+actual Gener 2014

Gener 2014 Nmero 9 Disponible a www.larepublicacheca.
com
Juan Carlos Vidal, el 'Juanca' del Museum de la Part Alta

Pgs. 19-20
"No hi haur consulta"
Plataforma per Catalunya
Josep ANGLADA
m'agradaria ser regidor

VS
Pg. 7 Pg. 6
Qu esperes del 2014?

Pgs. 27-33
Javier Villamayor i Carles Castillo
Relaci personal al 'rojo vivo'
Figures destacades de la poltica, del periodisme i de la societat civil comparteixen els seus desitjos.
El far
udicialitzar la poltica s una poma enverinada. s tamb sinnim de fartera per avui i gana per dem. Els que es dediquen a fer poltica a les barres dels tribunals es podran trobar amb moltes sorpreses i una d'elles, pot ser la ms nefasta, s la desafecci i la confiana popular. Els poltics han d'actuar amb seny i un exquisit sentit de la responsabilitat. Han de defensar els interessos collectius, presentant propostes i alternatives crebles. s obvi que s'ha de denunciar les illegalitats i les trames de corrupci, per no podem
Editorial
SUMARI
JOSEP ANGLADA El polmic president de PxC est convenut que no hi haur referendo
TORTELL DE REIS Tothom el vol menjar, per a ning li agrada que li toqui la fava
06 08 09 10 18 36
DIVORCI A L'ESTIU L'alcalde de Salou decideix trencar amb el seu soci de govern FORA SIGLES Ballesteros es presenta al 2014 amb "marca" prpia JORDI ROVIRA El restaurador de carros i carruatges antics
Propietat:
SCP
CIF: J-55607691
permetre que la sala de vistes substitueixi els plenaris municipals o els parlaments. Els que avui contribueixen a judicalitzar la poltica, amb l'objectiu de treure rdits electorals i denigrar els seus adversaris, han de ser conscients que han de ser immaculats i exemplars de "per vida". I aix, en poltica, s desitjable, per, en la prctica, una odissea. Si som capaos de cercar els quatre peus al gat davant un tribunal, s'ha de ser capa, igualment, de fer una poltica vocacionada a la defensa a ultrana dels drets dels ciutadans. Els qui judicialitzen la poltica hauran d'entendre que, tard o d'hora, seran esclaus de les seves actituds i ambicions.
QU COSTA EL 2017? Avancem els nmeros del que costaran els Jocs del Mediterrani
Editor Ricard CHECA Director Dani MARTNEZ Maquetaci: D. Jorba
i
www.larepublicacheca.com
Tots els drets reservats
Segueix-nos Mes Actual
2014
Redacci: Avda. Pasos Catalans, n28, baixos (Sant Pere i Sant Pau - TARRAGONA)
Si voleu collaborar amb +Actual, poseu-vos en contacte amb: mesactual@larepublicacheca.com
Gener 2014
Pgina 2
norama
necs: perdre
les plomes durant les festes

noms tenim 300 necs, aproximadament". El granger aprofita la nostra visita per esclarir que els necs, que poden arribar a viure 7 anys i que es poden menjar a partir dels 4 mesos, sn molt llestos. "Quan es fa de nit entren sols, en fila ndia, cap a la granja". Tamb diu que sn
arriba, precisament, de donar de menjar als nostres protagonistes: els necs. l Nadal, entre d'altres Tot seguit es posa les mans al cap coses, ha passat a ser i comenta que "la tradici sest sinnim de bon menjar. perdent". Aviat ens fa saber que la s impossible pensar en venda de l'nec a la granja ha caiaquestes festes sense que, pel mig, gut respecte a anys anteriors. En hi hagi, necessriament, una sucu- primer lloc, explica que abans, una lenta sopa de galets i un gall d'indi farcit o un nec al forn. Aquestes festes han esdevingut en una celebraci on el menjar s gaireb tan important com posar llums que adornin les nostres llars i els carrers de la ciutat. Per aquest motiu, s habitual, fins a meitats de gener, veure que les famlia podia comprar entre 3 i 4 granjes estan repletes d'necs i ga- necs, i ara noms en compra 1. llines. L'estrany s arribar al dia 1 "Molts han passat a comprar gallide gener i veure les granges igual- nes. s ms econmic". "A dems, al jovent li fa pena aix de 'mament poblades. La revista +Actual s'ha apropat a tar' un animal", ens subratlla, tot una granja, concretament a la del deixant a terra un parell de cubells Gai, per veure com viuen aquestes de color blau. Retrocedint en el temps, recoraus abans del dia del "sacrifici". Entre "guirigalls" ens atn un dels da que, abans, "podem arribar a 4 grangers que hi treballa. Aquest vendre 5.000 aus per les festes. Ara,
Dani MARTNEZ
La Riera de Gai
amics d'aquells que els coneixen. "Si no saben qui ets poden ser, fins i tot, agressius". El que ignoren s que aquell que consideren "amic" ser l'encarregat de desplomar-los. Arribades aquestes poques no hi ha favoritismes ni predilectes. Com diu el refrany: "tota au que vola, a la cassola". Els nics que se salven sn, noms, per procrear i, en aquest cas, l'elecci s a l'atzar.
Pels gourmets + atrevits

La carn del conillet d'ndies pot ser una alternativa pels ms atrevits. "El sabor s similar a la carn de conill", explica el granger, que tamb destaca el gall de guinea, una espcie que prov de l'frica.
Un gall de guinea rodejat de cries d'nec

Conillet d'indies
Fotos: D. Jorba Gener 2014
Pgina 3
norama
Els secrets per no ser esclau de
esprs d'apallissar el ti i de passar hores i hores asseguts a la taula, gaudint de bons i suculents menjars, toca fer dieta, baixar calories i anar de rebaixes. Tot i que la roba i el calat s el que ms compra la gent en aquestes ocasions, tamb s l'poca en que s'aprofiten les oportunitats que es presenten en altres sectors. Hi ha botigues que aprofiten el Nadal per fer promocions especials i incentivar la venda. L'bjectiu: fer rentable la temporada. Per aquest motiu, el millor reclam s, sens cap mena de dubte, el preu, o millor dit, els descomptes.
Re
Baix
les
Durant les rebaixes, i si no t'adorms, s possible trobar autntiques gangues a preus veritablement assequibles. Aix comporta que, en moltes ocasions, s'acabin comprant coses que, en temporada, tenen un preu ms aviat prohibitiu. Les campanyes engegades pels comerciants sn, sovint, tant agressives que esdevenen irresistibles. El problema de les rebaixes s que per trobar el producte que cerques no et pots despistar gaire. En aquests casos, les gangues sn les primeres a desaparixer de les botigues. La Federaci d'Usuaris i Consumidors Independents posen de manifest que cada ciutad te previst gastarse una mitjana de 100 euros a les rebaixes. Aix es tradueix en un 9% menys que a les de l'any passat.
es
Trucs per comprar amb seny

Quan arriben les rebaixes conv que imperi el sentit com. La butxaca ho agraeix. Hi ha 7 trucs que ens poden ajudar a sobreviure a les rebaixes i no fer trontollar la nostra economia. Hem de tenir seny per no transformar-nos en esclaus de les rebaixes. 1- Fes un llistat de la compra. Et permetr comprar noms all que has planificat i el que realment necessites. 2 - Fixa't un pressupost per les rebaixes. Recorda que en la majoria dels casos comprem pel impuls. 3 - Compra all que realment necessites. Abans de comprar avantposa el criteri de la necessitat i utilitat al del bon preu. 4 - Paga sempre amb efectiu. Si pagues en metllic ets ms conscient de la despesa. 5 - No t'endeutis comprant a crdit. s fcil caure
% 0 5 -
Gener 2014
Pgina 4
en la temptaci de comprar a crdit. Tots sembla fcil i divertit. El problema s que, desprs, amb el cap fred, te n'adones que el barat t'ha sortit (molt) car. 6 - Gat per llebre. No permetis que et venguin un producte que no estigui en perfectes condicions. 7 - Sense dret a canvis. No s cert. Pots canviar els productes que compres si no estan en bon estat. L'establiment no est obligat a tornar-te els diners, per s a proporcionar-te un altre objecte pel mateix preu.
norama
A qualsevol preu
Dani MARTNEZ
ment s el refrany que moltes famlies es veuen obligades a prendre com a filosofia de vida, sobretot en poques nadalenques. Amb la situaci actual s habitual trobar famlies on els ingressos s'han vist reduts al mnim. Estrnyer el cintur per tal de continuar tirant endavant s vital, i encara ho s ms quan hi ha l'agreujament de tenir nens a casa. En aquest cas, la illusi s'ha de mantenir costi el que costi. Al llarg d'aquestes festes nadalenques s tradici celebrar el ti, el Pare Noel, l'amic invisible o els reis. Un conjunt de festivitats que comporten una despesa extra que moltes butxaques no ho poden assumir. Arribats en aquest punt, la creativitat aflora i comencen a sorgir alternatives. L'objectiu s aconseguir que el
l mal temps bona cara. Aquest segura-
Tarragona
Nadal no passi per davant nostre sense pena ni glria. Sobretot, per a qu els menuts de la casa puguin seguir vivint la mgia d'aquests dies. Defugir de les grans cadenes comercials i recrrer als comeros ms econmics poden ser una primera soluci. Els anomenats "xinos", o tradicionalment "tot a 100", poden resultar una alternativa acertada per sortir del pas i no trencar amb la tradici nadalenca. "La gent ve molt a comprar detallets per fer l'amic invisible" ens coment la gerent d'un dels llocs visitats. De fet, sn moltes les persones que acudeixen a aquests tipus de comeros per abastir-se durant aquestes festes. Ja siguin garlandes, llums de nadal, o qualsevol altre tipus de regal, l'estalvi s l'objectiu principal. "Ve gent de tot tipus a comprar. Des del ms humil fins a figures ms destacades", explic. L'important s mantenir el caliu i la mgia a qualsevol preu, per si podem estalviar, millor.
Fotos: D.Jorba www.larepublicacheca.com Gener 2014
Pgina 5
Politic
President de Plataforma per Catalunya ho t clar
l polmic i provocador Josep Anglada va estar a Tarragona per presentar a Anna Romeu com la possible cap de llista de Plataforma per Catalunya (PxC) a Tarragona. Anglada s conegut pels seus discursos racistes i xenfobs. Assegura que defensar els interessos dels catalans s la seva principal prioritat. A Tarragona diu que aconseguir 2 o 3 regidors i est segur que no es far el referendo el 2014 perqu Artur Mas s un cadver poltic.
+Actual Com s que un partit tan radical continua tenint tants seguidors? Josep ANGLADA - Som un partit normal. Diem clar i en catal el que pensa la majoria de la gent d'aquest pas. Els resultats sn els que sn i el PxC, cada cop ms, t ms seguidors arreu del pas. +A I quina explicaci hi ha? JA La gent est cansada de la casta poltica parasitria que ha defraudat els interessos del poble de Catalunya. +A Qu proposa, doncs, PxC? JA Alternativa poltica, renovaci de les poltrones i votar poltics que serveixin per servir els ciutadans nacionals. Hi han molts partits esquitxats amb coses rares. La gent queda amb la sensaci que no hi ha un pam de net i hem de treballar per evitar aquesta imatge. +A Fins quan penses dedicar-te a la poltica activa? JA Aix no se sap mai. s absurd que abandoni quan el teu partit t el recolzament dels electors. No obstant, entenc que els mandats haurien de ser de 8 anys. +A Quin ser el lema de la vostra campanya per les municipals i quin ser el vostre blanc? JA La temtica de la campanya anir canviant segons les necessitats dels municipis on ens presentem. La realitat de Tarragona no s la mateixa que a Vic, Matar o al Vendrell. La campanya s'ha d'adaptar a la realitat de cada ciutat i pensant, sempre, en els catalans i en les seves problemtiques. +A Dius que PxC va pujant en la intenci de vot. Per els teus adversaris poltics volen veure't a la pres JP (riu) Des de que s'ha creat PxC sempre hi ha hagut una caa de bruixes. Reconec que en algun mting em passo una miqueta, per no hi ha cap intenci de ferir ning amb qestions racistes o xenfobes. No obstant, continuar defensant, en primer lloc, i amb convicci, els interessos dels catalans. Estic contra
No es far la consulta sobiranista

Catalunya sense consulta
l'empadronament d'immigrants illegals i contra el burca. +A Quins sn els grans problemes de Tarragona? JA La principal preocupaci s l'atur i la necessitat de dur a terme poltiques socials capaces de donar resposta a la pobresa que comena a existir, per desgrcia, a casa nostra.
+A Et vols mullar sobre la independncia de Catalunya? JA Sc un enamorat de Vic, sc catal, per no sc independentista i no sc menys catal que un que ho sigui. Crec que Catalunya viuria millor sense independitzar-se i estant dins d'Espanya i d'Europa. +A Ests content amb la situaci que viu Catalunya? JA No. Hauria d'haver un concert econmic millor per a Catalunya, que es respecti la identitat, la cultura i la llengua. +A Hi haur consulta? Ja No. No hi haur consulta ni referendo. Mas continuar enganyant el poble de Catalunya perqu s un cadver poltic. Ho ha fet molt malament. Esquerra Republicana i Convergncia sn conscients que no poden fer aquesta consulta. +A Quins consells has donat a la candidata de PxC a Tarragona? JA Valentia, illusi i dedicaci. Que spiga encaixar les crtiques i que es preocupi, sobretot, pels ciutadans. +A Avui dia quins sn els electors de PxC? JA Ve gent del PP, del PSC, d'Esquerra... Persones que estan cansades, essencialment, de la casta poltica que ens porta enganyant ms de 25 anys a Catalunya. +A Quants regidors espereu aconseguir en les municipals? JA Si fem la feina ben feta, uns 2 o 3. RC
Gener 2014
Pgina 6
Politic
Villamayor i Castillo tenen una guerra oberta
Carles Castillo
Carai, quin mal rotllo
Javier Villamayor
a relaci entre els regidors Javier Villamayor i Carles Castillo passa per moments contorbats. La cara poltica dels Jocs 2017 i el conseller municipal d'Urbanisme mantenien, fa anys, una relaci d'amistat "genial i magnfica" i ara s noms "professional i cordial". Javier Villamayor reconeix que el vincle personal ha anat afeblint-se amb el temps, sobretot des de que "he entrat a l'ajuntament". Villamayor espera i desitja que aquest distanciament personal "no posi en perill cap dels projectes que tenim en com a l'ajuntament" i esclareix que ning est fent el buit a Castillo. "Est convidat a totes les reunions de coordinaci d'alt nivell que fem sobre el 2017", explica, subratllant que el projecte 2017 no t res a veure amb Urbanisme. De fet, el comit organitzador dels jocs, format per 21 persones, Castillo no ns membre, per "ell sap que t lassistncia garantida en totes les comissions bilaterals dUrbanisme", informa el regidor "Smart City", negant que es tracti d'un xoc degos. Villamayor i Castillo van abordar, personal i telefnicament, el deteriorament de la seva relaci i es van comprometre a no entorpir projectes en com i importants per a la ciutat.
"projecte poltic amb l'alcalde t una caducitat de quatre anys". Malgrat tot, est disponible per continuar treballant per a la ciutat encara que no sigui com a regidor. Quan li preguntem si li agradaria ser alcalde de Tarragona opta per 'tirar pilotes fora'. "A tothom li agradaria ser alcalde de la seva ciutat", va contestar, assegurant que "abans de prendre decisions de caire poltic he de parlar amb la meva famlia".
Referent als Jocs del 2017, Javier Villamayor no fa cas als pessimistes i als que no confien en la realitzaci dels jocs mediterranis. "Els jocs es faran i seran tot un xit", adverteix el regidor, reconeixement que cal la implicaci de tota la ciutadania i de la classe poltica en aquest projecte com i de ciutat. Sobre els detalls organitzatius que els mitjans de comunicaci interpreten com a descoordinaci, el poltic allega que en tots els projectes de rellevncia histrica sempre hi ha assumptes complicats i de soluci complexa, per aix no vol dir que no es faci uns jocs interessants i necessaris per a Tarragona. RC
Jocs seran un xit
El regidor de Serveis Socials, Smarts City, 2017, Activaci econmica i Bonavista confirma que l'alcalde Ballesteros li va aconsellar compaginar la feina de despatx amb "trepitjar ms el carrer". El poltic assegura que aquest consell res t a veure amb el fet de "ser o no simptic". El governant, nt d'un regidor de l'ajuntament tarragon l'any 1979, va evitar fer futurologia i va negar rebre un tracte de favoritisme per part de l'alcalde. No admet que sigui el successor (ni el dof) de Ballesteros perqu est convenut que el lder socialista ser candidat el 2015 i el 2019. Sobre el seu futur poltic noms t clar que el seu
Cap tracte de favor
CASTILLO NO VOL POLMIQUES

La revista +Actual ha qestionat el regidor Carles Castillo sobre la relaci que mant amb Javier Villamayor, per el regidor d'Urbanisme no ha volgut fer declaracions al respecte, assegurant que no contribuir a alimentar polmiques ni portades de diaris sobre qestions que sn internes de l'ajuntament. "Jo vull sumar i no restar. La divisi no ens ajudar a engegar projectes. Les discrepncies personals ja les tractarem entre nosaltres", sentenci.
Gener 2014
Pgina 7
Politic
Pacte CiU-PP ja no respira
Granados continuar sent l'alcalde
Mario Garca
Pere Granados
Fotos: D.Jorba
ario Garca no ser l'alcalde de Salou si aquesta decisi depn de Pere Granados. L'actual edil considera que hi ha hagut situacions i comportaments per part del PP que han trencat les relacions i la confiana existents entre la Formaci Unitat per Salou (FUPS) i el Partit Popular. Pere Granados evita dir clarament, i de forma explicita, que no permetr que Mario Garca el substitueixi al capdavant de la ciutat de Salou. Els arguments que utilitzar sn fora senzills: el PP, que est en el govern presidit per Granados, no ha actuat amb la lleialtat institucional desitjada. Ans el contrari. En algun moment, el PP ha contradit la posici del govern local per donar suport a interessos que podrien perjudicar Salou. El clima poltic existent a Salou s especial i, a mida que passen els dies, la fricci augmenta. Mario Garca est convenut que Pere Granados respectar l'acord existent i li passar el bast de la ciutat a l'estiu del 2014. No obstant, Granados continuar ocupant la poltrona del poder fins a les properes eleccions.
Desprs de divulgar que continuar sent l'alcalde fins a les properes eleccions, Pere Granados vol presentarse amb les seves prpies sigles (FUPS), allunyant-se de les de Convergncia i Uni. D'aquesta manera, els electors salouencs podran, finalment, decidir si Pere Granados s una marca o els vots que aclapara sn conseqncia de lencara bona imatge que conserva CiU al territori.
El clima poltic existent a Salou s especial i, a mida que passen els dies, la fricci augmenta
El principal handicap dels populars s que per ms comptes que facin no sumen vots per retirar el poder i minvar el populisme de Granados. No obstant, trenqui o no el pacte amb el PP, Pere Granados ha de saber que el proper candidat del PP a Salou qu, fins a la data, Mario Garca, el qual compta amb el recolzament inequvoc del president del partit, Alejandro Fernndez. RC/DM
Gener 2014
Pgina 8
Politic
Sendra substitueix Basora

oan Basora deixar la presidncia del Comit Local de Convergncia Democrtica desprs de Reis, per no deixar els crrecs que ostenta a la federaci. Jordi Sendra t totes les travesses per substituir Basora al capdavant d'una secci partidria que, en el darrers temps, ha estat, extremadament, polmica. Joan Basora pretn abandonar aquestes funcions perqu est cansat dels estires i arronses amb la portaveu municipal del CiU, Victria Forns. En els darrers temps, els enfrontaments i les guerres internes han provocat desnim i poca harmonia en un partit que necessita unir-se per reconquerir la confiana de l'electorat. S'havia comentat que Jordi Sendra podria ser el nmero tres de la llista de Victria Forns, per ara mateix, sembla ser que, Sendra i Forns hauran d'enfrontarse en ms d'una ocasi, perqu, tots dos, lluitaran per la seva quota de poder. I el poder no entn d'amistats, sobretot a CiU.
Alcia Alegret no ser candidata
lcia Alegret no ser candidata a la presidncia del Partit Popular a Reus. La periodista i advocada vol dedicar el seu temps a l'executiu municipal i al parlament. Fonts populars asseguren que la relaci entre Alcia Alegret i el president del partit a la demarcaci, Alejandro Fernndez,
no passen pels seus millors dies i que aquest podria ser un dels principals motius perqu Alcia deixi de ser la mxima responsable del partit conservador a la ciutat de Reus. En l'origen d'aquesta decisi podria estar el fet que la regidora vulgui compaginar la poltica amb la seva vida familiar.
Ballesteros: candidat independent?

L'alcalde de Tarragona s conscient que el PSC viu moments de crisi d'identitat. Sap que a mida que passen els dies, el lideratge de Pere Navarro i la consulta sobre la independncia de Catalunya, prevista pel 9 de novembre del 2014, podrien ser elements claus per enfonsar encara ms el partit dels socialistes. Per aquest motiu, s ms que probable que Josep Flix Ballesteros intenti presentar-se a les eleccions com si es tracts d'un candidat independent. Aix que vol dir? L'edil podria, tal com ja va fer en l'anterior campanya, destacar la seva foto i el seu missatge, reduint al mxim la presncia de les sigles del Partit Socialista de Catalunya (PSC).
Santamaria interessat en Ara Reus?

Ariel Santamaria podria estar interessat en integrar les llistes del partit Ara Reus, presidit per l'advocat Josep Maria Pujol. Els primers contactes informals existents entre membres de l'Ara Reus i l'ex-president de la CORI han estat inconclusius. No obstant, Ariel Santamaria ja ha manifestat que li agrada el rumb que est prenent el partit municipalista i capitanejat des de l'ajuntamentp per Jordi Cervera.
Gener 2014
Pgina 9
alitat
No toquis
Dani MARTNEZ
la fava
Tarragona
'arribada dels Reis Mags d'Orient posa punt i final a les festes de Nadal. Amb la nit ms mgica de l'any conclou una temporada en la que el menjar i la tradici envaeix totes les llars. L'ltim mos que fem abans de tornar a la rutina s el del tortell de reis. Un postre que porta sorpresa i del qual tota la taula en participa. Fava o figureta? Aquesta s la sorpresa. Desprs de tallar el tortell, a parts iguals, comena el joc. Mentre la corona espera trobar el seu rei o reina, la fava s la que indicar qui s'ha de fer crrec de la despesa del tortell. Marco Carreiro, gerent de Pastissos de Crema, ha explicat a +Actual que a la gent li agrada el tortell perqu porta aquestes figuretes. "Algn cop, per error, ens hem deixat de posar una de les dues figures. El client ha vingut a protestar. La grcia del tortell s, precisa-
ment, aquest joc". Tot i que la normativa del tortell deixa ben clar que a qui li toca la fava ha de pagar, hi ha qui, per evitar el "cstig", decideix empassar-se la verdura i fer-se el suec. Aquest s el cas de Santiago Hernndez. "Per fer una broma i, per no haver de pagar-lo me la vaig empassar. A casa encara riuen. Aix s, ara estic ms vigilat que mai", ens comenta Hernndez, tot rient. Per altra banda, Carreiro assegura que el tortell ms demanat s el de crema. El de massap, xocolata i cabell d'ngel sn les altres opcions. Qestionat sobre la normativa de les figures, Carreiro explica que han de tenir una mesura determinada. L'objectiu s evitar que, per accident, alg s'empassi la figura sense saber-ho. "De fet, ara s'emboliquen amb plstic i sn una mica ms grans" assegur Carreiro. Un tortell de reis pot costar, aproximadament, uns 16, import que ha de pagar l'agraciat amb la fava, malgrat els tripijocs per evitar-la.
Feli tortell de reis

Si la fava tu has trobat paga el tortell sense recana i no perdis l'esperana, sers sser afortunat. I si et surt la figureta no et quedar ms remei que sser coronat com a Rei d'aquesta festa distreta.
Fotos: D. Jorba www.larepublicacheca.com Gener 2014
Tradici, sana alegria; formem en la taula anell, i mengem tan bon tortell en pau i en franca harmonia.
Pgina 10
c
La tradici ja no s el que era
alitat
Joguines que no entenen de sexes
Foto: +Actual
a tradici ja no s el que era. Ja ha passat de moda que els nois juguin amb cotxes i les nenes amb cuines o nines. Els temps han canviat, les actituds i els gustos tamb. Sembla ser que els estereotips han variat i, prcticament tot, ha esdevingut unisex. Als nois ara els agrada jugar amb nines, pintar i posar-se el davantal per cuinar. De fet, per aquestes festes, una de les joguines ms sollicitades pels ms menuts, segons ens diuen a la botiga "Imaginarium", s la "casa d'Amanda" i tota mena de cuines i fogons. Les noies opten, encara que sigui sorprenent, pels cotxes, jocs de construcci i alguns contes. Ambds sexes solen demanar als reis que els portin les videoconsoles i els seus jocs corresponents, destacant Call of Duty el grand theft auto V. s clar que la tria de les joguines
depn, bviament, de les edats i de l'estatus social. Els adolescents solen demanar al pare Noel o als Reis material informtic com poden ser els telfons d'ltima generaci i les tablets. Els estris necessaris per exercir les diferents professions tamb tenen molta sortida. Els aparells i el material indispensable, amb bata blanca inclosa, per exercir la medicina, la perruqueria, el periodisme, la jardineria i la construcci, sn els ms sollicitats. Els infants ms aventurers solen optar per demanar als Reis Mags d'Orient bicicletes, patinets o skates. Els menys juganers s'estimen ms demanar llibres, pellcules, roba o calat de marca. Les samarretes dels clubs de futbol personalitzades tamb s una opci. Hi ha qui demana igualment entrades per a concerts, tenint aix la possibilitat de veure en "viu i en directe" els seus dols musicals. Es pot comprovar que els nens i nenes tenen molt clar amb qu i com volen entretenir-se. Ara noms cal saber si les butxaques permeten satisfer aquests capricis o si, malgrat tot, paga la pena fer un esfor per veure com els ms menuts esbossen un somriure i se senten, per un dia, els reis de la casa, en un ambient impregnat de mgia i illusi. Digui el que es digui, la brillantor plasmada en ulls d'un nen no t preu.
Gener 2014
Pgina 11
alitat
Vens de Camp Clar demanen millores
L'ajuntament
NO ens fa cas
M
La brossa s'acumula al darrere del camp de futbol de Camp Clar. Alg ho controla?
Fotos: D. Jorba
algrat sigui el barri que acollir l'anella mediterrnia dels Jocs 2017, no deixa de sorprendre que alguns dels seus vens se sentin "oblidats" per l'Ajuntament de Tarragona. El president del club de Petanca Atltic Camp Clar, Mximo Tovisco, en declaracions a la revista +Actual, ha confessat estar disgustat amb el govern municipal, perqu "no ens fan cas. Ens tenen oblidats". I aquest sentiment existeix perqu "vam demanar aigua i uns petits lavabos en la zona on juguem a la petanca i els nens practiquen futbol. L'alcalde i el regidor Carles Castillo ens van dir que s, per desprs van fer marxa enrere allegant dificultats econmiques". Tovisco tamb sollicita al consistori uns 14 metres de xarxa per separar el camp de futbol i la pista on els ms grans s'entrenen jugant a la petanca. "Em fa por que un dia s'escapi la pilota d'un nen i sense voler els agredim amb una bola de petanca, tot per no haver una xarxa de protecci", adverteix, assegurant que el pressupost de la seva petici no arriba als 600 euros. Per altra banda, la runa comena a acumular-se al darrere del camp de futbol de Camp Clar. De fet, i segons relata Mximo Tovisco, l'ajuntament "no ens t en compte per a res". Justifica la manca d'inters del consistori quan narra que, ell mateix, ha hagut de reforar la porteria amb soldadura i collocar els bancs de fusta que hi existeixen. Tamb comenta que es va
demanar una aixeta amb aigua potable, sollicitud que, de moment, ha rebut silenci des de la Plaa de la Font. Per la llista de greuges continua: algunes dels fanals que haurien d'illuminar el recinte no funcionen, el que pot propiciar "escenes" recriminables per part d'alguns adolescents. Mximo Tovisco es mostra satisfet amb l'elecci de Camp Clar per rebre els actes principals dels jocs del 2017, per demana que, fins aleshores, es vagi donant resposta a les preocupacions dels ciutadans. Des de l'Ajuntament es desmenteix la deixadesa poltica i es comprometen a estudiar les peticions d'aquests vens per actuar en conseqncia.
Tovisco juntament amb la valla que separa els dos camps

Gener 2014
Pgina 12
alitat
Mi casa es una ruina
C. R
Aquest s el ttol d'un programa televisiu. Per tamb serveix per definir la situaci d'alguns immobles de Tarragona, sobretot de la Part Alta. No deixa de ser singular que una de les zones ms turstiques i transitades de Tarragona tingui edificis a punt d'ensorrar-se, a causa de la seva (mala) conservaci. Aquesta problemtica provoca mals de cap a l'ajuntament. No noms li preocupa la (mala) imatge que transmeten els immobles degradats, sin tamb els danys que poden provocar en cas d'enderroc. El consistori s conscient que hi ha entre 100 i 150 edificis en mal estat (visualment). Aix vol dir que, a prime-
i casa es una ruina.
Tarragona
ra vista, i des de l'exterior, l'immoble sembla dissolut, per, a vegades, el seu interior est remodelat i ben acondicionat, desprs de conixer els informes tcnics. El regidor d'Urbanisme, Carles Castillo, ha confirmat que l'Ajuntament ja ha iniciat procediments sancionadors greus contra els propietaris dels edificis degradats. El Pla especial de la Part Alta pretn ser una eina tipogrfica rigorosa i capa de prevenir ensurts. Castillo ha explicat que l'Ajuntament vol treballar amb la Generalitat qui t les competncies sobre els edificis i els collegis professionals per "determinar quin cam hem d'adoptar". Si la faana de l'edifici derrocat s catalogada, el propietari l'ha de reconstruir i assumir la responsabilitat penal si causa vctimes.
Fotos: D.Jorba www.larepublicacheca.com Gener 2014
Pgina 13
alitat
Quan s'acaba l'any arriba el moment de reflexi. Abans d'iniciar una nova etapa toca valorar, a grans trets, com ha anat l'any i, tamb, marcar-se noves metes i objectius per a l'any que entra. L'esperana i la illusi sn dos desitjos comuns any rere any. Trobar feina i sortir de la crisi sn els ms buscats. Tot seguit trobem la salut i, en tercer pla, donada les preocupacions actuals, l'amor. Per altra banda, la poblaci tarragonina es questiona una nova pregunta per aquest 2014: qu passar amb Catalunya el dia 9 de novembre?
Desitjos que passen d'any
Alfred ABAT Espero que al 2014 els joves no tinguem que emigrar per poder treballar. Tamb demano salut.
Josep BIOSCA Salut, prosperitat per a tothom i fora guerres. Per a Catalunya demano la independncia
Miquel FORNS Sobretot molta salut, per la famlia, pels fills i la dona. Que sigui com aquest, ja em conformo.
Fina GONZLEZ i Joan CUI Salut i treball per a tothom. Tamb pagar menys. Cobrem la mateixa pensi i els preus no paren de pujar. La llum, el gas... Aix no podem resistir.
Santiago RODRGUEZ Espero que aquest 2014 sigui una miqueta millor que aquest que deixem enrere. Que les coses es recuperin poc a poc.
Isabel ROMERO
Gener 2014
Pgina 14
Pel 2014 espero que les coses millorin i que hi hagi la possibilitat de trobar fina. Tamb salut.
alitat
Gemma TULES Que tots tinguem treball i, sobretot, el jovent. Tamb desitjo que la crisi es vagi superant i que les coses millorin.
Joan M. SOLER Esperem que sigui millor que el 2013 i sobretot amb l'esperana, de la pregunta del novembre. Qu passar?
Jos Vicente ESTEBAN Espero que la poblaci se n'adoni de la situaci en la que estem, tant a nivell social, econmic com poltic.
Marina MONTSERRAT M'agradaria poder viatjar ms durant 2014. Espero que la situaci millori poc a poc.
Adri PANICOT i Clara FORTUNY Clara: Treure millors notes. Adri: D'aquesta manera podrem gaudir de l'estiu amb la familia i els amics
Loli GONZLEZ Ms treball del que hi ha hagut en el 2012 i 2013. Espero que sortim de la crisi perqu les coses vagin millor.
Els desitjos del quart poder
Laura CASAS (Tgn Rdio) Llenar a la brossa tot el pessimisme, en el seu context econmic i social. Tamb poder explicar molt bones notcies personals i en la societat en general.
Vdeo disponible a: www.larepublicacheca.com www.larepublicacheca.com
Qu esperes del 2014?
Gener 2014
Pgina 15
Pablo ALCARAZ (Onda Cero) Crec que hi hauran turbulncies poltiques. Tot i aix, espero que les millores macroeconmiques del 2013 es vegin paleses a les empreses petites al 2014. El meu desig s que els joves periodistes tinguin les portes obertes, ja que, avui dia, n'estan tancades.
Ruth (COPE) El principal desig s que el Periodisme millori. Sobretot a nivell de contacte amb la ciutadania i a nivell de les institucions, que siguin molt ms independents. Sempre s la lluita que tenim amb els altres i al final no l'acabem de fer. Independncia i l'objectivitat, han de ser elements que arribin ms al ciutad.
Et miro a
Antonia s feli fent de modista
La mquina de cosir...
amistats
Ricard CHECA
Tarragona
mb el passar dels anys, les necessitats han anat canviant. I acompanyant aquests canvis s'han anat perdent alguns oficis tradicionals i fins i tot ancestrals com s el cas de les modistes. Tots tenim un familiar o un conegut, majoritriament del sexe femen, que s'ha dedicat, per vocaci o obligaci, a aquest ofici. Al Carrer General Contreras de Tarragona hi ha un espai que ens fa retrocedir en el temps i, per instants, ens permet imaginar les his-
tries que ens descrivia la nostra via. A l'espai que regenta la granadina Antonia Reyes Martnez es pot comptar, sense dificultats, unes 15 mquines de cosir i un ventall de material necessari per a la confecci de roba. s una dona riallera i ben humorada. La seva mare era funcionria de Renfe. No tenia temps per brodar ni confeccionar. A ella s que li agrada aquest ofici la modista de proximitat que s'anir perdent amb els anys, perqu ning fa res per potenciar-lo. Explica que hi ha molta competncia per part de les grans superfcies comercials.
Fotos: D. Jorba
Gener 2014
Pgina 16
Fa tres anys que ha obert aquest taller a Tarragona. Va viure a Sant Boi (amb el seu marit i els seus tres fills) "la major part de la meva vida". A Barcelona tamb s'hi dedicava a la costura en un taller de la seva propietat. Ens assegura que, avui dia, no es guanya la vida fent vestits a mida o arranjaments de roba, per "sc feli cosint". Durant la nostra visita al taller, no para d'entrar i sortir gent. No tothom ve a demanar que arregli uns pantalons, una falda o un camisa. Hi ha algunes senyores que entren a saludar, a fer "petar" la xerrada o a explicar una ancdota personal. Durant una estona, entre fils de tots els colors, acabem esbossant un somriure. "Amb totes les desgrcies que hi ha no ens queda ms remei que riure, no?" pregunta. Tot i que passa hores pedalejant les mquines de costura, tallant i mesurant teixits, s conscient que, tard o d'hora, aquesta professi tan tradicional, no sobreviur perqu s, prcticament, impossible viure del cosit.
Et miro a
"Aix no deixa de ser una mala notcia per a una persona que li agrada molt el que fa", ens ho comenta, amb una mirada resignada, subratllant que "no sabem quant de temps durarem". I aquesta desillusi es deu al fet que no hi ha ajudes per potenciar les professions tradicionals ni poltiques laborals que permetin formar el jovent per a aquest sector. Malgrat faci menci a la competncia, no es queixa de la falta de clientela. Sn, essencialment, "persones del barri que venen una vegada, quedem satisfetes i recomanen el nostre servei a altres persones". Els preus assequibles i la rapidesa sn la seva millor publicitat. Aix, a banda del somriure i la simpatia que ofereixen quan visitem el taller. "Aqu fem de tot, des de cosir a planxar", aquest s el dia a dia de l'Antonia i la Pepi que fan mans i mnigues perqu la seva "clientela" se senti cmoda i, sobretot, com a casa. Les mquines de cosir contribueixen a brodar relacions i amistats de tots els colors i de diferents punts. Vivncies que com la roba, perduren en el temps i poden passar de generaci en generaci.
Fotos: D. Jorba www.larepublicacheca.com Gener 2014
Pgina 17
Et miro a
Reportatge carruatges
Tornar al passat
Dani MARTNEZ
Tarragona
antenir viva la memria dels nostres avantpassats i, especialment la del seu "avi" Joanet, ha estat, i segueix sent, l'objectiu de Jordi Rovira, restaurador i colleccionista de carros i carruatges. La seva passi per aquest mitj de transport tan antic l'ha portat a experimentar veritables peripcies. Tornar a la vida cadascn d'aquests vehcles "no ha estat gens fcil", ens confess Rovira. Actualment, la seva obra compta amb ms de 80 peces, aproximadament. Tot va comenar amb el carro ms humil de tots: el del seu avi Joanet. "s una manera de retra-li un homenatge. Tot i que no era el meu avi, jo el considerava com a tal. Vaig crixer amb ell, que, juntament amb els meus pares, em va inculcar molts valors". Mentre passeja per la nau, on conserva gran part de la seva obra, ens destapa carruatges de tot tipus. Ens ensenya, orgulls, des del carro de la brossa, el dels bombers o el dels venedors de llet, fins al tpic carruatge
d'aranya dels Estats Units. Tots ells en perfectes condicions, com si estigussin esperant sortir per ser utilitzats de nou. s un home feli. Aquest s el seu mn. Entrar-hi s sinnim de creuar el tnel del temps per tornar al passat. Cadascn dels seus carros i carruatges amaga moltes histries. Des de la que en Jordi Rovira vol recrear amb la reconstrucci del vehcle, intentant fer entendre com era la vida en aquell temps, fins a les seves prpies experincies que ha viscut durant el procs de reconstrucci i restauraci. Malgrat les hores que hi dedica li sembla petit el dia perqu li agrada molt el que fa. "No es tracta d'una professi, per s d'una vocaci", o ms ben dit: d'una veritable passi. "Tot aix ho he fet jo sol, sense rebre ajuda de ning". Com a ancdota, revela que, en una ocasi, el director de cinema Fernando Guillen li va demanar un dels seus carros per la pellcula La febre de l'or. "Vaig haver de conduir el carro en una escena on plovia. Vaig acabar xop com una gallina", relata amb un somriure. "Va ser una experincia molt bonica".
Foto: RCtv www.larepublicacheca.com
Foto: RCtv Gener 2014
Pgina 18 18 Pgina
Els 'despullats'
He anat al llit amb famosos

D.MARTNEZ/R.CHECA
Part Alta
+Actual Museum? Juan CARLOS L'amor pels museus. Veure coses niques que estan amagades
Fotos: D. Jorba www.larepublicacheca.com
Gener 2014
Pgina 19
+A Qu s el que tens amagat i que t'agrada ensenyar de tant en tant? JC Jo no amago res +A Qu s el que tens ms gran que el cor? JC Ser ruc +A Et penedeixes de... JC De res +A Quants rucs coneixes a Tarragona? JC (mare meva) El blanc i el negre +A Qu s per a tu demanar perd? JC s dir-ho, sense pors, ho sento i que t'he fallat +A Per escriure utilitzes boli o ploma? JC (riu) Llapis i boli, per hi ha una persona que em regala una ploma cada any +A Quina s la pea de roba que ms t'agrada? JC Les sabatilles +A Posaries sabates amb tal? JC Me les he posat moltes vegades. Ara les tinc desades a l'armari +A La 'perilla'? JC Exclusiva. (riu) +A T'agrada depilar-te? JC Ho vaig fer una vegada per obligaci, per 'never more', perqu quan creixen piquen
+A En qu et fixes en una dona? JC En les sabates, en la bossa, en el maquillatge, el cabell i els pits +A I en un home? JC En els ulls i en la seva manera d'actuar +A Has fet mai un trio? JC S +A T'ha agradat? JC He repetit, ara m'ho repensaria +A Qu t'agrada menjar? JC De tot, excepte pebrot vermell i ceba +A A quina hora vas a dormir? JC Hi ha dies que no veig el sol +A Lligues molt? JC He lligat i si encara ho faig no me n'adono. +A Qu s el primer que fas quan t'aixeques? JC Una cafetera sencera, set cigarretes i posar-me a veure les notcies. No em miro al mirall +A Per qu? JC (riu) +A El teu darrer pecat? JC Existeix el pecat? +A Ets solidari? JC S, ho vaig descobrir l'altre dia +A Qu has fet per amor? JC Bogeries. Anar-me'n a Santiago de Compostela, a Madrid... +A Has anat mai al llit amb un fams? JC S. Amb uns quants
Els 'despullats'
+A Amb algun poltic de Tarragona? JC Pot ser +A Qu et dna 'morbo'? JC Uff, moltes coses +A Alguna cosa a qu no puguis resistir? JC Sc fcil i difcil. A vegades penso que estic cec +A Bego Floria t'ha tret la msica? JC Ara em dna conversa +A Ballesteros... JC Tenim un caf pendent des del 2012 +A Amb qu et rentes les dents? JC Amb el raspall +A La ltima vegada que vas anar a la perruqueria? JC Fa un parell de dies que vaig anar a fer-me les celles +A La darrera masturbaci... JC Ahir +A T'agradaria ser regidor de Tarragona? JC S +A De quina cartera? JC Patrimoni, Cultura i Festes +A S'hauria de potenciar el mn gai? JC No. Sc apologista de la normalitat +A Qu ms aprecies en aquesta vida? JC L'amistat +A Algun amic t'ha decebut mai? JC S, moltes vegades +A Qu esperes del 2014? JC Pagar tot el que dec +A Quantes cigarretes fumes al dia? JC No ho s perqu ja barrejo tot +A On aniries de viatge? JC Fins a on m'arribessin els diners
+A- Qu es per a tu la famlia? JC - Un mn. Les dones sn molt importants en les famlies +A- T'has drogat mai? JC - S. El Laxatin, l'Ordal, la nicotina, el caf, el te... tot s una droga
+A Qu s el que no t'agrada de tu? JC Ja m'he acostumat +A A qu tens por? JC A no recordar. A oblidar +A Quantes multes tens? JC El meu cotxe costa, actualment, 110 euros +A Qu penses de la crisi? JC Hem tingut de tot i no tenim res. Hem de ser ms humils
+A- Si fossis un au, series...? JC - Una liba, com Atenea. No un "pavo real"
Fotos: D. Jorba
+A Quants parells de sabates tens a l'armari? JC Uns de talons i altres sense. Tinc moltes sabatilles +A La darrera vegada que vas entrar a la Catedral? JC Encara no l'he vist remodelada +A L'indret ms estrany on has fet l'amor? JC En una catedral +A Quin ha estat el teu somni ms xafogs? JC La humitat no es pot calibrar +A Has fet mai alguna orgia? JC Mai +A Quantes llenges domines? JC Castell, catal i la 'batedora' +A Com t'agrada dormir? JC Amb tres coixins i sol +A Has pres mai pastilles per dormir? JC Cada dia
+A- Quin s el regidor ms guapo? JC - Carles Castillo

+A Quina s la regidora que pitjor es vesteix? JC No s qesti de vestir-se malament. "La mona encara que es vestixi de seda, mona es queda". L'important s que cadasc se senti a gust +A Qui s Juanca? JC Sc jo amb els meus defectes i virtuts. Dislxic +A A qui deixaries el teu testament? JC Ja el tinc fet. A la meva germana +A Quina premsa llegeixes? JC He deixat de llegir-la. Llstima que ja no es pugui embolcallar sardines +A Ets monrquic o republic? JC Em dic Juan Carlos. (riu) +A Tarragona? JC "Quant t'estimo i quant t'ofegues"
Gener 2014
Pgina 20
De
ON EST EL VOLUNTARI COMPROMS?
C
Cristina Rodrguez
Mireia FAB
ristina Rodrguez, tcnica de la Federaci Catalana del Voluntariat Social, assegura que el voluntariat s molt important. Creu que tothom t alguna cosa a aportar i, entre tots, contribuir a la millora de la societat. "No calen diners, noms temps per compartir".
Miriam Fortuny
Tarragona
Gener 2014
Pgina 21
+Actual - A qu es dedica la Federaci Catalana del Voluntariat Social? Cristina RODRGUEZ - Intentem unir totes les entitats socials amb les persones voluntries. Actuem sobretot en dues lnies bsiques. La primera, sensibilitzar a la poblaci respecte al voluntariat. Mitjanant exposicions, xerrades o trobades amb entitats. La segona lnia treballar en xarxa, s a dir, treballar tots per tal de millorar la societat. +A - Com ho gestioneu? CR - Primer donem cobertura a totes les entitats socials federades. No totes tenen els objectius clars. Nosaltres els assessorem, els donem informaci especfica en algun mbit, per altre banda, gestionem els voluntaris. Fem un contacte primerenc i intentem orientar-lo cap aquella entitat que podria cobrir la seva demanda que ell vulgui. +A - Quines entitats s'involucren ms? Majoritriament sn les entitats ms petites. Les entitats grans ho tenen ms fcil perqu tenen ms gent i poden respondre millor. +A - Has parlat de la demanda. On n'hi ha ms? El que t ms demanda s joventut i infncia. Sn joves, sobretot universitaris que venen de magisteri. Volen posar en practica all que estan estudiant. Tamb gent jubilada que no volen estar parats. +A - Hi ha algun mbit que hi hagi ms oferta que demanda? Hi ha moltes entitats que treballen amb discapacitats. No s si cobreixen tota la necessitat perqu hi ha molt de treball en aquest sentit. +A - Els tarragonins sn voluntaris? A nivell de Catalunya s, per crec que a Tarragona falta un llarg cam per arribar al mateix nivell que hi ha Barcelona. +A - Quina formaci doneu als voluntaris Fem un curs de formaci reconegut per la Generalitat. s un ttol per iniciaci al voluntariat. En aquest curs sinforma que els voluntaris tenen uns drets i uns deures.
+A - Quines activitats fan els voluntaris? Hi ha voluntaris que treballen amb famlies de risc amb exclusi social, treballen la tasca de fer els deures i organitzar, o donar classes o involucrar a la famlia amb les escoles, sortides culturals... I en persones discapacitades hi ha activitats de manualitats, teatre, esplais, realitzen els propis jocs Sobretot donar suport a totes les tasques de la persona necessitada, des de la part ldica i social. +A - De qu parleu per intentar sensibilitzar a la gent? Sobre situacions dexperincies concretes de les entitats. Volem donar valor. No volem que el voluntari es quedi amb aquella imatge que fa unes hores i ja est. Darrera hi ha molt de treball i es mostren els projectes nous i el esfor de tothom. +A - Et trobes amb algun inconvenient amb els voluntaris? Amb la crisi hi ha molta gent a latur. Tenim lavantatge que hi ha ms gent, per desprs no es compromet. Volem recuperar aquella persona que es comprometi, que entengui que moltes persones depenen de la seva tasca. Encara que sigui mitja hora, s important. +A - Un missatge a la societat... Ens haurem de parar a pensar, en aquells aspectes que sn bons, en poder ajudar i collaborar per la millora de la societat. Crec que tothom t alguna cosa per aportar.
Feedback voluntari
iriam Fortuny Garca (pedagoga i voluntria) assegura que ser voluntari no s noms oferir una ajuda a una entitat o persona. "s el feedback que hi ha: aprenem nosaltres i les persones que necessiten ajuda". En el seu cas, ha aprs en l'mbit de gesti i administraci. Fortuny assegura que el voluntariat "s til perqu es facilita el treball a altres persones". Tot i que falta una mica de difusi, anima a la gent que s'informi i collabori. "El voluntariat s una experincia que tothom ha de viure" conclou.
Cul
ra
Laura FOLCH s estilista
L'esttica s una qesti d'actitud

aura Folch s estillista i actualment es preocupa pel vestuari dels actors que participen en la pellcula 'Barcelona 1714' que s'est rodant a Valls. Folch considera que els estilistes han de tenir en compte molts factors a l'hora d'assessorar la imatge personal de cadasc. Perqu la bellesa t diferents colors i diferents estils.
s partint del concepte que volem representar a travs dels estilismes. En cinema, s un procs ms elaborat, ja que s'han d'estudiar els personatges, la seva psicologia, i a travs del vestuari es poden realar certes qualitats. +A s possible fer "miracles" a nivell d'estilisme amb alg poc agraciat? LF Segurament es pot millorar molt. Es poden amagar defectes i millorarne la imatge global. com Sonata per violoncel i El dulce sabor del limn. +A Vestir-se b s sinnim de gastar molt diners? LF No t per qu. Tot i que s que considerem que la qualitat s millor en alguns casos. Tot i aix, s'han de conixer els materials i com est feta una pea ja que, de vegades, les marques s'aprofiten pel seu renom. +A Quina s la frmula mgica per estar guapo/a cada dia? LF Sentir-se b amb un mateix. Sentir-se realitzat i fer les coses que t'agraden. Si tens un somni persegueix-lo. No hi ha res fcil avui en dia, i tot requereix la seva feina i el seu temps. Per amb constncia s'hi pot arribar. +A L'esttica coneix dedats? LF No. s una qesti d'actitud. +A Una estilista es guanya b la vida? LF Pots guanyar-te b la vida tot i que has de lluitar molt per trobar el teu lloc. Encara que no ho sembli s una feina que requereix sacrifici i concentraci. +A Quins famosos has vestit? LF A Merc Rovira, Bernat Quintana, lex Casanovas, Oriol Grau, Ferm Fernndez, Ferran Carvajal, Toni Alb, Miquel Sitjar...
Gener 2014
LF Nosaltres noms em treballat per editorials fotogrfiques i cinema. Per sempre hi ha un estudi previ. En fotografia la nostra forma de treballar
Pgina 22
per on es comena? Hi ha un estudi previ?
+Actual L'estilisme s quelcom que est de moda? Laura FOLCH Estilisme engloba moltes ms coses, com assessoria d'imatge, personal shopper, vestuari d'espectacle. No per fora significa estar de moda si pensem, per exemple, en una pellcula d'poca. +A Es pot confondre estilisme amb personalitat? LF Est relacionat, l'estilisme pot fer que t'englobin dins una tribu urbana i per tant, en una manera de fer. +A La moda i lesttica han danar sempre juntes? LF En principi s, tot i que s molt relatiu, ja que els gustos de les persones sn molt diferents. El que per un pot semblar esttic per a un altre pot semblar lleig. +A Per qu ara es dna tanta importncia a l'estilisme? LF Se li hauria de donar la justa importncia. Vivim en un mn ple d'imatges, on se segueixen uns cnons de bellesa que poden ser "perillosos". +A Quan alg demana els teus serveis
He vestit a Merc Rovira, Oriol Grau, Toni Alb...

+A Qui demana ms els teus serveis: homes o dones? LF Pot ser hem conegut ms dones. Per, actualment, l'home tamb cuida molt la seva imatge. +A Actualment collabores amb una pellcula... LF Estem treballant a Barcelona 1714. Ha estat una molt bona oportunitat per entrar al mn del cine, i arran d'aix ens han sortit altres projectes,
De
@
Maika BARBERO, cantant
Aniria a Eurovisi per noms en angls

M
aika Barbero, la reusenca finalista de la primera edici del concurs La Voz, acaba de produir, ella mateixa, el seu primer disc, No Return. Ens confessa qu mai ha cantat a la dutxa i que un dels seus somnis sera pujar a l'escenari i cantar amb Bono d'U2. Per ella la msica s una via d'escapament del dia a dia.
Santi CORDN
Reus
Foto: S.Cordn
Gener 2014
Pgina 23
+Actual Cantant es fa o es neix? Maika Barbero s una mica de les dues coses. En el meu cas la msica l'he portat dins des de petita. Per ha estat des de fa pocs anys quan vaig descobrir que m'agradava d'una manera ms professional. +A Qu et va portar fins a La Voz? MB La veritat s que em van animar bastant a fer-ho. Mai he cregut en aquest tipus de programes de TV. No crec que cap jurat, ni que sigui d'experts, pugui dir que vals o no noms donant la seva opini com a professional. Per vaig veure que la mecnica d'aquest programa tenia un component que m'agradava, les audicions a cegues. En el csting per a un altre programa, al 2008, em van donar un tracte molt dolent. Primava ms el fsic que la veu. +A Qu vas sentir a l'entrar a l'escenari de La Voz? MB Era el primer cop que trepitjava un plat i actuava amb una banda en directe, un pblic de 400 persones en absolut silenci, les 4 cadires dels coaches girades... en aquell moment et passen mil coses pel cap. Noms escoltes les teves passes. +A I al veure els 4 coaches girar-se? MB De les 130 audicions, noms a 11
es van girar els 4 coaches. Vaig cantar 3 paraules i es van girar. Imagina't... +A Tens una espineta clavada per arribar a finalista i no guanyar? MB No. La meva meta era arribar a la semifinal perqu hi havia una gira, encara que la van cancellar. Per amb ser finalista guanyava un single. La diferncia amb quedar primer era un disc amb 10 canons. Si darrera d'aquest disc hi hagus una promoci brutal doncs s, per a la vista est. Hi ha gent que em pregunta que s'ha fet del noi que va guanyar. +A 'No Return' el teu primer disc... MB Doncs s, un disc auto produt, on he decidit el qu entra i el qu no. Reuneix totes les meves influncies
musicals, des d'U2 a Heroes del Silencio. Hi ha tocs que recorda el rock del 80-90 com Bon Jovi. Per la gran particularitat s qui ho escolti trobar el meu veritable to de veu, no hi ha cap modulaci. Vaig tardar 4 hores per gravar tot el disc. Volia que sones igual com si fos en un directe. +A Ets molt twittera... MB S. No em queda un altre. He de mantenir a la gent informada. No em puc oblidar d'ells. +A Has provocat cap 'incendi' per la xarxa? MB No. El que passa s que sc una persona molt sincera i no m'ho puc callar, i aix no agrada a tothom. +A Es pot viure de la msica? MB La Cultura en aquest pas s un luxe. Per que surti ara el ministre Wert dient que els msics haurien de cobrar menys per les actuacions... Suposo que dir pels grans, no? Els 'petits' hi ha cops que ni cobrem, anem de taquilla. +A T'agradaria anar a Eurovisi? MB s una arma de doble fil, o et porta a l'xit o t'enfonsa per sempre, com al Sueo de Morfeo. No crec que m'ho proposessin, per no m'importaria sempre i quan em deixessin cantar en angls.
Opinio
Pregunta i preguntetes
arai, pensava que una simple pregunta no provocaria tant d'enrenou poltic, social i meditic. I el pitjor de tot s que els ciutadans tenen clar el que faran el proper dia 9 de novembre si, finalment, es duu a terme la consulta. Els nics que continuen desorientats i posant pals a les rodes sn els poltics, d'una banda i de l'altra, i alguns opinion-makers, que cobren per dir blanc o negre, segons de l'empresa que signa el xec. Tothom sap quina s la meva posici davant la qesti sobiranista, per aquest motiu entenc que la soluci a tot aquest circ poltic-meditic s que la ciutadania pugui votar en conscincia i, sobretot, en llibertat. La clau de l'xit est en no fer xantatges ni permetre que ens les facin. Els catalans hem de ser lliures i participar en un debat i, concretament, en una decisi que s vital pel nostre futur. No podem perdre el temps amb xorrades i empastifar-ho tot. Hem de ser democrtics i saber explicar i escoltar les diferents versions. Vol que Catalunya sigui un pas lliure i un estat
Dani MARTNEZ Periodista

Gener 2014
Pgina 24
uan tot funciona segons el previst, tothom est feli i content. Ara b, quan hi ha algun entrebanc tendim a posar-nos neguitosos. Ens preocupa que all que tenim entre mans, s a dir controlat, no surti com haviem planejat. s aqu, doncs, quan busquem algun responsable que ens pugui esclarir, rpidament, qu est passant. En aquest sentit, quan parlem dels carters, observem que, per norma, tothom confia en la seva fina. Deixen la correspondncia a les nostres bsties i, si s urgent, el mateix carter fa els possibles per lliurarla personalment. El problema sorgeix quan s'est esperant un paquet urgent i t'arriba un missatge de text al correu electrnic on t'informen que "l'enviament ha fallat. Adreci's cap a l'oficina ms propera". Aquesta situaci es veu agreujada quan, en el mateix missatge, s'afegeix que han passat pel teu domicili i no hi havia ning.
independent? La resposta per a molts s bvia, per no podem recriminar aquells que estimant Catalunya, tant com nosaltres, no volen ser independents, per volen un tracte econmic diferenciat. El poble s savi i hem de saber interpretar les seves actituds, a vegades poc aclaridores i confoses. Hi ha fora gent que t por a la incertesa i desconeix, de moment, els avantatges d'una Catalunya independent si mantenim la mateixa xusma poltica. Per a qu la gent vulgui votar sense por i amb conscincia hem de dissipar tots els dubtes sobre el nostre futur, economia i la reforma d'un sistema poltic que est caducat i podrit. La pregunta hauria de venir acompanyada amb un comproms d'honestedat i lleialtat envers el poble per part dels poltics. Fins que no hi hagi confiana... no hi haur independncia. Noms por i incertesa!
Ricard CHECA Periodista
El carter que no truca

En molts casos s cert, per en d'altres, sembla excusa de mal pagador, sobretot quan a les 8:02 t'envien un missatge on et demanen que passis a recollir el paquet perqu no hi havia ning a les 8. Per acabar d'adobar-ho et posen una data lmit de recollida perqu sin ser retornat. En aquests moments, aquella persona que sap com et dius, on vius i qui t'envia les cartes t'ha fallat, encara que et diguin, com a defensa, que la responsabilitat no s seva. Em decep molt quan passen aquests episodis. Ms encara quan "l'excusa" s una impostura. Prefereixo rebre un missatge que, directament i sense excuses, digui: "Ja pot passar a buscar el seu paquet per l'oficina". s l'nica manera de continuar confiant, cegament, en el nostre carter. Com diu la pellcua: "El cartero siempre llama dos veces"
Opinio
El segent: IndepeWorld
Sembla ser que el prefix "Euro" no encalla b a Catalunya. Ni Eurodisney ni Eurovegas, Portaventura i BCN World. Si no ens volen ja ens espavilarem. Ser una predicci del que ens passaria en cas duna independncia de Catalunya? No poder ser membres de la Uni Europea no s ara el handicap dels poltics catalans. Per si realment la meta s la independncia, s'hauria de fer una reflexi. En realitat som ms europeus del que creiem i menys del que realment som. En tot projecte de futur s'ha de tenir en atenci tots els aspectes i condicions. I no fer de la independncia un altre parc temtic on cadasc es puja a l'atracci que ms li conv, segons el moment i circumstncia.
heldon Aderson, president i director executiu de Las Vegas Sands, ha anunciat que, finalment, no es construir l'Eurovegas a Madrid. Deixant de banda les condicions inicials per part dels inversors nord-americans, no resulta estrany aquest desenlla. Sobretot si tenim en compte que les energies que es va invertir per part del govern madrileny, per enfrontar-se a lopci catalana, han fet que no es preocupessin realment amb les exigncies del magnat. Aquesta lluita per escombrar cadasc cap a casa seva ja la vam viure fa dues dcades. Disney plantejava construir el gegant turstic Eurodisney a Tarragona o Valncia. La disputa entre aquestes dues ciutats per emportar-se al ratol ms fams del mn (i companyia) va fer que els inversors optessin per marxar a prop del Sena i de la dama de ferro, malgrat tenir pitjor clima. Per arran daix, lexpectativa que va deixar l'estel Disney va fer que es construs PortAventura en el mateix terreny que estava previst aquest primer. I ara l'acompanyar BCN World, al costat.
Santiago CORDN Graduat Social
Mn Aptic
Jel Prvost Universitari

Gener 2014
Pgina 25
s temps de festes, costums i tradicions, i l'experincia i el sentit com, ens indiquen que s un temps per compartir en famlia i per gaudir acompanyat. Des de sempre, com espcie, ens hem reunit per viure els grans esdeveniments. De fet, hi ha quelcom d'hum en fer societat, en anar tots a una i compartir-ho tot entre nosaltres; s clarament amb aquest tret que ens sentim identificats arreu del mn i s, sens dubte, el que ms defensem com a caracterstic nostre. Malgrat tot, ara, aix cada cop t menys sentit. La gent ja no s gent, sn conjunts d'individus que es mouen en soledat impulsats per l'egocentrisme i l'egosme: "jo", "per a mi", "a mi", sn alguns dels encapalaments de les nostres idees, pensaments i desitjos. En aquest mn d'ara, ja no hi ha lloc per a un "nostre" o un "nosaltres", el temps de la comunitat ja no existeix i les festes estan destinades a convertir-se en poc ms que un efecte residual del que significava el passat. La ra, si n'hagussim de citar noms una, resulta evident; cada cop sentim menys. Afectats pel mn de la ficci, pels videojocs, per la televisi i el
cinema, insensibilitzats enfront de la nostra histria i indolents davant la fam, la malaltia i la guerra, ens movem pel mn en una bombolla invisible i indestructible. Res pot creuar aquesta bombolla, ning escapa de l'apatia, per qu a la fi, el mal est tan present arreu que ja no li donem importncia; qu ms dna el que passi ms enll, quan hom ha d'estar preocupat pel que passa en la seva immediatesa, dins d'ell mateix? Qu importes tu si no tens res a veure amb mi? Aquestes sn els veritables assumptes, les qestions que ens mostren que, cada cop ms, vivim dins d'un mn aptic, un mn que, precisament per aquest motiu, no li importa res, res el pertorba, un mn en el qual la uni t cada cop menys sentit i, precisament, els homes i dones van desapareixent, doncs, a la fi, aix ho est fent la seva humanitat.
Opinio
'altre dia vaig quedar glaat a l'escoltar a la rdio la campanya de publicitat per acollir nens. No em ficar amb el programa dacolliment que existeix en lactualitat i que porta desenvolupant el Departament de Benestar i Famlia de la Generalitat de Catalunya durant fa molts anys, de forma molt persistent i complidora. El que em va deixar fred, va ser escoltar el suggeriment dacollir nois i noies que necessiten referents familiars estables, justament en aquestes dates on la compassi, la pena, la llstima i fins i tot la pietat juguen amb els sentiments daquells que pateixen. Maria Moliner dedicava unes notes ds per algunes de les paraules que definia, el mot compassi que ens interessa avui, queda explicat com un sentiment de pena provocat pel patiment duns altres, per el que ens interessa ms s aquesta nota dus que acompanya la paraula de la que avui escric: Esta palabra, lstima, piedad y conmiseracin pueden considerarse equivalentes. Sin embargo, hay entre sus significados diferencias de matiz. Lstima es la menos pattica y se emplea corrientemente con referencia a animales. Compasin es ms apta que las otras para ser usada impersonalmente en cuanto al objeto de ella, lleva ms carga afectiva e implica ms participacin en la desgracia ajena que lstima, pero menos que piedad. Piedad es la ms cargada de patetismo; solamente se siente piedad por seres muy desgraciados e implica una inclinacin afectiva hacia ellos por esa desgracia y una participacin dolorosa en ella. Por fin conmiseracin se aproxima ms que ninguna de las otras palabras del grupo al significado de caridad y es compatible con desprecio. El que imaginen algunes persones plenes de bones intencions i compassi amb la seva voluntat dacolliment, no quedaran resoltes noms per la via
Envia'ns la teva opini a: mesactual@larepublicacheca.com
Gener 2014
Pgina 26
Acollir un nen
de lamor. Aquestes persones tracten el patiment viscut del subjecte al que diuen acollir, de forma desconsiderada, en el fons gaudint del patiment viscut i necessitant el relat de patiment daquells que senten pena; i s clar, desprs els nois tornen els centres residencials on vivien, frut dun desencontre fortut. Cal un comproms per ser discrets i pacients amb el conjunt dssers que estimem, els que viuen amb nosaltres i els que acollim. La discreci, en moltes ocasions, ha de condicionar el conjunt de les nostres accions per tal dintentar escoltar les raons particulars de cada patiment, i no treurels sense consideracions (ho faig pel teu b) del lloc on ells mateixos en algunes ocasions han escollit estar-hi. Els desencontres venen acompanyats de incomprensi del que no escolta i del que no diu, es sol dir que aquets nois son hermtics, per cal alguna cosa ms que bones intencions dacollir, per tal de conviure amb aquests hermetismes; cal abrigar el fred dels silencis amb hospitalitat i sense presses. Lacompanyament ha de respectar els temps del que calla, dall que calla i dall que no vol dir. Aquests nois i noies els rodegen un grapat de professionals que es preocupen per ells i saben el que els hi conv i el que els resulta positiu per a la seva vida. No obstant, hi ha daltres que se situem en el lloc del silenci del que no diu i que podem escoltar alguna vegada. Per si estem molt atents, hem de saber que algunes no seran dites.
Armand MEDINA Educador Social

PUB
Potenciem la llibertat d'opini
Opinio
2014 que s'atenu la foscor

E
ls darrers anys han estat complicats, no solament per a Tarragona, sin per tota la societat. Per, com sempre ha fet al llarg de la histria la societat tarragonina, aprn dels moments difcils i de l'adversitat per sortirse'n ms reforada que mai. Des de l'Ajuntament estem a prop de les persones, establint complicitats que permetin fer ms planers els problemes de cada dia, per oferir solucions humanitries i socials. Ho hem demostrat aquests anys de moments econmics plens de paranys i ho seguirem demostrant cada dia, fins que la llum al final del tnel anunci el principi inequvoc d'una nova poca. Per aix, desitjo que l'any 2014 ens mostri la llum esperanadora o que almenys, s'atenu la foscor com a preludi de temps millors. 2014 ser un any per posar els peus a terra, per refermar projectes comenats i definir de forma definitiva els Jocs Mediterranis 2017. Un esdeveniment que deixar com a llegat una ciutat cohesionada, emprenedora i solidria. Animo a les tarragonines i tarragonins a treballar pel futur collectiu. Seguirem compromesos en assolir els nostres desitjos per a Tarragona, perqu creiem que les utopies poden fer-se realitat.
Josep Flix BALLESTEROS Alcalde de Tarragona
Gener 2014
Pgina 27
Opinio
Que s'espera de l'any nou?
empre que tanquem un any i nobrim un de nou, crec que s bo valorar all que, com a representant municipal, sha pogut aconseguir realitzar en benefici i inters dels nostres conciutadans i les nostres famlies. En primer lloc, crec que novament junts hem estat capaos de mantenir un clima de convivncia i de cohesi social, per tamb de crear un nou estat de confiana perqu podem dir que enguany hem iniciat el nostre viatge cap un futur ple de grans expectatives i illusions. I s que aquest 2013 ser recordat com lany dun acord histric que permetr una entrada de majors recursos econmics al nostre municipi provinents del CRT; i alhora impulsar una segona etapa de grans transformacions urbanes amb projectes dinversions infraestructurals, que suposen un salt qualitatiu perqu posaran fi a dficits histrics. Un acord de finanament amb la Generalitat que siniciar aquest any 2014, amb el projecte de canalitzaci i desviament del barranc de Barenys. I tamb ser recordat com lany que es va gestar i madurar una gran inversi per Salou i pel territori com BCN World.
2014, l'any dels creuers

l 2014 es preveu un any on es comenaran a veure signes de recuperaci econmica, i sevidenciar en lactivitat del Port de Tarragona. Aquests ltims anys, el Port ha treballat per establir les bases estratgiques i estar preparats per donar resposta a les necessitats de la recuperaci econmica. Posarem en marxa lampliaci del moll de la Qumica i seguirem treballant en la projecci internacional, en la diversificaci dels trfics i continuarem treballant intensament en el projecte de creuers. Conscients de la importncia del Port de Tarra-
Gener 2014
Pgina 28
Per tant estem davant linici de poder fer realitat reptes fonamentals per al nostre progrs i qualitat com a ciutat, i poder impulsar un nou espai econmic que generi ms oportunitats i ms llocs de treball. I aquesta s ara mateix una prioritat d'aquells que tenim ferms compromisos amb la societat i all que ms esperem daquest nou any. Conscients que moltes famlies i empreses estan patint encara les conseqncies de la crisi, aquells que tenim lencrrec del govern municipal hem de treballar amb energia i ambici per aconseguir donar les justes solucions. I em satisf poder manifestar que encarem el nou any havent establert les bases per impulsar el futur ms engrescador que Salou hagi pogut albirar en aquest segle XXI.
Pere GRANADOS Alcalde de Salou
gona al territori, treballem amb responsabilitat per aprofitar les grans oportunitats que sens presenten i consolidar el Port com una de les principals portes dentrada i sortida de mercaderies del Mediterrani. Tot aix, conjuntament amb la comunitat porturia.
Josep ANDREU President Autoritat Porturia de Tarragona
Opinio
rribats a final d'any, els diaris s'omplen d'articles valorant l'any que es deixa enrere, alguns, i parlant del que s'espera de l'any entrant, els altres. Fer una valoraci del que es deixa enrere t el risc de caure en la temptaci de suavitzar els mals moments i enaltir els bons. Fer una previsi del que vindr t el risc que el temps et deixi quedar en ridcul. No obstant, i a petici de la direcci de +Actual, m'arriscar. 2014 ser un any- esgra, menys esquerp que els anteriors per amb certa dificultat, en el cam per sortir de la crisi. La bona notcia de l'any vinent ser que les xifres macroeconmiques continuaran millorant. La mala notcia s que aquesta millora s'anir notant a nivell de carrer de manera molt gradual. Tal i com ha dit el President del Govern, Mariano Rajoy, hi ha motius per l'esperana per no podrem estar satisfets fins que les xifres de l'atur no baixin de manera considerable. Jordi SIERRA Subdelegat del Govern central a Tarragona
Notcies positives
om a representant de l'empresa del nostre territori, el meu desig per l'any que estem a punt d'encetar s que els mitjans de comunicaci pugueu donar notcies positives i que parlin d'una recuperaci econmica efectiva de la nostra economia. D'eines per aconseguirho, el territori en t moltes; la ms important, una petita i mitjana empresa que hem de cuidar i dotar de les eines necessries perqu continu sent el gran motor de la nostra economia. Des de la CEPTA treballarem per aconseguir all que creiem que beneficia les nostres empreses: eliminar trmits burocrtics per dema-
Gener 2014
Pgina 29
2014
nar llicncies d'activitat per a aquells projectes que generin activitat econmica, reduir del cost energtic elctric i rebaixar els impostos directes a l'activitat empresarial, i tamb proporcionar la qualificaci professional necessria per millorar la competitivitat de les nostres empreses. Personalment desitjo que vosaltres i els vostres lectors gaudiu d'unes bones festes nadalenques i un any nou ple de bones perspectives, amb bona salut i al costat dels postres ssers estimats.
J.A. BELMONTE President de la CEPTA
Opinio
iuen que desprs de la turmenta arriba la calma. Els professionals sanitaris de la psicologia voldrem pensar que ja hi ha hagut prou turmentes com a conseqncia de la tan anomenada crisi socioeconmica. Desitjarem que d'alguna manera es pugui albirar, ni que sigui, la ms mnima de les esperances que ens permeti afrontar totes aquelles situacions que ha comportat l'esmentada crisi amb cert optimisme i positivitat. Per aix necessitem confiar en les nostres institucions i les persones que les representen.
Desprs de la turmenta
Necessitem impulsar filosofies de vida com les del recentment desaparegut Nelson Mandela que ens parlava de l'educaci com a l'arma ms poderosa que podem utilitzar per a canviar el mn. Esperem que aquest canvi sigui possible i que es pugui continuar educant en l'esperit del dileg, l'acceptaci de les diferncies i el treball collectiu. Confiem en el llegat de Madiba, el lder sud-afric, quan ens deia "les coses sempre semblen impossibles fins que s'acaben aconseguint". Jaume DESCARREGA
President del Collegi de Psiclegs de Tarragona
"Salut per fer front a les prximes reformes legislatives"
er l'any nou, esperem tenir salut per fer front a una reforma de la Llei de Justcia Gratuta en la que es podrien unificar i reduir encara ms, els mduls de pagament als advocats del torn d'ofici. - Salut per fer front a una Llei Orgnica del Poder Judicial que treu poder als jutges per passar-lo a la classe poltica. - Salut per fer front a una reforma de Llei de Jurisdicci Voluntria on els notaris podran celebrar divorcis. - Salut per fer front a una reforma del Codi Penal que recull la pres revisable anualment. - Salut per fer front a la privatitzaci del Registre Civil mitjanant una reforma de la Llei del Registre Civil - Salut per fer front a una reforma de la Llei de Demarcaci i Planta que comportar una reforma judicial, agrupament de jutjats i supressi de jutjats de pau. I llarga vida, per veure una ciutat judicial, com es mereix la ciutat de Tarragona.
Manel ALBIAC Deg del Collegi d'Advocats de Tarragona

Gener 2014
Pgina 30
Opinio
2014 OPORTUNITATS
petitivitat de les empreses dels nostres polgons industrials. Desitjo que l'Estat espanyol no es mantingui gasiu amb Catalunya en interpretaci de lleis i en trametre els diners que ens pertoquen, que es redueixin les dramtiques situacions personals dels aturats i aturades de les nostres comarques i que puguem, tots junts, decidir el nostre futur. I sobretot, que la salut ens acompanyi i l'esperana no ens abandoni. Quim NIN Delegat del Govern
l 2014 espero esdevingui un any ple d'oportunitats personals i collectives. No ser un cam planer per hem de trobar sortida a situacions concretes per garantir el progrs territorial de les nostres comarques. Veurem els primers passos del nou complex turstic a l'mbit de Vila-seca i Salou, espero que les obres del tercer rail ferroviari avancin i que permetin resoldre la connectivitat de les mercaderies amb Europa i de passatgers amb Barcelona i nord enll. M'agradaria veure que tornen les mquines a l'A-27 i que el preu de l'energia elctrica no esdev un greu problema per la com-
Gener 2014
Pgina 31
'acord de convenincia signat, a correcuita, pel president Mas i el vicepresident sense cartera Junqueras amb la complicitat dels convidats de pedra dICV i la CUP pel qual fixen, unilateralment, el que ells en deien la pregunta s la constataci de que all que comena malament acaba molt pitjor. Aquest bony literari que Junqueras va qualificar de pregunta encadenada (tamb lhauria pogut anomenar pregunta en diferit) s un exercici
UN BONY DE PREGUNTA
de redacci confusa i fraudulenta que noms pretn embolicar ms la troca. La llstima s que mentre intenten despistar-nos amb sillogismes de poc nivell intellectual ens colen uns pressupostos regressius, antisocials, que aprofundeixen en les retallades en benestar, salut o ensenyament per que tenen la barra de dilapidar, ni ms ni menys, que cinc milions deuros per satisfer la seva paranoia. Som molts els catalans i catalanes que no estem dacord en malgastar cinc milions per satisfer els seus deliris personals. Algun dia sels podr obligar a tornar-los?
Josep Ma BONET
Gerent Tgn Rdio
Opinio
La Grossa de Navidad
obsequian con una seora grossa entrada en carnes, fiel reproduccin de las damas limosneras del siglo pasado, paradigma de una mujer de la pequea burguesa excluida del mundo laboral, ocupada en sus labores y obras de caridad. Lamentable que en el siglo XVIII la manera de entender la imagen de la lotera fuese unos nios que con su esfuerzo y disciplina luchaban por salir adelante desde el hospicio, y la Catalunya del s. XXI siga anclada en unas imgenes ticas y estticas afortunadamente superadas hace muchos aos.
ue el tercer hijo varn de Felipe V, reinando como Carlos III, que de la mano de su ministro de hacienda, marqus de Esquilache, autorizo el juego de la lotera en Espaa. La capacidad de recaudacin de este juego tan borbnico (poderoso caballero es don dinero) importado de Npoles, ha atrado este ao a la hacienda de la Generalitat que a creado la Grossa; al igual que el juego original napolitano, una parte de la recaudacin se destina al auxilio de los jvenes sin recursos, pero as como el marques recurri a los Hospicianos de San Ildefonso vestidos con traje napolitano para cantar los nmeros, los de aqu, en un alarde de imaginacin, nos
Judith HERAS Regidora PP Tarragona
Albert BATET Alcalde de VallS
Gener 2014
Pgina 32
er Nadal, Valls desplega una activitat extraordinria farcida d'ofertes per a pblics de totes les edats, per des d'aquestes lnies voldria destacar l'exemple de solidaritat que s el "Nadal vallenc". Aix, per tercer any, la nostra ciutat organitza la tercera edici de la campanya "Valls, tots a una" que recull aliments per a les famlies i persones que ms ho necessiten. Aix s possible grcies a la fortalesa de la societat vallenca i del seu esperit solidari, i s una mostra -un cop ms- que davant dels reptes, sabem fer pinya i treballar en equip. Crec que
nadal solidari
aquest s el millor balan que podem fer del 2013 i, a la vegada, el que ens ha d'encoratjar a continuar treballant, colze a colze i amb ms fora amb les entitats i tots els agents socials, per contribuir, entre tots, a sortir primer de la crisi i a sortir-ne reforats. En aquests moments tan transcendentals, aquesta implicaci, la fora de la gent, s clau per assolir els reptes que tenim plantejats de llibertat i de prosperitat. Molt bones festes!
Opinio
Bon Nadal, feli 2014 i WOW, WOW, WOW

desperta les inquietuds i ens provoca a buscar sinergies entre nosaltres amb la finalitat daportar quelcom millor a la societat. En Vctor, Edu, Marta i Maria acompanyats del seu grup de collaboradors han estat capaos de crear, a pesar de la seva joventut, un espai nic on es congrega una generaci excepcional amb ganes de canviar tot all que els envolta. Aquests joves sn un exemple doptimisme intelligent, vitalitat i passi. Aquests valors els estenen en el seu equip i en el seu entorn i aix provoca que WOW posi en contacte a professionals i emprenedors de diversos mbits. No s si lequip de wow pretn ser el millor grup empresarial del mn. Del que estic segur s que aquest equip s la millor versi dells mateixos perqu posen el cor i la ment en tot all que fan. En el meu primer article daquesta revista vaig parlar dels valors dels emprenedors (capacitat dinnovar, ganes daprendre, capacitat de superaci personal i professional, adaptaci al medi i de resoldre problemes amb els teus coneixements, perfils multidisciplinars...) i WOW s un exemple demprenedor. Us desitjo unes felices festes i un 2014 ple demprenedoria i nous projectes.
l Nadal s moment de fer balan, de veure i analitzar totes les fites que hem aconseguit al llarg d'un any i de pensar quins seran els objectius propers i els reptes als que ens enfrontem en lexercici que comena. Si s cert que el Nadal s el moment de la illusi i dels nous reptes afirmo categricament que, aleshores, per als emprenedors cada dia s Nadal. I no parlo literalment de lambient festiu nadalenc, parlo de lesperit de ser millors professionals, de llevar-nos cada dia i preguntar-nos qu podem fer avui per millorar el nostre mn. Parlo de la capacitat de transmetre cada dia energia, bondat i aportar solucions viables mitjanant les nostres accions i idees. Durant aquest 2013, com a President de la Jove Cambra Internacional de Reus, he tingut loportunitat de conixer centenars demprenedors darreu del mn i milers de projectes innovadors, per creieu-mhe, si hi ha un grup demprenedors que mha captivat ha estat lequip de WOW EVENTS. A simple vista wow events ha creat un format innovador de trobades demprenedors amb speakers de renom internacional, exposicions de nous projectes en format Elevator Pitch de 2 minuts i networkings on desapareixen les corbates i els protocols. Ara b, darrera daquest After work rau el motiu que aplega de forma quinzenal al Sol de Nit de Reus als emprenedors del territori. I es que WOW s la suma de treball i vida social que ens
PUB
Gener 2014
Pgina 33
Periodista i emprenedor
Daniel RUBIO
El balco
Era... Secret
Aix no es fa!!!
als organitzadors d'un acte de lliurament de premis que l'ajudessin a no lliurar un diploma de reconeixement pblic a un determinat periodista. La sort li va acabar somrient perqu ho va fer l'alcalde. Una regidora que fa el buit a un homenatjat no es mereix ser respectada ni mantenir-se com a poltica perqu noms defensa els seus interessos. Li aconsellem a que faci una terpia per perdre o controlar la mala llet que porta dins. Sort que el periodista havia pensat el mateix quan li van dir que havia la possibilitat que l'esmentada "figaflor" li podria lliurar el premi. Aix va la poltica feta a Tarragona.
o deixa de ser curis que algunes bones persones quan es dediquen a la poltica passen a ser impertinents, insuportables i fins i tot, males persones. A la vida sempre aprenem a treballar i a relacionar-nos amb persones igual que nosaltres. Hi confiem, les aconsellem, les admirem i amb el temps, acabem estimant-les o allunyant-nos. Conv saber que molts poltics, a banda de cnics, fan s de la hipocresia. O sigui riuen pel davant i t'afusellen per darrera, encara que sigui amb comentaris assassins. L'altre dia, una regidora convergent, va demanar, expressament,
Evitar polmiques?
Les informacions publicades en aquesta secci corresponen, escencialment, a la realitat, per els seus protagonistes s'estimen ms no confirmar ni desmentir-les. Gener 2014
Pgina 34
'Ajuntament de Tarragona va haver de suprimir de l'ordre del dia del darrer plenari una qesti que podria potenciar una important polmica meditica. Resulta que el govern municipal tenia intenci d'evitar que s'utilitzi el nom de Tarragona en va. Per aquest motiu, es va intentar prohibir que un mitj de comunicaci fet a Tarragona pogus beneficiar-se del nom de la ciutat. No obstant, per evitar guerres meditiques i, de moment innecessries, es va decidir fer marxa enrere i retirar de l'ordre del dia aquesta discussi. De fet, una regidora de l'oposici ja havia manifestat la intenci de votar contra la proposta governamental.
Foto: D. Jorba
Esperanza Pic a les llistes del PSC?
a maquinria partidria no para. Els idelegs comencen a estudiar les estratgies per convncer l'electorat. Al PSC a Tarragona ja es treballa a marxes forades. Els que tenen el poder de decidir comencen a posicionar els seus dofins i protegits. Ja se sap que hi ha quotes que s'han de respectar. Es rumoreja que el tot poders Xavier Sabat ha mantingut alguna conversa, molt discreta, bviament, amb la intenci de collocar Esperanza Pic en la llista que Josep Flix Ballesteros encapalar de cara a les municipals del 2015. Les fonts consultades no descarten aquesta possibilitat, per diuen que encara falta molt de temps i que, fins aleshores, poden passar moltes coses.
El balco
Creus que ning t'escolta? Tens la sensaci que els governants ignoren les teves preocupacions? Nosaltres S t'escoltarem i farem arribar les teves queixes o dubtes a les autoritats competents.
5 DE DESEMBRE
9 DE DESEMBRE
Fotos: D. Jorba
Noms s'han necessitat 4 dies per a qu, un any ms, els actes vandlics deixin sense regals a l'arbre de Nadal que decora la Rambla Nova de Tarragona. Les capces de cartr, embolcallades amb papers de colors, sn una veritable atracci per aquells que es neguen a qu l'arbre estigui complet i deixar que la gent gaudeixi d'un dels elements decoratius ms tpics de la ciutat per aquestes festes. Quina s la soluci?
El sucres "allargats"
Per on s'han d'obrir els sobres de sucre allargats?
a) Per un extrem b) Posem el sobre directament a la tassa c) Trencant pel mig
La llegenda diu que el dissenyador dels sobres allargats de sucre va caure en una forta depressi a causa de la fallida del seu invent. Lobjectiu dels sobres allargats era (i s) facilitar la caiguda del contingut a la tassa amb un senzill moviment: partint-lo per la meitat. Una forma rpida i neta. La causa del seu embogiment va ser observar que la gent continuava obrint els paquets de sucre per la part superior, com els tradicionals.
www.larepublicacheca.com Gener 2014
Pgina 35
Els Jocs 2017

recolza els Jocs del Mediterrani
Qu costa el 2017?
Infomaci extreta del Pla Director dels Jocs del Mediterrani 2017 www.larepublicacheca.com Gener 2014
Pgina 36
La butac
a pellcula est basada en fets reals i situada a Nova York (any 1850). Solomon Northup (Chiwetel Ejiofor), un cult msic negre i lliure, s drogat i segrestat al compartir una copa amb uns desconeguts. Al despertar-se, el volen vendre com a esclau al Sur, en una plantaci de Louisiana. No deixant que la desesperana apoderi la seva ment, treu forces d'on no hi han, per recuperar la llibertat i tornar amb la seva famlia. Estem davant d'una de les grans favorites per guanyar l'scar a la millor pellcula. No s el primer film que tracta el tema de l'esclavitud, per n'hi ha poques que
mostrin de manera tan real el seu horror. Veure 12 aos de esclavitud s patir i viure una realitat histrica, de la crueltat amb la qu milers de vides van rebre tractes inhumans i tortures. s un film brillant en tots
Gener 2014
Pgina 37
que impacten, especialment els primers plans. Chiwetel Ejiofor, realitza una interpretaci inolvidable. L'actor travessa la pantalla per mostrar-nos, amb la seva mirada, la vergonya i l'horror de l'esclavitud. Sense cap mena de dubtes, s el cans un lm didat a tots els premis posper aquest any. En brillant en tots sibles definitiva, s una d'aquelles els seus racons pellcules que marquen histria. Que PREMIS els seus racons. La banda deixen el cinema en sonora de Hans Zimmer s el lloc que es mereix. brillant, melanclica i sense s, sens dubte, un cap tipus de manipulaci dels millors films de Enguany hi participen 90 produccions entre emocional oculta. Si parlem l'any 2013, on tots els llargmetratges, docude la fotografia s simple- actors viuen en estat mentals, pellcules per ment magnfica. Es poden de grcia. a televisi, pellcules apreciar retrats d'horror europees i curtmetratges. El divendres 3 de gener a les 12 del migdia a La Pedrera, se celebrar la lectura de les quatre nomiEncara qu es vengui com si no fos un remake de la nacions que opten a pellcula de Brian De Palma del 1976, hi han molts moles 22 categories dels tius per pensar que s. Peirce utilitza molts elements que Premis Gaud. no venen relatats a la novella de Stephen King i si a la D'altra banda la Gala versi de Palma. Aquesta Carrie (Chlo Grace Moretz) de lliurament dels s fidel a l'essncia del personatge per no t la fora VI Premis Gaud se que transmetia la protagonista de la seva predecessora. celebrar el diumenge Film recomanable i ms encara si no s'ha vist la original. 2 de febrer de 2014 al Barcelona Teatre El millor: s una versi ms realista que la del 78. Musical. El pitjor: Chlo s massa guapa per ser Carrie.
IV GAUD

+actual Gener 2014

Transféré par

Informations du document

Titre original

Copyright

Formats disponibles

Partager ce document

Partager ou intégrer le document

Options de partage

Avez-vous trouvé ce document utile ?

Ce contenu est-il inapproprié ?

Droits d'auteur :

Formats disponibles

+actual Gener 2014

Transféré par

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Gener 2014 Nmero 9 Disponible a www.larepublicacheca.

Juan Carlos Vidal, el 'Juanca' del Museum de la Part Alta

"No hi haur consulta"

Plataforma per Catalunya

m'agradaria ser regidor

Qu esperes del 2014?

Javier Villamayor i Carles Castillo

Relaci personal al 'rojo vivo'

Editor Ricard CHECA Director Dani MARTNEZ Maquetaci: D. Jorba

Tots els drets reservats

Segueix-nos Mes Actual

les plomes durant les festes

Pels gourmets + atrevits

Un gall de guinea rodejat de cries d'nec

Fotos: D. Jorba Gener 2014

Els secrets per no ser esclau de

Trucs per comprar amb seny

l mal temps bona cara. Aquest segura-

Fotos: D.Jorba www.larepublicacheca.com Gener 2014

No es far la consulta sobiranista

Carai, quin mal rotllo

Jocs seran un xit

Cap tracte de favor

CASTILLO NO VOL POLMIQUES

Pacte CiU-PP ja no respira

Granados continuar sent l'alcalde

Sendra substitueix Basora

Alcia Alegret no ser candidata

Ballesteros: candidat independent?

Santamaria interessat en Ara Reus?

Feli tortell de reis

Joguines que no entenen de sexes

Tovisco juntament amb la valla que separa els dos camps

Mi casa es una ruina

i casa es una ruina.

Fotos: D.Jorba www.larepublicacheca.com Gener 2014

Desitjos que passen d'any

Els desitjos del quart poder

Vdeo disponible a: www.larepublicacheca.com www.larepublicacheca.com

Qu esperes del 2014?

Fotos: D. Jorba www.larepublicacheca.com Gener 2014

Foto: RCtv www.larepublicacheca.com

Foto: RCtv Gener 2014

He anat al llit amb famosos

Fotos: D. Jorba www.larepublicacheca.com

+A- Quin s el regidor ms guapo? JC - Carles Castillo

ON EST EL VOLUNTARI COMPROMS?

L'esttica s una qesti d'actitud

per on es comena? Hi ha un estudi previ?

He vestit a Merc Rovira, Oriol Grau, Toni Alb...

Aniria a Eurovisi per noms en angls

Dani MARTNEZ Periodista

El carter que no truca

Santiago CORDN Graduat Social

Jel Prvost Universitari

Envia'ns la teva opini a: mesactual@larepublicacheca.com

Armand MEDINA Educador Social

Potenciem la llibertat d'opini

2014 que s'atenu la foscor

2014, l'any dels creuers

Pere GRANADOS Alcalde de Salou

Josep ANDREU President Autoritat Porturia de Tarragona

J.A. BELMONTE President de la CEPTA