Complexitat i fenomen (socio)lingstic

Albert Bastardas i Boada

Departament de Lingstica General, CUSC-UB i Grup de Complexitat, Comunicaci i Sociolingstica, Investigador ICREA Acadmia albertbastardas@ub.edu
Recepci: 30/04/2013, acceptaci: 20/06/2013

1. INTRODUCCI
A partir principalment del darrer quart del segle XX, i en creixement exponencial cap al XXI, hi ha en latmosfera intellectual de lpoca una conscincia progressiva del fet que els avenos en el coneixement del pla dall infinitament petit i dall infinitament gran dels fenmens fsics i la manera com aix sha concebut amb la consegent translaci dels seus models de pensament cap a altres camps pot no ser del tot adequat per aconseguir una comprensi aprofundida dels fets i esdeveniments del pla intermedi de lunivers. Jol de Rosnay (1975), un dels pensadors que han participat en el desvetllament daquesta conscincia ho expressa grficament de la manera segent:

Resulta, doncs, que malgrat que puguem entendre fora b els elements ms grans el cosmos i els ms petits les cllules o el nivell subatmic de la realitat, estem lluny encara de comprendre amb la profunditat necessria precisament els esdeveniments del pla ms prxim a la vida en general i a lexistncia i vicissituds dels ssers humans en particular. Hem creat un pensament telescpic i un de microscpic, per ens falta ara avanar ms en la creaci duna manera de concebre la realitat que De Rosnay en diu macroscpica, encarregada dilluminar all que ell qualifica dinfinitament complex. Certament, els fenmens daquest nivell intermedi presenten unes caracterstiques particulars dautoorganitzaci sistmica, dinterrelaci polinivellada, de recursivitat, demergncia dobjectes nous amb propietats distintes dels elements que els formen, i de dinamicitat evolutiva, que demanen molt probablement la formulaci de noves concepcions teriques i de principis paradigmtics distints. A aquesta complexitat de la

Complexitat i fenomen (socio)lingstic Albert Bastardas i Boada (2013) Llengua, Societat i Comunicaci, nm. 11 http://revistes.ub/index.php/LSC / lsc@ub.edu

realitat s all a qu intenta donar resposta adequada el que sha anat anomenant perspectives o cincies de la complexitat o b pensament complex, retolacions que semblen anar-se imposant per designar aquest conjunt didees considerades ms aptes per aprehendre els fets i processos esmentats. Els termes complex o complexitat sembla que no han estat pas triats a latzar sin precisament per suggerir, tal com semblaria indicar la seva etimologia llatina complexus, teixit, trenat, entrellaat la freqent caracterstica dels fenmens daquest nivell destar formats per una srie delements molt imbricats i interdependents en el seu funcionament. Fonamentalment, el que se sent s la necessitat de depassar les aproximacions reduccionistes, unidimensionals i de procediment bsicament analtic que han estat, i sn, tils per a altres nivells i fets per anar cap a visions que hem anat anomenant sistmiques, holstiques, ecolgiques o de xarxes, per exemple, que puguin ser ms adequades a la classe desdeveniments que observem en aquest nivell intermedi de lunivers. s aleshores, doncs, quan comencem a trobar ls del terme complexitat i/o complex amb aquest sentit en autors que provenen de camps distints per que comparteixen aquestes visions ms abraadores, contextuals i dinmiques, tot i que amb matisos i biaixos cap a unes o altres formulacions segons les disciplines i els interessos que conreen. s per aix que encara no disposem avui d una definici clara i totalment consensuada del terme, tot i que s que es poden identificar fora coincidncies i transversalitats comunes que caracteritzen les aproximacions complexes o des de la complexitat.

2. CONFUSIONS

SEGONS ELS USOS DEL TERME

Tampoc ls del terme complexitat no s unvoc en linterior de tots els camps, com per exemple en el lingstic. Aix, en els aspectes ms centrats en les estructures dels codis hi ha lnies de recerca que parteixen duna visi ms quantitativa del concepte i poden parlar aleshores duna complexitat ms o menys gran de les varietats lingstiques, per exemple en la comparaci dels criolls respecte de les llenges ms establertes (vg. McWhorter 2011). Tamb en aquest sentit el rtol sha utilitzat en els estudis sobre levoluci del llenguatge respecte de la complexificaci dels sistemes humans de comunicaci verbal (vg. Mufwene 2001, 2013). Igualment, en els processos dadquisici de llenges tamb sha utilitzat el terme amb referncia a les dificultats daprenentatge segons el tipus o la complexitat ms o menys gran que presentaven els codis en presncia (per exemple, Roeper & Prez-Leroux 2011). Es tracta, en tots aquests casos, com en els que s usa el terme per referir-se a lorganitzaci dels sistemes lingstics entesos internament, del que podrem anomenar complexitat gramatical. De fet, moltes altres disciplines poden presentar usos especfics del terme complexitat, i ja no diguem del vocable complex, segons les seves necessitats. Cal no confondre-ho, per, amb el significat ms ampli i teortic que hi volem donar des de la nostra aproximaci ms general i de caire epistemolgic.

3. COMPLXICA

EPISTEMOL GICA I TEORTICA

De fet, la perspectiva complexa (o, potser millor, complxica) el que fa inicialment s assumir els avenos que ja shavien anat donant en determinades disciplines, com ara la fsica amb la relativitat i la quntica i lecosistmica biolgica, principalment. Daltra banda, les aportacions des de la ciberntica i la sistmica tamb apuntaven ja cap al sorgiment de noves formes de pensar i de formular les interrelacions, fet pel qual han

Complexitat i fenomen (socio)lingstic Albert Bastardas i Boada (2013) Llengua, Societat i Comunicaci, nm. 11 http://revistes.ub/index.php/LSC / lsc@ub.edu

tingut ja una influncia fonamental en el desenvolupament dalgunes de les lnies ms potents de les cincies de la complexitat. El desenvolupament i laplicaci dels principis complxics els que ens ajuden a concebre el mn tenint en compte la complexitat de la realitat shan anat fent, aix, grcies a les aportacions de distints pensadors i de diverses disciplines, cadascuna de les quals anava intentant resoldre els reptes que se li presentaven en la comprensi dels fets i processos de qu socupava. Encara que no tan divulgat, el camp de les cincies humanes i socials tamb hi ha contribut, tot i que certament amb menys influncia. Ja des del comenament, per exemple, Gregory Bateson va participar ben de prop en el grup que impulsava les idees ciberntiques. Igualment, pensadors com Edgar Morin (1973, 2008) van veure de seguida la potncia de les noves idees i les van eixamplar cap a consideracions epistemolgiques i sociopoltiques, tot cercant les bases del pensament complex (1992) que ens pogus ajudar en el millor coneixement i tractament de la realitat psicosociohumana. Igualment, des de la sociologia Walter Buckley (1967) parlava ja de sistemes complexos adaptatius, avanant-se aix a la terminologia que desprs usaria el Santa Fe Institute, a Nou Mxic, que tant de pes ha tingut en el desenvolupament posterior de les cincies de la complexitat (vg. Gell-Mann 1994). Tamb hi van contribuir tot i que usant altres termes, com el de sociologia figuracional altres socilegs com ara Norbert Elias, el qual connecta plenament amb l esperit complxic i en fa una aplicaci extraordinriament adequada als fets socioculturals i histrics. Aquesta diversitat daportacions es veu encara ms clara quan, com a resultat de laparici de la ciberntica i dels ordinadors, no noms hi ha idees teriques sobre com shavia darticular una perspectiva complexa, sin que es comencen a presentar noves formes de recerca i pensament que aprofiten les noves potencialitats computacionals, especialment a travs de ls de la modelitzaci i la simulaci. Les cincies de la complexitat no tindran, doncs, noms un vessant filosfic i epistemolgic sin tamb un altre que renovar tamb les formes del treball cientfic. Pel que fa al primer dels aspectes (langle ms teortic i de conceptualitzaci de la transdisciplina), laproximaci complxica s plenament conscient del carcter de traducci com diu Morin i no pas de mirall de la realitat, que tenen les nostres teories. Des daquesta plena responsabilitat nostra, doncs, dalumbrar un mundo (Maturana & Varela 1999), cal estar molt atents a les pressuposicions sovint amagades que guien els nostres paradigmes, s a dir, les ulleres conceptuals amb qu imaginem el mn. Per exemple, alguns punts de contrast entre el pensament cientfic tradicional i el complex o complxic, de manera molt resumida, podrien ser els segents:

Complexitat i fenomen (socio)lingstic Albert Bastardas i Boada (2013) Llengua, Societat i Comunicaci, nm. 11 http://revistes.ub/index.php/LSC / lsc@ub.edu

Perspectiva tradicional reficaci conceptual territori veritat cientfica elements objectes esttica lgica clssica causaci lineal dicotomitzaci en o creaci planificada unidimensionalitat

Perspectiva complxica no hi ha cincia sense observador (centralitat del cervell/ment) mapes (veiem a travs dels conceptes i les paraules) teories provisionals elements-i-contextos, imbricaci, interdependncia, xarxes esdeveniments i processos dinmica fluent, canvi, evoluci lgica difusa o borrosa causaci circular i retroactiva integraci i complementarietat en i autoorganitzaci i emergncia multidimensionalitat interinfluent

ordre implicat (tot est plegat dins de tot, ordre explicat (les coses estan desplegades holograma, les parts contenen informaci i a fora les unes de les altres) sobre tot lobjecte) fragmentaci disciplinria estructura, codi interdisciplinarietat i transdisciplinarietat interacci significativa i emotiva

A partir daquests pressupsits, la perspectiva complexa adopta una manera multidimensional, integrada i dinmica de veure la realitat: el mn s constitut per la sobreposici emergent de distints elements que van produint noves propietats o noves organitzacions a mesura que es va complexificant en nivells ms alts. I aix pot anar des dels elements fisicogentics inicials fins a les societats i cultures humanes. Per poder entendre adequadament el teixit entrellaat de totes aquestes dimensions en moviment hem danar ms enll del pensament que tendeix a separar els elements els uns dels altres i a tractar-los alladament, igual com del pensament reduccionista que prioritza ms aviat les unitats elementals i els aspectes quantitatius dels fenmens. Un altre perill relacionat del que hem de fugir s el pensament dicotmic, que ens duu a voler categoritzar el mn a cpia delements antittics, quan el que es dna s ms freqentment complementari, gradual i interdependent, cosa que demana un pensament en i ms que no pas en o, i laplicaci de les lgiques difuses o borroses (Munn 2013), ms que no pas aristotliques. De fet, haurem de procedir a una anlisi crtica dels mots o conceptes heretats que usem per dir-nos el mn, ja que ben sovint ens empresonen cognitivament i ens fan ms difcil la comprensi dels fenmens complexos. En fer aquesta revisi, per, hem danar amb compte a no caure nosaltres mateixos en el parany dicotmic, ja que el pensament complex no s que sigui el contrari del pensament simple, sin que el primer integra el segon. Com diuen Morin i Le Moigne (1999: 265), el paradigma de complexitat obliga a relligar tot distingint.

Complexitat i fenomen (socio)lingstic Albert Bastardas i Boada (2013) Llengua, Societat i Comunicaci, nm. 11 http://revistes.ub/index.php/LSC / lsc@ub.edu

4.

COMPLXICA MATEMTIC A I COMPUTACIONAL

Des de laltre vessant ms metodolgic i formalista, les cincies de la complexitat han aportat tamb innovacions importants connectades amb les potencialitats de la informtica i amb laparici de noves formes de raonament matemtic ms apropiades als fenmens complexos i dinmics, dalta interactivitat i retroacci emergent mtues. Aix, fsics, matemtics, informtics i alguns bilegs, principalment, han estat els impulsors en les darreres dcades dimportants lnies de recerca i pensament dedicades a lestudi de les propietats, potencialitats i caracterstiques formals dels anomenats sistemes complexos. Grcies especialment a la modelitzaci daquests i de la simulaci computacional de les seves dinmiques evolutives, el mtode sinttic tal com lanomena Luc Steels (Steels & Brooks 1995) (diferent de linductiu i del deductiu) ens ofereix, duna manera diferent de com fins ara, la possibilitat d entendre la gnesi i el desenvolupament dels fenmens. A fora dimaginar noves formes de pensar i de (re)presentar fenmens de la realitat (autmats cellulars, agents, teoria de xarxes, ...), aquests cientfics creen procediments informtics com ara lestudi dels CAS (sistemes complexos adaptatius) (Holland 1995), entre daltres, per tal dintentar extreure els principis generals daquest tipus dorganitzaci, que es pot trobar, per exemple, tant a les ciutats i en les ecologies, com en els sistemes immunolgic o neuronal, o en el fenomen lingstic. Es tracta de simular processos complexos amb programes basats en agents amb conductes regides per regles simples, basades en formulacions del tipus si estmul, aleshores resposta (vg. Castell et al. 2011). Aquests CAS poden aprendre tamb de les seves relacions amb el context, a fi dadaptar-shi millor (usar ms adequadament lentorn per treuren el mxim partit per als seus fins), cosa que ens permet poder seguir i comprendre millor la formaci de les totalitats que van produint en les seves interrelacions. Aquests tipus dactivitats sn duna importncia cabdal per a laven de les perspectives complexes, ja que permeten superar lestadi noms teric i passar a disposar de formulacions explcites per mitj de regles i de dades simulades per reals respecte de processos que precisament pel seu carcter complex sn molt difcils de poder desteixir i aclarir en la realitat. La modelitzaci, aix, permet materialitzar la relaci entre les activitats dels agents i les regles que segueixen, els productes de les seves (inter)accions conjuntes i les formes organitzacionals que en resulten, derivades daquelles activitats. Si ens hi fixem b, podrem veure que tot aix no est gens lluny, per exemple, de les formes teriques daproximaci als fets sociolgics per part de Norbert Elias. El creador de la sociologia figuracional recomanava amb insistncia de distingir entre les intencions individuals dels humans de dur a terme les seves accions i el que en resultava collectivament en el pla social, que eren fets que podien presentar dinmiques prpies i autnomes (com ara, per exemple, el que passa entre el nostre propsit d anar (tots) de vacances el mateix dia i les formes i dinmiques especfiques que presenten els collapses a les carreteres). En les figuracions o organitzacions processuals dElias, com en una dansa, les formes que prenen aquestes sn fins a cert punt independents dels individus concrets que les sostenen en una circumstncia determinada. I s per aix que les podem trobar en altres llocs i temps, seguint regles i processos de formaci similars, igual, doncs, com les formalitzacions de teoria de xarxes ens poden servir per comprendre diversos sistemes amb protagonistes distints (vg. Sol 2009).

Complexitat i fenomen (socio)lingstic Albert Bastardas i Boada (2013) Llengua, Societat i Comunicaci, nm. 11 http://revistes.ub/index.php/LSC / lsc@ub.edu

5. LA

COMPLEXITAT SOCIOCULTURAL

(O

SOCIOCOMPLEXITAT)

El nivell sociocultural hum presenta unes caracterstiques especials que el fan encara ms complex, si el comparem amb altres organitzacions fenomniques existents. Els elements o agents humans, les unitats del sistema que volem comprendre, no sn en si mateixos simples sin que ja sn producte d una enorme complexitat interna i externa. No noms contenen els plans fisicoqumics i biolgics previs sin que, en la seva interacci amb els entorns i entre ells mateixos, desenvolupen unes capacitats emotives, cognitives i simbliques extraordinries que els permeten produir unes organitzacions socials de molt alta complexitat. Aix explica que en el desenvolupament del coneixement sobre aquestes societats hagi prevalgut una visi separadora de les diverses dimensions presents, cosa que ens porta, per, a una incomprensi dels fenmens que volem entendre, ja que no permet captar fcilment les seves interaccions i interinfluncies dinmiques. Aix, per exemple, com diu Morin (1992: 92), la visi no complexa de les cincies humanes, de les cincies socials, s de pensar que hi ha una realitat econmica duna banda, una realitat psicolgica duna altra, una realitat demogrfica de laltra, etc. Hom pensa que aquestes categories creades per les universitats sn realitats, per s oblida que en el pla econmic, per exemple, hi ha les necessitats i els desitjos humans.

6.

EL FENOMEN LINGSTI C EN LA SOCIOCOMPLEXITAT

Aix ens pot ocrrer semblantment en el pla lingstic, si quan estudiem els seus fets i esdeveniments oblidem la complexitat intrnseca de la seva existncia i producci en els ssers humans. Si tractem el que anomenem llenges com si fossin objectes simples i descontextualitzats, podem avanar en la comprensi dalguns dels seus aspectes ms mecnics per podem ignorar totalment les seves condicions d existncia, funcionalitat, manteniment, variaci, canvi o desaparici. Alhora, ens ser molt difcil donar compte de la gran influncia constitutiva que la llengua t sobre el pla cognitiu i, doncs, sobre les representacions de la realitat a travs de les quals els individus interpreten el mn i tamb sens escapar el fenomen social de ls (o dess) incessant de la llengua en tots els nivells de la vida dels humans (vg. Bastardas 2003). En relaci amb les coses materials, aquestes sn el meu context i jo hi sc menys a dins, per en relaci amb els altres humans aquests no sn noms el meu context, perqu jo-i-ells constitum mtuament configuracions, sistemes organitzats, regularitats, interdependncies, etc., que depenen de les relacions de poder, de les expectatives dels uns respecte dels altres, de les sociosignificacions, etc.). La llengua s, doncs, no un objecte sin un complex (Vilarroya 2002), que existeix alhora en i entre distintes dimensions (McGilchrist 2009). s per aix que, per exemple, en sociolingstica hem hagut d anar avanant cap a la utilitzaci de perspectives i metfores relacionades amb la complexitat ecolgica i amb els sistemes complexos adaptatius, per tal dintentar aprehendre les interdependncies entre els distints nivells dorganitzaci que poden intervenir en la determinaci dels comportaments lingstics (Bastardas 1996, 2013; Junyent 1992; Ellis & Larsen-Freeman 2009). El cervell i la ment, els hbits del pla interaccional, els agrupaments demosocials, lestructuraci socioeconmica, els mitjans de comunicaci i el poder poltic entren en relaci constant amb les formes i codis lingstics, i en poden determinar el curs a travs de les pressions que els individus interpreten que senten (Terborg & Garca-Landa 2013) de manera interdependent i amb conflictivitat i tensi segons les situacions. Cal no oblidar que, encara que sovint els poders pblics intenten intervenir-hi de manera dirigida, les llenges (els llenguars) sn, bsicament, fenmens dinmics dautoorganitzaci i demergncia social, interdependents amb tots els seus contextos, i
Complexitat i fenomen (socio)lingstic Albert Bastardas i Boada (2013) Llengua, Societat i Comunicaci, nm. 11 http://revistes.ub/index.php/LSC / lsc@ub.edu

10

no pas noms amb els poltics. Les formes de parlar i les llenges en si sn com rgans adaptats al seu lloc i a la seva funci en el tot (s a dir, als fins als quals han de servir en aquest tot) (Bohm 1987: 37). s aix, doncs, que si un idioma en concret (o una forma lingstica) es queda sense funci comunicativa en la seva societat d origen perqu la gent va adoptant-ne un altre, passa que o b conserva algunes funcions prpies o b en crea didentitries i simbliques que en mantinguin l s, o b anir quedant abandonat. Igualment, si cal, els parlants crearan autnomament noves formes i/o faran evolucionar les existents segons les seves necessitats i els sociosignificats que hi atorguin (Bastardas 2004). Llenguar i interacci sn cofenmens. Lun s dins de laltre, i laltre dins de lun.

7.

CONSIDERACIONS FINAL S

Molt probablement, els mitjans i les eines conceptuals de qu actualment disposem encara no sn ben b apropiats per a les tasques que cal emprendre. s per aix que cal continuar aprofundint en nous instruments terics i metodolgics capaos d ajudar-nos a poder imaginar i comprendre ms adequadament els entreteixits dinmics dels distints aspectes dels esdeveniments socioculturals i lingstics. El repte s davant nostre. Des de la perspectiva sociocomplexa haurien de sortir reforades les lnies interdisciplinries i transdisciplinries de recerca que, des del pla biolgic fins al sociopoltic, travessen lexistncia del fenomen lingstic, el qual forma tamb part a la seva manera de cada una de les dimensions interrelacionades de la vida dels humans. Una visi complxica, eco-co-dependent i processual dels fets sociocomunicatius les llenges (els llenguars) sn en les societats/cultures i en els cervells/ments que sn en les llenges (els llenguars) ens pot ajudar a anar avanant fora en la seva comprensi general.

8. REFERNCIES
BASTARDAS I BOADA, ALBERT (1996). Ecologia de les llenges. Medi, contactes i dinmica sociolingstica. Barcelona: Proa.

(2003). Lingstica general: elementos para un paradigma integrador desde la

perspectiva de complejidad. LinRed. Lingstica en la red [en lnia] <http://www.linred.es/articulos_pdf/LR_articulo_111120032.pdf> [Consulta: 20 juliol 2013]

(2004). Sociolingstica versus poltica y planificacin lingsticas: distinciones

entre los campos y nociones integradoras. Revista de llengua i dret, 41, 175-194.

(2013). Sociolinguistics: Towards a Complex Ecological View. MASSIP-BONET, A.;

BASTARDAS-BOADA, A. (eds.), Complexity perspectives on language, communication and society. Heidelberg: Springer, 15-34. BATESON, GREGORY (1972). Steps to an ecology of mind. New York: Ballantine Books. BOHM, DAVID (1987). La totalidad y el orden implicado . [Traducci en castell de Wholeness and the implicate order. London: Routledge & Kegan Paul, 1980]. Barcelona: Kairs. BUCKLEY, WALTER (1967). Sociology and modern systems theory. Upper Saddle River, New Jersey: Prentice Hall. [Traducci en castell: La sociologa y la teora moderna de los sistemas. Buenos Aires: Amorrortu, 1982]. CASTELL, XAVIER; VAZQUEZ, FEDERICO; EGULUZ, VCTOR M.; LOUREIRO-PORTO, LUCA; SAN MIGUEL, MAXI; CHAPEL, LAETITIA; DEFFUANT, GUILLAUME (2011). Viability and Resilience

Complexitat i fenomen (socio)lingstic Albert Bastardas i Boada (2013) Llengua, Societat i Comunicaci, nm. 11 http://revistes.ub/index.php/LSC / lsc@ub.edu

11

in the dynamics of language competition. DEFFUANT, G.; GILBERT, N. (eds.). Viability and Resilience of Complex Systems. Heidelberg: Springer, 39-74. DE ROSNAY, JOL (1975). Le macroscope. Vers une vision globale. Paris: Seuil. ELIAS, NORBERT (1970). Was ist Soziologie? Mnchen: Juventa Verlag. [Traducci en castell: Sociologa fundamental. Barcelona: Gedisa, 1982]. ELLIS, NICK C.; LARSEN-FREEMAN, DIANE (eds.). (2009). Language as a Complex Adaptative System. Oxford: Blackwell Publishing. GELL-MANN, MURRAY (1994). The quark and the jaguar. Adventures in the simple and the complex. New York: Henry Holt and Company. HOLLAND, JOHN H. (1995). Hidden order. How adaptation builds complexity. New York: Basic Books. JUNYENT, CARME (1992). Vida i mort de les llenges. Barcelona: Empries. MASSIP-BONET, NGELS; BASTARDAS-BOADA, ALBERT (eds.). (2013). Complexity perspectives on language, communication and society. Heidelberg: Springer. MATURANA, HUMBERTO; FRANCISCO VARELA (1999). El rbol del conocimiento. Las bases biolgicas del conocimiento humano. Madrid: Editorial Debate. MCGILCHRIST, IAIN (2009). The master and his emissary. The divided brain and the making of the western world. New Haven: Yale University Press. MCWHORTER, JOHN H. (2011). Linguistic simplicity and complexity . Why do languages undress? Berlin: De Gruyter Mouton. MORIN, EDGAR (1973). Le paradigme perdu: la nature humaine. Paris: ditions du Seuil. [Traducci en castell: El paradigma perdido. Ensayo de bioantropologa. Barcelona: Kairs, 1974].

(1992). Introduction la pense complexe . Paris: ESF. [Traducci en castell:

Introduccin al pensamiento complejo. Barcelona: Gedisa, 1994].

(2008). La mthode. Paris: ditions du Seuil. [Hi ha traducci en castell dels

diferents volums que componen lobra, publicats separadament en francs en distints anys: La naturaleza de la naturaleza [1977]. Madrid: Ctedra, 2001; La vida de la vida [1980]. Madrid: Ctedra, 1983; El conocimiento del conocimiento [1986]. Madrid: Ctedra, 1999; Las ideas [1991]. Madrid: Ctedra, 1998; La humanidad de la humanidad [2001]. Madrid: Ctedra, 2003; tica [2004]. Madrid: Ctedra, 2006]. MORIN, EDGAR; LE MOIGNE, JEAN-LOUIS (1999). Lintelligence de la complexit. Paris: LHarmattan. MUFWENE, SALIKOKO S. (2001). The ecology of language evolution. Cambridge: Cambridge University Press.

(2013). The emergence of complexity in language. MASSIP-BONET, A.; BASTARDASBOADA, A. (eds.). Complexity perspectives on language, communication and society. Heidelberg: Springer, 197-218.

MUNN, FREDERIC (2013). The fuzzy complexity of language. MASSIP-BONET, A.; BASTARDAS-BOADA, A. (eds.). Complexity perspectives on language, communication and society. Heidelberg: Springer, 175-196. ROEPER, THOMAS; PREZ-LEROUX, ANA T. (2011). Simplicity and complexity in child language and its explanation. Infancia y Aprendizaje, 34, 3, 263-280. SOL, RICARD (2009). Redes complejas. Del genoma a Internet. Barcelona: Tusquets.
Complexitat i fenomen (socio)lingstic Albert Bastardas i Boada (2013) Llengua, Societat i Comunicaci, nm. 11 http://revistes.ub/index.php/LSC / lsc@ub.edu

12

STEELS, LUC; BROOKS, RODNEY (eds.). (1995). The artificial life route to artificial intelligence. New Haven, CT.: Lawrence Earlbaum. TERBORG , ROLAND; GARCA -LANDA, LAURA (2013). The ecology of pressures: Towards a tool to analyze the complex process of language shift and maintenance. MASSIP-BONET, A.; BASTARDAS-BOADA, A. (eds.). Complexity perspectives on language, communication and society. Heidelberg: Springer, 219-239. VILARROYA, SCAR (2002). La disolucin de la mente. Barcelona: Tusquets editores.

Complexitat i fenomen (socio)lingstic Albert Bastardas i Boada (2013) Llengua, Societat i Comunicaci, nm. 11 http://revistes.ub/index.php/LSC / lsc@ub.edu

13