sintenta detenir hi va participar. La conducta del funcionari policial podr conceptuar-se com a dolosa sempre que tingui un coneixement de la illegalitat de la seva conducta i malgrat tot procedeixi a efectuar la detenci. No cap en aquest tipus de delicte, la conducta culposa sin que ha dhaver dolo. Per si que pot existir error; en aquests supsits, de conformitat amb lart. 6 CP la infracci ser castigada com a culposa, doncs si lerror es vencible genera responsabilitat per imprudncia a lhora dexaminar la situaci i valorar si est dacord amb la legalitat.

La part subjectiva de la detenci illegal La detenci illegal necessita dun dol especfic, consistent en la privaci de llibertat realitzada de manera immotivada, arbitrria o abusiva ateses a les circumstncies del cas. s intranscendent el mbil per a que existeixi el dol. El dol especfic requereix nicament la consciencia de lantijuridicitat del comportament de priv al subjecte passiu durant un lapsus temporal de certa permanncia o durada, de la seva llibertat de moviments, de locomoci o deambulaci. Dret a la lliure circulaci i diligencies policials. Per detenci policial la doctrina entn la obligaci que tenen els funcionaris de la policia judicial i de les FORCES I COSOS DE SEGURETAT DE LESTAT per a privar de llibertat a un imputat durant el temps indispensable per a practicar les diligencies de reconeixement i interrogatori i dins del termini previst per la llei per a posar-lo en llibertat o a disposici de lautoritat judicial. La seva naturalesa jurdica s la duna mesura cautelar realitzada dins dun procediment penal o, en la seva incoaci. La detenci dona lloc a altres mesures com ara, la de informaci dels drets que assisteixen al detingut. La jurisprudncia deixa fora de tota equiparaci amb la privaci de llibertat supsits tals com les retencions per causa didentificaci, cacheos ocasionals, controls preventius, etc, sempre relacionant-ho amb el tractament personal, lactitud dels investigadors i la durada de la diligncia. Com diu la jurisprudncia ha dhaver proporcionalitat i equilibri entre all que es vol investigar i el prejudici que pot sofrir la dignitat de la persona. Tamb s unnime la jurisprudncia en estima que la comprovaci pels agents de lordre pblic que la identitat i estat dels conductors no requereix les garanties de darts. 17.3 CE. La nova regulaci Segons la nova regulaci donada a aquest tipus de delicte en el CP/1995, quant la detenci sexecuta sense causa legal estarem davant dun supsit de detenci illegal agreujada per la condici de funcionari, per contra, quan la detenci es practiqui per causa de delicte per conculcant les garanties constitucionals haur daplicar -se larticle 530 CP sense que els supsits derror vencible queden impunes, ja que, malgrat que la detenci illegal no admet la comissi imprudent, els delictes comesos per funcionaris pblics contra les garanties constitucionals si que s contempla. 3.2 AMENACES Art. 169: El que amenazare a otro con causarle a l, a su familia o a otras personas con las que est ntimamente vinculado un mal que constituya delitos de homicidio, lesiones, aborto, contra la libertad, torturas y contra la integridad moral, la libertad sexual, la intimidad, el honor, el patrimonio y el orden socioeconmico, ser castigado: 1. Con la pena de prisin de uno a cinco aos, si se hubiere hecho la amenaza exigiendo una cantidad o imponiendo cualquier otra condicin, aunque no sea ilcita, y el culpable hubiere conseguido su propsito. De no conseguirlo, se impondr la pena de prisin de seis meses a tres aos. Las penas sealadas en el prrafo anterior se impondrn en su mitad superior si las amenazas se hicieren por escrito, por telfono o por cualquier medio de comunicacin o de reproduccin, o en nombre de entidades o grupos reales o supuestos. 2. Con la pena de prisin de seis meses a dos aos, cuando la amenaza no haya sido condicional. Concepte a) El b jurdic protegit. Tant lamenaa com les coaccions estan presents en molts altres delictes com ara el robatori, extorsi, usurpaci, atemptat a la autoritat, etc, per aix s necessari precisar un b jurdic absolutament propi. La jurisprudncia declara que el b jurdic protegit s la llibertat de la persona i el dret que tots tenen a la tranquillitat personal en el desenvolupament normal de la seva vida. El codi es refereix exclusivament a la llibertat com a b jurdic protegit. Sembla evident que el delicte damenaces tutela laspecte psicolgic antes com a dret essencial a la lliure formaci de la voluntat. Estem davant dun b jurdic immaterial. b) Naturalesa de lestructura tpica.

La jurisprudncia del TS diu que es tracta dun delicte de mera activitat que s consuma amb larribada de lanunci al seu destinatari i la seva execuci consisteix en la comminaci dun mal amb aparena de seriositat i fermesa, sense que sigui necessria la producci de la pertorbaci anmica que lautor persegueix, de manera que s suficient amb que el component objectiu sigui apte per a atemorir a la vctima. Daqu que lamenaa hagi de ser idnia. c) Caracteritzaci del mal El mal anunciat ha de projectar-se sobre la persona amenaada, la seva famlia o sobre altres persones amb les qui estigui ntimament vinculat. Pel que fa al contingut del mal la llei diferencia segons constitueixi o no delicte. Pel que fa la diferncia entre delicte i falta la jurisprudncia entenia que radicava en la gravetat seriositat i credibilitat de la comminaci del mal, sent per tant un criteri quantitatiu ms que qualitatiu, per la modificaci introduda per la llei contra la violncia de genera ha modificat aquesta tradici i ha obert la porta a la condici de la vctima i a la seva relaci amb lagressor. d) Destinatari del mal comminat En la redacci de 1995 sha ests aquesta condici a les persones amb es que la vctima estigui ntimament lligat. La doctrina ho ha criticat donat que s un terme imprecs i aix resulta poc respectus amb el principi de legalitat per de fet shan pogut incloure situacions en les que a ms a ms del parentiu entren dins del cercle afectiu de la vctima i per tant sn susceptibles de provocar coacci psicolgica. Finalment cal destacar dos supsits que poden tenir cert inters. Un s determinar si les persones jurdiques poden ser destinatries del mal i laltre si poden integrar-se en el tipus delictiu, les amenaces de provocar-se un mal a s mateix. Pel que fa al primer supsit, si b tradicionalment sentenia que aquest delicte afectava a bens personalssims, la redacci de 1995 va ampliar la classe de delictes que podien formar part de lamenaa incloent-hi els de caire patrimonial o socioeconmic i per tant seria possible que el destinatari del mal sigui una persona jurdica. Pel que fa al segon supsit, la prpia redacci tpica implica la existncia dalteritat, per tant no pot integrar-se dins del tipus de les amenaces qui anunci un mal a la seva prpia persona als efectes de coaccionar psicolgicament a un tercer, com per exemple el cas dun fill que amenaa als pares amb provocar-se un mal a s mateix. e) Perfecci del delicte. La prpia configuraci tpica del delicte damenaces com un delicte de mera activitat, fa que el perfeccionament es produeixi en el moment en que la comminaci arriba al coneixement del destinatari. Per als delicte de simple activitat, no sn possibles les formes imperfectes de consumaci. Tanmateix, en els supsits en que lamenaa no arribi al destinatari sin a una tercera persona que la transmet, es plantegen alguns problemes. El primer s la qualificaci que procedeix quan el missatge no notifica lamenaa; el segon es la eventual responsabilitat del missatger. Tant en un cas com en laltre la Jurisprudncia considera que sn conductes atpiques. Es important destacar que s indiferent, als efectes de la rellevncia tpica, que qui amenaa tingui la voluntat o no de dur a terme el mal comminat; el que realment importa la idonetat per fer creure al destinatari que efectivament existeix aquesta voluntat ja que s aix el que pertorba el dret a la lliure presa de decisions. Resumint doncs la interpretaci judicial, resulten elements daquest delicte: 1.- Una conducta de lautor, consistent en realitzar fets o proferir exp ressions o frases capaces de causar una intimidaci en lnim del subjecte passiu per lanunci de la realitzaci futura, ms o menys immediata, dun mal. 2.- Que lautor actu no noms amb consciencia i voluntarietat, sobre la cula pugui assentar-se la culpabilitat, sin que ho faci expressant un propsit seris, persistent i creble. 3.- Que concorrin condicions subjectives en els protagonistes i circumstncies concomitants i circumdants als fets que permetin valorar lemissi i recepci de lanunci dun mal com de suficient entitat per a merixer la repulsa social i servir de suport al judici dantijuridicitat. Diferncia amb el delicte de coaccions Tradicionalment la Jurisprudncia entenia que la diferencia estava en el factor temps, ja que les amenaces exigeixen un ajornament del mal mentre que les coacciones comporten un mal imminent i actual. La doctrina entn que la frontera no es troba en la immediatesa del de la comminaci sin en els diferents elements que integren la llibertat atacada ja que mentre que en el delicte damenaces sataca la formaci de la voluntat, en el de coaccions sataca la llibertat dobrar

Modalitats tpiques. a) La amenaa condicional dun mal constituu de delicte (art 169) b) La amenaa condicional dun mal no constitutiu de delicte (art 171 CP) Dintre daquesta categoria trobem el xantatge c) Lamenaa no condicional . Art. 171: 1. Las amenazas de un mal que no constituya delito sern castigadas con pena de prisin de 3 meses a 1 ao o multa de 6 a 24 meses, atendidas la gravedad y circunstancia del hecho, cuando la amenaza fuere condicional y la condicin no consistiere en una conducta debida. Si el culpable hubiere conseguido su propsito se le impondr la pena en su mitad superior. 2. Si alguien exigiere de otro una cantidad o recompensa bajo la amenaza de revelar o difundir hechos referentes a su vida privada o relaciones familiares que no sean pblicamente conocidos y puedan afectar a su fama, crdito o inters, ser castigado con la pena de prisin de dos a cuatro aos, si ha conseguido la entrega de todo o parte de lo exigido, y con la de cuatro meses a dos aos, si no lo consiguiere. 3. Si el hecho descrito en el apartado anterior consistiere en la amenaza de revelar o denunciar la comisin de algn delito el ministerio fiscal podr, para facilitar el castigo de la amenaza, abstenerse de acusar por el delito cuya revelacin se hubiere amenazado, salvo que ste estuviere castigado con pena de prisin superior a dos aos. En este ltimo caso, el juez o tribunal podr rebajar la sancin en uno o dos grados. 4. El que de modo leve amenace a quien sea o haya sido su esposa, o mujer que est o haya estado ligada a l por una anloga relacin de afectividad aun sin convivencia, ser castigado con la pena de prisin de seis meses a un ao o de trabajos en beneficio de la comunidad de treinta y uno a ochenta das y, en todo caso, privacin del derecho a la tenencia y porte de armas de un ao y un da a tres aos, as como, cuando el Juez o Tribunal lo estime adecuado al inters del menor o incapaz, inhabilitacin especial para el ejercicio de la patria potestad, tutela, curatela, guarda o acogimiento hasta cinco aos. Igual pena se impondr al que de modo leve amenace a una persona especialmente vulnerable que conviva con el autor. 5. El que de modo leve amenace con armas u otros instrumentos peligrosos a alguna de las personas a las que se refiere el artculo 173.2, exceptuadas las contempladas en el apartado anterior de este artculo, ser castigado con la pena de prisin de tres meses a un ao o trabajos en beneficio de la comunidad de treinta y uno a ochenta das y, en todo caso, privacin del derecho a la tenencia y porte de armas de uno a tres aos, as como, cuando el Juez o Tribunal lo estime adecuado al inters del menor o incapaz, inhabilitacin especial para el ejercicio de la patria potestad, tutela, curatela, guarda o acogimiento por tiempo de seis meses a tres aos. Se impondrn las penas previstas en los apartados 4 y 5, en su mitad superior cuando el delito se perpetre en presencia de menores, o tenga lugar en el domicilio comn o en el domicilio de la vctima, o se realice quebrantando una pena de las contempladas en el artculo 48 de este Cdigo o una medida cautelar o de seguridad de la misma naturaleza. 6. No obstante lo previsto en los apartados 4 y 5, el Juez o Tribunal, razonndolo en sentencia, en atencin a las circunstancias personales del autor y a las concurrentes en la realizacin del hecho, podr imponer la pena inferior en grado. 3.3 COACCIONS Art. 172: 1. El que, sin estar legtimamente autorizado, impidiere a otro con violencia hacer lo que la ley no prohbe, o le compeliere a efectuar lo que no quiere, sea justo o injusto, ser castigado con la pena de prisin de seis meses a tres aos o con multa de 12 a 24 meses, segn la gravedad de la coaccin o de los medios empleados. Cuando la coaccin ejercida tuviera como objeto impedir el ejercicio de un derecho fundamental se le impondrn las penas en su mitad superior, salvo que el hecho tuviera sealada mayor pena en otro precepto de este Cdigo. 2. El que de modo leve coaccione a quien sea o haya sido su esposa, o mujer que est o haya estado ligada a l por una anloga relacin de afectividad, aun sin convivencia, ser castigado con la pena de prisin de 6 meses a 1 ao o de trabajos en beneficio de la comunidad de 31 a 80 das y, en todo caso, privacin del derecho a la tenencia y porte de

armas de 1 ao y un da a 3 aos, as como, cuando el Juez o Tribunal lo estime adecuado al inters del menor o incapaz, inhabilitacin especial para el ejercicio de la patria potestad, tutela, curatela, guarda o acogimiento hasta 5 aos. Igual pena se impondr al que de modo leve coaccione a una persona especialmente vulnerable que conviva con el autor. Se impondr la pena en su mitad superior cuando el delito se perpetre en presencia de menores, o tenga lugar en el domicilio comn o en el domicilio de la vctima, o se realice quebrantando una pena de las contempladas en el artculo 48 de este Cdigo o una medida cautelar o de seguridad de la misma naturaleza. No obstante lo previsto en los prrafos anteriores, el Juez o Tribunal, razonndolo en sentencia, en atencin a las circunstancias personales del autor y a las concurrentes en la realizacin del hecho, podr imponer la pena inferior en grado. a) El b jurdic protegit. Resulta complex concretar-lo. La doctrina estima que el b jurdic s la llibertat dobrar. Considera que la referncia que s fa a impedir o compellir fa pensar que la lesi del b jurdic es produeix en el tram final del procs volitiu. Aix ho ha antes tamb la jurisprudncia, la qual distingeix el delicte de coaccions del damenaces per la major o menor proximitat del mal. b) Estructura tpica. Ens trobem davant dun delicte de resultat. La seva consumaci requereix que efectivament es lesioni la llibertat dobrar aliena amb la imposici per part del subjecte actiu duna conducta no volguda. El delicte de coaccions se perfecciona quan saconsegueix impedir. Admet les formes imperfectes dexecuci que s donarien en els supsits en que el subjecte actiu intenta sense aconseguir-ho imposar violentament una determinada conducta. Existeix certa dificultat per a distingir una temptativa de coaccions amb altres figures delictives com per exemple unes lesions. El TS acudeix al dol especfic per a distingir-les. c) La conducta tpica. Tal com s desprn de lart. 172.1 CP el delicte de coaccions requereix una conducta violenta dirigida a impedir a un tercer que faci all que la llei no li prohibeix o a compellir-lo a efectuar all que no vol, sigui just o injust. La violncia constitueix el nucli central de lo injust de lacci en el delicte de coaccions. El concepte de violncia se sol entendre en un sentit ampli en el que sinclouria tamb la intimidaci. Si be hi ha una part de la doctrina que si oposa argumentant que quan el codi penal ha volgut incloure-la ho ha fet de forma expressa. Pel que fa al quantum de violncia necessari, tan la doctrina com la jurisprudncia es unnime al exigir que la violncia sigui de certa entitat; ha de ser suficientment efica per a aconseguir el resultat desitjat, s a dir, per a vncer la voluntat o llibertat dobrar. Quan la violncia sigui de poca entitat entrar en joc la falta de lart. 620 CP. d) La part subjectiva del tipus La exigncia de violncia fa que el delicte noms es sestructuri de forma dolosa; per tan la voluntat i el coneixement de lautor abarcaran tan ls de violncia i la falta dautoritzaci legitima com la prpia conducta dobligar o impedir. La impossibilitat de dur a terme aquest delicte de forma culposa implica la impunitat en els casos en que concorri un error de tipus vencible. Problemtica concursal Tradicionalment el delicte de coaccions est configurat com un tipus residual. Aix ho ha manifestat el TS al declarar que lart. 172.1 nomes entrar en joc quan el comportament no pugui subsumir-se en un altre tipus penal que el sancioni ms greument o que estigui especialment dedicat a punir el referit comportament. La distinci entre el delicte damenaces o coaccions segon el TS radica en la major o menor proximitat del mal, mentre que la doctrina considera que s troba en el b jurdic protegit, doncs les amenaces lesionen la decisi de lindividu i les coaccions la llibertat dobrar. Pel que fa a la delimitaci del delicte de coaccions i la detenci illegal tradicionalment sha situat la frontera en el major o menor lapsus de temps en el qual el subjecte passiu sha vist privat de la seva llibertat dobrar. Finalment cal destacar el carcter homogeni daquests delictes, que permet que pugui condemnar-se dofici per un delicte de coaccions malgrat que les parts hagin allegat un altre delicte ms especfic com per exemple les amenaces o la detenci illegal. Per al TS aix no suposa vulneraci del principi acusatori que ha de regir tota mena de procs ja que es compleixen les caracterstiques exigides per a lapreciaci de la homogenetat: identitat del b jurdic protegit i ubicaci en el mateix ttol del codi penal.

Tipus agreujat Les coaccions atempten contra el dret fonamental de la llibertat, per quan a ms a ms la coacci sexerceix contra un altre dret fonamental com ara lhonor, la intimitat, la prpia imatge, la llibertat sexual, etc, simposar la pena en la sev a meitat superior. La coacci domstica i de gnere El nou pargraf de lart. 172 castiga com a delicte la conducta de lautor que exerceixi una coacci lleu sobre la seva esposa o dona amb la que mantingui o hagi mantingut una relaci anloga dafectivitat malgrat que no hi hagi convivncia. Aquesta modalitat es caracteritza en primer lloc per la conversi en delicte de conductes que abans constituen falta i en segon lloc per la discriminaci de lhome com a vctima del tipus delictiu. TEMA 4. ELS DELICTES CONTRA LA LLIBERTAT SEXUAL 4.1 AGRESSIONS SEXUALS Art. 178: El que atentare contra la libertad sexual de otra persona, con violencia o intimidacin ser castigado como responsable de agresin sexual con la pena de prisin de 1 a 4 aos. Art. 179. Cuando la agresin sexual consista en acceso carnal por va vaginal, anal o bucal, o introduccin de miembros corporales u objetos por alguna de las dos primeras vas, el responsable ser castigado como reo de violacin con la pena de prisin de 6 a 12 aos. La conducta Lelement com al tipus bsic i als agreujats es la utilitzaci de la violncia o intimidaci. Aquest element es el que el diferencia del delicte dabs sexual En efecte, la llibertat sexual, com a b jurdic protegit s nodreix de dos aspectes. Per un costat, un aspecte dinmic que s concreta en el lliure exercici de la sexualitat, i daltra banda un vessant negatiu o aspecte esttic que es concreta en el dret a no veures involucrat, activa o passivament en conductes de contingut sexual i a repellir les agressions sexuals de tercers. Doncs b, noms aquesta segona vessant del b jurdic s mereixedora de protecci penal especfica. Per a que s compleixi el tipus ha dexistir una conducta sexual, entenen per aquesta aquella que serveix per satisfer o per excitar un nim libidins o lbric. Lo qual constitueix un element subjectiu de linjust. Segons la definici, lacci sexual exigeix un contacte fsic que no necessariament ha de verificar-se sobre el cos del subjecte passiu del delicte ni t perqu realitzar-lo el subjecte actiu. Son admissibles formes de comissi, com obligar al subjecte passiu a efectuar tocaments sobre el cos del subjecte actiu del dun tercer o sobre si mateix; tanmateix, han de quedar fora del tipus les conductes intimidadores o violentes orientades a que el subjecte contempli accions libidinoses o lbriques. Cal remarcar que lart. 178 reclama mitjans violents o intimidadors. Subjecte actiu i passiu del tipus bsic dagressi sexual pot ser-ho qualsevol. En els tipus agreujats, el subjecte passiu son persones especialment vulnerables per la edat, parentiu, etc. La major o menor honestedat, promiscutat o costum sexual de la vctima s irrellevant. La ratio incriminatria del tipus permet castigar agressions sexuals verificades sobre el cnjuge o persona amb la que es mant de forma quotidiana o peridica relacions de carcter sexual. Violncia o intimidaci Es el criteri bsic per deslindar les conductes dagressi de les dabs. Pel que fa a la violncia hem dentendre com la vis fsica exercida sobre el cos de la vctima, sense perjudici de que alguns casos de violncia sobre tercers o incls de vis in regus puguin integrar la modalitat intimidadora de lagressi sexual. Cal provar lexistncia duna violncia idnia per a vncer una resistncia de la vctima. Aquesta resistnc ia no cal que sigui desesperada sin real, verdadera, decidida, continuada i que exterioritzi inequvocament la voluntat contraria al

contacte sexual. Per apreciar-la hauran de valorar-se totes les circumstncies que hi concorren, tan subjectives (edat dels subjectes, constituci fsica, etc) com objectives (lloc, moment, etc). La magnitud de la violncia idnia haur de medir-se amb criteris qualitatius i no quantitatius. Per aix ser decisiu establir una vinculaci causal entre la violncia exercida i el contacte sexual assolit. El tipus no exigeix que la violncia hagi de ser exercida pel mateix subjecte que realitza el contacte sexual, sent suficient amb que saprofiti de la violncia exercida per un tercer, per exemple, qui subjecta la vctima. En aquests casos, ens trobarem davant dun supsit de coexecuci material dactes tpics en el que es regeix el principi de imputaci reciproca i per tant, respondran en concepte de coautors. La intimidaci ha estat definida per la jurisprudncia com a constrenyiment psicolgic, amenaa de paraula o obra de causar un dany injust que produeixi por en el subjecte passiu. Haur de tenir la entitat suficient com per a merixer la seva assimilaci a la violncia. La causa de la intimidaci haur de reunir els segents requisits: seriositat, verocimillitut, immediatesa i gravetat. Donem per reprodudes les consideracions efectuades anteriorment sobre la violncia, posant de manifest que ha dexistir una vinculaci causa-efecte entre lamenaa i lacte sexual. El delicte de violaci com a tipus qualificat dagressi sexual. La reforma operada a lany 1999 torna a introduir el nomen iuris de violaci per a designar les agressions sexuals consistents en laccs carnal o introducci dobjectes. Segons aquesta nova redacci poden ser subjecte actiu del delicte tan lhome com la dona, quedant fora nicament les conductes de contingut lsbic, on per definici no pot haver accs carnal. Lexpressi accs carnal fa referncia al coit vaginal, anal o bucal, sigui heterosexual o homosexual, i amb independncia del rol que assumeixin agressor i vctima, exigint en tot cas la presncia de lrgan sexual mascul. El perfeccionament de la conducta ha suscitat des de sempre un ampli debat entorn al grau de contacte o duni que ha de produir-se entre els rgans per entendre consumada la conducta tpica dexcs carnal. La jurisprudncia de forma parallela, aplica dos solucions interpretatives, sense que pogussim dir que cap delles s majoritria. La primera tesis es la de la coniuctio membrorum, segons la qual s suficient amb lacoplament directe entre lrgan genital mascul i la vagina. La segona postura implica un mnim de penetraci en la vagina de la dona per a que s pugui entendre consumada la conducta. Pel que fa a la introducci dobjectes, hem dentendre que son objectes tpicament adequats aquells que de forma substitutiva i aplicant el criteri dequivalncia siguin semblants a la modalitat dexcs carnal produda pel penis de lhome. Per objectes hi ha que entendre objectes inanimats, excloent-hi penetracions drgans que formen part de les relacions sexuals socialment acceptades (dits o llengua). Per tal de introduir situacions en les que la penetraci es per mitj daltres rgans el legislador del 2003 inclou com a supsit de violaci la introducci de membre corporals sempre que sefectu per via vaginal o anal. En tot cas lrgan corporal que operi ho haur de fer de manera similar al penis de lhome. Per tot aix haur dexigir-se alguna cosa mes que el simple contacte. Art. 180: 1. Las anteriores conductas sern castigadas con las penas de prisin de 4 a 10 aos para las agresiones del art. 178, y de 12 a 15 aos para las del art. 179, cuando concurra alguna de las siguientes circunstancias: 1. Cuando la violencia o intimidacin ejercidas revistan un carcter particularmente degradante o vejatorio. 2. Cuando los hechos se cometan por la actuacin conjunta de dos o ms personas. 3. Cuando la vctima sea especialmente vulnerable, por razn de su edad, enfermedad o situacin, y, en todo caso, cuando sea menor de trece aos. 4. Cuando, para la ejecucin del delito, el responsable se haya prevalido de una relacin de superioridad o parentesco, por ser ascendiente, descendiente o hermano, por naturaleza o adopcin, o afines, con la vctima. 5. Cuando el autor haga uso de armas u otros medios igualmente peligrosos susceptibles de producir la muerte o alguna de las lesiones previstas en los arts. 149 y 150 de este CP, sin perjuicio de la pena que pudiera corresponder por la muerte o lesiones causadas. 2. Si concurrieren 2 o ms de las anteriores circunstancias, las penas previstas en este art. se impondrn en su mitad superior.

Aquest art. cont un catleg de circumstncies qualificadores que operen indistintament sobre les conductes consignades en els arts. 178 i 179. 1. Carcter particularment degradant o vexatori de la violncia o intimidaci. Es tracta dun tipus agreujat aplicable nicament a lagressi sexual ja que el delicte dabusos sexuals precisament es perpetra sense que hi hagi violncia o intimidaci. Cal aclarir que el carcter degradant o vexatori ha de referir-se al mitj violent o intimidador; seria per exemple fer presenciar al marit o al fill de la vctima la prpia agressi sexual. 2. Actuaci conjunta de 2 o ms persones. Des dun punt de vista valoratiu aquesta agreujant podria subsumir-se dins de lagreujant genrica dabs de superioritat. T el seu fonament en un increment del desvalor de lacci i del desvalor del resultat ja que la vctima s troba en una acusada situaci dindefensi. Respon doncs a exigncies poltico-criminals. El tipus delictiu no exigeix que tots els autors realitzen personalment el contacte sexual tpic en sentit estricte. Ser suficient dacord amb els criteris dimputaci recproca que un o algun dells realitzi una part del tipus (violncia o intimidaci) mentre que els altres realitzin laccs carnal o un altra cl asse de contacte sexual per a que sels consideri coautors. 3. Quan la vctima sigui especialment vulnerable, per ra dedat, malaltia o situaci, i en tot cas, quan sigui menor de 13 anys. Es tracta duna concreci de la agreujant genrica dabs de superioritat i es refereix tan al delicte dagressi sexual bsic com a la violaci. El jutge haur de valorar quan la minoria dedat, la vellesa, o la malaltia determinin una important minva en la possibilitat de defensar-se. En el cas de la menor de 13 anys el tipus qualificat opera automticament. 4. Abs de superioritat o de parentiu. Lagreujant de parentiu s ms prpia de la dinmica comissiva de lagressi sexual. Probablement el legislador no ha pogut desprendres de prejudicis de tipus tic i moral i ha configurat aquest tipus agreujat sobre la idea de la major culpabilitat de lautor, la qual cosa tamb shagus aconseguit aplicant la circumstncia mixta de parentiu de lart. 23 CP. Resulta sorprenent que sincloguin les relacions parentals dascendncia, descendncia, entre germans, i fins i tot les relacions de parentiu per afinitat. 5. Utilitzaci darmes o altres mitjans igualment perillosos per a la vida o la salut de les persones. Se configura com un delicte de perill potencial on cal valorar la idonetat o perillositat de la conducta violenta o intimidadora per a produir el resultat. De no existir aquesta agreujant la soluci seria apreciar un concurs real o medial. 6. Concurrncia de circumstncies agreujants de lart. 180. Aquest article in fine preveu una hiperagravaci per al supsit de que concorrin dos o ms tipus agreujats: les penes simposaran en la seva meitat superior. 4.2 ABUSOS SEXUALS Art. 181: 1. El que, sin violencia o intimidacin y sin que medie consentimiento, realizare actos que atenten contra la libertad o indemnidad sexual de otra persona, ser castigado, como responsable de abuso sexual, con la pena de prisin de 1 a 3 aos o multa de dieciocho a veinticuatro meses. 2. A los efectos del apartado anterior, se consideran abusos sexuales no consentidos los que se ejecuten sobre menores de trece aos, sobre personas que se hallen privadas de sentido o de cuyo trastorno mental se abusare. 3. La misma pena se impondr cuando el consentimiento se obtenga prevalindose el responsable de una situacin de superioridad manifiesta que coarte la libertad de la vctima. 4, Las penas sealadas en este artculo se impondrn en su mitad superior si concurriere la circunstancia 3 o la 4, de las previstas en el apartado 1 del artculo 180 de este Cdigo. La reforma produda a lany 1999 sha limitat bsicament a elevar la edat en la que el consentiment es declara invlid (13 anys) i a modificar les penes amb les que es castiga les diferents modalitat dabs. El tipus bsic de lart. 181.1 Aquest article descriu la conducta residual dabs sexual, caracteritzada per labsncia de consentiment per part de la vctima en la conducta sexual de la que s objecte. Aix com tamb l`absncia de violncia i intimidaci. Donem per reprodut tot all que hem dit respecte a les agressions sexuals, si b cal afegir que subjecte actiu i passiu pot ser-ho qualsevol, al no exigir el tipus especials condicions de lautor. Hiptesis dabsncia de consentiment ex lege Lart. 181.2 CP configura una srie de supsits en els que legalment s presumeix labsncia de consentiment: 1. Abs sexual sobre menors de 13 anys. s tracta duna presumpci iuris et de iure que opera fins i tot en els casos en que s el menor de 13 anys el que ha provocat el contacte sexual. Cal advertir que per al

cmput de la edat s t en compte el criteri biolgic sense que tingui cap rellevncia la major o menor maduresa psicolgica de la vctima. 2. Persona privada de sentit. El fonament daquesta presumpci es troba en que la vctima est en una situaci de prdua de la capacitat per autodeterminar-se ja que pateix una alteraci de la percepci que no li permet acomodar la seva actuaci conforme al coneixement de la realitat dels fets. Seria el cas de persones desmaiades, anestesiades, narcotitzades o sotmeses als efectes duna droga o del alcohol. La jurisprudncia no exigeix una prdua total de consciencia sin que s suficient amb que el subjecte no estigui amb situaci doposar-se a laccs sexual. Tampoc es precs que sigui el subjecte actiu qui hagi provocat la situaci dabsncia de sentit; s suficient amb que saprofiti d ella. 3. Abs de trastorn mental. Contempla la situaci en la que la vctima pateix un trastorn psquic que li impedeix comprendre la transcendncia i significat del fet. No es suficient amb el fet de que el subjecte passiu pateixi un trastorn mental, sin que a ms a ms haur de comprovar-se que el subjecte actiu sha aprofitat de tal circumstncia per a dur a terme lacte atemptatori a la llibertat sexual. Labs sexual amb prevaliment El delicte dabs amb prevaliment suposa lobtenci dun consentiment viciat. Lart. 181.3 no es conforma amb que latemptat a la llibertat sexual es produeixi en una situaci de superioritat manifesta, sin que aquest tipus requereix del prevaliment, s a dir, de laprofitament daquesta circumstncia fctica per obtenir el consentiment viciat de la vctima. La situaci de superioritat pot existir en un context laboral, docent, o en hiptesis de por o veneraci reverencial cap a un subjecte, per exemple un capell. Tanmateix les hiptesis arquetpiques de labs de prevaliment les trobarem en hiptesis de relacions de parentiu o quan la vctima sigues significativament vulnerable. 4.3 ASSETJAMENT SEXUAL Art. 184: 1. El que solicitare favores de naturaleza sexual, para s o para un tercero, en el mbito de una relacin laboral, docente o de prestacin de servicios, continuada o habitual, y con tal comportamiento provocare a la vctima una situacin objetiva y gravemente intimidatoria, hostil o humillante, ser castigado, como autor de acoso sexual, con la pena de prisin de 3 a 5 meses o multa de 6 a 10 meses. 2. Si el culpable de acoso sexual hubiera cometido el hecho prevalindose de una situacin de superioridad laboral, docente o jerrquica, o con el anuncio expreso o tcito de causar a la vctima un mal relacionado con las legtimas expectativas que aqulla pueda tener en el mbito de la indicada relacin, la pena ser de prisin de 5 a 7 meses o multa de 10 a 14 meses. 3. Cuando la vctima sea especialmente vulnerable, por razn de su edad, enfermedad o situacin, la pena ser de prisin de 5 a 7 meses o multa de 10 a 14 meses en los supuestos previstos en el apartado 1, y de prisin de 6 meses a 1 ao en los supuestos previstos en el apartado 2 de este artculo. Lassetjament sexual s va tipificar per 1r cop com a figura autnoma al CP1995. Fins al 1995 i sense perjudici de que aquestes conductes fossin constitutives de delictes contra la llibertat sexual, la intimitat o lhonor, les trobvem regulades en lmbit laboral. Lestatut dels treballadors preveia la possibilitat de sancionar disciplinriament a lassetjador amb lacomiadament o qualsevol altra sanci. El legislador de 1995 va tipificar exclusivament una determinada classe dassetjament sexual coneguda habitualment en la doctrina cientfica com xantatge sexual en el que lassetjament assumeix lestructura tpica del quid pro quo; es a dir, el que es produeix quan el treballador es requerit sexualment, explcita o implcitament per lempresari o un superior jerrquic amb la promesa dexperimentar una millora o amb lamenaa de sofrir un mal en les seves condicions i expectatives laborals, en funci de que accepte o no el requeriment formulat. El legislador no limita lassetjament a les relacions laborals sin que inclou tamb relacions docents i de naturalesa anloga. Aix doncs, els elements daquest tipus serien: 1. Sollicitud de favor sexual per a si o per a tercer. 2. Prevaliment de la situaci de superioritat. 3. Anunci exprs o tcit de proferir un mal a la vctima relacionat amb les expectatives legtimes que pogus tenir en aquest context de relaci. El legislador de 1999 estructura lassetjament sexual partint en primer lloc dun tipus bsic com la sollicitud de favors en lmbit duna relaci laboral docent o de prestaci de serveis continuada o habitual, sempre que tal comportament provoqui en la vctima una situaci objectiva i greument intimidadora hostil o humiliant. Configura tamb dos tipus qualificats:

El primer quan la conducta es realitzi amb abs de superioritat o alternativament sota amenaa de causar a la vctima un mal relacionat amb les legtimes expectatives que pugui tenir en lmbit de la indicada relaci; I el segon, quan la vctima sigui especialment vulnerable per ra dedat, malaltia o situaci.

Destaca en definitiva: 1. La punici expressa de lanomenat assetjament ambiental, es a dir, en un entorn laboral, docent o similar 2. La punici expressa de assetjament horitzontal, es a dir, no limitat a relacions de superioritat o poder. El tipus bsic dassetjament sexual Lestructura tpica del precepte est formada pels segents elements: Sollicitud de favors sexuals en lmbit laboral, docent o de prestaci de serveis continuada o habitual i causaci de situaci objectiva i greument intimidadora, hostil o humiliant. El tipus s configura com un delicte de resultat; no es suficient amb la mera sollicitud si aquesta no provoca la situaci descrita. Pel que fa als subjectes actius, s tracta dun delicte com en el que tothom pot ser potencialment subjecte actiu. No necessariament ha dhaver una relaci vertical entre assetjador i assetjat i fins i tot es possible tericament lassetjament dut a terme per persones en situaci dinferioritat (estudiant que requereix mantenir relacions amb el professor, muntant numerets a classe). Pel que fa a lacci tpica se limita a exigir la sollicitud de favors sexuals, ra per la qual el perfeccionament no exigei x contacte sexual sin que s suficient la formulaci de la demanda de tracte sexual. Aquesta demanda pot produrir-se per qualsevol canal o via (escrit, verbal, gestual...). La llei tampoc especifica que he dentendre per favor sexual. Tanmateix i en virtut del principi de seguretat jurdica han de quedar fora del tipus les conductes insignificants o que responen a un nim festiu propi de relacions de confiana o amistat. La sollicitud sexual per a que sigui tpica haur de ser seria e inequvoca i respondre a lnim lbric del subjecte. En tot cas es essencial a lassetjament que aquest sigui ofensiu per a la vctima; per a evitar una excessiva subjectivitzaci segons la sensibilitat de la vctima el legislador ha afegit lexigncia de que la sollicitud generi una situaci que pugui ser qualificada objectivament i no noms subjectivament de hostil, humiliant o intimidadora. Pel que fa al contingut de favor sexual, trobem una interpretaci restrictiva que reclamaria lexistncia dun contacte sexual fsic i en la que quedarien excloses situacions en les que se sollicita lexhibici de parts ntimes de cos o de la roba interior o el voyeurisme (sollicitar que la vctima presenci els rgans sexuals de lassetjador o les seves practiques masturbatries) i una segona interpretaci ampliadora en la que tindrien cabuda aquesta mena de conductes. Pel que fa a la situaci objectiva i greument intimidadora hostil o humiliant, constitueix un requisit afegit a la pura sollicitud de favor sexual que limita el radi daplicaci del precepte. Quan es tracta de conductes dassetjament horitzontal, on no intervenen ni expectatives laborals ni situacions de prevaliment cabr exigir una actitud persistent i aclaparadora per tal de delimitar lautntic assetjament dun puntual atemptat contra la llibertat sexual. El tipus qualificat de lart. 184.2 El legislador de 1999 ha configurat un tipus qualificat dassetjament sobre la base de 2 hiptesis: Abs de situaci de superioritat Anunci exprs o tcit de causar a la vctima un mal relacionat amb les legtimes expectatives que aquella pugui tenir en lmbit de lesmentada relaci.

Ser suficient amb provar una relaci de superioritat i labs de la mateixa p er aplicar el tipus qualificat sense que sigui precs acreditar lanunci de provocar els perjudicis. Si no hi ha relaci de superioritat ser suficient en acreditar la capacitat per a poder causar el mal amb que samenaa (poder influir sobre el superior jerrquic). Vctima especialment vulnerable El tipus exigeix especial vulnerabilitat atesa la joventut de la vctima, la edat o la situaci sense excloure situacions de precarietat laboral quan shi afegeixen altres circumstncies com ara precarietat econmica, necessitats familiars, etc. En tot cas han de ser conegudes per lassetjador i abusar delles.

4.3 EXHIBICIONISME I PROVOCACI SEXUAL Art. 185: El que ejecutare o hiciere ejecutar a otra persona actos de exhibicin obscena ante menores de edad o incapaces, ser castigado con la pena de prisin de seis meses a un ao o multa de 12 a 24 meses. El present article troba el seu antecedent en lantic delicte de escndol pblic. El concepte dactes dexhibici obscena reclama conductes de contingut objectivament lbric com per exemple, lexhibici de genitals o prctiques masturbatries. Per tractar-se dun delicte de mera activitat la perfecci tpica no exigeix que lacte exhibicionista aconsegueixi alentar els desitjos o instints sexuals del subjecte passiu, sin que es suficient amb que potencialment pugui avivar-los. Aix comporta que el tipus no exigeixi contacte fsico-sexual entre subjecte actiu i passiu. El delicte presenta dos modalitats tpiques: 1. Lexecuci per si mateix de lacte dexhibici obscena. 2. Fer executar la exhibici a un tercer. La segona modalitat pot revestir mltiples variants, algunes delles amb rellevncia penal afegida, com per exemple, si lacte exhibicionista es fa executar a un menor dedat o incapa davant daltres menors. I tamb pot constituir el trnsit a un delicte mes greu. En aquest cas shaur dapreciar un concurs de lleis, castigant-se noms per la infracci ms greument penada. Per ltim comentar que el tipus cont lexigncia implcita dun element subjectiu de linjust com seria lnim o tendncia lasciva que hi ha darrera de lacte dexhibici. Aix per exemple, el nudisme en una platja davant de fortuts espectadors menors dedat no constitueix la conducta tpica. Art. 186: El que, por cualquier medio directo, vendiere, difundiere o exhibiere material pornogrfico entre menores de edad o incapaces, ser castigado con la pena de prisin de 6 meses a 1 ao o multa de 12 a 24 meses. La difusi o exhibici de material pornogrfic resultar punible quan sefectu davant de menors de 18 anys. Tamb sexigeix que la difusi, venta o exhibici sefectu per qualsevol mitj directe. Les accions tpiques de difusi, venta i exhibici de material pornogrfic estan limitades per tres criteris: 1. Els subjectes passius que han de ser menors de 18 anys o incapaos, en conseqncia, les accions descrites en el tipus entre adults son atpiques. 2. El tipus queda delimitat objectivament en la mesura que els actes de difusi, venta o exhibici han de realitzar-se per un mitj directe. Aix implica una relaci directa e immediata entre lautor i el subjecte passiu. 3. Del dol sinfereix lexistncia dun element subjectiu del injust, xifrat en lnim lasciu o lbric en el subjecte actiu. Aix noms es possible si existeix una relaci directa entre subjecte actiu i passiu. Finalment hem dacotar el concepte de material pornogrfic. En primer lloc ls del substantiu material pot distorsionar el propi concepte de pornografia al permetre la inclusi de tota classe dobjectes (preservatius, consolador, nines...) que va ms enll de la mera representaci grfica, escrita o videogrfica, i que haurien de quedar fora del precepte. Daltra banda, el concepte de pornografia requereix que el conjunt de lobra estigui dominada per un contingut grollerament lbric o libidins tendent a excitar o satisfer instints sexuals i carent de tota mena de valor artstic, literari, cientfic o pedaggic i que la seva representaci sigui potencialment ofensiva per desviar-se dels estndards contemporanis de la comunitat. 4.4 PROSTITUCI I CORRUPCI DE MENORS Art. 187: 1. El que induzca, promueva, favorezca o facilite la prostitucin de una persona menor de edad o incapaz, ser castigado con las penas de prisin de 1 a 4 aos y multa de 12 a 24 2. Incurrirn en la pena de prisin indicada, en su mitad superior, y adems en la de inhabilitacin absoluta de 6 a 12 aos, los que realicen los hechos prevalindose de su condicin de autoridad, agente de sta o funcionario pblico. 3. Se impondrn las penas superiores en grado a las previstas en los apartados anteriores, en sus respectivos casos, cuando el culpable perteneciere a una organizacin o asociacin, incluso de carcter transitorio, que se dedicare a la realizacin de tales actividades. El precepte contempla actes de promoci, afavoriment o facilitaci de la prostituci de menors de 18 anys o incapaos. La prostituci es defineix com aquella activitat consistent en la prestaci de serveis de naturalesa sexual a canvi de prestacions de contingut econmic exercida amb certa habitualitat. El precepte compren conductes com la facilitaci de

locals o la seva financiaci si es te el coneixement de que lactivitat sexerceix per menors o incapaos. El CP, tracta dincriminar conductes que incideixen en la conformaci dun mercat de prostituci de menors. Per aix, assimila a la condici dautor conductes que en sentit tcnic poden ser-ho noms de complicitat simple o incls dencobriment, tot equiparant el facilitar al propi induir. En definitiva, no noms resulta punible la conducta del client quan inicia al menor en la prostituci, sin quan, b per la edat del menor , b pel tracte ms successiu i personalitzat, tals sollicituds poden afavorir o facilitar el manteniment del menor en lexercici de la prostituci, estimulant lenraigament a aquesta activitat, tot i estar prviament prostitut. El tipus agreujat previst a lart. 187.2, referit a les conductes del tipus bsic perpetrades per autoritats, agents o funcionaris pblics amb prevaliment de la seva condici, t un clar fonament: que els referits subjectes poden projectar sobre menors o incapaos una certa confiana que faciliti latracci al mercat de la prostituci. La reforma de 1999 ha afegit un tipus qualificat per ra de pertnyer a organitzacions o associacions, incls de carcter transitori, que es dediqui a la realitzaci daquestes activitats. Art. 188: 1. El que determine, empleando violencia, intimidacin o engao, o abusando de una situacin de superioridad o de necesidad o vulnerabilidad de la vctima, a persona mayor de edad a ejercer la prostitucin o a mantenerse en ella, ser castigado con las penas de prisin de 2 a 4 aos y multa de 12 a 24 meses. En la misma pena incurrir el que se lucre explotando la prostitucin de otra persona, aun con el consentimiento de la misma. 2. Se impondrn las penas correspondientes en su mitad superior, y adems la pena de inhabilitacin absoluta de seis a 12 aos, a los que realicen las conductas descritas en el apartado anterior prevalindose de su condicin de autoridad, agente de sta o funcionario pblico. 3. Si las mencionadas conductas se realizaran sobre persona menor de edad o incapaz, para iniciarla o mantenerla en una situacin de prostitucin, se impondr al responsable la pena superior en grado a la que corresponda segn los apartados anteriores. 4. Las penas sealadas se impondrn en sus respectivos casos sin perjuicio de las que correspondan por las agresiones o abusos sexuales cometidos sobre la persona prostituida. Amb la reforma del 2003, es torna a tipificar lanomenat proxenetisme no coercitiu. Aix, el codi penal, tot i el consentiment del subjecte passiu del delicte, ha de limitar, per un costat, a lexplotaci directa i principal de la prostituci aliena, lo que implica conceptualment lestabliment de relacions de subordinaci de la prostituta/o respecte de lempresari. Quedarien clarament fora del tipus modalitats de facilitaci de la prostituci lliure consistents en la regncia de clubs o locals on no existeix cap relaci contractual. En resum, el criteri guia que ha dorientar la interpretaci daquesta nova modalitat tpica ha de versar en les condicions dexercici de la prostituci: si aquesta es exercida de manera lliure i independent de qualsevol persona, i sota la seva nica i exclusiva responsabilitat; si en definitiva es pot excloure qualsevol vincle de subordinaci amb terceres persones en aquest exercici, les conductes que consisteixin en la prestaci de serveis accessoris a aquesta activitat no hauran de considerar-se conductes dexplotaci directa, per molt que aquestes persones obtinguin guanys per lactivitat dun tercer. Tipus agreujats i problemes concursals Juntament a la novedosa modalitat ja analitzada, la resta de supsits incriminats a larticle 188 se situen en lrbita duna efectiva vulneraci de la llibertat sexual de la vctima. A lart. 188.2 preveu la imposici de penes en la seva meitat superior, a ms de la de inhabilitaci absoluta de 6 a 12 anys, a qui realitzi les conductes examinades fen servir la seva condici dautoritat, agent o funcionari pblic. Quan les nomenades conductes tinguin per subjecte passiu a un menor dedat o incapa, preveu el nmero 3 del article 188 lelevaci en grau de la pena. La conseqncia directa dhaver configurat els delictes de majors dedat, es el centre de problemes concursals que es suscita amb els delictes dagressi i abusos sexuals. La delimitaci ha destablir-se a partir dels segents criteris:

a) b)

En els delictes dagressi i abusos sexuals ha destablir-se una relaci dimmediatesa. Mitjans coactius, per exemple, intimidadors, fraudulents o de prevaliment que es presenten a larticle 188 amb una intensitat menor a la contemplada en els delictes dagressi i abs sexual.

Art. 189: 1. Ser castigado con la pena de prisin de uno a cuatro aos: a. El que utilizare a menores de edad o a incapaces con fines o en espectculos exhibicionistas o pornogrficos, tanto pblicos como privados, o para elaborar cualquier clase de material pornogrfico, cualquiera que sea su soporte, o financiare cualquiera de estas actividades. b. El que produjere, vendiere, distribuyere, exhibiere o facilitare la produccin, venta, difusin o exhibicin por cualquier medio de material pornogrfico en cuya elaboracin hayan sido utilizados menores de edad o incapaces, o lo poseyere para estos fines, aunque el material tuviere su origen en el extranjero o fuere desconocido. 2. El que para su propio uso posea material pornogrfico en cuya elaboracin se hubieran utilizado menores de edad o incapaces, ser castigado con la pena de tres meses a un ao de prisin o con multa de seis meses a dos aos. 3. Sern castigados con la pena de prisin de cuatro a ocho aos los que realicen los actos previstos en el apartado 1 de este artculo cuando concurra alguna de las circunstancias siguientes: a. b. c. d. e. f. Cuando se utilicen a nios menores de 13 aos. Cuando los hechos revistan un carcter particularmente degradante o vejatorio. Cuando los hechos revistan especial gravedad atendiendo al valor econmico del material pornogrfico. Cuando el material pornogrfico represente a nios o a incapaces que son vctimas de violencia fsica o sexual. Cuando el culpable perteneciere a una organizacin o asociacin, incluso de carcter transitorio, que se dedicare a la realizacin de tales actividades. Cuando el responsable sea ascendiente, tutor, curador, guardador, maestro o cualquier otra persona encargada, de hecho o de derecho, del menor o incapaz.

4. El que haga participar a un menor o incapaz en un comportamiento de naturaleza sexual que perjudique la evolucin o desarrollo de la personalidad de ste, ser castigado con la pena de prisin de seis meses a un ao. 5. El que tuviere bajo su potestad, tutela, guarda o acogimiento a un menor de edad o incapaz y que, con conocimiento de su estado de prostitucin o corrupcin, no haga lo posible para impedir su continuacin en tal estado, o no acuda a la autoridad competente para el mismo fin si carece de medios para la custodia del menor o incapaz, ser castigado con la pena de prisin de tres a seis meses o multa de seis a 12 meses. 6. El ministerio fiscal promover las acciones pertinentes con objeto de privar de la patria potestad, tutela, guarda o acogimiento familiar, en su caso, a la persona que incurra en alguna de las conductas descritas en el apartado anterior. 7. Ser castigado con la pena de prisin de tres meses a un ao o multa de seis meses a dos aos el que produjere, vendiere, distribuyere, exhibiere o facilitare por cualquier medio material pornogrfico en el que no habiendo sido utilizados directamente menores o incapaces, se emplee su voz o imagen alterada o modificada. 8. En los casos previstos en los apartados anteriores, se podrn imponer las medidas previstas en el artculo 129 de este Cdigo cuando el culpable perteneciere a una sociedad, organizacin o asociacin, incluso de carcter transitorio, que se dedicare a la realizacin de tales actividades. Larticle 189 criminalitza la utilitzaci de menors dedat o incapaos en espectacles exhibicionistes o pornogrfics , tant pblics com privats. Un altra modalitat tpica s la utilitzaci de menors o incapaos per lelaboraci de qualsevol de qualsevol classe de material pornogrfic. En aquesta segona alternativa poden quedar subsumides conductes com la utilitzaci de menors o incapaos per a la realitzaci de reportatges fotogrfics, filmacions en vdeo o qualsevol altre tipus de matria tan en suport magntic, digital o de paper. El concepte dexhibicionisme reclama actes obscens, que incorporen conductes de contingut lbric, com per exemple, lexhibici de genitals o de prctiques masturbatries. El tenor legal de larticle 189.1 a) no indica res respecte del grau dimplicaci del menor en lespectacle exhibicionista o pornogrfic per al que s utilitzat. La ratio es limita a presenciar la conducta obscena protagonitzada per majors dedat, per quan, en tals casos, el menor queda involucrat en un context atemptatori de la seva intimitat sexual.

La pornografia infantil constitueix un problema de dimensi internacional, que sha amplificat amb laparici de noves tecnologies que han transformat les pautes de producci i difusi daquest tipus de material. En el context de la Reforma dels delictes contra la llibertat sexual (LO 11/1999 de 30 dabril), es va abordar la modificaci de lart. 189.1 CP de manera que el precepte passes a incriminar la producci, venta, distribuci, exhibici de material pornogrfic o la facilitaci daquestes activitats, sempre que shagin utilitzat menors dedat o incapaos, tot i que el material tinguei el seu origen en lestranger o fos desconegut. La possessi daquest material per a la realitzaci daquestes conductes tamb es objecte de cstig. El delicte de corrupci de menors Pocs mes aspectes destaquen de la reforma de 1999 que la reintroducci del polmic delicte de corrupci de menors. Sha dentendre per actes de corrupci de menors els encaminats a iniciar o mantenir als menors o incapaos en una vida sexual preco o prematura, aix com els actes de naturalesa sexual la intensitat de la qual, persistncia o continutat puguin alterar el procs normal de formaci o desenvolupament de la personalitat daquells. Destaca de la nomenada definici lexistncia de dos hiptesis alternatives: una de tendncia interna, consistent en la iniciaci o manteniment del menor en una vida sexual preco o prematura i un altra configurada com infracci de perill potencial per al procs de formaci o desenvolupament de la personalitat del menor. Destaquen doncs, les segents notes: 1. Fer participar al menor o incapa en comportaments de naturalesa sexual. El precepte permet incriminar simples conductes dinducci a la prctica dactes sexuals, sigui amb el propi inductor o amb tercers. 2. Que daquesta prctica es derivi un perjudici per a la evoluci o desenvolupament per a la personalitat del menor. Es configura com un delicte de resultat. 3. Negativament, laparici del perjudici no pot conectar-se a un estadi previ o no de corrupci del menor. Tampoc sexigeix cap continutat, sent suficient als efectes tpics amb la realitzaci dun de sol si sacredita el dany. Lart. 189.5 contempla un delicte domissi prpia consistent en lincompliment del deure dimpedir que continu lexercici de la prostituci o corrupci per part de menors o incapaos, o b en lincompliment de lobligaci de posar en coneixement de les autoritats tal situaci. Es tracta dun delicte de mera inactivitat, ja que la perfecci tpica s produeix amb la mera omissi del deure jurdic dactuar sense que sigui necessria la producci de cap resultat. Lesfera potencial de subjectes actius queda circumscrita a les persones sobre les que hi ha un deure-funci respecte als menors o incapaos (pares, tutors, guardadors, acollidors). Lart. 189.6 es una clusula dexercici de les facultats que genricament se li confereixen al ministeri fiscal i po dem dir que es redundant o suprflua ja que es dedueix del propi estatut orgnic del ministeri pblic. Disposicions comuns als captols anteriors Art. 191: 1. Para proceder por los delitos de agresiones, acoso o abusos sexuales, ser precisa denuncia de la persona agraviada, de su representante legal o querella del Ministerio Fiscal, que actuar ponderando los legtimos intereses en presencia. Cuando la vctima sea menor de edad, incapaz o una persona desvalida, bastar la denuncia del Ministerio Fiscal. 2. En estos delitos el perdn del ofendido o del representante legal no extingue la accin penal ni la responsabilidad de esa clase Lart. 191.1 sotmet la perseguibilitat dels delictes dagressi, assetjament o abs sexual a la prvia denuncia de la persona ofesa o del seu representant legal. En atenci al carcter personalssim del b jurdic protegit, la vctima pot ostentar un cert control, ja que podria donar-se el cas en que fos preferible no perseguir el delicte per evitar un patiment psicolgic posterior de la vctima. Lart. 191.1 contempla una novedosa i oportuna clusula que faculta al ministeri pblic per a interposar querella ponderant els legtims interessos en presncia. Es tracta duna expressi del principi doportunitat. Lapartat 2n exclou el perd del ofs en aquesta mena de delictes. Mitjanant aquesta exclusi es pretn evitar la compravenda de perdons i els actes dextorsi sobre la persona ofesa o els seus familiars. Art. 192: 1. Los ascendientes, tutores, curadores, guardadores, maestros o cualquier otra persona encargada de hecho o de derecho del menor o incapaz, que intervengan como autores o cmplices en la perpetracin de los delitos comprendidos en este Ttulo, sern castigados con la pena que les corresponda, en su mitad superior. No se aplicar esta regla cuando la circunstancia en ella contenida est especficamente contemplada en el tipo penal de que se trate.

2. El Juez o Tribunal podr imponer razonadamente, adems, la pena de inhabilitacin especial para el ejercicio de los derechos de la patria potestad, tutela, curatela, guarda, empleo o cargo pblico o ejercicio de la profesin u oficio, por el tiempo de seis meses a seis aos. El fonament daquesta agreujant especfica es troba en lincrement del devalor dacci i , en alguns casos de desvalor de resultat que comporta la comissi del delicte per part de les persones que tenen un deure de cura. Art. 193: En las sentencias condenatorias por delitos contra la libertad sexual, adems del pronunciamiento correspondiente a la responsabilidad civil, se harn, en su caso, los que procedan en orden a la filiacin y fijacin de alimentos Respon al principi deconomia processal en ordre a evitar un ulterior procs civil sobre les referides questions. Art. 194: En los supuestos tipificados en los captulos IV y V de este Ttulo, cuando en la realizacin de los actos se utilizaren establecimientos o locales, abiertos o no al pblico, podr decretarse en la sentencia condenatoria su clausura temporal o definitiva. La clausura temporal, que no podr exceder de cinco aos, podr adoptarse tambin con carcter cautelar. El precepte contempla de forma especfica una de les mesures accessries previstes amb carcter genric al larticle 129. En conseqncia, de la integraci de tots dos preceptes poden derivar-se les segents pautes: 1. Les mesures de clausura temporal poden adoptar-se tamb coma mesures cautelars durant la tramitaci de la causa, pel Jutge instructor. 2. Quan la mesura simposi en sentncia condemnatria, haur de donar-se trmit daudincia las titulars i representants legals daquests establiments o locals oberts o no al pblic. 3. La mesura de clausura, tot i ser facultativa haur de motivar-se, procedint quan sigui precs per preveure la continutat en lactivitat delictiva i els efectes de la mateixa. TEMA 5. EL DELICTE DOMISSI DEL DEURE DE SOCORS 5.1 OMISSI DEL DEURE DAUXILI Art. 195: 1. El que no socorriere a una persona que se halle desamparada y en peligro manifiesto y grave, cuando pudiere hacerlo sin riesgo propio ni de terceros, ser castigado con la pena de multa de tres a doce meses. 2. En las mismas penas incurrir el que, impedido de prestar socorro, no demande con urgencia auxilio ajeno. 3. Si la vctima lo fuere por accidente ocasionado fortuitamente por el que omiti el auxilio, la pena ser de prisin de 6 meses a 18 meses, y si el accidente se debiere a imprudencia, la de prisin de seis meses a cuatro aos. Per a la doctrina majoritria el b jurdic protegit s la solidaritat si b hi ha un sector doctrinal que entn que el b tutelat es la vida i integritat de la persona. Daltra banda cal entendre que la punici de lomissi es desvincula absolutament dels resultats lesius que hagin pogut derivar-se del incompliment del deure de salvaguarda. Tamb caldria determinar a quins bns individuals s refereix el deure dauxili rellevant penalment. Existeix acord doctrinal en incloure com a mnim la vida i integritat corporal, i excloure la propietat i el patrimoni, per resulta ser discutible la inclusi daltres bns personalssims com ara lhonor o la llibertat, incloent-hi la llibertat sexual. Elements del tipus objectiu Aquest delicte s configura com un delicte domissi prpia o mera inactivitat, sense que tingui significaci jurdica el fet de que la falta dauxili pugui empitjorar lestat de la vctima. Els seus elements son: a) Perill manifest i greu: la situaci de perill ha de referir-se a la vida, integritat fsica i llibertat de la vctima. Ha de tractar-se dun perill objectivament idoni exante per a aquests bns. Per perill manifest sentn el que res ulta ostensible i perceptible per un home mitj. La gravetat del perill comporta la idea dactualitat o imminncia del dany aix com la referncia a una certa entitat del dany. b) La situaci de desemparament n la vctima: Persona desemparada no s noms la que no pot auxiliar-se per si mateixa sin que a ms a ms no te a ning que li preste lajut necessari. El que causa la situaci de perill t un deure de permanncia en el lloc dels fets fins obtenir la convicci de que el lesionat queda degudament i suficient ates. En funci de lestat, la capacitat i els mitjans del subjecte, el delicte existeix, encara que hi hagi daltres

persones, ja que qui ocasiona laccident t un deure especial i personalssim datendre a la vctima. No existeix desemparament quan la vctima est morta ni tampoc quan s t la conscincia de que la persona est sent atesa degudament per terceres persones. No existeix desemparament quan el subjecte se colloca lliurement i responsablement en perill manifest i greu. c) Capacitat objectiva dauxili: Constitueix el pressupost de lexistncia del deure tpic i determina, en cas de no poder complir-se el sorgiment dun altre deure especfic: demanar amb urgncia auxili ali. d) Lauxili exigible. La clusula sense risc propi o per a tercers: Aq uesta causa est inspirada en el principi dexigibilitat, posant-la en relaci amb larticle 20.5 CP que regula lestat de necessitat. El lmit mxim del deure exigible comporta que linteres a salvaguardar sigui superior al risc propi. Sempre caldr una ponderaci. Per aix el tribunal suprem apella a la inexistncia dun risc desproporcionat. El tipus subjectiu: el dol. El dol existeix si es t coneixement dels pressupostos esmentats anteriorment sense que sigui precs un element volitiu. s admissible el dol eventual quan el subjecte pot suposar lalta probabilitat duna situaci de perill greu per part del desemparat i tan mateix renuncia a comprovar dita situaci. La omissi de la demanda dauxili. El deure de demanar auxili a tercers s una obligaci subsidiria per a aquell que no pot prestar directament lauxili necessari. La demanda dauxili ha de ser efica en quant al seu exercici encara que no ho sigui en quant als seus resultats. Problemes concursals. Cap un concurs real de delictes entre les lesions o lhomicidi imprudent i la omissi del deure de socors. Quant siguin varies les persones desemparades, la existncia o no dun concurs de delictes dependr de si els mltiples deures dactuar son possibles, si s possible auxili a diverses persones i no es fa, existir un concurs real de delictes per, si no s possible auxiliar-les a totes llavors simultniament, haurem de veure en el cas concret si shagus pogut auxiliar a ms persones o no. Art. 196 El profesional que, estando obligado a ello, denegare asistencia sanitaria o abandonare los servicios sanitarios, cuando de la denegacin o abandono se derive riesgo grave para la salud de las personas, ser castigado con las penas del artculo precedente en su mitad superior y con la de inhabilitacin especial para empleo o cargo pblico, profesin u oficio, por tiempo de seis meses a tres aos. s nou en la legislaci espanyola. T el seu fonament en que els professionals sanitaris tenen una responsabilitat qualificada ja que han assumit voluntriament lexercici duna genrica funci pblica demparar. El tipus se configura de forma mixta alternativa, recollint dos modalitats: la denegaci dassistncia sanitria o labandonament dels serveis sanitaris. Per a les dues modalitats, el precepte exigeix que el professional estigui obligat a la prestaci dassistncia o a romandre en el servei. Lexigncia dun risc greu limita lmbit a lassistncia sanitria urgent i necessria, s a dir, que el mal tingui una certa identitat i que el mal amenaci la salut. El resultat de perill treu fora daquest precepte els supsits en els que sacrediti que lassistncia sanitria hagus estat intil atesa la irreversibilitat del procs lesiu TEMA 6. DELICTES CONTRA LA INTIMITAT I CONTRA LHONOR Un dels apartats de la part especial que ha estat objecte duna reforma ms profunda en el nou CP de 1995 es el de l a tutela penal de la intimitat. Els delictes contra la intimitat han guanyat nomen iuris i han atret cap a si el delicte de violaci de la llar. El CP de 1995 ha ampliat la tutela de la intimitat; aix respon a diversos factors: a) El desenvolupament tecnolgic ha possibilitat noves formes de control de lindividu que han posat de manifest la necessitat dincriminar noves i sofisticades conductes. b) Per la recepci de la cultura anglosaxona sobre el dret a la privacy. Aquesta evoluci permet que la intimitat sigui considerada com un b jurdic que fa possible lexercici ple daltres deures i llibertats constitucionals. c) La evoluci del b jurdic intimitat. d) Lart. 18 CE acull un contingut ampli dintimitat ja que reconeix el dret a la intimitat domiciliaria i a la llibertat i confidencialitat de comunicacions privades. Aix com la faceta informtica de la intimitat o habeas data. Lart.

18 CE estableix que la llei limitar ls de la informtica per a garantir lhonor i la intimitat personal i familiar dels ciutadans i el ple exercici dels seus drets. 6.1 DESCOBRIMENT I REVELLACI DE SECRETS Art. 197: 1. El que, para descubrir los secretos o vulnerar la intimidad de otro, sin su consentimiento, se apodere de sus papeles, cartas, mensajes de correo electrnico o cualesquiera otros documentos o efectos personales o intercepte sus telecomunicaciones o utilice artificios tcnicos de escucha, transmisin, grabacin o reproduccin del sonido o de la imagen, o de cualquier otra seal de comunicacin, ser castigado con las penas de prisin de 1 a 4 aos y multa de 12 a 24 meses. 2. Las mismas penas se impondrn al que, sin estar autorizado, se apodere, utilice o modifique, en perjuicio de tercero, datos reservados de carcter personal o familiar de otro que se hallen registrados en ficheros o soportes informticos, electrnicos o telemticos, o en cualquier otro tipo de archivo o registro pblico o privado. Iguales penas se impondrn a quien, sin estar autorizado, acceda por cualquier medio a los mismos y a quien los altere o utilice en perjuicio del titular de los datos o de un tercero. 3. Se impondr la pena de prisin de 2 a 5 aos si se difunden, revelan o ceden a terceros los datos o hechos descubiertos o las imgenes captadas a que se refieren los nmeros anteriores. Ser castigado con las penas de prisin de 1 a 3 aos y multa de 12 a 24 meses, el que, con conocimiento de su origen ilcito y sin haber tomado parte en su descubrimiento, realizare la conducta descrita en el prrafo anterior. 4. Si los hechos descritos en los apartados 1 y 2 de este artculo se realizan por las personas encargadas o responsables de los ficheros, soportes informticos, electrnicos o telemticos, archivos o registros, se impondr la pena de prisin de 3 a 5 aos, y si se difunden, ceden o revelan los datos reservados, se impondr la pena en su mitad superior. 5. Igualmente, cuando los hechos descritos en los apartados anteriores afecten a datos de carcter personal que revelen la ideologa, religin, creencias, salud, origen racial o vida sexual, o la vctima fuere un menor de edad o un incapaz, se impondrn las penas previstas en su mitad superior. 6. Si los hechos se realizan con fines lucrativos, se impondrn las penas respectivamente previstas en los apartados 1 al 4 de este artculo en su mitad superior. Si adems afectan a datos de los mencionados en el apartado 5, la pena a imponer ser la de prisin de cuatro a siete aos. Lart. 197 cont mltiples tipus bsics i agreujats: a) Lart. 197.1 CP cont el tipus bsic dapoderament de documents i efectes personals. b) El mateix art. 197.1 tipifica el control auditiu i/o visual clandest per mitj de la interceptaci de comunicacions o de la utilitzaci dartificis tcnics descolta, transmissi, gravaci o reproducci del so o de la imatge. Aquest tipus tamb avarca qualsevol altre tipus de comunicaci amb la qual cosa podem incloure les comunicacions per telefax o per Internet. c) Lart. 197.2 CP tipifica els abusos informtics sobre dades personals automatitzades. Tanmateix el tipus sestn a altres tipus darxius pblics o privats (p.e. arxius manuals). d) Lart. 197.3 cont un tipus agreujat de difusi, revelaci o sessi a tercers de les dades, fets o imatges. e) Lart. 197.4 CP cont un tipus agreujat en atenci a la condici professional del subjecte actiu del delicte (encarregats o responsables de fitxers o bancs de dades automatitzats, arxius o registres). f) Lart. 197.5 cont un tipus agreujat basat en atenci a la vctima: un menor dedat o un incapa. g) Lart. 197.6 cont un tipus agreujat que contempla les anteriors conductes delictives realitzades amb un fi lucratiu. Apoderament de documents o efectes personals Lmbit de la conducta tpica fa referncia a qualsevol tipus de document. Sha ampliat lobjecte material del delicte pel que fa al subjecte son aptes per a la seva comissi tots aquells que tinguin accs a alguna mena de projecci de la intimitat. La referncia als missatges de correu electrnic requereix una aclaraci interpretativa, ja que el tipus ha de referir-se a conductes dapoderament fsic i a conductes de captaci mental o intellectual sense desplaament fsic. Per tant els correus electrnics estarien dins daquest segon apartat, al igual que la interceptaci del password.

Pel que fa a lestructura tpica podem dir que es un delicte imperfecte mutilat de 2 actes. No requereix per a la seva consumaci lefectiu descobriment dels documents, papers, cartes o missatges electrnics. Cont un element subj ectiu de linjust ja que lapropiaci ha de ser amb nim de descobrir els secrets o vulnerar la intimitat. Lefectiu descobriment de l a intimitat documental noms juga un paper denlla entre el tipus bsic i lagreujat. El b jurdic tutelat es la intimit at i lacci es perfecciona en el moment en que es produeix lacci dapoderament informada per lnim de conixer la intimitat dun altre. Lmbit dintimitat tutelat no te perqu ser un secret absolut sin que es tracta de tutelar dades, efectes personals, noticies, etc reservat al coneixement dels dems per voluntat expressa o tcita del titular. Lart. 197.1 de forma correcta ha suprimit la referncia que feia lanterior codi penal o la regulaci que feia lanterior codi penal respecte a excloure la responsabilitat dels pares o tutors per lapoderament de papers o cartes dels fills o menors. El control audiovisual clandest i el control illcit de senyals de comunicaci Es tracta dun delicte mutilat o imperfecte de dos actes, que no requereix per a la seva consumaci lefectiu descobriment de la intimitat; es perfecciona amb la interceptaci de telecomunicacions o amb la utilitzaci daparells descolta, gravaci o reproducci del so o de la imatge o de qualsevol altra senyal de comunicaci sempre que s hagi fet amb la finalitat de descobrir la intimitat dun altre (element subjectiu de linjust). La expressi qualsevol altra senyal de comunicaci es una clusula oberta encaminada a donar cabuda en el tipus a les constants innovacions tecnolgiques en matria de comunicaci electrnica (p.e: les verificades en Internet pels sniffers o programes rastrejadors). La protecci penal de la privacy informtica: habeas data (article 197.2 CP) La eclosi dels sistemes informtics i de les xarxes telemtiques ha obligat a redefinir els bns jurdics de la personalitat. Fins i tot ha estat qestionada la tradicional divisi entre drets individuals i drets social-participatius. I sha parlat de drets i llibertats de tercera generaci en el que sinclourien les llibertats informtiques. Aquestes llibertats impliquen un dret de control sobre les dades personals automatitzades donant lloc a un nou habeas del ciutad anomenat habeas data que fa referncia al dret a la prpia identitat informtica. Existeix un marc legal extra-penal sobre la protecci de dades personals informatitzades que prov de diverses directives de la uni europea i especialment la llei orgnica 15/1999 de protecci de dades de carcter personal. Larticle 197.2 inclou un element subjectiu de linjust, ja que exigeix que la conducta tpica es realitzi en perjudici de tercers; tanmateix la exigncia daquest element no exclou la possibilitat de formes de dol eventual. Els tipus agreujats El tipus agreujat de revelaci, difusi o cessi de dades fets o imatges (article 197.3) t el seu fonament en lincrement del menyspreu a la intimitat que comporta aquest fet. Quan opera aquesta clusula la estructura tpica s la dun tipus penal compost, ja que requereix la prvia comissi dun dels tipus bsics. Lart. 197.4 contempla un altre tipus agreujat en ra a la qualificaci professional del subjecte actiu, que ha de ser una persona encarregada o responsable dels fitxers, suports informtics, electrnics o qualsevol altra persona que tracte amb dades de carcter personal. El fonament de lagreujant el trobem en lincrement del desvalor de lacci ja que sha vulnerat el deure de lleialtat, rectitud i silenci professional, per tamb en lincrement del desvalor del resultat, ja que els professionals poden vulnerar la intimitat duna manera ms intensa, i encertada. Lart. 197.5 contempla un altre tipus agreujat consistent en accedir a lesfera ms sensible de la intimitat, all que la doctrina anglosaxona anomena nucli dur de la privacy. El seu fonament es poltico-criminal. Aquest tipus avarca tamb la hiptesis daccs illcit a la intimitat de menors i incapaos, i en aquest cas te el fonament en la major vulnerabilitat de la vctima. Lart. 197.6 contempla un tipus agreujat que fa referncia al fi lucratiu que presideix latemptat a la intimitat. El seu fonament es de poltica criminal i el que es pretn es evitar el mercat de informaci illegal que darrerament sest produint. El delicte autnom de indiscreci de lart. 197.3.2 CP Aquest precepte contempla el supsit en que el subjecte duu a terme un acte de difusi, revelaci o cessi de dades, fets o imatges referents a la intimitat dun altre sense haver pres part en la conducta tpica bsica daccs illcit a la intimita t. Es tracta dun delicte dindiscreci i lelement tpic delimitador de la conducta es que el subjecte tingues coneixement de

lorigen de lillcit, de les dades, fets o imatges. El seu fonament es de poltica criminal; es tracta dun important lmit penal a un s arbitrari i illegtim de la llibertat dinformaci. Art. 198: La autoridad o funcionario pblico que, fuera de los casos permitidos por la Ley, sin mediar causa legal por delito, y prevalindose de su cargo, realizare cualquiera de las conductas descritas en el artculo anterior, ser castigado con las penas respectivamente previstas en el mismo, en su mitad superior y, adems, con la de inhabilitacin absoluta por tiempo de 6 a 12 aos. El tipus exigeix que el subjecte actiu actu prevalence del crrec i que laccs illcit a la intimitat es produeixi en una situaci que no sestigui investigant judicialment un delicte. Aquest article aborda la incriminaci de conductes que tenen a veure en les relacions de ladministraci o de lEstat amb els ciutadans sempre i que no hi hagi una investigaci per una causa penal. Art. 199. La infracci dels deures de silenci professional i laboral: 1. El que revelare secretos ajenos, de los que tenga conocimiento por razn de su oficio o sus relaciones laborales, ser castigado con la pena de prisin de uno a tres aos y multa de seis a doce meses. 2. El profesional que, con incumplimiento de su obligacin de sigilo o reserva, divulgue los secretos de otra persona, ser castigado con la pena de prisin de uno a cuatro aos, multa de doce a veinticuatro meses e inhabilitacin especial para dicha profesin por tiempo de dos a seis aos. El tipus contempla un delicte dindiscreci, basat en la idea de tenir coneixement o accs lcit a la intimitat per ra de lofici o de la relaci laboral (pressupost tpic) i revelar -ho illcitament a tercers. El tipus penal no afronta el problema relatiu a la perduraci de la obligaci de silenci o discreci, per tal devitar que la previsi penal quedi defraudada (p.e: un subjecte que deixa de treballar per poder publicar els secrets de la feina). La perduraci daquests deures quedar delimitada en virtut del principi dadequaci social. Lart. 199.1 configura un delicte especial propi ja que lesfera de subjectes actius queda delimitada al grup dempresaris, treballadors o persones que exerceixen un ofici i que revelen secrets que han conegut per ra e lactivitat. Lacci tpica consisteix en revelar secrets aliens i per tals, hem dentendre els de carcter personal, expressi de la intimitat, ja que altres tipus de secrets, per exemple els dempresa es troben regulats en altres preceptes de CP. La violaci del secret professional El b jurdic protegit es la intimitat de les persones en lesfera de relacions confidencials professional -client. Malgrat que el precepte penal pugui generar un inters indirecte de tutela de la dignitat de la professi. El pressupost tpic consisteix en laccs lcit a la intimitat i la conducta delictiva seria la revelaci illcita daquesta intimitat. La delimitaci dels subjectes actius sefectua per mitj dun sistema de clusula general sense que hi hagi una enumeraci dels professionals obligats al silenci. Pensem que aquesta tcnica no t perqu crear inseguretat jurdica si atenem al concepte tpic de professional. El primer criteri delimitador ha de venir del carcter necessari de la prestaci de serveis professionals. Aquesta necessitat es la que converteix el professional en confident necessari. El segon criteri delimitador es que ha de tractar-se dun deure de silenci jurdic, institut per normes legals o reglamentaries generals de carcter estatal. Un cop fixats aquests criteris delimitadors podem incloure els segents professionals: a) b) c) d) e) Metges Advocats i procuradors Detectius privats Professionals del sector bancari Professionals de la informtica o responsables de bancs de dades. Tenen un autntic deure jurdic de silenci institut per la LOPDP (Llei Orgnica de Protecci de Dades Personals). Si la obtenci de les dades hagus estat de forma illcita estarem davant dun supsit de lart. 197.

La redacci de lart. 199.2 no permet incloure als eclesistics o ministres de culte religis, ja que no son professionals, sin que ms aviat son persones que actuen investides dEstat; sens dubte es un buit punitiu degut a un descuit del legislador.

La conducta tpica consisteix en divulgar els secrets dun client o dun tercer amb incompliment de lobligaci professional de reserva. Ens trobem davant dun delicte especial propi o en els subjectes actius es redueix a aquells que tinguin la categoria de professionals. No constitueix un delicte de prpia m, ja que cap la execuci per autoria mediata, per mitj dun tercer que actua de forma cega com a instrument. La LECrim cont un grup dexempcions al deure general de testimoniar entre els qui es troben els professionals amb deure de secret. Art. 201: 1. Para proceder por los delitos previstos en este Captulo ser necesaria denuncia de la persona agraviada o de su representante legal. Cuando aqulla sea menor de edad, incapaz o una persona desvalida, tambin podr denunciar el Ministerio Fiscal. 2. No ser precisa la denuncia exigida en el apartado anterior para proceder por los hechos descritos en el artculo 198 de este Cdigo, ni cuando la comisin del delito afecte a los intereses generales o a una pluralidad de personas. 3. El perdn del ofendido o de su representante legal, en su caso, extingue la accin penal o la pena impuesta, sin perjuicio de lo dispuesto en el art. 130.2.4. Donem per reprodut tot all que hem dit anteriorment respecte a lart. 191. 6.2 VIOLACI DE LA LLAR Art. 202. 1. El particular que, sin habitar en ella, entrare en morada ajena o se mantuviere en la misma contra la voluntad de su morador, ser castigado con la pena de prisin de seis meses a dos aos. 2. Si el hecho se ejecutare con violencia o intimidacin la pena ser de prisin de 1 a 4 aos y multa de 6 a 12 meses Art. 203.1. Ser castigado con las penas de prisin de seis meses a un ao y multa de seis a diez meses el que entrare contra la voluntad de su titular en el domicilio de una persona jurdica pblica o privada, despacho profesional u oficina, o en establecimiento mercantil o local abierto al pblico fuera de las horas de apertura. 2. Ser castigado con la pena de prisin de seis meses a tres aos, el que con violencia o intimidacin entrare o se mantuviere contra la voluntad de su titular en el domicilio de una persona jurdica pblica o privada, despacho profesional u oficina, o en establecimiento mercantil o local abierto al pblico. Art. 204 La autoridad o funcionario pblico que, fuera de los casos permitidos por la Ley y sin mediar causa legal por delito, cometiere cualquiera de los hechos descritos en los dos artculos anteriores, ser castigado con la pena prevista respectivamente en los mismos, en su mitad superior, e inhabilitacin absoluta de seis a doce aos. Lacci tpica de lart. 202 consisteix en entrar o mantenir-se en una llar aliena contra la voluntat del que hi viu. Els pressupostos essencials del delicte son: 1. 2. 3. 4. Entrada o manteniment illcit en espai tancat o en part obert separat del mn exterior. Espai destinat a activitats prpies de la vida privada. Actualitat de ls. Legitimitat de ls.

Concepte de llar i actualitat ds Per llar hem dentendre un espai tancat en el que es desenvolupen activitats relatives a la vida privada o funcions domstiques; la llar delimita una parcella del b jurdic intimitat. El concepte de llar es pot estendre a les habitacions dhotel, despatxos, remolcs, etc. Lactualitat de ls pot ser permanent o temporal, per tan queden fora els llocs no ocupats i els abandonats. Els elements definitoris de lactualitat dus han de xifrar-se en les segents condicions: a) Ha de quedar constatada la voluntat del subjecte dautodeterminar-se en esta esfera (privacy de lesfera ntima). b) El lloc ha de ser el suport fctic on el subjecte domini lacci, s a dir que t la facultat dexcloure a tercers. c) El lloc ha de ser de tal qualitat que en ell el subjecte pugui desenvolupar lliurement la seva personalitat. La ocupaci illegal de vivendes desocupades est castigada en el delicte dusurpaci La voluntat contraria del que hi viu

La oposici del que hi viu ha de ser concloent, si b poden admetres modalitats tcites. En supsits de pluralitat dhabitants pot haver problemes per determinar la voluntat que ha de prevaldre; en el context domstic, en principi ha de prevaldre la voluntat prohibitiva. Aquest tipus delictiu cont un element subjectiu de linjust centrat en lnim especfic de violar la llar. Aquest delicte freqentment es presenta com a delicte-mitj per a la comissi daltres delictes. El tipus qualificat T com a fonament la utilitzaci de violncia o intimidaci en la realitzaci de la violaci de la llar. La doctrina entn que la violncia o intimidaci ha de projectar-se sobre les persones, per la jurisprudncia del TS ha exts la projecci del tipus agreujat a supsits de fora en les coses. Lestructura tpica de lart. 203 es idntica a la de lart. 202, amb la nica salvetat distintiva de que la violaci s produeix en el domicili de persona jurdica, despatx o local obert al pblic fora de les hores dobertura. 6.3 CALMNIES I INJURIES La calmnia. Art. 205: Es calumnia la imputacin de un delito hecha con conocimiento de su falsedad o temerario desprecio hacia la verdad. El delicte de calmnia castiga latac ms greu a lhonor (b jurdic protegit). La calmnia consisteix en imputar falsament un delicte. Pot existir la hiptesi en la que el delicte no ha existit mai o una segona hiptesis en la que el delicte ha existit per no ha estat coms per la persona a la que se li imputa. Es indiferent que la imputaci s refereixi a un delicte consumat o intentat, coms com a autor o com a partcip, a un delicte perseguible dofici o un de privat o semiprivat. La imputaci falsa de faltes penals pot constituir com a molt un delicte dinjries. La imputaci ha de ser mnimament creble, per aix s precs que el subjecte falsament imputat hagi pogut cometre en abstracte el delicte. Pel que fa a la manera de produir-se la imputaci no es precs que es formuli amb paraules o precisions tcniques, per si que s imprescindible que dall que simputa es pugui derivar que el subjecte ha coms un fet legalment qualificable com a delicte; i que a ms a ms es tracte dun fet o fets concrets i determinables. En la interpretaci tradicional el delicte de calmnia era una infracci de mera activitat que contenia un element subjectiu de linjust integrat per animus calumniandi i que pressuposava lexistncia de dol directe sobre la falsedat de la imputaci. Desprs de lentrada en vigor de la CE aquest concept e tradicional ha canviat i per aix el codi penal 1995 formula el delicte de calmnia dacord amb els segents elements: a) Lautor ha de ser conscient de que no diu o escriu la veritat quan atribueix a un altre una conducta delictiva. b) El tipus es realitza tan quan existeix la conscincia de la falsedat de la imputaci com quan lautor no va tenir linters mnim en comprovar la veritat. c) El tipus se consuma sense necessitat de que lautor hagi perseguit cap finalitat, per tan no existeixen elements subjectius de linjust en el tipus. d) Pot existir dol directe si es t conscincia de la falsedat o dol eventual si no es va tenir inters o diligncia en la comprovaci de la veritat. Pot existir error de tipus si lautor ha patit una equivocaci evitable sense haver menyspreat la veritat. Si aix fos, no hi hauria delicte, per pot ser es podria exercitar una acci civil per exigir la reparaci a lempara de la llei de protecci c ivil del dret a lhonor. Pel que fa a lautoria, el delicte de calmnia, per la seva cond ici de delicte de simple activitat, no permet concebre mes que a un sol autor. La consumaci del delicte es produeix amb la difusi i en el moment en que aquesta t lloc amb independncia de que lofs tingui coneixement en aquest moment o ms tard. El delicte de calmnia t una identitat estructural amb el delicte dacusaci o denuncia falsa. Tot el que hem dit de la calmnia es transportable a aquesta altra infracci de la que noms el diferencia la condici de qui rep la informaci (funcionari judicial o administratiu que ha de procedir a laveriguaci del fet). Lart. 206 estableix les penes aplicables, per tant, inicialment es un precepte complementari. El dret espanyol sempre ha mantingut una distinci entre les calmnies propagades amb publicitat o sense ella. Lexplicaci la trobem en la diferent quantitat de dany, ja que es consubstancial a la idea mateixa de calmnia que la imputaci sigui coneguda per alg. El nou CP ha rebaixat notablement les penes, sent la calmnia amb publicitat lnic delicte contra lhonor que comporta pena privativa de llibertat. La exceptio veritatis en la calmnia

Lart. 207 estableix que lacusat per delicte de calmnia quedar exempt de tota pena provant el fet criminal que hagus imputat. La doctrina considera que aquest precepte es redundant, ja que linjust tpic de la calmnia es la imputaci dun fet que s fals. Lobjecte de la prova ha de ser el fet objectiu i la relaci que t la persona imputada amb aquest fet. Poden produir -se situacions de difcil valoraci a causa de lexpressi fet criminal, per exemple, es pot provar que el fet es va produir per soculta que el subjecte va ser absolt en judici per existir una causa de justificaci o absncia dantijuridicitat; en aquest cas estarem davant duna inexistncia de fet criminal. Si es tracta de silenciar que el subjecte va ser absolt per existir causes dinimputabilitat o dexculpaci o perqu el delicte ha prescrit, el fet delictiu si que sha produt. Es indubtable que la crrega de la prova recau en el qui imputa un delicte a un altre. Tanmateix el seu propi personal dret a la tutela judicial efectiva fa que pugui comptar amb lajut del jutge o tribunal per a demostrar les seves acusacions. Si lacusat de calmnia prova la veritat, la exceptio veritatis determinar la exclusi del tipus de calmnia, per no prejutja la eventual subsistncia daltres delictes com la injria o dun injust civil. La injria. Art. 208: Es injuria la accin o expresin que lesionan la dignidad de otra persona, menoscabando su fama o atentando contra su propia estimacin. Solamente sern constitutivas de delito las injurias que, por su naturaleza, efectos y circunstancias, sean tenidas en el concepto pblico por graves. Las injurias que consistan en la imputacin de hechos no se considerarn graves, salvo cuando se hayan llevado a cabo con conocimiento de su falsedad o temerario desprecio hacia la verdad. El b jurdic protegit s la dignitat de la persona. El concepte de dignitat t un contingut dinmic i afecta a lautoestima, si b, el concepte dautoestima sha de sotmetre a criteris normatius de valoraci objectiva, amb orientaci constitucional. Noms seran punibles les injries greus. Per a poder qualificar-les de greus, hem de referir-les al concepte pblic que es tingui atesa la seva naturalesa, efectes i circumstncies, per tant, els jutges tenen una llibertat quasi absoluta per decidir sobre la entitat de la injria. A la nova redacci del art. 208 ha desaparegut lelement subjectiu de linjust (animus iniuriandi). El dol ha danar referit al carcter atemptatori per a lhonor ali que cont lexpressi acci o imputaci realitzada; per tan no es necessari afegir cap element subjectiu de linjust. Pel que fa a la publicitat i a la exceptio veritatis donem per reprodut el que hem dit respecte a la calmnia. Disposicions generals (llegir) Art. 211. La calumnia y la injuria se reputarn hechas con publicidad cuando se propaguen por medio de la imprenta, la radiodifusin o por cualquier otro medio de eficacia semejante. Art. 212. En los casos a los que se refiere el artculo anterior, ser responsable civil solidaria la persona fsica o jurdica propietaria del medio informativo a travs del cual se haya propagado la calumnia o injuria. Art. 213. Si la calumnia o injuria fueren cometidas mediante precio, recompensa o promesa, los Tribunales impondrn, adems de las penas sealadas para los delitos de que se trate, la de inhabilitacin especial prevista en los arts. 42 45 del presente Cdigo, por tiempo de 6 meses a 2 aos. Art. 214. Si el acusado de calumnia o injuria reconociere ante la autoridad judicial la falsedad o falta de certeza de las imputaciones y se retractare de ellas, el Juez o Tribunal impondr la pena inmediatamente inferior en grado y podr dejar de imponer la pena de inhabilitacin que establece el artculo anterior. El Juez o Tribunal ante quien se produjera el reconocimiento ordenar que se entregue testimonio de retractacin al ofendido y, si ste lo solicita, ordenar su publicacin en el mismo medio en que se verti la calumnia o injuria, en espacio idntico o similar a aqul en que se produjo su difusin y dentro del plazo que seale el Juez o Tribunal sentenciador.

Art. 215. 1. Nadie ser penado por calumnia o injuria sino en virtud de querella de la persona ofendida por el delito o de su representante legal. Se proceder de oficio cuando la ofensa se dirija contra funcionario pblico, autoridad o agente de la misma sobre hechos concernientes al ejercicio de sus cargos. 2. Nadie podr deducir accin de calumnia o injuria vertidas en juicio sin previa licencia del Juez o Tribunal que de l conociere o hubiere conocido. 3. El culpable de calumnia o injuria quedar exento de responsabilidad criminal mediante el perdn de la persona ofendida por el delito o de su representante legal, sin perjuicio de lo dispuesto en el segundo prrafo del nmero 4. del artculo 130 de este Cdigo. Art. 216. En los delitos de calumnia o injuria se considera que la reparacin del dao comprende tambin la publicacin o divulgacin de la sentencia condenatoria, a costa del condenado por tales delitos, en el tiempo y forma que el Juez o Tribunal consideren ms adecuado a tal fin, odas las dos partes. TEMA 8: DELICTES CONTRA EL PATRIMONI. 8.1 FURT Art. 234: El que, con nimo de lucro, tomare las cosas muebles ajenas sin la voluntad de su dueo ser castigado, como reo de hurto, con la pena de prisin de seis a 18 meses si la cuanta de lo sustrado excede de 400. Con la misma pena se castigar al que en el plazo de un ao realice cuatro veces la accin descrita en el art. 623.1 de este Cdigo, siempre que el montante acumulado de las infracciones sea superior al mnimo de la referida figura del delito. Lacci tpica consisteix en la despossessi. El furt es pot cometre per qualsevol persona a excepci de lamo de la cosa; tanmateix, lamo pot cometre altres delictes com ara el de coaccions si empra violncia per recuperar la cosa. La despossessi ha de situar-se en el moment en que lamo o persona que t la cosa deixa de tenir-la dins de lmbit de la seva protecci dominical. Malgrat que el tipus no ho digui,lacci tpica del furt no ha de comportar fora ja que sin estarem davant del delicte de robatori. El b jurdic protegit s una qesti polmica a la doctrina ja que mentre uns opinen que s la possessi, uns altres entenen que s la propietat. De la prpia configuraci tpica es desprn que s la propietat ja que parla dela voluntat de lamo i efectivament, el consentiment de lamo vlidament ems, exclou lantijuridicitat. La conducta tpica consisteix en un acte dapoderament, consistent en un desplaament fsic de la cosa, malgrat queno s necesari que hagi sortit de lespai sobre el que lamo projecta el seu poder patrimonial,per s que s necesari que hagi quedat sostreta ja que s precisament lacte de lapoderament el que el diferencia daltres delictes com ara les estafes les apropiacions indegudes. Tampoc es requerix un contacte manual de lautor amb la cosa ja que el desplaament es pot dur a terme per mitjans mecnicso per qualsevol classe dinstrument. En quant a l iter criminis podem dir que el moment consumatiu dels delicte de furt i robatori t lloc quan senten que lautor ha pres o sha apoderat de les coses mobles. Histricament han existit dues tesis: la de la contrectatio que entn que s suficient amb agafar la cosa i la de la illatio que exigeix que la cosa hagi quedat plenament fora del patrimoni de lamo. La doctrina espanyola entn que la consumaci t lloc quan lautor ha aconseguit una mnima disponibilitat sobre la cosa; no s suficient amb agafar -la sin que cal una mnima disponibilitat. En aquest sentit s possible la temptativa inacabada, que es produir quan shagin realitzat alguns actes per no tos pero no s possible la temptativa acabada ja que si considerem els delicte s de furt i robatori com delictes de mera activitat es consumaran en el moment en que t lloc la mnima disponibilitat sense que sigui precs la producci de cap resultat. Pel que fa a lobjecte, serien les coses mobles ja que noms s susceptible de fur all que s aprehensible i transportable. Per tamb hi haur dexcloure certes coses que sn objecte material daltres delictes com ara la correspondncia, els documents, el fluid elctric... Per contra, poden integrar el delicte de furt la subtracci dobjectes que no mereixen la condici de cosa moble en el Dret civil per que sn aprehensibles valorables i transportables per al Dret penal com ara els pagars, els ttols valors, les lletres de canvi... En quan al concepte dalienitat , cal remarcar que els tipus de furt i robatori,literalment interpretat exigeixen que la cosa sigui aliena per tant no es produir en casos de condomini o copropietat, ni tampoc en els casos de sostraccions dutes a terme per cohereus o per socis. Lnim de lucre, s un element subjectiu del tipus present tant en el furt com en el robatori, i pot definirse con la intenci dobtenir un avantatge patrimonial directe de lapoderament de cosa aliena. Sent els delictes de furt i robatori atemptatoris contra la propietat, lnim requerit s del dapropiaci definitiva de la cosa i s indiferent que sactu amb nim dobtenir un benefici propi o de tercers. Tanmateix, lnim de lucre queda excls si el que es pretn en fer-se pagament amb la cosa sostreta doncs llavors estarem

davant dun delicte de realitzaci arbitrria del propi dret. Lnim de lucre no s susceptible de proba directa i ha dinferir-se del conjunt de dades del comportament extern del subjecte. La presncia de lelement subjectiu de linjust impossibilita la comissi culposa daquests delictes. Pel que fa a la imputabilitat, avui dia t especial importncia en el supsits en que el furt o robatori ha estat coms sota la influncia de la drogadicci. En aquests tipus de delicte, el consentiment del propietari, s causa de justificaci. Aquest consentiment pot ser exprs o presumpte per en tot cas ha de ser efica i vlid.

Art. 235: El hurto ser castigado con la pena de prisin de uno a tres aos: 1. Cuando se sustraigan cosas de valor artstico, histrico, cultural o cientfico. 2. Cuando se trate de cosas de primera necesidad o destinadas a un servicio pblico, siempre que la sustraccin ocasionare un grave quebranto a ste, o una situacin de desabastecimiento. 3. Cuando revista especial gravedad, atendiendo al valor de los efectos sustrados, o se produjeren perjuicios de especial consideracin. 4. Cuando ponga a la vctima o a su familia en grave situacin econmica o se haya realizado abusando de las circunstancias personales de la vctima Es tracta de les figures agreujades del furt i sn: 1. Valor artstic, histric, cultural o cientfic. La novetat respecte al codi anterior radica en incloure les coses de valor cientfic. Es un concepte pendent de valoraci i que linterpret haur de resoldre tenint en compte les valoracions socilas existentes. Pel que fa a les coses dinters histric, una part de la doctrina enten ques un element pendent de valoraci mentre que una altra part pensa que s un elment ja valorat en les disposicions pertinents estrapenal i ms concretament en la Llei sobre Patrimoni Artstic Espanyol; no sembla ser adqat que shagi dinterpretar exclusivament en vase a aquesta lli i per tant shaura de tenir en compte les valoracions socials de cada moment. 2. Primera necessitat o destinades a un servei pblic. Pel que fa a les coses de primera necessitat s fa difcil pensar que un furt pugui provocar un greu desbasteixement. Podria donar-se en el cas dalgun medicament o llet infantil per a la prctica la seva viabilitat s mnima. La greu pertorbaci s un element normatiu necessitat de ser complementat judicialment. 3. Especial gravetat. Ve determinada pel valor dels efectes substrets o per la entitat dels danys. La llei no fixa la quantia, en conseqncia la concreci shaur de fer pels tribunals ateses les circumstncies econmiques dels moment. 4. Greu situaci econmica o familiar i abs de les circumstancies personals de la vctima. s formulen de forma alternativa; la gravetat pot referir-se tant a persones fsiques com a persones jurdiques; pel que fa a labs de les circumstancies personals de la vctima es produiria en casos dun determinada posici de debilitat, per exemple paraltic, incapa, vell, persona privada de sentit, etc. Art. 236: Ser castigado con multa de 3 a 12 meses el que, siendo dueo de una cosa mueble o actuando con el consentimiento de ste, la sustrajere de quien la tenga legtimamente en su poder, con perjuicio del mismo o de un tercero, siempre que el valor de aqulla excediere de 400 Lart. 236 cont all que histricament sanomenava furtum posesiones. Aquesta figura no te cap diferencia pel que fa la conducta tpica, ni a lobjecte material ni a la quantitat. Les diferencies sorgeixen pel que fa al be jurdic protegit que aqu no es la propietat si no la legtima possessi; tamb respecte al subjecte passiu que no ser el propietari si no el possedor legtim i en quant al subjecte actiu que en aquest cas ser lamo o el propietari. En aquest cas es configura com un delicte especial propi, per tamb podr ser subjecte actiu qualsevol persona que, no sent ni amo ni legtim possedor, actu amb el consentiment del propietari. Respecte a la penalitat es sorprenent la seva benevolncia ja que noms es castiga amb multa. Finalment remarc que no es plantegen dificultats de delimitaci amb el delicte de realitzaci arbitraria del propi dret ja que aquest sempre requereix actu amb violncia, intimidaci o fora en les coses. 8.2 ROBATORI. Robatori amb fora a les coses Art. 237: Son reos del delito de robo los que, con nimo de lucro, se apoderaren de las cosas muebles ajenas empleando fuerza en las cosas para acceder al lugar donde stas se encuentran o violencia o intimidacin en las personas De la literalitat del precepte es dedueix lexistncia de dues classes de robatori: el robatori amb fora en les coses i el robatori amb violncia o intimidaci en les persones. El delicte de robatori est estretament relacionat amb el furt. T elements comuns com son el b jurdic protegit, els subjectes passius i actius , la conducta tpica, iter criminis, justificaci i culpabilitat.

1. El CP del 1995 en els arts. 238 a 241, configura el robatori amb fora en les coses com un delicte autnom, malgrat que la doctrina considera que materialment no t substantivitat enfront del furt. Aquesta configuraci autnoma es tradueix en la major gravetat de les penes. El concepte de fora no s descriptiu si no normatiu, s a dir que s troba delimitat pel legislador: la fora caracterstica del robatori ha danar dirigida a dingrs en lloc tancat on es troba la cosa que es pretn sostreure. La fora constitutiva del robatori ha de ser prvia a lapoderament i ha de constituir el mitj pel qual aquest es realitza. El robatori amb fora s una figura subsidiria respecte al coms amb violncia i intimidaci amb les persones de tal manera que si concorren les dues modalitats haur daplicar-se preferentment lart. 242 del CP. Daltra banda si concorren diverses modalitats de fora en un sol fet noms donar lloc a un unic delicte de robatori. Les modalitats son: 1. Escalament. Segons la jurisprudncia s lentrada al lloc del robatori per via no destinada a lefecte. Ha de representar el quebrantament de les defenses oposades pel propietari ja que on no les hi hagi haurem dentendre que es produeix un furt. 2. Fractura i trencament. Son conceptes sinnims i per a la jurisprudncia existeix quan hi ha un esfora material i fsic sobre els elements o mecanismes de seguretat o tancament collocats pel propietari El tribunal Suprem aplica un concepte extensiu, introduint fins i tot el descobriment de les claus per a sostreure el contingut (obertura caixa seguretat, entrada edifici intelligent...). 3. Claus falses. Seria per exemple, la utilitzaci dinstruments com ara targetes magntiques o perforades, comandaments a distncia o altres instruments que permetin lobertura. La jurisprudncia considera clau falsa la targeta sostreta al propietari de la qual sesbrina el nmero personal. Tamb es considera com a clau falsa les claus legitimes perdudes pel seu propietari, per tant la falsedat requereix que la clau no sigui de les destinades pel propietari per a obrir el pany o que, de ser-ho li hagi estat sostreta 4. Inutilitzaci de sistemes especfics dalarma o guarda. s una novetat en aquesta matria el seu fonament radica en lespecial protecci que ha volgut atorga el propietari de ledifici i malgrat tot aquesta especial protecci ha estat inutilitzada pel subjecte actiu. Inutilitz equival a evitar que funcionin correctament, la qual cosa s igual ha desactivar-los. Ha de tractar-se de sistemes especfics, no sent suficient els sistemes habituals dalarma o guarda com poden ser un timbre duna vivenda, sent indiferent el tipus de que es tracti, ja que lnic que sexigeix es que els subjecte tingui coneixement de la seva existncia i la intenci dinutilitzar-la.

Art. 241: 1. Se impondr la pena de prisin de 2 a 5 aos cuando concurra alguna de las circunstancias previstas en el art. 235, o el robo se cometa en casa habitada, edificio o local abiertos al pblico o en cualquiera de sus dependencias.
2. Se considera casa habitada todo albergue que constituya morada de una o ms personas, aunque accidentalmente se encuentren ausentes de ella cuando el robo tenga lugar. 3. Se consideran dependencias de casa habitada o de edificio o local abiertos al pblico, sus patios, garajes y dems departamentos o sitios cercados y contiguos al edificio y en comunicacin interior con l, y con el cual formen una unidad fsica Aquest article sestructura en tres apartats. El en primer sexposen les causes dagravaci del delicte de robatori amb fora en les coses, que son les mateixes que hem vist per al furt; en el segon, s cont el concepte legal de casa habitada entenent com a tal tot alberg que constitueixi domicili duna o ms persones malgrat que accidentalment no estiguin en el lloc en el moment del robatori; sinclouen patis, garatges i altres departaments tancats que formen part de ledifici. El fonament de lagreujant radica dun banda en el possible risc per a les persones i de laltra de la gravetat en la lesi de la intimitat. En el tercer aparat es defineix que ha dentendres per edifici o local obert al pblic sent indiferent que aquests siguin pblic so privats o que pertanyin a una persona fsica o jurdica. Robatori amb violncia o intimidaci a les persones Aquesta matria ha sofert una important modificaci en el CP 1995. En primer lloc han desaparegut els delictes complexos substituts per una tcnica ms senzilla i a lhora respectuosa amb els principis de proporcionalitat i culpabilitat que remet a un concurs de delictes entre el robatori amb violncia o intimidaci amb els corresponents tipus que es recullen als atemptats a la vida, integritat, salut, llibertat, etc. La segona gran novetat s el nou regim penolgic i la tercera que la quantia dall que sha substret en principi no te transcendncia penolgica. Pel que fa al concepte de violncia, hem dentendre que ha de ser personal i directa; ha de ser un mitj de realitzaci de lacte dapoderament de la cosa, pel que fa a la intimidaci el TS la defineix com lanunci dun mal immediat, greu, personal i possible que inspiren lofs un sentiment de por o angoixa davant la possibilitat dun dany real o imaginari de

certa importncia per tal de determinar la rellevncia de lacci intimidadora s te en compte a lhome mitj; es tractaria duna bis compulsiva o psquica. La intimidaci al igual que la violncia pot dirigir-se contra el titular de la cosa o contra un tercer. En el cas de que concorrin violncia i intimidaci la segona queda consumida en la primera.

Art. 242: 1. El culpable de robo con violencia o intimidacin en las personas ser castigado con la pena de prisin de 2 a 5 aos, sin perjuicio de la que pudiera corresponder a los actos de violencia fsica que realizase.
2. La pena se impondr en su mitad superior cuando el delincuente hiciere uso de las armas u otros medios igualmente peligrosos que llevare, sea al cometer el delito o para proteger la huida y cuando el reo atacare a los que acudiesen en auxilio de la vctima o a los que le persiguieren. 3. En atencin a la menor entidad de la violencia o intimidacin ejercidas y valorando adems las restantes circunstancias del hecho, podr imponerse la pena inferior en grado a la prevista en el apartado primero de este artculo. Respecte al tipus bsic hem dinsistir en que la jurisprudncia exigeix per a la consumaci que hagi hagut alguna mena de lesi; de vegades utilitza la doctrina de lacord previ consistent en considerar autors a tots els partcips si hi ha hagut una voluntat prvia i conjunta de cometre lacte punible. Pel que fa als agreujants ja hem dit que el CP 1995 les ha redudes a una sola: ls darmes o altres mitjans igualment perillosos. La ra de ser daquesta agreujant radica en primer lloc el la perversitat del delinqent i en el terror que s pot produir en les vctimes i en segon lloc en el risc que comporta tota utilitzaci darmes si b, la doctrina entn que aquest agreujant es basa nicament en el risc inherent a la utilitzaci darmes. Pel que fa a la seva naturalesa tampoc hi ha acord entre doctrina i jurisprudncia ja que mentre que per al TS constitueix un delicte autnom, la doctrina el configura com una circumstancia especifica la qesti te escassa rellevncia practica. Cal remarcar que dins del concepte darmes no no,s entren les de foc sin tamb les anomenades armes blanques i fins hi tot altres instruments vulnerables com ara una fals, una martell, una barra de ferro, un pal, un garrot... pel que fa a lexpressi fer us no noms significa utilitzar larma directament si no tamb la seva exhibici amb finalitat amenaant. El Tribunal Suprem entn que ls darmes en el delicte de robatori no consumeix leventual tinena illcita. El tipus privilegiat de lart. 242.3 te el seu fonament en la menor entitat de la violncia o intimidaci exercides i valorant a ms a ms les restants circumstancies del fet; podem dir que hi ha una disminuci de linjust del delicte.

TEMA 9: DEFRAUDACIONS. 9.1 ESTAFA. Artculo 248. 1. Cometen estafa los que, con nimo de lucro, utilizaren engao bastante para producir error en otro, inducindolo a realizar un acto de disposicin en perjuicio propio o ajeno. 2. Tambin se consideran reos de estafa los que, con nimo de lucro, y valindose de alguna manipulacin informtica o artificio semejante consigan la transferencia no consentida de cualquier activo patrimonial en perjuicio de tercero. 3. La misma pena se aplicar a los que fabricaren, introdujeren, poseyeren o facilitaren programas de ordenador especficamente destinados a la comisin de las estafas previstas en este artculo. Art. 249. Los reos de estafa sern castigados con la pena de prisin de 6 meses a 3 aos, si la cuanta de lo defraudado excediere de 400. Para la fijacin de la pena se tendr en cuenta el importe de lo defraudado, el quebranto econmico causado al perjudicado, las relaciones entre ste y el defraudador, los medios empleados por ste y cuantas otras circunstancias sirvan para valorar la gravedad de la infraccin. El concepte del delicte destafa est al propi art. 248. Lestafa s un delicte contra el patrimoni malgrat que no s precs la disminuci daquest, sino que s suficient amb la contraprestaci rebuda per la sortida del patrimoni sigui dinferior valor econmic que all que sha rebut. Aquest delicte exigeix una relaci de causalitat, entenent-la com a causalitat ideal o de motivaci. Per a que hi hagi estafa no s suficient amb que en un fet concret apareguin tots els components sin que a ms a ms, han destar exactament en la relaci conseqncial que descrita per la llei. Els elements de lestafa sn: a) Lengany. Es lelement ms significatiu i el que el diferencia daltres figures delictives com ara lenriquiment injust. Lengany consisteix en fer creure a alg amb paraules o de qualsevol altra forma , alguna cosa que no s veritat. Lengany ha de ser entacant a lacci i ha de ser efica, s adir shan demprar mitjans adequats per a induir a error. Pot ser un engany explcit o un engany implcit (que sense expressar cap falsedat, soculta

maliciosament la veritat ). La jurisprudncia tendeix a no admetre la tipicitat de lengany implcit a no ser que vagi acompanyat dun engany explcit, encara que aquest sigui mnim; tanmateix en algunes ocasions ha estimat la existncia destafa pel sol fet de agafar una habitaci en un hotel i no abonar el compte si ha hagut un dol antecedent. En tot cas, la Jurisprudncia exigeix que existeixi un engany inequvoc per estimar que concorre el delicte destafa, i a ms a ms exigeix que lengany hagi produt error i que sigui idoni en abstracte per a produirlo. La idonetat abstracta de lengany ha destablir-se a la vista dels usos socials per tenint en compte les circumstncies especfiques de la persona a la que es dirigeix. (no comet estafa un curandero, ni la publicitat enganyosa) Es fora difcil separar lestafa i lillcit civil; de vegades noms depn de la via processal que elegeixi el perjudicat. b) Lerror. Es la falsa representaci de la realitat, conseqncia de lengany y causa de lacte dispositiu. Ha de ser un error actiu, de tipus prctic, es adir que shagi tingut com a cert all que no ho s. c) Lacte de disposici. Es tota acci i omissi que impliqui un desplaament patrimonial. Aquest desplaament pot tenir lloc en forma dentrega, cessi o prestaci de la cosa, dret o servei de que es tracti. No es precs que consisteixi en un negoci jurdic i per a que tingui rellevncia jurdica ha dhaver estat indut per lerror causat mitjanant engany. El perjudici tpic de lestafa consisteix en la diferncia de valor entre all que satribueix a un altre i la contraprestaci que es rep, per tant no hi haur delicte si es rep una contraprestaci de igual valor, encara que pugui haver perjudici indemnitzable civilment. Lnim de lucre consistir en la intenci dobtenir un enriquiment patrimonial correlatiu al perjudici ocasionat i sha entendre en termes molt amplis. Lnim de lucre constitueix un element subjectiu del tipus. Iter criminis,. La consumaci de lestafa te lloc quan es produeix el resultat tpic, s a dir el daplaament patrimonial amb el consegent perjudici i enriquiment. Hi haur temptativa quan el perjudici i lenriquiment no arribin a produir-se; perjudici i enriquiment sn inesperables en el delicte destafa. Autoria i participaci. Sn aplicaci les regles general. Concursos. El concurs de lleis s difcil ja que les dinmiques comisives de les distintes figures dapoderament sexclouen reciprocament (si es estafa no pot ser fur, ni robatori ni apropiaci indeguda...) El concurs de delictes destafa es freqent amb el de falsedat. Les estafes per mitjans informtics s probablement la major novetat en aquesta matria. Aqu no hi ha ni error ni engany ja que no es pot enganyar a una mquina; tanmateix la seva estructura tpica s la mateixa, subsisteix la relaci de causalitat , lanim de lucre, la transferncia no consentida de qualsevol actiu patrimonial, s adir lacte de diposici i el perjudici patrimonial per a un tercer. La manipulaci informtica consisteix fonamentalment en la manipulaci o alteraci de dades. Pot estar feta dins del sistema s adir sobre el sistema operatiu (sobre la mquina) o fora del sistema si es manipulen les dades en algun moment del procs.

Art. 250: 1. El delito de estafa ser castigado con las penas de prisin de 1 a 6 aos y multa de 6 a 12 meses, cuando: 1. 2. 3. 4. Recaiga sobre cosas de primera necesidad, viviendas u otros bienes de reconocida utilidad social. Se realice con simulacin de pleito o empleo de otro fraude procesal. Se realice mediante cheque, pagar, letra de cambio en blanco o negocio cambiario ficticio. Se perpetre abusando de firma de otro, o sustrayendo, ocultando o inutilizando, en todo o en parte, algn proceso, expediente, protocolo o documento pblico u oficial de cualquier clase. 5. Recaiga sobre bienes que integren el patrimonio artstico, histrico, cultural o cientfico. 6. Revista especial gravedad, atendiendo al valor de la defraudacin, a la entidad del perjuicio y a la situacin econmica en que deje a la vctima o a su familia. 7. Se cometa abuso de las relaciones personales existentes entre vctima y defraudador, o aproveche ste su credibilidad empresarial o profesional. 2. Si concurrieran las circunstancias 6 o 7 con la 1 del nmero anterior, se impondrn las penas de prisin de 4 a 8 aos y multa de 12 a 24 meses. Aquest article cont les causa dagravaci de la pena. Art. 251: Ser castigado con la pena de prisin de 1 a 4 aos: 1. Quien, atribuyndose falsamente sobre una cosa mueble o inmueble facultad de disposicin de la que carece, bien por no haberla tenido nunca, bien por haberla ya ejercitado, la enajenare, gravare o arrendare a otro, en perjuicio de ste o de tercero. 2. El que dispusiere de una cosa mueble o inmueble ocultando la existencia de cualquier carga sobre la misma, o el que, habindola enajenado como libre, la gravare o enajenare nuevamente antes de la definitiva transmisin al adquirente, en perjuicio de ste, o de un tercero. 3. El que otorgare en perjuicio de otro un contrato simulado.

Aquest article conte les estafes especifiques (art 251,1 i 2) i lengany defraudatori. 9.2 APROPIACIO INDEGUDA Art. 252. castigados con las penas del art. 249 250, en su caso, los que en perjuicio de otro se apropiaren o distrajeren dinero, efectos, valores o cualquier otra cosa mueble o activo patrimonial que hayan recibido en depsito, comisin o administracin, o por otro ttulo que produzca obligacin de entregarlos o devolverlos, o negaren haberlos recibido, cuando la cuanta de lo apropiado exceda de cuatrocientos euros. Dicha pena se impondr en su mitad superior en el caso de depsito necesario o miserable. Lapropiaci indeguda consisteix en apoderar-se o distreure qualsevol cosa moble que el subjecte actiu ha rebut per mitj de qualsevol classe de ttol que lobligue a tornar-la. - El b jurdic protegit s la propietat si b hi ha alguns autors que consideren que en el cas de que lapropiaci sigui dalgn b fungible com ara els diners, el delicte passaria a protegir determinats drets de crdit. - El subjecte passiu del delicte s elpropietari de la cosa indegudament apropiada mentre que el subjecte actiu ho ser qui hagi rebut la cosa en diposit, comisi o administraci o per qualsevol altre ttol que obligui a tornar-la . Lapropiaci indeguda s doncs un delicte especial del que noms poden ser autors qui tinguinuna certa relaci de confiana. El propietari no pot ser subjecte actiu del delicte. - Lobjecte material esta constitut pels diners, efectes, valors o qualsevol altra cosa moble o actiu patrimonial. Per actiu patrimonial hem dentendre tot valor econmic incorporat al patrimoni. En qualsevol cas i malgrat que el tipus no ho especifica haur de ser una cosa aliena que ha de passar materialment a mans de qui pretn apropiarse-la. Els titols rellevants a efectes del delicte sn els que transfereixen la possesi de la cosa sempre que amb ella no es transferixi el domini per tant seran inadequat per a que es doni el tipus,per ser trallatius de domini, la compravenda, el prstec, el contracte de compte corrent etc; tampoc ho s el contracte de serveis per no ser traslatiu de la possessi. - La conducta tpica consisteix, duna banda en apropiar-se o distreure les coses mobles rebudes i de laltra banda en negar que han estat rebudes. Distreure significar donar una palicaci diferent a la prevista per no hi ha distracci sense apropiaci. La diferencia entre apropiaci i distracci s purament gramatical (el que distreu pensa retornar la cosa mentre que el que se la apropia no) i sense cap transcendncia penal. Pel que fa a la negativa de la recpeci de lac cosa, la doctrina majoritria considera que si respon al desitg dapropiar-se la cosa ja constitueix un fet dapropiaci, sesnse que calgui cap mena de presumpci. Lapropiaci indeguda es diferencia de lestafa enqueno hi ha engany. - Anim de lucre. Per a que concorri el delicte la conducta ha de respondre a la finalitat subjectiva dincrementar el patrimoni per tant no s possible la comissi imprudent. Segons alguns autors, lapropiaci indeguda s un delicte de mera activitat que se consuma per la sola realitzaci d e lacte de disposici y entenen, que per aix no caben les formes imperfecte, mentre que la doctrina majoritria exigeix un perjudici correlatiu a lapropiaci s a dir, exigeix un mnim defectivitat de la disposici. - Suposits especials: a) Dipsit miserable o necessari. Es un suposit agreujat i te el seu fonament enla situaci de necessitat dle subjecte passiu. Seria per exemple el diposit que t lloc en ocasi dun incendi, una runa o qualsevol altra calamitat. b) Venda a terminis. Es el cs de que el comprador abans dhaver satisfet tot el preu, dolosament i enperjudici del venedor o dun tercer, la transmet o la malmet. Aqu le b jurdic protegit podriem dir que s el dret que t qui entrega la cosa de que sigui utiitzada conforme a lmbit de disponibiltat que permeti el ttol pel qual va ser entregada. c) Quanttiats anticipades per a la compra de vivenda. Si hi ha engany ser estafa i si no hi ha dol ser un incompliment civil. Apropiaci de cosa perduda. Cont una sanci autnoma i ms benigna ja que no comporta cap mena dabs de confiana sin que la cosa ha sortit involuntriament de lambit possessori del propietari per sense convertir-se en res nullius Apropiaci per error del transmitent. Te la peculiriat de uqe sha rebut la cosa indegudament per error del transmitent i un cop comprovat lerror es nega a la sev devoluci o es nega haverla rebuda. TEMA 10: FALSEDATS TTOL XVIII De les falsedats CAPTOL I De la falsificaci de moneda i efectes timbrats Art. 386. Ha de ser castigat amb la pena de pres de 8 a 12 anys i multa del dcuple del valor aparent de la moneda: 1r. El qui alteri la moneda o fabriqui moneda falsa. 2n. El qui introdueixi al pas o exporti moneda falsa o alterada. 3r. El qui transporti, expengui o distribueixi, en connivncia amb el falsificador, alterador, introductor o exportador, moneda falsa o alterada.

La tinena de moneda falsa per expendre-la o distribuir-la es castiga amb la pena inferior en 1 o 2 graus, atenent el valor daquella i el grau de connivncia amb els autors esmentats en els nmeros anteriors. Simposa la mateixa pena al qui, sabent-la falsa, adquireixi moneda a fi de posar-la en circulaci. El qui, havent rebut de bona fe moneda falsa, lexpengui o la distribueixi desprs de constar-li la seva falsedat, ha de ser castigat amb la pena de pres de 3 a 6 mesos o una multa de 6 a 24 mesos, si el valor aparent de la moneda s superior a 400. Si el culpable pertany a una societat, organitzaci o associaci, fins i tot de carcter transitori, que es dediqui a la realitzaci daquestes activitats, el jutge o tribunal pot imposar alguna o algunes de les conseqncies que preveu lart. 129 daquest Codi. Es tracta duna pena excessiva: lhomicidi t una pena privativa de llibertat de 10 a 15 anys, amb el que pot haver casos en que la falsificaci de moneda estigui condemnada amb pena ms gran que lhomicidi: - Fabricar moneda falsa: el b jurdic protegit s duna banda la seguretat del trfic monetari internacional, i daltra els interessos econmics de les persones que resulten perjudicades. El subjecte actiu son els que materialitzen la falsificaci i el subjecte passiu es duna banda lEstat i de laltra les persones que resulten directament perjudicades. Lacci consisteix en imitar una moneda de curs legal que paregui autntica. Si la falsificaci est tan mal feta que s fcilment identificable estarem davant una temptativa, o davant duna conducta atpica si la seva fabricaci s tan borda que s prcticament impossible enganyar a alg. Noms s punible la conducta dolosa. No cap el dolo eventual. La consumaci del delicte es produeix amb el fet material de la falsificaci, s a dir, haver aconseguit almenys una moneda. s possible la temptativa, si el falsificador es sorprs en les manipulacions. - Introducci de moneda falsa: lacci consisteix en introduir dintre del territori nacional moneda falsa, amb coneixement de que la moneda no s autntica. No s necessari que es posi en circulaci. Si el subjecte que introdueix la moneda s el mateix que la va falsificar noms comet aquest delicte, doncs la conducta posterior de introduir-les queda absorbida per la falsificaci. Noms es punible la conducta dolosa, amb dolo directe. No s suficient el dolo eventual. - Expendre o distribuir moneda falsa: Sexigeix que qui expedeixi la moneda o la distribueixi ho ha de fer dacord amb els falsificadors o amb els que van introduir la moneda al territori nacional. Es possible que una moneda falsa surti dEspanya i torni de nou al pas, amb lo que a efectes penals tindria la condici de moneda introduda. Noms es punible la conducta dolosa. La consumaci t lloc amb la expedici o distribuci de moneda falsa a tercers. Cap la temptativa que es pot donar quan el subjecte es sorprs al moment danar a f er qualsevol de les conductes indicades, no podent fer el lliurament per causes alienes a la seva voluntat, o fins i tot quan lliurada no pot fer s daquesta. - Tinena de moneda falsa per a la seva expedici o distribuci: El subjecte actiu del delicte no t que ser ni el que la va fabricar ni el que la va introduir a Espanya; ha de ser un tercer que no va participar en cap dels casos anteriors. Lacci consisteix en estar en possessi de moneda falsa amb la finalitat dexpedir -la o distribuir-la a tercers. Si el subjecte no t intenci de distribuir-la la conducta s impune. Noms s impune la conducta dolosa, doncs el subjecte ha de conixer que la moneda s falsa. La consumaci es produeix amb la simple tinena, coneixent que la moneda s falsa i amb la finalitat dexpendre-la o distribuir-la. No s necessari que es faci la venda. - Adquisici de moneda falsa per a posar-la en circulaci: El subjecte actiu del delicte ha de conixer la falsetat de la moneda, pel que noms s possible la forma dolosa. No cap el dolo eventual, doncs desplaa aquesta possibilitat la referncia expressa que es fa a sabent-la falsa. - Distribuci de moneda falsa rebuda de bona fe: Quan la quantia de la moneda rebuda de bona fe, que posteriorment sexpedeixi o distribueixi, no superi els 400, la conducta donaria lloc a la falta del 629 CP. Aquests supsits sn relativament freqents i quasi mai acaben sent sancionats perqu qui ha rebut la moneda lacaba collocant a un tercer. Art. 387. Als efectes de larticle anterior, sentn per moneda la metllica i paper moneda de curs legal. Als mateixos efectes, es consideren moneda les targetes de crdit, les de dbit i les altres targetes que es puguin utilitzar com a mitj de pagament, aix com els xecs de viatge. Igualment, sequiparen a la moneda nacional les daltres pasos de la UE i les estrangeres. La importncia que en el trfic internacional t la moneda, aix com la fiabilitat de que es presumeixi autntica, porta a la seva protecci en mbits ms extensos que el nacional. Art. 388. La condemna d'un tribunal estranger, imposada per un delicte de la mateixa naturalesa dels que comprn aquest captol, sha dequiparar a les sentncies dels jutges o els tribunals espanyols quant a la reincidncia, llevat que l'antecedent penal hagi estat cancellat o pugui ser-ho d'acord amb el dret espanyol. La possible estimaci de reincidncia compren no noms la falsificaci de moneda sin tamb els tipus previstos a lart. 389 relatius a la falsificaci de segells de correus o efectes timbrats. Es difcil poder-la apreciar, perqu no hi ha un registre de sentncies a nivell internacional.

Art. 389. El qui falsifiqui o expengui, en connivncia amb el falsificador, segells de correus o efectes timbrats, o els introdueixi a Espanya coneixent-ne la falsedat, ha de ser castigat amb la pena de pres de 6 mesos a 3 anys. Ladquirent de bona fe de segells de correus o efectes timbrats que, coneixent-ne la falsedat, els distribueixi o utilitzi en una quantitat superior a 400 ha de ser castigat amb la pena de pres de 3 a 6 mesos o una multa de 6 a 24 mesos. Es contemplen en aquest art. 2 supsits: a) falsificaci i venta de segells de correus o efectes timbrats: les conductes tipificades en aquest apartat, son 3: falsificar, expedir dacord amb el falsificador, introduir-los a Espanya sabent-ne la falsedat. b) Distribuci per qui els va adquirir de bona fe: el subjecte ha de ser conscient de que els segells de correus que va adquirir de bona fe sn falsos. Per tant noms s possible la conducta dolosa i no cap el dolo eventual. La consumaci es produeix en el moment de cedir-los als altres, i aquests estar en situaci de disposar-ne. Cap la temptativa. CAPTOL II De les falsedats documentals Els documents tenen valor probatori en quant persegueixen que es faci realitat el seu contingut. Amb la falsificaci el subjecte actiu del delicte altera els documents de manera que serveixin com mitj de prova diferent a la veritat. La falsetat ha de recaure sobre elements fonamentals del document, de manera que afecte a la seva integritat, doncs no tota alteraci en un document suposa falsedat a efectes penals. El be jurdic s mltiple, estimant-se que ho s la seguretat i autenticitat del trfic jurdic. Les falsedats no sn delictes dengany sin que ataquen els mitjans de prova documentals. Sn delictes de perill i es poden cometre no noms per acci sin tamb per omissi (per no reflectir en alguns documents dades que hi haurien de constar). A ms a ms de les formes doloses s possible tamb la comissi daquests delictes per imprudncia greu per part de lautoritat o funcionari pblic. La incorporaci del document al trfic jurdic ha de suposar un perill per a determinats bens jurdics. En matria de concurs, la falsedat pot concrrer amb altres delictes en concurs real o ideal, essent el ms freqent amb el delicte destafa. Art. 390.1. Sha de castigar amb les penes de pres de tres a sis anys, multa de si s a vint-i-quatre mesos i inhabilitaci especial per un termini de dos a sis anys l'autoritat o el funcionari pblic que, en l'exercici de les seves funcions, cometi falsedat: 1r. Alterant un document en algun dels seus elements o requisits de carcter essencial. 2n. Simulant un document en tot o en part, de manera que indueixi a error sobre la seva autenticitat. 3r. Suposant en un acte la intervenci de persones que no hi han intervingut, o atribuint a les que hi han intervingut declaracions o manifestacions diferents de les que hagin fet. 4t. Faltant a la veritat en la narraci dels fets. 2. Sha de castigar amb les mateixes penes que esmenta l'apartat anterior el responsable de qualsevol confessi religiosa que incorri en alguna de les conductes que descriuen els nmeros anteriors, respecte d'actes i documents que puguin produir efecte en l'estat de les persones o en l'ordre civil. En lapartat 1 daquest article, el subjecte actiu s una autoritat o funcionari pblic en lexercici de les seves funcions. Subjecte passiu pot ser qualsevol, inclosos els organismes oficials. Lautoritat o funcionari ha de cometre el delicte abusant de les seves funcions i de forma injusta. Les falsedats sn les segents: a) alteri algun document en elements o requisits de carcter essencial: lelement o requisit que saltera ha de tenir entitat suficient per a que el document pugui sorgir els efectes que pretenia el falsificador. Per tant les falsificacions bordes quedaran en grau de temptativa o fins i tot seran impunes. b) simulant un document tot o en part: simulaci equival a donar-li aparena diferent de la realitat, fingir com a vertader quelcom que no ho s. Es necessari que la simulaci estigui suficientment aconseguida per a que indueixi a error sobre la seva autenticitat. c) Suposant la intervenci de tercers. Les persones que han intervingut poden ser reals, fictcies o fins i tot difuntes. Les manifestacions alterades han de ser rellevants en el sentit de que el document alteri el seu contingut substancialment en quant a la finalitat probatria que persegueix. d) Faltant a la veritat en la narraci dels fets: Aix s el que es coneix com a falsedats ideolgiques. El dolo no sesgota amb les manifestacions en el document que altera la veritat sin que persegueix que les alteracions surtin els efectes que es pretn. A lapartat 2 de larticle sinclou com a subjectes passius al responsable de qualsevol confessi religiosa que incorri en alguna de les conductes anteriorment definides. Art. 391. L'autoritat o el funcionari pblic que per imprudncia greu incorri en alguna de les falsedats que preveu l'article anterior o faci que les cometi altri, ha de ser castigat amb la pena de multa de sis a dotze mesos i suspensi d'ocupaci o crrec pblic per un termini de sis mesos a un any. La imprudncia greu es correspon amb la imprudncia temerria del derogat CP. Actua daquesta forma qui infringeix el deure de cura que li s exigible. Noms poden cometre aquest delicte per imprudncia greu les autoritats i funcionaris pblics.

El CP tamb castiga altres supsits de falsedat en el que lautoritat o funcionari donessin lloc a que un altre (particular o funcionari fora de les seves funcions) els cometi de forma dolosa per descuit o per abandonament greu de lautoritat o funcionari pblic. El particular saprofitaria de la situaci. Es per tant la participaci imprudent en un delicte dols. Art. 392. El particular que cometi en un document pblic, oficial o mercantil, alguna de les falsedats que descriuen els 3 primers nmeros de l'art. 390.1, ha de ser castigat amb les penes de pres de 6 mesos a 3 anys i multa de 6 a 12 mesos. No es castiguen les falsedats comeses per particular quan es duen a terme faltant en la veritat en la narraci dels fets. El problema que es planteja s si tots els supsits de falsedat ideolgica han de quedar impunes quan siguin comesos per un particular en document pblic, oficial o mercantil. La jurisprudncia diu que no. Particular a efectes de les falsedats ser tot aquell que no s autoritat ni funcionari pblic. Art. 393. El qui, sabent-ne la falsedat, presenti en un judici un document fals dels que comprenen els articles precedents, o lusi per perjudicar a altri, ha de ser castigat amb la pena inferior en grau a la fixada per als falsificadors. Subjecte actiu daquest delicte pot ser qualsevol, inclosa lautoritat i funcionaris pblics, aix com tamb els responsables de confessions religioses. Subjecte passiu tamb pot ser qualsevol persona. El document del que es fa s pot haver estat falsificat tant de forma dolosa com per imprudncia greu. El presentar a judici ha de ser amb idea de benefici propi o perjudici de tercer. No s necessari que es produeixi un resultat en un sentit o altre. La referncia per a perjudicar a un altre no ha de limitar-se a la esfera econmica, sin que pot perseguir-se qualsevol altre tipus de perjudici, com danyar lhonor dun tercer. Noms es punible la conducta dolosa, amb dolo directe perqu ha de ser sabent-ho. La consumaci es produeix quan coneixent el subjecte que el document s fals es realitza lacte material de presentar -ho a judici o sutilitza per a perjudicar un altre. No s necessari que es doni un resultat en concret. Es possible la temptativa. Si qui fa s s la mateixa persona que el va falsificar aquesta segona queda impune per quedar absorbida per la primera.

Article 394.1. L'autoritat o el funcionari pblic encarregat dels serveis de telecomunicaci que suposi o falsifiqui un despatx telegrfic o un altre propi daquests serveis incorre en la pena de pres de 6 mesos a 3 anys i inhabilitaci especial per un termini de 2 a 6 anys. 2. El qui, sabent-ne la falsedat, usi el despatx fals per perjudicar a altri ha de ser castigat amb la pena inferior en grau a la fixada per als falsificadors. Les conductes tipificades sn a) suposar o falsificar un despatx telegrfic i b) suposar o falsificar qualsevol altre tipus de despatx ems pel servei de telecomunicacions. Es tracta dun delicte especial que noms pot cometre lautoritat o funcionari pblic encarregat dels serveis de telecomunicacions. Per tant, subjecte actiu del delicte noms ho poden ser aquests. Per a la consumaci no s suficient amb la suposici o falsificaci del despatx en s, sin que a ms a ms, ha de ser posat en circulaci, no essent necessari que arribi a coneixement de tercer o surti qualsevol tipus defecte. Es possible la temptativa. En quant a ls del despatx fals, la referncia que es fa a sabent -ne noms permet les formes doloses, exclou el dolo eventual. Si el falsificador s el que fa s del document, esta segona conducta es impune, doncs ls queda consumit en la falsificaci. SECCI SEGONA De la falsificaci de documents privats Art. 395 El qui, per perjudicar a altri, cometi en un document privat alguna de les falsedats que preveuen els tres primers nmeros de l'apartat 1 de l'article 390 ha de ser castigat amb la pena de pres de sis mesos a dos anys. Els requisits que exigeix el tipus penal sn: a) realitzar alguna de les falsedats dels documents n 1, 2 i 3 del 390CP, amb el que sexclouen les falsedats ideolgiques, i b) que la falsedat es dugui a terme per a perjudicar a un altre. Subjecte actiu i passiu daquest delicte pot ser qualsevol. Quan es diu per a perjudicar a un altre, vol dir que de no ser aix la conducta quedaria impune. Noms s punible la conducta dolosa, amb dolo directe. La consumaci es produeix quan es perfecciona el document i sincorpora al trfic per a que produeixi els efectes pretesos, que sn perjudicar al tercer; no s necessari que es produeixi el perjudici. Cap la temptativa. Art. 396. El qui, sabent-ne la falsedat, presenti en un judici un document fals dels que comprn l'article anterior, o lusi per perjudicar a altri, incorre en la pena inferior en grau a la fixada per als falsificadors. El contingut daquest article coincideix amb el que sha dit al 393. SECCI TERCERA De la falsificaci de certificats Art. 397. El facultatiu que expedeixi un certificat fals ha de ser castigat amb la pena de multa de tres a dotze mesos.

Es un delicte especial que noms poden cometre els facultatius per la qual cosa noms ells poden ser subjecte actiu del delicte. Per facultatiu sha dentendre tot aquell que t una titulaci de rang universitari. Certificat no s document pblic, oficial, mercantil ni tan sols document privat, encara que de vegades sigui difcil separar-los i fcil confondrels. Es el document que un facultatiu facilita a tercers en el que fa constar dades en base a les atribucions que legalment t per a lexercici de la seva professi. No sexigeix per a la perfecci del delicte els mateixos elements que en les falsedats documentals. Noms sn punibles les conductes doloses. No es castiga la imprudncia greu en que poden incrrer els facultatius per negligncia o ignorncia professional, sense perjudici que pugui donar lloc a un altre delicte. La consumaci es produeix amb la confecci del certificat fals. No s necessria cap finalitat posterior, encara que pugui donar lloca a un concurs real o ideal amb altres delictes. Art. 398. L'autoritat o el funcionari pblic que expedeixi un certificat fals ha de ser castigat amb la pena de suspensi de sis mesos a dos anys. Sobre culpabilitat, comissi, consumaci, etc. mirar article 397. Art. 399 1. El particular que falsifiqui un certificat dels que designen els articles anteriors ha de ser castigat amb la pena de multa de tres a sis mesos. 2. Sha daplicar la mateixa pena a qui, sabent-ho, usi el certificat fals. Particular s tot el qui no sigui facultatiu, autoritat o funcionari pblic. Utilitzar la certificaci falsa noms es castiga quan es porta a cap per particulars, No es necessari que es produeixi resultat, encara que el normal es que el subjecte persegueixi benefici propi o per a tercer o perjudici per a alg. Noms es possible la conducta dolosa. No s suficient el dolo eventual, ja que ha de produir-se sabent-ho. CAPTOL III Disposici general Art. 400: La fabricaci o la tinena d'estris, de materials, dinstruments, de substncies, de mquines , de programes d'ordinador o daparells, especficament destinats a cometre els delictes que descriuen els captols anteriors, sha de castigar amb la pena fixada en cada cas per als autors. A efectes de la pena sequipara la tinena de materials o altres mitjans destinats a la comissi de falsificaci de moneda i efectes timbrats i falsedats documentals a la comissi de qualsevol daquells delictes. 10.3 FALSIFICACIO DE DOCUMENTS PRIVATS Art. 395: El que, para perjudicar a otro, cometiere en documento privado alguna de las falsedades previstas en los 3 primeros nmeros del apartado 1 del art. 390, ser castigado con la pena de prisin de 6 meses a 2 aos. El concepte de document privat es caracteritza per la seva impressici i vaguedat. Els elements que caracteritzen un document privat son: a) Expressi dun pensament o idea, fixat en un soport que li proporcioni solidesa i permanncia. Caldria per tant, la grabacin duna conversa, un dibuix, un disquete dordenador, etc. b) Que aquesta idea o pensament pugui ser atribuida a alguna persona, encara que no consti la seva firma. c) Que sigui possible situar en el temps el momento d expressi daquest pensament. d) Que aquesta idea o pensament puguin tenir inters o trascendncia per al trfic jurdic. El b jurdic protegit s la seguretat del trfic jurdic, de tal manera que hi ha autors que consideren que amb el delicte de falsetat el que es protegis en ultima instncia s el patrimoni. Pel que fa a la conducta tpica podem dir que es tracta dun delicte de simple activitat. Els seus elements poden resumir-se en aquests punts: a) b) c) d) e) f) La creaci o alteracin dun document i per tant, la modificacin de la veritat Realitzada per un particular o per un funcionari si actua com a particular. Realitzada dalguna de les formes previstes en larticle 390. Que afecti a aspectos substancials del document. Que el resultat sigui idoni per a entrar en el trfic jurdica mb aparena de ser autentic als ulls dun ciutad mitj. Intenci de perjudicar un tercer.

La conducta tpica cont un element subjectiu que es concreta en lanim de perjudicar a un tercer, encara que no arribi a produir-se el perjudici. Pel que fa a les formes daparici, ja hem dit que la consumacin requereix de la efectiva causacin dun perjudici a un tercer. Frequentment la falsetat en document privat va acompanyat duna estafa. Article 396: El que, a sabiendas de su falsedad, presentare en juicio o, para perjudicar a otro, hiciere uso de un documento falso de los comprendidos en el artculo anterior, incurrir en la pena inferior en grado a la sealada a los falsificadores. Regula la falsetat ds i es tracta dun delicte identic al de larticle 393, pel que fa a la conducta. Les diferncies estn en el subjecte actiu, que es redueix a la persona que fa us del docu ment i a lobjecte material, que consisteix en fer s del document.

Formatted: Font: Times New Roman, 11 pt, Not Bold, Italic, Font color: Black, Catalan, Do not check spelling or grammar

TEMA 11. DELICTES CONTRA LA SEGURETAT COLECTIVA TEMA 12. DELICTES CONTRA LADMINISTRACI PBLICA Ladministraci pblica no s un be en s mateixa, i si interessa protegir el seu prestigi, integritat i bon funcionament, ho s en benefici de la comunitat al servei de la que es troba, tal i com proclama lart. 103.1 CE. Una qesti com a tots els delictes contra ladministraci pblica s que poden ser DOBLEMENT sancionats: penalment i administrativa sobre uns mateixos fets, ara b, per no incrrer en la vulneraci del principi non bis in idem, es dona prioritat als Tribunals de justcia sobre lAdministraci, i seran compatibles ambdues sancions quan lesionen bens jurdics diferents. 1. PREVARICACI (404, 405 i 406 CP) Art. 404. L'autoritat o el funcionari pblic que, sabent-ne la injustcia, dicti una resoluci arbitrria en un assumpte administratiu ha de ser castigat amb la pena d'inhabilitaci especial per a ocupaci o crrec pblic per un termini de 7 a 10 anys. Art. 405. L'autoritat o el funcionari pblic que, en l'exercici de la seva competncia i sabent-ne la illegalitat, proposi, nomeni o doni possessi per exercir un determinat crrec pblic a qualsevol persona sense que hi concorrin els requisits legalment establerts per fer-ho, ha de ser castigat amb les penes de multa de tres a vuit mesos i suspensi d'ocupaci o crrec pblic per un termini de sis mesos a dos anys. Art. 406. La mateixa pena de multa s'ha dimposar a la persona que accepti la proposta, el nomenament o la presa de possessi que esmenta l'article anterior, sabent que no t els requisits exigibles legalment. Es produeix prevaricaci quan sataca al normal funcionament de lAdministraci Pblica, que est subjecta al sistema de valors instaurats a la CE: permanent actitud de servei a la collectivitat. El subjecte actiu del delicte es el funcionari pblic o autoritat definits a larticle 24 CE, tant si actua per s sol o quan ho fa integrat en un rgan collegiat. Els elements de la prevaricaci sn: 1) dictar una resoluci arbitraria 2) Que sigui en un assumpte administratiu. 3) Sabent que s injusta. a) Resoluci: s, segons el TS, qualsevol acte administratiu que suposi una declaraci de voluntat, de contingut decisori que afecti als drets dels administrats i a la collectivitat en general, b sigui expressa, tcita, oral o escrita. b) Dictar: est clar qu es dictar, per el problema sorgeix en la Jurisprudncia quan es planteja si aquest delicte pot ser coms per omissi, s a dir, quan s imperatiu per a un funcionari dictar una resoluci i no ho fa. Si sha de respectar el tenor literal de les paraules emprades pel legislador al formular el tipus penal, resulta difcil sostenir que dictar una resoluci sigui el mateix que no dictarla. c) Arbitrria: s un acte contrari a la ra i a les lleis, sotms al caprici o voluntat de qui el fa, ser arbitrria la resoluci dictada per un funcionari o autoritat, que sigui contradictria amb lordenament jurdic, sense atenir -se a les tcniques dinterpretaci jurdica acceptades per la comunitat cientfica i seguides per la doctrina i la jurisprudncia, noms per satisfer un propsit particular i amb ple coneixement del qu es fa. El TS assenyala que la injustcia de la resoluci, ms que ser manifestament contrria a la llei, el que fa s ometre aquells trmits procedimentals o formals custodis de les adequades garanties o atacar el seu propi contingut substancial. Subratlla que la injustcia queda limitada a les infraccions que de manera flagrant i clamorosa desborden la legalitat i comporten un plus dantijuridicitat: per tant no es prevaricaci dictar una resoluci equivocada (contra la que caben recursos), sin que noms ho ser quan sadopti al marge de la llei o contra aquesta i amb voluntat i conscincia plenes. d) Assumpte administratiu: s administrativa la resoluci no judicial, la que es concreta en un acte ni poltic ni de govern, per s subjecte a Dret administratiu. No es necessari que el funcionari estigui actuant en lexercici del seu crrec, dintre dels lmits de la seva competncia, perqu tamb es prevaricaci envair competncies alienes. Per

tant, podr ser una resoluci dictada per funcionari que tingui competncia per a dictar-la, o que la tingui lens u organisme al servei del que estigui. e) Sabent que s injusta: expressi sabent deixa clar el carcter dols de la prevaricaci. Ara b, es planteja si aquest dolo pot ser eventual o noms directe. Abans es creia que no cabia el dolo eventual, per ara es creu que un funcionari pblic que dicta una resoluci, tenint dubtes sobre la seva legalitat sigui per ignorncia o perqu ho fa precipitadament- per pensant que probablement ser arbitrria i tot i aix la dicta, estaria incorrent igualment en prevaricaci. El delicte de prevaricaci queda consumat tan aviat com el funcionari o autoritat dicta la resoluci injusta. Sent un delicte de mera activitat (no requereix un resultat) es pot apreciar en ell la temptativa, quan NO es practiquen tots els actes que objectivament havien de produir el resultat. s un delicte que noms pot ser coms per funcionari pblic o autoritat, per no per un particular que saprofiti del funcionari. S que cap lautoria mediata dun funcionari sobre un altre. s possible que cpiguen diversos concursos amb altres delictes contra lAdministraci pblica i la continutat delictiva. 1. ABANDONAMENT DE DEST I OMISSI DEL DEURE DE PERSEGUIR DELICTES (407, 408 i 409 CP) Article 407. 1. L'autoritat o el funcionari pblic que abandoni la seva destinaci amb el propsit de no impedir o no perseguir qualsevol dels delictes compresos en els ttols XXI, XXII, XXIII i XXIV ha de ser castigat amb la pena de pres d'un a quatre anys i inhabilitaci absoluta per a ocupaci o crrec pblic per un termini de sis a deu anys. Si ha abandonat la destinaci per tal de no impedir o no perseguir qualsevol altre delicte, se li ha dimposar la pena d'inhabilitaci especi al per a ocupaci o crrec pblic per un termini d'un a tres anys. 2. S'han dimposar les mateixes penes, respectivament, quan l'aband tingui per objecte no executar les penes corresponents a aquests delictes imposades per l'autoritat judicial competent. Article 408. L'autoritat o el funcionari que, faltant a l'obligaci del seu crrec, deixi intencionadament de promoure la persecuci dels delictes de qu tingui notcia o dels seus responsables incorre en la pena d'inhabilitaci especial per a ocupaci o crrec pblic per un termini de sis mesos a dos anys. Article 409. Les autoritats o els funcionaris pblics que promoguin, dirigeixin o organitzin l'aband collectiu i manifestament illegal d'un servei pblic han de ser castigats amb la pena de multa de vuit a dotze mesos i suspensi d'ocupaci o crrec pblic per un termini de sis mesos a dos anys. Les autoritats o els funcionaris pblics que merament prenguin part en l'aband collectiu o manifestament illegal d'un servei pblic essencial i amb perjudici greu d'aquest servei o de la comunitat, han de ser castigats amb la pena de multa de vuit a dotze mesos. a) Lart. 407 pressuposa que el subjecte actiu, funcionari pblic o autoritat t almenys entre les seves competncies impedir, perseguir els delictes indicats. Per a que es doni el tipus del delicte, cal que labandonament ho sigui per a eludir la persecuci o no impedir un dels delictes assenyalats als ttols XXI,XXII,XXIII i XXIV. Ara b si el que fa el funcionari es demanar el trasllat, encara que ho faci per a no perseguir o impedir el delicte no incorre en responsabilitat criminal. Lart. 407,1 tamb castiga labandonament per a perseguir qualsevol altre delicte, per no les faltes. I el 407,2 preveu les mateixes penes quan labandonament t com a objecte no executar les penes corresponents a aquests delictes, imposades per una autoritat judicial. b) A lart. 408, el subjecte actiu s el funcionari pblic o autoritat que per ra del seu crrec t encomanada la funci de promoure la persecuci dels delictes i els seus responsables: jutges, fiscals, funcionaris relaciona ts a lart. 238 LECrim (policia judicial). Els membres de les policies locals i autonmiques tamb poden incrrer en delicte si tenen competncia en la matria. La conducta penada s clarament omissiva i noms es punible quan hi ha dolo directe, no cap leventual. c) El delicte tipificat a lart. 409 noms apareix quan labandonament s collectiu i manifestament illegal. Collectiu vol dir majoritari o generalitzat. No tot abandonament s punible, sin noms quan s manifestament illegal ( la vaga no ho s). Para que es consumi el delicte sexigeix el reial abandonament, ara b, si es promou, dirigeix, organitza per no t xit labandonament, cabria una temptativa. La segona figura del 409 contempla a ms a ms de labandonament illegal, que ho sigui dun servei pblic essencial i amb greu perjudici del mateix o de la comunitat, i la concurrncia daquests tres requisits haur de ser valorada per un jutge. 3. DESOBEDINCIA I DENEGACI DAUXILI (410, 411 i 412CP) Article 410. 1. Les autoritats o els funcionaris pblics que es neguin obertament a complir degudament resolucions judicials, decisions o ordres de l'autoritat superior, dictades dins de l'mbit de la respectiva competncia i revestides de les formalitats legals, incorren en la pena de multa de tres a dotze mesos i inhabilitaci especial per a ocupaci o crrec pblic per un termini de sis mesos a dos anys. 2. No obstant el que disposa l'apartat anterior, les autoritats o els funcionaris no incorren en responsabilitat criminal pel fet de no complir un manament que constitueixi una infracci manifesta, clara i terminant d'un precepte de llei o de qualsevol altra disposici general.

Article 411. L'autoritat o el funcionari pblic que, havent susps, per qualsevol motiu que no sigui el que expressa l'apartat segon de l'article anterior, l'execuci de les ordres dels seus superiors, les desobeeixi desprs que aquells nhagin desaprovat la suspensi, incorre en les penes de multa de 12 a 24 mesos i inhabilitaci especial per a ocupaci o crrec pblic per un termini d'un a 3 anys. Article 412. 1. El funcionari pblic que, havent estat requerit per lautoritat competent, no presti l'auxili degut a l'Administraci de justcia o a un altre servei pblic incorre en les penes de multa de tres a dotze mesos i suspensi d'ocupaci o crrec pblic per un termini de sis mesos a dos anys. 2. Si el requerit s una autoritat, un cap o un responsable d'una fora pblica o un agent de l'autoritat, s'han dimposar les penes de multa de dotze a divuit mesos i suspensi d'ocupaci o crrec pblic per un termini de dos a tres anys. 3. L'autoritat o el funcionari pblic que, havent estat requerit per un particular per prestar algun auxili a qu estigui obligat per ra del seu crrec per evitar un delicte contra la vida de les persones, sabstingui de prestar-lo, ha de ser castigat amb la pena de multa de divuit avint-i-quatre mesos i inhabilitaci especial per a ocupaci o crrec pblic per un termini de tres a sis anys. Si es tracta d'un delicte contra la integritat, la llibertat sexual, la salut o la llibertat de les persones, sha de castigar amb la pena de multa de dotze a divuit mesos i suspensi d'ocupaci o crrec pblic d'un a tres anys. En cas que el requeriment sigui per evitar qualsevol altre delicte o un altre mal, sha de castigar amb la pena de multa de tres a dotze mesos i suspensi d'ocupaci o crrec pblic per un termini de sis mesos a dos anys. A) Desobedincia (410 CP) Per a que existeixi ha de concrrer: 1) una resoluci judicial, decisi o ordre. 2) Un deure per a la autoritat o funcionari de donar-li degut acompliment (negant-se oberta, clara i terminantment, o presentant dificultats que mostrin una voluntat rebel). La diferncia entre desobedincia i resistncia est en que per a aquesta ltima ha destar present la fora, encara que passiva, la gravetat dels fets i el diferent contingut de linjust. Sexclou la tipicitat a lart. 410, 2, quan la resoluci, decisi o ordre que es desobeeix, ho s antijurdica: s a dir, si aquesta constitueix una infracci manifesta, clara i terminant dun precepte de Llei o qualsevol altra disposici general. Lart. 411 castiga la desobedincia reiterada, quan el funcionari, per la ra que sigui, ha susps la execuci de la resoluci i quan els seus superiors han desaprovat la suspensi i ordenat el compliment, aquest l ha seguit incomplint. Es per aix que se li aplica una pena superior a la simple desobedincia. B) Denegaci dauxili (412 CP). Aquest delicte es comet quan un funcionari pblic es requerit per lAdministraci de Justcia per a que ofereixi la seva cooperaci, i aquest no ho faci. No s necessria una vinculaci orgnica ni jerrquica entre autoritat ni funcionari. La conducta tpica s purament omissiva, i es pot donar tant per la manifestaci concreta del funcionari de no voler acatar, com de laparincia dacatament per amb tantes dificultats que signifiquen incompliment, o tamb pel silenci perllongat sense atendre la petici dauxili. El 412, 2 CP augmenta la pena quan el requerit s el jefe o responsable duna fora pblica o un agent de lautoritat. El 412,3 CP tipifica labstenci del funcionari a prestar ajuda a un particular, variant la gravetat de les penes segons quin sigui el delicte que es tractava devitar al sollicitar lajuda. Per tant seria necessari cinc requisits. 1) Que el subjecte requerit sigui funcionari pblic. 2) Que el subjecte que requereix sigui un particular. 3) Que el requerit tingui obligaci pel seu crrec a prestar lauxili. 4) Que amb la prestaci de lauxili shagus evitat un delicte o mal. 5) Que el funcionari es negui a prestar-lo sense justificaci. 1. INFIDELITAT EN LA CUSTDIA DE DOCUMENTS I VIOLACI DE SECRETS (413 a 418 CP) Article 413.L'autoritat o el funcionari pblic que, sabent-ho, sostregui, destrueixi, inutilitzi o oculti, totalment o parcialment, documents la custdia dels quals li estigui encomanada per ra del seu crrec, incorre en les penes de pres d'un a quatre anys, multa de set a vint-i-quatre mesos i inhabilitaci especial per a ocupaci o crrec pblic per un termini de tres a sis anys. Article 414 1. L'autoritat o el funcionari pblic que, per ra del seu crrec, tingui encomanada la custdiade documents laccs als quals hagi estat restringit per lautoritat competent, i que, sabentho, destrueixi o inutilitzi els mitjans disposats per impedir-hi laccs o en consenti la destrucci o inutilitzaci, incorre en la pena de pres de sis mesos a un any o multa de sis a vint-i-quatre mesos i, en qualsevol cas, inhabilitaci especial per a ocupaci o crrec pblic per un termini d'un a tres anys. 2. El particular que destrueixi o inutilitzi els mitjans a qu fa referncia l'apartat anterior ha de ser castigat amb la pena de multa de sis a divuit mesos. Article 415. L'autoritat o el funcionari pblic no comprs en l'article anterior que, sabent-ho i sensense lautoritzaci pertinent, accedeixi o permeti accedir a documents secrets la custdia dels quals li hagi estat confiada per ra del seu

crrec, incorre en la pena de multa de sis a dotze mesos i inhabilitaci especial per a ocupaci o crrec pblic per un termini d'un a tres anys. Article 416. Shan de castigar amb les penes de pres o multa immediatament inferiors a les respectivament fixades en els tres articles anteriors els particulars encarregats accidentalment de despatxar o custodiar documents, per comissi del Govern o de les autoritats o dels funcionaris pblics als quals hagin estat confiats per ra del seu crrec, que incorrin en les conductes que shi descriuen. Article 417 1. L'autoritat o el funcionari pblic que reveli secrets o informacions que conegui per ra del seu ofici o crrec i que no hagin de ser divulgats incorre en la pena de multa de dotze adivuit mesos i inhabilitaci especial per a ocupaci o crrec pblic per un termini d'un a tres anys. Si de la revelaci a qu fa referncia el pargraf anterior en resulta un dany greu per a la causa pblica o per a un tercer, la pena ha de ser de pres d'un a tres anys i inhabilitaci especial per a ocupaci o crrec pblic per un termini de tres a cinc anys. 2. Si es tracta de secrets d'un particular, les penes han de ser les de pres de dos a quatre anys, multa de dotze a divuit mesos i suspensi d'ocupaci o crrec pblic per un termini d'un a tres anys. Article 418. El particular que aprofiti per a si mateix o per a un tercer el secret o la informaci privilegiada que obtingui d'un funcionari pblic o duna autoritat ha de ser castigat amb una multa del tant al triple del benefici que ha obtingut o facilitat. Si en resulta un dany greu per a la causa pblica o per a un tercer, la pena ha de ser de pres d'un a sis anys. 4.1- Sostracci, destrucci, inutilitzaci i ocultaci de documents (art. 413 CP). Segons el TS per a la comissi del delicte shaurien de donar els segents requisits: 1) subjecte: ha de ser un funcionari pblic, encarregat de custodiar 2) Objecte: lacci ha de recaure sobre documents que tinguin transcendncia suficient com per a justificar la intervenci penal. 3) Acci: sostreure, destruir, inutilitzar (fer inservible) o ocultar total o parcialment (guardar, no lliurar o dilatar indefinida i insensiblement laparici del document, impedint que tingui els efectes per als que est destinat). Es tractaria dun delicte dols (sha de cometre amb conscincia). El nmero de documents s indiferent, per podr influir a lhora de modular la quantia d e la pena. Tampoc afecta a la comissi que es realitzi una o ms de les accions descrites a la vegada. 4.1.1- Destrucci e inutilitzaci de mitjans que impedeixen laccs a documents restringits (414 CP). Larticle 414,1 CP preveu el cstig a lautoritat o funcionari encarregat de custodiar documents, destrueixi o inutilitzi els mitjans que shan posat per a impedir laccs als mateixos. Per tant, el subjecte ha de tenir una relaci amb els documents sobre els que pesa la restricci daccs i ha dhaver una resoluci dautoritat competent, judicial o governativa que limiti laccs. La conducta pot ser tant activa com omissiva: destruir o consentir la destrucci. Tamb es tractaria dun delicte dols, ja que demana que es faci amb conscincia. Larticle 414.2CP castiga al particular que inutilitzi els mitjans assenyalats a lapartat 1. No es necessari en cap dels dos casos, que es destrueixin els documents, sin noms laccs a aquests, ja que si es donen els dos supsits (destrucci de mitjos i de protecci) es cometria un concurs dinfraccions. Cabria la temptativa si el funcionari es sorprs quan est a punt de destruir o inutilitzar el sistema de protecci. 4.1.2- Laccs a documents secrets (art. 415 CP) La conducta descrita al 415 CP consisteix en accedir o permetre laccs als documents secrets (els que contenen dades, informaci coneguda per un grup molt restringit de persones y que no ha ser conegut per ning mes) dels que es t encomanda la custdia. Totes dues conductes (accedir o permetre accs)estan igualment castigades. El delicte es consuma des del moment en que es t accs al contingut dels documents, sense ser necessari que siguin desvetllats. 4.1.3- Extensi de la responsabilitat (art. 416) Aquest article amplia la responsabilitat al particular que, estant accidentalment encarregat del despatx o custdia de documents, incorre en les conductes anteriors. 4.2. Violaci de secrets o informaci (417 CP) Per a comprendre la violaci de secrets hem de distingir secret i informaci: Secret, es all conegut per una o molt poques persones, que zelosament desitgen guardar-lo per a s. Per a que sigui oficial, es imprescindible una declaraci, que en virtut dun inters general, aix lautoritzi. La informaci s quelcom diferent per amb una importncia similar a la de secret, donat que la revelaci duna o altra es castiga igual. La diferncia entre tots dos est en la necessria existncia duna llei que recolzi la declaraci del secret com a tal. Si el secret afecta a un particular, pot centrar-se en la idea de preservar la intimitat personal, el dret a la mateixa reconegut a lart. 18 CE.

Si el secret es de carcter oficial es veu compromesa la objectivitat i imparcialitat de lAdministraci Pblica, propiciant que actu amb avantatge qui nha tingut coneixement i que per tant sinfringeixi un dany als interessos generals de la comunitat per un incorrecte o inadequat exercici de la funci pblica (informaci privil egiada de la que parla lart. 418, castigant al particular que la obt). La conducta es pot donar per acci o per omissi. Pot apreciar-se una eximent destat de necessitat a aquell funcionari que deposant davant un jutge desvela un secret que tenia obligat a guardar, i ho fa per donar compliment a la obligaci de collaborar amb la justcia que proclama lart. 118 CE. Ara b, quan hi hagi un vertader secret, emparat per la llei de secrets oficials i proclamat com a tal, el funcionari, sempre podr negar-se a declarar, invocant la eximent 7 de lart. 20 CP. Si el secret b imposat per llei, el consentiment per desvetllar-lo daquell particular a qui afecti, no exonera al funcionari de la comissi del delicte. La consumaci del delicte tindr lloc quan el secret o la informaci arribi a coneixement de persona no autoritzada i caldr a ms a ms que sorigini un dany per a la causa pblica en el cas de secrets oficials. Quan el dany sigui greu, la pena ser superior (417.2CP). Pot cabre la temptativa si fracassa lintent de comunicar el secret o la informaci . Autor del delicte noms pot ser-ho el funcionari pblic o la autoritat, per no nicament els que tenen poder de decisi, sin tamb els que realitzen tasques dassessorament. La collaboraci dun particular implicar cooperaci necessria o complicitat. El delicte pot entrar en concurs real amb el suborn, i si sn secrets dun particular, amb concurs ideal amb un delicte contra lhonor o la intimitat. Lart. 418 CP castiga laprofitament que el particular pugui fer del secret o de la informaci privilegiada, sempre i quan es tradueixi en un benefici econmic. 5. EL SUBORN (419 a 427 CP) Article 419. L'autoritat o el funcionari pblic que, en benefici propi o d'un tercer, solliciti o rebi, per si mateix o per mitj duna persona interposada, un obsequi o present o accepti un oferiment o una promesa per realitzar en l'exercici del seu crrec una acci o omissi constitutives de delicte, incorre en la pena de pres de dos a sis anys, multa del tant al triple del valor de lobsequi i inhabilitaci especial per a ocupaci o crrec pblic per un termini de set a dotze anys, sens perjudici de la pena corresponent al delicte coms per ra de lobsequi o la promesa. Article 420. L'autoritat o el funcionari pblic que, en benefici propi o d'un tercer, solliciti o rebi, per si mateix o per mitj duna persona interposada, un obsequi o una promesa per executar un acte injust relatiu a l'exercici del seu crrec que no constitueixi un delicte, i lexecuti, incorre en la pena de pres d'un a quatre anys i inhabilitaci especial per a ocupaci o crrec pblic per un termini de sis a nou anys, i de pres d'un a dos anys i inhabilitaci especial per a ocupaci o crrec pblic per un termini de tres a sis anys, si no arriba a executar-lo. En els dos casos cal imposar, a ms, la multa del tant al triple del valor de lobsequi. Article 421. Quan lobsequi sollicitat, rebut o proms tingui per objecte que l'autoritat o el funcionari pblic s'abstingui d'un acte que hagi de practicar en l'exercici del seu crrec, les penes han de ser de multa del tant al duple del valor de lobsequi i inhabilitaci especial per a ocupaci o crrec pblic per un termini d'un a tres anys. Article 422. El que disposen els articles precedents tamb s aplicable als jurats, rbitres, perits, o qualsevol persona que participi en l'exercici de la funci pblica. Article 423 1. Els qui amb obsequis, presents, oferiments o promeses corrompin o intentin corrompre les autoritats o els funcionaris pblics han de ser castigats amb les mateixes penes de pres i multa que aquests. 2. Els qui atenguin les sollicituds de les autoritats o dels funcionaris pblics han de ser castigats amb la pena inferior en grau a la que preveu l'apartat anterior. Article 424. Quan el suborn es doni en una causa criminal a favor del reu per part del seu cnjuge o una altra persona a la qual es trobi lligat de manera estable per una relaci d'afectivitat anloga, o d'algun ascendent, descendent o germ, per naturalesa, per adopci o afins en els mateixos graus, cal imposar al subornador la pena de multa de tres a sis mesos. Article 425 1. L'autoritat o el funcionari pblic que solliciti un obsequi o present o admeti un oferiment o una promesa per realitzar un acte propi del seu crrec o com a recompensa dun acte que ja ha realitzat, incorre en la pena de multa del tant al triple del valor de lobsequi i suspensi d'ocupaci o crrec pblic per un termini de sis mesos a tres anys. 2. En el cas de recompensa per l'acte ja realitzat, si aquest s constitutiu de delicte, s'ha dimposar, a ms, la pena de pr es d'un a tres anys, multa de sis a deu mesos i inhabilitaci especial per a ocupaci o crrec pblic per un termini de deu a quinze anys. Article 426. L'autoritat o el funcionari pblic que accepti un obsequi o regal que se li ofereixi en consideraci a la seva funci o per a la consecuci d'un acte no prohibit legalment, incorre en la pena de multa de tres a sis mesos. Article 427. Queda exempt de pena pel delicte de suborn de funcionari el particular que hagi accedit ocasionalment a la sollicitud dobsequi o de present realitzada per una autoritat o un funcionari pblic i denunci el fet a l'autoritat que tingui el deure desbrinar-ho, abans que sobri el procediment corresponent, sempre que no hagin transcorregut ms de deu dies des de la data dels fets.

Hi ha diferents peculiaritats en les diferents modalitats de suborn recollides al captol V, hi tamb hi ha diferncies entre els diversos tipus en quant a la finalitat de la ddiva (do??), per aix no hi ha un concepte genric de suborn i sha danar a lestudi particularitzat dels delictes compresos del 419 al 426 CP. 5.1 Qestions comuns - Be jurdic protegit: sn els serveis que els poders pblics venen obligats a prestar als ciutadans, amb subjecci als principis proclamats a la Constituci, particularment els dobjectivitat o imparcialitat. - Subjecte actiu: s el funcionari pblic o autoritat, en els termes que es defineixen a larticle 24, per per imperi de larticle 422 tamb ho sn els jurats, rbitres, perits o qualsevol persona que participi en lexercici de les funcions pbliques. - Naturalesa, finalitat i quantia de la ddiva: a) t carcter patrimonial (i la quantia de la pena se multa es basar en el valor daquesta); b) sofereix com a contraprestaci per executar el funcionari una acci o una omissi en lexercici del seu crrec, consitutiva de delicte per realitzar un acte injust. c) la quantia s indiferent, noms compta que el funcionari ho fa amb un mbil lucratiu. 5.2. Tipus A) Suborn passiu propi:conducta tpica daquest es descriu mitjanant els verbs sollicitar, rebre, acceptar i admetre als arts. 419, 420, 421 i 425 CP. Sollicitar implica la petici seria i concreta duna ddiva que el funcionari pblic fa a una persona determinada a canvi de la realitzaci dun acte en lexercici del seu crrec. No s necessria lacceptaci de la sollicitud per a la consumaci del delicte. Rebre suposa que un particular lliura una ddiva al funcionari, que la incorpora al seu patrimoni. Tant rebre com sollicitar ho pot fer el funcionari personalment o a travs dun intermediari Acceptar: suposa posposar per un temps el lliurament de la ddiva, una vegada tancat el comproms. Admetre significa que el funcionari realitzi: en lexercici del seu crrec lacci o omissi constitutives del delicte (no falta); que realitzi un acte injust relatiu a lexercici del crrec que no constitueixi en s delicte; que sabstingui dun acte que deuria practicar sense que labstenci en s constitueixi delicte; o que realitzi un acte propi del crrec com a recompensa del ja realitzat El suborn passiu propi es consuma per al funcionari al moment de fer la sollicitud o dacceptar o rebre la ddiva. Per aix no pot existir temptativa. Quan hi ha pacte entre funcionari i particular, el primer respon per suborn passiu i el segon per suborn actiu. La realitzaci de lacci o omissi constitutiva de delicte no absorbeix el cstig del suborn, per tant es pot apreciar concurs real dinfraccions. B) Suborn passiu impropi. Aquest ha de comptar segons lart. 426 CP amb els segents elements: admissi del regal pel funcionari, ofert en consideraci a la seva funci o per a l a consecuci dun acte no prohibit legalment. No es castiga el sollicitar sin lacceptar. C) Suborn actiu. La conducta de lart. 423 es descriu com corrompre o intentar corrompre al funcionari y acceptar les sollicituds daquest. Quan alg ofereix una quantitat de diner al funcionari per a que aquest executi lacci constitutiva de delicte, el corruptor ha de respondre a ms a ms de pel delicte de suborn actiu, com a inductor del delicte coms pel funcionari. 5.3.Tipus atenuat (424 CP): Existeix un tipus atenuat que per raons de poltica criminal van aconsellar incorporar el tipus privilegiat de lart. 424: quan es tracti de subornar en una causa penal en la que limputat o processat sigui persona lligada de forma estable al subornador, o sigui ascendent, descendent o germ, simposar noms multa de 3 a 6 mesos. 5.4. Exclusi de la pena ( 427 CP). Est exempt de condemna el particular que: a) ocasionalment hagi accedit a la sollicitud de regal feta per funcionari. b) Ho denunci a lautoritat obligada a esbrinar-ho abans de lapertura del corresponent procediment, i sempre que no hagin transcorregut ms de 10 dies des de la comissi. 6. TRFIC DINFLUNCIES (428 A 431 CP). Article 428. El funcionari pblic o lautoritat que influeixi en un altre funcionari pblic o una altra autoritat prevalent-se de l'exercici de les facultats del seu crrec o de qualsevol altra situaci derivada de la seva relaci personal o jerrquica amb aquest o amb un altre funcionari o una altra autoritat per aconseguir una resoluci que li pugui generar, directament o indirectament, un benefici econmic per a si mateix o per a un tercer, incorre en les penes de pres de sis mesos a un any, multa del tant al duple del benefici perseguit o obtingut i inhabilitaci especial per a ocupaci o crrec pblic per un termini de tres a sis anys. Si obt el benefici perseguit, s'han dimposar les penes en la meitat superior. Article 429. El particular que influeixi en un funcionari pblic o una autoritat prevalent-se de qualsevol situaci derivada de la seva relaci personal amb aquest o amb un altre funcionari pblic o una altra autoritat per aconseguir una resoluci que li pugui generar, directament o indirectament, un benefici econmic per a si mateix o per a un tercer, ha de ser castigat

amb les penes de pres de sis mesos a un any i multa del tant al duple del benefici perseguit o obtingut. Si obt el benefici perseguit, s'han dimposar les penes en la meitat superior. Article 430. Els qui sofereixin a realitzar les conductes que descriuen els articles anteriors i sollicitin de tercers obsequis, presents o qualsevol altra remuneraci, o acceptin un oferiment o una promesa, han de ser castigats amb la pena de pres de sis mesos a un any. En qualsevol dels supsits a qu fa referncia aquest article, l'autoritat judicial pot imposar tamb la suspensi de les activitats de la societat, lempresa, lorganitzaci o el despatx i la clausura de les seves dependncies obertes al pblic per un termini de sis mesos a tres anys. Article 431. En tots els casos que preveuen aquest captol i l'anterior, els obsequis, presents o regals han de caure en coms. Realment noms existeix trfic dinfluncies prpiament dita a lart. 430 CP, als altres es castiga al funcionari per utilitzar la possible influncia que t sobre un altre en benefici propi o de tercer, sense haver comerciat amb aquella. A lart. 428 es tipifica la conducta del funcionari pblic o autoritat que: -a) influeix en un altre funcionari o autoritat (pressiona per a que actu de certa manera). -b) ho fa prevalent-se de lexercici del seu crrec o de qualsevol altra situaci. -c) ho fa per a aconseguir benefici econmic per a ell o per a un tercer (no es necessari aconseguir-lo per a que es consumi el delicte) Lart. 429 castiga la mateixa situaci que lanterior, per realitzada per un particular, a partir de lexistncia duna relaci personal. Resulta difcil descobrir el be jurdic protegit al delicte doferiment dinfluncies de lart 430, al no ser funcionari ni autoritat el subjecte actiu y no comprometre als poders pblics en les seves actuacions. La consumaci del delicte t lloc al mateix moment en que hi ha una sollicitud de regal juntament amb loferiment dexercir influncies, encara que el funcionari no arribi a tenir coneixement de res. Per tant s ms un acte preparatori, de perill. El pressupost imprescindible per a aquest delicte s que el subjecte actiu tingui les influncies que ofereix sobre el funcionari pblic, del contrari seria un estafa per no trfic dinfluncies. 7. MALVERSACI ( 432 a 435 CP). Article 432 1. L'autoritat o el funcionari pblic que, amb nim de lucre, sostregui o consenti que un tercer, amb el mateix nim, sostregui els cabals o efectes pblics que tingui a crrec seu per ra de les seves funcions incorre en la pena de pres de tres a sis anys i inhabilitaci absoluta per un termini de sis a deu anys. 2. S'ha dimposar la pena de pres de quatre a vuit anys i la d'inhabilitaci absoluta per un termini de deu a vint anys si la malversaci revesteix una gravetat especial atesos el valor de les quantitats sostretes i el dany o lentorpiment produt al servei pblic. Les mateixes penes s'han daplicar si les coses malversades han estat declarades de valor histric o artstic, o si es tracta d'efectes destinats a alleujar alguna calamitat pblica. 3. Quan la sostracci no assoleixi la quantitat de 4.000 euros, shan dimposar les penes de multa superior a dos i fins a quatre mesos, pres de sis mesos a tres anys i suspensi de feina o crrec pblic per un temps de fins a tres anys Article 433. L'autoritat o el funcionari pblic que destini a usos aliens a la funci pblica els cabals o efectes posats al seu crrec per ra de les seves funcions incorre en la pena de multa de sis a dotze mesos i suspensi d'ocupaci o crrec pblic per un termini de sis mesos a tres anys. Si el culpable no reintegra l'import del que ha distret dins dels deu dies segents al de la incoaci del procs, se li han dimposar les penes de l'article anterior. Article 434 L'autoritat o el funcionari pblic que, amb nim de lucre propi o ali i amb perjudici greu per a la causa pblica, doni una aplicaci privada a bns mobles o immobles que pertanyin a qualsevol administraci o entitat estatal, autonmica o local o organismes dependents d'alguna d'aquestes, incorre en les penes de pres d'un a tres anys i inhabilitaci especial per a ocupaci o crrec pblic per un termini de tres a sis anys. Article 435. Les disposicions d'aquest captol sn extensives: 1r. Als qui estiguin encarregats, per qualsevol concepte, de fons, rendes o efectes de les administracions pbliques. 2n. Als particulars legalment designats com a dipositaris de cabals o efectes pblics. 3r. Als administradors o dipositaris de diners o bns embargats, segrestats o dipositats per lautoritat pblica, encara que pertanyin a particulars Malversaci s lapropiaci o despesa indeguda de fons pblics per qui essent funcionari o autoritat t encomanada la seva custdia i/o administraci. Ara b, tamb hi ha una malversaci imprpia comesa per no funcionaris per distreure fons no estrictament pblics. La malversaci prpia la comet el funcionari que t una especial relaci amb fons pblics i sels apropia per a destinar-lo a usos privats. El b jurdic protegit s el patrimoni pblic i els serveis que amb aquest han de prestar-se a la comunitat. El subjecte actiu es el funcionari pblic o autoritat.

Lobjecte material: el constitueixen els cabdals i efectes pblics: tot capital, hisenda, patrimoni, fons, cosa o b que de qualsevol condici, fungible o no, susceptible destimaci econmica. La relaci entre funcionari i cabdals: Ha dexistir relaci ja que aquell els ha de tenir al seu crrec per ra de les seves funcions. Les conductes dapropiaci poden ser 2 (art. 432 CP): a) per acci (sostreure),que implica la apropiaci o la disposici definitiva dels cabdals pblics, separant-los del seu dest, amb animus rem sibi habendi. b) Per omissi (consentir la subtracci) que implica el consentir que altres persones sostreguin els cabdals pblics. La responsabilitat criminal neix no noms del ometre la cura dels cabdals sin dometre al mateix temps que un altre els sostregui. Lelement subjectiu de linjust s l nim de lucre, sense el qual la conducta dapoderament no resulta bastant per a que el tipus aparegui complert. s necessari que el propietari o autoritat vulguin tenir la cosa com a prpia. En quant a les formes daparici shan de distingir dues situacions: a) quan es el funcionari el que sostreu els cabdals. b) quan lapoderament el fa el particular, que aleshores no ser malversaci sin autor dun delicte contra el patrimoni. En aquest cas, si la persona que sostreu es funcionari per no t encomanada la custdia dels diners, li ser daplicaci lagreujant 7 de lart. 22. Lart. 432,2 cont una agreujant especfica: que ve determinada per la especial gravetat de la malversaci. Tamb dona lloc a agreujant el fet de que les coses malversades haguessin estat destinades al valor histric o artstic o es tracti defectes destinats a palliar una calamitat pblica. Les conductes de distracci sn les descrites als articles 433 i 434 CP: a) a larticle 433 la conducta castigada no s la dapropiaci definitiva, sin la ds transitori pel funcionari dels cabdals o efect4es al seu crrec, s que no t perqu verificar-se en profit propi. O sigui que est pensat per al funcionari que els utilitza per els reintegra. Aquell que no els torna queda tipificat a lart. 432. El pla per a reintegrar els diners ser de 10 dies a partir de la incoaci del procediment. El reintegrament intempestiu no varia la naturalesa de la malversaci per por donar lloc a latenuant 5 de lart.21. b) a larticle 434 sexigeix lnim de lucre i es precisa a ms a ms que causi greu perjudici per a la causa pblica, i pot recaure tamb sobre bens immobles Aix doncs les diferncies entre tots els anteriors serien: - a lart. 432 la conducta tipificada s la de sostreure definitivament els cabdals o efectes malversats. - A lart. 433 en destinar temporalment els mateixos. - A lart 434 aplicar-los amb carcter ms durador, sense reintegrar-los. La malversaci imprpia la cometen les persones indicades a lart. 435: 1) encarregats de fons, rentes o efectes de ladministraci; 2) particulars legalment designats com a dipositaris; 3) els administradors o dipositaris de diners o bens embargats, segrestats o dipositats per autoritat pblica, encara que pertanyin a particulars) quan fan disposici dels bens la custdia dels quals els han encomanat sense una ordre, coneixement o consentiment de lautoritat que els acordar el dipsit al seu favor. TEMA 13. DELICTES CONTRA LADMINISTRACI DE JUSTCIA