El Comtat Decembre 2008

Revista EL COMTAT - desembre de 2008
Amb el suport de lAcadmia Valenciana de la Llengua
Revista de Cocentaina i Comarca Redacci: c/ Sant Josep - Edifici Escoles Tel. 96 654 45 12 Fax: 96 559 34 65 E-mail: revistaelcomtat@cocentaina.org www. cocentaina.es/Revista El Comtat Edici: Radio Cocentaina, La Veu del Comtat, S.L. Direcci: Luis Prez Bernabeu Redacci: Mari Nieves Pascual Collaboracions: Hiplito Borrs Francesc Jover Paco Gadea M Dolores Insa Miguel Angel Raigal Mnica Corts Esports: Mari Nieves Pascual Fotografies: Fotos Fletxa Fotos Cocentaina Fotos i Videos Toni i Pili Depsit Legal: A-606/1987 La revista Cocentaina, El Comtat no s responsabilitza de les opinions dels seus collaboradors, ni sidentifica necess-riament amb els treballs publicats amb les firmes dels seus autors. La revista Cocentaina, El Comtat publicar aquelles cartes que ens envien els lectors sempre que, amb independncia dels aspectes crtics que hi continguen, siguen respectuoses amb les persones i les institucions. Els originals hauran denviar-se firmats per lautor/a, amb indicaci del DNI, el nom, ladrea i el telfon. Les cartes necessriament hauran destar mecanografiades amb un mxim de 45 linees. Ledici es tanca el dia 20 de cada mes. No es mantindr correspondncia sobre treballs no sollicitats. Portada: Fotos Fletxa Diseo Portada: Grficas Agull Imprime: Grficas Agull
S UMARI
Dia a Dia .............................. Francesc Jover ...................... Cartes lectors ......................... Partits Poltics ....................... Fira Cultural .......................... Certamen Coral ...................... Uni Musical Contestana ....... Oficina Turisme .................... Festes i Tradicions ................. Manifestaci Collegis ........... Reciclatge .............................. Nou Retor El Salvador ........... 2 4 7 9 13 18 22 23 25 29 32 33 Concurs de Betlems .............. Pia Unin .............................. Nou regidor PP ...................... Moros i Cristians ................... Mal Passet ............................. Reportatge Camerun .............. Exposici Tapis ..................... Activitats Biblioteca .............. Dia No Violncia ................... Activitats collegis ................. Esports ................................... Horaris transports ................... 36 39 40 42 43 44 47 50 55 53 61 68
COCENTAINA da a da
Al igual que en ocasiones anteriores, a lo largo del pasado mes de Noviembre se han realizado nuevas sealizaciones horizontales en puntos concretos de la poblacin con la intencin de seguir consiguiendo una mayor seguridad tanto en el trfico de vehculos como para los peatones.
Las actuaciones municipales para conseguir mejorar el entorno urbano sigue realizandose en distintos puntos de la poblacin. En esta ocasin ha sido en la calle Ban-Khanis, en donde se han realizado trabajos de cambios de acera y creacin de acceso para peatones.
Una de las novedades importantes del pasado mes de Noviembre ha sido la colocacin en la avenida del Pas Valenci, de una sealizacin luminosa para proteger el paso de peatones. Su carga es por energa solar y este podra ser un primer paso para la supresin en un futuro, de los semaforos existentes en esta avenida.
expert
VIAL
y...... Felices Navidades

Calendarios personalizados Felicitaciones...
No escondas tus fotos... Te las imprimimos en 5 minutos !!!
expert
Passeig del Comtat, 5 - T elfono: 96 559 04 77 - COCENT AINA Telfono: COCENTAINA
VIAL
Revista EL COMTAT - desembre de 2008Revista EL COMTAT - desembre de 2008
Reflexions sobre la crisi

Francesc Jover franjodo@alumni.uv.es A hores dara no crec que hi haja cap persona, inclosos infants escolaritzats en primer dESO, que no spien que estem travessant una poca de crisi econmica. Es tal la pressi meditica diria on estem sotmesos que qualsevol conversa en tots els grups socials i a tots el nivells es parla de crisi. Tots els dies hi ha, almenys, un parell de canvis de situaci, cada vegada a pitjor. En eixir aquestes lletres al carrer supose que shaur tocat sostre i hauran arribat a algun tipus dacord a nivell global per intentar donar soluci al problema. El ms greu de tot s que els ms afectats seran, com sempre, els ms desgraciats, tot i que tamb pot arribar algun esguit a les classes mitjanes. El ben cert s, que els substrats de la societat ms vulnerables poden i deuen alarmar-se amb sobres de ra, perqu seran els que van a pagar-ho. Per, qu s el que passa? Com hem arribat ac desprs de tanta eufria? La macro economia, com tantes altres coses, no s el meu fort, per tinc latreviment dapuntar algunes possibles causes de carcter general. Per a mi la cosa s clara: el sistema econmic capitalista sha sofisticat de tal manera que, obsessionat per guanyar diners, ha arribat a descontrolar-se i podria autodestruir-se; o, si ms no, collocar-se en una situaci complicada. No s lnica volta que passa, per s que sembla ser la ms greu des que el sistema capitalista sha homologat en tot el mn. Desprs del sistema alternatiu de la desapareguda Uni Sovitica, no ha quedat altra opci que el neoliberalisme. Un sistema que, a la manera clssica, permet que els negocis funcionen al seu aire, deixeu fer, deixeu passar, sense la intervenci dels Estats. En la darrera etapa el sistema sha perfeccionat de tal manera que forma una xarxa per tot el mn amb dificultats de
ser controlat. Per aix, diuen, caldria una decidida intervenci dun organisme internacional al marge del mn financer. Vull que no hi haja cap malents; no estic parlant de cap empresa ni de cap empresari concret. Estic parlant del sistema econmic que no t cap visible (o s); que no hi ha cap responsable (o s), que s annim (o no tant). Per aix si, que no t gens dtica i que la seva funci es augmentar beneficis econmics i poder. Un sistema que es va configurar com a tal al segle XVIII i ha anat perfeccionant-se a travs del temps ajudat pels avanos tecnolgics que han estat sempre al seu servei. Dissortadament, ho hem dadmetre, molts de nosaltres, conscient o inconscientment, som cmplices i estem donant suport al sistema. Per aix seria un altra qesti. Estem assistit anualment al rcord de beneficis de les grans empreses. Cada any se supera el rcord de lany anterior i aix es considerat pel mn financer, i per la societat en ge-
Mesn El
Parral
Brasera
* Carnes a la Brasa * Comida Casera * Almuerzos Variados * Seleccin de Tapas * Vinos y Aperitivos
Av. Pas Valenci, 74 Tel.: 96 559 25 52 COCENTAINA
neral, com un gran mrit de gesti. Laltra part de la moneda que va aparellada, es la fam que va creixent en el mn. Com a mostra recordem que cada tres segons i mig mor un infant de fam. Cada minut moren ms de nou infants. Mentre he elaborat aquest escrit hauran mort de fam ms dun miler dinfants. A ms a ms, les desigualtats socials al mn fa que 200 milions dinfants estan sotmesos a treballs perillosos en contes danar a escola. El mn financer, cada volta ms globalitzat, va crear el 1973 la Comissi Trilateral, impulsat per David Rockefeller on sagrupaven 300 idelegs de les finances dels EUA, dEuropa Occidental i el Jap. Cadascuna daquestes tres rees tenia un president, mentre que la seu i la direcci general era a Nova York. Uns dels objectius, a part de fomentar, organitzar i protegir els macro negocis, era trencar les barreres entre els pasos de lest i de loest, aix com les dels pasos subdesenvolupats, per tal de penetrar el sistema neoliberal. El resultat daquella operaci no podia haver tingut ms xit. Sengoliren el sistema econmic socialista de lURSS que els feia nosa que, tot i no ser perfecte, era alternatiu. Penetraren als mercats de la Xina i lndia, dos pasos que ara diuen emergents. Per altra banda, i simultniament, la bossa de pobres i famolencs ha anat creixent, incls al mn ric, i la riquesa global ha anat concentrant-se en menys mans. Al mateix temps han crescut les classes mitjanes desitjoses darribar a llocs financers delit per consumir ms i tindre ms poder. A lhora, de concentrar-se la riquesa en un grup ms redut de persones, ha anat augmentant-los ms poder poltic, encara que es mantinguen fora de partits poltics o llistes electorals. El poder daquest grup financer ha sigut tan gran que ha posat als governs executius de diferents pasos les persones ms idnies pels seus interessos. Moltes vegades ens fan veure que som nosaltres qui decidim mitjanant les urnes els governs. Per en realitat els governs no son lliures i s el poder financer com a sistema qui posa limitacions a la seva gesti. A no ho dic jo, ho diuen persones de la categoria de Frederic Mayor i Zaragoza, gens sospits desquerr; Pere
Casaldliga i Pla, bisbe catlic; i molts altres. Resulta curis, si ms no, que els mateixos governs que han sigut subalterns del sistema perqu han estat al seu servei, ara que el sistema ha quedat espatllat han dinjectarlos capital per salvar-lo. Un capital que al cap i a la fi sn els ciutadans qui ho pagaran. La quantitat de diners que aportaran els governs dels pasos rics als bancs perqu no facen fallida es tant gran que no vull arriscar-me a escriurels per por de deixar-me algun zero. Crec recordar a alg que ha dit que amb l1 % del capital que els estats aportaran als bancs sacabaria la fam a lAmrica del Sud. Vol dir aix que es possible, i sembla que hi han recursos, perqu la fam del mn desaparega amb una mnima quantitat de la que sest preparant per enfortir les caixes dels bancs. Aix t un nom que no dic perqu ho faa cadasc si vol. A hores dara que redacte aquest escrit, primera desena de novembre, estan preparant els dirigents poltics dels pasos ms rics una cimera, la G-20, on en opini dalguns podria canviar el sistema econmic. Podria haver-hi canvis en el mn financer, diuen. Altres diuen que hi haur que reinventar el capitalisme amb ms intervenci dels governs. Aquesta idea podria tindre alguna credibilitat si prviament el sistema neoliberal es fera larakiri, cosa que dubte. Duna cosa estic segur, qualsevol sistema que inventen si no est guiat per ltica no servir de res. Un sistema que sols es basa en el creixement (encara que siga sostenible) no serveix de res, si el creixement duns implica fam per a altres. Si de deb no hi ha prviament una voluntat dequilibrar i distribuir els recursos globals per a tots, em sembla que estaran tocant-nos el viol. Si el que va a fer-se son reformes circumstancials i matusseres per a sortir dels pas i que desprs tot continue igual, estaran enganyant-nos. Magradaria assistir a les classes que imparteix actualment la facultat de Cincies Econmiques per oir com argumenten els professors als joves estudiants aquesta situaci. Ser allucinant. Mentrestant, encara que no soc massa creient, que Du ens agafe a tots confessats.
Mrmoles Nacionales y de Importacin Piedra Natural Granitos Nacionales y de Importacin Lpidas
Avgda. Xtiva, 41 Tel: 96 559 31 25 - Fax: 96 559 17 14 COCENTAINA e-mail: marmolespacos@hotmail.com
Celebre estas Fiestas en compaa del...
FIESTA DE NOCHEVIEJA
Bar Raspa Avenida
Extraordinaria Cena Fin de Ao con Cotilln y Barra Libre durante toda la noche
DIA DE NAVIDAD
Comida Especial en Comedor Principal
DIA PRIMERO DE AO
Comida de Ao Nuevo en Comedor Principal
DIA 5 DE ENERO
Cena Fiesta Roscn de Reyes
Haga sus Reservas en el Bar Passeig del Comtat, 51 - COCENTAINA Telfono: 96 559 01 55
Feliz Navidad y Prspero Ao Nuevo
Cartes dels Lectors

Agradecimiento a D. Jess en su despedida como prroco de El Salvador
Es una gracia extraordinaria, que nos ha concedido el Seor, el tener fe i saber que, pase lo que pase, digan lo que digan, detrs de cada acontecimiento est Dios. Dios conduce la historia del mundo; pero tambin incide en la historia personal de cada uno de nosotros y de cuanto nos rodean. La Parroquia de El Salvador parece que est de fiesta y lo est realmente. Estamos viviendo un hito muy importante en su desarrollo espiritual cristiano, como fue el acontecimiento de hace once aos; como fue la reapertura de la Parroquia en 1954; como lo fue el primer nombramiento del primer prroco mosn Pedro Buera en 1535. El sentido espiritual del Pueblo de Dios, dirigido y desarrollado por el Espritu Santo, sabe celebrar los acontecimientos que vive; por eso en todo evento pblico, familiar o privado acude a Dios a darle gracias. Cmo daremos dignas gracias a Dios de cuanto nos acontece? Celebrando la eucarista, donde Jesucristo renueva de continuo su sacrifico de la Cruz, se ofrece al Padre por nosotros como vctima propiciatoria y alaba a Dios en sumo grado, como l merece. Tambin la Eucarista es la mejor accin de gracias que podamos dirigir al Seor. En la Eucarista de hoy, qu podemos agradecer a Dios? Todo: la vida, los hijos, los padres, los abuelos, los nietos, los familiares, los amigos, los bienes. Y adems tenemos un motivo especial, un regalo que el Seor nos ha hecho y del que hemos disfrutado largo tiempo y ahora nos damos cuenta que no nos pertenece. Durante once aos, el Seor ha ido transformando la Parroquia de El Salvador y el instrumento del que se ha valido ha sido nuestro prroco D. Jess.
La revista Cocentaina, El Comtat publicar aquelles cartes que ens envien els lectors sempre que, amb independncia dels aspectes crtics que hi continguen, siguen respectuoses amb les persones i les institucions. Els originals hauran denviar-se firmats per lautor/a, amb indicaci del DNI, el nom, ladrea i el telfon. Les cartes necessriament hauran destar mecanografiades amb un mxim de 45 linees. Ledici es tanca el dia 20 de cada mes. No es mantindr correspondncia sobre treballs no sollicitats.
Su ministerio, con la ayuda de Dios, ha sido vasto, profundo, fuerte, delicado, de entrega total, de trabajo incesante, de oracin permanente. Dios ha encontrado en l un instrumento dcil para modelar su Iglesia de El Salvador. La obra no est terminada; pero su trabajo, s ha terminado. D. Jess a estas alturas sigue repitiendo: Siervo intil soy, he hecho lo que tena que hacer, el verdadero y nico artfice es Dios. Nuestro prroco ha hablado mucho por todo este tiempo y siempre del Evangelio o a la luz del Evangelio. Estas son algunas ideas que han estado presentes a lo largo de su predicacin y que conviene recordar y guardar: -Estad atentos a la escucha de la palabra de Dios. -Meditad la palabra de Dios, saboreadla y hacedla vida de nuestra vida. -No tengis prisa y descansad en el Seor. -No seis cristianos de mnimos. -Vivid un cristianismo de misin. -Pedid a Dios a Dios ser capaces de perdonar. -Aceptmonos como somos y aceptemos a los hermanos tal cual son. -Sobretodo, sabed que Dios os ama. -Pedid a Dios poder amar a los hermanos como l nos ama. -El nico amor verdadero es Jess en la Cruz. Por todo esto hemos dado gracias a Dios y le hemos pedido que contine favoreciendo, fortaleciendo y guiando a D. Jess en la nueva etapa de su vida ministerial. Y al contemplar tantas maravillas que el Seor Dios ha realizado en cada una de las historias de nuestras vidas, despus de darle gracias una y mil veces, exclamamos sin llegar a comprender ni salir de nuestro asombro: Qu cosas, qu cosas Dios mo! Gracias a Dios. Gracias, D. Jess. A.M.D.G. Rafael Jover
Asociaci de malalts dAlzheimer

Per a fer-te soci, pots dirigir-te a: Centre Social Real Blanc - Tel.: 96 650 09 66
Horari datenci al pblic: Dilluns, dimecres i divendres, pel mat, de 10 a 12 hores. Dimarts i dijous, per la vesprada, de 18 a 19 hores.
IBALENT
Passeig del Comtat, 13 - COCENTAINA
Tel.: 96 559 21 03
SEGUND AP AREJ A DE LENTES SEGUNDA PAREJ AREJA DE REGAL O REGALO
*Para graduaciones desde +2 cilindro hasta +-4 esfera
Resoluci del Consell Poltic dEsquerra Unida del Pas Valenci

Davant lexpulsi del grup parlamentari dEU-BLOC-VERDS-IR:COMPROMS de la diputada, coordinadora general dEUPV i candidata a la Presidncia de la Generalitat per coalici Esquerra Unida-Bloc-Verds-Esquerra Republicana: Comproms pel Pas Valenci en les passades eleccions Autonmiques, Glria Marcos, desprs dhaver patit una persecuci poltica sense precedents per part del BLOC i de les diputades trnsfugues, Mnica Oltra i Mireia Moll, el Consell Poltic dEUPV pren els acords segents: 1. Recolzar absolutament, sense reserves, a Glria Marcos, tant personalment com en tota lactuaci poltica desenvolupada com a diputada en defensa de la poltica i les propostes amb les quals la coalici Comproms es present davant la ciutadania i en defensa duna representaci legtima com a sndica del grup a les Corts Valencianes. Representaci democrtica legtima emanada de lacord poltic de la Coalici Comproms i dels vots rebuts per aquesta, i que ha quedat adulterada pel colp destat perpetrat pel BLOC i les dues diputades trnsfugues i per laplicaci en aquest cas del Reglament de les Corts que converteix a Glria Marcos desprs de lexpulsi en diputada no adscrita malgrat que, paradoxalment, aquesta figura havia estat pensada per a combatre el transfuguisme. 2. Recolzar a Llus Torr i a Marina Albiol, els altres dos diputats dEUPV i capaleres electorals de Comproms per Alacant i per Castell respectivament, que han restat fins ara al grup parlamentari de Comproms desenvolupant la tasca poltica que els corresponia i que, en tot moment, han sabut estar en el seu lloc en la defensa dall que els i les nostres votants el havien encomanat amb el seu vot. 3. Denunciar pblicament la deshonestedat poltica dEnric Morera, de Josep M. Paella, de Mnica Oltra i de Mireia Moll, que han enganyat i han trat la voluntat poltica de 200.000 electors i electores que van confiar en Comproms i que han incomplert tots els acords signats en la Coalici per les cinc forces poltiques que la composen. Amb les seues actuacions han perseguit sense descans la coordinadora dEUPV i candidata a la Presidncia de la Generalitat fins la seua expulsi del grup, i han dificultat sempre el treball diari dels diputats i diputades dEUPV amb lobjectiu danullar-nos polticament i invisibilitzar-nos com a referent poltic principal que som de lesquerra alternativa al Pas Valenci. Autors dun Reglament de Funcionament del grup parlamentari que vulnera drets democrtics i individuals dels diputats i diputades, i que han emprat per a instruir de forma capciosa un expedient dexpulsi fonamentat en acusacions falses i no provades referides a actuacions prvies a laprovaci del mateix Reglament. 4. EUPV considera lexpulsi de la seua coordinadora, Glria Marcos, un trencament absolut del grup institucional de Comproms a les Corts propiciat pel BLOC i les trnsfugues. Per tant, aquest Consell Poltic decideix en conseqncia que els tres diputats i diputades dEUPV estiguen en tot moment en la mateixa situaci, considerant-se com a expulsats i expulsades, i reservant-se tots els drets a acudir a la via institucional, poltica i jurisdiccional per a defensar els seus drets com a parlamentaris i parlamentries. Aix mateix, sinstar les instncies escaients perqu les dues diputades Glria Marcos i Marina Albiol, i el diputat Llus Torr, puguen formar grup propi a les Corts Valencianes. 5. Des dEUPV i amb el treball de Glria, Marina i Llus i el de milers de persones que estem en aquest projecte de lesquerra alternativa anem a continuar combatent les poltiques de dretes al PV i a lestat, i lluitant per la alternativa, assolint al 100% els nostres compromisos electorals. Aquest ha de ser el nostre treball prioritari, com ho ha estat sempre. No s la primera vegada que intenten segrestar la nostra veu, i no ho aconseguiran. Esquerra Unida t una llarga histria de lluita per defensar els drets dels i de les treballadores, els drets dels i de les ciutadanes, tant al carrer com a les institucions. I ho continuar fent sense cap renncia als principis ni a ltica que ha estat sempre un referent en el nostre treball. Signat: Ferran Albors i Jord Regidor dEsquerra Unida a lAjuntament de Cocentaina
10 Revista EL COMTAT - desembre de 2008
No valen excusas
A continuacin les presentamos una tabla con la tasa de basura por vivienda que se paga en Cocentaina y en algunas localidades vecinas: TASA BASURA 106,60 66,64 63,44 60,00 74,82 53,28 BONIFICACIONES DEL 0% DEL 70% DEL 58,26% DEL 90% DEL 75 o 50% DEL 56,87 % A PAGAR 106,60 19,99 26,48 6 18,70 / 37,41 30,30
COCENTAINA ALCOI IBI MURO ONTINYENT BANYERES
El equipo de gobierno municipal de Cocentaina para el 2009 ha propuesto finalmente congelar las tasas de basura, pero hasta hace bien poco queran que pagramos ms. Es que no pagbamos ya bastante? Como se puede ver, nuestra tasa de basura es la ms alta. No es excusa decir que se congelan las tasas y ya est. Quieren que nos contentemos cuando nos dicen que pagaremos lo mismo en el ao 2009 que en el 2008. Pero si lo que queremos no es pagar lo mismo, lo que queremos es pagar menos. Por qu en otras localidades es posible y aqu no? Generan menos basura? La trasladan a otros lugares? O ser que administran mejor... Tal vez sera bueno preguntarles cmo lo hacen, ya que igual aprendemos algo y as bajamos la tasa, porque esto es al fin y al cabo lo que interesa, que al ciudadano le cueste menos, y pueda verse beneficiado de servicios municipales. Tampoco es excusa decir que de este modo se ayuda en la crisis econmica actual, de qu modo? Se ayudara si se bajara la tasa. Tambin si se tuviese en cuenta la renta de las unidades familiares, estableciendo bonificaciones o tambin el que se tenga en cuenta la domiciliacin de los recibos en el banco. Estas cosas se tienen en cuenta en otras poblaciones, por qu aqu no? Y encima quieren que les demos las gracias por no aumentar las tasas, pues NO, revise usted las tasas, sobre todo la de basura por vivienda. Ahora podemos mirar, el IBI, el Impuesto sobre bienes inmuebles, porque aunque es un impuesto directo, ste tambin vara segn las localidades, ya que se deja a competencia municipal el ltimo %. Tambin presentamos una tabla, y as podemos ver que el porcentaje que pagamos por impuesto de bienes urbano -el conocido IBI- y si hay o no bonificaciones.
COCENTAINA ALCOI IBI MURO ONTINYENT BANYERES
IBI EN % 0,90 1,02, 0,7323 0,95 0,9 0,8 0,9
BONIFICACIONES NO SI SI NO SI SI
Estos das cuando oigan que las cuentas municipales tienen supervit, piensen que con lo que pagamos ya pueden tenerlo. Pero cabe preguntarse si no podra el Ayuntamiento destinar algo de este mismo supervit (o de la financiacin que percibe del estado) a paliar en parte el coste del mantenimiento de los servicios municipales, porque a los impuestos del estado tambin contribuimos va impuesto sobre la renta. Ya en la primera Comisin de hacienda, se dijo que todas las ordenanzas estaban para revisar, con el fin de que se tuviese en consideracin la situacin econmica y familiar de los contribuyentes. Pues no hay que esperar ms; hay que cumplir lo que se dice. Cuanto antes se haga, antes se podr llevar a efecto y de esta forma actualizar nuestro ordenamiento tributario al resto de las poblaciones, porque parece que somos lo nicos que no tenemos ningn tipo de bonificacin. No nos gusta sentirnos diferentes. Grupo Municipal Popular noviembre 2008
11
Demcrates. Prepotens. Sectaris

X, una vegada que estaven tan inspirats dient-nos tots els adjectius que, la dreta del nostre poble ens dedica, hagueren pogut delimitar lespai ms enll del carrer convent on tamb classifiquen al nostres vens i venes. Tamb sn els que tiren cap al Castell? O els que miren al Bernicadell?. O sn els ms prop dAlcoi? O els que viuen cap a Benilloba?. No sabem si aquets xicots i xicotes de la dreta del nostre poble shan parat a pensar el significat dels tres adjectius descrits i, desprs shan mirat ells/elles a lespill. El que reflexa la seua prpia imatge i el que reflexa la imatge del partit on militen. Sols ens referirem a quest ltim, perqu, al de la prpia imatge ni devem destar autoritzats ni tenim cap intenci fer-ho. All cadasc/una com es veja. B. El partit de la dreta del nostre poble i daquest Pas vol donar-nos llions de democrcia a un partit de ms de cent vint anys de lluita, precisament per arribar a una democrcia. I per aix, quant arriba al govern en Madrid imposa una TVE, pblica, sense intervencionisme poltic, igualet, igualet de nuestro canal nueve, model de la desvergonya, del control poltic i de la neteja de tot aquell personal NO AFECTO A LA CAUSA. Ens diuen prepotents (que abusa del seu poder o presumeix dell) sense instruir-se de com funcionen all on ells governen. Tenen, per desgrcia per nosaltres, molts llocs on preguntar. I propets. Que indaguen les informacions que donen a loposici, dels documents que els fotocopien, el tracte personal i en Comissions o Plens. Igualet, igualet que el que a ells sels dona i sels ha donat des de fa vint-i-set o vint-i-vuit anys... Ai! Ah s on els pica de veritat, ah!. I ens diuen tamb sectaris (sequaos, fantics i intransigents, dun partit o duna idea). Als que tenim unes creences universals i acceptem totes les conviccions poltiques, religioses, socials...etc., des de sempre, amb una sola premissa, el respecte mutu. Als que hem aprovat lleis com la de lEducaci, la de la Sanitat, la de la Seguretat Social, la de la DEPENDNCIA, o posat assignatures per als drets humans... i ho boicotegen all on manen. Per vosts prefereixen seguir els exemples de companys tan humils, tolerants, dialogants i democrtics com el senyor Fabra. Un espill exemplar. B. No pensen aquets xicots i xicotes que ja no hi ha ning, de trellat, que es crega que estan vetats a la Radio?. Que no sels deixa parlar als Plens i Comissions?. Per, si no guarden ni les formes!. En teoria sols pot parlar el portaveu o aquell a qui lAlcalde li done la paraula, i no ho fan quan volen i qui vol?. I si no, diuen que els vetem. Senyores i senyors populars abans dentrar en eixes demaggies, deurien assabentar-se del funcionament de les institucions i administracions pbliques que, per cert, tots els inicis de legislatura, la Diputaci Provincial fa uns cursets formatius per a nous regidors/es que estan molt b i sn de molta utilitat. No ser que al seu partit, ara que ens diuen que fins al nostre poble ha aplegat la lluita entre Zaplanistes-Ripollistes i Campistes-Ortunyistes, tenen por de parlar all. Miren, els donem una idea. Segons ells, estan ah per lluitar pel seu poble. Pos a ello. Els Zaplanistes-Ripollistes podrien comenar a exigir a la seua Diputaci aix si, seua- el compliment de la promesa de portar a lescorxador tot all que va prometre el senyor Ripoll, fins i tot en una visita personal. O preguntar per qu en temps del Senyor Julio de Espaa no va fer les infraestructures que li vam demanar per a la Fira. I si de veritat volen treballar per Cocentaina, sls hi ha que fer un petit i illustratiu exercici: agafar les revistes del poble danys enrere i comenar a apuntar-se tot el que han proms i no han fet. I als Campistes-Ortunyistes, per exemple, qu sha fet de la promesa reiteradssima de la Rehabilitaci del Raval; o de la canalitzaci del barranc de Fraga que donaria soluci al prquing de Fira. Senyores i senyors populars, ja est b de tanta frivolitat. PSPV-PSOE Cocentaina.
DISTRIBUCIN PRIMERA PLANTA DE VIVIENDAS
ltimas viviendas a la venta Elija calidades!

FINANCIA
ESPECIAL HIPOTECA JOVEN (DE 18 A 35 AOS) CONSULTENOS
Promueve: AURA-CASAS, S.L. Informacin en propia obra y en el Tels.: 96 559 27 76 Situacin: Av. Real Blanc, 44
13
La Fira de Tots Sants de Cocentaina, un espai de sensacions i un lloc idoni per a la cultura
M.P. Lavaluaci de la Fira, lha de fer cadasc de manera molt personal, per tal volta tots estarem dacord en que ha sigut una molt bona Fira, loratge ens va respectar dintre de les previsions nefastes que impartien totes les agncies estatals, la gent li ha fet front a la pluja i ha vingut a visitar-nos i una edici ms, Cocentaina ha sabut traure-li partit a aquest gran event, que tot i manc dajudes institucionals de primera ma, mostra a tots els qui venen, el ric patrimoni artstic, cultural, arquitectnic i personal que tenim els socarrats. En aquest mes, parlem precisament de la cultura que aporta la Fira de Tots Sants al nostre poble i als visitants, per anem per parts. Al mes doctubre i com ja ho hem tractat en altres edicions de la revista Cocentaina. El Comtat es va presentar al Centre Social el cartell anunciador de la 662 edici de la Fira contestana, un cartell elegit per la comissi de Fira i que va ser guanyador dentre 25 obres. xit dacceptaci i sespera que a la llarga, tots els balcons estiguen ornats amb aquesta pea de tela que a ms, presenta un disseny apasat i no vertical com estem acostumats. Per la Fira s molt ms, s espectacle, s msica, s co-
lor i olor.... i s sobretot cultura. Aix doncs, de la faana del Palau penjava una gran pancarta que proclamava lefemride tant important que celebrem els valencians en quest 2008: el 800 naixement de Jaume I i a ms, el 750 aniversari de la seua estada a Cocentaina.
El seu autor, el xativenc ngel Sifre, va explicar quin sentit tenia el cartell, i no va voler obviar la fira cavallar i al temps la de les atraccions que sn les que ms ell recorda, a ms va intentar similar a uns taulellets socarrats, tornat aix, al temps dantany, a un tcnica manual com era la de fer socarrats en taulellets i desprs tots junts, formar un quadre. En el transcurs del mateix, tamb es va presentar el rodabalcons de la Fira, dissenyat per Natxo Ferrndiz i encomanat per propi regidor de Fira Marcos Castell, el rodabalcons busc mostrar que la Fira s tradici i s histria i ho feu amb smbols molt emblemtics per a Cocentaina. Els rodabalcons, tot i ser el primer any han tingut un gran
PINTUART
* Artculos de decoracin * Dibujos * Pinturas
Passeig del Comtat, 78 Tel: 96 559 25 47 COCENTAINA
Llandera Juanjo, S.L.

Servei Fontanera Gas - Calefacci Av. Pas Valenci, 4 Tel.: 96 559 20 10 COCENTAINA
Roberto Pascual Sells

REPARACIN y VENTAS
C/. Estacin de Ganda, 2 Tel.: 96 650 02 83 COCENTAINA
Loan
Desayunos
C/. Azorn, 19 - COCENTAINA Tel.: 96 559 26 69
El dijous 30 doctubre, a lespai dart del Palau Comtal va tindre lloc la inauguraci oficial de les exposicions, nhi havia de moltes al llarg de tot el permetre de la Fira, per en aquest cas es varen centrar en les que hi havia a lalcsser contest. Lacte, conduit per Maite Barrachina va congregar a un gran nombre de pblic, i s que com deia la prpia presentadora si busquem alguna cosa i no ho trobem en la Fira, s que no existeix. Comencem aquest itinerari de les exposicions per la Capella De Sant Antoni, all i amb el patrocini de la CAM, la Pia Uni Verge del Miracle, va exposar una mostra sota el ttol de Agull de Cocentaina. Imaginero, en aquest cas, tots varem poder descobrir, tal volta, una de les vessants de lescultor contest: la seua obra religiosa. Va ser una
Jord i Pepa Palacios, ha treballat de valent per a poder distribuir aquesta xicoteta mostra de les escultures religioses de Vicente de Pal Agull Sanchis i al temps, es va desdoblar els tres dies de Fira per fer gurdia a la capella i aclarir dubtes dels visitants. Lobra religiosa dAgull de Cocentaina est present a les dos Esglsies de Cocentaina i als dos convents contestans, aix per eixample trobarem el Crist Jacent que pertany a larxiconfraria del Sagrament, La Dolorosa, la Verge amb el xiquet creada amb fusta, Sant Isidre, Sant Hiplit, Sant Francesc i fins i tot un naixement cedit per una famlia dOntinyent. Tamb, en la mostra es podia veure un audiovisual sobre diferents escultures dAgull en pobles de tot arreu. Una vegada deixem la Capella i pugem les escales, ens trobem que a la Sala de la Torre, exposaven per primera vegada en la Fira, lassociaci gastronmica Parlant i Menjant, Muntanya dAlacant. Amb el nom Muntanya de
mostra curiosa perqu moltes de les imatges presentades, les hem vist a les diferents Esglsies contestanes o en les processons de Setmana Santa i mai hagurem pogut imaginar que pertanyien a aquest gran artista local. La famlia dAgull de Cocentaina es mostr de seguida interessada en lexposici a ligual que els temples contestans que no van posar cap impediment per a que les obres foren trasllades a la Capella de Sant Antoni. La Pia Uni, presidida per Gil
sabors aquesta primera experincia va ser molt positiva per a tots els restaurants de primera fila, que conformen dita entitat. Ramiro Redradro, president de lassociaci i chef del Restaurant lEscaleta, va destacar que la mostra es presentava com una manifestaci dels fogons, mostraren doncs, una cuina a lavantguarda, amb qualitat de productes i sabor, una barreja que no deixen indiferent cap paladar, i s que, com b destac Ramiro, els restaurant formen part indiscutible de la imatge turstica dun poble i precisament a les comarques dinterior, podem estar ben orgullosos dels establiments que tenim. Per aquesta mostra, encara tenia un allicient ms, i s que presentaren un concurs de relaci de sabors i productes per a tots aquells que els visitaren, el premi a sortejar entre totes les butlletes participants era dun sopar per a dos persones, en qualsevol dels restaurants associats de Parlant i menjant. I amb la panxa ben plena, perqu Parlant i menjant ens oferia a ms, la degustaci de productes tpics, ens
SANTIAGO INSA
FONTANERA
Servicio Fontanera - Calefaccin Instalacin de Gas - Saneamiento - Piscinas
CONFECCIONES
ROPA DE SEORA Pas Valenci, 89 - Tel.: 96 559 08 19 - COCENTAINA
C/. Ausias March, 1 - Tel: 96 650 02 56 - COCENTAINA
15
a ms, va aprofitar per ressaltar les dues activitats punteres que encara queden per realitzar-se dintre daquest 50 aniversari com s la conferncia de lalpinista Edurne Pasaban i laudiovisual titulat Cincuenta 3.000.
encaminem cap a lespai dart, on el Centre Excursionista Contest ultimava els actes celebrats amb motiu del 50 aniversari de la fundaci de lentitat esportiva contestana. La mostra visual, recollia un centenar de fotografies, belles estampes, captades pels membres del Centre en les seues diverses travessies, tot un mn per descobrir, uns paisatges de postal que ens van envair de la pau i serenitat que sols pot mostrar-nos la natura. Sn molts els llocs on el Centre
Daquesta aula, passem directament a una de les joies del Palau Comtal, la Sala Daurada, all trobvem una mostra ms que interessant organitzada per la Real Acadmia Valenciana de la Llengua, Els escriptors castellonencs del primer ter del segle XX i les normes del 32. Va ser la contestana Vernica Cant (qui a ms, va ser lencarregada de llegir el manifest de la Fira) qui va presentar dita mostra. Vernica s secretaria de lAcadmia de la Llengua i va explicar que aquesta exposici itinerant de contingut
Excursionista ha deixat la seua empremta i aix va quedar plasmat en aquesta mostra que a ms, ofer una visi tamb, del transcurs daquestos 50 anys, amb la gent que ha format i forma part del Centre. Camilo Toms, membre de lentitat,
PELUQUERIA UNISEX
J. Molt
a o r e p s r P y s a t s Felices Fie
Relojera y Joyera
8 0 0 2 d a d i v a N ao nuevo
C/ Ausias March, 6 Cocentaina Telf. 965 590 976
Passeig del Comtat, 18 - Tel.: 96 559 13 79 - COCENTAINA
didctic te lobjectiu dapropar i al temps de donar a conixer, la realitat social i cultural de lpoca i al temps, ofereix la possibilitat de conixer ms de prop, el nostre patrimoni lingstic. Lexposici contenia 13 panells amb temes com: les lletres i les cincies, les normes, els escriptors i la pervivncia de les normes. A ms, en lavantsala de la Sala Daurada hi havia un muntatge audiovisual que ens introdua en aquestes arrels histriques al voltant de la nostra llengua.
Una vegada feta la presentaci de les exposicions, es va procedir a visitar-les, tancant lacte les paraules de lalcalde de Cocentaina, Rafael Briet, qui destacava lalta qualitat de les mostres presentades en un poble que fa possible que tingam la millor Fira. Eren aquestes les mostres del Palau, a les que es sumava la visita obligada del Sal dAmbaixadors on es troba la collecci museogrfica i la visita a la Sala del Paraiges on est la mostra permanent dAgull de Cocentaina. Per la Fira encara mostrava ms exposicions, tant s aix, que al Pla, la fil Contrabandistes, realitz una mostra de joguets antics de llanda, una exposici que forma part dels actes previs a lany de bandera. Tamb, al carrer Jaume I, els membres del projecte solidari un bal un somriure, varen realitzar una mostra visual de la seua tasca realitzada a la Repblica de Guinea. Sense deixar de banda, el museu arqueolgic del Centre dEstudis Contestans o de la Casa del Fester. Tanmateix, i ja entrant en el mn de lart,
lassociaci cultural Isa, ofer una exposici pictrica al voltant dels Colors de la Fira, curiosa i interessant en quant a formes i presentaci, al temps que per als membres dIsa te la Fira. Per enguany a ms, i com a una de les novetats de la Fira, trobvem una zona de descans, un rea de recreo al carrer Roger de Lluria on a ms de poder asseurens i prendre forces, podem gaudir de la mostra descultura urbana de Moiss Gil: grans obres que no les podem veure en una exposici qualsevol o al taller de lartista contest, un lloc idoni per descansar que ha tingut una molt bona acceptaci per part del pblic. La tercera ruta dart local, tamb va tindre la seua cabuda en aquesta Fira de Tots Sants, una iniciativa molt bona que ens permet entrar als tallers dels artistes de Cocentaina i veure lestil, la tcnica i la tendncia de cada autor. Aquesta ruta dart a ms, ens permet desplaar-nos per tot el poble, donant-nos loportunitat dadmirar el ric patrimoni artstic que t Cocentaina i que a ms, en la Fira es veu transformat i engalanat. En aquesta tercer any hi van participar els artistes contestans: Maria Belda, Luis Ardevnez, Carmen Granados, Francisco Gisbert (Flaut) i Moiss Gil. Les exposicions, van ser molt visitades els tres dies de la Fira, per a ms, van estar obertes al pblic fins dos setmanes, fent possible que molts tornarem a veure-les, i s que la fira s un espai de sensacions... per s tamb el lloc idoni per a la cultura.
Floristeria
ribelles
Decore esta Navidad con flores
Felices Fiestas !
Avgda. Pas Valenci, 88 - Tel.: 96 559 07 72 COCENTAINA
Talleres Sedano
Avgda. Xtiva, 38 Telfono: 96 559 28 04 COCENTAINA www.talleressedano.com
El Len de Oro sala amb el guard del II Premi Firacor

El Certamen Coral no va decebre a un pblic que va omplir el Centre de Cultura El Teular i que tanc la 662 edici de la Fira de Tots Sants
El segon premi Firacor va tindre lxit esperat: dos cors bascs i un asturi, un nivell ms que alt, i un favorit que esdevenia entre els mateixos cors participants: El Len de oro, entitat que a ms, en aquest 2008 ha dut una temporada exemplar que fins i tot, el van dur a classificar-se per disputar el gran premi internacional a disputar lany que ve. Palac, la mgia de cantar i educar la veu. Tots els alumnes ho passaren molt b i tots ells es posaren a ms, una samarreta que el Certamen els don, amb el cartell anunciador daquesta 28 edici del Certamen, obra de Xelo Martnez. Aquest taller coral infantil, va comenar a impartir-se sols al Convent per tindre a ms, un cor, dirigit per Quino Palac, per linters pels altres centres, va fer possible que el comit organitzador del Certamen pensara en ampliar loferta als tres collegis, comptat en tot moment amb el suport dels professors que shan implicat de forma meravellosa en aquesta iniciativa del Cor i amb el suport de lInstitut alacant de Cultura Juan Gil- Albert per patrocinar aquest espai. Lobjectiu daquestos tallers, no s altre que el difondre la msica coral des de la base i per a que vegen que cantar s fcil, per cantar amb tcnica i fer-ho b i afinat, requereix un poc ms desfor, tot i que al temps, s una manera divertida destudiar msica i aprofitar aquest instrument que tots duem damunt. Mentre el taller es feia, el comit organitzador del Certamen que compta amb Francisco Hernndez com a president, Aureli Tormos com a coordinador, Josep Robert Sells com a director tcnic, Vicent Pascual com a tresorer i Rafael Castell com a vocal, continuaven treballant de valent per a la realitzaci del segon Firacor a celebrar-se el 8 de novembre. El certamen arriba ja a la seua 28 edici i en aquest cas, es presumia un gran concert per part dels tres cors ja que tots ells anaven a concursar per obtindre un premi nic de 6.000 euros. El Firacor, resulta de la participaci dels tres cors guanyadors de les edicions 20052006-2007 i ressalta perqu les tres entitats presenten un programa lliure i a ms no hi ha obra obligada. Per abans del dia del Certamen, encara hi van haver ms activitats, tant s aix, que la Cam Obres Socials va patrocinar una xerrada-colloqui amb el que seria el pre
Per anem per parts, perqu el Certamen Coral que organitza el Cor de Cambra Discantus s molt ms. Aix, al mes doctubre van comenar a iniciar-se els tallers corals infantils als tres collegis de primria de Cocentaina. Impartit per Manel Adame, especialista en educaci musical, un any ms i ja en son 3, el taller va ser ben acceptat pels alumnes de cinqu i sis dels tres centres que van comprovar qu podien utilitzar la seua veu per a alguna cosa ms que per a parlar, per fer msica. El 17 i 20 de novembre 36 alumnes de cinqu i 38 de sis del San Joan Bosco disfrutaren del bon humor i les tcniques que Manel Adame impart, desprs es dirig al Real Blanc, els dies 21 i 23 amb un total de 39 alumnes de cinqu i 44 de sis i finalment el 7 de novembre, 27 alumnes de sis del Collegi Sant Francesc dAssis tingueren loportunitat de compartir amb Manel i Joaquin
Reparaciones Elctricas Instalaciones Particulares e Industriales
MANOLO SANZ ROMERO
A NZ
electricidad
C/. Literato Azorn, 22 - COCENTAINA Telfono: 96 559 28 33
Felices Navidades y Prspero Ao Nuevo
19
sentador de la gala, Ricardo de Cala. La seua passi per la msica en general i per lpera en particular, lhan dut a investigar lefecte que t en les persones des dun punt de vista emocional. Ricardo de Cala dirigeix i presenta lespai Grandes Voces en Rdio 5 de RNE i collaborava assduament en el desaparegut programa de Clsicos Populares. Ricardo de Cala, s a ms membre del Parlament de Cultura Europeu on porta a terme una labor de difusi de lpera i de la msica clssica. Al sal dactes del Centre de Cultura El Teular, el divendres previ a la certamen, Ricardo va oferir aquesta xerrada al voltant del Cor en el mn de lpera, una xerrada didctica, amb clars exemples dels grans moviments corals en diferents peres que desprs va desembocar en un torn de preguntes que es va convertir en un colloqui ms que interessant entre tots els presents i Ricardo de Cala.
El dia del Certamen, de mati i al sal de lestrella del Teular, hi va haver una taula redona del mn coral. Aquesta taula redona, va comptar amb la presncia dels membres del jurat que van aportar la seua visi del cor en la societat, aix com tamb es van tractar temes de repertori, direcci, membres coralistes... ms de dues hores de xerrada amistosa en les que tamb el pblic simplic i va compartir intensos dilegs. Per la vesprada ja tingu lloc el Certamen Coral. Amb un auditori ple, amb ganes de veure i escoltar el que els tres
cors havien preparat, sinici el Certamen Coral Fira de Tots Sants que a ms va ser seguit per un gran nombre de gent a travs de Rdio Cocentaina i Internet que va oferir tot el Certamen en directe. Va trencar el gel, el Len de oro, guanyador de ledici de 2007. El programa escollit, contenia tres de les obres amb les que van participar en la passada edici i van iniciar lactuaci precisament amb lobra obligada del Certamen de 2007 Cntic de Josep Gil Trrega. Els asturians, dirigits per Marco Antonio Garca van mostrar el bon moment pel que travessa lentitat i van deixar un bon regust de boca al pblic present. Seguiren els membres de lHodeiertz Abesbatza. Sota la direcci dEnrique Azurza, els campions de 2005, presentaren un repertori ms clssic i tal volta ms igualat, lluny de la varietat del Len de Oro. LHodeiertz, celebra enguany el seu 25 aniversari i es mostraren orgullosos de la seua actuaci, tot i que ells apuntaven que els guanyadors anaven a ser els asturians. Lltim cor en participar, foren altres bascs, lHirusta Abesbatza, guanyadors de la 26 edici del Certamen. Ells tenien una espineta que van voler llevar-se en dita actuaci i s que, en lobra obligada deixe any, Tornar, amb lletra de Vicent Valls i msica dAlbert Alcaraz, el seu director, Paxti Tardio a lhora dinterpretar el solo, li se va oblidar la lletra i van voler recompensar aquest handicap, tornant-la a interpretar, per aix si, el solo, el va fer un tenor del cor. LHirusta tamb va fer una
Nou servei demmarcaci a Cocentaina
Styl
- Punt de creu - Olis - Pastel - Fotos - Papiros - Posters
ART
E RVIC E S NEW MES FRA INA A T N CE IN CO
Tot tipus demmarcatge

- Puzzles - Llmines - Orles - Flor seca - I cualquier motiu....
Polgono Industrial LAlcudia - C/ Caves dAgres, 4 (davant del parc)

Tel.: 96 650 11 11 - Mvil: 617 477 567 - LALCUDIA-COCENTAINA 03829 www.styl-art.com e-amil: info@styl-art.com
gran actuaci amb un repertori variat i dues obres dun gran compositor i vell amic del Certamen Javier Busto. Conclosa lactuaci dels tres cors, el jurat format per Ana Luisa Chova, Eduardo Cifre, Francisco Perales, Pep Prats i Ignacio Yepes es va reunir a avaluar els tres cors i definir qui seria el guanyador dels guanyadors. No ho tenien gens fcil, el nivell va ser alt i tot i que desprs de cada cor, les puntuacions sarrepleguen, desestimant a ms, la puntuaci ms alta i ms baixa de cada cor, la deliberaci va ser justa i, tot i que semble estrany, no va coincidir amb el veredicte del pblic. En lentremig del certamen, enguany es va optar per incloure un audiovisual muntat pels alumnes de lInstitut Pare Arques al voltant de la figura de Jaume I, sumant-se aix el Certamen a eixa gran efemride que estem celebrant enguany: el 800 aniversari del naixement del rei dels valencians i el 750 aniversari de la seua estada a Cocentaina. Desprs, amb els nervis de tots els participants per saber el veredicte final, es don pas als parlaments, encetats per Francisco Hernndez, president del Certamen, Aureli Tormos, coordinador del mateix i Rafael Briet, alcalde de Cocentaina. Tot seguir, Josep Robert Sells i Camps, lleg lesperada acta del jurat. Primer es conced el premi del pblic: amb un total de 362 vots escrutats, el pblic decid atorgar-li aquest guard valorat en 600 euros a lHirusta Abesbatza amb un total de 160 vots, mentre que el jurat, amb un 7842 per cent de la votaci, don el premi al Len de Oro. Lalegria resson Premi del pblic.Hirusta Abesbatza
Premi absolut. El Len de oro
en tot lauditori del Centre de Cultura El Teular i el Len de Oro torn a deleitar al pblic amb una improvisada actuaci arrancant de nou laplaudiment de tots els presents. Per la nit acabava de comenar, i aix, els tres cors participants, el cor de Cambra Discantus, els membres del jurat, els patrocinadors, el presentador, lalcalde de Cocentaina, Rafael Briet, la regidora de Cultura Rosa Sells i el regidor de Fira, Marcos Castell, compartiren una agradable vetllada a la fil Maseros, un sopar on el Paquito el Chocolatero i les marxes mores van sonar de valent i on, tots van gaudir duna bona estona, alguns fins a altes hores de la matinada. Aix es tanc aquesta edici del Certamen Coral. Lany que ve, en la 29 edici, ja seran tres nous cors els participants, tindran una obra obligada i el programa sadaptar a les bases que es publicaran lany vinent, i de nou, els membres del Cor de Cambra Discantus, organitzaran aquest event que com deien, els tres cors participants, s un dels certmens que millor funciona dintre de lmbit nacional. La mgia del cant torn a deixar content el pblic contest i per concloure aquest article, un ltim apunt, el Cor de Cambra Discantus oferir el seu concert de Nadal el dia 21 de desembre a lesglsia del Salvador, mentre que el 22, ser lOrfe Contest Just Sansalvador qui felicite al poble amb les seues veus. Ac a Cocentaina, el mon coral est present i ja des de menuts, perqu el Cor del collegi Sant Francesc dAssis tamb cantar nadales el 15 de desembre al convent.
Garaje Catarro Coop. V.

TALLER AUTORIZADO
Avgda. Xtiva, 39 - Tel.: 96 559 07 01 - COCENTAINA
Concierto Fira Tots Sants de la Unin Musical Contestana y de la Orquesta de Pulso y Pa La Paloma
Jos Luis Muoz Hurcano/ Vicepresidente U.M.C. El da uno de noviembre el pblico desafi las inclemencias del tiempo y se acerc hasta el Auditorio Jos Prez Vilaplana para asistir al tradicional concierto que la Orquesta de Pulso y Pa la Paloma y la Banda de la Unin Musical Contestana ofrecieron dentro del programa de actos culturales de la Fira de Tots Sants. En la primera parte la Orquesta de Pulso y Pa La Paloma, bajo la direccin de Antonio Ferrndiz Montava, comenz su intervencin con la interpretacin del pasodoble Angelillo de Santiago Lope Gonzlez. Nacido en Ezcaray, La Rioja, el 23 de mayo de 1871, Santiago Lope a la temprana edad de 6 aos se incorpor a la banda del municipio tocando el flautn y despus de trasladarse a Madrid, donde estudi en el Conservatorio Real, a la edad de 15 aos ingres en la orquesta del Teatro Apolo y despus en la Sociedad Artstico Musical de Madrid, siendo director de la orquesta de los Teatros Romea, Apolo, la Zarzuela y el Prncipe Alfonso. En 1902 Lope se traslad a Valencia para dirigir la Orquesta del Teatro Ruzafa y en 1903 la Banda Municipal de Valencia. En junio de1905, la Prensa Valenciana solicit a Lope que compusiera un pasodoble para una corrida especial en La Plaza de Toros. El maestro compuso un pasodoble para cada uno de los cuatro matadores que participaron en la corrida: Dauder, para Agustn Dauder, Gallito para Fernando Gmez, Vito para Manuel Prez y Angelillo para ngel Gonzlez. Este ltimo pasodoble fue el que interpret en el Concierto la Orquesta de Pulso y Pa la Paloma, que continu con la obertura de el Festn de los Dioses, del compositor italiano Mario Maciocchi, y seguidamente En un mercado persa, de Albert William Ketelbey. Nacido en Birmingham en 1875, Ketlbey fue un msico precoz que a la edad de once aos escribi una sonata para piano que interpret en Worcester, en presencia de Edward Elgar. Su msica se hizo famosa y muchas de las canciones que compona, fueron utilizadas como acompaamiento de pelculas, y como msica de ambiente en salas de baile. La primera parte del concierto a cargo de la Orquesta de Pulso y Pa La Paloma concluy con la interpretacin de la Rapsodia Gitana, tambin del compositor italiano Mario Maciocchi. Tras un breve descanso se inici la segunda parte del Concierto a cargo de la Banda de la Unin Musical Contestana que bajo la direccin de Mario Roig Vila interpret dos piezas. La primera Pavane pour une Infante Defunte, de Maurice Ravel, con los
arreglos para Banda de Johan de Meij. Ravel, nacido en Ciboure, Francia, el 7 de marzo de 1875 es uno de los grandes compositores franceses del siglo XX que vivi su poca de mayor creatividad y xito a partir del final de la Primera Guerra Mundial en 1918, con obras tan conocidsimas como el Bolero, hasta su muerte en 1937 vctima de una extraa enfermedad neuronal que le llev a una completa inactividad en los ltimos aos de su vida. Pavana para una infanta difunta es una pieza inicialmente compuesta para piano en 1899 cuando Ravel estudiaba composicin en el Conservatorio de Pars y que en 1910 adapt para orquesta. La pavana fue una danza lenta procesional que goz de gran popularidad entre el siglo XVI y el siglo XVII y con esta pieza Ravel evoca la digna elegancia de una recepcin en la corte real de Espaa con el grcil movimiento de una infanta que sigue los pasos de una pavana. La segunda obra interpretada por la Banda fue The Divine Comedy, de Robert William Smith. Nacido en Alabama, Estados Unidos, en 1958 es un compositor enormemente prolfico que reparte su tiempo entre la composicin, los arreglos y la enseanza de la msica por todo el mundo. La obra interpretada se basa en la Divina Comedia, poema del escritor italiano Dante Alighieri y se divide en tres partes que recrean el paso por el Inferno, la Ascensin y el Paradiso. Tras unas breves palabras de Jos Vicente Pons Toms, presidente de la Unin Musical Contestana, agradeciendo al pblico su asistencia al concierto, a las autoridades municipales su patrocinio y a la presentadora Mara Nieves Pascual su excelente presentacin, termin el concierto con la interpretacin de una de las tres partes de la Divina Comedia de Robert W. Smith.
Chimeneas
Avgda. Pas Valenci, 22 Tel. y Fax: 96 559 34 79 COCENTAINA
Sirvent
Piedras Rsticas, Losas y Pizarras Decoracin y Mobiliario de Jardn Chimeneas con Piedra Natural, Mrmol y Refractarios Chimeneas y Estufas de Acero y Fundicin Barbacoas y Hornos
23
La Fira de Tots Sants, cada any ms prop de lInters Turstic Nacional

Csar Gmez /Oficina de Turisme Lltima edici de la Fira de Tots Sants, en quant a repercussi turstica, ha produt uns resultats molt pareguts a altres anys, detectant-se lassistncia de pblic de molt diverses procedncies. Cal destacar la influncia de lesdeveniment com a atractiu turstic per als turistes estrangers residents en les venes comarques de Les Marines. Enguany tamb sha notat un augment en les demandes dinformaci per a visitar Cocentaina fora de la Fira, en un altre moment de lany. I s que esta oportunitat de promoci en dest que cada any ens brinda la Fira, no es troba a altres fires temtiques a qu acudim com a municipi. Lexistncia i consolidaci daltres punts dinformaci al recorregut de la Fira, fa a ms a ms que les demandes es repartisquen entre estos punts, fent que les aglomeracions al mostrador de lOficina de turisme es puguen evitar, podent aix atendre demandes dinformaci ms complexes que necessiten una resposta ms elaborada o personalitzada.
Tamb cal dir que el desplegament de mitjans de comunicaci ha sigut major que altres anys. A ms de la informaci i publicitat publicada en mitjans de carcter local, provincial i comunitari, com ara El Gratis, diario Informacin, El Comarcal, Top Turisme, Rdio Nou, Canal 9, Punt 2, Las Provncias, Levante EMV, Ciutat, Tele 7, Onda Mariola cadena COPE, cadena SER, OndaCero , Gandia TV, El Mundo, Punto Radio, entre altres, enguany la difusi nacional s superior a la de qualsevol altra edici. Des del dia 24 dagost i fins al 19 doctubre, la Fira de
Tots Sants, ha sigut publicitada en el peridic Mundo Deportivo, en lmbit nacional, apareixent els diumenges que coincidien amb les carreres del campionat del mn de Frmula 1. Per un altre costat i ja molt prop de linici de la fira, sha donat publicitat a travs dinsercions de grandria considerable, en els peridics ABC i El Pas, tamb en lmbit nacional, en les seues edicions de dissabte. Lltima aparici escrita per a tota Espanya va ser en el diari La Razn el diumenge 26 doctubre. Posteriorment, la productora de televisi Mediapro, va respondre a les reiterades invitacions de lOficina de Turisme, i va confirmar el mateix dia de la inauguraci lemissi en directe de la Fira de Tots Sants, emissi que es va produir el dia 31 doctubre a les 19.30 hores, tamb per a tota Espanya. Per tant, i dins de lexigncia de la llei que regula les declaracions dInters Turstic, La Fira de Tots Sants ha donat un pas important en la carrera de difusi nacional que ser valorada lany 2011, cinc anys desprs de la declaraci de festa Inters Turstic Regional, per que ja ens situa prop deste primer objectiu: LInters turstic Nacional. Treballant ja per la 663 edici, el Consell de Fira, i en el seu nom el regidor de la mateixa, dona les grcies a tots aquells que han contribut en el bon desenrotllament desta fira 2008, i per descomptat es deixa la porta oberta a qualsevol suggeriment o comentari, a travs de lajuntament o del frum albergat en la web municipal www.cocentaina.es
25
Desembre, un mes ple de tradicions a Cocentaina

Mari Pascual Tot i que desembre lassociem al fred, a lhivern... ac a Cocentaina, te un caliu especial, s un mes ple de tradicions: de fet, els nostres carrers ja comencen a asomar amb ornamentes que ens deixen als Nadals a ligual que els comeros que tamb ens conviden a viure de manera especial aquestes festes tan especials. Per el mes de desembre, a Cocentaina sinicia amb la tradicional corriola, eixe pa red amb un forat enmig, acompanyat duna llonganissa roja, que ens fa pujar a Santa Brbara a tocar la campaneta. Quina tradici ms nostra! Conscients daquesta tradici, lAjuntament de Cocentaina sha implicat de valent, per mantindre aquestes arrels i realitzar activitats que atraguen al paratge a grans i menuts. Segons ens compta Maria Jos Bonifacio, regidora de Tradicions Santa Brbara te aquest dia un color especial. Jo crec que tots de menuts hem pujat a esmorzar i menjarse la corriola amb la llonganissa roja i al temps, hem tocat la campaneta. s per aix, que el Consistori contest i des daquesta regidoria de Tradicions, es te molt present aquest dia 8 de desembre, dia de la Purssima. LAjuntament sencarrega de netejar tot el lloc i dadequar lermita al llarg daquesta jornada puja molta gent a Santa Brbara i a ms hi ha activitats de tot tipus. Nosaltres creem que tenim un bon i bonic paratge i entre tots lhem de cuidar. A ms, la nostra ermita eixe dia est oberta per a que puguen celebrar lEucaristia els jniors i tamb per a que la gent puga tocar la campaneta. A ms, enguany tamb tindrem un compta-contes, per no sols per als ms menuts, sin tamb per als mes grans que anir al voltant del Medi Ambient i espere que estiguen ben atents perqu a la fi es trobaran amb algunes sorpreses. El compta-contes comenar a les 10:30, i tampoc podem oblidar la participaci de la colla Mal Passet que ens amenitza tot el mati amb el so de la dolaina i el tabal. La regidora de Tradicions convida a tot el poble a pujar aquest dia a Santa Brbara espere que no ploga i que la gent continue pujant
Moment de la Corriola de lany 2007
a Santa Brbara per mantindre aquesta tradici, a ms, he de dir, que enguany hi haur mistela per als ms majors. Espere que la gent sacoste i els convide a pujar a peu, a ms enguany tindrem tamb la participaci del club BTT. Sens dubte una festa aquesta de tots i per a tots els contestans. Per desembre s molt ms, i aix ho podem comprovar al veure la decoraci del poble. Al Passeig de Comtat unes garlandes verdes i una estrella de vmet fan possible que la decoraci saprecie tan de dia com de nit quan aquesta sillumina i al carrer Major, des de la Regidora de Tradicions, enguany sha apostat per la llum blanca, segons Maria Jos Bonifacio la llum blanca sembla que destaque ms, a ms, la decoraci que hem posat s ms menuda que la de lany passat, encara que per contra fa ms llum. Tamb tindrem el Naixement de vmet ubicat al pati del Palau i les portes estaran obertes al pblic, sobretot la Nit de Nadal, per a que la gent puga anar a cantar-li. A ms, vull destacar la participaci del Mal Passet i dels jniors de Cocentaina en aquesta nit, ja que encara ixen al carrer a cantar Nadales i demanar larguinaldo, una tradici que no hem de perdre. Per en el Pla, i en quant a
Felices Navidades y prspero Ao 2009
Francisco Botella Morant

C/. Padre Arques, 13 b - Telfono: 96 559 20 38 COCENTAINA
decoraci respecta, veurem novetats, si i s que lany passat vam incloure uns motius amb llums a les faroles que ens van donar molt bon resultat perqu li donaven alegria al Pla, doncs b, enguany hem adquirit uns detalls que estaran a les faroles, un decoraci molt moderna i al temps molt nadalenca que a ms ha estat realitzada a Cocentaina. Tamb hem tingut enguany present a les pedanies, lany passat ja vam posar algun detall de llum i en aquest 2008 tamb en tindran: hem llogat rtols de Bon Nadal amb molt de colorit. Per a banda de la decoraci, el Nadal tamb ens duu la visita de ses Majestats dOrient. En aquest any, el Contestano ser lencarregat de preparar la visita de Melcior, Gaspar i Baltasar, com ens diu Maria Jos Bonifacio, s que ja han estat en contacte amb els Reis i estan preparant la cavalcada amb molta illusi. Tamb sn ells els encarregats dorganitzar la visita de lEmissari Real el dia 1 de gener. Aquest dia, a ms, es llig un bndol animant els xiquets i xiquetes a que tiren les seues cartes i es preparen per a la nit mgica dels Reis. Gil Jord ha sigut qui ha escrit aquest bndol i s que els Reis li han deixat un missatge que tots escoltarem el dia de cap dany a partir de les 7 i al llarg del Passeig del Comtat. Desprs el 5 de gener, a les 3 del migdia i als peus de lEsglsia de Santa Maria, lEmissari vindr a veure tots els xiquets i a deixarlos una bandeja de dolos, un fet tpic sols a Cocentaina. Per la nit a partir de les 7, ja tots junts acompanyarem al Contestano en la esperada visita dels Reis dOrient.
Per com b ens diu Maria Jos Bonifacio, el Nadal s molt ms a Cocentaina perqu no ens podem oblidar dels concerts nadalencs que ofereixen les diferents entitats corals del nostre poble amb el suport de la regidoria de Cultura, el festival de Nadaletes organitzat pel jnior Generaci Oberta, el concurs de Betlems organitzat per la parroquia de El Salvador, i tampoc ens podem deixar de banda, els caps de setmana previs al Nadal on tindrem activitats per a totes les edats promogudes des de la regidoria de Comer i Promoci econmica i el concurs. Un Nadal ple de msica i color on espere que tots difruten daquestes dates tan entranyables, mantenint les nostres tradicions que fan possible que un poble estiga viu.Per tant anime a tothom a que al mes de desembre, li faja front al fred i isca al carrer: primer a Santa Brbara a menjar-se la corriola i desprs en les dates de Nadal. Bones Festes a tots.
Punto de venta en vehculos Nuevos y k.m. 0
Tecno Sport TOYOTA Audi
Nueva marca TOYOTA a su servicio
Volkswagen
Avd xativa n78 cocentaina
Tlf. 96 559 17 66 Fax 96 559 20 12 movil 666 96 89 86
27
La Regidoria de Promoci Econmica i Comer programa un Nadal de carrer

Mari Pascual. Les dates nadalenques ens envaeixen dun esperit especial, s temps de somriures, illusions, records, bons desitjos... i s tamb, temps deixir al carrer i compartir amb tothom lalegria i estima que sentim. Doncs b, en els darrers anys, sha celebrat un mercat de Nadal, comprs en un cap de setmana, per enguany, des de la Regidora de Promoci Econmica i Comer que duu Marcos Castell, sha apostat per realitzar activitats de tot tipus els tres ltims dissabtes del mes de desembres, s a dir el 13, el 20 i el 27. Marcos Castell ha estat en continu contacte amb lAssociaci de Comer de Cocentaina, el Comtat i sap de la importncia que aquestes dates tenen per als xicotets establiments del poble, s per aix, que van decidir no fer un mercat de Nadal, sin realitzar una srie dactivitats que ompliran el Passeig i el carrer Major de msica, festa i color. Marcos assenyala que lobjectiu que tenim enguany no s altre que crear un gran centre comercial obert, s a dir, que la gent isca al carrer i es passege pel Passeig i el carrer Major i veja i conega els nostres comeros, al temps que disfrute de les activitats programades per a grans i menuts. El mercat de Nadal no ha complit les expectatives que buscaven, i lassociaci de comer i jo, hem estat dacord en ampliar el que volem fer als dissabtes, qu s quan la gent ix a comprar, per tant no volem centrar les activitats al Pla, sin que volem donar protagonisme a tots els comeros i per tant seran tres caps de setmana plens desperit nadalenc amb activitats que es duran a terme al llarg de tota la joruna ludoteca, i per la vesprada, hi haur un espectacle mbil Nadalenques pallassniques on arribaran al nostre poble una colla de pallassos disposats a ambientar els carrers amb nadales. Aniran vestits de pastorets i pastoretes, per sembla que estaran un mica desentonats, aleshores, pregaran al Sant Estel de Nadal i de sobte cantaran com els angelets. Per al dissabte 20, tamb hi haur al llarg de tot el dia un parc infantil i mgia i ja per la vesprada, lespectacle Un Nadal de conte on els personatges dels contes tamb celebraran el Nadal, per tant arribaran a Cocentaina per preparar la festa de Nadal i ho faran amb lajuda dels comerciants i vianants, per als personatges els agrada comptar la seua histria aix que buscaran un espai por fer-ho possible. El dissabte 27, ser un dia especial, al llarg de tot el dia hi haur un trenet que ens passejar pel poble i a ms tindrem la ludoteca i per la vesprada, atenci, perqu Venen els reis, molts personatges fantstics acompanyaran a uns emissaris reials gegants que arriben a Cocentaina per anunciar larribada dels Reis dOrient i al temps, acomiadar lany 2008. Com poden observar, moltes activitats per a grans i menuts que siniciaran en horari de mati, d11:30 a 13:30 i de vesprada de 17:30 a 20:30. A ms, tamb podrem menjar castanyes torrades, panotxes i cot. Sens dubte un Nadal de carrer, un Nadal per a tothom que, Marcos Castell des de la Regidoria de Promoci Econmica i Comer i des de lAssociaci de Comer preparen per fernos disfrutar duns dies especials.
Marcos Castell
nada. Tot a, va ntimament lligat a les diferents iniciatives que han promogut els comeros locals amb la campanya Cocentaina te comer, aix- apunta Marcos Castell-enguany els comeros tamb realitzaran eixe gran sorteig del xec regal de 1.500 euros, entre tots aquells que compren als nostres comeros i a ms, han programat un altre sorteig: Un concurs a la rdio en el que es sortejaran, per programa, 10 xecs regals de 10 euros. Ho faran durant 10 dies, per tant regalaran un total de 1.000 euros per a tots els participants, i s que el comer s una font de vida, i els comeros locals sn part fonamental del desenvolupament econmic i la promoci econmica dun poble. Nosaltres tenim la sort de tindre tendes de tots els tipus i cal donar-los suport i fer les nostres compres diries en elles, i ara al Nadal, temps de compres i regals, que millor que confiar en ells. Des de les Regidories de Marcos, Comer i Promoci Econmica, sha preparat un gran programa dactivitats per a aquestos 3 caps de setmana. Aix, el dissabte 13 de desembre, hi hauran parcs infantils amb tallers, inflables i
Aluminio-Hierro-Forja Automatismos Ventanas-Barandillas
FAUSTO Calzados para Fiestas

de Moros y Cristianos Reparacin de Calzado Cambio de Cremalleras Artculos para el calzado
Servicio de Fontanera en general Gas y Calefaccin

C/ Convento, 36 Cocentaina Tel. y Fax: 96 559 02 71 C/. Ben-Khanis, 1 COCENTAINA
Av. Pas Valenci 105 - COCENTAINA Tel.: 649 31 29 85
Tel.: 96 559 34 21
Felices Navidades y Prspero ao 2009
29
Cocentaina es manifesta contra lensenyament de lassignatura dEducaci per a la Ciutadania en angls

Redacci. Ms de 600 persones, entre alumnes, professors, membres de lassociaci de vens de Cocentaina i representants del govern local (a excepci del PP), es van manifestar el passat 17 de novembre contra la poltica educativa del Consell. La convocatria ha estat realitzada per les associacions de pares i mares dels centres densenyament pblic de Cocentaina. Exigeixen una resposta positiva del president de la Generalitat per a que saplique una moratria sobre lordre dimpartir lassignatura dEducaci per a la Ciutadania (EpC) en angls, demanen una resposta a curt termini de Camps, ja que de no ser aix, continuaran endavant amb totes les mobilitzacions que des de la Plataforma per lEnsenyament Pblic shan convocat (entre elles, una vaga general per al 17 de desembre). El que volen s ajornar la conflictiva ordre fins disposar dels recursos
necessaris en els centre per impartir el plurilingisme i dotar a primria i infantil dels professors dangls necessaris des de les primeres etapes, i s que a dia davui, falten vora 200 mestres dangls. La protesta contestana va omplir el Passeig del Comtat. Les ms de 600 persones congregades baixarem amb pancartes reivindicatives i crits que defensaven lensenyament pblic i la manca de professorat i mitjos que tenen, a ms destar acompanyada per una gran perolada durant el recorregut. Aquesta s una mostra ms del rebuig de la decisi de la Generalitat sobre limpartici de lassignatura dEpC en angls. Cal recordar que lInstitut Pare Arques ja ha realitzat diferents mostres de rebuig. A la fi de la manifestaci, la presidenta de lAmpa de lInstitut, Elisa Aleix va llegir un manifest que a continuaci transcrivim.
POMARES, S.A. asesor a o c na tecn ca

I FI I I
E-mail: info@asesoriapomares.com www.asesoriapomares.com PAS VALENCI, 85 BAJO - Tel.: 96 559 26 82 (5 lneas) - Fax: 96 654 43 21 03820 COCENTAINA (Alicante)
Manifest per lescola pblica valenciana

LAMPA de lIES Pare Arques, la del collegi pblic San Joan Bosco i la del Real Blanc, volem donar-los les grcies per haver eixit aquesta nit al carrer, per manifestar la gran preocupaci que tenim per leducaci dels nostres fills i filles degut a la nefasta i partidista poltica educativa del govern valenci del senyor Camps i del seu conseller deducaci Alejandro Font de Mora. Des dac demanem la seua dimissi. Creiem que ja sha acabat aquesta broma que tant est repercutint negativament en leducaci dels nostres fills i que si tinguera sols un poquet de vergonya deixaria automticament el seu crrec pel b de lensenyana pblica valenciana. Les mares i pares, els mestres i professors i els alumnes de tot el Pas Valenci estem farts de veure any rere any, com va perdent qualitat la nostra escola, lescola pblica valenciana, en un intent ben premeditat de convertir-la en una escola residual, de baixa qualitat, per a que els fills i filles de tots els treballadors i treballadores acaben convertintse en m dobra barata, no qualificada i explotada. Els centres pblics de Cocentaina portem molts anys veient com va deteriorant-se el sistema escolar pblic valenci poc a poc tant en Primria com en Secundria: -Aquest curs hem arribat a ser la risa i burla de mig mn a lobligar en segon de Secundria a donar en angls (una llengua que no dominen els nostres fills) lassignatura Educaci per a la Ciutadania i els Drets Humans per aconseguir que els nostres fills mai puguen ser uns autntics ciutadans amb idees prpies, que penses, raonen, dialoguen i decidisquen per ells mateixos, i si a no ho aturem, al curs vinent es donar en cinqu de Primria. -No han cobert les baixes realitzades als Centres, consentint que els nostres fills es queden durant tot un trimestre sense classes dangls com va passar el curs passat a lIES Pare Arques. -No tenim una xarxa de centres adequada al segle XXI. Mentre el govern valenci malgasta els nostres diners en obres faraniques i terres mtiques, els nostres fills estan en centres no adequats al moment actual, en dos edificis (com el San Joan Bosco) o en barracons com en altres localitats. -No existeix una xarxa pblica descoletes per a xiquets i xiquetes de 0 a 3 anys. -En Infantil de 4 i 5 anys, la majoria dels xiquets no tenen classe dangls (tal com obliga la llei) per falta de professors daquesta assignatura i ara es trauen de la mnega una soluci preocupant: amb un curset dangls ja poden donar les classes deixa assignatura els mateixos mestres. -Ens preocupa que cada curs menys joves acaben lEducaci Secundria Obligatria, per falta de programes i recursos que compensen les dificultats dels nostres adolescents. -Anem a la cua en fracs escolar. Sols ens supera Melilla. La indignaci sha generalitzat en tots els centres docents del Pas Valenci. Les mares i pares, els mestres i professors i sobretot els alumnes diem PROU a aquests menyspreus, imposicions i desgavells de la Conselleria dEducaci a qui li exigim: -Que lassignatura Educaci per a la Ciutadania es done en qualsevol llengua oficial del Pas Valenci. -Que es cubrisquen totes les baixes dels centres immediatament. -La immediata constituci duna xarxa pblica de 0 a 3 anys per a tindre a tot lalumnat deixes edats. -Creaci de les places adequades de mestres dangls per a que sensenye amb eficcia en Educaci Infantil -Les plantilles reals i necessries de tots els centres pblics han dadequar-se a les necessitats actuals. -Lefectiva matriculaci equilibrada de lalumnat en tots els centres sostinguts amb fons pblics. -Disseny, execuci i avaluaci de leficcia de tots els programes que siguen necessaris, per a compensar les dificultats de lalumnat, amb la finalitat de que no abandonen el sistema educatiu durant les etapes obligatries i obtinguen el ttol de Graduat. -Ampliaci de les plantilles deducadors, logopedes, professors, terapeutes, psiclegs.... Per acabar, donem les grcies a lAssociaci de Vens de Cocentaina pel seu recolzament, als partits poltics que ens han apoyat, al nostre ajuntament i en el seu nom a lalcalde Rafael Briet perqu com un pare ciutad ms, sha manifestat amb nosaltres, s receptiu amb tota la problemtica de lescola pblica valenciana i ens ha donat totes les facilitats per a la preparaci daquest acte, i... Felicitem a totes les persones que shan mobilitzat avui i a les darreres setmanes i aix mateix us emplacem per al dissabte 29 daquest mateix mes, per a manifestar-nos pels carrers de Valncia a partir de les 18 hores per a que els crits de tots els valencians preocupats per lescola pblica, demaneu ben fort la dimissi del nefast conseller Alejandro Font de Mora, per a que es faa prompte i efectiva per al b de lEscola Pblica Valenciana
Passeig del Comtat, 30 COCENTAINA
Tel.: 96 633 59 96
EXPOSICIN y VENTAS Passeig del Comtat, 56 y 64 Tel: 96 559 07 70 COCENTAINA
ades d i v a N Felices ao 2009 ero p s r p y
Nueva ampliacin de la recogida de residuos urbanos con la incorporacin de 80 nuevos contenedores

Luis Prez. Finalizada ya la campaa especial que se organiz con motivo de la Fira de Tots Sants, la concejala de Residuos slidos urbanos y limpieza viria, ha puesto en marcha a lo largo del pasado mes de noviembre de la anunciada ampliacin del citado servicio con la incorporacin de mayor cantidad de contenedores, lo que conlleva tambin una mejora muy notable en la prestacin de este servicio. El concejal del rea, Fernando Albors, sealaba al respecto que, Se ha realizado un reajuste o nueva negociacin con la empresa Fomento de Construcciones y Contratas, con la intencin de mejorar siempre el servicio, y en esta ocasin, una vez comprobadas todas las necesidades de Cocentaina, decidimos que era necesario incorporar nuevos contenedores con el fin de conseguir que, en el mximo de puntos posibles, todos dispongan de al menos dos clases de contenedores, el de residuos orgnicos y el de envases. En algunos puntos concretos, incluso hemos llegado a completar la bateria de cuatro contenedores, es decir, el de vidrio, el de cartn, el de residuos orgnicos y el de envases. La mejora en el servicio de recogida de residuos se complementa tambin con las mejoras en la limpieza viria, para lo cual se han conseguido ms efectivos. Con respecto a la limpieza viria, se ha comprado una nueva barrendera, ms pequea que la que ya disponamos, con el fin de poder acceder a todos los sitios. Esta incluso tiene facilidad de poder limpiar por encima de las aceras, con lo que el trabajo se agiliza enormemente. A la vez que se amplia la dotacin humana, Tambin se ha conseguido aumentar la plantilla de personal con la contratacin de un nuevo conductor para esta barrendera y as poder realizar mayor cantidad de trabajo.
Con respecto al nmero de nuevos contenedores, Fernando Albors significaba su importancia al sealar que, Han sido ms de 80 nuevos contenedores repartidos por toda la poblacin y destinados a diferentes especialidades. Concretamente destinados a envases hemos aumentado en 35 contenedores, con lo que ya disponemos de 89. Para la re-
cogida de vidrio hemos colocado 16 nuevos y ya hemos alcanzado los 78. Con respecto al cartn se han aumentado 25 contenedores ms, sumando un total de 53. Y para la recogida de basura orgnica se han comprado 5 ms, llegando ya a un total de 112 contenedores. Sin embargo y a pesar de estos aumentos de contenedores, an no se ha conseguido llegar hasta algunos puntos concretos del Casco Antiguo de la poblacin. Esto es debido a la necesidad de comprar un camin pequeo que pueda acceder a puntos muy concretos como calles o plazas pequeas, pero ya est en estudio y confio que muy pronto tendremos posibilidad de prestar este servicio en toda la poblacin. Concretamente sealaba Fernando Albors siete puntos en donde se va a actuar de inmediato. Tan pronto dispongamos de ese pequeo camin, vamos a colocar baterias completas, es decir, las cuatro clases de contenedores, en la Plaeta Sant Pere, en la calle Dolors y en el Pla de la Font. Y dispondrn de dos clases de contenedores, en la calle Barranc, Santsima Trinidad, plaza La Vila y plaza Cardenal Ferriz. Con estas nuevas actuaciones sealaba el concejal del rea, el esfuerzo que se est realizando desde el Ayuntamiento para conseguir reciclar el mximo posible. Hace ya algunos aos que venimos trabajando por conseguir reciclar la mayor cantidad posible de residuos y creo que, con la mayor cantidad de servicios que poco a poco estamos consiguiendo, vamos a lograr tambin reciclar una importante cantidad, pero todo esto se puede quedar en nada si no contamos con la colaboracin de los ciudadanos. Al respecto anunciaba que, Vamos a realizar una importante campaa de informacin y concienciacin, tanto por parte de mi concejala como por parte de la Agenda 21, para conseguir que todos nos mentalizemos de la necesidad de reciclar, y por ello la estamos preparando con cuidado porque queremos que llegue a toda la poblacin, incluso creemos la necesidad de llegar hasta los colegios. Esta campaa de informacin y concienciacin cerrara esta nueva fase de ampliacin y mejora del servicio de recogida de residuos urbanos y de la cual ha prometido el concejal Fernando Albors, informar en su debido momento.
33
Don Jess Snchez se despide de Cocentaina y sus feligreses en una emotiva Eucaristia
Por su parte, don Ramn Mic ya ha tomado posesin de su nuevo cargo como titular de la parroquia de El Salvador.
Mari Nieves Pascual. 11 aos han pasado desde que don Jess Snchez entrara a formar parte de la familia contestana de El Salvador y fue el pasado 9 de noviembre, cuando en una multidinaria misa de campaa, se despidi, oficialmente, de todos sus feligreses, ms que un adis, fue un hasta luego porque la huella que ha dejado en su parroquia difcilmente se borrar, han sido muchos aos, muchas experiencias y todas ellas quedaran guardadas en cada uno de los corazones de los feligreses de esta comunidad contestana. Don Jess Snchez es del barrio valenciano de Benimaclet y fue ordenado sacerdote el 1 de junio de 1991. Su primer destino fue la parroquia de Santa Rosa de Alcoy, donde ejerci de vicario durante 6 aos. El 25 de octubre del 97, fue designado como cura titular de la parroquia del Salvador, ministerio que ha ejercido hasta el pasado 9 de noviembre. El nombramiento de su nueva destinacin, conmovi a la familia pastoral contestana, fue el obispo Salvador Jimnez quien le daba la noticia de su traslado a la parroquia San Francisco de Borja de Gandia y el 20 de septiembre se haca pblico en las diferentes misas de las parroquias contestanas. As, el domingo 9 de noviembre, una emotiva Eucarista celebrada en la plaza de San Miquel fue la ltima misa que presidi en Cocentaina. Los diferentes grupos de la parroquia le obsequiaron con muchos recuerdos y la Pa Unin, le hizo entrega de un grabado de la Patrona contestana que estamos seguros le acompaar siempre, pues en estos 11 aos, don Jess Snchez ha sido un contestano ms, devoto de la Virgen del Milagro y de su patrn, San Hiplito, as como del Salvador, de la Dolorosa y de la Virgen del Carmen. Tambin, toda la parroquia le
regal una figura de El Salvador, la misma que hizo Moiss Gil y que vigila la entrada al templo parroquial. En sus 11 aos, don Jess ha ejercido un gran ministerio pastoral, aumentando la actividad cristiana de la parroquia y consiguiendo unos locales amplios para los diferentes movimientos nacidos y los ya existentes. Su labor ha acogido a jvenes y mayores, adems ha sido vicedirector espiritual de la Pa Unin Virgen del Milagro y de la Federacin Junta de Fiestas de Moros y cristianos. Tambin ejerci su ministerio en la parroquia de Santa Mara, cuando don Miguel dej la titularidad de la misma, cargo que ejerci hasta la llegada de don Vicente. Don Jess ha tenido mucha relacin con los jvenes y sus visitas al campamento de los jniors Sol Sortit era indispensable, asiduo colaborador del programa religioso y radiofnico Prop de De, su casa fue durante muchos aos el lugar de reunin para
O
C/. CONVENTO, 8 A, BC - TEL.: 96 / 559 31 61 COCENTAINA
Moda Jove
Passeig del Comtat, 18 - COCENTAINA
ArvimA
Vidrieras Artsticas Acristalamientos
C/ Alcalde Gadea, 28 Tel. y Fax: 96 559 24 82 COCENTAINA
COCENT AINA COCENTAINA Av. Pas Valenci, 140 Tel. y Fax: 96 650 09 46 Almacn: 96 559 08 27
Gran variedad de: Colchones Bases tapizadas Camas articuladas Cabezales de Forja MURO Av. Pas Valenci, 19 Tel.: 96 651 72 69
la preparacin del mismo. De carcter humilde y abierto, don Jess ha sabido adaptarse a todos sus feligreses y a las obligaciones que su ministerio pastoral le requera en la parroquia del Salvador. Como l mismo deca, se lleva un gran recuerdo de todos y cada uno de los contestanos que han formado parte de su camino, as como de la Hermandad Sacerdotal de Cocentaina. Una etapa que termina y otra que se inicia, pues el 16 de noviembre, don Jess tomaba posesin de su nueva parroquia en Ganda, donde adems estuvo acompaado por un gran nmero de contestanos que quisieron compartir este nuevo destino. Por otra parte, el domingo 23 de noviembre, don Ramn Mic, tomaba posesin de su nuevo cargo, titular de la parroquia de El Salvador. Ramn Mic procede de Bocairent. Fue ordenado sacerdote el 28 de junio de 1997, siendo su primer destino Montcada, donde ejerci de vicario durante 4 aos. Llega dispuesto a continuar con la actividad ya iniciada por su predecesor y con mucha ilusin y ganas de seguir trabajando en este camino de la fe cristiana. En su primera Eucarista, don Ramn fue presentado a todos los feligreses que all se reunieron, adems de conocer cada rincn de la Iglesia: visitaron el sagrario, el confesionario un acto este, que se realiza en todos los nuevos sacerdotes al tomar posesin de la nueva parroquia. Fue el vicario episcopal quien present al nuevo prroco a los feligreses. Don Ramn estuvo acompaado por amigos de las subcomarcas de Les Valls: de Quartell, Benavites i Quart de les Valls qu es donde ha estado ejerciendo su ministe-
rio hasta ahora (ms de 200 personas quisieron conocer el nuevo destino de don Ramn Mic) y tambin estuvieron presentes en esta Eucarista los dems sacerdotes, franciscanos y religiosos/as de Cocentaina que le dieron la bienvenida. Este joven sacerdote de 35 aos fue nombrado prroco de estas tres localidades del Camp de Morvedre el 23 de septiembre de 2001 y tras ocho aos, deja estas parroquias para hacerse cargo de la de Cocentaina. Los que le conocen lo catalogan como una persona sencilla, pero con una fuerte juventud evangelizadora que ha dejado mella en los feligreses con los que ha compartido estos 8 aos de ministerio pastoral. Visiblemente emocionado, al tiempo que nervioso, don Ramn inicia una nueva etapa en su vida y tambin en la vida de la familia del Salvador, con las nicas premisas de seguir el camino establecido por la Iglesia catlica.
35
Que tus sueos se hagan realidad Pide tu PAPELETA en nuestros comercios asociados Que la suerte te acompae Cheque: 1.500 Euros
La Tradicin del Beln

Elies Snchez Reig Como ya viene siendo tradicional, la Parroquia de El Salvador celebra un ao ms su popular Concurso de Belenes en su ya vigsimo sptima edicin. Pero la tradicin del Beln se remonta setecientos ochenta y cinco aos atrs, a la Navidad de 1223, cuando en la ciudad italiana de Greccio, el Serfico Padre San Francisco de Ass, tras la celebracin de la Misa del Gallo, tom entre sus brazos a un recin nacido evocando de esta manera el nacimiento de Cristo. Desde entonces y siguiendo el ejemplo de San Francisco, la Orden de Frailes Menores, extendi por todas las regiones del mundo la escenificacin del Beln como una manera de evangelizar a los gentiles. Los Belenes actuales incluyen numerosas representaciones tales como la Anunciacin de la Virgen, la Visitacin, el Nacimiento de Jess, la Anunciacin y la Adoracin de los Pastores, la Adoracin de los Reyes Magos, la Huida a Egipto, la Matanza de los Santos Inocentes, etctera. Pero de entre todas ellas las que nunca pueden faltar son el Nacimiento de Jess, los Reyes Magos y la estrella que les gui. Sobre la escena del Nacimiento de Jess los Evangelistas hablan genricamente de Beln de Judea como lugar del alumbramiento de Jess, como ocasin de un censo ordenado por Roma durante el reinado de Augusto. En el Protoevangelio de Santiago se puede leer que las seales de parto sobrevinieron cuando faltaban todava tres millas para llegar a Beln, debiendo parar para buscar refugio a mitad de camino, siendo una cueva dicho refugio. Por su parte el Evangelio segn San Lucas afirma que mientras Jos y Mara estaban en Beln se cumplieron los das del alumbramiento, dando a luz Mara a su hijo primognito al que envolvi en paales y acost en un pesebre porque no haba sitio para ellos en la posada. Aunque San Lucas no hable expresamente de ningn establo o cuadra, la mencin del pesebre hace suponer que Jess naci en un establo. De ambas posibilidades el interior de una cueva ha sido la frmula con ms fortuna en los Belenes navideos.
La cuna o pesebre donde se recuesta al nio junto a dos animales (un buey y un asno) es otro factor fijo en la representacin natalicia de Jess, junto al cual aparecen flanquendolo las figuras de la Virgen Mara y San Jos. Las posturas de la Virgen pueden resumirse en tres: de rodillas, sentada y sobre una cama, siendo esta ltima la menos habitual. El hecho de que la Virgen aparezca de rodillas o sentada hace suponer la total falta de incidencia del parto en el fsico de Mara, adems de realzar su dignidad. De hecho segn el Evangelio del Pseudo Mateo, Mara no siente siquiera la cercana del parto, y tiene que ser un ngel quien haga parar la comitiva, porque el tiempo de dar a luz se haba echado ya encima. Casi nada dicen los Evangelios de San Jos, salvo que era ya un hombre maduro, e incluso viejo, cuando toma a Mara como esposa en el templo; y que su oficio es el de carpintero. En las representaciones de la Navidad San Jos aparece en un segundo plano, de pi, con una vara florida, y en ocasiones sostiene una vela o un farol. Otra de las maravillas que decoran la escena navidea es el grupo de ngeles adoradores que cantan el Gloria, como testigos y voces annimas que alaban a Dios, y que no deja de ser un dato tpicamente apcrifo.
- Material Oficina - Informtica - Consumibles - Mobiliario Oficina - Papelera
Cooperativa Agrcola Catlica, Coop. V. Cocentaina

Mossn Eugenio Radun, 6 - Tel.: 96 559 02 67
Metalizados - Efectos especiales Secado al horno Complementos deportivos
SUMINISTROS OFIMTICOS COCENTAINA
Avda. Pas Valenci, 93 - Tel. y Fax: 96 650 00 17 - COCENTAINA e-mail: sofco@eresmas.com
Sbda. San Cristbal, s/n. Tel.: 96 559 16 32 - COCENTAINA
C/ Literato Azorn, 15 03820 COCENTAINA (Alacant)
Elaborem menjars casolans tpics de la terra Per Encrrec: Pollastres rosats Cotxinillos al forn Conill espatllat Pates de corder Llobarro al forn, i molt ms.
37
Por otro lado estn los Reyes Magos quienes representan de forma simblica el homenaje de las naciones al Dios de Israel. El nico Evangelista que los menciona es San Mateo quien los coloca en medio de una narracin amplia y coherente pero que no facilita ningn dato sobre las personas de estos extraos y distinguidos visitantes, que quedan envueltos en el enigma. Son nuevamente los Evangelios Apcrifos quienes nos rinden buena cuenta de ellos. Ni el Evangelio de San Mateo, ni los Apcrifos que se ocupan de ellos los califican de reyes. En los primeros tiempos del Cristianismo eran considerados como astrlogos que lean el porvenir en las estrellas. Todo parece coincidir que eran de nacionalidad persa, y la palabra mago parece provenir del vocablo persa mogu, que significa astrlogo. Pero la palabra mago adquiri un matiz peyorativo y se les cambi el gorro frigio de astrlogos por la corona real. Su nmero no queda tampoco especificado ni en San Mateo, ni en los Apcrifos ms antiguos, aunque se deduce indirectamente por el nmero de dones simblicos (oro, mirra e incienso) que ofrecen al Nio Jess. Algunas tradiciones coptas hablan incluso de doce como paralelo a las doce tribus de Israel o a los doce Apstoles. El nico evangelio apcrifo que habla de sus nombres es
el Evangelio Armenio de la Infancia donde se dice que son tres hermanos llamados Melchior, Gathaspa y Bilthisarea, y que son reyes de persas, rabes e indios, como representacin de las tres razas humanas. En otros escritos incluso se concreta su edad: Baltasar de 20 aos, Gaspar de 40 y Melchor de 60, representando las tres edades del hombre (juventud, madurez y vejez). Finalmente son muchas las hiptesis que se han hecho sobre la correspondencia astronmica de la estrella, sin que los Apcrifos proporcionen ninguna pista clarificadora. Segn las Crnicas Bizantinas la estrella era roja, se desplaz, muy baja y con parsimonia, siempre al costado derecho de los Reyes, y cuando cumpli su providencial cometido estall esplndidamente como una flor de luz cuyos trozos se esparcieron siendo hoy los rubes que existen en la tierra. Desde estas pginas la Organizacin del Concurso de Belenes quiere animar al pueblo de Cocentaina a participar en este tradicional concurso. Para ello se pueden recoger en cualquier comercio de la localidad las bases del concurso y las hojas de inscripcin que luego debern ser entregadas, hasta el 23 de diciembre, en cualquiera de las dos parroquias o en cualquier papelera. A todos desearos unas felices fiestas de Navidad y un prspero Ao Nuevo.
El PSPV-PSOE de Cocentaina desitja uns Bons Nadals a tot el poble de Cocentaina
39
Los condes, mosn y splica de 2009 son presentados a la Virgen del Milagro
M.P. El pasado 19 de noviembre y en el Monasterio de la Virgen, tuvo lugar la eucarista mensual en honor de la Patrona contestana, pero adems, ese era un da especial, por una parte porque un grupo de jvenes de oracin, ofrecan la misa a intencin de las vocaciones, y por otra parte, porque los nuevos condes mosn y splica tomaran posesin de su cago para las fiestas de la Virgen de 2009. El sorteo, realizado por insaculacin el 19 de octubre, decidi que el conde de 2009 fuera Ismael Jimnez, la condesa Carla Kadic y el mosn Juan Sanz, mientras que la splica ser recitada por Estrella Ribelles. En el acto, los protagonistas del ao pasado hicieron entrega de unos elementos que caracterizan a los personajes de la fiesta mariana: as Eric Carvajal, conde de 2008 le hizo entrega a Ismael de un bculo; Itziar Als, condesa de 2009, le entreg a Carla un rosario, Jos Ignacio Gisbert, mosn de 2008, le don a Juan un icono de la Virgen, y Sara Olcina, splica de 2008, le entreg a Estrella la splica a la Virgen.
Condes , mosn y splica de ao 2008 y del 2009
Los condes, mosn y splica de 2009
A parte de este acto, los condes y mosn compartieron con sus compaeros de colegio el honor de ser los grandes protagonistas de la Virgen, lo hicieron presentndose como tales y con el apoyo de la junta Pa Unin Virgen del Milagro, una iniciativa que pretende hacer ms atractivo a los nios y nias el hecho de presentarse al sorteo para ejercer de condes y mosn. El mismo da 19 de noviembre, y tras la Eucarista se presentaron los recin nacidos, un hecho este que se repite todos los meses, ya que cada 19 de cada mes, y en el monasterio de la Mare de Du, se celebra una Eucarista vespertina. Sin dejar de lado la Virgen contestana, ni la Pa Unin, una vez ms, se han presentado las bases del Certamen potico, un concurso que el ao que viene llegar a la dcima edicin. Este certamen de mbito nacional, va dirigido a
los mayores de 16 aos. El tema versar obligatoriamente sobre la Virgen del Milagro o la figura de Mara. Los trabajos tendrn una extensin de 50 versos como mnimo y 150 versos como mximo. Estos, se presentarn por cuadruplicado, escritos a mquina por una sola cara y encuadernados o cosidos. El plazo de admisin de los mismos se establece hasta el 13 de febrero de 2009 y el fallo del jurado tendr lugar a principios de marzo. Las obras han de remitirse a Pa Unin Virgen del Milagro, apartado de correos 200 de Cocentaina con el cdigo postal de nuestra poblacin, 03820. Los premios establecidos son 3: el primero dotado con 500 euros, el segundo con 250 euros y un tercero de 150 euros. Segn establecen la bases, las obras premiadas sern publicadas en la Revista Mare de Du del ao que viene y los trabajos premiados quedan en propiedad de la Pa Unin Virgen del Mialgro. As mismo, los poemas agraciados sern ledos en un acto organizado por la misma entidad religiosa. Ahora la Pa Unin prepara las Navidades, donde tendrn una visita muy especial para las monjas clarisas.
Manolo Va jura el seu crrec de regidor del Partit Popular a lAjuntament de Cocentaina
Desprs de la baixa de Noemi Va, regidora del Partit Popular de Cocentaina per causes laborals, feta pblica al mes de setembre, el seu esc a lAjuntament de Cocentaina, ha estat ocupat per un vell conegut de dites files, el popular Manolo Va que en el passat ple ordinari de lAjuntament celebrat el 20 de de novembre, va jurar el seu crrec. Manolo Va ja ha estat com a regidor del grup popular de Cocentaina en diverses legislatures i torna amb aquesta
Manolo Va, rep la benvinguda de laclade de Cocentaina
Noem Va en el ple en que es va acomiadar de la gent
nova corporaci amb ganes de treballar pel seu poble. Segons Joaquin Navarro, portaveu del Partit Popular, Va els aportar experincia per seguir lluitant pel b de tots els contestans i contestanes. Va va jurar el seu crrec en presncia de lalcalde de Cocentaina, Rafael Briet i de tota la corporaci municipal formada pel grup del Partit Socialista, Esquerra Unida, el Bloc i el seu propi grup, el Partit Popular.
Els Mulads conquereixen el Montcabrer

Redacci. La Fil Mulads de Cocentaina va gaudir duna jornada de germanor amb una excursi al Montcabrer, el passat diumenge 9 de novembre. Aquesta excursi, que va atraure a bona part dels membres de la fil, aix com a altres amics, va servir per resoldre el resultat de laposta que en el seu moment tres membres de la fil van plantejar en pblic. Tot va comenar en les festes del 2006: any de crrec, el Coquero ms motivat que mai, bon ambient, la barra del Jerrys com a tel de fonsTots els ingredients necessaris per iniciar un repte digne de la millor educaci espartana: Bajoqueta i Casquet intentarien arribar al Montcabrer reduint-li al Juanvi el Coquero 30 minuts davantatge. Dit i fet. el crrec de capit cristi, va oferir al pblic un sainet que va omplir el Centre de Cultura El Teular. Presentaren el sainet en dos actes El geni de la Lirios dEmilio Carbonell. Lobra es realitz el dissabte 15 de novembre i els Creuats mostraren que des daquesta fil, toquen tots els mbits de la Festa, des de la diversi, passant per la msica, la cultura i tamb la creativitat. Lobra va ser un xit i la gent va respondre de forma positiva a la crida que els Creuats els va fer. Parlem ara de la firma contestana Roperia Chimo, ja que el passat diumenge 23 de novembre va participar a Valncia, en el marat organitzat per combatre la malaltia del cncer. Chimo Pascual, va dur a la desfilda una de les seues esquadres i van eixir membres de la fil Bereberes-Borts, acompanyats per la banda de la Uni Musical Contestana que van interpretar, entre altres marxes mores, lemblemtica A mons pares de Prez Vilaplana. Tamb en aquest apartat dedicat als Moros i Cristians del nostre poble, hem de comentar, que Cocentaina va estar present en la passada edici dexpo fiesta. Un any ms, junt a altres localitats, vam exposar les particularitats de les nostres festes. El divendres 28 de novembre hi va haver reuni de caps de fil on va estar present el sergent de la Guardia Civil, Toms Novo i tamb un representant de lapartat darmes, per tal daclarir dubtes i qestions al voltant dels trabusc i veure com est la llei en eixe aspecte referent a la plvora. Pel que fa a lactualitat festera, destacar que el proper 7 de desembre, les filaes contestanes celebraran la tradicional Olleta de la Purssima, una nit on el sabors caldo ajuda a combatre el fred i on totes les fiales sasseuen de nou a la taula al comps de les marxes mores, cristianes i pasdobles i amb una bona tertlia. Aix mateix, la Federaci Junta de Festes de Moros i Cristians, junt a Rdio Cocentaina i el programa La Veu de la Festa, visitarem les 4 filaes de crrec de 2008, aix doncs, estarem a la fil Maseros, amb Rafa Berenguer com a Capit Cristi; visitarem a la fil Mudjars, amb Pep Torr com a Capit Moro; anirem tamb a la fil Gentils, amb Antonio Soler com a Bandera Cristiana i finalment no ens podem oblidar de la fil Bequeteros, amb Javier Mullor com a Bandera Mora. Tamb, al mes de desembre, en aquest cas el dia 13, continuar celebrant-se la Missa Mensual de Sant Hiplit, en aquest cas, a intenci de les filaes Almogvers i Mulads. LEucaristia ser a les 7 de la vesprada a lEsglsia de Santa Maria. I per tancar el mes de desembre, la Federaci Junta de Festes, oferir el tradicional sopar de Nadal als caps de fil i fiances de totes les filaes, un sopar en el que tant Jaime Prez, president de lentitat festera contestana, com la regidora de Festes de lAjutnament de Cocentaina, Rosa Sells, feliciten a totes les filaes per les festes nadalenques i comparteixen una bona estona.
Els tres protagonistes a lalt de Montcabrer
Desprs duns mesos dintensa planificaci geoestratgica, aix com de dures proves fsiques, degudament controlades pels respectius preparadors fsics, el 9 de novembre, a les 8h. i des del Pla, eixia Juanvi. 30 minuts desprs, els perseguidors Rafa i Miguel. La ruta escollida era la tradicional: Sant Cristfor, Penya Banyada, Huit Piletes, font de Sancho, mas de Llopis i alt del Montcabrer. El recorregut estava degudament controlat per membres de la fil, els quals, herbero en m, van certificar el pas dels intrpids excursionistes. El resultat final? Juanvi, demostrant un estat fsic envejable, va vncer laposta, conservant part de lavantatge que els perseguidors li havien atorgat. Al cap i a la fi, els tres festers, amb els amics de la fil, van esmorzar a lalt del Montcabrer. Posteriorment, una paella a Sant Cristfol va servir per arrodonir un dia en que sha demostrat que la germanor i la Festa sn perfectament compatibles amb la natura i lexcursionisme. Per els Mulads encara tenen ms activitats previstes, ja que el proper dia 7 de desembre, iniciaran el tradicional dia de lOlleta de la Purssima amb un partit de futbet sala al pavell entre els solters i els casats, les apostes, de nou, tornen a estar obertes. Per la Festa, s tamb sinnim de cultura, i per a demostrar-ho, la Fil Creuats, encarregada dostentar a lany 2009
43
La colla de dolaines i tabals Mal Passet celebra el dcim aniversari de la seua fundaci
La gravaci dun CD de les dansades de Cocentaina s un dels grans projectes que tenen per al 2009
Mari Pascual Tot i que ja abans de constiuir-se com a grup, hi havia un grup de gent aficionada a la dolaina i al tabal, va ser en la Fira de 1999, quan es varen decidir a eixir al carrer, a formar-se com un grup musical que estimava el so tradicional. En principi eren 6 membres i va ser el mestre Plit Agull qui els va animar a ser una colla. Doncs b, casi han passat 10 anys des que aquells membres es llevaren la por i decidiren formar part de la banda sonora de Cocentaina, hui, 10 anys desprs, la colla est formada per 21 persones i la seua participaci es indispensable en tot el que es celebra al nostre poble, aix, els podem escoltar en la Fira, en la Corriola, en la Nit de Nadal, en la Cavalcada dels Reis, en els Nanos, en lencontre de Boixeteres, en la Mare de Du, en les Festes de Moros i Cristians i en les festes dels barris del poble i de les pedanies,en la festivitat del 9 doctubre, sense oblidar els seus 2 concerts anuals que ens han fet estimar i comprendre el valor de la msica de la dolaina i el tabal. Mal Passet est preparant-se per celebrar el seu dcim aniversari, una efemrides que els dur a que en el 2009 es parle dells i de la seua illusi per recuperar els sons tradicionals, tant s aix, que dins del propi grup sha creat una comissi encarregada de dur a terme les diferents activitats de laniversari. El primer pas, sens dubte, va ser crear un llogo, obra en aquets cas del xirimiter i dissenyador Ernesto Ferrndiz. A rel dahi, la comissi formada pel propi Ernesto, pel director de la colla Francisco Valor, per Jaume Domnech, per Plit Jord i per dos dels ms veterans i fundadors Juanvi Llorens i Jordi Vilaplana, han decidit muntar un organigrama ple dactivitats per a tots els mesos de lany. Entre totes aquestes activitats cal destacar un sopar de germanor per al mes de gener, amb lnica finalitat de disfrutar, recordar, tocar i emocionar-se amb tota la gent de la colla i amics i simpatitzants que sempre han cregut amb ells. Per sens dubte, el major projecte de Mal Passet cara a lany que ve, s ledici dun doble CD. El primer recollir part dels seus concerts i el segon es mostra molt atractiu, ja que tenen previst recopilar totes les dansades de Cocentaina, un vertadera joia que fins a dia davui, no tenim, i s que
com ells mateix ens apuntaven el millor que es pot fer al traure un CD al mercat es mostrar la nostra senya didentitat. Per Mal Passet s molt ms, i cal destacar que tenen una escola prpia amb classes impartides pel president de la colla Gabri Francs, sense oblidar a lAteneu Musical de Cocentaina amb Plit Agull com a mestre i a la Uni Musical Contestana amb Lorena Pons com a professora, que a les seues escoles donen tamb classes de dolaina i tabal oferint loportunitat de pertnyer a aquest emblemtic grup. Degut a la gran acceptaci de la docncia de dolaina i percussi que estableix la colla, Mal Passet ha ampliat les seues classes i a ms, imparteix lassignatura de grup, en la que es destaca la importncia no sols de saber tocar, sin dadaptar-se a la resta de companys per a que les peces sonen conjuntament. 10 anys i molts projectes per celebrar dita efemride, Mal Passet un grup que sha fet lloc al nostre poble i que estem segurs donaran molt que parlar en el proper any, de moment, ja els avancem que en la Cavalcada dels Reis, els podrem veure amb el llogo de dcim aniversari en el bombo, sense oblidar que la Nit de Nadal eixiran a amenitzar els nostres carrers amb nadales. Una colla, un grup damics, 10 anys del Mal Passet, del so de la msica tradicional de Cocentaina.
Alimentaci Ramadera
Pinsos i Accesoris per a tota classe danimals de companyia
LLORENS
Restaurant La Vall
Gran Festa Cap dAny

Reserves amb antelaci, alotjament gratis
Vall dAlcal
Avgda. Pas Valenci, 120 Tel: 96 559 00 27 - COCENTAINA
Tel.: 96 551 43 33
Camern: Un destino para la cooperacin

El pasado mes de Agosto, un grupo de 4 contestanos y una murera decidimos emprender nuestro viaje de vacaciones a Camern. Los integrantes del grupo ramos: Ximo Navarro, M Dolores Marset, Damin Aguado, Maribel Conca y Nacho Navarro. Desde un punto de vista humano pensamos que podra ser enriquecedor conocer la realidad del Tercer Mundo y aportar nuestros conocimientos para cooperar en su desarrollo. Durante el transcurso del verano 90 voluntarios han participado en los programas de solidaridad desarrollados por la ONGD Zerca y Lejos pagndose el desplazamiento y la estancia. Es una O.N.G fundada en Madrid y que trabaja desde el ao 2001 en una de las regiones ms deprimidas y aisladas de Camern. En el ao 2002 despleg un plan de lucha contra la pobreza para la zona rural del Subdepartamento de Bengbis, constituida por 65 poblados situados en los lmites de la reserva de la Biosfera del Dja, en la provincia Sur de Camern. Esta O.N.G.D est formada ntegramente por voluntarios, sus fondos provienen principalmente de donaciones privadas y se destinan ntegramente a la realizacin de diferentes proyectos en Camern. Las instalaciones de la ONGD se encuentran en Adjoli a 2 kilmetros de Bengbis en una antigua misin. Actualmente a la parroquia pertenece la Escuela de los Nios, 3 casas para profesores y el Dispensario de Salud donde una matrona laica francesa atiende a la poblacin pobre de la regin. La ONGD tiene: un Hogar para las nias y otro para los nios internados durante el ao escolar, cada uno dispone de letrinas, duchas, comedor y almacn; tambin ha construido un Centro de Salud para alojar a los pacientes operados tanto por ciruga general como de odontologa, pues hay una sala con consulta de dentistas, tambin hay salas de reuniones para la formacin de los Agentes de Salud autctonos, almacn de medicamentos, Los voluntarios dormamos en el Hogar de los nios y en el Hogar de los Cooperantes con su comedor, almacn, duchas y wc. Los proyectos que abarca Zerca y Lejos incluyen: un Programa de Habitabilidad Bsica, Programas de Educacin, Programas de Desarrollo Econmico y un programa de Salud. El Programa de Educacin se encarga de acoger a nios con problemas familiares y sociales graves. Los acoge durante el ao dndoles, adems de acceso a la escuela, un lugar donde hospedarse y alimentos. Adems, hay familias que solicitan ayudas de estudios y la ONG intenta dar becas a aquellos ms necesitados. El Programa de Habitabilidad Bsica est integrado por voluntarios relacionados con el mundo de la arquitec-
tura, ingeniera, electricidad, etc. Este programa trata de mejorar, tanto los accesos a los Servicios de Base (la salud, el agua potable, la electricidad y a los saneamientos), como la mejora de la calidad de las infraestructuras (viviendas, escuelas, letrinas, puentes, carreteras,). Durante el mes de agosto algunos voluntarios se dedicaron a facilitar que la poblacin tenga acceso al agua potable. Esto lo consiguen mediante la construccin de fuentes a partir de manantiales. Otro grupo se dedic a construir con la ayuda de los pigmeos (tribu Baka) 3 viviendas para profesores. Estas viviendas son muy importantes, ya que evita el absentismo laboral de los profesores, pues permite traer a su familia y se garantiza as la educacin de los nios del Hogar. En este programa Damin hizo un anlisis del problema del suministro de la electricidad en la zona. La cada de un rbol cort los cables y ha dejado sin suministro a gran parte de la regin. En el Hospital de Bengbis le pidieron ayuda para analizar la posibilidad de instalar un aparato de rayos. En la misin de Adjoli se dedic a analizar las instalaciones y a acondicionar de la red elctrica. El Programa de Desarrollo Econmico y Social es el ms joven y ha puesto en marcha diferentes tipos de actividades que ayuden a generar ingresos a las familias y a integrar a la sociedad los grupos o personas ms desfavorecidas. En este programa estaban Ximo Navarro y Nacho Navarro. Los proyectos principales eran el de desarrollo agrcola, el desarrollo del pueblo Baka y el de Prstamos Sociales y el de concesin de Prstamos a iniciativas empresariales y de Microcrditos para mujeres. El Proyecto de desarrollo agrcola consiste en mostrar a los lugareos otras formas de cultivar que permitan mejores rendimientos. Para ello se han alquilado campos por Persianas, Cortinas Rieles, Venecianas y Estores
Bar
Chesco
Rei en Jaume I, 35 - COCENTAINA Telf. 630 809 114 Av. Pas Valenci, 63-65 Tel. 96 559 11 90 Cocentaina
Almuerzos y Tapas Variadas

C/. Alfonso V, 3 - COCENTAINA
Tel.: 96 559 22 92
C/. Mayor, 16 - COCENTAINA Tel.: 96 559 34 22
RAFAEL
45
toda la regin de Bengbis y se realizan cultivos experimentales de maz con procedimientos diferentes a los tradicionales y que demuestren ese incremento en la produccin y as puedan copiar los lugareos el sistema. El Proyecto del pueblo Baka (pigmeos) consiste en ensearles oficios que les permitan dejar de ser explotados por otras tribus, pues la caza era su medio de vida, pero al declararse zona de la Biosfera est muy limitada y han quedado dependientes de las otras tribus. La ONGD les ha dado trabajo en la construccin de las viviendas de los profesores.
En el programa de Prstamos sociales se atendan las solicitudes de ayuda para financiar la rehabilitacin o construccin de una casa, una operacin, Se puso en marcha el proyecto experimental de microcrditos que consiste en la formacin de grupos de 5 mujeres con iniciativas para desarrollar la economa familiar. El microcrdito se concede a dos de ellas (150 cada una). Cuando estas han devuelto el 50% se les concede a otras dos del grupo y finalmente se le concede a la ltima. El orden lo definen ellas. Este sistema crea un sentido de solidaridad, pues la buena marcha de las iniciativas repercute en todas. Tambin se contrat una Asistente Econmica para que recaude semanalmente las cuotas de acordadas y ayudar a las mujeres a resolver cualquier incidencia. La ONGD slo cobra un inters para cubrir los gastos de la asistente y un Fondo de Sanidad que permita sufragar los gastos de una enfermedad grave de la prestataria. Por ultimo, se estudiaban y tramitaban las solicitudes de Prstamos para crear o ampliar negocios. En el Programa de Salud que se divide en dos: La Promocin de la Salud y Salud Pblica, han estado M Dolores Marset y Maribel Conca. La Promocin de la Salud implica la formacin de Agentes de Salud del lugar, estos Agentes se dedican a dar charlas durante el ao en escuelas y poblados sobre higiene,
enfermedades y tratamientos, Tambin se realizan encuestas a la poblacin para ver el grado de asimilacin de los contenidos y orientar a partir de ah las formaciones. Zerca y Lejos participa en diferentes formas de asistencia sanitaria. La primera y ms importante, consiste en la realizacin de Campaas de Salud. Estas campaas son itinerantes y consisten en recorrer la selva por los poblados pasando consulta y conviviendo con ellos. Se monta un campamento con tiendas de campaa junto a la escuela del pueblo y se utilizan las aulas como infraestructura para la asistencia. Una de las aulas se destina a las consultas, otra a la farmacia y otra a la realizacin de encuestas de salud. Previo a la consulta, mientras esperan su turno de consulta, se imparten charlas de salud sobre el mecanismo de transmisin de las enfermedades ms prevalentes, as como las medidas higinicas necesarias para su prevencin... Se cuenta con traductores espaol-francs bulu- baka nativos, lo que favorece la entrevista clnica. Tras la consulta mdica, los pacientes se dirigen a la farmacia a recoger su tratamiento. M Dolores se dedic a la dispensacin de tales frmacos. Antes de salir de campaa, preparbamos monodosis en bolsitas de plstico, rotuladas adecuadamente para indicar su posologa y pauta, de forma que se favoreciese su comprensin y cumplimentacin. Diariamente, se consultan 150 200 personas como promedio. Una segunda actividad de Salud es el Dispensario de Adjoli. Es el nico punto fijo de atencin sanitaria de la zona. All realizbamos mltiples curas y consultas de urgencias. Adems, como tercera actividad, procedamos a la Hospitalizacin de los pacientes ms graves que precisan tratamiento continuado y/o frmacos intravenosos. El dispensario dispone de dos alas con 8 camas cada una. Por ltimo, Zerca y Lejos, en sintona con las autoridades sanitarias de Camern, participa en determinadas pocas en los planes de vacunacin, SIDA y tuberculosis. Todos estos programas se desarrollan junto con nativos y su papel es fundamental para la conseguir los objetivos previstos. Los proyectos se financian a travs de mercadillos que realizan los voluntarios y de ayudas de instituciones pblicas y privadas. Zerca Y Lejos ha creado un sistema de apadrinamiento MEDI_APADRINA que funciona muy bien, pues permite al donante elegir tanto el programa (Educacin, Salud, Construccin y Desarrollo) al cual desea realizar su aportacin como el concepto (medicinas, hospitalizaciones, material,..). Aprovechamos la ocasin para agradecer la generosidad de muchos contestanos que han querido colaborar econmicamente con la ONGD Zerca y Lejos para llevar a cabo estos programas.
SOLER
CALZADOS
BAR
Passeig del Comtat, 76 - Cocentaina Tel.: 625 04 91 61
Felices Navidades
Plaza Apstoles - COCENTAINA
Desitjem a tot el poble de Cocentaina un Bon Nadal i prosperitat per al 2009
47
El Tapis vuelve a deslumbrar a todos con sus trabajos

Mari Nieves Pascual. De nuevo el Tapis de Cocentaina volvi a congregar a un gran nmero de pblico que no quiso perderse la exposicin y venta de todas sus manualidades. Como perfectos anfitriones, los amigos del Tapis, recibieron a todos los presentes con la ilusin puesta en sus trabajos e inaugurando esta exposicin en el Centro de Cultura El Teular. Debido a la proximidad de las fechas navideas, los productos decorativos de Navidad atrajeron gran parte de todas las miradas y al tiempo, gran parte de las ventas del primer da de inauguracin. Como novedad de este ao, los miembros del Tapis presentaron nacimientos y ngeles elaborados con mochos, s, s, pero con una gracia y un arte que solo ellos saben lograr. Adems de los adornos para el rbol de Navidad, los ngeles hechos con pequeas macetas, los centros de pias y dems accesorios navideos, el Tapis tambin mostr otros trabajos como pulseras, camisetas muy bien decoradas, muebles infantiles, accesorios de decoracin para la casa en definitiva, un gran escaparate que hizo las delicias de los ms pequeos y de los ms mayores. monitoras, proyectaron tambin un audiovisual (en el saln de actos) que mostraba todo lo que en el Tapis realizan: fotos de viajes, de salidas por nuestro pueblo, imgenes de cmo realizan sus trabajos y de todas las actividades que llevan a cabo, adems de poder verles a ellos y de saber quines son. La velada tuvo un broche de oro, ya que mientras la gente all presente admiraba la exposicin, haca sus compras y tomaba un gape en el vino de honor que organizaron los miembros del Tapis, tuvieron la oportunidad de escuchar en directo al cantautor contestano Andrs Valor. Andrs ameniz la velada, y lo hizo con gran maestra, acompaado en la batera por Juan Len y al teclado por Ignacio G. Vidal. Esta actuacin fue muy importante para esta promesa contestana, ya que su concierto de la Feria se vio suspendido a causa de la lluvia, y era esta una manera de poder darle a su fiel pblico la msica que l siente y al mismo tiempo, era para l un orgullo poder formar parte de esta gran exposicin del Tapis. La muestra tuvo muy buena aceptacin, y as gente proveniente de diversos lugares de Espaa (ese mismo fin de semana se llev a trmino el Certamen Coral con la participacin de 2 coros vascos y un asturiano) se qued hechizada por todos estos trabajos. Las ventas fueron buenas y la escasez de algunos productos el da mismo de su inauguracin, demuestra la gran aceptacin que todos estos trabajos manuales realizados por el Tapis tienen.
La inauguracin de la exposicin cont con la presencia del alcalde de Cocentaina, Rafael Briet y de la concejala de Servicios Sociales, Rosa Sells, adems de concejales del equipo de gobierno y de la corporacin municipal contestana. En esta nueva edicin, presentada el jueves 6 de noviembre, los miembros del Tapis, junto con sus
Caf - Bar
C/ Mayor, 11 - Cocentaina Tel. 96 633 86 59
ST
SER-TALLER
M OTO C I C L E TA S
MOTOCICLETAS EQUIPAMIENTO SERVICIO OFICIAL RECAMBIOS AFILADO DE CADENAS MOTOSIERRAS CORTACESPEDES
Av. Pas Valenci, 26 (frente Barrio de Fraga) Tel: 96 559 33 80 - COCENTAINA
LAssociaci AFAMA realitza el set curs de formaci per a cuidadors de malalts dAlzheimer
LAssociaci de Familiars i Amics de Malalts dAlzheimer de Cocentaina i Comarca, AFAMA, va impartir del 13 al 29 doctubre el set Curs de formaci per a cuidadors de malats dAlzheimer amb la collaboraci de lAjuntament de Cocentaina, Rdio Cocentaina, la Diputaci dAlacant i La Caixa. Aquest curs te lobjectiu doferir una formaci adequada i especialitzada a tots els alumnes, molts dells cuidadors i/ o familiars de malats dAlzheimer, donat que per a cuidar a aquestes persones, a ms de tenir predisposici i bona voluntat s necessari i fonamental adquirir uns coneixements en cada un dels diferents mbits que es veuen afectats. El curs es divideix en tres rees impartides pels professionals que treballen en lassociaci, metge geriatra, infermera, auxiliars dinfermeria, fisioterapeuta, psicleg i treballadora social. Els temes tractats sn: rea sanitria: qu s lAlzheimer, cures bsiques dinfermeria i tcniques per als cuidadors, el tractament fisioteraputic, lexercici fsic en les persones majors i la psicomotricitat. rea Psicolgica: alteracions i trastorns en els malalts, lestimulaci cognitiva, la comunicaci i el cuidador. rea Social: aspectes jurdics, recursos socials, llei i valoraci
de la dependncia i adaptaci de la vivenda. El curs va dirigit a familiars, cuidadors, voluntaris o qualsevol persona interessada en aquesta malaltia. Les classes no sn magistrals, tamb intervenen els alumnes, i no sols preguntat dubtes, sin explicant experincies i compartint vivncies. Cal destacar que, a pesar que el curs es realitza des de fa 7 anys, any rere any, t una forta acceptaci pels vens de la localitat, els quals ens demostren la necessitat de formaci per al cuidadors en una malaltia tan complicada.
La Caixa signa un conveni amb lassociaci AFAMA

necessitats socioeducatives actuals. Entre aquestos 32 projectes es troba el presentat per lassociaci de familiars i amics de malalts dAlzheimer de Cocentaina (AFAMA) que est dirigit a la rehabilitaci daquestos malalts. Lobjectiu daquesta iniciativa s millorar la qualitat de vida del malalt dependent, demorar el progressiu deteriori de lafectat, mantindre les habilitats que encara conserva el malalt i oferir un respir al familiar i/o cuidador. Dit projecte es desenvolupar en horari de vesprada al Centre Social. Aquest es divideix en quatre rees de treball: lrea dintervenci fisioterapeuta, la dintervenci psicolgica, lrea dintervenci social i lrea assitencial-sanitaria. La Caixa collabora amb lentitat contestana aportant un total de 12.500 euros. El conveni es va signar amb la presncia de la presidenta de lassociaci, Rafael Prats; el tresorer, Jaume Montava; Juan Herminio lvarez, director de zona de La Caixa i Vicent Miguel Domnguez, director de La Caixa de Cocentaina
Lobra social La Caixa ha seleccionat un total de 32 projectes que es centren en contribuir en el desenvolupament diniciatives innovadores que donen resposta a les
Electricitat
installacions antenes . domtica porters electrnics . sonoritzaci aire acondicionat . acumuladors de calor
Rafael Als Carbonell Pas Valenci, 61 Telf.-fax 965 590 699 Mbil 670 652 536 03820 Cocentaina
SERVICIO DE LIMPIEZA INTEGRAL

Avgda. Pas Valenci, 132 - COCENTAINA Tel. y Fax: 96 633 23 84 Movil: 665 510 800
49
Nuestro compromiso con su salud es ahora ms amplio
Benestar Centre Clnic

Les ofrece un nuevo servicio de
PODOLOGIA
Fisioterapeuta
Adolfo Sancho F rancs Fr N Col: 2325
Podloga
Cristina Agull Soler n Col: 2540
El Pl n 7 bajo; 03820 Cocent aina Cocentaina Telfono: 96 559 36 06
(Alicante)
La Biblioteca de Cocentaina, un mn de fantasia a labast de tothom

Mari Pascual La Biblioteca s una font de coneixement, s un lloc de consulta i s a ms laula idnia per a que la nostra fantasia i imaginaci vole arreu del mn amb la lectura, eixe hbit que tots haurem de tindre, cuidar i estimar. Ac a Cocentaina, tot i la maca despai que tenim, la Biblioteca municipal s una del es grans joies i ho s grcies a la documentaci i arxiu que tenim i com no, al servei que, per a totes les edats, presta. LAjuntament de Cocentaina s conscient del servei que dona i des de la Regidoria de Cultura, amb Rosa Sells, com a regidora no es cansen de lloar aquest fet no hem doblidar que som la Biblioteca millor i ms reconeguda en tot lmbit nacional, que tenim el millor arxiu de tots els pobles de la Comunitat Valenciana i que el servei que donem, no sols ateny als vens i venes de Cocentaina, sin que som una Biblioteca referent per a tota la comarca del Comtat-LAlcoi i fins i tot de la Vall dAlbaida, de Valncia, dAlacant, de Castell...., perqu sn moltes les visites que tenim i molts els usuaris que es desplacen a Cocentaina per a satisfer totes les seues necessitats intellectuals. Per la Biblioteca contestana s molt ms i com b apunta Rosa Sells, la nostra biblioteca s un patrimoni de lAjuntament i volem perseverar-lo i conservar-lo per a futures generacions, un fet que estem aconseguint i que es magnificar en estar la nova biblioteca on amb ms espai, tindrem loportunitat dobrir ms, si cap, lampli ventall dactivitats que realitzem. Som conscients de que cada vegada tenim ms lectors i la nostra Biblioteca est a lltima en novetats lectores de tots els estils perqu creem en la importncia de fomentar lhbit de visitar la Biblioteca i aix, no deixar perdre leducaci lectora tant important per a la cultura i saber personal. A ms, hui per hui, tampoc podem deixar de banda les noves tecnologies i tant s aix, que la Biblioteca tamb sha obert a l univers dinternet i est tenint un gran xit dacceptaci. Sn moltssims els internautes que ens visiten i aix sn usuaris virtuals que confien en la tasca i servei que donem. Tal volta no sabem el que a la Biblioteca sofereix, un munt dactivitats dirigides a totes les edats i que amb lespenta de la bibliotecria, Dolors Insa, congreguen a un gran nombre de pblic que estan disposats a descobrir i disfrutar del mn dels llibres. Aix, s la prpia Dolors, qui a grosso modo, ens destaca algunes de les activitats que estan duentse a terme: -Servei dorientaci i formaci personalitzat de la lectura on sinstrueix a persones en latur, immigrants, pares... i tamb un servei dorientaci institucional dirigits a altres biblioteques que volen imitar les nostres activitats, a escolars, institucions socials.... -Animaci lectora: per una banda la dadults que cont clubs de lectura, presentaci de llibres i formaci lectora; i per altra banda la dels xiquets i xiquetes on trobem sessions
danimaci lectora, exposicions de llibres i una guia de lectura cara al Nadal, presentacions de llibres, i animaci a la consulta de llibres informatius i guies de lectura. -Foment als lectors: on trobem el programa de Rdio Cocentaina, Pgines obertes, fulles al vent, que totes les setmanes semet els dimecres de 7 a 8 de la vesprada i el full de la Biblio que poden trobar en aquesta mateixa revista de Cocentaina. El Comtat; tamb en aquest apartat cal destacar les noves tecnologies, ja que hi ha un blog que sota el ttol Ones de llibres ens dona loportunitat de repassar tot el que sha comentat al programa radiofnic, ladrea s http//biblioradio.blogspot.com; i un altre apartat que apareix sota el nom de Biblio i llibres que podem ampliar entrant a http//biblioestiu.bolgspot.com. -Formaci digital: una activitat que oferta la Biblioteca tot i que falten ordinadors i espai, una activitat aquesta, que quan estiga la nova Biblioteca sampliar degut al gran nombre dusuaris que la realitzen. Assenyalar en aquest bloc, que la a nostra Biblio es pot accedir tamb a travs dinternet en dues adreces, una s la de lAjuntament de Cocentaina i laltra pertany a lmbit nacional, en les adreces facilitades pel Ministeri de Cultura on tamb nosaltres apareixem: www.bibliotecaspublicas.es/Cocentaina. Per a ms, i sense deixar de banda el mn informtica, cal destacar 2 blogs que estan reben moltes visites com s el de la Biblioteca infantil i juvenil, http//bibliopoemes.blogspot.com i el blog de llibres i lbums illustrats infantils i juvenils al que podem accedir en http//bibliocolors.blogspot.com. Les noves tecnologies tamb ens ofereixen la possibilitat destar assabentats i aquestos blogs de la Biblio sn consultats per usuaris virtuals darreu del mn que desprs, sens dubte es convertiran en lectors presencials. -Formaci i informaci cara als universitaris, servei de dessiderats. Ac recullen les peticions de llibres universitaris i a ms, els posen al servei de tots, donant-los la possibilitat de treballar amb ells, endur-sels i tenir-los tot el temps
51
que faja falta - Formaci de professional de leducaci i la documentaci a nivell de la Comunitat Valenciana -Animaci lectora digital de foment de la poesia infantil i juvenil. Una activitat aquesta que s pionera i nascuda al si de la nostra Biblioteca i que est fent possible que la poesia siga tractada de la manera que es mereix, amb la participaci descoles de Tarragona, Sagunt, Montaverner, Albaida, Canals, Gandia, Xtiva i un llarg etctera. Aquesta activitat es munta a la nostra biblioteca i els collegis a traves de http//poemem.blogspot.com poden agafar tota la informaci corresponent per tal daplicar-la desprs a les seues classes. -Servei dinformaci local: un buidatge, classificaci i tractament documental de totes les notcies que tenen a veure amb Cocentaina o la seua gent que han estat publicades en els mitjans de comunicaci. -Accs a la informaci i formaci dopositors, on es dona tot el temari corresponent i elaborat dels llocs de treballa que oferta lAjuntament, facilitant aix, laccs daquestes places a tot aquell que estiga interessat.
Ja veuen quantes activitats i servicis dona la nostra Biblioteca i a s tan sols una xicoteta mostra de tot el que podem fer a la Biblio, sols hi ha que acostar-se, preguntar i poder accedir a totes elles. Dolors Insa es sent molt satisfeta del servei que es dona sens dubte el nostre objectiu no s altre que cobrir totes les necessitats informatives, formatives o ldiques dels lectors i no sols de Cocentaina, sin de totes les comarques i hem de dir, que sn moltes les grans i xicotetes poblacions que tenen la nostra biblioteca i el nostre arxiu com un referent i un exemple a seguir. La complicitat entre la regidora de Cultura Rosa Selles, i la bibliotecria i arxivera municipal, Dolors Insa, s patent i present ja que les dos volen que Cocentaina continuen sent un model de lectura, de cultura i un model deducaci cap als llibres, eixe mn mgic que ens fa desplegar la nostra imaginaci, satreviu a viatjar a travs del mon de les lletres i els llibres?. Estem segurs que el eixe viatge no el decebr i ja sap, a la Biblioteca Municipal de Cocentaina trobar tot el que necessita saber i a ms, podr participar de la gran quantitat dactivitats que es realitzen per no perdre i fomentar lhbit de la lectura.
Nous elements dornamentaci urbana a Cocentaina

A causa de la inciativa de la regidoria de Fira dinstallar una zona de descans en la passada edici de la Fira de Tots Sants, on es va ubicar a ms la I Mostra descultura urbana, es va optar, amb la collaboraci de la regidoria de Medi Ambient, per la compra duns cossiols de grans dimensions que completaren la decoraci desta zona situada en el carrer Roger de Llria. Estos cossiols, que disposen a ms amb un sistema dilluminaci, estan ara repartits pel nucli urb, guarnint alguns racons de la poblaci, com el Teular, el pati darmes del Palau Comtal o lentrada de lAjuntament. Amb esta acci es pretn per un costat anar completant la decoraci urbana de Cocentaina, alhora que samortitza la inversi realitzada per als dies de Fira. A ms el disposar destos elements decoratius, facilita la possibilitat dutilitzar estos materials en altres iniciatives municipals, com el mercat de lstock, el mercat de Nadal o qualsevol altra activitat que requerisca de delimitaci o decoraci despais
Centre de Cultura El Teular
urbans. Els dsset cossiols donen suport a diferents espcies vegetals autctones com ara llorers, teixos, marfulls i boix.
Pati del Palau
Ajuntament de Cocentaina
Un valenci de cinema a Cocentaina

LAjuntament de Cocentaina ha organitzat una innovadora i atractiva campanya anomenada Cinema a lescola a travs de la Regidoria de Promoci del Valenci, al capdavant de la qual est Rosana Soler, i tamb lOMPLI, amb Vicent Santamaria com a tcnic. Tot i que va dirigida a lalumnat de les escoles i en horari matut, sha considerat important que les projeccions tamb shavien dobrir al pblic en general en horari vespert, amb entrada gratuta i al cinema del Centre Comercial lAltet. La participaci ms que excellent, ja que vora 2.000 persones shan beneficiat daquest cicle de cinema en valenci, amb les pellcules punteres a la cartellera. Lobjectiu daquesta iniciativa no s altra que oferir als nens una activitat escolar ldica i potenciar, al mateix temps, la normalitzaci de ls social del valenci. Ac, a Cocentaina, la programaci es va iniciar el 12 de novembre amb la projecci de Kung fu panda, una pellcula per menuts i grans; el 19 de novembre van posar Wall-e, la nova pellcula de Pixar; el dimecres 26, es va poder veure la lloada Star Wars: The Clone Wars,
pellcula danimaci en 3D sobre la famosa saga galctica, i va tancar aquest cicle lltima pellcula de Woody Allen Vicky Cristina Barcelona que es va projectar el 3 de desembre amb un xit esbromador. La roda de premsa per avaluar aquestes projeccions va servir tamb per exposar el documental de Jaume I el rei dels valencians
Caf Bar
NOU RASPA
Av. Pas Valenci, 120 - Tel.: 96 559 30 32 COCENTAINA
Tot en fotografia i video digital

COCENTAINA Av. Pas Valenci, 104 Tel.: 96 650 04 63 AGULLENT C/ Major, 12 Tel.: 96 2907454
53
Lalbarder de Cocentaina a la nostra Fira

C.P.San Joan Bosco Fa ms de cent anys, vivia a Cocentaina un bon home a qui deien lalbarder, perqu tenia per ofici de fer albardes, sries i altres arreus per a les cavalleries. La seua fama sestenia per tota la comarca.
tura escrita, recuperant el nostre imaginari collectiu i aportant-li una immensa riquesa. I aix, com Cirilet, el nostre albarder, hem aprs que, a voltes, Per foc i per muller, no te n isques del carrer Aix comena la rondalla Lalbarder de Cocentaina dEnric Valor i amb la seua representaci per part dels mestres, farcida de motivaci i entusiasme, lalumnat dInfantil i 1r Cicle comena a conixer i estimar lextraordinria obra daquest gran autor, basada i elaborada a les nostres comarques i que ens obri les portes a les nostres terres i a la nostra gent; aprenem noms de paratges, muntanyes, rius, fontsi vivenciem el temps. Amb sessions danimaci lectora i dramatitzacions realitzades pels alumnes, els nostres xiquets i xiquetes del 2n i 3r Cicle continuen enriquint-se amb rondalles com Abella, La mare dels peixos, El dimoni fumador, I queixalets tamb!, Lamor de les tres taronges, El castell dEntorn i no Entorn, Esclafamuntanyes, Peret, Histria dun mig pollastre i aix fins conixer i gaudir amb les trenta-sis rondalles que Enric Valor va recopilar de la tradici oral valenciana i que va transformar en literaMOTOCICLETAS EQUIPAMIENTO SERVICIO OFICIAL RECAMBIOS AFILADO DE CADENAS MOTOSIERRAS CORTACESPEDES
LA TORRETA
ST
SER-TALLER
Caf Bar
COCENTAINA Tel.: 96 650 10 87
M OTO C I C L E TA S
Av. Pas Valenci, 26 (frente Barrio de Fraga) Tel: 96 559 33 80 - COCENTAINA
Peluquera
Cuidamos de t. Cuidamos de la belleza de tu cabello. C/ Miguel Crevea, 6 - COCENTAINA Tel: 96 559 14 16 - Movil: 610 49 43 95
Anem a la Fira
C.P. Ral Blanc Els alumnes de primer de primria han visitat la Fira de Tots Sants, perqu s molt important conixer les nostres tradicions i vivenciar-les. La visita es va iniciar pel Passeig, vam veure els tractors, els cotxes, les vidrieres,... vam aprofitar per a parlar amb algunes persones que estaven muntant els seus expositors. Durant el recorregut vam llegir els rtols que indicaven les entrades al soc rab, al mercat medieval,...
Vam fer la visita a les parades del torr, i compraren unes pastilles per a berenar. Quan vam arribar a la plaa de Santa Maria ens vam trobar amb la parada de xocolate, i ens van regalar uns trossets, per cert estava riqussim, tamb vam comprar una pastilla per a berenar. Vam veure en el Pla un mag molt gran, un bou, un escenari, i ens vam quedar amb ganes de veure com funcionaven, per ho veurem els dies de Fira. Com ja estvem molt cansats ens en vam tornar al cole.
Alcohlicos Rehabilitados San Jorge

La sede permanece abierta todos los das, incluidos sabados y domingos, de 530 a 930 de la tarde
c/ Convento (Edificio Guardera) - Telfono: 96 559 28 57 COCENTAINA
55
Cocentaina es suma a les manifestacions contra la violncia de gnere

El passat dia 25 de novembre, es celebrava el dia internacional contra la violncia de gnere. Ac al nostre poble, el collectiu 8 de mar ens convoc a tots a la plaa de la Vila per recolzar a les dones que en silencia pateixen maltractaments i com no, tindre un xicotet, per sentit record, a les que malauradament han mort a causa de les pallisses. En el transcurs de la convocatria es va llegir el segent manifest: MANIFEST PEL 25 DE NOVEMBRE DIA PER LA NO VIOLNCIA CONTRA LA DONA Mes de 65 dones han sigut assassinades a lEstat Espanyol, 7 delles al Pas Valenci, al llarg de 2008. Tot a tres anys desprs de lentrada en vigor de la Llei de Mesures de Protecci Integral contra la Violncia de Gnere i un any desprs de lentrada en vigor de la Llei dIgualtat, la qual cosa posa en evidncia lefectivitat de la qesti legal. La majoria daquestes dones assassinades havien denunciat les seues parelles i havien aconseguit dels Tribunals mesures de protecci i ordres dallunyament, mesures que no han sigut suficients per evitar la seua mort, perqu ambds, homes i dones, necessiten ser reeducats per poder invertir aquesta situaci. Els indicadors de lInforme elaborat pel Govern sobre laplicaci de la Llei assenyalen laugment del nombre de denncies. Pensar, per, que denunciar o empresonar els agressors s la unica soluci s una equivocaci. Si no treballem per la prevenci en tots els nivells, no avanarem. Educar els xiquets i xiquetes per a la igualtat, assenyalar a les dones quines actituds les perjudiquen i per part dels homes donar exemple amb el seu comportament solidari cap a les dones, sn punts importants a tenir en compte per a la resoluci del problema. Leducaci s fonamental i s
una vergonya que el govern valenci lutilitze com a eina de boicot i de batalla partidista. No noms hem de garantir la independncia econmica, moral, psicolgica i emocional de les dones, sin que hem de garantir que la totalitat dels homes aprenguen a acceptarho i que aquesta igualtat no siga per a ells motiu de frustraci degut a una educaci errada. La independncia de les dones difcilment casa amb lactual legislaci sobre lavortament. s per aix que exigim a les diferents instncies de lAdministraci, i a lEstat en si, que abandonen la doble moral que els permet crear lleis per a la igualtat mentre continuen tractant de malaltes mentals les dones que volen decidir sobre el seu cos i la seua maternitat. Exigim que saugmente la dotaci de les partides pressupostries que donen suport als serveis socials, a la sanitat i a leducaci perqu tant homes com dones puguen sentir-se segurs. Exigim que leducaci dels nostres nens i nenes potencie a tots per igual les seues capacitats, que els ajude a acceptar les prpies mancances i diferncies, perqu la frustraci i la desesperaci no troben lloc, ni els aboque a la violncia de cap tipus. El projecte de futur de la nostra societat ha de ser formar persones segures de si mateixes que puguen viure sense por i amb respecte per la llibertat dels altres. Nosaltres com a col.lectiu feminista adoptem aquest comproms i continuarem treballant per ell. Cocentaina 25 de novembre de 2008 Col.lectiu 8 de Mar. Comarques de lAlcoi i el Comtat
Asociaci de malalts dAlzheimer

Per a fer-te soci, pots dirigir-te a: Centre Social Real Blanc - Tel.: 96 650 09 66
Horari datenci al pblic: Dilluns, dimecres i divendres, pel mat, de 10 a 12 hores. Dimarts i dijous, per la vesprada, de 18 a 19 hores.
La felicidad es optimista
Mnica Corts Domnguez Psicloga Clnica Mi antigua profesora de universidad, M Dolores Avia cita en su libro Optimismo inteligente una curiosa paradoja: los pesimistas estn ms cerca de la verdad pero los optimistas son ms felices. En psicoterapia este fenmeno se conoce con el nombre de realismo depresivo y hace referencia al hecho de que cuando estamos deprimidos, somos ms conscientes de la realidad y calculamos mejor las probabilidades de que las cosas nos salgan mal, de sufrir accidentes, de que nuestra pareja se rompa, de suspender un examen o perder un trabajo, pero esa actitud es poco eficaz, porque conocer objetivamente las probabilidades desfavorables desmotiva y repercute en las posibilidades de fracasar. Los optimistas suelen ver ms opciones de xito de las que realmente existen, su actitud mental positiva les impulsan a buscar el xito en aquello en lo que creen y en caso de error, saben sacar utilidad de l, ya que como siguen creyendo en ello, volvern a intentarlo una y otra vez aumentando de este modo las posibilidades de alcanzar su meta. Por ejemplo: el que piensa que nunca le tocar el Gordo de Navidad y por tanto, no compra lotera frente al que piensa que algn da lo conseguir y compra las papeletas que le ofrecen. Evidentemente, el segundo tendr ms opciones que el primero. Dicho de otro modo, parece que para ser feliz hay que ser optimista y pensar que las cosas ocurren ms a menudo de lo que en realidad sucede. Ser demasiado racional y preciso no sirve de nada si nos lleva al pesimismo. Como le ocurri al premio Nobel de economa Robert Lucas el cual se haba separado de su mujer y en una de las clusulas de divorcio se especificaba que si algn da ganaba dicho premio, deba repartir el dinero con ella. El premio le fue concedido 19 das antes de que el acuerdo dejara de tener efecto y por tanto, tuvo que compartirlo. Cuando le preguntaron por qu haba aceptado la clusula, respondi que jams crea que pudiera ganarlo. La nica que crea en ello era su mujer. Como ven, Robert Lucas gan el Nobel por sus trabajos sobre previsiones racionales en economa, pero precisamente su previsin racional de que nunca ganara el premio, le dej sin la mitad del dinero. El problema no es ser optimista o pesimista, sino creer o no que disponemos de los recursos y estrategias necesarias para afrontar cualquier acontecimiento. Las actitudes positivas nos empujan a conseguir lo que queremos sin importarnos las veces que tengamos que intentarlo, el racionalismo del pesimista nos frena por no tener verdaderas expectativas de xito y al no intentarlo, nos estamos reduciendo las oportunidades. La felicidad del optimista se basa en afrontar retos continuos de infelicidad y ser capaz de superarlos uno a uno precisamente por creer que son superables. No aada ms obstculos a su vida y confe en que todo es posible. FELIZ NAVIDAD!
Mnica Corts Domnguez

Psicloga Clnica
C/. Inmaculada Concepcin, 9 - Tel.: 96 650 01 63 - 03820 COCENTAINA C/. Gabriel Mir, 12 - 5 - Izq. - Tel.: 609 977 506 - ALCOY
Informate!
Cursos de: Autoestima - Relajacin - Comunicacin asertiva
57
Benestar Social
El teatre com una proposta de lEscola de Parells per apropar a parelles i fills en el dileg sobre el tema de les drogues
transgressi. Tamb es va tractar de la utilitzaci de les drogues com a evasi de la realitat, del consum compulsiu que caracteritza els hbits juvenils, de lentusiasme i la decepci, de laddicci, de la fallcia que suposa la distinci entre drogues legals i illegals, de ladulteraci i sobretot del greu risc que comporta per al consumidor de qualsevol tipus de droga, la ignorncia i la desinformaci sobre el tema. Lespectacle es va acostar als joves a travs de la comicitat i labsurd, utilitzant un llenguatge directe, reflectint personatges variats i b contrastats. A gran velocitat es van succeir les diferents escenes, cadascuna amb un llenguatge dramtic diferent, amb una utilitzaci particular dels objectes escenogrfics i de la llum, per totes reforant una compacta coreografia entre els quatre actors. Pisa la raya, va ser una proposta divertida i fresca, per a facilitar que la responsabilitat i la capacitat crtica de cadasc sigua leix duna poltica efectiva de prevenci de les drogodependncies. s una veritable llstima que els pares i les mares daquests alumnes no hagen sabut aprofitar aquesta oportunitat nica de compartir amb els seus fills una meravellosa experincia que els hauria perms conixer millor el mn en qu es mouen els seus fills, el discurs social que utilitzen respecte al mn de les drogues, etc., aix com de sentir-se orgullosos de la meravellosa demostraci de saber estar de la que van fer gala durant el temps que va durar la representaci. Escola de Pares Departament de Benestar Social
El divendres dia 14 de novembre tingurem la sort de poder gaudir duna obra de teatre, Pisa la raya, dirigida a pblic juvenil amb edats compreses entre els 14 i 95 anys, amb una assistncia de pblic superior a les 300 persones. Es va realitzar una sessi nica per als alumnes de 3r i 4t dESO i 1r de Batxillerat i tamb es va convidar als pares i mares daquests alumnes, ja que aquesta activitat est emmarcada dins de la programaci anual de lEscola de Pares Municipal organitzada pel Departament de Benestar Social. Duna manera divertida i a travs de diferents sketchs es van recrear situacions habituals entre els joves: la primera vegada que es prova una droga, la pressi del grup en el consum de drogues de moda, lexcitaci i el temor de la
Herboristera medicinal
Rafael Ferrer
Sello de salomn
Nombre popular: Beatamaria Poligonato. Nombre cientfico: Poligonatum odoratum. Ingls: Solomons seal. Ladys seals. St. Marys seal.. Familia: Liliceas. Sobre unas 3000 especies. Desde hierbas, hasta rboles como los famosos dragos de Canarias.
Hbitat
Lugares altos de montaa media, con bastante humedad.
Floraci
Durante la primavera y principio de verano, con flores bancas sujetas por un pecolo, de donde viene eso de lgrimas de la Virgen.
Virtudes
Indicada en... Reumatismo Gota Hidropesa y Diabetes.
Recoger
Solo la parte alta durante la floracin. Respetar el rizoma. De interesar. Solo hacer acopio del necesario indispensable.
Uso
Decoccin. Una onza por litro. Una taza despus de las comidas principales.
Formula para licor: Beatamaria

Aguardiente seco..................... 1 litro. Glbulas de enebro.................. 9 Tomillo real............................. Un brote pequeo. Canela en rama........................ Un trocito. Poleo........................................ 2 Brotes. Sello de salomn.....................Un trozo de rizoma de 10 cm. Debemos guardar en botella bien tapada durante una novena a pleno sol y sereno, despus de colar, aadir azcar cande a gusto de paladar .
59
El full de la biblio
Biblioteca Pblica Municipal de Cocentaina 965590869
Fernando Savater. La Hermandad de la Buena Suerte.Planeta, 2008. 1r. Premi Planeta de Novella Aventures, amb un toc de metafsica i ambientada en el mn dels cavalls
Daniel Pennac. Mal de escuela. Mondadori, 2008 ltim llibre daquest professor i novellista, aquesta vegada autobiogrfic, a l voltant del tema del fracs escolar.
David Benioff. La ciudad de ladrones. Seix Barral, 2008 Esplndida novella sobre els darrers dies de lassetjament de Leningrado en la II Guerra Mundial.
Christopher Paolini. Brisingr. Roca, 2008 Novella juvenil de literatura fantstica. Tercera i ltima part de la saga que comen amb Eragon i Eldest.
Henning Mankell. El chino. Tusquets 2008 Novella dintriga, al ms pur estil daquest escriptor, per aquesta vegada amb protagonista femenina.
Exposici de llibres infantils a la Biblioteca

Des del proper dia 9 fins al dia 20 de desembre us invitem a visitar lExposici de Llibres Infantils i Juvenils que hi ha a la Biblioteca Municipal. Sn llibres que els Reis Mags ens han deixat en prstec per a que tots els xiquets i xiquetes de Cocentaina, de la nostra Comarca i les del voltant, puguen veurels i anotar-sels a la carta del Reis Mags. Com que a la televisi no surt publicitat de llibres, els xiquets i xiquetes no estan assabentats de les novetats que al llarg de 2008 shan publicat. Per aix es tan important visitar lexposici i poder-los conixer. Sn super-xulos! Lhbit lector, tan important per al desenvolupament dels xiquets, comena a fomentar-se des de casa, de la m dels pares. Qu millor que regalar llibres al Nadal i valorar la lectura? Quina millor valoraci per part de la famlia que regalar-ne? Tamb sedita una Guia de Lectura que ens serveix per a tot lany. Lexposici estar oberta en horari de la Biblioteca, de dilluns a divendres des de les 9:30 fins a les 13:30 hores i de 16:30 fins a 20 hores; el dissabte de 10 a 13 hores. Hi ha llibres de tot tipus, classificats per grups dedat, des de 2 fins a 12 anys. Us aconsellem als pares realitzar la visita amb els vostres fills i filles. Recordeu: AL NADAL, AL MENYS UN LLIBRE DE REGAL i desprs... compartim la lectura amb els xiquets.
La pgina de la
Estem d'estrena. Desde ja mateix pots informar-te de tot el que passa a la Casa de la Joventut mitjanant la nova pgina web de l'Ajuntament i el nostre "blog". A la web www.cocentaina.es (Serveis Municipals - Casa de la Joventut) trobars tots els nostres serveis i informaci general sobre el que t'oferim. I al "blog" http://casajoventut.blogspot.com trobars molta informaci contnuament actualitzada sobre, no sols les nostres activitats sin tamb tota aquella notcia que siga d'inters per als joves. I, a ms, tens la possibilitat d'opinar, participar en enquestes, veure vdeos i imatges de les nostres activitats... Et convidem a visitar-lo i, sobretot, a participar mitjanant les teues opinions i propostes. Esperem que es contervesca en un espai obert i dinmic en qu tots i totes puguem expressar-nos i compartir les nostres inquietuds.
Web de la Casa de la Joventut Blog de la Casa de la Joventut
Amb un redisseny de la pgina web de l'Ajuntament i amb l'estrena d'un blog inaugurem noves formes d'arribar a tots amb les nostres activitats. I, un any ms, organitzem un Nadal Jove per tal que aquests dies de vacances siguen un poc ms divertits. Bones Festes!

Arriba el Nadal i amb ell tamb el nostre Nadal Jove. Estem tancant ja una programaci variada i que de segur us agradar: 20 ordinadors per accedir a internet, campionats de videoconsoles amb pantalles gegants, scalextrics i ping-pong, concerts musicals, teatre infantil, visita a Expojove, tallers, i per descomptat, "El Localet" obert totes les vacances. En uns dies farem arribar tota la programaci als centres educatius de Cocentaina, aix com a Rdio Cocentaina i a la nostra web i "blog". Recordeu que algunes de les activitats cal fer una inscripci prvia i que les places sn limitades. Per tant, us recomanem que vos apunteu el ms aviat possible. Totes les activitats, excepte la visita a Expojove (Valncia), sn gratutes.
Tot a i molt ms ho trobars a:
Pl. del Teular, s/n tel/fax/sms 96 559 27 95 www.cocentaina.es casajoventut@cocentaina.org http://casajoventut.blogspot.com
61
Esports
El Contestano suma 10 punts en el que duem de temporada
Una de cal i altra darena, aquestes sn les premisses en les que est trobant-se el Contestano en aquesta temporada 2008-2009. Els de Rafa Serra, sesforcen de valent en aquesta nova campanya, i estan demostrant que, tot i que prcticament han comenat de nou, sn un equip molt convincent, que quan tenen el dia al seu favor, es mostren com un grup temors, per que quan no tenen laire al seu costat, tamb es mostren temibles perqu es deixen la pell al terreny de joc. Dels 10 partits jugats, els rogets en duen 2 guanyats, 4 empatats i 4 perduts, amb un total de 10 punts i ocupant la posici 12 a la taula classificatria de la primera regional, grup 6. El mes de novembre comen de bona gana, ja que el Contestano hagus pogut golejar a un rival directe, lAlbaidense. A la fi van quedar 2 a 0, deixant un bon regust de boca als aficionats que acompanyaren al club a la Morera. Els gols foren de Juanvi i del debutant Molt (Molt prov del Benignim i ha estat fitxat per lentitat rogeta dies abans del seu debut). Tot i que els gols arribaren als pocs minuts diniciar-se lencontre, en la segona part encara shaguera pogut ampliar ms aquest marcador, per la fortuna no volgu que aix fora. En aquest partit Rafa Serra va alinear a: Roger, Santi, Paco, Eric Pastor, Carlos Borrell, Molina, Juanvi, Quique Soler, Mateo Molt, Javi Torregrosa, i Juanlu. Desprs entraren Carlos Lucas, Mauro, Mateo Soler i Selu. Per contra, el 16 de novembre, el Contestano deixava escapar tres importantssims punts al perdre 2 a 1 en casa del San Rafel. El gol va ser de Juanlu, per amb la dinmica en la que es va desenvolupar el partit, tal volta, lempat haguera sigut el resultat ms viable. En dit encontre, a ms, Eric va ser expulsat del partit i el Contestano va saber aguantar la compostura tot i que estaven en un jugador menys. I la crnica del Contestano daquest mes conclou amb un empat. Va ser front a la Nuca B i en el camp de la Morera. En aquest partit, els de Rafa Serra es van mostrar seriosos en defensa i molt efectius en atac, per van perdonar massa
i va ser La Nuca qui savan en el marcador, ho feia en la primera part. en la represa, va ser Juanvi qui aconsegu empatar el partit, tot i que una vegada ms, els rogets van haver de fer un sobreesfor ja que Molina era expulsat del partit. Les bones ocasions del Contestano en lenfrontament front La Nuca parlen de lalt nivell de joc que tenen els jugadors locals, tot i que la falta dencert s un dels handicaps en els que es troben els deixebles de Rafa Serra. El mster va alinear en aquest encontre a Roger, Santi, Molina, Selu, Carlos Borrell, Quique Soler, Juanlu, Mauro, Mateo Molt, Javi Torregrosa i Mateo Soler. Desprs entraren Juanvi, Sento i Ray. Pel que fa a la classificaci interna del Contestano, la regularitat deixa al defensa de Beneixama Molina al capdavant amb 10 punts i s que est duent a terme una gran temporada, seguit de Carlos Borrell amb 9, Paco Pujol i Mauro Jorge amb 7 punts, Mateo Molt amb 6 que entra en aquesta llista desprs de disputar amb els rogets 5 partits, Santi amb 5, Miguel Jorge amb 4, Roger, Eric Pastor, Carlos Lucas, Quique Soler i Ray amb 3 punts, Javi Torregrosa amb 2 punts i Juanlu amb 1. Pel que fa als golejadors, trobem que amb 2 gols estan Juanlu, Mateo Soler i Mateo Molt i amb 1 gol, Miguel Jorge, Quique Soler, Carlos Lucas, Mauro Jorge, Javi Torregrosa i Juanvi.
Malena Solbes ha estat seleccionada en el programa de nous valors de la Comunitat Valenciana

El club de patinatge artstic de Cocentaina est denhorabona perqu la jove Malena Solbes ha estat seleccionada, dentre 150 xiquetes de tota la Comunitat, per formar part del programa de nous valors. La prova es va realitzar a Valncia, i el club contest va aportar tres xiquetes: Mnica Prez, Carla Palac i Malena Solbes. Dentre totes, Malena va ser lelegida per formar part daquest curs que comenar a partir del mes de gener a Alacant i on la jove promesa rebr classes de les primeres figures del mn del patinatge artstic. Per no tot acaba ac, ja Mnica i Carla tamb van ser seleccionades en lapartat de reserva que significa que tenen una altra oportunitat per formar part daquest programa. Per altra banda, el club no para en la seua activitat, ja que el 29 de novembre hi va haver torneig a Alacant amb la participaci de Malena i Mnica en el grup A, nivell 1; Carla Palac i Carla Kadic en el grup B, nivell i Altea i Judith en el grup B, nivell 2. En la
Ratxa negativa per al Contestano juvenil

No acaben de trobar el cam. Els joves jugadors del filial del Contestano sembla que encara no shan pres en serio aquesta temporada i no ser per lesfor ms que sacrificat i constant del seu entrenador Rafa Ferri que dona tot el que te per a que el juvenil done la imatge de principi de temporada. Aquest mes hem de comenar parlant duna gran golejada rebuda pels rogets, 9 a 0 perdien front el Carolinas, no ja la golejada es escandalosa, sin tal volta lactitud dalguns jugadors que van preferir no acudir al partit, i lentrenador va haver de recrrer a jugadors de categoria inferior. En aquest encontre van jugar Abel, David, Alexis, Ral, Ivan, Rubn, Omar, Pablo, Molines, Iaki i Jordi. Desprs van entrar Sanchis, Vidal, Hernndez i Joan (aquestos dos ltims sn cadets). En el segent encontre les coses no milloraren i pergueren a casa prpia per 1 a 2 front lOndarense. El gol va vindre de les botes dIaki, per una setmana ms, van donar una imatge fluixa i poc anmica. Desprs, hem de parlar dun empat, en aquest cas a 3 front el Rayo Ibense, un dels clars favorits a lascens. En aquest partit, sembla que el Juvenil es va posar les piles i va llavar eixa imatge, demostrant del que poden ser capaos a fer si tenen ganes i illusi, perqu la remuntada va ser espectacular, el primer gol va ser obra dIaki, i desprs foren Molines i Mart qui protagonitzaren la remuntada en una segona part en la que anaven perdent per 3 a 1. Ferri va alinear en aquest partit de lesperana a Moreno, Alfonso, Joan, Rubn, David, Adrin, omar, Molines, Jony, Iaki i Kiko. Desprs van entrar Pujol, Ivan, Jordi i Mart. Esperem que aquest partit front un gran rival com ha sigut el Rayo Ibense, siga el prembul dunes bones jornades de futbol a crrec del Contestano Juvenil.
Malena Solbes
modalitat de lliure a ms es van incorporar Joan Gonzlez i Teresa Nebot. I pel que fa als gran que competiran en lexamen de prova daccs a show trobem a Mauro Solanes, German Agull, Mar i Neus Pay, Angela Botella, Neus Herrera i Maria Jover. En la propera edici de la revista Cocentaina. El Comtat, ja sabrem els resultats, dels que estem segurs seran ms que positius per a aquest club que est donant molt que parlar.
Arranca amb xit de participaci la lliga local de futbol 7

al camp de la Morera i est previst que la lliga sallargue fins el mes dabril, tot i que les competicions annexes tamb es desenvoluparan com ara la champions. En aquest anys formen part de la lliga: el vigent campi, el Patronat; la Penya Barcelonista, el Fusteco, el PAE, els Diablos rojos, el Bar Poli, els Creuats, i la Fontaneria Insa. En aquestes primeres jornades cal destacar la golejada del Patronat al Diablos Rojos, encara que s prompte parlar de favorits perqu tots els equips estan molt igualats
La lliga local de futbol 7 ha comenat en el que s la seua segona temporada amb molt bones premisses i s que un total de 9 equips formen part de la competici. La lliga va comenar el passat 9 de novembre, es disputa els diumenges de mati
63
El Cocentaina B est en les semifinals El volei contest de lautonmic de Raspall acumula dos El club Art M. Cocentaina B est en grans victries les semifinals del dcim campionat
autonmic de raspall de parelles, trofeu Ruralcaixa, una gran gesta aconseguida desprs de vncer al Rafaelbunyol en quarts, per 25 a 15, tant en lanada com en la tornada. En semifinals es veuran les cares amb el Rafelbunyol Atltic. La participaci del club de pilota de Cocentaina s indispensable en la Fira de Tots Sants i ara a ms tenen a 17 xiquets, futurs pilotaris que estimem dit esport tan valenci. Ells sn: Xavi Mart, Arnau Torr, Jordi Blanco, Mateo Sala, Rafa Navarro, El Fira de Tots Sants-Club voleibol Cocentaina acumula dues victries consecutives. La primera va ser front el C. V. Vora Riu Almassora, a qui van guanyar per 3 sets a 2 i laltra victria va ser front el C.V. Gandia, on van demostrar una gran tcnica de joc i un domini en tot lencontre, aquest partit el guanyaven per 3 sets a 1. Per no tot sn bones notcies, ja els contestans patien la primera derrota el cap de setmana del 15 i 16 de novembre, caien davant de lA.M. Sonido Ibi Volei, per ho feren com els grans, per un ajustat 3 a 2. Lltim partit disputat i que va ser un vertader espectacle va ser el que guanyaren front el Gandia, on lentrenador fins i tot va poder fer rodar la banqueta. En aquest encontre hi van participar: Ral Romero com a collocador; Juanvi Domnech, Javi Molt i Salvador Lled com a oposats; de centrals Jos Luis Vidal, Ismael Sansalvador i Juan Luis Diana i de receptors van estar ngel Fernndez, Ral Molt, Esteban Sales, Nacho Ruz i Javi Molt
Miguel Mic, Marc Reig, Jordi Alcaide, Antonio Barrull, Ivan Reig, Gines Garca, Oton Mern, Dani Prez, Manel Faus, scar Villarroel, Quico Valles i Juan Sanz
xit de la primera pujada al Mas de Llopis organitzada pel grup BTT

amant de la bicicleta de muntanya. Lactivitat va consistir en una pujada al Mas de Llopis. Leixida va ser des del Pla de la Font el passat 9 de novembre amb el segent itinerari: Pla de la font, Boron i Mas de Llopis. En arribar all, hi va haver un esmorzar popular per a tots els participants. El club te una adrea dinternet per a tots aquells que estiguen interessats en les seues excursions: bttmontcabrer@yahoo.es
El recent creat grup de bicicletes BTT Montcabrer El Comtat ha comenat amb fora i amb una activitat que va congregar a un gran nombre de gent
LEsplai Veterans suma 1 punt en tres jorandes

Comencem la nostra crnica de lEsplai veterans parlant dun empat a 4, laconseguit davant lAnna on van deixar una clara oportunitat de sumar 3 punts ja que anaven guanyant per 4 a 1 abans del descans, per la confiana i falta dorganitzaci, feren que lAnna els igualara en tan sols 25 minuts. Els gols locals foren de Marcos Solbes, Jos Solbes, Pablo i Nacho. Desprs ja hem de parlar de dues derrotes consecutives que fan que lEsplai ocupe la part baixa de la taula classificatria amb noms 7 punts. La primera derrota fou davant lAlzira on van patir un arbitratge casol i gens favorable (van perdre per un ajustat 4 a 3) i laltra va ser front el Muro on van caure per 1 a 4.
El Ye Faky es mant en la part mitja de la primera nacional B de futbet sala

Tot i les altes i baixes que en aquest mes ha patit el Ye Faky, lequip contest de futbet sala continua ocupant la part mitja de la primera nacional B i ho fa amb 10 punts aconseguits dels 21 possibles. El segon triomf de la temporada el van aconseguir a casa prpia desprs de vncer 3 a 0 al Pinoso amb gols de Cristian, Nachete i Mateo Torr. Al pavell de Sax, on van disputar lencontre front el Salinas, tan sols van poder sumar 1 punt a lempatar a 1. En aquest cas el gol va ser obra de Koky. I el derby entre La Salle i el Faky va concloure amb un empat a 0 al marcador per amb un mal regust de boca, ja que la intesitat i bon joc desplegat pels joves contestans no es van materialitzar de la manera desitjada. Tot i aix, cal destacar que el Ye Faky s el conjunt que menys encontres ha disputat i tamb el menys golejat. Els tres porters del planter, Fran, Marcos i Miguel tenen lhonor de presumir, fins a dia davui, de tindre el trofeu Zamora
Jos Luis Molt, un esportista delit (II)

Seguim repassant la biografia del jugador ms internacional que ha donant Cocentaina, Jos Luis Molt Carbonell. No se si recordaran que el nostre amic, de xicotet era un trasto per amb les idees definides i amb lobjectiu darribar a labsoluta de vlei, doncs b en la temporada 1989/90 podrem dir que es va iniciar el seu historial esportiu i ho feia a casa nostra, perqu amb 14 anys, debutava a les 13 hores esportives amb el seu equip, el del Real Blanc i desprs hi va participar en el Torneig de vlei organitzat pel Club de Vlei contest. Siniciava ac, al seu collegi de primria i al seu poliesportiu la brillant carrera de Molt. El seu entrenador de tota la vida, Ignasi Catal, va veure en ell una futura promesa, i aleshores linst a formar part del club en categoria cadet, prenent part dels Jocs Escolars. Molt sempre ha tingut molt bon humor i molta constncia, sobretot en all que a ell li agradava, el vlei, entrenant de valent, fera fred o calor i anteposant a tot, el seu esperit de campi, aix, si, amb la humilitat i senzillesa que sempre lhan caracteritzat i amb un humor que fa possible que tots els que estiguen amb ell no savorrisquen. La seua qualitat humana forma un conjunt inapellable amb el seu bon joc i aix, en abril del 92, la destacada actuaci de la temporada li serveix per tindre la primera convocatria per a la Selecci
tre els millors, el seu joc era admirat i la seua joventut li donava vitalitat i dinmica a lequip i en aquest mateix any, li van atorgar el Trofeu al millor jugador de la temporada i a ms, va tindre loportunitat de viatjar a lArgentina per prendre part del VII Campionat Mundial Juvenil Mascul. Aix, de manera ascendent, va passar ladolescncia de Jos Luis Molt, aportant all on ha anat el seu bon humor i el seu somriure, necessaris sobretot, quan hi ha nervis i el partit es posa complicat. Eren aquestes les primeres petjades duna carrera que ja no anava a parar, i seguirem la nostra biografia a partir del fitxatge de Grupo Duero Soria, on ja fet un home, Molt comenava a perfilar-se com un dels imprescindibles i exemple a seguir dins del mn del vlei.
Espanyola jnior i el seu trasps al Palncia Promeses. Arribava, doncs, el moment de partir, danar-sen de casa en busca deixe somni que poc a poc anava complint-se. La sort de Jos Luis Molt s que ell ha tingut una famlia que li ha donat tot el suport necessari, els seus pares van creure amb ell tot i langoixa que suposa que un fill amb 15 o 16 anys sen vaja de casa, per Jos Luis sempre ha sigut una persona molt dels seus, s a dir, Jos sen va anar, ara viu a Itlia, per no passava un dia sense que al seu cap asomaren el seus pares, el seu germ i la seua avia, i com no, el seu poble i la seua gent on tan bons moments ha passat. En la temporada 92/93 va ser cedir al C.V Almorad per disputar el campionat dEspanya Juvenil i aconsegu, el subcampionat dEspanya i el seu pas per a participar en el Campionat dEuropa jnior En Ankara (Turquia), on Espanya va quedar en sptim lloc. Amb lAlmorad, aconsegu a ms, el campionat dEspanya en la temporada 1993/94, per a ms, Molt comenava a fer-se un lloc en-
Abans de tancar el segon captol de Jos Luis Molt, un esportista dlit, hem de parlar dun nou premi que ha aconseguit el jove contest: Molt ha rebut el guard de millor esportista mascul en la gala de la Diputaci provicnial dAlacant celebrada el 21 de novembre a Petrer. Molt competia en la categroia amb un regatista i un gimnasta, per de nou sha endut altre reconeiximent a tota la seua carrera. Jos Luis Molt no va poder arreplegar el premi ja que a hores dara com b saben, es troba a Itlia. Van ser els seus pares i el seu germ qui arreplegaren aquest guard. Estagueren acompanyats per membres del club de volei Cocenatina, el regidor desports Sal Botella i amics i allegats. I a ms donem altra bona notcia referent al nostre campi, i s que Jos Luis Molt de nou tornar a ser pare.Felicitats Molt!!!
65
10 anys del Ye Faky (II)

Apleguen els triomfs en aquest segon any
Corria octubre de lany 1999, i mentre tots pensaven i es preocupaven per el possible efecte 2000, els xicots del Ye Faky seguien illusionats en continuar un projecte que havien donat vida feia poc menys dun any. Lequip format per una colla damics decid inscriures de nou a la lliga de lInstitut Pare Arques de Cocentaina. Aquella en la que lany anterior havien quedat al penltim lloc. No obstant, i fent cas dall que es diu que la illusi es lltim que es perd, els joves jugadors del Ye Faky afrontaren la competici reforant-se amb nous jugadors que donaren un toc de qualitat a lequip. Tots ells amb vinculs damistat que a ms a ms fomentaren el bon ambient dins del vestuari. Tot a, unit a la formaci de dues categories formades per equips que cursaven la E.S.O i equips que ho feien al Batxillerat, feu que el Ye Faky es proclamara campi de la lliga en la primera de les categories mencionades. La gran majoria dels membres de lequip cursaven en aquell moment quart de la E.S.O i eren un dels ms majors de la seua lliga. Malgrat, aconseguir el ttol no fou fcil i els jugadors hagueren de suar de valent. A ms a ms, Koky aconseguia aquest mateix any ser guardonat com a mxim golejador de la categoria. A pesar de tot a, all de jugar tan sols els divendres en la lliga de lInstitut se li queda menut als joves del Ye Faky i decidiren inscriures tamb en la lliga de futbol 7 de Muro. Aix doncs, el conjunt contest pass a jugar els diumenges per el mat en les installacions del collegi el Bracal. Els viatges a la localitat vena per disputar els encontres es convertiren en tota una odissea. Lautobs fou assignat com al mitj de transport dels joves jugadors que en aquesta lliga comenaren a medir les seues fores amb xicots daltres localitats com ara Muro o Alqueria dAsnar. La mig hora que tardava lanomenada, en aquell temps, Contestana no tir per terra les ganes de voler crixer com a club i de poder gaudir fent esport en bona companyia. El canvi de futbet a futbol 7 obligava al conjunt a acomodar-se a les seues exigncies i adquirir de nou ms jugadors per poder fer front a la competici. Daquesta manera fou com aplegaren jugadors que a hores dara militen en lequip
socarrat com ara Oscar, que fou el primer en arribar, o Pepe, que fitx per el Ye Faky en el mercat de desembre. Per la seua part, i fent referncia al ltim en aplegar a hores dara en el conjunt contest, Octavio Cerd es convert en el mxim golejador de la lliga de Muro a pesar de ser el benjam de lequip. La illusi es va convertir al poc del temps en alegries i per tant tamb en trofeus guanyats. Els de Cocentaina a base de victries, es van fer un renom en la localitat de Muro. Els joves contestans van triomfar en el seu primer any en la categoria i aconseguiren un doblet histric desprs de guanyar lliga i 24 hores. A ms a ms, es feren amb dos subcampeonats durant lany, el trofeu de Nadal i el memorial Aarn Guerrero. Jugadors importants en aquell moment i que ara per unes raons o altres no conformen la plantilla, com Victor, Gabri o Jose Vicente, estigueren darrere daquestos triomfs tant ressonats. Amb un balan ms que positiu es tancava una temporada que deixava un fum dalegries i de celebracions. A ms a ms, es consolidava un equip damics que portava una lnia clarament ascendent i que pareixia no tenir sostre. Aquest fet qued patent durant lestiu, on sapost per no deixar de costat al bal i s per acudir als diferents trofeus estiuencs. Aix doncs, saconsegu guanyar les 13 hores de LOrxa i les de lAlqueria. Demostrant que de seguir aix, hi havia Ye Faky per a temps.
Aquesta ha sigut la segon part del Ye Faky, que recorden, han comenat els preparatius per celebrar els 10 anys del seu naixement. tot va comenar duna manera innocent, amb lnica finalitat de passar una bona estona i practicar esport... i en aquestos 10 anys, aquest hobbie sha convertit en algo ms, una gran amistat i un comrpoms serios amb el futbet sala. Quan van comenar a arreplegar triomfs com llegim
en aquest capitol, mai es podrien imaginar que arribarien a ser jugadors de la primera nacional B, que estarien a lalada dels futbolistes professionals de la categoria, i que ells, una simple colla damics, faria histria en el futbet sala de Cocentaina. Com b ens senyalen des del Ye Faky, la foto no te la qualitat necessria, perqu fa 10 anys, a de les cmeres digitals era un luxe a labast de pocs, tot i aix estan fent una gran tasca al recuperar-les i voler compartirles amb tots els lectors de la revista Cocentaina. El Comtat. El Faky ha comenat ja les celebracions daquest dcim aniversari i ho ha fet amb un sopar de germanor, de retrobaments, de records.... va ser el passat 29 de novembre.
El Centre Excursionista Contest en la XXXV Marxa Nacional de Muntanyencs Veterans

Rafael Faus del CEC. El passat dia 9 doctubre, el Centre Excursionista Contest es va desplaar a la localitat de Mollet del Valls (Catalunya), per participar a la XXXV Marxa Nacional de Muntanyencs Veterans. Malgrat que tota la setmana loratge ens anunciava gran quantitat de pluja per aquesta zona, varem tindre sort perqu tos el dies varem gaudir dun temps primaveral molt agradable. El viatge va ser del dijous 9 fins al diumenge 12 doctubre, i on estvem hostatjats era el poble costaner de Malgrat de Mar. Una poblaci de 25.000 habitants i amb molt moviment turstic, donat que es troba en plena costa. Aquesta poblaci la varem visitar el dijous vesprada-nit. El divendres dia 10, el dedicarem a visitar La Vall de Nria. Un paratge situat a 1.900 metres daltitud. Gaudirem de una jornada de muntanya i a ms tenirem la sort de poder pujar amb els telesilles al refugi que sencontra a 2.300 metres. Dissabte dia 11, vam organitzar un viatge a Caixafrum de Barcelona. Es tracta dun centre social i cultural de la
Caixa on veguerem com una antiga fbrica de txtil modernista i pionera en aquells temps, desprs de estar ms de 20 anys tancada, des de 1919 a 1940, posteriorment es va convertir en un caserna de policia fins a 1992. Ja lany 2002 i desprs dunes importants reformes, la Caixa va inaugurar el que avui es Caixafrum, eixe gran centre social i cultural situat als peus de Montjuit i molt prop del conjunt arquitectnic de la fira del Museu Nacional dArt de Catalunya.
Per fi arriba el diumenge, dia la Marxa. De bon mat el 20 participants del Centre es posarem en marxa a Mollet del Valls (a 60 Km. de Malgrat de Mar) per iniciar la excursi que comen a les 730 hores. Com sempre cal dir, que el nostres muntanyencs van complir i a les 6 del mat ja estaven a lautobs. Ja a Mollet del Valls ens traslladen en autobusos de lorganitzaci, al punt de sortida de la marxa. Es tracta de un bonic poble, Santa Maria de Martorelles, des de el que encetem el cam tot passant per la Font de la Sunyera en direcci a Sant Domnec. Desprs passarem per un gran bosc encontrant-se a la Font del Ferro amb unes viste4s espectaculars, ja que enfront es podia vore el mar. Un poc ms endavant creuarem la carretera de Badalona tot i adreant-se al Seminari del Pare Tarrs, on frem una paradeta per menjar-se el entrep i recuperar forces donant que el que ens venia dara en davant era un cam ple de dificultats i amb molta pendent, fins arribar al punt ms alt de lexcursi que era lermita de Sant Onofre i Sant Climent. Aquest es un lloc privilegiat, ja que des de all es podia contemplar Badalona, Barcelona, Montserrat, Sant Lloren, El Montseny i gran part de la serralada marina que es on es va desenvolupar tota la marxa. Finalment i sobre les 1330 arribaren al control dentrada on estava ja la resta de lexpedici esperant-nos per pujar al bus i mamprendre el viatge de tornada a Cocentaina, no sense fer la parada obligatria ja que cam per dinar tot amb un gran ambient i satisfacci per part de tots els participants en aquest viatge.
50 aniversari del Centre Excursionista Contest

El Centre Excursionista Contest amb motiu del 50 aniversari de la seua fundaci, ha estat organitzant al llarg de tot lany una srie dactivitats commemoratives. Un dels ltims actes ser la presentaci de la revista que sha editat per a commemorar aquesta data tant senyalada. La presentaci ser el diumenge dia 14 de desembre a les 12 hores al Centre Cultural El Teular. Queden convidats tots els socis i simpatitzant. Tot seguit tindr lloc un dinar a lHotel Odn. Els interessats en assistir poden retirar els tiquets als locals del Centre o trucant al telfon 645.207.330.
67
FARMCIES DE COCENTAINA
Dies de Gurdia
Jos Luis Als Riera P/. del Pla, 15 Telfon: 96 559 01 66 Francisco Hernndez Navarro Av. Pas Valenci, 76 Telfon: 96 559 09 28 M Cristina Als Riera Passeig del Comtat, 40 Telfon: 96 559 00 07 Blas Fuster Bonet Av. Ferrocarril, 19 Telfon: 96 559 05 26
DESEMBRE: 2 - 7 - 8 - 12 - 18 - 24 - 30. DESEMBRE: 1 - 5 - 11 - 13 - 14 - 17 - 23 - 25 - 29. DESEMBRE: 4 - 10 - 16 - 20 - 21 - 22 - 26. DESEMBRE: 3 - 6 - 9 - 15 - 19 - 27 - 28 - 31.
TELFONS
Ajuntament Policia Local Gurdia Civil Bombers Creu Roja Centre de Salut Centre de Salut Cita Prvia Res. Sanit. (Urgncies) Res. Sanit. (Centraleta) Cementeri Poliesportiu Casa de la Juventut Biblioteca Municipal Centre Cult. El Teular Oficina de Turisme Centre Social R. Blanc Rdio Cocentaina Museu Casa del Fester Correus i Telgrafs Aeroport (Alacant) Aeroport (Valncia) Renfe (Alcoi) Renfe (Valncia) Tanatori del Comtat Tanatori Comarcal Mariola 96 559 00 51 96 559 01 21 96 559 00 68 96 559 24 51 96 651 65 63 96 559 16 11 96 650 06 24 96 652 88 00 96 553 74 00 96 559 11 29 96 559 11 54 96 559 27 95 96 559 08 69 96 559 34 29 96 559 01 59 96 559 30 80 96 559 09 64 96 650 07 49 96 559 12 57 96 691 90 00 96 370 95 00 96 552 12 60 96 352 02 02 96 559 23 25 676 488 785 96 559 15 58 608 762 444 663 031 403 670 538 157 96 552 05 62 96 552 52 61
SERVEI DARREPLEGADA DE BROSSA

El servei darreplegada de brossa es realitza tots els dies.
El servei darreplegada domiciliria dutensilis vells es realitzar els dies 15 de cada mes. Cal avisar abans cridant al telfon: 96 533 52 04.
TAXIS
J.M. Galera Martinez Tele Taxi 24 Horas Vicente Pascual Prez P. Snchez Fernndez
ECOPARC
Dilluns, dimecres, divendres, dissabtes i diumenges: de 10 a 13 h. Dimarts: de 16 a 19 hores.
HORARI DAUTOBUSOS
ALCOI-COCENTAINA-MURO Laborables, servei cada 30 minuts, des de les 530 fins les 2130 h. Festius, servei cada hora des de les 7 h. COCENTAINA-VALNCIA Laborables, 6:10, 8:25, 10:10, 13:10, 15:10 i 17:10 h. Dissabtes: 7:10, 10:10, 17:10 h. Diumenges i festius. 9:10, 18:10 i 20:10 h. VALNCIA-COCENTAINA Laborables: 6:20, 9:30, 11, 13, 16 i 19:30 h. Dissabtes: 10, 13 i 19 h. Diumenges i festius. 12, 20:30 i 22 h. COCENTAINA-ONTINYENT Laborables, a les 15:10 h. Dissabtes i festius no hi ha servei. COCENTAINA-GANDIA Diari a les 9:25 i 18:30 h. COCENTAINA-PLANES Laborables, a les 13:10 i 19:10 h. ALCOI-ALACANT (Per Ibi) 7:30, 12:30 i 14:45 h. (Per Xixona) 18 i 20 h.
AUTOBUSOS
La Alcoyana (Alcoi-Alacant) Travicoi (Alcoi-Valncia)
HORARI DE TRENS
COCENTAINA-VALNCIA
De dilluns a dijous: 6:26 - 8:56 - 15:26 - 19:26 . Divendres: 6:28 - 8:55 - 15:25 - 19:56. Dissabtes: 6:28 - 8:55 - 15:25. Diumenges: 8:55 - 15:25 -18:10 - 19:25. Consulteu els festius.
MOTOS ESPINOSA, S.L.
Av. Pas Valenci, 94 - Telfono: 96 559 07 21 COCENTAINA
Conocemos tu mundo
Felices Navidades y prspero ao 2009

El Comtat Decembre 2008

Transféré par

Informations du document

Copyright

Formats disponibles

Partager ce document

Partager ou intégrer le document

Options de partage

Avez-vous trouvé ce document utile ?

Ce contenu est-il inapproprié ?

Droits d'auteur :

Formats disponibles

El Comtat Decembre 2008

Transféré par

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Revista EL COMTAT - desembre de 2008

Amb el suport de lAcadmia Valenciana de la Llengua

Revista EL COMTAT - desembre de 2008

Revista EL COMTAT - desembre de 2008

y...... Felices Navidades

No escondas tus fotos... Te las imprimimos en 5 minutos !!!

Passeig del Comtat, 5 - T elfono: 96 559 04 77 - COCENT AINA Telfono: COCENTAINA

Revista EL COMTAT - desembre de 2008Revista EL COMTAT - desembre de 2008

Reflexions sobre la crisi

Revista EL COMTAT - desembre de 2008

Mrmoles Nacionales y de Importacin Piedra Natural Granitos Nacionales y de Importacin Lpidas

Avgda. Xtiva, 41 Tel: 96 559 31 25 - Fax: 96 559 17 14 COCENTAINA e-mail: marmolespacos@hotmail.com

Revista EL COMTAT - desembre de 2008

Celebre estas Fiestas en compaa del...

Bar Raspa Avenida

Feliz Navidad y Prspero Ao Nuevo

Revista EL COMTAT - desembre de 2008

Cartes dels Lectors

Asociaci de malalts dAlzheimer

Revista EL COMTAT - desembre de 2008

Passeig del Comtat, 13 - COCENTAINA

SEGUND AP AREJ A DE LENTES SEGUNDA PAREJ AREJA DE REGAL O REGALO

*Para graduaciones desde +2 cilindro hasta +-4 esfera

Revista EL COMTAT - desembre de 2008

Resoluci del Consell Poltic dEsquerra Unida del Pas Valenci

10 Revista EL COMTAT - desembre de 2008

COCENTAINA ALCOI IBI MURO ONTINYENT BANYERES

COCENTAINA ALCOI IBI MURO ONTINYENT BANYERES

IBI EN % 0,90 1,02, 0,7323 0,95 0,9 0,8 0,9

Revista EL COMTAT - desembre de 2008

Demcrates. Prepotens. Sectaris

DISTRIBUCIN PRIMERA PLANTA DE VIVIENDAS

ltimas viviendas a la venta Elija calidades!

Revista EL COMTAT - desembre de 2008

Llandera Juanjo, S.L.

Roberto Pascual Sells

C/. Azorn, 19 - COCENTAINA Tel.: 96 559 26 69

14 Revista EL COMTAT - desembre de 2008

ROPA DE SEORA Pas Valenci, 89 - Tel.: 96 559 08 19 - COCENTAINA

C/. Ausias March, 1 - Tel: 96 650 02 56 - COCENTAINA

Revista EL COMTAT - desembre de 2008

C/ Ausias March, 6 Cocentaina Telf. 965 590 976

Passeig del Comtat, 18 - Tel.: 96 559 13 79 - COCENTAINA

16 Revista EL COMTAT - desembre de 2008

Avgda. Xtiva, 38 Telfono: 96 559 28 04 COCENTAINA www.talleressedano.com

18 Revista EL COMTAT - desembre de 2008

El Len de Oro sala amb el guard del II Premi Firacor

Reparaciones Elctricas Instalaciones Particulares e Industriales

MANOLO SANZ ROMERO

C/. Literato Azorn, 22 - COCENTAINA Telfono: 96 559 28 33

Felices Navidades y Prspero Ao Nuevo

Revista EL COMTAT - desembre de 2008

Nou servei demmarcaci a Cocentaina

Tot tipus demmarcatge

Polgono Industrial LAlcudia - C/ Caves dAgres, 4 (davant del parc)

20 Revista EL COMTAT - desembre de 2008

Premi absolut. El Len de oro

Garaje Catarro Coop. V.

22 Revista EL COMTAT - desembre de 2008

Revista EL COMTAT - desembre de 2008

La Fira de Tots Sants, cada any ms prop de lInters Turstic Nacional

Revista EL COMTAT - desembre de 2008

Desembre, un mes ple de tradicions a Cocentaina

Moment de la Corriola de lany 2007