Cocentaina Novembre 2009

Revista EL COMTAT - novembre de 2009
Amb el suport de lAcadmia Valenciana de la Llengua
La Fira de 2009 supera les previsions esperades. Els fills de Gustavo Pascual van llegir el privilegi inaugurant aix ledici 663 El Centre dEstudis Contestans inaugura una exposici sobre lexpulsi dels moriscos
Revista de Cocentaina i Comarca Redacci: c/ Sant Josep - Edifici Escoles Tel. 96 654 45 12 Fax: 96 559 34 65 E-mail: revistaelcomtat@cocentaina.org www. cocentaina.es/Revista El Comtat Edici: Radio Cocentaina, La Veu del Comtat, S.L. Direcci: Vicent Sandoval Soler Redacci: Mari Nieves Pascual Collaboracions: Francesc Jover M Dolores Insa Miguel Angel Raigal Mnica Corts Esports: Mari Nieves Pascual Fotografies: Fotos Fletxa Fotos Cocentaina Fotos i Videos Toni i Pili Depsit Legal: A-606/1987 La revista Cocentaina, El Comtat no s responsabilitza de les opinions dels seus collaboradors, ni sidentifica necess-riament amb els treballs publicats amb les firmes dels seus autors.
Tien 21 es proclama guanyador del concurs daparadors Fira de tots Sants
Cocentaina celebra la festivitat del 9 doctubre. Ferran Albors, regidor dEU a lAjuntament va llegir el manifest
La revista Cocentaina, El Comtat publicar aquelles cartes que ens envien els lectors sempre que, amb independncia dels aspectes crtics que hi continguen, siguen respectuoses amb les persones i les institucions. Els originals hauran denviarse firmats per lautor/a, amb indicaci del DNI, el nom, ladrea i el telfon. Les cartes necessriament hauran destar mecanografiades amb un mxim de 45 linees. Ledici es tanca el dia 20 de cada mes. No es mantindr correspondncia sobre treballs no sollicitats. Portada: Fotos Fletxa Diseo Portada: Grficas Agull Imprime: Grficas Agull
Dia a Dia ............................... 2 Francesc Jover ....................... 4 Articles dOpini .................... 6 Juani Balaguer........................ 9 Partits Poltics ....................... 11 Xavi Anduix .......................... 15 Vicent Sandoval .................... 17 Fira de Tots Sants 2009 ......... 20 Exposicions Fira .................... 24 Exposici Centre Estudis......... 27 Concurs dAparadors.............. 28 9 doctubre ........................... 30
S UMARI
Correllengua ......................... 33 Mig Any Mare de Du.............34 La Moncloa ......................... 37 Cocentaina emplea 2009 ........ 39 Pressupostos festes .............. 41 Nou president ass. hostalera .. 42 Seu universitria ................... 43 Ompli ................................. .. 44 Benestar Social ..................... 46 Casa joventut ........................ 51 Esports .................................. 52 Horaris transports ...................56
COCENTAINA da a da
Les actuacions que estan duent-se a terme al poliesportiu municipal es centren aquest mes, en leliminaci de les barreres arquitectniques. Aix doncs, una persona minusvlida podr accedir al poliesportiu i, sense tocar la graveta, es podr desplaar per les diferents voreres que estan fent-se comunicant el camp de futbol, amb el pavell, les pistes i la piscina. Tanmateix sha ampliat laccs a la rampa de la piscina municipal. Actuacions aquestes que junt al Pla dInstallacions esportives, faran del Poliesportiu un lloc complet per executar esport i per a laccs de tothom.
Ja sha finalitzat la mitjana que comprenia lltim tram de Pas Valenci fins la redona del Poliesportiu
Amb motiu de la Fira de Tots Sants, es van posar en funcionament dos enllumenats. Per una banda el de
lAvinguda Pas Valenci, en el tram que va des de la redona del Cavallet de la Fira fins la redona del poliesportiu, i per altra banda, la de la zona 4:4, habilitant a ms el lloc per a prking i quedant-se un decampat ampli i en bones condicions per abastir els cotxes de tots els visitants i al temps dotar el carrer duna bona illuminaci
Democrcia i tica
Francesc Jover franjodo@alumni.uv.es Voldria saber donar una injecci doptimisme poltic davant daquest desgavell de lafer Gter. La classe poltica no pot ser tan nefasta com el que estan demostrant els conservadors. Un partit amb tants seguidors com es el PP, faria molt b en tindre ms trellat, ser ms coherent i mantenir-se al marge dels presumptes corruptes que hi ha en les seves files. Aqueixa actitud paranoica del PP dient que hi ha una conspiraci en contra seva el desprestigia. A ms, no te cap justificaci les repetides allusions que fa dient que el poble sempre torna a votar-los. Per moltes voltes que tornen a votar-los, hi han indicis ms que evidents que alguns dels personatges peperos no son mereixedors destar al front dinstitucions de lEstat. Quan la Fiscalia, o un jutge, investiga presumptes corrupcions de persones, no han de sentir-se alludits el partits on pertanyen els possibles corruptes. Em pareix una tctica incorrecta quan algun partit poltic busca lajuda de les institucions judicials per enderrocar polticament ladversari. Hem de creures de deb tots, els partits poltics els primers, que la justcia es totalment independent del poder poltic i cal respectar-la i confiar al mxim; tant si va a favor com si va en contra de la convenincia de cadasc. El que no est tan clar, i per a mi molt qestionable, si un sobresement judicial comporta tamb, necessriament, un sobresement poltic. Realment la justcia est per aplicar les lleis i discernir quina cosa es delicte i quina altra cosa no. Per s crec, que la justcia no t competncies en determinar els errors poltics ni les faltes dtica dels poltics. Ltica poltica i els errors poltics no estan determinats per les lleis, si no pel sentit com. Per la qual cosa, un jutge pot no trobar cap signe de delicte en el comportament dun individu, per, el costum i experincia de la prctica poltica aconsella acceptar lerror coms i renunciar al crrec. Aix son les regles de joc que ha usat sempre lEuropa democrtica. En el cas concret de determinats regals dobjectes de disseny que han rebut alguns poltics valencians de primera lnia, potser no son motius constituents de delicte, per hi ha una clara mancana dtica. Qualsevol poltic destil democrtic i coherent, haguera dimitit per haver negat, pblicament una i altra volta, la recepci de regals. No dic res de lopini dalguns juristes que qestionen si pot haver-hi algun tipus de delicte per haver mentit pblicament. Tampoc vull fer cap de comentari del qu pot haver-hi al darrere daquestos regals, tot i que sn ms que evidents. Aix i tot, lempresa Orange Market, va aconseguir quaranta-cinc contractes de la Generalitat per ms de set milions deuros. Una cosa es ben certa, el nivell del llist tic de la classe poltica ha quedat ressentit desprs daquests qestions. I el que es ms greu de tot: solora en la
Floristeria
Arreglos florales para BODAS. En tiempos de crisis, mejores precios y descuentos especiales. Al pedir presupuesto le regalamos el arreglo floral de un coche. A partir de 250 euros, todo el arreglo floral de la Iglesia. Si supera su pedido los 500 euros le hacemos el 20% de descuento.
ribelles
Avgda. Pas Valenci, 88 - Tel.: 96 559 07 72 - COCENTAINA
societat una tendncia a no valorar suficientment el perfil tic dels poltics que elegim. En aquest sentit, vull tindre el major respecte als electors en les seves decisions democrtiques; per aix no lleva fer-los una dura crtica per equivocar-se. Caldria que lelector recuperara i valorara minuciosament, lesperit tic dels crrecs pblics per a votar-los o no. Aix mateix, prendre exemple i valorar lestil tic i el sentit democrtic de destacats poltics europeus dels segle XX. Les societats ms avanades i democrtiques guarden generalment unes regles tiques. Quan ms alt s el tarann democrtic dun individu, ms sensible s a aquesta prctica. En la nostra actual societat hi han infinitat de casos que no son precisament un model dtica poltica. Com a mostra heus ac dos botons de diferents poques: El 1973, Arias Navarro era ministre de lInterior i per tant responsable polticament de lassassinat de Carrero Blanco. No obstant, va ser premiat amb la presidncia del govern. El 1991, a Benidorm (la Marina), Eduardo Zaplana inicia una espectacular carrera poltica aconseguint lalcaldia sense haver guanyat les eleccions. Tots dos casos, quin ms esperpntic que laltre. El primer es de lpoca de la dictadura franquista amb total absncia de qualsevol tica poltica i democrtica. El segon, tot i ser legtim i legal i cap jutge el pot condemnar, est envoltat duna falta dtica que desprestigia la classe poltica. Finalment, tinc la impressi que nhi ha una vara per mesurar el nivell tic de lesquerra i un altra vara diferent per mesurar el nivell tic de la dreta. s ms, a la dreta se li
toleren diferents errors que a lesquerra mai no es perdonen. Per acabar dir que sempre he pensat, no se si ingnuament, que el pobres anem molt alerta en perdre la vergonya perqu s lnic b que tenim. Ja sabeu aquella dita de les nostres iaies: pobrets, per honraets.
POMARES, S.A. asesor a o c na tecn ca

I FI I I
E-mail: info@asesoriapomares.com www.asesoriapomares.com PAS VALENCI, 85 BAJO - Tel.: 96 559 26 82 (5 lneas) - Fax: 96 654 43 21 03820 COCENTAINA (Alicante)
ARTICLE DOPINI
Cocentaina s diferent
Ja han passat les nostres festes de Moros i Cristians i, a pesar de la crisi i de tenir un nombre redut de festers, Cocentaina ha tornat a sorprendre a tot el mn pel seu altssim nivell, sent ladmiraci de quants ens han visitat. Des dac vull felicitar a tots els festers i festeres pel seu gran esfor i bon fer: un 10. Per desgraciadament, a solament quedar en la retina de totes aquelles persones que han tingut la sort de poder presenciar les nostres festes in situ, perqu un any ms, i ja en sn massa, les nostres festes, excepte en els mitjans de comunicaci local, tenen una escassa o nulla repercussi. Moltssimes persones foranes vnen a cosa feta a veure els nostres concerts de msica festera i consideren que Cocentaina s la capital en aquest tipus desdeveniments, per tant no entenen com aquests no tenen tot just repercussi ni sn retransmesos per cap canal de TV. Tamb moltes personalitats festeres i no festeres de diferents poblacions presencien la nostra diana i entrada i tampoc saben b per quin motiu no sn retransmeses per Canal 9. Si mirem el suplement extra i el posterior reportatge de la nostra trilogia festera en el peridic Ciudad s de pena; en Informacin, de riure; en altres peridics, nulla i en Canal 9, sense comentaris. Tot a s el que es mereixen els esforats festers contestans i la seua msica? Ha tingut la suficient repercussi en premsa i televisi a nivell nacional que Paquito el Chocolatero siga el pasdoble per a banda ms interpretat en TOT EL MN? I encara no ha vingut el pitjor, perqu ja hem passat la nostra benvolguda Fira de Tots Sants (500.000 visitants) i hem tornat al mateix. Hem presenciat atnits com els mitjans de comunicaci es fan ress retransmetent i publicant festes i fires (amb tot el meu respecte) amb molta menys tradici que les nostres, incloent a personalitats i poltics, i nosaltres continuarem passant desapercebuts. Crec que el nostre poble, en cultura, patrimoni, festes, msica o tradicions, s rica, riqussima, per en relacions pbliques s pobra, pobrssima. Tots fan les seues cbales i conjectures, tots creuen que la culpa s de laltre, per la realitat s que ning no encerta a posar un poc de trellat i justcia en tot el que sest fent quant a informaci exterior amb la nostra estimada Cocentaina. Tan diferents som de tots els altres? Moiss Sells Prez
Aclaraciones en relacin a mi artculo de agosto

Supongo que a la redaccin de la revista no le interesar que esto se convierta en una especie de foro donde hay opiniones, rplicas y contrarrplicas. Por tanto, y nicamente por razones de espacio, slo mencionar los puntos que, a mi juicio, son ms importantes y en los que creo que mi artculo publicado en agosto se entendi mal, posiblemente por mi torpeza al no saber redactarlos mejor. Tratar de aclarar algunas de las afirmaciones que don Ral Domnguez Insa hace en su escrito. Y no porque est mal: creo que lo ha hecho con respeto y en un estilo que ya deberan imitar muchos de estos que salen por la tele y viven de ello. Me he decidido a contestarle porque su escrito podra dar lugar a malentendidos a los lectores que no hubieran ledo con anterioridad los nmeros de julio y agosto. Los dos temas verdaderamente lamentables, como califica don Ral, son los abusos sexuales a nios por parte de sacerdotes y el de la memoria histrica. El seor Jover en su artculo de julio dijo que Seria bo, ara que estem recuperant la memria histrica, que formarem per pobles i ciutats collectius de gent gran per tal de recopilar i denunciar agressions sexuals de frares i capellans que hem viscut els infants dels anys quaranta i cinquanta (sic). y yo le contest que Diu vost que ara estem recuperant la memria histrica, per noms anomena casos d abusos sexuals protagonitzats per religiosos. s necessari recordar la crema dEsglsies o lassassinat de capellans noms pel fet de ser-ho?. Por tanto, no me quejaba de que sacara a la palestra los abusos sexuales a nios abominables y merecedores de castigo, sin duda alguna- sino de que SLO hiciera referencia a la memoria histrica para sacar a relucir esos abusos sexuales, obviando otros asuntos, cuanto menos, de la misma gravedad. Yo le comentaba que Tots dos bndols en feren de males, i considere intil menejar el passat en busca de no sabem qu.. En todo momento quise referirme al asunto de los abusos sexuales, que es de lo que estbamos hablando. Porque recopilar estos casos sera bueno, dice l, para qu? o para quin? o con qu objetivo? No creo que pudiramos castigar ya a esos delincuentes por mucho que se lo merecieran. Ni a los asesinos de curas tampoco. As pues, dnde he dicho yo que est en contra de que Persianas, Cortinas Rieles, Venecianas y Estores
PINTUART ArvimA
* Artculos de decoracin * Dibujos * Pinturas
Vidrieras Artsticas Acristalamientos

C/ Alcalde Gadea, 28 Tel. y Fax: 96 559 24 82 COCENTAINA
Roberto Pascual Sells

REPARACIN y VENTAS
C/. Estacin de Ganda, 2 Tel.: 96 650 02 83 COCENTAINA
Passeig del Comtat, 78 Tel: 96 559 25 47 COCENTAINA
RAFAEL
C/.Mayor,16-COCENTAINA
Tel.: 96 559 34 22
compatriotas mos puedan recuperar los restos de sus seres queridos? Creo que hablbamos de otra memoria histrica, la cual sera motivo de otro artculo. No vamos a discutir sobre quien fue Vicente Ferrer. Quien se ordena sacerdote, muere sacerdote, aunque est casado, como el que se hace mdico muere mdico. En cualquier caso slo era un ejemplo. No le ser difcil a nadie encontrar muchsimos ms. Para finalizar, una pequea reflexin para los sacerdotes de Cocentaina (podra hacerse extensible a todos los sacerdotes en general): Por qu tienen ustedes tantos reparos y no salen a la palestra cuando procede aclarar algo que afecta a la iglesia? Jess dijo: Id por todo el mundo y predicad el evangelio a toda criatura. (Marcos 16: 15). No he ledo nunca que haya que esperar a que la gente vaya a la iglesia para escuchar el Evangelio. Una buena ocasin tienen ahora contestando al cuarto prrafo del escrito de don Ral Domnguez en el pasado nmero de septiembre de esta revista. Supongo que no pretendern que lo haga yo; o que se quede as. S que es una patata caliente y que alguno me dir que con amigos como yo para qu puede necesitar alguien un enemigo? Cierto, pero quin mejor preparado para comrsela? Y quien tenga odos para or, que oiga. (Mc 7,14-23). Atentamente: Javier Giner
Retrato del Secretario General del PP valenciano

No poda crermelo. El nuevo y flamante secretario general del PP valenciano es un nostlgico del nacional socialismo. O sea del nazismo. El diario El Pas, nos daba el perfil de Csar Augusto Asencio. Lo hacia en referencia a un artculo publicado en Informacin de Alicante del 1 de julio de 1979. Una poca donde ya estaba vigente la Constitucin Espaola actual; cuando hacia treinta aos que ha-
ban concluido los Juicios de Nuremberg; cuando Espaa haba salido de una larga y oscura noche franquista y la sociedad espaola intentaba construir un Estado de Derecho que nada tuviera que ver en los regmenes fascistas. En aquel justo momento, el seor Csar Augusto, actual secretario general del PP, rechazando esa actitud generalizada de los espaoles, dijo que el holocausto era mentira, que todo haba sido manipulado por el sionismo internacional. El artculo no tiene desperdicio, por eso he querido hacer un resumen del mismo para que el lector vea que polticos tenemos en el partido que gobierna el Pas Valenciano. Servidora, que durante los aos sesenta viaj por diferentes pases dEuropa, pude ver el clima hostil que haba contra el nazismo. Especialmente en Alemania que cuando rememoraban la efemrides de la segunda guerra Mundial y la televisin alemana pasaba documentales sobre los campos Nazis, el pueblo alemn de entonces senta una profunda vergenza. El mencionado artculo en cuestin de Csar Augusto, hubiese sido delictivo en la Alemania daquella poca y en la actual. Segn Mariano Rajoy, el perfil de Ricardo Costa, no era el adecuado para ostentar un cargo de responsabilidad en su partido y lo ces. No obstante Csar Augusto, con un pasado nazista (El Pas 14-10-09), si parece gustarles a los conservadores. El hombre que fue alcalde de Crevillente, Cesar Augusto, el 1995 con la ayuda de Falange Espaola, si que es digno de ser secretario. La crisis del PP han querido cerrarla sacrificando a Ricardo Costa, que posiblemente no tiene otro delito que ser un pijo, (segn El Intermedio de la Sexta). Sin embargo, quieren a toda costa reflotar a Camps aunque el mismo Don Manuel Fraga duda de su honestidad. Creo ciegamente en la democracia, pero no en la lucidez de los electores valencianos. Si despus de este escndalo gana el PP la elecciones en Valencia, sera como pensar que nos falta un riego, o que no tenim trellat. Esta es mi humilde opinin. Maria Teresa Muoz Alba
Alcohlicos Rehabilitados San Jorge

La sede permanece abierta todos los das, incluidos sabados y domingos, de 530 a 930 de la tarde
c/ Convento (Edificio Guardera) - Telfono: 96 559 28 57 COCENTAINA
tica y moral
Estamos asistiendo a malos momentos para la poltica. Y esto no es bueno para nuestra joven democrcia ya que los pilares de la misma son, precisamente, los partidos polticos y estos, no estn respondiendo a lo que el/la ciudadano/a, espera de ellos, al tiempo que se instala la opinin del todos son iguales. Malo. De ah a la aparicin de otro salvador, slo hay un paso. No obstante, y sorprendentemente, al menos para mi humilde formacin, los votos que siguen llenando las urnas y que consiguen mayoras inverosmiles, son los de quienes en peores condiciones ticas y morales veremos si tambin penales-, se encuentran. Y el pueblo siempre tiene razn. Aunque esta sea machaconamente influenciada-manipulada por el inefable Canal 9 y congneres. Y eso, lo puedo entender en personas mayores que somos los que ms tiempo, en teora, pasamos delante del televisor. O no?. O sern los ms jvenes, aquellos que han tenido posibilidad de mejor formacin, cultura, medios para la comparacin y contraste de pareceres, son los que en mayor proporcin se dejan embaucar por esta red de propaganda atroz manipulada por esta derecha que nos gobierna?. Veamos. Que un/a joven vote a la derecha por que les promete puestos de trabajo, por que nos estn machaconamente diciendo que ellos s saben la receta para salir de la crisis dicho sea de paso, que su poltica ha provocado- sin que abran la boquita para decir cmo, no lo entiendo. Que se les vote por que cada vez que se llama a las mujeres para el examen mamogrfico, lo hagan de una manera como si este programa, lo hubieran implantado ellos y con machaconera nos digan que poseemos la mejor sanidad del mundo mundial, es de ser muy crdulos. Que se vote a la derecha por que todos los inicios del curso escolar nos dicen que han hecho tropecientos colegios pblicos y cuatropecientos institutos y que encima damos ingls y chino mandarn, que se les vote por lo bien, con eficiencia y eficacia sus palabras- la Ley de la Dependencia, etc., etc., de quien no quiere ver la realidad. El Estado de las Autonomas en que vivimos y al que algunos entregamos mucho de nosotros significa que stas tienen un montn de COMPETENCIAS. De las que hemos mencionado, TODAS y otras muchas ms. Sigamos viendo: si en esta autonoma, cuando todo iba bien, ramos los mejores, los que ms puestos de trabajo crebamos, los que construamos ms pisos que los pases ms adelantados juntos, entonces s se deca que gracias al gobierno autonmico, cmo ahora se culpabiliza a Zapatero?. Recordemos que aquel maravilloso invento de todo el suelo urbanizable, era la receta de la derecha
para construir a lo brbaro as nos ha ido. Pero, se vota al pep porque nos prometa puestos de trabajo. Que triste, y ms si se es joven. Con la campaa de mamografas, se acab la prevencin. El pep en el poder -cuntos aos?- no ha creado ni una sola ms. Ser que no hacen falta?. Y se vota a la derecha por que tenemos la mejor sanidad pblica posible. Que triste, y ms si se es joven. Y la mejor educacin, vean si no nuestro colegio, el Bosco, o la FPA, o la promesa de la escolarizacin gratuita desde los 0 aos y si no tienen bastante con estos ejemplos, sbanse al vecino Alcoy con sus chabolas perdn, barracones- ao tras ao. Pero se sigue votando a la derecha. De pena, y ms si se es joven. Y miren, el pasado sbado tuvo lugar en El Teular un emocionante acto sobre la Ley de la Dependencia. Lstima que a muchos, demasiados les resbale. Pero, cuidado! el maana nadie lo ha visto. Pero s, hay un culpable cmo no?, Zapatero. Desesperanzador, y ms si se es joven. Nos dijeron que en otras autonomas si funciona, hasta en una regida tambin por el pep, La Rioja, y de las mejores. Tambin nos dijeron que all hicieron las cosas con sentido comn, utilizando los equipos de base que existen en la inmensa mayora de los pueblos. Nosotros no. Somos los mejores y necesitamos a ingenieros, abogados, arquitectos, gente con titulaciones superiores, -de esto sabemos algo en nuestro pueblo- como nos bamos a conformar con las mujeres son mayora- de los equipos de base?... y as nos va. Y an hay algo ms espeluznante: se vota la opcin que ha sido la nica culpable de la actual situacin mundialincreble!. Pero se quiere culpabilizar de todos los males al Presidente Zapatero por aquello que la derecha sabe hacer muy bien del repite una mentira cien veces que al final parecer una verdad-Venga ya!. Tendremos que inventarnos otro cdigo tico y moral distinto y opuesto para adaptarnos a los tiempos que corren?. Tendremos que actuar de otro modo para captar votos que den mayoras?. Pues miren, ni lo uno ni lo otro, muchos preferimos seguir siendo oposicin, aunque nos duela profundamente. Y tendremos que hablar tambin de nuestro pueblo, por que tambin habrn jvenes que voten derecha por lo bien que se ha portado con nosotros ser otro da. Jos Marset Jord
Mesn El
Parral
Brasera
Carpintera y Mobiliario de Cocina

Subida San Cristbal, s/n. - COCENTAINA Tel. y Fax: 96 559 12 18
* Carnes a la Brasa * Comida Casera * Almuerzos Variados * Seleccin de Tapas * Vinos y Aperitivos
Av. Pas Valenci, 74 Tel.: 96 559 25 52 COCENTAINA
In memoriam Juani: lestima perenne

Algun dia caldr escriure la histria del que han suposat els forns valencians per a la cultura del pas. Molt pocs recordaran el nom dels germans Fenoll dOriola. Ara b, si diem que fou en el forn daquests germans on Ramon Sij i, sobretot, Miguel Hernndez van covar-se com a escriptors, clarament cal reconixer laportaci daquest obrador. I qu dir del de Vicent Andrs Estells? I en el que probablement pensaria Ausis March per dir: bullir la mar com cassola en forn? Bullint estem, encara, a Cocentaina, pel trasps de Juani. El seu forn, amb ella al davant, per tamb amb la seua famlia i un considerable grup damics i vens, pot a hores dara contar una llarga histria que comenaria amb les Xiquetes del convent, iniciativa per a iniciar les alumnes daquest centre en el ball popular, amb la collaboraci i espenta del recordat Ximo Marset. Aquestes xiquetes, algunes ja mares de famlia a hores dara, van continuar de manera autnoma i separades de les mares, que tamb van continuar ballant en festes i trobades. Tot a amarat de projectes i illusions de qu Juani va ser dipositria privilegiada, no debades va acumular al llarg de tants anys un arxiu documental i grfic que permetr mantenir una memria viva daquests i daltres grups. Si repassem les diferents etapes vitals, tant en la dansa com en les relacions humanes, pensem que la figura de Juani ha estat important: era daquelles persones que creava lligams damistat amb la seua simpatia i carcter obert, sense oblidar la seua gran disponibilitat per solucionar inconvenients, facilitar i millorar tot all que la vida dels grups podia necessitar. De tot aix, podrem multiplicar els exemples, per en recordarem noms dos. Primerament la presncia de Juani i del seu Niuet amb la cistella de dolos i mistela per alegrar la festa. Festa era cadascuna de les nostres actuacions, per tal com trobar-nos per ballar, a banda de mostrar tot all que hem aprs dels nostres avantpassats, ens permetia fer nous amics i amigues a les poblacions on anvem. Un altre exemple, ms proper en el temps, ha estat la seua malaltia: limpediment de ballar no era obstacle
per participar en les actuacions, li quedava el recurs de la paraula, de manera que feia de presentadora, sola o amb algun acompanyant, per sempre establint una comunicaci molt viva amb lauditori. La seua llarga malaltia ha estat una lli desperana, de viure el moment present, de pacincia, de conformitat i energia com noms trobem en dones especials, com especial era ella. Per a la gent dels seus grups, el seu record ser sempre un estmul per continuar endavant amb la missi dalegrar i de fer present una part de la cultura popular que s el cant i la dansa que ella tant estimava, i per a totes les persones, que duna manera o una altra hem tingut el privilegi de tractar-la, un exemple de fe i destima pel treball, per la famlia, pels amics. Ella ens ha deixat, per aquesta estima, no ho dubteu, s perenne i acabar guanyant la partida. I no volem acabar aquest escrit sense dedicar-li una copla que podeu entonar amb qualsevol de les melodies que tant hem cantat i ballat junts:
Grcies per la teua vida i per la teua amistat. Junts estarem algun dia dansant per leternitat.
Les teues balladores i balladors
CONFECCIONES
ROPA DE SEORA Pas Valenci, 89 - Tel.: 96 559 08 19 COCENTAINA Passeig del Comtat, 30 COCENTAINA Tel.: 96 633 59 96
DISTRIBUCIN PRIMERA PLANTA DE VIVIENDAS
ltimas viviendas a la venta Elija calidades!

FINANCIA
ESPECIAL HIPOTECA JOVEN (DE 18 A 35 AOS) CONSULTENOS
Promueve: AURA-CASAS, S.L. Informacin en propia obra y en el Tels.: 96 559 27 76 Situacin: Av. Real Blanc, 44
11
Presses i correres versus participaci

Des del Bloc no hem insultat mai a ning, no va amb el nostre tarann. Ms b tot el contrari. Altra cosa s que haguem de dir el que pensem, i qui sofenga t un problema. Nosaltres per si de cas, li demanem disculpes anticipades. Mire senyor secretari general del PSPV()-PSOE de Cocentaina i alhora Alcalde, el terme suprbia no s cap insult. Li posarem la definici del diccionari per aclarar-liho: suprbia s excessiva estima de si mateix que es manifesta per una ostentaci de la prpia superioritat, amb menyspreu dels altres o un desig immoderat de la prpia exaltaci. Una persona carregada de suprbia i de fam de manar (Diccionari de lenciclopdia catalana). Sn massa anys al poder i no sn conscients dels vicis que sagafen. Creuen que lnica esquerra () estan representats per vosts, que tenen totes les solucions i que les seues propostes sn les niques possibles (excs dautoestima o falta de iaia). I els arguments que utilitza a continuaci sn duna ximplesa que tomba desquena, a ms dutilitzar tinta com el calamar per confondre el poble. Tan difcil s dentendre que som un projecte nacionalista desquerres no subjecte a cap partit centralista i dadscripci a Madrid. Si parlem de sucursalisme, facent-sho mirar. Vosts miren contnuament a ponent, i aix els va, per a desgrcia del poble valenci, etc. etc. etc. O sn del PP o han de ser del PSOE. Ja ho han arreglat amb lleis electorals bipartidistes. Per favor, un poc ms de seriositat, que s, curiosament, el que demanen. Miren, al Pas Basc, el PSOE acaba de pactar amb el PP, vosts sabran perqu!. Ms a prop, a Penguila van pactar el govern municipal amb el PP per poder portar endavant un projecte durbanitzaci. I a Alcoi i a Muro els van regalar lalcaldia al PP. Entenem la conjuntura per no poden donar llions en eixe sentit. Aix que ja est b de demaggia. Diu que nosaltres utilitzem mentides a mitges o veritats a mitges. El temps donar o llevar les raons. De moment, podem dir que no sestan complint els terminis dexecuci de les obres i ja vorem els costos finals de les del Passeig. Per cert, no han escoltat ni acceptat cap proposta, ja no del Bloc, sin de la Plataforma pel Patrimoni Contest ni de lAssociaci de Vens. Sols han negociat alguns canvis poc convincents. I s la primera vegada que se li organitza una oposici cvica al govern municipal perqu, entre altres coses, no es creuen la participaci ciutadana. Vicis del poder. Ens demanen propostes serioses i diuen que no naportem. Home, aix ja s massa. Li nhem donat moltes i nhan acceptat poques. Aix ho veiem normal, vosts han guanyat les eleccions i manen amb un pacte de govern amb EU, a la qual volen absorbir, i si no temps al temps. La casa de la Joventut a lEscorxador s una proposta del Bloc que han ats, per ja vorem quin contingut li donen. Vosts, ho sentim molt, no ho contemplaven i de fet no sabien que fer en aqueix indret. Ara shan tret lubicaci de la Biblioteca, que a nosaltres
no ens agrada gens, per el Bloc per responsabilitat i serietat hem acceptat. Qu coses, vosts no tenien projectes i desprs demanen ajuda. La nostra proposta per a la Biblioteca era en lanomenada Casa del Reformistes. Per no ho van acceptar i se la trauen de la mnega desprs de les eleccions, a presses i correres. Estava pressupostada per a aquest anys i hem hagut dajornar-la per a lany vinent. Sense comentaris, que diu vost. Qui no t projectes? Vol que parlem desports? Qui li va fer les propostes de revisi de les subvencions a les entitats esportives? No va ser altre que el Bloc, i amb malestar per ambdues parts, per dir-ho elegantment. Qui li ha demanat carrils-bici, no sols per als xiquets sin per a tots. Ja vorem si satreveix a seguir les tendncies ms sostenibles que li demana el Consell 21 i que es porten arreu dEuropa. Avances als temps que venen i desprs no es queixe. El regidor del Bloc li va passar estudis darquitectes i urbanistes de Londres que van en eixa lnia, i mire que una gran ciutat s complicada. Doncs, a Cocentaina no pot ser, i sempre amb lexcusa fcil dels seus tcnics, que sn els nics del mn. No tenim molt ms espai, perqu nos ens en donen. Aix s diu pluralitat. Per cert, tenen un projecte presentat pel Bloc per dinamitzar la Revista i la Rdio. Dorm el somni dels justos. Per anem per feina. I per acabar els seus arguments fcils, es dedica a ofendre, ara s que s bona! Ens acusa de no llegir els expedients. Si els seus regidors no es lligen ni les actes. Aix es diu pixar fora de test. I a ms, ens acusa de no acudir als actes. Sols tenim un regidor i, de vegades, per falta de planificaci, es dupliquen i es tripliquen al mateix temps i en llocs diferents. De fet, vosts, amb huit regidors shan de partir o no acudeixen a les comissions perqu tenen alguna reuni, com ha passat darrerament. Aquest escrit est en valenci. Recicleu-vos i atreviu-vos a utilitzar-lo, perqu hi ha un Reglament i una Oficina de Normalitzaci Lingstica que es troba en standby o out. Altra proposta del Bloc. Doneu llum i no fum. Fins i tot, el PP lutilitza. Com s possible aquest destarifo! Ja continuarem. Perqu a no sacaba ac. I parlarem del finanament i del cas Grtel i de la poltica educativa, sanitria i dels dependents; dels aturats; i del Consell Econmic i Social i dels projectes i estudis socio-demogrfics; i de propostes al Consell de Cultura (per exemple la commemoraci del 400 aniversari de lexpulsi dels moriscos). Li sonen aquestes propostes del Bloc?
12 Revista EL COMTAT - novembre de 2009
Han arrancado nuestros rboles

Cocentaina contaba, al igual que Xtiva, Denia, Ganda, Barcelona, Madrid, etc. con un rico patrimonio urbano del que sus vecinos nos sentamos orgullosos. Y digo contbamos, porque la cuenta atrs ya ha empezado. El alcalde de Cocentaina, Rafael Briet, se ha salido con la suya y ha conseguido arrancar los plataneros del Passeig. S, los ha arrancado sin que los vecinos sepamos muy bien a qu obedece esta salomnica decisin. No existen argumentos tcnicos que justifiquen arrasar con el arbolado del Passeig. No hay ningn informe previo de ningn tcnico del ayuntamiento que avale esta decisin. Y aunque lo hubiera, los informes expresan simple y llanamente la opinin de quien los firma. Son los que gobiernan, los polticos, quienes al fin y al cabo toman las decisiones. En este caso, Rafael Briet ha tomado la decisin errnea de cargarse los rboles del Passeig. Pero es ms, el PGOU, nuestro Plan General de Ordenacin Urbana, contempla su conservacin, cuidado y proteccin como patrimonio medioambiental. Estamos obligados a cuidar, conservar y proteger nuestro patrimonio paisajstico, as como nuestro patrimonio cultural. Pero nuestro alcalde, que se le supone hombre de leyes, no ha querido tener en cuenta el PGOU, y de la noche a la maana ha hecho desaparecer del Passeig unos rboles que llevaban all ms de 40 aos de historia, nuestra historia. La verdad es que no hace mucho tiempo, tambin hicieron desaparecer parte del lienzo de nuestra muralla (siglos de memoria histrica) y nadie del equipo de gobierno se rasg las vestiduras. No pasa nada! Total, unos rboles, un trozo de muralla, qu ms da! Existe alguna razn que justifique su eliminacin? No. Las races de los rboles no causaban peligro alguno para las infraestructuras o las viviendas de los vecinos. Pero, el alcalde para justificar su decisin, se ha amparado en el criterio de unos misteriosos especialistas y del genrico vecinos y comerciantes. Pues acaso se ha realizado una consulta popular mnimamente seria a los vecinos del municipio, sondeando su opinin? No. Existe alguna razn ms? No. Todos sabemos que los rboles situados en espacios pblicos cumplen una funcin: nos dan sombra en el verano y durante el invierno -si son de hoja caduca- dejan pasar los rayos de sol. Es por eso que la mayor parte de nuestras ciudades escogen los plataneros como rboles idneos para las avenidas y calles principales (Xtiva, Denia, Ganda, Barcelona, Madrid, etc.) Qu som-
bra darn las palmeras? Muy poca. Estaban enfermos nuestros rboles? No. Y si lo estaban, existen formas de cuidarlos, sanarlos, y protegerlos de posibles plagas. No est de ms recordar las palabras de la organizacin Ecologistas en Accin, quien ha dicho: resulta imperdonable que un ayuntamiento demuestre un nulo respeto hacia el patrimonio medio-ambiental de su municipio, en este caso el arbolado. Verdad que es imperdonable para cualquier ciudadano con un mnimo de sentido comn no cuidar los rboles? En resumidas cuentas: no hay informe de la oficina tcnica del ayuntamiento que avale esta decisin, el PGOU contempla su conservacin, cuidado y proteccin, la opinin pblica no se ha manifestado favorable hacia esta precipitada decisin, no sabemos a cuanto ascender el coste. El alcalde ha acometido este capricho personal en plena crisis econmica. Es una actuacin del todo innecesaria! En estos tiempos de crisis que corren, la ciudadana ya hemos aprendido que el dinero solamente se gasta si se tiene y si es necesario. Ningn contestano sabe a cunto ascendern los gastos derivados de arrancar los plataneros que llevaban ah ms de 40 aos, ni su transporte, ni su posterior replantado, ni el coste de los nuevos rboles. El Passeig es un cmulo de despropsitos que si bien est subvencionado con el dinero de todos, tan solo cuenta con la aprobacin de unos cuantos. Por tanto, dado que no hay ninguna razn objetiva, es de suponer que solamente est el capricho del Sr. Briet, y lo que ste esconda; aunque eso, slo l lo sabe. Seor alcalde, las necesidades reales de Cocentaina son otras. Mila Encarna Pascual Portavoz del PP en el Ayuntamiento de Cocentaina
13
La fbrica de cortinas de humo

Cuando un gobernante ha malgastado todo el dinero, sus amigos ntimos estn en prisin por corrupcin, carece de ideas, y los enemigos le impiden controlar hasta su propio partido, la nica salida posible de cara a la opinin pblica es la de levantar cortinas de humo. Tan slo hacen falta unos cuantos medios de comunicacin que se hagan eco de las mentiras, y un buen altavoz: Canal 9. Es lo que le pasa a Francisco Camps desde que estall el caso Grtel. El PP se invent aquella historia de la cacera de Garzn con Bermejo, creyendo que anularan el impacto en la opinin pblica del caso Grtel. Despus resulta que hasta un juez conservador en el Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana Jos Flors- vio indicios de delito en los regalos recibidos por Camps, Costa, Campos y Betoret. Por eso recurrieron a las escuchas ilegales y las filtraciones, queriendo transmitir que era ms grave que el delito en s que ste se conociera pblicamente y se filtrara a la prensa. Se inventaron una campaa de acoso al PP sin ninguna prueba, y la secretaria general del PP, Mara Dolores de Cospedal, lleg a denunciarlo a bombo y platillo anunciando que llevaran el caso a Europa para rectificar semanas ms tarde. En la Comunitat vimos como intentaron involucrar en un delito de financiacin ilegal del partido al alcalde socialista de la tercera ciudad ms grande, Elx, Alejandro Soler, confundiendo a la opinin pblica con lo que era un simple error administrativo. Intentaron manchar su limpio historial, como tambin lo hicieron con el lder de los socialistas valencianos y alcalde de Alaqus, Jorge Alarte, o otros dirigentes del partido. Todo eran invenciones, cortinas de humo. Pero cuando Canal 9 no tena ms remedio que hacer referen-
cia al caso Grtel, que lo hacan con un pincel fino y de bonitos colores, a continuacin metan con brocha gorda el caso inventado de Elx o Alaqus. Lo cierto es que hoy tanto Alarte como Soler continan con su brillante hoja de servicios a la sociedad totalmente limpia, mientras ellos continan viviendo las consecuencias de la presunta cuadrilla de ladrones de las que se rodearon durante aos en la esfera del poder. El Bigotes y compaa entraban y salan de la Generalitat y de la sede del PPCV como si fuera su casa, y recibieron millones de euros en adjudicaciones, dinero pblico de todos los valencianos que alguien en el PP con un poco de decencia debera explicar dnde est. Son cortinas de humo con las que pretenden tapar la calamitosa situacin econmica en la que se encuentra la Generalitat o su nefasta poltica de creacin de empleo (es la conselleria de Empleo la que tiene las competencias, no Zapatero) que nos ha llevado a liderar las cifras del paro en todo el pas. Medio milln de parados estn en el paro, hurfanos de un gobierno regional que aporte soluciones. Y mientras tanto, el Gobierno de Zapatero es el nico que apuesta por ellos, con una inyeccin de 900 millones de euros en el Plan de Impulso a la Economa, que ha permitido que 40.000 familias no estn en el paro en esta comunidad. Mientras tanto el PP sigue con sus mentiras y cortinas de humo. En eso son unos expertos.
LAjuntament de Cocentaina
felicita a totes les venes i vens per la seua collaboraci. Tots junts hem aconseguit, un any ms, tindre la millor
FIRA DE TOTS SANTS
IBALENT
Passeig del Comtat, 13 - COCENTAINA
Tel.: 96 559 21 03
MONTURA NIO + CRISTALES GRADUADOS SI TE LLEVAS 2 SOLO
75 euros
130 euros
* CON TRATAMIENTO ANTIREFLEJANTE SUPLEMENTO DE 25 euros. * VLIDO PARA GRADUACIONES DE CIL. +2 / ESF. +2 A -4.
15
El Passeig: plataners, palmeres... o tot el contrari

Des de fa algunes setmanes sha parlat molt dels arbres del Passeig, si calia llevar-los, deixarlos o canviar-ne alguns. Hem escoltat argumentacions de tots els costats, ms o menys encertades, fins i tot algunes -o moltes delles- interessades en crear controvrsia i confusi. Encara que des de lEquip de Govern de lAjuntament shan tingut reunions amb associacions com tamb hem informat als Plens, les Comissions Informatives o el Consell 21, em veig amb la responsabilitat, com a regidor de Medi Ambient, daclarir alguns dubtes (almenys eixa s la meua intenci). Com a BILEG que sc, abans de plantar o substituir qualsevol arbre, sempre pense en aquell que tindr unes condicions millors per al nostre clima, tipus de sl o necessitats per poder desenvolupar-se sense problemes. Per aquest motiu, lelecci despcies autctones (prpies de la nostra zona), ben adaptades als ecosistemes mediterranis, sest consolidant cada vegada ms als pobles i ciutats que volem ser ms sostenibles. Aix tamb implica, des del punt de vista biolgic, el diferent valor que se li dna a determinades espcies vegetals, algunes delles protegides i daltres -en canvi- amb recomanacions per a la seua erradicaci (com passa amb plantes nvasores, no autctones com larbre pudent, etc). En el cas dels plataners (Platanus hispanica) es creu que aquestos arbres es varen hibridar entre el Platanus orientalis del suroest dsia i el Platanus occidentalis dels Estats Units1 i que es varen barrejar a la Pennsula Ibrica al segle XVII. Per tant, no tenen una catalogaci darbres autctons ni tampoc, pel seu tamany, es poden considerar monumentals. Per aix no vol dir, ni de bon tros, que siga motiu suficient per eliminarlos. Hi ha tota una srie de qestions a tindre en compte a lhora de recomanar la substituci dels plataners per altre tipus darbres que a la llarga ens causen menys impacte sobre les infraestructures urbanes o fins i tot sobre la poblaci. Existeixen nombrosos exemples daltres poblacions on els plataners, ms prompte que tard, causen greus problemes de difcil soluci. Valguen com a exemples els segents textos que illustren quina s la situaci daquestos arbres de rpid creixement: (...) La majoria dels 117 plataners que hi ha a lavinguda Perpiny de Figueres estan malalts i necessiten una actuaci urgent per evitar que aquesta situaci pugui provocar algun accident per la caiguda dels arbres o de les branques. El creixement dels plataners, molts dells situats a pocs metres o fins i tot centmetres dalguns habitatges, est provocant problemes estructurals a algunes cases, aixecant el terra, curvant murs i impedint que sobrin algunes reixes daparcament. Davant daquesta situaci, des de lAjuntament de Figueres han engegat un projecte que, a curt termi, preveu la substituci dun 25% dels plataners de la zona2. (...) Pel seu gran desenvolupament cal vigilar els problemes que poden ocasionar les arrels a les voreres i paviments3. Cal recordar que al Passeig ja estaven alant les voreres, trencant tuberies daigua potable i de clavegueram. (...) el Platanus hispanica (s un hbrid que no existeix a la natura i per tant shauria de considerar invasiu, no s ni allcton ni autcton) i aquest, que prov duna espcie dEEUU, est actuant de la mateixa manera que all i per tant est sent invasora respecte la vegetaci autctona que hi hauria dhaver4. Tret dun text sobre la problemtica que genera aquesta espcie a la comarca del Baix Llobregat-Anoia. Altre aspecte a tindre en compte sn les allrgies. Segons la Sociedad Espaola de Alergologa e Inmunologa Clnica (SEAIC)5, algunes persones amb rinoconjuntivitis i asma moderat, veien incrementades les seues afeccions degut al pollen de les espcies del gnere Platanus. Altres estudis citats a continuaci demostren eixes allrgies: (...) Varias caractersticas atribuidas a los pltanos son ciertas: las hojas recin nacidas estn cubiertas de pelitos minsculos que se desprenden al principio de la primavera y los frutos tienen unos pelos de color marrn que ayudan a la dispersin de las semillas. Ambos desprendimientos causan irritacin en los ojos molestia que afecta por igual a alrgicos y no alrgicos. Por ltimo, el polen que se desprende en el momento de la fecundacin puede causar alergia a las personas sensibles (aproximadamente a un 30% de las personas alrgicas en general)6. Tamb sha vist en algunes ciutats de Catalunya (ex: Lleida) que un insecte volador anomenat linsecte dels pltans (Corytuca ciliata) afectava als plataners fins secar-los7. Tanmateix, els plataners tamb presenten plagues per fongs anomenats Ceratocystis fimbriata8 que acaben matant els arbres. Per a banda dallrgies, fongs o plagues dinsectes, ens podriem plantejar la pregunta segent: perqu es planten plataners a les ciutats? la resposta s simple. Es tracta dun arbre de creixement rpid, resisteix relativament b la contaminaci atmosfrica i el seu preu de mercat s competitiu. Aix, per a qualsevol tcnic o poltic sense visi de futur, o que vulga resultats a curt termini, resulta atraent. Per si volem fer b les coses, i hui en dia ja comencen a fer-se b en moltes viles i ciutats, hem de pensar a mitj i llarg termini, i els arbres han de durar ms que qualsevol de nosaltres. Desprs de tot el que sha exposat abans, lexemple ms aclaridor s el de la ciutat de Barcelona. Aquesta ciutat comtal s una de les ciutats que tenen ms arbres dEuropa, i s un exemple a seguir en molts aspectes de desenvolupament sostenible. El 16% dels 52.605 plataners de la ciutat estan afectats per fongs i altres problemes de salut. A ha fet que el seu Ajuntament, haja elaborat una Guia de Jardineria Sostenible on recomana la substituci de plataners per llidoners (Celtis australis). Dins del Pla Estratgic per a la Transformaci de lArbrat
Viari de Barcelona9 la problemtica dels plataners ve argumentada de la manera segent: (...) El pltan (Platanus x hispanica) ha estat i encara s larbre dalineaci per excellencia dels carrers de Barcelona. Per el seu creixement rpid i la seua amplitud limpedeixen desenvolupar-se correctament en la majoria de carrers, la qual cosa ha obligat a realitzar podes severes que han donat lloc a podridures i que han ocasionat danys, a vegades, irreparables. A ms, la sensibilitat daquesta espcie a les malures produdes per fongs, juntament amb les condicions estressants del medi urb, ocasiona la caiguda prematura de les fulles i el seu debilitament general. Tot plegat ha contribut a qu lInstitut Municipal de Parcs i Jardins, seguint el Pla dels Espais Verds, shagi plantejat la substituci gradual dels pltans per altres espcies millor adaptades a les condicions de la ciutat. Platanus x hispanica es mant noms en les grans avingudes, on lamplitud fa que no sigui necessari fer podes de reducci de capada, i en carrers excepcionals amb edificis baixos, airejats i assolellats, on pot desenvolupar-se en ptimes condicions. El pltan tamb es mant en aquells carrers o zones de la ciutat on el seu creixement no interfereix amb lactivitat urbana.
Plataner transplantat de lAvinguda del Passeig del Comtat a la Jaquera
Com a VE DEL POBLE, potser em sabria mal que substituiren aquestos arbres degut a que fan ombra i donen un aspecte ms agradable al Passeig. Per si fs un ve al qui les arrels li fan malb les tuberies daigua potable o el clavegueram, o a qui li tapen la llum o la visi de les festes de Moros i Cristians, tal volta desitjaria els llevaren tots. Faig referncia a da per a que el lector/a veja la complexitat del tema. Com a REGIDOR DE MEDI AMBIENT, conjugar totes aquestes postures resulta difcil per sha dintentar. Desprs danalitzar tots els arguments i les diferents visions, cal analitzar els pros i contres i prendre una decissi. s cert que la decissi que es prenga mai satisfar a tots i totes, per s un acte de responsabilitat actuar amb sentit com i sobretot, en el cas dels arbres, amb visi de futur. Si haguerem pensat a curt termini, els plataners es quedarien al lloc i com diu el refrany qui vinga darrere que tanque la porta. Aix evitariem els problemes i simplement els haguerem endarrerit en el temps. Per no seria un acte de responsabilitat, Xavier Anduix sobretot desprs de fer lactual obra denvergadura del Passeig i amb la intenci que aquesta dure en el temps. Els plataners Bileg. Regidor de Medi Ambient i Noves Tecnologies
actualment ja estaven ocasionant alguns danys i en el futur, ms prompte que tard, ens donarien problemes darrels, branques, fongs, etc. No creuen que seria una barbaritat que daci poc temps haguerem darrancar plataners amb el cost econmic que aix suposaria? Si escoltem les crtiques del Partit Popular i del Bloc, sembla que aquest Ajuntament estiga arrancant tots els arbres i deixant com una era el nostre poble. Per desgrcia per a ells, aquest Ajuntament s que creu en desenvolupament sostenible (recorden que lany passat ens varen donar el II Premi Provincial de Ciutat Sostenible). I el que intentem dia a dia, amb molt desfor, s millorar la qualitat de vida dels nostres vens i venes, on per suposat, els arbres i lentorn juguen un paper molt important. s per aix que PROP DEL 80 % DEL PRESSUPOST DE LA REGIDORIA DE MEDI AMBIENT HA ESTAT DESTINAT EN LA REPOBLACI DARBRES AUTCTONS TANT AL CASC URB, PEDANIES I REES RECREATIVES. AL VOLTANT DE 1280 ARBRES I ARBUSTOS SHAN PLANTAT EN LACTUAL LEGISLATURA, I COCENTAINA SEST CONVERTINT EN UN REFERENT PER A MOLTES INICIATIVES MEDIAMBIENTALS. Aix que magradaria que el lector o lectora daquest escrit no es deixara confondre per aquells qui ara -de sobte- sagafen la bandera de lecologisme i volen tirar per terra tant desfor que hem fet -entre els qui governem i sobretot els vens i venes del nostre poble- per fer una vila ms habitable. Veritablement em dna pena que els del PP ara siguen els ms ecologistes, quan aquest regidor porta quasi 25 anys en el Grup dAmics de la Natura lluitant amb ells per tantes i tantes coses (educaci ambiental, Parc Natural de Mariola, desenvolupament sostenible, etc). On estava el PP quan la Diputaci dAlacant, governada pel seu partit, va tallar carrasques centenries al Mas de Prats, en una zona de mxima protecci del Parc Natural de la Serra de Mariola? O quan el Parlament Europeu denuncia el model urbanstic de la Generalitat Valenciana que est destruint irremediablement el nostre territori? Potser eixos temes per a ells no sn tant relevants, ni tampoc els interessen els plataners del Passeig, noms la confusi i els vots. Per acabar tan sols em resta dir-los que els plataners del Passeig van a substituir-se per llidoners i que aquells que es puguen transplantar aniran al Poliesportiu. El Passeig s una avinguda emblemtica del nostre poble i mai es podr quedar sense arbres. Al contrari, amb aquest canvi darbres i la reubicaci dalgunes palmeres no sestan eliminant exemplars, tot el contrari, es donar uniformitat i ms ombra a aquesta avinguda. Confie que aquest escrit els haja pogut fer veure la complexitat del tema, per no dubten que quan prenem una decissi, sempre lanalitzem detingudament i busquem la soluci amb major sentit com. Si necessitem ms aclariments: xavieranduix@cocentaina.org
17
Nuestros rboles, nuestra responsabilidad

Cuando se acta desde la responsabilidad, sin el ejercicio de populismo ni demagogia, en ocasiones se tienen que tomar decisiones que ni siquiera a uno mismo le llegan a gustar. Este equipo de gobierno no se levanta un da por la maana y decide cambiar de lugar unos rboles porque s. No es capricho. No es una decisin de apariencia, y por increble que pueda parecer, es la alternativa ms conveniente para los intereses de todos los contestanos. Qu como es esto? Muy fcil. Por responsabilidad. Por eso vamos a replantar en otro lugar los arboles del Passeig. Por responsabilidad poltica. Porque si pensramos en nuestro propio beneficio poltico, lo cmodo, lo fcil, seria olvidarnos del tema para evitar entrar en polmicas y provocar un debate entre nuestros vecinos, que por supuesto no deseamos, y dejar todos los problemas que ocasionan este tipo de arboles para el que venga despus, sin aprovechar este momento que es el idneo ya que se estn realizando las obras de reurbanizacin. Pero cuando la poltica de un equipo de gobierno es la de gestionar de forma responsable, repito de forma RESPONSABLE, se llevan a cabo las decisiones y los proyectos que, aunque en un primer momento puedan ser contradictorios, son los que creemos que son los ms convenientes para nuestros vecinos, para todos nuestros vecinos, a corto, medio y largo plazo. Durante esta legislatura hemos plantado 1280 rboles. Repito, 1280 rboles. Se han plantado 280 rboles de un tamao considerable dentro del casco urbano y en reas recreativas y 1000 rboles ms pequeos en zonas forestales, como en el paraje de Santa Brbara por ejemplo. Y los que se han sustituido han sido por motivos de seguridad y por motivos tcnicos de ejecucin de obra. Y les digo desde aqu, que si hubiramos tenido que eliminar todos los arboles que los vecinos nos han solicitado, hubieran sido muchos ms, pero si por decisin tcnica no era imprescindible su replantado, no se ha hecho. Porque lo crean o no, todas estas actuaciones se han tomado desde el asesoramiento tcnico pertinente y sobre todo desde el consenso y la responsabilidad. Decisin consensuada y responsable. Esa es la nica verdad. Para entendernos El platanero, no est considerado el rbol idneo para colocar en centros urbanos. Es un rbol que provoca daos en la calzada, en el pavimento, en las infraestructuras de agua potable y red de saneamiento. Ms de la mitad de las instalaciones de red de saneamiento y agua potable del Passeig estaban sufriendo prdidas por fugas, datos que podremos comprobar en el consumo cuando finalicen las obras. Por su tipologa, produce alergias, y es muy propenso a enfermar. A partir de estas premisas, y aprovechando el proyecto de reurbanizacin del passeig, los tcnicos, aconsejan su sustitucin por otro tipo de rbol ms idneo, y
Vicent Sandoval, concejal de Urbanismo
este equipo de gobierno tard ms de dos meses, reunin tras reunin, debate tras debate, en tomar la decisin de sustituir los plataneros, aunque sabamos que iba a provocar polmica. Y digo sustituir, porque la mayora de ellos, se van a replantar a un lugar donde se puedan desarrollar sin provocar daos, como ya se ha hecho anteriormente. Muchas ciudades estn sustituyendo estos rboles por otros por los problemas descritos, entre ellas Zaragoza y Barcelona, donde en la capital catalana se han sustituido miles de ejemplares de plataneros por otras especies, entre ellas el almez o lidonero, y por los mismos motivos. Y aun con todo esto, una decisin de este tipo debe ser informada con total transparencia y consensuada con nuestros vecinos, y por eso en el mes de Enero, se presento el proyecto con todo lujo de detalles a las Asociaciones de Vecinos, de Hostelera y de Comercio, en el mes de Marzo se explic en esta misma revista y durante los meses de Julio y Agosto, se mantuvieron reuniones con las mismas asociaciones para informarles y consensuar la recolocacin del arbolado. Y este mes de Septiembre se informo a La Agenda 21. Por lo tanto, no se nos puede acusar de no dar la cara y de buscar el consenso, y acusarnos de ello, es una falta de respeto a estas asociaciones. Y aunque la decisin sea complicada, el planteamiento es sencillo. A travs de informes de tcnicos competentes y mediante las consultas a profesionales, la propuesta es sustituir los plataneros por lidoneros, y al mismo tiempo trasladar algunas palmeras para reubicar el arbolado en todo el paseo, de forma que haya dos palmeras y un lidonero de forma repetida en toda la alineacin, produciendo sombra en toda la avenida y no solamente en un sector de la misma. De esta forma, solo talaremos seis arboles, replantaremos 13 plataneros y recolocaremos algunas palmeras para poder alinear la distribucin de lidoneros y palmeras por toda la avenida.
Lo curioso de todo esto, es que desde Enero, el partido popular de Cocentaina, no ha abierto la boca respecto al tema de los arboles, incluso preguntado directamente a sus miembros en la comisin concretamente sobre el tema, contestaron que ellos votaban en contra del todo el proyecto y que no se manifestaban respecto al tema de los arboles. NO SE MANIFESTABAN RESPECTO AL TEMA DE LOS ARBOLES. Durante Febrero, Marzo, Abril, Mayo, y Junio, ni en las comisiones ni en los plenos volvieron a preguntar sobre los arboles. Fu en Julio, cuando la asociacin de vecinos volvi a plantear el tema, cuando el partido popular contestano, se interes por los arboles. Pero no un inters por afecto, sino como siempre, para sacar provecho de cualquier decisin que produzca inquietud entre nuestros vecinos. Porqu no se manifestaron en contra en el momento en que se aprob el proyecto? Es su poltica de desprestigio, y de no aportacin, solo a la espera de los acontecimientos para tergiversar la realidad en su propio provecho. En cuanto al Sr. Enrique Molt, representante del Bloc, ms de lo mismo. En Enero solo dijo que estara
en contra del proyecto si se sustituan los plataneros por palmeras, y hasta Julio, cuando apareci la consulta de la asociacin de vecinos no volvi a plantear el asunto, indicando que en caso de que no hubiera ms remedio que sustituirlos, lo hiciramos con rboles de las mismas caractersticas, de hoja caduca y que hagan sombra. Sr. Enrique: es lo que estamos haciendo. En las obras del Pas valencia, se replantaron 30 rboles a la jaquera. Donde estaban sus principios y su defensa actual de los arboles? O es que acaso los arboles tienen ms o menos importancia segn donde estn ubicados? O lo que es peor, es que para ustedes los vecinos son ms o menos importantes segn la calle donde vivan? Para nosotros no. Nuestras decisiones estn enfocadas para el bien general de todos, absolutamente todos nuestros vecinos, y lo ms importante, podrn estar de acuerdo o no con nosotros, podrn compartir o no las decisiones, pero no hagan lo de siempre. No mientan, no preocupen a sus convecinos con pesimismos innecesarios. Seguramente ustedes hubieran preferido no actuar ahora, dejando el problema para el que venga, porque ms pronto que tarde, este problema se tendra que volver a plantear por qu no son los arboles idneos para ese lugar, pero eso sera trasladar el asunto para las generaciones futuras, de forma egosta e irresponsable. La pregunta es simple. Ustedes que prefieren? Dejar los arboles para que un corto plazo vuelvan a crear los problemas y desperfectos que han ocasionado y dejar el problema para dentro de unos aos? O prefieren aprovechar estas obras para solucionar el problema? Miren ustedes, hay dos formas de hacer poltica: Una de cara a la galera, para la foto y nada ms, y otra de forma responsable y tica, sin pensar en los votos, solo pensando en hacerlo correctamente. Juzguen ustedes. Vicent Sandoval Concejal de Urbanismo
rboles enfermos del Passeig del Comtat
No s un somnis Cocentaina...s la Fira de Tots Sants

Text: Mari Nieves Pascual/ Fotos: Fletxa Si en el passat nmero de la revista de Cocentaina El Comtat els avanvem tot el que anava a esdevindre en la Fira de Tots Sants, en aquest nmero s de llei que fem una avaluaci del que ha sigut la 663 edici daquest event contest que ompli el poble de Cocentaina de gent visitant, convertint la vila en un espai de sensacions. La Fira suposa un moviment i un sacrifici molt gran per a tots els vens i venes de Cocentaina perqu el poble es transforma: carrers tallats, noves olors, cares diferents, obstacles...per de sobte, de la nit al mati, tot te un sentit i tot pren el seu significat. Aix doncs, lltima setmana doctubre veiem com poc a poc els carrers van prenen altres formes, una decoraci que no s lhabitual i lanar i vindre de la gent. Correres cap ac, correres cap all i el mbil apegat a lorella del Regidor de Fira, Marcos Castell i el seu equip de treball que es pategen una i mil vegades el cord de Fira i mentre tant, els contestans, anem escodrinyant quines seran les novetats daquesta nova edici, i per fi arriba el 30 doctubre: el cel amaneix ras, les temperatures puguen en excs allargant lestiuet de Sant Miquel i Cocentaina ja fa olor a Fira. A les 10 est previst sinaugure la Fira de Tots Sants, una edici que comptar amb la vigilncia de 200 persones derivades dels cossos de seguretat, fent que la Fira siga a ms, un lloc segur per a tots els forasters i vens de la vila.
Enguany, de nou, hem de lamentar la presncia dalts mandataris poltics de la Generalitat, tot i aix pogurem veure en la inauguraci, a ms de la subdelegada del govern, a Carlos Gonzlez, Diputat Nacional del PSOE; Maria Vicenta Crespo, Diputada Autonmica del PSOE; Cristina Moreno, Diputada Autonmica i portaveu dEconomia a les Corts per part del PSOE; Amando Vilaplana, Diputat Autonmic del PSOE; Llus Torr, Diputat autonmic dEU; Enric Morera, Diputat Autonmic del BLOC; Jaume Pascual, Diputat Provincial del PSOE; Josefina Bueno, vicerectora dExtensi Universitria de la UA; Rosario Nandn, directora del Secretariat dExtensi universitria de la UA; Elena Ronda, directora de la Seu Universitria de Cocentaina i tamb a nombrosos alcaldes de diferents pobles que no volgueren perdres la inauguraci de la Fira i s que cal recordar que enguany vam comptar amb la primera Fira Turstica que va congregar a molts pobles de linterior de tota la Comunitat. La colla Mal Passet inici el recorregut que arrib fins la plaa de lAjuntament i all, un gran pardal port el privilegi al balc de lAjuntament per a que Carmen i Gustavo llegiren el manifest i inauguraren aix la Fira de 2009, i emotiu va ser escoltar, amb el Mal Passet, el pasdoble Paquito el Chocolatero commemorant el centenari del naixement del msic.
Enguany celebren el centenari del naixement de Gustavo Pascual Falc, el msic ms illustre que ha donat Cocentaina i grcies al qual ens coneixen per tot arreu, per tant, la comissi de Fira, amb Marcos castell com a regidor i Rafael Briet com alcalde i president de la mateixa, decideix que siga la famlia de Gustavo Pascual qui llisga el manifest de Pere IV el cerimonis que ens atorga el privilegi de fer una Fira. Lemoci i el nervi en els fills del compositor es palpa en lambient, s un gran moment per a Carmen i Gustavo, s el reconeixement dun poble cap a la figura de son pare i tots plegats acompanyats de la subdelegada del govern Encarna Llinares, pujaren al balc del Consistori per poder iniciar la 663 edici de la Fira de Tots Sants.
21
del Govern dEspanya. Finalitzada la roda de premsa, la comitiva de nou va emprendre el recorregut establert i feren un ampli recorregut per tota la Fira, passant per lestand de Rdio Cocentaina on a ms presidiren lentrega de premis organitzada per lassociaci de comer. I aix quedava inaugurada la Fira de 2009. El divendres va ser un dia relativament tranquil, un dia dedicat als vens i venes de Cocentaina per a que pogueren visitar tots els racons daquest esdeveniment social, econmic, poltic i
Desprs de tallar la cinta, la comitiva va recrrer la Fira, fent una parada en el Pla i com no, en el palau Comtal on varen disfrutar de les diferents exposicions de la Fira contestana.
Desprs i segons estava previst, es va oferir una roda de premsa sobre lacte inaugural on lalcalde va demandar de nou la falta de suport i atenci que aquesta Fira rep per part del Govern Valenci, pense que s una falta de respecte a les tradicions . Per la seua banda Encarna Linares es va sentir molt satisfeta de poder compartir un any ms amb els contestans i contestanes aquesta Fira de Tots Sants perqu s el sentir de tots vosaltres i cal felicitar a lalcalde i al poble per fer possible aquest esdeveniment que com b saben, compta amb el suport
cultural. Lopini de la gent, molt positiva i s que enguany una nova empresa, balconet, sencarreg de la decoraci i distribuci del mercat medieval i del soc rab, sempre sota la supervisi de lequip de la Regidoria de Fira. Aix, vam poder veure una Fira ms ampla, que va afavorir que les aglomeracions de gent foren menys intenses que altres anys, i s que fins i tot va ser ocupada la placeta de les Trinitries amb lespai de cetreria, sense deixar de banda lanimaci de carrer i les atraccions de Fira manuals i el joc de lanella que foren la delcia dels ms menuts. Amb lobjectiu de dinamitzar el soc rab, els tres dies de Fira, i a les 8 de la nit,
hi va haver un espectacle de ball i foc que congreg a un gran nombre de pblic per veure les peripcies dels ballarins i per veure eixe descens del campanar del Salvador. Pel que fa a les actuacions del Palau a escena, totes elles comptaren amb el beneplcit del pblic que fins i tot repetia en algunes ocasions i cal destacar de manera especial el ballet dAlicia Montava i lespectacle de la colla Mal Passet
que amb motiu del seu des aniversari, va voler estar present a la Fira, amb una obra escrita per Pablo Len, amb msica composada exclusivament per Francisco Valor i sota la direcci de Jos Miguel Lpez, un gran concert teatral que a ms compta amb la participaci de Tel Teatre. I s que les entitats del poble tamb han volgut estar presents en aquesta Fira, donant a conixer quin s el seu art i la manera tan professional que tenen dexecutar-lo.
La Fira s seguretat i tant s aix, que dos helicpters vetllaren per la vigilncia dels ms de 500.000 visitants que desfilaren pel nostre poble, sense oblidar els 200 efectius de la Guardia Civil i Policia Local que duniforme o de pais, es barrejaven entre els vianants recorrent tot el permetre de Fira, fent daquesta edici una de les Fires ms segures per la poca delinqncia haguda. El segon i tercer dia de Fira desbordaren les previsions i s que enguany loratge va eixir molt bo, fins i tot tal volta, una mica calors i el desfilar de turistes no va decaure en el cap de setmana. Les valoracions ms que positives i com a cloenda de la 663 edici, un castell de focs dartifici iniciava ja la que ser la 664 edici.
La Fira s tradici, i no va faltar un any ms, lesmorzar del dia 1 on les mestresses de casa atengueren de bon mati i fins vora les 2 del migdia a tots els qui all sacostaren, emportant-se aix el tpic entrep de llonganissa i botifarra, amb laigua-sal i la beguda. Per la Fira s molt ms: la Fira s tamb cultura i s per aix que lorquestra de Pols i Plectre La Paloma i la U.M.C. varen oferir el seu concert de Fira el dissabte 31 doctubre, mentre que lAteneu ho va fer la setmana dabans. I com a event cultural, cal dir que totes les exposicions van ser molt ben acollides: les noves ubicades al Palau Comtal i les de sempre com ara els bonsais, la ruta dart local, la mostra dIsa...o la histrica de lexpulsi dels moriscos del Centre dEstudis. La Fira s tamb esport, i s per aix que enguany comptarem amb una demostraci de pdel i amb les primeres figures del mn de la pilota valenciana que disputaren grans partides de raspall en el carrer de fora.
23
orgullosos de la Fira que tenim i que hem aconseguit. La Fira s gastronomia, s educaci, s reivindicacions, s promoci econmica, (700 expositors continuen mantenint el nivell del certamen), s neteja viria...
La Fira sn arrels, i s per aix que el Pla de la font va presentar els tres dies, la fia cavallar, on es va tancar algun que altre tracte i on els ms menuts pogueren pujar en els ponis. Tampoc faltaren les tpiques parades de gaiatos i torrons aix com les atraccions de pujar amb el veter tren de la bruixa o els autos de xoc, La Fira s sentiment i per aix el cementeri oferia la seua millor cara amb el record de tots els difunts. La Fira s joventut, i aix, les dos nits de Fira han presentat un ple absolut en lespai Festa i Fira que va tindre actuacions de rock en valenci, orquestres i el cantautor Andrs Valor. La Fira s medi ambient i s per aix que hi ha un espai dedicat a lrea que ens mostra els avantatges de les noves energies.
La Fira s poltica i com a tal, enguany es compt amb la presncia de Jorge Alarte, president dels socialistes valencians que va donar el seu recolzament a aquesta Fira assenyalant que el futur govenr socialista de la Generalitat vindr en ple a inaugurar la Fira de Cocentaina per compensar el despreci de Camps i el Consell.
La Fira sn noves tecnologies i per aix el Centre de Cultura El Teular alberg tot el referent als videojocs i mitjanant el telfon mbil poguerem descarregar-nos tota lactualitat firera. La Fira s turisme i ms de 500.000 visitants avalen la importncia i transcendncia daquesta Fira de 663 anys, la ms antiga de la comunitat Valenciana i la segona ms antiga de tot lestat espanyol. La Fira s participaci ciutadana, perqu tot el poble s volca i es sacrifica per a que es puga dur a terme, s exemplar el comportament dels vens i venes, abans, durant i desprs del muntatge de Fira, com b assenyala lalcalde de Cocentaina la Fira s del poble i s per al poble i som nosaltres els qui la fem gran, podem sentir-nos ben
La Fira ens duu, ens porta... ens deixa, ens torna... La Fira s tot a i molt ms, passat, present, futur... La Fira no s un somni... s Cocentaina.
Les exposicions sn el complement dor de la nostra Fira

Mari Nieves Pascual La Fira de Cocentaina sescriu amb nom propi, la Fira de Cocentaina no necessita presentaci perqu tot el mn la coneix, la Fira cada any es ms gran, per sens dubte, la Fira cada edici s ms rica, tant s aix, qu una setmana abans dinaugurar la 663 del Certamen, el Pati dArmes del Palau Comtal va albergar la presentaci, i al temps inauguraci, de les exposicions que en aquest 2009 podrien ser visitades a les estances de lalcsser contest, sense oblidar les que, en els dies de Fira es van poder veure com ara els bonsais, la ruta dart local, els espais protegits de la Comunitat Valenciana, mostra descultura urbana i la de pintura protagonitzada per lentitat Isa. Lacte, conduit per Mayte Barrachina, va comptar amb la presncia del Diputat Socialista Guillermo Bernabeu, aix com de la Corporaci Local encapalada per lalcalde Rafael Briet i el regidor de Fira, Marcos Castell. Precisament fou Marcos qui encet el torn de paraula qui agraa a tots els expositors la seua tasca per fer que tingam una gran varietat de mostres aptes per a tots els pblics. Pense que no concebim una Fira sense exposicions i aquestes sn de tots i per a tots i espere que aquesta Fira siga igual o millor que en edicions anteriors. Tot seguit, la presentadora va anar cridant a cadascun dels autors de lexposici qui explicaren qu s el que podem veure en cada una delles. la capella de Sant Antoni. La mostra s un resum del que ha sigut la festivitat de la patrona de Cocentaina en els darrers anys, amb unes instantnies pertanyents dels anys 60, 70 i 80 i on es mostren tot tipus dactes dedicats a la Mareta, la process, les danses, lofrena..., com deia Gil s un homenatge a la Patrona, a Cocentaina i a tots els contestans en general. Jos Luis ha sabut reflectir amb les seues fotografies moments i instants que tal volta ens passen desapercebuts, estic convenut que en aquesta mostra trobarem moltes sorpreses agradables. s una mirada nostlgica on es barreja la tradici, la devoci i lidentitat duna festa destacant que el ms important daquesta no s altra que la gent que forma part della.
El primer en prendre la paraula va ser Gil Jord, president de la Pia Uni Verge del Miracle que va descriure la mostra fotogrfica realitzada per Jos Luis Botella Richart, sota el ttol Mare de Du quina festa. Aquesta estava ubicada a
MOTOCICLETAS EQUIPAMIENTO SERVICIO OFICIAL RECAMBIOS AFILADO DE CADENAS MOTOSIERRAS CORTACESPEDES
Tot seguit va ser el torn de lexposici Surya, mostra ubicada a la sala de la Torre i que recull la informaci sobre la ONG Surya i el projecte de la creaci duna escola a la localitat peruana de Qeros. El responsable de la mateixa David Juan va voler destacar que aquesta s una mostra solidaria, vull remarcar-ho perqu tot el benefici que es puga traure va destinada a fer realitat el projecte de lescola. La veritat s que estem molt contents i molt agrats a la gent i els artistes locals que desinteressadament han volgut collaborar en la mostra, pense que s un luxe i s per aix que lhem titulada artistes solidaris. Vull agrair la participaci, a ms, de Fletxa, Plit dEnmarcaciones Ferrando, a Copart Cuadros, a Manolo del Bar Raspa, a Jordi Alimentaci, a Heineken Espanya, a la Panaderia Peris, a la ONG de Muro En cam, a tots els collaboradors habituals de Surya, en especial Isabel i Mari Carmen i com no a
Av. Pas Valenci, 26 (frente Barrio de Fraga) Tel: 96 559 33 80 - COCENTAINA
Av. Pas Valenci, 107 Tel.: 96 559 26 69 COCENTAINA
25
la Regidoria de Fira i a lAjuntament de Cocentaina. La mostra recull obres artstiques de Victoria Benavent, Jos Valls, Francisco Gisbert, Luis Ardevnez, Norma Prats, Fina Reche, Miguel A. Marz, Mara Belda, Patricia Abad, Aurelio P. Savall, Carmen Granado, Rafael Torr, Miguel Company, Santi Marset, ngel Linares, Joaquin Sells, Esteban Ferre, Xelo Valls, Amparo Mart, Roberto Marset, Assumpci Reig, Moiss Gil i Antoni Mir.
De lart passarem a lunivers, al meravells mn de lastrologia, en la mostra que va estar ubicada al Sal dActes i que sota el ttol de Un univers per descobrir coincidia amb lAny Internacional de lAstronomia (fa 400 anys Galileu va apuntar per primera vegada en la histria de la humanitat un aparell anomenat telescopi cap al cel iniciant aix, una revoluci cientfica. Amb aquest motiu la ONU ha declarat aquest any com a Any Internacional de lAstronomia). El comissari cientfic de lexposici, el professor contest, Jos Cant Domnech assenyal que la mostra presenta la bellesa i la majestuositat del nostre Univers a partir duna srie de fotografies que recorren quatre grans grups: El sistema solar, Estrelles i nebuloses, Galxies i LUnivers. Com explicava Jos Cant s una ullada al nostre passat i s tamb una ullada al nostre futur. Estic segur que lexposici els sorprendr
- Material Oficina - Informtica - Consumibles - Mobiliario Oficina - Papelera
i de segur els far replantejar les famoses preguntes e Qui som?, Don venim?, o estem sols? . Jos tamb va voler agrair la collaboraci de la Regidoria de Fira, de Fletxa i Marc, de Jos Vicente Casado, Vernica, Patri, Vicent, Ana M, Sanchis, Ana, Felo, a Enrique Prez i Guillermo Tenorio aix com la complicitat del diputat Socialista Guillermo Bernabeu que comparteix amb ell la passi i lestudi per lastronomia. Va tancar el torn dexposicions lanomenada Gustavo Pascual Falc 1090-2009, una mostra que va ser presentada per Gustavo Pascual (fill del compositor). Com s sabut, enguany celebrem el centenari del naixement de lillustre compositor contest i era precs que aquest estaguera present a la Fira. La mostra va estar ubicada a la Sala Daurada del Palau . Com deia Gustavo aquesta tracta de ser una biografia del pare i lhem volgut estructurar en cinc panells diferents amb fotografies i lexplicaci del que estem veient. Aix, hi ha un panel que ens explica qui va ser Paquito el Chocolatero; podem veure tamb tota la msica de Gustavo, les mencions honorfiques que ha tingut; un panell amb retalls de premsa que demostren que en tot el mn es coneix Cocentaina grcies a la msica del pare. Podem veure tamb els instruments que ells tocava, aix com les diferents edicions que shan fet de la msica
SUMINISTROS OFIMTICOS COCENTAINA
Caf Bar
COCENTAINA Tel.: 96 650 10 87
Avda. Pas Valenci, 93 - Tel. y Fax: 96 650 00 17 - COCENTAINA e-mail: sofco@eresmas.com
EXPOSICIN y VENTAS Passeig del Comtat, 56 y 64 Tel: 96 559 07 70 COCENTAINA
Rei en Jaume I, 35 - COCENTAINA Telf. 630 809 114
C/ Ausias March, 6 Cocentaina Telf. 965 590 976
PELUQUERIA UNISEX
LA TORRETA
del pare. Hi ha a ms una vitrina que recull la insgnia dor i brillants que li va atorgar la Uni Musical i la moneda dor que es va fer amb motiu del 50 aniversari. Gustavo es va mostrar satisfet del resultat de lexposici aix com de totes les activitats que estan fent-se amb motiu del centenari del naixement, tanmateix va mostrar el seu ms sincer agrament a la Cam, a la Impremta Domnguez i a lAjuntament de Cocentaina.
Ja impacients per poder visitar totes aquestes mostres que sinauguraven eixa nit, va prendre la paraula el Diputat Socialista Guillermo Bernabeu que a ms, s membre de lAssociaci Nacional dAstronomia. Bernabeu es va mostrar sorprs per la gran riquesa cultural de les mostres que recollia aquesta edici de la Fira fa 15 anys, jo vaig estar ac impartint un cursos dastronomia i hui veig que estic en un poble que amb la fora de les tradicions s capa dinnovar, canviar i adaptar-se als nous temps, enhorabona a tots per tot el que esteu fent. Abans de passar a visitar les exposicions i tancat aix el torn dels parlaments, va ser Rafael Briet qui agaf la paraula, per va voler compartir lescenari amb els vertaders responsables de que la Fira estiga al nivell on est, lequip format pel meu regidor Marcos Castell, aix com Jos Elies Esteve i Gustavo Baena. La nostra Fira s fer
poble, i la Pia Uni organitzant els actes de la Mareta fa poble; la Fira s solidaritat i aix ho contemplem a la sala de la Torre; la Fira s universal per aix eixa mostra dastronomia; la nostra Fira s festa i orgull i que millor que tindre a Gustavo Pascual Falc. En aquestos dies, som la capital social i econmica de tot lEstat, som la millor Fira i encara que hi hagen institucions que continuen empenyats en no reconixer aquest fet, crec que Cocentaina i tots els contestans poden sentir-nos ben satisfets del que som i hem aconseguit. No s un somni..., la Fira s Cocentaina i Cocentaina i la Fira son una realitat. Desprs daquestes paraules, les autoritats passaren a inaugurar, prpiament, les exposicions daquesta fira de 2009.
Asociaci de malalts dAlzheimer

Per a fer-te soci, pot dirigir-te a: Centre Social Real Blanc Tel.: 96 650 09 66
Horari datenci al pblic: Dilluns, dimecres i divendres, pel mat, de 10 a 12 hores. Dimarts i dijous, per la vesprada, de 18 a 19 hores.
Bar Raspa
Amplios Salones para Comuniones, Bodas, Bautizos, Comidas de empresa Reuniones familiares...
Passeig del Comtat, 51 - COCENTAINA Tel.: 96 559 01 55
Avenida
27
Els musulmans al Comtat, nova exposici del Centre dEstudis Contestans

M.P. LEsglsia del Salvador, antiga mesquita rab, va ser el lloc idoni per a que el Centre dEstudis Contestans presentar el catleg i lexposici Els musulmans al Comtat. Va ocrrer el dissabte 24 doctubre i les campanes tanyiren de valent per donar la benvinguda al president de la Diputaci dAlacant, Jos Joaquin Ripoll, aix com a la directora de Patrimoni de la Generalitat, Paz Olmos, les dues institucions, junt a la Cam i el Marq han sigut elements claus i fonamentals per a que aquesta nova mostra del Centre i publicaci de catleg siga una realitat, tanmateix han comptat amb la collaboraci de lAssociaci dAmics del Centre.
En lEsglsia es va presentar el catleg i tots els qui han aportat escrits ms que rellevants al voltant de lexpulsi dels moriscos de tota la comarca i s que enguany celebrem el 400 aniversari de dita efemride. Com deia Pere Ferrer, president del Centre, hem treballat dur durant 2 anys, ms que un catleg s un llibre i ja veuran que s un llibre molt singular i molt treballat, s un llibre que la comarca necessitava i que ha eixit en la millor data. Tant el director delegat de la zona de la CAM, Salvador Sanz com la directora de Patrimoni, Paz Olmos i el propi president de la Diputaci, Jos Joaquin Ripoll van felicitar en els seus parlaments al Centre dEstudis per la tasca realitzada no sols en aquesta mostra, sin en totes les empremtes que duen a terme, com assenyal Paz Olmos s una entitat que cuida el seu patrimoni i la seua histria. Una vegada presentat el catleg, les autoritats es
desplaaren pels carrers de larraval al Centre dEstudis Contestans per tal de visitar lexposici, una mostra que pretn divulgar una cultura i un patrimoni que permet valorar laportaci histrica duna societat que va estar assentada en aquestes terres fins 1609. La mostra ha fet possible una gran reforma del Centre que sens presenta plena darcades al ms estil mudjar i all es poden contemplar monedes, joguines, lpides funerries, cermiques, manuscrits de lpoca, castells i despoblats de la comarca...i imatges que ens acosten a la cultura dels musulmans que ac residien. Per abans de visitar les exposicions, les autoritats provincials i locals, aix com el president del Centre i el president dAmics del Centre degustaren uns dolos tpics musulmans aix com dun te verd. Desprs passaren a visitar la mostra. Lexposici estar oberta al pblic fins maig de 2010.
SANTIAGO INSA
FONTANERA
Servicio Fontanera - Calefaccin Instalacin de Gas - Saneamiento - Piscinas
Tot en fotografia i video digital

COCENTAINA Av. Pas Valenci, 104 Tel.: 96 650 04 63 AGULLENT C/ Major, 12 Tel.: 96 2907454
C/. Ausias March, 1 - Tel: 96 650 02 56 COCENTAINA
Tien 21 guanya el concurs daparadors de la Fira

M.P. Laparador s la cara duna tenda i per aquest motiu s molt important arreglar-lo duna manera, que resulte atractiva al comprador fomentant aix, la possible venda i al temps, publicitat dun comer. La Fira de Tots Sants s la cara ms amable que podem vendre al pblic foraster de Cocentaina, per al temps, s un gran mirall on trobem infinitat de coses sorprenents i s per aix que lassociaci de comer, va decidir crear el concurs daparadorisme fomentat aix l implicaci del xicotet comer en la Fira de Tots Sants, perqu amb aquest concurs, els venedors de Cocentaina competeixen, de forma magnnima, amb lampla oferta que la Fira dona, fent que els seus productes sobreisquen i convertint els seus aparadors en vertaderes obres dart. En aquesta edici, el jurat presidit per Rafael Briet, alcalde de Cocentaina, va eixir a visitar els aparadors el 29 doctubre i com b assenyalava la presidenta de lassociaci Mariola Monter enguany no ha sigut gens fcil, la veritat s que cada any els participants simpliquen ms i tot i que hi havia alguns que despuntaven com a possibles guanyadors, lelecci final ha estat complicada . A la fi, el jurat va decidir atorgar el primer premi a Tien 21, el segon a Calzados Soler i el tercer a relojeria i joyeria Maymi, tres aparadors que valia la pena visitar pel treball manual i artesanal dels seus artfexs que veuen aquest concurs com una illusi, i el premi com una recompensa al treball de decoraci que han fet.
mostrava content jo vull felicitar als dos primers premis i la veritat s que ha sigut una agradable sorpresa. En esta edici si que hem acoseguit plasmar el que volem i tot el que hi ha a laparador ha estat fet de forma manual. Lentrega de premis va tenir lloc el dia en que es va inaugurar la Fira i els premis van ser entregats en lestand de Rdio Cocentaina: Carmen Pascual, va entregar la placa del tercer premi a Manolo Moya de Maymi joiers; Mariola Monter, va entregar el segon premi a Enrique Soler de Soler Calzados i lalcalde de Cocentaina, Rafael Briet, va fer entrega del pergam acreditatiu del primer premi a Pilar Vicent de Tien 21.
Pilar Vicent, de Tien 21 ens deia que estem molts contents del premi aconseguit i crec que s que crida latenci perqu la gent es para a veurel i aix s b. Ens ha fet molta illusi. Per la seua banda Enrique Soler, de Soler Calzados s ja un veter en aquest concurs perqu el seu ingeny sempre lhan fet mereixedor dun premi, en aquesta edici ha sigut el segon, he volgut retre homenatge en laparador a mon tio Jos Soler i als meus dos nets, per tant podem veure un quadre del Raval de Cocentaina i tamb rates que ens deixen en el conte del flautista de Hamelin. Manolo Moya de Maymi joieria era el primer any en ser guardonat i tamb es
Lempresa Balconet agraeix al poble de Cocentaina la seua confiana en la Fira de 2009
Balconet, especialistes en mercats medievals, socs rabs, decoraci, ambientaci...
Cocentaina celebra la festivitat del Dia Nacional del Pas Valenci: el 9 doctubre
Un any ms, les forces poltiques de Cocentaina, junt a tots els socarrats i socarrades, varen celebrar el 9 doctubre, dia important per a tots els valencians i les valencianes. Des de la Regidoria de Tradicions que regenta Maria Jos Bonifacio, de nou es va disposar tot per a que fos una celebraci institucional i a labast de tots, sense oblidar el Bloc que ja el dia dabans va penjar la quadribarr al castell.
pgina i que Rdio Cocentaina va oferir en directe). Desprs, hi hagueren danses amb el grup de Danses Cocentaina amb lacompanyament musical de la colla Mal Passet. Lacte va concloure amb una actuaci de luxe, amb la participaci de dues dolaines i piano que deix embelestats a tots els presents.
Una cercavila amenitzada pel Mal Passet, va deixar les autoritats i acompanyats al Centre de Cultura El Teular per a que en aquest 2009, fos Ferran Albors, regidor a lAjuntament per part dEsquerra Unida, llegira el manifest corresponent,( un manifest que podran llegir en la segent
Punto de venta en vehculos Nuevos y k.m. 0
Tecno Sport TOYOTA Audi
Nueva marca TOYOTA a su servicio
Volkswagen
Avd xativa n78 cocentaina
Tlf. 96 559 17 66 Fax 96 559 20 12 Mvil 689 009 374
31
Manifest institucional 9 doctubre

Un any ms, el Pas Valenci torna a viure la tradicional festa del 9 doctubre, en la qual, els valencians i les valencianes commemorem el nostre naixement com a poble. Des dEsquerra Unida pensem que aquest dia tan important per a tots no pot perdre gens ni mica la seua crrega reivindicativa. I ms en un moment com lactual, en qu estem necessitats didees clares i decisions fermes davant de la crisi econmica que estem patint. Per tamb decidim el nostre el futur, la nostra existncia com a poble i, per tant, es fa ms necessari un esfor especial a favor de la defensa de les nostres senyes didentitat. Enguany, els valencians i les valencianes commemorem els 550 anys de la mort dAusis March, el nostre poeta ms universal i malauradament poc conegut per la immensa majoria de ciutadans i ciutadanes. s un bon moment per acostar-se a lobra potica dAusis March i gaudir dels seus versos, escrits en un llenguatge ric, quotidi i viu que ben segur marcaran per sempre a les persones que els spien interpretar. Aix mateix, i parlant de temes ms actuals, tamb s el moment de recordar la irracionalitat que representa, en ple segle XXI, el segle de les noves tecnologies, que no puguem rebre els diferents canals de televisi de les terres on es parla una mateixa llengua. No podem acceptar de cap manera la clausura de TV3 al Pas Valenci. Sigam valents, i reconegam que el catal i el valenci sn dues denominacions duna mateixa llengua. I s que des dEsquerra Unida pensem, honestament, que part dels actuals governants sintenta diluir les identitats nacionals i amenaar el carcter plurinacional, pluricultural i plurilingstic de lEstat. Per no sols sataca el nostre mbit cultural, sin tamb leducatiu. Aix, laplicaci de lanomenat procs de Bolonya continua generant una profunda inquietud en la comunitat educativa i en un ampli sector estudiantil, motivat per labsncia de debat i de participaci en una reforma que, ben segur, tindr gran incidncia en el futur de la Universitat. Avui hauria de ser un dia de celebraci per als valencians i les valencianes, per molts de nosaltres tenim prou motius per dir que, lamentablement, no s aix. No podem aplaudir un estatut que, senzillament, va cap arrere, ni tan sols avana per conservar els aspectes histrics de la nostra comunitat. s un estatut bsicament regressiu, un estatut que recull les inquietuds de la dreta ms anacrnica i la seua visi del Pas Valenci que, per a ells, sempre s la Comunitat Valenciana, i un partit socialista que, en principi, combrega amb aix. Per a Esquerra Unida, una reforma tan important com la que es va fer del nostre estatut, lestatut dels valencians i de les valencianes, no shauria dhaver pactat en reunions de sal que shan dut a terme en les direccions del Partit Popular i del Partit Socialista, per a donar-li desprs un verns dautntica representativitat democrtica que no t. No volem un estatut pensat en els altres, volem un estatut pensat per i per als valencians. De fet, la denominaci de Pas Valenci ha sobreviscut, a pesar de no ser loficial, i s la utilitzada per totes les entitats i partits poltics excepte el Partit Popular, que se nha aprofitat de qu no fra aquesta la denominaci oficial per a intentar que no la puguem usar. Nosaltres, volem un estatut per als valencians. Com deia Fuster: nosaltres, els valencians, som un pas, el Pas Valenci. Per enguany a ms de parlar de cultura, deducaci o dhistria hem de parlar, malauradament tamb, deconomia, per la trista situaci a qu hem arribat per culpa duns pocs i dun model insostenible i consumista que ens ha acabant esclafant. Des dEsquerra Unida entenem que en un moment de crisi econmica com lactual s necessari redoblar els esforos en protecci social, sobretot en les persones i els collectius que pateixen una extrema pobresa. s necessari dotar econmicament de forma suficient la Llei 9/2007, llei de Renda Garantida, i els reglaments posteriors. La poltica econmica dun pas democrtic, modern i avanat noms pot girar al voltant de la prioritat de la plena ocupaci digna, segura i de qualitat. A lEstat espanyol, la precarietat i la incertesa laboral pesen sobre ms de deu
milions de persones. Un govern que es diga realment desquerres i progressista t lobligaci poltica dafavorir, amb mesures legals i pressupostries, la correcci de les profundes desigualtats que genera aquest model de creixement en els sectors socials ms desfavorits. I s que, en aquesta vida, sha de tindre, a part dideologia, tamb cor i sentiments, i gana de treballar per les persones en situacions de dependncia i per la promoci de lautonomia personal. Si el Sr. Camps vol protegir les famlies, podia demostrar-ho ara fent justcia a les persones dependents. Per no, no sha fet justcia, i des de laprovaci de la llei de la Dependncia els incompliments i les traves administratives han sigut totals. Per tant, hi ha un boicot clar a laplicaci de la llei, un abandonament total de les obligacions imposades per la mateixa Generalitat. Per un altre costat s vergonys i intolerable comprovar com hi ha persones que estan morint, 139 a la nostra comarca, sense poder rebre la seua prpia ajuda. La desdia de ladministraci autonmica est provocant una vulneraci dels drets de les persones dependents. Ms recent s laberraci social que sha produt amb la baixada de preu dels bonus infantils, un encariment que repercutir en els ja difcilment ajustats pressupostos municipals o en els de les famlies, que encara s pitjor. I s que les restriccions pressupostries en poltiques socials i encara ms en un servei que tericament proporciona mecanismes que han de facilitar la compatibilitat de lmbit laboral i familiar, no sn mesures que puguen ser compartides ni polticament ni Quant als municipis, sadverteixen carncies semblants en lmbit municipal. No est previst ni el finanament municipal ni una llista de competncies per als ajuntaments ni la comarcalitzaci. La Federaci Espanyola de Municipis i Provncies ha demanat que en tots els estatuts estiga recollida la llista de competncies que corresponen als ajuntaments. La resposta ha sigut la negativa clara i contundent, un rebuig a solucionar els problemes de fixaci de competncies dels ajuntaments. Tampoc no savana gens en la nostra histrica organitzaci territorial supramunicipal: les comarques. Es mant la promoci de les diputacions provincials creades en el segle XIX i, quant a les comarques, es remet a una futura llei, desprs datorgarli tot el protagonisme a les diputacions. De nou, una oportunitat perduda per a avanar en la necessria comarcalitzaci, sempre allunyant-nos del que beneficia els ciutadans i sense respectar la nostra identitat histrica. Justament, els valencians ens sentim identificats amb les nostres comarques. Els valencians sn de la Ribera Alta, de la Marina, de lHorta Sud nosaltres som del Comtat. Com deia, en aquest punt tampoc no sha avanant i sha actuat desquena a la realitat valenciana. Tampoc no avancem en democratitzaci: ni iniciativa legislativa per als ajuntaments, ni rebaixa en la barrera electoral, ni pressuposts participatius, ni referndum per a ratificar lestatut. En particular, la barrera electoral del 5 per cent per a accedir a les Corts deixa sense representaci a ms de 200.000 valencians. Un de cada 10 valencians es queda sense representaci. El nostre s lnic estatut que deixa fora a partits poltics estables que actuen en la poltica valenciana amb legtimes i democrtiques aspiracions. Volem compromisos permanents per a cercar noves estratgies que donen viabilitat a la nostra indstria i a la resta de sectors productius, cosa que significar en determinades comarques aconseguir ms diversificaci, noves inversions, millora i accessibilitat de les ajudes pbliques, compromisos de desenvolupament integral i dotaci dinfraestructures necessries. Volem un pas ms solidari que noms ser possible amb una nova poltica de provisi pblica de serveis essencials, de qualitat i amb participaci ciutadana: educaci, sanitat, serveis socials, seguretat, justcia, protecci social, habitatge... En una commemoraci com aquesta importa poc el que frem si no sabem el que som i no ens comprometem amb all que volem ser. Moltes grcies.
Reparaciones Elctricas Instalaciones Particulares e Industriales electricidad

MANOLO SANZ ROMERO
A NZ
Sal desdeveniments Restaurant Bar

Paratge Restaurant Sant Cristfol Cocentaina
C/. Lit. Azorn, 22 Tel.: 96 559 28 33 - COCENTAINA
Tel. 966 500 722 Mb. 609 105 176
33
Correllengua 2009
Centres educatius de Cocentaina. Des de que comen el mes doctubre, tots els xiquets de les escoles del nostre poble hem anat realitzant activitats prvies a la festa del correllengua i del 9 doctubre. Al collegi Sant Francesc dAsis: Els alumnes dinfantil i Primria treballaren lauca dAusis March. Els alumnes dESO conegueren la vida del poeta. Els alumnes de 6 prepararen el manifest per llegir-ho el dia del Correllengua. Al Collegi Real Blanc: Els alumnes dinfantil van treballar el conte El rei moro i el rei cristi .Els seus mestres junt als alumnes van fer la seua dramatitzaci i en treballs de plstica els escuts moros i cristians. Al primer cicle el conte de loroneta i el rei i van fer un trencaclosques del rei en Jaume I. El segon cicle va decorar lentrada del centre amb lescut i la senyera del rei en Jaume i la visera. Al 3r cicle lauca dAusis March i un dossier sobre la nostra histria.. Al collegi San Juan Bosco: Infantil i 1r cicle gaudiren de la representaci de loroneta i el rei que queda reflectida en un llibre, en dibuixos, en el casc del rei en Jaume i en una oroneta. Segon cicle treballaren les auques del rei en Jaume i la dAusis March. A ms a ms una visera, titelles i la torre del palau. Els del 3r cicle van vorer un video sobre la biografia del rei Jaume, escoltaren poemes i canons dAusis March, llegiren textos del llibre dels Fets i el treball de la visera. Per acabar la setmana una xocolatada i jocs.
Sells Benito. Lectura del manifest a crrec dels alumnes de 6 del Collegi Sant Francesc dAss. Actuaci i animaci a crrec de Lloren el contacontes. Vam passar un bon ratet tots junts festejant la nostra llengua i amb un bon ambient de concrdia i convivncia.
Per celebrar larribada del correllengua, el dimarts 6 doctubre ens reunirem tots al Pla i all, xiquets, mestres i familiars dels collegis i de la FEPA Beniassent vam rebre la torxa acompanyada per cabuts, i animada per les dolaines i tabals de la Colla Mal Passet. Al llarg de la vespreda es van realitzar els segent actes: Presentaci a crrec de la regidora de cultura, Rosa
Ral Prats i Mnica Prez seran els comtes de 2009, Alfredo Ruiz, el mossn i Pablo Len la veu que recitar la splica a la Verge del Miracle
Mari Nieves Pascual Octubre s un mes ple dactivitats al nostre poble, perqu a ms de les activitats prpies i prvies a la Fira de Tots Sants, tenim tamb un raconet per a la Patrona contestana en el que s la Setmana dExaltaci del Mig Any de la Mare de Du del Miracle. Aix doncs, la Pia Uni Verge del Miracle, presidida per Gil Jord i Pepa Palacios, varen preparar un gran nombre dactivitats religioses i ldiques que prcticament van omplir tot el mes. Per comenar, dir que el 4 doctubre es va dur a terme la peregrinaci a Relleu, localitat que comparteix la devoci cap a la Mareta, all els peregrins contestans varen poder veure el fervor que li tenen a la nostra Patrona i van conixer com va arribar a ser Patrona i Alcaldessa Perptua: aix va resultar que pels anys de 1733 Relleu patia una gran squia, el mossn que aleshores hi havia era fill de Cocentaina i va proposar realitzar una novena a la Verge del Miracle demanant-li aigua i aquesta va arribar. Lalegria va ser tan gran que en Relleu varen acollir aquesta imatge com a Mare per a ser venerada, per desprs ocorregu altre gran miracle, parlem dun segle desprs, el poble sencomi a Ella per a que els alliberase duna gran malaltia i de nou la Verge respongu allunyant tot mal. Des daleshores en, Relleu te a la Mare de Du contestana com a Patrona, grcies a aquestos dos fets que costen en lacta del poble. All, tots els peregrins varen ser molt ben tractats, sent rebuts per les autoritats locals. A era linici dels actes a celebrar en el Mig Any. El dia 14 doctubre i al Monestir de la Verge, va tenir lloc la lectura de lacta de les poesies guanyadores i desprs, en la capella de Sant Antoni del Palau, es va inaugurar lexposici dels treballs realitzats pels escolars i al temps dels dibuixos premiats. El dijous 15, mossn Vicent Esteban va oficiar una Missa en la que participaren activament els matrimonis que enguany complien 19 anys de casats. A lendem, els joves pogueren gaudir, al Teular, de la novena edici del concert de Msica Cristiana a crrec enguany de Jos Manuel Montesinos i la seua dona, un concert en que grans i menuts van compartir una estona de msica religiosa, una altra manera de fer oraci. Tots dos, amb lacompanyament musi cal duna guitarra interpretaren una srie de canons que es convertiren en un prec a la Verge.
Moment del concert de msica cristiana celebrat al Centre de Cultura El Teular
Un total de 14 matrimonis que anguany celebren 19 anys participaren en lEucaristia
Aix arribava el cap de setmana gran, el dissabte de bon mati comenaren les competicions escolars de futbol mentre que als locals de les Germanes Trinitries tenia lloc una convivncia de joves amb el cantautor del concert. Ja per la vesprada soficiaren les Vespres i tot seguit, lOrfe Contest Just Sansalvador, ofer un emotiu concert, emotiu pel lloc: el Monestir de la Verge i emotiu pel moment, perqu lOrfe volgu recordar a Juani, membre del grup que va morir dies enrere. Ja el diumenge de mati, i amb la
Bar
Chesco
50 anys al seu servici
Alimentaci Ramadera
Almuerzos y Tapas Variadas

C/. Alfonso V, 3 - COCENTAINA
Sant Francesc, 7 COCENTAINA
Rubn Blanquer Vicent

Tel.: 965 590 724 Fax: 966 500 480 www.tien21.es E-mail: tien21cocentaina@telefonica.net
Pinsos i Accesoris per a tota classe danimals de companyia
LLORENS
Avgda. Pas Valenci, 120 Tel: 96 559 00 27 - COCENTAINA
35
de 2010: els comtes, el mossn i la splica. El Monestir va presentar un ple absolut i a la fi els elegits, pel mtode dinsaculaci varen ser : Ral Prats Gmez, ser el comte; Mnica Prez Oltra va ser lelegida com a comtessa dentre 8 participants; de mossens sen van presentar 2 i a la fi va eixir Alfredo Ruiz Martnez i per ltim, es va traure la persona elegida per recitar la splica, en aquest cas es van presentar un total de 6 jovens de Cocentaina i la sort va anar a parar a Pablo Len Vidal, lnic home que en aquest any es va presentar. Sn els protagonistes de les festes de 2010. Ja desprs de lelecci, i tancant aquest mig any 2009, els presents varen gaudir duna conferncia a crrec del Pare Juan, titular de la parrquia de Relleu.
Majorals i majorales de les festes 2010 de la Mare de Du
mirada posada en el cel, per tal de desafiar la predicci de loratge que marcava pluja, es van disparar 27 salves en honor a les 27 llgrimes, canviat lhora del dispar (abans es disparaven a les 7:30 del mati) i tot seguit es realitz el passacarrer per arreplegar els majorals i majorales per litinerari de costum i amenitzats en tot moment per la colla de dolaines i tabals Mal Passet que estrenaren un obra que Francisco Valor va composar per al trasllat matinal de la Verge. A les 12:30, es va celebrar lEucaristia on al finalitzar es van beneir i imposar les medalles als majorals i majorales de 2010. Els actes van concloure el dilluns 19 doctubre amb la celebraci de la Missa, la presentaci dels recent nascuts a la Verge i lelecci dels propers protagonistes de les festes
El Pare Juan en el moment de la conferncia al Monestir de la Verge del Miracle
Premis concurs infantil i juvenil de dibuix i redacci Mare de Du del Miracle 2009-2010
Premiats en redacci 2009-2010

Nivell 3r Primria 4t Primria 5 Primria 6 Primria 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Collegi SJ.Bosco Carla Kadic Pascual Andrea R. Carmela Dragoi I londanikol Silvieva Ivanova Mateo Sala Torr Collegi Real Blanc Anna Blanes Company Luca Snchez Ramos Antonio M. Sirvent Juan Collegi S.Francesc dAsis Rodrigo Guzmn Escrib Carla Esplugues Lpez Esther Insa Prez Andrea Vilaplana Blanes Aida Carvajal Gonzlez Alexis Valls Torres Jos A. Gmez Venteo Mnica Mart Gisbert
Premiats en dibuix 2009-2010

Nivell Inf. 3 anys Inf. 4 anys Inf. 5 anys 1r Primria 2n Primria 3r Primria 4t Primria 5 Primria 6 Primria Nivell 1r ESO 3r ESO 4t ESO Collegi SJ Bosco Adriana Vicent Snchez Gema Bernabeu Segura Pau Corts Marset Clara Reig Rico Mara Sells Llopis Irina Ballesta Padilla Ana Domnech Hernndez Ana Figueroa Domnech Marcos Domnech Pic Collegi S. Francesc dAsis Adela M. Gadea Vallalta Elvira Hernndez Richart Camilo Toms Cardona Collegi Real Blanc Irene Colomer Agull Nerea Gilabert Segura Mara Molt Botija Gema Corts Gonzlez Maite Lpez Mart Mriam Cardona Llopis Damin beda Gmez Ariadna Murcia Vidal Jordi Monjo Castell Collegi S. Francesc dAsis Gemma Albero Mir Mara Sanchis Lpez Ines M. Vidal Garca Irene Domnguez Juan Elena Carbonell Jord Joan Gonzlez Barrachina Elena Ferre Domnech Roger Jover Montelegrino Javier Santos Fuentes IEs Pare Arques
Sal Santonja Miralles
37
La Moncloa i la cultura del vi

Gabinet de premsa del Club de tertlies La Moncloa El club de tertlies La Moncloa de Cocentaina, continua els objectius que es va traar fa quasi un any: conixer el Pas Valenci de nord a sud, la seva histria, la seva gastronomia, els seus paisatges i la seva gent. Definitivament, hem descartat per unanimitat comprometrens anar a netejar cap platja de xapapote, ni cap muntanya de pinotxa. Tampoc anar a Almeria o La Ribera, a la campanya de recollecci de tomaques, freses o taronges. Almenys voluntriament; i no creem que a hores dara, en plena democrcia, ning ens obligue a fer-ho. Els diferents membres de La Moncloa, independentment de les posicions ideolgiques de cadasc, van trencar les relacions amb la faena, i fa temps que no es parlen, tot i que respectem profundament aquells que ho fan. No obstant aix, estem disposats a experimentar diferents temes ldics i a fer amics. En aquest sentit, interessats en lelaboraci de vi i la histria que hi ha al seu voltant, el dia 2 doctubre passat frem una excursi expressa per conixer una mica ms el tema. Per fer a vam triar la poblaci de Monver, un dels pobles ms singulars de les Valls del Vinalop especialitzats en la viticultura. I no podem anar a altre lloc ms que a la bodega familiar de Salvador Poveda. El viatge es va convertir en una autntica Jornada Enolgica de la m de lamic Rafael Poveda. Es desplaarem de Cocentaina en autobs fins a les noves installacions de la bodega Poveda, enclavada en a la Vall dAzorin al quilmetre 3 de la carretera Monver a Salinas. A la porta ens va rebre Rafael i desprs de les presentacions i identificar-se cadasc, ens don la primera lli histrica del lloc on estvem. A 300 metres es veia la masia de la famlia Azorin on estiuejava el singular escriptor. Entre la
masia i la bodega, hi ha el cam reial per on Jaume I va conduir el seu exercit a la conquesta de Mrcia. Aquest mateix vall reuneix unes condicions climatolgiques ptimes per al conreu del ram de fer vi: fred a lhivern i calor a lestiu. Bona part de les Valls del Vinalop tenen aquestes condicions i per aix lactivitat vitivincola es tan abundant en aquesta regi. Al voltat de la bodega es on t Poveda les vinyes on produeixen el 20 % del ram que necessita. Aquesta petita aportaci de ram est conreada amb les tcniques agrcoles ms avanades: verema, poda i irrigaci dhumitat mecanitzada. Laltre 80 % de ram, el compra a petits viticultors en qui prviament ha pactat unes condicions de varietats, maduresa i dates de verema. La bodega Salvador Poveda t unes poques hectrees ms al voltant que, actualment estan en guaret, per plantar prximament una vinya temtica. Es un projecte que caldr visitar ms endavant quan es pose en marxa. Lobjectiu de Poveda s investigar cientficament diferents varietats de ram autctones o adaptables a la comarca. El fet de conrear aquestes vinyes de carcter temtic a la porta de casa, va ms enll dun desig casol i augura un bon futur per aquestos vins valencians. Tot seguit de fer-nos aquestes observacions, entrrem a visitar la bodega i quedarem meravellats de la cura que hi ha en cada un dels detalls de fabricaci. Rafael Poveda, enleg i investigador de la histria local, es antic amic dalgun de nosaltres i s a ms, un excellent pedagog que sap transmetre el seu saber de manera clara i didctica. Pas a pas vam veure com el most se sotmet a una fermentaci
Servicio de Fontanera en general Gas y Calefaccin

C/. Ben-Khanis, 1 COCENTAINA
Calzados para Fiestas de Moros y Cristianos Reparacin de Calzado Cambio de Cremalleras Artculos para el calzaAv. d o Pas Valenci 105 - COCENTAINA
FAUSTO
Tel.: 96 559 34 21
Tel.: 649 31 29 85
Av. Pas Valenci, 63-65 Tel. 96 559 11 90 Cocentaina
controlada a adequades temperatures de fred sota zero; com el vi senvellix en diferents tipus de tonells; com sembotella mecnicament de manera rpida i higinica; i com son elegits diferents tipus de suro perqu el tap de lampolla siga perfecte. Tot duna manera cientfica i capdavantera. Les afirmacions inequvoques que Rafa Poveda feia en la seva dissertaci, eren plenes de sentit com i intelligibles. Una de tantes fou esta que es per emmarcar-la: el suc del ram des que naix com qualsevol ser viu camina cap a la mort, s a dir fer-se agre. La missi de lenleg no es altra que conduir-lo de la m prevenint-li qualsevol malaltia; desenvolupant i destacant les caracterstiques personals de cada most; etc., fins que acabe ben viu donant plaer als paladars dels individus. En aquest sentit, nosaltres creiem que lenleg, ms que un cientfic, que tamb ho s, es un artista, un creador, comparable amb un director dorquestra, de cine, etc. Un altre tema que argumentava el nostre amfitri amb molta desimboltura i convicci, es desmuntar aquell mite que generalment hi ha en la societat classificant la qualitat dels vins segons siguen joves, criana, reserva i gran reserva. Res ms lluny de la realitat. Un vi de criana no ha de ser necessriament de menys qualitat que un reserva. De fet, ens deia Poveda, est comercialitzant un vi de criana que es de millor qualitat que un altre que es reserva. A ms a ms, segons la preferncia de cadasc, hi han molts que es decanten pel vi jove. De qualsevol manera, les qualitats sempre son relatives i el que vertaderament cal tenir amb compte son els gustos i preferncies de cadasc. Un vi de molta qualitat i de moltes medalles i premis, potser que a tots no agrade. Un altra cosa que tamb va ser motiu de reflexi van ser els preus, els quals sempre estan sotmesos a leconomia de mercat i no a la qualitat. Acabarem la visita, com no podia ser daltra manera, en la Sagristia de la bodega tastant lhistric vi Fondillol. Un vi que, durant lpoca feudal, mai no ha faltat en la taula de reis, aristocrcia i alta noblesa. El Fondillol es un singular vi del sud del Pas Valenci elaborat de la
varietat de ram Monastrell que al Comtat tamb sha fet als segles XVII, XVIII i XIX. Finalment, a leixida de la bodega ens obsequiaren amb una ampolla de Synposion, un reserva de 2004, excellent vi ms conegut a Europa que a casa nostra. A ms, ens obsequi amb un llibre titulat Visites, del que es autor Rafael Poveda. Dinarem una paella tpica monovera feta a llenya i regat per un Via vermeta jove de Poveda, on gaudirem a ms, de lamabilitat del personal del restaurant Tribaldo. A la vesprada, per acabar darrodonir el dia, frem una visita a la Casa Museu de Josep Martnez i Ruiz, Azorin (1873-1967), creador de la denominaci Generaci del 98. Aquesta visita amb guia, va estar concertada especialment per a nosaltres per la prpia direcci de la Bodega Salvador Poveda. Monver no sentn sense Azorin, i el mateix Azorin no sentn sense Monver. Es un binomi molt arrelat en aquell indret del Vinalop. A ms, la nostra visita al Museu Azorin va coincidir amb una exposici temporal sobre Ramon Maria del ValleInclan (1866-1936) i la impremta, on ens mostra com ell mateix seditava els seus llibres. Un viatge molt ben aprofitat que no sols consolida la colla La Moncloa; si no a ms, poc a poc, ens agermana a la resta del Pas Valenci.

Per a fer-te soci, pots dirigir-te a: Centre Social Real Blanc - Tel.: 96 650 09 66
39
El programa Cocentaina emplea 2009 dona feina a 28 treballadors locals

Redacci El programa docupaci pblica municipal Cocentaina emplea 09 naix per la necessitat de donar resposta a la crtica situaci docupaci que travessa el nostre poble a causa de la prdua continua del teixit empresarial de Cocentaina basat, fonamentalment, en el sector txtil, ja que les empreses de dit sector estan sofrint una prdua de competitivitat o reestructurant dels seus planters a travs dExpedients de Regulaci. Aix doncs, des de lAjuntament de Cocentaina, sha volgut fomentar locupaci local a tres lnies dactuaci: activitats relacionades amb la neteja, tant forestal com zona urbana i treballs de jardineria; diferents treballs de canvi i adequaci de les aceres ms deteriorades aix com obres dadequaci en diferents punts de la poblaci i finalment, enbelliment i condicionament de diferents infraestructures i punts del poble a travs de treballs de pintura. Per atendre aquestes necessitats, tant docupaci com datenci social, sha fet un prstec de 205.000 euros, dels quals 35.000 han anat destinats a Benestar Social per a ajudes familiars cobrint aix tot el que la Generalitat Valenciana no est fent. La resta, 170.000 euros, van destinats al programa de Cocentaina emplea. Aquest programa donar ocupaci a 28 persones amb un contracte de 5 mesos de durada, de 18 hores setmanals i tindr daplicaci el conveni
collectiu de lajuntament de Cocentaina. Els treballadors shan organitzat per grups en les diferents rees i serveis de lajuntament com ara: Cultura; Cementeri; Educaci; Joventut; Neteja, trnsit, residus; Obres; Poliesportiu; Urbanisme i Medi Ambient. Per fer possible aquest projecte shan implicat tres regidories : la dHisenda que regenta Maria Jos Bonifacio, la regidoria de Personal que recau en Ferran Albors i la de Promoci Econmica que ostenta Marcos Castell.
El Conseller dInfraestructures sha reunit amb els alcaldes de la comarca del Comtat
Rafael Briet, alcalde de Cocentaina, aix com els alcaldes de la comarca del Comtat es varen reunir el dilluns 26 doctubre amb el Conseller dInfraestructures i Transport Mario Flores per tractar la posada en funcionament de les expropiacions del tram entre el quilmetre 7 i 25 de la lnea Alcoi-Xtiva. La reuni es va dur a terme a Alcoi. Flores va anunciar la posada en funcionament de les obres dexpropiaci del tram assenyalat, incloent una srie de variants de traat que sn essencials per a assegurar un descens efectiu dels temps de recorregut. Tanmateix, el Conseller ha assenyalat que lobjectiu daquestes primeres actuacions s permetre que el trajecte Valncia-Alcoi es puga dur a terme en menys dun hora i mitja front les dos hores de durada que te ara dit recorregut. Per altra banda, Flores tamb va anunciar la creaci de lrea de prestaci conjunta del taxi El ComtatLAlcoi, un rea que supera els 81.000 habitants i que te com a principal missi, millorar el servei de taxis de la comarca.
El Pla E 2.010 destina ms de 200 milions a la provincia dAlacant

El nou Pla E 2010 destinar 200 milions deuros per als 141 municipis de la provncia dAlacant que aniran destinats al finanament de projectes municipals de desenvolupament sostenible relacionats amb el medi ambient, la innovaci econmica i les iniciatives socials. Lobjectiu final de tot lesfor inversor derivat del Pla E s la creaci de treball en la nostra provncia i s que cal recordar que en el Pla E 2.009 ja shan generat ms de 16.000 llocs de treball en la zona alacantina.
Cooperativa Agrcola Catlica, Coop. V. Cocentaina

Mossn Eugenio Radun, 6 - Tel.: 96 559 02 67
SERVICIO DE LIMPIEZA INTEGRAL

Avgda. Pas Valenci, 132 - COCENTAINA Tel. y Fax: 96 633 23 84 Movil: 665 510 800
Cocentaina ha signat amb Ciesga el projecte de la reunificaci del Collegi Pblic S.J. Bosco
Redacci Sembla que tot arriba, i s que el divendres 2 doctubre, lalcalde de Cocentaina Rafael Briet, la regidora dEducaci Rosana Soler, la directora del collegi pblic S. Joan Bosco, Rosa Molt i Toni Barcel com a representant de lAmpa, es varen desplaar a Valncia per entrevistarse amb el personal de Ciesga. El motiu no era altre que assabentar-se, en primera ma, del que havia passat en la demora de lentrega del projecte de la reunificaci del Bosco (aquest i segons les promeses dAlejandro Banyeres fetes el 28 dabril, hauria dhaver estat signat i presentat a Cocentaina el passat mes de juny). Desprs de les reclamacions formulades des de lAjuntament contest i des del propi collegi, es va decidir acudir directament a Valncia per reclamar la informaci corresponent. La visita va ser molt positiva ja que el projecte est signat i en poc dies estar a Cocentaina. Ciesga acus el retard de la redacci del projecte a causa dels problemes que van tenir amb larquitecte redactor del mateix que no havia plasmat les modificacions que shavien marcat, per que ja estava tot subsanat. A partir dara, es far la redacci del projecte dexecuci, que sn 60 dies a partir de l1 doctubre i aix, en cosa de mig any, les mquines ja estaran treballant. Com diem, la visita va ser molt productiva i tots quatre es mostraven satisfets del viatge i la reunificaci, veien per fi, una llumeneta de possibilitats a la tant demandava reunificaci del Bosco. Lalcalde, Rafael Briet, a ms, assenyalava que ara no era moment de relaxar-se, sin de continuar treballant i estar damunt de cada pas a donar per a que la reunificaci no es torne a paralitzar de nou.
Cocentaina, Muro i lAlqueria inicien el projecte promoci del empredurisme i de la creaci dempreses innovadores
M.P. Els Ajuntaments de Cocentaina, Muro i lAlqueria, amb collaboraci amb el CEEI, han posat en marxa el projecte Promoci del empredurisme i de la creaci dempreses innovadores, es tracta aquest duna iniciativa que es troba dintre dels acords de collaboraci subscrits i desenvolupats per les 4 entitats en els darrers anys. Aquestes actuacions han servit per a organitzar activitats i events comuns relacionats amb la promoci social, la creaci dempreses i la innovaci. Entre les accions que semmarquen en dit projecte cal destacar: la constituci dun observatori de lempredurisme per difondre, entre els emprenedors, les ferramentes disponibles per a la creaci dempreses; promoure les accions conjuntes a travs del portal web www.emprenemjunts.es; realitzar activitats de formaci i capacitaci per als emprenedors i les empreses; fomentar lesperit emprenedor en els instituts deducaci secundria a partir de la realitzaci de tallers amb els alumnes dels cicles formatius i prestar un servici datenci especialitzat als emprenedors per oferirlos el recurs ms adequat.
Aix doncs, els tres Consistoris desenvoluparan la iniciativa Emprendeaventura, una iniciativa que te com a objectiu contribuir a la formaci dels emprenedors que vulguen posar en marxa iniciatives empresarials en els tres municipis que permetran diversificar el teixit socioeconmic dels tres municipis.
Aluminio-Hierro-Forja Automatismos Ventanas-Barandillas
C/ Convento, 36 Cocentaina Tel. y Fax: 96 559 02 71
41
La Federaci de Moros i Cristians presenta el balan dingressos i despeses de 2009 i el pressupost de 2010
Un any ms, i una vegada concloses les Festes de Moros i Cristians i encarant ja un nou any fester, la Federaci Junta de Festes ha presentat el balan econmic de les festes passades i el pressupost amb el que es conta per a les de 2010. Aquest balan es va presentar en la reuni de la Junta amb els caps de fil. BALAN INGRESSOS I DESPESES ANY 2009 PRESSUPOST FESTES 2010 INGRESSOS Ing. Benefici any 2009 Ing. Ajuntament Conserjeria Vta. de Loteria Sopar Crrecs As. Sant Hiplit i Majorals Ingressos publicitat Sub. Ajunt filaes de Crrec Sub. Ajunt. Junta Fed. Altres ingressos Ajunt. Cadires Col. i vta de Revista Festes Altres ingressos Financiers TOTAL DESPESES Oficina i conserjeria Remuneraci conserje Loteria Reparacions Casal Despeses diverses Undef Despeses anys anteriors Sopar Crrecs Sopar Caps Fil Proclamaci 7 maig i cult DVD Despeses en Festes Segur fester Subvenci Filaes Crrec Subvenci Filaes Volteta xiquets Revista Teatre Concurs paelles Despeses financeres TOTAL
INGRESSOS Subvenci Ajuntament Filaes de Crrec Subvenci Ajuntament Altres ingressos Ajuntament Loteria Ajudes diverses Sopar Crrecs As. Sant hiplit i Majorals Ingressos Publicitat Ingressos Cadires Ingressos Revista Altres ingressos Ingressos financers TOTAL
24.000,00 11.956,35 4.112,71 10.957,00 11.791,00 12.321,00 5.662,00 8.271,00 5.279,17 26.133,00 25.798,00 488,32 146.769,55
2.782,00 3.700,00 11.000,00 13.000,00 6.000,00 15.000,00 24.000,00 12.000,00 360,00 6.000,00 26.000,00 21.700,00 500,00 142.042,00
DESPESES Subvenci Filaes Crrec Subvenci Filaes Despeses Oficina i Conserjeria Loteria Reparacions Casal Fester Despeses diverses Despeses anys anteriors Sopar Crrecs Sopar Caps Fil Proclamaci 7 de maig i cult DVD Despeses de festes Segur fester Volteta xiquets Despeses revista Teatre Concurs paelles Despeses financeres Benefici any 2009 TOTAL
24.000,00 6.000,00 8.029,12 9.590,97 1.114,62 5.168,15 1.596,00 15.878,06 2.924,41 4.709,96 3.800,00 30.844,35 2.388,50 621,54 20.063,89 4.275,00 2.803,30 178,91 2.782,77 146.769,55
5.142,00 3.700,00 9.600,00 1.500,00 4.500,00 400,00 500,00 15.000,00 1.000,00 6.000,00 4.000,00 32.000,00 2.500,00 24.000,00 3.600,00 600,00 21.000,00 4.000,00 2.800,00 200,00 142.042,00
Peluquera
Cuidamos de t. Cuidamos de la belleza de tu cabello. C/ Miguel Crevea, 6 - COCENTAINA Tel: 96 559 14 16 - Movil: 610 49 43 95
Manolo Brotons, nou president de lAssociaci dHostaleria de Cocentaina

M.P. LAssociaci dHostaleria de Cocentaina ha renovat la seua junta, ho va fer el passat 13 doctubre en una assemblea extraordinria duta a terme en la seu de la prpia entitat (ubicada al carrer Convent i compartint lloc amb lassociaci de vens i lassociaci de comer). El nou president, elegit per unanimitat va ser Manolo Brotons, bariste contest que ha estat molt involucrat en les diferents juntes que hi ha hagut des que es va constituir lassociaci. Manolo substitueix en el crrec a Antonio Pardo i agafa la presidncia amb molta illusi i ganes de seguir treballant,sobretot en les premisses de motivar a la gent de lhostaleria, oferintlos noves propostes i activitats que no fan ms que perfeccionar la professionalitat i qualitat dels bars, pubs quefers per a que els socarrats puguen tamb participar de tot all que fan. Tot i que han canviat de president hi ha gent que continua pertanyent a la junta, s el cas de Marian Reig que continuar ocupant el crrec de secretaria, com ella mateix confirmava als micrfons de Rdio Cocentaina, tenim una junta molt equilibrada ja que pertany gent dels tots els rams: els bars, els pubs i els restaurants. Aix doncs en la nova junta ostenta el crrec de tresorer, Vicent Pastor ; com a vocals en representaci dels baristes estan Andrs Garca i Jorge Maquez; vocal representaci restaurants: Ignacio Sells; vocal representaci pubs: Jos Luis Bernabeu i vocals collaboradors: Cristina Sells, David Barrachina i Felipe Sirvent.
i restaurants de Cocentaina. Tanmateix, la junta presidida per Manolo pretn donar difusi de tot all que es realitza a lAssociaci utilitzant les noves tecnologies, aix, crearan una pgina web on tothom podr veure les activitats a realitzar i tamb disposaran dels mitjans de comunicaci locals com ara Rdio Cocentaina i aquesta mateixa revista de Cocentaina. El Comtat per difondre les seus notcies i els seus
Un grupo de contestanos se unen a la manifestacin contra la Ley del Aborto

Mayte Barrachina El pasado 17 de octubre se celebraba en Madrid una multitudinaria manifestacin en contra de la nueva Ley del Aborto. Un grupo de contestanos partieron en autobs hasta la capital para mostrar su rechazo a la normativa vigente. La manifestacin tuvo lugar a las cinco de la tarde desde la cntrica Puerta del Sol hasta la Puerta de Alcal. La marcha transcurri tras dos pancartas, la primera La vida importa y la segunda Mujeres contra el aborto. El centro de Madrid se invadi de miles de padres con nios de todas las edades, jvenes y gente procedente de toda Espaa con el objetivo de mostrar su repulsa a una reforma polmica que plantea la posibilidad de abortar libremente
hasta las catorce semanas o que permite que jvenes de 16 aos puedan abortar sin el permiso paterno.
BAR
INSA
Av. Passeig del Comtat, 37 Tel. : 96 559 03 20 COCENTAINA
En el tema de la droga tu tienes la ltima palabra
NO
43
SEU UNIVERSITRIA DE COCENTAINA

JORNADES DHIVERN 2009: CURSOS
Del 4 al 12 de desembre tindran lloc en la Seu Universitria els Cursos dHivern. Enguany noferim tres, convalidables per: 1.Certificat de crdits de lliure elecci curricular (2 o 1 crdits, depenent del curs) 2.Diploma dassistncia de la Seu Universitria, certificable per lInstitut de Cincies de lEducaci (ICE) de la Universitat dAlacant. CONIXER EL CLIMA I PREDIR EL TEMPS. PREVINDRE FENMENS EXTREMS 4 al 6 de desembre de 2009. Curs de 2 crdits (CECLEC-UA).Certificat de 24 hores (ICE-UA). Objectius Aprendre a distingir entre el clima com a situaci mitjana abstracta i el temps com a situaci atmosfrica concreta. Conixer com es mesuren correctament tots els parmetres que intervenen en levoluci de climes i temps. Conixer i aprendre a llegir els mapes del temps. Difondre alguns dels models meteorolgics que es troben en Internet, utilitzats en la predicci del temps pels principals servicis meteorolgics, i les principals tcniques per a interpretar-los. Donar a conixer com es distribuxen els climes que tenim ms prxims i la seua influncia en els paisatges. Explicar alguns dels fenmens meteorolgics extrems que es donen en els sectors ms prxims. Recordar alguns esdeveniments climtics i meteorolgics del passat. Explicar la influncia de lhome en el clima i en el temps tant en les seues causes com en les seues conseqncies, amb especial atenci als riscos naturals dorigen climtic i a la teoria de Canvi Climtic causat per lhome. PREU: 60 . ORIGEN I EVOLUCI DELS SERS VIUS 4 al 6 de desembre del 2009. Curs de 2 crdits (CECLEC-UA). Certificat de 22 hores (ICE-UA). Objectius Conixer les teories de levoluci i el seu desenrotllament histric. Conixer els moments daparici dorganismes i les principals extincions en la histria de la Terra. Conixer com els condicionants ambientals poden dirigir levoluci. Reconixer en el camp els diferents tipus de fssils i la seua classificaci en el laboratori. Mecanismes naturals que poden ressuscitar espcies extintes i com afectarien el medi ambient. Possibilitats tcniques per a intentar ressuscitar espcies extintes per mitj de ADN. PREU: 60 . ELS BOLETS DEL NOSTRE ENTORN: GASTRONOMIA I TRADICI 11 i 12 de desembre del 2009. Curs d1 crdit (CECLEC-UA). Certificat de 15 hores (ICE-UA) Objectius Identificar les espcies ms representatives de la micoflora valenciana. Aprendre les principals formes de preparaci i utilitzaci destes espcies. Ensenyar les diverses formes de conservaci destos productes. Fomentar linters per conixer i conservar la biodiversitat. Informar sobre les utilitats prctiques de les unitats GPS en el mn de la micologia. Donar a conixer la importncia de la conservaci dels sistemes agroforestals tradicionals com a reserva de diversitat ecolgica. Aprendre a fer un s sostenible i racional dels recursos naturals. Conixer les tecnologies actuals de cultiu de bolets, respectuoses amb el medi ambient, que servixen per a dinamitzar leconomia dels pobles dinterior i com a alternativa a lextracci despcies silvestres procedents del medi natural. PREU: 30 . El termini de matrcula sobri a partir del 2 de novembre. Les persones interessades poden matricular-se a la Seu de Cocentaina, en la primera planta del Centre Cultural El Teular, o directament a travs dInternet. Aix mateix, tota la informaci detallada de cada curs (professorat, continguts, horaris i sessions) pot consultar-se tamb a la web de la Seu: http://www.ua.es/es/estudios/seus/cocentaina/
45
LObra Social CAM ajuda als programes dAfama

Afama LAssociaci AFAMA Cocentaina ha sigut una de les associacions beneficiries de lajuda que Obra Social CAM ha concedit a ms de 200 entitats. Aquesta convocatria de CAM Integra 2009, dotada amb un pressupost total de 3.500.000 euros, recolza projectes dorganitzacions sense nim de lucre que tenen la finalitat de millorar la qualitat de vida i la integraci social de situacions despecial vulnerabilitat. Lajuda de lObra Social CAM permetr a AFAMA Cocentaina continuar desenvolupant el Programa destimulaci cognitiva, fsica i psicosocial per a malalts dAlzheimer i altres demncies. Els objectius daquest programa sn mantenir als malalts en un ptim nivell funcional respecte a les seves capacitats per poder desenvolupar les activitats de la vida diria, activar i mantindre les capacitats cognitives del malalt, a lobjecte de mantenir la seva independncia del cuidador el major temps possible i reduir la sobrecrrega dels cuidadors. Aquest projecte es
desenvolupar com fins ara al Centre Social Real Blanc, a les dependncies cedides per lajuntament en horari de vesprada de 14 a 19h.
Afama Cocentaina, declarada entitat dutilitat pblica

El Ministeri de linterior ha declarat a lAssociaci de Familiars i Amics de Malalts dAlzheimer i altres malalts dependents de Cocentaina i Comarca (AFAMA) entitat dutilitat pblica. Esta decisi reconeix la consecuci de bns dinters general per a la societat per part desta entitat no lucrativa. El passat 28 de setembre lAssociaci de Familiars i Amics de Malalts dAlzheimer de Cocentaina i comarca va ser declarada per part del Ministeri de lInterior com a entitat dutilitat pblica. Es tracta duna declaraci que implica el reconeixement per part del Govern que esta entitat no lucrativa ha aconseguit bns dinters general per a la societat. La declaraci es va obtindre al complir AFAMA tota una srie de requisits com promoure lintegrs general, no sols dels seus associats, portar funcionant almenys dos anys i no retribuir als membres dels seus rgans de representaci amb fons i subvencions pbliques. La decisi del ministerial suposa una srie de beneficis per a lAssociaci com sn la possibilitat de mencionarho en qualsevol classe de documents i actes, aix com tamb disfrutar dexempcions i beneficis fiscals. Per contra, tindran com a obligacions la presentaci dels seus comptes anuals i memria dactivitats, i facilitar a les administracions pbliques els informes que requerisquen sobre les seues activitats.

Per a fer-te soci, pots dirigir-te a: Centre Social Real Blanc - Tel.: 96 650 09 66
Benestar Social
El TAPIS com a recurs de Rehabilitaci Psicosocial
Enguany, volem destacar la importncia que t la Rehabilitaci Psicosocial a la comunitat i destacar el seu paper. El TAPIS, com a marc social de referncia i de socialitzaci, ofereix un ventall dactivitats de recolzament i ajut per als usuaris del taller; de tipus educatives, socials, culturals i ocupacionals. La histria de vida dels assistents al TAPIS s particular, en funci de la interacci de mltiples factors: biolgics, psicolgics, familiars, socials... Per, a ms, en funci de latenci i els serveis que han rebut i reben actualment. Els Programes de rehabilitaci i de recolzament social els ajuden a recuperar autonomia per a que puguen romandre en la comunitat de la manera ms independent i integrada possible. Permeten que es reconega i es promoga el dret de les persones amb una malaltia crnica (mental o no) a una ciutadania plena i digna. Fomenten la implicaci activa i responsable en el control de les seues prpies vides i en el procs de rehabilitaci tenint en compte els seus objectius i metes. La rehabilitaci saconseguix amb la intervenci dirigida a millorar lautonomia personal i social dels usuaris per mitj de la recuperaci i de lentrenament dhabilitats i capacitats necessries per al seu funcionament psicosocial. Sempre orientades a afavorir i recolzar la integraci en el seu entorn comunitari potenciant rols socials normalitzats. Es treballa per recolzar ls per part dels usuaris, dels recursos sociocomunitaris i el desenvolupament de xarxes socials. Aquest procs sorganitza en el TAPIS de manera flexible, continuada i progressiva adaptant-se a les caracterstiques, problemtiques i necessitats individuals, el seu entorn i dacord amb el pla individualitzat de rehabilitaci establert per les professionals del taller. Amb un model datenci comunitria, el que es planteja s no apartar el malalt de la societat ni reclourel o allar-lo en institucions especials, sin que es busca la seua atenci i manteniment a la comunitat, adquirint un sentit i una coherncia del concepte de rehabilitaci psicosocial. Els principis de rehabilitaci impliquen: augmentar al mxim les possibilitats delecci de cadasc; oferir el recolzament flexible que desitge i que necessite; mantindre la individualitat i la participaci en el procs global de rehabilitaci centrant-se en els xits i satisfaccions del mn real.
Finalment, la rehabilitaci valora el concepte desperana i desenvolupament i el convenciment que, malgrat els seus desavantatges, qualsevol persona amb lajuda adequada pot millorar o avanar. ACTIVITATS 25 DE NOVEMBRE 2009 9/11/2009 al Centre Social Real Blanc -17.30 h: presentaci de la guia sobre Derechos asistenciales de Vctimas de Violencia. -20.00 h: inauguraci de lexposici fotogrfica DEL MORADO AL NEGRO que estar fins el 9 de desembre de 2009. Collabora la Seu Universitria 15/11/2009 a la Plaa del Pla. -12.00h: concentraci ciutadana. Campanya provincial Sal pitando y denuncia 25/11/2009 a la Plaa de lAjuntament. -12.00h : concentraci i lectura del manifest contra la Violncia de Gnere i 5 minuts de silenci. 26/11/2009 al Centre Cultural El Teular -19.30 h: representaci teatral de My Fair Lady Activitats organitzades per la Diputaci Provincial, lAjuntament de Cocentaina i la Mancomunitat de Serveis Socials El Comtat
I, A MS A MS... La Direcci General de Famlia, Menor i Adopcions dAlacant informa de la sessi informativa sobre adopcions que tindr lloc els prxims dies 9 i 23 de novembre al carrer General Pintos n. 21 dAlacant, on podran acudir totes aquelles persones que estiguen interessades en el tema.
47
Dependents a escena
Plataforma en defensa de la Llei de la Dependncia A punt de complir-se tres anys de laprovaci de la Llei 39/ 2006 de Promoci de lAutonomia Personal i Atenci a les persones en situaci de Dependncia, els dependents de la comarca hem volgut fer aquest acte reivindicatiu per continuar denunciant la falta daplicaci i eficcia de la mateixa, que patim tots els/les valencians/es. Amb aquest acte hem volgut donar les grcies a totes les persones, empreses, entitats, etc., que ens han ajudat en el cam que duem recorregut des de la creaci de la Plataforma en maig de 2008 i fer un resum de les diferents accions que hem anat fent. De vesprada, ens vam reunir les Plataformes de tota la CV, per seguir coordinant les properes accions i reivindicacions, tots a una, com venim fent-ho de fa mesos. Remarcar lassitncia de les Plataformes dElx, Alacant, Valncia, La Ribera, La Canal, Asp-Hondn-La Romana i lAlcoi-comtat. Molt important per a nosaltres va ser la presncia de Joan Planells , President del CERMI a la Comunitat Valenciana i la Plataforma de Salut Mental de Valncia. Junts hem acordat noves mesures de denncia pblica, actes al carrer, relacions institucionals, etc. En breu, ens reunirem amb la nova Consellera, per exigir-li, entre altres, que suprimisca amb urgncia els decrets dimcompatibilitats aprovats pel govern valenci i que la Plataforma forme part de la Comissi Sectorial per poder ser un interlocutor ms davant la Conselleria i puga lluitar pels drets dels dependents en les mateixes condicions que ho fan altres collectius.
Agram a tots els assistents la seua presncia a lacte reivindicatiu DEPENDENTS A ESCENA que celebrrem ja de nit al teatre del Teular. Amb el vostre recolzament, els dependents de la comarca hem pogut sentir que no estem soles. A ms, ja som 15 les plataformes constitudes a tota la comunitat i moltes delles ens van acompanyar eixa nit. Tamb volem donar les grcies a les persones que el varen fer possible amb el seu treball: a Susana Hidalgo, autora del curtmetratge La marxa taronja; a Jos Rafael Pascual Vilaplana, autor de lobra Dependents, una cercavila per a dolaina i percussi; a Mal Passet i a Faula Teatre, per la seua actuaci e interpretaci. Ara cal continuar amb LA MARXA TARONJA al nostres
pobles, fins que aconseguim que per fi saplique correctament la Llei. Els dependents de la Comunitat Valenciana necessitem de la vostra implicaci, per fer saber a tothom la situaci tan descoratjadora que estem vivint. Per aix, volem convidar-te a reflexionar. Les persones que, per raons derivades de ledat, malaltia o discapacitat no gaudeixen dautonomia fsica, mental, intellectual o sensorial i precisen de latenci daltra persona per a desenvolupar activitats de la vida quotidiana vint-iquatre hores al dia no han escollit ser dependents simplement ho sn. Simaginen per un moment com pot ser la seua vida on les activitats bsiques com la cura personal, les activitats domstiques essencials, la mobilitat, lorientaci o la comunicaci verbal no sn possibles? Shan parat a pensar per un moment qu senten algunes destes persones que fa un temps tenien la capacitat de controlar la seua vida i el seu cos i prenien decisions personals sobre com viure i a hores dara sn grans dependents? Tan sols reclamen un poc de dignitat!!! Daltra banda, simaginen la crrega emocional i psicolgica de les seues famlies i dels/ de les cuidadors/res no professionals que socupen delles dia rere dia? En esta tasca no hi ha descans, ni vacances, noms esperana de que sestablisquen, per a les persones dependents que tant estimem (fills, pares, germans,...), les mesures adequades de prevenci, rehabilitaci i estmul social i mental previstes en la llei que els faa gaudir de la vida amb igualtat de condicions amb qualsevol altre ciutad/ na. El govern valenci hauria de saber que no som un nombre en un paper sin que som ssers humans que sentim i somniem en un mn millor. Que no reclamem tan sols una ajuda econmica sin millorar la qualitat de vida no sols de la persona dependent sin tamb de les famlies que estan darrere. Laprovaci daquesta llei ha sigut per a nosaltres una esperana, una finestra oberta al mal temps per la incompetncia a portar-la endavant amb equitat ha provocat el nostre desencs per aix reclamem el seu suport en esta lluita que no s nostra sin de tots i totes. Perqu recorde: Avui nosaltres som els dependents per dem ho poden ser vosts.
Sndrome del corazn roto

Mnica Corts Domnguez Psicloga Clnica A travs de los siglos, el corazn ha sido un smbolo ligado a los sentimientos y la afectividad de las personas, concretamente al amor. El origen de esta costumbre se remonta a las culturas ancestrales que habitaron el planeta hace muchos siglos. Por ejemplo, los aztecas posean una deidad del corazn, la diosa Cuaxlotl, que en sus rituales religiosos, llevaban a cabo sacrificios humanos en los que como principal ofrenda de honra, extraan el corazn de los sacrificados. Desde tiempos remotos, el corazn ha sido reconocido como un rgano fundamental en la vida y el espritu del ser humano. Este rgano primario del sistema circulatorio, es responsable de garantizar la entrega de oxgeno y nutrientes a todo el organismo al tiempo que recoge sus desechos a travs de los latidos, en la secuencia de eventos conocida como ciclo cardiaco. Quiz sea la gran importancia fisiolgica de este rgano la que lo ha llevado a convertirse en el signo inequvoco del amor, nuestro principal elemento motivador de todos los das. Por eso, debemos proteger el corazn, no slo del sufrimiento fisiolgico, sino del padecimiento sentimental. El sndrome del corazn roto es una enfermedad recientemente identificada, descrita por primera vez en Japn hace 15 aos, que imita los sntomas de ahogo y dolor en el pecho propios del ataque cardaco, pero a diferencia del infarto, el afectado no sufre daos duraderos en el corazn. Se asocia al estrs emocional grave, incluso, se ha detectado que la prdida de un ser querido, un robo, un accidente automovilstico, someterse a una biopsia y hasta ser el protagonista de una fiesta sorpresa, es uno de los desencadenantes del padecimiento, cuyo nombre mdico es sndrome de discinesia apical o cardiomiopata por estrs. El sndrome del corazn roto, sucede porque un trauma reactivo repentino originado por sufrimiento, temor, enojo o sobresalto inunda el cuerpo con adrenalina y hormonas del estrs, que sobre-estimulan el sistema nervioso y aturden a los msculos cardacos, adems, la punta de la cmara principal de bombeo del corazn, es decir, la parte inferior, se estira, se abomba y se debilita. Afortunadamente, al contrario que en los ataques al corazn, el sndrome del corazn roto es reversible si se diagnostica en fase temprana. Los pacientes son hospitalizados y se recuperan en cuestin de das, sin sufrir daos permanentes en sus corazones. Una vez que las constantes mdicas se estabilizan, la mejor ayuda consiste en buscar especialistas en salud mental con experiencia en traumas emocionales. Los verdaderos infartos se desencadenan cuando un cogulo de sangre en una arteria coronaria interrumpe la circulacin sangunea al msculo del corazn. El estrs emocional puede llegar a causar un infarto, pero solamente en alguien que ya padezca una enfermedad coronaria o tenga antecedentes que lo predispongan a sufrirlo, como hipertensin o colesterol elevado. En el caso de la descompensacin cardaca causada por el estrs, los pacientes no tienen cogulos en la sangre, arterias enfermas o zonas en las que el corazn est muerto. Solamente muestran un debilitamiento del corazn que disminuye su capacidad para bombear sangre, pero se trata de algo temporal. Es sumamente importante que la gente que sufre este sndrome no se vaya del consultorio o del hospital con la idea de que tuvo un infarto masivo, mdicos y pacientes deben tener claro esto. Los investigadores descubrieron tambin que, a diferencia de los ataques cardacos que suelen ocurrir en invierno, el sndrome de corazn roto suele darse en los meses de primavera y verano. Parece una forma de ataque cardaco que se aborta en las primeras etapas y por lo tanto no deja dao permanente en el msculo. Ahora ya sabemos que puede hacerse realidad aquello del corazn parto que nos cantaba Alejadro Sanz.
Mnica Corts Domnguez

Psicloga Clnica
Curso de coaching De la pasin a la accin (Haz realidad tus sueos) Infrmate !
C/. Inmaculada Concepcin, 9 - Tel.: 96 650 01 63- 03820 COCENTAINA C/. Gabriel Mir, 12 - 5 - Izq. - Tel.: 609 977 506 - ALCOY www.monicacortespsico.blogspot.com
49
No es tan difcil eliminar esos kilos de ms

Redaccin No es tan difcil quitarse esos kilos de ms que con tanto esfuerzo y dietas milagrosas hemos pretendido eliminar en ms de una ocasin. Slo debemos seguir cinco reglas fundamentales y las recomendaciones de un profesional. Bellesa, Gabinet dEsttica Cristina Andrs te cuenta cmo conseguirlo: 1 regla.- Dieta equilibrada. Seguir una dieta controlada por un profesional titulado es la mejor forma de perder el peso justo. En el Gabinet dEsttica Bellesa contamos con el servicio de una nutricionista-dietista que te ayuda a controlar tu peso con una dieta equilibrada personalizada. 2 regla.- Ejercicio fsico. Siempre es aconsejable hacer ejercicio fsico para ayudar al cuerpo a deshacer esa grasa que te sobra y a tonificar el cuerpo. 3 regla.- Drenaje linftico. El drenaje es importante para activar la circulacin, ya que favorece la eliminacin de toxinas y ayuda a eliminar la grasa. El programa de drenaje de LPG disponible en el Gabinet dEsttica Bellesa te ayudar a conseguirlo. 4 regla.- Remodelar y reafirmar. Cuando se pierde peso es normal que la piel empiece a relajarse y a caer. El programa LPG remodela el cuerpo para marcar esa silueta que ests buscando. 5 regla.- Hidratar y deshacer la grasa. La piel tiene la capacidad de estirarse y encogerse, pero cuando est
muy prestada, no siempre es fcil que vuelva al sitio. En estos casos es necesario utilizar productos especficos para cada caso. El Gabinet dEsttica Bellesa cuenta con una amplia gama de cremas destinadas a reafirmar el vientre y cintura, eliminar la celulitis, cremas antiestras, reafirmantes, etc.
Herboristera medicinal
Rafael Ferrer
Coris
Nombre popular: Periquillo Familia: Primulceas Nombre cientfico: Coris monspelinesis Valenciano: Pinell. Sinfito real Especies sobre unas 500
Uso
Para el mal de piedra al 3%. Una taza todas las maanas. Como vulneraria, segn el Dr. Teixidor, se espolvorean las ulceras con esta planta reducida a polvo.
Posologa
El mal de piedra se combate por decoccin con un mnimo de 2 novenas. Para curar las lceras, hay que reducir a polvo despus de la floracin; debe secarse a la sombra con buena ventilacin. Necesitamos de un molinillo elctrico, pues debe quedar muy fino. Espolvorear y limpiar cada seis horas, hasta la cicratizacin.
Hbitat
En terrenos calcreos de entre laderas y collados pedregosos del Mediterrneo. Falta en las comarcas de tierras silcicas.
Floracin
Segn tempero, desde finales de Marzo hasta verano.
Virtudes
Es planta diurtica y vulneraria. En algunas comarcas de Catalua la emplean contra el mal de piedra.
Recoleccin
Al punto de floracin.
La pgina de la

51
Passat el parntesi de la Fira, tornem amb vosaltres i vos parlem aquest mes d'una interessant guia per a l'adquisici o lloguer d'habitatge per a joves. Tamb trobareu un avan de la nostra programaci d'activitats per al prxim Nadal. El Ministeri de Vivenda, l'IVAJ i la Conselleria de Mediambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge han ov e d'Ajudes a l'Ha bita tg e a la Com unita t Jo l'Habita bitatg tge Comunita unitat editat conjuntament la "Guia J Valenciana". La guia recull les diferents vessants a l'hora d'accedir a un habitatge, tant per a la seua adquisici com per al lloguer. Dintre d'aquesta segona modalitat arreplega les ajudes del Pla de Vivenda 2009-2012 (generals per a lloguer), les de lloguer de l'IVAJ (paguen sobre el lloguer de l'any anterior) i la coneguda com a "Renda Bsica d'Emancipaci" (210 euros mensuals per al lloguer). A ms, tamb explica les ajudes a la rehabilitaci d'habitatges. Tindreu una completa i clara explicaci de cadascun dels procediments amb exemples, impresos necessaris i requisits de cadascuna. La guia la podeu descarregar en la segent adrea (s un document PDF de 71 pgines): www.ivaj.es/ivaj/opencms/IVAJ/es/empleo/documentos/guia_cra_va.pdf (aquest enlla s en valenci, si la voleu en castell tan sols haureu de canviar "va" per "cas" al final de l'adrea). Si no teniu accs a internet podeu passar per la Casa de la Joventut on vos podem imprimir la part que vos interesse. Tamb podem ajudar-vos amb la vostra tramitaci de l'ajuda corresponent. Ja estem ultimant la programaci d'activitats per aquest Nadal. En aquesta pgina del prxim mes trobareu en detall totes les activitats previstes. A pesar d'aix, vos n'avancem alguna d'elles: campionat d'scalextric, actuaci de titelles per als mes menudets (El Fantasma de Cap d'Any), un concert de grups joves de Cocentaina, un torneig de "Magic" i una visita amb autobs a l'Expojove de Valncia sn algunes d'elles. Estigueu atents tamb al nostre blog on anirem detallantles (http://casajoventut.blogspot.com). Tamb les posarem a Facebook i a Tuenti, on vos recordem que podeu agregar-nos per tal d'estar informats al dia de totes les nostres novetats. Cal mencionar que alguna d'aquestes activitats s fruit de la reuni de participaci que mantingurem amb els joves interessats el passat setembre. Recordem que el motiu d'aquesta reuni, tal com explicvem en aquesta pgina el mes passat, era que els joves de Cocentaina proposaren activitats, iniciatives o feren suggeriments del que volen o els interessa que fem des de la Regidoria de Joventut i la Casa de la Joventut. En aquesta reuni, a ms de plantejar activitats concretes, tamb parlrem de temes que els preocupen com les beques per a acabats de titular, l'oci nocturn a Cocentaina i alguns temes ms dels quals xerrrem de manera distesa. enov Davant les nombroses consultes que estem tenint, recordem de nou que la reno vaci del DNI ja no es fa a Cocentaina, ja que l'Oficina Mbil del DNI de la Policia Nacional ja no presta aquest servei. Si voleu, a la Casa de la Joventut vos podem sollicitar cita a la Comissaria d'Alcoi, ja que aquest pas s imprescindible perqu vos puguen atendre. Aprofitem per informar que no hi ha cites disponibles fins a gener de 2010. Tamb es pot demanar cita a la web www.citapreviadnie.es
Tot a i molt ms ho trobars a:
Pl. del Teular, s/n tel/fax/sms 96 559 27 95 www.cocentaina.es casajoventut@cocentaina.org http://casajoventut.blogspot.com
Esports
10 punts colloquen al Contestano en sisena posici
La crnica daquest mes del Contestano sinicia amb la derrota patida front lAlcoiano B, els dOctavio Muoz varen perdre per 2 a 0, era aquesta la jornada 2. Per desprs duna derrota, arrib una victria i en aquest cas aconseguida a casa prpia front la Vilajoiosa B. Lnic gol del partit va arribar en la segona meitat i de les botes dAntonio Reina, el jugador li va dedicar el tant a Pakito que va sofrir una greu lesi en el partit de la setmana anterior. Per de nou venia la tempesta i ena quest cas, de nou, fora de casa. Els rogets queien per 3 a 0 front el Calp en un partit en que no hi va haver color. Els dos darrers partits, a lhora de tancament de la revista, es resumeixen en dos empatats. El primer va ser al camp de la Morera i els deixebles de magistral i clavant un gol de campionat en el segon temps, per abans va ser Antonio Reina qui va forada la porteria contraria desprs de botar una falta. Mateo en el 83 i Octavio en el 90 pogueren augmentar el marcador. I en casa de lOndarense, en el que va ser la sisena jornada, els rogets aconseguien un valus punt a lempatar a 1 i diem valus perqu el gol de lempat del Contestano va arribar al minut 90 i grcies a Santi, tot i aix, la falta dencert de Mateo i Torregrosa impediren que els de Cocentaina sendugueren la victria. Al remat, 10 punts per al Contestano que es colloca en la sexta posici. El lder de la primera regional, grup 6 s lAlcoiano B que te un total de 15 punts.
Muoz empataven a 2 front el filial de lOntinyent. Un gol va ser obra dOctavio que reapareixia de forma
El Ye Faky s quint a la taula classificatria

Dos empats i una derrota, eixe s el resum del Ye Faky per a aquest mes de novembre, resultats no massa favorables per que deixen als joves jugadors en una posici privilegiada com s el quint lloc. El primer empat venia al pavell i laconseguien front lEsporting de San Vicente. En total es van marcar 6 gols en lencontre i s que aquest s un dels equips ms difcils de la compteci. Selu, Nachete i Koky foren els artfexs dels gols de la jornada. La setmana segent va ser de les anomenades, per esborrar del calendari ja que els homes de Ral perdien per un contundent i al temps escandals 1 a 7, ho feien front lUniversidad de Alicante. E gol de lhonor el va marcar Rober. I ja de nou, el Faky empatava a 3, en aquest cas en el camp de lHoradada i en un partit en el que els arbitres es varen confabular per a que als de Cocentaina no els isqueren les coses b i aix van expulsar a tres jugadors en un partit
totalment net en el que els contestans no van poder realitzar el seu millor joc. Els gols foren marcats per Koky, Selu i Xavi.
53
90 Anys del Club Esportiu Contestano

Moiss Sells Sense dades concretes, data dels anys 1917 al 18, en el transcurs dels quals hi havia equip sense cap direcci. Ja en 1919 es va formar la primera directiva, sent el seu primer president D. Jos Primo, qui va gestionar la construcci dun camp de futbol, aconseguint-ho lany 1922 grcies a D. Bonifacio Prez de Len, que en la dita data es va gastar 18.000 pessetes a muntar el Camp de la Snia. Van succeir al Sr. Primo en la presidncia, els senyors D. Enrique Prez, D. Francisco Sells i D. Plcido Garca, sent secretari durant tot aquest temps D. Salvador Guillem i comptador D. Jos Llorens Als. Lequip estava entrenat llavors pel tinent de la Gurdia Civil, D. Rafael de la Heras. Pel Camp de la Snia van passar equips de gran fama i jugadors com Zamora, Simarro, Mari, Peral , etc Lany 1925 va decaure per complet la prctica daquest esport. Tres anys van estar els xicons de Cocentaina jugant al futbol sense cap direcci. Ms tard, en 1928, una gran quantitat de jugadors i aficionats, al front de la qual es trobava D. Jess Borrajo, van omplir els terrenys de lestaci Enolgica i van construir un camp en qu es poguera jugar, aconseguint amb aix, acrixer novament lafici i posar en marxa el que estava perdut. Daquestos joves van eixir els tan famosos i populars jugadors de Cocentaina, Revert, Giner I, Giner II, Pea, Domnech, Faus, Mart, Girons, Molt, Linares, Mur, Ferrndiz, Prez i molts altres, tots ells dirigits sviament pel Sr. Borrajo. En 1930, augmentada lafici i amb equip, es va pensar entrar en les competicions oficials, la qual cosa es va aconseguir grcies a la intervenci de D. Pedro Riera, que va aconseguir assetjar el camp a base de taules de fusta i federar a lequip. En aquesta etapa es va celebrar la gran final en Alacant entre lEsportiu Alcoiano i el Contestano. Acabada la Guerra dAlliberament, un grup dentusiastes, orientats per D. Francisco Ferrndiz, van aconseguir posar en marxa aquest esport. Entrada la temporada oficial de 1939-1940 els senyors D. Juan Morell Gadea, D. Miguel Pay, D. Roberto Llorns i D. Luis Maquez es van fer crrec de lequip i el van federar. Van donar nom al camp de lestaci Enolgica que es va cridar Camp desports La Morera, que s el que actualment t. Va ser una gran temporada de resultats i dequip, Giner, Pea, Catal, Mart, Sapi, Molt, Reig, Snchez, Baldomero, Sancho, Carrasco, Sami, Farina eren els seus components. Va vindre la decadncia i noves directives a crrec de D. Miguel Pay, D. Enrique Gisbert, D. Luis Maquez, D. Joaquin Molt, fracassant totes elles pel professionalisme esportiu. Uns anys sense futbol i arran duns partits amistosos dels obrers de les Indstries Fill de Bonifacio Prez,
es forma un equip denominat Indstries Yunque; hi ha desplaaments fora de la localitat amb el nom de Club Esportiu Contest i dac el nou i gloris ressorgir. Es forma una nova directiva presidida per D. Luis Maquez; vicepresident, D. Miguel Pay Tort; Tresorer, D. Jos Brotns; Comptador D. Alberto Pascual; Vocals, D. Juan Llinares Climent, D. Joaquin Monter, D. Rafael Blanquer i D. Francisco Reig; Massatgista D. Francisco Valls; Delegat de Camp D. Francisco Sanchis i secretari general D. Enrique Prez. D. Luis Maquez, gestiona federar-se novament, es fa i a continuaci semprn la difcil empresa dassetjar el camp i dotar-lo de totes les necessitats. Una vegada aconseguit, feia falta una direcci tcnica, que es va aconseguir grcies a la desinteressada labor del gran davanter del C.D. Alcoi, Quisco. Aquest s un breu historial del C.D. Contestano en el seu cam pel mn del futbol, un club que a travs dels seus 90 anys dhistria ha viscut nombrosos alts i baixos. En les ltimes dcades, des daquell mtic Contestano juvenil de Vicente Pascual Santamara que ascendira en 1a Divisi Nacional amb jugadors com, Ramn, Insa, Miguel, Jos Manuel (Xispa), Molina, Manolo etc i lascens en la temporada 1984-85 a Regional Preferent de lequip snior, el futbol en la nostra poblaci, desgraciadament ha anat diluint-se cada vegada ms, fins quasi desaparixer (recordem fa quatre anys, en segona regional i quasi sense directiva). Lactual junta presidida per Jos Vicente Castell vol donar un nou impuls al club que, per la seua histria, mereix estar entre els millors de la Regional Valenciana. Enguany celebrarem el 90 aniversari de la seua fundaci amb distints actes al llarg de la temporada. Per aix necessitem la illusi i el suport de tots els aficionats al futbol, entitats, comeros i com no de la Regidoria dEsports, que duna vegada per sempre, ha dapostar pel futbol base, per qu aquest cresca amb uns valors humans i esportius molt forts, que revertisquen en un futur esperanador on tot el poble de Cocentaina puga enorgullir-se dun club quasi centenari com el C.D. Contestano.
xit de participaci en la marxa cicloturista Vicent Belda

Sens dubte, 13 anys consoliden i donen conformitat a la marxa cicloturista Vicent Belda que conjuntament organitza el club ciclista contest i la penya ciclista Beldeta i Barselleta. La marxa sol realitzar-se la mes doctubre i en els darrers anys, han atret latenci de tots els aficionats a lesport de la bici grcies als homenatge a grans professionals del ciclisme. Aquestos homenatges son possibles pel contacte de lex-professional Vicent Belda que continua mantenint lligams damistat amb els qui han sigut els seus companys de professi. Aix doncs, en aquesta edici celebrada el 18 doctubre, lhomenatge va recaure en Jess Guzman Delgado que va ser professional de les dos rodes des de 1980 fins 1987. La marxa comprenia un total de 100 quilmetres a recrrer per la comarca del Comtat i una vegada ms, compt amb un gran nombre de participants.
El pdium el van formar: Daniel Plaza Aira, campi i provinent del club ciclista Alarcn; el segon lloc va ser per al contest Antonio Jos Lpez i la tercera posici va ser per a Ivan Tailor, dAnglaterra. Tot i aix, el club contest premia altres circumstncies com ara el Trofeu a la primera fmina classificada que va ser Ana Mic, dOntinyent; el corredor ms major que en aquest cas va ser Santiago Alcolea, de 76 anys i del club de Muro; hi va haver trofeu per al club ciclista que va aportar ms nombre de participants i aquest va ser el de Cullera i per ltim satorg trofeu al club ciclista ms lluny que va prendre part de la marxa i que provenia de Cullera. La marxa va comptar amb la collaboraci de la Regidoria dEsports de lAjuntament de Cocentaina i lentrega de trofeus va estar presidida pel regidor, Sal Botella i lalcalde de Cocentaina, Rafael Briet.
2 victries i 2 derrotes per a lEsplai contest

En aquestes quatre jornades, lEsplai Contest ha aconseguit un total de 2 victries i 2 derrotes. Les dues victries shan aconseguit al camp de la Morera davant la Pobla Llarga per 3 a 0 i laconseguida front lAlberic on els ms veterans del futbol, varen vncer un 2 a 1 front un dels equips que solen copar els primers llocs de la taula. Per la seua banda, les derrotes han estat fora de casa i en dos camps tamb difcils com sn a Moixent, per un resultat ajustat de 3 a 2 i a Xtiva on els de Cocentaina varen perdre per la mnima. En lencontre front lAlberic els gols varen ser obra de Jos i Neto, al minut 10 i 17 de la segona part.
Alberto i Pellicer, campions del trofeu de Fira de petanca
Arranca la lliga local de Futbol 7 amb 13 equips participants

El diumenge 25 doctubre es va iniciar la lliga local de Futbol 7 que per a la temporada 2009/2010 comptar amb un total de 13 equips participants. La primera jornada va deixar grans golejades com la protagonitzada per la Penya Barcelonista que va guanyar 6 a 1 a lEmpresa de Servicios Pae, quedant primer i ltim, respectivament, a la taula classificatria. La lliga de Futbol 7 es disputa al camp municipal de la Morera i es juguen 2 partits al mateix temps, i normalment solen disputar els encontres diumenge de mati. Amb tres temporades, la lliga de Futbol 7 sha consolidat com una de les lligues ms demandades.
Alberto i Pellicer es va alar amb el ttol de campions en el trofeu de Fira de petanca celebrat el passat 25 doctubre, un trofeu que arrib a la seua XV edici. Hueso i Esteban foren segons; Marcial i Andrs Muoz quedaren tercer i els quarts van ser Toms i Pep.
55
La pilota a Cocentaina ms viva que mai
Breus desports
- El jove ciclista contest Rafa Valls ser una de les promeses que en la propera campanya defensar els colors del nou Footon-Servetto. El de Cocentaina, que la passada temporada va crrer en el Burgos Monumental en categoria continental, veu com van obrint-li-se camins dintre del mn professional, ja que aquest equip s una de les formacions de Protour, que vindria a ser la Champions del ciclisme internacional. Bones notcies, sens dubte, per a aquest corredor que amb humilitat i sacrifici veu complit el seu somni de dedicar-se al mn del ciclisme. -El club de volei Cocentaina ha comenat la temporada 2009-2010 i ho fa amb un quip snior mascul que militar en la 2na divisi autonmica. El planter compta amb 14 jugadors que sn: Ral Romero (que assumeix les funcions dentrenador) i Juan Vicente Domnech de collocadors; Ismael Sansalvador doposat; Jos Luis Vidal, Juan Luis Diana, Esteban Sales, Christian Ibiza, Miguel ngel Molina i Albert Catal de centrals; ngel Frnndez, Natxo Ruiz, Ral Molt, Salvador Lled i Javier Molt de receptors i com a delegat de lequip Jos A. Molt. -La penya Madridista Contestana celebrar lassamblea general el 12 de desembre a les 6 de la vesprada.
Aquest s el segon any en que comencen els entrenaments de pilota a Cocentaina, tot i que ja hi ha un equip de cadets jugant la lliga de la Mancomunitat, aquest equip el formen Arnau, Borja, Kiko i Javi i tots ells estan patrocinats per la Fundaci Ruralcaixa. El passat 9 doctubre, van jugar unes partides especials, al carrer Cervantes i van gaudir duna bona estona esportiva amb entrega de medalles inclosa. Per altra banda, lempresa contestana Rotatex ha decidit patrocinar als equips de pilota, modalitat raspall, de Cocentaina. A sens dubte, confirma el bon moment pel que travessa aquest esport popular al nostre poble, ja que a banda dels equips sniors, el club compta amb 12 xiquets a lescola que hi participen activament en
el trofeu Ruralcaixa i en el de la Mancomunitat dAlbaida. Amb aquestes premisses, el club veu recompensat el seu esfor i sacrifici per difondre un esport tant nostre com s la pilota i que ac a Ccoentaina sempre sha jugat. Totes les partides que es juguen a casa, es duen a terme els dissabtes, a partir de les 5 de la vesprada al carrer Cervantes.
Gran participaci en lesmorzar de Fira organitzat pel club BTT

El passat diumenge dia 25 doctubre es va celebrar lesmorzar de Fira per als amants del mountain bike. Al voltant de les 8:30 del mat siniciava lactivitat de Fira que el Btt Montcabrer organitzava. Amb un xit rotundament superior al de lany passat, un grup de quaranta persones format per socis, simpatitzants i amants daquest esport, saventuraven a pujar al Mas de Llopis, on va tindre lloc un popular esmorzar que desprs dun esfor sobrehum, va saber a gloria. Poc desprs de les 11 del mat els participants en lactivitat van abandonar les solejades i fantstiques vistes de les que es poden disfrutar en llocs com aquest per a emprendre de nou el cam de tornada a la Vila. Lactivitat va comptar amb el suport de les regidories de Fira i Esport de lAjuntament. I altra activitat important del club BTT Montcabrer ha estat la II marxa a les pedanies duta a terme el 4 doctubre amb el suport de la Regidoria dEsports. La marxa va comenar sobre les 9 del mat des de lavinguda del ferrocarril fins lAlcdia, don van tornar a Cocentaina per travessar-la i anar a buscar el castell de Penella. All va tindre lloc lesmorzar i es va repartir un xicotet obsequi als ms de trenta
participants. Desprs es va continuar per les pedanies de San Rafel i els Algars, on es van agrupar tots els participants per travessar el polgon industrial de la Lleona i arribar a Cocentaina a travs de la via del Xitxarra.
FARMCIES DE COCENTAINA
Dies de Gurdia
Jos Luis Als Riera P/. del Pla, 15 Telfon: 96 559 01 66 Francisco Hernndez Navarro Av. Pas Valenci, 76 Telfon: 96 559 09 28 M Cristina Als Riera Passeig del Comtat, 40 Telfon: 96 559 00 07 Blas Fuster Bonet Av. Ferrocarril, 19 Telfon: 96 559 05 26
NOVEMBRE: 3 - 9 - 13 - 14 - 15 - 19- 25. NOVEMBRE: 2 - 6 - 12 - 18 - 21 - 22 - 24 - 30. NOVEMBRE: 1 - 5 - 11 - 17 - 23 - 27 - 28 - 29. NOVEMBRE: 4 - 7 - 8 - 10 - 16 - 20 - 26.
TELFONS
Ajuntament Policia Local Gurdia Civil Bombers Creu Roja Centre de Salut Centre de Salut Cita Prvia Res. Sanit. (Urgncies) Res. Sanit. (Centraleta) Cementeri Poliesportiu Casa de la Juventut Biblioteca Municipal Centre Cult. El Teular Oficina de Turisme Centre Social R. Blanc Rdio Cocentaina Museu Casa del Fester Correus i Telgrafs Aeroport (Alacant) Aeroport (Valncia) Renfe (Alcoi) Renfe (Valncia) Tanatori del Comtat Tanatori Comarcal Mariola 96 559 00 51 96 559 01 21 96 559 00 68 96 559 24 51 96 651 65 63 96 559 16 11 96 650 06 24 96 652 88 00 96 553 74 00 96 559 11 29 96 559 11 54 96 559 27 95 96 559 08 69 96 559 34 29 96 559 01 59 96 559 30 80 96 559 09 64 96 650 07 49 96 559 12 57 96 691 90 00 96 370 95 00 96 552 12 60 902 240 202 96 559 23 25 676 488 785 96 559 15 58 608 762 444 663 031 403 670 538 157 96 552 05 62 96 349 99 49
SERVEI DARREPLEGADA DE BROSSA

El servei darreplegada de brossa es realitza tots els dies.
El servei darreplegada domiciliria dutensilis vells es realitzar els dies 15 de cada mes. Cal avisar abans cridant al telfon: 96 533 52 04.
ECOPARC
Dilluns, dimecres, divendres, dissabtes i diumenges: de 10 a 13 h. Dimarts: de 16 a 19 hores.
HORARI DAUTOBUSOS
Diumenges i festius. 12,20:30 i 22 h. COCENTAINA-GANDIA Laborables a les 9:20 i 16:20 h. COCENTAINA-PLANES Laborables, a les 14:35 i 20:05 h. ALCOI-ALACANT (Directe) Laborables: 8:30 h. (Per Ibi) Laborables: 12:30 i 15:00 h. (Per Xixona) Laborables: 18,00 h. Dissabtes: 15:00 i 17:00 h. Diumenges i Festius: 13:00 i 17:00 h. ALCOI-COCENTAINA-MURO Laborables: 5:00, 6:30, a partir de les 7:30 servei cada 30 minuts fins les 20:00 h.Ultims viatjes a les 21:30 i 22:30 h. COCENTAINA-VALNCIA Laborables, 6:10, 8:25, 10:10, 13:10 i 17:10 h. Dissabtes: 7:10, 10:10, 17:10 h. Diumenges i festius. 9:10, 18:10 i 20:10 h. VALNCIA-COCENTAINA Laborables: 6:20, 10, 13, 16 i 19:30 h. Dissabtes: 10, 13 i 19 h.
TAXIS
J.M. Galera Martinez Tele Taxi 24 Horas Vicente Pascual Prez P. Snchez Fernndez
AUTOBUSOS
La Alcoyana (Alcoi-Alacant) Travicoi (Alcoi-Valncia)
HORARI DE TRENS
COCENTAINA-VALNCIA
De dilluns a dijous: 6:24 - 8:59 - 15:24 - 19:24 . Divendres: 6:24 - 8:59 - 15:24 - 19:54. Dissabtes: 6:24 - 8:59 - 15:24. Diumenges: 8:59 - 15:24 -18:14 - 19:24. Consulteu els festius.

Cocentaina Novembre 2009

Transféré par

Informations du document

Titre original

Copyright

Formats disponibles

Partager ce document

Partager ou intégrer le document

Options de partage

Avez-vous trouvé ce document utile ?

Ce contenu est-il inapproprié ?

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Cocentaina Novembre 2009

Transféré par

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Revista EL COMTAT - novembre de 2009

Amb el suport de lAcadmia Valenciana de la Llengua

Tien 21 es proclama guanyador del concurs daparadors Fira de tots Sants

Revista EL COMTAT - novembre de 2009

Revista EL COMTAT - novembre de 2009

Avgda. Pas Valenci, 88 - Tel.: 96 559 07 72 - COCENTAINA

Revista EL COMTAT - novembre de 2009

POMARES, S.A. asesor a o c na tecn ca

Revista EL COMTAT - novembre de 2009

Aclaraciones en relacin a mi artculo de agosto

Vidrieras Artsticas Acristalamientos

Roberto Pascual Sells

Passeig del Comtat, 78 Tel: 96 559 25 47 COCENTAINA

Revista EL COMTAT - novembre de 2009

Retrato del Secretario General del PP valenciano

Alcohlicos Rehabilitados San Jorge

Revista EL COMTAT - novembre de 2009

Carpintera y Mobiliario de Cocina

Revista EL COMTAT - novembre de 2009

In memoriam Juani: lestima perenne

Les teues balladores i balladors

DISTRIBUCIN PRIMERA PLANTA DE VIVIENDAS

ltimas viviendas a la venta Elija calidades!

Revista EL COMTAT - novembre de 2009

Presses i correres versus participaci

12 Revista EL COMTAT - novembre de 2009

Han arrancado nuestros rboles

Revista EL COMTAT - novembre de 2009

La fbrica de cortinas de humo

FIRA DE TOTS SANTS

14 Revista EL COMTAT - novembre de 2009

Passeig del Comtat, 13 - COCENTAINA

MONTURA NIO + CRISTALES GRADUADOS SI TE LLEVAS 2 SOLO

Revista EL COMTAT - novembre de 2009

El Passeig: plataners, palmeres... o tot el contrari

16 Revista EL COMTAT - novembre de 2009

Plataner transplantat de lAvinguda del Passeig del Comtat a la Jaquera

Revista EL COMTAT - novembre de 2009

Nuestros rboles, nuestra responsabilidad

Vicent Sandoval, concejal de Urbanismo

18 Revista EL COMTAT - novembre de 2009

rboles enfermos del Passeig del Comtat

20 Revista EL COMTAT - novembre de 2009

No s un somnis Cocentaina...s la Fira de Tots Sants

Revista EL COMTAT - novembre de 2009

22 Revista EL COMTAT - novembre de 2009

Revista EL COMTAT - novembre de 2009

24 Revista EL COMTAT - novembre de 2009

Les exposicions sn el complement dor de la nostra Fira

Av. Pas Valenci, 26 (frente Barrio de Fraga) Tel: 96 559 33 80 - COCENTAINA

Av. Pas Valenci, 107 Tel.: 96 559 26 69 COCENTAINA

Revista EL COMTAT - novembre de 2009

SUMINISTROS OFIMTICOS COCENTAINA

Avda. Pas Valenci, 93 - Tel. y Fax: 96 650 00 17 - COCENTAINA e-mail: sofco@eresmas.com

EXPOSICIN y VENTAS Passeig del Comtat, 56 y 64 Tel: 96 559 07 70 COCENTAINA

Rei en Jaume I, 35 - COCENTAINA Telf. 630 809 114

C/ Ausias March, 6 Cocentaina Telf. 965 590 976

26 Revista EL COMTAT - novembre de 2009

Asociaci de malalts dAlzheimer

Revista EL COMTAT - novembre de 2009

Els musulmans al Comtat, nova exposici del Centre dEstudis Contestans

Tot en fotografia i video digital

C/. Ausias March, 1 - Tel: 96 650 02 56 COCENTAINA