Guia Plantes Compost

Guia de Suport per al Disseny i lExplotaci de Plantes de Compostatge
NOTA IMPORTANT:
La GUIA DE SUPORT PER AL DISSENY I LEXPLOTACI DE PLANTES DE COMPOSTATGE est concebuda com una eina dinmica, de forma que sempre pot ser modificada i ampliada per tal dincorporar nous coneixements o noves experincies al voltant del compostatge de residus orgnics. La versi que es pot consultar a continuaci s la versi inicial, de data 5 de febrer de 2008, i recull lestat inicial de la GUIA, una vegada presentada a les II Jornades de compsotatge de lAgncia de Residus de Catalunya, en el marc de COMPOSTARC2008, la Setmana del compostatge. Aquesta versi inicial cont noms la part textual de la GUIA, a la que shan incorporat moltes de les fitxes especfiques. Ms endavant, les fitxes es separaran del text i podran ser modificades i ampliades, sense afectar el text general de la GUIA. Una part molt important de la GUIA, que safegir en el moment que es tingui finalitzat, sn els esquemes de decisi, diagrames de preguntes i respostes que van guiant a lusuari a les diferents opcions de disseny i explotaci, en funci de les decisions que es van prenent.
GUIA DE SUPORT PER AL DISSENY I LEXPLOTACI DE PLANTES DE COMPOSTATGE

Captol 1. Introducci
V.0.0 _080205
Guia de Suport per al Disseny i lExplotaci de Plantes de Compostatge. Introducci
01. INTRODUCCI
TAULA DE CONTINGUTS Pgina 1. FINALITAT 1
2. OBJECTIUS
3. ANTECEDENTS
4. EL PROCS DE COMPOSTATGE 4.1 4.2 4.3 4.4 IDEES BSIQUES EL PROCS LES CONDICIONS DEL PROCS LA POTENCIACI DE LACTIVITAT MICROBIOLGICA
3 3 3 4 4 5
5. METODOLOGIA
6. DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS 6.1 PROGRESSIVITAT DELS CRITERIS 6.2 MARC GENERAL 6.3 CONDICIONANTS DE MEDI 6.4 CONDICIONANTS INTERNS 6.5 OPERACIONS 6.6 CONCEPTES BSICS 6.7 CONSIDERACIONS ACCESSRIES 6.7.1 CAPACITAT DE LA INSTALLACI 6.7.2 CAPACITATS PROVISIONAL, DEFINITIVA I PUNTA 6.7.3 LA QUALITAT DEL PRODUCTE FINAL 6.7.4 DISSENY DINSTALLACIONS DE COMPOSTATGE PER A MLTIPLES RESIDUS 6.7.5 UTILITZACI DE LA GUIA
5 5 5 6 6 7 8 10 10 10 11 12 12
01.Introducci.080205.dr.vq0.doc-i
1. FINALITAT
La finalitat de la Guia consisteix en aportar i argumentar pautes, sobretot per al disseny i tamb per a lexplotaci del conjunt detapes que es poden distingir en el compostatge de residus orgnics en el seu sentit ms ampli. Les pautes proposades sorienten -explcitament- a afavorir el correcte funcionament de les installacions de compostatge i implcitament- a leliminaci, limitaci i/o modulaci de les molsties socials en particular- i dels impactes ambientals en general- de diferent naturalesa que poden generar-se en el conjunt doperacions que configuren el compostatge de residus orgnics. Els continguts de la Guia estan adreats als tcnics particulars i de ladministraci- amb responsabilitat i/o competncia en el disseny, explotaci, informaci, avaluaci i inspecci de processos de tractament de residus orgnics a travs del compostatge.
2. OBJECTIUS
Els objectius de la Guia es concreten en proporcionar una base de criteris per a: i) La identificaci, incorporaci i avaluaci objectiva dels condicionants del medi i del procs que afecten al disseny i a lexplotaci de les diverses operacions que poden considerar-se en el compostatge de residus orgnics. La descripci i lavaluaci de solucions tecnolgiques existents a lhora de dissenyar i explotar la seqncia doperacions que configuren el compostatge de residus orgnics.
ii)
iii) Lavaluaci objectiva de ladequaci duna determinada soluci tcnica -disseny i explotaci- a un concret escenari resultat dels condicionants de medi i de procs.
3. ANTECEDENTS
Es consideren els segents documents de referncia: i) ii) Condicions mnimes per a la installaci i gesti de plantes de compostatge. Agncia de Residus de Catalunya (Versi 09/03/2005). Plec de Condicions Tcniques per a lExplotaci de Plantes de Compostatge. Agncia de Residus de Catalunya (09/11/2001).
iii) Guia dels Tractaments de les Dejeccions Ramaderes. Centre UdL-IRTA. rea dEnginyeria Ambiental (12/2004). iv) Guia de Tcniques de Gesti Ambiental de Residus Agraris. Centre UdL-IRTA. Laboratori dEnginyeria Ambiental (2004). v) Condicions per al compostatge in situ de residus ramaders slids. Agncia de Residus de Catalunya (2007).
Sn tamb antecedents daquest document la informaci que lAgncia de
01.Introducci.080205.dr.vq0.doc-1
Residus de Catalunya ha anat extraient de les problemtiques generades per les plantes de compostatge, tant privades com pbliques actualment existents. Les ms habituals mancances a les installacions i dficits en la seva explotaci es resumeixen a la Taula-1. Taula-1. Deficincies de disseny i dexplotaci ms habituals a installacions de compostatge privades i pbliques de Catalunya. DEFICINCIA PROBLEMTICA les
Mescles amb escassa o nulla porositat. Impediment al pas de laire. Inexistncia de ventilaci forada a la Situacions danxia, amb generaci de primera etapa del compostatge. compostos reduts malolorosos. Situacions danxia, amb generaci de compostos reduts malolorosos i de lixiviats. Addici de volums excessius de lquids. El procs no genera prou energia per evaporar laigua aportada. Transformaci desigual de la matria orgnica, Materials a compostar heterogenis o amb aparici de bosses anxiques. grollers, i que no shomogenetzen Escassa reducci de volum durant el procs. convenientment. Producte final mal acabat. Aparici de bosses anxiques amb generaci de Mescles mal fetes dels materials a males olors. compostar. Transformaci desigual dels materials. Emissi damonac, i la conseqent molstia per Mescles a compostar amb relacions C/N males olors si la installaci no disposa de de la fracci orgnica massa baixes sistemes de recollida i tractament de gasos. Generaci de males olors a les etapes finals. Durada massa curta del procs o al Producte final mal acabat. menys, de letapa inicial. Escassa reducci de volum durant el procs. Generaci de males olors. Procs poc o mal controlat. Producte final mal acabat o de mala qualitat. Escassa reducci de volum durant el procs. Gesti inadequada dels productes Possibilitat dincendis espontanis en els materials intermedis del procs. acumulats durant ms temps. Installacions massa properes a nuclis habitats, sense confinament de Molsties per males olors. determinades operacions i/o sense tractament de laire de procs. Dimensionament massa ajustat a la Impossibilitat dassolir la capacitat nominal, o b capacitat de la installaci, sense preveure aquesta sassoleix a costa de reduir la durada del les lgiques aturades per manteniment o procs -producte final mal acabat-. incidncies. Impossibilitat dassolir la capacitat nominal, o b aquesta sassoleix a costa de reduir la durada del procs -producte final mal acabat o de mala Entrada de materials a compostar que no qualitat i escassa reducci de volum-. sajusten a les caracterstiques previstes en el disseny (acidificats, excs dimpropis, Arrancada difcil o lenta del procs, amb la etc.). conseqent obtenci de productes de baixa qualitat. Generaci de males olors a totes les etapes.
4. EL PROCS DE COMPOSTATGE
4.1 IDEES BSIQUES El compostatge s tan antic com lagricultura i fins fa poques dcades ha estat lligat exclusivament a la filosofia de conservaci de la fertilitat del sl. Per avui en dia, linters pel compostatge rau sobretot en la necessitat de buscar solucions a la gesti dels residus orgnics, cosa que no ha de fer oblidar que en la majoria dels casos el producte que en resulta t com a dest el sl. Les dues caracterstiques ms remarcables del compostatge sn que: i) Redueix el volum de residus, facilita el seu emmagatzematge, permet un millor i ms flexible aprofitament agrcola o eliminaci, si no s apte per a aquest s-, i minimitza el risc sanitari inherent a totes les operacions anteriors. ii) T un fonament molt simple, s molt robust i verstil, de manera que pot aplicar-se a molts tipus de materials i mescles, a escales de treball ben distintes i emprant equips molt o gens sofisticats. El compostatge es pot considerar una biotecnologia en quant correspon a una explotaci industrial del potencial dels microorganismes. Tamb pot considerar-se una ecotecnologia ats que: i) Permet el retorn al sl de la matria orgnica i dels nutrients vegetals, introduint-la de nou en els cicles biolgics. ii) Facilita leliminaci de residus. 4.2 EL PROCS El compostatge s un sistema de tractament de materials orgnics biodegradables basat en una activitat microbiolgica complexa, realitzada en condicions controlades (sempre aerbies i majoritriament termfiles), i que genera un producte estable que es pot emmagatzemar sense inconvenients, i sanitriament higienitzat. Aquest producte: i) s habitualment utilitzable com adob, esmena o substrat en agricultura o jardineria, i se lanomena compost. En aquest cas el procs de compostatge: Aconsegueix una valoritzaci del material/residu original. Ha de prioritzar la mxima conservaci possible dels nutrients vegetals que contenia aquest material original. ii) Ocasionalment pot ser inapropiat per a usos agrcoles, i s el que a vegades rep el nom de compost gris. En aquest cas, el procs de compostatge ha de tenir per objectiu aconseguir que el producte final posseeixi totes aquelles caracterstiques que facilitin la seva eliminaci final. Hem de remarcar que les condicions de desenvolupament del procs i el control que aquest requereix sn els mateixos, amb independncia de quins siguis els usos i els destins dels productes obtinguts.
4.3 LES CONDICIONS DEL PROCS Quan es plantegi un tractament de residus basat en el compostatge sha de procurar: i) Afavorir al mxim les condicions adequades al desenvolupament dels microorganismes. ii) Sempre que sigui possible i quan el compost tingui un dest agrcola, conservar els nutrients dels vegetals que contenen els residus. iii) Evitar problemes ambientals i molsties. 4.4 LA POTENCIACI DE LACTIVITAT MICROBIOLGICA Els aspectes que shan de controlar per afavorir lactivitat dels microorganismes sn els segents: i) Lequilibri entre el contingut daigua i aire del material a compostar. Ats que el compostatge s un procs aerobi, el material o les barreges a compostar han de ser porosos perqu lO2 accedeixi a tot arreu. La bibliografia comenta que les barreges ptimes per a lactivitat microbiana sn aquelles que presenten una porositat a lentorn del 30%. Si el material s massa humit, els porus estan ocupats tamb per laigua, cosa que fa que el material estigui mal oxigenat. Per si el material s massa sec, llavors lactivitat microbiana tamb sen ressenteix per manca daigua. En definitiva, hi ha dhaver un equilibri entre laigua i laire, si b s difcil donar valors perqu depn del material que es composti. Com a valors orientadors podem dir que la humitat del material (o de les mescles de materials) que es composta ha de trobar-se entre un 50 i un 70%. El contingut dO2 a les zones internes del material conv que no baixi mai del 10% si no es vol veure afectada lactivitat microbiana.
ii) El pH inicial ha de trobar-se entre 6 i 8 per possibilitar el desenvolupament dun ventall ben ampli de microorganismes. iii) Un bon equilibri de nutrients particularment de Carboni i de Nitrogen. La bibliografia esmenta que els valors de la relaci C/N recomanables a linici del procs han destar entre 25 i 35 en els materials ms descomposables de la barreja que es composta. Amb alguns materials aquestes relacions poden ser difcils daconseguir. Cal remarcar que relacions majors tamb permeten el procs per la seva velocitat s molt menor, i que les relacions ms baixes han devitar-se, si s possible a la prctica, perqu afavoreixen les prdues de N per volatilitzaci en forma de NH3 i obliguen a complexos sistemes de recollida/tractament de gasos. iv) Assegurar una poblaci microbiana inicial. En la majoria de materials ja existeix aquesta poblaci microbiana i per tant la utilitzaci dinculs comercials no t sentit gaireb mai. Aix, quan el procs no es desenvolupa correctament, quasi b sempre acostuma a ser per causa dalgun dels factors anteriors que impedeixen el desenvolupament dels microorganismes ms que per la manca daquests.
v) La temperatura, que s una conseqncia del procs. La descomposici aerbia de la matria orgnica continguda en els residus desprn una gran quantitat denergia, cosa que provoca que el propi material sescalfi. A mida que varia la temperatura, canvien els tipus de microorganismes que actuen. Daquesta manera, durant el procs de compostatge sesdev una successi de microorganismes, amb diferents funcions i efectes sobre els components dels materials que composten. Linterval de temperatura ms adequat per a la participaci dun major nombre de microorganismes es troba entre 45 i 55C, si b s necessari que tota la massa assoleixi durant un cert temps temperatures ms elevades per tal que shigienitzi.
5. METODOLOGIA
La Guia planteja dos nivells de desenvolupament: i) ii) Uns continguts tcnics, normatius, administratius- que siguin tils per a la presa de decisions; i Un suport per que faciliti laccs als esmentats continguts.
6. DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS

6.1 PROGRESSIVITAT DELS CRITERIS El nivell dexigncies dels criteris s decreixent, amb la finalitat: i) ii) Devitar que els problemes no resolts a les primeres etapes del procs de compostatge sarrosseguin i es magnifiquin en les segents. Que els problemes que es puguin evitar a les primeres etapes amb un disseny i un control exigents i acurats permetin simplificar el disseny de les posteriors etapes.
6.2 MARC GENERAL Lespai de solucions (Figura-1) ve determinat per un marc general definit per: i) ii) El medi legal, geogrfic,...- on es vol desenvolupar el compostatge. Les operacions considerades.
iii) Els materials a tractar. iv) Les tecnologies disponibles. v) i) Els criteris complementaris de lAgncia de Residus de Catalunya. Les distintes operacions que es poden distingir en el procs de compostatge de residus orgnics: des del transport dels residus des de lorigen a la installaci, fins a la sortida dels productes obtinguts. Les variables condicionants- que cal considerar: Internes modificables-; i Externes dentorn, no modificables-. Amb aquest marc es pretn que lusuari de la Guia conceptualitzi i sistematitzi:
ii)
Figura-1. Espai de solucions correctes en el disseny i explotaci de plantes de

Restriccions imposades per 'seguretat' per l'ARC
PROJECCI
TECNOLOGIES
MEDI I MATERIALS A TRACTAR OPERACIONS
ESPAI DE SOLUCIONS
PLA D'EXPLOTACI
compostatge
6.3 CONDICIONANTS DE MEDI Els condicionants de medi que cal considerar en el disseny i lexplotaci dels sistemes de compostatge sn: i) ii) La localitzaci geogrfica de la installaci. La climatologia de la zona: pluviometria, inversi trmica, direcci i velocitat del vent, etc. Emissi i immissi dolors. Efectes sobre les aiges superficials o subterrnies. iv) La normativa legal que incideix en els punts precedents. 6.4 CONDICIONANTS INTERNS Els condicionants interns que cal considerar en el disseny i lexplotaci dels sistemes de compostatge sn: i) ii) El volum dels distints materials que sigui previst tractar. Les caracterstiques qumiques dels materials a compostar i les seves mescles.
iii) Els possibles impactes sobre el medi i el venat:
iii) Les caracterstiques fsiques dels materials a compostar i les seves mescles. iv) El tractament mecnic a que cal sotmetre els materials, les seves mescles i els productes resultants, la intensitat daquests tractament i la seva posici dins de les etapes que configuren el compostatge. v) La qualitat exigible o desitjable per al producte final, dacord amb el seu s o dest.
6.5 OPERACIONS Es distingeixen les segents Operacions representades a la Figura-2-: i) ii) Transport de Producci a Compostatge, noms pel que respecta a la seva incidncia sobre les vies ms immediates daccs a la installaci. Recepci i emmagatzematge a la installaci.
iii) Procs. Pretractament (mescla i/o homogenetzaci). iv) Procs. Etapa de Descomposici. v) Procs. Etapa de Maduraci. vi) Procs. Post-tractament. vii) Emmagatzematge. viii) Operacions complementries. Per a cada una delles: i) ii) Sidentifiquen i descriuen les diverses solucions que els hi sn aplicables. Sargumenten els avantatges i inconvenients, aix com ladequaci de les alternatives identificades als escenaris que puguin generar-se per combinaci dels condicionants plantejats.
iii) Es defineixen els criteris per determinar la durada i la superfcie mnima ocupada en cada una de les operacions. iv) Saporten pautes per facilitar el seu control i indicadors per avaluar el seu funcionament. El desenvolupament de cada operaci comporta doncs els segents apartats: i) ii) Definici de carcter tcnic. Argumentaci justificaci- dels criteris aplicats.
iii) Identificaci dels agents implicats. iv) Aspectes Legals: identificaci i interpretaci. v) Sistematitzaci: Condicionants. Fases i Durades. Entrades i Sortides de materials. Confinament. Caracterstiques dels materials que hi participen. Superfcie necessria. vi) Alternatives Tecnolgiques: Enumeraci. Avantatges i Inconvenients. Criteris de selecci dalternatives.
Criteris de disseny. vii) Identificaci dels problemes de disseny i les disfuncions derivades duna explotaci deficient. viii) Parmetres de disseny a concretar. Figura-2. Operacions a considerar abast de la GuiaTransport de Producci a Compostatge Recepci i Emmagatzematge Procs: Mescla/Homogenetzaci Procs: Etapa de Descomposici Procs: Etapa de Maduraci Procs: Post-tractament Emmagatzematge Operacions complementries
Per conveni, en aquesta Guia adoptarem lexpressi precompost per referir-nos al material que es genera en letapa de descomposici i compost per al que surt de letapa de maduraci. Si aquest compost requereix algun post-tractament, se lanomenar compost no refinat, i si no requereix aquest post-tractament o ja lha sofert, parlarem de compost acabat o refinat. Ha de quedar molt clar que aquesta nomenclatura sha creat noms a efectes de comprensi de la Guia i no t cap altre significat de carcter legal o normatiu. 6.6 CONCEPTES BSICS Els conceptes bsics emprats en aquesta Guia i que afecten al procs de compostatge prpiament dit les operacions basades en lactivitat biolgica-
sn: i) Entendre per etapa de descomposici tot aquell perode en el que els materials a compostar contenen molta matria orgnica biodegradable i no es pot assegurar de manera espontnia un subministrament doxigen al seu interior suficient per cobrir la demanda dels microorganismes. Per tant, a efectes prctics letapa de descomposici ser aquella en la que resulta imprescindible la ventilaci forada per no caure en anxia. Daquesta manera soptimitzar lactivitat microbiana i es minimitzar lemissi de substncies pudents redudes, de gran impacte sobre lentorn. Entendre per etapa de maduraci el perode posterior en el que ja no hi queda tanta matria orgnica biodegradable (per tant no hi ha tant requeriment doxigen) i en la que de manera espontnia ja es mantenen condicions daerobiosi. Per tant, a efectes prctics letapa de maduraci ser aquella en la que la ventilaci forada no acostuma a ser necessria1. La riquesa en matria orgnica fciment biodegradable dels materials a compostar. El control que sexerceixi sobre el procs des de la perspectiva de loptimitzaci de lactivitat microbiana: control de la temperatura dins duns marges adequats i temperatura uniforme a tota la massa. Aix els reactors tancats amb recirculaci daire calent i capacitat de ventilaci suficient per controlar la temperatura requeriran menor temps de descomposici que un reactor obert que utilitzi aire fresc o que no tingui capacitat de ventilaci per controlar la temperatura. La qualitat de mescla, quan shagin de compostar diversos materials, i lhomogenetzaci del material a compostar, quan aquest sigui groller. Aquestes actuacions faciliten latac microbi i redueixen en conseqncia la durada de letapa. iv) La durada de letapa de maduraci ser en principi fixa. v) Letapa de descomposici no necessriament sha de desenvolupar en tota la seva integritat en el mateix indret o reactor. Pot doncs estar constituda per successives fases, totes elles amb ventilaci forada.
ii)
iii) La durada de letapa de descomposici ser variable i dependr de:
vi) El mateix es pot dir per a letapa de maduraci, si b en aquest cas no sol ser imprescindible la ventilaci forada2.
En el posterior captol dedicat a letapa de maduraci, es descriuen uns concrets dissenys que si que obliguen a la ventilaci forada. Encara que pugui ser recomanable disposar de ventilaci forada en aquesta etapa per donar flexibilitat i robustesa a la installaci.
6.7 CONSIDERACIONS ACCESSRIES 6.7.1 Capacitat de la installaci A lhora de dissenyar la installaci es consideraran dues capacitats: i) La Capacitat Nominal, que s el valor per al qual el Promotor demana lautoritzaci a lAgncia de Residus de Catalunya i que correspon a la quantitat mxima de material que podr tractar per any. La Capacitat per al Disseny, que s el valor que el Promotor haur dutilitzar per al dimensionament de la installaci, i que ser un 10% superior a la capacitat nominal que se sollicita.
ii)
Aquesta distinci entre ambds valors t per finalitat cobrir els perodes en els que la installaci estar aturada, sigui per a operacions de manteniment programades o sigui per incidncies, i assegurar aix un adequat tractament per a tot el material. Finalment cal assenyalar que per a lestimaci de les emissions dolors es far servir la capacitat nominal. 6.7.2 Capacitats provisional, definitiva i punta Cal remarcar que la Capacitat Nominal que lAgncia de Residus de Catalunya atorgar a la installaci a partir del projecte ser una Capacitat Provisional. Aquesta capacitat ser confirmada o modificada tan a lala com a la baixaper lAgncia de Residus de Catalunya una vegada la installaci estigui en funcionament i shagi comprovat de manera objectiva segons la metodologia descrita a lAnnex de metodologia analtica- la validesa dels parmetres de disseny crtics per al dimensionament de la installaci: i) ii) Les relacions residus/materials complementaris necessries per donar unes determinades porositats, relacions C/N, pHs, humitats, etc. Els volums reals dels diferents productes intermedis del procs referits a una unitat de massa del residu o residus que s previst compostar: Volum de mescla a compostar. Volum de precompost a madurar. Volum de compost a emmagatzemar. Volum destructurant recuperat per a la seva recirculaci. Volum de subproductes o residus generats. iii) La durada necessria de les diferents etapes per tal daconseguir que tant els productes intermedis com el compost final assoleixin les caracterstiques -la qualitat- desitjables en cada pas o exigibles per lAdministraci. Aix mateix, tota installaci de compostatge podr tenir definida una Capacitat Punta, per cobrir demandes estacionals o excepcionals. Aquesta capacitat punta:
i) ii)
Ser aprovada evidentment per lAgncia de Residus de Catalunya. Noms es podr mantenir durant curts perodes de temps -setmanes o com a molt, uns pocs mesos-.
iii) No haur dimplicar cap rebaixa en la qualitat exigible al producte final. iv) No modificar a lala la capacitat nominal anual de la installaci. 6.7.3 La qualitat del producte final Evidentment s objectiu de la Guia que les installacions dissenyades a partir dels seus criteris permetin obtenir amb una correcte explotaci- un producte final -el compost- amb la qualitat exigida per lAdministraci o desitjable dacord amb el seu dest o s. El compost o producte resultant del procs de compostatge s difcil de definir ats que la seva composici depn molt del material o materials que shagin tractat, per si que ha de complir que: i) Una part important de la seva matria orgnica ha destar estabilitzada, s a dir, que sigui de lenta biodegradaci. ii) Estigui higienitzat, s a dir sense patgens, humans, animals o vegetals i sense llavors de males herbes. iii) Si el seu dest s el sl, estigui el mxim lliure possible de components inapropiats i contaminants3, i contingui un bon nivell de nutrients per a les plantes, a ser possible fora constant. iv) Presenti un aspecte i olor agradables. v) No generi problemes ni durant el seu emmagatzematge, ni durant la seva aplicaci o en el seu dest final. La qualitat global del compost ve conformada pels diferents aspectes que es llisten a continuaci, i que adquireixen ms o menys relleu segons el seu dest o s: i) ii) La Qualitat Fsica: presncia/absncia dimpureses, granulometria, facilitat daplicaci, ... La Qualitat Sanitria: presncia/absncia de parsits i patgens humans, animals o vegetals, presncia/absncia de llavors de males herbes, ...
iii) La Qualitat Agronmica: riquesa en nutrients vegetals, pH, salinitat, ... iv) La Qualitat Qumica: concentraci de metalls pesants i microcontaminants orgnics. v) La Maduresa: estabilitat de la seva matria orgnica. Cada una daquestes facetes de la qualitat dun compost s el resultat dun conjunt variat de factors, ja siguin externs a la installaci, ja sigui derivats del seu disseny o de la seva explotaci. Aix, per exemple, podem considerar la
3
Sempre haur destar dacord amb les exigncies normatives que afecten a aquests aspectes.
Maduresa com la funci resultant de: i) La riquesa en matria orgnica fcilment degradable del material original posat a compostar. s un factor ali al Promotor de la installaci, per que aquest lhaur de tenir en compte a lhora de dissenyar-la. La importncia de lactivitat biolgica desenvolupada durant el procs. Aquest s un factor que depn: Del disseny de la installaci: possibilitat dassegurar la ventilaci, de controlar la temperatura, daportar aigua si ve al cas, etc. De lexplotaci daquesta installaci, s a dir, de la capacitat per portar el seu funcionament fins a les possibilitats que ofereix el seu disseny. iii) La durada del procs, que tamb s un factor de disseny. 6.7.4 Disseny dinstallacions de compostatge per a mltiples residus En cas que es desitgi dissenyar una installaci apte per a diferents residus, es podr actuar de les segents maneres: i) Plantejar el tractament conjunt de tots els materials mesclats. En aquest cas caldr utilitzar com a pautes de disseny: Una capacitat igual a la suma de les masses a tractar de cada un dels residus. Les caracterstiques del residu ms problemtic: un residu dalta degradabilitat en front a un de baixa, el que requereix estructurant per compostar per comptes del que no en necessita o en requereix menys, el que necessita un procs ms llarg, etc. ii) Considerar la installaci com un conjunt de diferents installacions, cada una delles dimensionada i adaptada a la massa a tractar i a les caracterstiques de cada un dels residus.
ii)
iii) Elegir una de les dues opcions anteriors en cada una de les etapes en que es divideix el procs. Per exemple: dissenyar la recepci i el pretractament per als residus ms complexes, la zona destinada a letapa de descomposici dividir-la en sub-zones adaptades a cada un dels residus, etc. 6.7.5 Utilitzaci de la Guia i) La Guia t una estructura lineal, seguint la circulaci dels materials al llarg de les diferents operacions que configuren el procs de compostatge. ii) La Guia est subdividida en tants captols com operacions shan distingit, ms un dinicial on sintrodueixen els criteris relacionats amb la localitzaci de la installaci, i un de final on es descriuen les operacions complementries, amb els seus equips i installacions.
iii) Cada captol cont:
Informaci diversa que ajuda a configurar i definir els criteris necessaris per al disseny equips i installacions- i lexplotaci de cada una de les operacions. Una collecci de diagrames de flux que faciliten la presa de decisions. Encara que, en teoria, aquests diagrames podrien utilitzar-se sense necessitat dhaver llegit la informaci anterior, s del tot recomanable fer-ho per disposar duna visi global de loperaci corresponent. iv) Els criteris de disseny duna determinada operaci sn habitualment independents de les operacions anteriors o de les posteriors, per no sempre s possible mantenir aquesta independncia. Per tant, la utilitzaci de la Guia obliga: A tenir una idea pre-definida del tipus dinstallaci que es vol dissenyar. De fet, la mxima potencialitat de la Guia sexpressa quan es contrasten els criteris que aquesta aporta amb la installaci pre-concebuda pel Promotor. A refer, a vegades, una determinada operaci a partir dels condicionants que hagin sorgit en el disseny duna de posterior.

Captol 2. Pautes Inicials de Disseny
V.0.0 _080205
Guia de Suport per al Disseny i lExplotaci de Plantes de Compostatge. Pautes inicials de Disseny
02. PAUTES INICIALS DE DISSENY

TAULA DE CONTINGUTS Pgina
1.
DEFINICI
2.
OBJECTE
3.
IDENTIFICACI DELS AGENTS IMPLICATS
4.
ASPECTES LEGALS: IDENTIFICACI I INTERPRETACI
5.
IDONETAT DE LA LOCALITZACI
6. 6.1 6.2 6.2.1 6.2.2 7. 7.1 7.2 7.3 7.4 7.4.1 7.4.2 7.4.3 7.4.4 7.4.5 7.4.6 8.
ESTIMACI DE LIMPACTE DEL TRNSIT DESCRIPCI METODOLOGIA PARMETRES QUALITATIUS PARMETRES QUANTITATIUS ESTIMACI DE LIMPACTE DOLORS
2 2 2 2 3 3
DESCRIPCI 3 CONDICIONANTS 4 UBICACI 10 METODOLOGIA 10 11 QUANTIFICACI GROLLERA DE LEMISSI DOLORS MODELITZACI DE LA DISPERSI DOLORS I ESTIMACI DEL SEU IMPACTE SOBRE 11 ELS NUCLIS HABITATS ALTERNATIVA A LA MODELITZACI 12 ACTUACIONS QUE REDUEIXEN LEMISSI DOLORS 14 EXEMPLES DE LA METODOLOGIA PROPOSADA 15 LA VALIDESA DE LESTIMACI DEMISSI DE GASOS 17 PARMETRES DE DISSENY A PREDEFINIR 17
02.Pautes inicials de disseny.080205.dr.vq0.doc-i-
1. DEFINICI
Dos criteris bsics en el disseny de les installacions de compostatge sn evitar, o si ms no, minimitzar: i) ii) Els impactes -gasos, lixiviats, pols, etc.- sobre lentorn natural derivats de la seva ubicaci. Les possibles molsties als nuclis habitats ms immediats a la installaci, molsties que poden ser: Males olors. Trnsit excessiu de camions. Sorolls. En aquest captol es tractar essencialment de la ubicaci de la installaci i del trnsit de materials -que poden ser criteris excloents- i de les males olors. Aquestes darreres sn la font principal de queixes del venat de les installacions existents actualment, i ha de quedar clar que: i) La correcci del problema de les males olors s molt difcil o costosa quan la installaci ja s en funcionament i el seu origen s un defecte de disseny1. Encara que en aquest captol es parli exclusivament de disseny, aquest i lexplotaci han de tenir el mateix pes especfic, en el sentit que una installaci de compostatge generar males olors si: Est mal dissenyada per molt ben portada que estigui. Est mal explotada, encara que estigui ben dissenyada.
ii)
2. OBJECTE
Lobjecte daquest captol s aportar criteris perqu el Promotor pugui : i) ii) Avaluar la idonetat de lemplaament previst. Estimar limpacte del trnsit de materials dentrada i de sortida de la installaci sobre la xarxa de vies pbliques ms propera a ella.
iii) Estimar limpacte de les males olors sobre els nuclis habitats propers.
La soluci acostuma a ser ms fcil si s deguda a una explotaci inadequada.
02.Pautes inicials de disseny.080205.dr.vq0.doc-1-
3. IDENTIFICACI DELS AGENTS IMPLICATS

Administraci
Validaci de la ubicaci de la installaci. Validaci dels materials i del volum a tractar. Validaci de la capacitat de la xarxa viria. Validaci de la capacitat nominal provisional de la installaci. Molsties per males olors derivades del transport. Molsties pel pas de transport pesat. Molsties pel soroll de la installaci. Disseny acurat de les installacions. Capacitat adequada a la situaci de les installacions.
Venat Gestor
4. ASPECTES LEGALS: IDENTIFICACI I INTERPRETACI

i) Llei 3/1998 de 27 de febrer, de la Intervenci integral de ladministraci ambiental. El Reglament general de desplegament daquesta Llei est recollit en el Decret 136/1999. Al Captol 9. Operacions Complementries es comenta la normativa referent al tema dolors.
ii)
5. IDONETAT DE LA LOCALITZACI
s recomanable que les installacions de compostatge sinstallin: i) ii) Allunyades de nuclis habitats. En zones rurals o semi-rurals ms que en zones industrials, ats que en aquestes el risc de generar molsties s similar al de qualsevol nucli residencial.
iii) Allunyades de les lleres dels rius. iv) Allunyades de zones inundables. v) Allunyades de zones amb fretics molt superficials.
6. ESTIMACI DE LIMPACTE DEL TRNSIT

6.1 DESCRIPCI En aquest apartat es descriu la metodologia per estimar limpacte del trnsit sobre les vies de circulaci ms properes a lindret on s prevista la installaci. 6.2 METODOLOGIA 6.2.1 Parmetres qualitatius i) Els vials daccs a la installaci han de poder acceptar el pas dels vehicles que s previst que li donin servei, i que acostumen a ser de gran tonatge.
ii)
Laccs a la installaci s preferible que no es faci pel mig de poblacions.
iii) En cas que no es compleixin les anteriors condicions, el projecte de la installaci ha de contemplar alternatives que superin els inconvenients. 6.2.2 Parmetres quantitatius Per a lestimaci de limpacte del trnsit de camions per les vies pbliques daccs a la installaci cal tenir en compte: i) ii) El volum de residus (Vr) i de materials complementaris2 (Vmc) que s previst entrar a la installaci. El volum de compost (Vc) i de productes residuals (rebuigs, lixiviats, etc.) (Vrr) que es preveu surtin de la installaci.
Limpacte del trnsit es calcular considerant que els transport de tots els materials es realitza en camions de 20 m3: Nombre de camions/dia = =2 (Vr + Vmc + Vc + Vrr) m3/any 1 any/52 sets. 1 set./5 dies 1 cami/20 m3 Si el resultat de lanterior clcul: i) ii) s inferior o igual a 10 camions/dia, es considerar que limpacte del trnsit s negligible. Si se supera aquest valor, caldr que lAgncia de Residus de Catalunya valori limpacte que pot tenir el trnsit.
Cal assenyalar que el Promotor pot preveure dentrada uns valors de Vr, Vmc, Vc i Vrr que es vegin substancialment modificats per la informaci i les recomanacions aportades en els posteriors captols daquesta Guia. Per tant, cal realitzar el clcul quan la installaci estigui ja ben definida.
7. ESTIMACI DE LIMPACTE DOLORS

7.1 DESCRIPCI La metodologia que es descriu en aquest apartat a partir dara, estudi preliminar dolors- pretn: i) Tenir una primera avaluaci quantitativa orientativa- de limpacte odorfer que la installaci zones de treball o etapes del procs- pot tenir sobre els nuclis habitats ms propers. Preveure, en funci daquest impacte, si la installaci podr ser totalment a laire lliure o si ser ms prudent tenir part o la totalitat de les etapes del procs confinades i amb recollida i tractament dels gasos emesos.
ii)
iii) Orientar sobre la complexitat de la installaci.

2
Hi ha alguns materials complementaris, com s el cas dels estructurants, que poden ser recuperats parcialment al final del procs. Per tant en lestima de limpacte del trnsit noms shaur de tenir en compte el volum que cal reposar per compensar les prdues ocorregudes.
A efectes daquest estudi preliminar dolors, cal distingir dos grans grups de materials que poden ser tractats en les installacions de compostatge3: i) Residus de Baixa Degradabilitat (RBD), que sn aquells materials orgnics que, quan no estan barrejats amb daltres, pateixen una degradaci microbiana molt poc intensa. Majoritriament sn residus vegetals, com ara la fusta de poda, els restes forestals, lescora, palla, rapes, panotxes, palets de fusta natural, etc. Residus dAlta Degradabilitat (RAD), que sn aquells susceptibles de ser biodegradats amb facilitat. Sn aquells materials orgnics que, en termes vulgars, es podreixen rpidament.
ii)
7.2 CONDICIONANTS Sha de remarcar el carcter purament orientador daquest apartat perqu: i) ii) La taxa demissi dolors duna installaci de compostatge no noms depn del seu disseny sin tamb de lexplotaci. Encara que la informaci qualitativa sobre les emissions dolor per part de les diferents operacions o zones que configuren una installaci de compostatge es pot considerar suficient (Fitxa-1), lestimaci quantitativa daquestes emissions encara resulta molt incompleta.
iii) El grau dencert de les modelitzacions que permeten estimar la concentraci dolors en immissi en lentorn de la installaci depn de la qualitat de la informaci disponible que sels hi ha de subministrar per al seu desenvolupament. I aquesta qualitat sovint s lluny del desitjable. En resum, des de la perspectiva dintentar evitar molsties per males olors als vens, la metdica introduda en aquest apartat permetr al Promotor adquirir una idea raonable sobre: i) ii) La convenincia de la seva ubicaci. La convenincia dels tipus de residus que s previst tractar.
iii) La capacitat raonable de la installaci. iv) La seva complexitat per exemple, recomanacions sobre el nombre de zones o operacions confinades-. Ara b, la situaci real noms es podr valorar quan la installaci estigui en funcionament. I si llavors es presenten possibles afectacions al venat, la seva
Seran descrits amb ms detall en el proper captol.
Llicncia Ambiental restar supeditada als corresponents estudis olfactomtrics de camp4.
La situaci s comparable a limpacte sonor. El disseny duna installaci pot estar pensada per no superar els llindars de soroll establerts al municipi corresponent, per la seva Llicncia Ambiental noms lobtindr una vegada shagin realitzat les corresponents mesures amb la installaci ja al seu rgim de funcionament.
Fitxa-1. Operacions/zones potencials generadors dolors i risc dimpacte.

OPERACI/ZONA Causa/moment de lemissi Risc dimpacte dolor Operaci o Zona No confinada Transport de Producci a Compostatge Descrrega Vehicles Moderat b. Operaci o Zona confinada a Baix c. Freqncia elevada de recollida. Adequada neteja dels vehicles. Condicions meteorolgiques favorables (T baixes). Descrrega del material des de la mnima alada. Condicions meteorolgiques favorables (T baixes), en cas de zones no confinades. Material en un estat de descomposici poc avanat (poc podrit). Correcte confinament /estanquetat de la zona i renovaci adequada de latmosfera confinada. Condicions meteorolgiques favorables (T baixes), en cas de zones no confinades. Material en un estat de descomposici poc avanat (poc podrit). Factors reductors de limpacte
Moment de la descrrega. Trasllat del material.
Alt/Moderat d.
Moderat/Baix d.
Emmagatzematge
Durada de lemmagatzematge.
Alt/Moderat d.
Moderat/Baix d.

OPERACI/ZONA Causa/moment de lemissi Risc dimpacte dolor Operaci o Zona No confinada Procs: Pre-tractament (pre-mescla i mescla) Moviment dels materials. Triatge manual o mecnic. Preparaci de les mescles. Homogenetzaci o trituraci dels materials. Alt/Moderat d. Operaci o Zona confinada a Moderat/Baix d. Moviments dels materials a poca alada. Material en un estat de descomposici poc avanat (poc podrit). Correcte confinament /estanquetat de la zona i renovaci adequada de latmosfera confinada. Extraccions localitzades en els equips de mescla o homogenetzaci. Mnimitzaci del perode entre recepci i mescla. Minimitzaci del perode entre mescla i trasllat a la zona de descomposici. Barreges amb adequats pH, relaci C/N, humitat, etc. Condicions meteorolgiques favorables (T baixes), en cas de zones no confinades. Correcte gesti dels rebuigs resultants del triatge. Manteniment constant de condicions aerbies, amb un adequat aireig f. Durada adequada de letapa. Correcte estanquetat dels reactors. Nombre no excessiu de volteig Factors reductors de limpacte
Procs: Etapa de Descomposici
Construcci de piles o emplenats de reactors o trinxeres. Volteig del material. Aireig del material e. Desmuntatge de piles o buidat de reactors o trinxeres.
Alt/Moderat d.
Baix.

OPERACI/ZONA Causa/moment de lemissi Risc dimpacte dolor Operaci o Zona No confinada Procs: Etapa de Maduraci Transport del material des de la zona de descomposici. Construcci de piles o emplenats de reactors o trinxeres. Volteig del material. Aireig del material (si s que es realitza). Desmuntatge de piles o buidat de reactors o trinxeres. Moviment dels materials. Af o garbellat dels materials. Preparaci de mescles per a comercialitzar. Productes a comercialitzar. Lixiviat. Moderat/Baix g. Operaci o Zona confinada a Baix. Manteniment constant de condicions aerbies, amb un adequat aireig. Durada adequada de letapa. Humectaci correcte del material, per evitar laturada del procs. Factors reductors de limpacte
Procs: Post-tractament Emmagatzematge Productes Finals Gesti dels lixiviats (recollida, conducci, emmagatzematge, tractament)
Baix g.
Baix.
Baix g. Alt.
Baix. Baix.
Condicions meteorolgiques favorables (T baixes), en cas de zones no confinades. Moviments dels materials a poca alada. Correcte desenvolupament de les etapes anteriors. Aireig superficial del lixiviat. Pendents adequats per evitar que sembassi el lixiviat. Utilitzaci del lixiviat com a reg del material en compostatge noms en condicions atmosfriques favorables o en reactors tancats.

OPERACI/ZONA Causa/moment de lemissi Risc dimpacte dolor Operaci o Zona No confinada Biofiltres Productes olorosos no descomposats en el biofiltre. Productes olorosos generats per la prpia activitat microbiana del biofiltre. Moderat. Operaci o Zona confinada a Realitzar peridicament el manteniment del biofiltre. Evitar la seva dessecaci. Evitar concentracions massa elevades damonac o daltres substncies inhibidores de lactivitat microbiana, en laire a tractar. Mantenir la temperatura del biofiltre dins de linterval adequat, sempre que sigui possible modificar-la. Mantenir nets els vials. Factors reductors de limpacte
Vials/superficies lliures
Restes de materials Moderat. Baix. participants en el procs. Aiges pluvials brutes a Amb la corresponent recollida i tractament dels gasos emesos o extrets daquest indret confinat. b Vehicle amb caixa oberta. c Vehicle amb caixa tancada. d Segons es tracti respectivament de Residus dAlta o Baixa Degradabilitat. e Veure nota f. f El procs en condicions aerbies tamb genera compostos olorosos, per en cap cas aquests sn tan desagradables com els produts en condicions descassa oxigenaci. En altres paraules, laireig per assegurar les condicions aerbies pot incrementar la generaci dolors, per segur que far disminuir lndex de molsties. g Sempre que lanterior etapa (o etapes) shagi/n desenvolupat correctament.
7.3 UBICACI La distncia a nuclis habitats no ser en si mateixa un criteri restrictiu, per: i) ii) Per prudncia, es molt recomanable respectar una distncia mnima duns 500 m fins aquests nuclis. Cal recordar que lestudi preliminar dolors habitualment identificar un impacte odorfer ms probable quant ms propers estiguin els nuclis habitats de la installaci. En conseqncia, per minimitzar aquest impacte, la installaci haur de ser ms complexa -zones confinades, tractament ms exhaustiu dels gasos, etc.- i per tant ms costosa, o alternativament tractar un volum inferior de residus o canviar la tipologia daquests.
7.4 METODOLOGIA Lestudi preliminar dolors que es proposa consistir en : i) Atribuir, de manera molt grollera, una taxa demissi dolors a la installaci, a partir nicament de : La capacitat prevista per a la installaci (tones/any) La degradabilitat alta o baixa- dels materials a compostar. ii) Estimar limpacte dolor concentraci dolors en immissi- sobre el nuclis habitats propers a la installaci, a partir de modelitzacions o metodologies alternatives en cas que les aquestes no sigui possible realitzar-les.
iii) En cas que limpacte aix estimat sigui excessiu, aportar informaci per orientar al Promotor cap a la reducci de la taxa demissi dolors a travs dalguna o algunes de les segents actuacions: La reducci del volum de residus que s previst tractar. Mantenir el volum total a tractar, per incrementant la proporci de residus de baixa degradabilitat a costa dels dalta degradabilitat. La progressiva complicaci de la installaci confinament de determinades etapes o operacions, recollida i tractament de gasos, cobertes geo-txtils, etc.-. iv) Una vegada concretades les noves condicions de la installaci, recalcular lestimaci de la taxa demissi dolors punt i)-. v) Tornar a estimar limpacte dolor immissi- sobre el nuclis habitats propers, -punt ii)-.
vi) En cas que aquest impacte sigui excessiu, repetir el cicle les vegades que sigui necessries, si s possible, fins aconseguir un impacte odorfer que sigui assumible.
7.4.1 Quantificaci grollera de lemissi dolors Per tenir un valor orientatiu de la taxa demissi dolors (UOe/s 5) es proposa: Multiplicar el nombre anual de tones de Residus dAlta o Baixa Degradabilitat que s previst tractar per uns coeficients (Fitxa-2) Fitxa-2. Coeficients dEmissi dOlors segons el tipus de Residus a compostar
MATERIAL Residus d'Alta Degradabilitat Residus de Baixa Degradabilitat
Emissi UOe /s/t UOe /h/t 50 20 180000 72000
La Fracci Vegetal que sutilitzi com estructurant, no es considerar en aquest clcul.
7.4.2 Modelitzaci de la dispersi dolors i estimaci del seu impacte sobre els nuclis habitats Per a la modelitzaci de la dispersi de les olors i lestimaci del seu impacte es requereix: i) ii) La taxa demissi dolors atribuble a la installaci, dacord amb la metdica introduda en el punt anterior. Un model de simulaci de dispersi atmosfrica, vlid per a limpacte i control de la contaminaci atmosfrica.
iii) La cartografia digital de la zona on s prevista la installaci, a lescala que reclami el model elegit per a la simulaci. iv) Les dades meteorolgiques que requereixi el model elegit, obtingudes de lestaci ms propera a la ubicaci de la installaci. v) Amb el model de simulaci elegit, construir els contorns dolors -isodoresper a la concentraci dolors en immissi, expressat com a C98, 1 h 6, que marqui la legislaci (Fitxa-3). Es consideraran dos llindars: Un ms exigent, establert per a olors procedents dactivitats de gestors de residus. Un altre ms lax, establert per a olors procedents dactivitats de ramaderia, tractament de productes orgnics i sistemes de tractament daiges residuals.
UOE s la referncia europea dolors i es defineix com la quantitat dolor que, evaporada en 1 m3 dun gas neutre, generar la mateixa resposta psicolgica en un conjunt de persones entrenades -llindar de percepci- que un ERO European Reference Odour Mass, que sn 123 g de n-butanol en 1 m3 daire (0,040 mol/mol). C98, 1 h significa que en el 98% del temps, la concentraci mitjana dolors en una hora ser inferior al valor establert.
vi) Finalment constatar si dins les rees compreses per aquestes isodores existeixen o no nuclis habitats. Fitxa-3. Llindars dimmissi odorfera de lesborrany davantprojecte de Llei Contra la Contaminaci Odorfera (Direcci General de Qualitat Ambiental). ACTIVITATS De gestors de residus. De ramaderia, tractament de productes orgnics i sistemes de tractament daiges residuals. Llindar proposat 3 UOe/m3 5 UOe/m3
7.4.3 Alternativa a la modelitzaci i) En cas que no es disposi de les dades -meteorolgiques o daltre tipusque requereixen les modelitzacions, es pot recrrer a utilitzar els nomogrames recollits a les Figures-1 i 2 per estimar la concentraci dolor en immissi a una determinada distncia de la installaci7. ii) En aquestes Figures es presenten els nivells de concentraci dolors en immissi -expressats com a C98, 1 h- que sestima sassoliran a diferents distncies de la installaci per a taxes dolor en emissi entre 0-90106 UOE/h (Figura-1) i entre 0-6.000106 UOE/h (Figura-2). Donen una estimaci molt ms inexacta de la concentraci dolors en immissi que les modelitzacions. Estan basats en condicions meteorolgiques alemanyes que poden diferir de les del nostre pas, especialment perqu aqu la distribuci del vent s sovint ms irregular degut a la presncia de vents predominants, la seva velocitat s generalment menor i es donen amb ms freqncia condicions de calma. iv) En conseqncia, els esmentats nomogrames noms shaurien dutilitzar en els casos en que no exists alternativa ats que el risc que orientin errniament al Promotor sobre el disseny de la installaci s superior al de les modelitzacions. I hem de recordar que la correcci del problema de les males olors s ms difcil i costosa quan la installaci ja s en funcionament que no pas dorigen.
iii) En utilitzar aquests nomogrames cal tenir en compte que:
Odournet (2007): Guia sectorial de gesti de les olors a les Plantes de Compostatge de Residus dAlta Fermentabilitat i Plantes de Tractament de la Fracci Restant dels Residus Municipals.
Figura-1. Nomograma especfic per a installacions de compostatge amb taxes estimades dolor en emissi fins a 90106UOE/h
90 80 C98, 1 hora = 3 ouE/m3 C98, 1 hora = 5 ouE/m3
6 Emissions d'olor (x10 ouE/h)
70 60 50 40 30 20 10 0 0 50 100 150 200 250 300 350
Distncia (m)
Figura-2. Nomograma especfic per a installacions de compostatge amb taxes estimades dolor en emissi fins a 6000106 UOE/h
6000 C98, 1 hora = 3 ouE/m3 5000 C98, 1 hora = 5 ouE/m3
6 Emissions d'olor (x10 ouE/h)
4000
3000
2000
1000
0 0 1000 2000 3000 4000 5000
Distncia (m)
7.4.4 Actuacions que redueixen lemissi dolors En cas que les estimacions anteriors prevegin un impacte odorfer excessiu sobre els nuclis habitats propers, aquest es pot reduir amb alguna de les segents actuacions: i) ii) La reducci del volum de residus a tractar. Laugment de la proporci dels residus de baixa degradabilitat a costa dels dalta.
iii) La progressiva complicaci de la installaci confinament de determinades etapes o operacions amb la corresponent recollida dels gasos i el seu posterior tractament, cobertes geo-txtils, etc.-: A la Fitxa-4 es presenten els percentatges de reducci demissions que es poden atribuir a aquestes actuacions. Les actuacions de control de les olors sintroduiran comenant per aquelles operacions o etapes que generin ms impacte odorfer i que no hagin estat encara modificades. A la Fitxa-5 es recullen uns valors de referncia de les aportacions percentuals dolors de les diferents operacions que configuren el compostatge, en condicions reals de
funcionament. Ha de remarcar-se que aquests valors poden variar molt dunes installacions a altres, segons quins siguin els materials a tractar i les condicions dexplotaci. Per aix noms sels hi ha de donar un carcter orientador i han de servir exclusivament perqu el Promotor de la nova installaci tingui conscincia de quines sn les operacions crtiques sobre les quals li caldr incidir per minimitzar o reduir la problemtica de les olors8. Fitxa-4. Reducci de les emissions que sobtenen amb diverses actuacions en etapes o operacions del compostatge.
Operacions/Actuacions Tancament i/o aspiraci, amb tractament de l'aire Cobertes geo-txtils Percentatge de les emissions amb l'actuaci 10 % del calculat (emissions fugitives) 25 % del calculat
Fitxa-5. Aportaci sobre el total demissions dolors de cada una de les operacions que configuren un compostatge.
OPERACI Descrrega Emmagatzematge Residus Baixa Degradabilitat Emmagatzematge Residus Alta Degradabilitat Pre-tractament (pre-mescla i mescla) Etapa de Descomposici Etapa de Maduraci Post-tractaments Emmagatzematge productes finals Basses de lixiviats Biofiltres Vials /superfcies susceptibles d'embrutar-se % sobre el total d'emissions 1,0 0,9 3,3 9,0 46,7 17,8 4,2 7,6 4,1 4,7 0,7
7.4.5 Exemples de la metodologia proposada A la Fitxa-6 es presenta un exemple daquest clcul groller de les emissions de pudors, aix com lestima de la reducci demissions que comporta lactuaci sobre algunes operacions o zones.
Sovint ens trobarem amb operacions o etapes, com la de maduraci, que no es poden millorar substancialment en aquest aspecte, al menys de manera fcil. En aquests casos s millor concentrar els esforos en les segents etapes i operacions conflictives.
Fitxa-6. Exemple de lestimaci de les emissions de pudors duna proposta dinstallaci de compostatge.
Exemple d'estimaci grollera de les emissions d'olors EXEMPLE 1 CAS 1: Installaci completament a l'aire lliure Capacitat prevista per a la installaci Residus d'alta degradabilitat Residus de baixa degradabilitat OPERACI Descrrega Emmagatzematge Residus Baixa Degradabilitat Emmagatzematge Residus Alta Degradabilitat Pre-tractament (pre-mescla i mescla) Etapa de Descomposici Etapa de Maduraci Post-tractaments Emmagatzematge productes finals Basses de lixiviats Biofiltres Vials /superfcies susceptibles d'embrutar-se Total EMISSI -3 (OUe/s)10 6,2 5,7 19,8 53,8 280,5 106,5 25,5 45,3 24,4 28,3 4,0 600,0
10000 t/any 5000 t/any
CAS 2: Installaci amb zones protegides o confinades (posar si on calgui) OPERACI Tipus de control d'olors Tancament i/o aspiraci, amb tractament de gasos Geotxtil si si si EMISSI
Descrrega Emmagatzematge Residus Baixa Degradabilitat Emmagatzematge Residus Alta Degradabilitat Pre-tractament (pre-mescla i mescla) Etapa de Descomposici Etapa de Maduraci Post-tractaments Emmagatzematge productes finals Gesti dels lixiviats (recollida, conducci, emmagatzematge, tractament) Biofiltres Vials /superfcies susceptibles d'embrutar-se
si
(OUe/s)10 0,6 5,7 2,0 5,4 70,1 106,5 25,5 45,3 24,4 28,3 4,0 317,8
-3
Total
7.4.6 La validesa de lestimaci demissi de gasos Sha de recordar una vegada ms que la metodologia destimaci de les emissions dolors que sha plantejat en aquest captol s simplement orientadora. Per tant, la informaci que aporta noms hauria de servir al Promotor per tenir idea del potencial de generaci de males olors de la installaci, de la seva capacitat raonable i de les zones o operacions que seria prudent confinar per tal de reduir al mxim el risc de molsties al venat per aquesta causa. La realitat que es presenti quan la planta estigui en funcionament i es realitzin els corresponents controls o estudis dolors que en aquell moment estableixi la normativa, pot ser que obligui a implementar alguna mesura addicional.
8. PARMETRES DE DISSENY A PREDEFINIR

Amb la informaci aportada en aquest captol, el Promotor haur dhaver predefinit: i) ii) La idonetat de la ubicaci. Limpacte del transport sobre la xarxa viria pblica.
iii) La idonetat o no per tractar residus amb determinades caracterstiques. iv) El volum recomanable de cada un dels residus a tractar. v) La necessitat de confinar determinades etapes o operacions, amb la corresponent recollida dels gasos i el seu posterior tractament, o alternativament la utilitzaci de cobertes geo-txtils.

Captol 3. Recepci i Emmagatzematge dels Materials (Matries Primeres) a Compostar
V.0.0 _080205
Guia de Suport per al Disseny i lExplotaci de Plantes de Compostatge. Recepci i Emmagatzematge
03. RECEPCI I EMMAGATZEMATGE DELS MATERIALS (MATRIES PRIMERES) A COMPOSTAR

TAULA DE CONTINGUTS Pgina 1. DEFINICI 1
2. 2.1 2.2 3.
ARGUMENTACI (JUSTIFICACI) OBJECTE JUSTIFICACI DELS CRITERIS DE DISSENY IDENTIFICACI DELS AGENTS IMPLICATS
1 1 2 3
4.
5. 5.1 5.2 5.3

5.4
SISTEMATITZACI FASES I DURADES NECESSITAT DE CONFINAMENT TIPOLOGIES DE MATERIALS ENTRADES I SORTIDES ALTERNATIVES TECNOLGIQUES
3 3 4 4 6 6
6.
6.1 ENUMERACI. AVANTATGES I INCONVENIENTS 6 6.1.1 ZONES DE DESCRREGA I DEMMAGATZEMATGE TEMPORAL, I EQUIPS DE BUIDAT 6 DAQUEST EMMAGATZEMATGE 6.1.2 NETEJA DELS VEHICLES DE TRANSPORT 15 6.1.3 PESADA 15 6.1.4 RISCOS LABORALS ESPECFICS DE LETAPA 16 6.2 CRITERIS DE SELECCI DALTERNATIVES 17 6.2.1 OBJECTIUS DELS CRITERIS DE SELECCI DALTERNATIVES 17 6.2.2 DIAGRAMA DE FLUX DE PRESA DE DECISIONS 17 6.3 CRITERIS DE DISSENY 17 17 6.3.1 LA QUALIFICACI DE LES AIGES ESCOLADES 6.3.2 LA SOLERA 17
03.Recepci i emmagatzematge.080205.vq0.doc-i
6.3.3 EL CONFINAMENT DE LA DESCRREGA 6.3.4 LA ZONA DEMMAGATZEMATGE TEMPORAL 6.3.5 DURADA I CAPACITAT MXIMES DE LEMMAGATZEMATGE TEMPORAL 7. IDENTIFICACI DE POSSIBLES PROBLEMES I DISFUNCIONS
18 18 19 22
8.
PARMETRES DE DISSENY A CONCRETAR
22
03.Recepci i emmagatzematge.080205.vq0.doc-ii
1. DEFINICI
Engloba totes les operacions que tenen lloc entre larribada dels materials a la planta i linici del seu pre-tractament: i) ii) La recepci del vehicle de transport1 dels materials que participaran en el compostatge. La descrrega daquests materials.
iii) La identificaci i els controls dels materials mostreig, anlisi rpida, etc.abans, durant o desprs de la descrrega. iv) El seu emmagatzematge temporal, en espera de pre-tractar-los. v) La neteja i desinfecci del vehicle de transport, en cas que sigui necessria.
vi) La sortida del vehicle de transport. s un cas fora habitual que el posterior pre-tractament dels materials es realitzi immediatament a la descrrega, de tal manera que lemmagatzematge temporal resulta innecessari.
2. ARGUMENTACI (JUSTIFICACI)
2.1 OBJECTE Els objectius daquest captol consisteixen en: i) ii) Minimitzar les molsties al venat derivades de la recepci, la descrrega i lemmagatzematge dels materials. Garantir les condicions dhigiene i salut laboral per al personal intern i extern de la planta.
iii) Definir una capacitat demmagatzematge adequada a la capacitat de disseny de la installaci, sempre tenint en compte els dos punts anteriors. iv) Definir un temps demmagatzematge que no sigui excessiu i evitar aix transformacions indesitjables dels materials a compostar que, o b puguin generar males olors o gasos txics, o b dificultar el seu posterior maneig o compostatge. v) Definir unes condicions de lemmagatzematge que tamb evitin aquestes transformacions indesitjables dels materials compostar, que condueixin a la generaci de pudors, incrementin els riscos laborals i dificultin el posterior maneig o el desenvolupament del procs de compostatge.
vi) Minimitzar la generaci de lixiviats i recollir els que es puguin generar.
Encara que el ms habitual s que el transport sigui amb cami, no s lnic. Per exemple, un transportador de cargol, de banda, ...- pot conduir el fang des duna EDAR fins a la installaci de compostatge vena.
03.Recepci i emmagatzematge.080205.vq0.doc-1-
2.2 JUSTIFICACI DELS CRITERIS DE DISSENY Els criteris de disseny es justifiquen per: i) La naturalesa dels residus a tractar, que obliguen o fan recomanable el confinament dalgunes fases daquesta etapa, amb el corresponent tractament de laire. La capacitat prevista per a la installaci.
ii)
iii) La possibilitat que els residus pateixin transformacions durant el seu emmagatzematge que puguin perjudicar el posterior maneig o desenvolupament del procs de compostatge. iv) La manera doperar, en especial: La durada de lemmagatzematge temporal. -que identificarem amb el perode entre la descrrega i el pre-tractament-. El temps que ocuparan el conjunt de les descrregues respecte lhorari previst de funcionament de la installaci. v) La necessitat, en determinats contextos, dalgunes operacions complementries: pesada de vehicles de transport, neteja i desinfecci daquests, trituraci de fracci vegetal.

AGENTS
ASPECTES QUE ELS AFECTEN Aprovaci dels criteris de disseny i explotaci referents a letapa. Control dels materials a tractar. Control del sistema de transport emprat. Control de les condicions de la descrrega i lemmagatzematge. Control de les implicacions de letapa en la higiene i salut laboral. Molsties per males olors derivades del transport. Molsties pel pas de transport pesat. Molsties per males olors durant la descrrega i lemmagatzematge. Molsties per males olors durant la neteja dels vehicles de transport. Molsties per sorolls. Presentaci (estat fsic) dels materials. Caracteritzaci analtica per un laboratori especialitzat, que pugui oferir tamb una interpretaci des de la perspectiva del compostatge. Sistema de transport. Condicions del transport. Assumpci de les exigncies en temes de seguretat i salut laboral relatius a letapa. Disseny acurat de les installacions i els equips referents a letapa. Control de la recepci del material a tractar. Control de la documentaci (llibre de registre, registre dentrades i sortides de producte, fulls dacceptaci, etc.). Definici acurada dels criteris dexplotaci referents a letapa. Definici acurada de les pautes de seguretat a seguir en letapa.
Administraci
Venat
Productor
Transportista
Gestor

No hi ha normativa especfica per a aquesta etapa, excepte la que afecta a la seguretat i salut laboral.
5. SISTEMATITZACI
5.1 FASES I DURADES La recepci/emmagatzematge es pot considerar constituda per 2 fases: i) La Descrrega dels materials a compostar, ja sigui directament en el punt demmagatzematge temporal, ja sigui en una zona intermdia des don es traslladar fins aquell, habitualment amb pala mecnica. LEmmagatzematge temporal del material, si s que la posterior etapa de pre-tractament no es realitza just immediatament a la descrrega.
ii)
i 4 operacions complementries, no totes elles sempre necessries:
i)
La Identificaci i el Control dels materials que arriben a la planta, aix com del corresponent vehicle de transport, des que entra fins que surt de la installaci. La Pesada dels materials arribats2.
ii)
iii) La Preparaci trituraci- dels materials emprats com a estructurants. Aquesta operaci ser tractada conjuntament en aquest captol i en el Captol 4. Pre-tractament: Mescla i/o Homogenetzaci. iv) La Neteja i la Desinfecci dels vehicles de transport. 5.2 NECESSITAT DE CONFINAMENT Els factors que definiran la necessitat o no de confinar alguna de les fases i de les operacions complementries3 que configuren loperaci de recepci i emmagatzematge, o al menys incorporar sistemes daspiraci de latmosfera interior dels equips implicats -si s que aix s possible- sn: i) ii) Les caracterstiques dels materials a compostar. Lestudi previ dolors a partir de la ubicaci de la installaci, el seu entorn immediat i les caracterstiques dels materials-.
iii) Lexistncia o no demmagatzematge temporal. 5.3 TIPOLOGIES DE MATERIALS A efectes de definir letapa de recepci i emmagatzematge, es distingeixen dues grans tipologies de materials, ja apuntades en el Captol 2. Pautes inicials de disseny: i) Residus de Baixa Degradabilitat (RBD), que sn aquells residus orgnics que individualment es veuen afectats per una activitat microbiana descomponedora molt minsa, sigui perqu els hi manca o escasseja algun component essencial per al desenvolupament microbi aigua, matria orgnica fcilment degradable, nitrogen o algun altre element essencial, etc.-, sigui per una acidesa o basicitat extremes. Majoritriament sn residus vegetals, i per una qesti prctica, dins daquests es distingir la sub-categoria de la Fracci Vegetal, que engloba tots els materials daquest origen amb una important component llenyosa i per tant de degradaci lenta: fusta de poda, restes forestals, palets, caixes de verdures, escora, etc.4
La pesada sempre ser necessria, per loperaci noms ser imprescindible realitzar-la a la prpia installaci caldr llavors que disposi de bscula- si es tracten determinats tipus de materials i/o a partir duna certa capacitat. El confinament porta implcit el tancament de la zona on es realitza la fase o operaci, aix com laspiraci i el tractament de laire extret. No queden inclosos dins de la categoria de Fracci Vegetal aquells restes vegetals amb restes de verdures o amb una part important de gespa ms del 30% en volum-, que sn RAD.
ii)
Residus dAlta Degradabilitat (RAD), que sn aquells susceptibles de ser biodegradats amb facilitat. Per una qesti prctica, dins la categoria dels RAD es distingiran dues sub-categories: Els RAD pre-estabilitzats, quan la seva matria orgnica ha patit ja algun tipus de tractament biolgic prviament a la seva arribada a la installaci de compostatge. Els RAD no pre-estabilitzats, quan lanterior no ha succet.
A la Fitxa-1 es recullen alguns exemples daquests diferents tipus de materials compostables. Fitxa-1. Llista no exhaustiva de materials compostables, classificats segons la seva degradabilitat.
MATERIALS EXEMPLES Residus de Baixa Degradabilitat Fracci vegetal Fusta de poda amb menys d'un 30% en volum de gespa
Restes forestals Palets de fusta natural Caixes de verdura Escora
Altres RBD Marro
Fang de paperera Palla Panotxes Rapa de ram Serradures/flocs
Residus d'Alta Degradabilitat Pre-estabilitzats Fangs d'EDAR de digesti anaerbia
Fangs d'EDAR de digesti aerbia Fangs d'EDAR d'oxidaci perllongada Digestats resultants de la digesti anaerbia de FORM Composts frescos Fems vells Restes de verdures Altres fangs d'EDAR no considerats anteriorment Fangs d'indstria alimentria Fangs d'escorxador Fems frescos Gallinassa Fusta de poda amb ms d'un 30% en volum de gespa Gespa
No Pre-estabilitzats FORM
5.4 ENTRADES I SORTIDES

ENTRADES SORTIDES
G GASOS/OLORS A tractament de gasos
(RESIDU/S) LQUID/S (en determinades ocasions) MATERIALS COMPLEMENTARIS (RESIDU/S) SLID/S
G Identificaci i pesada Descrrega Emmagatzematge Rentat camions G L LIXIVIATS
A pre-tractament
6. ALTERNATIVES TECNOLGIQUES
6.1 ENUMERACI. AVANTATGES I INCONVENIENTS 6.1.1 Zones de descrrega i demmagatzematge temporal, i equips de buidat daquest emmagatzematge A lhora de dissenyar la zona de descrrega i demmagatzematge dels materials que participaran en el compostatge, aix com dels equips de buidat de lemmagatzematge temporal, s convenient valorar els segents aspectes generals: i) Adaptaci a les caracterstiques (humitat, pastositat, granulometria, etc.) dels materials que es pretenen tractar o versatilitat davant la possibilitat de rebren de molt diversos. Capacitat adequada als volums a manipular i tractar.
ii)
iii) Facilitat doperaci i manteniment, amb especial mfasi a la netedat. iv) Protecci en front la pluja, sigui perqu aquesta pugui alterar desfavorablement les caracterstiques dels materials dificultats per manipular-los o en el desenvolupament del posterior procs de compostatge-, sigui perqu no interessi incrementar la generaci de lixiviats. v) Possibilitat de confinar els residus susceptibles de generar males olors i dadaptar-hi sistemes dextracci i tractament de laire.
En els segents captols es relacionen els aspectes particulars a considerar en el disseny dels diversos elements.
6.1.1.1 Zona de descrrega i) Capacitat adequada als volums a manipular i tractar. ii) Sempre que sigui possible s molt convenient preveure espais modulars (flexibles) i compartimentats, per a aquells casos en que sigui necessari no barrejar els materials.
6.1.1.2 Zona demmagatzematge temporal i) Que permeti o no una gesti FIFO (first in-first out) dels materials5. ii) El seu cost per unitat de material a emmagatzemar. iii) Els factors que limiten la capacitat de lemmagatzematge i la facilitat per superar-los en cas dhaver-la dampliar. iv) La seva adaptaci als sistemes de buidat i transport fins al pretractament (mescla/homogenezaci). La Fitxa-2 presenta els avantatges i inconvenients dels tipus ms habituals de zones de descrrega de materials slids inclou tamb els pastosos- i la Fitxa-3 les dels lquids, si b en aquest cas la zona de descrrega sempre coincideix amb lemmagatzematge6. 6.1.1.3 Equips de buidat de lemmagatzematge temporal A lhora delegir els sistemes de buidat de lemmagatzematge i de transport fins al pre-tractament shan de tenir en compte els segents aspectes particulars: i) ii) Una capacitat de transport que sajusti a les necessitats del pretractament i mescla. El cost dadquisici, de manteniment i de funcionament, en especial el consum energtic daquests equips.
iii) La seva adaptaci a les caracterstiques (humitat, pastositat, granulometria, etc.) dels materials que es pretenen tractar o la versatilitat davant la possibilitat de rebren de molt diversos. iv) La possibilitat que serveixi com a dosificaci del pre-tractament.
Aquesta gesti s la que fa que els materials surtin del magatzem en el mateix ordre en el que han entrat. En el cas dels slids shauria dintentar que el punt on es descarreguen sigui ja el seu emmagatzematge per evitar aix moviments posteriors dels materials. No obstant, la configuraci de les installacions no sempre ho permet.
v)
Si permeten el treball en continu del posterior pre-tractament, si s que aquesta etapa s previst dissenyar-la aix.
vi) Els pendents o desnivells a superar. La Fitxa-4 recull els avantatges i inconvenients de diferents alternatives tecnolgiques per a lextracci dels materials dels seus punts demmagatzematge.
Fitxa-2. Avantatges i inconvenients dels tipus de zones de descrrega i/o demmagatzematge de materials slids.
Identificaci Indicacions/Descripci Platja Avantatges Inconvenients/Limitacions No permet el confinament del residu (per fer-ho cal una nau tancada). No apte per a lquids. Poc adequat per a slids pastosos. La descrrega s bruta, ats que les rodes del cami estan en contacte amb la superfcie de recepci del residu. El trasllat a la zona de pre-tractament i mescla requereix ls de pala mecnica. Aquest trasllat s brut ats que les rodes de la pala estan en contacte amb la superfcie on semmagatzema el residu. No permet el confinament del residu (per fer-ho cal una nau tancada). El trasllat a la zona de pre-tractament i mescla requereix ls de pala mecnica. Aquest trasllat s brut ats que les rodes de la pala estan en contacte amb la superfcie on semmagatzema el residu. Per augmentar la capacitat de recepci es requereix ls freqent de la pala mecnica per tal de deixar lliure la zona ms propera al moll.
La zona on es diposita el material i Serveix per a tot tipus de materials slids, amb independncia de les seves el seu medi de transport estan al caracterstiques granulomtriques. mateix nivell. La maquinria mbil t accs a la Econmic (noms requereix la solera i la recollida de lixiviats). zona on es diposita el material.
Moll
La zona on es diposita el material Serveix per a tot tipus de materials slids, es troba a un nivell inferior al del amb independncia de les seves seu medi de transport. caracterstiques granulomtriques. La maquinria t accs a la zona La descrrega s neta, ats que les rodes on es diposita el material. del cami no estan en contacte amb la superfcie de recepci del residu. Apte per a materials pastosos, si la trinxera s en pendent cap a la paret del moll (aconsellables pendents del 2%). s til i prctic quan la topografia del terreny presenta superfcies naturals a diferents cotes.
Identificaci Indicacions/Descripci Sitja oberta amb moll Es un moll amb parets laterals. Avantatges Les mateixes que el moll. Ms adequat a materials grcies a les parets laterals. pastosos, Inconvenients/Limitacions Els mateixos que el moll.
Sitja oberta sense moll
Serveix per a tot tipus de materials slids, Els mateixos que la platja. amb independncia de les seves caracterstiques granulomtriques. Ms adequat a materials pastosos.
Identificaci Indicacions/Descripci Avantatges Inconvenients/Limitacions
Directament La maquinria mbil no t accs a La circulaci del material sajusta a una a una sitja gesti FIFO. la zona on es diposita el material. tancada La zona de recepci requereix equips de buidat (pops, cargols, bombes, etc.). Apte per a materials pastosos. Permet confinar els residus, fet molt favorable si aquests produeixen males olors (calen llavors equips de renovaci de laire). La descrrega s neta, ats que les rodes del cami no estan en contacte amb la zona de recepci del residu.
Cost habitualment superior als altres sistemes. La sitja requereix alguna boca de sortida per la seva base (per a neteges, avaries, etc.). Risc important dacumulaci de gasos txics a sota de la sitja, si aquesta zona queda confinada. Per seguretat, requereix obligatriament sistemes de renovaci daire de lespai sota la seva base, si aquest espai queda confinat. Dificultat per conixer directament el seu nivell demplenat, si la tapa no cobreix tota la boca de la sitja. Si sn molt profundes, els materials pastosos exerceixen pressi sobre els equips de descrrega, dificultant el control de la dosificaci. La seva versatilitat depn de la de lequip de descrrega de qu disposi la sitja. Directament La maquinria mbil no t accs a Les mateixes que la descrrega Els mateixos que la descrrega directament a a un fossar una sitja. directament a una sitja tancada, excepte la zona on es diposita el material. que els residus no queden confinats. Els residus no queden confinats.
Fitxa-3. Avantatges i inconvenients de les zones de descrrega i demmagatzematges de materials lquids.

Identificaci Dipsits descoberts Indicacions Avantatges Inconvenients/Limitacions
Basses
Fossars o dipsits tancats
Cal complementar-lo amb canonades -i Permeten el treball en continu Capacitat limitada. a vegades tamb amb equips de en les posteriors operacions En ser descoberts, no s possible bombeig- per conduir el lquid fins a la de pre-tractament i mescla. controlar els gasos i males olors emesos zona de pre-tractament. pel residu lquid (excepte si est installat Shan de construir amb materials en un recinte tancat o, en certs casos, si impermeables. sinstallen sistemes daireig superficial del lquid). Aquests equips de conducci i bombeig Hi pot entrar aigua de pluja, cosa que pot poden limitar la seva versatilitat. afectar les caracterstiques del residu o provocar el seu sobreeiximent. Les mateixes que els dipsits La seva capacitat pot arribar a Poden ocupar molta superfcie. descoberts. ser molt gran. Els mateixos que els dipsits descoberts. Les mateixes que els dipsits descoberts. Les mateixes que els dipsits Bon control de les olors en ser El tancament superior lencareix. descoberts. una installaci tancada. Se li han dadaptar sistemes daspiraci i tractament de gasos. Permeten el treball en continu en les posteriors operacions Capacitat molt limitada pel tancament de pre-tractament i mescla. superior. Evita lentrada daigua de pluja.
Fitxa-4 Avantatges i inconvenients de diferents alternatives tecnolgiques per al transport dels materials des del seu punt demmagatzematge fins al pre-tractament.
Identificaci Indicacions Avantatges Inconvenients/Limitacions
Pala mecnica
Remolc volquet
Cuba o Bta Transportadors de cargol
Transportadors de banda
Apte per a tot tipus de materials slids, amb No s un equip net, ats que pot perdre material pel cam i les rodes lescampen. independncia de les seves caracterstiques granulomtriques. Noms permet cubicatges aproximats, i sempre referits a la capacitat de la cullera. s un equip bsic que es pot utilitzar en altres etapes del procs. Adaptable a la majoria de sistemes demmagatzematge. Apte per a tot tipus de materials slids. Requereix un equip que el remolqui. Noms permet cubicatges aproximats, a no ser que vagi associat a una bscula. Apte per a tot tipus de lquids. Requereix un equip que el remolqui. Permet dosificacions si est cubicat. Transporten els materials confinats. No sn aptes per a materials massa humits o massa secs. Permeten dosificacions molt acurades. No sn aptes a tot tipus de granulometria. Superen qualsevol pendent. La manera de transportar el residu afavoreix lemissi Molt net. de gasos pudents o txics en el punt de descrrega. Adequat als materials slids, per no per a Sensibles a la presncia dimpropis. qualsevol tipus. No accepten inclinacions elevades (mxim recomanable: 15). Aptes per a granulometries molt diverses. Per a inclinacions superiors, es requereixen cintes nervades, amb els problemes de neteja que porten associades quan els materials sn pastosos. No aptes per a materials molt pastosos. Per ell mateix, no permet la dosificaci del residu. El retorn de la banda sol embrutar.
Fitxa-4 Avantatges i inconvenients de diferents alternatives tecnolgiques per al transport dels materials des del seu punt demmagatzematge fins al pre-tractament.
Identificaci Transportador de catfols Indicacions Avantatges Adequat als materials slids, per no per a qualsevol tipus. Pensats per a transports verticals. Molt adequat per a materials polsosos o granulats. Molt net. Permet dosificacions fora correctes si treballa amb materials polsosos o granulats. Adequat als materials slids, per no per a qualsevol tipus. Molt robust. Permet inclinacions fora elevades. Inconvenients/Limitacions No apte per a materials molt pastosos o humits.
Transportador de plaques
Pina (pop, pont grua) Bomba
Pis mbil
Molt adequat a materials grollers. Superen qualsevol pendent amb desplaament horitzontal. Apta per a materials lquids. Sn molt sensibles a la presncia dimpropis. Alguns models sn aptes per a materials pastosos tipus fang. Molt neta. Permet dosificacions molt acurades. Adequat per a materials slids, no pastosos. Car. Permet dosificar. Permet certa capacitat dacopi. Robust.
No apte per a materials molt pastosos o humits. Molt car. Amb pendents molt acusats, requereix plaques nervades, amb els problemes de neteja que porten associades quan els materials sn pastosos. No permet dosificacions. mnim No accepta materials fins o pastosos.
6.1.1.4 Zona de descrrega i demmagatzematge de la Fracci Vegetal i) Les zones destinades a la recepci i a lemmagatzematge de la Fracci Vegetal emprada com a estructurant solen coincidir. ii) Aquesta zona tamb sol incorporar lespai dedicat a la seva preparaci/trituraci. Per tant, podem trobar-hi tres espais ben delimitats: La recepci i emmagatzematge del material tal qual. La preparaci/trituraci. Lemmagatzematge del material triturat. 6.1.2 Neteja dels vehicles de transport i) En cas que estigui previst compostar Residus dAlta Degradabilitat, caldr disposar duna zona pavimentada on es pugui realitzar loperaci de neteja i desinfecci de vehicles, contenidors o caixes. ii) Si entre els Residus dAlta Degradabilitat a compostar hi poden haver subproductes dorigen animal, es disposar duna zona de neteja diferenciada de la resta de les installacions.
iii) Les caracterstiques de la zona de neteja aire lliure, coberta, confinament, etc.- seran les mateixes que siguin necessries per a la zona de descrrega. iv) Les aiges de rentat shauran de recollir i de gestionar conjuntament amb la resta de lixiviats generats a la planta. Per tant, interessa utilitzar equips de rentat dalta pressi amb baix consum daigua. 6.1.3 Pesada La Fitxa-5 recull les condicions que obliguen a la installaci a disposar de bscula per pesar els equips de transport dels materials. LAgncia de Residus de Catalunya podr eximir a les installacions daquesta obligaci si en el projecte queda plenament justificat que poden realitzar loperaci en bscules externes7 i desprs sacredita el tiquet de pesatge.
I sempre que es pugui assegurar que loperaci no causar molsties al venat.
Fitxa-5. Necessitat de bscula a les installacions de compostatge. MATERIAL A COMPOSTAR Fracci vegetal Fems Resta de Residus de Baixa i Alta Degradabilitat Capacitat de tractament nominal < 1000 t/any Exempta Exempta Exempta 1000-6000 t/any Exempta Exempta Bscula >6000 t/any Exempta Bscula Bscula
6.1.4 Riscos laborals especfics de letapa Dels possibles riscos laborals especfics del procs de compostatge, en destaquen 3 a letapa de descrrega i emmagatzematge: i) Lemissi de gasos nocius per a la salut8 en el cas de Residus dAlta Degradabilitat, que: Es multiplica per laugment de superfcie especfica9 que t lloc durant la descrrega i tamb durant el posterior traginament cap al pre-tractament i mescla- sobretot si els equips de transport remouen el material. Es potencia per emmagatzematges excessivament perllongats, sobretot en temporades de temperatures elevades. Pot tenir lloc quan el material descarregat pot desplaar latmosfera que est en contacte amb el material ja emmagatzemat. ii) El risc biolgic, accentuat pel traginament del material i la possibilitat de formaci daerosols.
iii) Lincendi. Aquest risc s especialment important en lemmagatzematge de la Fracci Vegetal: sigui per lalta crrega de foc que posseeixen aquests materials sigui perqu alguns dells tenen tendncia a auto-encendres iv) La generaci de pols, en concret quan algun dels materials que hi intervenen s molt sec i de granulometria fina.
Cal remarcar que encara que per definici, a una planta de compostatge NO hi arriben mai residus txics ni perillosos, lelevada degradabilitat dalguns dels materials que shi processen fa que existeixi aquest risc. Superfcie especfica: superfcie per unitat de massa.
6.2 CRITERIS DE SELECCI DALTERNATIVES 6.2.1 Objectius dels criteris de selecci dalternatives Els objectius que es pretenen assolir amb els criteris de selecci dalternatives per a letapa de recepci i emmagatzematge consisteixen en definir: i) ii) Si cal o no realitzar les operacions en recintes tancats i/o amb aspiraci i tractament de laire. Si cal o no protegir lemmagatzematge de la pluja.
iii) La durada mxima de lemmagatzematge. 6.2.2 Diagrama de flux de presa de decisions Veure els diagrames de flux corresponents (Recepci i emmagatzematge: Disseny descrrega i Disseny emmagatzematge). 6.3 CRITERIS DE DISSENY 6.3.1 La qualificaci de les aiges escolades i) Laigua de pluja que caigui directament sobre les zones de recepci i emmagatzematge en cas que no estiguin protegides de la pluja- ser considerada lixiviat i shaur de conduir fins a la corresponent bassa o dipsit. ii) Lnica excepci s la Fracci Vegetal que sutilitza habitualment com a estructurant (fusta de poda, restes forestals, palets, caixes de verdures, escora, etc.). Les aiges de pluja que provinguin de la zona destinada a la recepci, emmagatzematge i preparaci daquest materials tindran la consideraci daiges pluvials brutes i podran ser utilitzades com a tals.
iii) En el cas que els residus a rebre siguin molt humits i tinguin tendncia a alliberar lixiviats, s molt recomanable intentar reduir el seu volum condicionant la zona de descrrega amb una capa dalgun material absorbent -fracci vegetal nova i trinxada, serradures, flocs, etc.-. 6.3.2 La solera i) Les zones destinades a la recepci i lemmagatzematge disposaran necessriament de soleres pavimentades desitjable de formig10-, amb els pendents adequats11 per conduir els lixiviats cap a la corresponent bassa demmagatzematge daquests.
10
Les soleres daglomerat asfltic s millor restringir-les a les zones de pas perqu es malmeten fcilment quan sutilitzen pales mecniques per al moviment del material. Es consideraran adequats els pendents mnims del 1% en sentit longitudinal i del 2% en sentit transversal.
11
ii)
Lnica excepci torna a ser la zona destinada a la recepci i preparaci de la Fracci Vegetal, en la que la solera de formig pot ser substituda per una de terra compactada12.
6.3.3 El confinament de la descrrega i) Els Residus de Baixa Degradabilitat no solen requerir el confinament de les operacions de descrrega en no generar mala olor. ii) La descrrega dels Residus dAlta Degradabilitat: Es podr fer a laire lliure sempre que no hi hagin raons de salut laboral que ho desaconsellin i: Els materials no generin males olors. Els materials generin males olors per no es preveu risc evident dimpacte odorfer sobre el venat. Tamb es podr fer a laire lliure si es tracta dinstallacions de compostatge de fems amb daltres materials que no generin males olors, sempre que estiguin associades a una explotaci ramadera o siguin adjacents a ella. Es far en nau tancada i amb extracci i tractament de gasos en la resta de casos. iii) La descrrega de lquids que generin males olors, mitjanant mnegues que connectin lequip de transport amb el dipsit tancat de recepci, es considerar equivalent a una operaci en nau tancada. v) La superfcie destinada a aquesta operaci dependr de lopci elegida i de la metdica de treball prevista. Per tant, no es pot donar cap pauta per al seu clcul.
6.3.4 La zona demmagatzematge temporal i) Els Residus de Baixa Degradabilitat no solen requerir el confinament del seu emmagatzematge temporal, en no generar mala olor. ii) Lemmagatzematge temporal dels Residus dAlta Degradabilitat es podr fer a laire lliure sempre que no hi hagin raons de salut laboral que ho desaconsellin i: Aquests materials no facin mala olor en el moment demmagatzemar-los ni tinguin tendncia a generar-la en el decurs del temps. Es tracti dun lquid que faci mala olor, per el dipsit descobert en el que semmagatzemi estigui complementat amb un equip daeraci
12
Es consideraran valors acceptables de permeabilitat els que estiguin per sota de k = 110-7 m/s en una capa de gruix de 50 cm.
superficial que garanteixi la destrucci de les substncies causants de la mala olor13. Es tracti dinstallacions de compostatge de fems amb daltres materials que no generin males olors, i que estiguin associades a una explotaci ramadera o que siguin adjacent a ella. iii) En la resta de casos lemmagatzematge dels Residus dAlta Degradabilitat ser en naus, sitges o dipsits tancats, dotats de sistemes dextracci i tractament de gasos. iv) La superfcie destinada a aquesta operaci dependr de lalternativa elegida, de la metdica de treball prevista i, sobretot, del temps mxim demmagatzematge perms, que dependr del tipus de residus (veure Fitxa-6). 6.3.5 Durada i capacitat mximes de lemmagatzematge temporal i) La durada de lemmagatzematge temporal ve determinada per: Les transformacions microbianes que solen patir la majoria dels Residus dAlta Degradabilitat en el decurs de lemmagatzematge, i que comporten la generaci de males olors o gasos nocius -amb el conseqent risc dafectaci als treballadors i als vens- i/o la prdua de qualitat per a ser compostats14. El risc dincendi, sigui per lelevada crrega de foc que tinguin o sigui per la tendncia a auto-encendres. Aquest risc afecta essencialment als Residus de Baixa Degradabilitat en general, i a la Fracci Vegetal en particular. ii) En conseqncia: Lemmagatzematge dels Residus de Baixa Degradabilitat (Fitxa-6): No podr superar els 90 dies quan, per efecte de lactivitat microbiana, existeixi risc dauto-encesa cas de la Fracci Vegetal-, o de prdua de qualitat per a ser compostats. Podr tenir una durada illimitada si no existeixen aquests riscs. Lemmagatzematge dels Residus dAlta Degradabilitat (Fitxa-6): No podr superar els 3 dies en el cas que ms dun 80% del seu pes siguin RAD pre-estabilitzats, i les 24 hores en la resta de casos. En aquesta segona situaci, doncs, els materials hauran de ser pre-tractats el mateix dia que arribin a la installaci. Tindr una capacitat mxima no superior al triple de la capacitat diria de tractament prevista per a la installaci. Que la capacitat mxima
13
Aqu no queden inclosos els equips dabsorci o emmascarament de les olors mitjanant productes qumics. Essencialment acidificacions.
14
superi en alguns casos la que es requereix dacord amb el temps mxim demmagatzematge es justifica per fer front a les situacions demergncia que es puguin produir. Noms en el cas excepcional dels pocs RAD que no pateixen transformacions apreciables durant lemmagatzematge15, la durada daquest pot arribar als 15 dies i amb una capacitat que doni compliment a aquesta durada. El tipus demmagatzematge elegit, o b haur de permetre una gesti del tipus FIFO (first in-first out) per tal devitar que quedin restes de material acumulats durant perodes excessius de temps, o b shaur destablir un protocol dexplotaci que deixi lemmagatzematge buit amb la periodicitat definida anteriorment. El temps demmagatzematge dun residu lquid amb caracterstiques de RAD es considerar equivalent al temps de retenci, s a dir, la relaci entre el volum del dipsit i el volum mitj de lquid que s previst entri cada dia a la installaci. iii) Sha dassenyalar que les durades mximes de lemmagatzematge recollides a la Fitxa-6 sn purament dades per al disseny de la installaci, les quals s molt interessant que es complementin amb unes pautes dexplotaci que minimitzin lestada dels materials a lemmagatzematge, perqu daquesta manera es reduiran els riscs inherents a la fase. iv) Aix mateix tamb sha de remarcar que respectar els temps mxims demmagatzematge no evita els riscos males olors, gasos nocius per a la salut dels treballadors, prdua de qualitat del material a compostar, incendis, etc.- si en parallel no se segueixen unes acurades pautes dexplotaci.
15
Habitualment aquest fet s per manca dhumitat. Per exemple, la gallinassa seca, el pur o el fang dEDAR dessecats trmicament.
Fitxa-6. Definici de la durada i la capacitat de lemmagatzematge dels materials compostables. TIPUS DE MATERIAL Residus de Baixa Degradabilitat amb tendncia, amb el temps, a auto-encendres o a perdre qualitat per a ser compostats. Residus de Baixa Degradabilitat sense aquestes tendncies. Residus dAlta Degradabilitat sense tendncia a patir transformacions microbianes durant lemmagatzematge. Resta de Residus dAlta Degradabilitat. Capacitat mxima de lemmagatzematge Per a 90 dies Durada mxima de lemmagatzematge 90 dies
A discreci 15 dies
Illimitat 15 dies
3 dies
3 dies per a RAD preestabilitzats 24 hores per a la resta de RAD
7. IDENTIFICACI DISFUNCIONS
PAUTA INADEQUADA DE DISSENY O DEXPLOTACI
DE
POSSIBLES
PROBLEMES
POSSIBLES PROBLEMES EN LA PRPIA ETAPA
POSSIBLES PROBLEMES EN OPERACIONS O ETAPES POSTERIORS
Capacitat demmagatzematge - Generaci de males olors. - Emissi important de males olors i gasos txics durant la preparaci excessiva - Risc daparici de gasos de la premescla i la mescla. txics. - Risc per al personal. - Aparici dinsectes. - Arrancada difcil del compostatge per acidificaci del residu. Capacitat demmagatzematge - Ocupaci despais - Cap. escassa destinats a altres etapes. - cumulaci de material en llocs inadequats o no habilitats. - Cap. Tremuges sense extraccions - Risc dintoxicacions del daire personal. - Emissi de males olors o gasos txics en obrir-les. Inexistncia de protocols de treball per a la descrrega Emmagatzematge temporal massa perllongat - Risc dintoxicacions del personal. - Cap.
- Generaci de males olors. - Emissi important de males olors i - Risc daparici de gasos gasos txics durant la preparaci txics. de la premescla i la mescla. - Aparici dinsectes. - Risc per al personal. - Arrancada difcil del compostatge per acidificaci del residu.
8. PARMETRES DE DISSENY A CONCRETAR

Amb les pautes introdudes en aquest captol, juntament amb la informaci que pugui aportar lusuari, letapa de recepci i emmagatzematge ha de quedar definida en els segents termes: i) La necessitat o no de les 2 fases descrrega i emmagatzematge temporal dels materials participants- i les 4 operacions complementries pesada a la prpia installaci, identificaci i control de materials i vehicles, preparaci de lestructurant i neteja de camions- que componen aquesta etapa. Per a cada tipus de material a recepcionar: El tipus de descrrega. La durada mxima demmagatzematge temporal. El tipus demmagatzematge temporal.
ii)
iii) Per a cada una les fases i operacions complementries que siguin necessries, i sempre en funci del punt anterior, shaur de concretar: El grau de confinament: a laire lliure, sota cobert, nau tancada, amb aspiraci i tractament daire, etc. Els equips. La superfcie ocupada, tenint demmagatzematge permesa. La manera doperar. iv) Les pautes o criteris per a l'elaboraci del Manual d'Explotaci i el Pla de Prevenci de Riscos Laborals corresponents a aquesta etapa (operaci). en compte la durada mxima

Captol 4. Pre-tractrament: Mescla i/o Homogenetzaci
V.0.0 _080205
Guia de Suport per al Disseny i lExplotaci de Plantes de Compostatge. Pre-tractament: Mescla i/o Homogenetzaci
04. PRE-TRACTAMENT: MESCLA I/O HOMOGENETZACI

2. 2.1 2.2 3.
ARGUMENTACI (JUSTIFICACI) OBJECTE JUSTIFICACI DELS CRITERIS DE DISSENY IDENTIFICACI DELS AGENTS IMPLICATS
1 1 2 3
4.
5. 5.1 5.2 5.3 5.3.1 5.3.2 5.3.3 5.4
SISTEMATITZACI FASES NECESSITAT DE CONFINAMENT TIPOLOGIES DELS MATERIALS ELS RESIDUS ELS MATERIALS COMPLEMENTARIS LES MESCLES EL DIMENSIONAMENT DE LA INSTALLACI EN CAS QUE EL RESIDU REQUEREIXI LADDICI DESTRUCTURANT PER SER COMPOSTAT LA RELACI VM/MR I LA CAPACITAT DE LA INSTALLACI ENTRADES I SORTIDES ALTERNATIVES TECNOLGIQUES ENUMERACI. AVANTATGES I INCONVENIENTS EQUIPS DE PREPARACI DE LESTRUCTURANT EQUIPS PER A LA DOSIFICACI I PREPARACI DE LES PRE-MESCLES EQUIPS DE MESCLA I/O HOMOGENETZACI LA INCORPORACI DE LQUIDS
3 3 4 5 5 12 16 23 30 31 31 31 31 31 32 33
5.5 5.6 6. 6.1 6.1.1 6.1.2 6.1.3 6.1.4
04.Pretractament.Mescla i homogeneitzaci.080205.vq0.doc-i
6.1.5 6.1.6 6.2 6.2.1 6.2.2 6.3 6.3.1 6.3.2 7.
EMMAGATZEMATGE DE MESCLES PREPARADES RISCOS LABORALS ESPECFICS DE LOPERACI CRITERIS DE SELECCI DALTERNATIVES OBJECTIUS DELS CRITERIS DE SELECCI DALTERNATIVES DIAGRAMA DE FLUX DE PRESA DE DECISIONS CRITERIS DE DISSENY CRITERIS DE DISSENY DE LES MESCLES CRITERIS DE DISSENY DE LES ZONES DESTINADES AL PRE-TRACTAMENT IDENTIFICACI DE POSSIBLES PROBLEMES I DISFUNCIONS
35 35 45 45 45 45 45 45 48
8.
49
04.Pretractament.Mescla i homogeneitzaci.080205.vq0.doc-ii
1. DEFINICI
Letapa de Pretractament: mescla i/o homogenetzaci consisteix en loperaci de barrejar diferents materials per tal dobtenir una mescla amb: i) ii) Una Porositat que permeti la circulaci de laire pel seu interior. Una Estructura que mantingui aquesta porositat en lapilament en el que sha de desenvolupar el procs de compostatge.
iii) Una Humitat i un pH adequats a lactivitat microbiana. iv) La Proporci de Matria Orgnica Biodegradable suficient perqu el procs pugui iniciar-se i completar-se. v) Una Relaci C/N que minimitzi les prdues de N o perqu aquest element no sigui un factor limitant del procs. per als
vi) Uns continguts mnims dAltres Elements Essencials microorganismes perqu no resultin un factor limitant1.
Quan algun dels materials a tractar sigui groller, loperaci ha de servir tamb per esmicolar-lo i homogenetzar-lo i augmentar aix la superfcie datac microbi.
2.1 OBJECTE Lobjecte del captol s cobrir els requeriments que t el procs de compostatge respecte al material a tractar: i) Necessitat de porositat. Sense una adequada porositat no s possible la circulaci daire i sense aquesta: No s factible el subministrament dO2 i per tant el procs aerbic inherent al compostatge. No s factible o es dificulta- el control de la temperatura. ii) Necessitat destructura. Els porus han dinteressar al conjunt de la massa, shan de mantenir durant tot el procs, han destar interconnectats,i han de tenir dimensions apropiades per permetre la circulaci daire i daigua i la retenci de part daquesta ltima. Que lactivitat microbiana no es vegi limitada per cap dels elements essencials (N, P,...) o per la font energtica -la matria orgnica degradable-.
iii) Necessitat dequilibri nutricional i energtic, per tal:
No s una situaci gaire habitual, sobretot en el compostatge de residus, per si que estan descrites mancances dalguns elements, en especial el P.
04.Pretractament.Mescla i homogeneitzaci.080205.vq0.doc-1-
Dintentar que durant el procs no es -essencialment N- que pugui estar en excs.
perdi
algun
element
iv) Necessitat de superfcie dinterfase superfcie especfica2- per a facilitar latac microbi i lintercanvi de gasos o daigua. 2.2 JUSTIFICACI DELS CRITERIS DE DISSENY Els criteris de disseny es justifiquen per: i) La Naturalesa dels residus a tractar, que obliguen o fan recomanable: Laddici de materials complementaris, amb especial mfasi als estructurants3, a laigua i als correctors de la relaci C/N. El confinament de les diferents fases de loperaci, amb el corresponent tractament daire. Lactuaci dequips especfics de mescla o homogenetzaci4. La retirada de les impureses ms grolleres5. ii) La Capacitat prevista per a la installaci.
2 3
Superfcie especfica: superfcie per unitat de massa. Encara que tots els materials complementaris sn evidentment necessaris per al correcte desenvolupament del procs de compostatge, en aquest captol quedaran destacats els estructurants. El motiu s que aquests materials sn els que afecten de manera ms significativa el dimensionament de la installaci. Entendrem per homogenetzaci loperaci de mescla que comporta al mateix temps la trituraci ms o menys exhaustiva dels residus grollers que puguin ser presents a la barreja. Daquesta manera sincrementar la superfcie especfica i es facilitar latac microbi. Les impureses de mida macroscpica les que es poden separar per mtodes fsicssidentifiquen en aquesta Guia amb el nom dimpropis.

Administraci Venat Productor Gestor
Aprovaci dels criteris de disseny i explotaci referents a letapa. Control de les condicions del pre-tractament. Control de les implicacions de letapa en la higiene i salut laboral. Molsties per males olors derivades de la mescla i el posterior emmagatzematge. Molsties pel sorolls de loperaci de mescla o trituraci. Presentaci (caracterstiques fsiques) dels materials. Caracteritzaci analtica per un laboratori especialitzat, que pugui oferir tamb una interpretaci des de la perspectiva del compostatge. Disseny acurat de les installacions i els equips referents a letapa. Definici acurada dels criteris dexplotaci referents a letapa. Definici acurada de les pautes de seguretat a seguir en letapa.

Els aspectes legals que afecten aquesta etapa sn: i) ii) La normativa de seguretat i dhigiene i salut laboral. El Real Decreto 824/2005 de 8 de juliol, sobre fertilitzants i afins, en quant defineix els tipus i les caracterstiques dels materials residuals que poden participar en lelaboraci del compost, si aquest es vol legalitzar com a tal.
iii) El Real Decreto 1310/1990 de 29 doctubre, sobre laplicaci de fangs en agricultura, en quant defineix els continguts mxims permesos de metalls pesants en aquests residus quan s previst destinar-los a usos agrcoles. iv) El Reglament 1774/2002/CE, pel que sestableixen les normes sanitries aplicables als subproductes animals no destinats al consum hum.
5. SISTEMATITZACI
5.1 FASES El pre-tractament es pot considerar constitut per 3 fases: i) La Pre-mescla: barreja grollera i habitualment incompleta dels constituents de la mescla que es compostar, en les proporcions necessries. Sovint es realitza en el mateix moment de la descrrega, i en altres casos s inexistent en quedar incorporada a la posterior fase de mescla i/o homogenetzaci prpiament dita. La Mescla i/o Homogenetzaci prpiament dita: la barreja ms ntima dels constituents de la mescla aconseguida amb equips especfics. Aquesta fase pot quedar incorporada a la posterior etapa de descomposici segons quins siguin els equips previstos per a ella voltejadores, tambors rotatius, etc.- i complint determinades condicions en aquesta etapa (habitualment ms durada).
ii)
iii) LEmmagatzematge de la mescla preparada, si s que no es dirigeix directament o amb rapidesa el mateix dia de la preparaci- a la zona destinada a la posterior etapa de descomposici. i 3 operacions complementries: i) ii) La Preparaci del material estructurant: la seva trituraci a la mida adequada. La Humectaci, si s que el material o mescla a compostar no t la humitat adequada, al menys per iniciar el compostatge. Els lquids aportats procediran essencialment de la prpia installaci, i noms en determinats casos, de lexterior.
iii) LEliminaci Prvia dImpropis6: s una operaci gaireb especfica del compostatge de FORM i consisteix en leliminaci manual o mecnica- del mxim nombre possible dimpropis per no embrutar o contaminar el material a compostar. Cal assenyalar que: En aquesta etapa de pre-tractament se solen retirar els impropis de major grandria. Leliminaci dimpropis pot continuar en posteriors etapes del procs de compostatge7. Els equips apropiats per a loperaci es descriuen en el Captol 7. Post-tractament. 5.2 NECESSITAT DE CONFINAMENT Els factors que obligaran o no a confinar alguna de les 3 fases i de les 3 operacions complementries que configuren el pre-tractament, seran els segents (veure arxiu Pre-tractament mescla i homogenetzaci: Diagrama general i Disseny zona pre-tractament): i) Les caracterstiques dels materials a compostar: Residus de Baixa (RBD) o dAlta Degradabilitat (RAD). Dins dels RAD hi distingirem la sub-categoria dels fems.
Per conveni, en aquesta Guia adoptarem lexpressi dimpropis per referir-nos al conjunt dimpureses grolleres (pedres, vidres, plstics, metalls, etc.) que pugui contenir el material a compostar i que poden separar-se, amb ms o menys fortuna, per mtodes fsics en diferents moments del procs. Els impropis separats formaran part del que sanomena el rebuig de la installaci, i els que quedin en el producte final sn qualificats dimpureses, terme que tamb engloba els contaminants qumics (metalls pesants i microcontaminants orgnics). Ha de quedar clar que aquesta terminologia s per facilitar la comprensi de la Guia i no t perqu tenir significat legal o normatiu. Encara que interessa retirar els impropis quan abans millor per reduir el risc de contaminaci del producte final, si loperaci es realitza massa aviat hi ha perill de perdre una part significativa de matria orgnica compostable. Cal trobar doncs el moment adequat dactuaci dels diferents equips o sistemes deliminaci dimpropis.
ii)
Lestudi previ dolors a partir de la ubicaci de la installaci, el seu entorn immediat i les caracterstiques i els volums dels diferents materials que s previst tractar-, que haur donat orientacions al respecte.
iii) Les pautes de preparaci de les mescles i de transport cap a la zona destinada a letapa de descomposici. 5.3 TIPOLOGIES DELS MATERIALS A efectes del present captol, es consideraran tres tipus de materials a compostar: (1) els residus; (2) els materials complementaris -que poden ser o no residus-; i (3) les mescles entre materials. 5.3.1 Els Residus 5.3.1.1 Els residus compostables A la Fitxa-1 es recull la collecci de residus orgnics que poden compostar-se, ja sigui sols o barrejats, per a ser valoritzats agrcolament. Tanmateix, a la Fitxa-1 es presenta la seva codificaci segons el Catleg Europeu de Residus. Qualsevol altra residu que es vulgui compostar per exemple, per fer un compost gris no destinat a lagricultura, sin a un dipsit controlat, a la valoritzaci energtica, etc.- caldr que sigui acceptat per lAgncia de Residus de Catalunya abans dendegar el projecte. Fitxa-1. Relaci de residus orgnics valoritzables agrcolament a travs de compostatge, segons la codificaci del Catleg Europeu de Residus.
CODI 02 02 01 02 01 01 02 01 02 02 01 03 02 01 04 02 01 06 02 01 07 02 02 02 02 01 02 02 02 02 02 03 02 02 04 02 03 DESCRIPCI RESIDUS DE LAGRIGULTURA, HORTICULTURA, AQICULTURA, SILVICULTURA, CAA i PESCA; RESIDUS DE LA PREPARACI I ELABORACI DALIMENTS Residus de lagricultura, horticultura, aqicultura, silvicultura, caa i pesca Llots de rentatge i neteja Residus de teixits d'animals Residus de teixits de vegetals Residus de plstics (excepte embalatges) (noms si sn compostables) Excrements d'animals, orina i fems (inclosa palla podrida) i efluents, recollits de manera selectiva i tractats fora de l'indret on es generen Residus de la silvicultura Residus de la preparaci i elaboraci de carn, peix i altres aliments dorigen animal Llots de rentatge i neteja Residus de teixits d'animals Materials inadequats pel consum o lelaboraci Llots del tractament in situ defluents Residus de la preparaci i elaboraci de fruites, hortalisses, cereals, olis comestibles, cacau, caf, t i tabac; producci de conserves; producci de llevat i extracte de llevat, preparaci i fermentaci de melasses
Fitxa-1. Relaci de residus orgnics valoritzables agrcolament a travs de compostatge, segons la codificaci del Catleg Europeu de Residus.
CODI 02 03 01 02 03 03 02 03 04 02 03 05 02 04 02 04 03 02 05 02 05 01 02 05 02 02 06 02 06 01 02 06 03 02 07 02 07 01 02 07 02 02 07 04 02 07 05 03 03 01 03 01 01 03 01 05 03 03 03 03 01 03 03 10 03 03 11 04 04 01 04 01 01 04 01 02 04 01 07 04 02 04 02 10 04 02 20 04 02 21 04 02 22 15 15 01 DESCRIPCI Llots de rentatge, neteja, pelat, centrifugaci i separaci Residus de l'extracci amb dissolvents Materials inadequats pel consum o lelaboraci Llots del tractament in situ defluents Residus de lelaboraci de sucre Llots del tractament in situ defluents Residus de la indstria de productes lctics Materials inadequats pel consum o lelaboraci Llots del tractament in situ defluents Residus de la indstria del pa i pastisseria Materials inadequats pel consum o lelaboraci Llots del tractament in situ defluents Residus de la producci de begudes alcohliques i no alcohliques (excepte caf, t i cacau) Residus de rentatge, neteja i reducci mecnica de matries primeres Residus de la destillaci dalcohols Materials inadequats pel consum o lelaboraci Llots del tractament in situ defluents RESIDUS DE LA TRANSFORMACI DE LA FUSTA I DE LA PRODUCCI DE TAULERS I MOBLES, PASTA DE PAPER, PAPER I CARTR Residus de la transformaci de la fusta i de la producci de taulers i mobles Residus descora i suro Serradures, encenalls, retalls, fusta, taulers de partcules i fulloles diferents dels esmentats en el codi 030104 Residus de la producci i transformaci de pasta de paper, paper i cartr Residus descora i fusta Deixalles de fibres i llots de fibres, de materials de crrega i d'estucat, obtingudes per separaci mecnica Llots del tractament in situ d'efluents, diferents dels especificats en el codi 030310 RESIDUS DE LES INDUSTRIES DEL CUIR, DE LA PELL I TXTIL Residus de les indstries del cuir i la pell Carnasses i serratges d'encalcinament Residus d'encalcinament Llots, en particular els procedents del tractament in situ d'efluents, que no contenen crom Residus de la indstria txtil Matria orgnica de productes naturals (per exemple greix, cera) Llots del tractament in situ d'efluents diferents dels esmentats en el codi 040219 Residus de fibres txtils no processades (noms si sn dorigen natural) Residus de fibres txtils processades (noms si sn dorigen natural) RESIDUS DENVASOS; ABSORBENTS, DRAPS DE NETEJA; MATERIALS DE FILTRACI I ROBA DE PROTECCI NO ESPECIFICATS EN ALTRE CATEGORA Envasos (inclosos els residus denvasos de la recollida selectiva municipal)
CODI 15 01 01 15 01 02 15 01 03 15 01 09 15 02 15 02 03 16 16 03 16 03 06 17 17 02 17 02 01 19 DESCRIPCI Envasos de paper i cartr Envasos de plstic (noms si sn compostables) Envasos de fusta Envasos txtils (noms si sn compostables) Absorbents, materials de filtraci, draps de neteja i roba protectora Absorbents, materials de filtraci, draps de neteja i roba protectora diferents dels especificats en el codi 150202 RESIDUS NO ESPECIFICATS EN CAP ALTRE CAPTOL DE LA LLISTA Lots de productes fora despecificaci i productes no utilitzats Residus orgnics diferents dels especificats en el codi 160305 RESIDUS DE LA CONSTRUCCI I DEMOLICI (inclosa la terra excavada de zones contaminades) Fusta, vidre i plstic Fusta RESIDUS DE LES INSTALLACIONS PER AL TRACTAMENT DE RESIDUS DE LES PLANTES EXTERNES DE TRACTAMENT DAIGES RESIDUALS I DE LA PREPARACI D'AIGUA PER A CONSUM HUM I D'AIGUA PER A S INDUSTRIAL Residus de tractaments fisicoqumics de residus (incloses la descromatitzaci, descianuritzaci i neutralitzaci) Llots de tractaments fisicoqumics diferents dels especificats en el codi 190205 Residus del tractament aerobi de residus slids Fracci no compostada de residus municipals i assimilats Fracci no compostada de residus de procedncia animal o vegetal Compost fora d'especificaci Residus del tractament anaerobi de residus Licors del tractament anaerobi de residus municipals Llots de digesti del tractament anaerobi de residus municipals Licors del tractament anaerobi de residus animals i vegetals Llots de digesti del tractament anaerobi de residus animals i vegetals Residus de les plantes de tractament daiges residuals no especificats en cap altra categoria Llots del tractament d'aiges residuals urbanes Llots procedents del tractament biolgic d'aiges residuals industrials diferents dels especificats en el codi 190811 Llots procedents d'altres tractaments d'aiges residuals industrials diferents dels especificats en el codi 190813 Residus del tractament mecnic de residus (per exemple, classificaci, trituraci, compactaci, peletitzaci) no especificats en cap altra categoria Fusta diferent de l'especificada en el codi 191206 RESIDUS MUNICIPALS (residus domstics i residus assimilables procedents dels comeros, indstries i institucions), INCLOSES LES FRACCIONS RECOLLIDES DE MANERA SELECTIVA Fraccions recollides de manera selectiva (excepte les especificades en el subcaptol 15 01) Residus biodegradables de cuines i restaurants [FORM]
19 02 19 02 06 19 05 19 05 01 19 05 02 19 05 03 19 06 19 06 03 19 06 04 19 06 05 19 06 06 19 08 19 08 05 19 08 12 19 08 14 19 12 19 12 07 20 20 01 20 01 08
CODI 20 01 25 20 01 38 20 02 20 02 01 20 03 20 03 04 20 03 06 DESCRIPCI Olis i greixos comestibles Fusta diferent de l'especificada en el codi 200137 Residus de parcs i jardins (inclosos els residus de cementiris) Residus biodegradables [FV-PODA] Altres residus municipals Llots de foses sptiques Residus de la neteja de clavegueres
5.3.1.2 Caracterstiques dels residus compostables Els components que es recepcionin en una installaci de compostatge han de ser: i) Materials no contaminats amb8: Metalls pesants, els nivells dels quals han destar per sota dels llindars establerts per la legislaci, exclusivament si el compost sha de destinar a usos agrcoles. La legislaci que actualment incideix en aquest aspecte s: El Real Decreto 1310/1990 de 29 doctubre, sobre laplicaci de fangs en agricultura. Encara que els lmits que estableix aquest decret fan referncia als continguts en metalls pesants exclusivament dels fangs destinats a lagricultura (Fitxa-2), aquests llindars sn els que habitualment sutilitzen a lhora de considerar un residu contaminat o no en aquests elements. El Real Decreto 824/2005 de 8 de juliol, sobre fertilitzants i afins, que no permet diluir un eventualment- elevat contingut de metalls dun residu barrejant-lo amb un altre residu net, si la mescla s previst destinar-la a lagricultura. Microcontaminants orgnics, amb nivells per sota dels llindars que puguin establir les futures normatives europees, quan aquestes surtin a la llum (Fitxa-2). Aquesta condici tamb tindr noms sentit quan el producte obtingut es vulgui destinar a usos agrcoles. ii) Materials rics en matria orgnica: No es podran utilitzar com a ingredients del compostatge materials molt pobres en matria orgnica (menys dun 40% de MO, expressada sobre mostra seca), ja que per si sols tindrien dificultats en compostar.
Si lAgncia de Residus de Catalunya autoritza compostar residus contaminats, el producte final seguir sent un residu, que en cap cas ser apte per a lagricultura i noms podr tenir un dest finalista: incineraci, dipsit controlat, etc.
Queden exclosos daquest criteri aquells materials complementaris, com per exemple un producte inorgnic nitrogenat, que tenen una funci diferent dins de la barreja a compostar. Els materials a compostar shauran de classificar segons els segents criteris: i) De baixa o dalta degradabilitat, i dins daquests ltims es distingir la sub-categoria dels fems. Ens remetem a les definicions recollides en el punt 5.3 del Captol 3. Recepci i emmagatzematge dels materials a compostar. Porosos i amb una bona estructura que permeti el seu apilament, o aquells poc porosos i/o amb tendncia a compactar-se pel seu propi pes (que requereixin material estructurant ).
ii)
iii) Lquids o Slids, i dins daquests darrers, Secs o Humits. iv) Relacions C/N de la fracci orgnica degradable equilibrades, baixes (tipus fangs dEDAR) o altes. v) pH cid, bsic o a lentorn de la neutralitat. vi) Per a generar un compost per aplicar al sl o en jardineria -com adob, esmena o substrat- o un compost gris, que noms podr tenir un dest finalista. La Fitxa-3 presenta un exemple fictici amb la mnima informaci -qualitativa o semi-quantitatitativa dels parmetres abans descrits- que tot Promotor duna installaci de compostatge hauria de tenir sobre els materials que pretn compostar per saber si: i) ii) Es poden compostar sols o s imprescindible o desitjable barrejar-los amb altres materials que anomenem complementaris. Donaran amb molta probabilitat uns composts aptes o no per a lagricultura.
A la Fitxa-4 es presenta, com exemple, la composici duns quants residus en alguns daquests parmetres.
Fitxa-2. Llindars actuals i propostes per al futur de contaminants en fangs dEDAR destinats a agricultura.
LLINDARS DE CONCENTRACI EN FANGS
Llindars de concentraci de metalls pesants en fangs (mg/kg ms) ENV.E.3/LM1 Mig Termini Llarg Termini 5 2 800 600 800 600 5 2 200 100 500 200 2.000 1.500 Real Decreto 1310/19902 pH sl < 7 pH sl > 7 20 40 1.000 1.500 1.000 1.750 16 25 300 400 750 1.200 2.500 4.000
Metalls Cd Cr Cu Hg Ni Pb Zn
Immediat 10 1.000 1.000 10 300 750 2.500
Relaci Me/P 250 25.000 25.000 250 7.500 18.750 62.500
Llindars de concentraci de compostos orgnics en fangs (mg/kg ms) Compostos orgnics AOX LAS DEHP NPE PAH PCB ENV.E.3/LM1 500 2.600 100 50 6 0,8
Llindars de concentraci de dioxines en fangs (ng TE/kg ms) Dioxines PCDD/F ENV.E.3/LM1 100
Llindars de microorganismes en fangs per a ser utilitzats en qualsevol circumstncia (conreus, pastures, parcs i jardins) sense restriccions temporals Microorganisme Salmonella spp. Escherichia coli ENV.E.3/LM1 - / 50 g mf < 5x102 UFC/g
1 2
ENV.E.3/LM = Proposta de Directiva per a l'aplicaci dels fangs de depuraci a l'agricultura. 3er esborrany, Abril 2000 Real Decreto 1310/1990 = Normativa vigent a l'estat espanyol 3 Relaci Metall Pesant / Fsfor en mg Me / kg P
Fitxa-3. Exemple de la informaci mnima sobre els materials a compostar, de la que cal disposar per poder preveure la necessitat de mescles o materials complementaris i el dest del producte final.
MATERIAL Residu dalta o baixa degradabilitat RAD (Fem) RAD RBD Requereix Slid o Lquid estructurant? No Si No Slid (sec) Lquid Slid (molt humit) PH Neutre Neutre Neutre Relaci C/N alta (> 40), mitja (entre 20 i 40) o baixa (< 20) Baixa Baixa Alta Contingut en metalls pesants (o altres contaminants que estableixi la legislaci) Baix Baix Baix Homogenetat Heterogeni Homogeni Heterogeni
A B ............ N
Fitxa-4. Caracterstiques dalguns materials compostables. En construcci. 5.3.1.3 La Porositat dels residus Tal com es veur i justificar posteriorment, s essencial conixer la porositat dels residus a tractar a lhora de dissenyar una installaci de compostatge. Descriurem a continuaci el significat daquest parmetre i el dels que permeten estimar-lo -les densitats real i aparent-. 5.3.1.3.1 La Densitat Real La densitat real (DR) expressa la massa per unitat de volum duna partcula o fracci de material: un tros destella, un grumoll de fang, etc. s un valor experimental, per en el cas del compostatge resulta suficient amb estimar-la aproximadament a partir de les frmules9: 100 DR = ---------------------------------------------------------------((100 - %MS)/Daigua) + (%MS/DRmaterial sec) 100 DRmaterial sec = ---------------------------------------------------------------(%MO)/DRMO) + ((100 - %MO)/DRM. Mineral)La Densitat Aparent La densitat aparent (DA) expressa la massa per unitat de volum duna quantitat prou gran com perqu contingui nombroses partcules del material. s un valor experimental. La metodologia per a determinar-la en el cas de materials compostables sindica a lAnnex-1. Metodologia de mostreig i Anlisi. 5.3.1.3.3 La Porositat La porositat dun material a compostar expressa el volum que ocupen els porus en un volum prou gran perqu contingui nombroses partcules del material: % Porositat = 100 (1-(DA/DR)) 5.3.2 Els Materials Complementaris Sentn per materials complementaris tots aquells components siguin o no residus- que cal addicionar al residu que podem anomenar principal o majoritari: i) Perqu el procs de compostatge es pugui desenvolupar i/o ho faci de manera adequada: amb rapidesa, sense perdre nutrients, assolint la fase termfila, etc.
Per a aquests clculs sacostuma a atribuir a la matria orgnica una densitat real de 1,5 kg/L i de 2,5 kg/L a la matria mineral.
ii)
Per millorar les caracterstiques del producte final.
Ms concretament, els materials complementaris sincorporen amb la finalitat daconseguir algun o alguns dels segents objectius: i) ii) Incrementar la porositat del residu i/o millorar la seva estructura10, tot amb la finalitat dafavorir el pas de laire i laccs de loxigen a tota la massa. Corregir la relaci C/N, sigui a lala per evitar prdues innecessries de N, o sigui a la baixa, per accelerar el procs.
iii) Corregir el pH. El ms habitual s haver daugmentar el pH perqu el residu a compostar s excessivament cid per permetre lactivitat microbiana en general o la dels microorganismes termfils en particular. Encara que sigui menys freqent tamb es dna el cas dhaver de rebaixar el pH de residus molt alcalins per exemple, quan aquests han rebut un tractament amb cal. iv) Corregir la humitat, sigui a lala laigua ha de ser considerada doncs un material complementari- o a la baixa. v) Incrementar la quantitat de matria orgnica degradable. s oport remarcar que molt sovint, un material complementari actua sobre ms dun parmetre. 5.3.2.1 Els estructurants i les seves caracterstiques Els materials complementaris que atorguen o milloren la porositat i/o lestructura del residu a compostar sanomenen estructurants. Aquests solen ser materials vegetals amb una proporci fora elevada de components llenyosos -restes de poda trinxades, estella, escora, etc.- i solen identificar-se amb el nom genric de Fracci Vegetal. A la Fitxa-5 es presenten les caracterstiques bsiques dalguns daquests materials estructurants. Cal remarcar que els bons estructurants no noms posseeixen una porositat elevada, sin que la conserven en apilar-los11: a la Figura-1 es mostra com varia la porositat de diferents materials amb lalada del seu apilament.
10
Recordem que sentn per estructura dun material o duna mescla a la capacitat que t un apilament seu per mantenir-se sense compactar-se excessivament sense perdre massa porositat- pel seu propi pes. A lAnnex-1. Metodologia de mostreig i Anlisi es descriu tamb com determinar experimentalment la porositat dun material apilat.
11
Fitxa-5. Caracterstiques de diferents estructurants.

TIPUS Escora 8-15 mm Mitjana Mxim Mnim Casos Escora 8-15 mm Mitjana recirculada12 Mxim Mnim Casos Estella Mitjana Mxim Mnim Casos Fusta nova de poda Mitjana Mxim Mnim Casos % Matria % Matria Densitat Densitat real % Porositat seca orgnica aparent (kg/L) (kg/L) 67,06 80,10 52,43 20 59,42 72,60 52,43 3 82,61 88,90 79,20 4 69,75 90,89 51,65 14 88,87 96,89 56,30 20 61,85 65,30 56,30 3 87,50 90,00 85,00 4 86,16 95,37 73,13 14 0,29 0,58 0,21 20 0,49 0,58 0,33 3 0,27 0,32 0,22 4 0,25 0,33 0,15 13 1,32 1,45 1,25 20 1,35 1,45 1,29 3 1,43 1,47 1,42 4 1,36 1,58 1,22 14 78,69 84,41 55,68 19 63,22 77,29 55,68 3 81,04 85,31 77,67 4 81,60 89,24 74,98 13
12
Sentn com a recirculat lestructurant que es recupera dun cicle de compostatge i es reutilitza en daltres cicles posteriors.
Figura-1. Variaci de la porositat de diversos materials emprats com a estructurants segons lalada que assoleix el seu apilament.
95 90 85 80 % Porositat 75 70 65 60 55 50 45 40 15 40 65 90 115 140
Estella Fusta de poda recirculada 1 Fusta de poda recirculada 2 Fusta de poda nova 2 Fusta de poda nova 3
165 190 215 240
Alada de material (cm)
Per complir la seva funci, els materials estructurants han de ser utilitzats en proporcions elevades, que solen anar des del 0,3/1 a 5/1 en volum respecte el residu principal a compostar13, de manera que influeixen molt en el dimensionament de la installaci de compostatge. Per tant, a lhora de plantejar-se el disseny daquesta sha de tenir molt clar: i) ii) Si el residu o residus que es volen compostar requereixen estructurant -que s la situaci ms habitual- o no. En cas afirmatiu, en quina proporci mnima shaur dutilitzar aquest estructurant.
iii) Si es podr disposar dell. Els residus que a priori hauran de ser complementats amb estructurant sn: i) ii) Els materials pastosos tipus fang de depuradora- o que no es poden apilar perqu tenen un comportament mecnic de fluid. Aquells que, malgrat es deixen apilar, lalada del seu apilament disminueix notablement per efecte del seu propi pes.
iii) Aquells amb una densitat aparent gaireb idntica a la seva densitat real.
13
Les relacions estructurant/residu inferiors a 1 noms sn possibles quan el residu ja t una certa porositat, encara que insuficient, i la funci del primer s millorar-la. Quan al residu a compostar li manca porositat, la proporci volumtrica estructurant/residu sempre ha de ser superior a 1, i a la prctica normalment sha de superar la relaci 2/1.
5.3.2.2 Altres materials complementaris Sn aquells que milloren alguna o algunes de les caracterstiques de la barreja que, a ms de la porositat i lestructura, sn essencials perqu el compostatge es desenvolupi correctament: la humitat, el pH, la relaci C/N, etc. Aquests altres materials complementaris no necessriament modifiquen la porositat i/o estructura de la barreja, per si ho fan, aquest no seria el seu tret ms distintiu. Finalment cal dir que alguns daquests materials complementaris no sn residus sin primeres matries. A la Fitxa-6 es presenten alguns exemples de materials complementaris. Tamb sindiquen els parmetres sobre els que actuen i que motiven la seva incorporaci a la mescla a compostar. Fitxa-6. Alguns exemples de materials complementaris, els parmetres sobre els que actuen i el sentit de la seva actuaci. MATERIAL Residu Porositat Estructura Relaci C/N pH Humitat Matria orgnica fcilment biodegradable No (poc) No (poc) No No No
Aigua Lixiviat propi procs Fang de paperera Marro de caf Palla Pur Urea Sulfat ferrs Carbonat clcic o cal
No Si Si Si No Si No No No
No No No No No No No No
No No No No
No No No No No No
No No No Si (cal)
: Incrementa el valor del parmetre. : Disminueix el valor del parmetre.
5.3.3 Les Mescles 5.3.3.1 Els parmetres ptims Per tal que el compostatge sigui factible i es desenvolupi correctament, cal que el conjunt de parmetres que afecten al procs es mantinguin dins dels rangs de valors considerats ideals (Fitxa-7). Ats que pocs residus/materials susceptibles de ser compostats presenten unes caracterstiques compatibles amb els valors daquesta Fitxa, molt sovint cal recrrer a la preparaci de
mescles de materials complementaris entre si per tal daconseguir barreges que saproximin el mxim possible per dalt o per baix- als valors ideals. Les pautes per a la preparaci de mescles amb unes determinades caracterstiques depn de quin sigui el parmetre a ajustar i es descriuen en els segents apartats. Fitxa-7. Variables essencials del procs de compostatge i rang de caracterstiques ptimes dels materials o mescles a compostar. Variable Humitat Porositata C/N N/P pH Matria orgnica
a
Rang 50-60 25-35 25-35 < 10 6,0-8,5 > 40
Unitats % % Tant per u Tant per u -% sms
En cas que letapa de descomposici es realitzi de manera esttica, al menys en els seus inicis, la porositat haur de situar-se a la part superior del rang proposat. En cas que es realitzi una descomposici dinmica amb moviment freqent del material durant la primera part daquesta etapa -, la porositat pot situar-se en els valors inferiors del rang.
5.3.3.2 El compostatge de mltiples residus Quan una installaci tingui previst tractar mltiples materials/residus, el Promotor haur dhaver-se plantejat prviament si: i) Els materials es compostaran separadament. En aquest cas caldr saber si cadascun dels materials t individualment les caracterstiques adequades (porositat, humitat, pH, etc.) per a ser compostat parmetres recollits a la Taula anterior- o caldr recrrer a la preparaci de mescles amb daltres de complementaris. Aix mateix el Promotor haur de valorar si cal que algunes de les etapes del procs (pre-tractament, descomposici, etc.) es dissenyin especficament per a cada un dels materials, dacord amb les condicions que requereix el seu compostatge. Els materials es compostaran conjuntament. Llavors el Promotor ha destar en condicions de demostrar que la mescla daquest conjunt de materials presenta les caracterstiques adequades perqu el procs es desenvolupi correctament, o en cas que no sigui aix, quines han de ser les proporcions de materials complementaris que caldr addicionar al conjunt perqu les compleixi.
ii)
5.3.3.3 Matria Seca i Matria Orgnica A diferncia dels volums, que no sn additius, les masses si ho sn, i per tant els continguts de matria seca i matria orgnica de les mescles es poden calcular a partir dels corresponents continguts en els constituents:
(n1DA1MS1 + n2DA2MS2 + ...) = ---------------------------------------------MS barreja (n1DA1 + n2DA2 + ...) (n1DA1MS1MO1 + n2DA2MS2MO2 + ...) = -----------------------------------------------------------MO barreja (sms) (n1DA1MS1 + n2DA2MS2 + ...)
on n s la proporci volumtrica de cada un dels constituents, DA la densitat aparent i MS i MO els percentatges de matria seca i de matria orgnica, aquesta darrera expressada sobre mostra seca. Per tant, a partir daquestes frmules es poden calcular les proporcions -n1, n2,...- en qu cal barrejar determinats constituents per obtenir mescles amb unes desitjades Matria seca i Matria orgnica. 5.3.3.4 Matria orgnica degradable Tots els materials dorigen biolgic sn biodegradables a llarg termini, per ats que el compostatge s un procs de durada limitada, cal matisar aquesta afirmaci: i) Les molcules ms simples i alguns biopolmers mid, protenes, alguns polisacrids...- descomponen molt rpidament per lactivitat microbiana. Aquests compostos sn de gran inters per a larrancada i desenvolupament del compostatge en quant la seva descomposici genera lenergia necessria per al procs. Altres biopolmers com la lignina, encara que biodegradables, descomponen molt ms lentament i de manera parcial en el decurs dun compostatge, i a ms participen en la generaci daltres macromolcules molt estables14, com sn les substncies hmiques.
ii)
La quantitat de matria orgnica fcilment biodegradable dun residu s un parmetre clau per al compostatge en quant descriu el combustible de qu disposaran el microorganismes encarregats del procs. Per s difcil de quantificar amb una certa exactitud si no s amb el propi compostatge. Per aquest motiu, de la majoria de residus noms se sol tenir una aproximaci qualitativa daquest parmetre -en el sentit de si sn molt, poc o gens degradables-, amb lexcepci daquells que impliquen grans volums, com la FORM o els fangs dEDAR, en els que sutilitzen ndex com el Grau dEstabilitat (GE) o la kMO, que ja aporten informaci quantitativa sobre el parmetre. Indiquem aqu algunes pautes que permeten conixer, encara que sigui qualitativament, la degradabilitat dels residus a tractar:
14
Aqu entenem per estables les molcules orgniques biodegradables que es descomponen molt lentament per lactivitat microbiana.
i) ii)
Els materials vegetals sn menys degradables15 quant ms lignnics -llenyosos- sn. Els materials que es podreixen en ser emmagatzemats contenen proporcions importants de matria orgnica degradable.
iii) Per el contrari no s necessriament cert: podem tenir residus amb elevades kmo que salteren poc en emmagatzemar-los perqu existeix algun factor per exemple un pH molt cid- o els hi manca un element que impedeix o limita lactivitat microbiana. Aquest s el cas dels residus greixosos, que sn molt degradables i aporten molta energia per unitat de matria orgnica descomposta, per per descompondres amb rapidesa sempre requereixen ser complementats amb daltres materials que els hi aportin aigua i nutrients essencials per a la vida microbiana N, P, ...- o porositat. iv) Com a regla prctica es pot acceptar que els residus orgnics amb ms del 15% de matria orgnica sobre pes fresc solen tenir prou fracci degradable per dur a bon terme el compostatge, sempre que no siguin molt lignnics. v) Residus amb valors baixos (< 40) del Grau dEstabilitat16, si s que es disposa dinformaci daquest parmetre, indiquen materials molt rics en compostos biodegradables, s a dir, en principi molt aptes per a ser compostats.
5.3.3.5 Relaci C/N En tractar-se duna relaci de masses, tamb pot calcular-se a partir dels continguts en matria seca, matria orgnica i nitrogen dels constituents.
(n1DA1MS1MO117/2 + n2DA2MS2MO2/2 + ...)C/N barreja = -------------------------------------------------------------- (n1DA1MS1N1 + n2DA2MS2N2 + ...) I tamb com en lapartat 5.3.3.1, aquesta frmula permet calcular les proporcions -n1, n2,...- en qu cal barrejar determinats constituents per obtenir mescles amb una relaci C/N prefixada (veure Fitxa-8). s essencial remarcar que en el clcul de la relaci C/N duna barreja no shi han dincloure ni els materials no biodegradables, ni aquells que sent-ho, pateixen una descomposici mnima en el decurs del procs de compostatge.
15
Insistim que el sentit del concepte degradable fa referncia a la descomposici que t lloc en el perode de temps que dura un procs de compostatge. El Grau dEstabilitat indica la proporci de compostos orgnics que sn difcils de degradar qumicament que se suposa que tamb ho seran pels microorganismes- respecte del contingut total de matria orgnica, i per tradici sexpressa com a percentatge. Des de la perspectiva del compostatge seria millor referir-se al grau dinestabilitat, s a dir a (100-GE). En els materials amb elevats continguts en matria orgnica, com ara els residus compostables, saccepta que el contingut de Carboni orgnic s aproximadament la meitat del de matria orgnica.
16
17
Un exemple daquests darrers s lestella que sol emprar-se com a estructurant en el compostatge de fangs dEDAR. Fitxa-8. Exemples de mescles de fang dEDAR amb materials amb relacions C/N complementries. MATERIAL Fang dEDAR (tractament aerobi) 18 70 5 7
3
Materials complementaris Terres de filtraci de greixos 97,4 29,5 0,10 147 650 2,8 Serradures 89,7 96,5 0,40 121 255 2,5
% MS % MO (sms) % N (sms) Relaci C/N Densitat aparent (kg/m )
1000
Proporci volumtrica Complement/Fang per obtenir una mescla amb C/N 30
Els resultats de la Fitxa-8 posen de manifest que la correcci -increment- de la relaci C/N de residus amb valors daquest parmetre inferiors a 10 -cas dels fangs dEDAR- resulta difcil i, fins i tot, a vegades no s possible a la prctica perqu: i) ii) No es pot disposar de suficient material complementari per aconseguir mescles amb ladequada relaci C/N. La installaci que es requeriria per tractar la mescla residu/material complementari hauria de tenir unes dimensions que no sn econmicament viables18.
Si es decideix compostar aquests residus sense corregir adequadament la seva relaci C/N19, es produir una important emissi damonac, que en cap cas s permissible que arribi a latmosfera. Per tant, en aquestes situacions el perode inicial de la posterior etapa de descomposici -que s quan semet ms amonac- sha de dissenyar obligatriament de manera que es pugui recollir o
18
En els exemples plantejats a la Fitxa-8, es requereix ms del doble de volum de material complementari que de residu a compostar. Si aquests complements no poden substituir part de lestructurant -com succeeix en els casos presentats- el volum de la installaci tamb shauria de multiplicar per mantenir la capacitat de tractament. Dit en altres paraules: ja no tindrem una installaci de compostatge de fangs sin una de compostatge dun determinat residu o material, on el fang actuaria com a material complementari. La decisi shaur de prendre ponderant altres avantatges que aporta el compostatge: la reducci de volum, lincrement de la sequedat, la possibilitat dun emmagatzematge sense molsties, etc.
19
retenir la major part daquest amonac. Savancen aqu les alternatives que es proposaran en el Captol 5. Etapa de Descomposici: i) ii) Procs en reactor tancat, amb recollida i tractament dels gasos emesos. Procs en nau oberta, per amb ventilaci per aspiraci, i recollida i tractament dels gasos aspirats.
iii) Procs sota cobertes geo-txtils que retinguin amb eficcia lamonac. Hem dassenyalar tamb que el tractament dels gasos recollits en les dues primeres alternatives plantejades genera un subproducte amoniacal, lquid o slid. Per tant, el disseny de la installaci ha de preveure com tractar-lo o eliminar-lo (veure el Captol 9. Operacions complementries (Equips i Installacions). 5.3.3.6 Relaci N/P Cal esmentar-la, encara que s poc habitual que la manca de P sigui un factor limitant de lactivitat microbiana. 5.3.3.7 pH Ats que la matria orgnica t un comportament damortidor del pH, noms s factible la via experimental per conixer el pH de les barreges de residus orgnics. El que si succeeix s que el pH duna mescla est sempre entre els pH extrems dels seus constituents. Tamb cal assenyalar que lacidesa pH baix- sempre limita ms lactivitat microbiana lligada als compostatges que els pH alts. 5.3.3.8 Conductivitat elctrica (CE) Les salinitats altes, conegudes indirectament a partir de la conductivitat elctrica del material, ms que afectar significativament el procs de compostatge en si, confereixen al compost final una qualitat inadequada per a molts usos agrcoles. Per tant, s millor evitar compostar residus amb salinitats elevades, excepte en el cas que es vulgui generar un compost gris no destinat a lagricultura o la jardineria. 5.3.3.9 La Porositat de la mescla La manera de conixer la porositat duna mescla depn de les caracterstiques dels seus constituents. Aix tenim mescles de : i) Dos materials porosos. La porositat sha de calcular aplicant la mateixa frmula utilitzada per a materials individuals: % Porositat barreja= 100 (1-(DAbarreja/DRbarreja)) a partir de: la densitat aparent de la barreja determinada experimentalment, i de la seva densitat real, ja sigui determinada experimentalment o ja sigui calculada a partir de la matria seca i la matria orgnica de la mescla,
que es poden conixer tal com sindica en els apartats segents. (Vegeu lexemple de la Fitxa-9). ii) Ms dun material pors amb un altre o altres no porosos. La porositat es determina com en el cas anterior.
iii) Un material pors amb un altre o altres no porosos. A ms del clcul anterior -basat en la determinaci experimental de la densitat aparent de la barreja- es pot estimar aproximadament a partir de la idea que, en mesclar el material no pors que podem considerar s el residu- amb el pors -que podem considerar s lestructurant-, el primer ocupar els porus que posseeix el segon: n volums estructurant + 1 volum residu = (n + x) volums barreja I si n >> 1: n volums estructurant + 1 volum residu n volums barreja % Porositat barreja = ((n volums % Porositat estructurant) 1100 volums residu)/n (Vegeu lexemple de la Fitxa-10). Si n no s prou gran com a mnim superior a 3- o si hi ha constncia que x -que sempre ser un valor entre 0 i 1- no el podem considerar menyspreable en front a n, cal recrrer a la determinaci experimental de la DA de la mescla per conixer la porositat. Fitxa-9. Exemple de determinaci de la porositat duna mescla de dos materials porosos. A- Caracterstiques dels constituents (determinaci experimental). Parmetre Proporci DA MS MO FORM 3 0,6 22 75 ESTELLA 2 0,3 72 90 Unitats V/V kg/L % % sms
B- Caracterstiques de la mescla. Parmetre DA (experimental) MS (calculada) MO (calculada) DR (calculada) Porositat (calculada) MESCLA 0,86 34,5 82,8 1,15 25 Unitats kg/L % % sms kg/L %
(Els clculs de la MS i la MO de la barreja shan realitzat dacord amb les frmules introdudes en el punt 5.3.3.3; la frmula emprada per estimar la DR sindica en el punt 5.3.1.3.1). Fitxa-10. Exemple de lestimaci, per clcul, de la porositat duna mescla dun material pors amb un altre que no ho s, amb predomini del primer.
MATERIAL Estella (material estructurant) Fang d'EDAR Mescla proporci volumtrica 1/3 (residu/estructurant) % MS 60 20 40,9 % MO 85 65 80,3 DA (kg/L) 0,40 1,09 0,76 DR (kg/L) 1,29 1,09 1,19 % Porositat 69,0 0 35,6
5.4 EL DIMENSIONAMENT DE LA INSTALLACI EN CAS QUE EL RESIDU REQUEREIXI LADDICI DESTRUCTURANT PER SER COMPOSTAT En els apartats anteriors sha intentat posar de manifest la notable influncia que poden arribar a tenir sobretot els estructurants per tamb altres materials complementaris- en el dimensionament duna installaci de compostatge. Plantejarem ara diferents situacions amb les que es pot trobar el Promotor: i) Es disposa dinformaci concreta i precisa sobre la proporci destructurant que requereix el residu o residus a compostar. Aquesta informaci pot procedir de: Fonts bibliogrfiques suficientment contrastades, fet habitual quan es tracta de residus comuns i abundants: FORM, fangs dEDAR, etc. En aquest cas el Promotor haur dindicar en el projecte lorigen de la informaci, si b recomanarem fer una consulta a lAgncia de Residus de Catalunya prviament al disseny de la installaci perqu validi la qualitat de la informaci20. Dades experimentals extretes dinstallacions comparables a la que es proposa i que tinguin un funcionament que lAgncia de Residus de
20
Essencialment, lAgncia de Residus de Catalunya valorar si la situaci que descriu la bibliografia es correspon a la que proposa el Promotor.
Catalunya consideri correcte- o b obtingudes a partir de la determinaci experimental a escala real o de laboratori- de la porositat de les mescles en condicions dapilament, segons el protocol indicat a lAnnex-1. Metodologia de Mostreig i Anlisi. Hem dinsistir en que les dades experimentals han dintentar reflectir les condicions reals en que es vol dur a terme el compostatge. Aix, si prenem lexemple de la Figura-2, en el que es presenta la variaci de la porositat duna barreja 2/1 en volum duns determinats residu i estructurant tindrem que: La barreja en aquestes proporcions i amb aquests materials permetria desenvolupar un procs de compostatge (etapa de descomposici) en un apilament voltejat duna alada mxima de 130 cm porositat del 25%- (veure Fitxa-7). Tamb permetria fer un apilament esttic dun mxim de 60 cm dalada porositat del 35%- (Fitxa-7). Amb aquests materials no es podrien acceptar alades superiors a les indicades perqu no hi hauria garanties de que la porositat fos suficient per al correcte desenvolupament del procs. Sigui quina sigui la via seguida per obtenir la informaci, el Promotor haur de conixer les segents dades, i utilitzar-les en el disseny i dimensionament de la installaci: La proporci volumtrica residu/estructurant. El volum de mescla que sobt per cada unitat de massa de residu a tractar, valor que sidentificar per Vm/Mr.
Figura-2. Exemple de determinaci experimental de la Porositat duna mescla FORM/estella 2/1 en volum, i de la seva variaci amb lalada de lapilament.
45 40 % Porositat 35 30 25 20 15 40 65 90 115 140 165 190 215 240 Alada de m aterial (cm )
ii)
No existeix la informaci concreta sobre la proporci necessria destructurant. Es plantegen dues situacions, segons les caracterstiques dels residus a tractar: El residu s pors, o si es tracta dun conjunt de residus, algun o alguns dells sn porosos. En aquest cas no hi ha altra aproximaci possible que lexperimental o la bibliogrfica. Per tant, si no es disposa daquesta informaci, no s possible dimensionar la installaci. El residu o conjunt de residus a compostar no s pors tipus fangs dEDAR-. Pot estimar-se aproximadament la proporci necessria destructurant a partir de la porositat daquest i suposant que en la mescla els residus ocuparan noms els porus de lestructurant. En aquesta situaci ideal -fora vlida quan n s molt major que 1- es compliria lafirmaci del punt 5.3.3.9:
% Porositat barreja ((n volums % Porositat estructurant) 1100 volums residus)/n Don resulta que: n volums estructurant 100/(%Porositat estructurant) %Porositat barreja) A la Fitxa-11 es presenta un exemple de clcul de la proporci estructurant/residu (n) seguint aquesta metodologia. Per ats que les mescles reals solen posseir una porositat inferior a la aix calculada, es recomana incrementar n en un valor igual a 0,35/n. Lexemple de la Fitxa-11 ja considera aquest factor de seguretat.
Tamb hem de tornar a insistir en que els parmetres a utilitzar en el clcul han de correspondre a les condicions reals en les que es vol dur a terme el procs. Aix, si prenem com a referncia els valors de la Figura-1 i suposem que volem dur a terme el procs de compostatge -etapa de descomposici- en un apilament de 115 cm dalada, haurem dutilitzar en el clcul de la Fitxa-11 els segents valors de porositat dels estructurants: 84% en el cas de lestella. 87-88% en el cas de les fustes de poda noves. 67-68% si es tracta de fustes de poda recirculades.
Fitxa-11. Exemple de la metodologia per estimar la relaci estructurant/residu, quan aquest residu no s pors.
DADES Porositat estructurant Densitat aparent residu Valor 85 1,05 Unitats % kg/L
OBJECTIU Porositat desitjada per a la mescla 35 %
CLCULS Proporci volumtrica terica Estructurant/Residu Residu/Estructurant Increment de la proporci d'estructurant (per seguretat) Proporci volumtrica recomanada Estructurant/Residu Residu/Estructurant Vm/Mr (recomanada) 2,18 0,46 2,07 V/V V/V V/M 2,0 0,5 0,18 V/V V/V V/V
En tot cas, si el residu a compostar s algun dels recollits a la Fitxa-12, per al dimensionament no sacceptaran dentrada relacions volumtriques residu/estructurant inferiors a les all indicades, encara que estiguin recolzades per dades de porositat de mescles calculades tericament o obtingudes experimentalment a escala de laboratori. Altra cosa s que lAgncia de Residus de Catalunya reconsideri la capacitat de la installaci, una vegada aquesta estigui en funcionament i es pugui comprovar, a escala real, la validesa daquestes dades.
Fitxa-12. Proporci volumtrica mnima acceptable destructurant per al dimensionament de la installaci. RESIDU Proporci volumtrica residu/estructuranta (Vr/Ve) Etapa de descomposici Esttica FORM Fangs o altres materials pastosos
a b
Dinmica 3/1 1/2
2/1 1/4
Estructurant: estella, escora o fusta de poda. Aquest valors mnims estan definits a partir de la premissa que letapa de descomposici tindr obligatriament ventilaci forada.
La forma dactuar plantejada en els pargrafs anteriors pot semblar excessivament prudent i que juga en contra de la capacitat que el Promotor esperava per a la seva installaci. Per shauria de ser molt conscient que: i) La porositat dun material o duna mescla s un parmetre clau del compostatge. Si aquesta porositat no s suficient, el procs no es desenvolupar correctament i sarrossegaran problemes en tot el seu decurs. De fet, sovint es dna la paradoxa que proporcions elevades destructurant (mescla inicial ms voluminosa), que asseguren una bona porositat, permeten a la prctica tractar un volum superior de residus que no pas quan la proporci destructurant s baixa (mescla inicial menys voluminosa) i la porositat escasseja. La previsi a priori i sobre el paper de les caracterstiques duna determinada mescla residus/estructurant s molt incerta, ats que materials englobats dins duna mateixa tipologia poden tenir comportaments molt diferents que noms es coneixeran amb el dia a dia de funcionament de lexplotaci. Les Figures segents, construdes a partir de dades dexplotacions en actiu, intenten aportar llum sobre aquest fet: A la Figura-3 es representa la variaci de la porositat amb lalada de lapilament de mescles de dues FORMs distintes amb idntic estructurant i en la mateixa proporci. La prolongaci de les lnies de tendncia mostra que: La barreja amb la FORM 1 presenta porositats superiors al 35 i al 25% -les porositats mnimes respectivament recomanades per a compostatges esttics i dinmics- en apilaments de fins a uns 1,80 m i 2,70 m. En canvi, la mescla amb la FORM 2 noms supera aquestes porositats del 35 i del 25% en apilaments inferiors a 0,65 m i 1,05 m, respectivament. A la Figura-4 es representa la variaci de la porositat amb lalada de lapilament de mescles de la mateixa FORM amb 3 diferents
ii)
estructurants, sempre a idntica proporci volumtrica. Pot constatar-se la diferent qualitat dels estructurants emprats. Figura-3. Variaci de la porositat amb lalada de lapilament de mescles de dues FORMs distintes amb idntic estructurant a la proporci volumtrica 1/1,5.
55 50 45 % Porositat 40 35 30 25 20 40 60 80 100 120 140 160 180 200 220 240 260 280 Alada de material (cm)
FORM 1/Fusta de poda 1/1,5 FORM 2/Fusta de poda 1/1,5
Figura-4. Variaci de la porositat amb lalada de lapilament de mescles de la mateixa FORM amb 3 diferents estructurants, sempre a la proporci volumtrica FORM/estructurant 1/1,5.
50 45 40 35 30 25 20 30 40 50
% Porositat
FORM/Fusta de poda nova FORM/Estella FORM/Fusta de poda recirculada

60 70 80 90
Alada de material (cm)
5.5 LA RELACI VM/MR I LA CAPACITAT DE LA INSTALLACI En els apartats anteriors sha intentat introduir la informaci necessria per conixer: i) Si el residu o residus que es pretn compostar han de ser barrejats amb materials complementaris perqu per si sols no posseeixen les caracterstiques adequades per a un correcte desenvolupament del procs o per obtenir un compost amb uns determinats parmetres. En quina proporci shan dincorporar aquests materials complementaris.
ii)
La relaci Vm/Mr s el parmetre que serveix per relacionar el volum de mescla a compostar que sentrar a la posterior etapa de descomposici- per cada unitat de massa de residu a tractar21. Encara que en els apartats anteriors shagin donat pautes per estimar tericament la relaci Vm/Mr que resulta dafegir un determinat material complementari, aix no sempre s possible22, sobretot quan els residus a compostar o els materials complementaris a addicionar sn ms dun. Ats que la relaci Vm/Mr afecta notablement el dimensionament de la installaci, s evident que si la seva estimaci a priori s inexacta, la capacitat de la planta de compostatge que en resulta tamb ho ser. Per aix, i tal com ja sha avanat al Captol 1. Introducci, la capacitat que se li atribueixi a la installaci a partir del projecte ser una Capacitat Provisional. Aquesta capacitat ser revisada quan la installaci estigui en funcionament per atorgar-li la Capacitat Definitiva, una vegada comprovat lencert dels materials complementaris afegits i la validesa del valor de la relaci Vm/Mr usada en el seu dimensionament.
21
En el cas infreqent que el residu a compostar no necessiti ser barrejat amb cap material complementari, la relaci Vm/Mr ser igual a la inversa de la seva densitat aparent (1/DA). Un cas ben tpic daix es dna en la hidrataci de residus massa secs per a ser compostats: s fcil calcular les necessitats daigua per obtenir una mescla duna determinada humitat, per molt sovint el residu a humitejar sinfla en hidratar-se, de manera que la relaci Vm/Mr noms es pot determinar de manera experimental.
22
ENTRADES
SORTIDES
G A Tractament de gasos
G MATERIALS COMPLEMENTARIS (RESIDU/S) LQUID/S (RESIDU/S) SLID/S L L L
GASOS/OLORS G G Emmagatzematge Premescla Homogenetzaci i/o Mescla S MESCLA A COMPOSTAR G
S L (IMPROPIS) LIXIVIATS G L
6.1 ENUMERACI. AVANTATGES I INCONVENIENTS 6.1.1 Equips de preparaci de lestructurant Els estructurants habitualment emprats en el procs de compostatge es preparen a partir de materials vegetals: fusta de poda, restes forestals, palets, caixes, escora, etc. A lhora delegir lequip per preparar aquest tipus destructurants s convenient valorar els segents aspectes: i) ii) Capacitat de treball adequada als volums a preparar i a la grandria de la fracci vegetal a manipular. Granulometria adequada del producte que en resulta.
iii) Versatilitat en la grandria del producte a obtenir i facilitat per modificar-la. iv) Capacitat per eliminar metalls en cas que la matria primera en contingui (per exemple, claus en palets). v) Comportament resistncia- davant dels possibles impropis que pugui contenir la matria primera.
vi) Comportament davant la brancada llarga i prima, i materials fibrosos. 6.1.2 Equips per a la dosificaci i preparaci de les pre-mescles Si es considera oportuna la necessitat duna fase de pre-mescla, el ms important s decidir-se pel tipus dalimentaci dels diferents constituents en les proporcions predefinides. Aix:
i)
Lalimentaci en discontinu, que es realitza habitualment amb pala mecnica, s ms verstil a lhora de manipular materials en no estar tan condicionada per les caracterstiques i les prestacions dels equips dalimentaci. Ara b, les proporcions de mescla i el nombre de constituents estan limitats per la relaci entre la capacitat de lequip de mescla i la de la pala carregadora. Lalimentaci en continu sol ser ms rpida, s possible un rang prcticament illimitat de proporcions entre components i saconsegueixen mescles ms constants en composici. En canvi es requereix necessriament el complement dequips dalimentaci dels constituents, que no sempre sn aptes per a determinats tipus de materials.
ii)
La Fitxa-13 presenta els avantatges i els inconvenients dels mtodes ms habituals de preparar la pre-mescla. 6.1.3 Equips de mescla i/o homogenetzaci A lhora descollir lequip de mescla i/o homogenetzaci s convenient valorar els segents aspectes: i) ii) La capacitat de tractament, que sajusti al disseny de la installaci. La inversi i el cost de funcionament. Aix, les plantes de petites dimensions habitualment han de recrrer a ladaptaci dequips pensats per a altres funcions, com ara escampadors de fems o unifeeds.
iii) La seva adaptaci a una alimentaci en continu o en discontinu. Els avantatges i inconvenients dambds opcions shan comentat en el punt anterior. iv) La possibilitat dincorporar lquids23. v) La capacitat dhomogenetzar (trinxar) residus grollers (tipus FORM), si s que cal tractar aquest tipus de materials.
vi) Que siguin equips tancats o que es puguin confinar en petits recintes, de manera que shi puguin incorporar sistemes per extreure els gasos que es desprenguin durant la mescla. Aix s de molt inters en cas dhaver de manipular residus que fan mala olor, els quals requeririen recintes tancats amb extracci i tractament daire si loperaci es realitzs amb equips oberts. vii) Que siguin equips mbils o fixos. viii) Que siguin autnoms o requereixin daltres per al seu funcionament -escomesa elctrica, grups electrgens, presa de fora de tractors-. ix) La facilitat per netejar-lo, en cas que calgui tractar alternativament residus diversos que no s convenient que es mesclin. x) En aquest cas, que siguin verstils i acceptin els diferents residus.
23
Veure el segent punt 6.1.4.
xi) Que portin incorporat un sistema de pesatge. xii) La seva capacitat per obrir bosses, en cas que el residu a tractar sigui FORM i no es disposi dequips especfics per a aquesta funci. La Fitxa-13 recull els avantatges i inconvenients de diferents alternatives tecnolgiques per a la mescla i/o homogenetzaci dels materials. 6.1.4 La incorporaci de lquids Quan el grau dhumitat dels materials o mescles a compostar s inferior als valors desitjables per al desenvolupament del procs, cal incorporar aigua o residus aquosos, com ara els lixiviats generats pel propi compostatge. Lentrada de lquids externs (aigua, residus lquids, etc.) a una installaci de compostatge noms ser acceptada per lAgncia Catalana de Residus si: i) ii) La installaci no disposa de suficients recursos hdrics propis. Ho justifica el corresponent balan hdric del procs (veure lexemple de la Fitxa-14).
Com a pautes generals, shaur de tenir en compte que la introducci de lquids al procs de compostatge: i) ii) Pot requerir la seva caracteritzaci analtica, si es tracta dun residu. No ha de comportar la generaci de ms lixiviats dels que es podrien produir sense la incorporaci daquells.
iii) Necessiten un emmagatzematge especfic fins al moment de la seva incorporaci. iv) Requereixen un material que els absorbeixi i un altre -que pot ser el mateix- que aporti la matria orgnica que en descompondres durant el compostatge generi lenergia necessria per evaporar una part important de laigua dels residus lquids. v) No ha de provocar desajustos en les proporcions entre els nutrients essencials per a lactivitat microbiana, en especial la relaci C/N24.
vi) En alguns pocs casos, pot significar que es cren les condicions adequades per a la correcta activitat microbiana25. 6.1.4.1 Moment de la incorporaci Per comoditat, la incorporaci daigua o de residus lquids aquosos a una mescla sol deixar-se per a les posteriors etapes de descomposici o de
24
Per aix a vegades els residus lquids rics en Nitrogen han de ser tractats en installacions externes especialitzades per eliminar part del seu N-amoniacal, abans dincorporar-los als materials a compostar. Per exemple, laddici de purins quan es vol compostar un material llenys: el pur aporta aigua, nutrients i flora microbiana.
25
maduraci, i noms es duu a terme en letapa de mescla i/o homogenetzaci si: i) ii) Sense aquesta aportaci, la mescla no t prou humitat o nutrients, o un pH adequat perqu arrenqui el compostatge. Es tracta dun residu i les seves caracterstiques fan incmoda o inviable la seva aplicaci en les etapes posteriors. Per exemple, quan el residu lquid: Fa mala olor i letapa de descomposici es realitza sense recollida i tractament dels gasos emesos. Cont partcules en suspensi que embussen amb freqncia els equips dincorporaci de lquids per exemple, aspersors- de que disposa letapa de descomposici. Presenta risc sanitari i la fase dhigienitzaci de letapa de descomposici es desenvolupa amb anterioritat al moment en que seria possible aplicar-lo. La incorporaci dun lquid durant loperaci de pre-mescla se sol realitzar de la segent manera: i) En una trinxera es diposita prviament un, varis o tots els components slids de la mescla, en essncia els que tinguin capacitat per absorbir el lquid. Sobre ells saplica el volum de residu lquid, pels mtodes que posteriorment es descriuen, fins que la mescla aconsegueixi la humitat adient per al bon desenvolupament del compostatge.
ii)
iii) Es deixa el temps suficient perqu quedi embegut. iv) Sincorpora la resta de components slids, si s que encara en mancava algun. v) Es fa la pre-barreja amb pala26 i es transporta cap a la zona on sha de realitzar la mescla prpiament dita.
La incorporaci dun lquid durant loperaci de mescla prpiament dita es pot fer si lequip de mescla els accepta veure punt 6.1.3-. Laportaci es far en continu o en discontinu, segons sigui el sistema dalimentaci que tingui lequip. Tamb es pot incorporar el lquid durant lemmagatzematge de la mescla ja feta, mentre espera el seu trasllat a la zona destinada a letapa de descomposici. La incorporaci es far de manera similar a com sha indicat per al cas de laplicaci a la pre-mescla, si b no cal realitzar la barreja posterior amb pala mecnica.
26
Si no es pot barrejar cmodament s perqu la proporci de lquid no s ladient.
6.1.4.2 Forma daplicaci del lquid A lhora descollir la metodologia dincorporar un lquid a uns materials slids a compostar caldr tenir en compte: i) Lhomogenetat necessria en la distribuci del lquid, que dependr essencialment de si, amb posterioritat, s previst o no barrejar els materials. La possibilitat dautomatitzar el sistema.
ii)
iii) El control que saconsegueix del cabal aplicat. iv) La seva aptitud respecte les caracterstiques dels lquids a aplicar: que fan mala olor, amb substncies slides en suspensi, amb risc sanitari, etc. v) La seva aptitud per a aplicacions a laire lliure o en recintes tancats.
A la Fitxa-15 sindiquen els avantatges i inconvenients de diferents sistemes daplicar els lquids i a la Fitxa-16 els distints moments en qu s possible aplicar-los i les condicions de fer-ho. 6.1.5 Emmagatzematge de mescles preparades El disseny de la zona destinada a lEmmagatzematge de la mescla ja preparada dependr de si s previst conduir-la amb rapidesa el mateix dia de la preparaci- o no a la zona destinada a la posterior etapa de descomposici: i) En el primer cas, la zona demmagatzematge estar formant part de la zona de mescla i/o homogenetzaci, i per tant en el seu disseny shauran de seguir els mateixos criteris que en aquesta. En el segon cas, la zona demmagatzematge es converteix en larrancada de letapa de descomposici de fet s el moment ms crtic-, i per tant en el seu disseny shauran de seguir els mateixos criteris que en aquesta (veure el Captol 5. Etapa de Descomposici).
ii)
6.1.6 Riscos laborals especfics de loperaci Dels possibles riscos laborals especfics del procs de compostatge en destaquen 3 a letapa de pre-tractament i mescla: i) Lemissi de gasos que poden afectar la salut dels treballadors, emissi que: Es multiplica per laugment de superfcie especfica que t lloc en el traginament i, sobretot, durant la mescla. Pot potenciar-se per la barreja de materials de diferent pH. ii) El risc biolgic, accentuat pel traginament del material i la possibilitat de formaci daerosols.
iii) La generaci de pols, encara que aquest risc noms ser significatiu quan algun dels materials que hi intervenen sigui molt sec (%MS superior al 65-70%) i amb una granulometria fina.
Fitxa-13. Avantatges i inconvenients dels equips de preparaci de pre-mescles i mescles.

Identificaci Pala mecnica Indicacions Avantatges Rpida. Mbil. Adequada a alimentacions en discontinu. Pot manipular tot tipus de (residus) slids, amb independncia de la seva granulometria o textura (excepte lquids). No s un equip especfic daquesta operaci i interv en moltes etapes dun procs de compostatge -imprescindible-. Pot actuar com a sistema dalimentaci daltres equips de preparaci de pre-mescles. Inconvenients/Limitacions
Cullera barrejadora
s essencialment un equip pensat per a les pre-mescles i no aconsegueix mescles homognies (requereix que, al menys, la complementi una voltejadora, un digestor rotatiu o un equip similar en la posterior etapa de descomposici). En ser obert, no s possible controlar els gasos i males olors generades en loperaci. Per tant, quan manipula residus que fan mala olor i hi ha risc de molsties, ha de treballar en recintes tancats i amb aspiraci i tractament daire. Noms s prctic treballar amb proporcions que siguin nombres enters. Proporcions aproximades. Requereix dedicar-hi personal (no automatitzable). Requereix canviar la cullera habitual de la Consisteix en una cullera Rpida. pala mecnica (a no ser que aquesta estigui adaptable a la pala mecnica Mbil. duplicada). amb eixos al seu interior Permet repetir les operacions les provets de pales, que actuen vegades que faci falta, fins aconseguir En ser obert, no s possible controlar els com una mescladora. gasos i males olors generades en la qualitat de mescla desitjada. loperaci. Per tant, quan manipula residus que fan mala olor i hi ha risc de molsties, ha de treballar en recintes tancats i amb aspiraci i tractament daire. Requereix dedicar-hi personal (no automatitzable).

Identificaci Mescladora Indicacions Avantatges Inconvenients/Limitacions Requereix acoblar-li un sistema dalimentaci dels constituents de la mescla. Equip especfic per a loperaci de mescla.
Ideal per a mescles de Molt rpida. residus homogenis o Mescles molt homognies. daquests amb estructurant. En ser un equip tancat, se li poden adaptar sistemes daspiraci de gasos. Pensat per al treball en continu. Remolc escampador s recomanable reforar-lo. Rpid. de fems s recomanable adaptar una No s un equip especfic daquesta operaci i fins i tot s factible llogar-lo campana a la part posterior en cas davaria de lequip principal de del remolc o invertir la mescla. collocaci dels eixos per evitar lescampat del material s pensat per al treball en discontinu, durant la preparaci de per la seva capacitat ha de ser en mescles. consonncia amb el volum de la pala que lalimenti. Recomanable per a mescles de residus homogenis o Amb la incorporaci dalguns daquests amb estructurant. complements o amb algunes modificacions, s possible muntar Adequat a plantes de piles al mateix temps que es realitza compostatge de petites la mescla. dimensions. Mbil.
Els materials no poden aportar-se de qualsevol manera, sin en un ordre que faciliti la mescla. Requereix un tractor (a no ser que se li adapti un motor). En ser obert, no s possible controlar els gasos i males olors generades en loperaci. Per tant, quan manipula residus que fan mala olor i hi ha risc de molsties, ha de treballar en recintes tancats i amb aspiraci i tractament daire. Si no t un volum suficient adequat a la capacitat de la pala que lalimenta-, requereix acoblar-li un sistema alimentaci en continu dels constituents de la mescla.

Identificaci Homogenetzador eixos horitzontals Indicacions Ideal per a residus heterogenis -tipus FORM- o daquests amb estructurant. Dissenyat per a installacions de gran capacitat. Avantatges Molt rpid. Mescles molt homognies. Accepta materials molt grollers. Important efecte de contracci de la mescla quan es barregen materials porosos (ex. FORM-estructurant), cosa que redueix la superfcie que requereix letapa de descomposici. Permet tant el treball en continu com el discontinu. Alguns ja porten incorporats sistemes de pesada, cosa que facilita la dosificaci dels constituents. Pot ser mbil. Fcil de trobar, fins i tot de segona m. s pensat per al treball en discontinu, per la seva capacitat ha de ser en consonncia amb el volum de la pala que lalimenti. Mbil. Alguns ja porten incorporats sistemes de pesada, cosa que facilita la dosificaci dels constituents. Aconsegueix mescles fora homognies, per a costa de temps. Inconvenients/Limitacions En cas de treball en continu, requereix acoblar-li un sistema alimentaci dels constituents de la mescla. Equip especfic per a loperaci de mescla. Els cost dadquisici i el consum elctric o de combustible sn molt elevats.
Homogenetzador En origen, s un equip pensat tipus Unifeed per a la preparaci de (deixos horitzontals mescles per a lalimentaci o verticals) del bestiar. Adequat a plantes de compostatge de petites dimensions. Recomanable per a mescles de residus homogenis o daquests amb estructurant.
Lent. En ser obert, no s possible controlar els gasos i males olors generades en loperaci. Per tant, quan manipula residus que fan mala olor i hi ha risc de molsties, ha de treballar en recintes tancats i amb aspiraci i tractament daire. En no ser pensat per a residus, no es pot garantir la seva durada. Requereix un tractor (a no ser que se li adapti un motor).

Identificaci Trmel cec Indicacions Avantatges Molt rpid. s pensat per a lalimentaci en continu. Pot ser mbil. Accepta materials molt grollers, per el seu sistema dalimentaci no sempre. Pot tancar-se i adaptar-li sistemes daspiraci de gasos. Pot incorporar pues per obrir bosses, en cas que shagi de tractar FORM. Les mateixes que el trmel cec. Permet diferenciar per granulometria les fraccions a compostar o no, i eliminar els impropis ms grollers, en cas que shagi de compostar FORM. s un equip habitual a letapa de post-tractament. Inconvenients/Limitacions Els equips dalimentaci en continu que el complementen no sempre accepten tot tipus de materials. No trinxa. El seu comportament s dolent amb materials pastosos.
Trmel amb malla
Els mateixos que el trmel cec.
Equips de la posterior etapa de descomposici que tamb mesclen
(Veure el Captol 5. Etapa de Descomposici)
Fitxa-14 Clcul teric de les possibilitats deliminar el lixiviat generat en una installaci de compostatge mitjanant el propi procs (exemple de justificaci de la incorporaci dun lquid a un procs de compostatge a partir del corresponent balan hdric).
Parmetre Material Matria seca Matria orgnica Nitrogen Nitrogen Densitat MATERIALS DE PARTENA LQUID SLID Lixiviat del propi procs Terres de filtraci de de compostatge greixos 0,03 0,97 0,12 0,30 666 0,1 1000 650 VALORS DE PROCS LQUID SLID 0,70 0,70 0,70 0,70 3500 7500 540 0,700 Unitats Tant per u Tant per u sms + mg NH4 /L mat. fresca % sms 3 kg/m
Parmetre Degradabilitat mxima MO MO degradable que es degrada en el compostatge Energia despresa en la degradaci de MO Calor d'evaporaci de l'aigua Eficincia en l'evaporaci d'aigua (la resta de calor escalfa l'aire o es perd)
Tant per u Tant per u cal/g cal/g Tant per u
OBJECTIU MS objectiu de la mescla
0,3
Tant per u
CARACTERSTIQUES DE LA MESCLA PROPOSADA Relaci C/N 83,9 Proporci de Lquid 0,60 Tant per u en massa Proporci de Slid 0,40 Tant per u en massa Rel. Lquid/Slid en massa 1,49 Rel. Lquid/Slid en volum 0,97 CLCULS JUSTIFICATIUS DE LA VIABILITAT DE LA MESCLA Aigua total evaporada 0,93 Aigua generada per descomposici de la MO 0,05 MS total mescla al final del compostatge 0,59 Aigua total mescla al final del procs de compostatge 0,11 % Massa final respecte massa residu lquid inicial 70,1 % MS mescla final 83,8 % Prdua de massa 58,1 % aigua del Lquid evaporada 88,3
kg aigua/kg residu lquid kg aigua/kg residu lquid kg MS/kg residu lquid kg aigua/kg residu lquid % % % %
En aquest exemple no est contemplat lestructurant, que seria necessari per donar porositat a la mescla. Aix mateix tamb caldria corregir la relaci C/N de la mescla, molt elevada.
Fitxa-15. Avantatges i inconvenients dels sistemes daplicaci de lquids.

Identificaci Aspersi Indicacions/descripci Avantatges La distribuci s fora homognia i no resulta imprescindible realitzar una posterior mescla. Es pot automatitzar. El cabal aplicat pot ser baix, cosa que facilita lembegut del lquid pel slid i minimitza la generaci de lixiviats. Pot constituir un equip fix o semi-fix de la installaci. Bona visualitzaci del resultat de laplicaci. Gran amplitud del cabal aplicat, que pot controlar-se. Fora adequat a lquids que fan mala olor o sanitriament perillosos en escurar molt loperaci i generar menys aerosols. Bona visualitzaci del resultat de laplicaci. Inconvenients/Limitacions Si el lquid a aplicar t substncies en suspensi, sn freqents els embussos (al menys requereix sistemes de filtratge). Ats que genera aerosols, no s aconsellable si el lquid a aplicar presenta risc sanitari. Per si sutilitza, fer-ho sense presncia de personal. No recomanat quan el lquid a incorporar s pudent -per exemple, lixiviats- i laplicaci es fa a laire lliure o en un recinte tancat sense extracci i tractament de laire. No es pot automatitzar (requereix operari). Distribuci heterognia que requereix mescla posterior. Important generaci de lixiviat (o lquid no embegut).
Aplicaci amb mnega sobre el material esttic

Identificaci Indicacions/descripci Avantatges Molt rpida (el cabal s regulable i pot ser elevat). Aplicaci homognia. Fora adequat a lquids que fan mala olor o sanitriament perillosos en incorporar-los directament a la massa, escurar molt loperaci i generar menys aerosols. A ms, alguns tipus de mescladora accepten sistemes dextracci de gasos. Visualitzaci immediata del resultat de laplicaci. Molt rpida (el cabal s regulable i pot ser elevat). Aplicaci homognia. Fora adequat a lquids que fan mala olor o sanitriament perillosos en incorporar-los directament a la massa, escurar molt loperaci i generar menys aerosols. Visualitzaci immediata del resultat de laplicaci. Inconvenients/Limitacions No sn habituals els materials que requereixen aigua ja des de linici del procs. Noms t sentit si la mescladora s ja un equip de la installaci.
Aplicaci amb mnega a loperaci de mescla
Aplicaci amb mnega connectada a lequip de volteig
No es pot automatitzar completament (requereix operari en els canvis de sentit de la voltejadora). Incomoditat a lhora de desconnectar la mnega. La voltejadora s un equip molt car. Per tant aquest sistema daportar lquid noms t sentit si la voltejadora ja s un equip de la installaci.

Identificaci Mnega connectada a reactor dinmic Indicacions/descripci Avantatges El cabal es pot regular. Aplicaci homognia. Fora adequat a lquids que fan mala olor o sanitriament perillosos en incorporar-los directament a la massa, no generar aerosols, i fer-se en un reactor tancat amb possible tractament dels gasos. Es pot automatitzar. Es pot controlar el cabal aplicat, cosa que facilita lembegut del lquid pel slid i minimitza la generaci de lixiviats. Apte per a lquids amb risc sanitari (sempre que no continguin partcules que lembussin). Apte per aplicar lquids que fan mala olor o amb risc sanitari, fins i tot a laire lliure, perqu queda incorporat al slid sense gaireb contacte amb latmosfera. Bona visualitzaci del resultat de laplicaci. Collocaci no gaire laboriosa. Les mateixes que la cinta exsudant. Inconvenients/Limitacions Aquest equip est habitualment disposat a linici de letapa de descomposici, quan no sol haver-hi mancana daigua. No permet veure immediatament el resultat de laplicaci. Noms t sentit si la installaci disposa daquest equip. Aplicaci lenta. Laplicaci s molt homognia per difcilment abasta tota la massa a humitejar. Per aix requereix una mescla o volteig posterior. No s utilitzable si el lquid a aplicar t substncies en suspensi, perqu sembussa (al menys requereix sistemes de filtratge). Per a una bona distribuci ha destar en contacte amb el material slid. Cal treure-la abans de les operacions de volteig.
Cinta exsudant
Tub de teixit plstic que permet que el lquid traspu per tota la seva superfcie.
Cintes o tubs de degoteix Tub de material plstic que permet al lquid sortir per determinats punts de la seva superfcie
Els mateixos que la cinta exsudant. Distribuci lleugerament menys homognia que lanterior.
Fitxa-16. Moments daportaci de lquids.

Etapa/Fase Premescla i Mescla Necessitat Equips possibles daplicaci Tipus de lquid i condicions de laplicaci
Quan el procs no pot Els que sadaptin a lequip de pre- Aigua: en totes circumstncies i amb tot tipus dequip. mescla o de mescla. arrencar perqu el Lixiviat o altre residu lquid : material a compostar Aportaci en continu o en - Laspersi no s adequada pel risc sanitari. no disposa de la discontinu, segons el funcionament - No recomanable si loperaci es fa a laire lliure, a no humitat adequada. dels equips de pre-mescla o ser que no hi hagi risc de generar molsties per mescla. males olors o que es pugui adaptar un sistema daspiraci de gasos a lequip de pre-mescla o mescla. Emmagatzematge Quan el procs no pot Aspersi. Aigua: en totes circumstncies i amb tot tipus dequip. post-mescla arrencar perqu el Mnega. Lixiviat o altre residu lquid : material a compostar - Laspersi no s adequada pel risc sanitari. no disposa de la - No recomanable si lemmagatzematge s a laire humitat adequada. lliure, a no ser que no hi hagi risc de generar molsties per males olors. Etapa de Quan el material Aspersi. Aigua: en totes circumstncies i amb tot tipus dequip. descomposici sasseca per la prpia Mnega. Lixiviat o altre residu lquid: activitat microbiana de Cinta de degoteig. - Laspersi no s adequada pel risc sanitari, a no ser letapa. que letapa sigui en reactor tancat. Cinta exsudant. - A laire lliure, quan no hi hagi risc de generar Mnega connectada a voltejadora. molsties per males olors. Reactor dinmic amb equip de reg Noms abans de la fase dhigienitzaci termfila. incorporat. Etapa de Aigua: en totes circumstncies i amb tot tipus dequip. Quan el material Aspersi. maduraci sasseca per la prpia Mnega. Lixiviat o altre residu lquid: no es permet. activitat microbiana de Cinta de degoteig. letapa. Cinta exsudant. Mnega connectada a voltejadora.
6.2 CRITERIS DE SELECCI DALTERNATIVES 6.2.1 Objectius dels criteris de selecci dalternatives Els objectius que es pretenen assolir amb els criteris de selecci dalternatives per a letapa de pre-tractament consisteixen en definir: i) ii) Els components de les mescles a compostar i les seves proporcions. Si cal o no eliminar impropis.
iii) Si cal o no realitzar una pre-mescla. iv) Si cal o no mesclar. v) Si cal o no homogenetzar. vi) Si cal o no realitzar les operacions en recintes tancats i/o amb aspiraci i tractament de laire. vii) Si cal o no habilitar magatzems temporals per a les mescles i, en cas afirmatiu, definir les seves caracterstiques. 6.2.2 Diagrama de flux de presa de decisions Veure els diagrames de flux corresponents (Pre-tractament mescla i homogenetzaci: Diagrama general i Disseny zona pre-tractament). 6.3 CRITERIS DE DISSENY 6.3.1 Criteris de disseny de les mescles i) Definici de les proporcions entre components per: Donar porositat (veure exemples Fitxes-9 i 10). Donar estructura. Corregir la humitat (revisar lexemple de la Fitxa-14) i/o pH. Assolir uns continguts mnims de matria orgnica degradable. Corregir la relaci C/N de la matria orgnica degradable (revisar exemples de la Fitxa-8). Corregir les proporcions dels nutrients microorganismes, si sn inadequades. essencials per als
6.3.2 Criteris de disseny de les zones destinades al pre-tractament i) Les zones destinades a letapa de pre-tractament dels RAD i RBD disposaran necessriament de solera pavimentada, del pendent adequat
per recollir els lixiviats i de la xarxa de conducci daquests fins a la corresponent bassa o dipsit demmagatzematge. ii) Com a excepci, la trituraci i lemmagatzematge de la Fracci Vegetal neta, la que habitualment sutilitza com estructurant, es podr efectuar sobre una superfcie no pavimentada, sempre que estigui compactada i amb els pendents adequats per a la recollida de pluvials28.
27
iii) Si durant letapa de pre-tractament sha dincorporar un lquid, el disseny de la zona destinada a loperaci vindr condicionat per les caracterstiques del lquid si s un residu o no, si fa mala olor o no, sanitriament segur o no, etc.- i la manera daplicar-lo. Per, en tot cas, loperaci shaur de fer sobre una solera pavimentada dotada de xarxa de recollida de lixiviats. iv) Laigua de pluja que caigui directament sobre les zones de pre-tractament en cas que estiguin descobertes- ser considerada lixiviat i tamb shaur de conduir fins al corresponent dipsit o bassa demmagatzematge daquest. Lnica excepci s la zona destinada a la trituraci i lemmagatzematge de la Fracci Vegetal neta que habitualment sutilitza com estructurant: les aiges de pluja que shi recullin podran ser considerades aiges pluvials brutes, i conduir-se a la bassa o dipsit destinat a elles. 6.3.2.1 Zona de preparaci del material estructurant La zona destinada a la preparaci dels estructurants a partir de Fracci Vegetal (fusta de poda, restes forestals, palets, caixes de verdures, escora, etc.) acostuma a formar part de la zona dedicada a lemmagatzematge daquesta, sigui abans o desprs de triturar-la. Per tant, la superfcie destinada a aquesta operaci complementria sol incloures dins de la zona demmagatzematge de Fracci Vegetal, molt ms extensa. Ens remetem doncs a lapartat corresponent del Captol 3. Recepci i Emmagatzematge dels materials. 6.3.2.2 Zona de separaci dimpropis La zona destinada a la separaci dimpropis -si s que cal realitzar tal operacihaur de complir els mateixos requisits exigits per a la zona de descrrega del residu que els cont. 6.3.2.3 Zones de pre-mescla o de mescla/homogenetzaci i) Sempre que no hi hagin raons de salut laboral que ho desaconsellin, aquestes zones podran ser a laire lliure si: Els materials no generen males olors.
27
Es consideraran adequats els pendents mnims del 1% en sentit longitudinal i del 2% en sentit transversal. Es consideraran valors acceptables de permeabilitat els que estiguin per sota de k = 110-7 m/s en una capa de gruix de 50 cm.
28
Els materials generen males olors per no hi ha risc dimpacte odorfer cap al venat. Es tracta dinstallacions de compostatge de fems amb daltres materials que no generen males olors, i que estan associades a una explotaci ramadera o siguin adjacents a ella. ii) La superfcie destinada a aquesta operaci dependr dels equips elegits i de la metdica de treball prevista. Per tant, no es pot donar cap pauta per al seu clcul.
6.3.2.4 Zona demmagatzematge temporal de la mescla Les caracterstiques de la zona demmagatzematge de la mescla preparada dependran de si aquesta mescla es condueix amb rapidesa el mateix dia de la preparaci- o no a la zona destinada a la posterior etapa de descomposici: i) ii) Si la seva estada s inferior a un dia, formar part de la zona de mescla i/o homogenetzaci. Per tant, el seu disseny ser idntic. Si lestada s superior shaur de dissenyar seguint els criteris exigits per a la zona destinada a letapa de descomposici (veure arxiu Etapa de descomposici. Diagrama de flux: Diagrama general) pel que fa a la ventilaci forada imprescindible, excepte si noms es tracten Residus de Baixa Degradabilitat- i, si cal, amb coberta, en nau confinada i/o amb aspiraci de gasos i tractament daquests. S (m2) = Qd (Vm/Mr) (1 any/365 dies) D (1/CCpt) on Qd = capacitat de disseny de la installaci, equivalent a la capacitat nominal de la installaci Qn (tones de residu/s que s previst tractar anualment), multiplicat pel factor de seguretat 1,10 29. Vm/Mr = volum en m3 que resulta de la mescla del residu/s amb lestructurant/s i materials complementaris en les proporcions definides, referit a cada tona de residu a tractar (m3/t). D = durada en dies prevista per a lemmagatzematge de la mescla preparada, abans de portar-la a la zona destinada a letapa de descomposici. CCpt = capacitat de crrega o volum en m3 que s possible acumular per cada m2 de superfcie, dacord amb lopci tecnolgica elegida per a aquest emmagatzematge (m3/m2).
iii) La superfcie necessria es calcular segons la frmula:
29
Recordem que en el captol introductori sha distingit entre Capacitat Nominal (Qn), que s la quantitat de residu que es vol tractar a la installaci de compostatge que es projecta, i Capacitat per al Disseny (Qd), que s el valor que el Promotor ha dutilitzar per al dimensionament de la installaci i que s un 10% superior.
PAUTA INADEQUADA DE DISSENY O DEXPLOTACI Mescles amb estructurant inadequat o en les que la proporci daquest s escassa
DE
POSSIBLES
PROBLEMES
POSSIBLES PROBLEMES EN LA PRPIA OPERACI - Embussos a lequip de mescla o homogenetzaci.
POSSIBLES PROBLEMES EN OPERACIONS O ETAPES POSTERIORS - Arrancada i/o desenvolupament lents del procs de compostatge. - Dificultat per assolir la fase termfila i la conseqent higienitzaci del producte. - Desenvolupament inadequat del compostatge, amb compactaci de la mescla, manca doxigen i generaci de males olors. - Dificultats en el garbellat posterior a letapa de descomposici per recuperar lestructurant. - Arrancada i/o desenvolupament lents del procs de compostatge. - Dificultat per assolir la fase termfila i la conseqent higienitzaci del producte. - Desenvolupament inadequat del compostatge, amb manca doxigen i generaci de males olors. - Aturada del procs de compostatge abans dhora. - Possible prdua de nutrients. - Dificultats en el garbellat posterior a letapa de descomposici per recuperar lestructurant. - Desenvolupament inadequat del compostatge, amb manca localitzada doxigen i generaci de males olors. - Alentiment daquest procs. - El procs de compostatge no arranca o ho fa lentament. - Aturada del procs de compostatge abans dhora, si posteriorment no s corregeix la humitat. - Desenvolupament inadequat del compostatge, amb manca doxigen i generaci de males olors. - Generaci dabundants lixiviats en etapes posteriors. - Dificultats en el garbellat posterior per recuperar lestructurant.
Els materials complementaris previstos sn inadequats o escassos
Els equips de mescla o - Alentiment de loperaci. homogenetzaci - Embussos a lequip de previstos sn mescla o inadequats homogenetzaci. Mescla descassa humitat - Generaci de pols o aerosols.
Mescles amb excessiva - Generaci dabundants humitat lixiviats durant la mescla - Embussos a lequip de mescla o homogenetzaci.
PAUTA INADEQUADA DE DISSENY O DEXPLOTACI Mescles de pH baix
POSSIBLES PROBLEMES EN LA PRPIA OPERACI - Cap
POSSIBLES PROBLEMES EN OPERACIONS O ETAPES POSTERIORS - Arrancada lenta del procs de compostatge. - Dificultat per assolir la fase termfila i la conseqent higienitzaci del producte. - Aturada del procs de compostatge abans dhora. - Dificultats en el garbellat per recuperar lestructurant. - Estructurant recuperat molt humit. - Activitat microbiana molt lenta durant el compostatge, cosa que pot dificultar o impedir que sassoleixi la fase termfila. - Important emissi damonac durant el compostatge. - Prdua de riquesa fertilitzant del compost final. - Risc de contaminaci atmosfrica si no hi ha tractament de gasos. - Generaci de males olors en algun moment del procs de compostatge. - Alentiment daquest procs. - Desenvolupament inadequat del compostatge, amb manca localitzada doxigen i generaci de males olors. - Dificultats en els post-tractaments. - Producte final mal acabat. - Lestructurant recuperat no s adequat per a ser recirculat.
Mescla amb escassa fracci orgnica degradable Mescles amb relaci C/N alta Mescles amb relaci C/N baixa
- Cap
- Cap
- Cap
Residus grollers no homogenetzats Materials mal barrejats
- Cap - Cap

Amb les pautes introdudes en aquest captol, juntament amb la informaci que pugui aportar lusuari, letapa de pre-tractament ha de quedar definida en els segents termes: i) La necessitat o no de letapa de pre-tractament, aix com de les 3 fases -pre-mescla, mescla i emmagatzematge de la mescla- i les 3 operacions -separaci dimpropis, preparaci de lestructurant i aportaci de lquidsque la complementen. Les proporcions dels materials a compostar: els residus slids, els (residus) lquids, i si sn necessaris, els estructurants i els materials complementaris -correctors de pH, dhumitat, etc.-.
ii)
iii) Una estimaci de la relaci Vm/Mr.
iv) Per a cada una de les fases i operacions complementries que componen letapa i que siguin necessries, shaur de concretar: La ubicaci: a laire lliure, sota cobert, en nau tancada i amb aspiraci i tractament daire, etc. Els equips. La superfcie ocupada, amb les zones complementries per al moviment de la maquinria. La manera doperar, sense oblidar la durada de lemmagatzematge temporal de la mescla des que es prepara fins que es trasllada a la zona destinada a letapa de descomposici. v) Les pautes o criteris per a l'elaboraci del Manual d'Explotaci i el Pla de Prevenci de Riscos Laborals corresponents a aquesta etapa (operaci).

Captol 5. Etapa de Descomposici
V.0.0 _080205
Guia de Suport per al Disseny i lExplotaci de Plantes de Compostatge. Etapa de Descomposici
05. ETAPA DE DESCOMPOSICI

1.
DEFINICI
2. 2.1 2.2 3.
ARGUMENTACI (JUSTIFICACI) OBJECTE JUSTIFICACI DELS CRITERIS DE DISSENY AGENTS IMPLICATS
1 1 2 2
4.
5. 5.1 5.1.1 5.1.2 5.1.3 5.1.4 5.2 5.3 5.4 5.5 5.6 6. 6.1 6.1 6.2 6.2.1 6.2.2
SISTEMATITZACI CONDICIONANTS TIPOLOGIA DELS RESIDUS PRESENTACI DELS RESIDUS CARACTERITZACI DELS RESIDUS PROPORCI RESIDU/MATERIALS COMPLEMENTARIS ENTRADES I SORTIDES FASES DURADA SUPERFCIE LA INCORPORACI DE LQUIDS ALTERNATIVES TECNOLGIQUES ENUMERACI, AVANTATGES I INCONVENIENTS CRITERIS DE SELECCI DALTERNATIVES CRITERIS DE DISSENY LA PROPORCI DESTRUCTURANT CRITERIS DE DISSENY DE LES ZONES DESTINADES A LETAPA DE
DESCOMPOSICI
3 3 3 4 5 5 6 6 9 10 16 17 17 36 36 36 36
05.Etapa de descomposici.080205.vq0.doc -i-
7.
IDENTIFICACI DE POSSIBLES PROBLEMES I DISFUNCIONS
37
8.
38
05.Etapa de descomposici.080205.vq0.doc -ii-
1. DEFINICI
A linici del compostatge, en la denominada etapa de descomposici, es consumeixen els components ms degradables, mentre que els biopolmers ms complexos, com la cellulosa i la lignina, es transformen parcialment de manera que es converteixen en les molcules de base per a la formaci de compostos estables semblants a les substncies hmiques del sl, procs que t lloc durant la posterior etapa de maduraci. En aquesta etapa de descomposici hi ha un gran alliberament denergia i un fort consum dO2. En tractar-se de letapa biolgicament ms activa, shan de controlar curosament les condicions de treball per tal devitar: i) Temperatures excessives. Lenergia generada pot elevar excessivament la temperatura del material, fins inhibir o alentir lactivitat microbiana. La calor tamb pot provocar un assecament del material, amb les mateixes conseqncies sobre els microorganismes. Per evitar tot aix cal ventilar, remenar o regar el material convenientment. Condicions anaerbies. Si no es reposa lO2 consumit, apareixen les condicions anaerbies. En aquesta situaci: Lactivitat microbiana s ms lenta1 i genera menys energia, de manera que s possible que la temperatura no selevi prou per higienitzar el material i inhibir la germinaci de les llavors de males herbes. Es generen substncies voltils (cids grassos de cadena curta, amines, mercaptans, sulfur dhidrogen, sulfurs orgnics, etc.) dolors desagradables. iii) Prdues innecessries de Nitrogen en forma de NH3. Durant aquesta etapa, les protenes existents en els materials inicials es converteixen en formes amoniacals, les quals poden perdres en bona part segons quines siguin les condicions dhumitat i temperatura i del rgim de ventilaci establert. Sha dintentar minimitzar aquestes prdues compostant materials de C/N adequades ats que el NH3 s un contaminant, que complica la consecuci i manteniment dunes acceptables condicions laborals i que el Nitrogen que cont s un nutrient vegetal energticament i econmicament car.
ii)
2.1 OBJECTE Lobjecte del captol s donar les pautes per aconseguir que lactivitat microbiana en letapa de descomposici sigui ptima, de manera que:
Aqu entenem per velocitat del procs la quantitat de matria orgnica transformada o degradada per unitat de temps.
05.Etapa de descomposici.080205.vq0.doc -1-
i) ii)
Es pugui tractar la mxima quantitat de residu per unitat de superfcie dedicada a aquesta etapa, sempre sota condicions controlades. Es minimitzi el risc de generar males olors.
iii) El material resultant de letapa que identifiquem com a precompostassoleixi una estabilitat raonable en el mnim temps possible: Els parmetres que defineixen aquesta estabilitat es recullen a la Fitxa-3 i corresponen amb el que es coneix normalment com a compost fresc. Aquesta estabilitat ser la mnima exigida tant al precompost que continu la seva maduraci a la prpia installaci, com a aquell que sexporti amb alguna daquestes finalitats: Aplicar immediatament al sl, amb criteris de residu. Continuar la maduraci en una altra installaci. Enviar-lo al seu dest final quan no s apte per a lagricultura. 2.2 JUSTIFICACI DELS CRITERIS DE DISSENY Els objectius que es pretenen assolir amb els criteris de selecci dalternatives per al disseny de letapa de descomposici sn: i) ii) Assegurar en tot moment la presncia dO2 a linterior de la massa en compostatge mitjanant ventilaci forada. Assegurar la durada imprescindible per aconseguir que, al final de letapa, el material obtingut tingui la qualitat mnima exigible i que no requereixi ventilaci forada per mantenir suficient presncia dO2 al seu interior.
iii) Minimitzar les emissions de males olors per evitar molsties al venat. iv) Minimitzar lemissi de gasos nocius per a la salut -lamonac en particularper tal dassolir unes condicions adequades de treball -concentracions per sota dels llindars legals-. v) Evitar zones danaerobiosi a la massa en compostatge desprs de perodes de pluja, i tamb limitar la generaci de lixiviats.
3. AGENTS IMPLICATS
Administraci
Aprovaci dels criteris dexplotaci referents a letapa. Control dels parmetres de procs (durada, perfil de temperatures, nivells doxigen, addici daigua, etc.). Control de les implicacions de letapa en la higiene i salut laboral. Molsties per males olors emeses durant el procs. Molsties per soroll dels equips (ventiladors, pales, voltejadores, etc.). Disseny acurat de les installacions i els equips referents a letapa. Definici acurada dels criteris dexplotaci referents a letapa. Definici acurada de les pautes de seguretat a seguir en letapa.
Venat Gestor

Les normes que afecten directament a letapa de descomposici sn: i) ii) De manera general, totes aquelles que fan referncia a la seguretat i a la salut laboral. El Reglament 1774/2002/CE pel que sestableixen les normes sanitries aplicables als subproductes animals no destinats al consum hum i les seves modificacions al respecte. Aquest reglament ser daplicaci quan es vulguin compostar: Materials de categoria 2 a tractar mitjanant el mtode 1 en una planta de transformaci de categoria 2. Fems i continguts del tub digestiu, llet i calostre. Materials de categoria 3.
5. SISTEMATITZACI
5.1 CONDICIONANTS 5.1.1 Tipologia dels residus i) Les condicions (aeraci, confinament, durada, etc.) de letapa de descomposici dependran de si la mescla a compostar cont Residus de Baixa o dAlta Degradabilitat. Aquestes condicions tamb dependran de si els Residus dAlta Degradabilitat sn No pre-estabilitzats o Pre-estabilitzats.
ii)
iii) Quan el que shagi de compostar sigui una mescla de RAD, es considerar pre-estabilitzada o no segons el percentatge dels RAD pre-estabilitzats respectivament superin o no el 80% del pes del total. A la Fitxa-1 es recullen alguns exemples de residus caracteritzats a partir dndex respiromtrics que informen sobre la seva diferent biodegradabilitat.
Fitxa-1. Exemple de la degradabilitat de diferents RAD Tipus de Residu dAlta Degradabilitat RAD no preestabilitzats Farina de sang Fang fsico-qumic (deshidratat) Fang fsico-qumic (assecat trmicament) RAD preestabilitzats Digestat de digesti anaerbia de FORM Fang 1 de digesti anaerbia (deshidratat) Fang 2 de digesti anaerbia (deshidratat) Fang 2 de digesti anaerbia (assecat trmicament)
a
TMC a 52 41 47 4,5 12 21 29
La TMC (Taxa de Mineralitzaci Complementria) s un parmetre experimental que informa sobre la degradabilitat de materials orgnics. Mesura el CO2 desprs per barreges terra/material orgnic en unes determinades condicions de temps i temperatura. Els valors de la TMC no tenen significat en termes absoluts, per si la comparaci entre ells: quant ms alta s, ms biodegradable s el material orgnic.
5.1.2 Presentaci dels residus i) Residus dAlta Degradabilitat heterogenis: Si el material o mescla a compostar cont algun RAD groller, s del tot recomanable realitzar una homogenetzaci durant la precedent etapa de pre-tractament, amb equips especficament dissenyats. Aquesta homogeneitzaci en el pre-tractament podr ser substituda per una mescla2, o per volteigs (no amb pales mecniques, excepte aquelles especficament dissenyades per a voltejar) durant la present etapa de descomposici. Per aix obligar a incrementar la durada de letapa, i per tant tamb la superfcie que caldr dedicar-li. Per ha de quedar clar que la prolongaci de la durada de letapa s una mesura de prudncia que no assegura ni molt menys un desenvolupament correcte del procs, s a dir, que en el seu decurs poden generar-se males olors que obliguin, a la llarga, a confinar-la. Per tant, recomanem vivament lalternativa de lhomogenetzaci quan els RAD a compostar siguin grollers. ii) Residus dAlta Degradabilitat homogenis que formen part duna mescla (per exemple, amb estructurant o amb un altre RAD homogeni). En aquest cas es pot actuar dalguna de les segents maneres: Realitzar una mescla amb equips adequats durant la precedent etapa de pre-tractament, o voltejar (no amb pales mecniques, excepte amb
2
Recordem que la diferncia entre homogenetzaci i mescla s que la primera, a ms de barrejar esmicola de manera molt efectiva els materials tous grollers, incrementant la superfcie datac microbi.
aquelles especficament dissenyades per a voltejar) en el decurs de la present etapa de descomposici. Ni mesclar ni voltejar, per llavors caldr allargar la durada de letapa i la superfcie que cal destinar-li. A ms, actuant daquesta manera tamb sincrementa el risc que letapa de descomposici no es desenvolupi adequadament, tal com apuntvem en el cas dels RAD heterogenis. iii) Un nic Residu dAlta Degradabilitat homogeni. En aquest cas no gaire habitual3, evidentment s innecessari mesclar i tampoc no s imprescindible voltejar. 5.1.3 Caracteritzaci dels residus Ens remetem al punt 5.3 del precedent Captol 3. Recepci i Emmagatzematge dels materials. 5.1.4 Proporci residu/materials complementaris i) Les proporcions residu/materials complementaris vindran prefixades de letapa prvia de pre-tractament per tal dassegurar que la mescla posseeixi unes adequades porositat, estructura, relaci C/N, MO degradable, humitat, pH i elements essencials per als microorganismes que hi intervenen. En el cas concret de la proporci residu/estructurant, aquesta shaur prefixat a partir de: La Porositat objectiu de la mescla, que dependr de si en la present etapa de descomposici al menys durant el seu perode inicial- el material est esttic o es volteja. Les caracterstiques fsiques de residus i estructurants participants i lalada dapilament que s prevista en la present etapa de descomposici.
ii)
Un exemple podria ser el compostatge dun deshidratat de pur.

ENTRADES
REACTIUS QUMICS AIGUA L L
SORTIDES
REACTIUS QUMICS ESGOTATS
GASOS/OLORS
TRACTAMENT DE GASOS S L
EMISSIONS GASOSES
G Reg MATERIAL O MESCLA A COMPOSTAR L S
G PRECOMPOST L
FARCIMENT ESGOTAT DEL TRACTAMENT DE GASOS
LIXIVIATS CONDENSATS L
BASSA O DIPSIT DE LIXIVIATS L
5.3 FASES i) Com ja sha comentat en el Captol 1. Introducci, a efectes prctics entendrem com etapa de descomposici tot el perode que requereix aeraci forada4 perqu la circulaci natural de laire per linterior de la massa en compostatge -lefecte xemeneia- no pot cobrir les grans necessitats doxigen que es deriven de lactivitat microbiana. Una nica excepci: en el compostatge de la majoria de Residus de Baixa Degradabilitat, laeraci forada no s imprescindible, encara que si recomanable, en quant escura significativament el temps de procs. ii) Sentn per efecte xemeneia la circulaci daire que sestableix de forma natural en un munt de material en compostatge per efecte del gradient de temperatura entre el seu interior i lexterior. La descomposici de la matria orgnica genera energia, i una part daquesta es manifesta en forma de calor. En conseqncia la massa en compostatge sescalfa, laire calent ms o menys pobre en oxigen del seu interior seleva en ser menys dens i s substitut per aire fresc -oxigenat- i ms fred de lexterior que entra a travs de la superfcie de lamuntegament. Aquest s un efecte similar al tiratge de les xemeneies, i per aix lidentifiquem amb aquest nom (Figura-1). La combinaci entre lefecte xemeneia, la dimensi de lapilament i labundncia i la grandria de porus del material en compostatge dna un cabal daire que circula pel seu interior. Durant letapa de descomposici o al menys en el seu inici-, aquest cabal no sol ser suficient per aconseguir que shi estableixin condicions aerbies. Per aix cal recrrer a ventilacions forades per mantenir-les.
Per impulsi o per aspiraci; el volteig pot ser un complement per per si sol no s suficient
Figura-1. Representaci de lefecte xemeneia. (dibuix O. Huerta)

Aire calent i pobre en oxgen
Calent
Aire fred i ric en oxgen
iii) Letapa de descomposici ha dincloure obligatriament un perode dhigienitzaci. La Figura-2 recull les recomanacions americanes (EPA-1999) sobre la temperatura i durada mnima daquest perode, que poden resumir-se de la segent manera: a 55C: 3 dies. a 60C: 1 dia. a 65C: 3 hores. a 70C: 1 hora. El que ha de quedar clar s que, per a la higienitzaci del material, tota la massa ha dassolir durant un cert temps les temperatures prefixades, cosa que saconsegueix: En els reactors esttics, amb la recirculaci daire calent. Aquesta s la situaci que pressuposa la Figura-2. En els sistemes dinmics, amb el volteig. A la Fitxa-2 es mostren les exigncies del 2on Esborrany de Directiva Europea (2001) per a aquestes situacions.
Figura-2. Temps mnims necessaris per a la higienitzaci de residus orgnics amb ms dun 7% de MS (EPA (1999): Standards for the Use or Disposal of Sewage Sludge. 40 CFR Part 503).
8 7 6 5 Dies 4 3 2 1 0 52 54 56 58 60 62 64 66 68 70 Temperatura (C)
Dies = 1,317108/10(0,14t)
Fitxa-2. Condicions per a la higienitzaci dels materials durant el compostatge, segons el 2on Draft Biological Treatment of Biowaste (12/02/2001). SISTEMA Pila voltejada Pila voltejada Temperatura Durada del tractament 55C 65C 2 setmanes 1 setmana Volteigs 5 2
iv) Letapa de descomposici pot estar constituda per successives fases que no necessriament han de desenvolupar-se en el mateix indret ni amb les mateixes condicions de control. s de remarcar que linici de letapa s la ms critica i interessa doncs que les fases que abasten aquest perode siguin les de disseny ms acurat. v) A continuaci es presenta un exemple detapa de descomposici desenvolupada en successives fases i corresponent a una installaci de compostatge de FORM: A linici i durant dues setmanes, letapa es porta a terme en tnels amb aeraci forada, amb control exhaustiu doxigenaci i temperatura, i tamb amb tractament dels gasos de procs. Desprs, i durant tres setmanes ms, letapa continua en piles amb aeraci forada i voltejades, una vegada sha garbellat el material per separar els impropis ms grollers i optimitzar lespai.
La posterior etapa de maduraci sinicia sense canviar el material de lloc, s a dir, amb una continutat temporal i espacial: simplement no far falta laeraci forada. 5.4 DURADA i) En el cas de compostar exclusivament residus de baixa degradabilitat -RBD-: Se sol considerar conjuntament la durada de les etapes de descomposici i maduraci. La durada mnima per al conjunt de les dues etapes no es pot precisar perqu depn de les caracterstiques dels materials o mescles de materials (%MO degradable, relaci C/N, etc.), per dentrada es fixa en un mnim de 6 mesos. En conseqncia, si la durada base que es plantegi en el projecte s inferior a aquest valor, shauran de justificar els motius (addici de compostos nitrogenats per adequar la relaci C/N, trituraci molt intensiva per afavorir latac microbi, aeraci forada, etc.) ii) La durada mnima de letapa de descomposici el que sidentificar com a durada base- per a Residus dAlta Degradabilitat sempre que hi hagi control de la temperatura del procs i recirculaci daire calent (per exemple, un reactor tipus tnel) ser de: 2 setmanes si es composta un RAD pre-estabilitzat o una mescla on ms del 80% de la massa dels RAD estiguin pre-estabilitzats. 4 setmanes si es composta un RAD no pre-estabilitzat o una mescla en la que ms del 20% de la massa de RADs sn no pre-estabilitzats. iii) La durada base de letapa de descomposici sanir incrementant per totes les segents causes: Si la ventilaci del procs no permet assegurar el control de la temperatura i no es recircula laire calent. Si es realitza sota coberta de geo-txtil impermeable i transpirable. Si no sha volgut incorporar mescladora o homogenetzador en el pre-tractament, malgrat les caracterstiques dels materials a compostar ho feien recomanable. iv) La durada definitiva segons aquestes diferents alternatives queda recollida al Diagrama de flux Etapa de descomposici. Durada 1 i Durada 2 . v) La durada preestablerta segons els criteris anteriors podr revisar-se si, una vegada en funcionament la installaci, es constata que, a partir dun determinat moment, el nivell destabilitat assolit pel precompost s superior o igual als llindars que estableixi en cada moment lARC (Fitxa-3). En tot cas, i amb independncia daquests llindars de maduresa, el material obtingut en finalitzar letapa no ha de fer olors desagradables i ha de
presentar una certa homogenetat, en el sentit que no shan didentificar els seus components originals, amb lexcepci dels estructurants5. Fitxa-3. Parmetres destabilitat que han de complir els materials a sortida de letapa de descomposici. Parmetre de Maduresa Test dautoescalfament -RotteGrade- a ndex respiromtric dinmic itali
a
Llindar > III < 1000 mg O2/kg MO/h

b
Test del Bundesgutegemeinschaft Kompost alemany (1993). (Veure lAnnex-1. Metodologia de mostreig i Anlisi). Adani, F (2005): Determinazione della Stabilit Biologica per mezzo dellIndice di Respirazione Dinamico (Metodo Di.Pro.Ve). Annex D. (veure lAnnex de metodologia analtica i <http://www.regione.veneto.it/ambiente+e+Territorio/Ambiente/Rifiuti+e+bonifica+siti+inquinati /Rifiuti/Normativa/Normativa +regionale/>).
5.5 SUPERFCIE i) La superfcie necessria per a letapa de descomposici dependr de: El volum de residu a tractar. La proporci destructurant a afegir si s que en cal- per aconseguir la porositat adequada en lapilament dissenyat, i segons aquest sigui esttic o dinmic (veure Captol 4. Pre-tractament: Mescla i/o Homogenetzaci). La proporci daltres materials complementaris. La capacitat de crrega (o volum de material que cap per unitat de superfcie) del o dels sistemes tecnolgics elegit per a aquesta fase -piles esttiques o voltejades, trinxeres, reactors, etc.-. Aquesta variable sol expressar-se en m3/m2 (m3 de material o mescla a compostar per m2 de superfcie) i s funci de la secci til, que depn de la secci de treball de la voltejadora en el cas de piles voltejades, o de lalada del material en el cas de trinxeres i reactors. La durada de letapa de descomposici, establerta a partir de: La degradabilitat del residu: RBD, RAD pre-estabilitzats o RAD no pre-estabilitzats. El control de temperatura que es pretengui assolir durant letapa. Que existeixi o no recirculaci daire calent. Es realitzi o no sota coberta de geo-txtil.
5
En cas que no sarribs a aquests objectius mnims de qualitat, caldria allargar la durada de letapa per evitar problemes en les etapes posteriors, per tamb caldria que els responsables de la installaci avaluessin les causes de disseny o dexplotaci- que han impedit assolir-los.
En el pretractament shagi decidit o no incorporar equips especfics de mescla o homogenetzaci, si s que les caracterstiques dels materials aix ho aconsellaven. ii) La superfcie necessria6, en m2, es calcular a partir de la frmula: Sd = Qd (Vm/Mr) (1 any/52 setmanes) td (1/CCd) on Sd = superfcie necessria per a letapa de descomposici. Qd = capacitat de disseny de la installaci, equivalent a la capacitat nominal de la installaci Qn (tones de residu/s que s previst tractar anualment), multiplicat pel factor de seguretat 1,10. Vm/Mr = volum en m3 que resulta de la mescla del residu amb els diferents estructurants i altres materials complementaris en les proporcions definides, referit a cada tona de residu a tractar (veure els exemples de clcul de la Fitxa-4). Recordem que aquest valor: No pot ser inferior a les proporcions fixades per lAgncia de Residus de Catalunya, quan es tracta de residus urbans molt habituals FORM, fangs dEDAR- (veure Fitxa-12 del Captol 4. Pre-tractament: Mescla i/o Homogenetzaci). En altres tipus de residus, ha destar recolzat per fonts bibliogrfiques suficientment contrastades, per dades extretes dinstallacions comparables a la que es projecta o obtingudes experimentalment en laboratoris contrastats. td = durada, en setmanes, que requereix letapa de descomposici. CCd = capacitat de crrega o volum en m3 de material o mescla a compostar que es possible acumular per cada m2 de superfcie, dacord amb lopci tecnolgica elegida per a aquesta etapa7 (veure Fitxa-5). iii) Quan letapa de descomposici estigui constituda per diferents fases successives -per exemple, perqu hi ha un garbellat per eliminar impropis grollers- o un reagrupament del material a mitja etapa-, la superfcie necessria es calcular amb la frmula: Sd = Qd (1/52) [(Vm/Mr td (1/CCd) + (Vm/Mr td (1/CCd) + ...] on els parmetres fan referncia a cada una de les successives fases.
Quan parlem de superfcie necessria ens referim a la que cal per contenir la mescla a compostar, per en cap cas hi queda inclosa la superfcie que requereix el moviment de la maquinria o la installaci dels equips complementaris. En cas que la installaci prevegi ls duna voltejadora en aquesta etapa de descomposici i que lapilament de material a voltejar es construeixi amb pala, per al clcul de la superfcie noms sacceptar el 80% de la secci de treball de la voltejadora ats que la prctica demostra que un palista no pot construir lapilament de la mida exacta.
iv) En cas que letapa de descomposici es realitzi sense protecci contra la pluja -sense coberta convencional o de geo-txtil-, la superfcie resultant dels clculs anteriors sincrementar obligatriament en un 15%. La ra daquesta exigncia s disposar dun espai de seguretat per poder allargar la durada de letapa quan, degut a pluges continuades, el pas de laire quedi temporalment impedit i, en conseqncia, el procs saturi. Aquest criteri no saplicar en el compostatge de Fracci Vegetal, ats que, donades les seves caracterstiques fsiques, s molt improbable que es pugui produir el fenomen abans descrit. v) El valor obtingut segons les frmules anteriors caldr corregir-lo dacord amb la gesti prevista per als materials en letapa. Cal tenir en compte que part de la superfcie ser inhbil, en haver destar lliure per rebre nou material a compostar o estar ocupada per altre ja precompostat i pendent de ser traslladat a la zona destinada a la maduraci. Tamb inutilitza part de la superfcie la zona de gir de la voltejadora i el desplaament del material que alguns daquests equips provoquen. Aix mateix, a vegades tamb cal deixar espais de separaci entre materials en diferent estadi de descomposici, b perqu no interessa que estiguin en contacte (veure exemple de la Fitxa-6), b per permetre lactuaci de les voltejadores.
vi) La superfcie total necessria per a letapa ser el resultat dintegrar a lespai real la Sd obtinguda segons el clcul i les consideracions anteriors: per exemple, nombre de piles, espai de separaci entre elles, espai per al gir de la voltejadora, espai de seguretat respecte els pilars -en cas que nhi hagi-, etc.
Fitxa-4. Exemple de clcul de la relaci Mescla a compostar/Residu tractat. Tipus de residu Densitat aparent del residu Proporci residu/estructurant a la mescla Proporci estructurant/residu a la mescla Reducci de volum en realitzar la mescla Identificaci del parmetre d RV 1/RV RM FORM Fang EDAR 0,6 2,0 0,5 0,95 1,0 0,25 4,0 0,80 Unitats Clcul kg/L m3/m3 m3/m3 Vresidu/Vestructurant Vestructurant/Vresidu +
tant per u Vmescla/(Vresidu Vestructurant) m3/m3 m3/t Vm/Vr = (1+(1/RV)RM Vm/Mr = (Vm/Vr)/d
Relaci V mescla a compostar/V residu a compostar Relaci V mescla a compostar/M residu a compostar
Vm/Vr Vm/Mr
1,43 2,38
4,00 4,00
Fitxa-5. Exemples de clcul de la Capacitat de Crrega (CCd).

Secci Forma de l'apilament
b
Superfcie de la secci
Trapezodal
h B
S = (B + b)/2 h
Triangular
S = (B h)/2
Rectangular
S = (B h)
Semicircular
S = (B/2)2/2
CCd = S/B 8
Si tingussim una pila de longitud 1 m, el volum de la pila seria S1 m3 i la superfcie que ocuparia seria de B1 m2. Per tant la capacitat de crrega, o el volum en m3 de mescla a compostar que s possible acumular per cada m2 de superfcie, es calcula dividint (S1 m3) per (B1 m2), s a dir, S/B.
Fitxa-6. Exemple de la influncia de la gesti dels materials en el dimensionament de la superfcie destinada a la descomposici.
S d = Q d (V m /M r ) (1 any/52 setmanes) t d (1/CC d )
Frmula clcul superfcie Dades Massa residu a tractar (Qd) Densitat residu (d) Relaci volumtrica residu/estructurant (RV) Efecte reducci de volum per la mescla (RM) Secci treball voltejadora (STV) Amplada treball voltejadora (ATV) Secci til voltejadora/secci mxima o de catleg (SUV) Durada etapa descomposici (t) Nombre de piles de descomposici (p) Clculs intermitjos Vm/Mr = (1/d) (1 + (1/RV)) RM CCd = STVSUV/ATV Sd
11000 0,65 1 0,9 7,78 5,5 0,8
t/any t/m3 V/V V/V m2 m tant per u
4 setmanes 5 unitats
3 2,8 m mescla/t residu 3 2 1,1 m mescla/m
2 2071 m de superfcie ocupada
Efecte de la gesti de les piles sobre la superfcie Cas A: Supsits: Mescla a compostar PILES 1 2 3 4 5 4 3a4 2a3 1a2 0a1 Setmana de procs Precompost a madurar Cas B: Supsits: Conclusi: Etapa de descomposici realitzada sota coberta convencional Gesti first in/first out En una setmana s'omplir una pila mentre se'n buidar una altra No hi ha separaci entre els materials que s'estan treient i els que s'introdueixen
Una de les 5 piles est buida
Superfcie total: 5/4 de la superfcie ocupada
2588 m2 superfcie total
Mescla a compostar 3 4 5 0 1 2 Conclusi:
Etapa de descomposici realitzada sota coberta convencional Gesti first in/last out En una setmana s'omplir una pila mentre se'n buidar una altra Es deixa un passads de separaci entre els materials que s'estan treient i els que s'introdueixen, igual a l'amplada d'una pila. Dues de les 6 piles estan buides
Superfcie total: 6/4 de la superfcie ocupada
3106 m2 superfcie total
Zona de separaci per no barrejar materials Precompost a madurar
5.6 LA INCORPORACI DE LQUIDS La incorporaci de lquids a letapa de descomposici pot ser necessria perqu: i) El material o mescla a compostar estan per sota dels nivells dhumitat necessaris perqu el compostatge arrenqui o es desenvolupi amb normalitat, per no s possible o oport aplicar aigua o residus lquids a la precedent etapa de pre-tractament. Lactivitat microbiana durant letapa de descomposici s tan enrgica i la generaci de calor tan elevada que la massa en compostatge sarriba a assecar fins alentir o gaireb aturar el procs microbi.
ii)
Per a aquestes situacions cal tenir prevista la installaci dequips que permetin laportaci daigua, lixiviats9 o altres residus lquids. A les Fitxes-15 i 16 del Captol 4. Pre-tractament: Mescla i/o Homogenetzaci) shi han recollit els equips daplicaci de lquids i els seus condicionants. Resumim els trets ms importants des de la perspectiva de letapa de descomposici: i) Els lixiviats i residus lquids noms es poden aplicar abans de la fase dhigienitzaci, a no ser que es tingui la seguretat que a la posterior etapa de maduraci tamb hi haur una fase termfila amb temperatures prou elevades per aconseguir aquesta higienitzaci. Laplicaci per aspersi de residus lquids i lixiviats noms es pot fer: En recintes tancats tipus reactors o naus- si hi ha risc clar de generar molsties al venat per males olors. Sense presncia de personal, pel risc sanitari que comporta. iii) Laplicaci dun lquid aprofitant lactuaci dun equip de volteig s molt apropiada si es disposa daquest equip10, si b amb les limitacions apuntades anteriorment quan es tracta de lixiviats i residus lquids. Per fins i tot en aquests casos es pot considerar la possibilitat de fer-ho a laire lliure si el risc de generar molsties al venat no s molt evident, ja que resulta una operaci rpida i amb poca generaci daerosols.
ii)
Aqu, en parlar de lixiviats ens referirem als generats en la prpia installaci de compostatge. Per tamb pot donar-se una situaci, no gaire habitual, en la que saprofiti una installaci de compostatge per tractar residus lquids procedents de lexterior, sempre que les seves caracterstiques siguin compatibles amb els materials a compostar i amb el dest dels productes finals. El que no t sentit s adquirir un equip de volteig amb lnica finalitat daplicar lquids, atesa la inversi i el cost de manteniment daquests equips.
10
6.1 ENUMERACI, AVANTATGES I INCONVENIENTS Les alternatives tecnolgiques per a diferents aspectes de letapa de descomposici sn les segents: i) Moviment i disposici del material durant letapa (Fitxes-7 i 8): Sistemes esttics: piles, trinxeres o canals (amb parets laterals que contenen el material), piles esteses (sense aquestes parets), reactors tipus tnel. Sistemes dinmics: piles, trinxeres, piles esteses o canals voltejats peridicament, reactors rotatius. ii) Tipus dequips de volteig (Fitxa-9): De piles. De piles esteses. De canals. Reactors cilndrics. iii) Ventilaci forada (Fitxa-10): Amb o sense recirculaci daire calent. Impulsi, aspiraci o amb alternana. Contnua (amb o sense variaci del cabal) o discontnua. iv) Tipus de control de la ventilaci (Fitxa-11): Temporitzada o de cabal variable. Per assegurar nivells mnims dO2. Per controlar la temperatura de la massa. Integrant diversos factors. Encara que s difcil donar valors ms precisos, com a referncia podem indicar que: Assegurar loxigenaci en letapa de descomposici requereix una potncia installada per a la ventilaci duns pocs W per tona tractada de RAD; Controlar tamb la temperatura del procs requereix unes desenes de W/t; Calen unes centenes de W/t en cas que hi hagi recirculaci daire calent. v) Solera pavimentada (formigonada o similar) (Fitxa-12): Perforada tipus spigot o pitxol. Perforada tipus plenum. Tubs perforats sobre el paviment.
Tubs perforats en rases fetes al paviment. Tubs perforats embeguts en un material groller i pors (grava, escora, estella, etc.). vi) Ubicaci del material en letapa (Fitxa-13): A laire lliure sense cap mena de protecci per a la pluja. A laire lliure amb coberta: Clssica (xapa, plstic rgid o lmina, etc.). De Geotxtil impermeable i transpirable. De lmina plstica en contacte directe amb el material per amb respiradors per evacuar laire gastat. Nau tancada Reactors (tnels, boxes, tambors rotatius, reactors verticals, etc.). Altres. vii) Aplicaci de lquids (Fitxes-15 i 16 del Captol 4. Pre-tractament: Mescla i/o Homogenetzaci). A la Fitxa-14 es presenta -com a resum de les fitxes anteriors- una comparaci dels avantatges i inconvenients dalgunes de les combinacions ms habituals -que no les niques- emprades en letapa de descomposici. Ha de quedar clar el carcter dexemple i no exhaustiu de les opcions que shi plantegen. Finalment, com a resum, a la Fitxa-15 es presenta una anlisi comparada dels sistemes ms habituals en letapa de descomposici, en funci de diverses variables.
Fitxa-7. Avantatges i inconvenients de moure el material. ALTERNATIVA

Sistema esttic
Avantatges
Costos de manteniment i funcionament inferiors.
Inconvenients/Limitacions
El material o mescla a compostar requereix una porositat superior, cosa que obliga a jugar amb majors proporcions destructurant. La mescla o lhomogenetzaci (pre-tractament) han de ferse molt acuradament (operaci crtica). Lalada dels apilaments ve limitada pels equips de volteig. Consum superior denergia. En cas que sutilitzi voltejadora, s difcil ajustar la secci o alada real de la pila a secci o alada terica (prescripcions tcniques de la voltejadora). A la prctica aix implica un menor aprofitament de la superfcie. Trinxen els impropis, cosa que dificulta la seva posterior eliminaci i repercuteix negativament en la qualitat del compost final (major presncia dimpureses i major contingut en metalls pesants). El volteig pot reduir molt la grandria de porus, dificultant el pas de laire fins i tot amb aeraci forada. Normalment no permeten la installaci dequips fixes de reg.
Sistema dinmic
Reducci de les proporcions destructurant en requerir-se menys porositat en el material o mescla a compostar. Pot substituir o complementar letapa precedent de pretractament (mescla i homogenetzaci). Afavoreix lhomogenetat de la massa. Afavoreix la distribuci homognia dels lquids aportats, si s el cas. Determinats sistemes dinmics desplacen el material, cosa que pot simplificar o estalviar el seu trasllat a les zones destinades a les operacions posteriors.
Fitxa-8. Avantatges i inconvenients de la disposici elegida. ALTERNATIVA Piles Descripci

Disposici del material en forma de piles, directament damunt del paviment. La secci pot ser triangular, trapezodal o semicircular. Aquesta disposici permet tant la modalitat esttica com la dinmica. Les dimensions de les piles dinmiques venen condicionades per les caracterstiques de la voltejadora. Solen guardar una proporci entre volum i superfcie ocupada dentre 0,5 i 1,5 m3/m2.
Avantatges
Noms requereixen la Menor capacitat per unitat de superfcie i alada. construcci de la solera adequada. Els sistemes per aportar lquids no poden ser fixos. Permeten el volteig. Permeten una gesti FIFO Lalada i secci de les piles ve condicionada per les (first in-first out). caracterstiques de la Faciliten lefecte xemeneia si voltejadora. no sn molt amples. En determinades situacions (a laire lliure o en naus de grans llums) accepta voltejadores amb desplaament lateral (construcci de piles paralleles). Les caracterstiques de les voltejadores impedeixen la construcci de piles excessivament altes
Fitxa-9. Avantatges i inconvenients dels diferents tipus de voltejadores. ALTERNATIVA Avantatges * Inconvenients/Limitacions
De Piles, Cost inferior (15-25%) a una voltejadora Cal disposar dun tractor de potncia suficient. Accionada mitjanant presa de automotriu. La proporci volum/superfcie ocupada s molt fora de tractor baixa, ats que cada dues piles cal deixar lespai Adequada quan es disposa de molta Sense desplaament lateral superfcie. de pas per al tractor. Provoquen un cert desplaament longitudinal del material, cosa que obliga a alternar el sentit de les passades per tal de no perdre espai til, o b reconstituir la pila amb lajut duna pala carregadora. Requereixen conductor. De Piles Permeten aprofitar ms lespai que les Provoquen un cert desplaament longitudinal del Automotriu accionades amb tractor. material, cosa que obliga a alternar el sentit de Sense desplaament lateral les passades per tal de no perdre espai til, o b reconstituir la pila amb lajut duna pala carregadora. Requereixen conductor. De Piles Permeten aprofitar ms lespai que les Provoquen un cert desplaament longitudinal del Automotriu material, cosa que obliga a alternar el sentit de accionades amb tractor. Amb desplaament lateral les passades per tal de no perdre espai til, o b En desplaar el material, permet simplificar o reconstituir la pila amb lajut duna pala eliminar posteriors trasllats de material cap a carregadora. les operacions posteriors. Alguns models permeten augmentar la Requereixen conductor. capacitat de crrega, cosa que compensa la reducci de volum que a vegades pateixen les piles al llarg de letapa. Fan una gesti FIFO (first in-first out) del material.
Fitxa-9. Avantatges i inconvenients dels diferents tipus de voltejadores. ALTERNATIVA

De Piles esteses
Avantatges *
No provoquen un desplaament longitudinal Requereixen conductor. del material. No permet processar el material per lots, i per tant resulta ms difcil assegurar-ne la Permeten aprofitar ms lespai. traabilitat. Alguns models permeten augmentar la capacitat de crrega, cosa que compensa la reducci de volum que a vegades pateixen les piles al llarg de letapa. Existeixen models que sacoblen a tractors, cosa que pot reduir el cost de lequip. De trinxeres No requereixen conductor (automatitzables). No permeten seccions de treball gaire grans. Fan una gesti FIFO (first in-first out) del material. * No sindiquen els avantatges i inconvenients generals propis dels sistemes dinmics.
Fitxa-10. Avantatges i inconvenients dels diferents sistemes de ventilaci. Primera part ALTERNATIVA Avantatges Ventilaci amb Sassegura la higienitzaci de tota la massa. recirculaci daire11 Sistemes molt simples. Ventilaci Ventiladors de menor potncia. sense recirculaci daire Inconvenients/Limitacions
Cossos del ventilador i canonades resistents a la corrosi. Menys eficcia en controlar la temperatura (ms consum elctric). Construcci i control ms sofisticats (ms car). Temperatures diferencials en la massa (higienitzaci no assegurada en aquesta etapa si no hi ha volteig).
11
La recirculaci permet variar de forma voluntria dacord amb parmetres de control pre-establerts- les proporcions daire fresc i daire recirculat.
Fitxa-10. Avantatges i inconvenients dels diferents sistemes de ventilaci. Segona part ALTERNATIVA Avantatges Inconvenients/Limitacions Ventilaci per No necessita anar sempre (es pot temporitzar Si no hi ha recirculaci daire calent, la zona per on entra laire es mant ms freda (linterior). i aprofitar lefecte xemeneia). impulsi
Costos de ventilaci inferiors. No requereix ni ventiladors i ni canonades daire dentrada resistents a la corrosi. Sadapta a tot tipus de solera. Ventilaci per Permet conduir laire aspirat a un sistema de tractament de gasos, de manera que un aspiraci procs obert es pot comportar com un de tancat pel que fa referncia al tractament dolors.
Si no hi ha volteig o trasllat del material no assegura la higienitzaci de tot el material amb noms aquesta etapa. No pot haver-hi control demissions si el material no est confinat.
Alternana
Si no hi ha recirculaci daire calent, la zona per on entra laire es mant ms freda (lexterior). Ha de contrarestar lefecte xemeneia (costos de ventilaci lleugerament superiors). Quan sutilitza tamb per recollir i tractar els gasos de processos en reactors oberts, ha de funcionar sempre per contrarestar lefecte xemeneia (costos de ventilaci superiors). Requereix ventiladors i canonades resistents a la corrosi. Si no hi ha volteig o trasllat del material, no assegura la higienitzaci de tot el material amb noms aquesta etapa. No tots els tipus de solera shi adeqen. En piles o reactors oberts, els sistemes de control de la ventilaci resulten ms complexos (variadors de freqncia). Molt susceptible a les vies preferencials dentrada daire. Aix obliga a vegades a subdividir la ventilaci de la solera. No pot haver-hi control demissions si el material no est confinat. Requereix ventiladors i canonades resistents a la corrosi. No tots els tipus de solera shi adeqen. Sistemes de control de la ventilaci ms complexos (variadors de freqncia).
Fitxa-11. Avantatges i inconvenients del control ms o menys exhaustiu de la ventilaci. ALTERNATIVA Temporitzada Temporitzada termostatada De cabal variable Avantatges
i
El sistema ms simple. No permet el control de la temperatura. Condueix als consums elctrics ms baixos. Sistema molt simple. Permet el control de la temperatura (amb ladequat dimensionament dels ventiladors). Permet el control de la temperatura (amb Sistema ms complex. ladequat dimensionament dels ventiladors). Requereix instrumentaci complementria (sondes dO2 i/o de temperatura) per regular el cabal. Adaptable a la ventilaci per aspiraci. Ms car (variador de freqncia).
La dificultat en controlar la temperatura fa que la durada de Per assegurar Costos de ventilaci mnims. letapa de descomposici sallargui. nivells mnims Tot i la dificultat per controlar la temperatura, s factible assegurar la higienitzaci. dO2 Ha danar complementat amb un sistema de control que Per controlar la La durada de letapa es minimitza. asseguri loxigenaci quan la temperatura s baixa. temperatura Els mateixos que lanterior. Ms alternatives a lhora de controlar el procs (ms flexibilitat i robustesa). Ventiladors ms potents. Costos de ventilaci superiors. Els mateixos que lanterior.
Sistemes combinats
Fitxa-12. Avantatges i inconvenients dels diferents tipus de solera per a la ventilaci forada. ALTERNATIVA Avantatges Inconvenients/Limitacions
Cara. Perforada tipus spigot (pitxol) El sistema ms durador. Requereix una execuci acurada. Neteja i manteniment molt fcil (si els o similar
Perforada tipus plenum
spigots sn a un nivell inferior que la solera). Permet distribucions daire molt regulars. Permet la recollida de lixiviats. No complica les operacions de crrega i descrrega. No es veu afectat pel pas de la maquinria. Apte tant per a laspiraci com per a la impulsi. s difcil que es tapin els forats dels spigots. Apte per a laspiraci. No sempre s fcil la neteja i el manteniment dels forats o escletxes del pas daire, si No complica les operacions de crrega i aquests sn al mateix nivell que la solera. descrrega. La construcci ha de ser molt acurada quan es Ms econmica que el sistema dspigots. construeix amb plaques prefabricades, ja que Permet la recollida de lixiviats. es pot veure afectada pel pas de la maquinria. Alt manteniment quan est construda amb plaques prefabricades i la maquinria entra en contacte directe amb la solera. Sovint cal aixecar plaques prefabricades per a netejar el plenum.
Fitxa-12. Avantatges i inconvenients dels diferents tipus de solera per a la ventilaci forada. ALTERNATIVA Tubs perforats sobre el paviment Avantatges
El sistema ms simple.
s fcil malmetre el sistema de tubs (reposici molt freqent). Obliga a treballar amb molt de compte a lhora de posar o treure el material. Es convenient retirar el sistema de tubs abans de treure el material precompostat. No permet distribucions molt regulars de laire (no s prctic installar una xarxa molt espessa de tubs). Cal recobrir el sistema de tubs amb material estructurant de mida grollera per evitar que els forats es tapin i millorar la distribuci de laire. Hi ha poca experincia en utilitzar-lo en ventilaci per aspiraci. No permet distribucions daire molt regulars (no conv subdividir excessivament la solera). Hi ha poca experincia en utilitzar-lo en ventilaci per aspiraci. Cal acabar domplir les rases amb material estructurant de mida grollera per evitar que els forats es tapin i millorar la distribuci de laire.
Tubs perforats en rases fetes al paviment
Sistema molt simple. Ms difcil de malmetre que lanterior. No es veu afectat pel pas de la maquinria, sempre que lamplada de les rases que contenen els tubs sigui inferior a lamplada de roda de la maquinria circulant, i la seva fondria superior al dimetre dels tubs. No complica les operacions de crrega i descrrega. Neteja i manteniment fcil. Les rases permeten recollir els lixiviats.
Fitxa-12. Avantatges i inconvenients dels diferents tipus de solera per a la ventilaci forada. ALTERNATIVA Tubs perforats embeguts en un llit de material groller i pors Avantatges

Sistema molt simple. Noms apte per a trinxeres voltejades, on lequip de volteig no est en contacte amb la Permet distribucions daire molt regulars. solera. Permet la recollida de lixiviats. Els manteniments habituals -trencament de Si el manteniment habitual no resulta, cal buidar les trinxeres per fer un manteniment crostes- es realitzen de manera fcil baixant manual (operaci lenta amb gran impacte el bra de la voltejadora. sobre el rgim de funcionament).
Tubs pre-fabricats collocats en el moment de fer el paviment
Sistema molt simple i de rpida execuci. Car, per menys que lalternativa dspigots. Permet distribucions daire molt regulars. Requereix una execuci acurada, per menys que la dspigots. Permet recollir els lixiviats. No es veu afectat per la maquinria. No complica les operacions de crrega i descrrega. Neteja i manteniment fcil.
Fitxa-13. Avantatges i inconvenients de diferents ubicacions del material en letapa de descomposici. ALTERNATIVA Avantatges A laire lliure

A laire lliure sota coberta (nau oberta sense tancament lateral) A laire lliure amb coberta de geo-txtil
s lopci que requereix una menor inversi. La pluviometria pot afectar negativament el procs, cosa que obliga a disposar duna superfcie addicional per a aquestes s possible el control visual del procs. contingncies. Mxim aprofitament de lefecte xemeneia. Menor exposici dels treballadors a atmosferes Major generaci de lixiviats i aiges pluvials brutes. El control de les olors noms pot aconseguir-se amb aeraci per de treball viciades. aspiraci i posterior tractament de laire. No existeixen impediments fsics a la dispersi de les males olors, en cas que sen produeixin. El procs no es veu afectat per la pluviometria Inversi elevada. ni per lexposici a la radiaci solar directa. El control de les olors noms pot aconseguir-se amb aireig per aspiraci i posterior tractament de laire. s possible el control visual del procs. Permet separar la gesti dels lixiviats i les aiges pluvials. Menor generaci de lixiviats. No permet el volteig, i per tant la mescla/homogenetzaci prvia s essencial. Noms accepta la ventilaci per impulsi. Necessitat dutilitzar equips especfics que facilitin la manipulaci (posar i treure) de la coberta de geo-txtil, que malgrat tot s laboriosa. El control habitual del procs s noms instrumental. El procs sota coberta de geo-txtil t tendncia a assolir temperatures molt elevades, fora del rang ptim per als microorganismes. Aix comporta: (1) increment del temps de procs; i, (2) reducci de la capacitat docupaci.
El procs no es veu afectat per la pluviometria ni per lexposici a la radiaci solar directa. Bon control de les olors sense necessitat de posterior tractament de laire. No requereix tractament de laire exhaust. Menor generaci de lixiviats. Alternativa interessant a les naus cobertes, de cost dinversi menor i ms rpida execuci.
Fitxa-13. Avantatges i inconvenients de diferents ubicacions del material en letapa de descomposici. ALTERNATIVA Avantatges Inconvenients/Limitacions
Sota nau El procs no es veu afectat per la pluviometria Inversi molt elevada. ni per lexposici a la radiaci solar directa. Requereix un bon sistema de renovaci de latmosfera de la nau tancada (amb per mantenir condicions saludables de treball (a la prctica, aix Permet separar la gesti dels lixiviats i les tancaments no resulta factible amb alguns residus). aiges pluvials. verticals)
Permet efectuar el control de les olors si es complementa amb sistemes dextracci i tractament de laire. s possible el control visual del procs. Reactor tancat El procs no es veu afectat per la pluviometria ni per lexposici a la radiaci solar directa. esttic Permet efectuar un excellent control de les olors si es complementa amb sistemes de tractament de laire. Permet la recirculaci de laire de procs. Permet un tractament diferenciat de laire de procs. Reactor tancat Poden substituir amb ms o menys eficcia letapa prvia de mescla. dinmic Segons el tipus, provoca un desplaament longitudinal del material que pot simplificar o eliminar posteriors trasllats. El procs no es veu afectat per la pluviometria ni per lexposici a la radiaci solar directa. Permet efectuar el control de les olors si es complementa amb sistemes de tractament de laire. Permet la recirculaci de laire de procs. Accepta alimentacions en continu. Permet un tractament diferenciat de laire de procs.
Lefecte xemeneia no resulta tan eficient per la temperatura de lambient de la nau. La mescla/homogenetzaci prvia s essencial. Inversi molt elevada. Despeses de ventilaci importants si existeix recirculaci de laire de procs. El control habitual del procs s noms instrumental, per aquest permet fer un seguiment molt exhaustiu. Noms permet alimentacions en discontinu. Inversi molt elevada. Despeses energtiques importants degut al moviment del material. Despeses de ventilaci importants si existeix recirculaci de laire de procs. El control habitual del procs s noms instrumental, per aquest permet fer un seguiment molt exhaustiu.
Fitxa-14. Avantatges i inconvenients dalgunes de les combinacions ms habituals per a letapa de descomposici. COMBINACI DE En piles, piles En piles voltejades, En trinxeres obertes i En piles o sitges SISTEMES 12 esteses o trinxeres simples o esteses voltejadess amb cobertes de esttiques geo-txtil Bon control de les Construcci barata. Construcci barata si b Magnfic control visual Avantatges
del procs. amb el sobrecost de la ptim control visual mquina voltejadora. del procs. Menor importncia de la homogenetat de la Necessita menys material Costos de mescla inicial en el suport i per tant ventilaci reduts, desenvolupament del incrementa la capacitat sobretot si s per procs. Per tant poden de tractament per unitat impulsi en emprar-se mescladores de superfcie respecte les aprofitar-se lefecte ms petites o fins i tot esttiques. xemeneia. prescindir delles. Ideal per a plantes Menor importncia de la homogenetat de la Lexistncia de parets de petites laterals incrementa la mescla inicial en el dimensions i/o capacitat de tractament desenvolupament del allunyades de per unitat de superfcie. procs. Per tant poden nuclis habitats. emprar-se mescladores Necessita menys ms petites o fins i tot material suport i per tant prescindir delles. incrementa la capacitat de tractament per unitat Les mateixes que les de superfcie, si b la piles esttiques. utilitzaci de la voltejadora limita lalada del material. Facilitat de crrega i descrrega del material. Higienitzaci Requereix ls duna Cost damortitzaci i incomplerta a la mquina voltejadora, manteniment de la
En reactors
El control automatitzat que requereixen ja s una tecnologia molt contrastada. Arrancada ms rpida del procs en condicions hivernals ja que pot reciclar aire pre-escalfat. Excellent control de males olors.
olors (sense necessitat de tractament de laire). Substitut de les cobertes clssiques. Quan sn piles, no requereix obra civil Bona capacitat per unitat de superfcie (sobretot en trinxeres). Costos de ventilaci reduts en poder-se aprofitar lefecte xemeneia que es produeix a les piles.
Inconvenients
Material car i que es Cost molt elevat degrada, si b sovint dobra civil,
12
Tots ells dotats de ventilaci forada. 05.Etapa de descomposici.080205.vq0.doc -31-
Fitxa-14. Avantatges i inconvenients dalgunes de les combinacions ms habituals per a letapa de descomposici. COMBINACI DE En piles, piles En piles voltejades, En trinxeres obertes i En piles o sitges SISTEMES 12 esteses o trinxeres simples o esteses voltejadess amb cobertes de esttiques geo-txtil
habitualment amb un alt part externa de la cost damortitzaci i i pila i en els punts manteniment. dentrada daire, a no ser que es Mal control de les olors, a realitzi com a no ser que sigui ventilaci mnim un volteig o per aspiraci. b la posterior La capacitat de etapa de tractament per unitat de maduraci passi superfcie depn del tipus per alguna fase de voltejadora. termfila. En el cas de piles, menys capacitat de tractament per unitat de superfcie per la seva secci triangular. Menys capacitat per lelevada proporci de material estructurant. Control difcil de les olors, excepte si laeraci s per aspiraci. La mescla s una operaci clau. mquina voltejadora. Tendncia a formar crostes a la part inferior dels canals. Dificultats a lhora de fer el manteniment de la solera daeraci. Noms s fcil adaptar-hi un control automatitzat de la ventilaci quan laeraci es fa per aspiraci. Mal control de les olors, a no ser que sigui un aeraci per aspiraci. amb un cost inferior al de les cobertes clssiques. No permet el control visual del procs. Cal posar i treure la coberta. No permet el volteig. En impedir parcialment levaporaci, sallarga letapa o sobt un precompost ms humit. Difcil control de la temperatura, en retenir molt b la calor. La mescla s una operaci clau. Noms accepta la ventilaci per impulsi.
En reactors
instrumentaci i control. No permet el control visual del procs. Elevada proporci de material suport. Costos de ventilaci elevats. Incomoditat a lhora domplir i/o buidar els reactors. Cal coordinar la ventilaci dels reactors i la renovaci de latmosfera de la nau de procs. La mescla s una operaci clau.
Fitxa-15. Anlisi comparativa dels sistemes ms comuns en letapa de descomposici, en funci de diverses variables.
Reactors amb volteigs Trinxeres voltejades
Piles o sitges amb cobertes geo-txtil
Reactors esttics
Piles esttiques
Piles voltejades
EXECUCI Cost (obra civil i equips) Complexitat Tecnolgica Temps de Construcci PROCS Importncia de la preparaci prvia de la barreja Control visual del procs Capacitat de tractament per unitat de superfcie Necessitat de material estructurant Facilitat de crrega i descrrega del material
alta molt bo baixa alta normal baixa molt bo baixa2 normal normal alta nul baixa alta laboriosa alta baix alta alta normal baixa baix Alta normal normal alta baix alta alta normal baixa baix o molt bo 1 mitjana normal fcil alta nul alta alta normal baixa nul alta normal normal baixa nul baixa normal fcil baix senzill molt curt mig senzill molt curt mig senzill curt baix senzill molt curt mig senzill molt curt baix senzill curt alt mig mig alt complex llarg molt alt complex llarg molt alt complex llarg
Reactors rotatius
Piles esteses esttiques
Piles esteses voltejades
Sitges
Reactors esttics
Piles esttiques
Piles voltejades
Complexitat dels automatismes per controlar el procs Arrencada de procs Control dolors Facilitat manteniment condicions dhumitat Requeriments tecnolgics Dependncia tecnolgica Ventilaci per aspiraci i/o impulsi Requeriments tecnolgics per al control dolors Cost energtic volteig Cost energtic ventilaci
simple normal variable difcil baixos baixa ambdues elevats nul variable5
simple normal variable fcil fora alternatives mitja ambdues elevats alt variable5
complex rpida bona fcil 3 poques alternatives baixa impulsi nuls nul baix
simple normal variable difcil4 baixos baixa ambdues elevats nul variable5
simple normal variable difcil4 fora alternatives mitja ambdues elevats alt variable5
simple normal variable fcil baixos baixa ambdues Elevats nul variable5
complex normal variable difcil alts mitja ambdues elevats molt alt variable5
molt complex rpida fcil fcil alts alta ambdues elevats nul alt
molt complex rpida fcil fcil alts alta ambdues elevats molt alt alt
molt complex normal fcil fcil alts alta impulsi elevats alt baix
Reactors rotatius
Sitges
Reactors esttics
Piles esttiques
Piles voltejades
Aprofitament de lefecte xemeneia Higienitzaci Requeriment de voltejadora

1 2 3 4 5
alt incomplerta no
alt complerta si
nul complerta no
baix incomplerta no
baix complerta si
baix incomplerta no
baix complerta si
nul complerta no
nul complerta si
dubtosa 6 no
Depn de si disposen o no de passarelles o de vehicles per circular-hi per sobre quan no es volteja, . Si sutilitzen voltejadores amb desplaament lateral, la capacitat de tractament pot considerar-se mitjana. Normalment la humitat es mant de forma espontnia. Pot ser fcil si les piles sn sota coberta i es pot installar reg per aspersi penjat del sostre.
Depn de si el control sefectua a partir de consignes que pretenen nicament assegurar una concentraci mnima dO2 o pretenen controlar la temperatura del procs.
6
En ser un sistema dalimentaci en continu.
Reactors rotatius
nul
Sitges
6.1 CRITERIS DE SELECCI DALTERNATIVES El diagrama de flux Etapa de descomposici. Diagrama general resumeix tota la informaci a tenir en compte a lhora delegir lalternativa ms adequada. s evident que quan el Promotor desitgi dissenyar a partir de la present Guia una etapa de descomposici constituda per diferents fases: i) ii) Haur de fer crrer successivament lesmentat diagrama de flux per a cada una de les fases. La suma de les durades de les diferents fases ha de ser igual a la durada que requereix letapa.
Tanmateix, en cas de preveure una etapa de descomposici amb mltiples fases cal que el nivell dexigncia del disseny sigui superior en les primeres delles: ms confinament, ms control, etc. 6.2 CRITERIS DE DISSENY 6.2.1 La proporci destructurant La proporci destructurant a incorporar pretn donar una menor o major porositat a la mescla, segons estigui previst voltejar o no el material durant letapa -o al menys durant les seves fases inicials-. 6.2.2 Criteris de disseny de les zones destinades a letapa de descomposici i) Les zones destinades a letapa de descomposici disposaran necessriament de solera pavimentada (formig, asfalt, etc.) del pendent adequat per recollir els lixiviats i del sistema de conducci fins a la corresponent bassa/dipsit demmagatzematge. Lnica excepci s quan es composta Fracci Vegetal neta -la que habitualment sutilitza com estructurant-. Llavors letapa de descomposici es podr efectuar sobre una superfcie de terra, sempre que: Estigui compactada i amb els pendents adequats per a la recollida de pluvials. No shagi incorporat algun RAD, RBD o soluci nitrogenada per afavorir el procs. iii) Laigua de pluja que caigui sobre les zones de descomposici i els vials que els hi donen directament servei en cas que no estiguin protegits- ser considerada lixiviat i tamb shaur de conduir fins a la corresponent bassa/dipsit demmagatzematge daquest. iv) Lnica excepci a lanterior consideraci torna a ser la zona destinada al compostatge de Fraccions Vegetals, sempre que a aquestes NO sels hi hagi incorporat algun RAD, RBD o soluci nitrogenada per afavorir el desenvolupament del compostatge. En aquest cas, les aiges de pluja seran considerades aiges pluvials brutes i hauran de ser condudes a la corresponent bassa/dipsit demmagatzematge daquestes.
ii)
v)
A lhora de valorar la convenincia de cobrir o no la zona destinada a letapa de descomposici sha de recordar que, si no es cobreix -amb coberta clssica o de geo-txtil- caldr sobredimensionar: La superfcie destinada a letapa per a cobrir contingncies derivades de pluges intenses. Les basses/dipsits de lixiviats, o en el cas de Fracci Vegetal, les daiges pluvials brutes.
DE
POSSIBLES
PROBLEMES
PAUTA INADEQUADA DE POSSIBLES PROBLEMES EN DISSENY O DEXPLOTACI LA PRPIA OPERACI Inexistncia de coberta i desprs de pluges importants
Inexistncia de sistema daeraci o mal dimensionat Nombre insuficient de renovacions daire de la nau tancada
Alada excessiva del material
No revisar peridicament la solera (comprovaci del pas de laire) Estructurant escs o inadequat
Coberta de geo-txtil mal segellada o excessiva pressi de la ventilaci
Zones danxia amb Males olors en letapa de generaci de males olors. maduraci. Aturada temporal del procs. Producte final immadur. Generaci de lixiviats. Arrossegament de partcules fines. Anxia amb generaci de Males olors en letapa de males olors. maduraci. Producte final immadur. Atmosfera o temperatures inadequades per al treball (risc sanitari). Les emissions fugitives seran ms importants i ms maloloroses. Males olors en letapa de Compactaci del material maduraci. pel seu propi pes i dificultat al pas de laire. Producte final immadur. Anxia amb generaci de males olors. Males olors en letapa de Zones danxia amb maduraci. generaci de males olors. Producte final immadur. Descontrol de la temperatura. Males olors en letapa de Compactaci del material maduraci. pel seu propi pes i dificultat al pas de laire. Producte final immadur. Anxia amb generaci de males olors. Emissi de males olors. Problemes en el garbellat posterior.
PAUTA INADEQUADA DE POSSIBLES PROBLEMES EN DISSENY O DEXPLOTACI LA PRPIA OPERACI Perode de crrega del reactor o Installacions no sitja excessivament llarg optimitzades. Diferncies molt substancials entre els materials obtinguts en letapa. Risc demissi de males olors en obrir les portes del reactor per completar la crrega. Inexistncia, mal funcionament Amb alguns materials, o mal s (dosificaci escassa) possible aturada o del sistema de reg alentiment del procs per manca dhumitat. Generaci de pols durant les operacions de volteig. Mal funcionament o mal s Creaci de zones danxia (dosificaci excessiva) del amb generaci de males sistema de reg olors. Aturada temporal del procs. Refredament de la massa amb alentiment del procs.
POSSIBLES PROBLEMES EN OPERACIONS O ETAPES POSTERIORS Diferncies molt substancials entre els materials obtinguts en letapa. Emissi de males olors en letapa de maduraci. Part del producte final immadur. Generaci de pols durant les operacions posteriors (garbellats, volteigs, etc.). Producte final immadur. Dificultats en els garbellats posteriors. Emissi de males olors en letapa de maduraci. Producte final immadur.

Amb les pautes introdudes en aquest captol, juntament amb la informaci que pugui aportar lusuari, letapa de descomposici ha de quedar definida en els segents termes: i) Lalternativa tecnolgica per a -cada una de les fases- letapa: Amb moviment o no del material. Tipus daeraci. Sistema de control de laeraci. Tipus de solera. Amb o sense coberta. Confinament o no del material, i en cas afirmatiu, el tipus de confinament . ii) La durada -de cada una de les successives fases- de letapa.
iii) La confirmaci o modificaci de la proporci residu/estructurant segons shagi escollit un sistema esttic o dinmic. Per tant tamb quedar determinada de manera definitiva la relaci Vm/Mr13. iv) La superfcie destinada a letapa, incloent lespai no utilitzable degut al sistema de gesti del material i el que requereix la maniobra de la maquinria. v) La necessitat dinstallar equips daplicaci de lquids i, en cas afirmatiu, el tipus dequip.
vi) Les pautes o criteris per a l'elaboraci del Manual d'Explotaci i el Pla de Prevenci de Riscos Laborals corresponents a aquesta etapa (operaci).
13
Si letapa est constituda per diferents fases, la proporci Vm/Mr ser diferent en cada una delles.

Captol 6. Etapa de Maduraci
V.0.0 _080205
Guia de Suport per al Disseny i lExplotaci de Plantes de Compostatge. Etapa de Maduraci
06. ETAPA DE MADURACI

2. ARGUMENTACI (JUSTIFICACI) 2.1 OBJECTE 2.2 JUSTIFICACI DELS CRITERIS DE DISSENY 3. AGENTS IMPLICATS
3 3 3 3
5. SISTEMATITZACI 5.1 5.2 5.3 5.4 5.5 5.6 CONDICIONANTS ENTRADES I SORTIDES FASES DURADA SUPERFCIE LA INCORPORACI DE LQUIDS
3 3 4 4 6 7 16 16 16 18 19
6. ALTERNATIVES TECNOLGIQUES 6.1 ENUMERACI, AVANTATGES I INCONVENIENTS 6.2 CRITERIS DE SELECCI DALTERNATIVES 7. IDENTIFICACI DE POSSIBLES PROBLEMES I DISFUNCIONS
19
06.Etapa de maduraci.080205.dr.vq0.doc-i-
1. DEFINICI
A la part final del procs de compostatge, en la denominada etapa de maduraci, majoritriament es generen compostos estables, de caracterstiques semblants a les substncies hmiques del sl, a partir dels compostos produts en lanterior etapa de descomposici. En aquesta etapa de maduraci, la descomposici de matria orgnica, encara que existeix, t molta menys importncia, de manera que no hi ha ni un elevat consum dO21 ni un gran alliberament denergia. Per aix, la temperatura de la massa durant letapa hauria danar disminuint gradualment fins igualar-se amb la temperatura ambient2. Habitualment aquesta etapa es realitza en piles, piles esteses o sitges, sense o amb volteigs. Si no es disposa dequips especfics, els volteigs en aquesta etapa poden fer-se amb pala mecnica, i a vegades consisteixen simplement en un moviment del material, com ara desmuntar una pila i muntar-ne una altra al costat. Aix mateix, durant les etapes anteriors o just abans dendegar aquesta de maduraci, ja sha retirat una part ms o menys substancial dels impropis que pugui contenir la mescla en compostatge, per tal doptimitzar lespai i reduir el risc de contaminaci del producte final. Tamb en determinats casos, abans o en el decurs daquesta etapa es retira una part ms o menys substancial de lestructurant, amb la finalitat de reduir els costos dexplotaci derivats daquest i tamb disminuir lespai que cal destinar a letapa. Aquesta actuaci noms ser possible realitzar-la quan es compleixin les dues segents condicions: i) ii) La principal funci que tenia lestructurant dins la mescla original era donar-li porositat3. El material que quedi desprs de retirar lestructurant, presenti unes caracterstiques (porositat, estructura, etc.) que possibilitin el pas de laire, cosa que permetr continuar de manera correcta el procs de compostatge4.
Evidentment aix succeeix sempre que la precedent etapa de descomposici shagi desenvolupat de manera adequada. Encara que a la prctica, a vegades aix no sassoleix, perqu resulta difcil evacuar la calor de la massa, sigui per la gran quantitat de material acumulat, sigui per la mala transmissi de calor daquest. Recordem que a vegades el material que fa destructurant tamb compleix altres funcions dins del procs, com ara corregir la humitat, la relaci C/N, la quantitat de matria orgnica degradable, etc. La important desaparici de matria orgnica que t lloc durant la precedent etapa de descomposici fa que, a vegades, es generi un material prou pors com per permetre el pas de laire sense una part ms o menys substancial destructurant. Quan aix succeeix, i noms llavors, s quan es pot valorar la convenincia prctica de recuperar estructurant abans de finalitzar letapa de maduraci.
06.Etapa de maduraci.080205.dr.vq0.doc-1-
Degut a la menor activitat microbiana, aquesta etapa s molt menys critica que la precedent i no requereix un control tan exhaustiu de les condicions de treball. Per de totes maneres, a la prctica cal estar atent i actuar per evitar les segents situacions: i) Temperatures massa elevades, que poden alentir o inhibir lactivitat microbiana, i tamb en circumstncies molt concretes, conduir a lincendi del compost. Les elevades temperatures que sassoleixen es deuen a que en aquest estadi el precompost5 s un mal transmissor de la calor, sobretot si se li ha retirat una part important del material estructurant o dels impropis, si est excessivament sec i si, com s habitual, ja no es disposa de ventilaci forada. Llavors la poca calor generada per la minsa activitat microbiana descomponedora no sevacua correctament i la temperatura senfila, inhibeix lactuaci dels microorganismes per potencia en contrapartida les reaccions qumiques6 oxidatives que, en ser exotrmiques, eleven encara ms la temperatura de la massa. Per controlar aquest fenomen desfavorable cal: Una gesti correcta de la circulaci del precompost, per evitar que part dell sacumuli durant llarg temps a la zona destinada a maduraci mentre que daltre ms jove es traslladi abans a la zona demmagatzematge o es vengui. Voltejar o traslladar el compost quan es detecti una elevaci excessiva de la temperatura, per tal de dissipar la calor acumulada. Ventilaci forada. Ser obligatori que la installaci disposi daquesta alternativa quan es retiri una part substancial de lestructurant abans que hagi transcorregut la meitat de la durada de letapa de maduraci. Aportar aigua per evitar sequedats excessives. Laigua t una elevada capacitat calorfica, cosa que alenteix la pujada de la temperatura. ii) Sequedat excessiva. A ms de potenciar el fenomen de lescalfament excessiu del material abans descrit, alenteix o atura lactivitat microbiana7, de manera que al final de letapa sobtenen materials menys madurs del que seria desperar i desitjar. Aquests compostos poc madurs per manca dhumitat poden causar problemes en el posterior emmagatzematge o una vegada ja comercialitzats, en reiniciar-se lactivitat microbiana quan, per causes fortutes, es rehumitegen.
Recordem que, per conveni, en aquesta Guia adoptem lexpressi precompost per referir-nos al material que arriba a letapa de maduraci el que es genera en letapa de descomposici-. Recordeu que, com a regla prctica, saccepta que la velocitat de les reaccions qumiques es duplica aproximadament cada 10C dincrement de temperatura. Tal com ja es va comentar en el captol dedicat al pre-tractament, les humitats ptimes per al procs es belluguen entre el 50 i el 60%. Per tamb cal remarcar que si el producte resultant daquesta etapa sha de sotmetre a posteriors post-tractaments eliminaci dimpropis, recuperaci destructurant, etc.- s possible que interessi arribar al final amb humitats inferiors 30-35%-.
2.1 OBJECTE Lobjecte del captol s donar les pautes per: i) Aconseguir que lactivitat microbiana durant letapa de maduraci sigui ptima, de manera que: El material resultant que ja podem identificar com a compost- assoleixi la mxima estabilitat possible. Soptimitzin les superfcies ocupades. ii) Es minimitzin els riscs laborals. El ms habitual i especfic daquesta etapa s la generaci de pols.
2.2 JUSTIFICACI DELS CRITERIS DE DISSENY Els criteris de selecci dalternatives per al disseny de letapa de maduraci que es presenten han de permetre assolir els anterior objectius en: i) ii) Facilitar la correcta gesti dels materials. Assegurar la presncia dhumitat i oxigen a la massa en compostatge.
iii) Evitar temperatures excessives.
3. AGENTS IMPLICATS
Administraci
Aprovaci dels criteris de disseny i explotaci referents a letapa. Control dels parmetres de procs (durada, perfil de temperatures, nivells doxigen, addici daigua, etc.). Control de les implicacions de letapa en la higiene i salut laboral. Molsties per pols i, menys habitualment, males olors. Molsties pel soroll de pales i voltejadores i, menys habitualment, ventiladors. Disseny acurat de les installacions i els equips referents a letapa. Definici acurada dels criteris dexplotaci referents a letapa. Definici acurada de les pautes de seguretat a seguir en letapa.
Venat Gestor

No en hi ha en aquesta operaci, fora de les normes de seguretat.
5. SISTEMATITZACI
5.1 CONDICIONANTS Els condicionants de letapa de maduraci sn els segents: i) El correcte desenvolupament de la precedent etapa de descomposici. En principi cal esperar que el precompost que arriba a maduraci:
Tingui una activitat descomponedora molt baixa, la demanda doxigen de la qual pugui ser coberta de manera espontnia per lefecte xemeneia que sinstauri a lapilament. Tingui dentrada la humitat necessria per no inhibir lactivitat microbiana8. ii) Una porositat suficient en el material a madurar, per permetre una circulaci espontnia de laire per linterior del material prou intensa com per assegurar la seva oxigenaci. Per en cas que aquesta circulaci espontnia no sigui suficient, b perqu el material a madurar tingui porus molt petits que dificultin el pas de laire, b per la disposici que se li doni a lapilament -piles esteses molt amples, trinxeres, sitges, etc.-, caldr installar aireig forat o programar volteigs freqents, malgrat que la baixa activitat microbiana no semblaria justificar-ho.

ENTRADES
S
SORTIDES
AIGUA
ESTRUCTURANT RECUPERAT (RECIRCULAT)
S PRECOMPOST L COMPOST L L LIXIVIATS BASSA/DIPSIT DE LIXIVIAT
5.3 FASES i) Com ja hem comentat al Captol 1. Introducci, a efectes prctics entendrem com etapa de maduraci tot el perode posterior a la descomposici que NO requereix necessriament una aeraci forada perqu la circulaci natural de laire per linterior de la massa -lefecte
Encara que dentrada el material tingui una humitat adequada, pot ser que en el decurs de letapa sassequi i calgui procedir a regar-lo.
xemeneia- resulta suficient per cobrir les necessitats doxigen que es deriven duna minsa activitat microbiana descomponedora9. ii) Hi ha dues excepcions a aquest criteri prctic: Quan la disposici del material en piles esteses, trinxeres o sitges, impedeix que lefecte xemeneia arribi a tota la massa. En aquest cas cal recrrer a freqents volteigs o moviments del material, o b a aeraci forada. Quan les caracterstiques del material a compostar han perms eliminar una part substancial de lestructurant abans dhaver arribat a la meitat de la durada de letapa de maduraci. Aquesta actuaci sol generar un material pors per de porus petit que restringeix molt la circulaci espontnia de laire pel seu interior. En aquest cas cal installar obligatriament un sistema de ventilaci forada. Aix s el que succeeix habitualment en el compostatge de fangs de depuradora. iii) Malgrat en altres situacions no siguin imprescindibles els equips de ventilaci forada, s molt recomanable que letapa de maduraci disposi dells10 perqu atorguen molta flexibilitat i seguretat a la installaci: per exemple, quan la precedent etapa de descomposici ha patit algun contratemps i el material no arriba a la maduraci amb la qualitat estabilitat de la matria orgnica- requerida o desitjable. iv) En principi letapa de maduraci consta duna nica fase. Ara b, a vegades a la prctica pot quedar dividida en sub-fases perqu a mig desenvolupament es realitzi : Un reagrupament del material per optimitzar lespai ocupat. Un garbellat11 per recuperar part de lestructurant que contingui la mescla. Evidentment aquest garbellat tamb pot realitzar-se abans diniciar la maduraci. v) Letapa de maduraci no necessriament ha de desenvolupar-se en un indret especfic. El seu espai fins i tot pot : Coincidir en part o totalment amb el destinat a la precedent etapa de descomposici. Compartir-se amb el reservat a magatzem. Aquesta ltima situaci queda restringida a aquells materials que no han de sotmetres a cap posterior post-tractament. En aquest cas, les condicions de lespai com seran les que sexigeixen per a letapa de maduraci.
En sentit estricte, el que distingeix les etapes de descomposici i de maduraci sn les velocitats de consum dO2, molt superiors en la primera. Encara que la major part del temps no calgui tenir-los funcionant. Les operacions de post-tractaments. garbellat seran desenvolupades en el posterior captol de
10 11
vi) Un exemple de compostatge en el que les etapes de descomposici i maduraci coincidirien parcialment en lespai es donaria en un compostatge de FORM que es desenvolups de la segent forma: La descomposici es realitzaria a linici i durant tres setmanes, en piles voltejades i aerejades. Es garbellaria per eliminar els impropis grollers i optimitzar aix la superfcie- i continuaria la descomposici durant tres setmanes ms amb el mateix maneig. Posteriorment siniciaria la maduraci sense canviar el material de lloc, s a dir, amb una continutat temporal i espaial: simplement no faria falta la ventilaci forada, encara que es podria seguir voltejant si sembls convenient per altres motius. vii) Un exemple de compostatge en el que les etapes de maduraci i posterior emmagatzematge coincidirien totalment en lespai es donaria en un compostatge de fangs de depuradora que es desenvolups de la segent forma: En finalitzar letapa de descomposici es garbellaria el material per eliminar la major part de lelevada proporci destructurant de la mescla, i optimitzar aix lespai. Posteriorment siniciaria la maduraci en lindret destinat a aquesta etapa, on hi restaria fins a la seva comercialitzar-lo, ats que per fer-ho ja no cal cap altra operaci intermdia, com ara el refinat. s a dir, existeix una continutat temporal i espaial entre ambdues etapes. 5.4 DURADA i) En el cas dels residus de baixa degradabilitat RBD-: Se sol considerar conjuntament la durada de les etapes de descomposici i maduraci. La durada mnima per al conjunt de les dues etapes no es pot precisar perqu depn de les caracterstiques dels materials o mescles de materials (%MO degradable, relaci C/N, etc.), per dentrada es fixa en un mnim de 6 mesos. En conseqncia, si la durada base que es plantegi en el projecte s inferior a aquest valor, shauran de justificar els motius (addici de compostos nitrogenats per adequar la relaci C/N, trituraci molt intensiva per afavorir latac microbi, aeraci forada, etc.). ii) Per als Residus dAlta Degradabilitat -RAD- la durada mnima de letapa de maduraci ser de 6 setmanes.
iii) La durada preestablerta en el criteri anterior podr revisar-se, tant a lala com a la baixa, una vegada la installaci estigui en funcionament i es pugui comprovar el temps real que requereix el compost per assolir els criteris establerts a la Fitxa-1.
iv) En tot cas s molt recomanable sobre-dimensionar lleugerament la durada de letapa de maduraci -i per tant la superfcie que shi dediqui- per a aquelles situacions en les que el procs hagi patit alguna incidncia i el material no assoleixi lestabilitat necessria al final del perode habitual de maduraci. Fitxa-1. Parmetres destabilitat fixats per als materials a la sortida de letapa de maduraci i destinats a usos agrcoles. Parmetre de Maduresa Test dautoescalfament -RotteGradendex respiromtric dinmic itali Llindar > IV < 500 mg O2/kg MO/h
5.5 SUPERFCIE i) La superfcie necessria per a letapa de maduraci dependr de: El volum de residus a compostar. La proporci de volum de material que arriba a letapa de maduraci per cada unitat de massa de residu tractat -identificada per Vpc/Mr- desprs de les reduccions de volum que tenen lloc:

en la precedent etapa de descomposici per lopcional recuperaci destructurant
Les operacions de reagrupament del material que es puguin dur a terme a mitja maduraci per aprofitar lespai. La capacitat de crrega, o volum de material que cap per unitat de superfcie, segons la tecnologia elegida per a aquesta fase: habitualment piles o piles esteses, esttiques o voltejades, o trinxeres (veure Fitxa-4 del Captol 5. Etapa de descomposici). La durada mnima establerta per a letapa de maduraci en principi 6 setmanes- ms un perode addicional que recomanem per seguretat, per a aquells procesos que no resultin reeixits. ii) El clcul de la superfcie necessria per a la maduraci12 dependr de les circumstncies en que aquesta es desenvolupi. Indiquem a continuaci les frmules per a les situacions ms habituals (Fitxa-2), si b nhi poden haver daltres que acostumen a ser combinacions daquestes: Cas A: Quan la maduraci es desenvolupa ja dentrada en una zona diferent a la de la descomposici -hi hauria per tant un reagrupament del
12
Quan parlem de superfcie necessria ens referim a la que cal per contenir el precompost a madurar, per en cap cas hi queda inclosa la superfcie que requereix el moviment de la maquinria o la installaci dels equips complementaris.
material-, amb o sense garbellat. La superfcie es calcular amb la segent frmula, equivalent a lemprada en el clcul de la superfcie necessria per a letapa de descomposici: Sm = Qd (Vpc/Mr) (1 any/52 setmanes) tm (1+) (1/CCm) on

Sm = superfcie mnima necessria, en m2, per a letapa de maduraci. Qd = capacitat de disseny de la installaci, equivalent a la capacitat nominal de la installaci Qn (tones de residu/s que s previst tractar anualment), multiplicat pel factor de seguretat 1,10 13. Vpc/Mr = volum en m3 de precompost que entra a madurar desprs del garbellat i/o del reagrupament, referit a cada tona de residu tractat (veure els exemples de clcul de la Fitxa-3). tm = durada, en setmanes, que requereix letapa de maduraci. = increment de la durada de l'etapa per qestions de seguretat. CCm = volum de material en m3 que es possible acumular per cada m2 de superfcie destinada a letapa de maduraci, dacord amb lopci tecnolgica elegida per a aquesta fase14.
Cas B: Quan la maduraci sinicia en una zona diferent a la descomposici, amb o sense un garbellat previ del material, i a mida que va avanant letapa es van realitzant altres garbellats i/o reagrupaments. El clcul s el segent:
Sm = Qd (1 any/52 set.) [(Vpc/Mr) tm (1+) (1/CCm) + (Vpc/Mr) tm (1+) (1/CCm) + ...]
on
Sm i Qd tenen el significat indicat anteriorment. Vpc/Mr, Vpc/Mr, ... = volums en m3 de precompost que comena o
continua madurant desprs de cada un dels reagrupament, referits a cada tona de residu tractat.
garbellat
i/o
tm, tm, ... = durades, en setmanes, de les successives sub-fases de
letapa de maduraci. (tm + tm + ...) ser igual a la durada total de letapa de maduraci.
13
, ,... = els increments de la durada de les successius sub-fases
Recordem que en el Captol 1. Introducci sha distingit entre Capacitat nominal (Qn), que s la quantitat de residu que es vol tractar a la installaci de compostatge que es projecta, i Capacitat per al disseny (Qd), que s el valor que el Promotor ha dutilitzar per al dimensionament de la installaci i que s un 10% superior. Recordem que en cas que la installaci prevegi ls duna voltejadora i que lapilament de material a voltejar es construeixi amb pala, per al clcul de la superfcie noms sacceptar el 80% de la secci de treball de la primera ats que la prctica demostra que un palista no pot construir lapilament de la mida exacta.
14
per qestions de seguretat.

CCm, CCm, ... = volums de material en m3 que es possible
acumular per cada m2 de superfcie, dacord amb les opcions tecnolgiques elegides per a cada una de les sub-fases. Cas C: Quan tota letapa de maduraci es realitzi en el mateix indret que ocupa la part final de letapa de descomposici, sense garbellats ni reagrupaments o moviments del material intermedis. Encara que dentrada no ho sembli, aquesta s una situaci molt habitual, com pretenen posar de manifest els segents exemples:
Un procs de compostatge de FORM en el que la precedent etapa de
descomposici est dividida en dues fases, separades per un garbellat per eliminar els impropis ms grollers. Letapa de maduraci ser una continuaci de la darrera fase de letapa de descomposici i el seu inici coincidir amb el moment en qu saturi la ventilaci forada perqu s innecessria quan lefecte xemeneia ja pot mantenir una concentraci suficient doxigen a linterior de la massa en compostatge-.
Un procs de compostatge de fangs en el que la precedent etapa de
descomposici tamb est dividida en dues fases, separades per un garbellat per recuperar una part substancial de lestructurant. Letapa de maduraci, que ser la continuaci natural de la segona fase de letapa de descomposici, simplement es donar per comenada en el moment en que saturi la ventilaci forada perqu ja no faci falta. El clcul s el segent: Sm = Qd (Vm/Mr)z (1 any/52 setmanes) tm (1 + ) 1/(CCd)z on
Sm, Qd, tm i
tenen el significat indicat anteriorment.
(Vm/Mr)z = volum en m3 de mescla que entra a la darrera fase de
letapa de descomposici -fase z-, referit a cada tona de residu tractat15,16.

(CCd)z = volum de material en m3 que s possible acumular per cada
m2 de superfcie a la darrera fase de letapa de descomposici17, dacord amb lopci tecnolgica elegida per a aquesta fase18.
15
Cal recordar que, en el cas que presentem, el material no es canvia de lloc ni es manipula per comenar letapa de maduraci. Per aix el parmetre fa referncia a la fase final de la precedent etapa de descomposici, que s lespai fsic on es desenvolupar la maduraci. Si letapa de descomposici estigus constituda per una sola fase, (Vm/Mr)z ser la Vm/Mr inicial del procs (veure punt 5.5 del Captol 5. Etapa de Descomposici). Insistim que, en el cas que presentem, letapa de maduraci s una continuaci, sense canvi de lloc ni manipulaci del material, de la darrera fase de letapa de descomposici. Recordem que en cas que la installaci prevegi ls duna voltejadora i que lapilament de material a voltejar es construeixi amb pala, per al clcul de la superfcie noms sacceptar
16
17
18
Cas D: Quan letapa de maduraci comena al mateix indret que letapa de descomposici -sense moviment del material-, per desprs dun garbellat i/o reagrupament intermedis continua en una altra zona especfica per a la maduraci. El clcul s el segent:
Sm = Qd (1 any/52 set.) [ (Vm/Mr)z tm (1+) 1/(CCd)z + (Vpc/Mr) tm (1+') 1/CCm]
on
Sm, Qd, (Vm/Mr)z, i (CCd)z tenen el significat indicat anteriorment. Vpc/Mr = volum en m3 de precompost que continua madurant
desprs del garbellat i/o del reagrupament, referit a cada tona de residu tractat.
tm = durada, en setmanes, de la fase de letapa de maduraci que va
des del seu comenament fins al garbellat i/o reagrupament intermedis.

tm = durada, en setmanes, de fase de letapa de maduraci que va
des del garbellat i/o reagrupament intermedis fins al final.
i = increments en les durades de les sub-fases per qestions de seguretat. superfcie, dacord amb lopci tecnolgica elegida per al perode comprs entre el garbellat i/o reagrupament intermedi i el final de letapa de maduraci19.
CCm = volum en m3 que s possible acumular per cada m2 de
iii) El valor obtingut segons les frmules anteriors caldr corregir-lo dacord amb la gesti prevista per als materials en letapa (veure els exemples de les Fitxes-4 i 5). Cal tenir en compte que: Part de la superfcie ser inhbil, en haver destar lliure per rebre nou material a madurar o estar ocupada per altre ja madurat i pendent de ser traslladat a la zona destinada a emmagatzematge. Ls de voltejadora tamb inutilitza una part de la superfcie: la zona que requereix per al gir i lespai que ocupa el desplaament del material que alguns daquests equips provoquen. A vegades tamb cal deixar espais de separaci entre materials en diferent estadi de maduraci, b perqu no interessa que estiguin en contacte, b per permetre lactuaci de les voltejadores. iv) Altres aspectes del disseny de la zona de maduraci tamb requereixen espai: zones de pas de la maquinria, entrades, espai de seguretat respecte els pilars -en cas que nhi hagi, etc.
el 80% de la secci de treball de la primera ats que la prctica demostra que un palista no pot construir lapilament de la mida exacta.
19
La superfcie necessria per el perode comprs entre el garbellat i el final de la maduraci seria doncs: Sm = Qd (1 any/52 setms.) (Vpc/Mr) tm (1+') (1/CCm)
v)
En resum, la superfcie total necessria per a letapa ser el resultat dintegrar totes les anteriors consideracions a la superfcie mnima Sm calculada segons les frmules anteriors.
Fitxa-2. Diferents opcions de letapa de maduraci i la seva situaci en relaci amb la precedent etapa de descomposici.
SITUACI ETAPA DE DESCOMPOSICI ETAPA DE MADURACI
Cas A Cas B Cas C Cas D Cas E
Fase 1 Fase 1 Fase 1 Fase 1 Fase 1
G i/o R G i/o R G i/o R G i/o R G i/o R
Fase 2 Fase 2 Fase 2 Fase 2 Fase 2
Fase z Fase z Fase z Fase z Fase z
G i/o R G/R G i/o R
Maduraci (una nica fase), amb canvi de lloc Inici maduraci amb canvi de lloc G i/o R Canvi de lloc
Maduraci (una nica fase), sense canvi de lloc respecte la darrera fase de la descomposici Inici maduraci sense canviar de lloc Inici maduraci sense canviar de lloc G i/o R G i/o R Continuaci maduraci amb canvi de lloc Canvi de lloc G i/o R Canvi de lloc
Per una qesti formal, la precedent etapa de descomposici s'ha considerat subdividida per vries fases, amb garbellats i/o reagrupament intermedis. Per tamb pot estar constituda per una nica fase, cosa fora ms habitual. G = garbellat R = Reagrupament
La frmula de clcul de la superfcie de maduraci del cas E no est especificada en el text, per es deriva de la del cas D.
Fitxa-3. Exemple de clcul de la relaci Precompost a maduraci/Residu tractat.

Tipus de residu Densitat aparent del residu Proporci residu/estructurant a la mescla inicial Proporci estructurant/residu a la mescla inicial Reducci de volum en realitzar la mescla inicial Reducci de volum durant l'etapa de descomposici Reducci de volum en el garbellat previ a la maduraci (recuperaci d'estructurant i/o eliminaci d'impropis) Identificaci del parmetre d RV 1/RV RM RD RG FORM 0,6 2,00 0,5 0,95 0,65 0,88 Fang EDAR 1,0 0,25 4,0 0,80 1,00 0,12 Restes vegetals 0,3 -0,0 1,00 0,40 1,00 Unitats kg/L m3/m3 m /m
3 3
Clcul
Vestructurant/Vresidu Vresidu/Vestructurant Vmescla inicial/(Vresidu + Vestructurant) Vprecompost/Vmescla inicial Vprecompost

garbellat garbellat/Vprecompost no
tant per u tant per u tant per u
V precompost a madurar/V residu compostat V precompost a madurar/Massa residu compostat

a
Vpc/Vr Vpc/Mr
0,82 1,36
0,48 0,48
0,40 1,33
m3/m3 m3/t
Vpc/Vr = (1+ (1/RV))RMRDRG Vpc/Mr = (Vpc/Vr)/d
En lexemple se suposa que per a compostar restes vegetals no safegeix estructurant i que el material no es garbella fins al final de la maduraci.
Fitxa-4. Exemple de la influncia de la gesti dels materials en el dimensionament de la superfcie destinada a la maduraci, en el cas duna sitja.
Frmula de clcul de la superfcie mnima Dades Massa residu a tractar (Qd) Relaci precompost a madurar/residu tractat (Vpc/Mr) Sistema de maduraci Alada de l'apilament (h) Longitud de l'apilament (l) Durada mnima de l'etapa de maduraci (tm) Increment de seguretat en la durada de la maduraci () Amplada de treball de la pala (A) Clculs intermedis CCm = alada apilament h Sm Efecte de la gesti de les piles sobre la superfcie Supsits: D'una seci del magatzem s'est treient el compost ja madur A una altra secci se li est introduint el precompost a madurar Entre ambdues seccions hi ha una secci buida per no barrejar els materials Zones inhbils: Secci d'emplenat/buidat (Al): Secci buida de seguretat (Al): Superfcie total de la zona de maduraci: Superfcie ocupada: Superfcie inhbil: Superfcie total 45 m2 45 m2 S m = Q d (V pc /M r ) (1 any/52 setmanes) t m (1 + ) (1/CC m )
11000 t/any 0,48 V/M (veure Fitxa anterior) Sitja ampla amb actuaci frontal de la pala 3m 15 m 6 setmanes 0,1 tant per u sobre durada mnima 3m
3 2 3,0 m precompost/m 2 m de superfcie ocupada 223
223 m2 90 m2 2 313 m
Precompost madurant (ms vell)
Espai lliure de separaci
Precompost madurant (ms jove)
Sentit d'emplenat de la nau
Sentit de buidat de la nau
Buidat del compost madur
Emplenat del precompost
Fitxa-5. Exemple de la influncia de la gesti dels materials en el dimensionament de la superfcie destinada a una maduraci en piles voltejades.
Frmula de clcul de la superfcie mnima Dades Massa residu a tractar (Qd) Relaci precompost a madurar/residu tractat (Vpc/Mr) Sistema de maduraci Secci de treball de la voltejadora, segons catleg (STV) Amplada de treball de la voltejadora (ATV) Secci til voltejadora/secci mxima o de catleg (SUV) Radi de gir de la voltejadora (r) Durada mnima de l'etapa de maduraci (tm) Increment de seguretat en la durada de la maduraci () Nombre de piles (n) Separaci entre piles (a) Efecte de la gesti de les piles sobre la superfcie Supsits: Gesti 'first in/first out ' Es desitja disposar d'un espai lliure (Sms) per collocar el precompost que es genera durant la setmana Clculs intermedis CCm = STVSUV/ATV Sm Volum de precompost que entra a madurar per setmana V ms = Q d (V pc /M r ) (1 any/52 set.) Superfcie que ocupar el material que entra a madurar cada setmana S ms = V ms /CC m Superfcie destinada al material (S m + S ms ) Longitud de les piles L = (S m + S ms )/(nATV) Nombre de passadissos entre piles n' = n - 1 Superfcie dels passadissos entre piles Sp = n' L a Amplada de la zona de maduraci A = (Sm + Sms + Sp)/L Superfcie per al gir de la voltejadora (ambds extrems) Sg = A 2 r Superfcie total de la zona de maduraci (A + B + C):
3 2 1,1 m precompost/m 2 de superfcie ocupada m 592
S m = Q d (V pc /M r ) (1 any/52 setmanes) t m (1 + ) (1/CC m )
11000 t/any 0,48 V/M (veure Fitxa anterior) Piles voltejades 7,78 5,5 0,8 6 6 0,1 5 1 m2 m tant per u m setmanes tant per u sobre durada mnima unitats m
102 m3 precompost 90 m2 de superfcie lliure

2 682 m de superfcie
24,8 m 4 unitats 2 99 m de superfcie 32 m 378 m2 de superfcie
B C
1159 m2 de superfcie
Superfcie lliure per collocar el precompost generat durant la setmana (Sms) radi de gir de la voltejadora
radi de gir de la voltejadora
compost a post-tractament
5.6 LA INCORPORACI DE LQUIDS La incorporaci de lquids durant letapa de maduraci pot ser necessria perqu el precompost: i) ii) Ja dinici sigui massa sec per permetre una activitat microbiana adequada. Sassequi massa per la prpia activitat microbiana de letapa de maduraci.
Per a aquestes situacions cal tenir previstos equips que permetin laportaci daigua. Les Fitxes-17 i 18 del Captol 4. Pre-tractament: Mescla i/o Homogenetzaci, recullen els equips daplicaci de lquids i els seus condicionants. Aqu destaquem alguns aspectes importants des de la perspectiva de la present etapa: i) ii) s del tot recomanable emprar aiges netes. No s perms emprar lixiviats per al reg en la maduraci.
iii) En canvi, si que es permet ls daiges pluvials brutes, sempre que es gestionin a part dels lixiviats.
6.1 ENUMERACI, AVANTATGES I INCONVENIENTS Les alternatives tecnolgiques per a letapa de maduraci sn les mateixes que les de la precedent etapa de descomposici. Per ats que letapa de maduraci no requereix un control tan exhaustiu de les condicions de treball, sacostumen a emprar les alternatives ms simples, que sn les que aqu es descriuran. Els seus avantatges i inconvenients ja estan recollits en el Captol 5. Etapa de Descomposici i aqu noms es remarcaran els aspectes que afecten exclusivament a la maduraci. i) Ventilaci i el seu control. Per la prpia definici de letapa, la maduraci hauria de tenir assegurada loxigenaci de manera espontnia. Per ja sha comentat que, sigui per la disposici que se li doni a lapilament, o sigui perqu sha retirat una part de lestructurant i el precompost presenta porus molt petits, a vegades cal recrrer a laeraci forada o als volteigs per aconseguir nivells suficients doxigen o tamb, per evitar elevacions excessives de la temperatura de la massa. En altres ocasions, letapa de maduraci ja disposa dequips daeraci perqu es realitza en el mateix espai que la precedent etapa de descomposici. Les caracterstiques de la ventilaci prpia de letapa de maduraci sn les segents: No t recirculaci daire calent. s temporitzada, per assegurar loxigenaci. Aquesta sol ser la situaci ms habitual, i requereix un consum energtic mnim. En comptades vegades s termostatada perqu el control de la temperatura ja acostuma a aconseguir-se assegurant loxigenaci. La xarxa de ventilaci de la solera no ha de ser tan densa nombre de punts dimpulsi o aspiraci per unitat de superfcie- com en el cas de letapa de descomposici.
ii)
Moviment i disposici del material durant la maduraci. Les ms habituals sn les segents: Sistemes esttics:

Piles: si les seves amplada i alada sn raonables, sn adequades a tot tipus de situacions. Sitges (amb parets laterals que contenen el material) o piles esteses (sense aquestes parets): lefecte xemeneia t dificultats per fer arribar loxigen a tota la massa. Per tant, si no disposen daeraci forada, noms sn recomanables en la maduraci de materials de porus molt grans per exemple, amb una proporci important destructurant-. En aquells casos en els que la circulaci daire est dificultada, ja sigui per impediments fsics com ara parets laterals, ja sigui perqu el material ocupa una gran i contnua extensi. Quan cal aprofitar els avantatges propis de bellugar el material (homogenetzaci, distribuci de laigua aportada, etc.)
Sistemes dinmics: piles o piles esteses voltejades. Sn recomanables:
iii) Necessitat de coberta: En ser el precompost un material habitualment ms sec i pors que les mescles inicials a compostar, la maduraci no s tan sensible als efectes negatius de les pluges intenses -prdua total o significativa de la porositat en empapar-se-. Tot i aix no cal descartar dentrada desenvolupar letapa sota coberta. Les ms tpiques sn les clssiques de xapa o plstic rgid-. No se sol realitzar la maduraci en nau tancada pel seu cost ms elevat. iv) Solera sempre pavimentada (formigonada o similar): Letapa de maduraci sha de desenvolupar sobre un paviment que asseguri la recollida i la conducci de les aiges escolades. Laigua de pluja que caigui directament sobre les zones de maduraci i els vials que els hi donen servei en cas que no estiguin protegits- ser considerada lixiviat, shaur de conduir fins a la corresponent bassa o dipsit demmagatzematge daquest i shaur de gestionar com a tal. Lnica excepci a lanterior consideraci s la zona destinada al compostatge de Fraccions Vegetals, sempre que a aquestes NO sels hi hagi incorporat algun RAD, RBD o soluci nitrogenada per afavorir el desenvolupament del compostatge. En aquest cas:
Les aiges de pluja seran considerades aiges pluvials brutes i hauran de ser condudes a la corresponent bassa o dipsit demmagatzematge daquestes. Es permetr desenvolupar el procs sobre terra compactada, sempre que es garanteixi una permeabilitat inferior a k = 110-7 m/s en una
capa de gruix de 50 cm. El pendent ser ladequat per recollir els lixiviats i les aiges pluvials brutes20 i disposar de sistema de conducci fins a les corresponents basses demmagatzematge. v) Aplicaci de lquids (Fitxes-17 i 18 del Captol 4. Pre-tractament: Mescla i/o Homogenetzaci).
6.2 CRITERIS DE SELECCI DALTERNATIVES El diagrama de flux Etapa de maduraci. Diagrama general aporta informaci a tenir en compte a lhora delegir lalternativa ms adequada. s evident que quan el Promotor desitgi plantejar una etapa de maduraci constituda per diferents sub-fases: i) ii) La suma de les durades daquestes sub-fases ha de ser igual a la durada total prevista per a letapa. La superfcie total que caldr destinar-hi ser la suma de les superfcies que requereix cada una de les sub-fases ms els espais complementaris-.
20
Es consideraran adequats els pendents mnims del 1% en sentit longitudinal i del 2% en sentit transversal.
PAUTA INADEQUADA DE DISSENY O DEXPLOTACI Alada excessiva del material
DE
POSSIBLES
PROBLEMES
POSSIBLES PROBLEMES EN LA PRPIA OPERACI/ETAPA
Maduresa insuficient del Elevaci excessiva de la producte final. temperatura, amb inhibici de lactivitat microbiana. Pudors en manipular-lo. Risc dincendi espontani. Manca doxigen a les zones centrals de lapilament. Impossibilita o dificulta el pas de la voltejadora, en cas que sutilitzi aquest equip. Disseny que impossibiliti Cap. Maduresa irregular del una gesti FIFO (first producte final. in/first out) Caracterstiques irregulars del producte final. Pudors en manipular-lo. Perode de maduraci Cap. Pols en manipular-lo. excessivament llarg (per disseny o per explotaci) Perode de maduraci Cap. excessivament curt (per disseny o per explotaci) Mala gesti dels materials en maduraci Cap Maduresa insuficient del producte final. Pudors en manipular-lo. Maduresa irregular del producte final. Caracterstiques irregulars del producte final. Pudors en manipular-lo. Maduresa insuficient del producte final. Maduresa insuficient del producte final. Generaci de pols.
No controlar la temperatura
No controlar la humitat i no regar convenientment
Elevaci excessiva de la temperatura, amb inhibici de lactivitat microbiana. Risc dincendi espontani. Inhibici de lactivitat microbiana.

Amb les pautes introdudes en aquest captol, juntament amb la informaci que pugui aportar el Promotor, letapa de maduraci ha de quedar definida en els segents termes: i) ii) La gesti del material durant letapa: canvis dubicaci, garbellats intermitjos, reagrupaments, etc. Lalternativa tecnolgica per a -cada una de les fases- letapa:
Amb moviment o no del material. Amb o sense aeraci forada, i en cas afirmatiu, tipus i sistema de control. Amb o sense una estructura fixa de coberta. iii) La durada de letapa. iv) La proporci Vpc/Mr en cas que estigui constituda per una sola fase, o les diferents proporcions, en cas que hi hagin manipulacions a mitja etapa. v) La superfcie destinada a letapa, incloent lespai no utilitzable degut al sistema de gesti del material i a la maniobra de la maquinria.
vi) La necessitat dinstallar equips daplicaci daigua i, en cas afirmatiu, el tipus dequip. vii) Les pautes o criteris per a l'elaboraci del Manual d'Explotaci i el Pla de Prevenci de Riscos Laborals corresponents a aquesta etapa (operaci).

Captol 7. Posttractament
V.0.0 _080205
Guia de Suport per al Disseny i lExplotaci de Plantes de Compostatge. Posttractament
07. POSTTRACTAMENT
2. 2.1 2.2 3.
ARGUMENTACI (JUSTIFICACI) OBJECTE JUSTIFICACI DELS CRITRIS DE DISSENY IDENTIFICACI DELS AGENTS IMPLICATS
1 1 2 2
4.
5. 5.1 5.2 5.3 5.4 5.5 5.6 5.7 6. 6.1 6.1.1 6.1.2 6.1.3 6.1.4 6.1.5
SISTEMATITZACI CONDICIONANTS FASES I DURADES NECESSITAT DE CONFINAMENT ELS MATERIALS RESULTANTS DEL POSTTRACTAMENT SUPERFCIES EL GARBELLAT I ALTRES OPERACIONS ENTRADES I SORTIDES ALTERNATIVES TECNOLGIQUES ENUMERACI. AVANTATGES I INCONVENIENTS EQUIPS DE RECUPERACI DESTRUCTURANT EQUIPS PER A LA SEPARACI DIMPROPIS EQUIPS PER AL CONDICIONAMENT DEL RECIRCULAT EQUIPS DE MESCLA EQUIPS PER A LA PREPARACI DE PRODUCTES DE DETERMINADES
GRANULOMETRIES
5 5 5 6 6 7 11 12 12 12 12 13 13 13 14 14 14 20
6.1.6 EQUIPS DENVASAT 6.2 RISCOS LABORALS ESPECFICS DE LOPERACI 6.3 CRITERIS DE SELECCI DALTERNATIVES
07.Post-tractament.080205.dr.vq0.doc-i-
6.3.1 OBJECTIUS DELS CRITERIS DE SELECCI DALTERNATIVES 6.3.2 DIAGRAMA DE FLUX DE PRESA DE DECISIONS 6.4 CRITERIS DE DISSENY 7. IDENTIFICACI DE POSSIBLES PROBLEMES I DISFUNCIONS
20 20 20 22
8.
23
07.Post-tractament.080205.dr.vq0.doc-ii-
1. DEFINICI
Desprs de letapa de maduraci sobt un material estabilitzat que ja es pot qualificar de compost, per que no sempre posseeix les caracterstiques adequades per al seu dest. Sanomena etapa de post-tractament al conjunt doperacions que opcionalment o necessriament han de dur-se a terme una vegada finalitzada letapa de maduraci amb lobjectiu de: i) ii) Recuperar lestructurant en cas que la mescla compostada encara1 en contingui i interessi recuperar-lo. Separar els impropis que el compost generat pugui contenir, perqu no shagin eliminat anteriorment.
iii) Millorar les caracterstiques fsiques de lestructurant recuperat (fonamentalment, eliminar impropis) per poder-lo reutilitzar en nous cicles de compostatge2. iv) Obtenir un compost duna determinada granulometria. v) Obtenir uns productes a comercialitzar amb unes determinades caracterstiques qumiques o fsiques, ja sigui barrejant diferents composts, ja sigui barrejant-los amb adobs minerals, sorres, terres vegetals, etc.
vi) Oferir unes determinades presentacions del producte. Totes aquestes operacions shan dintentar realitzar minimitzant sobretot la generaci de pols, i els seus efectes sobre lentorn.
2.1 OBJECTE Lobjecte del captol s aportar informaci orientada a cobrir les necessitats que t tota installaci de compostatge de: i) Oferir uns productes amb unes caracterstiques fsiques i qumiques, amb una presentaci i amb un contingut dimpropis que sajustin a la normativa vigent en cada moment que reguli ls a que sels destina. Recuperar i condicionar lestructurant que es pugui haver addicionat a linici del procs de compostatge quan aquest estructurant: T un cost significatiu; o No aporta cap caracterstica dinters al producte final, o fins i tot en desmereix la seva qualitat.
ii)
Cal recordar que les caracterstiques dalguns materials compostables fan possible realitzar la recuperaci total o parcial de lestructurant en algun moment intermedi de les precedents etapes de descomposici o de maduraci. A aquest estructurant que es reutilitza en nous cicles de compostatge se lanomena habitualment recirculat.
07.Post-tractament.080205.dr.vq0.doc-1-
2.2 JUSTIFICACI DELS CRITRIS DE DISSENY Els criteris de disseny es justifiquen per: i) La naturalesa dels residus compostats que: Han generat un producte amb unes caracterstiques fsiques -granulometria, presncia dimpropis, etc. i qumiques i una presentaci que no sajusten a les que requereix el seu dest per exemple, el mercat de productes fertilitzants i esmenes orgniques i/o exigeix la normativa vigent. Va fer necessari o recomanable addicionar un estructurant a linici del procs de compostatge, estructurant que ara pot interessar recuperar perqu: T molta incidncia en els costos de producci. Pot rebaixar o malmetre la qualitat del compost generat. ii) La higiene i la salut laboral, que en aquesta etapa es poden veure molt afectades per la pols que habitualment desprn el compost en manipular-lo.

Administraci Venat Gestor
Aprovaci dels criteris de disseny i explotaci referents a letapa. Control de les condicions de les operacions de post-tractament. Control de les implicacions de letapa en la higiene i salut laboral. Molsties per la pols generada. Molsties pels sorolls de les operacions. Disseny acurat de les installacions i els equips referents a letapa. Definici acurada dels criteris dexplotaci referents a letapa. Definici acurada de les pautes de seguretat a seguir en letapa.

Els aspectes normatius que afecten ms especficament aquesta etapa sn els segents: i) La normativa de seguretat i dhigiene i salut laboral. Sn de remarcar tres temes despecial incidncia en el post-tractament (Fitxa1): La generaci de pols Les atmosferes explosives per causa de la pols. La microbiologia de latmosfera de treball: Cal descartar la presncia dagents biolgics dels anomenats Grups 2, 3 i 4 (Fitxa2). Daquests, els ms habituals en les installacions de compostatge sn lAspergillus fumigatus i lA. niger, de marcat
carcter allergnic. En cas que les concentracions detectades daquests microorganismes del Grup 2 superessin les 500 ufc/m3,3 que s el valor llindar proposat per lACGIH (American Conference of Governmental Industrial Hygienist), caldria prendre immediates mesures correctores o de protecci individual4. Cal quantificar peridicament les concentracions de microorganismes a latmosfera de les zones de treball. En cas de superar les 10.000 ufc/m3, que s el valor llindar proposat per lACGIH, cal prendre mesures, com ara la millora o la implementaci de sistemes de ventilaci o la utilitzaci dequips de protecci individual. ii) La normativa sobre fertilitzants (Fitxa3).
Fitxa1. Normativa de seguretat i dhigiene i salut laboral: aspectes que afecten ms especficament letapa de post-tractament. Risc laboral Pols Parmetre Valors lmits ambientals dexposici diria (VLA-ED) Normativa ATEX Valors normatius Pols total: <10 mg/m
3 3
Referncia Lmites de Exposicin Profesional para Agentes Qumicos en Espaa (2007) (http://www.mtas.es/insht/) RD 681/2003, de 12/6/03, que s la transposici de la Directiva Europea 1999/92/CEE.
Pols respirable: <3 mg/m
Atmosferes explosives per la pols
iii) Cal esmentar tamb el 2on draft. Biological treatment of biowaste (2001) de la Comissi Europea.
3 4
ufc : unitats formadores de colnies de microorganismes. Aix no treu que, en determinades condicions o operacions, tamb shagin de portar aquestes proteccions.
Fitxa2. Classificaci dels grups de risc dels agents biolgics.a GRUP DE RISC 1 2 Risc infeccis Poc probable que causi malaltia Pot causar una malaltia i constituir un perill per als treballadors Pot provocar una malaltia greu i constituir un seris perill per als treballadors Provoquen una malaltia greu i sn un seris perill per als treballadors Risc de propagaci a la collectivitat No Poc probable Profilaxis o tractament efica Innecessari Possible en general
Probable
Possible en general
Elevat
No conegut a lactualitat
Article 3.1 del RD 664/1997 sobre Proteccin de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposicin a agentes biolgicos durante el trabajo i la Norma Tcnica de Protecci NTP 597, sobre Plantas de compostaje para el tratamiento de residuos: riesgos higinicos
Fitxa3. Requeriments normatius de qualitat del compost destinat a usos agrcolesa. PRODUCTE
Compost que contingui algun residu
REQUERIMENTS c
- Matria orgnica superior al 35% sobre mostra fresca. - Humitat entre el 30 i el 40%. - Relaci C/N inferior a 20. - Les pedres i graves eventualment presents no tindran un dimetre superior a 5 mm i no superaran el 5% de la massa. - Les impureses (metalls, vidres i plstics) eventualment presents, no tindran un dimetre superior a 2 mm i no superaran el 3% de la massa. - El 90% de les partcules ser inferior a 25 mm. - Matria orgnica superior al 40% sobre mostra fresca. - Humitat entre el 30 i el 40%. - Relaci C/N inferior a 15. - No podr contenir impureses com ara pedres, graves, metalls, vidres o plstics. - Matria orgnica superior al 35% sobre mostra fresca. - Humitat entre el 30 i el 40%. - Relaci C/N inferior a 20. - El 90% de les partcules ser inferior a 25 mm.
Compost exclusivament de restes vegetals
Compost de fems
a c
Real Decreto 824/2005 de 8 de juliol, sobre fertilitzants i afins. En cursiva, les caracterstiques del compost que poden veures afectades pel post-tractament.
5. SISTEMATITZACI
5.1 CONDICIONANTS Letapa de post-tractament ve condicionada pel desenvolupament de les precedents etapes de descomposici i de maduraci. En principi cal esperar que el compost que surti de la maduraci presenti: i) ii) Una matria orgnica ben estabilitzada. Un grau dhumitat adequat per a ser manipulat. Linterval adequat dhumitat ve condicionat per dos factors: Minimitzar la generaci de pols en el post-tractament, la qual cosa saconsegueix amb humitats superiors al 30%. Optimitzar els equips implicats en el post-tractament. Aix: En cas dhaver de garbellar el material, la humitat ideal se situa entre el 30 i el 45%. En cas de requerir el tractament duna taula densimtrica, la humitat ideal se situa entre el 30 i el 35%. 5.2 FASES I DURADES El post-tractament pot estar constitut per les segents operacions, depenent dels materials compostats: i) ii) La Recuperaci de lestructurant, mitjanant un garbellat. LEliminaci dimpropis del compost, en cas que aquest en contingui.
iii) El Condicionament de lestructurant recuperat o recirculat, que tant pot consistir en: Leliminaci dimpropis, que embrutarien compostatge en el que sutilitzs el recirculat. el segent cicle de
El seu fraccionament mitjanant un garbellat, per poder reutilitzar exclusivament les granulometries ms adequades per a la funci estructurant5. iv) La Preparaci de mescles per a comercialitzar. v) La Preparaci duns productes a comercialitzar amb unes determinades granulometries.
vi) LEnvasat. La durada daquests operacions depn evidentment dels volums de material a manipular i de la capacitat dels equips elegits.
Per exemple, podria succeir que la fracci de granulometria ms fina contingus la major part dels impropis, cosa que faria recomanable destinar-la a un dipsit controlat, i utilitzar exclusivament com estructurant la fracci de granulometria gran, ms neta.
5.3 NECESSITAT DE CONFINAMENT i) En principi, els materials que es manipulen en letapa de post-tractament no han de generar males olors. Per tant, el seu confinament no s necessari, encara que existeixen algunes situacions que es comentaran en el proper punt 5.4, en les que si cal prendre mesures de prevenci contra les males olors. ii) Les operacions que conformen el post-tractament: Es realitzaran sota cobert en cas que es tracti dequips fixes. Es deixa a criteri del Promotor realitzar-les sota cobert o a laire lliure si els equips sn mbils. En tot cas: Aquests equips shauran de guardar sota cobert, per garantir el seu correcte funcionament desprs dun perode de pluges. A lhora de prendre la decisi, el Promotor haur de tenir en compte no noms el cost de la coberta, sin el sobre-dimensionament de les basses de recollida daiges pluvials brutes, ats que les aiges de pluja desguassades de les zones ocupades en aquestes operacions i els vials que els hi donen servei tindran aquesta qualificaci. iii) Un altre aspecte a tenir en compte s el fet que alguns dels materials manipulats en aquesta etapa, com el compost, presenten una granulometria molt fina i sn fcilment arrossegats pel vent. Per tant, conv valorar la convenincia dincorporar mesures correctores, com ara: Disposar barreres fsiques, com murs, malles de plstic, pantalles vegetals, microaspersi localitzada, etc. Carenar els elements de garbellat i transport (trommels, garbells vibradors, transportadors de banda, etc.). Posposar aquelles operacions (garbellats, descrregues, etc.) que, en condicions meteorolgiques adverses, incrementen de forma apreciable lemissi de pols. 5.4 ELS MATERIALS RESULTANTS DEL POSTTRACTAMENT Com a resultat de les diferents operacions que configuren letapa de post-tractament sobt tot un seguit de materials que cal tractar i emmagatzemar adequadament. Aquests materials sn: i) El compost i els productes que dell sen deriven: composts de diferents granulometries i fertilitzants i esmenes obtinguts en barrejar el compost amb daltres materials aliens al procs de compostatge. Tots aquests productes, a dojo o ja envasats, seran emmagatzemats fins a la seva comercialitzaci o el seu dest final, operaci que ser degudament descrita en el Captol 8. Emmagatzematge de Producte Acabat. Lestructurant: El recirculat, s a dir, la totalitat o la fracci de lestructurant recuperat que ser reutilitzat en nous cicles de compostatge. Caldr
ii)
emmagatzemar-lo fins a endegar nous processos, operaci que s recomanable ubicar en indrets propers a les zones on es realitzaran les pre-mescles o les mescles inicials. La fracci o les fraccions de lestructurant que no presenten les caracterstiques adequades per a ser reutilitzades com a tal seran habitualment considerades rebuig i tractades com a tal. iii) Els rebuigs. Ats que aquests habitualment seran enviats fora de la installaci, pot pensar-se en la convenincia demmagatzemar-los en els mateixos contenidors en els que seran traslladats. 5.5 SUPERFCIES i) La superfcie ocupada per les distintes operacions que configuren el post-tractament quedar definida per: La implantaci dels equips elegits per a les diferents operacions. La zona de maniobra de la pala mecnica en cas que aquesta sigui necessria per al funcionament dels equips elegits. Lemmagatzematge dels materials resultants. ii) Lemmagatzematge del compost i els productes que sen deriven ser tractat en el Captol 8. Emmagatzematge de Producte Acabat.
iii) Per al cas de les superfcies dedicades a lemmagatzematge de lestructurant recuperat (recirculat) cal dir el segent: El volum de recirculat recuperat se sl referir al volum destructurant aportat a la mescla inicial. Interessa conixer el volum destructurant que desapareix durant el procs per tal de poder fer una previsi de les reserves necessries (Fitxa4) i del magatzem corresponent. Malgrat el recirculat sacostuma a reutilitzar en el cicle de compostatge immediatament posterior, cal disposar obligatriament duna zona dabassegament amb capacitat per emmagatzemar el material generat durant una setmana. s molt recomanable que aquesta zona demmagatzematge de recirculat o una altra especficament preparada- estigui adaptada per tractar el recirculat quan aquest, per qualsevol motiu, no presenti les caracterstiques adequades per a ser reutilitzat immediatament com a estructurant, i minimitzar tamb els problemes de males olors que solen acompanyar aquestes situacions. Per tant, s prudent que aquest espai de reserva disposi de: Ventilaci forada. Sistemes de confinament i/o tractament de gasos, si la situaci de la installaci fa preveure un risc evident de molsties al venat per males olors. En aquests casos saconsella: (1) lemmagatzematge
daquest recirculat en nau tancada amb tractament de laire de la nau; o (2) el seu apilament sobre soleres que permetin la ventilaci per aspiraci, amb el corresponent tractament de laire aspirat; o (3) el recobriment amb geo-txtil de lapilament. iv) Els rebuigs. Aquests materials han de ser evacuats de la installaci per gestors autoritzats. Sovint sn emmagatzemats en els mateixos equips amb els que seran transportats fora de la installaci (en contenidor, en compactador, etc.). En tot cas cal preveure els volums que sen generen (Fitxa5) per poder dissenyar la logstica ms adequada.
Fitxa4. Exemple de clcul de la recuperaci destructurant, de les necessitats de reposici daquest material i de la superfcie necessria per al seu emmagatzematge.
Tipus de residu Capacitat de disseny de la installaci Densitat aparent del residu Densitat aparent de l'estructurant nou Proporci residu/estructurant a la mescla inicial Proporci estructurant/residu a la mescla inicial Proporci d'estructurant recuperat (recirculat) Durada de l'emmagatzematge temporal de recirculat Capacitat de crrega de l'emmagatzematge del recirculat
a b c d
Identificaci del parmetre Qd d d' RV 1/RV Ver/Vei t

c
FORM 11000 0,6 0,3 2,00 0,5 0,62 7 2,5
Fang EDAR 11000 1,0 0,3 0,25 4,0 0,95 7 2,5
Unitats t/any kg/L kg/L 3 3 m /m m /m m /m dies m /m

3 2 d 3 3 3 3
Clcul
Vresidu/Vestructurant Vestructurant/Vresidu Vestructurant recuperat/Vestructurant introdut
CCe
Se suposa que s fusta de poda, una part substancial de la qual descompondr desapareixer- en el procs. Se suposa que s estella, la qual es recuperar gaireb en la seva totalitat. s el volum per unitat de superfcie del tipus demmagatzematge que shagi elegit (pila, pila estesa, sitja, etc.). En aquests exemples s'ha suposat que l'emmagatzematge es realitza en sitges de 2,5 m d'alada
V estructurant recuperat anualment V estructurant a reposar anualment Superfcie necessria per a l'emmagatzematge del recirculat
Vrecuperat Va reposar S
5683 3483 44
41800 2200 321
m /any m /any m
2 3
Qd(1/d)(1/RV)(Ver/Vei) Qd(1/d)(1/RV)(1-(Ver/Vei)) Vrecuperat/365t(1/CCe)
Fitxa5. Exemple de clcul de la generaci dimpropis duna installaci de compostatge de FORM.

PARMETRE Capacitat de la installaci Densitat aparent del material Proporci de rebuig separat Identificaci del parmetre Qd D Mx/Mr Mx Vx FORM 11000 0,60 0,62 0,35 0,040 440 1257 1,50 0,014 158 106 0,10 0,010 106 1056 Rebuig groller (>80 mm) Rebuig pesat Rebuig lleuger Unitats/Concepte t/any kg/L Mimpropi/Mresidu compostat (kg/kg) tones/any m3/any
Massa de rebuig separat anualment Volum de rebuig separat anualment
5.6 EL GARBELLAT I ALTRES OPERACIONS Com ja sha anat comentant, s fora habitual en el compostatge dalguns materials realitzar un garbellat en el decurs o al final de les etapes de descomposici o de maduraci per eliminar part dels impropis de mida grollera que puguin ser-hi presents i/o per recuperar part de lestructurant de la mescla que sest compostant. Aquesta operaci de garbellat es detalla en el present captol i les raons per dur-la o no a terme, quan sigui factible realitzar-la, sn les segents: i) Impropis. Si el material a compostar en cont, interessa separar-ne el mxim possible quant ms aviat millor perqu aix es redueix: La superfcie que cal destinar a les posteriors etapes de procs. El desgast dequips, installacions, paviments, etc. El risc dobtenir un producte final amb una elevada concentraci de contaminants o dimpureses. ii) Estructurant. Linters de la seva recuperaci resideix en la incidncia que pugui tenir aquest material en els costos dexplotaci, en el volum que sigui factible recuperar i tamb evidentment en la reducci de la superfcie que cal destinar a les etapes posteriors al garbellat. El volum recuperable s funci de: La degradaci que pateix lestructurant utilitzat (estella, fusta de poda, etc.) en el decurs del procs. Per tant la durada que requereix aquest procs tamb ser un factor a tenir en compte. La grandria de lestructurant i la seva relaci amb el pas de malla del garbell utilitzat. Si es tracta de processos dinmics o esttics, en quant els primers tenen ms tendncia a esmicolar lestructurant. Les caracterstiques dels materials separats -recirculat o impropis- depenen del moment en qu es realitza loperaci. Aix, els trets diferencials dels materials recuperats a mig procs de compostatge respecte els recuperats al final de letapa de maduraci sn els segents: i) Una superior humitat, cosa que minimitza la problemtica de la pols, per que, quan s excessiva, pot causar freqents embussos en els garbells. Cal recordar aqu els llindars ptims dhumitat per a aquesta operaci indicats en lanterior punt 5.1. Lestructurant recuperat o els impropis separats poden contenir restes adherits del material/residu a compostar encara no completament estabilitzat i, per tant, existeix la possibilitat que facin pudor6 si no sels
ii)
Un exemple s el cas anteriorment comentat de lestructurant recuperat a mig procs del compostatge de fangs de depuradora daiges residuals urbanes, que t tendncia a emetre fora amonac.
emmagatzema convenientment. En aquest cas doncs, i depenent de si la situaci de la installaci fa preveure o no un risc evident de molsties al venat, pot ser necessari: Confinar en una nau tancada, tant loperaci de garbellat com els productes que en resulten, i recollir i tractar laire de la nau. Evacuar immediatament els rebuigs de la installaci. Gestionar el recirculat dacord amb alguna de les alternatives indicades en lanterior punt 5.5. En el proper apartat 6 es descriuen altres operacions que formen part dels post-tractaments, per que no sn tant freqents com el garbellat. 5.7 ENTRADES I SORTIDES
ENTRADES SORTIDES
REBUIGS
PRODUCTES DERIVATS Recuperaci d'estructurant Eliminaci d'impropis Condicionament de l'estructurant Classificaci del compost Mescla Envasat
COMPOST NO REFINAT
COMPOST REFINAT
L AIGES PLUVIALS BRUTES L
ESTRUCTURANT RECUPERAT (RECIRCULAT)
BASSA/DIPSIT D'AIGES PLUVIALS BRUTES
6.1 ENUMERACI. AVANTATGES I INCONVENIENTS 6.1.1 Equips de recuperaci destructurant Els equips utilitzats en la recuperaci de lestructurant sn garbells de diferents tipus: esttics inclinats, rotatius, vibrants, destrella, etc. A lhora delegir lequip apropiat s convenient valorar els segents aspectes: i) ii) Capacitat de treball adequada als volums a manipular. Facilitat per a canviar la llum del garbell, si aix ho requereix el procs industrial.
iii) Eficcia amb materials dhumitats variables.
iv) Facilitat per a la seva neteja. v) Capacitat per acoblar-hi sistemes, passius o actius, de retenci o eliminaci de pols.
La Fitxa6 presenta els avantatges i els inconvenients dels equips ms habituals de garbellat. Gaireb tots ells requereixen una alimentaci regular i constant per assolir una eficincia adequada, cosa que obliga a complementar-los amb equips dalimentaci (veure el Captol 3. Recepci i Emmagatzematge dels Materials (matries primeres) a Compostar). 6.1.2 Equips per a la separaci dimpropis Els equips de separaci dimpropis es basen en aprofitar una o vries de les caracterstiques daquests: granulometria, densitat, humitat, superfcie especfica, caracterstiques electro-magntiques, etc. A lhora descollir lequip adequat s convenient valorar els segents aspectes: i) ii) Capacitat de treball apropiada als volums a manipular. Eficcia en un ventall el ms ampli possible dhumitat dels materials a tractar.
iii) Facilitat per a la seva neteja. iv) Capacitat per acoblar-hi sistemes, passius o actius, de retenci o eliminaci de pols. La Fitxa7 presenta els avantatges i els inconvenients dels equips ms habituals per a la separaci dimpropis. Ats que aquesta operaci afecta en essncia al compostatge de residus slids urbans (FORM, fracci resta o tot-u, restes vegetals), els comentaris daquesta Fitxa fan referncia a aquest tipus de materials. 6.1.3 Equips per al condicionament del recirculat El condicionament de lestructurant recuperat recirculat pot consistir en: i) Leliminaci dimpropis, que embrutarien els materials del segent cicle de compostatge en el que sutilitzs lestructurant. Per a aquesta funci sutilitzen separadors de plstics i pesants basats en sistemes pneumtics i balstics. El seu fraccionament granulomtric, per reutilitzar les fraccions ms adequades com a estructurant. Els equips utilitzats sn garbells.
ii)
6.1.4 Equips de mescla A lhora delegir lequip de mescla, ja sigui per barrejar diferents composts, ja sigui per mesclar aquests amb fertilitzants minerals, sorres, terres vegetals, etc., s convenient valorar els segents aspectes: i) La capacitat de tractament, que sajusti al disseny de la installaci.
ii)
La seva versatilitat, en cas que sigui prevista la preparaci duna gamma mplia de productes.
iii) La facilitat per netejar-lo, en cas que calgui manipular alternativament materials distints. 6.1.5 Equips per a la preparaci de productes de determinades granulometries Els equips utilitzats per a aquesta operaci sn: i) ii) Garbells, si el que es volen s obtenir determinades granulometries a partir dun compost. Granuladores, si es vol obtenir un producte duna determinada mida a partir dun material o duna mescla ms fins.
6.1.6 Equips denvasat En aquesta operaci poden utilitzar-se: i) ii) Ensacadores manuals. Ensacadores automtiques.
iii) Equips demplenat a dojo (big bags). Els sistemes dalimentaci que complementen aquests equips denvasat hauran de ser adequats a les caracterstiques dels materials a manipular: granulometria, humitat, etc. 6.2 RISCOS LABORALS ESPECFICS DE LOPERACI Dentre els riscos laborals especfics del procs de compostatge, a letapa de post-tractament en destaquen tres: i) ii) La generaci de pols. Les atmosferes explosives per causa de la pols.
iii) La microbiologia de latmosfera de treball. En lapartat 4 ja sha desenvolupat aquesta problemtica.
Fitxa6. Avantatges i inconvenients dels equips de recuperaci destructurant a.

Identificaci Seds esttic inclinat Descripci Avantatges Inconvenients/Limitacions
Eficincia discutible. El material es deixa lliscar Molt simple. sobre el seds. La fracci Salimenta amb pala. fina el traspassa, i la grollera sacumula al peu del seds. Garbell rotatiu (trmel) Ocupa molt espai. Molt robust. Raonablement cmode de netejar i Requereix equip dalimentaci. desembussar. Pot complementar-se amb carenats o tendalls per reduir lemissi de pols. Garbell vibrant de malla rgida Menys tendncia a embussar-se. Requereix equip dalimentaci. Es neteja i desembussa amb facilitat. Manteniment lleugerament superior al garbell rotatiu. Pot complementar-se amb carenats o tendalls per reduir lemissi de pols. Compactes.
Garbell vibrant de malla elstica
Encara menys tendncia a embussar-se Requereix equip dalimentaci. que els de malla rigida. Manteniment lleugerament superior al garbell Es neteja i desembussa amb molta rotatiu. facilitat. Cal substituci freqent de la malla elstica (per s una operaci simple i poc costosa). Pot complementar-se amb carenats o tendalls per reduir lemissi de pols. Compactes.
Fitxa6. Avantatges i inconvenients dels equips de recuperaci destructurant a.

Identificaci Garbell destrella Descripci Avantatges Inconvenients/Limitacions
Pot complementar-se amb carenats o Requereix equip dalimentaci. tendalls per reduir lemissi de pols. Entretingut de desembussar. Compactes. Ms sensibles a lexcs dhumitat material a tractar. Gran rendiment, en condicions dhumitat adequades del material a tractar.
del
Garbell de discos
Pot complementar-se amb carenats o Requereix equip dalimentaci. tendalls per reduir lemissi de pols. Entretingut de desembussar. Compactes.
Elaborat a partir de Gir, F. Influencia de la calidad de los residuos orgnicos en la gestin de las plantas de tratamiento biolgico. Experiencia en Catalua (II Congreso sobre residuos biodegradables y compost. El reto de fomentar el consumo de los productos finales. Sevilla 20 y 21 Octubre 2005).
Fitxa7. Avantatges i inconvenients dels equips de separaci dimpropisa.

Identificaci Separaci manual negativa Indicacions/Descripci Se separa el rebuig. Avantatges Inconvenients/Limitacions
Garbell (habitualment de tipus rotatiu) Taula densimtrica
(veure Fitxa precedent)
Apte en qualsevol fase del procs Problemes higinics i sanitaris. de compostatge. Sadequa a tot tipus dimpropi de mida grollera. Adequat a la FORM si el percentatge dimpropis s inferior al 3-5% (amb valors superiors s ineficient i car). Apte a partir de mig procs. No apte a inici de procs, ats que elimina matria orgnica juntament amb el rebuig. Noms aplicable amb posterioritat a Separa tant impropis delevada letapa de maduraci. densitat (pedres, vidres, cermica, etc.) com de baixa (plstic film). Funcionament restringit a un interval limitat dhumitat del material a tractar. Gran eficincia quan les condicions del material sn les Requereix un bon ajust i una adequades. dosificaci correcte. Requereix un tractament de laire per eliminar la pols (s ms habitual el filtre de mnegues que el cicl). Difcil de netejar si sha embrutat per un excs dhumitat del material a tractar.

Identificaci Separador electro-magntic Indicacions/Descripci Avantatges Inconvenients/Limitacions
Apte exclusivament per a materials Limitaci a un tipus concret dimpropi. frrics. Apte en qualsevol fase del procs de compostatge. Sense problemes de neteja. Apte per a materials no frrics. Limitaci a un tipus concret dimpropi. Apte en qualsevol etapa del procs de compostatge. Sense problemes de neteja. Apte per a la separaci de plstic film. Raonable dificultat de neteja. Poca eficcia. Limitaci a un tipus concret dimpropi. Requereix un tractament de laire per eliminar la pols.
Separador dinducci
Separador pneumtic (per aspiraci o per impulsi/aspiraci)
Separador balstic
Pot requerir un tractament de laire per Molt eficient. eliminar la pols, si els materials a Apte en qualsevol etapa del tractar sn secs. procs de compostatge. Separa tres fraccions: els rodants Requereix una neteja molt freqent que sutilitza en el pre-tractament pesants, la fina que passa a travs (amb materials molt humits). del garbell i els materials plans/lleugers (paper i plstic film). No acostuma a presentar problemes dembussos quan sutilitza en el post-tractament.

Identificaci Condicionador destructurant (Separador pneumtic/balstic) Indicacions/Descripci Avantatges Inconvenients/Limitacions
Molt eficient. Noms serveix per a la neteja del recirculat. Separa tres fraccions: pesants, el recirculat i els materials plans/lleugers (paper i plstic film).
Elaborat a partir de Gir, F. Influencia de la calidad de los residuos orgnicos en la gestin de las plantas de tratamiento biolgico. Experiencia en Catalua (II Congreso sobre residuos biodegradables y compost. El reto de fomentar el consumo de los productos finales. Sevilla 20 y 21 Octubre 2005).
6.3 CRITERIS DE SELECCI DALTERNATIVES 6.3.1 Objectius dels criteris de selecci dalternatives Els objectius que es pretenen assolir amb els criteris de selecci dalternatives per a letapa de post-tractament consisteixen en definir la convenincia de: i) ii) Recuperar lestructurant. Disposar dun espai per emmagatzemar lestructurant recuperat -el recirculat-, on deixar-lo fins al moment de reutilitzar-lo en un altre cicle de compostatge.
iii) Condicionar aquest espai o adequar-ne un dalternatiu on poder tractar i emmagatzemar el recirculat, quan per qualsevol causa, aquest no presenti dentrada les caracterstiques desitjables per a ser reutilitzat immediatament en un altre cicle de compostatge. iv) Netejar dimpropis el recirculat i/o fraccionar-lo segons granulometries per millorar la seva qualitat com a tal. v) Eliminar impropis del compost generat. vi) Preparar productes de diferents granulometries a partir del compost. vii) Preparar mescles a partir del compost. viii) Envasar els productes a comercialitzar. 6.3.2 Diagrama de flux de presa de decisions Veure el diagrama de flux corresponent (Posttractament: Diagrama general). 6.4 CRITERIS DE DISSENY i) Laigua de pluja que sescoli de les zones de post-tractament i els vials que els hi donen servei -en cas que no estiguin sota coberta- ser considerada aigua pluvial bruta i shaur de conduir fins a la corresponent bassa demmagatzematge daquesta. Lnica excepci sindica posteriorment. ii) Les zones destinades a letapa de post-tractament hauran de disposar de solera pavimentada (formig, asfalt, etc.) amb el pendent adequat per recollir les aiges pluvials brutes, i del sistema de conducci fins a la corresponent bassa o dipsit demmagatzematge.
iii) Tota installaci de compostatge que recuperi lestructurant haur de disposar obligatriament dun espai de reserva on poder acumular el recirculat generat en una setmana de procs. iv) s molt recomanable que aquest espai o un altre dalternatiu preparat expressament- sigui adequat per poder tractar aquell puntual recirculat que, per qualsevol causa, no resulti apte per a ser reutilitzat immediatament. Els complements dels que conv dotar a aquest espai sn: Ventilaci forada per afavorir la regeneraci de lestructurant.
Sistemes de confinament i/o tractament de gasos, si la situaci de la installaci fa preveure un risc evident de molsties al venat per males olors. v) Tamb cal assenyalar que laigua de pluja que sescoli de les zones demmagatzematge temporal de lestructurant recuperat (recirculat) ser considerada lixiviat i shaur de conduir fins a la corresponent bassa demmagatzematge daquests.
vi) Un altre aspecte a tenir en compte en el disseny de letapa es deriva del fet que alguns dels materials manipulats durant els post-tractaments presenten una granulometria fina, i per aix sn fcilment arrossegats pel vent. Per tant, conv valorar la convenincia de mesures correctores7, com ara: Barreres fsiques (murs, malles microaspersi localitzada, etc.). de plstic, pantalles vegetals,
Carenar els equips de garbellat i transport. vii) Per assegurar unes correctes condicions dhigiene i salut laboral, s essencial plantejar sistemes passius i actius contra la pols en la majoria doperacions que configuren aquesta etapa. viii) Tamb sha de tenir en compte el risc dexplosi per causa de la pols que pot existir en algunes operacions daquesta etapa.
Les pautes de disseny han de complementar-se amb les pautes dexplotaci: per exemple, posposar aquelles operacions (garbellats, descrregues, etc.) que, en condicions meteorolgiques adverses, incrementen de forma apreciable lemissi de pols.
PAUTA INADEQUADA DE DISSENY O DEXPLOTACI No s prevista la recuperaci de lestructurant
DE
POSSIBLES
PROBLEMES
POSSIBLES PROBLEMES EN LA PRPIA OPERACI - Cap.
Equip de recuperaci destructurant amb poca capacitat de tractament No s previst el condicionament de lestructurant recuperat Equip inadequat de condicionament de lestructurant recuperat No s prevista leliminaci dimpropis Equip inadequat deliminaci dimpropis No s prevista ladequaci del producte final No es preveuen sistemes de retenci i eliminaci de pols Compost a tractar descassa humitat Compost a tractar amb excessiva humitat
- Increment dels costos de producci. - Major superfcie demmagatzematge. - Modificaci de les caracterstiques del producte comercialitzat. Alentiment de letapa. - Menor volum de compost Estructurant recuperat brut recuperat. de compost. - Dificultats en el desenvolupament del proper cicle de compostatge. Cap. - Dificultats en el desenvolupament del proper cicle de compostatge. - Aportaci dimpropis al proper cicle de compostatge. Embussos. - Dificultats en el desenvolupament Aportaci dimpropis al del proper cicle de compostatge. proper cicle de compostatge. - Aportaci dimpropis al proper cicle de compostatge. Cap. - Prdua de qualitat comercial del producte final. - Major superfcie demmagatzematge. Compost de baixa qualitat. - Reducci del mercat potencial. - Mercat potencial ms restringit. - Cap.
- Cap. - Condicions de treball sanitriament inadequades. - Generaci de pols o aerosols. - Embussos en lequip de recuperaci destructurant. - Mal funcionament dalguns equips de separaci dimpropis.
- Prdua de producte final. - Propietats inadequades de lestructurant recuperat, cosa que provocar dificultats en el desenvolupament del proper cicle de compostatge. - Major volum generat de rebuig i menor de compost.

Amb les pautes introdudes en aquest captol, juntament amb la informaci que pugui aportar lusuari, letapa de post-tractament ha de quedar definida en els segents termes: i) La necessitat o no de cada una de les diferents operacions que configuren letapa de posttractament: La recuperaci de lestructurant. Leliminaci dimpropis del compost. El condicionament de lestructurant recuperat. La preparaci de mescles per a comercialitzar. La preparaci duns productes a comercialitzar amb unes determinades granulometries. Lenvasat. ii) Per a cada una les operacions que siguin necessries, shaur de concretar: La ubicaci: a laire lliure, sota cobert, proteccions contra el vent, etc. Els equips. La superfcie ocupada, inclosos els magatzems per a lestructurant recuperat, si s el cas. Els possibles sistemes anti-pols. La manera doperar. iii) Les pautes o criteris per a l'elaboraci del Manual d'Explotaci i el Pla de Prevenci de Riscos Laborals corresponents a aquesta etapa (operaci).

Captol 8. Emmagatzematge de Producte Acabat
V.0.0 _080205
Guia de Suport per al Disseny i lExplotaci de Plantes de Compostatge. Emmagatzematge de Producte Acabat
08. EMMAGATZEMATGE DE PRODUCTE ACABAT

2. ARGUMENTACI (JUSTIFICACI) 2.1 OBJECTE 2.2 JUSTIFICACI DELS CRITERIS DE DISSENY 3. IDENTIFICACI DELS AGENTS IMPLICATS
1 1 1 2
5. SISTEMATITZACI 5.1 5.2 5.3 5.4 5.5 5.6 5.7 CONDICIONANTS FASES DURADA CARACTERSTIQUES DEL MAGATZEM LA GESTI DE LEMMAGATZEMATGE SUPERFCIES ENTRADES I SORTIDES
2 2 3 3 4 4 7 12 12
7. IDENTIFICACI DE PROBLEMES I DISFUNCIONS
13
14
08.Emmagatzematge.080205.dr.vq0.doc-i
1. DEFINICI
Les operacions que configuren el post-tractament generen un o varis productes llestos per a ser comercialitzats o enviats al seu dest final1. Sanomena etapa demmagatzematge al perode comprs entre el final de les etapes productives i la seva sortida de la installaci.
2.1 OBJECTE Lobjecte del captol s orientar en el disseny dels magatzems per als productes finals per tal que: i) ii) Tinguin les dimensions adequades. Permetin una correcta gesti i manipulaci dels materials.
iii) Minimitzin els riscs inherents a letapa. 2.2 JUSTIFICACI DELS CRITERIS DE DISSENY Els objectius que es pretn assolir amb els criteris de disseny que saporten sn: i) Disposar dun temps mnim demmagatzematge que permeti cobrir: Lestacionalitat en la demanda que se sol donar en els productes destinats a lagricultura o la jardineria. Qualsevol contingncia logstica que impedeixi evacuar el producte amb el ritme habitual, quan aquest producte: s un precompost que ha de continuar la seva maduraci en una altra installaci. Sha daplicar rpidament al sl, amb criteris de residu, perqu t la qualificaci de compost fresc. No s apte per a lagricultura i sha denviar al seu dest final. ii) Permetre una gesti que iguali, dins del possible, el temps destada dun determinat tipus de producte en el magatzem.
iii) Permetre la traabilitat dels productes produts i evitar barreges involuntries de productes de caracterstiques diferents. iv) Controlar o reduir limpacte de letapa sobre el medi ambient, amb especial atenci a la generaci de pols i a la seva dispersi. v) Facilitar la crrega dels camions que hagin de transportar els materials.
Un compost apte per a lagricultura o la jardineria ser comercialitzat, per si no s adequat per a aquest s, tindr com a dest final el dipsit controlat o la valoraci energtica.
08.Emmagatzematge.080205.dr.vq0.doc-1-

Aprovaci dels criteris de disseny i explotaci referents a letapa.
Administraci
Control de les condicions de lemmagatzematge. Control de les implicacions de letapa en la higiene i salut laboral. Molsties per la pols generada.
Venat
Molsties pels sorolls de les operacions. Molsties (menors i infreqents) per males olors. Disseny acurat de lemmagatzematge.
Gestor
Definici acurada dels criteris dexplotaci referents a ell. Definici acurada de les pautes de seguretat a seguir.

Els aspectes legals que afecten especficament aquesta etapa fan referncia a la normativa de seguretat i dhigiene i salut laboral, amb especial mfasi a: i) ii) La generaci de pols. Les atmosferes explosives per causa de la pols.
iii) La microbiologia de latmosfera de treball. Ens remetem a la descripci ms detallada daquests temes realitzada al Captol 7. Post-tractament.
5. SISTEMATITZACI
5.1 CONDICIONANTS Els condicionants de letapa demmagatzematge sn: i) ii) El correcte desenvolupament de les etapes precedents, amb la conseqent generaci de productes amb la qualitat desitjable2. Els distints tipus de productes fabricats.
iii) Els tipus denvasos emprats per a cada un daquests productes, si s que van envasats. iv) Els volums corresponents.
La qualitat dun compost ve definida en relaci a ls a que sel destini: aix el seu contingut en metalls pesants s un factor clau de qualitat quan el producte sutilitza en agricultura, per negligible en el cas dun compost no apte per a aquest s. Ara b, hi ha una srie daspectes que sn inherents al propi concepte de compost: per exemple, que estigui higienitzat i que posseeixi lestabilitat necessria per a ser emmagatzemat sense problemes.
5.2 FASES Lemmagatzematge es pot considerar constitut per les segents operacions: i) ii) Els Transport dels materials des del Post-tractament. LEmmagatzematge prpiament dit.
iii) LExpedici dels Productes. A vegades, i sempre que no calgui sotmetre el compost a cap post-tractament, es pot dur a terme lemmagatzematge en el mateix indret on es realitza la maduraci del producte, com una continuaci natural daquesta etapa: aquesta situaci es dna sobretot en el compostatge de fangs o de fems. Llavors els criteris que han daplicar-se en el disseny de lemmagatzematge sn els que defineixen letapa de maduraci. Un exemple daquesta situaci podria ser el segent cas: i) ii) En un compostatge de fangs, es recupera tot lestructurant possible abans o a mitja etapa de maduraci. El precompost garbellat sapila a la zona de maduraci, la qual en aquestes circumstncies ha de disposar obligatriament de ventilaci forada, tant per oxigenar la massa com per evacuar la calor generada.
iii) Quan ja no fa falta la ventilaci, es pot donar per acabada letapa de maduraci -habitualment a les 6 setmanes- i sense bellugar el material de lloc, comena lemmagatzematge prpiament dit. 5.3 DURADA i) La capacitat demmagatzematge per a un compost madur destinat a usos agrcoles o a la jardineria haur de ser suficient per abassegar la producci de, com a mnim, 2 mesos. ii) La capacitat demmagatzematge per a un compost fresc tamb apte per a lagricultura, ser de 2 setmanes per tal de poder cobrir qualsevol contingncia logstica que impedeixi expedir-lo. Aquest producte, per les seves caracterstiques, no pot ser emmagatzemat durant un perode de temps ms llarg pel risc de generar males olors. Per aix, tota installaci de compostatge que pretengui produir-lo, haur destar coordinada amb una altra installaci que puntualment pugui completar la seva maduraci en aquells perodes en que no existeix demanda agrcola.
iii) La capacitat demmagatzematge dun compost no apte per a usos agrcoles ser de 2 setmanes, per tal de poder cobrir qualsevol contingncia logstica que impedeixi expedir-lo. iv) En aquells casos en els que es facin coincidir sobre el mateix espai les etapes de maduraci i demmagatzematge, la durada ser evidentment la suma de les durades de cada una delles.
5.4 CARACTERSTIQUES DEL MAGATZEM i) No s necessari confinar letapa demmagatzematge perqu els productes que hi arriben han destar estabilitzats i no tenen perqu generar males olors3. ii) La solera del magatzem pot ser de terra compactada, sempre que aix no malmeti la qualitat dels productes emmagatzemats.
iii) El magatzem pot estar cobert o no. A lhora de prendre la decisi shaur de tenir en compte: Si la pluja pot malmetre o no la qualitat del producte final: si est envasat o no, si es comercialitza en pes o en volum, si est destinat a dipsit controlat -on tindr un preu per unitat de massa- o a aprofitament energtic -on es pagar segons el seu poder calorfic-, etc. El dimensionament i el cost de les basses o dipsits de recollida daiges pluvials brutes, ats que les aiges de pluja desguassades del magatzem i dels vials que els hi donen servei tindran aquesta qualificaci4. iv) Un altre aspecte a tenir en compte s el fet que els productes emmagatzemats acostumen a ser fora secs i la majoria amb una granulometria molt fina. Per tant, si no estan envasats poden ser fcilment arrossegats pel vent. Per aix conv valorar la convenincia destablir mesures correctores, com ara barreres fsiques i/o evitar el moviment del material quan faci vent. 5.5 LA GESTI DE LEMMAGATZEMATGE En el disseny del magatzem s essencial tenir en compte la circulaci dentrades i sortides del material per evitar tenir zones inaccessibles en estar bloquejades per productes introduts amb posterioritat. Es presenten a continuaci algunes alternatives: i) La Figura-1 mostra lesquema dun magatzem amb dues entrades que permeten una gesti anomenada FIFO (first in-first out), s a dir, que el primer producte que hi entra pot ser tamb el primer en marxar. Per tant existeix la possibilitat que el temps destada dels productes en el magatzem sigui similar. La Figura-2 descriu la gesti dun magatzem amb estructura de sitja, i per tant amb un nic accs. En aquest tipus de magatzem, el material del fons de cada una de les zones sempre ser el primer a entrar-hi i el darrer en
ii)
Recordem que sha recomanat que la precedent etapa de maduraci disposi dun excedent de superfcie per poder perllongar el procs quan aquest no hagi estat reeixit. En algun cas, les aiges pluvials escolades de part de la zona demmagatzematge podrien arribar a tenir la consideraci daigua pluvial neta: per exemple, quan el producte emmagatzemat estigui envasat en sacs impermeables.
sortir-ne. Si el magatzem s ms ample que fondo, el temps destada del material duna zona que queda situat al fons de la sitja no diferir excessivament del material de la mateixa zona ms proper a laccs. En canvi, en magatzems estrets i de gran fondria, la situaci s la contrria.
Figura-1. Esquema de magatzem que permet una gesti FIFO.

Entrada de compost
Zona de separaci per no barrejar materials Sortida de compost
Quan la zona 1 shagi acabat domplir, la 5 ja estar buida. Es comenar a omplir llavors la zona 0 mentre es comena a buidar la 4, i la 5 fa despai de separaci entre ambdues. El cicle es repeteix successivament.
Figura-2. Gesti dun magatzem (en pila estesa) amb una sola entrada.
4 5 6 0 Espai lliure de separaci 1 2 3
Buidat del magatzem Emplenat del magatzem
Quan la zona 1 estigui plena, la 6 estar buida. Es comenar a omplir llavors aquesta mentre es comena a buidar la 5, i aix successivament. Entre la zona que cont el material recent entrat i la que cont el que es treu hi haur dhaver un espai buit per evitar que es mesclin: aquest espai sha dibuixat aqu per convenincia amb una amplada igual a la de treball de la pala, per aix diferir en cada cas particular.
5.6 SUPERFCIES i) La superfcie necessria per a lemmagatzematge quedar determinada en primer lloc pel nombre de productes diferents a emmagatzemar (p, p,p,...), ats que a efectes de clcul es pot considerar que es necessiten tants magatzems com productes sigui previst elaborar. ii) La superfcie mnima necessria demmagatzematge per a cada un dels productes a emmagatzemar depn de: El volum que s previst tractar daquell material a partir del qual sobt el producte que cal emmagatzemar. La relaci entre el volum de compost a emmagatzemar i la massa de material original que el genera. La durada prevista per a lemmagatzematge. Lalada mxima de lemmagatzematge, que ser de 3,5 m en cas que el compost emmagatzemat tingui la consideraci de madur, i de 2 quan es tracti dun compost fresc5. La capacitat de crrega o volum de producte per unitat de superfcie que accepta el sistema demmagatzematge elegit, que vindr condicionada per lalada mxima permesa. iii) La superfcie mnima necessria, en m2, es calcular amb la segent frmula: Se = Qd (Ve/Mr) (1 any/52 setmanes) te (1/CCe) on Se = superfcie mnima necessria. Qd = capacitat de disseny de la installaci per al material que generar el producte a emmagatzemar. Qd sexpressa en tones/any i recordem que s igual a la capacitat nominal Qn de la installaci per a aquest material, multiplicada pel factor de seguretat 1,10. Ve/Mr = volum en m3 del producte a emmagatzemar referit a cada tona de material que el genera. te= durada, en setmanes, que requereix lemmagatzematge daquest concret producte. CCe = volum en m3 que es possible acumular per cada m2 de superfcie, dacord amb lopci elegida per a lemmagatzematge. iv) La superfcie mnima demmagatzematge per a cada producte p, p, p, ... shaur de complementar amb: La superfcie que queda inutilitzada degut al tipus de gesti del magatzem (veure exemples de les Fitxes-1 i 2).
5
La menor alada en el cas del compost fresc s per facilitar el pas de laire i reduir la generaci de compostos que fan mala olor.
Lespai per a la maniobra de la maquinria, el qual en part pot ser compartit o com amb els espais de maniobra de les zones demmagatzematge destinades a altres productes. v) El clcul anterior tampoc sha corregit per la prdua de volum deguda als talussos que presenten els diferents sistemes dapilament perqu: El carcter generalista daquesta Guia no permet cobrir totes les situacions que es poden donar. La prdua de volum deguda a aquest fet pot ser molt important o menyspreable, depenent de la capacitat total del magatzem. vi) La superfcie total destinada a lemmagatzematge ser igual a la suma de les superfcies Se, Se, Se,... de cada un dels productes p, p, p, calculades segons la frmula anterior i corregides dacord amb els criteris precedents. vii) s interessant adaptar el disseny del magatzem al sistema de gesti previst, en quant aix acostuma a permetre estalviar superfcie. A la Fitxa-3 es presenta un exemple daquest fet: la variaci de la superfcie necessria en relaci a la fondria de la nau demmagatzematge, per al cas descrit a la Fitxa-16. viii) Ara b, en el disseny tamb cal considerar els vials que li donen servei i lespai per a la descrrega dels productes quan aquests hi arribin mitjanant algun transportador i no amb pala, cami o trans-pallet. La mateixa Fitxa-3 recull la superfcie total necessria -magatzem ms vialsdel cas descrit a la Fitxa-1, segons quina sigui la fondria de la nau i suposant un vial de 6 m damplada en cada un dels seus extrems.
En lexemple es calcula exclusivament la superfcie a construir, per la soluci ms compacte no necessriament s la ms cmode i prctica per treballar. A ms, tamb pot ser que la soluci ms compacta requereixi ms superfcie de vials de servei.
Fitxa-1. Exemple de clcul de la superfcie necessria per a un magatzem en pila estesa, afectada amb una gesti first in/first out (veure la Figura-1).
Frmula de clcul de la superfcie mnima Dades Massa residu a tractar (Qd) Relaci producte a emmagatzemar/residu tractat (Ve/Mr) Sistema d'emmagatzematge Alada de l'apilament (h) Longitud del magatzem (l) Durada emmagatzematge (te) Amplada de treball de la pala (A) Clculs intermitjos CCe = alada apilament h Se Efecte de la gesti de les piles sobre la superfcie Supsits: S e = Q d (V e /M r ) (1 any/52 setmanes) t e (1/CC e )
11000 t/any 0,35 V/M Nau oberta amb dos accessos per extrems oposats 3m 35 m 9 setmanes 3m 3,0 m producte/m 2 222 m de superfcie ocupada
3 2
Gesti first in/first out El material es disposa en pila estesa Es deixa un passads de separaci entre la zona d'emplenat i la de buidat igual a l'amplada de la pala Cal deixar un passads buit per anar introduint el nou producte Secci d'emplenat/buidat (Al): Passads buit de seguretat (Al): 105 m 2 105 m
2 2
Zones inhbils:
Superfcie total de la zona d'emmagatzematge: Superfcie ocupada: Superfcie inhbil: Superfcie total (sense espai de maniobra i vials)
222 m 2 210 m 2 432 m
Fitxa-2. Exemple de clcul de la superfcie necessria per a un magatzem en pila estesa en el que no s possible una gesti first in/first out (veure Figura-2)
Frmula de clcul de la superfcie mnima Dades Massa residu a tractar (Qd) Relaci producte a emmagatzemar/residu tractat (Ve/Mr) Sistema d'emmagatzematge Alada de l'apilament (h) Longitud del magatzem (l) Durada emmagatzematge (te) Amplada de treball de la pala (A) Clculs intermitjos CCe = alada apilament h Se Efecte de la gesti de les piles sobre la superfcie Supsits: S e = Q d (V e /M r ) (1 any/52 setmanes) t e (1/CC e )
11000 t/any 0,35 V/M Sitja ampla amb un nic accs frontal per a la pala 3m 15 m 9 setmanes 3m 3,0 m producte/m 2 222 m de superfcie ocupada
3 2
D'una seci del magatzem s'est treient el producte per a la seva comercialitzaci A una altra secci se li est introduint el producte a emmagatzemar Entre ambdues seccions hi ha una secci buida per no barrejar els materials Secci d'emplenat/buidat (Al): Passads buit de seguretat (Al): 45 m 2 45 m
2 2
Zones inhbils:
Superfcie total de la zona d'emmagatzematge: Superfcie ocupada: Superfcie inhbil: Superfcie total (sense espai de maniobra i vials)
222 m 2 90 m 2 312 m
Fitxa-3. Relaci entre superfcie necessria (magatzem ms vials) i longitud (fondria) de la nau per al cas descrit a la Fitxa-1.
Amplada del vial de servei Nombre de vials de servei Fondria magatzem (m) Superfcie de magatzem (m ) 2 Superfcie de vials (m ) 2 Superfcie total (m )
a
6m 2 Unitats 10 282 338 620 15 312 250 562 20 342 205 547 25 372 179 551 30 402 161 563 35 432 148 580
2 a
Calculades amb la frmula Se = Qd (Ve/Mr) (1 any/52 setmanes) te (1/CCe), i complementades amb la superfcie que la gesti del magatzem deixa inutilitzada El disseny ptim en quant a l'estalvi de superfcie s, en aquest exemple, el magatzem de 20 m de fondria.

SORTIDES
ENTRADES
PRODUCTES DERIVATS DEL COMPOST
PRODUCTES DERIVATS DEL COMPOST L
COMPOST REFINAT
COMPOST REFINAT L
AIGES PLUVIALS BRUTES
BASSA/DIPSIT DE PLUVIALS BRUTES
i) Lemmagatzematge ser mltiple o estar degudament compartimentat quan hagi de donar servei a productes diferents, per tal de poder-ne assegurar la seva qualitat i tenir-ne la traabilitat. Les zones destinades a lemmagatzematge disposaran duna solera amb el pendent adequat per recollir les aiges de pluja desguassades7 i del sistema de conducci fins a la corresponent bassa demmagatzematge.
ii)
iii) La solera pot ser de terra compactada8, sempre que aquesta no dificulti el maneig del producte acabat o el malmeti. iv) Lemmagatzematge estar cobert o no en funci que laigua de pluja pugui malmetre la qualitat del producte o que en compliqui la gesti en el seu dest final. v) Laigua de pluja que caigui directament sobre les zones demmagatzematge -en cas que estiguin descobertes- ser considerada aigua pluvial bruta i shaur de conduir fins a la corresponent bassa o dipsit demmagatzematge daquest.
Es consideraran adequats els pendents mnims de l1% en sentit longitudinal i del 2% en sentit transversal. Es consideraran valors acceptables de permeabilitat els que estiguin per sota de k = 110-7 m/s en una capa de gruix de 50 cm.
vi) En cas que els productes emmagatzemats estiguin en envasos impermeables, les aiges desguassades podran ser considerades aiges netes. vii) Ats que alguns dels productes emmagatzemats poden ser secs i polsosos, s molt convenient plantejar mesures correctores, com ara barreres. viii) Pel mateix motiu, el disseny de letapa haur devitar que la concentraci de pols a latmosfera de la zona de treball sigui excessiva i que es cren atmosferes explosives degudes a ella.
7. IDENTIFICACI DE PROBLEMES I DISFUNCIONS

PAUTA INADEQUADA DE DISSENY O DEXPLOTACI Magatzem petit Magatzem no compartimentat POSSIBLES PROBLEMES EN LA PRPIA ETAPA POSSIBLES PROBLEMES EN OPERACIONS O ETAPES POSTERIORS Impossibilitat de mantenir els preus de venda. Aplicacions del compost en moments o dosis inadequats. Impossibilitat de garantir qualitat. Impossibilitat de garantir qualitat. Impossibilitat de garantir unes caracterstiques uniformes. Contaminaci dels productes a comercialitzar amb llavors de males herbes. Dificultats en manejar el producte desprs de pluges abundants. Impossibilitat de garantir qualitat. Dispersi de compost per lentorn.
Manca despai. Barreja de productes de caracterstiques diferents.
Parts del magatzem no Possible acumulaci de accessibles producte molt vell. directament Prdua de material, arrossegat per laigua de pluja. Generaci daiges pluvials brutes. Barreja de productes de caracterstiques diferents. Increment del risc per a la salut dels treballadors per causa de la pols. Incomoditat de loperaci de crrega. Impossibilitat de carregar camions de gran tonatge.
Magatzem descobert
Magatzem sense proteccions contra el vent
Zona de crrega de camions mal dissenyada
Prdua de clients.

Amb les pautes introdudes en aquest captol, juntament amb la informaci que pugui aportar lusuari, lemmagatzematge ha de quedar definit en els segents termes: i) ii) La necessitat o no de mltiples magatzems o dun magatzem compartimentat. Per a cada un dels magatzems o compartiments: La convenincia o no de coberta i en cas afirmatiu, el tipus de coberta. El tipus de solera. La durada de lemmagatzematge. La gesti dels productes. La superfcie ocupada. La convenincia o no de proteccions contra el vent. iii) El disseny de la zona de crrega dels camions. iv) La gesti de les aiges pluvials. v) Les pautes o criteris per a l'elaboraci del Manual d'Explotaci i el Pla de Prevenci de Riscos Laborals corresponents a aquesta etapa (operaci).

Captol 09. Operacions complementries (equips i installacions
V.0.0 _080205
Guia de Suport per al Disseny i lExplotaci de Plantes de Compostatge. Operacions complementries (equips i installacions)
09. OPERACIONS COMPLEMENTRIES (EQUIPS i INSTALLACIONS)

1. DEFINICI
2. ARGUMENTACI (JUSTIFICACI) 2.1 OBJECTE 2.2 JUSTIFICACI DELS CRITERIS DE DISSENY 3. IDENTIFICACI DELS AGENTS IMPLICATS
1 1 1 2
4. EDIFICIS
5. BSCULA
6. BASSES O DIPSITS DE PLUVIALS I DE LIXIVIATS 6.1 DEFINICIONS 6.2 ASPECTES LEGALS: IDENTIFICACI I INTERPRETACI. 6.3 ALTERNATIVES TECNOLGIQUES 6.3.1 ENUMERACI: AVANTATGES I INCONVENIENTS 6.3.2 CRITERIS DE SELECCI DALTERNATIVES 6.3.3 CRITERIS DE DISSENY 6.3.4 CRITERIS DE DIMENSIONAMENT 6.3.5 RISCOS LABORALS ESPECFICS 6.4 IDENTIFICACI DE PROBLEMES I DISFUNCIONS 6.5 PARMETRES DE DISSENY A CONCRETAR 7. SISTEMES DE TRACTAMENT DE GASOS
3 3 5 5 5 7 7 8 10 11 11 12
09.Installacions complementries.080205.dr.vq0.doc-i-
7.1 DEFINICI 7.2 ASPECTES LEGALS: IDENTIFICACI I INTERPRETACI 7.3 ALTERNATIVES TECNOLGIQUES 7.3.1 CONDICIONANTS 7.3.2 DESCRIPCI DALTERNATIVES 7.3.3 CRITERIS DE SELECCI DALTERNATIVES I DE DISSENY 7.4 IDENTIFICACI DE PROBLEMES I DISFUNCIONS 7.5 PARMETRES DE DISSENY A CONCRETAR 8. INSTALLACIONS PER A LELIMINACI DE POLS 8.1 ASPECTES LEGALS: IDENTIFICACI I INTERPRETACI 8.2 ALTERNATIVES TECNOLGIQUES 8.2.1 ENUMERACI: AVANTATGES I INCONVENIENTS 8.2.2 RISCOS LABORALS ESPECFICS 8.3 PARMETRES DE DISSENY A CONCRETAR 9. ZONA PERIMETRAL
12 12 14 14 15 24 25 25 26 26 26 26 27 27 27
10. DIPSITS DE COMBUSTIBLES LQUIDS
28
11. EQUIPS DE NETEJA DE CAMIONS I MAQUINRIA
28
12. EQUIPS I INSTALLACIONS CONTRA-INCENDIS 12.1 DEFINICI 12.2 ASPECTES LEGALS 12.3 CRITERIS DE DISSENY 13. ESTACI METEOROLGICA
28 28 29 30 31
09.Installacions complementries.080205.dr.vq0.doc-ii-
1. DEFINICI
En aquest captol es descriu el conjunt doperacions, amb els equips i installacions associats, que no estan relacionades directament amb el procs de compostatge prpiament dit, per que sn necessaris per al correcte funcionament i la seguretat de la planta de compostatge.
2.1 OBJECTE Les plantes de compostatge, segons la seva capacitat, hauran de disposar de tots o de part dels segents equips i installacions complementries: i) ii) Edificis de servei. Bscula.
iii) Basses o dipsits de recollida de lixiviats, de pluvials netes i de pluvials brutes. iv) Sistemes de tractament dels aires exhausts. v) Sistemes deliminaci de pols. vi) Zona perimetral de seguretat. vii) Dipsits de combustibles. viii) Equips de neteja de camions, maquinria i installacions. ix) Equips i installacions contra-incendis. x) i) ii) Estaci meteorolgica automtica. Definir les situacions en les que aquests equips i installacions complementaris seran imprescindibles. Aportar informaci que orienti al Promotor sobre aquells equips i installacions complementaris que sn ms especfics de les plantes de compostatge. Lobjecte del captol s doble:
2.2 JUSTIFICACI DELS CRITERIS DE DISSENY Els criteris de disseny es justifiquen per: i) ii) Les normatives vigents en lmbit laboral. Les normatives de prevenci dincendis i les recomanacions dels parcs de bombers.
iii) La correcte gesti i control dels materials i del procs. iv) La reducci del risc depisodis de contaminaci de les aiges o dels sls i de molsties al venat per les males olors que puguin generar els lixiviats.
09.Installacions complementries.080205.dr.vq0.doc-1-

Administraci
Control de les condicions de treball. Control del traginament de materials (entrades i sortides). Aprovaci i control de les mesures de prevenci dincendis. Aprovaci i control de la gesti dels lixiviats i aiges brutes. Aprovaci i control de les mesures de prevenci de la pols. Molsties per pudors. Disseny acurat de les installacions complementries. Seguretat i netedat de les installacions. Control del procs. Control dentrades i sortides de materials. Definici acurada de les pautes de prevenci dincendis i depisodis de contaminaci ambiental.
Venat Gestor
4. EDIFICIS
Les installacions de compostatge requereixen habitualment les segents edificacions i equipaments: i) ii) De servei als treballadors (vestidors, menjador, lavabos, etc.). Per albergar els sistemes de control del procs, el laboratori i les oficines.
iii) Per a controlar les entrades i sortides de materials. iv) Aparcament de la maquinria mbil. v) Taller de manteniment. vi) Aparcament de vehicles privats. A la Fitxa-1 sindiquen les installacions de compostatge que hauran de disposar dun petit laboratori amb lutillatge que permeti determinar: i) Els parmetres mnims que requereix el control de qualitat dels materials a compostar i dels productes obtinguts1 : pH (pH-metre). Salinitat (conductmetre) Contingut en matria seca (estufa i balana). Contingut en matria orgnica opcional, per desitjable- (forn de mufla i balana). Grau de maduresa, recomanant per la seva simplicitat el mtode Rottegrade (vasos Dewar i termmetres) (veure Annex-1 Metodologia de Mostreig i Anlisi).
Entre parntesi sindica els equips de laboratori que es requereixen.
ii)
La Densitat aparent i la porositat (bscula), si s previst que la installaci tracti barreges de materials (per exemple, residu + estructurant) (veure Annex de Metodologia analtica).
Aix mateix, amb independncia que els sistemes de control de les etapes de descomposici i de maduraci ja en posseeixin, el laboratori haur de disposar de sondes porttils de temperatura i de determinaci doxigen a latmosfera interna dels materials. Fitxa-1. Necessitat de laboratori a les installacions de compostatge MATERIAL A COMPOSTAR Fracci vegetal Fems Resta de Residus de Baixa i Alta Degradabilitat Capacitat de tractament nominal < 1000 t/any Recomanable Recomanable Exempta 1000-6000 t/any Obligatori Recomanable Obligatori >6000 t/any Obligatori Obligatori Obligatori
5. BSCULA
A la Fitxa-5 del Captol 2. Recepci i Emmagatzematge dels materials sha descrit en quines condicions les plantes de compostatge han de disposar de bscula.
6. BASSES O DIPSITS DE PLUVIALS I DE LIXIVIATS

6.1 DEFINICIONS i) Els lixiviats: Sn tots aquells lquids que generen els RAD i RBD (excepte les fraccions vegetals que poden ser emprades com a estructurant) que es pretengui compostar, ja sigui en la recepci, en el seu emmagatzematge, en les operacions de pre-mescla i mescla, o durant les etapes de descomposici o de maduraci. Tamb seran considerades lixiviats les aiges de pluja que es recullin dels segents punts, sempre que aquests estiguin descoberts: De les zones demmagatzematge temporal de lestructurant recuperat (recirculat). De la zones de descrrega dels RAD i RBD (excepte les fraccions vegetals noves), de la seva pre-mescla i de la seva mescla/homogeneitzaci. De les zones destinades a les etapes de descomposici i de
maduraci dels materials anteriors. De les zones destinades a les etapes de descomposici i de maduraci de les fraccions vegetals, quan a aquestes sels hi ha incorporat algun RAD, RBD o soluci nitrogenada per afavorir el desenvolupament del compostatge. Dels vials que donen el servei ms immediat a totes aquestes zones, s a dir, quan les rodes dels vehicles puguin tenir contacte directe amb el material (residu, mescla, precompost, etc.). Dels biofiltres descoberts. Els lixiviats shauran de recollir i emmagatzemar, i ser gestionats amb alguna de les segents alternatives: Utilitzar-los en el reg de letapa de descomposici, per sempre abans duna fase termfila dhigienitzaci. Ser tractats en una depuradora de la prpia installaci. Ser transportats a installacions externes que estiguin autoritzades per al tractament daquests residus. Tamb seran gestionades com a lixiviats les aiges de rentat de camions. Aix mateix, els efluents de la installaci de tractament de les aiges sanitries de la installaci podran ser gestionades com a lixiviats. ii) Les aiges pluvials brutes: Sn les procedents de totes les zones de treball descobertes de la installaci, inclosos els vials, i que no han estat enunciades expressament en el punt anterior. En concret, tindran aquesta qualificaci les aiges escolades de les zones de post-tractament que estiguin descobertes. Tamb seran considerades aix les recollides a les zones destinades a la recepci, trituraci i emmagatzematge de les fraccions vegetals que poden ser emprades com a estructurants. Aix mateix seran considerades aiges pluvials brutes les procedents de les etapes de descomposici, maduraci i post-tractament de les fraccions vegetals amb caracterstiques per a ser emprades com a estructurants, sempre que NO sels hi hagi afegit cap RAD, RBD o soluci nitrogenada per afavorir el procs de compostatge. En principi, les aiges pluvials brutes shauran de gestionar igual que els lixiviats. Ara b, si es recullen separadament les aiges pluvials brutes es podran utilitzar per al reg: en qualsevol moment de les etapes de descomposici o de maduraci, si b s molt recomanable fer-ho abans duna fase
termfila que permeti higienitzar-les. del biofiltre, sempre que les aiges no facin mala olor. Quan el reg no pugui consumir totes les aiges pluvials brutes: Hauran de ser exportades de la installaci a travs dun gestor autoritzat. Podran utilitzar-se per al reg de sls agrcoles, sempre amb la formalitzaci prvia a lAgncia de Residus de Catalunya de la corresponent fitxa de destinaci. iii) Les aiges pluvials netes: Sn totes aquelles que no han estat en contacte directe amb residus ni amb paviments bruts: aiges de cobertes o de vials fora de les zones de treball. Poden abocar-se directament a la llera pblica o recollir-se per a s de la prpia installaci, en especial per al reg de letapa de maduraci si s que el procs ho requereix-, del biofiltre o de lenjardinament, o per a mantenir les reserves contra-incendis. 6.2 ASPECTES LEGALS: IDENTIFICACI I INTERPRETACI. Les aiges de pluja -netes o brutes- emprades en el procs de compostatge estaran sotmeses al corresponent cnon, determinat per lAgncia Catalana de lAigua. 6.3 ALTERNATIVES TECNOLGIQUES 6.3.1 Enumeraci: avantatges i inconvenients A la Fitxa-2 senumeren els avantatges i els inconvenients dels sistemes ms habituals per emmagatzemar lixiviats i aiges pluvials.
Fitxa-2. Avantatges i inconvenients dels sistemes de regulaci d aiges i lixiviats.

Identificaci Bassa de lmina plstica Avantatges Inconvenients/Limitacions
No tenen limitacions de capacitat. No poden cobrir-se amb facilitat. Cost ms baix per unitat de volum Ocupen ms superfcie per unitat de volum. emmagatzemat. Vida til ms curta. Poc aptes per a lixiviats pel difcil control de les pudors. Dipsit prefabricat de material plstic Adequats a lixiviats en ser tancats. Cars. Llarga vida til. Capacitat limitada. Risc dexplosi o datmosferes txiques en ser tancat. Dipsit de xapa amb lmina Raonablement barat. Inadequats per a lixiviats, si cal controlar lemissi de pudors. dimpermeabilitzaci Vida til ms curta. Dipsit obert de formig Llarga vida til. Cara. Poc aptes per a lixiviats pel difcil control de les pudors. Dipsit tancat de formig Adequats a lixiviats en ser tancats. Cara. Llarga vida til. Capacitat limitada. Risc dexplosi o datmosferes txiques en ser tancat.
6.3.2 Criteris de selecci dalternatives i) Lemmagatzematge pot realitzar-se indistintament en basses o dipsits, sempre estancs. ii) Els dipsits tancats sn preferibles per a la contenci de lixiviats, en quant s ms fcil el control de les pudors: per aspiraci dels gasos de la seva atmosfera interior i conducci cap a un sistema de tractament de laire.
iii) Malgrat tot, les basses obertes tamb poden adaptar-se per a la recollida de lixiviats que fan mala olor si: Es complementen amb equips daireig superficial del lquid. Es cobreixen amb una cpula i saspiren els gasos de linterior daquesta per conduir-los al sistema de tractament. Si es complementen amb sistemes naturals de depuraci -plantes aqutiques, canyissars, etc.-. iv) Lemmagatzematge dels lixiviats i les aiges pluvials brutes es far per separat o conjuntament segons el sistema de tractament o reutilitzaci previst per a aquestes aiges sigui respectivament individual o conjunt. v) Noms caldr recollir les aiges pluvials netes quan tinguin una utilitat dins de la installaci, com ara la reserva contra-incendis o el reg de la zona de maduraci, el biofiltre o lenjardinament.
6.3.3 Criteris de disseny i) Les basses o dipsits disposaran duna arqueta decantadora prvia amb reixa. ii) Les basses obertes o els dipsits tamb oberts i de poca alada -menys de 2 m a partir del nivell del terra- disposaran obligatriament de tanca perimetral de 2 m dalada mnima amb porta daccs tancada amb clau.
iii) Aquests emmagatzematges oberts disposaran de sistema de seguretat: corda nuada, salvavides, etc. iv) Els registres daccs als dipsits tancats tamb disposaran dun sistema que impedeixi lentrada lliure o fcil. v) Les basses o dipsits per a aiges pluvials netes han de disposar de sobreeixidor cap a la llera pblica.
vi) A lentrada de les basses daiges pluvials brutes es podr installar un sobreeixidor limitador de cabal, per al cas de pluges dalta intensitat. Aquest sobreeixidor haur de disposar de reixa per retenir els materials grollers que sarrosseguin -plstics, papers, etc.-
6.3.4 Criteris de dimensionament 6.3.4.1 Bassa o dipsit de lixiviats Shaur de tenir capacitat per emmagatzemar: i) El lixiviat generat per la massa de residu, excloent lestructurant, present a les etapes de descomposici i de maduraci, i que sestima ser respectivament el 5 i l1% daquesta massa. Vld = Qd (0,05) (1 any/52 setmanes) td 1,5 Vlm = Qd (0,01) (1 any/52 setmanes) tm 1,5 on Vld i Vlm = volums, en m3, de lixiviat que caldr emmagatzemar procedent respectivament de les etapes de descomposici i de maduraci. Qd = capacitat de disseny de la installaci, excloent lestructurant, expressada en t/any. td i tm = durada, en setmanes, de les etapes de descomposici i de maduraci respectivament. 1,5 = factor de seguretat. ii) Laigua de pluja escorreguda de les superfcies ocupades per les segents operacions, etapes o installacions, sempre que estiguin descobertes: Descrrega, emmagatzematge, pre-mescla, mescla/homogeneitzaci, descomposici i maduraci, tant per als RAD com per als RBD, excepte les fraccions vegetals netes que podrien ser emprades com a estructurant. Vials que donen servei immediat a totes aquestes zones, s a dir, quan les rodes dels vehicles puguin estar en contacte directe amb el material (residu, mescla, precompost, etc.). El percolat dels biofiltres. Vs = (S1 + S2 + S3 + ...) PM Fs/1000 on Vs = volum, en m3, que caldr emmagatzemar procedent de les zones anteriorment esmentades, que no estiguin protegides de la pluja. S1, S2, S3 ... = superfcie, en m2, de les zones esmentades. PM = pluja mxima en 24 hores per a un perode de retorn de 10 anys, expressada en L/m2. Fs = factor de seguretat, igual a 1,25 si la pluviometria anual mitjana s inferior a 600 L/m2, i 1,50 si s superior a aquest valor. iii) A la Fitxa-3 sindica un exemple del clcul.
6.3.4.2 Bassa o dipsit daiges pluvials brutes i) Shaur de tenir capacitat per emmagatzemar laigua de pluja escorreguda de les superfcies ocupades per les segents operacions o etapes, sempre que estiguin descobertes: Vials que no incorren en les especificacions del punt anterior. Post-tractament. Recepci, trituraci i emmagatzematge de les fraccions vegetals netes que poden ser emprades com a estructurant : Vs = (S1 + S2 + S3 + ...) PM Fs/1000 on Vs = volum, en m3, que caldr emmagatzemar procedent de les zones anteriorment esmentades, que estiguin desprotegides de la pluja. S1, S2, S3 ... = superfcie, en m2, dels vials i zones esmentades anteriorment. PM i Fs tenen el mateix sentit que en el punt anterior. ii) A la Fitxa-3 sindica un exemple del clcul.
6.3.4.3 Aiges pluvials netes Ats que poden derivar-se directament a la llera pblica, la capacitat demmagatzematge vindr definida per: i) ii) Les necessitats del reg de procs que no puguin ser cobertes per lixiviats i aiges pluvials brutes. Les necessitats de reg dels biofiltres de la installaci.
iii) El manteniment de les reserves contra-incendis. iv) Les necessitats de lenjardinament de les installacions.
Fitxa-3. Exemple de clcul de la capacitat demmagatzematge de lixiviats i daiges pluvials brutes.

Dades generals de la Installaci Parmetre Localitzaci Capacitat de tractament (Qd) Pluviometria anual mitjana Pluja mxima 24 h (per. retorn 10 anys) Durada etapa descomposici (td) Durada etapa maduraci (tm) Dada AAA 11000 950 140 2 6 Unitat t/any L/m 2 L/m setmanes setmanes
a b 2
Capacitat d'emmagatzematge del lixiviat generat en el procs (en m3) Vld b Vlm
a
32 19
V ld = Q(0,05)(1 any/52 setmanes)t d 1,5 V lm = Q(0,01)(1 any/52 setmanes)t m 1,5 Capacitat d'emmagatzematge (en m3) c Aiges pluvials brutes (V's) Lixiviats (Vs) 0 0 0 0 0 0 0 0 95 104 365 189
Operacions i superfcies Superfcie (m ) Zona Descrrega residus 210 Premescla 0 Mescla 210 Etapa de descomposici 500 Etapa de maduraci 1200 Post-tractaments 300 Emmagatzematge temporal del recirculat 150 Emmagatzematge Biofiltre Vial bruts (contacte directe rodes amb material) Vials semi-nets Recepci, trituraci i emmagatzematge Fracci Vegetal 2400 450 496 1740 900
2
Coberta si si si si si si si si no no no no TOTAL (m )
3
199 249
554
Capacitat total emmagatzematge lixiviats (V = Vld + Vlm + Vs)

c
V = S PM Fs/1000
6.3.5 Riscos laborals especfics Els riscos laborals especfics daquestes installacions sn: i) La intoxicaci o asfxia per gasos nocius en penetrar a linterior de basses o dipsits tancats sense haver renovat convenientment la seva atmosfera o sense equips de protecci individuals. El risc dexplosi per lacumulaci de met en les basses i dipsits tancats.
ii)
iii) Lofegament per caiguda als dipsits o basses.
6.4 IDENTIFICACI DE PROBLEMES I DISFUNCIONS

PAUTA INADEQUADA DE DISSENY O DEXPLOTACI POSSIBLES PROBLEMES EN LA PRPIA OPERACI POSSIBLES PROBLEMES EN OPERACIONS O ETAPES POSTERIORS O ANTERIORS
- Necessitat de recrrer a altres fonts Volum insuficient de la - Risc de desbordament. bassa o dipsit de lixiviat - Necessitat dhaver de daigua per al reg de les etapes i transportar lixiviat a operacions del procs en que s installacions externes per al possible emprar-les. seu tractament. - Necessitat de recrrer a altres fonts Volum insuficient de la - Risc de desbordament. bassa o dipsit daiges - Haver de recrrer al reg de daigua per al reg de les etapes i sls agrcoles aiges operacions del procs en que s pluvials brutes pluvials brutes, amb el cost possible emprar-les. que representa. Manca de bassa o dipsit - Cap - Necessitat daconseguir aigua daltres daiges pluvials netes o fonts per a diversos usos de la volum insuficient installaci. daquests Pendents inadequats per - Formaci de bassals i a la recollida de lixiviats generaci de males olors. - Proliferaci dinsectes. Pendents inadequats en - Formaci de bassals. - Necessitat daconseguir aigua daltres els sistemes de recollida - Barreja daiges de diferent fonts per a diversos usos de la daiges pluvials qualitat. installaci.
6.5 PARMETRES DE DISSENY A CONCRETAR Amb les pautes introdudes en aquest apartat, juntament amb la informaci de que pugui disposar lusuari, ha de quedar definit el segent: i) ii) El tipus i el dimensionament dels emmagatzematges de lixiviats i/o aiges pluvials brutes. El tipus i dimensionament dels sobreeixidors limitadors de cabal.
iii) Dest o tractaments previstos per als diferents tipus daiges recollides. iv) La necessitat o no demmagatzematges per a les aiges pluvials netes, i en cas afirmatiu, el tipus i el dimensionament. v) La xarxa de distribuci i els equips de programaci i bombeig necessaris per a reutilitzar els lixiviats i les aiges pluvials.
vi) La installaci de bombeig per a lexportaci de lixiviats i aiges pluvials brutes fora de la installaci. vii) Protocol dactuaci per a les basses/dipsits de lixiviats en relaci a: Gesti del nivell daigua per evitar sobreeiximents. Prevenci daccidents.
7. SISTEMES DE TRACTAMENT DE GASOS

7.1 DEFINICI En la majoria de les operacions que configuren el compostatge es poden emetre gasos malolorosos, nocius o ambdues coses alhora. Per quan aix succeeixi sha de disposar de sistemes per recollir i/o tractar aquests gasos abans que arribin a la nau de treball o al seu exterior, tant per qestions de seguretat, salut laboral o medi-ambientals com per evitar molsties al venat. En el present apartat sabordar la descripci daquests sistemes dissenyats per a leliminaci o la reducci/minimitzaci daquests gasos. 7.2 ASPECTES LEGALS: IDENTIFICACI I INTERPRETACI Actualment a Catalunya no hi ha normativa demissions dolors, per si que : i) Nexisteix de concentracions de gasos nocius a les zones de treball2: a la Fitxa-4 sindiquen els valors per al cas de lamonac i del sulfur dhidrogen, dos dels gasos nocius ms habituals en les installacions de compostatge3.
Fitxa-4. Valors lmits ambientals de lamonac i del sulfur dhidrogen acceptables segons la normativa espanyola actual a. GAS ppm NH3 ppm H2S
VLA-ED = VLA-EC =
a
VLA-ED 20 10
VLC-EC VLA-IPVS 50 15 500 300
Valor lmit ambiental Exposici diria (8 hores) Valor lmit ambiental Exposici curta (15 minuts)
VLA-IPVS = Immediatament perills per a la vida o la salut Guia de Lmites de exposicin profesional para agentes qumicos en Espaa (INSHT-2007). (2007) (http://www.mtas.es/insht/).
ii)
Existeix un esborrany davantprojecte de Llei contra la Contaminaci Odorfera, ems el juny del 2005 per la Direcci General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, en el que es proposa com a valor objectiu dimmissi per a olors procedents dactivitats de gestors de residus una C98, 1 h de 3 UOE/m34. Com exemple comparatiu, a la Fitxa-5 es presenten els valors llindars daquest parmetres en les normatives dalguns pasos europeus.
RD 374/2001 de 1 de maig sobre La proteccin de los trabajadores contra los riesgos relacionados con los agentes qumicos durante el trabajo. Especialment en les de compostatge de fangs de depuradores daiges residuals urbanes. La interpretaci de la unitat s que en el 98% del temps, la concentraci mitjana dolors en una hora ser inferior al valor establert. Les olors es quantifiquen amb lanomenada Unitat Europea dOlor -UOE/m3, que es defineix com la quantitat dolor que, evaporada en 1 m3 dun gas neutre, generar la mateixa resposta psicolgica en un conjunt de persones entrenades
3 4
Fitxa-5. Normatives i llindars dolor en base a UO/m3 i la freqncia corresponent (hores/any en qu es pot superar el llindar) de diverses normatives europees (Font: Socioenginyeria SI-2007) PAS ALEMANYA 1 1 1 3 1 3 1 ANGLATERRA 10 5 1 1 10 AUSTRIA 1 3 DINAMARCA 5-10 0,6-20 HOLANDA 1 1 1 0,5 3,5 2 0,5 5 2 2 residencial installacions existents residencial noves installacions residencial fora dels pobles i rees de negoci olor molt desagradable altres olors 0,1 1 dins de la installaci entorn de la installaci 8 3 llindar sensaci raonable d'olor 2 2 2 0,5 0,01 certesa absoluta de molstia installacions existents poca molstia noves installacions noves installacions intermitents 3 5 8 3 10 5 15 residencial residencial i reestructurada negocis i urbanitzacions amb utilitzaci mixta urbanitzacions amb predomini activitats agrcoles zona urbana/industrial UO/m3 % hores/any de superaci del llindar Categoria ds del terreny Comentaris
-llindar de percepci- que un ERO European Reference Odour Mass, que sn 123 g de n-butanol en 1 m3 daire (0,040 mol/mol).
7.3 ALTERNATIVES TECNOLGIQUES 7.3.1 Condicionants A lhora delegir un sistema de tractament/eliminaci dels gasos malolorosos generats a les installacions de compostatge shan de tenir en compte els segents condicionants: i) Les caracterstiques qumiques dels gasos continguts en latmosfera a tractar. Encara que la composici dels aires a tractar sol ser molt complexa, a partir dels materials a compostar i les condicions en qu es desenvolupar el procs, s fcil preveure si existiran o abundaran algun daquests tipus de compostos: Amonac, que es genera en el compostatge de materials o mescles amb baixes relacions C/N, com ara el fangs dEDAR. cids orgnics, sulfur dhidrogen i sulfurs orgnics, que apareixen quan en alguna part del procs no sha aconseguit mantenir les condicions aerbies prpies del compostatge. Altres compostos orgnics voltils (compostos sofrats, compostos aromtics, terpens, aldehids, cetones, alcohols, esters, etc.). ii) El cabal i concentraci dolor de laire a tractar. Habitualment es presenten dues situacions: Cabals baixos amb elevada concentraci, que corresponen a gasos de procs (tremuges demmagatzematge, operaci de mescla, gasos procedents de letapa de descomposici, etc.). Cabals elevats de baixa concentraci, que solen procedir de la renovaci de latmosfera de les naus de treball. Acostuma a ser molt favorable -econmicament i per eficincia en leliminaci dolors- tractar per separat aquest dos tipus daires. iii) Lespai disponible. Alguns sistemes de tractament sn molt compactes i daltres requereixen en canvi molta superfcie. iv) Els requeriments daigua. v) El consum elctric. vi) Els requeriments daltres combustibles (gas natural, gas-oil, etc.). vii) La generaci de subproductes o residus per part del sistema de tractament de gasos, que posteriorment shan deliminar o tractar, cosa no sempre possible, fcil o econmica: aigua de neteja dels gasos, solucions cides o bsiques, carb activat gastat, farciment de biofiltre degradat, etc. viii) El temps darrancada. Els sistemes de tractament biolgic requereixen un perode de temps abans dassolir la seva mxima efectivitat.
ix) La fiabilitat davant els canvis de qualitat de laire a tractar. En general, els sistemes qumics solen presentar una superior robustesa. x) La necessitat de manteniment. Tots els sistemes requereixen manteniment, amb ms o menys freqncia. Per tant cal tenir previstos sistemes alternatius per continuar tractant laire durant aquestes operacions, per quan falli el subministrament de reactius o per avaries.
xi) La complexitat del sistema. Alguns sistemes de tractament requereixen personal especialitzat per al seu funcionament i manteniment, mentre daltres sn molt simples. 7.3.2 Descripci dalternatives Els sistemes ms comuns de tractament/eliminaci dels gasos nocius o malolorosos generats a les plantes de compostatge es descriuen a continuaci, amb alguns comentaris sobre els seus avantatges o inconvenients (Fitxa-6). Cal remarcar que habitualment la mxima efectivitat saconsegueix amb lactuaci de diferents sistemes disposats en srie o b tractant per separat els aires de diferents concentracions i cabals. 7.3.2.1 Rentadors humits (scrubbers) Aquests equips posen en contacte laire a tractar amb aigua sola o amb substncies qumiques dissoltes. Aix tenim: i) ii) Rentadors amb aigua, on aquesta dissol els compostos malolorosos presents a laire a tractar. Rentadors qumics, on la substncia qumica dissolta en laigua reacciona amb aquests compostos, els converteix en no voltils o no olorosos. Segons les caracterstiques del reactiu emprat en el rentat tenim: Rentadors cids. que habitualment utilitzen H2SO4. Rentadors bsics, amb NaOH com a reactiu ms com. Rentadors oxidants, que utilitzen NaClO, Cl2O amb NaOH, KMnO4 o H2O2. 7.3.2.2 Rentadors secs Laire a tractar circula per una cambra que cont un farciment inorgnic impregnat de productes qumics que reaccionen amb les substncies oloroses, inactivant-les. Alternativament el farciment pot est impregnat per un catalitzador que afavoreixi loxidaci amb loxigen del propi aire circulant de les substncies redudes maloloroses. Sn els anomenats Filtres catalitzadors.
7.3.2.3 Biofiltre Consisteix en un reactor amb dues cambres: i) ii) La primera actua com a distribudora de laire a tractar; i La segona est farcida dun material pors, sobre el que sinstalla una poblaci variada de microorganismes, lactivitat dels quals destrueix els compostos malolorosos continguts en laire a tractar i que es fa circular a travs del farciment. Aquest pot ser: Biodegradable. El ms habitual sn els materials forestals (escora, fusta de poda, estella, etc.) pre-compostats o inoculats normalment amb compost madur-. Sn barats, encara que tenen linconvenient que es degraden amb el temps i han de ser reposats o substituts, si b amb lavantatge que, una vegada esgotats, acostumen a poder-se reutilitzar a la prpia installaci. Inert (sinttic o inorgnic), amb incul. s ms car, per la seva vida til s molt ms llarga. 7.3.2.4 Biofiltre percolador El biofiltre percolador actua de manera similar al biofiltre convencional, per es diferencia daquest en que el farciment s sempre dun material no biodegradable i en que a travs seu shi recircula contnuament una soluci aquosa. Amb la soluci recirculada es pot aportar al biofiltre substncies qumiques que eliminin compostos inhibidors de lactivitat microbiana que contingui laire a tractar o controlar el pH del medi. 7.3.2.5 Oxidaci trmica Consisteix en loxidaci en forns a altes temperatures -entre 350 i 400C amb lajut de catalitzadors i entre 650 i 800C sense aquests- dels compostos orgnics presents en laire a tractar, els quals es converteixen en CO2, H2O, SO2 i NxO. Fou concebut per al tractament de gasos auto-combustibles o gaireb, propietat que no tenen els aires procedents de les installacions de compostatge. Aix, aquesta ltima aplicaci requereix un consum de combustible molt important. Aix fa que noms simplanti en situacions molt compromeses. 7.3.2.6 Adsorci Consisteix en fer circular laire a tractar a travs dun material slid adsorbent -carb actiu, slica gel, zeolites, xids metllics- que ret en la seva superfcie les substncies oloroses.
7.3.2.7 Modificadors dolors Sn substncies que, en ser dispersades a laire a tractar utilitzant aigua o aire com a vehicle5, anullen per diferents vies els efectes dels compostos malolorosos que hi sn presents: i) ii) Per absorci. La substncia desodoritzant s una partcula slida de gran superfcie activa -grandria colloidal- que ret els compostos malolorosos6. Per reacci qumica entre la substncia desodoritzant i els compostos malolorosos.
iii) Per emmascarament de lefecte de la substncia pudent, amb una altra o altres dolor agradable. 7.3.2.8 Condensaci La condensaci elimina les substncies maloloroses contingudes en laire a tractar refredant-les, mitjanant un intercanviador de calor, per sota de la seva temperatura de condensaci. Segons quin sigui el refrigerant, tenim: i) ii) Condensaci refrigerant, quan el refrigerant s aigua. Condensaci criognica, quan el refrigerant s nitrogen lquid.
La seva aplicaci en les installacions de compostatge s molt limitada.
Les installacions de desodoritzaci que utilitzen aire com a vehicle sn ms simples de muntatge, no sn susceptibles de gelar-se i tenen un manteniment ms senzill. En aquest cas la substncia desodoritzant no necessriament ha de ser dispersada a laire, sin que pot estar impregnant membranes disposades a lentorn de la installaci o en els punts demissi dels gasos malolorosos o nocius.
Fitxa-6. Avantatges i inconvenients dels sistemes de tractament de gasos. SISTEMA DE TRACTAMENT

Rentador amb aigua
qumic amb cides o
AVANTATGES
Apte per a tot tipus de cabals. Sadapta a concentracions fluctuants de laire a tractar. No requereix de perode darrancada. Sistema compacte. Cost raonable. Manteniment simple. Apte per a tot tipus de cabals. Molt eficient, sempre que lelecci del reactiu estigui dacord amb els compostos olorosos a eliminar. Sadapta a concentracions fluctuants de laire a tractar. No requereix de perode darrancada. Manteniment simple.

INCONVENIENTS
Requereixen una gran disponibilitat daigua. Menys eficient que el rentat qumic. Cal tractar o eliminar laigua de rentat bruta. Freqncia de manteniment relacionada amb la qualitat de laigua emprada en el rentat. Cal eliminar la soluci de rentat esgotada. Maneig complex, amb risc per a la salut en manipular-se productes qumics. Sistema poc compacte en requerir dipsits per als reactius i els productes generats, i tamb perqu habitualment cal muntar equips en srie amb diferents solucions de rentat. Maneig complex, amb risc per a la salut en manipular-se productes qumics. Sistema poc compacte en requerir dipsits per als reactius i productes generats perqu habitualment cal muntar equips en srie amb diferents solucions de rentat. Perd efectivitat quan shan deliminar compostos orgnics poc solubles en aigua.
Rentador solucions bsiques
Rentador qumic solucions oxidants
amb

Apte per a cabals petits i mitjans (menors de 104 m3/h). Molt eficient. Sadapta a concentracions fluctuants de laire a tractar. No requereix de perode darrancada. Manteniment simple.

Rentador sec

AVANTATGES
Apte per a cabals petits (de lordre de 103 m3/h). Molt eficient. Sistema compacte. Sadapta a concentracions fluctuants de laire a tractar. No requereix de perode darrancada. Manteniment gaireb nul. Consum energtic baix. Apte per a cabals petits (de lordre de 103 m3/h). Sistema compacte. No requereix de perode darrancada. No requereix reactius. Consum energtic baix.

INCONVENIENTS
Durada incerta de lefectivitat del farciment. Necessitat de substituir peridicament el farciment gastat. Cal eliminar el farciment gastat.
Filtre catalitzador
Possibilitat de formaci de sofre elemental, que ha deliminar-se, quan laire tractat cont H2S. Necessitat de substituir el farciment gastat. Cal eliminar el farciment gastat.

Biofiltre

AVANTATGES
Apte per a tot tipus de cabals (fins i tot de lordre de 105 m3/h). Baixos costos dinstallaci i manteniment. Installaci molt simple. Consum energtic molt baix. Eficincies elevades, si b molt variables segons les circumstncies ambientals i de manteniment. No sol requerir addicions de reactius, excepte aigua per mantenir la seva humitat o saturar laire a tractar.

INCONVENIENTS
Elevat requeriment de superfcie. Necessitat deliminar o regenerar el farciment, una vegada gastat (essencialment s una operaci lenta). Requereix un perode darrancada (setmanes). No accepta concentracions fluctuants en laire a tractar, sobretot pics. La seva activitat sinhibeix en presncia de concentracions elevades de determinades substncies (NH3, NaClO procedent dun rentador qumic, etc.). Requereix un manteniment curs (reg per mantenir la humitat, per eliminar sals o per refredar laire a tractar, control del pH, etc.). Lactivitat microbiana i per tant lefectivitat del biofiltre- s sensible als canvis de temperatura ambient.

Biofiltre percolador

AVANTATGES
Apte per a tot tipus de cabals (fins i tot de lordre de 105 m3/h). Ms compacte que el biofiltre convencional. Consum energtic molt baix, inferior al del biofiltre convencional (inferiors prdues de crrega). Eficincies elevades, si b molt variables segons les circumstncies ambientals i de manteniment. Amb una adequada addici de reactius a la soluci circulant, permet tractar aire amb elevades concentracions de H2S o NH3. La soluci circulant elimina subproductes resultants de lactivitat microbiana, que poden interferir en aquesta activitat. Eficincia molt elevada (>99%). Molt apte per a cabals molt elevats (de lordre de 105 m3/h). Sadapta a concentracions fluctuants de laire a tractar. No requereix de perode darrancada. El seu funcionament s independent de les caracterstiques dels compostos continguts en laire a tractar.

INCONVENIENTS
Costos dinstallaci i manteniment superiors al del biofiltre convencional. Es genera un efluent lquid que cal tractar. Requereix un perode darrancada (setmanes). A vegades lestabliment dels microorganismes sobre el farciment es veu dificultat pel propi reg percolador. No accepta concentracions fluctuants en laire a tractar, sobretot pics. Manteniment complex de les condicions de funcionament (pH, potencial redox, etc.). Lactivitat microbiana i per tant lefectivitat del biofiltre- s sensible als canvis de temperatura ambient. Encara que el farciment no es degrada, pot haver-se de treure i netejar si sobtura per la biomassa. Installaci cara i complexa. Consum molt elevat de combustible. El catalitzador, si es que sutilitza, sha de substituir peridicament -quan finalitza la seva vida til o quan sintoxica-, i s un material car. Cal eliminar aigua i pols de laire a tractar per reduir el consum de combustible i evitar intoxicacions dels catalitzador. No sn gaire compactes en requerir equips complementaris de recuperaci de calor per reduir les necessitats energtiques.
Oxidaci trmica

Adsorci

AVANTATGES
Sistema simple i compacte. No requereix de perode darrancada. Adequat per a concentracions baixes en laire a tractar, sigui quin sigui el cabal. Tamb pot suportar pics de concentraci, per intermitents. Molt adequat per a extraccions locals (sitges demmagatzematge, mescladores, etc.). No presenta riscos per a la salut laboral en no manipular-se reactius. Installaci fcil i barata. Aptes per a solucionar problemes puntuals (efecte psicolgic molt important). Molt compactes. No genera subproductes. Requeriment molt baix denergia i daigua. No requereix perode darrancada. Manteniment baix en els equips que utilitzen aire com a portador. Apta per a cabals baixos i mitjans (menors de 104 m3/h). Sistema compacte. No requereix perode darrancada. Sistema robust i de manteniment simple.

INCONVENIENTS
No apte per a tractar aire amb pols, saturat dhumitat, o molt calent. Requereix la substituci peridica del material absorbent, que ha de ser eliminat o regenerat. Cost elevat de funcionament. Ladsorbent sha delegir dacord amb les caracterstiques qumiques de les substncies a eliminar. Costos doperaci (producte) molt elevats. Eficincia poc contrastada i discutible, atesa la gran variabilitat dels compostos olorosos que es generen en el compostatge. El seu efecte psicolgic desapareix amb el temps. Sintrodueixen compostos desconeguts a lambient. Sovint lefecte s local. Poc eficient pels tipus de compostos olorosos generats en el compostatge. Requereix eliminaci o tractament dels condensats. Elevat consum daigua. Eficincia molt variable.
Emmascaradors dolors
Condensaci refrigerant

Condensaci criognica

AVANTATGES
Noms apta per a cabals molt baixos (mxim 103 m3/h). Sistema compacte. No requereix perode darrancada. Sistema robust i de manteniment simple.
INCONVENIENTS
No apte per a tractar aires humits, per la formaci de gel. Requereix eliminaci o tractament dels condensats. Elevat consum de Nitrogen lquid i elctric. Eficincia molt variable.
7.3.3 Criteris de selecci dalternatives i de disseny i) El millor sistema de tractament de males olors s no produir-les. Els compostos malolorosos que poden generar-se durant el procs de compostatge solen ser molt diversos i pertanyen a famlies qumiques distintes. Aquesta diversitat fa que els sistemes de tractament de les olors no siguin mai eficients al cent per cent. s doncs recomanable no refiar leliminaci de les molsties exclusivament a ells sin intentar minimitzar la generaci de compostos malolorosos amb un correcte disseny de les diferents etapes del procs i una encara millor gesti de lexplotaci. ii) Els sistemes de tractament de gasos sn tant ms simples, efectius i amb un inferior cost de funcionament quant menor s el volum daire a tractar. Per tant s preferible captar els gasos malolorosos en lindret o operaci on es generen, s a dir, establir punts de captaci localitzats.
iii) A lhora delegir un sistema de tractament de gasos, no cal pensar noms en la seva terica efectivitat sin tamb en si aquest sistema genera algun tipus de residu o subproducte, i en cas afirmatiu, si existeix o no alguna manera fcil i econmicament assequible de desfer-sen. iv) Les aiges o solucions nitrogenades que es produeixen en els rentadors humits no es poden eliminar utilitzant-les per al reg dun altre cicle del mateix procs de compostatge que les ha generat, ats que el seu N-amoniacal es tornaria a emetre7. El que si seria factible s utilitzar-les en el reg del procs de compostatge dun altre material amb una relaci C/N elevada. Ara b, llavors probablement seria millor compostar directament una mescla del material que ha generat la soluci amoniacal amb el que posseeix una relaci C/N elevada: potser daquesta manera ni caldria rentador de gasos. v) Els sistemes de tractament de laire requereixen de manteniments ms o menys freqents i sn susceptibles davariar-se. Per tant s essencial dissenyar-los tenint en compte que, en aquestes situacions, no es perdi totalment la capacitat de tractament, cosa que pot obligar a aturar la installaci. Aix, i com exemple, s molt convenient: Que els equips estiguin constituts per petites unitats que treballin en parallel per exemple, un biofiltre compartimentat en dos o ms cossos independents- o per unitats en lnia, per amb possibilitat de by-pass. Dissenyar un accs fcil, tant al seu exterior com interior per a les operacions de neteja, de manteniment o per a reparacions.
Cal recordar que la quantitat damonac que es desprn en un procs de compostatge depn de la relaci C/N del material posat a compostar. Si rebaixem aquesta relaci amb laddici duna soluci amoniacal, el N aportat ser un excedent i es despendr.
7.4 IDENTIFICACI DE PROBLEMES I DISFUNCIONS

PAUTA INADEQUADA DE DISSENY O EXPLOTACI POSSIBLES PROBLEMES EN LA PRPIA OPERACI POSSIBLES PROBLEMES EN OPERACIONS O ETAPES POSTERIORS
No es disposa de rentador Intoxicaci del biofiltre (excepte en - Emissi de males olors. de gasos en el tractament models molt avanats). dun aire molt ric en Si laire a tractar no s saturat amonac sasseca el biofiltre quan aquest no disposa dhumidificador previ o no sel rega convenientment. Escalfament excessiu del biofiltre si laire a tractar prov del procs de compostatge. No es disposa de rentador Si laire a tractar no s saturat Emissi de males olors. de gasos sasseca el biofiltre quan aquest no disposa dhumidificador previ o no sel rega convenientment. Escalfament excessiu del biofiltre si laire a tractar prov del procs de compostatge. Rentat de gasos amb El biofiltre sempre treballa a Diferent efectivitat del aigua temperatura ambient. biofiltre segons la temperatura de lpoca de lany. Reg excessiu del biofiltre Refredament excessiu del biofiltre, amb prdua defectivitat. Farciment del biofiltre Degradaci rpida del material, amb biodegradable i no la conseqent prdua de porositat. estabilitzat Farciment del biofiltre no Efectivitat menor del biofiltre, inoculat sobretot a linici del seu funcionament. Farciment amb Inefectivitat del biofiltre. substncies naturals antisptiques (per exemple, escorces crues de conferes)
7.5 PARMETRES DE DISSENY A CONCRETAR Amb les pautes introdudes en aquest apartat, juntament amb la informaci de que pugui disposar lusuari, ha de quedar definit el segent: i) ii) La necessitat o no dun sistema de tractament de gasos. En cas que sigui necessria, la lnia de tractament de gasos elegida.
iii) Pre-dimensionament daquesta lnia i implantaci.
iv) Dest dels seus residus o sub-productes, si s que sen generen. v) Les pautes o criteris per a l'elaboraci del Manual d'Explotaci i el Pla de Prevenci de Riscos Laborals corrresponents a aquesta etapa (operaci).
8. INSTALLACIONS PER A LELIMINACI DE POLS

A fi i efecte dassegurar bones condicions de seguretat i salut laboral, cal extremar les precaucions per a evitar la generaci de pols. A tal efecte, caldr considerar: (1) el control de la humitat en els diferents productes i processos; (2) la utilitzaci dequips carenats; (3) la construcci de proteccions contra el vent, etc. No obstant, hi ha equips que gaireb sempre en generen: garbells, taules densimtriques,... En aquests casos, es recomanable laspiraci i recollida de laire a travs de ciclons o filtres de mnigues. Aix mateix, s recomanable que aquests sistemes de recollida tinguin buidats en continu -cargols, transportadors de banda-, que incorporin la pols separada als materials amb caracterstiques similars -habitualment el compost-. 8.1 ASPECTES LEGALS: IDENTIFICACI I INTERPRETACI Veure lapartat 4 del Captol 7. Post-tractament. 8.2 ALTERNATIVES TECNOLGIQUES 8.2.1 Enumeraci: avantatges i inconvenients La Fitxa-7 recull els avantatge i inconvenients dels equips de separaci de pols ms emprats en installacions de compostatge. Fitxa-7. Equips de separaci de pols Avantatges Ciclons Inconvenients
Baix cost dinversi Desgast per abrasi Manteniment redut Eficcia de captaci relativament baixa, sobretot per a partcules Baix cost doperaci inferiors a 10 m Facilitat doperaci Mal funcionament amb materials Bon funcionament per a altes humits crregues de pols Poques prdues de crrega Requeriment despai relativament petit
Fitxa-7. Equips de separaci de pols Avantatges Filtres de Mnigues Alta eficcia per a un ample rang de grandria de partcules Versatilitat de disseny diferents medis filtrants i sistemes de neteja Prdues de crrega i requeriments de potncia raonables Inconvenients Alt cost dinversi Requeriments de manteniment elevats Requeriments despai elevats Mal funcionament amb materials humits
8.2.2 Riscos laborals especfics Els problemes referents a la presncia de pols en les installacions de compostatge han estat profusament descrites en lapartat 4 del Captol 7. Post-tractament. 8.3 PARMETRES DE DISSENY A CONCRETAR Amb les pautes introdudes en aquest captol, juntament amb la informaci que pugui aportar lusuari, sha destar en condicions de determinar: i) La necessitat o no- dincorporar sistemes de control de pols ii) La definici dels tipus i posicions iii) La definici de les especificacions (capacitat, configuraci, grandria de partcules,...) iv) La definici dels sistemes auxiliars (neteja, extracci,...)
9. ZONA PERIMETRAL
i) Les plantes de compostatge han de disposar duna tanca perimetral que delimiti tota la installaci, incloent els emmagatzematges de tot tipus de residus i dels productes finals obtinguts. Aquesta tanca t per finalitat: Evitar lentrada no controlada de persones i animals. Facilitar el control dentrades i sortides de material. Evitar lentrada de vehicles fora dhores de treball. ii) La tanca perimetral tindr una alada mnima de 2 m, comptats des de la cota del paviment.
iii) Les plantes de compostatge han de complir les disposicions imposades per la normativa vigent sobre mesures de protecci dincendis forestals. Les disposicions actuals estan recollides a la Fitxa-8.
Fitxa-8. Mesures que les installacions de compostatge han dimplementar per a evitar incendis forestals. MESURES Una zona de seguretat de 10 m fins a les masses forestals, a comptar des de la tanca perimetral o des dels punts definits com demmagatzematge o de procs. Una zona de protecci, de 25 m damplada, a continuaci de lanterior. La propietat o dret ds daquestes franges de protecci.
Segons larticle 7 del Decret 64/1995, de 7 de mar.
10. DIPSITS DE COMBUSTIBLES LQUIDS

Encara que la normativa varia amb una certa freqncia, les pautes de disseny essencials no es modifiquen: i) ii) Els dipsits han de ser homologats i muntats per installadors autoritzats. Els dipsits han de disposar de doble camisa o, en el seu defecte, duna cubeta de seguretat amb capacitat suficient per recollir tot el volum del dipsit.
iii) Shan de localitzar lluny de qualsevol activitat -al menys 10 m-. iv) Situar-los en zones on els possibles vessaments accidentals no suposin efectes indesitjables per a les persones o el medi ambient. v) Disposar dun extintor de pols dalmenys 6 kg.
11. EQUIPS DE NETEJA DE CAMIONS I MAQUINRIA

Ja han estat tractats en punt 6.1.2 del Captol 3. Recepci i Emmagatzematge dels materials.
12. EQUIPS I INSTALLACIONS CONTRA-INCENDIS

12.1 DEFINICI El risc dincendi en les installacions de compostatge s molt elevat perqu: i) Es manipulen materials orgnics i sovint secs, amb una alta crrega de foc: la fracci vegetal, el material a mig procs si no es corregeix adequadament la humitat, el compost generat, alguns rebuigs, etc. Durant el procs sassoleixen temperatures relativament altes, les quals poden elevar-se fins a inflamar determinats materials si el procs no es controla correctament.
ii)
Per tant, en el disseny de tota installaci de compostatge shan de considerar:
i)
Implantacions que minimitzin els efectes dels incendis en cas que es produeixin i que evitin la necessitat de mesures contra-incendis excessivament complexes i costoses. Mesures contra-incendis.
ii)
De fet, encara que aquest apartat aparegui en el darrer captol de la Guia per una qesti formal, les anteriors consideracions shan de tenir presents en cada pas de definici de la installaci. 12.2 ASPECTES LEGALS i) A la Fitxa-9 es recull la normativa actual que afecta a les installacions de compostatge. ii) s de remarcar que, ats que les installacions de compostatge se solen installar en zones rurals o semi-rurals, es veuen tamb afectades per les normes de prevenci dincendis forestals.
Fitxa-9. Normativa contra-incendis que afecta a les installacions de compostatge. NORMATIVA Real Decreto 2267/2004, de 3 de desembre, amb el Reglamento de Seguridad contra Incendios en los Establecimientos Industriales (RSCIEI). Decret 64/1995, de 7 de mar, pel qual sestableixen Mesures de prevenci dincendis forestals. Ordre MAB/62/2003, de 13 de febrer, per la qual es despleguen les mesures preventives que estableix lanterior Decret 64/1995 de Mesures de prevenci dincendis forestals. Llei 5/2003, de 22 dabril, de Mesures de prevenci dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continutat immediata amb la trama urbana, que afecta tamb les installacions en contacte amb la massa forestal. Decret 130/1998, de 12 de maig, pel qual sestableixen Mesures de prevenci dincendis forestals en les rees dinfluncia de carreteres. Resoluci JUI/2503/2003, de 4 dagost, pel qual es dna publicitat a lAcord de Govern d1 dagost de 2003, pel qual saprova la revisi del Pla especial demergncies per incendis forestals de Catalunya (INFOCAT).
12.3 CRITERIS DE DISSENY s molt recomanable que els edificis on es desenvolupin les diferents etapes del procs de compostatge: i) ii) Corresponguin als tipus D i E, segons la classificaci del RSCIEI. Es reservi el tipus C per a aquelles situacions en que siguin imprescindibles per al control de les males olors i/o dels gasos de procs.
Segons el RSCIEI, la definici daquests diferents tipus dedificacions s la segent: i) ii) C: naus tancades amb edificis a ms de 3 m de distncia, i amb lespai de separaci lliure de materials inflamables. D: naus en espais oberts que poden estar cobertes per que, almenys una de les seves faanes est totalment lliure de tancament lateral.
iii) E: naus en espais oberts que poden estar cobertes fins a un 50% de la seva superfcie per que, almenys una de les seves faanes est totalment lliure de tancament lateral. Les raons daquesta recomanaci resideixen en lelevada Densitat de Crrega de Foc de les operacions i etapes que configuren el compostatge, parmetre que es calcula amb la segent frmula:
Qs = on:
Gi qi Ci A Ra
Qs: Densitat de crrega de foc, ponderada i corregida en el sector estudiat (en principi es pot considerar que correspon a tota lrea on subica lactivitat). Sexpressa en Mcal/m2 o MJ/m2). Gi: Massa en kg de cadascun dels combustibles: compost, fracci vegetal, combustibles lquids, etc. Ci: Coeficient adimensional que pondera el grau de perillositat dels combustibles. Per al cas de la FORM, la fusta, el compost i el gas-oil -els combustibles tpics en una installaci de compostatge- C val 1,3. Ra: Coeficient adimensional que mesura el grau de perillositat de lactivitat. A les installacions de compostatge sels hi atribueix un Ra de 1,5. qi: Calor de combusti dels diferents combustibles. Els valors que interessen per a les installacions de compostatge sn els segents: Brossa, fusta, compost: 4 Mcal/kg. Gas-oil: 10 Mcal/kg.
El segent exemple intenta posar de manifest la relaci entre la Densitat de Crrega de Foc i les recomanacions sobre les caracterstiques de les edificacions: i) Suposem que letapa de descomposici es realitza en una nau de 200 m2, que el volum de mescla a compostar s de 450 m3 (d = 0,5 kg/m3), i que tamb shi troba un volum de 2150 L de gas-oil (tanc de 2000 L i un dipsit de maquinria ple). La densitat de crrega de foc seria: (450m3 Qs = 500kg 4Mcal 0,85kg 10Mcal 1,3) + (2150 L 1,3) 3 Mcal 1m kg L kg 1,5 = 3979 2 A m
ii)
iii) Aquesta densitat de crrega de foc tindria la classificaci ALT-8 (la mxima) segons el RSCEI i obligaria a prendre unes mesures correctores extremadament cares (boques dincendi equipades, hidrants, ruixadors, dipsits demmagatzematge daigua, etc.) si lactivitat es realitzs en un edifici tipus C. iv) En canvi, si aquesta activitat es fes en establiments oberts tipus D i E, el RSCEI obligaria al segent: Superfcie mxima de cada apilament: 500 m2. Volum mxim de cada apilament: 3.500 m3. Longitud mxima de cada apilament: 45 m si el passads entre piles s a 2,5 m i 20 m si s a 1,5 m. En tot cas, les installacions de compostatge haurien de disposar de: i) Un cam o carretera accessible als bombers, amb unes caracterstiques mnimes de 5 m damplada, mnima, alada lliure de 4,5 m i capacitat portant del paviment de 2000 kp/m2. Com a mnim, un extintor contra-incendis mbil de 25-50 kg.
ii)
iii) Un apilament duns 10-15 m3 de sorra o terra en un indret accessible a la pala mecnica, per utilitzar-lo com element apaga-foc.
13. ESTACI METEOROLGICA

A la Fitxa-10 sindiquen les installacions de compostatge que hauran de disposar duna estaci meteorolgica automtica que reculli i enregistri dades de, com a mnim: i) ii) Temperatura Humitat relativa
iii) Direcci del vent iv) Velocitat del vent
v)
Pressi
vi) Pluja La funci daquesta estaci s: i) ii) Relacionar els possibles episodis de pudors que puguin aparixer durant lexplotaci amb determinades condicions atmosfriques. Adaptar les operacions ms crtiques a les condicions atmosfriques ms favorables. meteorolgica a les installacions de
Fitxa-10. Necessitat destaci compostatge MATERIAL A COMPOSTAR Fracci vegetal Fems Resta de Residus de Baixa i Alta Degradabilitat
Capacitat de tractament nominal < 1000 t/any Exempta Exempta Exempta 1000-6000 t/any Exempta Exempta Obligatria >6000 t/any Exempta Obligatria Obligatria

Annex 1. Metodologia de mostreig i anlisi
V.0.0 _080205
Guia de Suport per al Disseny i lExplotaci de Plantes de Compostatge. Annex 1. Metodologia de Mostreig i Anlisi
ANNEX 1. METODOLOGIA DE MOSTREIG I ANLISI

TAULA DE CONTINGUTS
1. MOSTREIG 2. DETERMINACI DE LA POROSITAT 3. TEST DAUTOESCALFAMENT (METODOLOGIA I INTERPRETACI) 4. DETERMINACI DE LESTABILITAT BIOLGICA (IRD)
Annex 1.Metodologia de mostreig i anlisi 080205.vq0.doc-i-
Mostreig
Annex 1.Metodologia de mostreig i anlisi 080205.vq0.doc-1-
1. LA IMPORTNCIA DEL MOSTREIG

Els materials compostables, siguin slids o lquids, acostumen a ser molt heterogenis, en el sentit que la seva composici varia en totes direccions. Aquesta heterogenetat fa que una mostra obtinguda sense criteri difcilment ser representativa del conjunt, i que per tant els valors analtics que en resultin siguin erronis. En els propers punts introduirem algunes pautes molt generals per a lobtenci de mostres representatives dels materials compostables. Per una qesti prctica shan diferenciat dos grups : el dels materials lquids (<10% ms) i el dels materials pastosos (10-20% ms) i slids (>20% ms). Finalment cal remarcar que la presa de mostres dels materials compostables no noms s una operaci complexa, sin que tamb pot ser perillosa zones confinades amb risc dasfxia, caigudes a basses o foses de difcil sortida, etc.- i que cal tenir sempre molt present les normes de seguretat. 1.1 PRESA DE MOSTRES DE RESIDUS LQUIDS i) Si els lquids contenen materials en suspensi, aquests es poden dipositar al fons durant lemmagatzematge. Per tant en aquests casos s imprescindible una bona homogenetzaci del conjunt abans de procedir al mostreig. ii) Lhomogenetzaci es pot aconseguir per: Per agitaci, sigui amb un remenador o per recirculaci amb una bomba. Aquest s el mtode ms habitual i gaireb lnic quan el material a mostrejar est emmagatzemat en un dipsit tancat. Per homogenetzaci vertical en diferents punts. Aquest mtode noms s possible quan el material est emmagatzemat en basses o fosses obertes, no massa fondes i sempre que sigui possible i segur recrrer tot el seu permetre. La metodologia daquest mostreig s la segent: El nombre de submostres ve determinat a la Taula-1. Per a la presa de cada una de les submostres sutilitzar un tub de PVC o similar de 90 mm de dimetre i de llargada superior a la profunditat de la bassa/fossa. Una vegada el tub queda recolzat en el fons, cal remenar i homogenetzar la columna de material continguda en el seu interior amb lajut dun agitador (veure Figura-1). Posteriorment sagafar un volum del material de la part superior del tub, que mai ser inferior a mig litre. Desprs es barrejar b el conjunt de submostres aconseguides de lanterior manera i se nenviaran el ms aviat possible uns 4 litres al laboratori, que s imprescindible guardar en fresc. Per evitar
trencaments per caiguda o per formaci de gasos, s preferible utilitzar recipients de plstic i no emplenar-los ms enll dels de la seva capacitat. Taula-1. Nombre de submostres necessari per a lobtenci d'una mostra representativa de material lquid. PERMETRE (m) <50 50-100 >100 NOMBRE DE SUBMOSTRES 6 6-12 Mnim 20
Figura-1. Presa de mostres de residus lquids amb matries en suspensi
1.2 PRESA DE MOSTRES DE RESIDUS PASTOSOS I SLIDS i) El nombre de submostres necessries per a obtenir una mostra representativa d'un residu pasts o slid es pot conixer aproximadament a partir de les dades de la Taula-2. ii) Cada submostra ha de tenir un volum mnim, que tamb depn de la grandria mxima de les partcules presents (Taula-3).
iii) La sonda, pala o qualsevol altre instrument utilitzat per al mostreig ha de tenir unes dimensions adequades a la grandria de les majors partcules presents en el material a mostrejar. Aix, ja que el volum de material a mostrejar defineix el nombre de submostres a prendre i que la grandria mxima de les partcules que composen aquest material delimita el volum mnim a recollectar, podem tenir una referncia de la capacitat necessria de linstrument de mostreig:
Capacitat instrument de mostreig = volum mnim a recollectar/nombre de submostres
iv) Si es vol separar una fracci representativa de la mostra global obtinguda seguint les pautes anteriors, obligatriament sha de fer pel mtode del quarteig desprs de barrejar molt b. Taula-2. Nombre de submostres necessari per a lobtenci d'una mostra representativa dun material slid. VOLUM DE MATERIAL < 20 m
3 3
NOMBRE DE SUBMOSTRES 5 5-10 10-30
20-200 m
> 200 m3
Taula-3. Volum mnim de material a mostrejar, segons la grandria dels elements grossos presents. Grandria mxima de les partcules a quantificar < 10 mm < 25 mm < 50 mm < 100 mm Volum mnim a obtenir (L) 0,5 5 10 15
Determinaci de la porositat
PROCEDIMENT PER A LA DETERMINACI DE LA POROSITAT DESTRUCTURANTS O DE MESCLES A COMPOSTAR
2. PAUTES PER A LA PRESA DE DETERMINACI DE LA MATRIA SECA
MOSTRES
LA
2.1 DESCRIPCI i) Es recomana realitzar loperaci per triplicar atesa lheterogenetat dels materials a caracteritzar. ii) Prendre una safata dalumini on hi cpiguen aproximadament uns 500 g de mostra. Pesar-la.
iii) Afegir-hi la mostra a assecar al voltant de 500 g, mirant que sigui representativa del conjunt -per quarteig- i tornar a pesar. iv) v) Deixar la a lestufa durant 18-24 h a 105C. Tornar a pesar.
2.2 MOSTREIG i) Per aconseguir una mostra representativa del conjunt cal seguir les pautes indicades en lAnnex dedicat expressament al Mostreig, on sespecifica el nombre de submostres a prendre i el nombre de cada una delles. ii) Linstrument per prendre la mostra ha de ser una paleta ampla o pala on hi puguin cabre els materials ms grollers.
iii) En cas que la mostra en contingui, eliminar manualment els materials ms grossos i de gran massa que clarament constitueixin impropis ampolles de plstic, pedres, frrics, etc.- i que podrien desvirtuar molt les caracterstiques de la mescla a analitzar. iv) Si el conjunt de material recollit segons els dos punts anteriors sobrepassa els 500 g abans apuntats, reduir-lo pel mtode del quarteig les vegades que sigui necessari fins aconseguir-ne la quantitat requerida per a lanlisi. 2.3 CLCULS T = pes safata A = pes safata + mostra humida B = pes safata + mostra seca % MS = 100 (1 (A B)/(A T))
3. DETERMINACI DE DESTRUCTURANTS RESIDU/ESTRUCTURANT

3.1 MATERIAL NECESSARI i) Caixa de plstic: sense obertures laterals.
LA I
DENSITAT DE
APARENT MESCLES
amb unes llargada i amplada mnimes de 55 i 35 cm respectivament. amb un volum mnim de 60 L. cal conixer el seu pes. Al alguns forats de petit dimetre a la seva part inferior per permetre la sortida dels lixiviats que es puguin generar durant les determinacions. ii) Cinta mtrica i bscula.
3.2 PROCEDIMENT PER A LA DETERMINACI DE LA DENSITAT APARENT i) Apuntar mides (H, L i A) de la caixa buida. ii) Omplir la caixa amb el material. Quan estigui plena, alar la caixa uns 10 cm i deixar-la caure al terra. Repetir loperaci durant 10 vegades, per tal que el material quedi ben assentat. Arrasar el material amb la m o amb una paleta.
iii) Apuntar el pes total de la caixa, amb el material incls. iv) A la meitat de cada una de les quatre cares, mesurar la distncia entre el material i la vora superior de la caixa. Fer la mitjana de les quatre mesures (d). v) El volum ocupat pel material s L A (H d) vi) La densitat aparent s el pes del material dividit pel volum ocupat. vii) Realitzar la determinaci per triplicat substituint el material emprat en cada cas. viii) La Porositat es calcula amb la frmula : % Porositat = 100 (1-(DA/DR)) on DA i DR representen respectivament les densitats aparent i real de la mescla. ix) La Densitat Real es pot estimar aproximadament amb la frmula: 100 DR = ---------------------------------------------------------------((100 - %MS)/Daigua) + (%MS/DRmaterial sec)
100 DRmaterial sec = ---------------------------------------------------------------(%MO)/DRMO) + ((100 - %MO)/DRM. Mineral) x) Per als clculs sestima que la Densitat Real de la Matria orgnica s 1,5 kg/L i la de la matria mineral de 2,5 kg/L.
4. DETERMINACI DE LA DENSITAT APARENT I DE LA TENDNCIA A LA COMPACTACI DE LES MESCLES FORM/ESTRUCTURANT

4.1 MATERIAL NECESSARI El mateix que lindicat en el punt 2.1 i a ms: i) ii) Taul de fusta o planxa de metall que encaixi just a linterior de la caixa. Cal tamb conixer el seu pes i el seu gruix. Joc de 4 pesos poden ser pedres grosses i planes-, 4 com a mnim, per posar sobre la caixa. Ordenades de menys a ms pes i que en conjunt pesin uns 200-250 kg.
4.2 PROCEDIMENT PER A LA DETERMINACI DE LA TENDNCIA A LA COMPACTACI i) Apuntar mides (H, L i A) i pes (Pc) de la caixa buida. ii) Apuntar gruix (g) i pes de la fusta o planxa metllica(P0). iii) Pesar els pesos i numerar-los de menys a ms pes. iv) Actuar tal com sha descrit en lapartat anterior punt 2- per determinar la densitat aparent del material. v) Posteriorment posar la fusta o planxa metllica sobre del material i a la meitat de cada una de les quatre cares, mesurar la distncia entre la fusta i la vora superior de la caixa. Fer la mitjana de les quatre mesures (d0). Recordar que la distncia entre el material i la vora de la caixa ser (d0 + g). DA = (P Pc)/(L A (H (d0 + g))) vii) Collocar el pes 1 damunt la fusta/planxa. viii) Al cap dun dia o ms-, mesurar la distncia entre la part superior de la fusta/planxa i la vora superior de la caixa. Fer la mitjana (d1). ix) La densitat aparent que adquireix amb el pes de la fusta/planxa P0 i del pes P1 damunt ser: DA = (P Pc)/(L A (H (d1 + g))) x) Afegir el pes 2 i repetir les operacions.
vi) La densitat aparent que adquireix amb el pes de la fusta P0 damunt ser.
xi) I aix successivament fins que shagin collocat tots els pesos. xii) A partir de les diferents DA es calcularan les Porositats corresponents. Es representaran aquestes Porositats en front al pes que suportava el material, tradut a alada dun apilament daquest material:
H equivalent apilament (cm) = h material a la caixa (cm) + Massa material (kg) 10/(S caixa en dm2 DA material comprimit en kg/L)
Test dautoescalfament (metodologia i interpretaci)
1. MESURA DE LESTABILITAT DAUTOESCALFAMENT
PER
TEST
La determinaci de la temperatura al llarg dun procs de compostatge resulta molt informativa si sinterpreta correctament. En teoria, quan el procs est finalitzant, el compost hauria dassolir temperatures properes a lambiental. La mesura de el calor generada per lactivitat biolgica en el compost permet determinar de manera senzilla lestabilitat a les mateixes plantes de tractament donat que lincrement de temperatura s un senyal clar dimmaduresa. Un compost insuficientment estable posa en evidncia la seva activitat biolgica en allar una quantitat relativament petita de material dins un vas Dewar. El Test dautoescalfament mesura lincrement de temperatura produt per lactivitat microbiana duna mostra a la qual se li ha afegit aigua i sha deixat dins un recipient allat trmicament durant un temps determinat. La generaci de calor es manifesta si sassoleixen les condicions adients per al desenvolupament microbiolgic, especialment en lo que es refereix a aireaci i humitat. Entre 2 i 9 dies dexperiment ja es poden obtenir resultats, si b les mostres de composts immadurs assoleixen abans el pic mxim que els madurs o ms estables (Brinton et al., 1995). En principi, un material madur es mant estable encara que shumitegi i sairegi (Seekins, 1996): Garbell de 10mm Vasos Dewar de 1,5L Sondes de temperatura per a les mostres Sonda de temperatura ambient Enregistrador de temperatures Software per a descarregar la informaci de lenregistrador Una preparaci adient de la mostra s fonamental per a obtenir un bon resultat. La primera, contemplada per la diversa bibliografia, consisteix en subministrar un grau dhumitat adequat, ja que la humitat de la mostra pot fer variar els resultats finals (Brinton et al., 1995); per a igualar les condicions per a totes les mostres cal afegir-ne aigua que en la majoria dels casos es fa a ull fins que la mostra adquireixi un cert grau de plasticitat, que estigui humida per no degotegi en pressionar-la amb la m. En el treball de Condes i Indurin (2002) es va establir que la humitat ms adient per a lactivitat microbiana s del 50% per mostres de compost de fracci orgnica. Laltre aspecte important en la preparaci de la mostra consisteix en garbellar a 1mm abans dafegir laigua; amb aquesta prctica saconsegueix igualar les condicions de totes les mostres, ja que el garbellat final que es fa a les plantes no sempre s el mateix. La frmula del clcul de laigua a afegir s la segent:
(P H) + A = 0,5 P+A
on:
(1)
P = pes de mostra garbellada a 10mm (normalment 800g) H = humitat de la mostra en tant per A = quantitat daigua a afegir en mL Si la mostra ha estat conservada en fred durant un temps abans de fer el Test, es treuen de la refrigeraci i es deixen a temperatura ambient un mnim de 24 hores; en aquest sentit, Seekins (1996) recomana que les mostres massa humides i les que shagin hagut dhumitejar es mantinguin a temperatura ambient 24 hores. Figura1. Posici de la sonda dins el vas
Laigua sha danar afegint lentament i homogeneitzant amb la mostra, per malgrat haver calculat el volum, sempre sha de controlar que aquest volum no sigui excessiu ni massa poc. Un cop humida, es separa una part per a calcular la humitat, assecant la mostra a 110C fins a pes constant per a obtenir el percentatge dhumitat final, i la resta sintrodueix dins el vas Dewar. A continuaci, sinsereix la sonda de temperatura i sintrodueix el termo dins una cambra dincubacions per tal de mantenir la temperatura lo ms constant possible al llarg de lexperiment. Lenregistrador de temperatura es va programar per a enregistrar la temperatura en intervals de 30 minuts fins a 400 500 registres, que suposa 8 9 dies. De cada mostra es fan dues repeticions.
2. INTERPRETACI DEL RESULTAT

Per a poder interpretar el test dautoescalfament cal restar la temperatura ambient a cadascun dels registres de temperatura de la mostra. Amb tots els registres es pot elaborar una corba devoluci de temperatura (figura 6.16). El resultat del test dautoescalfament ve donat per lincrement de temperatura neta, havent-hi restat lambient per a minimitzar les diferncies entre mostres. Figura2. Exemple de resultat de grfica de test dautoescalfament
50 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 0 25 50 75 100 125 150 175
h T(C)
DIP/04-007_net1
DIP/04-007_net2
200
Les corbes resultants presenten fesomies molt diverses, encara que la majoria solen ser com la de lexemple. Aquesta varia en funci del temps que triga a assolir la temperatura mxima i del temps que es mant a temperatura elevada. Les mostres ms estables es mouen per sota dels 10C. La taula 6.13 resumeix la interpretaci del resultat, en ella es refereix a la temperatura mxima assolida i sobserva com els increments de temperatura ms grans indiquen materials ms inestables, identificats com a fresc o actiu. Taula1. Classificaci de lestabilitat (TMECC, 2002). Increment mxim de temperatura neta (t vas tambient) < 10C 10 20C 20 30C 30 40C > 40C Grau V IV III II I Tipus de compost Estable Estable Actiu Actiu Fresc
Determinaci de lestabilitat biolgica (IRD)

Guia Plantes Compost

Transféré par

Informations du document

Copyright

Formats disponibles

Partager ce document

Partager ou intégrer le document

Options de partage

Avez-vous trouvé ce document utile ?

Ce contenu est-il inapproprié ?

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Guia Plantes Compost

Transféré par

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Guia de Suport per al Disseny i lExplotaci de Plantes de Compostatge

GUIA DE SUPORT PER AL DISSENY I LEXPLOTACI DE PLANTES DE COMPOSTATGE

Guia de Suport per al Disseny i lExplotaci de Plantes de Compostatge. Introducci

Guia de Suport per al Disseny i lExplotaci de Plantes de Compostatge. Introducci

Sn tamb antecedents daquest document la informaci que lAgncia de

Guia de Suport per al Disseny i lExplotaci de Plantes de Compostatge. Introducci

Guia de Suport per al Disseny i lExplotaci de Plantes de Compostatge. Introducci

Guia de Suport per al Disseny i lExplotaci de Plantes de Compostatge. Introducci

Guia de Suport per al Disseny i lExplotaci de Plantes de Compostatge. Introducci

6. DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS

Guia de Suport per al Disseny i lExplotaci de Plantes de Compostatge. Introducci

Figura-1. Espai de solucions correctes en el disseny i explotaci de plantes de

Restriccions imposades per 'seguretat' per l'ARC

Restriccions imposades per 'seguretat' per l'ARC

MEDI I MATERIALS A TRACTAR OPERACIONS

iii) Els possibles impactes sobre el medi i el venat:

Guia de Suport per al Disseny i lExplotaci de Plantes de Compostatge. Introducci

Guia de Suport per al Disseny i lExplotaci de Plantes de Compostatge. Introducci

Guia de Suport per al Disseny i lExplotaci de Plantes de Compostatge. Introducci

iii) La durada de letapa de descomposici ser variable i dependr de:

Guia de Suport per al Disseny i lExplotaci de Plantes de Compostatge. Introducci

Guia de Suport per al Disseny i lExplotaci de Plantes de Compostatge. Introducci

Guia de Suport per al Disseny i lExplotaci de Plantes de Compostatge. Introducci

iii) Cada captol cont:

Guia de Suport per al Disseny i lExplotaci de Plantes de Compostatge. Introducci

GUIA DE SUPORT PER AL DISSENY I LEXPLOTACI DE PLANTES DE COMPOSTATGE

02. PAUTES INICIALS DE DISSENY

IDENTIFICACI DELS AGENTS IMPLICATS

ASPECTES LEGALS: IDENTIFICACI I INTERPRETACI

02.Pautes inicials de disseny.080205.dr.vq0.doc-i-

La soluci acostuma a ser ms fcil si s deguda a una explotaci inadequada.

02.Pautes inicials de disseny.080205.dr.vq0.doc-1-

3. IDENTIFICACI DELS AGENTS IMPLICATS

4. ASPECTES LEGALS: IDENTIFICACI I INTERPRETACI

6. ESTIMACI DE LIMPACTE DEL TRNSIT

02.Pautes inicials de disseny.080205.dr.vq0.doc-2-

Laccs a la installaci s preferible que no es faci pel mig de poblacions.

7. ESTIMACI DE LIMPACTE DOLORS

iii) Orientar sobre la complexitat de la installaci.

02.Pautes inicials de disseny.080205.dr.vq0.doc-3-

Seran descrits amb ms detall en el proper captol.

02.Pautes inicials de disseny.080205.dr.vq0.doc-4-

Llicncia Ambiental restar supeditada als corresponents estudis olfactomtrics de camp4.

02.Pautes inicials de disseny.080205.dr.vq0.doc-5-

Fitxa-1. Operacions/zones potencials generadors dolors i risc dimpacte.

Moment de la descrrega. Trasllat del material.

02.Pautes inicials de disseny.080205.dr.vq0.doc-6-

Fitxa-1. Operacions/zones potencials generadors dolors i risc dimpacte.

Procs: Etapa de Descomposici

02.Pautes inicials de disseny.080205.dr.vq0.doc-7-

Fitxa-1. Operacions/zones potencials generadors dolors i risc dimpacte.

02.Pautes inicials de disseny.080205.dr.vq0.doc-8-

Fitxa-1. Operacions/zones potencials generadors dolors i risc dimpacte.

02.Pautes inicials de disseny.080205.dr.vq0.doc-9-

02.Pautes inicials de disseny.080205.dr.vq0.doc-10-

MATERIAL Residus d'Alta Degradabilitat Residus de Baixa Degradabilitat

Emissi UOe /s/t UOe /h/t 50 20 180000 72000

La Fracci Vegetal que sutilitzi com estructurant, no es considerar en aquest clcul.

02.Pautes inicials de disseny.080205.dr.vq0.doc-11-

iii) En utilitzar aquests nomogrames cal tenir en compte que:

02.Pautes inicials de disseny.080205.dr.vq0.doc-12-

90 80 C98, 1 hora = 3 ouE/m3 C98, 1 hora = 5 ouE/m3

6 Emissions d'olor (x10 ouE/h)

70 60 50 40 30 20 10 0 0 50 100 150 200 250 300 350