El Comtat Novembre 2008

Revista EL COMTAT - novembre de 2008
La Fira de Tots Sants ha tornat a ser referent important durant tres dies a tota la Comunitat Valenciana.
Amb el suport de lAcadmia Valenciana de la Llengua
Revista de Cocentaina i Comarca Redacci: c/ Sant Josep - Edifici Escoles Tel. 96 654 45 12 Fax: 96 559 34 65 E-mail: revistaelcomtat@cocentaina.org www. cocentaina.es/Revista El Comtat Edici: Radio Cocentaina, La Veu del Comtat, S.L. Direcci: Luis Prez Bernabeu Redacci: Mari Nieves Pascual Collaboracions: Hiplito Borrs Francesc Jover Paco Gadea M Dolores Insa Miguel Angel Raigal Mnica Corts Esports: Mari Nieves Pascual Fotografies: Fotos Fletxa Fotos Cocentaina Fotos i Videos Toni i Pili Depsit Legal: A-606/1987 La revista Cocentaina, El Comtat no s responsabilitza de les opinions dels seus collaboradors, ni sidentifica necess-riament amb els treballs publicats amb les firmes dels seus autors. La revista Cocentaina, El Comtat publicar aquelles cartes que ens envien els lectors sempre que, amb independncia dels aspectes crtics que hi continguen, siguen respectuoses amb les persones i les institucions. Els originals hauran denviar-se firmats per lautor/a, amb indicaci del DNI, el nom, ladrea i el telfon. Les cartes necessriament hauran destar mecanografiades amb un mxim de 45 linees. Ledici es tanca el dia 20 de cada mes. No es mantindr correspondncia sobre treballs no sollicitats. Portada: Revista El Comtat Diseo Portada: Grficas Agull Imprime: Grficas Agull
La festa del 9 doctubre es va celebra de forma institucional al Centre Cultural El Teular.
La Pa Uni Verge del Miracle ha celebrat la Setmana de Exaltaci com sempre en el mes doctubre.
El Castell de Cocentaina acolli des daquest mes una gran exposici i diferent armes de lantiguitat.
El Correllengua ha tornat a Cocentaina i en aquesta ocasi amb bones notcies per als propers mesos.
S UMARI
Dia a Dia .............................. Francesc Jover ...................... Articles dopini .................... Partits Poltics ....................... Inauguraci Fira .................... Festa 9 doctubre ................... Mare de Du del Miracle ....... Exposici al Castell ............... Correllengua .......................... Llibre Francesc Jover ............ Nova Ejecutiva PSOE ........... Festes Moros i Cristians ........ 2 4 6 7 10 16 20 23 25 27 28 30 Inauguraci AK ................... Cestre de Respir .................... Construcci Mezquita ........... Bloc Jove ............................... Porxet Sant Francesc ............. Ateneu Musical ...................... OMPLI .................................. Alzheimer .............................. Nou curs escolar .................... Casa Joventut ........................ Esports ................................... Horaris transports ................... 31 34 35 38 39 42 43 45 46 53 54 60
COCENTAINA da a da
Debido a las recientes tormentas de lluvia, el camino Jovades ha sufrido deterioros que se estn solucionando con la construccin de un muro de piedra para mantener su seguridad y al mismo tiempo se estn realizando las cunetas del camino con hormign para evitar que se siga deteriorando la zona.
Se estn haciendo las obras necesarias para renovar totalmente las aceras de la calle Planes y al mismo tiempo solucionar el problema de alcantarillado que padeca la zona. Una vez realizada la instalacin de todos los postes e iluminacin extraordinaria de los nuevos puntos de luz de la avenida del Pas Valenci, han comenzado ya a instalarse las luminarias que completan el nuevo proyecto de alumbrado pblico.
Las importantes tormentas de lluvia de las pasadas semanas han provocado daos en distintos puntos de la poblacin y caminos rurales. Todos ellos estn siendo estudiados para acometer las obras necesarias tan pronto sea posible.
IBALENT
Passeig del Comtat, 13 - COCENTAINA
Tel.: 96 559 21 03
MEJORE SU CALIDAD AUDITIVA

PORQUE OR BIEN Y ENTENDER, NO TIENE PRECIO
- Forma de pago personalizado y a su medida. - Descuento de hasta un 30 % por la compra de 2 audfonos (adaptaciones binaurales). - Garantia 2 aos, opcional 3 5 aos. - Chequeo Gratuito de su capacidad auditiva.
La audicin cmoda y natural sin ruidos molestos
La memria histrica
Francesc Jover franjodo@alumni.uv.es La Segona Repblica, i la Guerra Civil, ha estat un perode sistemticament criminalitzat per la dictadura franquista i, conscientment o no, inadvertida en letapa de transici. Aix s levidncia ms clara dhaver sigut una poca fosca i manipulada. Quan han passat ms de setanta anys daquells esdeveniments i les generacions protagonistes estan a punt dextingir-se, es t ms perspectiva histrica i ha arribat lhora dinvestigar el que hi va passar realment amb ms serenitat. La meva opini sobre la transici s de sobres coneguda: es va tancar un perode intentant oblidar-ho tot. Per, propose fer-nos la pregunta segent: qu hem doblidar si no sabem realment el que hi va passar? Els qui ho sabien, perqu ho van viure directament, ja no estan entre nosaltres. Les generacions actuals no tenen inters personal de demanar responsabilitats a ning, per estan en el dret de saber all que va passar i que mai no els van contar obertament o ho van fer amb mitges paraules. s hora de reconstruir, doncs, amb la major objectivitat aquell perode histric tan enterbolit. I ho hem de fer amb lnica intenci de fer histria, parlant el menys possible nosaltres per deixar que parlen els documents i papers originals daquella poca. Han passat tres generacions daquells esdeveniments i els arxius que guarden els documents dels anys trenta i quaranta shan obert, encara que amb limitacions. A ens ha situat en una poca nova on es pot comenar a parlar i escriure amb el suport de documents, per donar llum a una poca exageradament fosca i plena de tabs. La Llei de la memria histrica, que les Corts Generals van aprovar en la passada legislatura, ompli un buit legal que els anteriors governs desquerra i de dreta havien eludit. Potser hi ha llacunes en la llei que caldr corregir, per ms val aix que no res. Aix ha coincidit amb laugment de sensibilitat de les universitats i de la societat per conixer i donar a conixer el que diuen els documents de la Repblica i de la repressi franquista. Les dues ltimes dcades sn riques en publicacions de llibres que hi fan referncia. I, cada volta ms, les investigacions sestan ocupant de petits mbits locals, i llocs on va passar el temps de guerra i posterior repressi. Aix permetr traure de lanonimat i deixar involucrades persones concretes amb noms i cognoms.
En aquest sentit, vaig iniciar fa uns anys una modesta investigaci sobre el tema de la Repblica i repressi franquista a escala de Cocentaina, la qual es va presentar al pblic el mes passat. Lobjectiu principal daquesta investigaci va ser escorcollar una etapa de la nostra histria que, per raons bvies, va ser manipulada i distorsionada. Crec que s interessant recuperar la memria histrica dels qui van ser protagonistes durant la Guerra Civil a favor de la Repblica. Dels qui lluitaren als fronts de batalla i en la rereguarda; dels qui van ser internats en camps de concentraci, empresonats, exiliats, desterrats, afusellats, etc. A ms, el que s encara ms greu, daquells qui, malgrat el temps que ha passat, la societat actual mai no els ha
BAR
EXPOSICIN y VENTAS Passeig del Comtat, 56 y 64 Tel: 96 559 07 70 COCENTAINA
Passeig del Comtat, 76 - Cocentaina Tel.: 625 04 91 61
reconegut lhonorabilitat, moltes voltes ni per la seva prpia famlia. En aquest sentit, i per aquestes circumstncies excepcionals, s un perode encara ms fosc. No pot haver-hi en la nostra histria racons emboirats o repintats dun color indefinit. No pot viures ja ms dient: ac no ha passat res. I aix sha de fer, si ms no, per simple fidelitat historiogrfica. De cap de manera es fa per remenar aiges residuals o traure a llum draps bruts duna poca confusa de la nostra histria. Sha de fer per fidelitat a la histria que quasi tots, per uns o altres motius, van intentar tergiversar, amagar i oblidar. Per entendre a i disposar-nos a conixer coses noves, hem danar desprenent-nos de la por i de la pressi que ha suposat el franquisme i el seu aparell ideolgic. No es pretn castigar ni degradar, ni encara menys fer asseure cap persona al banc dacusats, com es va fer amb el bndol venut daquella contesa. Descobrir cada volta ms racons obscurs de la nostra histria far sentir-nos ms lliures. Una altra ra que em va motivar fer aquest treball es recuperar de loblit, restituir lhonorabilitat i proposar una ferma voluntat a la societat i forces poltiques de declarar nuls els sumaris repressius franquistes. s un deute que t la societat amb aquells que van patir aquell clima de terror i mai no van tindre la possibilitat de contar pblicament els sofriments. Gent que va sofrir tortures fsiques i psicolgiques i ha traspassat el mn dels vius sense mai haver-ho fet pblic. Tamb s un deute que t la societat davant de centenars de milers de persones que van veure truncades les seves vides pel simple fet de ser parents dafusellats, dempresonats, dexiliats o simplement dhaver estat afiliats a partits o sindicats legtimament constituts. Durant la llarga dictadura franquista era impensable cap tipus de contrici per lerror coms contra la Segona Repblica. Ben al contrari, es va desenvolupar una perfecta estratgia ideolgica per reprimir-la i vilipendiar-la. Desprs de ms de trenta anys de lacabament del franquisme i desapareguts molts dels entrebancs per investigar a fons els fets, s hora que deixem la por i encetem una nova etapa de dir les coses pel nom. Cal contribuir a deixar escrit de la manera ms versemblant possible el que hi va passar amb noms i cognoms. I sha fet, pel que a mi respecta, sense intenci de ferir cap sensibilitat, per amb un ferm propsit
de respectar els protagonistes i retornar-los la dignitat que sels va negar. El perd als que van cometre errors, no vol dir de cap de manera amnsia. El llibre que ha eixit al carrer, ha estat fet recopilant dades, consultant documents de lpoca, a ms dinformaci oral facilitada per parents i amics de les vctimes. He de fer constar que hi ha hagut algunes famlies molt poques per cert que no han volgut participar dall que diuen que s aigua passada i sha doblidar. Referent a a, sempre he volgut deixar les coses ben clares. Encara que respecte i accepte la seva decisi, he de dir que estem tractant dun tema pblic que s ple de vida als arxius i que est a labast de tothom. Vull dir amb a que eixiran a la llum noms coneguts, tot i que he usat la ms gran prudncia de qu he sigut capa en aspectes biogrfics. Per, a lhora desmentar dirigents i signatures de documents pblics, potser hi ha algun nom que no he pogut silenciar i per aix demane disculpes. Les fonts dinformaci que he usat (tant fonts orals com documents) sn verdiques. Consultats diferents arxius i bibliografia, he trobat una referncia molt comuna: la coincidncia dincendis darxius locals durant la segona part de la dcada dels anys setanta. Podrem pensar que havien sigut casuals si no hagueren coincidit en diferents llocs i haver sigut sempre papers duna mateixa poca. Lincendi parcial de lArxiu Municipal de Cocentaina hi coincideix. A ms a ms, tamb van ser destruts molts arxius de Falange, de la Gurdia Civil i de la policia, els quals, desprs dhaver passat ms de cinquanta anys que marca la llei, hagueren sigut fora interessants per conixer detalladament letapa que ens ocupa. No he tingut accs, i tampoc s si existeixen, als arxius de la Falange local, el desaparegut casino de la UPE i altres particulars que haurien ajudat molt a aclarir incgnites. Finalment, vull agrair a una gran quantitat de coneguts i amics per haver-se involucrat en aquest treball, donant-me suport moral i aportant documentaci, fotografies i vivncies personals. Tamb vull demanar disculpes a parents de tants altres represaliats que no han estat al meu abast o no he sabut trobar-los. No per aix sn menys importants. A ms, amb totes i tots els qui han collaborat, vull compartir lautoria daquest llibre i expressar-los la meva sincera gratitud.
Floristeria
Flores naturales y artificiales Centros de Mesa Decoracin de Interiores Encargos especiales Bodas Comuniones
Avgda. Pas Valenci, 88 - Tel.: 96 559 07 72 COCENTAINA
ribelles
ARTICLE DOPINI
Rebuig de lAMPA de lInstitut Pare Arques de Cocentaina
LAMPA de lIES Pare Arques de Cocentaina manifesta el seu rebuig a lordre de la Conselleria dEducaci que obliga a impartir en angls lassignatura Educaci per a la Ciutadania i els Drets Humans de 2n dESO per entendre que: 1. Lassignatura s obligatria per als alumnes i el contingut de la mateixa resulta til per reforar habilitats socials desitjables en el nostre alumnat, tant en el terreny dels drets com en el dels deures. 2. Impartir-la en angls en el nivell de 2n de lESO resulta del tot impossible a no ser que es desitge que els alumnes no assolisquen els continguts de lassignatura o es desconega per complet la realitat de les nostres aules. 3. Impartir-la entre dos professors, un especialista en angls per no en la matria, i un altre en la matria per no en angls, s un autntic despropsit i genera a laula una situaci catica que ni els alumnes ni els professors mereixen. Per tot a demana a la Conselleria dEducaci que retire aquesta ordre i done les instruccions oportunes perqu lassignatura siga impartida pel professors a qui correspon en una de les dues llenges oficials de la Comunitat Valenciana. En cas contrari no descarta emprendre junt a la resta dAMPES les propostes i manifestacions que considere convenients. Elisa Aleix Prez AMPA Institut Pare Arques - Cocentaina
Recordamos a todos nuestros lectores que para poder publicar sus escritos, cartas o artculos de opinin, debern estar mecanografiados con un mximo de 45 lineas y un tamao de letra aproximado al que publica esta Revista. Al mismo tiempo los originales debern estar firmados por el autor/a con especificacin de su direccin, telfono y DNI, para poder contactar con ellos ante cualquier necesidad. A todos los efectos, la edicin se cierra el da 20 de cada mes. La Revista se reserva el derecho de publicar los citados escritos segn disponibilidad de espacio.
Alcohlicos Rehabilitados San Jorge

La sede permanece abierta todos los das, incluidos sabados y domingos, de 530 a 930 de la tarde
c/ Convento (Edificio Guardera) - Telfono: 96 559 28 57 - COCENTAINA
Llandera Juanjo, S.L.

Servei Fontanera Gas - Calefacci Av. Pas Valenci, 4 Tel.: 96 559 20 10 COCENTAINA
Tot en fotografia i video digital

COCENTAINA Av. Pas Valenci, 104 Tel.: 96 650 04 63 AGULLENT C/ Major, 12 Tel.: 96 2907454
Cooperativa Agrcola Catlica, Coop. V. Cocentaina

Mossn Eugenio Radun, 6 - Tel.: 96 559 02 67
ArvimA
Vidrieras Artsticas Acristalamientos
Alimentaci Ramadera
Pinsos i Accesoris per a tota classe danimals de companyia
LLORENS
LA TORRETA
Caf Bar
COCENTAINA Tel.: 96 650 10 87
PINTUART
* Artculos de decoracin * Dibujos * Pinturas
Passeig del Comtat, 78 Tel: 96 559 25 47 COCENTAINA
C/ Alcalde Gadea, 28 Avgda. Pas Valenci, 120 Tel. y Fax: 96 559 24 82 Tel: 96 559 00 27 - COCENTAINA COCENTAINA
Ni llei de Dependncia ni de Renda Garantida

Duna banda, des dEsquerra Unida volem denunciar una vegada ms el retard en laplicaci de la llei de Dependncia pel govern del Sr. Camps. s tremendament preocupant des del nostre punt de vista i de molt poca sensibilitat, per molt que sels mpliga la boca a nivell social, lescandals incompliment de laplicaci daquesta llei. En aquests moments el Partit Popular i el Sr. Camps no estan al costat de les famlies ms necessitades del Pas Valenci. Les ltimes dades que tenim damunt de la taula sn duna profunda preocupaci per als afectats i afectades i per als seus familiars, i tamb per als que creiem en els serveis bsics duna societat democrtica, i sin vegen les dades de la nostra localitat i alguns pobles de la comarca: Mancomunitat de Serveis Socials El Comtat Sollicituds tramitades Baixes per defunci Sollicituds en curs Informes socials realitzats Casos pendents dinforme Resolucions de grau i nivell Propostes de programa individual datenci Resolucions de la Generalitat dels programes anteriors Ajudes atorgades Total sollicituts urgents Any 2007 148 1 0 3 0 0 0 0 0 2 Any 2008 Octubre 2008 142 7 0 80 0 0 16 1 0 0
Que els semblen les dades relacionades amb laplicaci de la llei de Dependncia, lobligaci de la qual s de la Generalitat valenciana i del Sr. Camps i el seu Partit Popular: busquen, comparen i si troben alguna cosa millor... Per un laltre costat, tamb volem denunciar el retard en lengegada en la llei de Renda Garantida de la Comunitat Valenciana, Llei 9/2007 de 12 de mar. Aquesta llei desenvolupa la previsi continguda en larticule 15 del vigent estatut dautonomia del Pas Valenci. El fet s que en aquests moments de crisi en leconomia s necessari redoblar els esforos en protecci social sobretot en les persones i collectius que pateixen una extrema pobresa. s necessari dotar econmicament de forma suficient aquesta llei i els seus reglaments posteriors. Igualment, s urgent atendre aquelles necessitats que pateixen les persones de difcil empleabilitat. Per tot aix que hem exposat, sollicitem de la Generalitat Valenciana els punts segents: 1r. Que es pose en marxa la llei de renda garantida per a atendre les persones ms necessitades. 2n. Que es paguen immediatament les prestacions, que oscillen entre 373 i 603 euros al mes, a les famlies que tenen dret des de fa 7 mesos. 3r. Que es doten les partides corresponents per a ajudar les famlies ms necessitades. 4t. Que es porte a terme una campanya informativa a la societat en general, especialment als possibles beneficiaris i als serveis socials pblics dels ajuntaments i de les diputacions. Signat: Ferran Albors i Jord Regidor dEsquerra Unida-Lentesa Ajuntament de Cocentaina
Democrtics, molt. Sectaris i prepotens, molt ms !

En veritat no es mereix ni la sra. Sells, la regidora de cultura mes sabuda del poble (hem dentendre que no hi ha altra), ni el pspv-psoe local cap resposta a larticle que ens dediquen a la revista El Comtat del passat mes dOctubre; segons ells a Cocentaina no hi ha cap democrata mes enll del carrer convent!. Ells diuen qui i qui no es democrta. Ells diuen que es publica a la Revista o qui parla a la Rdio. Ells diuen els projectes que hem de fer, com i qui els ha de fer. Ells son, en definitiva, els guardians de ltica, lhonorabilitat i limparcialitat. Ells son la Democracia!. Malgrat tot, les dones i homes del partit popular i el seu grup de regidores i regidors, som a la disposici de qualsevol veina i ve (siga o no votant de la nostra opci politica) per tal de posar fre a tant sectarisme i tanta prepotencia. Qu pretenem amb tot a? Demostrar que les coses es poden i es deuen fer daltra manera: amb Democrcia, Participaci Ciudatana i Transparncia. Demostrar que hi ha ms Cocentaina i socarrats fora del pspv-psoe local!. Daltra banda ens honora tenir historiadors com Ximo Navarro i professionals de lensenyament com Encarna Pascual al nostre grup de regidors, precisament aix mateix els faculta ms si cal per a que les seves opinions sigen tingudes en compte, sobre tot quant es parla dun projecte com ara el de la Nova Biblioteca. Tamb es sentim orgullosos de la resta de persones que son dedicant tot el seu temps i coneiximents a la defensa dels nostres possicionaments politics, del nostre poble i de la nostra gent (amb independncia del seu vot). Dit a i disposats com som a fer possible el canvi al nostre poble, hem de puntualitzar unes quantes questions referides al nou projecte de Biblioteca: 1er.- Pel que f a la seva ubicaci: Amb ledifici de lAntic Escortxador els democrates del pspv-psoe local al llarg del temps volien fer una Escola-Taller, un edifici dOficines per a una sub-seu del CEI dAlcoi, una seu per a la patronal del textil i per als sindicats, una seu per a loficina comarcal de la Diputaci, un Centre dInterpretaci de la Natura, un Centre dacollida de Visitants per a la Mariola, un Centre Multiusos per a la Joventut, per a exposicions, per al teatre, per a la msica... i ara per a la Nova Biblioteca. Doncs molt b, la nostra opini es disconforme, per que varem condicionar laceptaci deixe emplaament a la necessaria actuaci sota el degradat entorn del Barri amb un pla integral que solventara els actuals problemes que presenta tant daccessibilitat, com de compatibilitat dusos (entre el sol industrial amb la revisi dels graus dactivitats qualificades permesos-, lurb-residencial i el dotacionalpblic), aix com dequipaments pblics (aparcaments, allumenat, direccionalitat de les vies, peatonalitzaci daccesos, evacuaci de pluvials, claveguerams, etc.), que, en definitiva, fera possible una actuaci de veritable revitalitzaci del sector nord del nostre casc urb. 2n.- Pel que f al projecte: En un primer termini, ens varen dir que anava a fer-se un concurs dideies, desprs que els tcnics municipals el redactarien i finalment sencomana (per telfon) a un tcnic extern. Els que han canviat han estat els democrates del pspv-psoe local, per qu erem i som partidaris dun concurs didees, per tant altra disconformitat. 3er.- Pel que f a la dotaci: Es evident que som de Cocentaina i es mes evident encara que veiem la necessitat duna nova biblioteca. El que voliem i volem es tenir ocasi i oportunitat de debatre sobre all en el que anem a invertir ms de tres milions deuros, per aix deiem i diem que a ms de dir-nos quina biblioteca anem a fer i com, cal dirnos, quin es el Programa no sols de distribuci despais (incls larxiu, es clar) si ms no de personal (no soles el dedicat a la biblioteca i arxu, tamb ladministratu, de neteja, de seguretat, manteniment, etc., amb el que anem a dotar-la). Altra disconformitat. 4art.- Pel que f al procs: Una histria mes de desproposits, mentides i enganys, cap de les disconformitats esmentades a estat consecuncia ni responsabilitat nostra, no sen ha fet cap cs, no hem tingut cap oportunitat per a debatre absolutament rs, fora, evidement, de tragar amb all que da a da anaven posant damunt la taula els altrament dits democrtes. Conssiderant molt miserable acudir tant als tcnics municipals com a la nostra bibliotecaria i arxivera municipal com a justificaci duna actuaci prepotent, sectaria i gens democrtica. 5.- Recordar que tant el Teular com el Centre Social han estat alguns dels projectes, entre altres, recolats pel nostre partit tant a nivel local, com provincial i autonmic (per cert amb el vot en contra del pspv-psoe a la diputaci dalacant); la nostra postura a estat sempre de denncia tant per labsencia de previsi i de planificaci com pels continuats projectes modificats i sobre costos que han anat patint les obres. Altra disconformitat. Per a acabar, es cert, que no esperem cap disculpa ni de la sra. Regidora ni del pspv-psoe local, per si que ens deixen expresar-nos i al menys tornar a dir-los lo democrtes son: Democrtics, molt. Sectaris i prepotens, molt ms. PPCV-Cocentaina octubre de 2008
10 Revista EL COMTAT - novembre de 2008
Fira de Tots Sants 2008

Espai de Sensacions
Redaccin. Cumpliendo con la tradicin y tal como estaba anunciado, el viernes 31 de Octubre tuvo lugar la inauguracin oficial de la Fira de Tots Sants de Cocentaina en su edicin de 2008. Desde el balcn del Ayuntamiento, la contestana Vernica Cant, secretaria de la Academia Valenciana de la Lengua, tuvo el honor de leer el Privilegio por el que, el rey Pere IV el Ceremonioso, concedi a Cocentaina el derecho a poder celebrar esta importante Fira.
Tras la lectura del Privilegio y en un ambiente perfectamente logrado, en el centro del Mercado Medieval, tuvo lugar el corte de la cinta inaugural a cargo del Delegado del Gobierno en la Comunidad Valenciana, Ricardo Peralta, acompaado de la Subdelegada del Gobierno, Encarna Llinares, y el alcalde de Cocentaina, Rafael Briet. A esta cita anual con la Fira ms importante de la Comunidad Valenciana, acudieron representantes polticos provinciales y autonmicos, junto a distintos alcaldes de la comarca.
Bar
Chesco
Roberto Pascual Sells

REPARACIN y VENTAS
C/. Estacin de Ganda, 2 Tel.: 96 650 02 83 COCENTAINA
Calzados para Fiestas de Moros y Cristianos Reparacin de Calzado Cambio de Cremalleras Artculos para el calzado
FAUSTO
Almuerzos y Tapas Variadas

C/. Alfonso V, 3 - COCENTAINA
Tel.: 96 559 22 92
Av. Pas Valenci 105 - COCENTAINA Tel.: 649 31 29 85
11
Inauguracin de las Exposiciones

Redaccin. Al igual que en aos anteriores, un da antes de la inauguracin oficial de la Fira de Tots Sants, tuvo lugar la inauguracin de las exposiciones que presenta la Fira, una oferta cultural que es altamente elogiada por cuantos nos visitan en los dias de Fira. El alcalde de Cocentaina, Rafael Briet, acompaado del concejal de Fira, Marcos Castell, tuvo palabras de elogio para este gran esfuerzo de Cocentaina, presentando cada ao una serie de exposiciones que demuestran el alto valor cultural de Cocentaina. En esta ocasin se presentaron cuatro exposiciones, enmarcadas todas ellas dentro del Palau Comtal: Un mn de muntanyes organizada por el Centre Excursionista Contest, celebrando su 50 aniversario. Agull de Cocentaina. Imaginero organizada por la Pa Unin, ha sido para muchos el descubrimiento de una faceta desconocida del famoso escultor contestano. Muntanya de sabors a cargo de la asociacin Parlant i Menjant, ha sido una verdadera demostracin de la importancia restauradora tanto de Cocentaina como de todos los miembros de esta importante asociacin. Y por ltimo, Els escriptors castellonencs del primer ter del segle xx i les normes del 32 una expo-
sicin itinerante de la Academia Valenciana de la Llengua. Tras la presentacin del acto por parte del concejal de Fira, Marcos Castell, distintos representantes de las exposiciones que se presentaban tomaron la palabra para invitar a todos, de forma general, a disfrutar de esta gran muestra cultural que siempre ofrece la Fira de Tots Sants. Por parte de la Pa Unin, su presidente Gil Jord, seal el deseo de dar a conocer esta parte desconocida de Agull de Cocentaina, cuya obra se halla en distintas iglesias de Cocentaina. La muestra cont con el patrocinio de la CAM y se muestra al pblico en la Capilla de San Antonio Abad. El presidente de la asociacin Parlant i Menjant, Ramiro Redrado, dijo que la exposicin que presentaban vena a ser una muestra del alto nivel de la cocina de estas comarcas, presentando un concurso de sabores que caus expectacin en todos los presentes. El Centre Excursionista Contest, dentro de la celebracin de su 50 aniversario, seal la ilusin con que se haba realizado todo el trabajo, sealando Camilo Torr, los actos que an quedan por celebrar. Por su parte, Vernica Cant, como secretaria de la Academia Valenciana de la Llengua, explic el motivo de esta exposicin itinerante con su amplio contenido didctico. Cerr el acto el alcalde de Cocentaina, Rafael Briet, quien una vez ms felicit a todos los vecinos de Cocentaina por el esfuerzo que realizaban cada ao y se congratul de tener, con el apoyo de todos los vecinos, la mejor Fira de la Comunidad Valenciana.
SERVICIO DE LIMPIEZA INTEGRAL

Avgda. Pas Valenci, 132 - COCENTAINA Tel. y Fax: 96 633 23 84 Movil: 665 510 800
Un Privilegi importante para Cocentaina

La lectura del Privilegio concedido por el rey Pere IV, instantes antes de la inauguracin oficial de la Fira de Tots Sants, es el momento ms emotivo y esperado por todos los contestanos. Cada ao es invitado a leer este Privilegio, destacados contestanos que, bien en Cocentaina o en distintos puntos de nuestra geografia, muestran con orgullo la importancia de nuestra Fira. En esta ocasin la lectura estuvo a cargo de Vernica Cant, personalidad altamente conocida en los medios culturales, tanto de la Comunidad Valenciana como en el resto de Espaa, y que desde su relevante posicin como Secretaria de la Academia Valenciana de la Llengua, viene difundiendo la Fira de Tots Sants por todas partes. Momento emotivo por motivos muy personales, Vernica Cant se mostraba muy feliz, indicando que era una de los momentos que recordara siempre. Tras la inauguracin y una vez ya todas las personalidades en el Palau Comtal, el Delegado del Gobierno, Ricardo Peralta, ofreci una rueda de prensa para atender a todos los medios que estaban en ese momento siguiendo la inau-
guracin de la Fira de Tots Sants, con palabras de elogio y asombro por todo lo que estaba presenciando. Dijo ser esta la primera vez que vena a la Fira de Cocentaina pero que, ante lo que estaba viendo, comprendia perfectamente porqu cada ao son miles los visitantes que llegan hasta Cocentaina. El Delegado del Gobierno quiso tambin hacer una invitacin a todos los valencianos para que durante estos das se acercaran hasta Cocentaina para conocer esta importante Fira. El alcalde Rafael Briet, agradeci la presencia de las autoridades y aprovech el momento para recordar la necesidad de un mayor apoyo del Consell para la Fira ms importante de la Comunidad Valenciana.
Loan
Desayunos
COCENT AINA COCENTAINA Av. Pas Valenci, 140 Tel. y Fax: 96 650 09 46
Gran variedad de: Colchones Bases tapizadas Camas articuladas Cabezales de Forja MURO Av. Pas Valenci, 19 Tel.: 96 651 72 69
C/. Azorn, 19 - COCENTAINA Tel.: 96 559 26 69
Almacn: 96 559 08 27
13
Una gran Fira

La espectacin que cada ao despierta la Fira de Tots Sants de Cocentaina se ve ampliamente respaldada por los resultados que se contemplan una vez finalizada la misma y conocidos los comentarios de las miles de personas que nos visitan. En esta ocasin han sido tres das los dedicados a la Fira, pero han sido ms que suficientes para demostrar, una vez ms, que la Fira de Tots Sants de Cocentaina es nica. No solamente por su poder de atraccin sino claramente, por ser referente de cuantas celebraciones feriales se celebran en la Comunidad Valenciana. Ya es una historia repetida a lo largo de los aos, la negativa de los representantes polticos del Partido Popular en la Generalitat para asistir a la Fira. Pero el tiempo es gran justiciero y aquello que hace aos nos importaba tanto, ahora ha pasado casi al olvido. Como han dicho en repetidas ocasiones voces autorizadas, tanto polticas como sociales, ellos se lo pierden. Todos los dems hemos disfrutado de una gran Fira que, de nuevo, ha sabido presentar todo aquello que los visitantes esperan y adems, con sorpresas tan importantes como las actuaciones de este ao.
Una Fira de 100.000 metros

Este ao la Fira ha superado los 97.000 metros cuadrados, lo que viene a significar que todo el pueblo se halla inmerso en Fira. Han sido ms de 40.000 metros cuadrados dedicados a maquinaria, cerca de 9.000 a atracciones infantiles, 6.000 metros cuadrados al zoco rabe, 8.500 al mercado medieval, y ms de 7.000 metros cuadrados a energas alternativas, junto a 85.000 de aparcamientos.
Mesn El
Parral
Brasera
* Carnes a la Brasa * Comida Casera * Almuerzos Variados * Seleccin de Tapas * Vinos y Aperitivos
Av. Pas Valenci, 74 Tel.: 96 559 25 52 COCENTAINA
XVI Concurs dEscaparatisme
Primer Premio: Deco Jardn
Segundo Premio: Mercera Borrs Coincidiendo con la presentacin de las exposiciones de la Fira de Tots Sants, tuvo lugar la entrega de premios de la decimosexta edicin del Concurso de Escaparatismo que organiza la Asociacin de Comercio El Comtat de Cocentaina. Con una alta participacin de comercios, en esta ocasin los premios fueron para Deco Jardn el primero; el segundo para Mercera Borrs; y el tercero para Tien 21. Los premios fueron entregados por la presidenta de la Asociacin, el concejal de Fira y el alcalde de Cocentaina. Por su parte, Rdio Cocentaina quiere premiar el esfuerzo del comercio local y une a su premio conseguido, unas campaas publicitarias que los comercios citados pueden utilizar a su gusto.
Tercer Premio: Tien 21
9 doctubre
Celebraci institucional del Dia Nacional del Pas Valenci
Luis Prez. El passat 9 doctubre, Cocentaina, mitjanant els seus representants poltics, va viure una de les jornades ms especials per a tots els valencians, la data en la que es commemora la nostra identitat com a poble: El Dia Nacional del Pas Valenci. I junt al nostres representants poltics, tot el poble de Cocentaina en un acte ldic, festiu i reivindicatiu. Des de fa ja alguns anys i per acord de tots els partits poltics amb representaci municipal, la commemoraci del 9 doctubre es celebra com a un acte institucional, amb la responsabilitat de realitzar el discurs a un partit poltic. Un acord que es respet any rere any, i que en aquesta ocasi va correspondre al Partit Popular. El mal oratge que vam patir al llarg de tot el dia ens va obligar a suspendre el Passacarrer anunciat per a les 10 del mat, no aix el acte institucional que es va realitzar amb total normalitat en la sala principal del Centre Cultural El Teular. Poca afluncia de pblic, totalment comprensible pel mal oratge, per amb ms de un centenar de persones que van ser testimonis de la emotivitat de lacte. Com a presentadora de lacte, Maria Jos Bonifacio, regidora de Tradicions, va realitzar les salutacions de costum
i una vegada tota la Corporaci a lescenari, el Portaveu del Partit Popular, Joaqun Navarro, va llegir el parlament institucional, amb una referncia histrica a la figura del rei Jaume I i una reivindicaci a la necessitat de sentir-nos tots valencians sense distincions de classes. Finalitzada la lectura del parlament, el Mal Passet va interpretar La Muixeranga amb tot el pblic en peu, en un dels moments ms emotius de lacte. Abans de donar pas a les actuacions musicals, la regidora de Promoci Lingstica, Rosana Soler, va donar a conixer el guanyador de la 5 Beca de Investigaci Vila de Cocentaina, una de les convocatries mes importants que realitza lAjuntament de Cocentaina al llarg de lany. Ja dintre de les actuacions musicals es va viure altre dels moments emotius del mat, amb lhomenatge que el grup Mal Passet van realitzar al record de Miquel Grau assassinat en Alacant en un acte reivindicatiu. Tant les actuacions del Mal Passet con les del grup de danses de Alicia Montava, van posar un punt final brillant a un acte que es va viure amb respete i emotivitat per part de tots. Per cridar: Vull lEstatut, ai! A Miquel assassinaren; a pass en Alacant, en Alacant el mataren. Ja el porten a soterrar, ai! lacompanya tot el poble; no pogurem dir-li adu, soledat de lai, ai, ai, perqu el tat ens furtaren. Per guanyar la llibertat, ai! quants germans tenen de caure! Miquel Grau ja no est a, soledat de lai, ai, ai, quan avui tots lespervem.
A Miquel Grau
El sis doctubre de 1977, pocs mesos desprs de les primeres eleccions democrtiques en les que guany lUCD, i mentre enganxava els cartells de la convocatria de la primera diada democrtica del 9 doctubre a la ciutat dAlacant, un jove activista i lluitador antifranquista va ser assassinat. A Miquel Grau li llanaren des dun terrat un rejol que impact al seu cap i li produ la mort. Aquest acte vandlic fruit de la intolerancia va tindre un gran impacte social, i el seu enterrament va ajuntar a milers de ciutadans a favor de les llibertats i els canvis que comenaven a produir-se a poc a poc. El grup musical Al Tall i com a conseqncia destos fets va dedicar-li una can. Des de el grup el Mal Passet voldrem en este humil arranjament contribuir a la nostra memria i tamb a la reflexi duna data que encara t molt a reivindicar. La can deia aix:
17
Manifest institucional 9 doctubre

Bon dia, senyores i senyors, amigues i amics, valencianes i valencians. Un any ms, el calendari ens anima a reunir-nos al Centre Cultural El Teular per commemorar un fet histric: el naixement del nostre poble, el poble valenci. Nosaltres, el valencians tenim molt que contar, que agrair i que celebrar, i en especial aquest any 2008, en qu commemorem el 800 aniversari del naixement de Jaume I, principal protagonista daquesta histria. Jaume I fou concebut pel rei Pere II i la reina Maria de Mompelier en circumstncies rocambolesques i curioses. Patix una infantesa dura i complicada, cosa que infuir en el seu carcter, sempre decidit a superar els obstacles. Governar un regne on la noblesa catalana-aragonesa est decidida a preservar la seua influncia i tutela sobre la corona. A va provocar moments de forta tensi, com els que es van viure durant la conquesta del Regne de Valncia. Jaume I s un dels reis ms celebrats de tots els temps. Durant el seu regnat sincorporen a la corona les illes Balears i el Regne de Valncia. s a Valncia on t loportunitat de dur a terme el seu ideari poltic dequilibri i modernitat. Conegut s per tots que la corona dArag, formada aleshores per Catalunya i el regne dArag, precisava dun tercer component per trobar el seu equilibri, i eixe paper li corresponia al nou regne de Valncia. Jaume I vol institucionalitzar Valncia sota els principis de lEscola de Bolnia, que reivindicava un nou sistema poltic basat en la primacia reial. s per aix que Jaume I ens dna al poc temps de la conquesta els FURS DE VALNCIA, amb tota seguretat el compendi legislatiu ms avanat del moment. Els Furs establien un nou model jurdic, on el poble assumia un paper important. A Cocentaina cre la figura del Justcia, com a representant municipal, perqu administrara justcia i prenguera decisions amb lassessorament dels ciutadans. Ens concedix -com a poble important que rem- 4 jurats perqu cada dijous es reuniren i adoptaren decisions relacionades amb ladministraci municipal, en la lnia dels consistoris actuals. Organitza el sistema dherncies i familiar. Resulta gratificant haver recuperat recentment el rgim econmic familiar vigent a Cocentaina des de 1245. T una especial preocupaci per la dona, protegint els seus interessos econmics i familiars per mitj de la germania, i declarant bens privatius de la muller la dot i el creix. En lorganitzaci dun nou regne sn moltes les possibilitats que es donaven i Jaume I va elegir la de la modernitat. Cocentaina li est agrada, a ms a ms, per haver sigut el nostre primer rei i lnic que ara fa 750 anys va passar uns dies a la nostra terra. Aquesta efemride pareix que no ens agrada recordar-la. Desprs dell i sense assabentar-nos li han succet quasi 30 reis i 6 presidents de repbliques, amn dun bon grapat de presidents de govern. Ning dells ha trobat el moment adequat! s clar que em resulta difcil amagar la meua simpatia per aquest monarca, ra ltima del que hem sigut i del que som. Puix amb Jaume I la Qusentanya musulmana es transform amb la Cosentanya cristiana. L habitatge a la falda del castell ser substitut per una vila moderna, amurallada i dinmica. Gent de tot arreu vindr a assentar-se al nostre poble per treballar el camp o per comenar un negoci, com Ramon de Golmers, Ramon Cepello o Pon Guillem, els primers pobladors de la nova Cosentaina. Tot tres sn famosos per la seua activitat econmica-social. (Encara que sn coneguts els meus infortunis en aquestes propostes, voldria trencar una llana a favor daquesta trada proposant que sels faa un reconeixement. Ho deixe a la vostra consideraci). Al temps que Cocentaina creix en poblaci i riquesa, el Regne de Valncia gaudix de moments grandiosos, com el segle XV, en qu es convertix en centre econmic i cultural de la pennsula. Per tamb patir moments difcils, entre ells a partir de l1 de novembre de 1700. Mentre Cocentaina celebrava la seua Fira, moria a Madrid Carles II, i el francs Felip V es nomenat hereu. Aquesta decisi va ser lorigen duna llastimosa guerra europea, civil i social, per la qual nosaltres, els valencians passem a la histria. Un Decret de Nova Planta posa fi al nostre sistema foral, a les nostres institucions territorials i municipals; desapareixen el justcia i els jurats, en benefici dels regidors, i la nostra llengua, la llengua culta de Tirant lo Blanc, s considerada inhbil per comunicar-nos amb ladministraci. Malgrat els esforos oficials, al poble continua el record. El poble continua pensant que nosaltres, els valencians tenim i gaudim duna identitat prpia, duna tradici i duna memria collectiva que ning ens pot arrancar. I vull resenyar que eixa memria no s patrimoni ni daquest ni de laltre, s patrimoni de tots i de cadasc dels valencians. No
perqu u ho celebre hui de fil da vint amb cava o amb coets es ms valenci que altre; a ning lassitix ms dret que a un altre. A nosaltres, els valencians el temps ens ha donat la ra, ens ha tornat i ens tornar encara ms all que per dret ens correspon. La democrcia ens ha fet justcia, hem recobrat lautogovern de la Generalitat, gaudim dun estatut dautonomia, en els ltims any reformat per actualitzar les nostres reivindicacions com a poble. Per el procs ha de continuar, la satisfacci encara no s completa. Per a molts els Furs continuen sent un cos jurdic vlid ens alguns aspectes; lorganitzaci territorial i institucional ens pot aportar noves idees creatives. El sistema fiscal s una qesti digna de ser abordada definitivament amb serietat, i als municipis s hora de reconixer-los el paper important que desenvolupen en lorganigrama nacional. En aquests moments un nou model de crisi amenaa la nostra prosperitat i tranquillitat. Demanem mesures urgents i adequades, a nivell local, autonmic i nacional que eviten patiments als ms desfavorits. Tot a no s una lli dhistria el que he volgut exposar, s una exposici de procediments. A ligual que Jaume I va ser capa dinstitucionalitzar un nou regne amb totes les dificultats que se li presentaven, ara s moment daprendre dell, dobservar el que hem avanat, unir esforos per superar el gran problema que al conjunt de la societat en aquests moments li preocupa. Finalment, apuntar que amb aquestes paraules he volgut retre enguany un homenatge a un gran rei que va saber comprendre el que el seu poble necessitava per damunt dinteressos partidistes i ho va saber dur a terme. Un rei que va recrrer de dalt a baix totes les seues terres, un rei que va fer possible que diguem sense complexos i amb orgull nosaltres, els valencians, i sobretot nosaltres, els contestans. Per tant, acabem amb un visca Jaume I, que s el mateix que dir visca El 9 dOctubre, la festa de conscienciaci de tots els valencians, de dins i de fora, de diferent sexe i edat, de la Snia al Segura i de la Manxa a la mar. Grcies per la seua atenci.
4a Beca dInvestigaci Vila de Cocentaina

Tancant lacte del 9 doctubre, la regidora de Poltica Lingstica, Rosana Soler, va donar a conixer el fallo del Jurat de la 4 Beca de Investigaci Vila de Cocentaina disculpant la presencia del seu autor per motius de treball. s una satisfacci i un honor per a mi presidir, dins dels actes destinats a celebrar la diada del 9 doctubre, aquest acte datorgament oficial de la 4a Beca dInvestigaci Vila de Cocentaina, un guard que, com s sabut, convoca lAjuntament de Cocentaina a travs de la regidoria de Poltica Lingstica, en collaboraci amb lOficina Municipal de Promoci Lingstica, lOMPLI, i que t per objectiu estimular la recerca sobre temes relacionats amb la poblaci de Cocentaina o amb lmbit comarcal del Comtat. s indubtable que els estudis dinvestigaci destinats a aprofundir en aspectes concrets de la nostra llengua, la nostra histria o el nostre patrimoni sn fonamentals per al nostre propi coneixement com a poble i com a collectiu hum arrelat a una terra i a unes tradicions. s per aix que lAjuntament de Cocentaina, conscient de la importncia que t aquest coneixement, ha decidit destinar una aportaci econmica a afavorir el desenvolupament de la investigaci sobre la nostra vila. Sense ms dilacions, llegirem el veredicte del Jurat que va decidir la concessi al projecte finalista daquesta 4a Beca.
Reunit el Jurat de la 4a Beca dInvestigaci Vila de Cocentaina el passat dimarts 7 doctubre a fi dexaminar els projectes presentats en aquesta edici i dictaminar-ne el guanyador i, tal com consta en lacta que sha alat amb aquesta finalitat, ha decidit, per unanimitat, concedir la Beca dinvestigaci 2008-2009 al projecte titulat De lalqueria als adossats: Histria urbana i del poblament a la comarca del Comtat, lautor del qual s Luis del Romero Renau.
La Pa Unin Virgen del Milagro celebra la semana de exaltacin del medio ao de la Patrona
Mari Nieves Pascual El mes de octubre, como viene siendo habitual, va dedicado a la Virgen del Milagro, ya que coincide con el medio ao de la celebracin que Cocentaina rinde al prodigio de las 27 lgrimas de sangre derramadas por la Patrona contestana. As pues, la Pa Unin, entidad que se encarga de organizar la festividad de la Virgen, prepara una serie de actos para ensalzar a aquella Santa Mujer, que con un manto azul y bajo la advocacin de Mara Inmaculada, llor en la capilla de San Antonio Abad, 27 lgrimas de sangre, era por 1520 y desde entonces, todos la conocemos como nuestra querida Virgen del Milagro. Los actos fueron tempranos, ya que le primero de ellos tena lugar el 5 de octubre, una amplia representacin del pueblo de Cocentaina, quiso acompaar a la Pa Unin Virgen del Milagro en su peregrinacin a Murcia para dejar all el Icono de la Patrona Contestana, el acto ms que emotivo, cont adems, con la participacin activa del alcalde de Cocentaina Rafael Briet i la concejala de Cultura, Rosa Sells. All fueron recibidos por el obispo de la dicesis de Cartagena Murcia, el contestano monseor Juan Antonio Reig quien visiblemente emocionado explic a su comunidad parroquial el significado y sentido que esta Virgen tie-
ne para todos los contestanos, l recibi a los peregrinantes y l mismo fue quien la deposit en el Palacio episcopal donde residir la Patrona de Cocentaina. Acto seguido, los presentes disfrutaron de una visita turstica por la capital murciana y compartieron una agradable comida. El fin de semana siguiente, los jvenes del arciprestazgo, junto con la Pa Unin, presidida por Gil Jord i Pepa Palacios, organizaron la octava edicin del concierto de Msica cristiana, con la participacin este ao de Fray Nacho. El concierto se celebr en el cetro de Cultura El Teular el sbado 11 de octubre, aunque todo el da, los jvenes tuvieron una jornada de convivencia y una eucarista en el Monasterio de la Virgen. La semana grande, propiamente dicha, empez el martes 14 de octubre, con un pleno absoluto en el Monasterio de las Hermanas clarisas, ya que tuvo lugar el acto en que se dieron a conocer los premiados en el Concurso de Dibujo y Poesa. A las 8 de la tarde, los premiados por su redaccin, leyeron ante la atenta mirada de los presentes y de la Virgen, sus poemas y acto seguido se inaugur la muestra de dibujos que se encontraba en la Capilla de San Antonio Abad. El jueves hubo una vigilia de oracin y ya el jueves, se sigui con una eucarista que promocion la actual junta, la de reunir a los matrimonios que celebran el 19 aniversario de su boda. Siguiendo con la semana el viernes
Reparaciones Elctricas Instalaciones Particulares e Industriales

CONFECCIONES
electricidad
MANOLO SANZ ROMERO
ROPA DE SEORA Pas Valenci, 89 - Tel.: 96 559 08 19 - COCENTAINA
A NZ
C/. Lit. Azorn, 22 Tel.: 96 559 28 33 - COCENTAINA
21
17, a las 8 y a los pies de la Virgen, el padre Benjamn Agull realiz una conferencia sobre su discurso de entrada en la Real Academia de Cultura Valenciana. El sbado por la maana, y en las instalaciones del polideportivo municipal tuvo lugar el trofeo de futbol escolar que lleva el nombre de la Patrona con la participacin de los tres centros educativos de primaria de Cocentaina y de las Escuelas Deportivas. Ya a las 8 de la tarde, y en el Monasterio se celebraron las solemnes vsperas y acto seguido, tuvo lugar la eleccin del conde, condesa, mosn y de la persona que recitar la splica en 2009. El Monasterio volvi a presentar un pleno absoluto ante la expectacin por saber quines eran los elegidos para ser los grandes protagonistas de la Fiesta Mariana, los agraciados fueron Ismael Jimnez, conde; Carla Kadic Pascual, condesa, Juan Sanz Masanet, mosn y Estrella Ribelles ser la voz de la splica. Cerr los actos de este da, el concierto del orfen Contestano Just Sansalvador, quienes con un repertorio fresco supieron atraer la atencin de los presentes. Este concierto es muy esperado por los cantores del grupo, ya que para ellos significa el poner en escena muchas horas de ensayo y trabajo y qu mejor, que poder hacerlo en el altar del Monasterio, bajo la expresin de bondad y cario de la Virgen. El da grande de esta semana fue, sin lugar a dudas, el
domingo 19; a las 7:30 de la maana, el disparo de las 27 salvas alert a la villa condal de la jornada que estaba a punto de iniciarse, as a las 10:30 y al son de la msica tradicional de Mal Passet, la Pa Unin realiz un pasacalle, con recorrido de diana, para recoger a las camareras y mayordomos de 2009 ya que en la Eucarista les impondran la medalla que los acredita como tales. Con esta celebracin se dieron por finalizados todos los actos programados por la Pa Unin para exaltar a la patrona contestana. Esta junta, es el segundo ao que est al cargo, aunque como ellos mismos sealan, lo hacemos con la misma ilusin que el primer da, con un poco ms de experiencia, est claro, pero con la misma inquietud y la misma responsabilidad de organizar unos actos que estn a la altura que nuestra Virgen se merece.
Punto de venta en vehculos Nuevos y k.m. 0
Tecno Sport TOYOTA Audi
Nueva marca TOYOTA a su servicio
Volkswagen
Avd xativa n78 cocentaina
Tlf. 96 559 17 66 Fax 96 559 20 12 movil 666 96 89 86
Premis concurs de dibuix Mare de Du del Miracle

NIVELL Inf. 3 anys Inf. 4 anys Inf. 5 anys 1r. Primria 2n.Primria 3r. Primria 4t. Primria 5. Primria 6. Primria 1r. ESO 2n. ESO 3r. ESO 4t. ESO REAL BLANC Mariola Rigal Carbonell Abril Maldonado Aroa Martin David Camps Molina Carla Menor Segu Carla Cristel Polo Maria Montava Donate Maria Olcina Oriola Sandra Plaza Torres SANT FRANCESC DASIS Javier Snchez Martnez Thais Mart Cardona Nria Botella Pascual Paula Domnguez Romero Sara Ujaldn Brotons Clara Garca Marn Jordi Alcaide Llopis Marcela Vilaplana Martnez Pablo Palac Robles Andrea Ferrando Ribelles Jssica Domnech Reig Mnica Mart Gisbert ngela Botella Pla SANT JOAN BOSCO IES PARE ARQUES Lucas Jord Blanquer Arihan Abad Molto Maria Genis Ribelles Carmen Mern Torr Paula Snchez Ballester Sheila Domnguez Miravalles Paola Cloquell Corts Aitana Botella Prez scar Garca Torregrosa Neus Herrera Mart Sal Santonja Miralles
Premis concurs de redacci Mare de Du del Miracle

NIVELL 3r. Primria 4t. Primria 5. Primria 6. Primria 1r. ESO 2n. ESO 3r. ESO 4t. ESO 1r. BAT. REAL BLANC Noelia Garca Bas Aaron Miravalles Luna Emma Prez Cataln Beatriz Miralles Jover SANT FRANCESC DASIS SANT JOAN BOSCO IES PARE ARQUES Laura Martnez Faus Aitana Garca Pascual Pau Botella Pascual Virgina Va Ruano Beatriz Domnech Bohigues Marcos Domnehc Pic AdrianTeres Pealver Berta Dami Castell Lucas Estepa Olcina Ana Navarro Mart Laura Moya Pardo Josep Gonzlez Romero Clara Sancho Vidal Cristhian Rios Herrera Flix Gilabert Chiquillo David Gmez Botella
Passeig del Comtat, 30 COCENTAINA
Tel.: 96 633 59 96
TENIM NOVES INSTALLACIONS ! ARA ENS PODRA TROBAR EN C/ ROIG DE CORELLA, 6 (JUNT A FIL CAVALLETS)
23
El castillo de Cocentaina reabre sus puertas

Mari Nieves Pascual. Todos los contestanos sabemos de la importancia que el Castillo tiene para nosotros, algunos lo consideran como una torre defensiva, pero en cambio para todos los habitantes de la villa condal, es el castillo. El conjunto monumental que nos alerta de la llegada a nuestro pueblo, se alza sobre un cerro situado en la cima de la Peeta Blanca, a 765 quilmetros de altitud sobre el nivel del mar. De estilo gtico-militar, sus orgenes se remontan al perodo comprendido entre los siglos XIII y XIV, aunque fue construido sobre los restos de otras construcciones defensivas anteriores y que pertenecen a la poca musulmana de los siglos X y XI. Sin lugar a dudas, fue el primer objetivo militar durante las sublevaciones musulmanas del XIII .Presenta una planta cuadrada de altura variable que se adapta a las irregularidades del terreno. Las dimensiones originales de 13,60 metros de lado por aproximadamente 13,60 metros de altura, ofrecen el aspecto de un cubo perfecto. La edificacin consta de dos plantas, incluyendo el vaco de un patio central que tiene un aljibe bajo tierra, las plantas constan de dos salas y corona el edificio una gran terraza plana.
Mucha historia presentan las cuatro gruesas paredes de sillera que conforman el edificio, y son tambin muchos los restos arqueolgicos hallados alrededor de la torre militar que muestran las diferentes culturas que sobrevivieron en esta tierra contestana. Pero el castillo es mucho ms, ya que a su alrededor, hoy en da desparecidos, se alzaban diferentes torres de vigilancia, y es que no hay que olvidar, que en las revueltas ante los musulmanes, el Castillo de Cocentaina ofreca una vista panormica de toda la comarca del Comtat, al tiempo que serva como eje central de comunicacin con los castillos de Penella o Planes. Con la nica finalidad de dar a conocer la historia del castillo, este monumento emblema, como decamos, para los habitantes de Cocentaina, el pasado 19 de octubre, se realiz una jornada de puertas abiertas, donde adems de presentar un catlogo informativo sobre todo lo que acontece al castillo, se dio la oportunidad de inaugurar una muestra sobre el mismo. El da, de lo ms festivo, empez a las 9:30 a los pies de la ladera del castillo, donde el Ayuntamiento de Cocentaina invit a la multitud de gente que asisti a este acto a un almuerzo popular, tras la degustacin y con fuerzas suficientes para encarar el tramo final
Carpintera y Mobiliario de Cocina

Subida San Cristbal, s/n. - COCENTAINA Tel. y Fax: 96 559 12 18
SANTIAGO INSA
FONTANERA
Servicio Fontanera - Calefaccin Instalacin de Gas - Saneamiento - Piscinas
C/. Ausias March, 1 - Tel: 96 650 02 56 - COCENTAINA
de la cuesta de subida al castillo, la comitiva se desplaz a las inmediaciones del mismo para dar por inaugurado este da que nos dio la oportunidad de mirar a nuestro castillo con otros ojos, con la mirada llena de conocimiento sobre su utilidad, sus orgenes, las salas que all hay, los restos que arqueolgicos que se han encontrado alrededor, sus funciones estratgicas y defensivas, el dominio de los diferentes seores feudales. Un sinfn de cultura histrica y arquitectnica que puede ser conocida por todos gracias al catlogo que ha editado el Ayuntamiento de Cocentaina. Este catlogo que ha contado con el asesoramiento de Vicent Santamaria, Carmel Ferragud, Jos A. Gonzlez Surez, Jos Miguel Lpez, Josep Domnehc i Assumpci Orts, recoge tres bloques informativos: tras los saludas del alcalde de Cocentaina, Rafael Briet i de la concejala de Cultura Rosa Sells, encontraremos a la comisaria de la exposicin, Elisa Domnech que le da forma y contenido a esta exposicin del castillo de Cocentaina, con datos histricos sobre sus inicios y sus utilidades: Jos Antonio Gonzlez, nos muestra un estudio sobre La defensa artillera del castillo de Cocentaina i Palmira Torregrosa nos ofrece una visin sobre el castillo de Cocentaina desde su arqueologa. La portada del catlogo reproduce adems, el sello de Jaume I para el 750 aniversario del nacimiento del pueblo valenciano. Rosa Sells, se mostraba satisfecha del acto organizado, preparado con mucho esmero e ilusin pues el castillo es un referente monumental e histrico muy singular para Cocentaina, su silueta domina el valle donde se asienta nuestro pueblo. Por este motivo cremos conveniente dar
un contenido especial a su interior, con informacin referente al papel que tuvo des de su conquista cristiana hasta el siglo XV, en definitiva, una exposicin que esperemos, contribuya a un mejor conocimiento de nuestro castillo y que espero guste al pblico en general. Por su parte, el alcalde de Cocentaina, Rafel Briet, como siempre ha declarado, se siente muy orgullosos del patrimonio histrico i artstico de nuestro pueblo y destacaba que desde el Ayuntamiento, hace dcadas que estamos luchando por recuperar y conservar los monumentos de Cocentaina, uno de ellos sin lugar a dudas, es el castillo. En esta labor que hoy nos atae, ha participado diversas entidades pblicas y privadas, as como particulares y vecinos del pueblo a quienes quiero agradecer su desinteresada colaboracin. Con esta exposicin estoy seguro que vamos a tener la gran oportunidad de conocer sus races, sus funciones o quienes eran sus guardianes, ha sido, sin lugar a dudas, un gran trabajo que estoy seguro va a gustar a todos los vecinos de nuestra villa y que una vez ms, pone de relieve, la importancia que para nosotros, tiene la historia de Cocentaina, su patrimonio, sus races i sobretodo sus vecinos. Adems, en esta inauguracin se pudo ver la reproduccin a medida natural, de un arma de artillera similar a la de un can utilizada posiblemente en el siglo XV para defenderse de los ataques del reino de Castilla. El castillo de Cocentaina, esa torre cuadrada que tantos adjetivos ha merecido por parte de visitantes, ha sabido perdurar a lo largo de los siglos, erigindose en la montaa y dndonos la bienvenida cuando nos acercamos al pueblo.
25
Del Correllengua a la Trobada dEscoles Valencianes

Centres docents de Cocentaina. El dimarts 7 doctubre ens reunirem xiquets, xiquetes, mestres i familiars dels collegis Sant Francesc dAsss, Real Blanc, Sant Joan Bosco, IES Pare Arques i FEPA Beniassent al pati del Palau Comtal, per rebre la flama del Correllengua. Gaudirem amb les activitats culturals i ldiques recolzades per lAjuntament que ens mostraren la vitalitat de la nostra llengua i la riquesa de la nostra cultura. Aquesta iniciativa, en defensa i promoci de la nostra llengua i cultura, t com a objectiu fomentar ls social de la llengua en tots els mbits i que aquesta siga una eina dintegraci. A les 15h., i des de cada centre, vam iniciar el passacarrer, animat per la msica de la dolaina i tabalet de la colla Mal Passet de Cocentaina, i acompanyats per cabuts i un drac, fins arribar al punt de trobada: el Palau. La torxa del Correllengua va eixir des de lIES Pare Arques i va ser rebuda amb un fort aplaudiment per tots els presents. Al llarg de la vesprada es van realitzar els segents actes: - Presentaci a crrec de la Regidora de Cultura, Rosa Sells Benito. - Lectura del Manifest per la llengua, aquest any a crrec del collegi Sant Joan Bosco. - Ball dels Bastonets, a crrec dalumnes de 1r ESO de LInstitut Pare Arques. - Muixeranga amb castellers a crrec dels alumnes de tercer cicle de Primria del collegi Sant Francesc dAsss. - Actuaci del grup Trencaclosques com animaci i cloenda.
Coincidint amb la celebraci dels vinti-cinc anys densenyament en valenci a Cocentaina, acollirem el proper 30 de maig de 2009, la XXII Trobada dEscoles Valencianes de LAlcoi i El Comtat. Volem que la nostra llengua siga estimada per tothom i recolzada pblicament per tots els estaments de la societat valenciana, perqu ens sentim orgullosos dall que s nostre. Tot a, sense oblidar laspecte festiu i de concrdia i convivncia que comporta aquest event. Aquesta trobada comptar amb la participaci de tots els centres educatius de les comarques de LAlcoi i El Comtat, i al llarg dels mesos anteriors saniran realitzant diverses activitats: teatre, excursions, actuacions musicals... Esperem amb illusi que aquesta trobada tinga una gran participaci de grans i menuts, de dins i fora de Cocentaina, i per sempre dir:
Tinc una llengua viva, com les ms vives que hi ha
27
Francesc Jover presenta un llibre sobre la memria histrica de Cocentaina

Mari Nieves Pascual. El passat 10 doctubre, la pluja fa fer un par per poder presentar el llibre de Francesc Jover Repblica, guerra i repressi franquista a Cocentaina. La cita era al Teular, al sal dactes, per aquesta va haver de ser canviada al teatre (sala gran del centre) degut a la gent que hi va acudir i que no hi va voler pedres aquesta presentaci. Lacte, conduit per la regidora de Cultura Rosa Sells, va comptar a ms, amb la participaci dAlbert Girona, professor dHistria Contempornia de la Universitat de Valncia qui va presentar el llibre, tamb amb la participaci de Matas Alonso, coordinador de la memria histrica i ex regidor socialista a lAjuntament de Valncia i de lalcalde de Cocentaina, Rafael Briet. Les paraules de Francesc Jover al voltant de la seua inquietud a lhora descriure el llibre van iniciar el torn dels parlaments, el que he volgut s que es reconega lhonorabilitat dels afusellats i de tots aquells que van patir la repressi franquista al nostre poble, s una manera de fer-los un homenatge en la memria del record, s que no estaran tots, per s una ampla representaci. Tot seguit va prendre la paraula el professor Albert Girona qui va exercir de presentador del llibre, Girona va assenyalar que aquest s un llibre dhistria qu s que ens pot dur coses a la memria, serveix per a que la gent de Cocentaina i la comarca puga recordar eixe perode de temps, a ms he de destacar que te un apndix molt ric i que est molt ben documentat, tot i tenint en compte que molts documents van ser cremats i a ms resulta molt difcil accedir als expedients militars, ens hem de fiar de les fonts orals, que
malauradament cada vegada sn ms escasses. Girona va concloure el seu discurs afegint que he de lloar la llavor de lAjuntament de Cocentaina en voler recolzar aquest tipus diniciatives, i la veritat s que no mesperava que tanta gent acudir a aquesta presentaci i espere doncs, que tothom aprecie la llavor que ha fet Francesc Jover. Matas Alonso, coordinador de la memria histrica, per contra va assenyalar que ell s qu esperava tanta gent en la presentaci ja que aquest tipus dactes estan deixant patent que hi ha Ajuntaments que no passen dels seus ciutadans ni de la histria del seu poble. La gent que trobarem en aquest llibre duu 70 anys esperant que alg sen recorde dells i aleshores te molt de sentit lhonrar la memria daquestes persones. Per ltim i ja per tancar lacte, va prendre la paraula lalcalde de Cocentaina, Rafael Briet qui va agrair a la Corporaci Municipal Contestana el suport rebut per poder dur a terme aquest tipus de publicacions i he de dir que tenim molta sort a Cocentaina, perqu tenim a moltssima gent que est recuperant la nostra histria i editant-la desprs, duent-la als nostres dies. No podem ser una generaci que passe pgina, sin que hem destar assabentats de tot el que conforma les arrels del poble de Cocentaina. Ms de 2 anys destudi laboris, de contrastar dades, dinvestigar per tot els arxius i a la fi, el llibre ha vist la llum, un llibre que podr ser adquirit a les diferents llibreries contestanes i que ha de formar part de la nostra biblioteca personal, ocupant un lloc destacat a les prestatgeries perqu ens duu a la memria un perode de la histria daquesta Vila Comtal.
Rafael Briet, alcalde de Cocentaina, ha entrat a formar part de lExecutiva del PSPV-PSOE
Redacci. Al llarg del Congrs socialista que es va dur a terme a Valncia a finals del mes de setembre, lalcalde de Cocentaina, Rafael Briet va ser elegit per formar part de lexecutiva del PSPV-PSOE. Rafael Briet, ha sigut designat vocal de la nova direcci donant suport aix, al nou secretari general Jorge Alarte que va ser elegit com a tal, el 27 de setembre. Lonzena edici del Congrs Nacional es va celebrar al Palau de Congresos de Valncia els dies 26,27 i 28 de setembre. Rafael Briet, sha convertit aix, en lnic socialista de les comarques del Comtat i lAlcoi que entra a formar part de Lalcalde de Cocentaina, Rafael Briet, junt a la Vicepresidenta del Govern Central, Maria Teresa Fernndez de la Vega, i el nou Secretari lExecutiva del nou secretari geGeneral del PSPV-PSOE, Jorge Alarte neral i ho fa assumint un dels vint crrecs de vocals que constitueixen lorgue de direcci del da a les primeres figures poltiques com la diputada per PSPV-PSOE. Valncia i Vicepresidenta del govern, Maria Teresa Briet ha acceptat el crrec amb molta satisfacci i orgull, Fernndez de la Vega o el propi president, Jos Luis per al temps, es presenta com una gran responsabilitat i Rodrguez Zapatero. Briet assenyala a ms, que aquest oportunitat per treballar per les comarques del Comtat i congres, ha sigut el congres del canvi i estic seguir que lAlcoi, ja que a partir dara, haur de dur la veu dels aquest nou gir es traduir en altre canvi en les properes socialistes valencians a les nostres comarques i al temps, eleccions. treballar dur per aconseguir un partit fort que aconseguisca Fernndez de la Vega ha volgut destacar que la nova la confiana de tots els ciutadans. executiva del PSPV-PSOE obri una etapa dillusi i treball Lalcalde de Cocentaina en declaracions a Rdio per encarar els reptes de futur de la Comunitat, es tracta Cocentaina, assenyalava que s un reconeixement dun equip jove per amb experincia, solvent i rigors, important perqu no hi ha hagut mai un representant de la sens dubte s la nova punta de la llana dels socialistes comarca en aquesta executiva, s una satisfacci tant a valencians que encertar en la diana dels vertaders nivell personal com a nivell de lagrupaci local de problemes dels ciutadans. De la Vega tamb es va mostrar Cocentaina. Aquest nou nomenament pot permetre que convenuda de que la executiva sabr demostrar que el lagrupaci de La Muntanya estiga ms vinculat a les Govern dEspanya va a complir amb la Comunitat Valendecisions que es prenguen de Pas per tal de fer una ciana, com ha vingut complit sempre i que amb el nou impuls Comunitat Valenciana ms justa, que al cap i a la fi, s el daquest equip ho sabran transmetre amb total claredat als que volem els socialistes valencians . Ara sols resta valencians i valencianes. treballar per a millorar i aconseguir que en el 2011 el Rafael Briet, va tindre loportunitat de departir govern de la Generalitat siga del Partit socialista. Rafael personalment amb la vicepresidenta, traslladant-li aix, les Briet, es marcava dos premisses, responsabilitat i al temps atencions mnimes que la comarca del Comtat i Cocentaina satisfacci, sota aquestes dues premisses afrontarem aquesta tenen per part de la Generalitat, parlant-li de la nostra Fira, nova etapa que sens dubte s important per al socialisme de la la ms antiga i important de tot el territori valenci i a la nostra comarca i per al socialisme contest. que tenen prcticament oblidada, i la resposta de Maria Sota lemblema, amb tu, un nou projecte, el Congrs Teresa Fernndez de la Vega va ser de sorpresa i al temps va comptar amb la participaci de veterans com ara Lerma, de comproms per a que les nostres comarques a les que o de noves promeses com Leire Pajn, sense deixar de ban- Briet representa, tinguen el suport que els correspon.
29
Executiva nacional del PSPV-PSOE

President: scar Tena Garca Secretari General: Jorge Alarte Gorbe Vicesecretari general: Alejandro Soler Mur S. dOrganitzaci: Elena Martn Crevillen S. Acci Electoral: Vctor Sahuquillo Martnez S. Administraci i gesti interna: Jos Ruiz Cervera S. Idees i programes: Joan Calabuig Rull S. Poltica Municipal: Jos Mara ngel Batalla S. Poltica dIgualtat: Ana Barcel Chico S. Poltiques de treball i economia: Crsitina Moreno Fernndez S. Poltiques dAfers socials i Sanitat: Jos R. Mayans Ferrer S. dInnovaci i noves tecnologies: Alfred Boix Pastor S. Moviments Socials i ONG: Clara Tirado Museros S. Medi Ambient: Jos Luis balos Meco S. Educaci, Universitat i Cultura: Pilar Sarrin Ponce Secretaries executives: Rafael Briet Segu Carlos Fernndez Bielsa Consuelo Sanz Pedro M. Snchez Marco Jorge Rodrguez Gramage Marylene Albentosa Ruso Empar Navarro Prsper Jordi Mayor Vallet Asuncin Llorens Ayela Juan Mara Calles Salvador Gmez Mara Lafuente Garca Vicent Arques Corts Mari Carmen Fernndez Vicenta Tortosa Urrea Antonio Gaspar Ramos Maria Mari Blanca Fernndez Garca Alejandro Prez Garca Eduardo Diez Escamez
La Federaci de Moros i Cristians presenta el balan dingressos i despeses de 2008 i el pressupost de 2009
Tot i que segons assenyalen els nous estatuts no hi ha assemblea anual de Festes, la Federaci Junta de Festes de Moros i Criatians de Cocentaina ha presentat en junta de govern i en junta de caps de fil, el balan dingressos i despeses de 2008, aix com el pressupost previst per a les festes de 2009. Aquestos estan a labast de tothom en la Casa del Fester per a dubte o aclariment dels mateixos. BALAN INGRESSOS I DESPESES ANY 2008 INGRESSOS Subvenci Ajuntament Filaes Crrec 24.000,00 Subvenci Ajuntament 15.951,50 Altres ingressos Ajuntament 4.146,79 Loteria 14.178,00 Ajudes diverses 3.225,00 Sopar de Crrecs 14.940,00 As. Sant Hiplit i Majorals 5.721,00 Ingressos DVD 4.458,00 Ingressos dptics i trptics 2.195,00 Ingressos cadires 3.643,00 Ingressos revista 30.387,00 Ingressos plvora i trabucs 14.061,00 Cuota festera 6.412,00 Ingressos teatre 4.400,00 Ingressos rodabalcons i CDs 382,00 Ingressos paelles 1.040,00 Collaboraci hosteleria 1.230,00 Altres ingressos 1.766,32 Ingressos financers 381,13 TOTAL ............................................................152.517,74 DESPESES Subvenci fiales de crrec 24.000,00 subvenci filaes 3.600,00 Despeses Oficina i Conserjeria 7.243,32 Loteria 12.200,00 Reparacions Casa del Fester 1.760,00 Despeses diverses 6.677,65 Despeses anys anteriors 479,26 Sopar de crrecs 19.850,25 Sopar caps de fil 2.962,77 Proclamaci 7 de maig i cult 7.632,41 DVD 4.098,80 Despeses Festes 13.852,57 Segur festes 2.714,46 Volteta xiquets 522,33 Despeses revista 21.715,68 Plvora i trabucs 13.229,18 Publicaci 2.679,03 Teatre 2.718,50 Concurs paelles 1.932,27 Despeses financeres 184,77 Benefici any 2008 2.464,11 TOTAL.............................................................152.517,74 PRESSUPOST FESTES 2009 INGRESSOS Ing. Benefici any 2007 2.464,00 Ing. jauntament Consergeria 3.950,00 Vta. loteria 14.000,00 Sopar de crrecs 15.000,00 As. Sant Hiplit i majorals 6.000,00 DVD 5.000,00 Sub. Ajunt Fiales Crrec 24.000,00 Sub. Ajunt. Junta Fed. 16.500,00 Collaboracions trptics festes 2.400,00 Altres ingressos Ajuntament 360,00 Cadires 4.500,00 Col. i vta. revista festes 32.000,00 Plvora i trabucs 15.000,00 Cuota fester 6.500,00 Teatre 4.500,00 Vta. rodabalcons 300,00 Paelles 2.380,00 Hosteleria 1.500,00 Altres ingressos 500,00 Financiers 400,00 TOTAL ...............................................................157.254,00 DESPESES Despeses oficina i consergeria 5.054,00 Remuneraci conserge 3.950,00 Loteria 12.200,00 Reparacions casa del fester 2.000,00 Despeses diverses 7.000,00 Undef 400,00 Despeses anys anteriors 1.500,00 Sopar de crrecs 20.000,00 Sopar caps de fil 3.000,00 Proclamaci 7 de maig i cult 6.000,00 DVD 4.100,00 Despeses festes 14.500,00 Segur fester 2.950,00 Subvenci filaes crrec 24.000,00 Subvenci filaes 3.600,00 Volteta xiquets 600,00 Revista 23.000,00 Plvora i trabucs 14.500,00 Publicaci 3.000,00 Teatre 2.900,00 Concurs paelles 2.800,00 Despeses Financeres 200,00 TOTAL ..............................................................157.254,00
31
La cadena de bricolatge Ak inaugura un nou establiment al Centre Comercial LAltet de Cocentaina

Mari Pascual De bon mati, a primer hora, la cadena de bricolatge Ak feia lacte inaugural del seu nou establiment al Centre Comercial LAltet de Cocentaina. Els treballadors amb illusi i ganes dobrir les portes als clients que des de les 8 feien cua a les immediacions de la tenda, van ser grans protagonistes en lacte inaugural que va comptar amb la participaci dOnofre Burgos, director general dAk bricolatge, dAlbert Martnez, responsable de lestabliment de Cocentaina i de Rafael Briet, alcalde contest, a ms vam poder veure tamb, regidors i regidores de la Corporaci Municipal.
Valenciana, sumant un total de 300 centres que estan repartits per tota Espanya i amb una gran projecci internacional ja que estan presents tamb, en 9 pasos. A hores dara ocupen el quart lloc en el rnquing mundial. Com va assenyalar el director Onofre Burgos, aquesta tenda a Cocentaina ve a complementar loferta comercial de lAltet ja que un estudi avala a la quantitat de clients
Aquesta installaci compta amb una superfcie de 3.800 metres quadrats en la que es troben els 12 departaments que caracteritzen la firma comercial com ara decoraci, jard, bany... i ms de 20.000 referncies repartides en les seccions dilluminaci, pintura, fontaneria, cuines fusta o ferreteria. Aquets nou establiment, ha donat treball a 35 persones, de les que el 95 per cent sn de contractaci local i un 65 per cent, est constitut per dones. Ak de Cocentaina s el quart establiment que sobri en 2008 a la comunitat
Asociaci de malalts dAlzheimer

Per a fer-te soci, pots dirigir-te a: Centre Social Real Blanc - Tel.: 96 650 09 66
Horari datenci al pblic: Dilluns, dimecres i divendres, pel mat, de 10 a 12 hores. Dimarts i dijous, per la vesprada, de 18 a 19 hores.
que podrem abastir des daquesta nova installaci ubicada a Cocentaina. Briet, va agrair al confiana mantesa dAk en el poble de Cocentaina i en aquest centre comercial que s un referent per a tota la comarca del Comtat i no va voler oblidar-se dels treballadors que formen part daquest establiment contest ja que vosaltres sou els responsables del bon funcionament de la tenda, vos felicite per aquesta llavor i per la tasca que aneu a desenvolupar dara endavant. Lacte inaugural va concloure amb una visita al llarg de
tota la superfcie dAk bricolatge per part de la Corporaci Municipal que van estar acompanyats pel director general, Onofre Burgos, qui a ms va estar explicant cadascuna de les especialitats de la tenda i pel responsable de la tenda, Alberto Martnez.
Puntualment, a les 10 la tenda va obrir les seues portes per a que la gran quantitat de clients que hi havien pogueren entrar i s que es sortejaven 1.000 euros en material o productes dAki entre els 30 primer clients. Lhorari de la tenda ser de 10 del mati a 10 de la nit i en una primera valoraci dAlberto Martnez, les expectatives estan complint-se a la perfecci, ja que en aquestes primeres setmanes de funcionament hem arribat al nombre de clients proposats. Ak bricolatge est centrat en la reparaci, la renovaci i la millora de la llar i te el seu suport en forces com ara la disponibilitat de productes en lliure servici. Tot el que necessitem per abastir la nostra casa ho trobarem en Ak bricolatge, al Centre comercial LAltet de Cocentaina.
El Centre de Respir alcanza su mximo rendimiento con el aumento de la plantilla de profesionales

Luis Prez. Desde hace ya algunos aos, el Centre de Respir de Cocentaina est prestando un importante servicio a sus vecinos. Habra que remontarse en el tiempo para conocer las carencias de Cocentaina y la importancia de la creacin del Centre Social Real Blanc, para poder llegar a la realidad actual y conocer los muchos servicios de los que se disponen en estos momentos. Dentro del Centre Social Real Blanc, fue importante la creacin del Centre de Respir. Desde un principio la decisin del Ayuntamiento de Cocentaina fue firme en el sentido de cubrir las necesidades de las personas mayores y enfermos que necesitaban de estos servicios. Pero al mismo tiempo y con el paso de los meses, se iba comprobando que las necesidades aumentaban y la plantilla de La concejala del rea, Rosa Sells, reunida con el equipo de profesionales personal se iba quedando corta. Lamentadel Centre de Respir de Cocentaina blemente se lleg a un momento en el que se gener una lista de espera ante la cantidad de peticiones. tres son auxiliares de enfermera y una es Tasoc de educaLa concejala de Servicios Sociales, Rosa Sells, infor- cin social y animadora que estn realizando un trabajo maba de las decisiones tomadas. Para nosotros era muy extraordinario. Con esta plantilla hemos incorporado a diez doloroso ver como haban vecinos que estaban en una lista personas ms que estaban en la lista de espera y estamos de espera que, sobre todo en personas mayores y enfermas, cubriendo todas las necesidades actuales, sealaba Rosa no se puede permitir. Para nosotros esto significa un gasto Sells. muy importante pero haba que hacerlo, y decid aumentar Pero el Centre de Respir, precisamente por su condicin la plantilla con una nueva profesional. La decisin ha sido especial de atencin a personas mayores y enfermos, va a importante porque significa aumentar el gasto pero he con- necesitar de un trabajo continuo y ese es el objetivo actual tado con el apoyo total de todos mis compaeros del equi- de la responsable del rea. Todas las semanas tenemos po de gobierno. Y hoy, con gran satisfaccin, puedo decir reuniones de trabajo en equipo y tambin en los momentos que en el Centre de Respir ya no tenemos lista de espera. en que es necesario y estamos consiguiendo importantes Estamos atendiendo a todas las personas mayores y enfer- resultados. Puedo decir por ejemplo, que ya estamos trabamos que nos lo haban pedido. jando en la idea de ampliar las instalaciones, aunque esto Las palabras de la concejala Rosa Sells denunciaban una de momento es solo una idea pero estamos trabajando ya satisfaccin completa como resultado de un trabajo al que para hacerla realidad si es posible. el Ayuntamiento de Cocentaina viene dedicando desde siemTodo un esfuerzo conjunto de un equipo de profesiones pre. Primero con pasos lento porque el dinero siempre ha con su concejala al frente, que estn haciendo causa comn sido escaso, y ahora con mayor impulso aunque las sub- por conseguir el objetivo trazado desde un principio y que venciones siempre son muy pequeas. En estos momen- no es otro que el conseguir la mejor calidad de vida para tos tenemos ya a cuatro profesionales trabajando, de ellos todos los vecinos de Cocentaina.
Electricitat
PAQUI GIRONES
installacions antenes . domtica porters electrnics . sonoritzaci aire acondicionat . acumuladors de calor
Rafael Als Carbonell Pas Valenci, 61 Telf.-fax 965 590 699 Mbil 670 652 536 03820 Cocentaina
Boutique Kian
Conde de Cocentaina, 4 - Tel. 96 559 03 85 - COCENTAINA
35
Los vecinos del barrio de San Jaime se oponen a la construccin de una Mezquita
Luis Prez. La posible construccin de una Mezquita en el barrio de San Jaime, est provocando un fuerte enfrentamiento entre una parte de los vecinos de este barrio y el Ayuntamiento, al oponerse rotundamente a esta construccin y no aceptar los razonamientos que hasta el momento han expresado los responsables de la construccin de la citada Mezquita. Despus de varios contactos mantenidos por los vecinos de este barrio con representantes del Ayuntamiento y partidos polticos, tuvo lugar una reunin el pasado da 15 de octubre en el Ayuntamiento de Cocentaina, a la que asistieron representantes de los vecinos, el alcalde Rafael Briet y el concejal de Urbanismo, Vicent Sandoval. La reunin transcurri en un ambiente que se podra calificar de tenso, ante las constantes protestas y quejas de los vecinos del barrio de San Jaime, en donde se lleg a acusar al Ayuntamiento de total abandono de ese barrio. Con respecto a la construccin de la Mezquita sealaban que, Estamos en contra porque este es un barrio muy tranquilo y ahora con una Mezquita pueden haber problemas. Podrn llegar ms de 400 personas y ya hemos visto que donde hay mezquitas todo es folln y malestar. En este barrio no tenemos seguridad, estamos muy abandonados. Ahora nos pondrn la Mezquita, nos dicen que tendremos seguridad, bienestar, pero todo eso son palabras y estamos ya cansados de palabras, que nos prometan cosas y al final nada. Los vecinos se quejaban igualmente del silencio con que se estaban llevando las cosas, indicando que, Nosotros ya tenamos conocimiento de estas obras desde antes del verano. Ante los rumores, fuimos a informarnos al Ayuntamiento y nos dijeron que no haba nada. Ellos dicen que no lo saban y nosotros ya lo sabamos desde antes de Agosto. Ante esta situacin pedimos una reunin con el Ayuntamiento y nos dijeron que despus del verano. En Septiembre tuvimos una primera reunin y ahora en Octubre la segunda. Nos llegaron a decir que desconocan en qu situacin se encontraba el barrio. Si ellos que representan al pueblo lo desconocen, tendrn que preocuparse un poco ms de los barrios. Los vecinos del barrio de San Jaime expresaron sus quejas de todos los polticos locales, tanto gobierno como oposicin. En esta ltima reunin la oposicin nos dijo que se estaba enterando en ese momento. Mentira. Yo les digo que es mentira porque un mes antes ya fue una persona de este barrio a hablar con ellos y les cont lo que estaba pasando. Por eso les digo que es mentira y que cada cual asuma su parte. Ahora estamos esperando que el Ayuntamiento nos diga algo, que nos diga que piensa hacer y despus nosotros ya decidiremos. Por su parte, el representante de los promotores de la Mezquita, Nordin Chikar, se mostraba en todo momento favorable a una reunin con los vecinos para poder explicar todo lo que se quiere hacer y restar temores sobre su presencia en este barrio. Yo estoy pidiendo muchas veces al Ayuntamiento, una reunin con los vecinos. Ellos dicen que vendr mucha gente y no es as. Seremos 30 o 40 personas en la Mezquita. Nosotros llevamos aqu en Cocentaina ya mucho tiempo, tenemos negocios, nuestras viviendas, somos gente ya conocida desde hace aos y queremos tener ahora nuestra Mezquita. No tenemos nada contra nadie, porque cada uno puede pensar una cosa y hay que sentar
Elaborem menjars casolans tpics de la terra Per Encrrec: Paelles variades Pollastres rosats Aperitius: Cotxinillos al forn Pericana Conill espatllat Ensaladilles variades Pates de corder Polp en vinagreta Llobarro al forn Queradilles all-i-oli C/ Literato Azorn, 15 - 03820 COCENTAINA (Alacant) Dorada a la sal .... i molt ms.
nos para hablar. Ellos nunca han querido hablar con nosotros y no saben lo que queremos hacer. Ante los problemas que estn surgiendo por la construccin de una Mezquita, Nordin Chikar sealaba que, Antes no ramos muchos en Cocentaina pero ahora que ya somos muchos necesitamos una Mezquita. Queremos montar un aula para que nuestros hijos puedan aprender rabe, es el idioma del mundo rabe que es muy importante, y tambin celebrar los actos religiosos. Lo que queremos hacer en la Mezquita es una sala para los hombres donde rezan, una sala para las mujeres, un aula para estudiar, una sala de reuniones y una oficina. Con respecto al temor de que se concentre mucha gente, sealaba que Cada semana pueden haber 30 o 40 personas. A lo mejor en la fiesta del Ramadn o la fiesta del cordero, viene ms gente, pero podran ser 100 o 200 personas. Pero queremos decir que la Mezquita es para todos, no slo rabes, porque cada uno es libre de escoger la religin que quiera. Tras la reunin celebrada el pasado da 15 de Octubre, el alcalde Rafael Briet realizaba unas declaraciones en las que sealaba claramente el posicionamiento del Ayuntamiento. En las dos reuniones que hemos mantenido con algunos vecinos del barrio de San Jaime, ya les hemos expuesto las razones por las que el Ayuntamiento no puede decir que no. Nosotros siempre nos asesoramos jurdicamente y nos sealan que oponerse seria inculcar unos derechos que son fundamentales y que estn recogidos en la Constitucin. Les hemos explicado que no se trata de una decisin poltica, es una decisin que est amparada por unos derechos. Pese a todo, estamos estudiando todas las posibilidades y
as se lo hemos hecho saber. Pero quiero que como alcalde, haya una total transparencia en todo el proceso y por eso todo el expediente estar a su disposicin para que sean conocedores de todo. Al mismo tiempo el alcalde Rafael Briet, reconoca el derecho de los vecinos a expresar sus opiniones, quejarse e incluso oponerse a determinados proyectos. Si ellos tienen cosas que alegar, yo lo comprendo. No se trata de ir contra el Ayuntamiento. Ellos estn defendiendo sus intereses y yo puedo comprender que estn molestos. Aceptamos su posicionamiento pero no podemos compartirlo. Porque nosotros, los representantes polticos, estamos para respaldar la legalidad de todos los vecinos. Hay que respetar la legalidad y que los vecinos estn contentos, pero estas dos razones en ocasiones no conjugan bien y las decisiones que se toman no son compartidas. As y todo, no hemos dejado nada de lado. Estamos estudiando todo lo que nos han aportado. Hemos hablado con Ayuntamientos como el de Benidorm, Ontinyent, y he hablado con el alcalde de Muro, porque en la reunin se dijo que la Mezquita se iba a hacer en Muro y no les haban dejado. El mismo alcalde me ha dicho que eso no es verdad. Rafael Briet lamentaba la situacin que se estaba creando porque era un tema que rozaba sensibilidades. Este es un tema delicado. Cuando hablamos de temas tan concretos tenemos que saber que cualquier punto de vista o cualquier aspecto del procedimiento, puede ser posible decir si o no, pero tal y como tenemos hoy en da la propuesta en el Ayuntamiento, no tenemos ninguna argumentacin tcnica o jurdica para que la decisin pueda ser discrecional y no totalmente jurdica.
POMARES, S.A. asesor a o c na tecn ca

I FI I I
E-mail: info@asesoriapomares.com www.asesoriapomares.com PAS VALENCI, 85 BAJO - Tel.: 96 559 26 82 (5 lneas) - Fax: 96 654 43 21 03820 COCENTAINA (Alicante)
37
Concessi de subvencions 9 dOctubre, dia del nostre Pas Jos Bonifacio - Regidora de Tradicions. a la rehabilitaci de faanes Maria Aquest any shan celebrat diferents i variats actes per commemorar
Redacci. Des de lAjuntament de Cocentaina, la regidora dHisenda, Maria Jos Bonifacio, informava de les subvencions otorgades per a la rehabilitaci de faaces i tancaments en el nucli antic de Cocentaina, amb una quantitat que supera els 60.000 Euros. Maria Jos Bonifacio informava que, Aquesta segona convocatria, que va comenar en 2007 a lAjuntament de Cocentaina, t com a objectiu la concessi dajudes per recuperar i millorar els edificis del nucli antic, i que es va incrementar fins 60.000 Euros per a lany 2008, desprs de la resposta tant positiva dels carrers on saplicaren el passat any. En referncia al tipus dajudes deia que, Les ajudes corresponen, per una part, a ladequaci de faanes, que permeten lembelliment i regeneraci de lentorn urb amb una ajuda del 60% del cost real, amb diferents lmits depenent de la superfcie total; i per als tancaments, com finestres, portes, etc., lajuda s del 40% del pressupost, amb una quantitat mxima de 2.500 Euros. Al mateix temps indicava que, En el termini de presentaci de sollicituds, fixat el dia 15 de juliol de 2008, es presentaren 18 sollicituds. Aquestes subvencions, desprs de les corresponents valoracions, suposen un import total de 48.061,07 Euros. Tant sols queda agrair la collaboraci dels vens i venes daquestos carrers per la seua sensibilitzaci a lhora de participar en aquestes subvencions, i convidar a la resta del poble a passejar per la zona, per gaudir de les millores que shan produt. el 9 doctubre. Un dia important per tots i totes els que estimem aquesta terra que ens ha vist nixer,i de la qual hem de sentir-nos orgullosos perqu som hereus duna gran histria. Un dia per a recordar-nos que no sols hem de celebrar el 9 doctubre, sin que, per a tots nosaltres que estimem i admirem les nostres arrels tots els dies de lany han de ser 9 doctubre. Per aix, des de la Regidoria de Tradicions sha treballat per omplir de contingut una setmana plena de variats actes tradicionals. El dia 5 comenava aquesta celebraci amb un concert de LA ROMANTICA DEL SALADAR. Un grup de msica folc en valenci, que en transportava i ens feia recordar moltes canons que sens han quedat dormides al fons de la memria. Canons que van marcar un temps, una poca per, sobretot, que ens fan recordar unes vivncies, una histria, la que ens ha portat on estem, i que no hem de deixar perdre perqu oblidarem una part important de nosatres mateix. El dimarts dia 7, per la vesprada i al pati del Palau, vam celebrar larribada de la flama de la nostra llengua, amb el CORRELLENGUA, en el que participaren tots el collegis, lescola dadults i l Institut. A banda de les activitats que van preparar per a gaudir tots, vam tindre la representaci de TRENCACLOSQUES i al grup de dolaines i tabals Mal Passet. Eixe mateix dimarts, a les set i mitja i al Centre Cultural El Teular ens delectarem amb una conferncia -xerrada, a crrec de Vicent Artur Moreno, denominada Les crniques dun rei: memria i llegenda en el Llibre del Fets. Vicent Artur ens va obrir una nova forma de fer una xerrada, deixant que la imaginaci ens transportara a un llibre tant important com s el llibre dels fets, i fent-nos participar duna manera didctica i divertida del mateix. El dimecres dia 8, els ms majors gaudiren duna estona de jocs tradicionals al carrer, i els ms menuts van descobrir molts jocs tradicionals que no sabien que existien. El dia 9 al mat, es celebrava lacte institucional. Un acte passat per aigua, que no va fer decaure lnim per celebrar-lo. Comenava amb la lectura del manifest, que aquest any li corresponia al Partit Popular i va ser llegit pel seu portaveu Ximo Navarro. Desprs la Muixeranga va ser interpretada, molt emotivament, pel grup de dolaines i tabals MAL PASSET, ampliant amb diferents peces que ballaren el grup de DANSES DE COCENTAINA.
- Material Oficina - Informtica - Consumibles - Mobiliario Oficina - Papelera
PELUQUERIA UNISEX
Aluminio-Hierro-Forja Automatismos Ventanas-Barandillas
SUMINISTROS OFIMTICOS COCENTAINA
C/ Convento, 36 Cocentaina Tel. y Fax: 96 559 02 71
Avda. Pas Valenci, 93 - Tel. y Fax: 96 650 00 17 - COCENTAINA e-mail: sofco@eresmas.com
C/ Ausias March, 6 Cocentaina Telf. 965 590 976
Servicio de Fontanera en general Gas y Calefaccin

C/. Ben-Khanis, 1 COCENTAINA
Tel.: 96 559 34 21
El Bloc Jove celebra Congrs Comarcal a Cocentaina

Redacci. Dissabte 4 doctubre es va celebrar el Congrs Comarcal del Bloc Jove. Lobjectiu principal daquest acte era formalitzar el collectiu, que encara que ja portava alguns mesos en actiu, ha sigut ara per fi quan sha definit la que ser la seua Coordinadora Comarcal i els seus representants locals. El lloc escollit per a reunir-se va ser el Centre Social del Real Blanc, a Cocentaina, fins on es varen desplaar militants vinents des dAlcoi, Muro, Cocentaina, Benasau i dems pobles de les nostres comarques. Aix mateix, responsables del Bloc Jove de Valncia tamb van voler assistir a aquest primer acte, entre ells Pere Fuset com a Secretari General i Maite Santonja, Secretria de Dinamitzaci i Jordi Aura, Secretari dimplantaci. jove dAgres que ja porta alguns anys involucrat en el collectiu. Ja pel migdia, els participants van gaudir dun dinar de germanor, acompanyats tamb per militants de la capital del Comtat.
Celebraci conjunta del 9 doctubre

Per finalitzar la jornada, els joves assistents es van sumar a la celebraci prevista del 9 doctubre i planificada conjuntament entre el Bloc dAlcoi i el Bloc de Cocentaina, a la qual es van sumar altres militants daltres pobles de la comarca. A les 17:30 hores del dissabte es reunien al Castell de Cocentaina militants i simpatitzants del Bloc dAlcoi i Cocentaina amb lobjectiu de fer un acte per celebrar el Dia Nacional de les valencianes i valencians. Lacte central va ser penjar en una de les faanes del mateix Castell una enorme senyera quadribarrada que romandr all fins que passen les festivitats del dia del Pas Valenci. Desprs vam gaudir duna interpretaci amb dolaina i tabal i dunes paraules dels portaveus del Bloc a Alcoi i Cocentaina. Tot emmarcat dins duna jornada reivindicativa i a la vegada de germanor
Entre els principals objectius fixats en aquest primer contacte com a organitzaci poltica juvenil trobem: -Reunir a tots els pobles de les comarques baix una mateixa marca Bloc Jove, intentant aix integrar millor leix AlcoiCocentaina- Muro dins tot el territori comarcal. -Expandir la marca Bloc Jove entre el jovent, i fer-los arribar les nostres expectatives i els nostres plantejaments que poden ser una alternativa molt vlida. -Participar en activitats que defensen amb fora el patrimoni cultural i sobretot ecolgic. -Conixer de primera m quines sn les preocupacions dels nostres joves i fer-les arribar als nostres responsables en les corporacions locals. Desprs dhaver estat debatin una llarga estona, es va posar punt i final a la reuni escollint el que ser el Secretari Comarcal, crrec que finalment ocupar Vicent Catal, un
Caf - Bar
C/ Mayor, 11 - Cocentaina Tel. 96 633 86 59
Rei en Jaume I, 35 - COCENTAINA Telf. 630 809 114
C/. Mayor, 16 - COCENTAINA Tel.: 96 559 34 22
RAFAEL
Persianas, Cortinas Rieles, Venecianas y Estores
Metalizados - Efectos especiales Secado al horno Complementos deportivos
Sbda. San Cristbal, s/n. Tel.: 96 559 16 32 - COCENTAINA
39
El Porxet de Sant Francesc presenta nueva imagen tras su restauracin

Luis Prez. Desde hace algunas semanas se ha venido trabajando en la restauracin del Porxet de Sant Francesc, uno de los lugares emblemticos de Cocentaina por lo que significan de recuperacin de nuestro patrimonio ms antiguo. En esta ocasin y con los primeros trabajos, qued al descubierto una inscripcin situada en la parte alta e interior de la entrada en donde se puede leer 29 de Agost 1730. Ante esta situacin y con las precauciones necesarias, la concejala de Cultura, Rosa Sells, se puso en contacto con una empresa especializada para conocer el alcance de este escrito. Precisamente cuando descubrimos este escrito en la pared estaban en Cocentaina unos tcnicos de la empresa Santirso y ellos fueron los primeros en tomar tona personalmente de este hallazgo para poder estudiarlo y conocer su importancia o si careca de ella. tauracin de sus necesidades y ha quedado perfecto sealaba Rosa Sells. En esta sentido informaba igualmente que en fechas anteriores se ha realizado tambin la restauracin del Taulellet de Sant Nicolau de Bari situado en la calle Mossn Gerni, 16 para lo que se ha contado con la ayuda de la Conselleria de Cultura. Cada ao intentamos recuperar al menos un taulellet, aunque esto significa una inversin importante y por ello siempre pedimos la colaboracin de la Conselleria de Cultura. En esta ocasin ha sido el taulellet de la calle Mossn Geroni y con l ya hemos realizado trabajos un muchos taulellets de Cocentaina. Confo que con el tiempo, todos los que tenemos en Cocentaina queden en perfecto estado. Segn sealaba la responsable del rea, En estos momentos desconocemos el motivo de este escrito y por ello se va a trabajar en buscar su origen. Pese a todo, se ha decidido de momento dejarlo al aire y ya en fechas posteriores se decidir si es importante y cual es su origen. Al mismo tiempo Rosa Sells sealaba los cuidados con los que se ha realizado toda la restauracin del Porxet, Y ahora se complementara con una iluminacin especial, acorde por supuesto, con el entorno y con lo que significa la restauracin que hemos realizado. En cuanto al panel cermico de Sant Francesc o Taulellet, se encuentra en perfectas condiciones. Ya en fechas anteriores realizamos un trabajo de limpieza y res-
Peluquera
Cuidamos de t. Cuidamos de la belleza de tu cabello. C/ Miguel Crevea, 6 - COCENTAINA Tel: 96 559 14 16 - Movil: 610 49 43 95
Rubn Blanquer Vicent

Sant Francesc, 7 COCENTAINA www.tien21.es E-mail: tien21cocentaina@telefonica.net Tel.: 965 590 724 Fax: 966 500 480
40 Revista EL COMTAT - novembre de 2008 La entidad comercializar el Depsito Solidario Alzheimer
Caixa Ontinyent celebra su primer aniversario en Cocentaina
La doctora contestana Mila Bravo visita la Universitat de Portsmouth

Redacci. La Doctora contestana Mila Bravo Sells va visitar la Universitat de Portsmouth durant els dies 24 al 26 del passat mes de setembre. All, va participar com a ponent en el congrs internacional MOPGP08- The 8th International Conference on MultiObjective Programming and Goal Programming. La comunicaci presentada Stochastic Goal Programming and Multiple Benchmarks to Select Efficient Portfolios of Mutual Funds Appealing to Bank Clients esta centrada en la selecci de fons dinversi, una de les dos lnies dinvestigaci en qu Mila treballa.
Redaccin. Con motivo del primer aniversario de la apertura de la oficina de Cocentaina, Caixa Ontinyent y la Asociacin de Familiares de Alzheimer de Cocentaina, han firmado un acuerdo de colaboracin materializado en un producto solidario. Concretamente, la entidad aportar una cantidad de 30 euros a la asociacin por cada persona que contrate el Depsito solidario, que puede contratarse a partir de 5.000 euros y con un plazo fijo de 3 meses. Esta iniciativa se encuentra enmarcada en un conjunto de actuaciones sociales de colaboracin con la Asociacin de Familiares de Alzheimer de Cocentaina. Caixa Ontinyent destinar, a lo largo del 2008 un presupuesto de 2,5 millones de euros destinados a la implantacin de centros sociales y asistenciales, as como a la colaboracin con colectivos y entidades para el desarrollo de actividades culturales, deportivas, asistenciales y medioambientales.
Nou premi de la Generalitat Valenciana per a lEditorial Marfil

Redacci. El passat 14 doctubre es va conixer el nou premi atorgat a lEditorial Marfil per part de la Generalitat Valenciana, mes concretament el Premi al Llibre de Text en valenci millor editat de la Comunitat Valenciana de lany 2007" per lobra Dilegs/1 . Valenci: llengua i literatura. Editorial Marfil informava que es tracta dun llibre innovador, tant des de el punt de vista pedaggic com del disseny grfic, mitjanant el qual els autors, Baldaqu, Escolano, Forns, Matines i Martinez, coordinats pel professor de la universitat dAlacant, Josep Martines, han realitzat aquest material didctic pensant per lalumnat de 1r dEducaci Secundria Obligatria que cursa lassignatura de valenci. Els autors de lobra senyalaven que Dileg 1 parteix de la convicci que aprendre llengua s, sobretot, aprendre a ferla servir. Sovint soblida que ensenyar valenci a casa nostra s una cosa ben diferent densenyar llat, espanyol o angls, per a la qual cosa amb la premissa de que el professorat no pot permetre el luxe de convertir les classes de valenci a lEnsenyament Secundari com una mena de sessions de dissecci gramatical on la llengua siga un cos que cal analitzar, sofereix un material til, modern i innovador, tenint en compte un aspecte fonamental: la comunicaci. Amb Dilegs 1 sobri una lnea de materials didctics que abasta lensenyament del valenci en lEducaci Secundria Obligatria. A ms, per a cada curs, a part del llibre de lalumne el material es completa amb la Guia de Recursos i Orientacions Didctiques per als professors i amb un Quadern dActivitats per a lalumne.
41
El Ayuntamiento de Cocentaina decide congelar las Ordenanzas Municipales para el prximo ao

Luis Prez. El equipo de gobierno del Ayuntamiento de Cocentaina, ante la difcil situacin econmica que se est viviendo y en reunin urgente, ha decidido tomar una importante iniciativa para intentar proteger lo mximo posible las economas de todos los contestanos. La concejala de Hacienda, Maria Jos Bonifacio, sealaba a este respecto que, Ante la situacin econmica en la que nos encontramos, vista desde la perspectiva desfavorable para nuestros vecinos y vecinas, el equipo de gobierno de este Ayuntamiento, ha decidido congelar las ordenanzas para el prximo ao 2009. Por lo que la propuesta para estos presupuestos ser de no incrementar ni el IPC. Indicaba la citada concejala que se estn estudiando todas las medidas favorables posibles, ya que en estos momentos se est trabajando en los estudios del prximo presupuesto municipal, matizando que, Dentro de las pocas posibilidades en competencias que tiene el Ayuntamiento, para ayudar a nuestros vecinos y vecinas en esta difcil situacin, queremos poner nuestro granito de arena tomando las medidas de apoyo que estn a nuestro alcance y no incrementar las ordenanzas.
Haciendo referencia a la decisin tomada por todo el equipo de gobierno, Maria Jos Bonifacio, quiso dejar constancia de la importancia de la decisin. Tenemos un objetivo claro: no aumentar ninguna tasa. Porque queremos facilitar y ayudar, en aquello que est al alcance de nuestra mano, a que estos momentos sean ms favorables y positivos, sin mermar en la economa familiar ni empresarial.
xit de participaci en les Festes del Barri Sant Hiplit

Mari Pascual La 33 edici de les Festes tradicionals del barri de Sant Hiplit es van tancar amb una valoraci ms que positiva, tant per part de les activitats organitzades pels vens i venes, com per lassistncia de pblic. Un any ms, el sopar de joves va congregar a un gran nombre de pblic qui amenitzats per la colla Mal Passet feren front a la frescoreta de la nit. Era el prembul als dies grans. Dissabte de vesprada, els dansadors varen recordar els ball populars del nostre poble i desprs, tots isqueren al carrer a sopar. Per la nit amagava moltes sorpreses, primer una representaci improvisada de titelles a crrec e Joan Agull i desprs la inesperada visita del cantaire valenci, Pep Botifarra, qui grcies a lamistat de Plit Agull i del seu fill, el polifactic Joan Agull, anim la vetllada amb romanos i albaes de caire tradicional, la seua veu i el putxero de les 4 de la matinada tancaren lactivitat del dissabte. Diumenge son el bequetero amb fora per alertar els vens que anava a iniciar-se la diana, tots ataviats amb el vestit de masero i masera van fer aquesta cte tant ntim i personal, amb el so dels aplaudiments dels presents que seguiren tot el recorregut. Desprs tingu lloc la Missa de Campanya i la guerra daigua. Ja a la vesprada, tots els vens sorganitzaren i es preparen per a iniciar la gran desfilada. El bander del barri dut per lamic Sergio va iniciar lentrada, desprs els ms menuts, la cantera del barri isqueren de maseros i maseres, tot seguit, tres esquadres series de maseros amb
diferents vessants: el traje tpic del barri i aquell que anomenen dauelo. Ells anaren acompanyat pel so de la dolaina i el tabal de Mal Passet. El barri es caracteritza per oferir un numeret totalment diferent al que s normal, aix, enguany uns elaborats globus gegants i humans, foren la delcia dels xiquets. La desfilada la tancava lesquadra de negres, una esquadra mixta que va deixar bocabadat el pblic per la seua vistositat, elegncia i sobrietat i que pertany a la firma Al-Azraq (Ernesto Ferrndiz) de Cocentaina. Els acompanyava la Uni Musical Contestana. Unes festes populars i tradicionals, on sn els propis vens els encarregats de fer-ho tot i on la festa es viu al carrer.
www.ateneumusical.org
LAteneu Musical de Cocentaina estrena nova pgina web

Vernica Blasco Marn El passat mes de setembre, lAteneu va comenar la temporada 2008-2009 amb la remodelaci de la seua pgina web. Cal recordar que lanterior web, creada per lactual director de lEscola de Msica de lAteneu Ral Richart Pascual, va ser nominada dentre totes les bandes de la Comunitat Valenciana, als premis Euterpe de la Msica a lany 2005. La nova web s molt ms accessible i dinmica per a tot tipus dusuaris, amb disponibilitat descollir la llengua entre valenci i castell. Est dividida en cadascuna de les seccions que composen la societat de lAteneu; banda, societat, banda jove, escola, grups de cambra, futbol sala, etc... Cadascuna daquestes seccions est composada per la informaci adequada a cada apartat, el que agilitza la navegaci i la recerca de dades a travs del web. Tamb cont una secci dEvents que permet seguir lagenda de les diferents activitats que es realitzen en la Societat, aix com un apartat de Noticies, el qual ens mostra redactats aquells esdeveniments que poden ser dinters per als membres de la societat i els de fora della. Una de les novetats ms tils que es poden trobar en aquest web s la secci de la Intranet, on mitjanant un nom dusuari i contrasenya, cada membre de la banda pot accedir a les dades internes de la societat, aix com modificar la seua fitxa personal. Un dels events assenyalat en el calendari de la nova web i, el que es mes important, a lagenda de lAteneu any rere any, s el concert de Fira. Aquest va tindre lloc el passat dia 26 dOctubre al Centre Cultural El Teular, amb un programa molt atractiu, conduit pel director titular Jos Algado Climent. A la primera part es va interpretar el pasdoble Dunia Piris de Rafael Talens; seguidament de Palindroma flamenca de Antonio Ruda executada per Ral Richart al saxo sopr, a la guitarra espanyola Mateo Toquero, i Franjo Reig al caix flamenc; per finalitzar la primera part del concert La Revoltosa de Ruperto Chap.
LAteneu va encetar la segona part amb una peca del compositor Alfred Reed, War march and battle Hym i per concloure es va interpretar una espectacular obra de Oscar Navarro, El arca de No. Per aquest mes de Novembre lAteneu prepara les seues activitats de Santa Ceclia, la patrona de tots els msics. Comenar amb lesperat partit de futbet Canya-Metal el diumenge dia 9. El diumenge dia 16 es celebrar la misa i lArrepleg dels nous 5 msics que passaran a formar part de la Banda, i per finalitzat el dissabte 22 de Novembre tindr lloc el Concert Homenatge a Sta. Ceclia. En lactualitat la Societat Ateneu Musical de Cocentaina i lEscola de Msica tenen un nou projecte entre mans. Aquest s el Curs de Direcci Jos Insa Martnez, impartit pel prestigis director dorquestra Ignacio Garca Vidal, membre tamb, de la Banda de lAteneu. El curs simpartir durant la setmana del 17 al 22 de Novembre, realitzant-se lacte de clausura el mateix dia del Concert Homenatge a Santa Ceclia. Ja els contarem els resultats daquest primer curs de direcci al proxim numero daquesta Revista.
Al voltant dun miler de persones sinscriuen en els cursos de lEscola dAdults Beniassent
LEscola dAdults Beniassent Cocentaina Muro acull a hores dara un total de 987 estudiants en diferents modalitats i programes. Al centre de Cocentaina hi ha un total de 641 alumnes mentre que a Muro la quantitat arriba fins els 346. Tant a Cocentaina com a Muro la major part dels matriculats assistixen als diferents tallers que cobreixen loferta cultural de lescola. Pel que fa al cursos preparatoris per a lobtenci del Graduat en Educaci Secundria a Cocentaina hi ha un total de 135 persones matriculades mentre que a Muro hi ha 75 persones encara que a hores dara podria augmentar el nombre perqu hi ha un perode extraordinari de matrcula. Un total de 180 persones de Cocentaina estan cursant els programes formatius dobtenci dels Certificats de la Junta Qualificador de Coneixements del Valenci, de lAccs a la Universitat per a majors de 25 anys i de lAccs a Cicle Formatius de Grau Superior. Aquest ltim programa s el ms nombrs amb un total de 45 matriculats. Els programes formatius a Muro, en aquest cas, nicament els cursos de Valenci de la Junta Qualificadora, han despertat linters de 111 persones. Per ltim, un total de 70 persones estan matriculades en els cursos de castell valenci per a estrangers. Daltra banda, per aquest mes de novembre el departament dActivitats Extraescolars del centre ha programat una srie dactivitats entre les quals destaca la presentaci del llibre de Joan Monjo, Els valencians a Algria, el dia 21 de novembre al centre el Teular a les 20,30 h. El dia 25 de novembre 50 persones participaran en una visita guiada al campus de sant Vicent del Raspeig de la Universitat dAlacant i al Marq (Museu Arqueolgic de la Diputaci dAlacant)
43
LAjuntament concedeix la 4a Beca dInvestigaci Cientfica Vila de Cocentaina

Vicent Santamaria. OMPLI El passat dia 9 doctubre, el Centre Cultural El Teular va acollir lacte de concessi de la 4a Beca Vila de Cocentaina, a crrec de la regidora de Normalitzaci Lingstica, Rosana Soler. Aquest s un guard que atorga lAjuntament de Cocentaina a travs de la Regidoria de Poltica Normalitzaci en collaboraci amb lOficina Municipal de Promoci Lingstica, lOMPLI. s indubtable que els estudis dinvestigaci destinats a aprofundir en aspectes concrets de la llengua, la histria o el patrimoni de Cocentaina sn fonamentals per al propi coneixement com a poble i com a collectiu hum arrelat a una terra i a unes tradicions. s per aix que lAjuntament de Cocentaina, conscient de la importncia que t aquest coneixement, va decidir destinar una aportaci econmica a afavorir el desenvolupament de la investigaci sobre la vila de Cocentaina. En aquesta 4a edici de la Beca shan presentat 3 projectes dels quals sols un, el millor de tots a criteri del jurat, s el que ha obtingut lajuda econmica per a realitzar la investigaci completa. El jurat estava format en aquesta ocasi per les persones segents: Extraordinari de final destudis (2003), i els premis extraordinaris al rendiment acadmic, tant nacional com autonmic (2004). A pesar de la seua joventut, t ja publicats 4 llibres sobre diversos aspectes geogrLuis del Romero fics centrats a la comarca del Camp del Tria. Aix mateix, tamb ha escrit articles en diferents revistes especialitzades. Destaca tamb la seua participaci en conferncies i xarrades arreu dEuropa, com ara Finlndia, ustria o Alemanya. Finalment, s indubtable la seua vocaci dinvestigador, ja que tamb ha estat becat per la Diputaci de Terol per a coordinar un grup de 8 investigadors dedicats a rescatar el patrimoni bllic de la comarca de Gdar Javalambre, i per lAjuntament dAldaia, on portar endavant la coordinaci dun projecte sobre la mobilitat i el sistema urb en aquesta localitat. El projecte que presenta en aquesta edici de la Beca, segons el mateix autor, s fer-nos reflexionar sobre el fet que Cocentaina i la comarca del Comtat es troba hui en dia en una crulla vital per al seu futur. Les bases econmiques que sustentaven aquest territori tenen ara mateix un futur incert a conseqncia del nou escenari de la globalitzaci capitalista. Davant daquest escenari de creixent incertesa, les noves activitats terciries han aconseguit canviar completament lestructura social i econmica, fins i tot el paisatge de tot aquest territori, per malgrat la presncia dun potent sector turstic al litoral de la Safor i la Marina Alta que sexpandeix fins a les terres ms interiors, el fantasma del despoblament del territori i del declivi rural roman encara prou arrelat en molts dels municipis. El propsit principal daquest treball s fer un recorregut histric sobre levoluci urbana dels pobles i viles del Comtat, mostrar com han anat conformant-se i evolucionant i quins diferents models de poblament rural i urb shan anat succeint al llarg de la histria lligats a les circumstncies poltiques del moment i al model econmic imperant. Aquestes terres han estat habitades des de fa molts segles, per lestructura del poblament ha variat substancialment des de lpoca morisca fins als nostres dies i en els darrers anys est evolucionant rpidament, de manera que ha canviat notablement la distribuci de la poblaci a la comarca i el tipus de poblament.
Rosana Soler Molt, regidora Normalitzaci Lingstica Vicent Sandoval Soler, representant del PSPV - PSOE Assumpci Orts Vicente de Segarra, representant dEU Miracle Encarna Pascual Montava, representant del P.P. Enric Hiplit Molt Blanes, representant del BNdC Joan Jord Sanchis, mestre del collegi Sant Joan Bosco Joan Jordi Coderch, tcnic lingstic de la Universitat dAlacant Vernica Cant Domnech, secretria de lAcadmia Valenciana de la Llengua Aquest jurat, en la reuni del dimarts 7 doctubre va decidir concedir la Beca dinvestigaci 2008-2008 al projecte titulat De lalqueria als adossats: histria urbana i del poblament a la comarca del Comtat, lautor del qual s Luis del Romero Renau. Els aproximem ara a la personalitat del guanyador i al treball que presenta a Cocentaina. Luis Del Romero, nascut a Valncia en 1980, resideix actualment a la localitat de Paiporta, tot i que a pesar de la distncia, es declara un enamorat del nostre poble en particular i de la comarca del Comtat en general. s Doctor en Geografia Humana per la Universitat de Valncia (2008). Entre els diversos premis que ha rebut destaquen el Premi
45
Actes de conscienciaci dAFAMA per a celebrar el Dia Mundial de lAlzheimer

Redacci. El passat 21 de setembre es va celebrar el Dia Mundial de lAlzheimer. Amb aquesta efemride, lOrganitzaci Mundial de la Salud pretn recordar-nos la incidncia duna malaltia que, any darrere any, afecta un major nombre de persones en tot el mn. LAssociaci dAlzheimer de Cocentaina, amb lobjectiu de donar a conixer aquesta malaltia i els serveis que ofereix, una atenci de mxima qualitat a aquells que la pateixen i un recolzament necessari per a les famlies en la difcil tasca de cuidar a aquestos malalts, va organitzar tota una srie dactivitats. En primer lloc, el dijous 18 i el dissabte 20 de setembre, la junta directiva sencarreg de plantar unes taules informatives on es podien trobar a ms de diversa informaci, tota una srie de manualitats elaborades pels assistents als tallers dAFAMA, les quals van tindre una gran acollida pels vens del poble.
El dia 21 de setembre, Dia Mundial de lAlzheimer, va tindre lloc lacte inaugural amb lactuaci de Xavi Castillo en el seu espectacle Canvi climtic circus. Lo fi de lo mn. El Centre Cultural El Teular sompl de gent jove i no tan jove, que gaudiren de lespectacle i collaboraren amb lentitat. El dimecres 24 de setembre, al Centre Social Real Blanc, tingu lloc una xerrada per part de J. Lus Cibanal, psicleg i catedrtic de lescola dinfermeria de la Universitat dAlacant, sobre la importncia de cuidar la nostra salut mental, un tema que va resultar molt interessant per a la gent que assist. La segent activitat fou la realitzaci duna sessi de relaxaci per a cuidadors i familiars de malalts dAlzheimer, on surg la proposta de realitzar ms a menut activitats tan positives com aquesta. Per acabar amb la programaci del Dia Mundial de lAlzheimer, el dilluns 29 es project Y tu quien eres? una tragicomdia que conta lhistoria dun vell amb mal dAlzheimer a una residncia.
AFAMA Cocentaina al III Congrs Nacional dAlzheimer

Redacci. A Vigo, del 2 al 3 doctubre tingu lloc el III Congrs Nacional dAlzheimer Un repte compartit. La presidenta dAFAMA Cocentaina, Rafaela Prats, i dos treballadores de lentitat, ngela Lucas i Lourdes Hernndez, assistiren en representaci de la associaci contestana. Alzheimer Un repte compartit entre el malalt, el cuidador, les entitats pbliques i privades i dels organismes dinvestigaci, aspectes tots ells tractats a les diferents conferncies, simpsiums, debats, sessions plenries i tallers que es desenvoluparen al llarg dels 2 dies. Es tractaren temes tant importants com la integraci dels recursos socials i sanitaris, lepidemiologia, el diagnstic precos, les associacions com a recurs, la donaci de cervells, lavan en la investigaci i la Llei de la dependncia, que sembla no sacaba dimplantar en el nostre Pas Valenci. En lestat espanyol existeixen ms de 250 associacions, que representen a 70.000 famlies, de les quals assistiren quasi el 50% delles, fet que propicia lencontre de professionals i familiars de tot lestat per intercanviar experincies i informaci.
En aquesta tercera edici del Congrs Nacional dAlzheimer, la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia, la Societat Espanyola de Neurologia i la Confederaci Espanyola de Familiars i Amics de Malalts dAlzheimer i altres demncies, han contribut a que aquesta siga una cita indispensable per a professionals i familiars, on es propos Sevilla com a seu del que ser el IV Congrs Nacional dAlzheimer en lany 2010.
Comena un nou curs escolar a Cocentaina

Un total de 875 xiquets van iniciar les classes el 8 de setembre
Redacci. Tot el que comena sacaba, i aix vam passar de lestiu a la tardor, de les vacances a linicia de curs escolar. Tot i que els professors dels diferents centres educatius de Cocentaina ja estaven en funcionament des de l1 de setembre per preparar la programaci i oferta docent de 2009-2009, va ser el dilluns 8 de setembre quan els xiquets contestans, amb cara de son i la motxilla als muscles sencaminaren als seus collegis per iniciar el nou cicle, alguns amb ganes de veure als seus companys i comenar al rutina diria, altres ms ressagats pel que suposava el dir adu a les vacances, per tots ells vans er rebuts per la comunitat educativa del Real Blanc, Sant Joan Bosc i el Convent dels Pares Franciscans. En total 874 alumnes dinfantil i primria van comenar les classes. Daquestos, 305 alumnes pertanyen al Real Blanc, dels que al voltant de 30 sn nouvinguts. Els alumnes del Real Blanc shan trobat que les barreres arquitectniques han estat eliminades grcies a la installaci dun ascensor al centre. Pel que fa al Sant Joan Bosco, continuen trobantse amb el principal problema del collegi, la unificaci dels dos centres. En aquest 2008 sha matriculat un total de 345 alumnes. I pel que fa al collegi concertat del convent dels Pares Franciscans, un total de 224 alumnes van encetar el curs dinfantil i primria i van poder veure uns nous servicis pblics que havien demandat abans de finalitzar el curs passat. Per si els ms menuts comenaven el curs el dia 8, no molt ms vacances van tindre els de secundaria, ja el 15 iniciaven les classes tant a lInstitut Pare Arques com al Convent. A lInstitut hi ha un total de 419 alumnes que shan trobat amb un nou director, lex Bertomeu i amb el planter de mestres totalment cobert, encara i com b arrepleguem tamb a la revista de Cocentaina. El Comtat, els alumnes de lInstitut van protagonitzar una jornada de repulsa front la iniciativa dimpartir lassignatura de la Educaci per a la
Bar Raspa
Avenida
Ciutadania en angls. Tamb lescoleta infantil municipal va obrir les seues portes i ho va fer amb una srie dajudes per als pares, tanmateix, hi ha dos centres de menuts privats que tamb van comenar el curs amb total normalitat. Els ltims en concloure les vacances van ser els alumnes de la Fpa Beniassent tot i que el quadre de mestres tamb havien comenat la feina al mes de setembre i anat de cap, perqu sn molts els projectes que des de la Fpa shan proposat per a aquest curs 2008-2009. Lacte inaugural de la Fpa va tindre lloc el 25 de setembre tot i que les classes van comenar el 29 i els tallers l1 doctubre. Rosana Soler, assenyal que un any ms podem dir que hem comenat el curs dels diferents collegis i centres educatius sense cap inconvenient, amb el planter de mestre cobert i amb molts alumnes tant de Cocentaina com nouvinguts, ara resta continuar lluitant per a que cada centre puga complir els objectius marcats per a aquest curs 2008-2009.
Amplios Salones para Comuniones, Bodas, Bautizos, Comidas de empresa Reuniones familiares...
Passeig del Comtat, 51 - COCENTAINA Tel.: 96 559 01 55
C/. CONVENTO, 8 A, BC - TEL.: 96 / 559 31 61 COCENTAINA MOTOCICLETAS EQUIPAMIENTO SERVICIO OFICIAL RECAMBIOS AFILADO DE CADENAS MOTOSIERRAS CORTACESPEDES
Av. Pas Valenci, 63-65 Tel. 96 559 11 90 Cocentaina
ST
SER-TALLER
M OTO C I C L E TA S
Av. Pas Valenci, 26 (frente Barrio de Fraga) Tel: 96 559 33 80 - COCENTAINA
47
Benvingut Manolo, Campi paralmpic !

C.P. Real Blanc Nosaltres, els alumnes dInfantil de 5 anys, amb lajuda de les nostres mestres, vam preparar una emotiva rebuda a Manolo Candela, desprs de la seua participaci en les Paralimpiades de Pekn, Xina, aprofitant que el seu fill, Adrin, est en el nostre curs. A la classe havem preparat un gran mural per a donar-li la benvinguda. Li vam fer un conte, en els dibuixos exposvem com limaginvem les coses que ell estava fent en Pekn. Tamb vam ambientar amb una msica molt bonica, el moment de la seua arribada a la classe, Tot va ser molt emotiu, perqu ell no sho esperava. Quan va entrar el vam aplaudir moltssim perqu es el nostre pap campi! Li vam anar contant tot el que havien fet i li ho vam donar. Qu content que es va posar! Desprs Manolo ens va contar tot el que havia fet en les olimpades, i ens va ensenyar fotos tirant amb larc, mentre participava, i amb els seus amics. Fotos dels monuments de Pekn i dels pobles dels voltants. Ens vam quedar meravellats amb la muralla xina, s tan llarga!. A ms va portar a la classe els banderins de Xina i del Comit Olmpic. No entenien res del que posava perqu les lletres sn molt diferents a les nostres, per va ser molt xulo veure-ho. A nosaltres, quan sigam majors, tamb ens agradaria poder participar en les olimpades, perqu practiques molts esports i tens molts bons amics. Benvingut campi!, Benvingut pap campi!, perqu has sigut el pap campi de tots nosaltres!
La crisis existencial
Mnica Corts Domnguez Psicloga Clnica El Ser humano se pierde en la bsqueda de s mismo. Por un lado, debido a el miedo a reconocer los impulsos, emociones y sentimientos que repudia de s mismo y que, por lo tanto, generan culpa y menosprecio por no ser lo que debera, formando una visin distorsionada de expectativas, prejuicios y creencias irracionales. Y por otro, al no reconocer que no acepta los aspectos dolorosos de la verdad. Es como vivir en una permanente evasin y lo que hace falta es darse cuenta que se est evadiendo y que desea salir de ah, pero para esto se necesita tomar la decisin de hacerse cargo de su vida por primera vez. Una crisis existencial es tal vez el acontecimiento ms importante que puede experimentar una persona, porque, si es adecuadamente resuelta, le permite otorgar un sentido a su existencia a travs de la formulacin y la ejecucin de un proyecto vital. En general, una crisis es una situacin en la cual no se puede enfrentar un nuevo acontecimiento con los recursos antiguos y conocidos. As, por ejemplo, un adolescente entra en crisis cuando no puede enfrentar sus cambios corporales, su nuevo cuerpo, con su cosmovisin previa. Las crisis existenciales implican adems un cambio parcial en la identidad (me siento otro) y en la cosmovisin de la persona (pienso de manera distinta). Las principales caractersticas ms sobresalientes que permiten identificar una crisis existencial son las siguientes: - Una crisis existencial se pone en marcha con una pregunta, pero no es cualquier pregunta. Es tal vez el interrogante ms importante que puede plantearse una persona. -La pregunta que puede poner en marcha una crisis existencial es aquella que exige una respuesta, es aquella que no puede ser archivada y est all, siempre presente en la conciencia, molestando como un insistente mosquito en una noche de verano. - La insistencia de la pregunta obliga a buscar una respuesta. Algunas veces, la persona encuentra la respuesta en ella misma, pero en otras ocasiones se busca una respuesta en otra persona, en un sistema de creencias, en la lectura de un libro, etc. Es importante destacar que la crisis existencial implica buscar una respuesta, no pedirla, ya que la decisin en ltima instancia es del propio sujeto. - La respuesta no es un determinado sistema filosfico o religioso, sino un proyecto vital fundado en dicho sistema. Esto es as porque la pregunta no es meramente intelectual, sino vital: apunta a una trayectoria de vida. Desde mi punto de vista, la crisis existencial que el ser humano vive hoy da, surge a partir de una serie de insatisfacciones que tienen su origen en las listas de necesidades que nos creamos. El punto crucial es llegar a descubrir que esta bsqueda se lleva a cabo dentro del mismo individuo, que hay herramientas que se pueden aprender fuera, pero la verdadera solucin a la crisis existencial est en el interior del Ser. Y a pesar de saberlo sigue buscando fuera, es el eterno conflicto existencial de la especie humana. La conciencia o el permanecer dormidos es una eleccin de vida, y digamos que es la meta de nuestras vidas, aunque lo que hace llegar al destino es precisamente la experiencia de vivir el camino.
Mnica Corts Domnguez

Psicloga Clnica
C/. Inmaculada Concepcin, 9 - Tel.: 96 650 01 63 - 03820 COCENTAINA C/. Gabriel Mir, 12 - 5 - Izq. - Tel.: 609 977 506 - ALCOY
Informate!
Cursos de: Autoestima - Relajacin - Comunicacin asertiva
49
Benestar Social
25 de Novembre, Dia contra la violncia de Gnere
Un any ms, recordem les vctimes de la violncia masclista i totes les persones que, duna manera o una altra, pateixen agressions i violncia. En el moment en qu escrivim aquesta nota (20 doctubre) sn 76 les dones mortes per la violncia. A ms a ms, hi ha 7 menors i 4 vctimes indirectes. Des del nostre Departament, cada any proposem unes activitats per a unir-nos i mostrar el nostre rebuig a les actituds de violncia de gnere i, per extensi, a totes les altres formes de violncia, ja siga dhomes cap a dones o de dones cap a homes, cap als xiquets o xiquetes, persones majors i dependents, guerres, etc. Esteu tots convidats a participar en el programa segent: Cocentaina (dia 25 de novembre) - A les 12.00: CONCENTRACI A LA PLAA DE LAJUNTAMENT . Recordarem les vctimes, guardarem uns minuts de silenci i llegirem un manifest contra la violncia. - De 17.00 a 19.30: TALLER DE PREVENCI DE LA VIOLNCIA DE GNERE. OBRA SOCIAL CAM. CONIXER PER A CANVIAR LA MIRADA). Aquest taller est dirigit a associacions de dones i altres collectius interessats. Els continguts principals del taller parteixen del coneixement com a estratgia de prevenci i de lanlisi de la desigualtat, rols, estereotips, etc. Per ser places limitades a 30 assistents, les persones interessades cal que sinscriguen en el Dept. De Serveis Socials (Centre Social) abans del 21 de novembre. Benilloba (dia 25 de novembre) - A les 18.00 h: CONCENTRACI A LA PLAA DE LAJUNTAMENT Recordarem les vctimes, guardarem uns minuts de silenci i llegirem un manifest contra la violncia. 016: TELFON DINFORMACI I ASSESSORAMENT JURDIC A LES DONES VCTIMES DE LA VIOLNCIA DE GNERE. Reprodum un article aparegut al mes dagost de 2008 en el canalsolidario.org en el qual sens informa sobre lactivitat registrada de les cridades realitzades al nmero dajuda 016. El telfon dinformaci i assessorament jurdic a les dones vctimes de la violncia masclista ha registrat 60.132 cridades sobre maltractaments en onze mesos, i aix significa una mitjana de 181 cridades al dia. Aquest servei, que funciona 24 hores al dia els 365 dies de lany i que no deixa cap marca ni en la marcaci ni en la factura, ha rebut una mitjana de vuit cridades a lhora des que es va posar en marxa, el 3 de setembre de 2007, fins el passat 31 de juliol. Les cridades pertinents van ser efectuades per dones (81,7 % del total), familiars i amics de les vctimes de la violncia de gnere (15,8 %) i professionals i entitats pbliques i privades (2,5 %). No hi ha perfil de maltractada Malgrat que linforme assenyala que no existeix un perfil de dona maltractada, arran de les dades facilitades per algunes de les dones es pot afirmar que la majoria t estudis mitjans i menys de 30 anys. A ms, el 50,3% est casada, el 19,2% t parella de fet i el 16,5% est separada o divorciada. Respecte a la nacionalitat de les dones, el 74,2% eren espanyoles i el 25,8% estrangeres. Mar va ser el mes en el qual es van atendre ms cridades (7.040), per va ser febrer el mes que va registrar un terme mitj ms gran al dia (238). A partir dabril es produeix una disminuci en la xifra de cridades, per sobserva una recuperaci al mes de juliol (6.490). El dilluns s el dia de la setmana que registra la xifra ms elevada de consultes (el 16,6% del total), mentre que el dissabte i el diumenge sn els dies que menys criden les dones maltractades. Lhora punta sn les 12.00 del migdia.
SEU UNIVERSITRIA DE COCENTAINA Jornades dHivern 2008: Cursos

Del 5 al 8 de desembre tindran lloc en la Seu Universitria els cursos de les Jornades dHivern. Enguany noferim tres, tots amb una duraci de 30 hores lectives i convalidables per: 1. Certificat de crdits de lliure elecci curricular 2. Diploma dassistncia de la Seu Universitria, certificable per lInstitut de Cincies de lEducaci (ICE) de la Universitat dAlacant (30 hores) Curs 1: PROMOCIN DE LA AUTONOMA PERSONAL: PROYECTO VITAL ANTE LA VEJEZ El curs consta duns continguts terics, on sinclou un espai prctic vivencial dexperimentaci conscient i aprenentatge. Sutilitzaran eines com la msica, el cos i la creativitat, per buscar lalliberament dels bloquejos emocionals i obrir canals dexpressi i comunicaci a la recerca de vincles saludables. Aquests coneixements van dirigits a totes les persones i especialment a persones que estan cuidant a adults o majors. Els objectius sn: conixer els aspectes de letapa de la vellesa i la personalitat del cuidador, la psiconeuroimmunologia, basada en la unitat psicofsica de lorganisme i la relaci entre les emocions, el sistema endocr i el sistema immunitari. Curs 2: USOS TRADICIONALES DE LAS PLANTAS Y ANIMALES EN LA MEDICINA POPULAR MEDITERRNEA. Les plantes i animals, lligats al coneixement ancestral de les seues propietats, suposen el punt de partida de la fitoterapia actual. Molts aliments locals, silvestres o de conreus tradicionals (nutracetics o aliments funcionals), es consideren actualment una font de salud i benestar. El seu coneixement, conservarci i divulgaci hauria de ser una prioritat scial Curs 3 : UNIVERSO GOOGLE (APROVECHA AL MXIMO SUS HERRAMIENTAS) En aquest curs sexplicar com aprofitar al mxim les principals ferramentes i serveis que Google ofereix: el Blogger (per a publicar un blog), el Google Docs (per a compartir documents mitjanant Internet), el Google Desktop ( per a fer recerques en el propi ordinador), el servei de correu electrnic Gmail, el Google Map i Google Earth (per a treballar amb mapes i fotogrfies de satllit), el Picasa (per a compartir imatges en Internet) i molt ms. Estem convenuts que aquestes ferramentes sn duna gran ajuda en lestudi o en el treball. Les persones interessades poden matricular-se a la Seu de Cocentaina, a la tercera planta del Palau Comtal, o directament a travs dInternet. Aix mateix, tota la informaci detallada de cada curs (professorat, continguts, horaris i sessions) pot consultar-se tamb a la web de la Seu: http://www.ua.es/va/estudios/seus/cocentaina/
SEU UNIVERSITRIA DE COCENTAINA Oficina administrativa Edif. Palau Comtal, segon pis - Tel. i fax: 965 59 02 14 Horari: de 9:00 a 14:00 h. de dilluns a divendres - A/e: seu.cocentaina@ua.es http://www.ua.es/va/estudios/seus/cocentaina/index.html
51
Herboristera medicinal
Rafael Ferrer
Tarraguillo
Nombre popular: Tomillo Real Dictamo. Familia: Rutceas. Ingls: White fraxinella, burning bush, false dittany. Nombre cientfico: Dictamus hispanicus Especies sobre unas l.600
Hbitat
Es originaria del centro y sur de Europa. Se cra mezclado con pino Alepo y con palmitos, as como en matorrales y garrigas que se forman despus de la destruccin de aquellos.
Floracin
Durante los meses de Mayo a Julio, segn altitud.
Virtudes
Estomacal, Hipotensora, Emenagogo y galactgono. Como las rutceas, es abortiva. El saber popular de los pastores, demostr ser un poderoso abortivo. Desde la antigedad, cuando una cabra pare con dificultad, le mezclan el tarraguillo con la comida y expulsa la cra rpidamente.
Recoleccin
Desde la floracin, sin humedad, pero la planta tiene una acrimonia que puede inflamar la epidermis en personas sensibles. Por precaucin debemos hacerlo con guantes.
Uso
De manera popular solo como Emenagogo. 1 gramo por taza, de hojas tiernas o 2 gramos secas, mezclado con el doble de regaliz siempre por infusin.
Posologa
Despus de las comidas de almuerzo y cena, sobre una misma hora, una taza.
El full de la biblio
Biblioteca Pblica Municipal de Cocentaina
www.cocentaina.org/val/biblioteca.asp
Novetats per al mes de novembre

Marc Pastor. La mala dona.La Magrana, 2008. 1r. Premi Crims de Tinta de novella negra, dintriga i policaca. Basada en un cas real a Barcelona a principis del segle XX Tzvetan Todorov. El miedo a los brbaros. Galaxia Gutemberg, 2008 Assaig sobre la situaci socio-poltica del mn actual. Todorov s Premi Prncep dAstries de Cincies Socials 2008
John Boyne. Motn en la Bounty. Salamandra 2008 ltim llibre de lautor de El nio con el pijama de rayas. Aquesta vegada s un llibre daventures on John Jacob Turnstile ens conta la seua versi de la famosa sublevaci en la nau HMS Bounty (histria portada moltes vegades al cinema).
Jordi Sierra i Fabra. Quatre dies de gener. Rosa dels Vents, 2008 Sols resten uns dies per a lentrada dels nacionals a Barcelona i linspector Mascarell intenta resoldre la misteriosa desaparici duna jove... el que li portar a enfrontar-se amb el poder. I moltes ms novetats bibliogrfiques de les que podeu assabentar-se al programa setmanal de Rdio Cocentaina i la Biblioteca Municipal Fulles al vent, pgines obertes (dimecres, de 7 a 8 de la vesprada ), al blog Ones de llibres (http://biblioradio.blogspot.com) i a la nostra Biblioteca Municipal.
El proper dia 3 de novembre, de 4 a 5 de la vesprada, a la Biblioteca de Cocentaina, comena el Club de Lectura dAdults, amb la collaboraci de la FPA Beniassent de Cocentaina. Ja portem ms de 10 anys! s reunim cada dos setmanes, a la mateixa hora i lassistncia s totalment gratuta. s tracta de llegir obres de literatura molt variada i desprs comentar-la en conjunt. s una activitat fora interessant i divertida i tothom que esteu interessants podeu participar-hi. Tan sols cal que passeu per la Biblioteca i ens ho feu saber. Animeu-se a participar! Ens ho passem molt b llegint!
El passat 27 doctubre ens varen visitar, a lArxiu Histric Municipal de Cocentaina, els alumnes i mestres de 6 del collegi Real Blanc. Varem estar xerrant sobre els documents, el seu suport, com escrivien abans, la importncia de conservar els documents i tenir-los ben classificats per a poder accedir fcilement a ells, quins documents es conserven al nostre AHMC, etc. Desprs, tot i totes van visitar la seu de larxiu. Una animaci didctica sobre el nostre arxiu que ajuda als joves a tenir concincia de la importncia del nostre passat histric. Prompte esperem noves visites escolars.
La pgina de la

53
Arriba el fred i ja tenim l'oferta d'esqu de l'IVAJ per aquesta temporada i que trobareu a continuaci. I recordeu que disposem d'altres ofertes d'esqu i que molt prompte tindrem tota la informaci del viatge d'esqu que organitzem tots els anys des de la Casa de la Joventut. Un any ms, l'IVAJ ha convocat la campanya d'esqu per a la temporada 08/09. A ms de les ofertes habituals de cap de setmana, ponts festius i setmanes completes, tamb teniu la possibilitat del "Bus Blanc": prcticament tots els dissabtes i diumenges de la temporada podeu anar un dia a esquiar a Valdelinares o a Javalambre (per uns 25 euros). Informeu-vos d'aquesta modalitat a la Casa de la Joventut. Recordeu que aquests viatges sn per a joves entre 16 i 30 anys (excepte els grups organitzats on l'edat mnima s de 12 i no hi ha lmit per als acompanyants). Els preus indicats sn amb el Carnet Jove o amb el +26. En cas de no tenir-los, el preu s'incrementa en 12 euros aproximadament. A continuaci trobareu l'oferta de Caps de Setmana, Cap d'Any i Reis. A la web www.ivaj.es o a la Casa de la Joventut trobareu la programaci completa.
Oferta Caps de Setmana: Tots els caps de setmana (de divendres vesprada a diumenge) entre el 16 de gener i el 29 de mar (algunes estacions varien el perode). El preu inclou el transport (des de Valncia o Alacant), dos nits d'allotjament (en habitacions mltiples d'hotel, albergs o apartaments), mitja pensi, forfait per a dos dies, guia acompanyant i assegurances. El material d'esqu o snowboard i les classes no estan incloses en el preu i els trobareu a part. Estaci Preu Mat. esqu Mat. Snow. Classes VallNord (Andorra) 139,00* 22,00 34,00 36,00 Port-Ain (Pirineu Catal) 113,00 20,00 32,00 26,00 Sierra Nevada (Granada) 183,00 20,00 20,00 24,00 Espot Esqu (Pirineu Catal) 130,00 17,00 30,00 22,00 Grand Valira (Andorra) 159,00* 22,00 36,00 36,00
(*) preu de temporada baixa. Del 30/1 al 1/3 s temporada alta.
Oferta Nadal: Inclouen transport (des d'Alacant o Valncia), allotjament en hotel en mitja pensi o aparthotel (aquests disposen de cuina), fortait per als dies indicats, guia i assegurances. Dates Estaci Nits Dies esqu Preu Mat. esqu Mat. Snow. Classes 26/12-30/12 Port-Ain 4 4 199,00 38,00 64,00 44,00 28/12-1/1 VallNord 4 4 332,00 38,00 56,00 62,00 28/12-1/1 Grand Valira 4 3 336,00 33,00 51,00 -----28/12-1/1 Sierra Nevada 4 3 323,00 25,00 25,00 34,00 28/12-1/1 Sierra Nevada 4 3 346,00 25,00 25,00 34,00 29/12-1/1 Sierra Nevada 3 3 284,00 25,00 25,00 32,00 30/12-4/1 Port-Ain 5 5 319,00 46,00 68,00 52,00
Tot a i molt ms ho trobars a: Pl. del Teular, s/n tel/fax/sms 96 559 27 95 www.cocentaina.es casajoventut@cocentaina.org
Esports
El Contestano suma 5 punts en aquest inici lliguer
El futbol s aix, capritxos i no sempre fidel al resultat que puja al marcador. Aix s el que li ha passat al Contestano, ja que els rogets han demostrat saber el que fan al terreny de joc, per el resultat no ha reflectit la valia dels de Rafa Serra. Unes vegades la falta dencert, i altres, larbitratge, han fet que el Contestano passe el mes sense acumular els punts esperats. El primer punt sumat, el trobem a principi de mes, en lempat dels rogets davant el Rayo Ibense, on els rogets, no sols senfrontaven a lonze rival, sin a un ms, a un rbitre amb un clar favoritisme per als dIbi. Els de Rafa Serra van demostra ser superiors, tot i que van estar ms de 40 minuts amb un jugador menys al camp. Carlos Lucas, empatava al segon temps grcies als canvis significatius als que es va veure obligat a realitzar lentrenador dels de Cocentaina. Per altra banda, en lencontre front el Denia B, el Contestano deixava escapar tres punts al perdre per 3 a 2. Comenaren marcant els locals als 10 minuts de joc, per poc desprs, Quique Soler empatava desprs de la treta dun crner i de nou, els de Denia es tornaren a avanar, fins que Miguel Jorge, va aconseguir empatar lencontre posant esperana als rogets, per a falta de 10 minuts per al pitit final, el Denia aconseguia de nou, avanar-se i establir el definitiu 3 a 2. Per tal volta, la derrota ms fulgurant arribaria en lenfrontament del Ciudad de Gandia, etern rival dels rogets i que van aconseguir guanyar als de Rafa Serra per 3 a 0. En dit encontre que tanca el reps del mes, hi van jugar: Soriano, Santi, Paco, Carlos Borrell, Ray, Molina, Juanvi, Mauro, Juanlu, Carlos Lucas i Mateo. Tamb van entrar Juni, Eric Pastor, Selu i Adrin. A hores de tancament, el Contestano es troba en la posici 11, amb 5 partits jugats, 1 guanyat, dos empatats i 2 perduts i un total de 5 punts. Pel que respecta al Juvenil entrenat per Rafa Ferri, cal destacar el punt importantssim aconseguit en el partit front lAlcoiano B. Els joves rogets van desenvolupar un bon joc en un terreny complicat i van demostrar que sn un equip seris i a tindre en compte. Els gols dels de Rafa Ferri arribaren de les botes de Quico i dun jugador de lAlcoiano que va marcar en prpia porta davant la pressi continuada i efectiva del Juvenil. Per aquesta fora, es va veure
desmuntada al perdre 3 a 4 front el Sax, en un encontre en el que Juvenil va donar molta guerra per no va demostrar de tot el que pot ser capa. Els gols del partit foren de Jorge, Torrecillas i Quico. Lalineaci del partit fou: Moreno, Alfonso, Rubn, Alexis, Ral, Torrecillas, Jorge, Iaki, Cristian, Jonhy i Quico. Classificacions amb regularitat del C.D. Contestano 1-. Carlos Borrell 2-. Mauro Jorge 3-. Miguel Jorge 4-. Carlos Lucas 5-. Quique Soler 6-. Mateo Soler 7-. Paco Pujol 8-. Molina 9-. Ray 10-. Jose Luis Lucas 11-. Santi Mxims anotadors Tots ells tenen un gol marcat en el que duem de temporada: Mateo Soler, Juanlu, Miguel Jorge, Quique Soler i Carlos Lucas 6 punts 5 punts 4 punts 3 punts 3 punts 3 punts 3 punts 2 punts 2 punts 1 punt 1 punt
55
La gala de lesport premia als millors de la temporada

La vuitena edici de la gala de lesport va tornar a omplir el Centre de Cultura El Teular de festa i esport. Aquesta era la vuitena edici i els esportistes van respondre de valent, una gala que a ms, va ser retransmesa per Rdio Cocentaina. La Veu del Comtat que una vegada ms, ha demostrat estar al costat de lesport contest. La gala es va celebrar el 17 doctubre i va comptar amb la participaci del ballet dAlicia Montava. Conduda per Marcos Martnez, la gala va presentar un audiovisual de cadascun dels premiats fent vibrar al pblic i demostrant el perqu dels guardons entregats, ja que cada un dells ha fer mrits suficients per obtindre els premis, per com es sol dir: no sn tots els que estan, ni estan tots els que sn. Lacte va concloure amb les paraules de Sal Botella, regidor desports que es mostrava ms que satisfet del nivell que presenten els esportistes locals i tamb, a esta satisfacci s va sumar lalcalde de Cocentaina, Rafael Briet, que veu com cada any, el nom de Cocentaina sestn per tot arreu grcies als esportistes delit que te el nostre poble. En ledici denguany, es van entregar a ms, dels guardons establerts: Esportista promesa, millor equip, millor veter, esportista promesa i millor escola, quatre mencions dhonor i el premia al millor collaborador va ser tamb doble. Una gala plena democions, sens dubte, s la festa de lesport, en el que es deixa de banda la pista i es canvia per lescenari, es deixa de banda la roba de fer esport i els balons o pilotes per canviar-los pel micrfon i el quadre que acredita el premi opts, una nit mgica que va finalitzar amb un vi dhonor per a tots els assistents que una vegada ms, van demostrar que Cocentaina i lesport, estan de moda.
Millor escola
Una de les mencions especial de la vuitena gala, va ser per a Manolo Candela, esportista de tir en arc, que hi va participar en els jocs paraolmpics de Pekn, mostrant a tothom, que la fora de voluntat s el factor ms important per aconseguir tot all que es desitja. Manolo Candela es mostr orgulls daquesta Menci Especial entregada pel regidor desports a lajuntament de Cocentaina, Sal Botella.
Esportista veter
El guard a la millor escola va ser per a lassociaci Club el Convent pels resultats obtinguts en la passada temporada, a nivell competitiu dintre de lesport de base. El Convent ha aconseguit fomentar lesport de base en tots els nivells i tamb en totes les disciplines, fins i tot, lany passat van encetar la disciplina de tir en arc, impartida per Manolo Candela. Va fer entrega del premi, el regidor del PP a lAjuntament de Cocentaina, Santiago Prez
Menci especial
El guard al millor esportista veter va ser per a Pepe Boyero. Amb aquest premi, li se va retre homenatge a una de les persones ms conegudes, a nivell futbolstic a Cocentaina. Com a jugador a militat en clubs com ara el Villareal, el Cartagena o lAlcoiano. Boyero a ms, ha sigut entrenador, formant a un nombrs grup de jovens a les files del Contestano, tamb ha sigut monitor esportiu al collegi Real Blanc. Desprs del seu pas pel Patronat, decid penjar les botes, per no deixar la passi per lesport i sobretot pel futbol que el feren un dels jugadors ms potent gracies al seu xut amb la cama esquerra. Li va fer entrega del guard Xavi Anduix, regidor de Medi Ambient a lAjuntament de Cocentaina.
Millor collaborador
Sens dubte, el millor equip de la passada temporada va ser el Hoquei Club Cocentaina categoria alev, per eixe meritori sext lloc aconseguit en el Campionat dEspanya, una gesta ms que important per a un grup de xiquets que han trobat en el hoquei una bona alternativa doci i que han aconseguit fer histria en el hoquei contest. Va ser el regidor del Bloc, Enric Molt qui va fer entrega del guard.
Menci especial
Aquest premi, va estar compartit, ja que el Consell desports, que s qui decideix els premis a entregar, va coincidir en la votaci. Per una banda, li se va entregar a Juanra Domnech, qui ha estat ms de dues dcades al capdavant del Contestano Juvenil. El guard lil va entregar Ferrn Albors, regidor de neteja a lAjuntament de Cocentaina. Laltra menci especial va ser per al contest Vicent Bravo qui en la passada temporada va revalidar el ttol de Campi dEspanya dhalteroflia adaptada, un altre clar exemple, de la fora de voluntat, perqu amb molta constncia i dedicaci, Vicent Bravo, ha aconseguit ser reconegut dintre del mon de lheteroflia adaptada. Va ser el propi regidor desports, Sal Botella qui va fer entrega del guard.
Menci especial
Laltre va ser per a Vicente Pascual, altre collaborador del futbol, sempre vinculat al Contestano, tot i que en lactualitat ha estat dentrenador del Muro Juvenil. Les seues paraules ms que emotives varen servir dacomiadament del seu pas pel Muro. El premi va ser entregat per Marcos Castell, regidor de Fira a lAjuntament de Cocentaina.
Millor equip
Altra menci especial va ser per a lesportista ms gran que Cocentaina ha donat fins al dia davui, Jos Luis Molt qui a hores dara es troba jugant a vlei a Itlia. Molt ha rebut en la passada temporada els premis ms alts que satorguen dins del mn del voleibol. El guard, entregat per Sal Botella, va ser recollit per son pare, Luis Molt qui va agrair aquest nou reconeixement i a ms, vam poder veure i sentir les paraules de Molt grcies a un audiovisual muntat per a locasi i que va ser gravat aquest estiu en la visita que Jos Luis Molt ens va fer. A hores dara, des de la regidoria desports a estan treballant de valent per fer-li lhomenatge que Jos Luis Molt es mereix.
57
Esportista promesa
50 aniversari de la seua fundaci, una entitat que tamb totes les setmanes realitza la seua activitat i que va programar per al 2008 un gran nombre dactivitats de totes classes al voltant del centre: conferncies, xerrades, audiovisuals, excursions.... Es va retre aix un homenatge, per part de tots els esportistes a dita entitat contestana. El propi Sal Botella va ser lencarregat dentregar dita menci especial.
Millor esportista
Yolanda Cant Lpez ha sigut designada com a millor esportista promesa. Yoli es jugadora de futbet sala i als seus 17 anys pot presumir de militar en la Primera Divisi amb el Torrepacheco. Es va formar al Santa Rosa on va aconseguir lascens a la divisi de Plata, per el seu bon joc i la seua tcnica han fet que siga fitxada per un equip superior, a hores dara, compagina els seus estudis a la universitat dAlacant amb la seua passi, el futbet sala. El guard va ser entregat per la regidora dHisenda a lAjuntament de Cocentaina, Maria Jos Bonifacio . Menci especial
Lltima menci especial de la nit va ser per al Centre Excursionista Contest que enguany ha estat celebrant el
El guard a millor esportista de la temporada 2007-2008 que va ser entregat per la mxima autoritat contestana, Rafael Briet, va ser per al ciclista Rafael Valls. Un jove veter en arreplegar guardons, ja que ha sigut reconegut com a millor esportista promesa i tamb va rebre, en ledici passada, una menci especial. El reconeixement li arriba per la seua dedicaci i constncia al mon de ciclisme. Rafa Valls ha sabut guanyarse un lloc en dit esport. Aquesta temporada va aconseguir ser el millor sub 23 del Campionat dEspanya, lluint el mallot groc en la primera prova puntuable de la Volta i va aconseguir la victria en la darrera carrera de la Copa Provenir. Per tamb, va participar en la volta a Mxic i a ms, va ser un dels tres components de lequip nacional que va disputar la prova de fons en carretera, categoria sub 23 del mundial dItlia celebrada a Varese. A hores dara, Valls est a un pas de saltar a professional, el seu somni, i possiblement ho faja amb lequip Scott American Beff.
Sal Botella, regidor desports a lAjuntament de Cocentaina, i Rafael Briet, alcalde de Cocentaina van ser els encarregats de posar punt i final a aquesta nit mgica, a aquesta vuitena edici de la gala de lesport.
4 punts en 2 partits, el Ye Faki calfa motors

En aquest mes de novembre, el Ye Faky tan sols ha disputat dos encontres, ja que el que havien de dur a terme a Benissa va quedar ajornat a causa de les goteres que presentava el pavell, aix que el balan s ms que positiu per a aquest equip pioner del futbet sala de Cocentaina i que ha arribat als llocs ms alts, recordem que sn joves, aficionats i militen en la primera Nacional B. El reps del mes, ens deixa en la primera victria aconseguida en dita temporada, ho feien a Almorad, guanyant per 0 a 2 front el Carpintera Tovar. Lencontre va comenar amb un respecte mutu amb els dos equips, que semblava que feien una primera estona de reconeixement, per en la primera meitat era Koky, qui encetava el marcador a tan sols 16 segons de la fi. En la reanudaci, i a penes transcorreguts 5 minuts, Cristian aconseguia, un nou gol per als de Ral que sumaven aix 3 punts ms que importants. Desprs daquesta victria, el Faky aconseguia un empat a 1, ho feia davant un dels grans, LIbense Futbol Sala. El gol va arribar de les botes de Koky. Amb aquest empat, el Faky veu enfortida la seua moral i es mant en la zona mitja de la taula. En dit encontre, el nou entrenador del Faky, Ral, va alinear a Marcos en la porteria, Koky, Cristian, Pepe i Nachete com a quintet inicial. Tamb, hi van jugar Ivn, Mateo Torr, Jaume, Xavi, Miquel, Santa i Joanse. Es varen perdre el partit, scar i Fran per lesi i David.
LEsplai Veterans continua amb un bon inici de lliga

La primera victria de lesplai contest de veterans es duia terme al Camp de la Morera, i ho feien per la mnima front el llosa de Ranes. El partit intens, ja que el Llosa va apostar per un joc fsic a base de balons llarg cap a lrea contestana, per lEsplai va saber dominar lencontre i aix, al minut 44 de la primera part arribava lnic gol del partit i de les botes de Nacho. El segent encontre deix un empat a 4 en casa del Vilanova de Castell, el marcador ho diu tot: un partit ple democions i ple de gols i ocasions, un vertader espectacle per als amants del futbol. A ms, en aquest encontre, lEsplai presentava diverses baixes. Els locals es van avanar al marcador, per Ernesto aconseguia lempat a 1. Novament, el Vilanova savanava, per de nou, lEsplai que estava a laguait i amb un bon joc, aconseguia empatar, de nou amb un tant dErnesto. Desprs va ser Marcos Solbes qui va situar el marcador en el 2 a 3, per tres minuts ms tard, era el Vilanova qui posava lempat. ja en la recta final, els de la Ribera van marcar el 4 a 3 i quan semblava tot perdut, novament Ernesto aconseguia el definitiu 4 a 4. un partit bo, sens dubte, on a ms, cal destacar el Hatt Trick dErnesto. Aix, lEsplai suma 6 punts en 5 partits: tres empats, una derrota i una victria. Per lEsplai van jugar en el darrer partit: Jordi Garcia, Jordi Vilaplana, Mateo, Juan, lex, lvaro, Marcos i Jose Solbes, Nacho, Ernesto, Ramn, Garrido i Andrs. Faltaren, Jordi Cortell, Pablo Len i Torr.
La Penya Madridista El Comtat sala amb el guard del trofeu de Penyes

El mes de setembre va ser prodigios per a lesport, ja que siniciaven prcticament totes les competicions, per a ms, tenia lloc el trofeu de penyes, en aquesta edici organitzat per la Penya Madridista El Comtat, lltima entitat fundada en el nostre poble, i que recorden ja va organitzar el memorial Paco Cerd.
Aquest trofeu va comptar amb un gran nombre de participants, tant locals com de fora, aix vam poder veure penyes provinents de Banyeres o Muro dentre altres. Lesportivitat va ser la nota domintat daquest encontre celebrat a les intallacions del polisportiu municipal, tota una jornada festiva on cada penya, defens els colors del seu equip: latltic, el Madird, el Bara o el Bilbao. A la fi, els guanyadors varen ser el grup amfitri.
59
El Ye Faky celebra el seu dcim aniversari

Lequip contest de futbet sala, el Ye Faky compleix enguany 10 anys de vida. Tot va comenar com un hobbie, una manera de practicar esport amb tots els amics, era un punt dencontre, lexcusa idnia per poder eixir de casa, entrenar, fer sopars o fueres.... per tal volta el que mai imaginarien s que desprs de 10 anys, estarien militant en la primera Nacional B, jugant amb professionals i ells, que un grup damics que decid jugar a futbet sala, serien considerats com un dels grups ms temuts de la categoria. El temps pass, i es trobaren amb que eixe grups de xicons, anaven creixent, deixaven linstitut per estudiar a Valncia o Alacant, per aix no imped que el Faky seguir endavant, contra totes les adversitats i pujant de categories, com la bromera, per en aquest cas, sense baixar desprs. En aquestes prximes edicions de la revista Cocentaina. El Comtat, el Ye Faky ens far un reps al voltant de la histria del grup, ancdotes, curiositats... 10 anys del Ye Faky.
Ara fa 10 anys
Tot ocorregu al 1998 i quan un grup damics es decid a crear un equip per a gaudir del futbet en la lliga del institut Pare Arques de Cocentaina. Cap dels jugadors no passava dels quinze anys dedat i per tant, transcorrien la plena adolescncia. Aquest fet no els imped seguir amb lesport i plenar-se dillusi i de ganes per formar un conjunt i comenar la competici. El mxim objectiu era passar-seho el millor possible i, perqu enganyar-se, quedar el millor que es puguera en la taula clasificatria. No obstant, els problemes no tardaren en aplegar. Un dells, i encara que sembla el ms senzill, fou posar-li el nom a lequip. Tota una vesprada en la avinguda del Ferrocarril estigueren els jugadors per posar-li un nom al conjunt. En aquell banquet eixiren noms com ara c-coup que apunt estigu de ser guardonat com a guanyador del peculiar concurs de noms per lequip. Per quan ja pareixia que aquest seria el definitiu, es recuper un a ltim hora que li pos nom al naixement del ara conegut per tots, Ye Faky. Altres problemes es produren durant la temporada, com ara la incompatibilitat dhoraris amb aquells jugadors que no estaven cursant els seus estudis al Institut Pare Arques, si no que ho feien al Convent. Estos membres, ja del Ye Faky, finalitzaven els seu horari acadmic a les 17:15 per el que els era impossible poder aplegar a hora a aquells encontres que es disputaven abans de les 17:30. Es per aix que es deman al organitzador de la lliga que intentar solucionar aquesta papereta i que els partits es posaren a les 18:00. El pes de lequip no era fort dins la competici i per tant, no tots es partits es van poder posar a eixa hora, per el que es va fitxar a gent exclusivament per a que disputara eixos encontres. Amb la meitat dels problemes solucionats i amb equipatges adquirits, es jug el primer encontre que es comptabilitza per victria. A partir dac, els triomfs durant aquest any aplegaren en comptagotes i lequip qued penltim a la lliga, demostrant que tots els comenaments son difcils. Ms encara si eres lequip amb els jugadors ms joves de tota la competici. Daquella plantilla encara queden a dia de hui, jugadors com ara David i Koky. ambds han batallat durant els 10 anys que porta funcionant el Ye Faky i amb lajuda de tots lhan aconseguit portar fins on a dia de hui est. Apart dells, tamb podem encontrar cares que ara mateixa secontren treballant darrere del club, com ara Nando o Ricky i que han aportat en tot moment el seu gra darena. La primera temporada de lexistncia del Ye Faky, anys 1998 i 1999, acab amb una digna participaci en les 24 hores de futbol 7 de Muro i amb un segon lloc en la lliga del Institut de Cocentaina. Estos bons resultats units a la bona experincia viscuda durant tot lany, anim al conjunt damics a seguir conformant lequip per a properes campanyes.
FARMCIES DE COCENTAINA
Dies de Gurdia
Jos Luis Als Riera P/. del Pla, 15 Telfon: 96 559 01 66 Francisco Hernndez Navarro Av. Pas Valenci, 76 Telfon: 96 559 09 28 M Cristina Als Riera Passeig del Comtat, 40 Telfon: 96 559 00 07 Blas Fuster Bonet Av. Ferrocarril, 19 Telfon: 96 559 05 26
NOVEMBRE: 4 - 8 - 9 - 10 - 14 - 20 - 26. NOVEMBRE: 3 - 7 - 13 - 15 - 16 - 19 - 25. NOVEMBRE: 1 - 6 - 12 - 18 - 22 - 23 - 24 - 28. NOVEMBRE: 2 - 5 - 11 - 17 - 21 - 27 - 29 - 30.
TELFONS
Ajuntament Policia Local Gurdia Civil Bombers Creu Roja Centre de Salut Centre de Salut Cita Prvia Res. Sanit. (Urgncies) Res. Sanit. (Centraleta) Cementeri Poliesportiu Casa de la Juventut Biblioteca Municipal Centre Cult. El Teular Oficina de Turisme Centre Social R. Blanc Rdio Cocentaina Museu Casa del Fester Correus i Telgrafs Aeroport (Alacant) Aeroport (Valncia) Renfe (Alcoi) Renfe (Valncia) Tanatori del Comtat Tanatori Comarcal Mariola 96 559 00 51 96 559 01 21 96 559 00 68 96 559 24 51 96 651 65 63 96 559 16 11 96 650 06 24 96 652 88 00 96 553 74 00 96 559 11 29 96 559 11 54 96 559 27 95 96 559 08 69 96 559 34 29 96 559 01 59 96 559 30 80 96 559 09 64 96 650 07 49 96 559 12 57 96 691 90 00 96 370 95 00 96 552 12 60 96 352 02 02 96 559 23 25 676 488 785 96 559 15 58 608 762 444 663 031 403 670 538 157 96 552 05 62 96 552 52 61
SERVEI DARREPLEGADA DE BROSSA

El servei darreplegada de brossa es realitza tots els dies.
El servei darreplegada domiciliria dutensilis vells es realitzar els dies 15 de cada mes. Cal avisar abans cridant al telfon: 96 533 52 04.
TAXIS
J.M. Galera Martinez Tele Taxi 24 Horas Vicente Pascual Prez P. Snchez Fernndez
ECOPARC
Dilluns, dimecres, divendres, dissabtes i diumenges: de 10 a 13 h. Dimarts: de 16 a 19 hores.
HORARI DAUTOBUSOS
ALCOI-COCENTAINA-MURO Laborables, servei cada 30 minuts, des de les 530 fins les 2130 h. Festius, servei cada hora des de les 7 h. COCENTAINA-VALNCIA Laborables, 6:10, 8:25, 10:10, 13:10, 15:10 i 17:10 h. Dissabtes: 7:10, 10:10, 17:10 h. Diumenges i festius. 9:10, 18:10 i 20:10 h. VALNCIA-COCENTAINA Laborables: 6:20, 9:30, 11, 13, 16 i 19:30 h. Dissabtes: 10, 13 i 19 h. Diumenges i festius. 12, 20:30 i 22 h. COCENTAINA-ONTINYENT Laborables, a les 15:10 h. Dissabtes i festius no hi ha servei. COCENTAINA-GANDIA Diari a les 9:25 i 18:30 h. COCENTAINA-PLANES Laborables, a les 13:10 i 19:10 h. ALCOI-ALACANT (Per Ibi) 7:30, 12:30 i 14:45 h. (Per Xixona) 18 i 20 h.
AUTOBUSOS
La Alcoyana (Alcoi-Alacant) Travicoi (Alcoi-Valncia)
HORARI DE TRENS
COCENTAINA-VALNCIA
De dilluns a dijous: 6:26 - 8:56 - 15:26 - 19:26 . Divendres: 6:28 - 8:55 - 15:25 - 19:56. Dissabtes: 6:28 - 8:55 - 15:25. Diumenges: 8:55 - 15:25 -18:10 - 19:25. Consulteu els festius.
MOTOS ESPINOSA, S.L.
Av. Pas Valenci, 94 - Telfono: 96 559 07 21 COCENTAINA
Ven a conocer los nuevos modelos de

El Comtat Novembre 2008

Transféré par

Informations du document

Copyright

Formats disponibles

Partager ce document

Partager ou intégrer le document

Options de partage

Avez-vous trouvé ce document utile ?

Ce contenu est-il inapproprié ?

Droits d'auteur :

Formats disponibles

El Comtat Novembre 2008

Transféré par

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Revista EL COMTAT - novembre de 2008

La festa del 9 doctubre es va celebra de forma institucional al Centre Cultural El Teular.

Revista EL COMTAT - novembre de 2008

Revista EL COMTAT - novembre de 2008

Passeig del Comtat, 13 - COCENTAINA

MEJORE SU CALIDAD AUDITIVA

La audicin cmoda y natural sin ruidos molestos

Revista EL COMTAT - novembre de 2008

Passeig del Comtat, 76 - Cocentaina Tel.: 625 04 91 61

Revista EL COMTAT - novembre de 2008

Revista EL COMTAT - novembre de 2008

Alcohlicos Rehabilitados San Jorge

Llandera Juanjo, S.L.

Tot en fotografia i video digital

Cooperativa Agrcola Catlica, Coop. V. Cocentaina

Pinsos i Accesoris per a tota classe danimals de companyia

Revista EL COMTAT - novembre de 2008

Revista EL COMTAT - novembre de 2008

Ni llei de Dependncia ni de Renda Garantida

Revista EL COMTAT - novembre de 2008

Democrtics, molt. Sectaris i prepotens, molt ms !

10 Revista EL COMTAT - novembre de 2008

Fira de Tots Sants 2008

Roberto Pascual Sells

Almuerzos y Tapas Variadas

Av. Pas Valenci 105 - COCENTAINA Tel.: 649 31 29 85

Revista EL COMTAT - novembre de 2008

Inauguracin de las Exposiciones

SERVICIO DE LIMPIEZA INTEGRAL

12 Revista EL COMTAT - novembre de 2008

Un Privilegi importante para Cocentaina

C/. Azorn, 19 - COCENTAINA Tel.: 96 559 26 69

Revista EL COMTAT - novembre de 2008

Una gran Fira

Una Fira de 100.000 metros

14 Revista EL COMTAT - novembre de 2008

XVI Concurs dEscaparatisme

Primer Premio: Deco Jardn

Tercer Premio: Tien 21

16 Revista EL COMTAT - novembre de 2008

Revista EL COMTAT - novembre de 2008

Manifest institucional 9 doctubre

18 Revista EL COMTAT - novembre de 2008

4a Beca dInvestigaci Vila de Cocentaina

20 Revista EL COMTAT - novembre de 2008

Reparaciones Elctricas Instalaciones Particulares e Industriales

ROPA DE SEORA Pas Valenci, 89 - Tel.: 96 559 08 19 - COCENTAINA

C/. Lit. Azorn, 22 Tel.: 96 559 28 33 - COCENTAINA

Revista EL COMTAT - novembre de 2008

Punto de venta en vehculos Nuevos y k.m. 0

Tecno Sport TOYOTA Audi

Nueva marca TOYOTA a su servicio

22 Revista EL COMTAT - novembre de 2008

Premis concurs de dibuix Mare de Du del Miracle

Premis concurs de redacci Mare de Du del Miracle

Passeig del Comtat, 30 COCENTAINA

Revista EL COMTAT - novembre de 2008

El castillo de Cocentaina reabre sus puertas

Carpintera y Mobiliario de Cocina

C/. Ausias March, 1 - Tel: 96 650 02 56 - COCENTAINA

24 Revista EL COMTAT - novembre de 2008

Revista EL COMTAT - novembre de 2008

Del Correllengua a la Trobada dEscoles Valencianes

26 Revista EL COMTAT - novembre de 2008