Economia de les industries culturals Nria Quero

29 doctubre del 2013

Comentari sobre Digitalitzaci i indstries culturals de Xavier Cubeles

Per a que una obra sigui ms enll de la ment del creador, cal que es materialitzi, un suport fsic que fa que canvi la naturalesa a un b privat. No s fins llavors que pot convertir-se en un objecte dintercanvi de transaccions econmiques. Grcies al progrs tecnolgic les possibilitats de materialitzaci i difusi shan ampliat i diversificat, cada suport t les seves caracterstiques especfiques, amb unes dinmiques econmiques prpies que les distingeixen. Cada suport (creador de sector) requereix models de negoci diferents, aix com finanament i sistema de preus. La digitalitzaci s una revoluci amb un abast molt ms ampli i unes especificitats prpies. La revoluci digital sinclou en una de les cinc onades de desenvolupament tecnolgic que planteja Carlota Prez, i representa una innovaci radical, aix com un gran canvi amb possibilitat dexpressi i comunicaci, aix com la creaci dindstries noves. Aquestes revolucions generen canvis en lestructura del conjunt de leconomia, i una modificaci dels models organitzatius. Com a conseqncia de laplicaci de les noves tecnologies ha emergit un nou paradigma tecnolgic i econmic, noves dinmiques industrials, nous productes, activitats i infraestructures, nous principis organitzatius de lactivitat econmica, models de negoci... a la fi una millora de la productivitat i modernitzaci del teixit econmic. Com a reflexi daquesta teoria, es planteja que la superaci de la crisi passa per saber si la forma actual de globalitzaci s sostenible, per sense deixar de pensar es que en la revoluci digital, est caracteritzada per esperar ms: all que pensem que pot definir la revoluci de la informaci s substitut per una novetat. Els sistemes digital formen una xarxa dinterdependncies on les relacions es produeixen mitjanant el pagament dun preu i la tendncia dels mercats a assolir una ptima assignaci de recursos. Els efectes externs es donen quan existeixen interdependncies que no es compensen econmicament. Laparici daquestes situacions condiciona leficincia i la competncia econmiques i pot incidir sobre el benestar de la collectivitat. Aquesta s una qesti amb fortes implicacions ja que tant la competncia de les empreses culturals com limpacte econmic i social es determinen en funci de lexistncia dels efectes externs. El termes convergncia digital defineix un afebliment de les fronteres entre els diferents sector dels mercats de la informaci i la comunicaci. Aquesta convergncia no suposa un procs de concentraci o creixement que integri en un mateix grup la

Economia de les industries culturals Nria Quero

29 doctubre del 2013

totalitat dels sectors implicats. Grcies a Internet s molt ms fcil laccs als serveis dinformaci que contribueix a incrementar la utilitat que els usuaris obtenen a la

xarxa per comporta un problema pels provedors que han dintroduir estratgia de preus. Hi ha novetats respecte la situaci existent sobretot pel que fa als intermediaris dInternet que crea poderoses organitzacions i tendeix convertir-se en winner-takemost-markets respecte la competncia i una nova forma de comunicaci de mass selfcommunication, amb autogeneraci de continguts i tria de receptors potencials. Els nous mercats a dues bandes tamb generen un inters a lhora de trobar una estructura ptima per les dues parts i adopci destratgies dinversi i preus per tal datendre simultniament i de forma equilibrada la demanda de les dues bandes. Lemergncia dels nous mercats a dues bandes t conseqncies directes en els mitjans de comunicaci tradicionals que han perdut lexclusivitat de la funci dintermediaci. La posici de domini de les empreses guanyadores no se sustenta en els drets de propietat intellectual, sin en les dinmiques econmiques prpies daquestes activitats. En aquest nou entorn competitiu, una gran part de les indstries de la cultura i la comunicaci experimenten una erosi dels seus models de negoci tradicionals i redueixen els seus recursos econmics. Aix fa pensar que all que aporta un valor ds indispensable del sistema de productes de la xarxa digital no s remunerat com correspondria. A la fi, la revoluci digital es caracteritza per requerir una intensa capacitat dinnovaci que doni resposta a la rpida evoluci i la cultura ser o no ser segons la posici que assoleixi en els sistemes de comunicaci.