BOSCH-VECIANA, A. - Els Diàlegs Socràtics de Plató Com A Escenificació D'una Synousia I El Seu Valor Filosòfic

Els dilegs socrtics de Plat com a escenificaci duna synou-
sia i el seu valor filosfic*

Antoni Bosch-Veciana
1. Introducci
Tot i que de Scrates en sabem ben poca cosa, la seva figura s per a nosaltres
una figura ingent. s figura de moltes mans, de molts retocs. Fins i tot Nietzs-
che, figurador de contrafigures, ha fet de la contrafigura de Scrates una figu-
ra de si mateix. Tanmateix, si ens adrecem als textos del present histric de S-
crates, segurament convindrem que fou Plat lartfex literari per excellncia
de la figura de Scrates, del Scrates tal i com ha perviscut fins al nostre pre-
sent, amb si es vol els aguts contrapunts nietzscheans i, fins i tot, els ac-
cents kierkegaardians
1
. El Corpus platonicum s testimoni de la grandiositat
fontal daquesta figura platnica. Daltres plomes daquell present, com laris-
tofnica o la xenofontiana, esbossaren, tamb, figures ben interessants i inte-
* Aquest text t com a base una ponncia llegida el dia 13 de maig de 2004 a la Seu de
lInstitut dEstudis Catalans en el Colloqui Pensament i dileg en escena, organitzat per
la Societat Catalana dEstudis Clssics i el Departament de Filologia Grega de la Univer-
sitat de Barcelona. En la redacci actual hem integrat part del material elaborat en el
nostre estudi: Amistat i unitat en el Lisis de Plat. El Lisis com a narraci duna
i dialogal socrtica, (Akademia, 2), Barcelonesa dEdicions, Barcelona 2003,
465 pp.
1. Vegeu Pierre HADOT, Eloge de Socrate, Alia, Pars 1998. Aquest text de Pierre Hadot llegeix
la figura de Scrates des del sublim Convit de Plat, des de les fines aportacions
kierkegaardianes i des de les agudeses lectores nietzscheanes. El text correspon amb al-
guna modificaci a una conferncia que el seu autor pronunci el 1974, en la sessi
dEranos, tinguda a Ascona (Sussa). La conferncia tenia com a ttol: La Figure de Socrate.
Fou publicada per primera vegada dins Annales dEranos 43, 1974, pp. 51-90 i, ms enda-
vant, vei la llum dins el volum del mateix Pierre Hadot: Exercices spirituels et philosophie
antique, 3me dition revue et augmente, Institut dtudes Augustiniennes, Paris 1993
(aquest volum actualment es pot trobar editat a Pars per Albin Michel 1993, i el text al
qual fem referncia es troba a les pp. 101-141 daquesta edici, si b en la versi de ledi-
torial Alia hi ha, com acabem dassenyalar, algunes modificacions, sobretot en les pgines
primeres).
taca. Quaderns Catalans de Cultura Clssica
Societat Catalana dEstudis Clssics
Nm. 20 (2004), p. 33-61
ressades, si b ha estat sobretot la figura platnica la que ha conformat laccs
occidental a Scrates, per a b i per a mal.
Avui els estudiosos han abandonat amb ra el dificults problema socrtic,
aix s, el problema de laccessibilitat al Scrates histric a travs duna valora-
ci pertinent dels testimonis socrtics de lantigor hellnica. Molts dells el
consideren un problema impossible de resoldre i alguns, fins i tot, consideren
el seu plantejament una qesti sense cap inters
2
. Tot amb tot, resulta ser una
dada gens menyspreable i ms de cara al nostre propsit el fet que Plat
convisqus amb Scrates, i que aquesta convivncia fos decisiva per a la crea-
ci de la figura de Scrates que transita pels seus dilegs. Aquest fet de la con-
vivncia amb Scrates, juntament amb la densitat del pensament platnic, han
fet de la figura de Scrates creada per Plat una obra nica, mereixedora de
ser llegida i meditada. Lobra de Plat s lexposici per escrit del fet i del sen-
tit de la convivncia de Plat amb aquell que ell tingu pel seu mestre: Scra-
tes, de qui Plat mateix escriv en el Fed que fou el millor, i tamb el ms ple
de seny i el ms just dels homes del seu temps (Fed 118a). Aquesta convivn-
cia, que suposa una freqentaci, un tracte continuat entre Scrates i Plat,
Plat mateix lanomen synousia (i)
3
. El Corpus platonicum s, da-
34 Antoni Bosch-Veciana
2. En el seu Eloge de Socrate Pierre HADOT comena el seu text amb aquestes paraules: Il est
trs difficile, et peut-tre impossible, de dire ce que fut le Socrate historique, bien que les
faits marquants de sa vie soient bien attests [...] Pourra-t-on jamais retrouver et recon-
stituer ce quil fut rellement? Mais, joserais dire: en un certain sens, peu importe! (p. 7).
La qesti ha estat tractada per gaireb tots els platonistes que ara seria desassenyat
resseguir. No volem desaprofitar, per, lavinentesa per fer notar el pargraf ironitzant
amb el qual Francis WOLFF acaba el seu llibre sobre Socrate (PUF, Paris 2000
4
): [...] Tels
sont donc les principaux lments du problme de Socrate. Telles sont les pices du
dossier. Alors, amateurs dnigmes, vos plumes. A votre tour de rechercher le vrai
Socrate, retranch derrire son silence, cach dans quelques tmoignages et enseveli
sous des tonnes de thses. Mais avant de vous ruer sur les fichiers des bibliothques, une
seule question: ce Socrate-l a-t-il vraiment tant dimportance? (p. 110).
3. C. J. CLASSEN sost que, en el sentit que el prenem aqu, el terme i s una inno-
vaci lingstica platnica (cfr. Sprachliche Deutung als Triebkraft platonischen und
sokratischen Philosophierens, Mnchen 1959, p. 150). Donat, doncs, que el terme
i t un carcter fortament tcnic hem preferit, i en general preferim, transliterar-lo.
Per aix, en aquest text referit a Scrates, escrivim synousia o b circumlocucions com ara
conversa dialogal socrtica, synousia dialogal, synousia socrtica, synousia dialogal
socrtica, etc. En un altre lloc vrem donar quatre sentits platnics del terme i: a)
companyia, tracte, convivncia; b) conversa (privada), reuni, simposi, conversa dialogal
o trobada dialogal; c) comuni (amb Du, amb el div); i d) relaci sexual. Vegeu el meu
llibre: Amistat i unitat en el Lisis de Plat. El Lisis com a narraci duna i dialogal
socrtica, ja citat, pp. 286-287. En el text present prenem i en el sentit 2. Sovint re-
sulta molt difcil determinar els textos que pertanyen a (1) i els que pertanyen a (2). El
context esdev decisiu per tal de localitzar un text en (1) o b en (2). Cal tenir present
tamb ac lunivers semntic que gira a lentorn de i i que fa referncia tant a subs-
tantius (r [parentiu], o [dileg], oi [reuni, llions dun mestre, etc.],
i [comunitat], j [nodriment, estil de vida, etc.]) com a verbs (r [reu-
nir-se], i0 [ser amb, trobar-se, etc.], ro [trobar-se amb], o [viure
amb alg, ser amic de, apropar-se a, ser deixeble de, etc.], i [passar el temps],
i [passar el temps amb], r0 [dialogar]). Aqu tractem de la i en
un sentit de synousia dialogal i, per tant, cenyim lestudi a aquest sentit del mot. Com ha
escrit Kevin Robb, amb el terme i, when used in a technical sense, referred to
questa fais, la recreaci literria, feta pensament, duna experincia humana
que marc profundament la reflexi platnica: la seva convivncia dialogal
amb Scrates. Per aix, la synousia socrtica travessa els dilegs de Plat duna
banda a laltra, perqu els dilegs platnics homenatgen i brinden als lectors
aquella synousia repensada i recreada en el logos dialogal del Corpus platnic.
En lacusaci formulada contra Scrates acusaci que li comport la
mort la prctica socrtica de la synousia hi consta com un dels crrecs
que formularen els seus acusadors: nitos, Meletos i Lic. En efecte, all
sesmenta el fet de corrompre els nois i els joves atenesos. Aquest crrec,
que mostra clarament un rebuig de la synousia socrtica per part dels acusa-
dors atenesos, no pot ser deslligat de laltre: lacusaci dimpietat (0i)
4
.
La manera que Scrates tenia de relacionar-se amb els nois i els joves del
seu present el port, doncs, a la mort, i marc definitivament molts dels qui
es consideraven els seus amics i seguidors. Uns i altres se sentiren colpits
per aquell procs i per aquella mort i, al mateix temps, uns i altres se senti-
ren deutors del tracte synousial socrtic. Amb la seva mort Scrates acom-
plia la missi apollnia llegida per ell mateix en les paraules que li adre el
seu amic Querofont desprs de consultar la Ptia de Delfos arran de si hi ha-
via alg ms savi que ell. La sacerdotessa dApollo neg que hi hagus nin-
g ms savi que Scrates (cfr. Apologia 21a; 28e-29a; 29d-e)
5
. La synousia
socrtica resulta ser, doncs, un dels elements claus per a comprendre Scra-
tes i un dels elements que, de manera ben particular, conformen la figura
del Scrates platnic.
2. La synousia en els anomenats dilegs socrtics de Plat
Dentre els autors socrtics, Plat ha estat de ben segur un dels qui ms
fins i tot gosem dir: el qui ms ha reflexionat sobre la synousia i, sobre-
tot, ha reflexionat sobre la synousia socrtica, s a dir, sobre les converses
Els dilegs socrtics de Plat com a escenificaci duna synousa... 35
the constant association of a younger generation with the older (Kevin ROBB, Asebeia and
Sunousia, The Issues behind the Indictment of Socrates, en: Gerald A. PRESS (ed.), Platos
Dialogues. New Studies & Interpretations, Rowman & Littlefield, Lanham 1993, p. 82).
4. Lordre en qu apareixen els crrecs de lacusaci feta a Scrates en els textos de Plat i de
Xenofont s invers. En Plat (Apologia 24b i Eutifr 2c-3b) consta com a primer crrec el
fet de corrompre els joves i, com a segon, el no creure en els dus de la ciutat sin en al-
tres divinitats noves. En Xenofont (Records de Scrates I 1,1), en canvi, Scrates s acusat
primerament dimpietat i, en segon lloc, de corrompre els joves. Un estudi sobre aquesta
inversi es troba en M. NARCY, La religion de Socrate dans les Mmorables de Xenophon,
dins: G. GIANNANTONI - M. NARCY, Lezioni socratiche, Bibliopolis, Napoli 1997, pp. 13-28.
En relaci a lacusaci d0i i la i resulta imprescindible lestudi citat de Kevin
ROBB (cfr. nota anterior, tenint present que lesmentat estudi ocupa les pp. 77-106).
5. Sobre la saviesa de Scrates vegeu el meu treball: La pobresa de Scrates en els tres dis-
cursos de lApologia de Plat, en J. BUSQUETS - M. MARTINELL (eds.), Fe i teologia en la
histria. Estudis en honor del prof. Dr. Evangelista Vilanova, Facultat de Teologia de
Catalunya - Istituto per le Scienze Religiose (Bolonya) - Publicacions de lAbadia de
Montserrat, Barcelona, pp. 223-232, esp. pp. 226-228.
(ms que res les mantingudes amb els joves) que van portar Scrates a la
mort
6
. Efectivament, lescriptura platnica mostra de manera exemplificada,
principalment a travs dels anomenats dilegs socrtics
7
, encara que no ni-
cament, el que era una synousia dialogal socrtica; i mostra, aix mateix, com
aquesta es diferenciava, per contrast, de les diverses synousies que tamb
practicaven els sofistes, de les quals el mateix Plat sen fa ress.
Per aix, dirigir latenci duna manera particular als anomenats dilegs socr-
tics ens permetr obrir-nos a la reflexi platnica sobre la synousia socrtica,
amb el benents que aquesta reflexi no sexhaureix en aquests textos sin
que tan sols shi enceta. La resta de la producci literria de Plat permet apro-
fundir en la comprensi platnica de la synousia socrtica i en la intelligncia
de la synousia en general com a manera de fer i de ser de lactivitat filosfica.
De manera ben particular cal dir que el Lisis platnic escenifica magistralment,
a travs de la seva escriptura dialogal, una synousia socrtica temporalment i
dramticament completa, tal com hem mostrat en el nostre estudi sobre aquest
dileg platnic, un dels dilegs generalment ms menystingut
8
.
Les obres o els dilegs que o b tracten duna i en el sentit que ens
ocupa, aix s, el duna conversa dialogal entre un adult (Scrates o algun
sofista) i algun noi o jove atens o b en sn una representaci sn els se-
gents: lApologia, el Protgoras, el Laques, el Crmides, el Men, el Teetet
9
6. Tamb Xenofont fa servir el terme i i els seus derivats per tal de referir-se a aques-
ta activitat de tracte i de conversa socrtics. De tota manera, en el cas de Plat no noms
ens trobem davant dun s lingsticament innovador del terme (cfr. nota 2 daquest tre-
ball) sin que Plat repensa, bo i escenificant, la synousia socrtica.
7. La denominaci dilegs socrtics lencuny K. F. HERMANN en la seva Geschichte und Sys-
tem der Platonischen Philosophie (1839) per tal de referir-se a un grup descrits platnics
que sostenia que tenien en com unes caracterstiques estilstiques, conceptuals i de m-
tode parelles. Aquesta denominaci fou tradicionalment i correntment acceptada, si b,
segons ens refereix W. K. C. Guthrie (cfr. W. K. C. GUTHRIE, Historia de la filosofa griega.
IV. Platn. El hombre y sus dilogos: primera poca, Gredos, Madrid 1990 [original: 1962],
73 ss.) tingu els seus oponents (K. JOEL [1921], P. FRIEDLNDER [1928], E. EDELSTEIN [1935]).
Segons ens refereix el text de W. K. C. Guthrie en aquests dilegs socrtics Plat fa
memria de les converses del seu mestre Scrates, sense afegir-los res de collita prpia
(cfr. W. K. C. GUTHRIE cit., 73). En lactualitat, per, els estudis platnics comparteixen un
cert desacord amb aquesta denominaci malgrat ser encara usada, sobretot per linflux de
lobra de W. K. C. Guthrie i la tradici creada sobretot per aquest text. Un dels estudiosos
que ha treballat en la comprensi de lobra platnica en una altra direcci s Charles H.
KAHN (Plato and the Socratic Dialogue. The Philosophical Use of a Literary Form, Cam-
bridge University Press, Cambridge 1996; ja abans el mateix Charles H. KAHN havia mani-
festat el seu punt de vista en Platon a-t-il crit des dialogues socratiques? Bulletin de la
Socit Franaise de Philosophie 74, 1980, pp. 45-77). Charles H. Kahn divideix el Corpus
platnic en tres grups (ordenats cronolgicament), en el primer dels quals situa les obres
que tractem ac. Notem que el grup de dilegs als quals aqu farem referncia tots tenen a
veure amb la i socrtica, tal com hem assenyalat, o b perqu en parlen o b
perqu lescenifiquen, encara que noms sigui parcialment.
8. Vegeu Amistat i unitat en el Lisis de Plat. El Lisis com a narraci duna i dialogal
socrtica, ja citat, pp. 19-31 (i tamb, per a lestat de la qesti sobre la investigaci del Li-
sis, pp. 33-153).
9. Vegeu lexcellent estudi del Dr. Xavier IBEZ PUIG, del qual nesperem veure ben aviat la
publicaci, intitulat Lectura del Teetet: Saviesa i prudncia en el tribunal del saber. Tesi
i, en un sentit ms ple, com hem dit, el Lisis, que tractarem a part per ra de
la seva singularitat. Si, en canvi, prengussim i en el sentit general de
tracte, conversa en general, simposi o trobada entre adults, haurem de fer
referncia dalguna manera o altra al Grgias, el Convit, la Repblica, el So-
fista, el Poltic, el Fileb, el Timeu, les Lleis (i als textos considerats genralment
dubtosos com lAlcibades i les Cartes II i VII). Que Plat anomeni i
tamb unes situacions de dileg entre adults s una dada ben significativa
que mostra la fora espiritual de la conversa dialogal socrtica. En el Scrates
platnic la paideia esdev, aix, una realitat que no pot ser abandonada mai
al llarg de la vida perqu la dimensi tica i poltica s essencial i determi-
nant per a la vida humana. Com que el nostre propsit ac s tan sols referir-
nos als anomenats dilegs socrtics, esmentarem tan sols lApologia, el Pro-
tgoras, el Laques, el Crmides i el Men. El Lisis, tal com acabem de dir, el
tractarem desprs, a part, ja que s un dileg particularment rellevant de cara
a la comprensi de la synousia dialogal socrtica
10
.
En tractar dels anomenats, per alguns, dilegs socrtics comencem, abans
que res, per lApologia de Scrates. Diguem que en lApologia platnica es
parla de i en dos indrets: en 20a1 i en 24c10-26b2. En 20a1 es fa ser-
vir el terme i: [Parla Scrates] Cadascun daquests [homes sofistes],
atenesos, sap anar a totes les ciutats i convncer els joves, que poden ben b
cercar la companyia [t] de qualsevol compatriota sense tenir de pagar
res, dabandonar aquestes companyies [o ri i, en 20a1] i anar
amb ells [t] donant-los diners i estant, al damunt, encara reconeguts,
en 19e4-20a2). En 24c10-26b2, al llarg del dileg-interrogatori de Scrates
amb Meletos, en canvi, no susa el terme i, per hi s present el con-
cepte que el terme expressa.
En el context de 20a1, Scrates, rebutjant la imatge de sofista que li atriburen
Els nvols dAristfanes, nega que socupi de la naturalesa ni que sempren-
gui de donar ensenyances ni de fer-hi diners (cfr. 19d8-e1: ru u
ru 00u i j o. 0r 0 00r). Ac Scrates
se separa de la i de la sofstica. Ms encara, Scrates no va darrera
dels joves per tal que aquests vagin amb ell com fan els sofistes tan bon punt
doctoral. Facultat de Filosofia. Universitat de Barcelona 2004, 494 pp. En aquest estudi del
Dr. Ibez, lexcellncia del qual tingurem el privilegi de poder jutjar en tant que membre
del tribunal doctoral, es fa referncia a la importncia que la synousia t en el Teetet. A ell,
doncs, remetem. All safirma que el Teetet s la narraci duna sunousia dialogal de Scrates
amb Teetet (p. 460) i, encara, que una caracterstica important daquesta sunousia s que
Teetet, tot i que no ha sabut definir la saviesa (i el saber), en acabat ha esdevingut ms savi
(Ibid.). Aix est en perfecta consonncia amb el nostre estudi sobre el Lisis (ja citat).
10. En aquest reps del contingut synousial aplegat en els anomenats dilegs socrtics
resseguirem amb lleugers retocs all que ja vrem escriure en: El Lisis de Plat: un exem-
ple de i dialogal: La humanitat a la recerca de Du. Miscellnia en homenatge al
prof. Dr. Josep M. Rovira Belloso, a cura de Josep RIUS-CAMPS i Salvador PI I NINOT: Revista
Catalana de Teologia XXV, 2000 pp. 42-49; El Lisis de Plat: un exemple de i dia-
logal, en Josep MONTSERRAT (ed.), Hermenutica i platonisme, Barcelonesa dEdicions,
Barcelona 2002, pp. 72-79; i Amistat i Unitat en el Lisis de Plat. El Lisis com a narraci
duna i dialogal socrtica, Barcelonesa dEdicions, Barcelona 2003, pp. 291-298.
arriben a qualsevol ciutat (cfr. 19e4-20a1). Scrates, per tant, ni exerceix la
i, almenys a la manera dels sofistes, ni s ell qui cerqui la i
adreant-se al jovent per convncer-lo destablir un lligam de i: la
i socrtica ho s com a iniciativa dels joves; sn ells qui anhelen el
mestratge socrtic, sense que Scrates es tingui a si mateix com a mestre; ben
al contrari, refusa de ser tingut com a tal
11
.
En el fragment de 24c10-26b2 de lApologia, on es recull part de la interroga-
ci (ru) socrtica a Meletos durant el judici, es dna entenent que tant
Scrates com Meletos accepten la i com a forma deducar els joves
atenesos. La diferncia rau en el fet que Meletos considera la i socr-
tica com a pervertidora del jovent, s a dir, es tracta duna i ben diver-
sa de la i que a Atenes tradicionalment sexercia amb els joves. Scra-
tes en el seu interrogatori vol deixar ben clar el posicionament de Meletos que
sintetitza aix: Tots els atenesos, doncs, pel que es veu, fan perfecta la gent,
llevat de mi sol que sc lnic corruptor (ru r 0i) (25a10).
LApologia, doncs, ens deixa entreveure el problema de les diverses compren-
sions de lexercici de la i. Vist des de lptica tradicional (Meletos) re-
sulta que hi ha dues maneres dexercir la i: la tradicional dAtenes (la
que exerceix qualsevol pare en relaci als fills o la que exerceix un adult a qui
el pare ha demanat aquest servei) i la nova manera dexercir-la dels sofistes
(Scrates sinclouria aqu com un sofista ms, segons la tradici que arrenca
amb Els nvols dAristfanes i que recull Meletos). Per des del punt de vista
de Plat, que escriu lApologia socrtica, hi ha tres maneres dexercir la
i: la manera tradicional, la manera dels sofistes i la manera socrtica.
Lobra platnica, sobretot, la dels primers dilegs, vol mostrar lespecificitat
daquesta forma de i socrtica per a educar el jovent, i vol mostrar, so-
bretot, la seva validesa espiritual i ontolgica, en quant noms aquesta forma
pedaggica suposa situar-se en la direcci dall permanent i estable: la veri-
tat de lsser.
Si ens adrecem ara al Protgoras ens adonarem que el Protgoras s una bona
mostra de i sofstica, que Plat vesteix fins i tot duna pompa escnica
tal (la casa del ric atens Cllias [o i_ _u `i, en 311a1-2], la-
bundncia de prestigiosos sofistes [cfr. 314e3-315b2], lambient cerimonial de
les seves llions [315b2-8], etc.) que ens en deixa entreveure amb fora trans-
parncia el seu posicionament crtic. Un amic de Scrates demana a aquest
que li expliqui la i (i u 0 j jt j i, en 310a2)
que protagonitzada pel sofista Protgoras, el ms savi de tots els homes dara
(o_ r u j u 0, en 309d1), hi va haver a casa de Cllias
(311a1-2). I comena el Protgoras. Scrates explica que Hipcrates, un jove
11. Plat per a referir-se Scrates mai no utilitza la paraula o ni a cap dels seus
seguidors o dialogadors lanomena 0j, si b en el Corpus Platonicum hi trobem els
dos termes. De cara a lestudi del mestratge i del discipulat socrtic resulta imprescindible
el text de F. WOLFF, tre disciple de Socrate, en: G. GIANNANTONI - M. NARCY (eds.), Lezioni
socratiche, Bibliopolis, Napoli 1997, pp. 29-79, reeditat en: F. WOLFF, Ltre, lhomme, le
disciple, Quadrige-PUF, Paris 2000, pp. 209-251.
atens (310e2-4; 316b8-10; 317e5-6; 318a6) amb ganes desdevenir savi
(310d4-5) vol acompanyar (cfr. r en 313b7; r en 316c2;
i en 316c8 i i en 316d1) Protgoras i rebren ensenyances:
al meu costat [o rr] no aprendr altra cosa que all per qu ha vingut.
Lobjecte de la meva ensenyana [ r o0] s el bon seny respecte dafers
privats [0i i u it], per tal dadministrar la prpia casa al millor
possible, i quant als afers de la ciutat [i u j ], la manera de con-
duir-los amb la mxima capacitat pels actes i per la paraula [ 0 i
i o i r] (318e4-319a2). Scrates accedeix a anar amb Hipcra-
tes a casa de Cllias. Fent cam i davant mateix del portal de Cllias, Scrates
i Hipcrates conversen (cfr. 314c3-7 [ro i 0,
en 314c2]). Plat ens narra el fer cam (r0, en 314c3) com a lloc ade-
quat per a la i socrtica, la qual, en aquest cas, t com a finalitat posar
en gurdia Hipcrates respecte de les i dels sofistes en general, si b
el mateix Protgoras es considera distant de les i dels altres sofistes:
Hipcrates, al costat meu [ rr, en 318d7], no es trobar amb el que sofri-
ria si sacompanys amb algun altre sofista [r0 0_ _ u
u, en 318d4-5]; perqu els altres turmenten els joves [318d7-9]). En
entrar a casa de Cllias i poder accedir a conversar amb Protgoras senceta la
i, amb la particularitat que el jove Hipcrates, tot i ser-hi present, no
interv ni una sola vegada. El seu nom a partir de linici de la conversa amb
Protgoras tan sols el trobem en 328d8, i encara en un text narratiu on Scra-
tes diu vaig tornar amb mi, i mirant-me Hipcrates vaig fer...[r
`o, en 318d7-8]. Tot i ser-hi present, no sesmenta ni una sola vegada
ms, i aix que el dileg acaba, essent-hi present Hipcrates, en 362a4: Des-
prs dhaver dit i escoltat aquestes coses, ens nanrem [0j]. s, doncs,
Scrates qui conversa amb Protgoras en presncia del jove. Protgoras llueix
el discurs i sost que noms la presncia passiva s suficient per dur a terme
la i que ha enunciat en 318e4-319a2. La mateixa disposici dHipcra-
tes en anar a cercar Scrates ja havia estat aquesta: Vet aqu per qu he vingut
ac, perqu li parlis per mi [0' 0o 0 i 0 j o r. i r r0
0j 0_u] (310e2-3).
Si ens adrecem al fragment de lincident socrtic en relaci a la manera de dur
la i per part de Protgoras (335a9-338e5) veurem que constantment sa-
firma que ens trobem indubtablement davant duna i. Ls del mateix
terme i hi s abundant (cfr. 335b5.b7.b8.c3; 336e4; 337b3; 338c7.d7).
En Plat, aix, resulten ser inseparables la i i el r0
12
. Lincident
12. El professor Francisco J. GONZALEZ en relaci a aquest fragment afirmava en el Seminari
que sobre el Protgoras va impartir en el grup Hermenutica i Platonisme de la Societat
Catalana de Filosofia de lInstitut dEstudis Catalans de Barcelona durant els dies 17-19 de
mar de 1999 que here emerges what will be the major theme of the theme of the entire
central portion of the dialogue: the preconditions of the genuine i. (Virtue and
Dialogue: A Reading of Platos Protagoras. Presented to the Group Hermenutica i Plato-
nisme of the Societat Catalana de Filosofia, Institut dEstudis Catalans, Barcelona, 17-19
de mar de 1999, p. 40, pro mechanoscripto).
socrtic no s un fet gens banal o un recurs escnic irrellevant sin que ateny el
nucli de la comprensi del binomi i-r0: acceptar el dileg s
acceptar i donar relleu a la presncia de laltre, a laltre mateix com a constitutiu
del pensament: per a Scrates el pensament no s autosuficient sin que es
constitueix en comuni amb laltre, que s el que s de deb la i, una
presncia real de laltre. Protgoras no accepta prpiament el r0 i per
aix recorre sempre al discurs llarg (i en 335b8 i 336b9) mentre que
Scrates demana i ho justifica un discurs breu (i en 335a3.b8) i
que admeti el joc de preguntes i respostes breus, aix s, el veritable
r0, segons Scrates.
Tres apunts voldrem afegir respecte de ls de i en aquest bloc de
lincident socrtic: primer, en 336e4 hi trobem lexpressi 0 j
i, la qual es troba tamb en el Laques (201c2), en el Lisis (223b3) i
en el Grgias (457d1), tot i que aqu lexpressi va precedida per ladverbi
u, com mostrant un trobar-se a un punt mig de la reuni, com de fet
succeeix; segon, en 338c7 sesmenta la i juntament amb el terme
o (cfr. i i o jt i), mostrant, aix, la clara
diferncia entre la conversa synousial quant a trobada i el dileg quant a dis-
cussi dialctica tinguda en la trobada; i tercer, notem una altra distinci so-
crtica en 336b1-3. En efecte, quan Scrates s retingut (335c8-10) sadrea a
Cllias i, entre daltres paraules, li diu: quin estil de dileg ser el nostre? (i
o r u ;) Sempre he cregut que sn dues coses ben dife-
rents trobar-se plegats ( t) per dialogar els uns amb els altres
(0j r) i trobar-se plegats per fer demaggia (t)
(336b1-3). Scrates estableix la distinci entre la seva manera dentendre (i
realitzar) la i i les maneres dels sofistes (Protgoras incls, s clar).
Finalment, encara hem de fer referncia a una altra distinci que formula el
mateix Scrates entre i i en 347b8-348a9. El Protgoras ha-
via arribat a mostrar-nos la i sofstica com aquella en la qual els poe-
tes hi sn mpliament recordats i interpretats (cfr. el fragment sobre el poema
de Simnides i lhermenutica de Scrates: 338e6-348c8). En el final del frag-
ment el mateix Scrates fa: potser que deixssim els poemes i les canons
(i r _0o i ru ro, en 347b9-10). La ra s que dialogar
sobre poesia em fa lefecte dels convits (t i, en 347c4) de la gent
insignificant i vulgar: aquests, com que durant el beure no poden conversar
(t, en 347c6) entre ells per ells mateixos i amb llur prpia veu i llurs
prpies raons, a causa de llur incultura ( 0i, en 347c7), fan pujar
el preu de les flautistes (...) per quan gent com cal i de bona educaci (i
00i, en 347d3) beuen plegats, no veurs ni flautistes, ni dansaires, ni cita-
ristes, ans sn ells prou per entretenir-se (t, en 347d5) ells mateixos
amb llur prpia veu i prescindint de tantes comdies i poca-soltades; i dhuc
si beuen molt de vi, saben parlar i escoltar amb dignitat i decncia. Aix ma-
teix en les reunions (l i i, en 347e1), on es troben homes com
la majoria de nosaltres volem ser, no calen per a res la veu de cap flautista, ni
la veu de cap poeta (...) la gent com cal eviten aquesta mena de reunions
(u i, en 347e7) i conversen (u, en 348a1) entre ells per
ells mateixos, provant la fora de llurs raonaments en preguntes i respostes
(347c3-348a2). El i la i, si no sorienten al cultiu de lesperit,
educant el propi pensament a esdevenir rigors amb si mateix i cercant la ve-
ritat de lsser, banalitzen la vida humana i es converteixen en espais i en mo-
ments de manipulaci espiritual, cultural i poltica.
Desprs daquest tractament ms extens del Protgoras, ens cal ara dirigir la
nostra atenci de manera succinta al Laques. En el Laques sesmenta la i
dues vegades (en 196b6 i en 201c2-3). En primer lloc, doncs, en 196b6, on La-
ques es lamenta de largumentaci de Ncias i del fet que aquest no reconegui
laporia en la qual es troba i vagi donant voltes amb largumentaci per tal da-
magar aquesta contradicci (r 0 i o r j 0
0i, en 196b1.2). Aquest rodament argumentatiu imparable, que no reco-
neix la situaci daporia, no s propi, a parer de Laques duna i com
aquesta (r i_ _ 0, en 196b6); si, en canvi, es trobessin davant dun tri-
bunal, li semblaria adequat comportar-se aix, s a dir, fer el maco banalment
amb raonaments intils (cfr. 196a4-b7). La preocupaci de Lismac i Melsias
per la formaci dels seus fills (ri j u i i, en 180b8-9), plan-
tejada ja a linici ben b del dileg, que porta a cridar a Scrates per tal de dema-
nar-li consell, desprs dhaver cridat abans el poltic Ncias i el general Laques,
fa que largumentaci () hagi de concloure necessriament sota pena de
deixar els educands sense orientaci. Quan la i, com la socrtica, s pe-
daggica, aix s, dedicada a la transmissi de la recerca de la veritat, no pot ar-
gumentar noms retricament, exhibint una hoplomquia sofstica
13
que no t
cap ms finalitat que el propi llument: la veritat, en tant que fi de la recerca hu-
mana i, per tant, tremp del procs educador, demana rigor argumentatiu i vida
endreada, simbiosi entre el i lr (Un home aix em sembla viure la
seva vida, fent acordar les paraules amb els fets [0o _ u 0 0
i u t o r], en 188d4-6), en definitiva: coratge
(0i com defensa el Laques).
En el Laques, al final, en 201c2-3 i aquest s el segon text, Lismac en
cloure el dileg afirma: Per ara dissolguem la trobada [ r 0 i j
i u]. El comproms, per, s de reprendre la trobada len-
dem mateix (i j o r u: 201c4-5). El Scrates de Plat sempre
fa cam, per aix tot final fins i tot del dileg s un a reveure, si Du vol
(ro 0 r0r: 201c5). De fet, la frase sencera de Lismac s ben illustrativa:
Magrada el que dius, Scrates. I vull, ja que jo sc el ms vell, sser el ms
desitjs daprendre amb aquests nois [u_ 0 0o o
u i, en 201b7-8]. Per vet aqu qu et demano: dem de mat vine
a casa [u r0 0i i, en 201c1], no deixis pas de fer-ho, per tal
13. En el Grgias, Grgias adreant-se a Scrates li fa: Per la retrica, Scrates, cal que sigui
emprada com en qualsevol altra mena de lluita (456c7.8). En aquest sentit es pot veure
Eutidem 271d i 273e. Cfr. DORION, Platon: Lachs-Euthyphron, Paris: GF Flammarion 1997,
p. 28, nota 45.
que deliberem sobre la qesti. Per avui dissolguem la reuni [ r 0 i
j i u, en 201c2-3] (201b6c3). Adonem-nos que aquesta
i dissolta s entre gent gran (que parlen dels seus fills, sobre la millor
manera deducar-los). En efecte, Lismac i Melsias, preocupats per leduca-
ci de llurs fills, demanen a Ncias i Laques lopini sobre lexhibici dun
mestre de lluita armada, possible mestre per a llurs fills. En ser sollicitada la
seva opini sobre leducaci dels fills, Ncias i Laques creuen bo demanar la
presncia de Scrates que en aquests problemes hi s ents (cfr. 180e5-
181a2). Els fills sn presents en la i, tanmateix tota la seva interven-
ci es redueix a dir: Aquest mateix, pare! (o r u. u o. u, en
181a3), quan sadrecen als seus pares per tal de respondrels que certament
aquell home que era per all era Scrates mateix. Fixem-nos que, tot i ser una
i mantinguda amb gent gran (i, en 201b7), amb la presn-
cia de llurs fills, uns nois joves (t t i, en 179d2), la proble-
mtica que shi tracta t a veure directament amb la i. La synousia so-
crtica est directament relacionada, doncs, amb la i dels joves
atenesos.
Si parem atenci al Crmides, el primer que constatarem s que el Crmides
no fa servir mai el mot i. Scrates ens diu en el comen del dileg que
lendem del seu retorn del campament de Potidea se nan amb gust cap als
indrets de les seves habituals converses (o j0 o: 153a3), a la
palestra de Tureas (153a3-4), un lloc no conegut (i hpax legmenon plat-
nic), on shi aplegaven els joves aristcrates atenesos. Tamb cal observar que
el qui ms dialoga amb Scrates s Crtias (adult) i no pas Crmides. I s de
Crtias que Crmides diu que el veia anar amb Scrates: recordo que essent
infant [Scrates] thavia vist manta vegada en companyia de Crtias (t u
i_ _u :156a8). De fet, si ara prenem el Crmides en conside-
raci s perqu hi ha un parallelisme prou estudiat entre ell i el Lisis
14
. La
nostra intenci s tan sols fer notar no les semblances sin algunes difern-
cies que, en relaci al tema que ens ocupa, resulten del nostre inters. Aix, en
el Crmides Scrates fa un paper doble: en relaci a Crmides i als assistents
fa falsament de metge (que tracta les malalties com els metges tracis, a partir
de la unitat de cos i nima [cfr. 156d1-157c6]
15
) i en relaci a Crtias interv en
el dileg com el mestre educador. Un doble joc que fcilment impossibilita la
i en la seva plena realitzaci. Per aix, podrem dir que noms Crtias
est en i amb Scrates (primerament, des de petit; desprs, perqu s
qui ms parla amb Scrates al llarg dels dileg [sense interrupci des de 162c1
fins a 175d5]); Crmides est en una situaci desavantatjosa de i: pas-
sa per posseir el seny i totes les altres coses (o u t r
i u i. i 0 o, en 157d6-7), per alhora t mals de cap ja en
14. La relaci de semblana entre el Crmides i el Lisis ja fou establerta a principis del prop-
passat segle per autors com VON ARNIM (1914 i 1916) i WILAMOWITZ-MOELLENDORFF (1920).
Cfr. W. K. C. GUTHRIE 1962 (cit. n. 7), p. 135.
15. Vegeu LAN ENTRALGO, La curacin por la palabra en la antigedad clsica, Anthropos,
Barcelona 1987, pp. 128-138.
llevar-se (r r u0i j j r0 0o, en
155b1-6). Al final del dileg, el reconeixement del seu no saber (respecte de la
u) i el seu (reconegut) mal de cap el posen en situaci de demanar
la companyia diria de Scrates, pel temps que aquest li digui: estic segur
que em calen les paraules mgiques, i per la meva part estic disposat a sentir-
te parlar cada dia fins que tu diguis que ja nhi ha prou (o i t0 j
r_j. i ' r 0r u r_o0 0 o jr. r 0 j u
lu r, en 176b1-9), per tal daccedir a la veritat de si mateix (fsicament
i espiritualment). La i amb Crmides es donar, doncs, dara enda-
vant. Aix s, els termes finals del Crmides subratllen triplement la violncia
(o, en 176c7; r, en 176c8; i r_, en 176d2) i triplement la
resistncia (r00, en 176d3; r0, en 176d4; i ru, en
176d5, el darrer mot del Crmides), violncia i resistncia de la decisi presa
demprendre la relaci de i amb Scrates, una i que s descri-
ta no pas superficialment sin com a seguiment: el seguir i no mapartar
dell (00j. r. i 0r, en 176b9). Una terminologia
aquesta final del Crmides ben prpia de lautntic deixeble.
Si dirigim la nostra mirada al Men, dileg on tampoc no sutilitza ni una sola
vegada la paraula i, s per tal de posar en relleu lhabilitat platnica de
resituar la figura de Scrates en relaci a leducaci dels joves (i, per tant, en re-
laci a la i): la pregunta inicial del dileg s si la 0j es pot o no en-
senyar, si es pot adquirir exercint-la, o si neix en els homes naturalment o b
dalguna altra manera: Em sabries dir, Scrates, si es pot ensenyar la virtut?O
b si no es pot ensenyar, per es pot adquirir exercitant-la?O b, encara, si no
es pot exercitar ni es pot aprendre, ans neix en els homes naturalment o dal-
guna altra manera? [r it. u u. 0 j 0j; j 0
0' 0 u 0. 0o u i t 00u j
0_ i _;], en 70a1-4. La preocupaci per la i s, doncs, del tot
evident. En aquest context, i anant a fons del problema, sintrodueix hbilment
la figura dnitos, lacusador principal de Scrates i hostatger de Men (_u
0 r_ r _u en 90b5). s en el dileg entre Scrates i nitos
(90b4-95a1) que es tracta directament de la i, si b mai no usa el terme.
S, en canvi, que els verbs que Plat hi fa servir fan referncia directa a la insti-
tuci que ens ocupa: enviar al mestre (s de r en 90c1.10bis.d1.5.e3.7;
91b1bis); ensenyar (o, o tamb el substantiu o, en
90b4.6.c1.d4.e5; 91b3.7; 92d7.e9; 93a7.c3.4.d6.e10; 94a5.d1; 95b1.2.6.10.c5;
96a1.7.b1.4.7.c1.3.6.8; 98e1.4); aprendre (0o a 90d4.e4.6; 91b4); i, so-
bretot, freqentar (i0 en 91c5.e4; 92b7; 94a7).
Subratllem que en el Men no sols es dna per descomptat la realitat de la
i, sin que clarament es contraposa la i socrtica a la
i tradicional, i sidentifica la i socrtica amb la i sofs-
tica (o, millor, no es distingeix entre una i laltra). Dues intervencions dni-
tos sn clares en aquest sentit: en 91c1-5 nitos indignat amb Scrates res-
pon que cap dels meus parents, familiars ni amics, que cap ciutad ni
foraster, no sigui mai vctima duna tal follia i sempesti freqentant (o
u r0, en 91c3) aquesta gent que s una plaga i un flagell manifes-
tos per a tothom que hi tracts (r, en 91c5)!. Aquesta gent sn
els sofistes (l 00 0 o, en 91b7-8). Igualment en 92b7-8,
en el mateix context, nitos continua aix: jo no nhe freqentat (r,
en 92b7) mai cap, ni permetr que ning dels meus shi acosti (ro, en
92b8). A ms, per ensenyar l0j cobren (0 u r i
r, en 91b5; i i u u j 00 o0;, en
91d1). nitos responsabilitza daquesta crisi la praxi educativa de la i:
a) els mateixos joves que la solliciten; b) els pares que els confien els seus
fills; i c) les ciutats que els deixen entrar i no els expulsen, sigui ciutad o fo-
raster el que exerceixi la i (92a7-b4). Scrates mostra a nitos els
seus prejudicis: no tenint experincia daquesta i (0 o
u 0u: 92b9) li fa que s endev (u en 92c1). nitos sost que
la i tradicional que tenia com a mestres homes de b i com cal (l
i 00i: 92e4.7; 93a3.c6-7) fa progressar en 0j, sempre que el jove
vulgui obeir (ro r0r i00, en 92e6). Scrates li proposa exemples
en qu molts coneguts prohoms atenesos no han aconseguit, amb aquesta
forma de i tradicional, educar els seus fills: Temstocles (93b6-e11);
Arstides (93e11-94a7); Pricles (94a7-b8) i Tucdides (94b8-e2). Acaba el
dileg amb nitos dient a Scrates: No et costa gaire, Scrates, de dir mal de
les persones (u u. _i t u r 00u, en
94e3-4), i afegeix: Jo, si em vols creure, taconsellaria danar en compte (ru
r u 0 u. i r0j ri i00. 0t0, en 94e4-
5). Plat ha repensat les relacions entre nitos i Scrates i les ha exposades
atenent a all que era el fons de la qesti: la validesa o no dels models de
i que ambds proposen: lun, nitos, noms prejutjant-lo; Scrates,
en canvi, pensant-lo, dialogant-lo, exercint-lo i distingint-se dels sofistes. El
ms sorprenent, per, s que nitos dialogui amb Scrates i accepti de S-
crates el dileg, s a dir, que accepti una forma (potser imperceptible) de
i socrtica: nitos que nega la i sofstica (i la socrtica, sense
distingir-ne cap delles) es troba dalguna manera caat ac en la i so-
crtica. Vet aqu una de les genialitats de Plat: mostrar lambigitat de la pa-
raula humana. Daqu la necessria vigilncia en el lent cam daproximaci a
la veritat i la sollicitud de renovaci en el mtode, penetrant en aquell que
de deb esdevingui cultiu del pensament i de lesperit, malgrat els impassos
obligats en tot cam (fins a la mort, com b sap Plat de lexperincia de S-
crates).
3. El Lisis com a narraci duna synousia dialogal socrtica
Un dels dilegs platnics que en relaci a la synousia mereix una atenci es-
pecial s, sens dubte, el Lisis. Com ja hem dit ms amunt, el Lisis s tot ell (des
de linici 203a fins al final 223b) lescenificaci duna synousia dialogal socr-
tica tal com hem pogut mostrar en el nostre estudi esmentat Amistat i Unitat
en el Lisis de Plat. El Lisis com a narraci duna i dialogal socrti-
ca
16
. Ara resultaria fora de lloc resseguir fil per randa tot el dileg. Tan sols fa-
rem algunes consideracions breus que mostrin lespecificitat daquest singular
dileg platnic, tan sovint menystingut i que tant t a veure amb la synousia
dialogal socrtica, tal i com aquesta fou llegida per Plat, el qual intellig
amb profunditat la fora filosfica daquella praxi espiritual socrtica.
El Lisis esmenta el terme i gaireb al final del dileg, en el passatge
223a-b, on el narrador del dileg, Scrates, diu: vrem dissoldre la trobada
(u j i, en 223b3). I justament s aquest darrer passatge
del Lisis el que ens proporciona una de les claus hermenutiques per a inter-
pretar el dileg. En aquest lloc Plat corona el Lisis, bo i dibuixant un escena-
ri que li permet darrodonir dramticament i filosficament lobra. All es des-
criu la insistncia desmesurada dels pedagogs a separar els interlocutors
(Lisis i Menexn) de Scrates i com aquells finalment aconsegueixen, de
mala manera, endur-sen els nois a casa. Aquest fet impossibilita a parer
del narrador, el mateix Scrates, com acabem de dir prosseguir la conver-
sa i, de resultes daix, els assistents es veuen en la necessitat de dissoldre la
trobada, la i (u j i, en 223b3). Plat ens fa notar
amb aquesta pinzellada narrativa que al llarg del dileg hem assistit a la po-
sada en escena duna i socrtica; aix s, dramatitzada a travs de la
seva prpia escriptura. La intenci platnica va ms enll dall que podria
semblar, a primer cop dull, tan sols una insignificncia. Lagudesa de les-
criptura platnica posa en aquest aparent detall narratiu de 223b3 tal com
Plat ens t acostumats al llarg dels seus dilegs bona part de la fora del
Lisis: un dileg que ens ofereix lescenificaci duna i socrtica per
tal de resituar lactuaci educativa socrtica en la memria dels seus conciu-
tadans.
La conclusi escnica del Lisis s doncs determinant de cara a comprendre
aquest dileg platnic. Dentre els molts elements que hi caldria destacar, di-
rigim la nostra atenci a la constataci socrtica que arribats ac, per raons de
fora de la mateixa conversa (el fer-se fosc, en 223a5 [cfr. 211b5]; lactitud bar-
roera i hostil dels pedagogs, en 223a2 i ss.), els assistents es veieren obligats
a dissoldre la trobada: u j i (223b3-4). Aquesta indicaci,
que precedida immediatament del j0r u 0u (223b2), denota des-
encs perqu el dileg es trenca inesperadament (cfr. 223a1-2: dient aques-
tes coses, jo [Scrates] ja portava de cap de provocar a la discussi algun dels
ms grans, per en aquell moment [_0, en 223a2]...) i perqu en aquesta
precipitaci clou en aporia (cfr. 223b5-8: els qui sen van diran que nosaltres
(...) no hem pogut arribar a descobrir qu s lamic [u r o r o i
ii r0 rt, en 223b7-8]). Lhabilitat de lescriptura platnica
rau aqu en el fet que aquest moment final de decepci esdev alhora una de
les claus interpretatives del dileg. En efecte, la indicaci de la dissoluci de
la i no noms ens diu alguna cosa del moment de desencant final
16. Cfr. la referncia a la nota introductria.
sin que alhora ens diu que ens trobvem en una i i aquesta s una
indicaci decisiva per a la comprensi del tot del dileg. El mateix sesdev
en relaci al text de 223b5-7 i lanomenada aporia final del Lisis. En el mateix
text que es diu els qui sen van diran que nosaltres (...) no hem pogut arribar
a descobrir qu s lamic, text que acabem de citar, hi ha situada, al bell mig,
la frase (continguda en els punts suspensius del parntesi) que fa: que
creiem ser amics, perqu jo tamb em compto entre vosaltres (223b6-7), on
safirma lamistat (i) no noms dels nois Lisis i Menexen, que ja era cone-
guda de bon comen (cfr. 207c8; 211a1-7), sin que sha realitzat lamistat
amb Scrates (rr o r t i0, en 223b7): la i ha estat, al mateix
temps, moment teric de dileg sobre lamistat (moment aportic, si es vol) i
moment de realitzaci daquesta amistat. Aix doncs, des del punt de vista
que ara ens ocupa, el Lisis resulta ser, a ms dun dileg que realitza lamistat
(amistat que el llenguatge no abasta a dir), la mostraci duna i (en la
qual es realitza lamistat).
Ara b, a diferncia daltres dilegs platnics i aquesta s la novetat la
i aqu abraa tot el dileg, no noms una part ms o menys mplia;
ms encara, es tracta duna i en la qual no intervenen adults (llevat
de Scrates, per descomptat) i per aix esdev exemple de i dialogal
socrtica en plenitud i en ella es pot percebre quina havia estat loriginalitat
socrtica en relaci a la instituci tradicional grega de la i i en relaci
a la i sofstica, amb la qual confonien la socrtica els seus contempo-
ranis i li comport lacusaci d0i. Plat, tamb ell, que proteg la filoso-
fia dins els murs de lAcadmia, fu amb anterioritat lexperincia de les
agrors de la i presencial, amb Dions i Dions II, a Siracusa. La Carta
setena evoca aquestes agrors, per al mateix temps posa en relleu la impor-
tncia i la bona direcci de la i presencial quan ens diu del comen
de la seva relaci amb Dions que la nostra i havia estat fcilment
motiu de desitjar una vida excellent i millor [0 i i 0i
i] (327d3).
La lectura del Lisis des de la consideraci del fet que es tracta de lescenifica-
ci duna i dialogal socrtica amb uns joves que pertanyen a famlies
aristocrtiques ateneses ens possibilita donar sentit a tots els elements i de-
talls literaris i filosfics que conformen el canems en el qual lescriptura pla-
tnica teixeix el seu pensament: els espais escnics (Acadmia, Liceu, el fer
cam, el desviament del cam, la nova palestra,...), el temps (les festes dHer-
mes, de nit, de fosc, ...), els personatges (Scrates, Lisis, Menexen, Hipotales,
Ctesip, Micos,..., nois i joves, paidotribes, pedagogs,...), les reaccions fsi-
ques, psquiques i psicolgiques (posar-se vermell, de tots colors, els roda-
ments de cap, la por, el riure i el somriure, la tensi, fer el ridcul,...), les acti-
vitats (els jocs, les converses, escriure poemes i canons, ...), els problemes
filosfics (la validesa lgica de largumentaci, lantropologia subjacent, la
reciprocitat de la i, el principi ontolgic de la i, ...), etc. tot es mostra
significatiu en el conjunt i pren un relleu difcilment perceptible sense la con-
sideraci que es movem a linterior duna i dialogal socrtica.
Arribats ac tan sols pretenem esbossar tres aspectes de la i socrtica
tal i com aquests sens mostren a partir del Lisis platnic, a saber: a) lestruc-
tura; b) el mtode; i c) els vincles temtics que trobem a linterior de la
i socrtica pel fet de ser compresa com a relaci intellectual i afecti-
va entre els participants.
Si atenem a lestructura del Lisis podem adonar-nos com Plat ens presenta
el desplegament duna i socrtica. Tres sn els moments bsics de la
i que ens narra el Lisis, a saber: a) lencontre inicial (203a1-206e2);
b) la i prpiament dita (206e3-222e7); i c) la dissoluci de la
i (223a1-223b8). Cadascun daquests moments s precedit per una
introducci narrativa que orienta el sentit de cada moment synousial.
En el Lisis la i sens presenta precedida dun encontre inicial que pos-
sibilitar la i prpiament dita. En aquest encontre, descrit amb verbs
que denoten companyia (r en 203a3 i t en 204a3), t lloc
com a fet nuclear la conversa dHipotales amb Scrates (204b4-206d6). En
aquest context dencontre cal posar en relleu aquells elements fonamentals
que configuren la i socrtica del Lisis: 1) el cam (r, a linici
del Lisis, a 203a1) com a lloc de recolliment de Scrates (203a1-2 i 203b2); 2)
la invitaci per part dels nois a fer partcip Scrates de les seves converses
(203b3-4.6 i 204a2-3); 3) la preocupaci per una situaci humana (lenamora-
ment dHipotales); i 4) el desviament del cam de Scrates (204a4 i 206d7-
206e1), decidit per part de Scrates per tal de donar resposta a la sollicitud
dHipotales datendre la seva problemtica (el saber dir i fer all que calgui
per tal de cercar la reciprocitat del seu amor a Lisis [206c1-3]). Scrates respon
a la sollicitud dun problema viu i duna situaci educativa concreta en la qual
hi ha la possibilitat real dorientar-la reorientant el pensament dHipotales (j
i, a 205b2). Aquesta reorientaci del pensament dHipotales mant en
tensi tot el Lisis platnic fins gaireb al final, quan Hipotales es torna de tots
colors (o ji u, a 222b2) davant la possibilitat de reeixir en
lamor de Lisis, i aix com a efecte de la i socrtica. Lencontre (amb
els seus elements) no sols possibilita, en conseqncia, la i socrtica
sin que la determina en quant norienta el mtode i el contingut.
El que anomenem la i prpiament dita (206e3-222e7) va precedida
igualment per una introducci narrativa (206e3-207b7), en la qual sens fa avi-
nent el context postlitrgic (206e3-4, referit a la festa dHermes a 206d1 i 223b2),
lambient de jocs dentreteniment (206e5-9), el lloc de calma (ji, a 207a4),
linters en el fet de conversar (0, a 207a5) i lentrada en lescena de
tots els personatges restants (sobretot, Menexen [207a7-b2] i Lisis, desitjs des-
coltar [207a5, esp. 207b7]). Descrit lambient escnic, Plat ens transmet les
converses que constitueixen la i: primer una breu conversa introduct-
ria amb Menexen i Lisis (207b8-207c12), que expressa la relaci entre els amics
Menexen i Lisis de manera comparativa (u [207c1],
[207c3], i [207c5], u [207c7]; [207d1] i u
[207d2]), desprs una conversa central amb Lisis sol (207d5-210d8) duna ban-
da, amb Menexen sol (211d6-213d5) de laltra, i, finalment, amb els dos alhora
(216a2-222e1). El dileg synousial demana prestar atenci a cadascun dels in-
terlocutors per separat, al mateix temps que lassumpci comuna dels passos
progressius de la conversa dialogal es fa tamb necessria. La conversa amb Li-
sis, de fet, s lnica que no s qualificada en lescriptura platnica de ridcula
(cfr. 205b7.c5.d5; 206a1; 211c2 i 223b4)
17
. Malgrat tot, i si tenim en compte el
conjunt de les converses, el llenguatge que shi ha articulat llevat de la con-
versa amb Lisis, com diem es mostra insuficient, fins i tot en el seu vessant ar-
gumentatiu, per tal dexpressar una realitat humana tan propera a lunivers cul-
tural grec com podia ser la i (222e2-222e7).
Tanmateix, aquesta insuficincia del llenguatge, no pas de la i socr-
tica, ha suggerit a Plat el fet dacabar el dileg, bo i mostrant precisament
aix: com la i aconsegueix realitzar la i entre els participants,
malgrat que el llenguatge no hagi estat (de moment, cfr. 223a1) capa, ni
amb argumentacions sotmeses a la lgica del pensament, de poder arribar a
trobar qu s la i (223b7-8). La dissoluci de la i, tal i com Plat
lha escenificada, posa en relleu tant la fora de la mateixa i socrtica
(que realitza all que cerca) com la tendncia del llenguatge vers la captaci
de la realitat, que en qualitat de sempre irrealitzada possibilita sempre noves
aproximacions. Les paraules finals de Scrates en el Lisis aix ho corroboren
(223b3-223b8).
Respecte del mtode
18
que Scrates empra en la i, tal i com aquesta s
narrada en el Lisis, cal fer notar el segent. En primer lloc, que el Lisis s un
dileg narrat en primera persona per Scrates mateix (com el Crmides i la
Repblica), s a dir, Scrates parla de la seva experincia personal (tal i com
aquesta s llegida per Plat, el creador del Scrates del Lisis i dels altres di-
legs). Aquesta tcnica narrativa emfasitza la i com a expressi duna
manera personal dentendre el dileg del pensament amb el pensament de
laltre (dels altres). Plat parla al Teetet (189e4-190a6) i al Sofista (263e3-
264b8) del pensament com a dileg de lnima amb si mateixa; s el que S-
crates feia en el cam que descriu al comen mateix del Lisis. La sollicitud dels
altres el fan desviar del cam i atendren la seva quotidianitat (dHipotales pri-
mer, de Lisis i Menexen desprs), sobretot quan aquesta invitaci posa en
moviment el pensament (cfr. la o dHipotales [205b2], i el desig de saber
de Lisis [j i_, en 213d7] i el desig de ser interrogat de Menexen
[u 0 r0, en 211d]). La seqncia de lescena que lescriptura
17. Vegeu el meu article Platos Lysis: Aporia and Dialectic Logoi. Friendship realized all
throughout the Dialogue: Revista Catalana de Teologia XXIII, 1998, esp. pp. 115-116.
18. Aqu utilitzem la paraula mtode noms en el seu sentit etimolgic, s a dir, referint-nos a
la manera com Scrates fa cam a travs de les converses i de la relaci humana que ses-
dev en la i. No prenem, doncs, el terme mtode en un sentit tcnic que la
filosofia i les cincies tant han debatut al llarg de la histria dels seus estudis respectius.
Que el dileg socrtic disposa dun mtode s prou clar en els textos. En el Protgoras i en
el Grgias, per exemple, es fa referncia a la diferncia de mtode entre els sofistes i
Scrates (cfr. lincident respecte del mtode en Prot. 334c5-338e5 i tamb la qesti del
mtode en Grg. 447d6-449d7 i 457c4-458b). Aqu, per, noms volem incidir en la ma-
nera de desplegar la i per part de Scrates, tal com ens ho narra Plat.
platnica narra respecte de la i socrtica i que conforma la manera de
fer cam de Scrates en el transcrrer de la i, s tal com ja hem apun-
tat en lestructura del Lisis
19
: a) Prembul: Cam de recolliment de Scrates
(203a1-2) Encontre Scrates-interlocutors primers (203a2-5) Invitaci a S-
crates a conversar (203a5-203b4) Sollicitud de motius (203b5-204b3) Si-
tuaci de linterlocutor a intelligir (204b4-206c1) Sollicitud dintervenci
socrtica (206c1) Pla dintervenci socrtic (206c2-7206d) Decisi-actua-
ci socrtica dintervenir: desviament del cam personal (206d7-206e2); b)
Converses sinusials: Scrates/Menexen-Lisis (207b8-207c12) Scrates/Lisis
(207d5-210d8) Lisis/Scrates (211a3-211c9) Scrates/Menexen (211d6-
213d5) Scrates/Lisis (213d6216a6) - Scrates/Menexen-Lisis (216a2-222e1);
c) reaccions dels interlocutors: afirmaci de Menexen (222a4) - silenci de Lisis
(222a4) policromia dHipotales (222a7); d) Acabament de la i: in-
tenci de prosseguir (223a1-2) interrupci dels pedagogs (223a2-223b2)
dissoluci de la i (223b3) paraules finals de Scrates (223b3-8).
El cam que Scrates recorre conjuntament amb els seus interlocutors en la
i mant la tensi de la recerca de la veritat (del dir i del fer) que ocu-
pa el tot de lsser hum en la seva dimensi personal i quotidiana i, al ma-
teix temps, afronta el procs pedaggic demprendre noves lectures que fan
possible una intelligncia nova de realitats (sovint problemtiques) de la
vida dels nois i dels joves de lAtenes de finals del segle V.
Per acabar fem esment dels vincles temtics que acompanyen la praxi de la
i socrtica en tant que aquesta suposa una relaci intellectual i afec-
tiva entre els seus participants. En el cas del Lisis ens hem de referir fona-
mentalment a tres lligams: a) i i r; b) i i r0 i c)
i i i.
La i socrtica estableix una relaci en la qual hi juga un paper cabdal
r. Molts dilegs platnics que no sn ni contenen la narraci duna
i suposen una situaci on tamb hi s present r (Crmides, Con-
vit, Fedre, etc). Per en la i socrtica, aix com en la i de lan-
tiga educaci atenesa, r hi s un element indissociable. Aix en el Lisis S-
crates demana de bon comen qu ha danar a fer a la palestra i qui s el
bonic del lloc (i o , en 204b1-2) i a ms fa sabedors els interlocutors
del seu coneixement de la relaci amorosa que t com a do de Du (r 0
00 r ... u ruo i ru, a 204c1-2). Hipotales s lena-
morat no correspost de Lisis que, desprs dhaver-se esdevingut la i
amb Scrates, veu possibilitats de ser correspost, fet que el fa omplir de joia i
posar de mil colors (222b2). Tot el Lisis mant la presncia dun Hipotales
amagat de Lisis (i dels lectors) i en aquesta tensi dr sesdev el desen-
volupament enter de la i socrtica. Latracci dr desvetlla i man-
t el desig i el tremp del coneixement hum, indissociat de lafectivitat que hi
19. El mtode tal i com el comprenem aqu i lestructura del Lisis tenen molts elements coin-
cidents perqu essent el Lisis la narraci duna i, s en la seva estructura, doncs,
que hom hi troba el mtode o cam que Scrates recorre tot al llarg de la trobada.
entra en joc. El Scrates platnic s mestre daquesta dinmica afectiva que
es desplega en la i educativa: el desig fa possible la realitzaci dall
que la i temticament no arriba a descobrir.
La i socrtica tamb est estretament lligada al r0. El Lisis
ens narra el cam del r0 socrtic. A la pregunta inicial de Scrates
respecte de quina s locupaci dels nois i dels joves a la palestra en aquells
moments, la resposta dHipotales s que senzillament passen el temps
(i, en 203b7) i que lentreteniment (j, en 204a1.2) dels nois
i joves consisteix en converses (r , en 204a3) a les quals s convidat
Scrates (cfr. 204a3-4). Quan Scrates accepta de participar en les converses,
aquestes passen de ser considerades una j i esdevenen i. Al
seu torn, el a partir dara ser determinat com a
(206c2 [cfr. a partir daqu ls del verb r0 en 206c6.9; 210e3;
211c1.8.9; 214b5]). La i demana que el que shi debat sigui ri-
gorosament abordat en la seva dimensi dialctica (r0), altrament
es mantrindria en lmbit de lentreteniment (j), sense recerca de la
veritat, sense afany per dirigir-se vers lsser, que s la direcci a la qual sa-
drea la i socrtica.
Finalment, ens referirem al lligam entre la i i la i. En el cas del Li-
sis aix hi s doblement present: com a discussi temtica i com a realitzaci
humana. Resulta del tot interessant el fet que Plat a lhora de narrar lesceni-
ficaci duna i socrtica ho faci prenent com a tema de debat en el
seu interior el tema polidric de la i. El joc dialctic del i la fora
del desig d r convergeixen en el desplegament real de la i. La i
inicial no tematitzada de Menexen i de Lisis, aix com l r inicial no co-
rrespost dHipotales i el desig damics (dun amic) de Scrates (ru
r i i, en 211e8) porten a lexperincia compartida de la i
(223b6-7) a travs de lexercici dialctic del , exercici insuficient, per
necessari al pensament hum. Aix doncs, la i socrtica, que recolza
en lexercici dialctic, ha donat com a fruit la veritable i que exigeix el
prosseguiment daquell exercici dialctic i laprofundiment en la relaci ami-
cal tot just nascuda. La narraci platnica ens ha donat la possibilitat dassis-
tir a la gnesi de lautntica i, resultat dun procs germinador que t
com a fonament leducaci del pensament. Noms la i que no impo-
sa sin que deixa desplegar el pensament rex en i. Aquesta s la mane-
ra socrtica de realitzar la i, esdevenint i.
. r0 i i constitueixen el canems damunt del qual Scrates
broda la seva i, teixida de gratutat i de reciprocitat, trets caracters-
tics de cadascun dels tres elements synousials socrtics.
Aix doncs, el Lisis t inters perqu ens mostra que laportica del dileg so-
crtic en el cercar en el llenguatge alguna cosa a definir queda superada per
la realitzaci dall mateix que es vol definir: si els nois i Scrates no han sa-
but dir qu s ser amics s que entre ells han arribat a fer-se amics. I aquesta
s la grandesa de la synousia socrtica que realitza en la quotidianitat all
que el llenguatge no abasta a dir. El dialogar socrtic s un r0 que
comporta no noms latenci del pensament (i) sin tamb la realitza-
ci de quelcom (un canvi operat en la vida dels interlocutors) que, en el cas
del Lisis, ser textualment referit com lesdevenir amics. Aix doncs, el Lisis
no pot ser considerat un dileg platnic fracassat. Aquesta afirmaci noms
sha pogut formular pel fet que el mtode des del qual i amb el qual sha
abordat el text i el sentit daquesta obra no han contemplat ni la totalitat del
text ni el relleu que cal atorgar als elements dramtics del text. La filosofia,
des de la comprensi que ens en dna el Lisis, sexpressa i respon al dir i al
fer. La filosofia no s tan sols, doncs, una argumentaci implacablement des-
plegada dun logos, sin lexercici de la seva realitzaci.
En el Lisis sens mostra la comprensi platnica de la synousia dialogal so-
crtica i ns la narraci i la realitzaci. Que parli de relacions de philia i de
relacions deros no s per tal de donar un tema de conversa a aquella relaci
synousial que sesdev entre Scrates i aquells nois i joves en la diada de les
festes Hermaies en aquella nova palestra. En el Lisis el que Plat hi explica s
la synousia mateixa. Sempre qualsevol synousia dialogal socrtica provoca i
desplega relacions destimaci (de philia i deros). No s que en el Lisis Plat
hagi volgut parlar, com si fos un tema per omplir de contingut aquella synou-
sia, de les relacions destimaci (de philia i deros). No. De cap manera. Pla-
t no tematitza primriament les relacions destimaci sin la synousia, en la
qual necessriament shi esdev philia i eros. No hi ha dileg i convivncia fi-
losfics si no hi ha philia i eros. Philia i eros constitueixen la synousia. Una
synousia sense philia i sense eros no s autntica synousia sin tan sols un
exercici argumental en el qual no shi juga res del que realment importa: un
canvi en la relaci envers el b, tant respecte dun mateix com respecte dels
altres. La synousia dialogal socrtica s el lloc de la philia i deros, un lloc on
les relacions humanes interpersonals sadrecen i es redrecen vers el b. s
per aix mateix que la synousia s lespai filosfic per excellncia, encara
que no pas lnic espai filosofic. A lnima li cal tamb el silenci i la solitud
necessaris per tal dinterioritzar tot all que en lespai i el temps synousials ha
estat conversat. La synousia necessita el complement del silenci i la soledat.
Per aix en el nostre estudi del Lisis hem assenyalat que linici i el final del Li-
sis, lencontre amb els altres i la dissoluci de la synousia sn no noms re-
cursos escnics ocasionals sin moments escnics volgudament assenyalats
per Plat per tal de fer-nos notar aquell moment filosfic de la synousia com
un moment fonamental i necesari per en un entremig de silencis i soledats
expressats en el fer cam inicial de Scrates i en el fer cam de retorn cap a
casa de tots plegats, en aquella vesprada festiva i reveladora de les Hermaies.
En el Scrates del Lisis eros i philia es retroben i es viuen en tensi vers el b.
Eros diem fecunda de desig la philia; la philia fecunda de reciprocitat le-
ros. Per aix, la synousia ha estat lescenari que ha fet possible la comprensi
daquesta fecundaci mtua entre eros i philia. Tamb per aix el Lisis ha plan-
tejat la necessitat de contemplar dues relacions que han de fecundar-se mtua-
ment, la dHipotales i Lisis, i la de Menexen i Lisis. Scrates al bell mig, donant
sentit i completesa a ambdues relacions, que es mostraven insuficients. La re-
cerca del b s el motor i la finalitat de les relacions destimaci. Els amics com-
parteixen la mancana del b perqu no sn ni plenament bons ni plenament
dolents, per els amics i els amants ho sn en tant que sajuden en la recerca
del b que els manca i que desitgen. Esdevenen amics i amants en la recerca
conjunta del b que els s apropiat (emparentat) i que els fa, tamb a ells, em-
parentats. La synousia els ha fet savis en aquesta saviesa, la de fer aquest des-
cobriment de saber-se no possedors del b sin mancats de b, per, alhora,
emparentats amb el b que els cal sviament cercar. La synousia s aquesta co-
munitat que els fa esdevenir amics i, per tant, desitjosos del b pel qual compe-
teixen els amics autntics i els amants no fingits.
4. El valor filosfic de la synousia dialogal socrtica
Lescenificaci del pensament platnic sobre la synousia dialogal socrtica
ens obliga a dir sumriament alguna cosa sobre el valor filosfic que, al nos-
tre entendre, respira aquesta posada en escena indubtablement magistral de
Plat. Cal tenir ben present que els dilegs platnics sn lexpressi policro-
mada duna quotidianitat pensada i repensada per una personalitat que me-
dita els detalls de la vida humana i els llegeix amb una profunditat gens cor-
rent, elevant-los al cim ms alt que el pensament li permet, sense deixar de
considerar-los quotidianitat eticopoltica. Les trobades dialogals de Scrates
amb els joves atenesos a les quals ens hem referit foren motiu de refle-
xi per part de Plat i, per aix mateix, desprs dhaver mostrat els textos
ms rellevants dentre els anomenats dilegs socrtics (i, en particular, des-
prs dhaver esbossat les lnies principals del Lisis), ens cal ara ordenar duna
manera no platnica (aix s: no escnica) els eixos principals del pensa-
ment (filosfic) que contenen, sobretot en relaci a la synousia dialogal so-
crtica. En lexemplificaci ens servirem, ms que res, de textos del Lisis a
causa de la densitat expressiva que, en relaci a la synousia, aquest breu di-
leg platnic com hem insistit sovint revela.
No hi ha dubte que Plat, a travs de les synousies narrades en la seva escrip-
tura dialogal i dialctica, ens ha mostrat la vida filosfica en exercici. Lexer-
cici daquesta vida filosfica Plat ens la mostra des duna doble perspectiva:
duna banda, en lexposici de la praxi filosfica del seu personatge Scra-
tes; i, de laltra, a travs de lescriptura platnica mateixa, perqu la mateixa
escriptura platnica s ja exercici de vida filosfica.
Per a Plat, la synousia socrtica no s noms una manera de fer prpia de
la filosofia socrtica sin una de les formes de lactivitat filosfica en general:
la filosofia s ben sovint una activitat synousial. Sense synousia, sense dileg
compartit amb els altres, el pensament no pot trobar la certesa que el dileg
synousial fa nixer en la dialctica de lactivitat synousial. Per aix podrem
dir que sense synousia no hi ha filosofia. Dit altrament, la synousia demana
un moment synousial de dileg dialctic amb laltre. Tanmateix en aquest
dileg dialctic no noms hi ha dialctica (racionalitat lgica) sin dileg en
sentit ampli (apassionament, dubtes, incerteses, vermellors, etc.). En el final
de Lleis, per exemple (i no noms en el Lisis), hi llegim la rellevncia que t
la synousia: tot ensenyament cal que sigui fet a travs duna llarga i intensa
relaci personal, si aix es fes b ( o 0 o j o
i j i 0. i i o0u, en XII 968c6-7). La synousia
segueix Lleis fa que shagi engendrat en linterior de cadasc el coneixe-
ment de lobjecte (i r j j ro_ 0j rj
r, en Lleis XII 968e1-2). Tamb en la Carta VII Plat insisteix respec-
te de lactivitat filosfica en el fet que desprs duna llarga convivncia amb
la problemtica [filosfica] i desprs dhaver-la madurat interiorment, de cop,
com la llum duna guspira, neix en lnima la veritat i creix per ella mateixa
(0 r j i r i 0 0 i 0 j
ri. i 0 j r0r u. r j j 0
r j r, en 341c6-d1).
En el conjunt dels textos platnics, i sobretot en el Lisis, que s el dileg on la
synousia hi s escenificada de manera plena i don treurem els exem-
ples, hi podem llegir un conjunt delements que posen en relleu els diver-
sos topoi en qu es revela filosficament significativa la synousia dialogal so-
crtica. Proposem a consideraci de manera succinta els segents:
Primer. La synousia s el lloc on lencontre amb laltre esdev dileg. La
synousia s, doncs, el lloc de relaci interpersonal on el pensament es fa pa-
raula amb laltre (amb els altres). Laplegament que la synousia socrtica su-
posa en lencontre dialogal de Scrates amb els joves i els nois que desitgen
saber, ens aclareix alguna cosa respecte daquell moment necessari del filo-
sofar que demana de laltre per tal de construir el dir i el fer de la veritat. Par-
lem de moment perqu la synousia constitueix un interval o espai de temps
per a pensar amb els altres. Aix no vol significar de cap manera que el pen-
sar amb els altres elimini o faci innecessaris els espais de temps de soledat i de
silenci en qu lnima dialoga amb si mateixa (Teetet 189e4-190a6 i Sofista
263e3-264b4). Aquests espais de temps sn, tamb, moments igualment
necessaris per al pensament. En el Lisis el moment transcorre tot al llarg de
lobra. Ara b, linici i el final del text posen de manifest, narrativament, de
manera ben difana, que es parteix de la soledat i el silenci de Scrates
(203a1-3) i es clou amb la dissoluci de la synousia (223b3), dissoluci ne-
cessria per tal que el dileg synousial retorni a la soledat i al silenci dels in-
terlocutors esdevinguts amics (223b6-7), i dels lectors agitats pel text.
La vida filosfica, la vida del pensament, es construeix en la soledat i el silen-
ci, enmig dels quals irromp el moment synousial del dileg amb laltre (amb
els altres). La synousia i aix ens ho revela el Lisis ja de bon comen, en
aquell inicial caminar socrtic s una irrupci gratuta, inesperada (Hipota-
les i Ctesip no esperaven trobar-se amb Scrates, ni Scrates trobar-se amb
Hipotales i Ctesip). Per, all que en lorigen primigeni s gratutat, encon-
tre inesperat, esdev desig de conversa dialogal, desig de synousia. Els nois i
els joves del Lisis desitgen sense saber-ho el dileg synousial per tal de
comprendre el seu viure present, els seus problemes de relaci amb els al-
tres, la bona resoluci dels quals els permetr una vida de ciutadans relacio-
nalment ben disposats. La synousia amb Scrates la comprenen com all de
ms apropiat per tal dadquirir aptesa en les decisions del seu pensament.
Per a ells pensar neix de lexperincia de gratutat i significa exercitar-se
synousialment en la permanent recerca de la veritat.
Segon. La synousia s el lloc del coneixement dun mateix en dileg amb els
altres. Els personatges principals que el Lisis posa en escena van fent, al llarg
de la narraci socrtica, un procs de coneixement de si mateixos que els
permet orientar la seva vida relacional duna manera nova. Aquest conixer-
se a si mateixos en el reconixer-se davant les diverses situacions relacionals
que el dileg narra, s possible grcies a la synousia socrtica i al dileg que
en ella shi mant.
Lencontre inicial planteja ben aviat la problemtica de lenamorament no
correspost del jove Hipotales a la qual Scrates para tota latenci (cfr. 204b4
i ss.). La determinaci socrtica dentrar a la nova palestra en el dia de les
Hermaies s motivada per la situaci dHipotales (cfr. 206d7). Hipotales no
es coneix prou a si mateix. s la synousia socrtica all que li permet enda-
gar un procs de coneixement de si mateix que el posar en disposici des-
timar, s a dir, desdevenir un amant autntic (cfr. 222a6-7). Tamb el noi Li-
sis s sotms a un procs dautoconeixement que el situa en condicions de
poder afrontar les seves relacions amb Menexen i amb Hipotales. El procs
de rebaixament de Lisis (cfr. 210e2-5) s un procs de coneixement de si ma-
teix. Menexen, a travs del dileg, veu tamb sacsejada la seva manera den-
tendre lamistat amb Lisis (cfr. 222b1), i grcies a la synousia subicar en el
joc relacional que ens narra el Lisis. Scrates mateix es mostra al llarg del di-
leg com el qui lentament esdev veritablement amant i amic, de tal manera
que, en el final del text, ell mateix reconeix i formula en veu alta la seva
amistat amb Lisis i Menexen (cfr. 223b6-7).
Tercer. La synousia s el lloc de la recerca de la veritat en dileg amb els al-
tres. Tota la narraci, des dels inicis mateixos, porta el segell de la recerca de
la veritat. Scrates ha estat el personatge que des de linici mateix del dileg
fixa la seva atenci en la veritat, en el ser mateix de tot all que escnica-
ment i narrativament es representa. Ha volgut saber insistentment qu havia
danar a fer dins la palestra (203b5 i ss.) i qui era el bonic de la colla (204b1-
2). Ha volgut saber la veritat de lamor dHipotales (204b4). Dialoga sense
parar amb els nois i els joves per tal dafrontar la veritat de les seves prpies
relacions interpersonals, i les fonamenta en quelcom que sigui una veritable
relaci destimaci (una relaci destimaci fonamentada en el B ltim, aix
s, u i).
El r0 socrtic condueix lesfor del pensament de cadascun dels in-
terlocutors participants en la synousia a elucidar no el cas particular de les-
devenir amic (r0 o i) sin la fonamentaci daquest ser amic
(i [u] i). La synousia s el lloc on la veritat es mostra en la fo-
namentaci de la quotidianitat. La recerca daquest fonament ltim (o primer,
u) s la recerca de la veritat. En el Lisis, si b directament no es tematit-
za la veritat, s que la veritat resulta ser una realitat fundant i no fonamentada
que expressa lsser de quelcom duniversal (cfr. 219c7-d1 i 220b1-2).
Quart. La synousia s el lloc de realitzaci dall que el dileg cerca dexplicar.
La synousia socrtica no s un lloc dun dir dialogal on tan sols es verifica la
correci formal de largumentaci posada en joc, com si a manera dexercici
acadmic seduqus els nois i els joves en la seva capacitat argumentadora
(retrica). El dileg socrtic tingut en synousia amb altres conversadors t la
seva especificitat que la narraci brillantment escenifica en el fet que en
el temps de la synousia es realitza all de qu es cerca lsser (fonament). La
synousia socrtica del Lisis, malgrat laporia final esmentada pel mateix S-
crates (u r o r o i i r0 rt, en 223b7-8), realitza
lamistat en els interlocutors principals del r0 socrtic (i0 jt
0j i i i rr o r t i0, en 223b5-7). La synousia dialo-
gal socrtica s, doncs, al mateix temps, moment teric del dileg sobre la-
mistat (moment aportic, si es vol) i moment de realitzaci daquesta amistat,
aix s, moment de comprensi i dacompliment. Aix doncs, el Lisis resulta
ser un dileg en el qual es realitza all que el llenguatge no pot arribar a ex-
pressar adequadament. Aquesta no s, per, una novetat del Lisis. Sembla ser
que en daltres dilegs dels anomenats aportics sesdev el mateix. Aix, en el
Laques, per exemple, tamb sesdev quelcom de semblant. Scrates all, en
el Laques, tal com ha escrit Francisco J. Gonzalez, qestiona amb valentia la
naturalesa del valor i aix exhibeix el coratge que explora
20
.
Cinqu. La synousia s el lloc on lsser hum safirma i fa experincia dsser
intermedi (u). Llegim en 220d5-6: [...] per a nosaltres que som ssers
que estan entremig del b i del mal [...]([...] ju. u u 0
0 i 000 [...]). Els qui participen de la synousia dialogal socrtica
es reconeixen en el dialogar mateix com a ssers humans ni completament
bons ni completament dolents, de la mateixa manera que es reconeixen ni
completament savis ni completament ignorants. Ja no hi hauria lloc per al
dialogar ni tindria cap inters la convivncia synousial. s des de la conside-
raci i el convenciment que lsser hum s un sser entremig que s possi-
ble la synousia que en el dileg dialogal cerca quelcom que porta el mateix
sser hum a la veritat de si mateix i a la realitzaci dall que en la recerca
daquesta veritat sesdev. La synousia s lmbit del reconeixement daques-
ta antropologia que fa experincia del desig i de leros que el saber del b
primer suscita en lsser hum. La synousia socrtica ens mostra lambigitat
de tot sser hum que prov daquest ser un sser entremig. s una caracte-
rstica de lantropologia del Lisis mostrar-nos un sser hum agafat per la
seva ambigitat perqu aquesta s constitutiva de la seva naturalesa mateixa.
Des de linici mateix, aix com al llarg de tot el dileg, tots els personatges
apareixen en situacions dambigitat en les seves decisions, aix com la ma-
teixa argumentaci no deixa de balbucejar en el seu procs argumentatiu,
20. F.J. Gonzalez, A la caa de Plat: una alternativa a les interpretacions tradicionals en:
Comprendre 1, 1999, p. 138.
que assaja sempre nous camins, abandonant-ne constantment daltres pel
seu carcter aportic. Narraci i dileg expressen aquella ambigitat que de-
fineix lsser hum i que el fa un cercador de recursos per tal de poder tran-
sitar a travs de la quotidianitat i moures enmig de les situacions contingents
de la vida humana.
Sis. La synousia s el lloc de recerca dialogada de praxis de dominaci de la
contingncia. La vida de cada dia dels assistents a la synousia socrtica s
experincia de dolor i de mal, causat pel joc de determinades absncies i de
determinades presncies. La relaci de Hipotales amb Lisis s un exemple de
dolor en la mesura que el pensament sintrodueix posant en qesti una re-
laci que es creia digna de ser poticament cantada i es vivia en tensi per la
manca de reciprocitat. Scrates, en dileg amb Hipotales i amb Lisis, mostra
com amb una reorientaci del pensament que afecti la praxi es pot passar a
dominar la contingncia del quotidi. Igualment, en el final del dileg, llegim
les diverses reaccions dels interlocutors, les quals ens mostren la necessitat
de reorientaci daquells enteniments en la direcci del b. Noms en aquest
dileg synousial que afronta la problemtica quotidiana amb un engirament
del pensament devers el b, esdev vivible la vida de cada dia en tot all que
t de contrarietat i de problemtica. La synousia esdev un moment necessa-
ri del pensament per tal de trobar, en dileg i relaci personal amb els altres,
sota el guiatge dalg en qui hom confia com a mestre del viure, maneres de
poder abordar les problemtiques reals de lexistncia quotidiana que dema-
nen de ser pensades i debatudes amb els altres. El Lisis narra una xarxa de
relacions humanes que sentrelliguen duna manera tal que demana de ser
examinada a fi de veure la seva veritable consistncia, s a dir, a fi de con-
frontar cadascuna de les relacions que hi sn narrades amb la seva veritat,
amb la seva relaci dautenticitat amb el b. Lintent de la synousia socrtica
del Lisis es fer veure la necessitat del pensar filosfic en vistes a situar tota re-
laci humana envers el b, mostrant abans la inautenticitat de les aparences
daquelles relacions damor i damistat que el Lisis descriu tan vivament.
Set. La synousia s el lloc de lexperincia de la diversitat de llenguatges. En
lmbit synousial socrtic hi s del tot rellevant ls divers del llenguatge. En
efecte, no noms la correcci argumentativa s del tot necessria per tal da-
conduir b el pensament sin que justament, com hem vist, en els moments
ms decisius Scrates sempre interv per tal dassenyalar que el llenguatge
que shi adiu s precisament el llenguatge profeticoreligis. De lnic que S-
crates diu saber s de les qestions deros, el coneixement de les quals lha re-
but com un do div (r 00 r, en 204c1) que el fa coneixedor de lavan-
ada relaci deros dHipotales envers Lisis. En un dels punts centrals del Lisis,
Scrates se sent mogut profticament per un pressentiment (0,
en 216d3 i u, en 216d5) a afirmar: Dic, doncs, [...] que el que s
amant del bell i del bo, s all que no s ni bo ni dolent (r i |...] 0
0 i 000 i i j 00 j , en 216d3-4). Tamb
cap al final del Lisis llegim que Scrates afirma que parlem amb mots impro-
pis (j 0 r 0, en 220b1). Finalment, veiem com lapari-
ci en escena dels esclaus-pedagogs, com a damones, en una jornada de fes-
ta religiosa, desencadena la revelaci del tot del dileg en el reconeixement de
lamistat entre Scrates, Lisis i Menexen (223b6-7), aix com de la inadequaci
del llenguatge per tal dabastar realitats com les relacions destimaci, i particu-
larment les relacions de i. Aix doncs, en el Lisis no noms trobem llen-
guatge argumentatiu sin llenguatge de lmbit proftic i de lendevinaci, un
llenguatge religis ben apropiat en les festes Hermaies. Lescriptura platnica
no deixa lloc a dubtes en obrir el llenguatge hum a la seva pluralitat expressi-
va, mostrant fins i tot la importncia i el carcter primordial del llenguatge de la
gratutat, ms que no pas el llenguatge de la necessitat que sempre topa amb el
lmit de la seva capacitat expressiva. El llenguatge hum necessita el poliglotis-
me per tal de comprendre la realitat. Lexperincia de la synousia socrtica
possibilita als seus interlocutors obrir-se a la comprensi daquest poliglotisme
hum, veient que en la recerca de la veritat tots els llenguatges esdevenen ei-
nes daproximaci. El dialogar socrtic no resta, daquesta manera tal com
ens dna entenent el Lisis, tancat a cap dels llenguatges humans. La ra que
la filosofia synousial vol fonamentar fa seus els diversos llenguatges dels quals
se serveix la vida humana de cada dia. Un dels llenguatges s el de la tradici
rebuda, que el Lisis prou t en consideraci, a la seva manera, com veurem a
continuaci.
Vuit. La synousia s el lloc on es reactualitza la tradici rebuda. El dileg
synousial dialoga amb la tradici rebuda com una de les seves fonts de co-
neixement de cara a orientar-se en el discerniment de la veritat de quelcom.
Poetes i savis, en tot all que han dit, esdevenen dipsit de coneixement i sa-
viesa. En el Lisis sens ha dit que els poetes sn els pares de la saviesa i els
nostres guiadors (r j i ii i j, en 214a1-2). Per,
aix com el moviment sofstic (cfr. l o 0. l 0i, en
216a7) desconsiderava la tradici en tant que noms feia que caure en con-
tradiccions, Scrates, per contra, en el Lisis, se serveix de tota la tradici re-
buda. Tanmateix, el posicionament socrtic no s pas el duna fidelitat literal
a la tradici sin el duna reactualitzaci daquesta tradici rebuda. No hi
ha, doncs, ni un menysteniment absolut ni una fidelitat noms textual a la
tradici. Plat en el Lisis se serveix de la tradici per tal de donar entenent a
aquells nois, emmarcats en el coneixement daquella seva tradici, el sentit
de tot all que el dialogar synousial cercava respecte de la veritat de les rela-
cions destimaci. Plat ens ha mostrat, en ls que de la tradici fa en el Li-
sis, la importncia i la necessitat de la seva reactualitzaci que passa fins i tot
per la llicncia de deliteralitzar la mateixa tradici. Plat ha canviat citacions
dels grans autors de lantigor hellnica per a una millor comprensi dall
que sest debatent dialogalment. El que interessa al Scrates platnic s len-
caminament dels nois i dels joves envers el b ltim i lorientaci de la vida
relacional amb els altres envers aquest b. Per aix no dubta de jugar amb la
lletra de la tradici cercant el sentit de la veritat del que est en joc en el di-
leg synousial socrtic. La reactualitzaci de la tradici es fa atenent el sentit
de la tradici. La tradici esdev en el Lisis de Plat un element pedaggic
necessari del dialogar que permeti transitar del passat al present i fer ms en-
tenedor a aquells nois i joves partcips en la synousia all que sestava deba-
tent en la recerca de les veritables relacions destimaci. La recerca de la ve-
ritat ha perms a Plat modificar en alguns indrets els textos tradicionals.
Nov. La synousia s el lloc de trobament de la sensibilitat amb la ra. Un dels
elements ben interessants de la synousia socrtica s el lligam que en ella
sestableix entre sensibilitat i ra. La synousia socrtica no s un lloc on sa-
nullen les sensibilitats i tan sols pren relleu la ra (la ra que, s ben cert, el
llenguatge argumental vehicula amb dificultat, en el Lisis). En el Lisis hi pren
un relleu ben clar igualment, com hem vist al llarg del treball, la sensibilitat. La
synousia s el lloc datendre la sensibilitat perqu aquesta s la que possibili-
ta orientar-se en el logos dialogal. Cada detall sensible permet saber de laltre
i, en conseqncia, emprendre el cam adequat que faci possible a largumen-
taci ser resposta real als problemes dels interlocutors que debaten sobre
quelcom que els afecta ben directament. Per exemple, noms en la mesura
que Scrates atn als problemes quotidians que Hipotales viu (i que el seu f-
sic traslluu, fins i tot acolorint la seva fa), el dileg pot emprendre el cam
pertinent, s a dir, el cam que abordi de deb temtiques i problemtiques
reals de la vida de cada dia dun Hipotales amonat per la manca de corres-
pondncia del seu amor envers Lisis. Noms en la mesura que Scrates es fixa
en les diverses reaccions dels seus interlocutors, com a senyals de ruta, el curs
del dileg esdev ms encaminat. Aquesta afirmaci de la sensibilitat com a
punt darrencada i punt dorientaci constant en el caminar del logos s del tot
significativa en el Lisis. En el cas de Plat, aquest lligam entre sensibilitat i ar-
gumentaci resulta ser particularment interessant perqu ens fa comprendre
com s necessari aquest nexe en el cam del logos filosfic. La synousia dialo-
gal socrtica acull en el seu desplegar-se tant tot all referent a lmbit de la
sensibilitat com tot all referent a lmbit de la ra. La synousia mostra com
Plat entn lactivitat filosfica com una activitat que com a tal ha daplegar i
articular destrament els mns de la sensibilitat i de la racionalitat. La synousia
socrtica, des de la consideraci platnica, s, doncs, un dels llocs ms privi-
legiats per aquesta pedagogia de la relaci entre sensibilitat i ra.
Des. La synousia s el lloc dinterrelaci entre eros i philia. Si una caracters-
tica ens ha aparegut essencial en el transcrrer de la synousia s precisament
la intensa relaci que hi ha entre eros i philia. La synousia socrtica mostra
precisament i aquesta s una de les aportacions del Lisis el carcter irre-
nunciable de cadascun daquests dos elements fonamentals de la vida rela-
cional humana, quan aquesta es vol adreada vers el b primer, voler com-
partit pels amants i els amics. La reciprocitat de la philia i el desig deros
resulten elements imprescindibles en tota relaci humana que vulgui anar
devers el b. Aquesta s una novetat del Lisis: mostrar el lligam entre eros i
philia en tota relaci destimaci, si s que aquesta es vol veritable relaci
destimaci, ja sigui damor, ja sigui damistat.
Onz. La synousia s el lloc dapertura a la vida poltica. El debat que es duu
a terme en la synousia, de fet en tota synousia, disposa els seus membres
participants a la vida de bondat (confrontaci constant amb el b), cosa la
qual no significa de cap manera que hom resti pres en un estat moral indivi-
dual allat. Ben al contrari. La synousia socrtica prepara els seus participants
per a la vida poltica. El que es pretn s formar autntics ciutadans duna po-
lis on sigui possible la convivncia harmoniosa de tots els ciutadans, sense
haver de condemnar a mort cap ms Scrates possible. El fet dajudar els
nois i els joves a pensar per si mateixos i amb els altres, aix com acostumar-
los a la reflexi profunda davant les diverses situacions (sobretot les ms
quotidianes, i sobretot les relacionals) disposa b lesperit hum a conviure
de manera justa amb els altres. La synousia, en aquest sentit, forma autntics
ciutadans, capaos dabordar els problemes i de cercar-hi respostes fona-
mentades, en tant que leducaci del pensament i de la sensibilitat que la
synousia possibilita ajuda a prendre decisions adequades, s a dir, decisions
que tenen sempre com a fi ltim (o primer) el b suprem.
Aquests elements que estan en el rerafons de la mateixa activitat filosfica
synousial permeten veure la rellevncia que la synousia socrtica t en lobra
de Plat de cara a la comprensi de la mateixa filosofia. Sense synousia no hi
ha filosofia. Aquest s un dels punts que resten confirmats en la lectura dels
dilegs de Plat que conformen una manera de comprendre el mn filosfic
de lantiguitat hellnica. Plat ha llegit lactivitat filosfica de Scrates com a
testimoni excepcional duna synousia viscuda amb ell. La synousia de Scra-
tes dugu Scrates mateix a la mort. Plat ha vist el valor i el risc duna aital
activitat. Plat, enmig de les vicissituds que li toc de viure, enmig de les di-
verses experincies filosoficopoltiques que pat en aquells indrets siracusans,
opt per tancar lespai synousial a linterior de lespai acadmic, construint el
pensament dialogal entre els murs de lAcadmia, per tal de fer-lo ms apte
per a la polis que somniava. LAcadmia continuava lactivitat synousial so-
crtica sense la ingenutat de creure que lgora era el millor espai, un espai
quotidi, que la polis posava a disposici del pensament compartit. Plat ha
homenatjat Scrates i, en aquest homenatge, ha decidit preservar el mn
synousial en un espai silent, sense la fressa destorbadora i agressiva de lgo-
ra condemnatria. En la mesura que lgora i la polis augmentaven el seu bro-
git i la seva insensatesa, la synousia es procurava ms tranquillitat i disposici
a la vida dialogal comuna. LAcadmia de Plat fou aquell lloc de quietud pre-
anunciat en la narraci del Lisis: hi havia calma en aquell indret (j o
00 ji, en 207a4). Com ha escrit Pierre Hadot: La philosophie ne peut
se raliser que par la communaut de vie et le dialogue entre matres et disci-
ples au sein dune cole
21
. La synousia dialogal socrtica narrada en el Cor-
pus platonicum ha conferit a lactivitat filosfica tot el seu valor dialogal i ha
mostrat als interlocutors, als partcips i als lectors de tostemps la seva capaci-
tat dengendrar amistat veritable fonamentada en el desig del b i en el b su-
prem que el dialogar synousial ha posat de manifest. Aix lactivitat filosfica
synousial narrada en lescriptura platnica ha estat el bressol duna novetat:
21. P. HADOT, Quest-ce que la philosophie antique, Gallimard, Paris 1995, p. 93.
un dialogar nou que permet el fer-se amics entre si i, alhora, lesdevenir
amants del b i de la veritat.
Vet aqu, doncs, aquells elements que a travs de les narracions platniques
synousials de manera concentrada en el Lisis ens permeten delucidar,
segons que ens sembla, la manera que Plat t de comprendre la relaci de
lsser hum amb els altres en la polis de lantigor clssica. En definitiva, tota
una manera dentendre el mn, les relacions humanes i la quotidianitat ma-
teixa que fan de Plat un pensador ingent i matisat, preocupat per pensar in-
telligentment la vida de lsser hum per tal que aquest pugui accedir a la
plenitud humana des del reviure el seu present duna manera renovada.
5. Conclusi
Al llarg daquestes pgines hem pogut veure algunes de les reflexions plat-
niques a lentorn dun dels instruments de qu disposava la cultura oral gre-
ga per a la formaci dels seus nois i joves: la synousia. La reflexi platnica
aborda el tema des de la seva experincia mantinguda amb els sofistes i, so-
bretot, amb Scrates. Lexperincia relacional de Scrates amb tants joves i
adults atenesos i el que aquesta experincia signific de vida i de mort per
a Scrates port Plat a reflexionar sobre aquella experincia relacional
humana i la que ell mateix pogu mantenir amb Scrates i, en definitiva, du-
gu el mateix Plat a discrrer sobre el valor que lexperincia relacional t
en la construcci de lsser hum, ciutad per excellncia i, doncs, inevita-
blement interrelacionat. Aix ho hem vist en alguns dels anomenats dilegs
socrtics i, ms en concret, en el Lisis platnic. En tots ells i, de ben segur,
en la resta dels dilegs platnics que bviament hem renunciat a tractar en
aquesta exposici hi ha estat present un pensament: el pensament que la
synousia juga un paper fonamental en la comprensi dall que resulta ser
de deb la vida filosfica, la qual demana sempre un moment dialogal.
Es podria objectar, amb textos platnics a la m, que Plat ha dibuixat la vida
filosfica com una vida de pensament que madura en la soledat interior. Tan-
mateix s igualment cert i els textos que hem tingut a les mans aix ho testi-
fiquen que Plat ha determinat tamb la vida filosfica com aquella vida
que pensa dialogalment en conversa amb laltre; una conversa, amb tot, no
pas construda tan sols dexterioritats sin una conversa fecundada per la dia-
lctica i per tota la complexitat de la vida emocional de laltre. s en aquesta
conversa dialogal, la synousia, de la qual el personatge Scrates nera un mes-
tre, on es realitza en els interlocutors aquella excellncia (arete) que entre
ells ha estat el motiu del debat dialogal. Aquesta s la fora creadora de la
synousia tal i com la presenta lescriptura platnica. La synousia, lluny, doncs,
de pervertir els joves, fa dells uns excellents ciutadans, un joves duna noble-
sa exquisida (kalokagathia).
La synousia engendra autntica amistat (philia). El Lisis escenifica bellament
aquesta tesi. Aix doncs, les relacions amb laltre sn relacions que fecunden,
en tant que cerquen la realitzaci del b, uns llaos damistat, que tota polis
demana si vol construir un ordre harmonis que engendri relacions de just-
cia entre els seus conciutadans. La vida filosfica s la vida poltica conduda
des de lesfor tic de la construcci del propi pensament i de la prpia vida
en relaci al b, i al b de la ciutat. No hi pot haver vida ciutadana sense les-
for de formaci dels ciutadans; i aquest esfor suposa considerar lsser
hum com un sser interrelacionat.
Si alguna cosa ens fa comprendre la synousia dialogal s la necessitat que
aquesta relaci amb laltre (que pot acabar essent relaci destimaci) com-
porti la presncia (fsica) de laltre. Sense la presncia no hi ha synousia; sen-
se la presncia no hi ha comunitat perqu no hi ha comunicaci que pugui
esdevenir-se sense la facticitat fsica duna presncia, dunes presncies que
es troben i dialoguen, veient-se i palpant-se. El pensament demana la corpo-
ralitat. El pensament que pensa des dun cos vol el cos de laltre per anar mo-
dulant el pensament que shi expressa. La synousia s el reclam platnic du-
na vida filosfica necessitada de la corporalitat per tal de poder aprofundir
en la bondat i la bellesa duna ciutat que s alhora fsica i espiritual.
Els dilegs que hem abordat sumriament en aquesta nostra exposici ens
han encarrilat en aquesta dimensi dialogal del pensament: la synousia. La
synousia, segons Plat, posa en linterior de la conversa un element creador
i transformador perqu, com hem repetit sovint, la synousia opera un canvi
profund en el pensament i en el cor dels seus participants, fent-los desitjosos
duna vida humana amarada de dignitat i, per aix mateix, digna de ser vis-
cuda. La synousia posa en cam vers la saviesa dels seus conversadors i rea-
litza en ells els canvis necessaris per a lassoliment daquella saviesa que una
vida esforada i exercitada podr retrobar. La synousia esdev, aix, un exer-
cici que disposa a fer de lsser hum un receptacle de saviesa, duna saviesa
proporcionada a la mesura humana. Tanmateix Plat abraa el lector i lubi-
ca en lescenari synousial per tal que tamb ell participi daquest exercici dia-
logal i, participant daquest exercici synousial de lectura, realitzi en ell quel-
com de lexcellncia escenificada.

BOSCH-VECIANA, A. - Els Diàlegs Socràtics de Plató Com A Escenificació D'una Synousia I El Seu Valor Filosòfic

Transféré par

Informations du document

Titre original

Copyright

Formats disponibles

Partager ce document

Partager ou intégrer le document

Options de partage

Avez-vous trouvé ce document utile ?

Ce contenu est-il inapproprié ?

Droits d'auteur :

Formats disponibles

BOSCH-VECIANA, A. - Els Diàlegs Socràtics de Plató Com A Escenificació D'una Synousia I El Seu Valor Filosòfic

Transféré par

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Els dilegs socrtics de Plat com a escenificaci duna synou-

sia i el seu valor filosfic*

Vous aimerez peut-être aussi