Apunts ONES

Oscillacions, Ones i Termodin` amica
OOT
M` odul 2
Ones
1. 2. 3. 4. 5. 6.
(provisi on al)
Introducci o a les ones. Descripci o f sica dalgunes ones. Propagaci o de les ones. Superposici o dones. Ac ustica. ` Optica.
Jaume Calaf Zayas (jaime.calaf@upc.edu).
Feb. 07
5
Introducci o a les Ones
2. Per` o, qu` e es una ona? Tipus dones. 3. I, matem` aticament, qu` e es una ona? 4. Principi de superposici o.
y=
UPC
An` alisi de Fourier.
5. Classicaci o de les ones i dels fenomens ondulatoris. 6. Problemes.
f(x
1. Exemples dones.
UPC-ETSEIAT, Departament de F sica i Enginyeria Nuclear
c t)
Feb. 07
5.1. EXEMPLES DONES.
503
5.1
Exemples dones.
Comen carem el m` odul Ones tractant dentendre qu` e es una ona o moviment ondulatori a partir dalguns exemples m es o menys familiars.
5.1.1
Polsos ondulatoris en una corda tensa.
Veiem com es produeix un pols ondulatori en una corda. Considerem una corda tensa molt llarga. La corda deneix leix x i en un cert punt prenem x = 0 gura (a). Per a t < 0 la corda est` a sense pertorbar, es a dir, cada part cula de la corda t e una o vol dir que t < 0 , i x , coordenada y = 0 ; sen diu que la corda est` a en equilibri. Aix` y (x, t) = 0 . En t = 0 causem una pertorbaci o i trenquem lequilibri de la corda; per exemple, donant-li un copet a la la part cula corresponent a x = 0 per a que aquesta i les del seu entorn passin a y > 0 gura (b). Com sabem per lexperi` encia, aquesta pertorbaci o sext en per un costat i laltre dx = 0 a una certa velocitat c constant. A un punt de la corda situat en x = x0 li arribar` a la pertorbaci o en t0 = x0 /c gura (c). A partir daquest moment el punt deixar` a destar en equilibri y (x0 , t) = 0 durant un cert interval de temps t. Un cop passat aquest interval de temps el punt de la corda torna a lequilibri: y (x0 , t) = 0, si t > t0 +t gures (d) i (e). Per propagar un pols ondulatori nhi ha prou amb un cop a a la corda: li subministrem una certa quantitat denergia i lona-pertorbaci o ja es propaga.
y (a) t<0 O t=0 O t=t0 (c) t>t0 + t (d) O t>... O x0 x O x0 c x0 c x
(b)
(e)
Una observaci o nal: xem-nos que per a que es pugui propagar una ona per una corda cal que aquesta sigui el` astica per tal de que es pugui estirar. Aix` o es pot generalitzar a totes les ones mec` aniques: cal
504
A LES ONES. CAP. 5, INTRODUCCIO
que el medi sigui el` astic. Per un s` olid r gid no es poden propagar ones mec` aniques o el` astiques.
5.1.2
Trens dones i ones harm` oniques.
Veiem ara com es pot produir una ona harm` onica en una corda. Per a t 0 tenim la corda tensa en equilibri aneu veient les gures seg uents. Prenem un extrem de la corda i el sometem a un MHS duna certa amplitud i per ode T . A mida que passa el temps el MHS es va propagant i la corda va adoptant la forma sinusoidal caracter stica. Si despr es dun cert interval de temps t lextrem de la corda deixa de fer el MHS i satura, haurem generat un tren dones finit. Si, pel contrari, mantenim el MHS de lextrem durant un temps prou gran tots els punts de la corda fan un MHS ... i aix continuaran mentre continuem aplicant el MHS a lextrem. A difer` encia dun pols ondulatori, per mantenir una ona harm` onica cal mantenir el MHS aplicat a lextrem; cal, per tant, un subministrament continuu denergia o pot` encia.
t=0 x t=T/4 c x t=T/2 c x t=3T/4 c x t=T c x t=5T/4 c x t>... c
505
5.1.3
Ones en una molla. Ones transversals i ones longitudinals.
La pertorbaci o o vibraci o de les ones en una corda t e la direcci o perpendicular a la direcci o en la que es propaguen les ones la de la corda. De les ones en qu` e aix` o es aix sen diuen ones transversals. De les ones en les que la pertorbaci o t e la direcci o de la propagaci o sen diuen ones longitudinals. En una molla homog` enia tensa llarga, com en una corda, tamb e es poden produir polsos ondulatoris i ones harm` oniques. Per` o a difer` encia de la corda, en una molla es poden produir ones transversals i/o ones longitudinals, segons com sigui la pertorbaci o causada inicialment. En aquestes dues gures veiem laspecte de la molla sotmesa a una ona harm` onica transversal generada per laplicaci o dun MHS en un dels seus extrems: en el primer cas el MHS es perpendicular a la molla i d ona lloc a una ona transversal i en el segon el MHS t e la direcci o de la molla i el moviment ondulatori que es propaga es longitudinal.
5.1.4
Ones en un conjunt de p` endols acoplats.
Un altre exemple molt visual de situaci o f sica en la qual es poden propagar ones longitudinals o transversals es en un conjunt de p` endols acoplats per una corda el` astica. Despr es de desequilibrar el . . primer p` endol per a que oscil li la corda gira i transmet loscil laci o al del costat, i aix succesivament. Si fem oscil.lar el primer p` endol en la direcci o del conjunt tindrem la propagaci o duna ona harm` onica longitudinal.
506
(a)
(b)
I si el fem oscil.lar perpendicularment al conjunt es propagar` a una ona harm` onica tranversal.
(a)
(b)
5.1.5
Ones el` astiques en una barra.
Si en un dels extrems duna barra llarga donem un cop en la direcci o de la barra, per aquesta es propagaran ones el` astiques longitudinals de compressi o i expansi o an` alogues a les longitudinals de la molla. Cada element petit de barra es despla car` a endavant i endarrera comprimint i expandint elements adjacents veure la gura.
Si, pel contrari, el cop es perpendicular a la barra, el que es propagar` a ser` a una ona transversal an` aloga
5.1. EXEMPLES DONES. a la transversal duna molla o duna corda gura seg uent.
507
Tant les ones longitudinals com les transversals fan vibrar la barra i aquestes vibracions passen a laire com a ones de so longitudinals. Com veurem en la secci o 6.3, la propagaci o de les ones longitudinals en un barra dep` en de lelasticitat de tracci o/compressi o del material de la barra m` odul de Young. En la propagaci o de les ones transversals el paper predominant el t e lelasticitat per cisellament m` odul de cisellament o torsi o-.
5.1.6
Ones sonores. Ac ustica.
El so es la sensaci o que perceben els ` organs auditius dels animals qual els arriba una ona sonora, es a dir, una ona longitudinal de pressi o que, propagant-se a trav es del medi que els envolta, els par` ametres f sics caracter stics de la qual freq u` encia i intensitat estan dintre dels marges de sensibilitat. Acabem de veure que per un s` olid es poden propagar tant ones longitudinals com transversals. Pel contrari, per un uid, gas os o l quid, nom es es poden propagar ones longitudinals ja que, per denici o, els uids no poden soportar els esfor cos de cisellament associats a les ones transversals. Com anem dient una ona de so es pot propagar per qualsevol medi el` astic, gas, l quid o s` olid. De fet, els s` olids i el l quids s on, en general, millors conductors del so que no pas el gasos i laire. Centrantnos en laire, quan una ona sonora es propaga per aquest la pressi o i la densitat del punt per on est` a . passant oscil len al voltant dels seus valors dequilibri, es a dir, els que habia abans de passar lona. Una ona sonora per laire es una ona de compressi o i enrariment alternatius daquest. Si la freq u` encia de les ones est` a en linterval de freq u` encies audibles de 20 Hz a 20 kHz en els humans s on detectades per la vibraci o que originen en el timp` a de lo de i interpretades pel cervell. Les ones mec` aniques amb una freq u` encia inferior a 20 Hz sen diuen infrasons i les ones amb freq u` encies superiors a 20 kHz ultrasons. Tant uns com els altres tenen moltes aplicacions, especialment els ultrasons. Les ones sonores en laire es generen pel moviment vibratori de les mol` ecules de laire que s on empenyades per la vibraci o dalgun objecte. Lobjecte igual pot ser una corda de viol , que una corda vocal, que un altaveu, que un diapas o, per exemple. El diapas o (inventat en 1712) gura seg uent (a) es un parell de barretes met` al.liques paralleles en forma dU disenyades especialment per a que, en colpejar-les, vibrin describint MHSs duna certa freq u` encia gura (b). Els diapasons sinsereixen sovint en unes caixetes de fusta especials les dimensions de les quals estan pensades per a que laire que tenen dintre vibri en resson` ancia i aix es reforci el so original produ t.
508
(a)
(b) (c)
Les oscil.lacions harm` oniques simples del diapas` o produeixen una compressi o i un enrariment de laire que lenvolta que dona lloc a una ona de so harm` onica de la mateixa freq u` encia que la de la vibraci o del diapas o. En aquestes altres gures es mostra, esquem` aticament, com varia la densitat de laire en funci o de la dist` ancia al diapas o en dos moments separats mig per ode, T /2.
t+ T 2
LAc ustica es la part de la F sica que estudia tots els fenomens relacionats amb les ones sonores. Estudiarem els diversos aspectes de les ones sonores al llarg dels pr` oxims cap tols, especialment en la secci o 6.4 i el cap tol 9.
5.1.7
Ones supercials en els l quids.
Les ones supercials en els l quids s on els exemples dones que ens resulten m es familiars. I, sense cap el cas de les grans ones en loce` dubte, lexemple m es visible. Es a, en els llacs, en un basal del carrer, en el plat de la sopa, etc. Com tots sabem, la superf cie lliure dun l quid en equilibri es horitzontal. Una petita pertorbaci o daquesta superf cie afecta a tot el l quid que hi ha sota mateix.
509
Com pot demostrar-se, totes les part cules de l quid descriuen traject` ories circulars o el.l ptiques en . plans verticals paral lels a la direcci o de propagaci o de lona i amb leix gran horitzontal veieu la gura seg uent. A mida que anem baixant en el l quid leix vertical daquestes el.lipses es va fent m es petit; les part cules del fons del l quid nom es poden despla car-se horitzontalment.
/2 c
De fet, el moviment de cada part cula de la massa l quida es el resultat de superposar dos MHS de la mateixa freq u` encia, perpendiculars entre si i desfasats 90 . Per tant, les ones supercials poden considerar-se com la superposici o de dues ones harm` oniques de la mateixa freq u` encia, una transversal i una altra longitudinal, perpendiculars entre si i desfasades 90 . Les ones supercials en els l quids s on molt m es complexes que no pas les ones en una corda o les sonores. Per al seu estudi general sha de considerar tant la pressi o del l quid com la seva tensi o supercial. En la secci o 6.5 del cap tol seg uent en tornarem a parlar una mica m es delles.
5.1.8
Les ones electromagn` etiques (OEM). Optica f sica.
En una primera gran classicaci o podriem dir que les ones, per la seva naturalesa, poden ser: s on mec` aniques o electromagn` etiques (OEM). Els exemples dones que hem vist ns ara s on ones mec` aniques o el` astiques, es a dir, aquelles en les que la pertorbaci o es una deformaci o el` astica del medi a trav es del qual es propaguen. Per exemple, les ones sonores, les ones en una corda, en una barra, supercials en un l quid, etc. En les ones electromagn` etiques la pertorbaci o es laparici o dun camp el` ectric i dun altre magn` etic variables en el temps i que sindueixen lun a laltre a mida que es van propagant per lespai. Aquests dos camps s on perpendiculars entre s i a la direcci o de propaci o; les OEM s on, per tant, ones transversals. En aquesta gura es mostren les variacions sinusoidals dels camps el` ectric E i magn` etic B duna OEM harm` onica que es propaga al llarg de leix x.
510
y E
x z B
Exemples dOEM s on: les ones de radio, les microones, la llum visible, els raigs X, etc. Al contrari que les ones mec` aniques, les OEM no necessiten dun medi per propagar-se i es propaguen pel buit a una velocitat caracter stica coneguda com a velocitat de les OEM en el buit: c = 8 2, 998 10 m/s. Si la OEM es propaga per un medi, per exemple, laigua, aleshores, la velocitat de propagaci o sempre es m es petita que no pas la del buit. La velocitat de les OEM en el buit es una de les constants f siques universals m es importants. De lestudi de tots els fen` omens relacionats amb la propagaci o de les OEM i de la llum a trav es del ` buit i de medis materials se nencarrega lOptica f sica cap tol 10.
5.2
Per` o, qu` e es una ona? Tipus dones.
Tots aquests fenomens que acabem de veure en els exemples precedents s on ones. Cadascun dells respon a una situaci o f sica ben diferenta, per` o tots tenen unes caracter stiques comunes. Algunes ja les hem vist qualitativament; daltres, les anirem veient a mida que anem estudiant. En resum, s on: Hi ha un medi i una propietat del medi el camp que inicialment es zero. dequilibri. lestat Es
La pertorbaci o de lestat dequilibri del camp en un punt del medi el focus, es transmet a una certa velocitat caracter stica del medi a tots els punts de lentorn del focus. Aquesta, com veurem, depen de les propietats el` astiques i de les inercials del medi. Les part cules que constitueixen el medi, en mitjana, no es traslladen; nom es es desplacen lleugerament al voltant de la seva posici o dequilibri. En les ones no hi ha transport de massa mai. El que es propaga des del focus es lestat de moviment oscil.latori de les part cules, es a dir, es propaga lenergia i la quantitat de moviment subministrat al medi en el focus. I com veurem: Si la pertorbaci o inicial de lequilibri en el focus es petita, el tractament matem` atic de la propagaci o de totes les ones es formalment id` entic en tots els casos.
` QUE ` ES UNA ONA? TIPUS DONES. 5.2. PERO,
511
Ones de naturalesa molt diferent, per exemple, les ones sonores i les electromagn` etiques, participen dun conjunt de fenomens caracter stics que s on comuns i que tenen les mateixes bases matem` atiques. Per exemple, la refracci o, lefecte Doppler, les interfer` encies, la difracci o, etc.
5.2.1
Fronts dona. Ones planes i esf` eriques.
Les ones que es desplacen a trav es duna corda tensa o per una barra s on exemples dones planes o unidimensionals ja que es propaguen nom es al llarg duna direcci o. Un medi es is` otrop per exemple, laire si la velocitat de propagaci o de les ones es la mateixa en totes les direccions; en cas contrari es anis` otrop. Laire de latmosfera, considerant una altura de pocs metres, es poc considerar un medi is` otrop per a les ones sonores o la llum. Per` o, pel contrari, si pensem en centenars de metres de desnivell, ja deixa de ser-ho, ja que la temperatura de laire baixa a mida que va pujant laltura, tamb e baixen la pressi o i la densitat, etc., afectant aquestes variacions a la component vertical de la propagaci o de les ones. Sigui c la velocitat de propagaci o dun pols ondulatori per exemple, de so per un medi is` otrop illimitat. Si en t = 0 sorigina un pols ondulatori en un punt F , el focus, en linstant t la pertorbaci o estar` a afectant a tots els punts duna superf cie esf` erica de radi r = ct centrada en F . A mida que va passant el temps el radi daquesta esfera va creixent, que es com dir que aquesta superf cie va avan cant a la velocitat c vegeu la pr` oxima gura. Si en lloc dun pols ondulatori lona fos peri` odica podem imaginar una nova daquestes superf cies esf` eriques creixents a cada per ode. Aquestes superf cies sen diuen fronts dona. I de tots els punts del medi que en un cert moment estan sobre una daquestes superf cies sen diu que estan en fase o que tenen la mateixa fase. Aix doncs, el front dona es el lloc geom` etric del punts del medi que tenen el mateix estat de pertorbaci o o vibraci o. La direcci o de propagaci o de la pertorbaci o es perpendicular als fronts dona. Les rectes normals als fronts dona i que indiquen la direcci o de la propagaci o sen diuen raigs. Els fronts dona ens permeten visualitzar la propagaci o de les ones. De fet, lestudi modern de les ones va comen car en el segle XVII quan Huygens va introduir el Principi que porta el seu nom que, basant-se, precisament, en la construcci o geom` etrica dels fronts dona permet explicar i preveure la reexi o, la refracci o i, sobre tot, la difracci o de les ones. Segons siguin les circumst` ancies de la propagaci o les formes dels fronts dona poden esser molt variades, per` o els casos m es interesants i corrents s on els corresponents a: les ones esf` eriques, com, per exemple, en laire lliure, les ones sonores causades per una font puntual. Les ones esf` eriques s on tridimensionals. el cas dones que es propaguen nom les ones planes o unidimensionals. Es es en una direcci oi . en les que els fronts dona s on plans paral lels. S on ones planes les ones que es propaguen per una barra prima llarga o per una corda tensa. Si el receptor de les ones nom es pot detectar una part relativament petita del front dona en punts molt allunyats del focus es poden aproximar les ones esf` eriques per ones planes gura seg uent. Aquest es el cas descoltar una ona sonora produ da per una font puntual que es a uns quants metres o m es.
512
Si la font de les ones est` a distribu da uniformement sobre una l nea recta molt llarga obtindrem ones cil ndriques. Les ones supercials en un l quid o en una membrana tensa s on exemples dones circulars, cas particular de les ones cil ndriques en les que els fronts dona ara s on pr` acticament l nies. Aquests casos s on exemples dones bidimensionals.
5.2.2
Fenomens caracter stics comuns de les ones.
Les ones s on susceptibles duna s` erie de fenomens caracter stics, la major part dells comuns a totes elles, que estudiarem al llarg del curs i que ara llistem. a) Relacionats amb la propagaci o: La reflexi o en la superf cie de separaci o de dos medis; La refracci o o canvi de velocitat i de direcci o de lona al passar dun medi a un altre; La difracci o, propietat exclusiva de les ones consistent en la capacitat que tenen de rodejar un obstacle quan aquest interromp parcialment la seva propagaci o. Lefecte Doppler o difer` encia entre la freq u` encia observada pel receptor i lemesa per lemisor quan algun dells es mou. Les ones de xoc o la discontinuitat que es presenta quan la font dones es despla ca pel medi a una velocitat m es alta que la pr` opia de les ones. En el cas de les ones esf` eriques, latenuaci o de la intensitat com 1/r2 amb la dist` ancia r al focus. Latenuaci o per absorci o del medi o decreixement de lenergia que es propaga des del focus a causa de la dissipaci o en el medi. Dispersi o o depend` encia de la velocitat de les ones en un medi de la seva freq u` encia. Nom es en les ones transversals com les ones EM la polaritzaci o o manteniment del pla de vibraci o de lona. b) Relacionats amb la superposici o de dues o m es ones: Les interfer` encies o superposici o dones de la mateixa amplitud i freq u` encia per` o fases diferents.
` ` ES UNA ONA? 5.3. I, MATEMATICAMENT, QUE
513
Les pulsacions o superposici o de dues harm` oniques de la mateixa amplitud per` o freq u` encies lleugerament diferents. Les ones estacion` aries o superposici o de dues harm` oniques de la mateixa freq u` encia i amplitud que es propaguen en sentits oposats.
5.3
5.3.1
I, matem` aticament, qu` e es una ona?

La funci o dona.
Matem` aticament, una ona plana es qualsevol funci o y dx i t de la forma y (x, t) = y (x ct) o b e y (x, t) = y (x + ct) (5.1)
Podem veure que y (x ct) es correspon a la idea dona que hem vist ns ara amb lajuda de la representaci o gr` aca de y (x) i de y (x a), amb a = ct.
y y(x)
y y(xct) c x O a=ct x
La y (x ct) es una funci o que es trasllada al llarg de leix x en el sentit de les x creixents. An` alogament, la y (x + ct) es trasllada en el de les x decreixents. Si y = y (x ct) es una magnitud f sica, com per exemple, el despla cament dels punts duna corda, veiem que la pertorbaci o es propaga en el sentit creixent de leix x a la velocitat c. La funci o y (x + ct) es la mateixa ona per` o propagant-se cap a les x decreixents. Exemple 5.1 Funcions viatgeres i ones.
Poseu alguns exemples de funcions que, matem` aticament, pugin ser ones. Totes elles tenen possibilitats f siques de ser-ho?
Soluci o Les quatre funcions seg uents

2 2 y1 (x, t) = A ek (x ct)
(1) (2) (3) (4)
y2 (x, t) =
A3 A2 + k 2 (x ct)2
y3 (x, t) = ym sin(kx t) = ym sin k [x ct] y4 (x, t) = A (x ct)2
amb ym , k , c, i A constants, s on funcions de la mena y (x ct) i, per tant, s on, matem` aticament, ones. P` ero la (4), si b e tamb e es una funci o viatgera du = x ct no es satisfact` oria des del punt de
514
vista f sic: independentment del fenomen que representi la funci o, sembla bastant clar que el camp y4 no pot cr` eixer indenidament a mida que passi el temps o ens allunyem de lorigen dx.
Exercici 5.1
Un pols ondulatori.
Suposem que per una corda tensa es propaga un pols ondulatori transversal donat per y (x, t) = amb A, B i C constants. a) Quant val la velocitat de fase de lona? En quin sentit es despla ca? b) Feu dos esquemes de la corda: un en t = 0 i laltre en un instant posterior t > 0. A quanta dist` ancia del m` axim es fa y (x) menor que 1% del m` axim? Quines dimensions aproximades fa aquest pols? b) Trobeu la distribuci o de velocitats transversals y/t dels punts de la corda per a t = 0 i apliqueu el resultat al primer esquema de lapartat anterior. Resp.: a) c = C/B , b) dimensions aprox.: A 10A/B A3 A2 + (Bx Ct)2
5.3.2
Les ones harm` oniques.
Un cas particularment interesant de funci o y (x ct) s on les ones harm` onique, es a dir, aquelles de la forma y (x, t) = ym cos(kx t + ) (5.2) amb ym , k , i constants. Com hem vist abans ym cos(kx t) = ym cos k [x ct] = y (x ct) don dedu m que la velocitat de fase de lona es c= Els par` ametres b` asics duna ona harm` onica s on: ym , amplitud de lona. Les seves dimensions s on les de la y , la magnitud pertorbada per lona o camp. Depenent de la mena dona ym pot ser una longitud, una pressi o, un camp el` ectric, etc. k , nombre dona; en rad/m. , freq u` encia angular o pulsaci o; en rad/s. = T = 2 , longitud dona; en m. k 2 , per ode; en s. k (5.4) (5.3)
` ` ES UNA ONA? 5.3. I, MATEMATICAMENT, QUE 1 = , freq u` encia; en s1 o Hz (hertz). T 2 c = = f , velocitat de lona; en m/s. k f= = kx t + , fase de lona; en rad.
515
es la fase inicial de lona en lorigen: el valor de en t = 0 i x = 0. Sovint es pren lorigen del temps de forma que sigui 0. Tamb e podem escriure y (x, t) = ym cos 2 t x T
Si fem t =constant ens queda una foto de lona. En una ona harm` onica generada per un diapas o lligat a una corda la foto seria aix :
y(x) ym
En aquesta gura es mostra la longitud dona com la dist` ancia que hi ha entre dos m` axims consecutius. Per` o si ens xem en el moviment dun punt x concret de la corda, x constant, veiem que aquest fa un MHS damplitud ym i freq u` encia angular : y (t) = ym sin(t + ). Representant-lo gr` acament
y(t) ym
T t
Ara la dist` ancia entre dos m` axims consecutius es el per ode T del MHS i de lona. Com veiem, el per ode T i la longitud dona fan el mateix paper, lun per al temps i laltra per lespai. Exemple 5.2 Una ona harm` onica.
Si per una corda es propaga lona harm` onica seg uent y (x, t) = 3 103 sin 200 t en la que totes les magnituds estan en el SI. Trobeu a) quant valen lamplitud, el per ode, la freq u` encia, la longitud dona i la velocitat de fase de lona; b) quant valen la velocitat i lacceleraci o transversals m` aximes dun punt qualsevol de la corda; c) quina dist` ancia separa dos punts consecutius de la corda separats per un desfasament de 60 ? x 20
516 Soluci o Fixem-nos que aquesta ona es pot escriure en la forma y = 3 103 cos 10x 200t + a) Ara identiquem magnituds: Amplitud: ym = 3 103 m; Nombre dona: k = 10 = 31, 42 rad/m; Freq u` encia angular: = 200 = 628, 3 rad/s; 2
= ym cos kx t +
2 1 = = 0, 2 m; k 5 2 1 Per ode: T = = = 0, 01 s; 100 Velocitat de fase: c = = = 20 m/s k T b) Tots els punts de la corda fan un MHS en la direcci o de leix y en el que la velocitat i lacceleraci o transversals venen donades per Longitud dona: = v= a= y = +ym sin(kx t + ) t
2y = 2 ym cos(kx t + ) = 2 y (x, t) t2 respectivament. Aix els m` axims valdran y M` axima velocitat: vmax = = ym = 0, 6 = 1, 885 m/s; t max M` axima acceleraci o: amax = 2y t2 = 2 ym = 120 2 = 1184 m/s2 .
max
c) La fase en una ona harm` onica es = kx t + . Per un instant de temps t concret, la difer` encia de fase entre dos punts de la corda separats x ve donada, doncs, per k x. Aix , si k x = = 60 = /3 rad, tindrem 3 x = = = = 0, 3 m 1/30 m k 2 10
5.3.3
Lequaci o dona.
Com ja sabem les oscil.lacions HS s on molt corrents en F sica: p` endols, sistemes molla-massa, cilindre surant en laigua, circuits el` ectrics LC , etc. En cadascuna daquestes oscil.lacions HS les magnituds f siques involucrades s on ben diferentes: angles, dist` ancies, intensitat el` ectrica, etc. Per` o sabem que totes son HS perque responen matem` aticament a la mateixa equaci o diferencial, la que en diem equaci o . diferencial de les oscil lacions HS. Hem vist que hi ha molts camps que es propaguen com ones: ones transversals de despla cament ones en una corda, ones longitudinals de pressi o ones sonores, etc. La q uesti o que ara ens plantegem
` ` ES UNA ONA? 5.3. I, MATEMATICAMENT, QUE
517
es la de com podem saber, quan estiguem estudiant un fenomen, si aquest es manifestar` a com una ona o no. An` alogament als MHS, efectivament totes les ones satisfan la mateixa equaci o diferencial que sen diu lequaci o dona. Aix` o vol dir que si trobem que les variacions duna cert camp involucrat en un proc es f sic satisfan lequaci o dona, aquestes variacions es propagaran pel medi com una ona amb una certa velocitat. Anem ara a esbrinar quina es lequaci o dona. Partim de la funci o dona en el cas m es general, es a dir, la superposici o de dues ones que es propaguen per leix x a la mateixa celeritat c, una anant i laltra tornant: y (x, t) = f (x ct) + g (x + ct) Siguin ara u1 = x ct i an` alogament amb f i g . En haver dues variables independents, x i t, hem dutilitzar derivades parcials. En aquest cas tenim u1 u2 u1 u2 = =1 = = c x x t t Aplicant a continuaci o la regla de la cadena, trobem y u1 u2 =f +g =f +g x x x y u1 u2 =f +g = c (f + g ) t t t (5.5) (5.6) u2 = x + ct f = df du1 g = dg du2
Encara no podem relacionar (5.5) i (5.6), per` o si derivem un altre cop, tenint en compte aquestes igualtats, resulta df u1 dg u2 2y = (f + g ) = + =f +g (5.7) x2 x du1 x du2 x 2y df u1 dg u2 = (c f + c g ) = c +c = c2 (f + c2 g ) 2 t t du1 t du2 t (5.8)
Combinant (5.7) i (5.8) trobem, nalment, lequaci o diferencial en derivades parcials de segon ordre anomenada equaci o dona o equaci o de dAlembert 2y 1 2y =0 x2 c2 t2 (5.9)
Com veurem amb detall en el cap tol 6 aquesta es una equaci o molt important en F sica: qualsevol camp y (x, t) que satisfaci una equaci o com aquesta es comportar` a com un moviment ondulatori, es a dir, que una pertorbaci o del camp en un punt es propagar` a a tots els punts de lentorn a la velocitat c. Lequaci o (5.9) es per a ones monodimensionals o planes que es propaguen per leix x. La generalitzaci o a ones bi o tridimensionals es inmediata f sicament parlant per` o complicada matem` aticament. En
518
2y es el que en Matem` atiques sen diu la laplaciana aquest curs nom es direm que la derivada segona x2 dy per a y depenent nom es dx i t. Si y dep` en dunes altres variables espacials, per exemple, en les ones esf` eriques de la dist` ancia r al focus, en lequaci o dona es com la (5.9) per` o posant-hi la laplaciana en coordenades esf` eriques, expressi o 7.6.
5.4
5.4.1
Principi de superposici o. An` alisi de Fourier.

Principi de superposici o.
Lequaci o dona (5.9) es una equaci o lineal: si y1 (x, t) i y2 (x, t) satisfan lequaci o 2 y1 1 2 y1 =0 x2 c2 t2 2 y2 1 2 y2 =0 x2 c2 t2
aleshores, qualsevol combinaci o lineal delles, ay1 + by2 , amb a i b constants arbitr` aries tamb e la satisfar` a: 2 (ay1 + by2 ) 1 2 (ay1 + by2 ) 2 y1 1 2 y1 = a x2 c2 t2 x2 c2 t2 +b 2 y2 1 2 y2 =0 x2 c2 t2
El car` acter lineal de lequaci o dona, es a dir, de les ones, ens justica el principi de superposici o: si per un medi es propaga m es duna ona cadascuna delles actua independentment de les altres. Aix` o vol dir que si, per exemple, per una corda es superposen dues ones el despla cament o elongaci o de cada punt de la corda es la suma de les elongacions que produirien cadascuna de les ones per separat. Aix` o es el que es tracta dil.lustrar amb la gura seg uent en la que per una corda es propaguen dos polsos ondulatoris de sentits contraris.
t=0
t=3
t=4
t=7
El principi de superposici o lestem vericant experimentalment continuament. Per exemple, quan sentim tocar dos instruments musicals per separat i despr es els sentim tocar junts: malgrat actuar simult` aniament reconeixem perfectament la m usica dun i la de laltre.
ANALISI ` 5.4. PRINCIPI DE SUPERPOSICIO. DE FOURIER. Q uesti o 5.1 De les equacions en derivades parcials seg uents, quines s on lineals i quines no ho s on? y 2y = k 2 t x 2 2 y 2 y c) = c t2 x2 a) b) 2y y = a y2 + b 2 t x y y d) =y a+b t x
519
5.4.2
An` alisi de Fourier del moviment ondulatori.
El teorema de Fourier (1807) estableix que qualsevol funci o peri` odica f (t), de per ode T = 2/ , es pot descompondre com una s` erie de funcions sinusoidals f (t) = a0 + a1 cos(t + 1 ) + a2 cos(2t + 2 ) + ...
=
n=1
an cos(n t + n )
en la que les an i n s on constants de les que els llibres dAn` alisi Matem` atica indiquen com calcular-les. An` alogament, si la funci o f (x) es tamb e peri` odica en lespai, de per ode = 2/k , tamb e es pot descomposar en la s` erie
f (x) =
n=1
an cos(n kx + n )
La funci o dona f (x, t) = f (x ct) no t e per qu` e ser peri` odica neces` ariament; es el cas dels polsos ondulatoris. Per` o moltes de les ones m es importants s que ho s on. En aquests casos en qu` e la funci o f (x ct) es doblement peri` odica, en t i en x, tindrem, doncs
f (x ct) =
n=1
An cos n (kx t) + n )
(5.10)
on hem considerat que c = /k . En aquesta s` erie al terme per a n = 1 sen diu harm` onic fonamental i a la freq u` encia freq u` encia fonamental. Als termes seg uents, per n > 1, harm` onics superiors. I al conjunt de freq u` encies , 2 , 3 , etc. sen diu espectre de lona. Aquest resultat es molt important tant des del punt vista te` oric com des del pr` actic ja que estableix que: qualsevol moviment ondulatori peri` odic de per ode T i longitud dona es pot expressar com la superposici o dones harm` oniques de per odes T /n i longituds dona /n amb n = 1, 2, 3, .... Aix , qualsevol ona peri` odica es pot descompondre en els seus harm` onics es lan` alisi de lona, i, rec procament, qualsevol ona peri` odica es pot crear superposant els harm` onics corresponents es la s ntesi de lona. Heus aqu una de les bones raons que hi ha del perqu` e es tant important con` eixer b e les ones harm` oniques.
520
En tornarem a parlar de tot aix` o quan veiem qu` e es el timbre del so, cap tol 9. I, per acabar, ens podem preguntar qu` e passa si, com tamb e es molt corrent, lona f (x, t) no es peri` odica? La resposta es que el desenvolupament en s` erie de Fourier que acabem de veure no es v` alid; en aquest cas el sumatori anterior es transforma en una integral la transformada de n=1 Fourier i lespectre discret de freq u` encies n passa a ser un espectre continuu.
5.5
Classicaci o de les ones i dels fenomens ondulatoris.
Com hem vist hi ha diverses menes dones. Segons la caracter stica de que es tracti podem intentar classicar-les de la manera seg uent. Necessiten dun medi S : Mec` aniques per propagar-se?
No: No mec` aniques 1: Planes
Ones el` astiques . . . . . Ones EM
Es propaguen en 1, 2, 3 dimensions?
. . . . . . . . Ones en una corda Ones supercials en l quids . . . . . . . . . . . . . Ones sonores Ones en una corda, OEM Ones sonores Ones supercials en l quids
2: Circulars 3: Esf` eriques
Segons la direcci o de la pertorbaci o
Transversals
Longitudinals Transv. i Longit.
Pols ondulatori No peri` o diques Tren dones Segons la periodicitat No harm` oniques de la pertorbaci o S peri` o diques Harm` oniques
Les ones transversals poden estar ... El pas duna ona
Polaritzades No Polaritzades
Sense absorci o per un medi pot ser Amb absorci o Sense dispersi o per un medi pot ser Amb dispersi o
... ... ... ...
El pas duna ona
I per acabar el cap tol veiem un quadre/resum dels fenomens m es interesants relacionats amb les ones que anirem veient al llarg dels pr` oxims cap tols.
5.6. PROBLEMES.
Quant a la propagaci o Reexi o Refracci o Absorci o o Dispersi
521
Difracci o
Fenomens ondulatoris
Interfer` encies Pulsacions Quant a la superposici o Ones estacion` aries Trens dones (velocitat de grup) ...
Efecte Doppler Ones de xoc Polaritzaci o ...
5.6
Problemes.
Ona harm` onica en una corda.
Problema 5.1
Considerem una ona plana harm` onica damplitud 1,40 mm, longitud dona 1,6 m i freq u` encia 100 Hz que es propaga a trav es duna corda tensa que deneix leix x en el sentit de les x creixents. a) Escriviu la funci o y (x, t) que descrigui aquesta ona sabent, a m es a m es, que en t = 0 lelongaci o de lorigen x = 0 era de 0,70 cm. b) Amb quina velocitat es propaga lona? c) Quina dist` ancia m nima separa dos punts de la corda que difereixen en la fase /3? d) Quin interval de temps m nim ha de passar per tal que en un mateix punt la fase vari /4? e) Quina es la velocitat i lacceleraci o transversals m` aximes en qualsevol punt de la corda? Resp.: a) y (x, t) = 1, 4 103 sin(3, 927 x 628, 3 t + 1, 0472), b) 160, 0 m/s, c) x = 0, 2667 m, d) t = 0, 001250 s, e) A = 0, 8796 m/s, 2 A = 552, 7 m/s2
Problema 5.2
Pols ondulatori per una corda.
Per una corda molt llarga es va propagar cap a les x creixents un pols dona tal que en t = 0 la forma que tenia era 1 105 y (x, 0) = 2 (1) x + 2 103
6
de les Ones
1. Ones transversals en una corda tensa. 2. Energia en el moviment ondulatori duna corda.. 3. Ones en una barra. 4. Ones sonores en un uid. 5. Ones supercials en un l quid. Dispersi o. 6. Problemes.
c=
UPC
Feb. 07
Descripci o f sica
6.1. ONES EN UNA CORDA.
603
6.1
6.1.1
Ones en una corda.

Deducci o de lequaci o dona.
Sigui una corda de densitat lineal (kg/m) per la que es propaga una ona. Fixem-nos en un diferencial de la corda i les tensions al que est` a sotm` es.
s
y 1 x F 1
F 2 2
La idea es aplicar la segona llei de Newton a aquest diferencial. Per fer aix` o es faran primer les consideracions seg uents. Angles 1 i 2 petits: i sin i tan i , i = 1, 2. Aix` o tamb e vol dir que la massa del diferencial es: x. Tensions F1 i F2 del mateix m` odul: F1 F2 F . El pes del diferencial es molt m es petit que la tensi o F i, per tant, negligible. Nom es hi ha moviment apreciable vertical (ona transversal). La suma de forces val: Fy = F1y + F2y = F sin 1 + F sin 2 = F (tan 2 tan 1 ) = F Seguint amb les matem` atiques tenim y x
2
y x
y x
y x
=
1
y x y x
y x x x
2y Daltra banda,lacceleraci o val ay = . Aix doncs, suma de forces igual a massa per acceleraci o t2 queda com 2y 2y F 2 x = x 2 (6.1) x t don resulta lequaci o dona 2y 2y =0 x2 F t2 i de la que dedu m, per comparaci o amb (5.9), que la velocitat de les ones es c= F (6.2)
2y x = x2
Fy F
604
F CAP. 6, DESCRIPCIO ISICA DALGUNES ONES.
Fixem-nos que aquesta deducci o es v` alida per qualsevol mena dona transversal, sigui un pols o una dharm` onica. Per tant, la velocitat duna ona harm` onica per una corda no dep` en de la seva freq u` encia. La independ` encia de la velocitat respecte de la freq u` encia tamb e es valid per a altres ones: ones de so en laire, ones electromagn` etiques en el buit, etc. En el problema 6.1 es demana que apliqueu lan` alisi dimensional per arribar a una expressi o equivalent a la (6.2). En la deducci o de lequaci o dona per a una corda tensa que acabem de veure hem suposat que langle es en tot moment tant petit que sin , que es equivalent a fer laproximaci o lineal sin tan . Doncs b e, comproveu que si prenem laproximaci o millor del sinus sin = tan 1 tan tan3 2 2 1 + tan
aleshores, lequaci o de les ones en una corda passa a ser 1 3 2 y x

2
2y 2y = x2 F t2
que es una equaci o no lineal molt m es complexe.
6.2
6.2.1
Energia en el moviment ondulatori duna corda.

Energia i pot` encia.
Considerem una corda de densitat lineal i sotmesa a la tensi o F per la que es propaga una ona qualsevol. Fixem-nos en un element de la corda de longitud dx i massa dm = dx, que en un cert instant est` a despla cat y . La seva energia cin` etica val dK = 1 dx 2 y t
2
(6.3)
Quant a la seva energia potencial, aquesta sorigina per lallargament experimentat per lelement de corda quan est` a passant per ell lona. Si ds es la longitud de lelement estirat tindrem ds = dx2 + dy 2 = 1+ y x
2
dx 1 +
1 2
y x
dx
on tamb e hem suposat que el pendent de la corda, y/x, es petit i hem fet una aproximaci o de primer ordre de larrel quadrada. Lallargament de lelement es, doncs d = ds dx = 1 2 y x
2
dx
Aquests allargaments s on tant petits que, com ja hem dit abans, la tensi o F de la corda es mant e pr` acticament constant i igual al valor que tenia abans de que pass es lona. Per aix` o no podem calcular lenergia potencial dU de lelement de corda amb lexpressi o t pica que utilitzariem per a una part cula
6.2. ENERGIA EN EL MOVIMENT ONDULATORI DUNA CORDA.
605
lligada a una molla, sin o que la determinarem a partir del treball efectuat per la tensi o F de lelement durant el seu allargament i que es igual a la variaci o de lenergia potencial dU = F d = 1 F 2 y x
2
dx
(6.4)
De (6.3) i (6.4) trobem que les energies cin` etica i potencial de la corda per unitat de longitud valen, doncs 1 y 2 dU 1 y 2 dK = = F (6.5) dx 2 t dx 2 x Si tenim en conte que y = f (u) = f (x ct) i, per tant, que y df u df = = x du x du y df u df = = c t du t du
i que F = c2 , aleshores, les energies (6.5) queden com dK 1 = c2 dx 2 es a dir, les densitats denergia s on iguals. Si en diem dE = dK + dU a lenergia total de lelement de corda, llavors tenim dE = c2 dx df du
2
df du
1 2 c 2
df du
dU dx
(6.6)
Aquest resultat es molt interessant: si f es una funci o du = x ct, la derivada df /du tamb e ho es i, en conseq u` encia, tamb e es una soluci o de lequaci o dona. Conclusi o: lenergia tamb e es propaga per la corda com una ona ona denergia a la velocitat c. Particularitzem en les ones harm` oniques. En aquest cas f (u) = ym cos ku i, aleshores, (6.6) queda com dE 2 2 2 = c2 ym k sin2 k (x ct) = 2 ym sin2 (kx t) dx Com que la mitjana de la funci o sin2 u es 1/2, lenergia mitjana de la corda, per unitat de longitud, val dE 1 2 < > = 2 ym dx 2 Si lenergia es propaga com una onda a la velocitat c xem-nos que el producte dE c dt dx representa lincrement denergia de la corda durant linterval de temps dt i que, per tant P (x, t) = c dE dx
es lenergia que, per unitat de temps o pot` encia, es propaga per la corda. En les ones harm` oniques tindrem P (x, t) = c dE 2 = c 2 ym sin2 (kx t) dx (6.7)
606
quantitat que, com veiem, depen de la posici o x i de linstant t, per` o sempre positiva o zero. I en mitjana 1 2 < P > = c 2 ym (6.8) 2
2 i 2 , resultat general per a tota mena dones Fixem-nos que la pot` encia es proporcional a ym harm` oniques (sonores, electromagn` etiques, etc.).
6.2.2
Pot` encia transmesa.
Tornem a considerar un element dx de la corda. Lextrem esquerra daquest element est` a sotm es a la tensi o F formant langle molt petit amb leix x.
F 2 y 1 x F 1 2
La component transversal de la tensi o val, aproximadament Fy = F sin F tan F y x
Com que la velocitat daquest element val vy = y/t, aleshores, el producte Fy vy correspon a la pot` encia que lelement de corda a lesquerra del que estem considerant transmet a aquest: P = Fy vy = F y x y t
Com pot comprovar-se f` acilment aquest resultat coincideix amb (6.7). Exemple 6.1 Ones harm` oniques i MHS.
Trobeu lenergia per unitat de longitud que t e una corda per la qual es propaga una ona harm` onica i, despr es, la pot` encia necess` aria que sha de subministrar a la corda per mantenir lona. Per esbrinar-ho considereu que cada element de corda fa un MHS transversal.
Soluci o Considerem lona harm` onica y = A sin(kx t) que es propaga a la velocitat c a trav es duna corda de densitat lineal . Cada diferencial de corda pot veures com una part cula de massa dm = dx sotmesa a un MHS damplitud ym i freq u` encia .
y(x) ym dx dm x
` 6.3. ONES EN UN SOLID.
607
De lestudi del MHS sabem que per que lelement faci aquest moviment cal que tingui lenergia dE dE = 1 2 1 2 2 dm ym = 2 ym dx 2 2
Per tant, lenergia per unitat de longitud de la corda val dE 1 2 = 2 ym dx 2 Per propagar un pols per una corda nom es cal comunicar lenergia necess` aria durant un breu interval de temps; per exemple, amb un cop. Pel contrari, per propagar una ona harm` onica cal anar cedint lenergia al llarg del temps en una forma cont nua i sense interrupcions; per exemple, lligant un extrem de la corda a una plaqueta vibrat` oria controlada per un petit motor. Per aix` o cal una pot` encia que val dE dE dx 1 2 P= = = 2 ym c dt dx dt 2 on hem pres els diferencials dx i dt tals que c = dx/dt.
6.3
6.3.1
Ones en un s` olid.
Ones longitudinals en una barra estreta.
Considerem una barra uniforme molt llarga, de secci o recta S = a b, m` odul de Young Y i densitat vol umica , per la que es propaga una ona longitudinal. Sigui la llesca o diferencial de barra, de longitud dx, entre A i B gura (a). Quan es propaga una ona longitudinal a trav es de la barra les seccions daquesta llesca van a parar a A i B , respectivament gura (b). Siguin s1 = AA i s2 = BB .
(a)
dx O (b) A (c) B
dx+ds
s1
F1
s2 A B
F2
Lallargament del diferencial de barra es ds = s2 s1 . Daltra banda, les seccions A i B del diferencial de barra allargat A B estan sotmeses a les forces de sentit contrari F1 i F2 . Si aquestes dues forces fossin digual m` odul sanul.larien i la llesca de barra estaria permanenment en equilibri.
608
Per` o si es propaga una ona per la barra es que no s on iguals. La segona llei de Newton aplicada al diferencial de barra ens asegura que F2 F1 = S dx Per` o tamb e tenim que, matem` aticament 2s t2
F= F2 F1 =
o sigui
F dx x
F 2s dx = S 2 dx x t Ara la q uesti o es com dep` en F del despla cament ds? Veiem-ho. Aplicant una for ca F als extrems de la barra aquesta sestira un allargament L veieu la gura seg uent que es relaciona amb el m` odul de Young Y de la barra en la forma L 1F = L Y S (6.9)
a b L S
a+ a F L+ L
Sabent que els allargaments de qualsevol part de la barra per exemple, la llesca AB s on proporcionals a la for ca F aplicada i a la longitud de la part que considerem, dx, aleshores, a partir de la igualtat anterior tenim ds 1 F = dx Y S don resulta F =YS i daix` o ds dx
F 2s =YS 2 x x
Finalment, substituint, trobem 2s 2s =0 x2 Y t2 lequaci o dona per a les ones longitudinals de la barra, de la que veiem que la velocitat en qu` e es propaguen val Y c= (6.10) Observeu que, com en el cas de la corda, hem arribat a lequaci o dona i a lexpressi o anterior de la velocitat sense fer cap consideraci o de que les ones siguin harm` oniques o no. El resultat es general, don dedu m, a m es a m es, que per el cas de les harm` oniques, la velocitat es independent de la freq u` encia.
` 6.3. ONES EN UN SOLID.
609
Lestudi de la pot` encia que es trasmet amb aquestes ones longitudinals en barres es id` entic al que farem despr es per a les ones sonores, per la qual cosa no el presentem aqu sin o que el proposem com un exercici m es endavant.
Taula de constants el` astiques

Subst` ancia Densitat (kg/m3 ) 1000 13600 7800 2700 8900 11300 2, 5 M. Young(a) Y (GPa) 200 70 130 16 60 C. Poisson 0,29 0,34 0,34 0,44 0,25 Y 2(1 + ) M. Torsi o(b) G (GPa) 78 26 48,5 5,6 24 M. Compres. B (GPa) 2,1 27 170 70 140 45 40
Aigua Mercuri Acer (ferro) Alumini Coure Plom Vidre
Observacions: a) 1 GPa = 109 Pa; b) G =
6.3.2
Velocitat de les ones longitudinals en un s` olid extens.
En un estudi una mica m es profund que el que acabem de fer hauriem de considerar com la compressi o i expansi o dels elements de la barra afecten a la secci o daquesta i com aix` o modica la velocitat de propagaci o de les ones. Per prendre aquestes fets en compte hauriem de considerar en lestudi el coeficient de Poisson del material. Recordem que aquest coecient es adimensional i relaciona lallargament relatiu duna barra L/L sotmesa a tracci o amb la contracci o relativa transversal corresponent a/a vegeu la gura de la p` ag. 608. Aix a L = a L Per exemple, per a lacer, = 0, 29. Doncs b e, en els s` olids extensos en els que lefecte del coecient de Poisson es important, la velocitat de les ones longitudinals ve realment donada per cext = 1 Y (1 + )(1 2 ) (6.11)
Com que en tots els materials 0 < < 0, 5, veiem que la velocitat de les ones longitudinals en un s` olid extens es m es gran que en una barra del mateix material. Aix , per exemple, com veiem en la Taula anterior, la densitat de lacer es duns 7800 kg/m3 , el seu m` odul de Young i el seu coecient de Poisson, aproximadament, Y = 200 109 Pa i = 0, 29, respectivament. Aplicant les f ormules (6.10) i (6.11) trobem cbar = 5060 m/s i cext = 1, 145 cbar = 5790 m/s
610
6.3.3
Ones transversals en un s` olid.
Hem vist en detall que en una barra i en un s` olid en general es poden propagar ones el` astiques longitudinals com a conseq u` encia de lelasticitat per tracci o/compressi o del material. La velocitat daquestes ones dep` en de la densitat del material i del par` ametre que caracteritza lelasticitat per tracci o: el m` odul de Young. Duna manera m es o menys semblant al duna corda, per una barra tamb e es poden propagar ones transversals el` astiques. Aquesta vegada la pertorbaci o el` astica que entra en joc durant la propagaci o de lona es la deformaci o de cisellament. Aquesta sacostuma a caracteritzar pel par` ametre anomenat m` odul de cisellament, de rigidesa o de torsi o G que, dacord amb la gura seg uent, relaciona les forces aplicades tangencials F per unitat d` area amb la conseq uent deformaci o, el canvi de forma caracteritzat per langle : 1F = (6.12) GS
S a F G
Un estudi detallat an` aleg al de les ones longitudinals per una barra i/o al de les transversals per una corda porta a lequaci o per aquestes ones i, en denitiva, a lexpressi o de la velocitat de les ones transversals en la barra, que es G ctrans = (6.13) En lestudi de lElasticitat es demostra que el m` odul de cisellament G i el m` odul de Young Y es relacionen entre si a trav es del coecient de Poisson en la forma G= Y 2(1 + )
Com que 0 < < 0, 5 aleshores G < Y ; per tant, les ones transversals en les barres o en els s` olids en general s on m es lentes que les ones longitudinals corresponents propagant-se pel mateix material. Aix , tornant a lexemple de lacer, G = Y /2(1 + ) = 0, 3876 200 109 Pa = 77, 5 109 Pa, don resulta la velocitat ctrans = 3150 m/s. La difer` encia de velocitats entre les ones longitudinals i les transversals en s` olids t e grans aplicacions en Geof sica i, molt en particular, en Sismologia. Veiem-ho en lexercici seg uent.
6.4. ONES EN UN FLUID. Exercici 6.2 Localitzaci o de lepicentre dun terratr` emol.
611
En un lloc de la superf cie de la Terra lepicentre C ha hagut un xoc entre les plaques tect` oniques de lescor ca terrestre i com a conseq u` encia sha generat un terratr` emol, es a dir, un conjunt dones longitudinals i dones transversals que es propaguen per la superf cie i per linterior de la Terra. A les ones longitudinals sen diuen ones P o primaries ja que es desplacen a una velocitat mitjana de 8,2 km/s i arriben als llocs abans que les ones transversals secund` aries o ones S , que es propaguen amb una velocitat mitjana de 4,5 km/s vegeu tamb e lexemple 7.2. En lestaci o sismol` ogica A a les 08:12:20 shan registrat les primeres sotregades dun petit terratr` emol les ones P i a les 08:17:28 les segones les ones S . En aquesta gura es mostra el que podria ser el sismograma en qu` e ha quedat registrada la vibraci o del s` ol durant el temps que dura un terratr` emol amb lepicentre a poques decenes de quil` ometres. Fixeu-vos que primer han arribat les ones P , despr es les S i, ns i tot, m es tard, un altre tipus dones s smiques, les L o ones supercials...
P S L
t tP
tP S tS
En lestaci o B , que es troba 220 km a lEst i 620 km al Nord de lA, vegeu la gura seg uent linterval entre les P i les S ha estat de 296 s.
N B
C A E
Sabent que a lest de lestaci o A ha hagut, en general, m es danys materials que no pas a loest, localitzeu lepicentre C . Resp.: A x km a lEst i y km al Nord de lestaci o A.
6.4
Ones en un uid.
Els l quids i els gasos s on uids. Els uids s on materials en un estat dagregaci o que no els permet resistir un esfor c de cisellament per que les diferentes capes de uid llisquen entre si amb molta facilitat. Per aix` o els uids sacaben adaptant a la forma del recipient que els cont e. I tamb e, per aix` o mateix, pels uids no es poden propagar ones el` astiques transversals.
612
Aix doncs, les u niques ones el` astiques que es poden propagar pels uids s on les ones longitudinals de compressi o i raricaci o. Entre elles hi ha les ones sonores.
6.4.1
Equaci o de les ones sonores en un uid.
Sigui un uid de m` odul de compressibilitat B i pressi o i densitat vol umica en lestat dequilibri P i , respectivament. Una pertorbaci o del uid tal com la que representa el pas per ell duna ona necess` ariament longitudinal modicar` a lleugerament aquests valors, passant la pressi o a ser P + p i la densitat + . A lincrement p sen diu sobrepressi o o pressi o ac ustica. Suposarem que tant p com lincrement s on, en valor absolut, molt m es petits que P i que . Per tal de simplicar el proc es matem` atic treballarem en una dimensi o considerant, com en el cas de la barra, una columna molt llarga de uid de secci o S constant. Sigui una llesca o diferencial de columna, de longitud dx, entre A i B gura (a). Quan es propaga una ona longitudinal a trav es de la columna les seccions daquesta llesca van a parar a A i B , respectivament gura (b). Siguin les elongacions s1 = AA i s2 = BB .
dx O (a) x P+p A (b) B p1 s1 s2 A B

Lallargament del diferencial de columna de uid es ds = s2 s1 . Daltra banda, les seccions A i B del diferencial de uid allargat A B estan sotmeses a les pressions de sentit contrari P1 = P + p1 i P2 = P + p2 . Si p1 i p2 fossin iguals sanul.larien i la llesca de uid estaria permanenment en equilibri. Per` o si es propaga una ona per la columna es que no s on iguals. La segona llei de Newton aplicada a la massa del diferencial de columna ens asegura que
s
S p2
- (p2 p1 ) S = S dx
Per` o tamb e tenim que p
2s t2
P= p2 p1 = x dx
o sigui
2s p dx = 2 dx x t
Com dep` en p del despla cament du? Fem les consideracions seg uents.
6.4. ONES EN UN FLUID.
613
Primera. Recordem que el m` odul de compressibilitat B dun uid es el seu par` ametre el` astic que estableix la relaci o entre un increment de pressi o p i la seva variaci o relativa de volum dV /V : p = B dV V
Segona. La variaci o relativa de volum duna llesca de la columna de uid es relaciona amb lelongaci o s en la forma S ds s dV = = V S dx x i per tant s p = B (6.14) x i daix` o p 2s = B 2 x x
Finalment, substituint, trobem 2s 2s =0 x2 B t2 o sigui, lequaci o dona per al despla cament s del uid i de la que veiem que la velocitat en qu` e es propaguen val B c= (6.15) Un cop m es xem-nos que el resultat es general per a qualsevol mena dona, harm` onica o no, i que, per tant, la velocitat c es independent de la freq u` encia. En el cas de, per exemple, laigua, el seu m` odul de compressibilitat es, com podem veure en la Taula 9 anterior, de B = 2, 1 10 Pa. Com que la seva densitat es, molt aproximadament, 1000 kg/m3 , la velocitat del so en laigua es duns B = 1450 m/s c=
6.4.2
Ones sonores de pressi o.
Acabem de veure que lelongaci o s es propaga como una ona longitudinal, i per tant s = s(x ct). Per` o xem-nos que, per la igualtat (6.14), la sobrepressi o p tamb e es una funci o de u = x ct p = B s ds u ds = B = B x du x du (6.16)
i, conseg uentement, la sobrepressi o tamb e es propaga al llarg del uid a la velocitat c anterior. Per aix` o, podem considerar les ones sonores tant com ones de despla cament en termes ds com ones de pressi o en termes en p. An` alogament, si, com es habitual, la sobrepressi op es relativament petita, la variaci o de la densitat o sobredensitat es proporcional a aquesta. Per tant, tamb e constitueix una ona, lona de densitat, propagant-se a la velocitat c.
614
6.4.3
Ones sonores per un gas ideal.
Quan una ona es despla ca per un uid ja hem dit que la densitat daquest variar` a, encara que sigui molt lleugerament. Aquesta variaci o ens ha de fer pensar en un pas de calor dunes zones de uid a altres. Per` o aix` o no es el que passa realment. Per al marge de les freq u` encies audibles de 20 a 20000 Hz la successi o entre els enrrariments i les compressions del gas es tant r` apida i la conductivitat dels gasos tant petita que el pas de les ones sonores sefectua sense que hi hagi temps per a bescanvi de calor. En denitiva, el pas de les ones sonores per un gas es un proc es adiab` atic. Com es demostra en lexemple seg uent, el m` odul de compressibilitat B dun gas ideal per a processos adiab` atics val BQ = P , essent el coecient adiab` atic del gas, un nombre pur que per als gasos diat` omics val 7/5 = 1, 4. Per tant, lexpressio (6.15) de la velocitat de les ones queda com c= P (6.17)
I com que per als gassos ideals tamb e es satisf` a lequaci o destat P = R T M
en la que R es la constant universal dels gasos, R = 8, 314 J/molK; M es la massa molar del gas i T la temperatura absoluta daquest, la f ormula anterior pot posar-se com c= En aquesta u ltima expressi o queda ben clar que la velocitat del so en un gas ideal nom es dep` en de la temperatura absoluta del gas i es 1 proporcional a larrel quadrada daquesta . Aplicant (6.18) trobem que la velocitat del so en laire, a 0 C=273,2 K, es de 331 m/s, i a 15 C, 340 m/s. Aix doncs, per cada grau en qu` e sincrementa la temperatura la velocitat sincrementa 0,6 m/s vegeu el problema 6.3. Exemple 6.2 M` oduls de compressibilitat. RT M (6.18)
Esbrineu els m` oduls de compressibilitat: (a) isot` ermic BT i (b) adiab` atic BQ dun gas ideal en funci o de la pressi o del gas. (c) Calculeu BQ per a laire a la pressi o atmosf` erica.
Soluci o
Fixeu-vos que lexpressi o de la velocitat quadr` atica mitjana vqm de les mol` ecules dun gas ideal que es dedueix a partir de la teoria cin` etica dels gasos ideals vegeu el M` odul 3, cap tol 11 es molt semblant a la (6.18) vqm = es a dir, que c = 3RT M
1
vqm , o sigui, de lordre de la meitat de la de les mol` ecules. 3
6.4. ONES EN UN FLUID. Partim de la denici o general del m` odul de compressibilitat B : B= dP dV V = V dP dV
615
(1)
i de les relacions entre volum i pressi o per a un gas ideal que, com sabem, s on en: un proc es isot` ermic: un proc es adiab` atic: P V = constant P V = constant
en la que es la constant coneguda com a coeficient adiab` atic del gas ideal de que es tracti. Aix doncs: a) per al proc es isot` ermic, diferenciant P V = C tenim V dP + P dV = 0 don, comparant amb (1), resulta: b) per al proc es adiab` atic, diferenciant p V = C tenim V dP + P dV = 0 don, comparant amb (1), resulta: BQ = P BT = P
c) La pressi o d1 atm es, per denici o, 1, 013 105 Pa. Daltra banda, laire es, a efectes pr` actics, un gas diat` omic, ja que el seu 99% es N2 i O2 . Per tant, el coecient adiab` atic el podem prendre, amb for ca aproximaci o, com a = 1, 4. Aleshores, tenim BQ = P = 1, 4 1, 013 105 Pa = 1, 42 105 Pa Com era desperar, aquest valor es molt m es petit que el de laigua, 2, 1 109 Pa, esmentat anteriorment.
Exercici 6.3
Temperatura de lextratosfera.
La mesura de la temperatura de lextratosfera part de latmosfera situada entre els 12 i els 45 km daltura no es pot fer pels mateixos m` etodes convencionals que a nivell del mar degut a la poca densitat que t e laire per la qual cosa sha de rec` orre a altres sistemes. Aix doncs, per tal de determinar la temperatura de latmosfera a uns 20 km daltura en qu` e la pressi o es de lordre de nom es 50 hPa es van fer detonar dues c` arregues explosives, una a una altura de 19 km i laltra a 21 km, sobre la mateixa vertical, observant-se que el so de la segona tardava 6,78 s m es en arribar al terra que el de la primera. Sabent que la composici o qu mica de latmosfera varia molt poc amb laltura, determineu la temperatura als 20 km. Resp.: T = Maire R h2 h1 t2 t1
2
= 217 K = 56 C
616
6.4.4
Relaci o entre lona de despla cament i lona de pressi o quan s on harm` oniques i es propaguen per un gas ideal.
La igualtat (6.16) relaciona el despla cament de les capes del uid amb la sobrepresi o deguts a lona. Podem veure m es clarament el seu signicat si suposem que lona es harm` onica. Per exemple, en la forma s(x, y ) = sm cos(kx t) essent A lamplitud o despla cament m` axim. Aix , per (6.16) lona de pressi o ve donada per p(x, t) = B don veiem que: quan en un punt el despla cament s(x, t) sigui m` axim hi haur` a m` axima raricaci o la sobre. pressi o p(x, t) ser` a com es desperar nul la, i al contrari; es a dir, que lona de pressi o est` a desfasada /2 respecte de lona de despla cament, Per (6.19) la relaci o entre lamplitud del despla cament sm una longitud i lamplitud de la sobrepressi o una pressi o, pm = k B sm . Si a m es a m es considerem (6.15), obtenim pm = c sm (6.20) s = B ksm sin(kx t) x (6.19)
Ara que ja estem aqu conv e fer una observaci o. Si b e hem vist que les ones sonores es poden descriure tant com ones de despla cament com ones de pressi o, el cert que es que no sempre els dos punts de vista s on equivalents, sobre tot quan hi ha superposici o dones sonores que es propaguen en direccions diferents. En aquests casos el car` acter vectorial de les ones de despla cament pot donar lloc a resultats contradictoris respecte als obtinguts amb les ones escalars de pressi o. En aquests casos i, en general, sempre es m es recomenable treballar amb les ones de pressi o que amb les de despla cament. Daltra banda, com veurem en lexemple 6.3, les amplituds dels despla caments de les ones sonores s on, en general, molt petites. Tots els receptors de so, des del microfon ns a lo de, es basen en la detecci o de les variacions de la pressi o que tamb e s on molt petites.
6.4.5
Pot` encia i intensitat de lona.
Si hi ha una ona de despla cament s(x, y ) = sm cos(kx t), est` a clar que tamb e hi ha una ona de velocitat s v (x, t) = = vm sin(kx t) amb vm = sm (6.21) t Si comparem amb lona de pressi o (6.19) observem que ambdues ones s on similars. I per (6.20) que la relaci o damplituds es pm vm = (6.22) Z essent Z un nou par` ametre independent de la freq u` encia anomenat imped` ancia ac ustica i que es deneix com Z = c (6.23)
6.4. ONES EN UN FLUID.
617
La unitat de la imped` ancia en el SI dunitats rep, sovint, el nom especial de rayleigh1 , que sabreuja a dir, com rayl. Es kg [Z ]SI = 2 = rayl m s Quant a la pot` encia associada a lona sonora podem calcular-la com el producte de la for ca neta que actua sobre una capa de uid de secci o S per la velocitat de despla cament de la capa. Es a dir pm P (x, t) = F v = S pm sin(kx t) sin(kx t) = Z p2 m = S sin2 (kx t) Z La pot` encia, com veiem, tamb e es propaga a trav es del uid a la velocitat c: es lona denergia. Per` o aquesta es la pot` encia instant` ania. Ens interesa m es la pot` encia mitjana o energia que es transmetr` a al llarg del uid durant un per ode dividida per la duraci o daquest: < P >= 2
2/
P (t) dt
0
Com ja sabem, la mitjana de la funci o sin2 x es 1/2 per la qual cosa ens quedar` a <P > = Com que la intensitat duna ona es lenergia mitjana transportada per lona per unitat de temps i unitat de superf cie normal a la direcci o de propagaci o, aleshores, la intensitat I = < P > /S val 1 p2 m (6.24) 2 Z En funci o dels par` ametres que vulguem fer intervenir la intensitat es pot posar de moltes formes. Per exemple, per (6.20) 1 I = c 2 s2 (6.25) m 2 o tamb e p2 1 2 I = Z vm = m (6.26) 2 2c Un detall que conv e observar es que la intensitat duna sonora dep` en de la freq u` encia de lona si sexpressa en funci o de lamplitud del despla cament sm per` o es independent de la freq u` encia si es posa en funci o de lamplitud de la pressi o ac ustica pm . I= Tornarem sobre la intensitat del so tot en la secci o 9.2. seguit Exemple 6.3 Ona de pressi o i ona de despla cament. 1 p2 S m 2 Z
Com veurem en secci o 9.2, per a la freq u` encia de 1 kHz el so m es feble que un o de hum` a normal totla seguit 12 2 pot sentir correspon a una intensitat de Imin = 10 W/m , i el m es intens, en el llindar del dolor, a Imax = 1 W/m2 . Esbrineu a quines amplituds de les ones de pressi o i de despla cament corresponen aquestes dues intensitats. Dades: la temperatura i pressi o de laire es de 15 C i 1 atm, respectivament, per la qual cosa la velocitat del so es de c = 340 m/s i la densitat de laire = 1, 226 kg/m3 .
1
En honor de Lord Rayleigh, f sic brit` anic del segle XIX autor del text Theory of Sound.
618
F CAP. 6, DESCRIPCIO ISICA DALGUNES ONES. Soluci o
La imped` ancia de laire es, doncs Z = c = (1, 226 kg/m3 ) (340 m/s) = 416 rayl i lamplitud de la sobrepressi o pm =
= 2, 89 105 Pa 2Z I = = 28, 9 Pa
si I = Imin si I = Imax
I pel que fa lamplitud del despla cament sm

= 0, 69 1010 m pm = = Z = 69 106 m
si I = Imin si I = Imax
Fixem-nos que lamplitud sm es, per a la intensitat llindar 1012 W/m2 , m es petita que el radi dels 10 atoms! que ` es de lordre de 10 m. Sorpr` en la sensibilitat que arriba a tenir lo de que es capa c de captar un despla cament del conjunt de les mol` ecules lamplitud del qual es m es petit que el propi radi daquestes.
Exercici 6.4
Pot` encia per mantenir una ona harm` onica longitudinal en una barra.
Trobeu lexpressi o de la pot` encia mitjana P que es necessita aplicar a lextrem duna barra molt llarga de densitat i secci o recta S per tal de mantenir la propagaci o duna ona harm` onica longitudinal damplitud sm , freq u` encia angular i que es propaga a la celeritat c. 1 Resp.: P = S 2 s2 mc 2
6.5
Ones supercials en un l quid. Dispersi o. (activitats dirigides 2on parcial)
El plantejament del problema general es complicat per que, a m es a m es de la pressi o del l quid, en la seva superf cie tamb e actua la tensi o supercial. Aix` o fa que lequaci o resultant per a les ones supercials sigui una mica m es complicada que no pas lequaci o dona (5.9) com les que hem vist ara per a una corda o el so. Les ones harm` oniques satisfan lequaci o amb tal que la velocitat de les ones sigui de la forma determinada per lord Kelvin 2h g 2 c= + tanh (6.27) 2 expressi o en la que g es lacceleraci o de la gravetat; i s on la densitat i la tensi o supercial del l quid, respectivament; h es la profunditat del l quid, i, s , , es la longitud dona. Com ja sha esmentat en el cap tol anterior al fet de que la velocitat de propagaci o duna ona depengui de la pr` opia longitud dona sen diu dispersi o. Aix` o, com veurem en el lestudi de la refracci o de la llum, tamb e passa a aquesta quan es propaga per un medi material: cada longitud dona color t e el seu propi ndex de refracci o la qual cosa d ona lloc a, per exemple, larc de sant mart .
6.5. ONES SUPERFICIALS EN UN L IQUID. DISPERSIO.
619
6.5.1
Diversos tipos dones supercials.
Anem a veure uns casos particulars que simpliquen (6.27). Primer recordem que la tangent hiperb` olica es tanh x =
ex ex ex + ex
1, llavors tanh x x.
de tal forma que: si x , llavors tanh x 1; i si | x | Si, com passa sovint, 2h : tanh 2h 1 i c queda com c= g 2 + 2
Si 2h per` o es prou gran com per que el terme amb la tensi o supercial sigui molt m es petit que el terme amb g , aleshores tenim c= g 2 (6.28)
velocitat que, com veiem, es independent del l quid de que es tracti. Aquest es el cas de les ones en els oceans o ones gravitacionals. Aquestes ones s on creades pels vents forts continuus que, com afavoreixen una velocitat de propagaci o gran, donen lloc a longituds dona tamb e grans.
/2 c
2h 2h Pel contrari, si 2h, tindrem tanh . A m es, com que ser` a negligible, per la qual cosa c quedar` a com c= gh
2h el terme amb
En aquesta cas c no dep` en de i no hi ha dispersi o. Finalmente, si la longitud dona es molt petita el terme dominant ser` a el de la tensi o supercial i la velocitat valdr` a 2 c= (6.29) A aquestes ones sen diuen ones capil.lars i es produeixen, per exemple, en la superf cie dun l quid sotm` es a vibracions dalta freq u` encia.
620
Veiem alguns daquests casos amb laigua com a l quid. La densitat i la tensi o supercial valen, aproximadament, = 103 kg/m3 i = 0, 073 N/m. Amb g = 9, 81 m/s2 tenim que Per (1) veiem que el terme amb la tensi o supercial es negligible si = 2 = 0, 017 m g
En el cas de les ones gravitacionals sha de satisfer que 2h i = 0, 017 m
Un exemple possible dones gravitacionals seria el cas en qu` e h > 200 m i la longitud dona = 60 m. Per aquesta de (6.28) resulta c = 9, 7 m/s, i T = /c = 6, 2 s. Exercici 6.5 Els tsunamis i la profunditat de loce` a.
Els tsunamis s on ones del mar ocasionades per grans terratr` emols en els fons marins. Aquestes ones es caracteritzen per propagar-se molt r` apidament, tenir longituds dona de 100 a 200 km per` o, nom es, en mar obert, amplituds que van de 0,5 a 1 m. Com que aquestes ones es superposen a les ones ordin` aries del mar, normalment de m es amplitud, s on molt dif cils de detectar sense la tecnologia adequada. El problema ve quan sacosten a terra i la profunditat del mar es comen ca a reduir; llavors, la velocitat i la longitud dona tamb e van disminuint molt mentre que, pel contrari, lamplitud comen ca a cr eixer podent arribar als 10 m o m es en arrivar a terra, provocant una enorme marea que inunda tot el que es troba al seu pas. El 26 de desembre de 2004 un gran terratr` emol mar en el nord dIndonesia va donar lloc a un gran tsunami que, com tots recordem, van portar la destrucci o per una bona part de loce` a Indic vegeu la gura seg uent amb els pa sos afectats. Sabent que un daquests tsunamis va tardar 9 hores justes en anar des de lepicentre ns a les illes Alpha, a prop de Sud` africa, a uns 4800 km de dist` ancia, feu una estimaci o de la profunditat marina mitjana de lIndic en aquesta direcci o. Resp.:
2 =c =1 h g g
2200 m
6.6. PROBLEMES.
621
Tsunami del 26 de desembre de 2004. Simulaci o de la propagaci o del tsunami per part de la NOAA (National Oceanic and Atmospheric Administration).
6.6
Problemes.
An` alisi dimensional i ones en cordes.
Problema 6.1
Estudieu, per an` alisi dimensional, com dep` en la velocitat de les ones en una corda de la tensi o i la densitat lineal daquesta.
Problema 6.2
Ones en una corda vertical.
Pengem del sostre una corda de longitud L i massa m. Li donem un cop a lextrem lliure de la corda produint un pols transversal que es propaga amunt al llarg della. Demostreu que el temps t que tardar` a en pujar ns el sostre es independent de la densitat i de la massa de la corda. Resp.: t = 2 L g Velocitat del so i temperatura.
Problema 6.3
Si tC es la temperatura de laire en graus Celsius, demostreu que, per a temperatures al voltant del 0 C la velocitat del so en laire (en m/s) ve donada per lexpressi o aproximada: c(tC ) = 331, 3 + 0, 61 tC
DEL SO. NIVELL DINTENSITAT. 9.2. PERCEPCIO
903
la vibraci o es transmessa per la cadena dossets martell, enclusa i estrep ns a la nestra oval que la transmet al l quid linf` atic que ompla el cargol o c` oclea. Aqu els sons s on transformats en senyals el` ectrics que el nervi auditiu sencarrega de conduir ns al cervell produint-se la sensaci o sonora, que caracteritza el so per tres atributs o qualitats f siques: lintensitat, el to, i el timbre.
6.6 Nivell dintensitat i de sonoritat. 9.2.1

En lan` alisi i interpretaci o que fa el cervell de la sensaci o sonora la percepci o psicosiol` ogica que hom t e 2 de la intensitat dun so no es directament proporcional amb la intensitat f sica daquest en W/m , sin o que, com descriu la llei de Weber-Fechner (descuberta per Weber en 1830 per a qualsevol tipus de sensaci o, no nom es sonora, i popularitzada per Fechner en 1860): per a una mateixa freq u` encia la variaci o absoluta de la sensaci o sonora dintensitat es proporcional a la variaci o relativa de la intensitat f sica. Si representem per la sensaci o sonora, tamb e anomenada sovint nivell dintensitat o sonoritat, la llei anterior vol dir que dI d = K (9.1) I sent K la constant de proporcionalitat i I la intensitat. Integrant aquesta equaci o queda = K ln I + C (9.2)
sent ara C la constant dintegraci o. Si en diem intensitat llindar I0 a aquella que ja es massa feble per poder-la sentir i assignem un nivell dintensitat = 0 a aquesta, llavors, de (9.2), trobem 0 = K ln I0 + C i (9.2) queda com = K ln I I0 o sigui C = ln I0
k
(9.3)
o sigui, que el nivell dintensitat es proporcional al logaritme de la intensitat. Si es pren K = 10 ln 10 el nivell dintensitat que no t e dimensions es mesura en decibels: i en lloc de ln I = 10 log I0
es defineix en (9.4) log (base 10)
Si b e, com veurem despr es, la sensaci o sonora dep` en de la freq u` encia, se sol prendre per a la intensitat llindar el valor: I0 = 1012 W/m2 que es, doncs, la intensitat m es petita que una bona o da normal humana pot percebre. En laltre extrem, la intensitat m es forta que una o da pot percebre, ja en el llindar del dolor, es de lordre d1 W/m2 , o sigui, per (9.4), uns 120 dB. Entre aquests dos extrems, com mostra la taula seg uent, tenim tota la gama dintensitats possibles.
904
CAP. 9, ACUSTICA.
Nivells dintensitat t pics Situaci o So llindar. Vent sobre les fulles Converse en veu baixa Carrer tranquil, biblioteca Radio a casa, volum normal Ocina Converse normal Carrer amb tr` ansit, veu forta Secador del cabell M usica forta a casa A 10 m dun cami on pesant Claxon dun cotxe El metro passant Concert de rock (a prop) Enlairement dun avi o (a 40 m) Enlairement dun avi o (a 6 m) (dB) 0 10 20 30 40 50 60 70 80 80 95 95 100 120 125 140 (Nociu despr es de 2 h) Llindar del dolor Molt perill os Intolerable Fort (Nociu despr es de 8 h) Moderat Comentari Imperceptible Quasi imperceptible Molt uixet Fluixet
Exemple 9.1
Solista i cor.
A l ultima lera dun teatre un espectador sent a un cantant amb un nivell de so de 70 dB. Quants cantants caldrien per tal de que el nivell sobrepass es els 90 dB?
?
(a)
Soluci o Acabem de veure que la relaci o entre la intensitat I dun so (en W/m2 ) i el nivell dintensitat (en dB) es I = 10 log (9.5) I0 essent I0 la intensitat llindar I0 = 1012 W/m2 . La relaci o entre I i no es lineal sin o logar tmica: la resposta NO es pas 2 sino bastants m es.
(b)
DEL SO. NIVELL DINTENSITAT. 9.2. PERCEPCIO
905
Sigui I1 la intensitat a que dona lloc el cantant. Si nhi ha n cantant amb la mateixa pot` encia, la intensitat corresponent ser` a n I1 . Aix doncs, podem escriure les dues equacions 70 dB = 10 log I1 I0 n I1 I1 90 dB = 10 log = 10 log n + 10 log I0 I0
de les que restant obtenim 20 = 10 log n, i daqu : n = 102 = 100 cantants!
9.2.2
Audibilitat humana. La sonoritat i el fon.
La sensibilitat de lo da humana no es la mateixa per a totes les freq u` encies, sobre tot a intensitats baixes. Experiments molt senzills amb grups de persones joves demostren que, en general, es m` axima per all` a els 2500 Hz i va disminuint bastant a mida que ens allunyem daquestes freq u` encies. Aix , per exemple, un so de 60 dB a 100 Hz fa, aproximadament, en una o da normal la mateixa sensaci o sonora, pel que fa a intensitat, que un so de 40 dB a 1000 Hz o de 48 dB a 10 kHz. Precisament, per a tenir present aquesta no uniformitat en la freq u` encia, sha introdu t la sonoritat, simbolitzada per S , i dunitat el fon, com alternativa al nivell dintensitat, dunitat el dB, de manera que la sonoritat o sensaci o sonora dintensitat dun so independent de la freq u` encia daquest, en nombre de fons, es igual al nombre de dB dun so de 1000 Hz que origini la mateixa impressi o sonora. Aix , en lexemple anterior, tenim que els 60 i 48 dB a 100 i 10000 Hz, respectivament, s on tots dos sons de 40 fons. La sonoritat permet, doncs, comparar dos sons independentment de la freq u` encia que tinguin. En la gura seg uent, en una gr` aca nivell dintensitat, en dB, versus el logaritme de la freq u` encia, es mostren unes corbes de la mateixa sonoritat o corbes is` ofones per a 0, 20, 40, etc. fon. La corresponent a 0 fon es la corba del llindar de la percepci o: 0 dB= 1012 W/m2 a 1000 Hz per` o, com 8 2 veiem en la gr` aca, 40 dB= 10 W/m a 100 Hz. Fixem-nos tamb e que si ens movem en la zona central de les freq u` encies, duns 600 a 1500 Hz, pr` acticament no cal distingir entre fons i decibels. Naturalment, tot aix` o es, com d eiem, per a persones joves amb una o da cuidada. La sensibilitat a les freq u` encies de m es de 4 kHz es va perdent a partir dels 40 anys, sobre tot amb lexposici o cont nua a sons m usica inclosa dalta intensitat (m es de 80 dB) vegeu la secci o 9.4.3.
7
f O
UPC
= c+ v c+ O v
2. Atenuaci o per absorci o. ones en cordes. i difracci o. 7. Problemes.
1. Ones esf` eriques. Atenuaci o per la dist` ancia. 3. Reexi o i transmissi o de les 4. Reexi o i transmissi o de les ones sonores planes normals... 5. Principi de Huygens: reexi o, refracci o 6. Efecte Doppler i ones de xoc.
Jaume Calaf Zayas (jaime.calaf@upc.edu). Feb. 07
f F
Propagaci o de les ones
` PER LA DISTANCIA. ` 7.1. ONES ESFERIQUES. ATENUACIO
703
7.1
Ones esf` eriques. Atenuaci o per la dist` ancia.
Com ja sabem, partint dun punt en qu` e sorigina la pertorbaci o el focus F les ones esf` eriques es propaguen radialment cap a fora. Sen diu intensitat de lona a la pot` encia mitjana transmesa a trav es de l` area unitat normat a la direcci o de propagaci o de lona. Aix , com l` area duna esfera de 2 radi r val 4r , la intensitat de lona en els punts de lesfera de radi r val I= P 4r2 (7.1)
Si en el medi no es dissipa energia aquesta sha de conservar. Aleshores, la pot` encia mitjana que travessa la superf cie duna esfera de radi r1 ha d esser la mateixa que la que ho far` a a trav es de la de radi r2 . Si I1 i I2 s on les intensitats respectives tindrem
2 2 P = 4r1 I1 = 4r2 I2
(7.2)
o sigui I1 r2 = 2 2 I2 r1 (7.3)
r2 r1 F P I1 S1 I2 S2
Per tant, si no hi ha dissipacions de lenergia, podem armar que la intensitat duna ona esf` erica es inversament proporcional al quadrat de la dist` ancia al focus. Daltra banda, com que la intensitat I es proporcional a lamplitud de lona al quadrat, el resultat anterior ens proporciona un argument f sic per entendre que les amplituds de les ones esf` eriques siguin a dir, que si en r = r0 el camp duna ona inversament proporcionals a la dist` ancia r al focus. Es esf` erica es s0 , llavors s0 r0 s(r, t) = cos(kr t) (7.4) r I, per a una ona esf` erica qualsevol, en general, tenim que s(r, t) = s0 r0 f (r ct) r (7.5)
Aix` o podem justicar-ho matem` aticament comprovant que, en efecte, aquesta funci o s(r, t) satisf` a una equaci o com ara (5.9) per` o amb la laplaciana per a coordenades esf` eriques amb simetria esf` erica
704 cas del medi is` otrop, quedant 1 s 2 s r r2 r r Exercici 7.6 Ones cil ndriques.
DE LES ONES. CAP. 7, PROPAGACIO
1 2s =0 c2 t2
(7.6)
Si lorigen duna ona est` a en un punt es genera, com sabem, una ona esf` erica. An` alogament, si lorigen de lona est` a repartit m es o menys homog` eniament al llarg duna recta sacaba propagant una ona cil ndrica. Es el cas, per exemple, dun tren molt llarg passant per la via.
Doncs b e, demostreu que en condicions ideals, la relaci o entre la dist` ancia al focus lineal i la intensitat no es la donada per (7.3) sin o aquesta altra I1 r2 = I2 r1 (7.7)
Observeu que la intensitat disminueix amb la dist` ancia a la font m es lentament que amb les fonts 2 puntuals: com 1/r i no com 1/r . Per aix` o el soroll de les autopistes o dels carrers llargs amb molt tr` ansit se sent de tant lluny!
7.2
Atenuaci o per absorci o.
En la secci o anterior hem suposat que no habia p` erdua denergia en la propagaci o duna ona per un medi. Aquesta consideraci o pot ser una bona aproximaci o en els casos en els que la dist` ancia recorreguda per lona a trav es del medi es petita, per` o pot ser molt incorrecta en els que la dist` ancia es gran.
7.2.1
Equaci o de les ones atenuades.
En la secci o ?? vam deduir lequaci o diferencial de les ones en les cordes. All` a vam suposar una s` erie de hip` otesis que ens simplicaven lestudi, entre elles que no hi havia cap mena de fricci o. Daltra banda, sabem que una part cula que es despla ca en el si dun uid experimenta una for ca de fricci o viscosa proporcional a la seva velocitat relativa. Aquest es el cas ben conegut dun oscil.lador amortit, i ha d esser el cas de cada element de corda movent-se transversalment. Anem a estudiar-ho encara que sigui nom es per sobre. Sigui v = y/t la velocitat transversal dun element de longitud dx de la corda. La for ca de fricci o
PER ABSORCIO. 7.2. ATENUACIO viscosa que actua sobre ell val y t La segona llei de Newton aplicada al mateix element queda ara Ff = b v = b dx dx Dient-li c = 2y 2y y = F dx b dx t2 x2 t
705
b'==b/dx
F/ i = b /2 lequaci o dona (5.9) ara queda com
2 2y y 2 y c 2 =0 x2 x2 t
(7.8)
Anar m es enll` a se surt molt de lobjectiu del curs per` o si que es f` acil entreveure que, per analogia amb el que hem vist amb les oscil.lacions amb amortiment visc os, lamplitud de les ones atenuades disminueixi exponencialment amb el temps o amb lespai. B e, duna an` alisi detallada del problema resulta que, efectivament, lamplitud decau amb la dist` ancia x recorreguda com ara ym = ym0 e x , essent una constant. El raonament anterior es pot generalitzar pr` acticament a tota mena dones mec` aniques i, canviant dissipaci o per fricci o mec` anica per dissipaci o per efecte Joule, tamb e es pot aplicar a les ones electromagn` etiques quan es propaguen per materials conductors. Al proc es de p` erdua denergia de lona per ra o daquestes dissipacions sen diu absorci o o atenuaci o de les ondes per absorci oi als medis en els que m es es manifesta labsorci o medis absorbents.
7.2.2
Atenuaci o de la intensitat.
Experimentalment sha trobat que la p` erdua dintensitat duna ona plana per unitat de longitud recorreguda per un medi absorbent es proporcional a la intensitat: dI = I dx
(absorci)
expressi o en la que es una constant anomenada coeficient datenuaci o. Si I0 es la intensitat de lona per a x = 0 la integraci o de lexpressi o anterior proporciona I (x) = I0 ex (7.9)
I I0 O
dx I-dI I= I0 e x
- x
Com que, en general, la intensitat duna ona s(x, t) es proporcional al quadrat de lamplitud, llavors de (7.9) tenim que 2 x s2 i daix` o sm = sm0 ex /2 m = sm0 e
706
on sm0 es lamplitud en x = 0, resultat que est` a dacord amb el que ja haviem previst anteriorment. En el cas de les ones esf` eriques es f` acil comprendre que a la p` erdua dintensitat per la dist` ancia al focus se lhagi dafegir un factor exponencial si, a m es a m es, el medi es absorbent. De forma que si a 2 /r 2 i, si la dist` ancia r0 del focus la intensitat es I0 , a la dist` ancia r, si no hi ha p` erdues, val I = I0 r0 el medi es dissipasiu i nhi ha, val aix` o altre I = I0
2 r0 e (r r0 ) r2
Per acabar cal remarcar que els coecients dabsorci o de les ones atenuades, siguin sonores, electromagn` etiques, etc., depenen molt de la freq u` encia, al marge que tamb e depenguin daltres factors. Aix , per exemple, en el cas de les ones sonores per laire, a 20 C, per a 10 kHz, el coecient amb un 20% dhumitat es duns 0,063 m1 i amb un 70% es duns 0,022 m1 .
7.3
7.3.1
Reexi o i transmissi o dones en cordes.

Reexi o i transmissi o dones en dues cordes unides.
Siguin dues cordes de densitats diferents unides per un extrem i sotmeses a una certa tensi o. Anem a estudiar la reexi o i la transmissi o de les ones harm` oniques que es propaguen a trav es duna de les cordes quan arriben al punt duni o. Una corda, de densitat lineal 1 , suneix a una segona corda, de densitat lineal 2 , i se sotmeten a la tensi o F . Les dues cordes tenses ens deneixen leix x amb lorigen x = 0 en el punt duni o. Aix doncs, per a x < 0 tenim una densitat 1 i per a x > 0 la 2 , havent una discontinu tat en la densitat en x = 0. Lexperi` encia ens indica que, en general, quan una ona incident arriba a la frontera de separaci o de dos medis apareix una ona transmessa que se segueix propagant pel segon medi en el sentit de lona incident i una ona reflectida que es torna a propagar pel primer medi en el sentit contrari. Aquesta transmissi o i reexi o de les ones en les discontinu tats del medi s on, com d` eiem, generals per a qualsevol mena dona sonores, electromagn` etiques, en una corda, etc. i lestudi es fa de manera molt semblant a com ara ho veurem per a les ones en una corda. Aix , per exemple, en tots els casos les freq u` encies de les ones reectida i transmessa s on la mateixa que la de lona incident. Pel contrari, com la longitud dona dep` en de la velocitat i aquesta de les caracter stiques del medi, al canviar aquest canvia la longitud dona. Aix` o vol dir que la longitud dona de lona incident es igual a la de la reectida, per` o diferent de la de lona transmessa. En la corda 1 (x < 0) se superposen lona incident, yi (x, t), i la reectida, yr (x, t), mentre que en la corda 2 (x > 0) nom es es propaga lona transmessa, yt (x, t). Per tant, en x < 0 tindrem y1 = yi + yr , i en x > 0 la y2 = yt . Tenint en compte les consideracions anteriors i que les ones s on harm` oniques tenim, doncs y1 (x, t) = ymi cos sin(k1 x t) + ymr cos sin(k1 x + t) y2 (x, t) = ymt cos sin(k2 x t) on:
I TRANSMISSIO DONES EN CORDES. 7.3. REFLEXIO
707
ymi , ymr i ymt s on les amplituds de les ones incident, reectida i transmessa, respectivament. k1 i k2 s on els corresponents nombres dona en la corda 1 i en la 2. Es relacionen amb les densitats lineals de les cordes, 1 i 2 en la forma k1 = 2 2f 2f = = 1 1 c1 F 2 1
i an` alogament per a k2 , de forma que tenim k2 = k1 (7.10)
El problema que ens hem plantejat es trobar les amplituds de les ones reectida, ymr , i transmessa, ymt , en funci o de la de lona incident, ymi , i de les densitats lineals de les dues cordes, 1 i 2 . Aquesta q uesti o es resolt f` acilment si considerem les anomenades condicions de contorn, es a dir, les condicions que fan refer` encia a com han de comportar-se les funcions y1 i y2 en el punt frontera x = 0. S on aquestes dues: que en tot moment, els extrems units de les dues cordes coincideixin condici o molt clara, i que en el punt duni o, x = 0, el pendent de la corda 1 coincideixi amb el pendent de la corda 2, com es mostra en la gura (a) seg uent. Aquesta condici o evita la formaci o dangulositats en la uni o de les cordes gura (b), es a dir, que hi hagi dos pendents, per que aix` o donaria lloc a que no estigu es determinada la derivada segona i que, per la lequaci o dona, tampoc ho estigu es lacceleraci o en aquest punt de la corda, fet, evidentment, que no pot aceptar-se.
x=0 (a)
Matem` aticament aquestes condicions sexpressan en la forma y1 (0, t) = y2 (0, t) y1 x =
x=0
x=0 (b)
y2 x
x=0
7.3.2
Coecients de reexi o i de transmissi o.
Amb ly1 (x, t) i ly2 (x, t) vistes abans, despr es de simplicar els sin t i els cos t, les dues condicions anteriors donen lloc a les dues equacions ymi ymr = ymt k1 ymi + - k1 ymr = k2 ymt
708 sistema del que dedu m ymr = k1 k2 ymi k1 + k2
ymt =
2k1 ymi k1 + k2
Si considerem que k1 = /c1 i k2 = /c2 aquestes dues igualtats tamb e poden expressar-se com ymr = o com ymr c2 c1 ymi c1 + c2 ymt = 2c2 ymi c1 + c2 (7.11)
1 2 = ymi 1 + 2
ymt
2 1 = ymi 1 + 2
(7.12) Per` o, quant a
Suposem ymi > 0. Aleshores, xem-nos que, independentment de c1 i c2 , ymt > 0. ymr , hi ha dos casos: si c1 < c2 , ymr > 0; si c1 > c2 , llavors ymr < 0.
Qu` e vol dir ymr < 0? Doncs que lona reectida i la incident estan en oposici o de fase, es a dir, si la fase de lona incident es k1 x t, la de lona reectida es k1 x + t + . Les oposicions de fase s on independents de la freq u` encia; aix doncs, tamb e succeeixen amb les ones no harm` oniques. En la gura seg uent es mostra un pols ondulatori que es propaga per una corda i que, en t = 0, arriba a la uni o amb una altra corda de densitat 2 m es petita que la de la primera, 1 . En aquesta reexi o no hi ha inversi o de lona.
t=0
t=3
t=4
t=5
t=7
En la gura seg uent, pel contrari, un pols es propaga duna corda menys densa a una altra m es densa, 1 < 2 . En aquest cas s que hi ha loposici o de fase.
I TRANSMISSIO DONES EN CORDES. 7.3. REFLEXIO
709
t=0
t=3
t=4
t=4.5
t=5
t=7
Qu` e passa si una ona arriba a un punt x de la corda, per exemple, aquell en que est` a lligada a una paret. Podem interpretar la paret com una corda de densitat molt gran. Les equacions (7.12) ens indiquen que no hi ha ona transmessa, ja que ymt = 0, i que ymr = ymi , amb el que tornem a trobar loposici o de fase. Aix` o es el que sindica en la pr` oxima gura. Per` o, a m es a m es, es mostra un resultat molt interessant conseq u` encia del principi de superposici o secci o 5.4: la propagaci o dun pols ondulatori o una ona qualsevol a trav es de la corda 1 nita amb lextrem x es, a tots els efectes, equivalent a que la corda estigu es soldada a una corda igual 2 per la que es propagu es una ona virtual sim` etrica a la de la corda 1, per` o invertida. Per qu` e invertida? Perqu` e de la superposici o dels dos polsos resulti que lextrem x de la corda no es despla ca gens.
t=0
t=3
t=4
t=7
710
El principi de superposici o tamb e es pot aplicar molt f` acilment al cas de la reexi o duna ona que es propaga per una corda nita amb lextrem lliure gura seg uent. En aquest cas, lona virtual que es propaga per la corda 2 imagin` aria es la sim` etrica a lona real que ho fa per la 1. Des del punt de vista matem` atic aquesta situaci o es an` aloga a la que tindriem si la segona corda, . inexistent en la realitat, tingu es una densitat 2 nul la i, per tant, una velocitat de propagaci o c2 innita. Aix dons, per (7.12), veiem que ymr = ymi , es a dir, que lona reectida no presenta inversi o de fase. Observem que les equacions (7.12) i (7.11) preveuen, en aquest cas, per a lona transmessa, una amplitud ymt = 2ymi , resultat absurd si considerem que, de fet, no hi ha corda. Per` o aquest resultat es purament formal ja les expressions (7.13) que veurem en la pr` oxima subsecci o ens indiquen que tota la pot` encia incident es reecteix i res es transmet, com es desperar si no hi ha corda.
t=0
t=3
t=4
t=7
La reexi o dones en un extrem lliure es pot observar molt f` acilment en el cas duna corda nita que es penja verticalment com es mostra en la gura seg uent.
v v
v t=0,15 t=0,60 t=0,95 t=1,10
I TRANSMISSIO DONES SONORES PLANES NORMALS A LA FRONTERA.711 7.4. REFLEXIO
7.3.3
Pot` encia que es reecteix i pot` encia que es transmet.
La pot` encia duna ona harm` onica per una corda ve donada, com sabem, per
2 1 F 2 ym 2 c= P = 2 ym 2 2 c
Els quocients entre la pot` encia de les ones reectida i la transmessa i la incident valen, doncs Pr y2 = mr 2 Pi ymi i per (7.11) i i (7.12) R= Pr (c2 c1 )2 = Pi (c1 + c2 )2 T = Pr y 2 c1 = mt 2 c Pi ymi 2 Pr t 4c1 c2 = Pi (c1 + c2 )2
(7.13)
Daqu veiem, entre altres coses, que com m es semblants siguin les velocitats c1 i c2 o sigui, les densitats de les cordes menys pot` encia es reectir` a i m es es transmetr` a al segon medi. Observem que, com hem suposat que, en la propagaci o de les ones per les cordes, no hi ha atenuaci o per friccions, aleshores es satisf` a, com es immediat vericar, que Pi = Pr + Pt i R+T =1
7.4
Reexi o i transmissi o dones sonores planes normals a la frontera. (llegir-ho)
Anem ara a estudiar en detall la reexi o i transmissi o de les ones sonores planes normals a la superf cie de separaci o o frontera entre dos medis. Si lona incident no es normal a la frontera sestudia en una forma diferent en pr` oxima secci o. An` alogament a com hem fet en la secci o anterior per a dues cordes, suposarem que les ones s on planes i que hi ha una ona incident si (x, t) que arriba normal a la frontera i que, com a conseq u` encia daquesta discontinuitat en el medi, apareixen una ona reectida sr (x, t) i una transmesa st (x, t). Per comoditat prenem lorigen dx en la frontera. Sense perdre generalitat suposarem les ones harm` oniques. Aix doncs, pel principi de superposici o tenim que, en el medi 1 i en el medi 2, les ones resultants s on s1 (x, t) = smi cos(k1 x t) + smr cos(k1 x + t) s2 (x, t) = smt cos(k2 x t) Aquestes s on les ones de despla cament. Per a les corresponents ones de pressi o tamb e hi ha una superposici o semblant. Recordant la igualtat (6.14) en la que s p(x, t) = B x aleshores, de les dues equacions anteriors, trobem p1 (x, t) = B1 k1 smi sin(k1 x t) + B1 k1 smr sin(k1 x + t) p2 (x, t) = B2 k2 smt sin(k2 x t)
712
En el pas del medi 1 al 2 ha dhaver continu tat en el despla cament s i en la sobrepressi o p. Aix` o vol dir que shan de respectar les condicions de contorn s1 (0, t) = s2 (0, t) p1 (0, t) = p2 (0, t)
En particular, si prenem t = /2 i t = 0 sha de satisfer que smi + smr = smt B1 k1 smi smr i daquestes dues condicions obtenim smr = B1 k1 B2 k2 smi B1 k1 + B2 k2 smt = 2B1 k1 smi B1 k1 + B2 k2 = B2 k2 smt
De la igualtat per a smr veiem que, com en les ones en les cordes, si B2 k2 > B1 k1 lsmr < 0, es a dir, lona reectida esta invertida respecte de la incident. Com que B/ = c2 , k = /c i Z = c tamb e podem escriure les igualtats anteriors com smr = 1 c1 2 c2 Z1 Z2 smi = smi 1 c1 + 2 c2 Z1 + Z2 smt = 21 c1 2Z1 smi = smi 1 c1 + 2 c2 Z1 + Z2 (7.14)
An` alogament, poden obtenir-se les relacions entre les amplituds de les ones de pressi o reectida i transmessa respecte de la incident, resultant pmr smr = pmi smi pmt k2 2 c2 2 smt = 2 pmi k1 1 c1 smi = = Z2 Z1 Z1 + Z2 2 Z2 Z1 + Z2
Com vam veure en (6.20), la intensitat duna ona sonora es pot expressar com I = p2 m /2Z Llavors, la relaci o entre la intensitat incident Ii , la reectida Ir i la transmessa It pot donar-se amb els factors de reflexi o R i de transmissi o T: R= Ir p2 = mr Ii p2 mi = Z2 Z1 Z1 + Z2 4Z1 Z2 Z1 + Z2
2 2
(7.15)
T =
It 1 c1 p2 mt = Ii 2 c2 p2 mi
= =
(7.16)
De manera que si les imped` ancies ac ustiques dels dos medis s on semblants la major part de la intensitat incident es transmet i, pel contrari, si les imped` ancies s on bastant diferents, la major part de lenergia es reecteix. Com pot comprovar-se R + T = 1 , que est` a dacord amb la conservaci o de lenergia que estem suposant al no considerar absorcions. Tamb e conv e observar que els factors R i T s on els mateixos per al pas del medi 1 al 2 com del medi 2 a l1. Finalment, xem-nos que, per (7.14), veiem que lona reectida estar` a en oposici o de fase, smr < 0, si la imped` ancia del segon medi es m es gran que la del primer, Z2 > Z1 .
I REFRACCIO. DIFRACCIO. 7.5. PRINCIPI DE HUYGENS. REFLEXIO Exemple 7.1 Imped` ancies de laire i de laigua.
713
Calculeu quant valen les imped` ancies ac ustiques de laire i de laigua a 25 C i 1 atm de pressi o i, a partir daix` o, quant valen els factors de reexi o i de transmissi o per als medis aire i aigua. Dades: densitats (a 25 C i 1 atm): Aire: 1,24 kg/m3 ; Aigua: 1000 kg/m3 ; velocitats del so (a 25 C): Aire: 346 m/s; Aigua: 1500 m/s.
Soluci o La imped` ancia de laire a 25 C es de: Z1 = 1 c1 = 1, 29 kg/m3 I la imped` ancia de laigua (a 25 C) es de: Z2 = 2 c2 = 997 kg/m3 1, 50 103 m/s = 1, 50 106 rayl Aplicant aquestes dades a les expressions (7.15) i (7.16) obtenim: R = 0, 99891 = 99, 89% i T = 1 R = 1, 090 103 = 0, 11% 273 K 298 K 346 m/s = 409 rayl
Aquests resultats ens conrmen all` o que ja sap qualsevol persona que ha nadat per sota laigua: laire i laigua s on, a efectes pr` actics, dos mons ac ustics separats i independents.
7.5
Principi de Huygens. Reexi o i refracci o. Difracci o. (no ho fem)
En la secci o anterior sha estudiat la reexi o i transmissi o de les ones sonores en arribar normals a una discontinuitat en el medi. Per` o, qu` e passa quan la incid` encia es obl qua? ... A nals del segle XVII el f sic holand es Huygens va formular en contra de la opini o de Newton una teoria ondulat` oria de la llum que li va permetre explicar correctament la geometria de la reexi o y la refracci o. Aquesta teoria es basa en un postulat que es coneix com a principi de Huygens que, de fet, es pot aplicar a tot tipus dones, i que diu: tots els punts dun front dona poden considerar-se com centres emissors de noves ones esf` eriques secund` aries que es propaguen amb la mateixa velocitat que la prim` aria i que superposant-se unes amb altres determinen la nova superf cie o front dona, que es lenvolcall tangent a totes elles. Abans daplicar aquest principi a la reexi o i la refracci o de les ones veiem primer com funciona amb la propagaci o lliure dobstacles. En la gura seg uent (a) es mostra un front dona pla naturalment dibuixat com una recta en diversos moments de la seva propagaci o a la velocitat c per un medi homogeni. En el quart front dibuixat, corresponent a linstant t, volem saber c om ser` a el nou front dona en linstant t + t.
714
Segons el principi de Huygens cada punt del front genera una ona esf` erica que es propaga a la celeritat c. Aix , en t + t, hi haur` a innites ones esf` eriques centrades en el pla i de radi ct de les que nhem representat unes quantes. Com es f` acil comprendre, efectivament, lenvolcall de totes aquestes ones esf` eriques es un nou front dona pla, paral.lel als anteriors, i que est` a a la dist` ancia ct.
(a)
(b)
En la gura anterior (b) es fa la mateixa construcci o per` o amb una ona principal esf` erica. La idea es exactament la mateixa i, en aquest cas, lenvolcall, es una esfera de radi c(t + t). En ambd os casos queda pendent la q uesti o de que si lona secund` aria es esf` erica tamb e hauria dhaver un front dona pla o esf` eric que viatg es en sentit contrari, el que donaria lloc a una mena dona regresiva que, realment, no apareix. Precisament, per tal de corregir aquest i alg un altre detall que quedaba pendent Fresnel ja en el segle XIX com veurem m es endavant, va afegir algunes matitzacions importants a lenunciat de Huygens.
7.5.1
Aplicaci o del principi de Huygens a la geometria de la reexi o.
En la gura seg uent es mostren: una superf cie plana P Q que limita un espai homogeni superior pel que es propaga, a la celeritat c, una ona plana incident la direcci o de la propagaci o de la qual els raigs representats com vectors en la gura forma un angle i amb la normal, es a dir, la recta normal a la superf cie l mit P Q. De lona plana incident sha representat nom es el front dona nit A0 AN , just en linstant t0 = 0 en qu` e el seu extrem A0 arriba al pla l mit P Q de lespai. Per raons de claretat en la gura, del front dona A0 AN hem pres nom es N + 1 = 7 punts uniformement repartits, sent el primer lA0 i l ultim lAN , que arriba al punt B en tN = t = AN B/c = A0 AN tan i /c. Aleshores, segons el m` etode de Huygens, en linstant t0 , des del punt A0 es propaga una ona esf` erica que, en linstant tN en qu` e arriba el punt AN al punt B , t e un radi de r0 = ct; del punt seg uent A1 arrivat al pla l mit en t2 = t1 + t/6, tamb e surt una ona esf` erica que en linstant tN tindr` a un radi r1 = c 5t/6; i aix , succesivament, amb A2 , A3 , etc.; lAN 1 , lona esf` erica del qual tindr` a el radi rN 1 = ct/N i, nalment, lAN de radi rN = 0. En la mateixa gura es mostra, doncs, una foto de totes aquestes ones esf` eriques secund` aries semicircumfer` encies en linstant tN . Lenvolcall de totes ells es, clarament, un altre front dona pla, representat per BB , la direcci o de propagaci o del qual indicat pel vector kr forma, amb la normal, un angle r = i , es a dir: langle dincid` encia i es igual al de la reexi o r .
I REFRACCIO. DIFRACCIO. 7.5. PRINCIPI DE HUYGENS. REFLEXIO
715
ki
0 1
kr B
2
i r A1 P
7.5.2
AN1
AN i r
A2
...
A0
Aplicaci o del principi de Huygens a la geometria de la refracci o.
Sha aplica el mateix m` etode que sacaba dexposar per a la reexi o. Com es pot observar en la gura seg uent una ona plana representada per un front nit A0 AN arriba al pla P Q frontera entre dos medis homogenis i is` otrops per` o diferents, en qu` e en el superior de la gura la velocitat de lona es . c1 i en laltre es c2 . En aquest cas concret que il lustra lexplicaci o c2 < c1 . Els pasos seg uents s on an` alogs als vistos en el cas anterior, entre ells, els dibuixos de les semicircunfer` encies corresponents als fronts dona esf` erics secundaris originats cada cop que un punt del front dona A0 AN arriba al pla P Q de separaci o. Aix` o s , no hem doblidar que aix com que el front A0 AN viatge a la velocitat c1 els radis dels fronts dona esf` erics creixen m es a poc a poc a la velocitat c2 . En aquest cas lenvolcall dels semicercles es el pla BC0 que es propaga a la velocitat c2 per aquest segon medi formant un angle R amb la normal al pla fronterer. Com es inmediat veure daquesta construcci o geom` etrica tenim que: langle dincid` encia i i el de refracci o R satisfan la coneguda llei de Snell c2 sin R = c1 sin i (7.17)
ki
ki AN i B c1 Q c2 < c1 kR
i A1 P
1 0 2
AN1 A2 ...
R B
Reexi o total.
716
En la gura seg uent es pot veure la construcci o de Huygens sobre la refracci o en el cas que sigui c1 < c2 .
ki
ki AN i B kR B kR c1 Q c2 > c1
i A1 P
2 1 0
AN1 A2 ...
Naturalment, segueix sent v` alida la llei de Snell (7.17) ...aix` o s , per angles i dincid` encia no gaire grans. En efecte, si c1 < c2 i langle i es m es gran que lanomenat angle dincid` encia cr tic crt = arcsin c1 /c2 llavors, per (7.17), trobem que sin R > 1! Aquesta impossibilitat en la pr` actica es el fen` tradueix en qu` e lona no es refracta ni es transmet sin o que es reecteix. Es omen que sanomena reflexi o total o sigui, reexi o sense transmissi o: si i > crt = arcsin c1 c2 hi ha reexi o total (7.18)
` La reexi o total de la que en tornarem a parlar en relaci o a la llum en el cap tol dedicat a lOptica es possible en tota mena dones, sempre que lona es propagui dun medi de menys a un altra de m es velocitat. Aix , en el cas de les ones sonores, langle cr tic del pas de laire uns 340 m/s a laigua uns 1500 m/s es, per (7.18), de nom es 13,1 . En la gura seg uent es mostren tres casos possibles de reexi o i refracci o dones planes en qu` e es mostren nom es els raigs: a) c1 > c2 , b) c1 < c2 amb i < crt , i c) c1 < c2 amb i > crt i, per
I REFRACCIO. DIFRACCIO. 7.5. PRINCIPI DE HUYGENS. REFLEXIO tant, reexi o total.
717
r crt
i r c1 c2 < c1 A R R (a) c1 c2 > c1
i r A R
i c1 c2 > c1 R
i i
(b)
(c)
Q uesti o 7.2 No us sembla estrany que les ones del mar sempre arribin normals a la l nea de la platja independentment de lorientaci o daquesta? Com podeu explicar-ho? Ajuda: heu de tenir en compte la lley de Snell de la refracci o, (7.17), i una de les expressions de la velocitat de les ones en un uid, (6.5.1): vegeu la gura seg uent.
Platja
Aiges superficials
Aiges profundes
Exemple 7.2
Sobre el nucli de la Terra
Com es pot estudiar linterior de la Terra des de la superf cie?
Soluci o Com v` eiem en lexercici 6.2 quan hi ha un terratr` emol des del centre es propaguen en totes direccions ones de compressi o longitudinals o ones P i ones transversals de cisallament o ones secundaries S m es lentes. Degut al canvi en la densitat i rigidesa de linterior de la Terra a mesura que es va aprofundint cap el centre, les ones P i S que es propaguen cap linterior pateixen grans refraccions vegeu la gura
718
seg uent. Aix , si, per exemple, es produ s un terratr` emole en el pol nord les ones P longitudinals l nies continues arribarien a tot lhemisferi nord i a lAnt` artida ant podes, per` o ni a Austr` alia, ni a sud` africa ni al sur dArgentina, per exemple. Les ones S en la gura com a l nies discont nues no arribarien m es enll` a de 103 de lepicentre del terratr` emol. Lexplicaci o m es senzilla es que el nucli del nostre planeta ha de ser, al menys en la seva part m es gran externa, l quid.
Epic h, P S P S
0 30
Escorsa Mantell solid
2900 Nucli liquid 5120 Nucli solid 6370 km
Zona dombra de les ones S
De lestudi dels registres que cada cop que hi ha un terratr` emol obtenen els observatoris sismogr` acs que hi ha repartits per tota la Terra es pot concloure que les ones s smiques es propaguen per linterior de la Terra, aproximadament, com sindica en la gura anterior. Veiem que a partir de lepicentre les ones es propaguen cap a linterior refractant-se i allunyant-se cada cop m es de la vertical. Per tant, les velocitats de propagaci o de les ones P i S i, en conseq u` encia, el m` oduls el` astics del mantell de la Terra, creixen a mesura que van aprofundint cap a linterior. Despr es, arribant al nucli l quid, a uns 2900 km de profunditat, les ones S desapareixen i pel que fa a les P canvien bruscament la traject` oria degut a que la velocitat de propagaci o pel nucli l quid es inferior a la del mantell s` olid. Finalment, torna a passar el mateix en arribar les ones als 5120 km, on tornen a trobar-se amb un medi s` olid, el nucli central de ferro-n quel.
7.5.3
Principi de Huygens i difracci o.
En la gura seg uent es mostra un fet ben conegut per tothom. Una persona P que est` a darrera duna cantonada pot sentir for ca b e el cl` axon dun cotxe C sense necessitat de haver-lo de veure: el so pot girar la cantonada. Si el so es propagu es exclusivament en l nea recta no el podriem sentir estant
I REFRACCIO. DIFRACCIO. 7.5. PRINCIPI DE HUYGENS. REFLEXIO darrera dun obstacle al seu pas.
719
P
Sembla ben b e que el so, arribant a la cantonada, es dispers es en totes direccions. Aquest efecte, com u en tots els tipus de moviments ondulatoris, sen diu difracci o i es pot explicar qualitativament for ca b e amb el principi de Huygens. En la gura seg uent (b) es mostra un ux de part cules arribant a un pantalla que t e una obertura circular: les part cules que passant a trav es de lobertura segueixen en la l nia recta inicial que tenien. Si les ones tinguessin un comportament semblant al de les part cules una ona plana que arrib es a la mateixa pantalla proseguiria a trav es del forat com una ona plana amb un front dona redu t gura (a). Per` o resulta que aix` o no es el que succeix. De fet si fem lexperiment per exemple, amb ones en la superf cie de laigua trobarem una situaci o bastant semblant a la de la gura (c): en arribar lona plana a lobertura es segueix propagant per` o com una ona m es o menys circular. Efectivament, segons el principi de Huygens, de tots els punts de la part de front dona plana que ja est` a en lobertura es propaguen cap endavant ones circulars de forma que lenvolcall de totes elles, ara que el el front dona es nit, no es una altra ona plana sin o una ona m es aviat del tipus ovalada: si lobertura es relativament petita el front dona ser` a for ca circular gura (c) i direm que ha hagut molta difracci o; per` o si lobertura es relativament gran seguim aplicant el m` etode de Huygens el front dona resultant es m es ovalat i no tant circular gura (d); no ha hagut tanta difracci o. La difracci o i les interfer` encies s on les dues caracter stiques m es signicatives dels moviments ondulatoris.
720
(a)
(b)
(c)
(d)
Com veurem m es endavant, la difracci o es fa m es palesa quan les dimensions de les obertures o els obstacles per on ha de passar una ona s on del mateix ordre de magnitud que la longitud dona. Aix , per exemple, en les ones supercials de laigua dun bassal la longitud dona es de lordre dels 10 cm; aix , la difracci o es pot observar clarament quan aquestes ones han de passar per lespai lliure duns 10 a 20 cm que deixen dues pedres grans. Com es pot observar en la fotograa que es mostra m es endavant amb les ones del mar passa el mateix amb la difer` encia que all` a les longituds dona s on duns quants metres en lloc de cent metres. La difracci o no nom es es manifesta quan una ona ha de passar a trav es duna obertura petita, sin o tamb e quan el front dona es troba un obstacle al seu pas les dimensions del qual s on de lordre de la longitud d` ona, aix` o s . Les longituds dona de les ones sonores van dels 5 cm so molt agut ns als 3 m o m es so molt greu sent 1 m un dels valors m es corrents. Com que la grand` aria de les portes, de les nestres, dels mobles, de les columnes, etc. es, m es o menys, daquesta mida, aix` o vol dir que en la nostra vida corrent les ones sonores estan difractant-se cont nuament per tot arreu. per aix` Es o que, per exemple, podem sentir parlar una persona a laire lliure a uns quants metres de dist` ancia encara que estiguem amagats darrera dun gran tronc darbre i no el puguem veure. Per` o aix` o s , no podrem sentir el sons aguts de longitud dona massa petita per als quals la difracci o es insignicant. Finalment, ens podem preguntar que si la llum tamb e es una ona, com es que no es posa de manifest la difracci o quan entra per una nestra o per un petit forat a la paret? La resposta torna a estar en qu` e la longitud dona de la llum visible es duns 0,5 m i la nestra o el forat s on molt m es grans. ` Com veurem en lestudi de lOptica f sica la difracci o de la llum es molt important per` o nom es passa
7.6. EFECTE DOPPLER I ONES DE XOC. amb obstacles o escletxes de grand` aria microsc` opica.
721
En aquesta foto 1 a` eria de la costa es pot apreciar clarament la difracci o de les ones del mar en passar per lespai lliure que hi ha entre el penyassegat i un petit illot que est` a a poques decenes de metres.
7.6
Efecte Doppler i ones de xoc.
Sen diu efecte Doppler (1842) (o tamb e Doppler-Fizeau) a la variaci o de la freq u` encia de les ones observades per un receptor deguda b e al moviment de la font dones, b e al de lobservador o b e al de tots dos. Aix , per exemple, en el cas tant habitual del so, quan una ambul` ancia sens acosta r` apidament sentim la freq u` encia del seu xiulet m es alta que quan est` a aturada, i aquesta m es que quan sens allunya.
Foto a` eria presa el 12 de juny de 1976 per Fjellanger Widere A.S. en una zona propera a Kiberg, en la costa de Finnmark.
1
722
Les ones de xoc es produeixen quan la font dones es mou a trav es del medi m es r` apidament que les ones mateix. S on exemples dones de xoc les produ des pels avions quan van a una velocitat superior a la del so, o tamb e, les dues branques del solc deixat per un baixell que es despla ca per un estany.
7.6.1
Efecte Doppler.
Amb lajuda de la gura seg uent anem ara a deduir lexpressi o general que relaciona la freq u` encia fO de les ones que li arriben a lobservador O amb la freq u` encia fF de les ones que emet la font F . Les ones han de ser peri` odiques per` o no necess` ariament harm` oniques. Per concretar m es les idees podem pensar que es tracta dones sonores, per` o la deducci o i el resultat s on completament v` alids per altres tipus dona, per exemple, la llum.
fO O vO c fF vF F
Siguin vF i vO les celeritats constants dF i O, respectivament, prenent-les positives si estan dirigides en el sentit dO cap a F . Doncs b e, la font F , en un cert instant t1 emet, per exemple, el m` axim i, passat un per ode TF = 1/fF , en linstant t2 = t1 + TF , emet el seg uent, etc. Si xF 0 es la dist` ancia de lobservador a la font en linstant t1 aquests m` axims arribaran a lobservador-receptor en els instants t1 , t2 , etc. donats per les igualtats cinem` atiques vO (t1 t1 ) = xF 0 c (t1 t1 ) vO (t2 t1 ) = xF 0 + vF TF c (t2 t1 TF )
Daqu trobem que el per ode TO de lona que li arriba a lobservador es, precisament, T O = t2 t1 = o, en termes de freq u` encies fF fO = c + v0 c + vF (7.19) c + vF TF c + v0
A lhora daplicar aquesta relaci o cal recordar que les velocitats vO i vF s on positives si tenen els sentits observador cap a la font o negatives o negatives en el cas contrari. Si com passa sovint la velocitat v O de lobservador i/o la v F de la font no tenen la direcci o OF llavors, en lexpressi o (7.19), shan daplicar les corresponents projeccions de les velocitats sobre la el vector OF : vO = v O OF i vF = v F OF . En el cas del so tamb e sha de tenir present que, les velocitats vO i vF s on respecte de laire a trav es del qual es propaga. Aix doncs, si fa vent, en lexpressi o (7.19) shan de posar les velocitats relatives a laire. En la gura seg uent es mostren, tal com els veu un observador en rep os, els fronts dona esf` erics emesos per una font F dones de per ode TF que es despla ca a la velocitat constant vF cap a la dreta. Shan representat els fronts emesos en els instants t0 = 0, t1 = TF , t2 = 2TF , ..., t5 = 5TF , tal com s on en aquest u ltim instant. Com veiem per la gura la longitud dona O per a un observador que es al davant de la font es vF O = cTF vF TF = (c vF )TF = 1 F c
7.6. EFECTE DOPPLER I ONES DE XOC.
723
An` alogament, per a un observador que veu com sallunya la font, la longitud dona de les ones que li vF arriben val O = 1 + F , resultats dacord amb (7.19). c
0 1 2 3
c5 TF
0 1 2 3
vF 5TF
Lefecte Doppler t e moltes aplicacions pr` actiques, des del radar, la navegaci o, les ecograes defecte Doppler, etc. sempre amb relaci o a la mesura de velocitats: de cotxes, davions, de uids, de sat` ellits, etc. Per` o tamb e t e altres aplicacions. Aix , per exemple, una bona part del coneixement de lAstrof sica est` a basat en lefecte Doppler. Aquest es el cas de la interpretaci o del despla cament cap el roig de lespectre de la llum que ens arriba de les galaxias m es llunyanes: si es degut a lefecte Doppler es la conseq u` encia de lexpansi o de lUnivers i el Big Bang inicial (...). Exemple 7.3 Efecte Doppler rat penat-mosquit.
Un mosquit est` a volant rectil neament a 6 m/s portant darrera seu un rat penat que ho fa a 10 m/s en la mateixa direcci o vegeu la gura. Si aquest emet un pols molt breu dultrasons de 50 kHz, a) amb quina freq u` encia els reb el mosquit? b) I amb quina freq u` encia els reb el rat penat despr es de reectir-se en el mosquit? Preneu 340 m/s (15 C) per a la velocitat del so.
vrat
vmos
Soluci o Apliquem (7.19) dues vegades.
724
a) En primer cas la font F es el rat penat i lobservador O el mosquit, ambd os amb velocitats contraries al sentit OF i, en conseq u` encia, negatives. Aix tindrem fO 50 = 340 6 340 10 don surt: fO = 50, 61 kHz. b) Els ultrasons que arriben al mosquit es reecteixen en aquest i tornen endarrera cap al rat penat. Ara la font es el mosquit i la freq u` encia fF amb la que emet es la que li arriba a ell, es a dir, la fO de lapartat anterior. En aquest cas la disposici o font-observador correspon a signes positius per a les velocitats de (7.19) quedant fO 50, 61 = 340 + 10 340 + 6 es a dir: fO = 51, 20 kHz. Exercici 7.7 El tren que passa pel costat.
Un tren Expr es que va a la velocitat v = 30 m/s passa pel costat dun ciclista que est` a en rep os . en un caminet molt pr` oxim que va paral lel a la via. a) Si la freq u` encia del xiulet del tren es f = 900 Hz trobeu la variaci o en la freq u` encia del so del xiulet que percep el ciclista de quan se li acosta el tren a quan se li allunya. b) Es demana el mateix per` o amb lExpr es seg uent que que agafa al ciclista anant pel caminet cap ell a 10 m/s. La velocitat del so es de c = 340 m/s. 2cv Resp.: a) f = 2 f = 160 Hz c v2
7.6.2
Ones de xoc.
Per entendre com es formen les ones de xoc ens xarem en la gura seg uent. En ella sha representat el moviment duna font dones esf` eriques que, per concretar, podem suposar que es un avi o supers` onic volant per laire al llarg de leix x a la velocitat constant vF superior a la del so c.
7.6. EFECTE DOPPLER I ONES DE XOC.
725
0 1 2 3
r0 =c N t
0 1 2
... vF N t
3
... c
N=5
vF
vF
En linstant t = 0 lavi o est` a en la posici o inicial x0 = 0 i deixa anar una ona de so no importa la freq u` encia que, amb el pas del temps sanir` a expandint i que en linstant tN = N t en la gura hem pres N = 5 ser` a una esfera de radi r0 = N ct. En linstant t1 = t deixa anar un altre ona esf` erica centrada ara en x = vF t que en tN tindr` a un radi r1 = 4ct, i aix succesivament. En linstant tN = N t lavi o deixa anar una altra ona que, en aquest mateix instant, t e radi zero. Com saprecia clarament en la gura, per a qualsevol N , aquesta successi o dones esf` eriques d ona lloc a un envolcall c` onic que concentra tots els fronts dona: es lanomenada ona de xoc i que viatge darrera mateix de la font dones. Per la geometria del cas tenim que el semiangle dobertura del con, , es tal que sin = cN t/(vF N t), o sigui, c sin = (7.20) vF Com sil.lustra en la gura anterior xem-nos que el front dona c` onic resultant, lona de xoc, es despla ca a la velocitat vF de la font mentre que el so ho fa a la velocitat c. Les ones de xoc es presenten molt visibles en les ones supercials dun estany quan una embarcaci o es despla ca m es r` apidament que les ones: s on les dues branques del solc que la barca deixa darrera seu. Tamb e es formen ones de xoc en lefecte Txerenkov, es a dir, quan part culas subat` omiques es mouen per un medi material, per exemple, aigua, m es r` apides que la llum en el medi: en aquest cas les ones de xoc s on llum. En el cas de les ones de xoc sonores les sentim en el xiulet de les bales r` apides que passen a prop o quan passa relativament baix un avi o supers` onic. En aquest cas tornem a la gura anteior si un daquests avions est` a volant acostant-se a un oient que est` a en terra aquest no sentir` a res ns que no lhagi ben sobrepassat i el front dona c` onic de lona xoc li arribi: en aquell moment sentir` a tot el so, que en un avi o no supers` onic hauria anat sentit durant bastants segons, de cop: es el bang o petita explosi o que provoca lavi o al seu pas. Precisament, la velocitat vF dels avions supers` onics es mesura en relaci o a la del so c: vF /c es el nombre de Match de lavi o. Com a resum daquesta secci o en la gura seg uent es mostren les ones de so originades per un avi o que
726
es despla ca a una velocitat v creixent. Per a v igual a c/3 i 2c/3 hi ha efecte Doppler; per a v = 5c/3 es forma una ona de xoc c` onica.
v/c= 0
Exemple 7.4
v/c= 1/3
El solc duna barca.
v/c= 2/3
v/c= 5/3
Una barca B se est` a despla cant en moviment uniforme per un estany bastant allargat. La barca ha tardat tp = 1 min 15 s en anar entre els dos u ltims ponts i que, un cop passat pel mig de l ultim vegeu la gura el solc que deixa lembarcaci o ha tardat t = 15 s en arribar als pilars P P del pont. Sabent que langle que formen les dues branques del solcs es de 2 = 60 i que la dist` ancia entre els pilars es de d = 60 m, esbrineu la dist` ancia L que hi ha entre els dos ponts.
P c B v d
Soluci o En la gura seg uent es mostra lesquema duna de les branques del solc arribant al pilar P del pont.
P c t d/2 v t B v
Amb de les dades de lenunciat i la relaci o entre les velocitats de la barca i de les ones, v i c, respectivament, ambdues desconegudes, tenim que sin = c v cos = d/2 c t
7.7. PROBLEMES. don resulta: v = d = 4, 62 m/s i una dist` ancia L = v tp = 346 m. t sin 2
727
7.7
Problemes.
Reexi o i transmissi o dones en una corda.
Problema 7.1
Dos lferros de densitats diferents se solden un a continuaci o de laltre i se sotmeten a una tensi o F. La velocitat duna ona en el primer es doble que en el segon. Quan una ona harm` onica es propaga pel primer lferro i es reecteix a la uni o dambd os lferros, lona reectida t e la meitat de lamplitud que lona transmessa. a) Si lamplitud de lona incident es A, quines s on les amplituds reectida i transmessa? b) Suposant que no hi ha p` erdues en el lferro, quina fracci o de la pot` encia es transmet i quina es reecteix? Resp.: 2 1 Pt 8 Pr 1 a) At = Ai , Ar = Ai , b) = , = 3 3 Pi 9 Pi 9
Problema 7.2
Principi de Huygens i reexi o i refracci o.
A partir del principi de Huygens: a) justiqueu la coneguda llei de Snell de la refracci o de la llum i generalitzeu-la per a qualsevol ona; b) estudieu gr` acament la reexi o duna ona plana que incideix sobre un mirall esf` eric c` oncav.
Problema 7.3
Dist` ancia i velocitat dun tren a un altre.
El conductor dun tren Talgo que circula per una via molt llarga i recta a 90 km/h veu que m es endavant hi ha un tren de mercaderies que va per la mateixa via en el mateix sentit. Extranyat vol saber a quina dist` ancia es troba i amb quina velocitat circula el mercaderies. Per aix` o, en un cert instant fa sonar el xiulet de 1000 Hz del seu tren trobant que 1,856 s m es tard li arriba leco degut al altre tren amb una freq u` encia de 1042 Hz. Suposant que no fa vent i que la velocitat del so es de 340 m/s trobeu: a) la velocitat i b) la dist` ancia esmentades.
v1
v2
8
1. Ones estacion` aries. 2. Pulsacions. 3. Trens dones i velocitat de grup. 4. Interfer` encies. 5. Difracci o. 6. Problemes.
f n
UPC
=n
2L
Abril 07
Superposici o dones
` 8.1. ONES ESTACIONARIES.
803
8.1
8.1.1
Ones estacion` aries.

Les ones estacion` aries com a superposici o.
Siguin y1 (x, t) i y2 (x, t) dues ones harm` oniques de la mateixa amplitud ym i freq u` encia , propagantse pel mateix medi en sentits oposats i que se superposen. Aquestes ones poden ser de qualsevol naturalesa transversals en una corda, sonores longitudinals, electromagn` etiques, etc. si b e, per xar idees, podem suposar que s on en una corda, la primera incident i la segona reectida en un extrem. Tindrem, doncs, y1 (x, t) = ym cos(kx t) y2 (x, t) = ym cos(kx + t + ) (8.1)
en la que hem introdu t per tenir en compte un possible desfasament entre les dues ones. La superposici o d ona lloc a lona resultant y1 + y2 que, per la coneguda relaci o trigonom` etrica cos + cos = 2 cos d ona lloc a y (x, t) = y1 + y2 = 2ym cos kx + + 2 cos 2 2 2 (8.2)
cos t +
(8.3)
resultat for ca sorprenent que sinterpreta de la forma seg uent. La funci o (8.3) es una ona, ja que, com sabem, la suma de dues ones es tamb e una ona; per` o (8.3) no es una funci o viatgera tipus f (x ct) sin o que les dues variables x i t estan separades de forma que podem posar (8.3) com el producte
Y(t) = A(x) cos t +
amb
A(x) = 2ym cos kx +
(8.4)
en qu` eY (t) es el MHS de freq u` encia angular que fan tots el punts de la corda per` o duna amplitud efectiva A(x) que, depenent de la posici o x daquests, va des dun valor absolut m` axim, 2ym ns a un valor absolut m nim 0, passant per tots els valors intermedis com indica la A(x) de (8.4). Aquests punts de la corda en qu` e lamplitud efectiva es extrema sen diuen: Nodes: aquells xnod tals que A(xnod ) = 0. Aix` o vol dir: cos 2xnod + 2 =0 + x0 4 2xnod + = (2n + 1) 2 2 amb x0 = n Z = {0, 1, 2, ...} don
xnod = (2n + 1) i on
(8.5) (8.6)
4 es una dist` ancia constant independent del nombre enter n. Ventres o antinodes: aquells xven tals que A(xven ) = 1. Aix` o vol dir: cos 2xven + 2 = 1 2xven + = n 2 amb nZ don
xven = n
+ x0 2
(8.7)
804
DONES. CAP. 8, SUPERPOSICIO
La dist` ancia entre dos ventres o dos nodes consecutius es constant i val: xn+1 xn = (n + 1) n = 2 2 2
i la dist` ancia entre un ventre i qualsevol dels dos nodes m es pr` oxims es /4. Les ones com la (8.3) sen diuen ones estacion` aries en contraposici o a les ones progressives tipus f (x ct). En una ona progressiva tots els punts de la corda s on equivalents fent el mateix tipus de moviment durant la propagaci o o transport denergia. Pel contrari, en una ona estacion` aria els punts del medi no s on equivalents entre si i, ns i tot, nhi ha uns, els nodes, que estan en rep` os permanent; en una ona estacion` aria no es propaga ni energia ni res. De fet, malgrat que sutilitzi la paraula ona per designar el fenomen de les ones estacion` aries aquest es m es un estat de vibraci o del medi que no pas una propagaci o. Per aix` o sovint es parla duna ona progressiva que es propaga i duna ona estacion` aria que sha establert. es propaga energia en els dos sentits En la gura seg uent es mostra una seq u` encia de fotos duna ona estacion` aria en una corda en diferents instants de temps al llarg d1/3 del seu per ode T . Observeu com els nodes N no vibren en absolut i, pel contrari, els ventres V ho fan amb la m` axima amplitud.
N t=0
t=T/12
t=T/6
t=T/4
t=T/3
I en aquesta altre gura es reuneixen les diferents formes que adopta la corda vibrant al llarg dun per ode T cada T /16.
805
V N N
V N
V N
V N
A continuaci o anem a estudiar les ones estacion` aries en relaci o al seu establiment en medis nits amb determinades condicions en els l mits. El nostre primer exemple ser` a el cas de les ones en cordes i despr es aplicarem els resultats obtinguts al cas de les ones sonores en laire contingut en tubs.
8.1.2
Ones estacion` aries en una corda nita amb els dos extrems xos.
Suposem que les ones estacion` aries shan establert en una corda de longitud L amb els extrems x = 0 i x = L xats. Est` a clar que en ambd os extrems de la corda ha dhaver un node, ja que all` a la corda no podr` a vibrar gens. Aquestes dues condicions, anomenades condicions de contorn o condicions en els l mits, imposen que se satisfacin: 1a) En x = 0 ha dhaver un node; aix , per (8.5) i (8.6), trobem 0 = (2n1 + 1) 4 4 n1 Z
don resulta que ha de ser de la forma = (2n1 + 1) i, per (8.6), x0 val x0 = (2n1 + 1) 2a) En x = L ha dhaver un node. Per (8.5) i (8.8) tenim L = (2n2 + 1) on n2 Z i n = n1 n2 . (2n1 + 1) = n n=1,2,3,4 ... 4 4 2 4 (8.8)
(n=n2-n1)
Per tant, tenim que, xada la longitud L de la corda, les u niques ones harm` oniques que donaran lloc a ones estacion` aries amb nodes en els extrems s on les tinguin les longituds dona donades per n = 2L n n N = {1, 2, 3, ...} (8.9)
A aquest resultat tamb e si pot arribar molt f` acilment construint geom` etricament les ones estacion` aries possibles en una corda de longitud L amb nodes en els dos extrems xos vegeu la gura seg uent: 1) primer la corresponent a la longitud dona possible m es llarga amb un ventre: 1 = 2L; 2) la seg uent m es llarga despr es de la primera amb dos ventres: 2 = L;
806 3) la seg uent m es llarga amb tres ventres: 3 = 2L/3;
4) amb quatre ventres: 4 = 2L; etc. I, generalitzant, la n-` essima, corresponent a n ventres: n = 2L/n, n N.
n=1 N
V N N
L= 2
n=2
L= 2 2
n=3
L= 3 2 L= 4 2
n=4
El resultat (8.9) es pot expressar en termes de freq u` encies possibles en la corda com fn = c/n , o sigui, c fn = n n N = {1, 2, 3, ...} (8.10) 2L essent c la velocitat de lona en la corda, c = F/.
La freq u` encia corresponent a n = 1 es, com veiem, la m es baixa, i sen diu freq u` encia fonamental de la corda: f1 = c/2L, i, com veurem en el cap tol dedicat a lAc ustica, t e una import` ancia b` asica en la m usica i els instruments musicals, ja que es la que determina el to o la nota que aquests emeten. Les freq u` encies fn = nf1 seg uents, n = 2, 3, 4, ..., s on m ultiples de la fonamental; sacostumen a dir harm` onics superiors i, lamplitud relativa de les ones estacion` aries corresponents es caracter stica de cada instrument determinant el timbre de cadascun dells. Al conjunt dones estacion` aries de freq u` encies fn en qu` e pot vibrar la corda sen diu modes normals de vibraci o. Per acabar dentendre qu` e vol dir tot aix` o considerem una corda nita, en equilibri, per` o que, en un cert moment, es colpejada per tal de generar un pols ondulatori en ella. Aquesta ona no es una ona harm` onica pura, ni tan sols es una ona peri` odica, per` o, com sabem per lan` alisi de Fourier esmentat en la secci o 5.4.2, aquest pols es pot entendre com un conjunt o superposici o duna innitat dones harm` oniques de totes les freq u` encies f , des de les m es baixes ns a les m es altes, passant de forma cont nua per totes, si b e, aix` o s , a unes freq u` encies els correspon bastant m es amplitud que a unes altres. Daltra banda, com que lamortiment sol ser petit, aquestes ones harm` oniques es propagaran per la corda endavant i endarrera reectint-se moltes vegades i, per tant, superposant-se unes amb les altres. De totes les molt ssimes freq u` encies que es propaguen, quines donaran lloc a ones estacion` aries? Per al que hem vist en aquesta secci o, nom es les fn corresponents a (8.10): la fonamental f1 , amb una certa amplitud A1 ; el segon harm` onic f2 = 2f1 , amb A2 ; el tercer f3 = 3f1 , amb A3 , etc., essent, en general, An+1 < An . Totes les altres innites ones corresponents a freq u` encies f que no s on ni
807
la f1 ni les fn m ultiple daquesta, durant les superposicions sacaben anul.lant entre si. Aquest es un proc es de resson` ancia exactament com els que v` eiem en lestudi dels oscil.ladors for cats, seccions 3.3 i seg uents, llevat que aqu hi ha moltes freq u` encies pr` opies, totes les fn . Resumint: quan pulsem una corda, per exemple, de guitarra, la corda vibrar` a en la freq u` encia fonamental f1 i, amb amplituds decreixents, en els harm` onics superiors fn = nf1 , estant determinada f1 es a dir, la nota musical per la tensi o F de la corda, la seva densitat i la la seva longitud L.
8.1.3
Ones estacion` aries en una corda nita amb un extrem x i un lliure.
Com aniria tot aquest mateix proc es que acabem de veure si la corda estigu es xada per un extrem per` o laltre estigu es totalment lliure? Com es pot demostrar, en lextrem lliure, posem que correspongui y a x = L, sha de satisfer que = 0, que es com dir que en aquest extrem hi hagi un ventre, la x x=L qual cosa era desperar ja que lextrem lliure no t e cap mena de limitaci o del moviment transversal. I, com abans, en lextrem x, x = 0, hi haur` a un node. Aix , operant com en el cas anterior, imposant que L = xven , per (8.7) amb (8.8), trobem que les longituds dona corresponents a possibles ones estacion` aries venen donades per n = 4L 2n 1 n N = {1, 2, 3, ...} (8.11)
resultat totalment dacord amb el que es dedueix de la gura seg uent. I pel que fa a les freq u` encies associades tenim c fn = (2n 1) n N = {1, 2, 3, ...} (8.12) 4L
V n=1 N N
L= 4
n=2
L= 3 4
n=3
L= 5 4 L= 7 4
n=4
808 Exemple 8.1 Ones estacion` aries en el laboratori.
En una experi` encia de laboratori un altaveu alimentat per un oscil.lador variable daudiofreq u` encia 3 . es va col locar davant duna corda de L = 0, 685 m de longitud i de = 1, 12 10 kg/m de densitat lineal. Es va posar en marxa laltaveu i es va observar que variant la freq u` encia f de . loscil lador de forma continua des de 500 ns a 1000 Hz, la corda nom es va entrar en resson` ancia per a les freq u` encies de f = 630 i f = 840 Hz. Esbrineu la tensi o F a que estava sotmesa la corda i el nombre de ventres que si formaren.
f L
F=Mg
Soluci o La corda va estar sotmesa a vibracions for cades per les ones sonores emeses per laltaveu i entrava en resson` ancia quan la freq u` encia del so corresponia a una fn m ultiple de la freq u` encia fonamental de la corda. Com aquesta est` a xada pels dos extrems, per (8.10) i (6.2), tenim que fn = n c 1 =n 2L 2L F (1)
Pel que explica lenunciat sobre lexperiment podem treure aquestes dues conclusions: la freq u` encia de resson` ancia f trobada en primer lloc no t e perqu` e ser la fonamental f1 , ja que aquesta podria ser inferior a 500 Hz; per` o, aix` o si, si f correspon a lharm` onic n la f ha de correspondre al seg uent, ln = n + 1. Llavors, aplicant (1) a f i f trobem el sistema de dues equacions amb dues inc` ognites n i F seg uent 1 F 1 F f =n f = (n + 1) 2L 2L del que restant-les f f = f1 i substituint valors num` erics trobem f1 = f f = 210 Hz don
2 F = 4L2 f1 = 92, 7 N
I el n umero dharm` onic o de mode normal que correspon a f = 630 Hz que, com sabem, es igual al nombre de ventres que hi ha en la corda, es n = f /f1 = 630/210 = 3, i n = n + 1 = 4 per a 840 Hz.
809
8.1.4
Ones estacion` aries en laire dun tub.
En lestudi que acabem de fer en les subseccions anteriors hem estat pensant en ones en cordes per` o les consideracions que hem fet es poden aplicar de la mateixa manera a ones sonores en laire que hi ha dins dun tub nit de longitud L, sense que el fet que unes siguin ones transversals i les altres longitudinals no afecti, en aquest cas, res. Aix , laire dun tub amb els dos extrems tancats es equivalent a una corda xada pels dos extrems: en tots dos punts hi haur` a un node de lona de despla cament. I per a laire dun tub amb un extrem tancat i laltre obert? En laire fora del tub la pressi o que hi ha es latmosf` erica, pr` acticament constant, la qual cosa fa que en aquest extrem tamb e es reecteixin les ones de so. Aix , en laire dun tub com aquest, sestablir` a un sistema dones estacion` aries en qu` e hi haur` a un node en lextrem tancat i un ventre en lobert1 . De la mateixa manera, laire dun tub amb els dos extrems oberts a laire exterior, es equivalent a una corda amb els dos extrems lliures, o sigui, amb ventres als extrems, que, daltra banda, com es inmediat demostrar, es equivalent a la mateixa corda amb els extrems xats. Aix doncs, de forma an` aloga a com sha fet per a la corda, en la gura seg uent es mostren els primers tres modes normals de vibraci o de laire de les ones estacion` aries establertes en: a) un tub obert per un extrem, i en b) obert per tots dos extrems.
(a)
(b)
De les gures anteriors, tal com hem vist per a les cordes, dedu m que: a) Per a un tub tancat per un extrem i obert per laltre: L = (2n 1) , 4 i, daqu , com f = c/, tenim fn = (2n 1)
1
n = 1, 2, ... c 4L
(8.13)
(8.14)
De fet el ventre no est` a exactament al nal del tub sin o que est` a despla cat m es enll` a daquest a una dist` ancia de lextrem que es de lordre de magnitud del radi; malgrat aix` o, donat el car` acter elemental daquests apunts i que la resta de lestudi es correcta, passarem per alt aquest detall.
810 b) Per a un tub obert per ambd os extrems: L=n , 2 i, per tant, fn = n
n = 1, 2, ... c 2L
(8.15)
Fixem-nos en el detall que, a difer` encia de les ones estacion` aries en una corda, en les de laire dun tub la temperatura inueix molt: nom es el pas de 20 C=293 K a 30 C=303 K ja fa augmentar les freq u` encies fn de resson` ancia de laire del tub en un 5%, ja que, per (6.18), 303/293 = 1, 054.
Exemple 8.2
Cavitat ressonant: la caixa del diapas o.
Es vol construir una caixa de fusta tancada per un dels extrems per utilitzar-la com a caixa de resson` ancia per a un diapas o de 440 Hz de freq u` encia. Quina longitud interior m nima ha de tenir?
Soluci o Les vibracions del diapas o passen a laire per` o tamb e es transmeten a la caixa de resson` ancia i daquesta a laire del seu interior. La caixa es un tub amb un extrem obert i laltra tancat. Per tant, hem daplicar (8.13), amb n = 1 per tal de trobar la longitud m nima. Aix , suposant la velocitat del so igual a c = 340 m/s corresponent a laire a 15 C, trobem: Lmin = c = = 19, 3 cm 4 4f
Fixem-nos que la seg uent longitud ja hauria de ser L = 3Lmin = 57, 9 cm.
Exemple 8.3
El tub com a ltre ac ustic.
En la gura seg uent sha representat un experiment ideal. Dues habitacions separades per una pared a llant P nom es estan comunicades per un tub obert de longitud L gura seg uent. En una de les habitacions, a prop del tub, un generador de so en fa un de freq u` encia f i intensitat Ia . En laltra habitaci o un micr` ofon connectat a un aparell de mesura registra la intensitat Ib del so que li arriba. A continuaci o es repeteix per a moltes freq u` encies lemissi o i posterior mesura dIb . La q uesti o es: com es la intensitat rebuda Ib en funci o de la freq u` encia f del so?
811
P Ia f L D T Ib

Soluci o En la gura seg uent (a) hi ha la gr` aca de la intensitat Ia del so generat davant del tub per a moltes freq u` encies diferents. Si el experiment est` a ben controlat totes les Ia han ser iguals. Pel contrari, com es pot apreciar en les gures seg uents (b) i (c), les intensitats rebudes Ib ja no s on iguals sin o que depenen molt de la freq u` encia f del so: si aquesta es la fonamental del tub, c/2L, o una dels seus m ultiples, hi haur` a una resson` ancia i la intensitat Ib ser` a m` axima; a mida que la freq u` encia f sallunyi duna daquestes freq u` encies pr` opies del tub la intensitat Ib del so disminuir` a ns arribar a un m nim. Si el radi del tub es relativament gran les m` aximes Ib seran poc inferiors a Ia i les m nimes pr` acticament zero. Si el radi del tub es relativament petit passar` a, en general, menys so pel tub i les difer` encies entre les intensitats Ib m` axima i m nima s on menys accentuades gura (c). En denitiva, el tub afavoreix unes freq u` encies i perjudica daltres: es un filtre ac ustic.
Ia a) f Ib b)
v/2L v/L 3v/2L 2v/L 5v/2L
Ib c)
v/2L v/L 3v/2L 2v/L 5v/2L
812 Exercici 8.29 Freq u` encies dels tubs.
Si la velocitat del so en laire es de 340 m/s, trobeu les freq u` encies fonamentals i els dos primers harm` onics superiors dun tub de 60 cm de llarg si: a) est` a obert pels dos extrems; b) est` a obert per un i tancat per laltre; c) est` a tancat pels dos extrems. Resp.: a) 283 Hz, 567 Hz, 850 Hz, b) 142 Hz, 425 Hz, 708 Hz, Destapament adiab` atic dun tub. c) Igual que en l(a).
Exercici 8.30
En el laboratori de F sica fem lexperi` encia seg uent. Disposem dun tub de vidre obert per tots dos costats, de L = 75 cm de longitud i S = 6 cm2 de secci o recta. Tapem un dels costats amb un tap de suro de forma que calgui una for ca de F = 80 N per destapar-lo gura (a). A continuaci o introdu m, per laltra costat, un pist oo` embol que sajusta al tub perfectament. El fem avan car cap dintre lentament ns que la pressi o es prou alta per fer saltar el tap gura (b), produint-se el so instantani pop! caracter stic dun destapament. Sabent que la compressi o de laire ha estat adiab` atica trobeu la freq u` encia fonamental en la detonaci o del destapament. Ah! el term` ometre del laboratori marca T = 21 C=294 K.
Pop! f
(a)
(b)
Ajuda: en els processos adiab` atics dun gas ideal diat` omic tancat les relacions entre la pressi o P, el volum V i la temperatura T del gas s on: P0 V0 = P1 V1 i T0 V0 1 = T1 V1 1 , amb = 1, 4. Resp.: El pop es de f = ... Hz
8.1.5
Ones estacion` aries en barres.
Naturalment tamb e es poden establir ones estacion` aries en barres. Si les ones s on longitudinals lestudi i els resultats s on id` entics als que acabem de veure de les ones sonores de despla cament en laire dels tubs. Per al cas de les ones transversals en barres podriem pensar que els resultats haurien de ser semblants als de les ones en cordes, per` o no s on iguals. Per exemple, en el cas duna barra prima amb un extrem x i laltre lliure un an` alisi detallat demostra que la freq u` encia fonamental val, com per una corda, f1 = c/4L, per` o que per a freq u` encies superiors fn els nodes no s on equidistants i, en conseq u` encia, les fn ja no s on m ultiples de la fonamental f1 .
8.2. PULSACIONS.
813
8.2
Pulsacions.
En la secci o 4.2.3 vam veure que la superposici o de dos MHS de la mateixa amplitud per` o freq u` encies lleugerament diferents donava lloc a lefecte de les pulsacions. Doncs b e, amb la superposici o dones harm` oniques la situaci o es semblant. Siguin s1 (x, t) i s2 (x, t) dues ones harm` oniques per exemple, sonores de la mateixa amplitud sm per` o freq u` encies i nombres dona diferents. s1 (x, t) = sm cos(k1 x 1 t) s2 (x, t) = sm cos(k2 x 2 t) Aplicant la relaci o trigonom` etrica (8.2) tenim que la superposici o daquestes dues ones d ona lloc a lona s(x, t) = s1 + s2 = 2sm cos Si en diem = 1 2 k = k1 k2 i suposem que les freq u` encies 1 i 2 no s on gaire diferents, aleshores 1 2 1 + 2 = 2 k1 k2 k1 + k2 =k 2 k1 k2 1 2 k1 + k2 1 + 2 x t cos x t 2 2 2 2 (8.16)
Amb aquesta nova notaci o lona (8.16) pot escriures com s(x, t) = 2sm cos k x t cos(kx t) 2 2 (8.17)
es a dir, com una mena dona harm` onica de freq u` encia = (1 + 2 )/2 per` o per a la que lamplitud no es constant sin o que, per a un punt x determinat, dep` en del temps en la forma A(t) = 2sm cos k x t = 2sm cos t+ 2 2 2 (8.18)
essent una constant. Aquesta A(t) es una amplitud modulada en el temps. En efecte, com veiem, sempre per a un punt determinat de lespai lamplitud A oscil.la entre A = 2sm i A = 2sm , essent el per ode TA daquesta oscil.laci o TA = 2 2 =2 /2
Daltre o no es s(x, t) sin o la a banda, el que realment interesa de lona resultant de la superposici intensitat de lona que es, en denitiva, el que capten els sensors com per exemple, lo de. Aix , com que la intensitat de les ones harm` oniques es proporcional al quadrat de lamplitud, (6.25), aleshores
2 I A2 = 4s2 m cos
t+ 2
a dir, per a un punt determinat de lespai, la intensitat I Es es una funci o peri` odica del temps, essent el seu per ode TI vegeu la gura seg uent TI = 1 2 TA = 2
814 que correspon a la freq u` encia I = = | 1 2 |
(8.19)
s(t)
A(t)
I(t)
2/
2/
Al fenomen que resulta de la superposici o de dues ones harm` oniques de la mateixa amplitud i freq u` encies lleugerament diferents que d ona lloc a una ona resultant la intensitat de la qual en cada . punt de lespai oscil la amb el temps sen diu pulsacions. I a la freq u` encia I = amb la que varia la intensitat sen diu freq u` encia de les pulsacions. Els radars dels controls de la velocitat dels cotxes s on una de les moltes aplicacions que tenen lefecte Doppler junt amb les polsacions. En aquest cas, un radar emet un pols de microones ones electromagn` etiques que es reecteix en el cotxe del que volem saber la velocitat. Pel fet destar el cotxe movent-se la freq u` encia de lona reectida i que retorna cap el radar no es, per lefecte Doppler, exactament igual a la de lona emesa. En els controls del radar es fan superposar lona emesa i lona reectida, superposici o que d ona lloc a pulsacions. Doncs b e, la freq u` encia daquestes pulsacions d ona autom` aticament la velocitat amb la que anava el vehicle.
Podem crear f` acilment pulsacions amb ones sonores. Nom es cal fer vibrar simult` aniament dos diapasons quasi iguals. Per exemple, si un t e la freq u` encia 440 Hz i en laltre, per mitj` a duna anelleta . col locada en un dels bra cos, la freq u` encia passa a ser 436 Hz, la intensitat del so les pulsacions oscil.lar` a amb la freq u` encia 4 Hz.
f f f
8.3. TRENS DONES I VELOCITAT DE GRUP. Exemple 8.4 Efecte Doppler i pulsacions.
815
El Ferran i lAndreu porten dos diapasons iguals de fd = 440 Hz en vibraci o. Si lAndreu sest` a quiet i el Ferran sallunya dell a vf = 6 m/s, quantes pulsacions per segon escoltaran lun i laltre? No fa vent i la velocitat del so es de c = 340 m/s.
Soluci o Aplicant lexpressi o (7.19) sobre lefecte Doppler als dos casos queda que les freq u` encies que senten lAndreu i el Ferran, fa i ff , respectivament, un del diapas o de laltre, s on fa = c fd c + vf ff = c vf fd c
i les freq u` encies de les pulsacions que senten, doncs

puls fandreu = fd fa =
vf fd = 7, 63 Hz c + vf
puls ff erran = fd ff =
vf fd = 7, 76 Hz c
Exercici 8.31
Combinaci o defecte Doppler i de pulsacions.
El sistema dalarma que han instalat en una joieria consta duna font dultrasons de 25 kHz de freq u` encia i un analitzador de pulsacions. En un cert moment els ultrasons emesos per la font junt amb els reectits per un intr us que hi ha en la joieria donen lloc a unes pulsacions de 150 Hz. a) A quina velocitat sest` a acostant o allunyant lintr us respecte del sistema dalarma? b) Amb aquestes dades podem distingir si sest` a acostant o allunyant? La velocitat del so en aquest moment es de 334 m/s. Resp.: a) v = 1, 00 m/s, b) no.
8.3
Trens dones i velocitat de grup.
Com hem vist la superposici o de dues ones harm` oniques de freq u` encies lleugerament diferentes d ona lloc a lona (8.17) pulsacions s(x, t) = 2sm cos k x t cos(kx t) 2 2 (8.20)
La velocitat de fase daquesta ona ve donada per lexpressi o ben coneguda de les ones harm` oniques c= k
Per` o lamplitud efectiva A o perfil de lona tamb e sest` a despla cant. Per lanalogia amb el cos(kx t) harm` onic, la velocitat del perl de lona de les pulsacions ve donada per cpuls = k
816
Aix` o es pot generalitzar a qualsevol tren dones, ent` es aquest com una superposici o dones harm` oniques. Sen diu velocitat de grup cg a la velocitat a la que es despla ca el perl del tren cg = d dk (8.21)
Com que per a qualsevol ona harm` onica individual que constitueix el tren se satisf` a la relaci o = c k, i per tant, d = c dk + k dc, essent k = 2/, tamb e podem expressar la velocitat de grup en les dues formes establertes per Lord Rayleigh (1881): cg = c + k dc dc =c dk d (8.22)
Un medi en el que la velocitat de fase c dep` en de la longitud dona de lona, es a dir, que dc =0 d sen diu que es un medi dispersiu, i a aquesta depend` encia dispersi o. El fet que en un concert se senti la mateixa pe ca musical estant m es a prop o m es lluny dels instruments demostra que laire afortunadament per a la m usica no es un medi dispersiu per a les ones sonores. ` Per` o, com veurem en lOptica, els medis transparents com laigua o els vidres s s on dispersius per a la llum i la prova es larc de Sant Mart . Tractant-se dones mec` aniques lexemple m es t pic de dispersi o es el de les ones gravitacionals supercials en un l quid. Exemple 8.5 Velocitat de grup de les ones gravitacionals en el mar.
Com vam veure en la secci o 6.5 la velocitat de les ones gravitacionals t piques del mar o dun estany profund dep` en de la longitud dona en la forma donada per (6.28). Aleshores, quan es forma un tren daquestes ones, a quina velocitat avan ca el conjunt respecte de la velocitat amb que es desplacen les crestes dintre del tren dones?
Soluci o g La velocitat de fase daquestes ones es, segons (6.28), c = . Aix doncs, aplicant (8.22), trobem 2 que la velocitat de grup val dc 1 g 1 cg = c =c = c d 2 2 2 o sigui, la meitat de la velocitat de fase. Aix` o vol dir que si observem atentament un tren o paquet daquestes ones gura seg uent les crestes o m` axims relatius del tren ni ha dos especialment senyalades es despla caran a la velocitat de fase c per dintre del paquet, des del comen cament daquest o lloc de naixement ns al nal daquest o lloc dextinci o, mentre que el perl del paquet ho fa a la velocitat cg = c/2.
8.3. TRENS DONES I VELOCITAT DE GRUP.
817
c t=0 c t t= t cg
cg t
` 8.4. INTERFERENCIES.
817
8.4
8.4.1
Interfer` encies.
Les interfer` encies com a superposici o dones desfasades.
Considerem dues ones harm` oniques de la mateixa amplitud i freq u` encia, propagant-se pel mateix medi, per` o desfasades una de laltra un angle : s1 (x, t) = sm cos(kx t) s2 (x, t) = sm cos(kx t + ) (8.23)
Per xar idees suposarem, en principi, que aquestes ones s on sonores. La superposici o daquestes dues ones d ona lloc a lona resultant que, per la relaci o trigonom` etrica (8.2), val s(x, t) = s1 + s2 = 2sm cos cos kx t + 2 2 (8.24)
Aquesta es, com veiem, una ona harm` onica molt semblant a les dues anteriors per` o amb una amplitud que dep` en de en la forma A() = 2sm cos (8.25) 2 Al fen` omen que resulta daquesta superposici o sen diu, interfer` encia. Aix , segons el valor del desfasament , lamplitud A() anir` a entre un daquests dos casos extrems: Interfer` encia constructiva o m` axima amplitud absoluta: si cos = 2n n Z = {0, 1, 2, ...} = 0, o sigui, 2 (8.27) = 1, o sigui, 2 (8.26)
Interfer` encia destructiva o m nima amplitud absoluta: si cos = (2n + 1)
n Z = {0, 1, 2, ...}
Fixem-nos que, com que la intensitat duna ona es proporcional a lamplitud al quadrat, tant es parlar dun m` axim o m nim del valor absolut de lamplitud que de la intensitat.
8.4.2
Interfer` encies produ des per dues fonts coherents.
Hi ha, com anirem veient, diverses maneres pr` actiques daconseguir superposar dues ones desfasades com les (8.23). Una delles es utilitzant dues fonts dones, F1 i F2 en la gura seg uent, separades entre si, que mantinguin entre elles una difer` encia de fases xa.
P r1 F 1 F2 r2
Si les ones que emeten aquestes fonts s on esf` eriques, a un punt P qualsevol de lespai, situat a les dist` ancies r1 i r2 dels focus F1 i F2 , respectivament, amb r2 = r1 + r, arriben dues ones tals com s1 (r1 , t) = sm1 cos(kr1 t) s2 (r2 , t) = sm2 cos(kr2 t + ) = sm2 cos(kr1 t + k r + ) (8.28)
818
de forma que, comparant amb (8.23), veiem que = k r + . Suposem, per tal de simplicar, que les dues amplituds siguin iguals en lexemple 8.8 es considera el cas en qu` e no ho siguin. Llavors, per (8.26) i (8.27) tenim que en el punt P hi haur` a una: interfer` encia constructiva: si k r + = r = n 2 2 r + = 2n , o sigui, n Z = {0, 1, 2, ...} (8.29)
Si, com passa sovint, = 0, llavors queda, simplement r = n interfer` encia destructiva: si k r = r = (2n + 1) que, si = 0, queda com r = (2n + 1) 2 nZ (8.32) nZ
+ phi
(8.30)
2 r = (2n + 1) , o sigui, n Z = {0, 1, 2, ...} (8.31)
2 2
Considerem un dels plans que passen pels dos focus F1 i F2 . Als punts de les corbes del pla corresponents a la mateixa n Z en qu` e hi ha una interfer` encia destructiva o una constructiva sen diuen l nies nodals o ventrals, respectivament. Com que s on els punts tals que la resta r1 r2 es constant aquestes l nies s on, doncs, matem` aticament, hip` erboles gura seg uent.
n=0 (c)
y
n=0 (d) r1 r2 = /2
n=1 (c) r1 r2 =
3/2 2 3/2
/2 O x
F1 /2 3/2 2
F2
5/2
Cal insistir en qu` e el fenomen de les interfer` encies nom es t e sentit si si el desfasament entre les dues fonts F1 i F2 es constant al llarg del temps. En cas contrari en qualsevol punt donar-se una interfer` encia
` 8.4. INTERFERENCIES.
819
constructiva que poc despr es es pot convertir en destructiva resultant, en mitjana temporal, tots els punts de lespai equivalents. A aquesta condici o del desfasament constant sen diu coher` encia i de les fonts que emeten aix sen diuen fonts coherents. Com veurem en el cap tol 10 dedicat a ` lOptica conseguir la coher` encia de les fonts es fonamental per a les interfer` encies lluminoses i no es cap trivialitat. Exemple 8.6 Interfer` encies sonores i oient.
Com sesquematitza en la gura seg uent es disposa de dos altaveus iguals, lA i el B , separats entre si d = 3 m i connectats al mateix amplicador de forma que emeten el mateix so sense desfasament entre ells. Si un oient P t e el cap situat davant mateix dun dels altaveus, a D = 4 m dell, esbrineu per a quines freq u` encies sentir` a loient el so especialment debilitat. La temperatura de laire es de 15 C: c = 340 m/s.
A
d
Soluci o Aquests altaveus s on fonts coherents de so sense desfasament entre ells. Per tant, per a les longituds dona que satisfacin (8.32) hi haur` a una interfer` encia destructiva, que es el que ens demana lenunciat. 2r Daltra banda, com que r = D2 + d2 D = 1 m, f = c/ i n = , amb n 0 per tal que 2n + 1 n > 0, llavors les freq u` encies fn no escoltades per lo dor seran fdest= c c = (2n + 1) = (2n + 1) 170 = 170, 510, 850, 1190, 1530, 1870, ... Hz, 2r
820 Exemple 8.7
DONES. CAP. 8, SUPERPOSICIO Interfer` encies en punts allunyats de les dues fonts.
Continuant amb lexemple anterior, diguem-ne y a leix determinat pels dos altaveus i que F1 (0, d/2) i F2 (0, d/2) siguin les seves posicions vegeu la gura seg uent. Si loient P ara sallunya dels altaveus i comen ca a passejar al llarg de leix x = D, des de (D, 0), amb D d, a els m nims i m` axims dintensitat sonora, rea quines dist` ancies ymin i ymax de leix x escoltar` spectivament, si la freq u` encia del so es f ? Apliqueu els resultats al cas en qu` e D = 60 m i f = 440 Hz per trobar els primers m nim i m` axim.
y +d/2 F1 O d/2 F2 r
r1 r2 D
P (D,y) y x
Soluci o En la gura anterior hi ha un esquema de la situaci o. En ella loient est` a en el punt P (D, y ), a la dist` ancia r1 = F1 P de laltaveu F1 i a la r2 = F2 P del F2 . Com que aquestes dist` ancies s on molt m es . grans que d els dos raigs F1 P i F2 P s on gaireb e paral lels, formant un angle amb leix x. Aleshores, la difer` encia r de camins recorreguts per les ones val gura (b) r = d sin . Si, a m es a m es, langle es petit, podem posar sin tan = y/D, don resulta yD r d r d
Com que els dos altaveus emeten en fase, per (8.30) i (8.32), tindrem els punts en qu` e hi haur` a una interfer` encia constructiva, ymax , o una destructiva, ymin : ymax = n Dc df ymin = n 1 2 Dc df amb n Z = {0, 1, 2, ...} (8.33)
Substituint valors num` erics trobem que
Dc c = 15, 45 m i = 0, 258 rad = 14, 8 . Per tant df df

n=2 n=2 ymax = 30, 9 m, max = 29, 6 ; n=2 n=2 ymin = 23, 2 m, min = 22, 2 ;
n=1 n=1 ymax = 15, 5 m, max = 14, 8 ; n=1 n=1 ymin = 7, 73 m, min = 7, 4 ;
... ...
Exemple 8.8
Interfer` encies amb amplituds desiguals.
Estudieu la superposici o entre les dues ones (8.28) per tal de considerar les interfer` encies entre ones damplituds diferents.
Soluci o
` 8.4. INTERFERENCIES. Aix doncs, hem destudiar la suma s1 + s2 amb s1 (r1 , t) = sm1 cos(kr1 t) s2 (r2 , t) = sm2 cos(kr1 t + k r + )
821
(1)
Per` o aix` o ja ho vam fer en la secci o ??, quan vam estudiar la superposici o de dos MHS de la mateixa direcci o i freq u` encia. Adaptant la notaci o dall` a a la (1) dara trobem que s1 + s2 es una nova ona harm` onica damplitud sm i fase inicial s1 + s2 = sm cos(kr1 t + ) en qu` e, per (??), sm val
2 2 s2 m = sm1 + sm2 + 2sm1 sm2 cos(k r + )
(2)
i , per (??), dep` en de kr1 , kr2 i . La q uesti o que ara ens plantegem es: donat un punt P x, en quines condicions hi haur` a en P una interfer` encia constructiva o destructiva? En termes de lamplitud resultant, m` axima o m nima, veiem, per (2), que els criteris s on els mateixos que en (8.29) i (8.31); la difer` encia amb abans es que ara lamplitud absoluta m nima no es fa zero sin o el valor absolut de smmin = sm1 sm2 . Per` o els sensors cas dels ulls o de lo da s on sensibles a la intensitat i no a lamplitud. Aix doncs, en quines condicions es fa m` axima o m nima la intensitat? Com que la intensitat es proporcional a 2 2 2 lamplitud al quadrat, llavors I1 = Ksm1 , I2 = Ksm2 i I = Ksm , essent K una constant. Aix , podem rescriure (2) per a la intensitat I resultat de la interfer` encia I = I1 + I2 + 2 I1 I2 cos(k r + ) i de la que trobem que, en termes dintensitat, les condicions dinterfer` encia tornen a ser les mateixes que per a lamplitud i les mateixes que quan h` aviem supossat que les amplituds de les ones que interferien eren iguals. En la gura seg uent es mostra com en les caixes ac ustiques o baes del tipus bass reex lona posterior P saprota i es fa sortir per una obertura despr es dhaver-la fet passar per un laberint L de la longitud adient per tal que lona anterior A i la posterior de determininades freq u` encies estiguin en fase i no sinterfereixin destructivament.

Apunts ONES

Transféré par

Informations du document

Copyright

Formats disponibles

Partager ce document

Partager ou intégrer le document

Options de partage

Avez-vous trouvé ce document utile ?

Ce contenu est-il inapproprié ?

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Apunts ONES

Transféré par

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Oscillacions, Ones i Termodin` amica

Jaume Calaf Zayas (jaime.calaf@upc.edu).

Oscillacions, Ones i Termodin` amica

An` alisi de Fourier.

5. Classicaci o de les ones i dels fenomens ondulatoris. 6. Problemes.

Jaume Calaf Zayas (jaime.calaf@upc.edu).

UPC-ETSEIAT, Departament de F sica i Enginyeria Nuclear

5.1. EXEMPLES DONES.

Polsos ondulatoris en una corda tensa.

y (a) t<0 O t=0 O t=t0 (c) t>t0 + t (d) O t>... O x0 x O x0 c x0 c x

A LES ONES. CAP. 5, INTRODUCCIO

Trens dones i ones harm` oniques.

t=0 x t=T/4 c x t=T/2 c x t=3T/4 c x t=T c x t=5T/4 c x t>... c

5.1. EXEMPLES DONES.

Ones en una molla. Ones transversals i ones longitudinals.

Ones en un conjunt de p` endols acoplats.

A LES ONES. CAP. 5, INTRODUCCIO

Ones el` astiques en una barra.

Ones sonores. Ac ustica.

A LES ONES. CAP. 5, INTRODUCCIO

Ones supercials en els l quids.

5.1. EXEMPLES DONES.

Les ones electromagn` etiques (OEM). Optica f sica.

A LES ONES. CAP. 5, INTRODUCCIO

Per` o, qu` e es una ona? Tipus dones.

` QUE ` ES UNA ONA? TIPUS DONES. 5.2. PERO,

Fronts dona. Ones planes i esf` eriques.

A LES ONES. CAP. 5, INTRODUCCIO

Fenomens caracter stics comuns de les ones.

` ` ES UNA ONA? 5.3. I, MATEMATICAMENT, QUE

I, matem` aticament, qu` e es una ona?

Soluci o Les quatre funcions seg uents

(1) (2) (3) (4)

y3 (x, t) = ym sin(kx t) = ym sin k [x ct] y4 (x, t) = A (x ct)2

A LES ONES. CAP. 5, INTRODUCCIO

Les ones harm` oniques.

A LES ONES. CAP. 5, INTRODUCCIO

` ` ES UNA ONA? 5.3. I, MATEMATICAMENT, QUE

A LES ONES. CAP. 5, INTRODUCCIO

Principi de superposici o. An` alisi de Fourier.

An` alisi de Fourier del moviment ondulatori.

A LES ONES. CAP. 5, INTRODUCCIO

Classicaci o de les ones i dels fenomens ondulatoris.

Ones el` astiques . . . . . Ones EM

2: Circulars 3: Esf` eriques

Segons la direcci o de la pertorbaci o

Longitudinals Transv. i Longit.

Les ones transversals poden estar ... El pas duna ona

... ... ... ...

El pas duna ona

Efecte Doppler Ones de xoc Polaritzaci o ...

Pols ondulatori per una corda.

Oscillacions, Ones i Termodin` amica

Jaume Calaf Zayas (jaime.calaf@upc.edu).

UPC-ETSEIAT, Departament de F sica i Enginyeria Nuclear

6.1. ONES EN UNA CORDA.

Ones en una corda.

F CAP. 6, DESCRIPCIO ISICA DALGUNES ONES.

aleshores, lequaci o de les ones en una corda passa a ser 1 3 2 y x

que es una equaci o no lineal molt m es complexe.

Energia en el moviment ondulatori duna corda.

6.2. ENERGIA EN EL MOVIMENT ONDULATORI DUNA CORDA.

F CAP. 6, DESCRIPCIO ISICA DALGUNES ONES.

Pot` encia transmesa.