AUTOCAD 2D

NDEX AUTOCAD: nom d AutoCad un programa vectorial 1.- INTRODUCCI A LA INTERFCIE DAUTOCAD 2004 o Lespai de treball o Barra de mens desplegables o Les icones o Barra deines Normal (estndar) o Barra de propietats o Quadre de dileg dels comandaments o Barra dEstat: forzcursor/ reixeta o rejilla/ orto/ refent/ rastreo/ GLN/ ModeloPapel... (Tecles de Funci) o Resum de com accedir als comandaments 2.- COMENCEM A DIBUIXAR: sense mesures i amb reixeta Lmits del paper Comando zoom todo o Prctica dun primer dun primer dibuix sense mesures o s del forzcursor, reixeta, orto o Ordre LNIA o Ordre ESBORRA o Seleccionar elements (DESIGNA), SHIFT, VENTANA-CAPTURA o Pinaments o Visualitzar el dibuix: ordre ZOOM o Ordre RETALLA o Orde ALLARGA o Ordre COPIA (COPIA MLTIPLE) o Ordre DESPLAA o Saber modificar la REIXETA 3. DIBUIXAR AMB COORDENADES I SENSE REIXETA... 3.1. Coordenades absolutes 3.2. Coordenades relatives 3.3. Coordenades polars o Lnies Rpides: introducci directa de distncies 4.- AJUDES AL DIBUIXAR SABER TREURE MENS A FORA SABER TREURE ICONES A FORA AJUDA DINMICA Ordres de CONSULTA Historial del Dibuix F2 Barra de referncia a objectes i el REFENT

5.-ALTRES ORDRES BSIQUES o Ordre EQUIDISTNCIA (DESFASE) o Ordre SIMETRIA o Ordre GIRAR o Ordre POLGON o Ordre CERCLE o Ordre RECTANGLE o Ordre XAMFR (CHAFLN) o Ordre EMPALMAR o Ordre ARC o Ordre EL.LIPSE o Ordre ARANDELA o Ordre POLILNIA o Edici de POLILNIES o Ordre SPLINE o Ordre MATRIU o AGRUPAR-DESAGRUPAR o Ordre ESTIRAR o Ordre ESCALAR o Ordre LONGITUD o Ordre DIVIDIR o Ordre GRADUA o Ordres de PARTICIONS o Ordres OMBREJA/ DEGRADA 6.- TREBALLAR AMB CAPES o DEFINIR COLOR DE LNIA o DEFINIR GRUIX DE LNIA o DEFINIR TIPUS DE LNIA (ESCALA TL) o DESIGN CENTER 7.- TREBALLAR AMB TEXT o Creaci destils o Importar text de word a lAutocad 8.- CREACI DE BLOCS o Biblioteques de blocs o Insertar blocs o Descomposar blocs. Ordre DESCOMPOSAR (Explosionar) 9.- ACOTACI 10.- PLANTILLES 11.- IMPRIMIR DOCUMENTS DAUTOCAD: ESPAI MODEL/ ESPAI PAPER 12.- TREBALLAR ISOMETRIES 2D AMB AUTOCAD PGINES WEB INTERESSANTS: www.wordreference.com s un diccionari dels comandos i les ordres dautocad www.bibliocad.com Per a descarregar blocs ja fets www.arquitectuba.com.ar

AUTOCAD: NOM D AUTOCAD AutoCad s una paraula composta per la marca que va desenvolupar el producte AutoDesk i les sigles CAD, que signifiquen Computer Aided Design (Disseny Assistit per Ordinador). AUTOCAD: un programa de disseny vectorial s un programa vectorial: s a dir, els grfics que genera no sn mapes de bits, sin que estan creats a partir de frmules matemtiques. Els dibuixos que genera Autocad els podem ampliar tan com vulguem sense perdre qualitat (ja que el concepte de resoluci no no t sentit en els programes vectorials). Sn arxius que pesen poc.

1.- INTRODUCCI A LA INTERFCIE DAUTOCAD En obrir lAutocad, apareix la pantalla principal:

BARRA MENS DESPLEGABLES BARRA EINES NORMAL BARRA PROPIETATS BARRA DE DIBUIX BARRA MODIFICAR BARRA REFERNCIA OBJECTES REA TREBALL A DE CURSOR EN CREU

SISTEMA DE COORDENADES DE PUNTS (SCP)

QUADRE DILEG COMANDAMENTS BARRA DESTAT

Lrea de treball la podem moure clicant sobre del dot central del ratol: el cursor es transforma en una m i nosaltres podem moure el dibuix o la reixeta per a veure-ho millor. Tamb podem usar les barres de desplaament (scrolls).

Barra de mens desplegables Es pot accedir a totes les ordres per aquests mens, de la mateixa manera que clicant sobre les icones de les corresponents barres (barra de dibuix, barra modificar, etc):

Les icones Les icones sn camins abreujats dels mens desplegables: amb un sol clic del ratol saccedeix a lordre desitjada, mentre que amb els mens desplegables hem de clicar com a mnim dues vegades. Les icones representen grficament lordre, cosa que les fa fcilment recordables. Les icones estan organitzades per famlies: cada barra dicones (per ex: barra de dibuix, barra modificar, barra de referncia a objectes...) s com una famlia amb un conjunt dicones. Les barres es poden treure fora (fer-les visibles en la pantalla principal) si cliquem amb el bot dret del ratol sobre qualsevol icona i lactivem en el men desplegable que apareix. Les barres dicones es poden modificar, afegint-hi ms icones, o traient-les (ms endavant veurem com es fa). En instalar lAutocad, apareixen predeterminadament en la pantall principal quatre mens: Barra deines normal (a la part superior de la pantalla), la barra deines de propietats (sota de la barra deines normal), icones de dibuix (situades verticalment a lesquerra de lrea grfica), icones de modificar dibuix (situades verticalment al costat de les icones de dibuix). La barra de referncia a objectes cal treure-la (desprs sempre sortir al obrir novament autocad). Barra deines normal s imprescindible i sempre surt predeterminada:

icones importants a conixer: Nuevo, Abrir, Guardar, Deshacer, Zoom...

Barra de propietats: (Trobem les mateixes ordres de propietats al men Formato):

men de capes

icones /color de lnia / tipus de lnia

/ gruix de lnia

Quadre de dileg comandament (comando) Les ordres tamb es poden activar escrivint-les en aquest quadre de dileg (igual que fent clic en les icones, o desplegant els mens de la barra superior). s molt important llegir sempre les directrius que el programa ens va donant a travs daquest quadre de dileg (alhora de seguir els passos per a usar correctament una ordre, quan apareixen errors o fem alguna cosa malament... Autocad ens avisa sempre per aqu).

Barra destat (part inferior de la pantalla): Es troba sota lrea de treball, i es divideix en dos parts:

Coordenades don tenim situat el cursor

Ajudes al dibuix:

Aquestes ajudes sn: FORZCURSOR (F9): Restringeix el moviment del cursor en creu damunt de la reixeta (rejilla). Quan est activat el modus forzcursor sembla com si el cursor sadhers a una malla invisible de punts. El forzcursor susa per a determinar punts exactes alhora de dibuixar. REIXETA o REJILLA (F7): s un patr de punts que sestn sobre lrea de dibuix: s una ajuda visual, que veiem en la pantalla si lactivem, per que no simprimeix. Amb el forzcursor activat ajuda a fer dibuixos exactes determinats per aquests punts. ORTO (F8): Restringeix el moviment del cursor a eixos verticals i horitzontals. s ideal per a traar perpendiculars o lnies rectes amb tota seguretat i rapidesa. Es pot activar independentement de si activem la reixeta o no. POLAR (F10) : s una opci que de moment no usarem. Serveix, entre daltres coses, per a restringir el moviment del cursor a distncies determinades. REFENT (F3): s una opci que ens permet situar de manera rpida i precisa un punt en un dibuix (per exemple: punt mig, punt dintersecci, punt final, ...). Aquest modus va ntimament lligat a licona imant de la barra de referncia a objectes. Si activem el REFENT, en moure el cursor sobre un dibuix, sens assenyalen els punts indicats en la icona imant. La qual cosa facilita molt el traat de dibuixos. RASTREO (F11): Si tenim activada aquesta opci ens ajudar a alinear elements respecte a altres lnies ja traades. 5

GLN: Mostra/ Oculta el gruix de lnia que usem. MODEL: Per a treballar amb Espai paper o Espai model (ho veurem ms endavant). En Autocad es treballa per defecte en lespai model. Lespai paper sutilitza per a configurar el dibuix de cara a la impressi.

(Les altres ajudes no les usarem) Amb un clic del ratol sobre aquestes caselles modifiquem el seu estat com si es tracts dun interruptor: activat / desactivat, o b tocant les Tecles de Funci.

REIXETA o REJILLA

RESUM DE COM ACCEDIR ALS COMANDAMENTS (ORDRES): Apretant licona corresponent. A travs dels mens deplegables de la part superior. Teclejant el nom del comandament o lordre, en el quadre de dileg dels comandaments (o la seva abreviaci, que normalment s la lletra o lletres en majscula de la paraula que el programa ens marca). Totes les ordres sn accessibles des del teclat. Apretant enter o intro o barra despai se surt dun comandament o

sentra en lltim comandament usat. Tamb es pot sortir duna ordre prement la tecla ESC 6

2.- COMENCEM A DIBUIXAR.... Lmits del paper De manera predeterminada, Autocad ens obre els dibuixos amb una mida de DIN A3 apasada. Si volem que la Reixeta sigui un DIN A4 vertical, ho hem de fer a travs del comandament: Lmites o b anem al men Formato> Lmites del dibujo o Redefina lmites del espacio modelo Precise esquina inferior izquierda o [ACT/ DES] <0.0000, 0.0000>: Autocad ens demana que marquem el punt que far de cantonada inferior esquerra. Nosaltres li diem intro perqu volem que sigui el 0,0 o Precise esquina superior <420.0000, 297.0000> En aquest cas li direm la mida dun dinA4 vertical: 210, 297 (intro) Aquesta modificaci lhaurem de fer al obrir cada dibuix sempre no creem una plantilla amb aquestes condicions. Comando zoom todo Per que la reixeta en DIN A4 es vegi totalment a la pantalla hem de fer un Zoom Todo. Escrivim al comando: Z (intro) i ens apareixen moltssimes possiblitats de zoom. Triem la T de todo, i fem T (intro). Ja visualitzem la reixeta en la seva totalitat a la pentalla per a poder treballar sense sortir dels lmits del paper (sobretot si al final volem imprimir el dibuix). Prctica dun primer dibuix sense mesures o Activarem la reixeta (rejilla), lorto i el forzcursor. o Usarem licona de zoom si ho necessitem (es troba en la barra superior i es pot desplegar totes les opcions de zoom: triem la opci que ens convingui i hi cliquem a sobre). Veure zoom +, zoom-, zoom finestra, zoom tot... o Posarem en funcionament lordre LNIA que es troba a la part superior de la barra de dibuix : Fem clic en la icona, posem el cursor en el punt de la reixeta per on vulguem comenar a dibuixar i fem un primer clic (hem determinat el primer punt). Arrosseguem el cursor tot dibuixant la lnia i fem un segon clic per a determinar-ne la llargada. Si volem acabar de dibuixar cliquem enter. Si volem continuar, tornem a arrossegar el cursor (en una altra direcci o en la mateixa) i tornem a a fer clic. Per tornar a dibuixar un cop hem premut enter, cal que cliquem una altra vegada sobra de la icona o b, cliquem enter per tornar-la a activar. s molt prctic anar dibuixant les lnies clicant dues vegades enter entre lnia i lnia (o b clicant la barra despai): s una manera rpida de desactivar i dactivar lordre. El primer enter crida lordre usat just abans El segon enter fa que el cursor senganxi a lltim punt dibuixat o Les lnies horitzonals i verticals les farem tenint activat lorto. Quan vulguem dibuixar lnies oblqes desactivarem lorto.

o Si volem tancar una forma podem clicar C enter (C de cerrar). Aquesta opci C intro tanca lltim punt amb el primer punt dibuixat duna srie de punts fets sense parar. o Formes desborrar: Esborrar un pas: hi ha vries vies: cliquem sobre la icona deshacer (que s la mateixa que hi ha al word de windows) i es troba en la barra superior de la pantalla. En el quadre de dileg de comandaments escrivim H enter (activant el comandament desHacer). El programa ens marca la majscula H com a abreviaci de lordre. Al igual que en la majoria de programes, es pot fer Control Z (premem a la vegada la tecla Ctrl i la tecla Z).

Esborrar un element, una part del dibuix o tot el dibuix activant lordre ESBORRA La icona esborrar es troba en la part superior de la barra de modificar, al costat de lordre Lnia (representa una goma de llpis): o Cliquem la icona, i el comandament ens demana que designem els objectes a esborrar. o Designem els objectes clicant sobre dells directament, o b fent una finestra amb el cursor i englobant-los dintre della fent un clic al final. Esborrar per finestres vol dir fer un rectangle amb el ratol, tot englobant all que vols esborrar i desprs fer enter. Seleccionar per finestres tamb es fa aix! La tecla SHIFT serveix tant per afegir com per treure elements seleccionats. o Un cop designats, premem enter: els objectes designats shan esborrat. Altres formes dactivar lordre esborra: o Anant a Edicin> Borrar o Teclejant en el quadre de dileg dels comandaments: borra i prement enter.

Esborrar un element sense fer s de la icona Una altra via desborrar rpidament s seleccionant els objectes (o b clicant sobre dells directament o b englobantlos en finestres amb un clic final) i prement la tecla Suprimir

o Un cop fet el dibuix, per a guardar-lo fem: Archivo>Guardar como, i sens obre una finestra on podem indicar on guardar el dibuix. O b cliquem directament sobre de la icona Guardar (que es troba en la barra deines superior). Si volem que larxiu es pugui obrir en versions anteriors a la nostra, hem de fer Guardar como> Autocad (la versi anterior que sigui). 8

 Seleccionar elements (DESIGNA), SHIFT, VENTANA-CAPTURA A partir de la versi Autocad 2006, es pot fer una Captura o una Ventana (finestra) per a designar una srie delements: o Captura: Si arrosseguem el ratol sense soltar-lo de dreta a esquerra, la selecci es fa dins duna finestra verda limitada per lnies discontnues que autocad anomena captura. Una captura selecciona tot el que toca encara que no acabi destar dins de la finestra dibuixada. o Ventana: Si arrosseguem el ratol sense soltar-lo desquerra a dreta, la selecci es fa dins duna finestra limitada per lnia contnua de color blau, que autocad anomena ventana. Una ventana noms selecciona aquells elements que es trobin dins, els toqui o no els toqui. Per a seleccionar un conjunt delements tamb els podem anar tocant i sumant la selecci amb el SHIFT, que tamb fa la funci de deseleccionar algun element de tot un conjunt seleccionat. El comandament que controla els parmetres de selecci s lORDRE DESIGNA. Si escrivim designa i fem intro, i desprs escrivim un ? i fem intro, podrem veure totes les opcions daquesta ordre en lajuda dinmica. Ventana/ltimo/Captura/MArco/Todos/Borde/PolgonoV/PolgonoC/Grupo/Aadir/Eliminar/ Mltiple/Previo/Deshacer/AUto/Nico/Subobjeto/Objeto De totes aquestes opcions, les ms interessants sn : Borde: Vas dibuixant una lnia que atravessi tots els elements que vols seleccionar. Polgono Ventana (PV): Per a seleccionar fent ventana amb un polgon. Polgono Captura (PC): Per a seleccionar fent captura amb un polgon Pinaments Quan seleccionem qualsevol element i deixem anar el ratol aquest apareix en pantalla amb uns anclatges de color blau en forma de quadradets en els seus punts notables: - En el cas de lnies, als seus punts finals i al punt mig - En el cas de circumferncies, en els punts quadrants i en el centre A partir daqu lelement est preparat per a patir una ordre. Si fem doble clic sobre dun dels pinaments blaus, aquest es posa de color vermell i movent el ratol podem generar diferents comportaments (amb el shift podem veure les opcions, o b amb el bot dret del ratol): - Podem estirar els extrems duna lnia - Podem desplaar lelement si pincem de color vermell lanclatge central - Si un cop pinat lelement, fem C (intro) podem copiar lelement tantes vegades com vulguem - I si un anclatge que es comporta com un estirament volem que es comporti com un punt base de desplaament, simplement cliquem barra despai Per a deixar de seleccionar un objecte, amb el bot dret del ratol fem Anular seleccin.

 Visualitzar el dibuix: ordre ZOOM Ja sigui des el men dicones, des del men superior Ver>Zoom , o escrivint en el comandament lordre Z (intro) podem veure totes les opcions de visualitzaci del dibuix. o Enquadre en tiempo real. s la icona de la m, que equival a apretar el rodet del ratol. A travs daquest zoom podem moure el dibuix en lespai de treball. Totes les possibilitats denquadre les trobem a Ver> Enquadre

o Zoom previo. Et torna al zoom anterior que tenies. o Zoom Ventana. Tot all que sinclou dins duna finestra que dibuixem amb el zoom, samplia. o Zoom Todo. Tot all dibuixat tho posa en la pantalla. Va molt v per comprovar que no tenim cap element perdut fora dels lmits del paper. o Zoom extension. Fa el dibuix el ms gran possible dins de la pantalla. o Zoom dinmic. Equival a fer rodar la rodeta del ratol, tapropa i tallunya del dibuix sense fer clics. o Zoom objecte. Et fa un zoom a tota pantalla de lobjecte designat. Les altres opcions de zoom no sn tan interessants ni necessries. Vista Aeria Una altra manera de visualitzar el dibuix s a travs de lopci Vista Aeria que trobem al men Ver >Vista Aeria Si desactivem lopci Autoventana podem moure una finestra petita per sobre del mini dibuix i veurem en pantalla all que estem sobrevolant

10

o Ordre RETALLAR (RECORTAR) o Accedim a la ordre per tres vies: Clicant sobre de la icona Anant a Modificar>Recortar Teclejant en el comandament: recorta i enter o En el comandament ens demana: designe objetos. Hem de seleccionar entre qu i qu volem retallar, s a dir, hem de designar els lmits (cliquem a sobre de les lnies directament i sens posen de puntets). Si volem anar sumant objectes a la selecci o b deseleccionar algun element podem usar el SHIFT o Una vegada hem acabat de designar els lmits, premem enter. o (Treiem el forzcursor i lorto si el tenim activat, ja que ens molestar) o Aleshores ens diu designe objetos a recortar... hem deliminar aquelles lnies que no volem, fent clic sobre delles amb el ratol.

1r Tenim lnies dibuixades que es creuen

2n. Seleccionem els lmits de la lnia que volem retallar i cliquem enter

3r. Eliminem la lnia que no volem tot clicant sobre della

Si no retalla, s perqu les lnies no es creuen: aleshores vol dir que la lnia que volem eliminar es pot esborrar. Si dubtem: provem primer en retallar i si no, leliminem desprs esborrant-la amb lordre esborra. No cal que esborrem diverses lnies duna en una: autocad permet fer una selecci mltiple (per exemple amb una Captura o Ventana), de tantes lnies com vulguem, desprs cliquem enter, i finalment anem eliminant successivament les lnies que no volem tot fent clic sobre delles. Si alguna lnia no sesborra, s perqu no hem seleccionat b els lmits o b perqu s una lnia que es pot esborrar.

11

Ordre ALLARGAR (ALARGAR) o Accedim a lorde per diferents vies: Clicant sobre de licona Anant al men desplegable Modificar>Alargar Teclejant en el comandament: Alarga o El programa ens demana que primer designem fins a on volem allargar. Aquest lmit ha de ser algo: una recta, un punt,... no pot ser un punt de la reixeta ni lespai de treball (haurem de dibuixar un punt amb lordre PUNT). Cliquem amb el ratol una sola vegada sobre lelement lmit i fem intro. o Un cop hem marcat fins a on volem allargar, el programa ens demana que li indiquem qu volem allargar, aleshores hem de fer un segon clic sobre la lnia a allargar. o Premem enter o Finalment cliquem sobre de la lnia que hem dallargar i aquesta sallarga fins al lmit indicat.

1r. Tenim una lnia i volem allargar-la fins a laltra: cliquem icona allargar

2n. Cliquem objecte lmit (fins a on volem allargar) i fem intro

3r. Cliquem objecte a allargar i veiem com sallarga fins al lmit

Aquesta ordre no obeeix si el dibuix s impossible Si volem allargar pels dos costats, Autocad sempre comenar allargant pel costat que t ms a prop el lmit (hem de clicar dos vegades). En aquest cas, al seleccionar els lmits hem de seleccionar-los tots dos, a banda i banda, seleccionar finalment la lnia a allargar, enter, i allarguem primer un cant (fent clic en una punta) i allarguem desprs laltre cant (fent clic a laltre extrem).

12

Ordre COPIAR o Tenim un dibuix i el volem copiar o Accedim a lordre per la icona o Designem els objectes a copiar (un a un, o amb una finestra) o Enter o Precise punto base de desplazamiento, vol dir des don lagafem per a copiar-lo. Autocad necessita que li marquem el punt des don moure el dibuix: el cliquem. o Precise segundo punto del desplazamiento, s a dir, hem de clicar on volem ubicar la cpia dins de lrea de treball. Fem un segon clic. o Per a sortir de lodre, premem enter. o Copiar mltiple: o Tenim un dibuix o Cliquem icona copiar o Seleccionem objectes a copiar o Enter o Precise punto base de desplazamiento [Mltiple], en aquest cas, volem entrar en lopci mltiple, i per tant teclegem en el comandament la majscula: M i enter o Precise punto base de desplazamiento (des don lagafem per a copiar-lo) o Precise segundo punto del desplazamiento (on volem la primera cpia) o Precise segundo punto del desplazamiento (on volem la segona cpia) o Precise segundo punto del desplazamiento (on volem la tercera cpia) I aix successivament fins que no premem enter per sortir de lordre.

o Ordre DESPLAAR Clicar icona desplaar Designe objetos (seleccionem) Precise punto base de desplazamiento (des don lagafem per a desplaarlo) Precise segundo punto del desplazamiento (on volem deixar-lo anar)

(Els punts, tant el punt base com el segon punt es poden donar amb coordenades, escrivint-les directament al comandament)

13

 Saber modificar la REIXETA La Reixeta, de manera predeterminada, t els puntets separats 10 mm, i el forzcursor senganxa a aquests puntets visibles (que no apareixen a la impressi). Per aquests parmetres es poden modificar si ens interessa: o Podem fer que la reixeta tingui puntets cada 5 mm, per exemple. o Podem fer que tingui columnes de puntets separades per 10 mm i en canvi files de puntets separades per 5 mm... o I podem fer que el FORZCURSOR senganxi cada mil.lmetre encara que els puntets no estiguin visibles, independentment de la REIXETA. De la Reixeta es pot modificar tot. 1. Per a modificar els Parmetres de la REIXETA, hem ens anir b treure el men de Referncia a Objectes. Sobre de qualsevol icona, cliquem amb el bot dret del ratol i ens apareix un men, que podem col.locar a la nostra dreta.

2. En aquest men hi ha una icona en forma diman de color vermell: si la cliquem ens surt la finestra de Parmetros del dibujo. Tamb podem treure aquesta finestra anant al men Herramientas>Parmetros del dibujo...

PARMETRES DEL FORZCURSOR (F9)

PARMETRES DE LA REIXETA (F7)

3. Cal tenir en compte que les distncies X sn les horitzontals i les distncies Y sn les verticals (tal com marca lSCP 2D) 14

3. DIBUIXAR AMB COORDENADES I SENSE REIXETA... Autocad sempre que mesura en dos dimensions, ho fa en base a dos eixos: leix horitzontal X i leix vertical Y. Aquest eixos ortogonals, es divideixen, a partir dun punt origen (0,0), en valors positius i negatius: +Y Aix, qualsevol punt de lespai de treball queda determinat per unes coordenades (X, Y). El valor de la X i el valor de la Y van sempre separats per una coma. En el cas de valors decimals, aquests es marquen amb un punt. Per ex: (7.5,8.9)

(0,0)

-X

+X

-Y o Coordenades absolutes Es marca la posici dels punts respecte els eixos i el punt origen (0,0). El punt (0,0) en lespai de treball es troba aproximadament en el centre del SCP. Aix implica que si anem cap a la dreta el valor s positiu, per si anem cap a lesquerra (retrocedim) el valor s negatiu. sentit positiu X sentit negatiu -X

Les coordenades absolutes no sn operatives: sn molt pesades perqu sempre hem de prendre de referncia el punt (0,0). punt origen (0,0) Exemple de com es dibuixa un quadrat de 100mm de costat: Activem ordre LNIA Escrivim el primer punt en el comandament, per exemple 50,50 i enter Ara, el segon punt lhem de marcar en relaci a aquestes coordenades. Si volem que el quadrat tingui 100mmm de costat, lincrement en leix de les X es 150,50 i enter El tercer punt suposa un increment en la vertical, 150,150 i enter El quart punt no varia laltura, per s retrocedeix en leix de les X: 50, 150 i enter Per a tancar la figura podem fer C i enter

15

o Coordenades relatives Les mesures es posen sempre en relaci al punt anterior dibuixat, sigui quin sigui. I el plantejament s el segent: Amb licona Lnia activada, cliquem el primer punt (amb el ratol all on vulguem, o introduint-lo amb coordenades absolutes X,Y) El segent punt el situarem en relaci al primer, teclejant: @ X,Y o Per a diferenciar una coordenada relativa duna coordenada absoluta hem descriure, abans de les magnituds, el smbol @. Aquest smbol li indica al programa que les magnituds que Alt Gr segueixen les ha de posar en referncia al punt anterior (i no al 2 @ punt origen 0,0). El smbol @ sescriu teclejant al mateix temps les tecles AltGr i 2 o Els valors de la X i de la Y del segent punt shan de posar en termes dincrement o disminuci respecte el valor de les X i el valor de les Y del punt anterior. Si el valor de la X no varia, s el mateix que el punt anterior, aleshores no hi ha increment i hem de posar zero 0. Y exactament igual si el valor de les Y no varia. Per exemple: 1r punt (50,50) 2n punt: @ 20, 0 vol dir que, respecte les coordenades anteriors, DRETA avana cap a la dreta (sentit positiu) 20mm sentit positiu respecte les X, per no es mou respecte les Y 3r punt: @ 0,30 vol dir que, respecte les coordenades del 2n punt, no avana res en les X, per puja (sentit positiu) 30mm en leix de les Y 4t punt: @ -15,0 vol dir que, respecte les coordenades del 3r punt, retrocedeix en leix de les X 15mm (va cap a ESQUERRA lesquerra, i per tant, sentit negatiu), per no es sentit negatiu mou en leix de les Y 5 punt: @ 0,-25 vol dir que, respecte les coordenades del 4t punt, no es mou en leix de les X, per baixa (sentit negatiu) 25 mm en leix de les Y 6 punt @20, 30 vol dir que avana tant en les X com en les Y, i per tant dibuixar una lnia oblqua, amb pendent. Exemple de com dibuixar un quadrat de 100mm de costat amb coordenades relatives: Activem lodre Lnia i cliquem un primer punt on vulguem El segon punt lhem descriure @100,0 El tercer punt @ 0,100 4 3 El quart punt @ -100,0 I per tancar la figura podem fer C enter, o b @ 0, -100 PUJA sentit positiu BAIXA sentit negatiu

2 16

Coordenades polars Sn com les coordenades relatives per hi intervenen els valors dangles. I es fa duna manera molt semblant. o Primer activem lordre Lnia i cliquem un primer punt on vulguem (tamb el podem introduir a travs de coordenades absolutes) o Desprs escrivim: @ longitud < graus dangle @ indica que la informaci que segueix s en relaci al punt anterior i no al punt origen 0,0 Desprs hem de col.locar la longitud numrica del segment (sense valors negatius! No importa el sentit) Amb el smbol < indiquem que el que ve desprs s un valor dangle. Finalment teclegem el valor dangle amb nmeros i sense cap smbol de (graus) o Per exemple: 1r punt (10,10) 2n punt: @20<45 vol dir que respecte les coordenades anteriors, el segent punt avana 20mm, per en un angle de 45

20mm 45

o Hem de tenir en compte com calcula Autocad els angles: Autocad, per defecte, treballa tenint langle de valor 0 a la dreta en la horitzontal i a partir daqu determina que el sentit antihorari t valors positius, i el sentit horari t valors negatius: -270 90 135 45 -225 -315 180 0 -180 225 315 0

270

-135 90

-45

SENTIT ANTIHORARI sentit positiu

SENTIT HORARI sentit negatiu

Aix ho hem de tenir en compte alhora de posar el valor numric dels angles en les coordenades polars. Per ex: s el mateix @20<270 que @20< -90

17

Exemple dun quadrat de 100mm de costat amb coordenades polars: o Activem icona Lnia i fem clic en un primer punt o El segon punt: @100<0 o El tercer punt: @100<90 o El quart punt: @100<180 o Tancar figura: C enter o b @100<270

Es important conixer la igualtat entre angles oposats pel vrtex, corresponents, alterns interns, i alterns externs alhora de fer dibuixos amb coordenades polars NOTA: ELS DIFERENTS TIPUS DE COORDENADES ES PODEN BARREJAR EN UN MATEIX DIBUIX ! o Lnies Rpides: introducci directa de distncies Una altra manera de dibuixar amb distncies s introdunt directament la distncia i fer clic amb el cursor cap al costat on vols que dibuixi... 1. Cliques un punt inicial 2. Escrius la longitud del segment al comandament sense smbols de cap mena 3. Situes el cursor cap a la banda on vols que dibuixi el punt final 4. Fas enter, i en la direcci del cursor Autocad dibuixa la longitud teclejada. Amb aquest sistema pots usar lORTO i facilita molt el dibuix de perpendiculars.

18

4.- AJUDES AL DIBUIXAR SABER TREURE MENS A FORA Totes les ordres dautocad estan disponibles des dels mens desplegables de la part superior de la interfcie. Per de vegades ens pot facilitar molt les coses tenir aquests mens (i les icones) a fora per no haver de clicar tantes vegades. Totes aquestes icones estan organitzades en grups segons el tema de qu tracten. Podem veure tots aquests mens clicant amb el bot dret del ratol sobre qualsevol icona. Si volem treure un men dicones noms cal que cliquem sobre el seu nom. Aquests mens es poden moure per la interfcie i col.locar-los de manera permanent als laterals o a la part inferior o superior. Cal tenir en compte que en tancar Autocad, els mens es guardaran on els hem deixat. SABER TREURE ICONES A FORA Moltes ordres, i moltes opcions dins de cada ordre, noms sn accessibles des dels mens corresponents (amb la qual cosa hem de clicar ms vegades per accedir-hi o recordar en quin men es troba). De vegades ens pot convenir tenir un accs directe dalguna ordre des de la pantalla principal, s a dir, tenir la icona de lordre a fora, en la interfcie. Com treure una icona a la pantalla principal... per exemple, lOrdre ARANDELA 1. Anem a Ver > Barra de herramientas i sobre una finestra amb diferents pestanyes 2. Cliquem sobre de la pestanya Comandos

MENS

ICONES

3. Fixem-nos que en lespai de lesquerra hi ha una llista dels mens, i a lespai de la dreta hi ha una llista de les ordres de cada men, amb les corresponents icones. Hem de seleccionar el men corresponent, per exemple, si volem treure lordre de dibuix Arandela, clicarem sobre de Dibujo en lespai dels mens, i automticament 19

veurem com en lespai dels comandos de la dreta apareixen les icones corresponents a les ordres de dibuix. 4. Busquem lordre arandela utilitzant la barra de desplaament (scroll) i quan la trobem, amb el bot esquerre del ratol, hem darrossegar-la sense por a lrea de treball, o b incrustar-la en aguna barra deines (per exemple si lhem dusar durant molt de temps i volem que el programa la tregui cada cop que lobrim, la incrustarem a la barra de dibuix). 5. De la mateixa manera es poden guardar icones que no usem mai, o que ja no usem tant. Les arrosseguem amb el bot esquerre del ratol fins a la finestra de comandos del men corresponent (cal tenir cura don guardem les icones i no ser desordenats: cada ordre ha danar amb el seu corresponent men). En el cas dAutocad 2006 o posterior La finestra Personalizar difereix una mica daspecte per es procedeix de la mateixa manera. La via per a treure-la s la mateixa: Men Ver > Barra de Herramientas

Des daquesta men desplegable podem accedir a totes les barres de comandos

1. Triem en el desplegable, el men de Comandos de Acad 2. Seleccionem per exemple lordre arandela i larrosseguem cap algun dels mens que tenim oberts 3. Deixem anar el ratol (la icona de lordre senganxa al men) 4. I fem Aplicar 5. Desprs ja podem tancar el quadre de dileg.

20

 AJUDA DINMICA Sempre que estiguem utilitzant una eina o ordre i no sapiguem com utilitzar-la, podem escriure un apstrof i un interrogant al comandament: ? (intro) i sobre la pantalla dajuda que ens explica leina especfica que estem utilitzant. s el que es coneix com ajuda dinmica, i s un tipus dajuda flotant que podem usar enmig dun procediment sense necessitat de sortir de lordre. Tamb podem anar a lajuda pel men Ayuda ? o b clicant la tecla F1. Ordres de CONSULTA Una altra ajuda que tenim en el dibuix i que podem utilitzar en qualsevol moment sense por a interrompre un procs de dibuix s el de lordre CONSULTA. Aquesta ordre est disponible en el men Herramientas>Consultar o b escrivint consulta a la barra de comandament. Per consultar distncies Per consultar rees LLista: per saber com sha fet un dibuix

Historial del Dibuix F2 Tots els dibuixos tenen un historial de confecci que registra tot el que sha fet en cada sessi. Aquest historial es pot treure prement F2, i es pot traslladar a un document de word. Consultar lhistorial ens pot ajudar per comprovar passos anteriors, mides, i errors comesos per distracci...

BARRA DE REFERNCIA A OBJECTES I EL REFENT Aquesta barra no surt per defecte en la pantalla principal de lAutocad: cal treure-la. s una barra deines molt important alhora de dibuixar. Treure la barra de Referencia a objetos Hi ha vries maneres de fer-ho: 1. Cliquem sobre qualsevol icona amb el bot dret del ratol i sobre un men contextual des don podem triar la barra que ens interessa: Referencia a objetos 2. Anant a Ver>Barra de herramientas i sobre una finestra: anem a la pestanya barra de herramientas i veiem la llista de barres deines disponibles i que ja tenim activades. Activarem la barra Referencia a objetos. Un cop treta, la podem moure i arrossegar-la fins a la dreta de lrea de treball. s una barra que la podem deixar fixe, ja que susa molt.

21

Icones de la barra de Referencia a objetos Les icones que ms usarem sn:

Punto final Punto medio Interseccin Interseccin ficticia Centro Cuadrante Tangente Perpendicular Paral.lela Insercin de bloques Punto Cercano Parmetros de referencia a objetos

LES ICONES DE LA BARRA DE REFERNCIA A OBJECTES NOMS FUNCIONEN SI TENIM ACTIVADA LORDRE LNIA (O ALGUNA ORDRE DE LA BARRA DE DIBUIX) Punto Final Si tenim una lnia qualsevol i ens volem enganxar en el punt final daquesta lnia per continuar dibuixant, cliquem aquesta icona i, al moure el cursor per sobre de la lnia, Autcad ens assenyala el punt. De manera que quan fem el clic amb el ratol, tenim labsoluta seguretat que ens hem enganxat en el punt final precs. 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. Tenim un dibuix compost de lnies Activem lordre Lnia Cliquem icona Punto Final de la barra de referncia a objectes I en passar per sobre les lnies, Autocad ens assenyala els punts finals amb un quadradet Triem el punt final que vulguem i fem clic amb el ratol Ja tenim el cursor enganxat al punt final, llest per a seguir dibuixant lnies. Dibuixem la lnia, i fem clic final Enter (per a sortir de lordre Lnia) 22

Punto medio Si tenim una lnia qualsevol, ens marcar el punt mig. Per hem de tenir en compte que Autocad considera una lnia aquella que t un punt final a cada extrem (no pot assenyalar els quarts de lnia! No pot assenyalar les meitats de la meitat! Noms assenyala el punt mig!) Tenim una lnia Activem ordre lnia Cliquem icona Punto medio En passar per sobre de la lnia sens assenyala el punt mig amb un triangle 5. Cliquem en el punt mig, i el cursor queda enganxat en aquest punt 6. Dibuixem des daquest punt mig i cliquem finalment al acabar 7. Enter per a sortir de lordre 1. 2. 3. 4.

Interseccin Volem enganxar el cursor en la intersecci exacta de dues lnies per a continuar dibuixant des dall... 1. Tenim un dibuix amb lnies que sintersecionen 2. Activem lordre Lnia 3. Cliquem icona Interseccin 4. En passar per sobre del dibuix, sens marquen els punts dintersecci amb unes x 5. Triem el punt dintersecci que vulguem i fem clic 6. El cursor sha enganxat al punt dintersecci i podem seguir dibuixant 7. Dibuixem la lnia i fem el clic final 8. Enter per a sortir del comandament Intersecci Fictcia s una variant de la intersecci, per per a casos de rectes que es creuen i no es tallen.

Centro Tenim cercles dibuixats i necessitem enganxar el cursor en el centre del cercle per a continuar dibuixant (al dibuixar cercles, el centre mai queda marcat visiblement! Per aix s necessria aquesta opci). 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. Tenim un dibuix amb cercles Activem ordre lnia Cliquem icona centre Al passar per sobre es marca el centre i hi fem clic a damunt El cursor sha enganxat al centre i podem seguir dibuixant Dibuixem i fem clic final Enter per a sortir de lordre

23

Cuadrante Ens marca els quadrants dun cercle (respecte la horitzontal i la vertical del SCP) a travs de petits rombes. 1. Tenim un dibuix amb cercles 2. Activem ordre lnia 3. Cliquem icona cuadrante 4. Al passar per sobre es marquen els punts quadrants amb rombes i hi fem clic a damunt dun dells 5. El cursor sha enganxat al punt i podem seguir dibuixant 6. Dibuixem i fem clic final Enter per a sortir de lordre

Tangente Tenim un dibuix i volem tracar un element (una recta o un cercle) tangent a un altre element (una cercle o una recta). 1. Activem una ordre de dibuix, per ex. ordre Lnia 2. Fem un primer punt on vulguem 3. Cliquem icona Tangent abans de fer el segon clic 4. Al passar per sobre el dibuix, per ex. un cercle, el cursor es transforma amb un grfic que simbolitza tangncia 5. Cliquem sobre el cercle on la recta ha de ser tangent 6. I la lnia queda dibuixada tangent al cercle 7. Enter per a sortir de lordre

Perpendicular Tenim un dibuix compost de lnies i volem traar una perpendicular a una de les lnies... 1. Activem ordre Lnia 2. Fem in primer clic on vulguem (primer punt de la lnia) 3. Abans de fer el segon clic, clicarem sobre la icona Perpendicular 4. En passar per sobre de les lnies del dibuix, es marquen els punts on shauria denganxar el cursor per a dibuixar una recta perpendicular a cadascuna delles. 5. Triem un punt i fem el segon clic: la lnia sha dibuixat perpendicularment a lelement triat 6. Enter per a sortir de lordre

Paral.lela Tenim un dibuix compost de lnies i volem traar una parallela a una de les lnies... 1. Activem ordre Lnia 2. Fem in primer clic on vulguem (primer punt de la lnia) 3. Abans de fer el segon clic, clicarem sobre la icona parallela 4. En moure el cursor, apareixen una lnies de rastreig per on passaria la trajectria duna paral.lela a la recta donada. 5. Triem un punt i fem el segon clic: la lnia sha dibuixat paral.lelament a la donada 6. Enter per a sortir de lordre

24

Cercano Punto Cercano: Serveix per tenir la seguretat que cliquem sobre un punt de que pertany a un element sense importar quin punt s, sense haver de fer-ho a ull.

Punto Necessitem que el cursor senganxi en un punt que nosaltres hem dibuixat prviament... 1. Hem dibuixat un punt amb lordre Punto de la barra de dibuix (Autocad pot dibuixar diferents estils de punts: hem de triar quin estil de punt volem a Formato> Tipo de Punto , tenint en compte que tots els punts dibuixats ens canviaran a lestil triat) 2. Un cop tenim un punt dibuixat en lrea de treball, imaginem-nos que volem enganxar el cursor all per a seguir dibuixant (ho podem fer a ull, per no tindrem la seguretat de fer-ho amb precisi) 3. Activarem ordre Lnia 4. Clicarem icona Punto de la barra de Referncia a objectes 5. En passar per sobre del punt, aquest sens assenyalar 6. Si cliquem tindrem labsoluta seguretat que el cursor senganxar al punt 7. I a partir daqu seguim dibuixant: cliquem un segon punt de lnia 8. Enter per sortir de lordre Parmetros de referencia a objetos (icona imant) Aquesta icona va ntimament lligada al modus REFENT de la barra destat. En activar-la sobre una finestra on nosaltres podem activar els punts que volem que sassenyalin quan passem el cursor per sobre dun dibuix...

(Aquesta finestra tamb es pot treure anant a Herramientas> Parmetros de dibujo) 25

En aquesta finestra hem dactivar aquells punts que nosaltres volem que es ressaltin en un dibuix mentre hi seguim dibuixant. Activem les opcions i fem Aceptar. Si volem que les opcions activades sassenyalin en el dibuix haurem dactivar el REFENT (F3). s a dir, el REFENT fa ressaltar all triat en limant! Si no tenim el REFENT actiu, al passar el cursor per sobre del dibuix no veurem cap marca. Cal tenir en compte que sempre preval el REFENT per damunt de lORTO.

La funci de limant juntament amb el REFENT equival exactament igual a la funci de les icones vistes de la barra de referncia a objectes: Es pot fer com hem vist a travs de cada icona per separat, o b, tot alhora a travs del REFENT i limant. Per si usem les icones, hem de desactivar el REFENT. I viceversa: si usem el REFENT, no podem activar les icones! Per exemple: volem que en el nostre dibuix apareguin assenyalats els punts finals, els punts mitjos i els punts dintersecci quan passem el cursor per damunt alhora de dibuixar. 1. Cliquem icona imant i sobre finestra 2. Activem les caselles de punt final, punt mig i intersecci i fem aceptar 3. Activem el REFENT 4. I activem qualsevol ordre de dibuix, per exemple: lordre Lnia 5. Al passar per sobre del dibuix, si tenim el REFENT activat, les opcions que hem marcat sens assenyalen totes a la vegada, i podem dibuixar ms rpidament i amb ms precisi. Autocad tamb permet fer Referncia a Objectes si escrivim directament en el comandament les abreviatures dels punts notables. Mentre tenim seleccionada una ordre de dibuix, com lnea, en comptes de clicar sobre la icona de la barra de Referncia a Objectes, podem escriure les segents abreviatures, i Autocad es comporta igual: medio final centro cuadrante interseccin tangente perpendicular med fin cen cua int tan per

+ intro

26

5.- ALTRES ORDES BSIQUES DAUTOCAD Ordre EQUIDISTNCIA / DESFASE (a partir dAutocad 2006) Aquesta ordre serveix per a fer paral.leles, per no noms duna recta, sin de qualsevol forma: rectes, circumferncies, arcs, etc...

1. Tenim un dibuix o un element i volem traar-ne una paral.lela a tot el contorn 2. Activem lordre equidistncia 3. Precise distancia o [Punto a atravesar] > Autocad ens demana a quina distncia de separaci volem la paral.lela 4. Teclegem numricament la distncia sense lletres 5. Enter 6. Designe objeto a desplazar > hem de fer clic sobre lelement o la forma en la que volem fer la paral.lela 7. Precise punto en lado de desplazamiento > Hem dindicar amb un clic del ratol, en quin costat volem la paral.lela (a dins o a fora de la forma tancada, etc) 8. Podem seguir fent paral.leles a la mateixa distncia si tornem a seleccionar lobjecte a desplaar i fem clic en el costat a dibuixar la paral.lela 9. En acabat i per sortir de lordre, fem enter (Si volem canviar la distncia de separaci entre la paral.lela i loriginal, cal que tornem a entrar en lordre i teclejar-ho un altre cop). Hi ha lopci de fer passar la para.lela per un punt concret, fixem-nos... 1. Tenim un dibuix o un element i volem traar-ne una paral.lela per un punt concret del dibuix 2. Activem lordre equidistncia 3. Precise distancia o [Punto a atravesar] > En aquest cas, volem que la paral.lela passi per un punt concret i posarem lopci Punto a atravesar. Per activar aquesta opci teclejarem la lletra en majscula: P i enter 4. Designe objeto a desplazar > en aquest cas, Autocad ens demana primer que li diguem quin objecte s al que hem de fer una paral.lela. 5. Cliquem lelement 6. Precise punto a atravesar> Autocad ens demana que marquem punt per on a de passar la paral.lela 7. El cliquem 8. La paral.lela sha dibuixat passant per aquell punt, o b en la seva direcci (lhaurem dallargar)

27

 Ordre SIMETRIA Aquesta ordre serveix per a dibuixar una forma simtrica a una altra dibuixada: s molt interessant alhora de dibuixar figures amb una simetria molt marcada, perqu noms cal que dibuixem la meitat i laltra la completem per simetria. Per exemple: 1. Tenim un dibuix o una forma i en volem fer el simtric (la simetria sempre fa lefecte mirall!) 2. Activem la icona simetria 3. Designe objetos > hem de seleccionar aquells objectes dels quals en volem fer els simtrics. 4. Seleccionem els objectes un per un o b englobant-los amb una finestra amb els cursor i fem un clic final 5. Enter 6. Precise primer punto de lnia de simtetra> Autocad necessita dos punts de referncia per a agafar el dibuix i ara ens demana el primer. El podem clicar servint-nos de les icones de referncia a objectes o tenint activat el refent. 7. Cliquem el primer punt 8. Precise segundo punto de lnia de simetra> Autocad ens demana el segon punt. Fixem-nos que abans de clicar res, si movem el cursor la futura figura simtrica es mou. 9. El cliquem (podem ajudar-nos del refent per ser ms precisos o de les icones de la barra de referencia). 10. Suprimir objetos de origen?Si /No > el programa ens demana si volem loriginal o no. De manera predetrminada hi ha el S, per tant, cliquem enter per confirmar que s volem loriginal. 11. Les dues figures apareixen juntes 12. Cliquem enter per sortir de lordre

1. Tenim una forma i volem fer la simtrica

2. Precisem el primer punt de la lnia de simetria

3.Precisem el segon punt de la lnia de simetria

4. Si no suprimim loriginal, la figura ens queda completa

Alhora de donar els dos punts que defineixen leix de simetria, cal tenir en compte que no cal que estiguin dibuixats, ni que la lnia estigui dibuixada: poden ser punts de la reixeta, i tampoc cal que els punts pertanyin al objecte: poden estar separats de lobjecte:

28

 Ordre GIRAR Tenim una figura i la volem girar un angle concret.... 1. Hem de dibuixar la figura en la horitzontal 2. Activem ordre GIRAR 3. Designe objetos > hem de seleccionar els elements a girar. Ho fem un per un, o b els englobem en una finestra amb el cursor i fem un clic final 4. Enter 5. Precise punto base> Autocad ens demana ara el punt centre del gir 6. El cliquem (ens podem ajudar del refent o de les icones de la barra de referncia a objectes) 7. Precise ngulo de rotacin o [Referencia] > El programa necessita saber a quin angle ha de clicar la figura. Fixem-nos que abans de clicar res, en moure el cursor la figura es mou en tots els angles. 8. Teclegem numricament langle en el quadre de dileg dels comandaments sense smbols ni lletres 9. Enter 10. La figura sens ha girat segons langle indicat Hem de tenir en compte com llegeix autocad els angles: en sentit antihorari sn angles positius, en sentit horari sn angles negatius. Tamb podem girar la figura al nostre gust, clicant amb el cursor, sense necessitat dintroduir numricament langle

1. Tenim una figura i la volem girar. Activem ordre GIRAR

2. Seleccionem la figura i cliquem enter

3. Precisem el punt base del gir (centre de gir) fent un clic.

4. Precisem angle de rotaci i enter. La figura sha girat

29

 Ordre POLGON Serveix per a dibuixar tot tipus de polgons regulars. s una eina de dibuix i per tant es troba en la barra de dibuix. T opcions internes... 1. Activem ordre POLGON 2. Indique nmero de lados > hem de teclejar numricament el nmero de costats: 3, 4, 5, .... 3. Enter 4. Precise centro de polgono o [Lado] > Autocad ens ofereix dues opcions de dibuixar un polgon: Opci Centre de polgon Autocad comenar a dibuixar el polgon a partir del centre. s lopci predeterminada. 1. Cliquem el punt centre de polgon on vulguem amb el cursor, o b lindiquem amb coordenades absolutes (en aquest cas ltim haurem de prmer enter al final) 2. Indique una opcin [Inscrito en el crculo / Circunscrito alrededor del crculo] >El polgon es pot dibuixar inscrit en una circumferncia o circumscrit, prenent de centre de la circumferncia el punt clicat abans. Opci Lado Autocad dibuixar el polgon segons el costat. No s lopci predeterminada i cal seleccionar-la: 1. Teclegem la majscula L i enter 2. Precise primer punto final de lado >hem de clicar amb el cursor el punt on comena el costat (o b lindiquem amb coordenades absolutes, i enter) 3. Veiem, en moure el cursor com el polgon es va fent ms gran o ms petit, i com podem anar variant langle de rotaci. 4. Precise segundo punto final de lado >hem de clicar fins a on arriba el costat (o b un segon punt amb coordenades absolutes i enter). 5. Ens queda el polgon dibuixat

Si volem fer el polgon inscrit, cliquem I (i majscula) enter 1. Precise radio de crculo 2. el teclegem numricament sense lletres ni smbols 3. Enter 4. I el polgon inscrit ens queda dibuixat. Si volem fer el polgon circumscrit, cliquem C enter 1. Precise radio de crculo 2. El teclegem numricament sense lletres 3. Enter 4. I el polgon ens queda dibuixat NOTA: ELS CERCLES NO QUEDEN DIBUIXATS, NOMS ELS POLGONS 30

 Ordre CERCLE Accedim a lordre per tres vies: Icona cercle Barra de men: Dibujo>Crculo Comandament: Crculo En el cas de lordre CRCULO s ms recomanable entrar pel men Dibujo>Crculo perqu al accedir des de la icona no hi apareixen totes les opcions... A.- Entrant pel men Dibujo>Crculo Ordre Crculo> Opci Centro, Radio

1. Ens apareix: _circle Precise punto central para crculo o [3P/ 2P/ Ttr (tangente tangente radio)] > Autocad ens demana de manera predeterminada que definim primer el centre de la circumferncia. 2. Marquem el punt centre de la circumferncia: a. Clicant amb el ratol b. O b amb coordenades absolutes 3. Precise radio de crculo [o Dimetro] > ara ens demana que determinem el radi. El radi s lopci que hi ha per defecte. Fixem-nos que abans de clicar res, si movem el ratol el cercle va variant la seva mida. El radi el podem determinar fent un segon clic amb el ratol, o b teclejant numricament la mesura del radi en el quadre de dileg dels comandaments i enter. 4. La circumferncia queda dibuixada Ordre Crculo> Opci Centro, Dimetro 1. _circle Precise punto central para crculo o [3P/ 2P/ Ttr (tangente tangente radio)] 2. Marquem el punt centre de la circumferncia: a. Clicant amb el ratol b. b amb coordenades absolutes 3. Precise radio del crculo o [Dimetro] <0.000>:_d Precise dimetro de crculo <0.000>: Ens hem de fixar en la ltima part del dileg. 4. Teclegem numricament el dimetre en el quadre de dileg i premem enter 5. El cercle queda dibuixat.

Ordre Crculo> Opci 2puntos Aquesta opci permet dibuixar la circumferncia determinant dos punts qualsevols, que suposaran els extrems del dimetre. 1. Precise punto final del dimetro del crculo 2. Determinem el primer punt. Ho podem fer amb un clic del ratol (ens podem ajudar de les icones de la barra de referncia a objectes) o b a travs de coordenades absolutes. 3. Precise segundo punto final del dimetro del crculo 4. Determinem el segon punt 5. El cercle queda determinat 31

 Ordre Crculo> Opci 3puntos Aquesta opci permet dibuixar circumferncies a travs de tres punt 1. Precise primer punto del crculo 2. El situem 3. Precise segundo punto del crculo 4. El situem 5. Precise tercer punto del crculo 6. El situem 7. La circumferncia queda dibuixada Ordre Crculo> Opci Tan, Tan, Radio Autocad traar la circumferncia a travs de dos punts de tangncia a dos elements i el radi. Noms cal que seleccionem els dos elements als quals ha de ser tangent i definir el radi. 1. Precise punto en objeto para la primera tangente del crculo 2. El situem 3. Precise punto en objeto para la segunda tangente del crculo 4. El situem 5. Precise Radio del crculo 6. El teclegem numricament i premem enter 7. La circumferncia queda dibuixada 8. Si amb les dades que donem no es possible dibuixar la circumferncia, Autocad ens avisa dient: El crculo no existe Ordre Crculo> Opci Tan, Tan, Tan Aquesta s una opci que no surt si entrem a lordre des de la icona. Autocad dibuixar la circumferncia a travs de tres punts de tangncia a tres elements. Noms cal determinar tres objectes als quals ha de ser tangent i el programa calcula automticament el radi. 1. Precise primer punto del crculo:_ tan a 2. Definim el primer element al qual ha de ser tangent 3. Precise segundo punto del crculo:_tan a 4. Definim el segon element al qual ha de ser tangent 5. Precise el tercer punto del crculo:_tan a 6. Definim el tercer element al qual ha de ser tangent 7. La circumferncia queda dibuixada

PROBLEMA: Autocad no determina grficament els punts de tangncia. Si volem fer-los evidents cal que els dibuixem expressament: 1. O b traant una perpendicular des del centre de la circumferncia a la recta a la que s tangent 2. O b unint els centres de circumferncies tangents EN TOTS ELS CASOS PODEM AJUDAR-NOS DEL REFENT

32

Ordre RECTANGLE Accedim a lordre per tres vies: Clicant licona de la barra de dibuix Teclejant al quadre de dileg dels comantaments: rectang (i enter) Anant al men desplegable: Dibujo>Rectngulo Comencem a treballar amb lordre rectangle... 1. Accedim a lordre rectangle per qualsevol de les vies indicades... 2. Autocad ens diu: Precise primer punto de esquina [Chafln/ Elevacin/ emPalme/ Alt-objeto/ Grosor] Tot el que est entre claudtors sn opcions de lorde rectangle, que podem activar teclejant la majscula (que el programa ens marca en cada cas) i enter. De manera predeterminada autocad dibuixa el rectangle a partir de dos vrtexs de cantons oposats:

3. Si usem lordre predeterminada: determinem el primer punt del cant del rectangle amb un clic del ratol sobre lrea de treball, o b amb coordenades absolutes. 4. Precise esquina opuesta [o Cotas] > Autocad ens demana el punt de la cantonada oposada: el podem clicar amb el ratol, o a travs de coordenades absolutes. Fixem-nos que abans de determinar aquest segon punt, en moure el ratol el rectangle va canviant de mida. 5. Una vegada determinat el segon punt, el rectangle queda dibuixat. (Si volem tornara activar lordre, cal fer enter o clicar de nou licona) Si usem la subopci de Cotes... 1. Quan hem clicat el primer punt del rectangle i autocad ens demana el segon punt, tamb ens dna lopci de definir les dimensions del rectangle a travs de Cotas. 2. Per activar aquesta opci, noms cal teclejar la majscula de la paraula: C i enter 3. Precise longitud para rectngulos > el programa ens demana el valor numric dels costats horitzontals del rectangle a dibuixar 4. Ho teclegem numricament i enter 5. Precise altura para rectngulos > ara necessita saber la mesura dels costats verticals 6. La teclegem numricament i enter 7. Precise esquina opuesta [o Cotas] > Fixem-nos que el rectangle apareix dibuixat segons les dimensions teclejades per en moure el ratol, aquest rectangle es mou cap als dos costats possibles. Autocad ens demana, per aquesta ra quin dels dos rectangles volem: hem de clicar amb el ratol en quin costat volem el rectangle. (Si ens hem equivocat alhora de teclejar les cotes podem tornar a activar lopci Cotas tal com ho hem fet abans: C i enter). 8. Cliquem el costat on volem el rectangle i automticament queda dibuixat.

33

 Les opcions de lordre RECTANGLE... En activar lordre rectangle ens apareix el segent dileg: Precise primer punto de esquina [Chafln/ Elevacin/ eMpalme/ Alt-objeto/ Grosor] Cadascuna de les opcions de dins del claudtor es pot activar si teclegem la lletra en majscula i enter. Anem a veure a qu fan referncia aquestes opcions... Opci Rectngulo-Chafln El xamfr o chafln en castell, s un tall de les cantonades dun rectangle:

Autocad dibuixa els xamfrans retallant la distncia vertical i la distncia horitzontal dels costats:
distncia horitzontal X

distncia vertical Y

Si entenem aix entendrem qu ens demana el programa al activar aquesta opci... 1. Activem ordre rectangle 2. Teclegem C i enter per a activar lopci de Chafln 3. Precise primera distancia de chafln para rectngulos > Autocad vol que li teclegem numricament el valor de la distncia vertical a retallar. 4. La teclegem i enter 5. Precise segunda distancia de chafln para rectngulos > Ara vol que li diguem quina distncia horitzontal ha de retallar 6. La teclegem numricament i enter 7. Precise primer punto de esquina > Al igual que en el cas del rectangle, autocad vol que li marquem una primera posici de la figura. 8. Marquem el primer punt fent clic amb el ratol, o b a travs de coordenades absolutes 9. Precise esquina opuesta > Autocad ens demana un segon punt. Fixemnos que abans de clicar aquest segon punt, si movem el ratol, el rectangle amb xamfr va variant la seva mesura... 10. Cliquem el segon punt de la cantonada oposada (i definim aix la grandria del rectangle axamfranat). Ho podem fer amb un clic de ratol o b amb coordenades absolutes. 11. El rectangle amb el xamfr indicat queda dibuixat. (si no ens dibuixa el xamfr s perqu els valors de les distncies Y i X que hem teclejat sn massa grans o massa petites i el dibuix s impossible. En casos de xamfrans enormes, cal fer el rectangle molt ms gran arrossegant el ratol 34

un cop marcat el primer punt. En casos de xamfrans diminuts, cal usar leina zoom). 12. Al acabar el dibuix hem de tornar a entrar en lordre rectangle i activar aquesta opci Chafln i retornar els valors a zero 0!!! Sin no podrem dibuixar rectangles normals, ja que el retocs daquestes opcions es guarden al sortir de lordre. Opci rectngulo-Elevacin s una opci per a treballar des dun punt de vista 3D, amb dibuixos de tres coordenades. Aquesta opci serveix per a dibuixar figures elevades a una distncia concreta del cursor:
CAL DIFERENCIAR ELEVACI DALTURA

elevaci cursor 3D

En autocad no s el mateix elevaci que altura dun objecte: - ELEVACI: s sempre respecte al cursor amb qu dibuixem, per podem estar dibuixant un objecte pla. - ALTURA DUN OBJECTE: tenint una figura plana dibuixada, podem convertir-la en una figura 3D si li donem una altura.

Per treballar en isomtric, hem danar a: 1. Ver> Punto de vista 3D> Isomtrico SO 2. Automticament veiem com lSCP i el cursor han canviat en isomtric (si activem la reixeta veurem com tamb s isomtrica) 3. Un cop tenim el punt de vista en isomtric, podem activar lordre rectangle (cliquem sobre la icona) 4. Precise primer punto de esquina o [Chafln/ Elevacin/ eMpalme/ Altobjeto/ Grosor] 5. Volem entrar en lopci delevaci i per tant teclegem la majscula de la paraula que ens marca el programa: E i premem enter. 6. Precise elevacin para rectngulos <0.000> Hem de teclejar numricament a quina elevaci volem dibuixar 7. La teclegem i enter 8. Precise primer punto de esquina o [Chafln/ Elevacin/ eMpalme/ Alt-objeto/ Grosor] > Autocad ens demana, ara que determinem un primer punt del rectangle (tamb ens dna lopci dactivar qualsevol de les altres opcions per si ens hem equivocat) 35

9. cliquem un primer punt del rectangle a dibuixar: o b amb el ratol, o b a travs de coordenades absolutes. Fixem-nos que en marcar un primer punt, el rectangle es dibuixa elevat respecte el cursor la distncia indicada. Noms notem que est elevat si ens fixem en la situaci del cursor. 10. Precise esquina opuesta > El programa vol que li marquem la grandria del rectangle a travs dun segon punt. Fixem-nos que abans de clicar el segon punt, si movem el ratol, el rectangle va variant de mida i daspecte. 11. Cliquem el segon punt del cant oposat (amb el ratol o b amb coordenades absolutes) 12. El rectangle ens queda dibuixat 13. Al acabar de dibuixar tornarem a entrar a lordre rectangle, activarem lopci elevacin i retornarem els valors a zero (ja que els retocs es guarden al sortir de lordre) 14. Finalment tornarem al punt de vista 2D. Ver> Pto vista 3D> Vista en planta> SCP actual

Opci rectngulo- eMpalme Aquesta opci serveix per a dibuixar rectangles amb les cantonades arrodonides. s el mateix que el xamfr per unint els costats del rectangle mitjanant un arc de circumferncia, en comptes de fer-ho amb una recta:

1. Activem lordre rectangle 2. Precise primer punto de esquina o [Chafln/ Elevacin/ eMpalme/ Alt-objeto/ Grosor] 3. Volem entrar en lopci empalmar, per tant, cliquem la majscula marcada pel programa: M i desprs premem enter 4. Precise radio de empalme para rectngulos <0.000> , Autocad ens demana el radi de larc per a empalmar els costats de les cantonades. Depenent de la dimensi del radi, lempalme tindr un aspecte o un altre (ms petit o ms gran) 5. Teclegem numricament el radi, sense smbols ni lletres, i premem enter 6. Precise primer punto de esquina o [Chafln/ Elevacin/ eMpalme/ Alt-objeto/ Grosor] < Autocad necessita ara un primer punt per a dibuixar el rectangle 36

amb lempalme indicat (tamb ens dna lopci dactivar les altres subordres, si ens hem equivocat) 7. Cliquem el primer punt amb el ratol o b lindiquem amb coordenades absolutes 8. Precise esquina opuesta [o Cotas] <Hem de clicar un segon punt, per a determinar la grandria del rectangle i les proporcions. Fixem-nos que abans de clicar aquest segon punt, si movem el ratol el rectangle amb empalmes, va variant la seva mida i proporcions. 9. Cliquem el segon punt amb el ratol o amb coordenades absolutes. 10. El rectangle ens queda dibuixat. Noms es dibuixa lempalme si les dimensions indicades ho permeten, sin, s que el dibuix s impossible. Si no es pot dibuixar lempalme, es dibuixr el rectangle amb les dimensions indicades sense empalmar. 11. Tornem a entrar en lordre rectangle> anem a eMpalme clicant M i enter > i retornem els valors a zero, sin no podrem tornar a dibuixar rectangles normals!!! 1. Opci rectngulo- Alt-objeto s una opci per a treballar amb 3D. Serveix per a dibuixar un prisma rectangular, a partir duna planta rectangular a la qual se li dna una altura. Els rectangles poden ser igualment axamfranats o empalmats. no importa com siguin, lopci de dotar daltura es pot aplicar igual. 1. Per a visualitzar lrea de treball en 3D, hem danar a Ver>Punto de vista 3D> Isomtrico SO, i automticament veiem com canvia lSCP i el cursor en isomtric. 2. Activem lordre rectangle 3. Precise primer punto de esquina o [Chafln/ Elevacin/ eMpalme/ Alt-objeto/ Grosor] > volem entrar en lopci Altura dobjecte i per tant hem de clicar la majscula de la paraula que ens marca el programa, en aquest cas s la lletra A 4. A i enter 5. Precise Alt-objetos para rectngulos > autocad ens demana quina altura ha de donar als rectangles 3D que dibuixar. 6. Teclegem laltura numricament i premem enter 7. Precise primer punto de esquina o [Chafln/ Elevacin/ eMpalme/ Alt-objeto/ Grosor] 8. Cliquem el primer punt de la cantonada del rectangle 3D, amb el ratol o b amb coordenades absolutes 9. Precise esquina opuesta 10. Cliquem segon punt de la cantonada oposada, detrminant aix, les proporcins i la grandria del prisma. Ho podem fer amb un clic del ratol o b amb coordenades absolutes. 11. El rectangle 3D ens queda dibuixat 12. Per a retornar al punt de vista 2D, hem danar a Ver> Pto vista 3D> Vista en planta> SCP actual (el rectangle ja no el veurem en 3D, noms el veurem en planta!!!) 13. Tornarem a entrar a lordre rectangle> Altura dobjecte> i retornarem els valors a zero

37

NOTA: Si volem dotar daltura un rectangle axamfranat o empalmat, hem de posar-nos en un punt de vista isomtric (Ver>Punto de vista 3D> Isomtrico SO) i activar lopci rectngulo, i seguir el procs com es fa en 2D (anar a Chafln o b anar a eMpalme i seguir les instruccions vistes). En el cas que volguem canviar expressament laltura, noms cal anara a Alt-Objeto i teclejar els nous valors.

Ocultar lnies amb Autocad: Autocad tracta els objectes 3D com si fossin transparents, i per tant no discrimina entre lnies ocultes i lnies vistes. De totes maneres, podem fer que el programa ens amagui les lnies suposadament ocultes. Un cop acabat el dibuix teclegem en el quadre de dileg dels comandaments: oculta i premem enter. Autocad ens amaga les lnies ocultes. Per noms s un recurs visual de la pantalla: al imprimir el dibuix, ens sortir amb totes les lnies!

Opci rectngulo- Grosor s una opci que serveix per a dibuixar rectangles amb un gruix de lnia determinat. Es pot treballar tant amb 3D com en 2D. El rectangle ms fi s aquell que t un valor de gruix de 0.0. Activem lordre rectangle Precise primer punto de esquina o [Chafln/ Elevacin/ eMpalme/ Alt-objeto/ Grosor] Teclegem la majscula de lopci: G i premem enter Precise grosor para rectngulos <0.000> Teclegem numricament el valor del gruix i premem enter Precise primer punto de esquina o [Chafln/ Elevacin/ eMpalme/ Alt-objeto/ Grosor] > Precisem el primer punt amb un clic del ratol o b amb coordenades absolutes Precise esquina opuesta [o Cotas]< Precisem el segon punt de la cantonada oposada amb un clic del ratol o b amb coordenades absolutes Tenim el rectangle amb el gruix indicat dibuixat Podem veure com ens queda aquesta opci en 3D: a. Entrar en isomtric: Ver>Punto de vista 3D> Isomtrico SO 38

b. Tornar a 2D: Ver> Pto vista 3D> Vista en planta> SCP actual En acabar el dibuix tornem els valors a zero. Activem lordre rectangle, entrem a lopci Grosor, clicant G enter, i retornem els valors a zero.

39

 Ordre CHAFLN (XAMFR en cat.) Aquesta ordre serveix per crear cantonades axamfranades, o unir dues rectes que es tallen amb un xamfr. Es poden realitzar xamfrans sobre rectes, polilnies o lnies auxiliars. Entrem a lordre: Clicant la icona Anant a Men>Chafln O teclejant en el quadre del dileg dels comandaments: Chafln Crear un xamfr 1. Abans dactivar lordre hem de tenir un dibuix o una polilnia ja feta. 2. Entrem a lordre Chafln 3. Designe la primera lnea o [Polilnea/ Distancia/ ngUlo/ Recortar/ Mtodo/ mLtiple] (veiem les opcions de lordre) 4. Abans de res, hem de determinar les distncies que retallar el xamfr (al igual que en el cas dels rectangles amb xamfr, la primera distncia s la Y i la segona distncia s la X). Per tant, activarem lopci de Distncia, teclejant la D majscula i desprs prement enter. 5. Precise primera distancia de chafln <0.000> , hem de teclejar distncia horitzontal X numricament el valor de la distncia Y i prmer enter. 6. Precise segunda distancia de chafln distncia vertical Y <0.000>, hem de teclejar numricament el valor de la distncia X i prmer X. 7. Designe la primera lnea o [Polilnea/ Distancia/ ngUlo/ Recortar/ Mtodo/ mLtiple], ara ja podem marcar la primera lnia sobre la es dibuixar el xamfr. 8. Marquem la lnia amb un clic del ratol (es posa amb lnia discontnua) 9. Designe segunda lnia 10. La marquem 11. El xamfr queda dibuixat 12. Tornem a entrar en lordre Chafln, activem lopci Distancia i posem els valors a zero! Opcions de lordre Chafln: Polilnea/ Distancia/ ngUlo/ Recortar/ Mtodo/ mLtiple Ordre Chafln > Opci Polilnia Aquesta opci serveix per insertar xamfrans en cadascn dels vrtexs de la polilnia. Els xamfrans introduts passen a ser nous segments de la polilnia. 1. Abans dactivar lordre hem de tenir una polilnia feta 2. Entrem en lordre chafln 3. Designe la primera lnea o [Polilnea/ Distancia/ ngUlo/ Recortar/ Mtodo/ mLtiple], 4. Hem de determinar les distncies del xamfr. Per tant, activem lopci Distancia, teclejant la D majscula i desprs prement enter. 5. Precise primera distancia de chafln <0.000> , hem de teclejar numricament el valor de la distncia Y i prmer enter. 6. Precise segunda distancia de chafln <0.000>, hem de teclejar numricament el valor de la distncia X i prmer enter. 40

7. Per activar lopci Polilnia teclegem la majscula de la paraula P i premem enter 8. Designe polilnia 2D 9. La designem amb un clic del ratol i automticament les cantonades queden totes axamfranades, segons les distncies indicades. 10. Tornem a entrar en lordre Chafln, activem lopci Distancia i posem els valors a zero! Ordre Chafln > Opci Distancia Ja hem vist com saplicava. Serveix per a designar el valor de les distncies vertical i horitzontal alhora de fer un xamfr. Ordre Chafln > Opci ngUlo Aquesta opci permet fer els xamfrans prenent de referncia unes altres dades que les dues distncies vertical i horitzontal. En aquest cas, el xamfr es fa segons les dades de la longitud a retallar i langle respecte a aquesta longitud. 1. Entrem a lordre i activem opci ngUlo, teclejant la majscula U i prement enter 2. Precise la longitud de chafln en la longitud primera lnea <0.000>, Autocad ens angle demana que li senyalem el valor numric de la distncia a retallar. 3. La teclegem numricament i enter 4. Precise el ngulo de chafln a partir de la primera lnea <0>, ara teclegem el valor numric de langle sense smbols ni lletres i premem enter 5. Designe la primera lnea o [Polilnea/ Distancia/ ngUlo/ Recortar/ Mtodo/ mLtiple], el programa ens demana que seleccionem la primera lnia sobre la que dibuixar el xamfr (s la que patir la retallada de longitud indicada, i a partir de la qual es dibuixar langle del xamfr) 6. La seleccionem amb un clic del ratol (es posa amb lnia discontnua) 7. Designe segunda lnea, Autocad necessita que li senyalem quina s laltra lnia 8. La seleccionem amb un clic del ratol i automticament es crea el xamfl. 9. Tornem a entrar a lordre Chafln, activem lopci ngUlo i tornem els valors a zero! Ordre Chafln > Opci Recortar s una opci que pot estar ACTIVADA o DESACTIVADA. Normalment est activada ja que serveix perqu Autocad retalli les arestes un cop creat el xamfr. Si lopci no est activada, dibuixa el xamfr per sense retallar les arestes. 1. Saccedeix a lopci Recortar, teclejant la R majsula i enter. 2. Indique opcin de modo recortar [Recortar/ Desactivar Recortar] <Recortar> , Fixem-nos que lopci retallar s la que hi ha per defecte. Si la volem desactivar hem de teclejar la lletra majscula D i enter. Lopci Mtodo serveix per a designar quin mtode volem usar alhora de crear un xamfr: el mtode de les distncies o el mtode de langle (ja els hem vist tots dos). No s una opci necessria perqu podem seleccionar cada mtode entrant directament des de lordre, clicant D enter per a les Distncies (Distancia), o b U enter per a langle (ngUlo) i la longitud. Ordre Chafln > Opci mLtiple (a partir de Autocad 2004) Aquesta opci serveix per crear xamfrans de manera successiva sense haver de tornar a entrar a lordre. Autocad mostra les sollicituds de Designe la primera lnia i Designe la 41

segunda lnia repetidament fins que no es prem enter per sortir del comandament. Tots els xamfrans creats amb lopci mLtiple seliminen si es fa clic en Deshacer. 1. Entrem a lordre 2. Designe la primera lnea o [Polilnea/ Distancia/ ngUlo/ Recortar/ Mtodo/ mLtiple], Si no hem assignat cap valor a les distncies per a fer el xamfr ho hem de fer ara. Entrem dins lopci Distancia (D enter) i atorguem uns valors. Un cop assignats, tornem a trobar-nos el mateix missatge de lordre. Fixem-nos que per a activar lopci mLtiple hem de teclejar la majscula de la paraula que ens marca el programa 3. Teclegem L enter per a entrar en lopci 4. Designe la primera lnea o [Polilnea/ Distancia/ ngUlo/ Recortar/ Mtodo/ mLtiple], 5. La designem amb un clic del ratol 6. Designe la segunda lnea 7. La designem amb un clic del ratol i el xamfr queda fet segons les dades indicades en lopci Distancia (si els valors de lopci Distancia sn zero, no far el xamfr: cal anar a Distancia i determinar uns valors de xamfr) 8. Fixem-nos que no sortim del comandament: Autocad ens torna a sol.licitar Designe la primera lnea o [Polilnea/ Distancia/ ngUlo/ Recortar/ Mtodo/ mLtiple], i podem tornar a crear un altre xamfr amb les mateixes dades i mtode triat pel primer. I aix successivament fins que no premem enter per sortir de lopci.

42

Ordre EMPALME (Empalmar en cat.)

Al igual que en lordre de dibuix rectangle, aquesta ordre serveix per empalmar dues rectes obliqes, que es tallen o b una cantonada amb un arc de circumferncia.

Entrem a lordre per diferents vies Clicant sobre de la icona Anant al Men> Empalme Teclejant al quadre de dileg dels comandaments Empalme Crear un empalme Primer hem de tenir un dibuix o una polilnia ja feta. 1. Entrem a lordre empalme 2. Designe primer objeto o [Polilnea/ Radio/ Recortar/ mLtiple] 3. Abans de fer un empalme hem dintroduir les dades del radi de l empalme. Per tant, activarem lopci RAdio. Fixem-nos que el programa ens ha marcat dues lletres majscules RA, per a activar lopci. 4. Teclegem RA i enter 5. Precise radio de empalme <0.000> 6. Teclegem numricament el valor i enter 7. Designe primer objeto o [Polilnea/ Radio/ Recortar/ mLtiple], torna a sortir el missatge inicial. 8. Designarem la primera lnia amb un clic del ratol (aquesta es posar amb lnia discontnua) 9. Designe segundo objeto 10. Designem la segona linia amb un clic del ratol, i automticament queda fet lempalme 11. Tornem a entrar a lordre empalme, activem lopci Radio i tornem a posar els valors a zero. Opcions de lordre Empalme :[Polilnea/ Radio/ Recortar/ mLtiple Sassemblen molt a les opcions de Chafln Ordre Empalme > Opci Polilnea Aquesta opci serveix per crear empalmes a cadascn dels vrtexs duna polilnia. Els empalmes introduts passaran a ser nous segments de la polilnia. 1. Primer hem de tenir una polilnia dibuixada 2. Entrem a lordre, 3. Designe primer objeto o [Polilnea/ Radio/ Recortar/ mLtiple] 4. Hem de donar un valor de radi de lempalme, i per tant, abans hem dactivar lopci Radio 5. Teclegem RA i enter 6. Precise radio de empalme <0.000> 7. Teclegem numricament el valor i enter 8. Designe primer objeto o [Polilnea/ Radio/ Recortar/ mLtiple], torna a sortir el missatge inicial. 43

9. Activem lopci Polilnea tot teclejant la majscula de la paraula P i enter 10. Designe Polilnea 2D 11. En clicar damunt della, totes les cantonades possibles sarrodoneixen segons el radi darc indicat. 12. Entrem a lordre, selecciononem lopci Radio i tornem els valors a zero. Ordre Empalme > Opci RAdio Ja hem vist com saplica. Ordre Emplame > Opci Recortar Al igual que en el cas del Chafln, autocad ens dna lopci de retallar o no les arestes dels empalmes. Si lopci no est activada, es dibuixa lempalme per no es retallen les arestes. Per defecte, aquesta opci est sempre activada. 1. Saccedeix a lopci Recortar, teclejant la R majsula i enter. 2. Indique opcin de modo recortar [Recortar/ Desactivar Recortar] <Recortar> , Fixem-nos que lopci retallar s la que hi ha per defecte. Si la volem desactivar hem de teclejar la lletra majscula D i enter. Ordre Empalme > Opci mLtiple Aquesta opci serveix per crear empalmes de manera successiva sense haver de tornar a entrar a lordre. Autocad mostra les sollicituds de Designe primer objeto i Designe segundo objeto repetidament fins que no es prem enter per sortir del comandament. Tots els empalmescreats amb lopci mLtiple seliminen si es fa clic en Deshacer. 9. Entrem a lordre 10. Designe primer objeto o [Polilnea/ Radio/ Recortar/ mLtiple] Si no hem assignat cap valor al radi de larc de lempalme ho hem de fer ara. Entrem dins lopci Radio (RA i enter) i atorguem un valor (enter al final). Un cop assignat, tornem a trobarnos el mateix missatge inicial de lordre. Fixem-nos que per a activar lopci mLtiple hem de teclejar la majscula de la paraula que ens marca el programa 11. Teclegem L enter per a entrar en lopci 12. Designe primer objeto o [Polilnea/ Radio/ Recortar/ mLtiple] 13. Designem una primera lnia amb un clic del ratol 14. Designe segundo objeto 15. Designem la segona lnia amb un clic del ratol i lempalme queda fet segons el radi indicat. Fixem-nos que no sortim del comandament: Autocad ens torna a sol.licitar Designe primer objeto o [Polilnea/ Radio/ Recortar/ mLtiple], i podem tornar a crear un altre empalme amb el mateix radi. I aix successivament fins que no premem enter per sortir de lopci.

44

Ordre Arc

Accedim a lordre a travs de diferents vies: Clicant sobre de la icona Anant al men Dibujo> Arco Teclejant Arco al quadre de dileg dels comandaments Si saccedeix a lordre a travs del men, es desplega una finestra amb 11 opcions per a dibuixar un arc. Sn opcions que tamb es poden activar a travs de la icona, per en el men apareixen de manera ms clara... A.- Entrant a lordre a travs del men desplegable Dibujo>Arco Ordre Arco> Opci 3 puntos s lopci que hi ha predeterminada... 1. _arc Precise punto inicial del arco o [Centro], Autocad ens demana el primer punt 2. El determinem clicant amb el ratol o b amb coordenades absolutes (els punts no queden grficament dibuixats en larea de treball: si volem que els punts quedin dibuixats, primer haurem de dibuixar-los amb lordre de dibuix Punto i activar, en el men Formato> Tipo de punto, un estil de punt que es vegi). Si ja tenim els punts dibuixats, podem ajudar-nos de la barra de referncia a objectes o b del REFENT abans de determinar cada punt. Precise segundo punto de arco El determinem Precise tercer punto del arco El determinem. Fixem-nos que abans de clicar el tercer punt, si movem el ratol, larc va variant daspecte i mida. Un cop clicat el tercer punt, larc queda dibuixat.

3. 4. 5. 6. 7.

Abans dexplicar les segents opcions cal aclarir conceptes Si ens fixem en el men desplegable, en les segents opcions apareixen conceptes relacionats amb larc com Inicio, centro, fin, ngulo, longitud, radio, direccin. Anem a veure a qu fan referncia:
NGULO.- angle FINAL CORDA RADI

de larc. Quan ens ho demani, cal teclejarlo numricament i sense smbols ni lletres en el quadre de dileg i prmer enter. Fa referncia a la longitud de corda de larc, s a dir, del segment recte que uneix el punt inicial i el punt final (pot ser negativa o positiva, segons el sentit antihorari i el sentit horari de larc). Quan ens la demani, cal teclejar-la numricament i prmer nter.
LONGITUD.-

CENTRE

INICI

DIRECCI.- s un aspecte propi de les corbes de Bessier. Fa referncia a la direcci de la recta tangent a larc, ja sigui en el punt inici o en el punt final, i determina laspecte de la corba en s (ho veurem detingudament ms endavant). 45

Les segents opcions... Abans de continuar amb les segents opcions per a dibuixar un arc, cal que recordem com Autocad llegeix els arcs (s un aspecte que ja hem vist al explicar les coordenades polars). De manera predeterminada considera que langle de valor 0 es troba a la dreta en la horitzontal, i a partir daqu determina que el sentit antihorari t valors positius i el sentit horari t valors negatius. Aix t conseqncies alhora de dibuixar un arc...

Sota aquesta lgica, el programa SEMPRE DIBUIXA EN SENTIT ANTIHORARI! Autocad considera que linici, i el final dun arc sn punts que es troben ordenadament dibuixant en un sentit antihorari. Per exemple... quan autocad ens demana que marquem el punt inici, el punt centre i el punt final dun arc, hem de tenir en compte que dibuixa en sentit antihorari...

centre

inici

centre

inici

final final

AUTOCAD ens dibuxar larc aix, perqu llegeix els arcs positius en sentit antihorari

En canvi, no ho dibuixar aix, perqu predeterminadament, no llegeix en sentit horari!!!

46

Si volem dibuixar aquest arc negatiu, hem de situar el punt inici i el punt final al revs...

centre

final

?
inici

Volem dibuixar aquest arc... Lhem de pensar en sentit antihorari(al revs del rellotge)

Cal que els punts inici i final els col.loquem aix, perqu autocad ho interpreti b i ho dibuixi correctament!

Una vegada ents aix podem continuar amb les altres opcions... Ordre Arco > Opci Inicio, Centre, Fin Autocad ens demanar tres punt en aquest ordre: el primer lentendr com a punt inici de larc, el segon com a centre de gir de larc, i el tercer com a punt final de larc. 1. _arc Precise punto incial del arco o [Centro] , autocad ens demana que situem el punt inicial de larc. Si ens fixem tamb ens dna lopci per comenar clicant el centre de larc, per no s lopci predeterminada. 2. Situem el punt inicial de larc, o b clicant directament amb el ratol (ens podem ajudar de les icones de la barra de referncia a objectes o el REFENT), o b ho fem a travs de coordenades absolutes. 3. Precise segundo punto del arco o [Centro/Final]:_c Precise punto central del arco , Noms hem de fer cas de la part final del missatge. Ara, autocad ens demana que situem el punt centre del gir. Si ens fixem tamb ens dna lopci de marcar aquest segon punt com a punt Final, per no s la via predeterminada. Situem el segon punt centre orgen del gir, o b clicant amb el ratol (i ajudantnos del REFENT si cal) o b situant-lo amb coordenades polars o absolutes. Fixem-nos que al situar el segon punt, larc ja est plantejat, i en moure el ratol va variant la seva longitud, dibuixant sempre en el sentit antihorari!. Falta determinar un tercer punt. Precise punto final del arco o [ngUlo/ Longitud de cuerda] Situem el punt final de larc. Autocad tamb ens permet sbstituir aquesta tercera dada per langle o b la longitud de la corda, per sn opcions no predeterminades. Un cop situats el punt inici, el centre i el final, larc queda dibuixat.

4. 5. 6. 7. 8.

SEMPRE QUE ENTREM EN UNA OPCI, AUTOCAD ENS PERMET CANVIAR A LES ALTRES OPCIONS A PARTIR DEL QUADRE DE DILEG.

47

 Ordre Arco > Opci Inicio, Centre, ngulo En aquest cas ens demanar dos punts: primer el punt inici, desprs el punt centre del gir i finalment una dada, langle. 1. _arc Precise punto incial del arco o [Centro] 2. El situem 3. Precise segundo punto del arco o [Centro/Final]:_c Precise punto central del arco 4. El situem (tenint en compte que haurem determinat el radi) 5. Precise punto final del arco o [ngUlo/ Longitud de cuerda]: _a Precise ngulo incluido, ara ens demana que introduim el valor de langle 6. Teclegem numricament langle en el quadre de dileg i pemem enter (si introdum un valor dangle positiu, autocad el dibuixar en sentit antihorari, si introdum un valor dangle negatiu, el programa dibuixar larc en sentit horari, sempre respectant el punt centre i inicial indicats!) 7. Langle queda dibuixat.

90
centre centre inici inici

- 90
Segons si langle el posem amb un valor positiu o negatiu, Autocad dibuixar en un sentit antihorari o en un sentit horari... sempre respectant els punts centre i inici marcats.

Ordre Arco > Opci Inicio, Centro, Longitud En aquesta opci autocad ens demana un punt inici, un punt centre i la longitud de la corda que determinar larc (ell ja calcula automticament el punt final). 1. _arc Precise punto incial del arco o [Centro] 2. El situem 3. Precise segundo punto del arco o [Centro/Final]: _c Precise punto central del LONGITUD DE LA CORDA arco 4. El situem (haurem marcat el radi) Inici 5. Precise punto final del arco o [ngUlo/ Longitud de cuerda]:_l Precise longitud de la cuerda centre 6. Ho podem fer clicant en lrea de treball amb el ratol, o b teclejant numricament el valor de la longitud de la corda i prement enter. Cal tenir en compte que si el valor de la corda s negatiu o positiu, Autocad interpretar diferent la longitud de langle, encara que sempre dibuixar larc en sentit antihorari: en els casos de longitud de corda negativa, dibuixara tot larc de circumferncia menys el valor de corda donat. - 40 40 48

 Ordre Arco > Opci Inicio, Fin, ngulo Autocad ens demana un punt inicial, un punt final i langle de larc que els ha dabarcar a ambds.

punt final

punt inicial

angle 1. 2. 3. 4. 5. 6. Entrem a lordre Arco> Opci Inicio, Fin, ngulo _arc Precise punto incial del arco o [Centro] El situem Precise punto final del arco El situem Precise punto central del arco o [angUlo/ Direccin/ Radio]:_a Precise ngulo incluido 7. Teclegem angle numricament i premem enter 8. Larc queda dibuixat. Si volem que el centre aparegui dibuixat, hem dactivar lordre punt de la barra de dibuix, seguidament activar la icona centro de la barra de referncia a objectes, i clicar sobre el punt centre que sens assenyala quan hi passem el cursor per sobre. Ordre Arco > Opci Inicio, Fin, Direccin Autocad ens dibuixar larc a partir del punt inicial i final, i calcular la corba segons la tercera dada: la direcci de la recta tangent a larc en el punt inicial. 1. _arc Precise punto incial del arco o [Centro] 2. El situem 3. Precise punto final del arco 4. El situem 5. Precise punto central del arco o [angUlo/ final Direccin/ Radio]:_d Precise direccin de tangente para el punto inicial , Fixem-nos tangent a larc que abans de clicar res, en moure el ratol, veiem la recta tangent enganxada al punt inicial i com larc va variant inici daspecte. 6. Cliquem la tangent amb el ratol 7. Ens queda langle dibuixat Ordre Arco > Opci Inicio, Fin, Radio Autocad dibuixar larc a partir del punt inicial, el punt final i la tercera dada del radi. 1. _arc Precise punto incial del arco o [Centro] 2. El precisem 3. Precise punto final del arco 4. El precisem 5. Precise punto central del arco o [angUlo/ Direccin/ Radio]:_r Precise radio de arco 6. El teclegem numricament i enter 7. Larc sha dibuixat. 49

 Ordre Arco> Opci Centro, Inicio, Fin s el mateix que lopci Inicio, Centro, Fin, per canviant lordre dels tres punts. 1. _arc Precise punto incial del arco o [Centro]:_c Precise punto central del arco, En aquest cas el primer punt que marcarem ser el centre del gir. Podem entrar en aquesta opci des de la icona de lordre Arco, i activar lopci Centro (aquesta opci no surt per defecte) teclejant la lletra majscula C i prement enter. 2. Situem el punt centre de gir 3. Precise punto inicial del arco 4. El situem 5. Precise punto final del arco o [angUlo/ Longitud de cuerda] 6. Situem el punt final. Fixem-nos que el programa ens permet activar les altres opcions dangle o longitud de corda si hem seleccionat lopci equivocada al principi. 7. Larc apareix dibuixat Ordre Arco > Opci Centro, Inicio, ngulo s el mateix que lopci Inicio, Centro, ngulo per canviant lordre dels punts. 1. _arc Precise punto incial del arco o [Centro]:_c Precise punto central del arco 2. Situem el centre de gir 3. Precise punto inicial del arco 4. El situem 5. Precise punto final del arco o [angUlo/ Longitud de cuerda]:_a Precise ngulo del arco 6. El teclegem numricament i premem enter 7. Larc queda dibuixat Ordre Arco > Opci Centro, Inicio, Longitud s el mateix que lopci Inicio, Centro, Longitud, per canviant lordre dels punts. 8. _arc Precise punto incial del arco o [Centro]:_c Precise punto central del arco 9. Situem el centre de gir 10. Precise punto inicial del arco 11. El situem 12. Precise punto final del arco o [angUlo/ Longitud de cuerda]:_l Precise longitud de cuerda 13. La teclegem numricament i premem enter 14. Larc queda dibuixat Ordre Arco > Opci continuar s una opci que no apareix si accedim a lordre des de licona. Aquesta opci serveix per a dibuixar un arc tangent a lultim arc dibuixat o ltima recta dibuixada. No podem triar lobjecte on volem que senganxi el cursor: al activar lopci aquest senganxa automticament a lltim element dibuixat, ja sigui lnia o arc, i el programa ens demana tot seguit, el punt final de larc a dibuixar. 1. Activem lopci continuar i el cursor senganxa a lltim punt de lltim objecte dibuixat. Fixem-nos que en moure el ratol, es veu com larc a dibuixar va canviant daspecte i mida, per sempre es mant enganxat a lltim element. 2. Precise punto final del arco 3. El situem 4. Larc queda dibuixat (Podem continuar fent arcs tangents a lanterior successivament si tornem a entrar a lordre)

50

 Ordre EL.LIPSE Per cridar lordre El.lipse ho podem fer de tres maneres: 1. A travs de la icona 2. A partir del men Dibujo >Elipse 3. Escrivint directament al comandament la paraula Elipse (intro) El dibuix del.lipses: s semblant al dibuix de circumferncies, per noms es poden combinar els parmetres de centre i punts extrems dels eixos de la el.lipse EIX MENOR Distncia: s la longitud que va del centre de lel.lipse fins al semi-eix petit

DISTNCIA

EIX MAJOR

Arc de lel.lipse: Per a dibuixar un arc del.lipse, primer dibuixarem lel.lipse i desprs definirem larc, especificant els punts inicial i final que delimiten larc. Construcci duna el.lipse per defecte: Donant el valor dels eixos Entrem a lordre El.lipse, clicant per exemple a sobre de la icona 1. Precise punto final de eje de elipse o [Arco / Centro] . Autocad ens demana que situem un dels extrems de leix major (no importa quin, perqu a partir daquest punt podrem dibuixar leix en qualsevol sentit o direcci). Li donem el primer punt o b amb un clic del ratol o b amb coordenades absolutes. 2. Precise otro punto final del eje. Autocad ens demana ara que li diguem on es troba laltre extrem de leix major. Si ens fixem, si movem el ratol sense fer clic, veurem com es modifica aquest eix major. El segon punt li podem donar o fent un clic, o amb coordenades, absolutes, relatives (respecte el punt anterior) o polars (amb un angle dinclinaci). 3. Precise distancia de otro eje o [Rotacion]. La distncia s la longitud del semi-eix menor. Si movem el ratol sense fer clic, veurem com la circumferncia homloga es va convertint en una el.lipse. Podem donar-li el valor de la distncia del semi-eix directament amb un clic del ratol o b escrivint-lo al comandament. 4. Ja tenim lel.lipse dibuixada amb les opcions per defecte.

Conforme anem movent el cursor amunt o avall, lel.lipse saprima o sengorda.

Dibuix de lel.ipse amb la subopci: Centro 51

Aquesta opci construeix lel.lipse partint des del seu centre (punt on es tallen els dos eixos) com a referncia. Primer ens demana la mesura del semi-eix major, i desprs la mesura del semi-eix menor: 1. Cridem lordre clicant sobre de la icona semi eix menor 2. Precise punto final de eje de elipse o centre [Arco / Centro]: Cliquem C (intro) per determinar lopci centre. 3. Precise centro de la elipse. Situem el centre o b clicant amb el ratol, o b semi eix major amb coordenades absolutes. 4. Precise punto final del eje. Autocad vol que li diguem on est lextrem de leix major, tenint en compte que ell est prenent de referncia el centre de lel.lipse i pertant, el que li hem de donar s la distncia del semi-eix major (no tot leix major). Li podem donar amb un clic del ratol o b amb coordenades absolutes, relatives o polars. 5. Precise distancia de otro eje o [Rotacin]. Autocad vol que li diguem on acaba el semieix menor. Si ens fixem, si movem el ratol amunt i avall veurem com es va modificant lel.lipse a partir de la circumferncia homloga. Li donem la distncia fent un clic o amb coordenades. 6. Lel.lipse queda construda. Dibuix de lel.lipse amb la subopci: Centro>Rotacin Amb aquesta opci, li donem primer el centre de lel.lipse i desprs li donem langle de rotaci de la circumferncia homloga respecte el pla XY de la pantalla. 1. Cridem lordre clicant sobre de la icona 2. Precise punto final de eje de elipse o [Arco / Centro]: Cliquem C (intro) per determinar lopci centre. 3. Precise centro de la elipse. Situem el centre o b clicant amb el ratol, o b amb coordenades absolutes. 4. Precise punto final del eje. Li donem la distncia del semi-eix major amb un clic del ratol o b amb coordenades absolutes, relatives o polars. 5. Precise distancia de otro eje o [Rotacin]. Escrivim R i fem intro. 6. Precise rotacin del eje mayor. Autocad ens demana que li donem langle que ha de rotar la circumferncia que veiem en pantalla respecte el dimetre horitzontal (= eix major de lel.lipse). Si movem el ratol veurem com va canviant la circumferncia en el.lipses de diferents formes. Li donem numricament un angle menor de 90 positiu, i fem intro. Si li donem un angle petit sassemblar molt a una circumferncia, i si li donem un angle gran ser una el.lipse prima. 7. Lel.lipse queda construda. Si no ens la dibuixa s perqu s impossible de construir. Dibuix de lel.lipse amb la subopci: Arco Amb aquesta opci Autocad primer ens fa 52

pla XY

PLA XY rotat

eix major

Langle que li hem de donar s respecte el pla vertical que tenim en pantalla XY (que ens marca lSCP). Quan la circumferncia del pla XY rota respecte leix major, es converteix en una el.lipse. A ms angle de rotaci, ms prima ser lel.lipse.

dibuixar una el.lipse, tal com hem fet amb els mtodes anteriors, i un cop dibuixada ens fa determinar quan comena i quan acaba larc del.lipse, tenint en compte el sentit antihorari de dibuix darcs. 1. Entrem a lordre Arc dEl.lipse, o b clicant directament a la icona, o b entrant per lordre el.lipse i fent A (intro). 2. Precise punto final de eje de arco elptico o [Centro]. Autocad ens demana que li diguem on es troba un extrem de leix major de lel.lipse. A partir daquest desprs dibuixarem leix major. Li donem el punt o b clicant amb el ratol o b amb coordenades. 3. Precise otro punto final de eje. Li hem de dir on est laltre extrem de leix major, o b clicant amb el ratol o b amb coordenades. 4. Precise distancia de otro eje o [Rotacin]. Autocad vol que li donem la distncia del semi-eix menor. Ja hem dibuixat lel.lipse: a partir daqu ens demanar dades per a dibuixar larc daquesta el.lipse. 5. Precise ngulo inicial o [Parmetro]. Li donem el punt on comena larc, fent un clic amb el ratol, tenint en compte que el dibuixar segons el sentit antihorari. 6. Precise ngulo final o [Parmetro/ ngulo Incluido]. Autocad vol que li diguem quan acaba larc. Si movem el cursor veurem com larc es va fent ms gran i ms petit en sentit antihorari. Li fem clic amb el ratol. Si abans de fer clic, seleccionem lopci ngulo Incluido escrivint I (intro), li podrem donar el valor de langle de larc (el centre de larc s el centre de lel.lipse). 7. Ja tenim larc dibuixat.
PUNT INICIAL

arc

PUNT FINAL

53

 Ordre ARANDELA Lordre Arandela sutilitza per a dibuixar arandeles (espais situats entre dos cercles concntrics) o b per a fer tapadores de cilindres (donant un valor de radi 0 al cercle interior). Lordre no es troba en la interfcie dAutocad i cal treure-la fora. Anem a men Ver> Barra de Herramientas> Despleguem la pestanya Dibujo>Arandela i arrosseguem la icona fins al men lateral. Finalment fem aplicar per tancar la finestra de Barra deines. Ordre Arandela 1. Cridem lordre clicant sobre de la icona (o escrivint arandela al comandament) 2. Precise dimetro interior de arandela <10.000>: Autocad vol que li diguem el dimetre de la circumferncia interior. Si volem fer una tapaora li diem 0. Desprs descriure el valor fem enter. 3. Precise dimetro exterior de arandela <20.000>: Ara li em de dir el dimetre de la circumferncia de fora. Ho escrivim i cliquem enter. 4. Automticament el cursor pren forma darandela. Atocad continua dient: Precise centro de la arandela <salir>. Li podem dir el centre fent clic amb el ratl o b amb coordenades. Lordre t carcter repetitiu, ja que permet fer tantes arandeles com vulguem, totes iguals, fent clics. Si volem sortir de lordre haurem de fer enter. 5. Larandela surt dibuixada. Cal tenir en compte que en sortir de lordre els valors donats es guardaran i shauran de modificar la prxima vegada.

54

 Ordre POLILNIA La Polilnia s una seqncia de rectes o darcs empalmats que Autocad llegeix com una nica entitat de dibuix, fins i tot encara que estigui composta per trams de diferents gruixos. Les Pollnies poden ser obertes o tancades, poden ser bidimensionals (es mouen en un pla) o tridimensionals (tenen altura i es mouen en lespai tridimensional). Qualsevol conjunt de lnies es pot convertir en una polilnia (edicin de polilneas). Les pollnies sn molt importants de cara a treballar Autocad 3D. Cridar lordre Polilnea - A travs de la Icona polilnia - A travs del men Dibujo> Polilnea - Escrivint al comandament: Pol (intro) Treballar amb Polilnea 1. Cridem lordre 2. Precise punto inicial. El marquem amb un clic o amb coordenades. 3. El grosor de la linea actual es 0.0000. Precise segundo punto o [Arco/ Cerrar/ Mitad grosor/ Longitud/ desHacer/ Grosor]. Lopci per defecte s indicar un segon punt, i a partir daqu podem anar-li indicant tants punts com vulguem. Si utilitzem tota lestona aquesta opci anirem dibuixant una polilnea trencada. Quan vulguem sortir de lordre cliquem enter.

Polilnea> Arco 1. Cridem lordre 2. Precise punto inicial. El marquem amb un clic o amb coordenades. 3. El grosor de la linea actual es 0.0000. Precise punto siguiente o [Arco/ Cerrar/ Mitad grosor/ Longitud/ desHacer/ Grosor]. Fem A (intro) 4. Precise final del arco o [ngUlo/ cEntro/ Cerrar/ Direccin/ Mitad grosor/ lNea/ Radio/ Segundo pto./ desHacer/ Grosor]. Autocad ens presenta totes les subopcions dArco. Per defecte, si li diem arco, desprs del punt incial ens demana el punt final: si movem el ratol sense fer clic veurem com es modifica larc. Si fem clic, Autocad torna a indicar-nos les mateixes opcions a lespera dun segent punt. Si no modifiquem lopci anir dibuixant arc empalmats tants cops com clics fem. Si volem sortir de lordre cliquem enter.

Dins lopci Arco, trobem totes aquestes variables: nGulo: Permet especificar langle que abarca larc. Si langle que especifiquem s positiu, lar es dibuixar en el sentit antihorari. cEntro: Permet indicar el centre de larc de circumferncia. 55

Cerrar: Tanca la polilnia amb un arc. Direccin: Indica la direcci inicial que seguir larc. Mitad grosor: Redueix el gruix de larc a la meitat del gruix utilitzat al dibuixar el tram anterior de la polilnia. lNea: Torna al mode lnia recta. Radio: Permet introduir el radi de larc a dibuixar. Segundo pto.: Permet especificar el segon punt i el tercer punt dun arc que passa per tres punts. desHacer: Anula loperaci realitzada anteriorment (torna un pas enrere esborrant lltim tram dibuixat).

Polilnea> Cerrar 1. Cridem lordre 2. Precise punto inicial. El marquem amb un clic o amb coordenades. 3. El grosor de la linea actual es 0.0000. Precise punto siguiente o [Arco/ Cerrar/ Mitad grosor/ Longitud/ desHacer/ Grosor]. El marquem. 4. Precise punto siguiente o [Arco/ Cerrar/ Mitad grosor/ Longitud/ desHacer/ Grosor]. El marquem. 5. Precise punto siguiente o [Arco/ Cerrar/ Mitad grosor/ Longitud/ desHacer/ Grosor]. Havent marcat un mnim de tres punts, si fem lopci C (intro) Autocad ens tanca la polilnia, en aquest cas unint lltim punt amb el primer amb una lnia recta. Polilnea> Mitad grosor Especifica el gruix duna polilnia des del centre dun segment de lnia fins al s extrems del gruix.

1. Cridem lordre 2. Precise punto inicial. El marquem amb un clic o amb coordenades. 3. El grosor de la linea actual es 0.0000. Precise punto siguiente o [Arco/ Cerrar/ Mitad grosor/ Longitud/ desHacer/ Grosor]. El marquem. 4. Precise punto siguiente o [Arco/ Cerrar/ Mitad grosor/ Longitud/ desHacer/ Grosor]. Si desprs de dibuixar un tram, fem M (intro) Autocad ens pregunta els gruixos del proper tram. 5. Precise mitad de grosor inicial <0.0000> Li donem el valor del gruix inicial del tram i fem enter. 6. Precise mitad de grosor final <0.0000> Li donem el gruix final, i enter. 7. Precise punto siguiente o [Arco/ Cerrar/ Mitad grosor/ Longitud/ desHacer/ Grosor]. Si fem clic a un segent punt veurem com es dibuixa amb els gruixos indicats. Si no canviem els valors, es guardaran al sortir de lordre.

56

Polilnea> Longitud Dibuixa un segment a una longitud donada amb el mateix angle que lanterior tram. 1. Cridem lordre 2. Precise punto inicial. El marquem amb un clic o amb coordenades. 3. El grosor de la linea actual es 0.0000. Precise punto siguiente o [Arco/ Cerrar/ Mitad grosor/ Longitud/ desHacer/ Grosor]. El marquem. 4. Precise punto siguiente o [Arco/ Cerrar/ Mitad grosor/ Longitud/ desHacer/ Grosor]. Fem L (intro) . 5. Precise longitud de lnea: lescrivim i fem enter. 6. Autocad ens ha allargat el tram anterior amb la distncia donada. Polilnea> Grosor Permet especificar un nou gruix per al segent segment: tant el gruix inicial com el gruix final. I el gruix variar uniformement entre aquest dos punts del segent tram.

1. Cridem lordre 2. Precise punto inicial. El marquem amb un clic o amb coordenades. 3. El grosor de la linea actual es 0.0000. Precise punto siguiente o [Arco/ Cerrar/ Mitad grosor/ Longitud/ desHacer/ Grosor]. El marquem. 4. Precise punto siguiente o [Arco/ Cerrar/ Mitad grosor/ Longitud/ desHacer/ Grosor]. Si desprs de dibuixar un tram, fem G (intro) Autocad ens pregunta els gruixos del proper tram. 5. Precise grosor inicial <0.0000> Li donem el valor del gruix inicial del tram i fem enter. 6. Precise grosor final <0.0000> Li donem el gruix final, i enter. 7. Precise punto siguiente o [Arco/ Cerrar/ Mitad grosor/ Longitud/ desHacer/ Grosor]. Si fem clic a un segent punt veurem com es dibuixa amb els gruixos indicats. Si no canviem els valors, es guardaran al sortir de lordre.

57

 Edici de POLILNIES s una ordre molt lligada a la de Polilnia: permet modificar les caracterstiques de les polilnies dibuixades, o convertir una srie de lnies rectes i arcs en una polilnia. Accedim a lordre: - A travs de la icona Editar polilnea ( cal treure icona: Ver>Barra de Herramientas> Modificar II) - Des del men Modificar>Objecte>Polilnea - Escrivint al comandament Editpol (intro) Opcions de Editpol> Juntar (Convertir un conjunt de lnies en una polilnia) Afegeix lnies, arcs o polilnes al extrem duna Polilnia oberta. La condici indispensable s que els extrems es toquin. Tenim un conjunt de lnies que volem unificar en una polilnia. 1. Entrem a lordre Modificar>Objeto>Polilinea 2. _petit Designe Polilnea o [Mltiple]. Designem un tros de lnia amb un clic 3. El objeto designado no es una polilnea. Lo quiere transformar en una? <S> Autocad ens pregunta si ho volem convertir en polilnea. De forma predeterminada est seleccionada lopci S. I cliquem enter. 4. Indique una opcin [Cerrar/ Juntar/ Grosor/ Editar vertices/ curVar/ Spline/ estadoPreviocurva/ generarTlnea/ desHacer]. Ens apareixen totes les opcions de lordre Editpol. Autocad considera que el primer trosset de lnia seleccionada ja s una polilnia, i ara el que hem de fer s ajuntar les altres lnies a la polilnia editada. Seleccionem la opci de Juntar, clicant J (intro) 5. Designe objetos. Els seleccionem amb una captura (podem ajudar-nos del SHIFT). I finalment fem enter. 6. La polilnea ha estat creada. Autocad ens torna a activar totes les possibilitats: Indique una opcin [Cerrar/ Juntar/ Grosor/ Editar vertices/ curVar/ Spline/ estadoPreviocurva/ generarTlnea/ desHacer]. Si hem acabat fem un enter final per a sortir de lordre. Podem comprovar que sha convertit tot en una polilnia passant per damunt el cursor. Editpol>Cerrar Tanca la polilnia unint els seus extrems. Si ja est tancada, ens apareixer lopci Abrir.

Editpol> Grosor Permet modificar el gruix duna polilnia ja dibuixada. Com que una polilnia s una entitat nica, si modifiquem el gruix des daquesta opci, es canviar tot de manera uniforme.

58

Editpol> Editar vrtices Permet moificar vrtexs de cadascn dels segments de la polilnia. I un cop editats els vrtexs, permet fer modificacions tram per tram. 1. Entrem a lordre Modificar>Objeto>Polilinea 2. _petit Designe Polilnea o [Mltiple]. La designem amb un clic. 3. Indique una opcin [Cerrar/ Juntar/ Grosor/ Editar vertices/ curVar/ Spline/ estadoPreviocurva/ generarTlnea/ desHacer]. Fem E (intro). 4. Indique una opcin de edicin de vrtices. [sigUiente/Precedente/Cortar/Insertar/Desplazar/Regenerar/Alisar/Tangente/Grosor /Salir] <actual>: Autocad marca el primer vrtex de la polilnea dibuixant una X en la pantalla i demana qu fer amb aquest vrtex. Seleccionem una opci escrivint la majscula al comandament i fem enter. Si escrivim: ? (intro) (apstrof i interrogant) en lajuda dAutocad podem veure totes les subopcions explicades de Editpol. 5. En sortir de lordre fem enter. Si volem modificar el gruix de cada tram, ho podem fer seleccionant la subopci Editpol> Editar vrtices> Grosor. En aquest cas s que ens permet modificar els gruixos tram per tram.

Editpol> curVar Suavitza la Polilnia creant arcs. Cada segment s substitut per 2 arcs de circumferncia. Ho fa automticament.

Editpol< Spline Genera una corba suau, adaptant-la a la Polilnia dibuixada, de manera que les corbes no passen exactament pels vrtexs dels segments. X X X X X X

59

 Ordre SPLINE -Les lnies Spline sn semblants a les polilnies amb la diferncia que estan generades per corbes suaus, els vrtexs de les quals passen per uns punts determinats. - Aquest tipus de corbes sutilitzen per al traat de corbes de nivell i mapes metereolgics - Tamb serveix per convertir en corbes Spline, polilnies traades anteriorment. -Al igual que les polilnies es poden suavitzar amb lordre Editpol. -Les avantatges dusar lordre spline sobre la polilnia s que ocupa menys espai a la memria. Accedim a lordre Spline: - A travs de la icona Spline - Teclejant Spline - Men Dibujo> Spline Dibuixar una corba spline 1. Cridem lordre Spline 2. Precise primer punto u [Objeto]: Situem el primer punt fent un clic. Si li donem amb coordenades hem de fer enter al final. 3. Precise punto siguiente: En moure el cursor ja veiem linici de la corba. Li donem el segon punt fent un clic. 4. Precise punto siguiente o [Cerrar/Ajustar tolerancia] <tangente inicial>: Podem anar donant-li punts fent clic, o b tancar la figura fent C (intro). 5. Per sortir de lordre fem enter. La corba ens ha quedat dibuixada. Spline> Objeto Converteix polilnies corbes en corbes spline 2D o 3D. Spline> Cerrar Tanca la corba spline, unint el primer punt i lltim. Spline< Ajustar tolerancia La tolerncia duna corba spline s la manera de mesurar la seva suavitat. Una corba spline amb una tolerncia 0 s una corba que passa per tots els vrtexs amb qu sha dibuixat (i per tant, poc suau). Si la tolerncia s major de 0, la corba es va suavitzant progressivament sense passar exactament per tots els vrtexs.

Si teclegem Spline> ? (enter) podem veure lajuda dAutocad en referncia a aquesta ordre, i els secrets de cada subopci.

60

Ordre MATRIZ (MATRIU en cat.)

Aquesta ordre serveix per realitzar cpies mltiples dobjectes, agrupant-los en files i columnes (matriu rectangular), o b agrupant-los de manera circular a respecte dun centre de gir (matriu polar). Una matriu s un patr regular en el que s necessari indicar el nmero de cpies i la seva posici, per no conforma un bloc unitari: cada element es pot seleccionar o modificar per separat.

OBJECTE DIBUIXAT

MATRIU RECTANGULAR MATRIU POLAR Accedim a lordre per diferents vies: Clicant directament sobre la icona Anant al men Modificar> Matriz... Teclejant en el quadre de dileg de comandaments: Matriz Un cop hem accedit a lordre sobre una finestra on podem seleccionar quin tipus de matriu volem aplicar: la rectangular s la que surt per defecte.

61 61

Matriu rectangular En obrir la finestra ens hem de fixar que estigui seleccionada aquesta opci: 1. Abans de fer una matriu hem de tenir una figura o forma dibuixada o qualsevol polilnia. 2. Fixem-nos que en la finestra de matriu rectangular hi ha les caselles de files i columnes amb un nmero de 4 que surt per defecte. Podem entrar dins de les caselles i introduir el nmero de files i columnes que vulguem. 3. Distancia y direccin de desfase > Aquest apartat serveix per indicar la separaci entre files, la separaci entre columnes, i langle amb qu es disposaran els objectes un al costat de laltre. Desplazamiento entre filas.- aquesta casella mostra numricament els mm de separaci entre files. Per determinar una separaci entre files podem usar la icona Precise desfase de fila 1. Cliquem icona Precise desfase entre filas 2. Desapareix la finestra i en el quadre de dileg, ens apareix un missatge: Precise la distancia entre filas 3. Amb un clic del ratol, hem de marcar el punt ms elevat de la figura dibuixada 4. Segundo punto 5. Aquest segon punt situar la segent fila. Per tant, hem de marcar-lo ms enll de la mesura total de la figura si no volem que es vegin solapades. 6. Al marcar el segon punt apareix un altre cop la finestra de matriu rectangular.

VEURE ICONES

1r punt

separaci entre files

2n punt

62

Desplazamiento entre columnas.- aquesta casella mostra numricament els mm de separaci entre columnes. Per determinar la separaci entre columnes podem usar la icona Precise desfase de columna: 1. Cliquem la icona Precise desfase entre columnas 2. Desapareix la finestra i en el quadre de dileg ens apareix el missatge Precise la distancia entre columnas. 3. Amb un clic del ratol marquem lextrem de la figura 4. Segundo punto 5. El segon punt determinar la separaci de la segent columna, i per tant, lhem de marcar ms enll de la mesura total de la figura si no volem que se solapin. 6. En marcar el segon punt apareix la finestra de la matriu rectangular

1r punt

2n punt

separaci entre columnes

ngulo matriz.- aquesta casella mostra numricament el valor de langle amb qu es repeteixen les files.

ANGLE 0

ANGLE 30

e El valor dangle zero s el que surt per defecte. Si volem variar langle, noms cal que entren en la casella ngulo matriz i teclegem numricament quin valor dangle volem. 4. Un cop hem posat el nmero de files i columnes, i hem marcat els desplaaments entre files, entre columnes i langle si sescau, hem de seleccionar la figura o 63

forma sobre la que farem la matriu. Fixem-nos que en la finestra de matriu rectangular, hi ha una icona de seleccionar objetos: a. Cliquem la icona b. Desapareix la finestra i apareix missatge en el quadre de dileg, Designe objetos c. Seleccionem lobjecte: o b clicant damunt dell o b englobant-lo en una finestra d. Premem enter 5. Un cop hem seleccionat els objectes, fixem-nos que en lesquema ens apareix com ens sortir. Cliquem Vista preliminar, i el programa ens fa la matriu segons les dades indicades. (Si no hem seleccinat els objectes, no podrem clicar sobre la casella Vista preliminar). 6. Ens apareix una finestra on podem acceptar la matriu tal com ha quedat, modificar algun aspecte (aleshores torna a asortir la finestra per a modificar-lo) o b cancel.lar lopci. 7. Si estem dacord amb el resultat, premem aceptar i ens queda feta la matriu rectangular. NOTA: NO IMPORTA LORDRE DELS PASSOS ALHORA DE FER UNA MATRIU

Matriu rectangular- opci Precisar ambos desfases Hem vist el cas duna matriu rectangular, on la separaci entre files i entre columnes sn dades que es determinen per separat. Hi ha per una icona que permet determinar ambdues distncies de separaci alhora: Icona Precise ambos desfases > serveix per a determinar les distncies de separaci a partir dun rectangle. Tamb li podem donar un valor dangle.
distncia entre columnes

distncia entre files

64

Matriu polar Al entrar a lordre matriz sobre una finestra. I hem de seleccionar lopci matriz polar. El primer que ens demana la finestra s que situem el centre de gir. Fixem-nos que autocad ens dna lopci de situar-lo amb coordenades absolutes X, Y... Per s ms prctic utilitzar la icona Precise punto central. 1.- Cliquem la icona 2.-Precise el punto central de la matriz 3,- Cliquem el punt centre de gir amb un clic del ratol (podem ajudar-nos del refent o de les icones de la barra de referncia a objectes) 4.- Al clicar-lo apareix de nou la finestra 5.- Continuem amb les altres opcions de la finestra : Nmero de elementos. En aquesta casella hem de posar quantes vegades volem que es repeteixi la figura respecte el centre de gir, tenint en compte que el programa les col.locar equitativament les unes de les altres (depenent del nmero o de la forma podran solapar-se les cpies) 6.- Casella Grados cubiertos. Aqu podem indicar si volem que es completi una circumferncia sencera de 360 graus o no. 7.- Opci Girar objetos a medida que se copian: la podem activar o desactivar, per hem de tenir en compte com quedar la matriu final (generalment susa lopci activada)

8.- Seleccionem la figura amb la icona seleccionar objetos (part superior dreta de la finestra de matriu polar). Autocad ens demana: Designe objetos. Els seleccionem amb un clic del ratol,o b englobant-los amb una finestra, i finalment premem enter. 9.- Torna a aparixer la finestra i la casella Vista preliminar ja est habilitada. Si la cliquem veurem la matriu feta. 10.- Ens apareix una finestra on podem acceptar la matriu tal com ha quedat, modificar algun aspecte (aleshores torna a asortir la finestra per a modificar-lo) o b cancel.lar lopci. Si estem dacord amb el resultat, premem aceptar i ens queda feta la matriu polar. Treballar xarxes i sistemes modulars amb matrius 65

Cal tenir en compte que les matrius ens permeten generar xarxes de mduls. Aquests mduls poden tenir les formes ms estranyes que vulguem. I s molt important, alhora de dissenyar una xarxa, pensar abans quina s la part de dibuix que es repeteix contnuament sense solapacions (determinar el mdul), i quina ser la separaci entre files i columnes. Un exemple : mdul matriu o xarxa modular

Un altre exemple : mdul matriu

Altre exemple : mdul

matriu

66

 AGRUPAR-DESAGRUPAR Moltes vegades, si tenim un dibuix compost de figures (per exemple una matriu) o b necessitem aplicar alguna modificaci a tot un conjunt delements, el ms recomanable s agrupar-los. Un grup es pot guardar duna sessi a una altra en un mateix dibuix, per no es poden usar en altres dibuixos. Agrupar: Per a agrupar elements en Autocad, primer hem de tenir un conjunt delements dibuixats: 1. En el quadre de dileg dels comandaments, hem descriure GRUPO i prmer lenter 2. Apareix una finestra d Agrupar objetos 3. Per a crear un grup hem de seguir els segents passos: 4. Dins de lapartat Identificacin del grupo, i en la casella Nombre del grupo, hem descriure un nom, i si volem escriure una breu descripci. 5. En lrea Crear grupo hem de fer un clic a Nuevo i la finestra es tanca temporalment 6. Hem de seleccionar els elements que vulguem agrupar (o b fent un clic un per un, o b englobantlos en una finestra) i prmer enter 7. Torna a aparixer la finestra dAgrupar objetos i cliquem en Aceptar. 8. Ja tenim el grup fet: si ens fixem, al seleccionar un element, es seleccionen tots. Desagrupar Un cop tenim un grup, el podem desagrupar... 1. En el quadre de dileg dels comandaments, hem descriure GRUPO i prmer lenter 2. Apareix la finestra dAgrupar objetos. Fixem-nos que en lespai superior de Nombre del grupo hi ha la llista de noms de grups fets. Seleccionem el nom del grup que volem descomposar. 3. Automticament shabiliten les opcions de lrea Cambiar grupo, i cliquem sobre lopci Descomponer 4. El grup desapareix de la llista, i cliquem en Aceptar 5. Els elements tornen a ser independents 67

Ordre ESTIRA s una ordre de la barra de modificar que permet estirar un grup o un polgon, o polilnia. Tant si volem estirar un grup o un element, hem de tenir en compte que lordre noms funciona amb captures parcials, estirant els vrtexs i punts finals, i pertant, noms hem de CAPTURAR els punts finals. Si al seleccionar els objectes en una captura, els englobem per complet dins duna finestra, Autocad no estirar cap vrtex sin que efectuar un desplaament. Accedim a lordre per diferents vies... Clicant directament sobre la icona Anant al men desplegable Modificar > Estirar Teclejant en el quadre de dilegs dels comandaments: Estira

Treballar amb lordre ESTIRA i grups Primer hem de tenir alguna cosa dibuixada... 1. Creem un grup amb els elements dibuixats que han de patir lestirament. (Recordem que per agrupar, cal teclejar en el comando lordre grupo i apareix una finestra: 1r escrivim el nom del grup, 2n Crear grupo> Nuevo, 3r seleccionar objectes i enter, 4t sobre la finestra i aceptar). 2. Un cop tenim un grup, el podem estirar. Activem lordre Estira. 3. Designe objetos > Autocad ens demana que li seleccionem quin grup ha de patir lestirament, per hem de tenir en compte un aspecte important: All que seleccionem amb lordre estirar es mant intacte, mentre que la resta delements agrupats patiran la modificaci. Al ser un grup, encara que seleccionem noms una part, es seleccionar tot el grup, per el programa no modificar les dimensions dall seleccionat per nosaltres sin la resta delements del grup. Per exemple: Tenim un grup en forma de coet...

Si seleccionem el triangle, sallargar el rectangle

Si seleccionem el rectangle, sallargar el triangle

4. Seleccionem les parts que volem mantenir amb les mateixes dimensions englobant-les amb una finestra i enter 5. Designe punto base del desplazamiento > Autocad vol que li marquem un punt del grup des don estirar la figura. 6. El marquem, amb lajut de la barra de refernia a objectes 7. Precise segundo punto de desplazamiento > A quina distncia ho volem allargar. Fixem-nos que abans de clicar res, si movem el ratol, els elements no senyalats per nosaltres van variant les seves proporcions. 8. Cliquem el segon punt de desplaament amb un clic del ratol 9. La figura queda allargada.

68

 Ordre ESCALAR Aquesta ordre serveix per modificar proporcionalment la mida dun objecte, aplicant-li una escala dampliaci o de reducci. s una ordre de modificar. s una opci que tamb reajusta les acotacions si nhi ha. Accedim a lordre Clicant directament la icona Anant al men desplegable Modificar > Escala Teclejant en el quadre de dileg: Escala Treballar amb lordre escala Per a aplicar aquesta ordre abans hem de tenir alguna cosa dibuixada... 1. Accedim a lordre 2. Designe objetos 3. Seleccionem la figura englobant-la amb una finestra o clicant sobre della, i al final premem enter 4. Precise punto base > Autocad ens demana que determinem un punt de lobjecte a partir del qual el reduir o lampliar. 5. Marquem el punt (podem ajudar-nos de la barra de referncia a objectes) 6. Precise factor de escala o [Referencia] > el programa ara ens demana que diguem a quina escala el volem reduir o ampliar, o b si ho volem fer prenent alguna cosa de referncia. 7. Teclegem numricament el factor descala i premem enter. Recordem que una escala de reducci sempre ser 0.nm. i una escala dampliaci ser com a mnim un 2. (Els nmeros decimals en autocad cal introduir-los amb un punt, mai amb una coma) 8. Lobjecte sha ampliat i reduit a lescala indicada. Lopci referncia Si no sabem quant hem de reduir (o ampliar) numricament per s sabem qu volem que ocupi la figura al final, cal usa lopci referencia 1. Accedim a lordre 2. Designe objetos 3. Seleccionem la figura englobant-la amb una finestra o clicant sobre della, i al final premem enter 4. Precise punto base > Autocad ens demana que determinem un punt de lobjecte a partir del qual el reduir o lampliar. 5. Marquem el punt (podem ajudar-nos de la barra de referncia a objectes) 6. Precise factor de escala o [Referencia] > activem lopci referencia teclejant la majscula de la paraula 7. R i enter 8. Precise longitud de referencia > Autocad ens demana ara que marquem un primer punt de la figura, per delimitar la distncia de referncia (podem tornar-lo a clicar en el punt base triat abans) 9. El cliquem amb lajut de la barra de referncia a objectes 10.Designe segundo punto > Ara el programa vol que cliquem un segon punt de la figura que acabi per determinar la longitud de referncia. Aquest segon punt ser el que es mour. 11. Cliquem el segon punt 12.Ara ja li hem indicat la distncia de referncia de lobjecte. 13.Precise nueva longitud. Si abans li hem marcat una longitud de referncia, ara Autocad vol saber quant ha de mesurar aquella distncia en la nova escala. Fixem-nos 69

que abans de clicar res, si movem el ratol, la figura va variant les seves mides tot mantenint les proporcions. 14.Podem clicar un tercer punt amb el ratol per a determinar la nova longitud, o b la teclegem numricament i enter. 15.La figura sha reduit o ampliat segons all que hgim indicat.

3r punt

2n punt

1r punt

longitud de referncia nova longitud

70

 Ordre LONGITUD s una ordre per a modificar la longitud de lnies, de polilnies o d arcs. Formes daccedir a lordre Clicant sobre de la icona Anant al men desplegable Modificar > Longitud Teclejant en el quadre dels comandaments: Longitud La icona no es troba en la interfcie en lAutocad: cal treure-la. Recordem com es treuen les icones: Ver> Barra de herramientas, sobre finestra, pestanya o desplegable comandos. Lordre Longitud s una ordre demodificar, per tant la trobarem en la categoria modificar, comando longitud, i arrosseguem la icona fins a la barra de dibuix.

Treballar amb lordre longitud Tenim una figura composta de lnies, una polilnia o b un arc. 1. Entrem a lordre 2. Designe objetos o [Incremento/ Porcentaje/ Total/ Dinmica] > Autocad ens demana que seleccionem la lnia a modificar. Fixem-nos en les opcions que ens dna. 3. Selecccionem la lnia a modificar amb un clic del ratol. 4. En el quadre de dileg ens apareix la mesura total de la lnia seleccionada i un altre cop el mateix missatge: Designe objetos o [Incremento/ Porcentaje/ Total/ Dinmica] > 5. Un cop designada la lnia, el programa vol que li indiquem quin mtode volem per a modificar-la: a. Si volem un increment, teclejarem I majscula i enter, tenint en compte que un increment positiu se sumar a la mesura de la lnia original, i un increment negatiu es retallar daquesta mesura inicial. b. Li podem donar lincrement (negatiu o positiu) amb un porcentatge % (opci P i enter) c. Li podem indicar el total que ha de tenir al final la lnia (teclejarem T i enter) d. O b podem modificar la mesura total arrossegant un dels extrems amb lopci Dinmica (sactiva amb D i enter) 6a.-Opci Incremento: teclejarem I majscula i enter 7a.-Indique la longitud de incremento o [ngUlo] 8a.- Teclegem numricament la longitud que sha de sumar (valors positius) o restar (valors negatius) a loriginal i enter. Si la lnia a modificar s un arc, cal indicar lopci dincrement dngUlo (U i enter), ja que langle determina la longitud dun arc. En aquest ltim cas ens apareixer un missatge de Indique ngulo de incremento i hem de teclejar numricament el valor dangle (positiu o negatiu) i enter 9a.- Designe objeto que se va a cambiar 10a.- Designem un altre cop la lnia a modificar amb un clic del ratol 11a.- Automticament pateix lincrement positiu o negatiu 12a.- Fixem-nos que el missatge Designe objeto que se va a cambiar torna a aparixer, i podem anar aplicant el mateix increment a altres lnies.

71

6b.- Opci Porcentaje: teclejarem P i enter 7b.- Indique porcentaje de longitud 8b.- Teclegem numricament el porcentatge i enter (tenint en compte que un porcentatge menor al 100% suposar una retallada del total) 9b.- Designe objeto que se va a cambiar 10b.- Designem un altre cop la lnia a modificar amb un clic del ratol 11b.- Automticament pateix lincrement positiu o negatiu 12b.- Fixem-nos que el missatge Designe objeto que se va a cambiar torna a aparixer, i podem anar aplicant el mateix increment a altres lnies. 6c.- Opci Total: Teclejarem T i enter 7c.- Precise longitud total o [ngUlo] > Autocad vol que li teclegem la longitud total del la lnia a modificar o b, si es tracta dun arc de circumferncia, teclejar lopci angle (U i enter) i ens demanar Precise nguo total. 8c.- Designe objeto que se va a cambiar 9c.- Seleccionem la lnia a modificar amb un clic del ratol, i automticament la lnia es modifica segons la longitud total. 10c.- Fixem-nos que el missatge Designe objeto que se va a cambiar torna a aparixer, i podem anar aplicant el mateix increment a altres lnies. 6d.- Opci Dinmica: teclejarem D i enter 7d.- Designe objeto que se va a cambiar 8d.- Seleccionem la lnia a modificar amb un clic del ratol. 9d.- Precise nuevo punto final 10d.- Fixem-nos que abans de clicar amb el ratol, si movem el cursor la lnia va variant la longitud. 11d.- Cliquem fins a on vulguem que sallargui. 12d.- Fixem-nos que el missatge Designe objeto que se va a cambiar torna a aparixer, i podem anar aplicant el mateix increment a altres lnies.

72

 Ordre DIVIDIR Sutilitza per a dividir una lnia, un cercle, una polilnia o figura en parts iguals. Solament pot dividir unitats o figures que siguin un bloc, ja que si pretenem dividir en parts iguals un dibuix compost, noms ens dividir la lnia seleccionada. Un altre aspecte a tenir en compte s que lordre dividir, la nica cosa que fa s dibuixar uns punts equidistants sobre de la figura: no la secciona en parts en realitat: noms posa els punt de referncia. s important, abans dutilitzar aquesta ordre que ens assegurem del tipus de punt que tenim activat, ja que en Autocad, de manera predeterminada, els punt sn transparents. Per canviar lestil de punt hem danar a Formato >Tipo de punto i sobre una finestra on podem seleccionar lestil de punt (tots els punts dibuixats passaran a tenir laspecte triat). Vies per accedir a lordre Anant al men desplegable Dibujo>Punto>Dividir Teclejant al quadre de dileg: Divide Comenar a treballar amb lordre Divide Primer hem de tenir alguna figura o polilnia dibuixada... 1. Teclegem al quadre de dileg: Divide 2. Designe objeto que se va a dividir 3. El cliquem amb un clic del ratol 4. Indique el nmero de segmento o [Bloque] > Hem dindicar el nmero de parts que volem que divideixi 5. Teclegem el nmero de parts numricament i enter 6. Automticamet la lnia queda dividida en parts iguals. (Per a utilitzar lopci Bloque primer hem de tenir fet un bloc, i ho veurem ms endavant) Amb lordre dividir es poden fer polgons estrellats: Es divideix la circumferncia en parts iguals> amb lordre lnia es van unint els punts segons un nmero de pas > finalment es tornen els punts transparents i sesborra la circumferncia.

Ordre GRADUAR 73

Serveix per a graduar amb unitats de mesura (per defecte mm) una lnia, polilnia o figura en segments iguals, la mesura dels quals la designem nosaltres. Si la mesura del segment no permet fer graduacions exactes de lobjecte, la part que sobra autocad la pot repartir o b, deixar-la al final. Vies daccs a lordre: Anant al men desplegable: Dibujo> Punt > Graduar Teclejant en el quadre de dileg: Gradua Treballar amb lordre Gradua: Abans daplicar lordre hem de tenir alguna cosa dibuixada. Obrirem el men Formato > Tipo de punto i seleccionarem un estil de punt que sigui visible. 1. Teclegem Gradua i enter 2. Designe objeto que se va a graduar 3. Amb el ratol senyalem la lnia 4. Precise longitud del segmento o [Bloque] 5. Teclegem numricament la longitud que volem entre punt i punt de les divisions (tenint en compte que les unitats de mesura sn mil.lmetres : si li posem 10, significa que posar un punt cada 10 mm) i enter 6. La lnia queda dividida segons la mesura indicada en tantes parts com es pot.

Ordres de Particions : Partir en un punto/ Partir 74

Permet partir objectes o entitats tancades a partir dun o dos punts de ruptura. Accedim a lordre : - Clicant les icones - Teclejant Parte (intro) - En el men desplegable Modificar< Partir Treballar amb ordres de particions Tenim un dibuix o element: 1. Cridem lordre 2. _break Designe objeto: amb un clic senyalem lobjecte 3. Precise segundo punto de ruptura o [Primer punto]: Per tal dindicar-li exactament el primer punt de ruptura fem lopci P (intro) 4. Precise primer punto de ruptura: el senyalem amb un clic (podem usar el REFENT i lopci cercano) 5. Precise segundo punto de ruptura: el senyalem amb un clic. 6. Lobjecte ha quedat partit per aquests dos punts. Si no hagussim assenyalat el primer punt, Autocad entn que el primer punt coincideix amb el que li hem clicat per a seleccionar lobjecte. Lordre de Partir por un punto no funciona en el cas de circumferncies. En canvi s que les podem partir per dos punts.

Ordres SOMBREADO/ DEGRADADO 75

Serveix per a pintar linterior de dibuixos tancats amb diferents tipus de trames que Autocad anomena patrons, o b per crear rellenos degradats de color. Un sombreado es pot moure com un dibuix ms, es pot canviar de color, es pot escalar, etc. Si el dibuix s molt petit, el patr triat pot no funcionar. Accedim a les ordres per diferents vies: Clicant sobre qualsevol de les icones de la barra de dibuix Anant al men Dibujo> Sombreado o Dibujo> Degradado Teclejant al quadre de dileg Sombcont o b degradado i fem enter En ambds casos sobre una finestra de Sombreado y degradado Fixem-nos que en aquesta finestra hi ha dues pestanyes: a) Sombreado: per a pintar amb patrons dombrejat b) Degradado: per a crear rellenos amb gradacions de color

Si despleguem aquesta finestra completament, veurem ms parmetres

76

A.- PESTANYA SOMBREADO Descripci de les caselles que usarem: Tipo y patrn Tipo: Estableix el tipus de patr que susar. Pot ser predefinit, definit per lusuari o personalitzat. Nosaltres usarem el predefinit. Patrn: Si cliquem sobre dels tres punts suspensius sobre una nova finestra amb un mosaic destils de sombrejats predefinits que podem seleccionar.

(HI HA UN PATR DE SLID) Muestra: Vista preliminar del patr escollit

ngulo y escala ngulo: Determina langle del patr respecte la horitzontal Escala: Amplia o redueix el patr de sombreado En relacin a Espacio de papel: Amplia o redueix el patr dombrejat en relaci a les unitats i la mida de lEspai paper. Grosor de plumilla ISO: Parmetre que podem canviar si hem triat un patr ISO. Origen de sombreado 77

Controla la posicin del patr dombrejat, s a dir, en quin punt comena lombrejat. Alguns ombrejats, com els patrons de maons han destar aliniats amb un punt del contorn dombrejat. Por defecte, tots els orgens dombrejat es corresponen amb lorigen del SCP actual (punt 0,0). Usar el origen actual: usa com a punt dorigen per a col.locar el patr el 0,0 del SCP Origen especificado: Permet especificar un nou orgen de referncia per a col.locar el patr. En seleccionar aquesta opci, les altres subopcions queden obertes: Clic def. nuevo origen: Permet especificar amb un clic el nou punt origen per al patr dombrejat. Defecto en ext. contornos: Calcula un nou origen basat en el contorn rectangular de lobjecte a ombrejar. Podem triar en el desplegable quina cantonada ser la referncia de linici del patr, o b si ho volem el centre de lobjecte. Vista preliminar de origen: Ens mostra com queda amb lorigen triat per nosaltres.

Contornos Bot Aadir: designar puntos: Quan es clica aquest bot, la finestra es tanca temporalment i el programa demana que es designi un punt intern de lrea a ombrejar.

Bot Aadir: seleccionar objetos: Quan es clica aquest bot, la finestra es tanca temporalment i el programa sol.licita que es designin els objectes a ombrejar.

Eliminar contorno: Sutilitza per eliminar un contorn provisionalment alhora de fer un ombrejat, per a que Autocad no el detecti i passi el patr per sobre.

78

Volver a crear contorno: Al contrari que lopci anterior, serveix per a fer visible a Autocad dun contorn que lombrejat no pot passar per sobre. Ver selecciones: et mostra de manera preliminar quina selecci de contorns ests fent en lobjecte.

Opciones Composicin asociativa/ no asociativa : Aix fa referncia a la manera dombrejar un objecte. Els sombreados poden ser: o Sombreados asociativos: es vinculen al contorn de la figura i sactualitzen quan es modifiquen. s lopci predeterminada. o Sombreados no asociativos: els ombrejats daquest tipus sn independents del contorn de la figura. Islas Serveix per a seleccionar el mtode que ha de seguir Autocad per ombrejar les figures. Les illes sn contorns interns dins dun objecte que pateix un ombrejat des del seu permetre ms extern. Estilo normal: efectua lombrejat de lrea seleccionada des dels contorns ms allunyats fins a linterior. Si troba alguna forma interna (illa) la salta, ombrejant una part s i laltra no alternativament.

Estilo exterior: fa lombrejat de lrea seleccionada des dels contorns ms externs fins a linterior, i deixa de fer-ho en el moment en qu troba un altre contorn. Ombreja noms lestructura ms externa.

Estilo ignorar:Efectua lombrejat de totes les rees, sense importar les illes o contorns interns que trobi: passa per sobre delles.

Conservacin de contornos: Permet convertir les rees ombrejades en entitats de dibuix independent. Si activem lopci Retener contornos, veurem en el desplegable que podem convertir lrea ombrejada en polilnies o regions. Conjunto de contornos: Permet tornar a triar els contorns de lombrejat. 79

Tolerancia a huecos: La tolerncia s la rigidesa o precisi del ombrejat. Una tolerncia 0 vol dir que lombrejat no pot deixar cap forat sense ombrejar. Per en contorns molt complicats aix pot implicar un gran esfor de memria per lordinador, i es pot flexibilitzar la tolerncia. Una tolerncia superior a 0, permet a Autocad deixar-se racons sense ombrejar.

B.- PESTANYA DEGRADADO T una aplicaci semblant als degradats de Word. Color Un color/ Dos colors. Tant si seleccionem una opci o laltra, si cliquem damunt dels tres punts del desplegable, sobre el quadre de dileg Seleccionar color, des don podem triar els colors del degradat.

Podem seleccionar lestil de degradat que vulguem. Orientaci centrado: si activem aquesta opci la zona il.luminada del degradat estar centrada de manera simtrica en lobjecte. ngulo: Indica langle de relleno respecte la horitzontal (de manera predeterminada s un angle 0) Previsualizar: permet fer una previsualitzaci general a partir de totes les opcions seleccionades. Aceptar: Desprs de seleccionar i modificar tots els parmetres dombrejat/ degradat, hem de fer clic a Aceptar per a tancar la finestra.

80

Crear un sombreado 1. Tenim un dibuix 2. Activem lordre sombreado i apareix la finestra de Sombreado y degradado 3. Seleccionem, per exemple la pestanya de sombreado i seleccionem un tipus de patr, clicant sobre dels punts suspensius a la casella de patrn 4. Sobre la finestra Paleta de patrones de sombreado> otros predefinidos 5. Seleccionem un patr i aceptar 6. El patr seleccionat apareix visualment a muestra i el nom a patrn 7. Cliquem lopci seleccionar puntos o b cliquem seleccionar objetos 8. La finestra es tanca temporalment i apareix un missatge al quadre de dileg: Designe un punto interno (si hem seleccionat puntos) Designe objetos a sombrear (si hem seleccionat objectes). 9. Seleccionem lobjecte amb un clic o b cliquem a linterior de lobjecte (segons lopci que hgim triat) i finalment premem enter 10.Torna a aparixer la finestra de Sombreado y degradado 11.Podem indicar altres parmetres de sombreado, com la forma de tractar les illes o lescala del patr del sombrejat (de vegades hem dampliar lescala perqu el dibuix del sombrejat s molt petit en relaci a lobjecte) 12.Cliquem lopci Previsualizar 13.Desapareix la finestra i veiem com quedaria lobjecte amb lombrejat 14.Al mateix temps apareix un missatge: Pulse Esc para volver al cuadro de dilogo o [Hag clic con el botn derecho para aceptar el sombreado] 15.Si lacceptem fem clic amb el bot dret, si volem modificar alguna cosa, premem Esc. Ordre EDITSOMB Una vegada fet un sombreado es pot tornar a editar per a modificar-lo. Ho fem a travs de lordre del men Modificar>Objeto>Sombreado, o b teclejant al comandament Editsomb (enter). La icona la podem treure fora des de el men Ver>Barra de Herramientas...> Modificar II Treballar amb lordre Editar Sombreado Tenim un dibuix ombrejat que volem modificar 1. Entrem a lordre 2. Designe objeto sombreado: Cliquem sobre del dibuix 3. Surt el quadre de dileg Editar sombreado, que s exactament igual que el quadre Sombrado y Degradado. 4. Modifiquem els parmetres que vulguem 5. Previsualizar 6. Aceptar o bot dret del ratol.

81

6.- TREBALLAR AMB CAPES Introducci general a les capes o Generalment, en Autocad, els dibuixos es realitzen a base de capes com si es tractessin de fulles transparents superposades unes sobre de les altres. Les capes no sn opaques, per tant, no importa lordre amb qu es troben (a diferncia de programes com el Photoshop). o En cada capa, es pot definir un color de lnia, un tipus de lnia, un gruix de lnia i altres condicions que veurem tot seguit. o Tamb tenim la possibilitat en tot moment de fer que unes capes siguin visibles, i daltres no, o b que siguin visibles totes alhora (igual que en Photoshop) o Per defecte, el programa sempre estableix una capa 0 (capa de fons) amb unes directrius predeterminades: color de lnia 7, tipus de lnia contnua, gruix de lnia de 0.25 mm, etc. Aquesta capa 0 no es pot suprimir ni canviar de nom. Com controlem les capes? Les capes es controlen a partir de la barra de propietats, en el primer men desplegable que hi ha: Cada capa creada es posa a la llista en aquest men desplegable. Les icones que hi veiem ens indiquen lestat de la capa en qesti:

MEN DE CAPES
si despleguem el men veurem les altres capes

Nom de la capa Color de lnia assignat a la capa Capa desbloquejada (candau obert) Vol dir que shi pot treballar. Si el candau est tancat vol dir que est bloquejada, aleshores no es pot modificar res, no es pot esborrar res ni dibuixar res en aquella capa. Inutilizar/ reutilizar en la ventana actual Inutilizar o reutilizar en TODAS las ventanas Activar o desactivar una capa (si la bombeta est encesa vol dir que est activada i per tant, visible)

82

Per controlar les condicions de cada capa o per a crear-ne de noves cal treure la finestra d Administrador de propiedades de capas. Accedim a aquesta finestra per diferents vies Si cliquem a sobre de la icona que hi ha just al costat del men de capes: Si anem al men de Formato > Capa Si en el quadre de dileg dels comandaments teclegem: Capa i enter En els tres casos, sens obrir la finestra Administrador de propiedades de capa:
CREAR NOVA CAPA ELIMINAR CAPA DEFINIR CAPA ACTUAL

Modificar les condicions duna capa Un cop hem obert la finestra dAdministrador de propietats de capa, podem modificar lestat duna capa i les seves caracterstiques. Fixem-nos que el programa ens organitza cada capa per files. I cada fila mostra les caracterstiques duna capa. o Primer ens indica en quina capa estem. Si volem situar-nos sobre duna capa des daquest administrador, hem de clicar la icona definir capa actual. o Desprsel nom de la capa, o desprs si est activada o desactivada o Si est inutilitzada o no per a totes les finestres o Si est bloquejada o desbloquejada o El color de lnia, el tipus de lnia i el gruix de lnia assignats a la capa o Si s imprimible o no imprimible 83

Totes aquestes condicions les podem modificar si cliquem a sobre de la corresponent icona. o Si cliquem sobre del nom, fixem-nos que sautoedita per a que el puguem modificar o Si cliquem sobre de la bombeta encesa (capa activa), desactivem la capa i la bombeta sapaga o Si cliquem sobre del candau obert (capa desbloquejada), bloquegem la capa i el candau es tanca o Si cliquem sobre el color de lnia sobre la finestra Seleccionar color des don podem triar el nou color o Si cliquem sobre el tipus de lnia, sobre la finestra Seleccionar tipo de lnea des don podem carregar (opci Cargar) nous tipus de lnia i seleccionar-los per a la capa o Si cliquem sobre el grosor de linea sobre la finestra Grosor de linea des don podem seleccionar nous gruixos o Si cliquem sobre de la icona imprimir, tanquem lopci i la capa no es podr imprimir. Fixem-nos que la icona dimprimir apareix tatxada

Crear una nova capa 1. Obrim ladministrador de propiedades de capas icliquem sobre de Nueva 2. Posem un nom a la nova capa 3. Designem unes propietats: color, tipus de lnia, gruix, etc. 4. Aceptar 5. Ja tenim la capa en el men de la barra de propietats Una altra manera de crear capes de manera rpida s clicant la tecla de la coma , Suprimir una capa 1. Obrim ladministrador de propiedades de capas 2. Seleccionem la capa que volem suprimir 3. Cliquem sobre de Suprimir 4. Aceptar 5. La capa sha suprimit Seleccionar un objecte i portar-lo a la capa corresponent Imaginem-nos que tenim un dibuix amb diferents capes, i volem traspassar un element duna capa a una atra. 1. Seleccionem lobjecte 2. Despleguem el men de capes en la barra de propietats 3. Seleccionem la capa on el volem canviar 4. Lobjecte es canvia automticament a la capa assignada, transformant les seves caracterstiques a les condicions de la nova capa. Per exemple, si la nova capa t un color de lnia diferent, lobjecte canviar a aquest color. 5. Enter per a desactivar la selecci

84

 Qualsevol element que seleccionem amb el cursor, si cliquem amb el bot dret del ratol i cliquem sobre de lopci Propiedades (tamb ho podem fer clicant la icona del men superior per hem de tenir seleccionat lelement), ens apareix una pestanya lateral que ens informa de totes les caracterstiques de lelement dibuixat. Si volem tamb podem modificar les propietats de lelement directament des dall (com per exemple, canviar-lo de capa)

Ordre Igualar Propiedades de capa Qualsevol objecte es pot igualar a les caracterstiques dun altre objecte, a partir de lordre Igualar propiedades de capa. Aquesta ordre la podem activar clicant sobre la icona que hi ha en el men superior. 1. Tenim un objecte de la capa 1 i el volem posar a la capa 2 2. Seleccionem un objecte de la capa 2, amb les caracterstiques de capa 2 3. Cliquem sobre de la icona, i el cursor es converteix amb un pinzell que enganxar aquestes caracterstiques a qualsevol element que toquem amb un clic. 4. Fem un clic sobre lobjecte de la capa 1 que volem canviar 5. Automticament aquest objecte passa a ser de la capa 2

85

o DEFINIR COLOR DE LNIA El Color de lnia est contingut en la barra deines de propietats dobjectes, al costat del men de capes:

MEN DE CAPES

COLOR

TIPUS LNIA

GRUIX LNIA

Si despleguem el men de Color, podrem seleccionar un color diferent del que hem estat utilitzant fins ara, o b clicar sobre lopci Seleccionar color i ens apareix una finestra des de la qual podem selecionar nous colors. Altres vies daccedir a aquesta finestra s: Teclejant en el quadre de dileg: ddcolor i enter En el men desplegable de Formato > Color

Per canviar el color duna lnia ja dibuixada: 1. Seleccionem all que volem canviar de color 2. Obrim la finestra de Seleccionar color per qualsevol de les vies explicades 3. Seleccionem el color i aceptar 4. Premem ESC per desactivar la selecci. 5. La lnia sha canviat de color. Per canviar el color de lnia 1. Obrim el selector de color 2. Triem el color i aceptar 3. Si agafem qualsevol ordre de dibuix, veurem com sha canviat el color. 4. Per tornar a dibuixar amb el color predeterminat negre, cal tornar a obrir el selector de color i triar el negre. El color i les capes Un dibuix en Autocad es realitza a travs de capes: una capa de cotes, una capa de resultats, etc. I cada capa t assignat un color de lnia (tamb un tipus de lnia, un gruix de lnia, etc.). Els colors no simprimiran si nosaltres no ho volem (opci dimpressi Tabla de estilos: monochrome)

86

o DEFINIR TIPUS DE LNIA (i ordre ESCALA TL) En dibuix cal utilitzar moltes vegades diferents tipus de lnies: lnia discontnua, lnia de punt i ratlla, lnia fina, lnia gruixuda, etc. Autocad tamb permet triar el tipus de lnia. El men que controla el tipus de lnia es troba en la barra de propietats dobjectes, just desprs del men desplegable del color:

MEN DE CAPES

COLOR

TIPUS LNIA

GRUIX LNIA

Si despleguem el men de Tipo de Lnea veurem els tipus de lnia que tenim disponibles: si anem a Otro... sobrir una finestra des don en podrem carregar ms. Altres formes daccedir a la finestra Administrador de Tipos de Lnea: Anant al men desplegable de Formato > Tipo de Lnea Teclejant en el quadre de dileg: tipolin Un cop tenim oberta aquesta finestra, cliquem en Cargar...

I apareix un nou quadre Cargar o volver a cargar tipos de lnea: 1. Seleccionem el tipus de lnia que volem tenir disponible 2. Aceptar 3. Torna a aparixer el quadre anterior dAdministrador de tipos de Lnea i premem Aceptar 4. Ara ja tenim disponible el tipus de lnia triat en el men desplegable de propiedades. 87

Canviar el tipus de lnia duna lnia ja dibuixada Primer hem de fer els passos anteriors i carregar els tipus de lnia que vulguem tenir disponibles en el men desplegable de la barra de propietats: 1. Obrim el quadre Administrador de tipos de Lnea 2. Cargar 3. Seleccionem el tipus de lnia que volem tenir disponibles 4. Aceptar 5. Apareix de nou el quadre Administrador tipos de lneas i cliquem Aceptar 6. Els tipus de lnies seleccionats els tenim disponibles des del desplegable de la barra de propietats 7. Canviar el tipus de lnia: seleccionem la lnia que vulguem canviar 8. Despleguem el men Tipos de Lnea de la barra de Propietats 9. Dels tipus de lnia que tenim disponibles triem la que ens interessa 10. Premem ESC per desactivar la selecci i la lnia ja est canviada Canviar el tipus de lnia 1. Despleguem el men de Tipo de lnea 2. Anem a Otro... 3. Sobre la finestra Administrador de tipos de lnea 4. Cargar... 5. Sobre la finestra Cargar o volver a cargar tipos de lnea 6. Selecionem el tipus de lniea que volem tenir disponible en el men de propietats 7. Aceptar 8. Sobre un altre cop la finestra Administrador de tipos de lnea 9. Aceptar 10. Ja tenim el tipus de lnia seleccionat disponible en el men desplegable de propietats 11. Despleguem el men i seleccionem el tipus de lna que volem de les que hi ha disponibles 12. Si agafem qualsevol eina de dibuix veurem com Autocad utilitza el tipus de lnia que hem seleccionat 13. Si volem tornar al tipus de lnia predeterminat dAutocad, cal tornar a desplegar el men i seleccionar-la des dall. Ordre ESCALA TL Moltes vegades, quan dibuixem amb diferents estils de lnia (lnies discontnues, de punt i ratlla, etc.) lescala dels dibuixos i lescala de lestil de lnia no es corresponen. La lnia discontnua pot estar conformada per segments massa grans i separats en relaci a un dibuix descala petita... o al revs. Per a canviar lescala dun tipus de lnia hem de teclejar en el comandament escala tl (intro)> Precisar factor de escala: Autocad ens pregunta quina ha de ser lescala del tipus de lnia (cliquem el nou valor i fem enter).

ESCALA TL 0.25

88

o DEFINIR EL GRUIX DE LNIA (GROSOR DE LNEA) El men que controla el gruix de lnia es troba en la barra de propietats, al costat del men de tipus de lnia:

MEN DE CAPES

COLOR

TIPUS LNIA

GRUIX LNIA

Si volem que el gruix de lnia es visualitzi a lrea de dibuix o simprimeixi, hem de tenir activada la casella Mostrar grosor de lnea de la finestra Parmetros de grosor de lnea, que podem obrir: o si anem a Formato> Grosor de Lnea , o o b teclegem en el quadre de dileg: grosorlin i enter

Tamb podem visualitzar el gruix de les lnies en pantalla si activem la casella GLN del me inferior

Hem de tenir en compte que les impresores estndar pticament ja diferencien una diferncia de gruix al voltant dels 0.35mm o 0.40mm. Per lnies molt fines susa el 0.13.

Per canviar el gruix de lnia duna lnia ja dibuixada 1. Seleccionem la lnia a canviar 2. Despleguem el men de gruixos i triem el gruix nou que volem que tingui 3. Surtim amb Esc 4. La lnia ha canviat de gruix: si no ho ha fet s perqu no tenim activada la casella mostrar grosor de lnea de la finestra Parmetros de grosor de lnea 89

Per canviar el gruix de lnia amb qu dibuixem 2. Despleguem el men de gruixos de lnia i en seleccionem un de nou 3. Esc per sortir (hem de tenir activat mostrar grosor de lnea!!!) 4. Al dibuixar, a partir dara Autocad usar el nou gruix de lnia. Si volem tornar al gruix de lnia anterior lhem de tornar a seleccionar del men desplegable

90

 DESIGN CENTER Autocad, de manera predeterminada, obre els dibuixos nous (Archivo>Nuevo) amb noms una capa (la capa 0). Si creem ms capes per a treballar i volem que en obrir un altre dibuix tamb tingui aquestes capes, podem fer-ho des del parmetre Design Center, que es troba al men superior.

icona Design Center Aplicar Design Center 1. Tenim un dibuix amb capes creades que volem posar en un altre dibuix. 2. Obrim el dibuix nou (que noms t una capa 0) 3. Cliquem la icona Design Center del dibuix nou 4. Sobre un desplegable des don busquem el dibuix que t les capes que desitgem 5. Obrim la seva carpeta de capes 6. Seleccionem totes les capes amb una catura i les arrosseguem a fora, al dibuix nou 7. El dibuix nou passa a tenir les capes del altre dibuix. Ho podem comprovar desplegant ladministrador de capes.

A travs de lopci Design Center no noms podem copiar les capes dun altre dibuix, sin que ens permet importar els blocs, estils de cota creats, estils de text, tipos de lnia carregats... Simplement cal arrossegar els parmetres al dibuix nou. Copiar i enganxar objectes distributs en capes diferents Si volem copiar un dibuix per no copiar cotes ni elements que es troben en altres capes: bloquegem les capes que contenen elements que no ens interessen (tancant els candaus amb un clic des de ladministrador de capes) i aix al seleccionar el dibuix, Autocad noms ens deixar seleccionar all que es trobi en capes desbloquejades. Seleccionem el dibuix i fem copiar i pegar a travs de les icones o clicant les tecles: COPIAR= Ctrl + C ENGANXAR = Ctrl + V

91

7.- TREBALLAR AMB TEXT Tot i que Autocad s un programa de disseny vectorial tamb ens permet introduir text en el dibuix (encara que no s un editor de textos i per tant, no fa tantes coses com el word). Quan treballem amb text, s recomanable crear una capa expressament per a tot el text del dibuix. Autocad tracta els blocs de textos com si es tractessin de figures: un text es pot modificar igual que un dibuix, es pot canviar el color, escalar, estirar, fer una matriu, etc. Es pot escriure un text amb Word i desprs importar-lo a Autocad, per haurem de guardar-lo en format RTF DUES MANERES DE TREBALLAR EL TEXT EN AUTOCAD Autocad ens permet treballar el text de dues maneres: Texto de lneas mltiples > s lopci que ms susa. Sescriu dins duns lmits laterals fixes, mentre que les lnies de text es van acumulant una sota de laltra dins daquests lmits. Texto en una lnea > Sescriu el text en una nica lnia infinita, al llarg de tota la pantalla i ms enll si cal.
hhvuyeuwyeoqugfiqugqurfg queyyfqkufyeqwufyeqwufeu fweyf

jhvayf jhfytfeiyf jhfgfkfkuyf

A.- Ordre TEXTO DE LNEAS MLTIPLES Accedim a lordre: Clicant sobre de la icona que surt per defecte en la barra de dibuix Anant al men de Dibujo> Texto> Texto de lneas mltiples Teclejant en el quadre de dileg: Textom En accedir a lordre, apareix un editor de text Formato de texto molt semblant al del programa Word.
ESTILS DE TEXT ESTIL DE LLETRA MIDA DE LLETRA SMBOLS COLOR

REA DE TEXT 92 92

Treballar amb text de lnies mltiples 1. Primer creem una nova capa que anomenarem text, i ens posarem sobre della 2. Accedim a lordre des de la icona, per exemple. 3. Precise la primera esquina > Autocad, abans de res, vol que li marquem el rectangle dins del qual escriurem. Recordem que els lmits laterals seran fixes per el rectangle sanir estirant cap a baix a mesura que anem escrivint lnies de text. 4. Amb el cursor fem un primer clic dins de lrea de treball (o b amb coordenades absolutes) 5. Indique la esquina opuesta o [Altura / Justificar/ Interlineado/ Rotacin / Estilo / aNchura/ Columnas] 6. Deixem estar les dems opcions i designem la cantonada oposada del rectangle, fent un segon clic (o amb coordenades polars o absolutes). Fixem-nos que abans de clicar, si movem el ratol, apareix un rectangle que va variant mides i proporcions. 7. Automticament apareix una finestra on podem teclejar el text (amb un regle superior per a controlar les proporcions), i un men contextual de Formato de texto des don modificar les caracterstiques del text: 8. Tecleguem el text dins de lrea indicada. Podem triar la tipografia si despleguem la pestanya, la mida (un 2.5 s diminut!) o el color. Podem seleccionar el text escrit i modificar-lo desprs. 9. Si cliquem amb el bot dret del ratol a damunt de lrea on teclegem el text apareix un men contextual de text on podem triar ms opcions. Tamb apareix si cliquem el bot Opciones de Men del quadre Formato de Texto 10. Una vegada hem acabat, fem Aceptar (tots els parmetres modificats es guarden) 11. Desapareixen les finestres i queda el text escrit amb les caracterstiques indicades. 12. Si volem modificar un text ja escrit hem dactivar lorde Editar Texto Mltiple

93

Si leditor de text ens apareix massa gran en la pantalla, el podem modificar amb la subopci del comandament aNchura, clicant N (intro) i aix li donem una amplada raonable i cmoda per a poder treballar. Modificar un text ja escrit: Editar Texto Mltiple Podem editar un text escrit de diferents maneres: Seleccionem el text i cliquem amb el bot dret del ratol sobre de la selecci. Apareix un men contextual i triem lopci Editar TextoM... Anant a Modificar > Objeto> Texto> Editar... En ambds casos sobren les mateixes finestres vistes anteriorment. Modifiquem el que vulguem i finalment fem Aceptar. Recordem que un text es pot modificar com un dibuix sense necessitat danar a leditor de text (girar, escalar, estirar, etc.) B.- Ordre TEXTO EN UNA LNEA Accedim a lordre: o Anant a Dibujo> Texto> Texto en una Lnea o Teclejant en el quadre de dileg: Texto i premem enter o Teclejant en el quadre de dileg: Textodin i premem enter Treballar amb text duna lnia 1. Creem una capa nova amb nom text i ens situem a sobre per treballar-hi 2. Accedim a lordre per qualsevol de les vies anteriors descrites 3. Precise un punto inicial de texto o [jUstificar/ Estilo] 4. Si usem lopci per defecte i cliquem un punt on comenar el text ens surt: 5. Precise altura <2.500> 6. Teclegem numricament el valor de laltura de text que volem i enter 7. Precise ngulo de rotacin de texto <0> 8. Teclegem el valor numric de langle sense smbols ni lletres i premem enter 9. Escriba texto 10. Escrivim el text en el quadre de dileg dels comandaments. Fixem-nos que mentre ho fem, el text va apareixent en pantalla segons les directrius donades. 11. Si premem enter comencem una nova lnia a sota i Autocad la tractar de manera independent com un cartutx de text diferent. 12. ESC per sortir de lordre Si entrem en lopci jUstificar: 1. U i enter 2. Indique una opcin Linear/ aJustar/ Centro/ Medio/ Derecha/ SIZ/ SC/ SD/ MI/ MC/ MD/ II/ IC/ ID] 3. Triem una opci i enter (SIZ= superior izquierda/ SC= superior centro/ SD=superior derecha/ MI=Medio izquierdo/ MC=medio centro/ MD=medio derecha/ II=inferior izquierda/ IC=inferior centro/ ID=inferior derecha) Una de les subopcions interessants s aLinear (L+intro) que permet traar una lnia de longitud de text fixa, i en funci de la quantitat de text que hi anem clicant, Autocad va modificant laltura (la mida de les lletres) per a fer-lo encabir en la longitud donada (respectant lestil de lletra i sense deformar-la). La subopci aJustar (J+ intro) permet no noms donar una longitud fixe, sin tamb una altura fixe, i en funci de la quantitat de text que hi anem escrivint, Autocad el va deformant cada vegada ms per a fer-lo encabir dins del rectangle. 94

Si entrem en lopci Estilo: 1. E i enter 2. Indique nombre de estilo o [?] <standar>: Podem canviar lestil del text, si tenim estils propis creats i guardats a leditor destils de text.

CREACI DESTILS DE TEXT Autocad per defecte t un estil de text anomenat standar, amb un estil de lletra anomenat txt i un cos de lletra minscul de 2.5 punts i el color negre. Si volem crear el nostre propi estil de text, donar-li un nom i guardar-lo per poder-lo activar des de leditor de text, ho podem fer a partir de lordre Estilo de Texto. Accedim a lordre... - Des de la icona del men superior - Des del men desplegable Formato> Estilo de texto En ambds casos sobre el quadre Estilo de Texto

Llista destils de text creats

aplicar un estil crear un estil nou

Parmetres de lestil seleccionat Crear un estil 1. Cliquem sobre lopci Nuevo 2. Apareix una finestra que ens demana que li posem un nom al nou estil. Li posem i fem Aceptar 3. Automticament ens apareix seleccionat a la llista destils disponibles 4. Ara es tracta de canviar els parmetres al nostre gust (Tipus de lletra, cos, color, angle...) 5. Quan acabem fem Aplicar i lestil queda registrat. Si el volem activar lhem de seleccionar a la llista i li hem de dir Definir Actual. Lestil de text creat el tindrem disponible al desplegable destils de text de leditor de textos Formato de texto (quan cliquem licona de Text)

95

 Els estils de text sn parmetres que es poden traslladar a altres dibuixos des de Design Center

IMPORTAR UN TEXT ESCRIT EN WORD A UN DIBUIX DAUTOCAD 1. Tenim un text escrit en Word 2. El guardem amb format RTF Archivo > Guardar como> Guardar como tipo: Formato RTF 3. Obrim el dibuix dAutocad i ens situem en la capa de text 4. Cliquem licona A de text de lnies mltiples i designem el rectangle lmit (primer punt i segon punt de cantonada oposada) per a situar el futur text 5. Sobre leditor de text, i cliquem amb el bot dret del ratol dins de lrea del text per a fer aparixer el men contextual 6. Seleccionem lopci Importar texto... 7. Apareix una finestra des don podem buscar i seleccionar el text RTF (hem dassegurar-nos que tenim seleccionada lopci <Archivos de tipo= Archivos RTF> 8. Cliquem Abrir i el text apareix dins de leditor de text dAutocad. 9. El modifiquem si volem i finalment fem Aceptar

96

8.- BLOCS: o o o o

Creaci de blocs Creaci de biblioteques de blocs Insertar blocs Descompondre blocs

QU SN ELS BLOCS? Un bloc s un conjunt delements agrupats que conformen un nic objecte, i per tant, es poden tractar com una unitat (igual que una polilnea) La diferncia entre agrupar i crear blocs s que els grups noms sn tils per al dibuix on shan creat i un bloc pot insertar-se en diferents projectes de dibuix si es guarda en una biblioteca de blocs o a travs de lopci Design Center. A ms un bloc sempre ocupa menys espai en el disc dur de lordinador. Quan es crea un bloc se li assigna un nom. Daquesta manera, si es guarda en una biblioteca sempre s recuperable sota aquest nom. Un bloc es pot copiar, girar, escalar, estirar, repetir, etc. igual que un dibuix independent. Un bloc es pot descompondre un altre cop en elements, treballar-los o modificar-los per separat, i posteriorment tornar a crear el bloc Comercialment existeixen biblioteques de peces: portes, finestres, lavabos... etc que sutilitzen en decoraci i disseny dinteriors. CREACI DE BLOCS Accedim a lordre Crear Bloque per diferents vies: Clicant sobre la icona de la barra de dibuix: Anant al men: Dibujo >Bloque> Crear Teclejant en el quadre de dileg: Bloque o Bmake Treballar amb lordre creaci de blocs: 1. Primer hem de tenir un conjunt delements dibuixats 2. Entrem a lordre per qualsevol de les vies descrites i sobre una finestra de Definicin de bloque 3. Primer introdum un nom per al bloc que hem de fer 4. Desprs anem a lrea de Punto base. Hem de designar un punt base en algun dels elements del futur bloc. El punt base s el punt on es situar sempre el cursor quan creem el bloc, o quan linsertem. El mateix succeir si volem girar el bloc, el centre de gir ser el punt base. Aquest punt base el podem designar amb el ratol o b amb coordenades. 97

5.-Cliquem sobre de la icona Designar punto i es tanca temporalment la finestra. 6.-Cliquem un punt sobre dels elements amb el ratol, i torna a aparixer la finestra. 7.-Ara anirem a lrea Objetos i activarem lopci Convertir en bloque (s lopci predeterminada). 8.- Cliquem sobre de la icona Designar objetos i desapareix momentniament la finestra 9.-Seleccionem els objectes englobant-los amb un rectangle i premem enter 10.-Torna a aparixer la finestra de Definicin de bloque i podem veure el nmero delements que convertir en bloc 11.-En lrea Parmetros, hem de tenir milmetros 12.-A lrea de Comportamiento hem dassegurar-nos de tenir activada lopci Permitir descomposicin si en un futr ens pot interessar explosionar-lo per a modificar-lo o reeditar-lo. 13.-Finalment cliquem Aceptar 14.- Desapareix la finestra i el bloc sha creat (fixem-nos que en seleccionar un element se selecciona tot) 1. Autocad tamb ens dna lopci dassignar un hipervincle al bloc: fixem-nos que en la finestra de Definicin de bloque hi ha una casella d Hipervnculo.... Si la cliquem ens apareix una altra finestra des don podem assignar la ruta a vincular (cap a un altre dibuix, cap a un altre arxiu, etc) Creaci de biblioteques prpies de blocs Es fa a travs de lordre BLOQUEDISC 1. Imaginem-nos que hem creat un bloc i volem tenir-lo disponible per a diferents arxius de dibuix. El que podem fer s guardar-lo en una biblioteca de blocs. 2. Teclegem en el quadre de dileg la paraula Bloquedisc i premem enter. 3. Sobre una finestra de Escribir bloque 4. Hem dactivar lopci Bloque 5. Introduir el nom del bloc ja creat en la casella del costat 6. A lrea de Destino indiquem la carpeta on sha de guardar i la ruta: si cliquem sobre dels tres punts suspensius sobre lexplorador de windows i podem seleccionar (o crear) una carpeta que ser la biblioteca de blocs. All es guardaran tots els blocs que anem afegint a la biblioteca 7. A la casella Insertar unidades hem de tenir lopci de Milmetros 8. Finalment cliquem Aceptar 9. Ja hem creat la biblioteca de blocs, i afegit aquest bloc a la biblioteca creada.

98

Insertar blocs Si tenim un bloc guardat en la biblioteca de blocs, i el volem utilitzar en un dibuix, el que hem de fer s insertar el bloc amb lordre Insertar bloque. Accedim a lordre per diferents vies: 2. Clicant sobre de la icona de dibuix insertar bloque 3. Anant al men Insertar > Bloque 4. Teclejant en el quadre de dileg insert o b ddinsert Treballar amb lorde Insertar bloques 1. Hem de tenir un bloc guardat a la biblioteca de blocs. 2. Accedim a lordre per qualsevol de les vies descrites i sobre una finestra de Insertar.

3. A la casella de nombre cliquem sobre de examinar i sens obre lexplorador de windows des don podem buscar la carpeta de blocs i seleccionar-lo. (Fixem-nos que un cop seleccionat la ruta de larxiu queda escrita.) 4. Lapartat Punto de insercin fa referncia al punt de lrea de treball on volem col.locar el bloc. Ho podem fer clicant amb el ratol en la pantalla o b donant les coordenades absolutes. Recordem que el cursor apareixer enganxat en el punt base del bloc, que en el moment de crear-lo, vam designar. 5. En lapartat Punto de insercin, activem lopci Precisar en pantalla 6. En lapartat descala tamb activem precisar en pantalla (ja que no s gaire prctic donar les dades amb coordenades absolutes) i activem lopci escala uniforme (per a que no ens faci deformacions alhora de dir-li escales diferents) 7. En lapartat de rotaci activem lopci precisar en pantalla. En aquest girarem el bloc movent el ratol directament en la pantalla, per ens podria interessar introduir les dades dangle en la casella ngulo i el bloc ja apareixeria girat. 8. Lrea Unidad de bloque simplement ens recorda que el bloc que volem insertar va ser creat amb mil.lmetres i amb un factor descala 1 9. Finalment fem Aceptar 10. Es tanca la finestra i ens apareix el bloc de manera provisional, amb el cursor enganxat al punt base del bloc 11. Precise punto de insercin [...] > Primer hem de clicar en la pantalla on volem deixar anar el bloc (on el volem posar). 12. El situem 13. Precise factor de escala<1>: Autocad, de manera predeterminada t escala 1. Podem indicar lescala numricament o b movent el ratol i clicant finalment sobre de la pantalla. Lintrodum i enter. (si no volem modificar lescala, premem enter les 99

dues vegades, assegurant-nos sempre que el factor descala que surt per defecte s 1). Si no hagussim activat lopci Escala Uniforme Autocad ens preguntaria el factor descala per a les distncies mesurades en leix de les X i el factor descala per a les distncies de Y. 14. Precise ngulo de rotacin <0> Per defecte, autocad assigna un angle zero (sense angle) al bloc. Si estem dacord premem enter. I si volem introduir un valor dangle, el teclegem numricament i enter. 15. El bloc ha quedat insertat en el dibuix segons les condicions indicades. Autocad ens permet insertar un bloc descompost, introduint les mateixes de posici, escala i rotaci. Fixem-nos que en la finestra dinsertar bloque hi ha una casella de Descomponer que podem activar. Si ho fem, el conjunt queda insertat per els elements es trobaran desagrupats. Si seleccionem desprs un element, comprovarem com no es selecciona tot. Qualsevol dibuix pot ser insertat com un bloc en un altre dibuix: al quadre Insertar Bloque > Examinar podem triar un dibuix i obrir-lo com un bloc, per haurem de designar un punt base amb lopci Designar punto base (i fem un clic en el dibuix) Els blocs poden estar adherits a plantilles, de manera que quan obres un dibuix fent una cpia duna plantilla, ja tinguis els blocs disponibles de manera sistemtica. Tamb es poden copiar de la plantilla des de lopci Design Center . Descompondre un bloc Al igual que un grup, un bloc tamb es pot descompondre amb lordre DESCOMPONER de la barra de modificar. Aquesta icona no noms descompon grups i blocs en els seus respectius elements, sin tamb figures poligonals dibuixades en lnies simples o polilnies creades per trams ajuntats. Accedim a lordre descomposar: Clicant sobre de la icona Anant al men Modificar> Descomponer Teclejant en el quadre de dileg: Descomp i enter Descompondre un grup, un bloc o una figura poligonal 1. Tenim un grup, un bloc o un polgon qualssevol i els volem descompondre 2. Accedim a lordre Descomponer per qualssevol de les vies indicades 3. Designe objetos 4. Seleccionem els objectes a descompondre englobant-los amb una finestra i enter 5. Lobjecte sha descompost

100

9.- ACOTACI AMB AUTOCAD La barra deines Acotar Autocad tamb permet fer acotacions a travs de la barra deines Acotar, que podem treure a la pantalla principal clicant amb el bot dret del ratol sobre qualsevol icona.

Per ms comoditat alhora de treballar, podem incrustar la barra dacotar al lateral dret de la pantalla, just al costat de la barra de referncia a objectes (amb el ratol larrosseguem fins al costat de la pantalla i veurem com ella sola es posa vertical; si la deixem anar amb el ratol, quedar enganxada al costat de la barra de referncia a objectes). Aspectes bsics de lacotaci amb Autocad Cadascuna de les icones que apareixen en aquesta barra permeten acotar de manera lineal, radial o angular. Les acotacions poden ser horitzontals, verticals, alineades, girades, coordenades, de lnia de base o contnues. En la il.lustraci podem veuren alguns exemples simples.

Alhora dacotar un element amb autocad s recomanable crear una capa expressament de cotes, de manera que el dibuix es trobi en una altra capa. A ms, Autocad permet crear estils de cota segons convingui i modificar cotes ja fetes.

101

Parts duna cota Abans de comenar a acotar amb autocad, cal conixer les parts duna cota per entendre largot del programa: Les cotes es componen de diferents elements: text de cota.- text que indica el valor numric de la mesura lnia de cota.- indica la direcci i lextensi de la cota. El cas de cotes angulars, la lnia de cota s un arc extrems de la cota.- sn les parts finals de la lnia de cota: poden ser fletxetes o no. s possible seleccionar diferents mides i estils dextrems de cota. lnia de referncia.- Tamb es poden dir lnies de projecci. Sn aquelles lnies auxiliars que van des de lelement a mesurar a la lnia de cota de manera perpendicular a aquesta. En casos de cotes de cercles o arcs: lnies de centre.- sn les lnies discontnues que indiquen un centre de gir, ja sigui un cercle o un arc. marca de centre.- s una petita creu que marca el centre origen dun gir, ja sigui un cercle o un arc Un tipus dacotaci especial: les directrius (directriz en cast.).- tipus de cota rectilnia i trencada, que senyala algun aspecte de lobjecte difcil dacotar grficament de forma entenedora i clara. De vegades tamb sutilitza en casos dacotaci densa per a simplificar el dibuix.

intervalo.-

s la separaci entre les lnies de referncia i lobjecte (les cotes no tenen perqu estar enganxades al dibuix)

20 cm

La separaci entre el nmero i la lnia de cota es diu DESFASE

102

Cotes associatives i cotes no associatives en Autocad Quan acotem en autocad, haurem de triar entre aquests dos tipus dacotaci: o Cotes associatives.- Sn aquelles cotes que es reajusten automticamet quan modifiquem lobjecte acotat (fins i tot el text numric es reajusta). Es diuen aix peru estn associades a lobjecte que mesuren. o Cotes no associatives.- Sn aquelles cotes que no es reajusten si modifiquem lobjecte acotat. Sn independents a lobjecte. CREACI DE COTES AMB LA BARRA ACOTAR Hi ha tres tipus dacotaci: la lineal, la radial i langular. Cadascn daquests tipus es pot treballar a travs de les diferents icones de la barra deines Acotar o des del men superior Acotar (hi ha ms opcions)
ACOTACI LINEAL

ACOTACI RADIAL

ACOTACI ANGULAR

103

Lineal Teclejant: Acolineal Men Acotar> Lineal

TOTES LES ORDRES DACOTACI SI ES MODIFIQUEN, QUEDEN MODIFICADES: Cal apuntarse com estan per defecte per si mai les modifiquem!

Acota distncies en lnia recta: horitzontals , verticals o girades. Autocad aplica de forma automtica lorientaci vertical o horitzontal de la lnia de cota, segons com marquem les lnies de referncia. Generalment les dibuixa de manera horitzontal, tot i que s una opci que podem canviar.

1. Tenim un dibuix que volem acotar linealment 2. Cliquem sobre de la icona dacotaci Lineal 3. Designe el origen de la primera lnea de referencia o <designar objeto> El programa ens demana que marquem un punt de lobjecte des don traar una primera lnia de referncia 4. Cliquem el punt ajudant-nos del refent o de la barra de referncia a objectes 5. Designe el origen de la segunda lnea de referencia , Ara ens demana un segon punt per on traar la segona lnia de referncia 6. El cliquem amb lajut del refent 7. Designe ubicacin de lnea de cota o [textoM/ Texto/ ngUlo/ Horizontales/ Verticales/ Girar] Arrosseguem el ratol fins a col.locar la cota en el lloc que vulguem i cliquem finalment per a confirmar la posici. Fixem-nos que tamb tenim lopci, abans de clicar, de modificar el text, o la lnia de cota a travs de les diferents sub-ordres que apareixen el quadre de dileg.

Lineal Con Recodo Teclejant: acolinrecod Men: Acotar> Lineal con recodo Sutilitzen per a representar un valor de cota que no mostra la mida real (objectes tallats, seccionats...). El recodo (=la forma de Z de la lnia de cota) es pot modificar amb el submen. Alineada Teclejant: Acolineada Men Acotar>Alineada La lnia de cota s una lnia recta paral.lela al segment a acotar. El procediment s el mateix que en lacotaci Lineal que hem vist abans.

104

Oblqua Men: Acotar> Oblqua Per a fer una cota oblqua, primer hem de dibuixar una cota linial i desprs accedir a aquesta ordre Oblqua: 1. Designe objetos 2. Fem un clic sobre de la cota i enter 3. Indique ngulo oblquo (INTRO para ninguno): 4. Li indiuem langle, tenint en compte com llegeix els angles autocad i premem enter 5. La cota es torna oblqua Longitud de Arco Teclejant: Acoarco Men: Acotar> Longitud de Arco Serveix per a acotar la longitud darcs de circumferncia. 1. Designe arco o segmento de arco de polilnea 2. Fem clic sobre larc 3. Especifique longitud de cota de longitud de arco o [textoM/ Texto/ aNgulo/ Parcial/ Directriz]. Si volem modificar alguna cosa del text, cliquem M+enter, sin fem clic amb el ratol quan vegem la cota al nostre gust. Coordenada Teclejant: Acocoordenada Men Acotar>Coordenada Traa les cotes a partir de coordenades absolutes. Les cotes per coordenades es componen dun valor X o Y respecte un punt de referncia origen (0,0) que s en el creuament del SCP actual, i presenten lnies directrius. Tamb ens pot servir per a acotar un punt amb coordenades (p.ex. un centre de gir) Radio Teclejant: Acoradio Men Acotar>Radio Acota el radi de cercles i arcs Con recodo Teclejant Acorecodo Men Acotar > Con recodo Aquesta ordre dacotaci de radis serveix per casos on el dibuix a acotar s molt complicat i se solaparien cotes. Acota un radi de circumferncia amb la possibilitat que la fletxa t una forma de Z (= recodo) que podem col.locar com vulguem. 1. Tenim un arc 2. Designe un arco o un crculo 3. Fem clic amb el ratol sobre larc 4. Especifique modificacin de ubicacin de centro 5. Fem un clic on sha denganxar la cota per lextrem que no t fletxa 6. Designe ubicacin de lnea de cota o `Texto/ textoM/ aNgulo] 7. Si movem el ratol veurem que la cota va resseguint la trajectria de larc per encara no est enganxada. Fem un clic i fixem la cota en larc. 8. Especifique ubicacin de recodo 9. Si movem el ratol veurem com la forma de Z de la cota es va movent al llarg dels dos punts fixats. Fem un clic quan vulguem i fixem la cota. 105

Dimetro Teclejant: Acodiametro Men Acotar>Dimetro Acota el dimetre de cercles i arcs Angular Teclejant: Acoangulo Men Acotar>Angular s una cota angular per a acotar angles i segments darc. Consta de text, lnia de referncia i directriu si cal. Segons com moguem el ratol ens acotar duna manera o una altra. Cota rpida Teclejant: Acotarr Men Acotar>Cota rpida Lordre de cota rpida sutilitza per a crear o modificar cotes sense haver de recrrer a les diferents ordres dacotaci de la barra Acotar. Un cop entrem a lordre cota rpida, en el quadre de dileg ens apareixen totes les modalitats de cota i les opcions de la barra dacotaci. 1. Seleccione la geometra a acotar 2. La seleccionem amb un clic i enter 3. Especifique la posicin de lnea de cota o [coNtinua/ dEsfasada/Lineabase/ Coordenadas/ RAdio/ Dimetro/ puntoRef/Modificar/Parmetros]<Continua> 4. Lopci continua s la que hi ha per defecte: si movem el ratol veurem com les acotacions es van movent tamb. Seleccionem qualsevol de les opcions i seguim les instruccions en cada cas.

106

Lnea base Teclejant: Acolineabase Men Acotar>Lnea base Les cotes de lnia base sn un conjunt de cotes que comparteixen totes elles una mateixa lnia de referncia que Autocad anomena Lnea base. Per tant, totes les mesures de les cotes es compten des daquesta lnia base. Les cotes de lnia base poden ser angulars o lineals:

En ambds casos, abans de crear les cotes de lnia base, Autocad ens demanar que creem una cota lineal o una cota angular (segons el cas), ja que el programa crea les cotes de lnia base de forma incremental a partir de la cota lineal o angular ms recent de la sessi actual. 1. Tenim unes escales que volem acotar amb cotes de lnia base 2. Cliquem sobre de la icona de Lnia base i si no hem creat abans una cota lineal simple, autocad ens ho demana que ho fem ara: 3. Designe cota base > Autocad ens demana aix que dibuixem primer una cota linial que pugui fer servir de cota base per a anar dibuixant les altres. Fixem-nos que si cliquem sobre de la figura, ens ho remarca: Requiere una cota asociativa Lineal, de Coordenada o angular 4. Hem de crear una cota lineal abans: cliquem sobre de la icona de cota Lineal > Designem un punt per la primera lnia de referncia> Designem un segon punt per la segona lnia de referncia> I establim una posici de la lnia de cota. Ja tenim una cota lineal feta. 5. Tornem a entrar a lordre de cota Lnea base. Fixem-nos com automticament el cursor senganxa en una nova cota que comparteix amb la primera una lnia de referncia. 6. En aquest punt, autocad ens demana directament: Designe un origen de la segunda lnia de referencia 7. Amb el refent activat, anem clicant les successives cantonades, i automticament veurem com es van creant les cotes de lnia base. 8. Per sortir de lordre: Esc

107

Continua Teclejant: Acocontinua Men Acotar>Continua Encadena cotes lineals o angulars una al costat de laltra, escrivint successivament la nova cota a partir de la segona lnia de referncia de la cota anterior (de la sessi actual). Al crear cotes contnues, se suprimeix la primera lnia de referncia, i la collocaci del text pot comportar incloure lnies directrius Per a crear cotes contnues cal haver creat abans una cota lineal o angular. Si no nhem creat cap, Autocad ens demanar que ho fem, ja que el programa necessita una cota lineal o angular com a base per a crear les altres cotes contnues.

1. Imaginem-nos que volem acotar una escala amb acotaci contnua 2. Cliquem icona dacotar Continua 3. Designe cota continua > Autocad ens demana que abans dibuixem una cota linial per a usar de referncia. Si cliquem sobre de la figura, ens ho remarca: Requiere una cota asociativa Lineal, de coordenadas o angular 4. Hem de crear una cota lineal primer: cliquem la icona de cota Lineal> Designem primer punt per la primera lnia de referncia > Designem segon punt per la segona lnia de referncia> ubiquem la cota amb unclic final. Ja tenim la cota lineal feta. 5. Tornem a entrar a cota Cotinua 6. Automticament el cursor apareix enganxat a una segona cota, i el programa ens demana directament: Designe un origen de la segunda lnea de referencia 7. Amb lajut del refent, anem clicant a sobre de totes les cantonades i veiem com el programa va dibuixant automticament totes les cotes contnues. 8. Esc per a sortir de lordre.

108

Espacio de cota Teclejant Acoespac Men Acotar>Espacio de cota Aquesta ordre permet separar entre s lnies de cota base massa juntes:

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9.

Tenim una srie de cotes base que volem separar Accedim a lordre Designe cota base Amb un clic li diem la primera cota (la ms petita) que hem utilitzat per a fer les altres cotes. Designe cotas para intervalos Cliquem totes les altres cotes Indique valor o [Auto] Posem un valor numric de separaci entre elles i fem enter Les cotes shan separat uniformement

109

Cortes de cota Teclejant: Acocorte Men Acotar> Corte de cota Permet tallar les lnies de cota o de referncia duna cota quan sinterseca amb un dibuix:

COTES TALLADES

COTES NO TALLADES

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.

Tenim un dibuix acotat i volem separar les cotes del dibuix (tallar les cotes) Accedim a lordre Designe una cota o [Mltiple]: Fem un clic sobre la cota que volem tallar Designe objeto para cortar cota o [Auto/Restituir/Manual] <Auto>: Hem de clicar el contorn de lobjecte que sinterseca amb la cota i fer enter Designe objeto para cortar cota: La cota es talla, i Autocad ens demana si volem continuar. Fem enter per sortir de lordre

Si no ho veiem en el dibuix s perqu estem treballant a una escala massa gran (si fem un zoom ho veurem).

110

Directriz rpida Teclejant: directrizr Men Acotar>Directriz (en versions posteriors a Autocad 2004 cal treure la icona fora des del men Ver>Barra de Herramientas> Cota) Les directrius (directriz en cast.) s un tipus de cota rectilnia i trencada, que senyala algun aspecte de lobjecte difcil dacotar grficament de forma entenedora i clara. De vegades tamb sutilitza en casos dacotaci densa per a simplificar el dibuix. 20 cm

aix s una directriu

Lordre Directriz rpida introdueix una anotaci de text i una lnia que unir visualment aquesta anotaci amb la part de lobjecte a acotar. 1. Tenim un dibuix a acotar i ho volem fer amb una directru 2. Cliquem sobre de la icona Directriz Rpida 3. Designe el primer punto de la directriz o [Parmetros] Autocad ens demana el primer punt de la directriu (punt de lobjecte a acotar) 4. Cliquem el primer punt 5. Precise punto siguiente 6. Cliquem el segon punt 7. Precise punto siguiente 8. Cliquem el tercer punt 9. Precise anchura de texto <0> Fa referncia a lamplada total del text que escriurem. En el cas de text de lnies mltiples (opci predeterminada) si donem valor 0, lamplada ser il.limitada (podrem escriure tan com vulguem) 10. Li diem enter 11. Indique primera lnea del texto de anotacin <Texto M>: Escrivim el que volem posar 12. Enter 13. Indique segunda lnea de texto de anotacin: Si volem escriure una segona lnia lescrivim, sin enter (aquest ltim pas el podem repetir tantes vegades com vulguem). Lopci Parmtros (p enter) ens permet modificar les caracterstiques de la directriu: col.locar una fletxa en lextrem, etc. Cliquem sobre de la icona Directriz rpida Designe el primer punto de la directriz o [Parmetros] <Parmetros> Fixem-nos que parmetros s lopci predeterminada i per tant cliquem enter Apareix una finestra de Prmetros de directriz, amb tres pestanyes: Anotacin /Directriz y flecha/ Enlace Modifiquem el que vulguem i aceptar I tracem la directriu com hem vist abans 111

1. 2. 3. 4. 5. 6.

100 cm

112

Marca de centro Teclejant: Acocentro Men Acotar> Marca de centro Serveix per a marcar grficament un centre de gir, ja sigui dun cercle o dun arc. Es po escollir entre marcar el centre o traar lnies de centre:

Editar cota Teclejant: Acoedic Men Acotar>Oblcua Permet modificar una cota ja dibuixada: alinear, desplaar, girar, etc. Afecta la cota i a les lnies de referncia. 1. Indique tipo de edicin de cota [Inicio/Nuevo/ Girar/ Oblicua] > Les opcions Nuevo i Girar afecten al text. Lopci de Oblicua controla langle de les referncia: 1.1. Inicio.- Torna el text girat a la posici inicial per defecte 1.2. Nuevo.- Permet modificar el text de cota mitjanant lEditor de text mltiples 1.3. Girar.- Gira el text de cota segons langle indicat. El valor 0 s el que defecte. 1.4. Oblicua.- Permet dotar a les lnies de referncia dangle dinclinaci

al text de de Inicio, lnies de de lnies hi ha per

Editar texto de cota Teclejant: Acotedic Men Acotar>Alinear texto Permet modificar el text de cota especficament (hi ha opcions equivalents a les que troben a Editar cota)

Actualitzar cota Teclejant: -Acoestil Men Acotar>Actualizar En realitat, aquesta ordre s una sub-opci (Restituir) de Estilo de cota que veurem desprs. Serveix per a restituir cotes modificades segons lestil actual marcat. Ens regenera cotes modificades i ens les posa com apareixien per defecte. 113

Estilo de cota Teclejant: Acoestil Men Acotar>Estilo... Un estil de cota s un conjunt de parmetres que defineixen laspecte i el comportament de les cotes. A travs daquesta ordre es poden controlar tots els aspectes duna acotaci: el text, les lnies de referncia, els extrems de la lnia de cotes, les lnies de cota, les directrius,... Tot aix es fa a travs de la finestra d Administrador de estilos de cota que apareix al entrar en lordre er alguna de les vies indicades.

Si cliquem sobre de les opcions Modificar o Reemplazar apareix una nova finestra amb pestanyes:

Es tracta danar introduint els parmetres que vulguem modificar respecte els que hi ha predeterminats i finalment fer Aceptar (totes les modificacions destil quedaran gravades en aquell arxiu de dibuix al tancar autocad: s recomanable apuntar-se com estava tot de manera predeterminada).

Crear un estil de cota propi 114

1. Cridem lordre Estilo de cota i sens obre el quadre de dileg Administrador de estilos de cota 2. Cliquem sobre lopci Nuevo,i sobre una finestra on sens demana que li posem un nom al nou estil per a tenir-lo disponible desprs a la llista destils.

3. Li posem un nom i li diem Continuar 4. Sobre un quadre de dileg des don configurar tots els parmetres:

5. Modifiquem els parmetres que vulguem de cada pestanya. En el cas del Text, si el volem modificar, Autocad ens obliga a crear dins daquest procs, un estil de text des del quadre Estilo de texto, o b a seleccionar un estil de text ja creat. Si no en tenim cap en creem un i si no en triem un, i li diem Definir actual i Cerrar. Es tanca el quadre dedici destils de text i torna a reaparixer el quadre de Creaci destils de cota. Seleccionem lestil de text de la llista i continuem amb les modificacions dels parmetres.

115

Obre el quadre dedici destils de text. En el desplegable hi ha els estils disponibles en el dibuix.

6. En acabar de configurar un estil li podem dir Definir Actual i finalment Aceptar. Les cotes es pode explosionar amb lordre Descomponer, per a modificar les seves parts manualment (quan se solapen flextes en acotacions molt denses generalment seliminen i es substitueixen per punts fets amb arandeles).

Les cotes poden estar a escala, s a dir el dibuix pot tenir unes mides reals ms
petites o ms grans que la que diuen els nmeros i el text de les cotes. Per a fer que Autocad calculi les cotes a escala, hem de fer Modificar>Unidades Principales> Factor de escala i introduir el valor amb qu Autocad ha de multiplicar o dividir les cotes que va mesurant automticament en el dibuix. Els estils de cota es poden compartir i transportar a un altre dibuix a travs de Design Center (obrim un dibuix que tingui un estil de cotes que ens agrada i larrosseguem al nou dibuix):

116

10.- TREBALLAR AMB PLANTILLES Generalment a Autocad es treballa usant PLANTILLES. Una plantilla s una configuraci de dibuix que queda guardada i de la qual sen van fent cpies cada vegada que nosaltres obrim un dibuix Nou segons els parmetres de la plantilla triada. El quadre de dileg dinici al obrir Autocad 1. Si tanquem el dibuix i nobrim un de nou, apareix el Quadre de dileg dinici

2. Per defecte, Autocad obre els dibuixos segons la plantilla acadiso.dwt . Fixem-nos que sabem que s una plantilla perqu lextensi no s de dibuix dAutocad (dibuix.dwg) sin de plantilla.dwt 3. Totes les plantilles dautocad es guarden per defecte a la carpeta Template per nosaltres podem ubicar-les on vulguem. 4. Cal assegurar-nos que quan obrim un dibuix nou segons els parmetres duna plantilla triada, el tipus darxiu que obrim ha de tenir lextensi .dwg , ja que si obrim un arxiu .dwt significaria que estarem obrint una plantilla, i per tant totes les modificacions les farem sobre la plantilla, trencant lestil guardat. Sempre hem dobrir arxius de dwg

117

Crear una plantilla nova Si volem crear-nos una plantilla al nostre gust, per exemple de din A4, hem dobrir un dibuix nou, modificar-ne els parmetres que vulguem (com per exemple els lmits del paper, les capes, els estils de cota o els estils de text...) i fer Guardar como posant-li un nom de plantilla que vulguem (per exemple, plantilla DinA4) i en el apartat Archivo de tipo: seleccionem lopci Plantilla de dibujo de AutoCad (*dwt) i la guardem a la carpeta Template o en una altra carpeta que tinguem creada.

Cada vegada que vulguem obrir un dibuix segons una plantilla creada per nosaltres, simplement necessitarem buscar-la des de lexplorador, i assegurar-nos que obrim un arxiu .dwg.

118

11A.- IMPRIMIR UN DOCUMENT DAUTOCAD (versions posteriors a 2004) Per imprimir un document tenim diverses vies: Men Archivo> Trazar Teclejant en el comandament ctrl+P i fer intro O directament clicant sobre de la icona del men superior 1. Archivo>Trazar 2. Sobre la finestra Trazar Modelo.

3. Parmetres a configurar Impresora/trazador A partir del desplegable indiquem el nom de la impresora Tamao del papel Seleccionem el DinA4 (vertical: 210x297) Nmero de copias. Les posem. rea de trazado o Lmites: per a imprimir amb lmits cal haver creat abans el dibuix amb lmits o Extensin: Imprimeix tot el que est dibuixat es vegi o no a la pantalla o Pantalla: Noms imprimeix el que apareix en pantalla tal qual est o Ventana < : Si cliquem sobre de ventana, (es tanca temporalment la finestra dimpressi) podem seleccionar amb el ratol, englobant el dibuix que volem imprimir amb una finestra, i fem un clic final perqu reaparegui la finestra dimpressi (s una opci molt cmode si tenim una reixeta configurada a dinA4) 119

Escala de trazado> Desactivem lopci per defecte, Escala hasta ajustar i sens activa lopci Personalizado. I configurem les opcions de 1mm = 1 unidades

Desfase de trazado> Activem opci Centrar impresin

Tabla de estilos Obrim el desplegable i seleccionem lopci monochrome.ctb per a que no simprimeixi amb els colors de les capes. (Hem de tenir activada lopci de sota, opciones de trazado>trazar con estilo de trazado) Orientacin del dibujo (seleccionem una opci: per defecte hi ha horizontal) o Verical o Horizontal o Trazar girado 180 grados (Trazar = imprimir!)

4. Finalment fem Vista preliminar. Premem Esc per tornar a la finestra dimpresi 5. I si estem dacord, Aceptar

Les capes apagades dun dibuix no simprimeixen. Tampoc simprimeix la reixeta.

120

11B.- IMPRIMIR UN DOCUMENT DAUTOCAD (versions 2004 o anteriors) 1. Archivo>Imprimir 2. Sobre la finestra dImprimir. T dues pestanyes principals: Dispositivo de impresin / Parmetros de impresin 3. Dispositivo de impresin.

Seleccionem la impresora a utilitzar Qu imprimim: el dibuix actual o tot larxiu? Nm. de cpies?

121

4. Parmetros de impresin

Tamao y unidades de papel o Tamao del papel >Seleccionem la mida del paper amb el desplegable: A4 o rea de impresin: Activem opci mil.lmetres: mm rea de trazado o Lmites: per a imprimir amb lmits cal haver creat abans el dibuix amb lmits o Extensin: Imprimeix tot el que est dibuixat es vegi o no a la pantalla o Pantalla: Noms imprimeix el que apareix en pantalla o Ventana < : Si cliquem sobre de ventana, (es tanca temporalment la finestra dimpressi) podem seleccionar amb el ratol, englobant el dibuix que volem imprimir amb una finestra, i fem un clic final perqu reaparegui la finestra dimpressi. Orientacin del dibujo (seleccionem una opci: per defecte hi ha horizontal) o Verical o Horizontal o Imprimir girado 180 grados Escala de impresin > seleccionem lopci Ajustar a escala (opci per defecte) Desfase de impresin > Activem opci Centrar impresin

5. Finalment fem Vista preliminar completa. Premem Esc per tornar a la finestra dimpresi 6. I si estem dacord, Aceptar

122