Itinerari romnic i gtic.

Dossier didctic.

Itinerari romnic i gtic.

Antecedents: el conjunt episcopal dgara____________ 4 Lesclat de lart romnic__________________________ 5 Larquitectura romnica: Santa Maria i Sant Pere de Terrassa___________________________ 6 La vida monstica: la comunitat de Sant Ruf dAviny_____________________________________ 9 El cicle mural de Sant Toms Becket_______________ 11 Lescultura romnica de Sant Pere_________________ 13 Larribada del gtic, els retaules___________________ 14

INTRODUCCI.

Aquest dossier didctic s una proposta de treball per conixer els trets essencials de lart romnic i el gtic, que actualment podem observar al recinte de la Seu dgara. El dossier consta de diverses activitats que ens portaran a conixer la revifalla artstica que va tenir lloc amb larribada de lart romnic. Primer amb ledificaci de Santa Maria ( consagrada lany 1112) i larribada de la comunitat monstica de lorde de Sant Ruf dAviny i, al mateix segle XII, la construcci de la nau romnica de Santa Pere. El gtic no va suposar una gran transformaci al recinte de Sant Pere. Tanmateix, daquest perode hem conservat tamb importants retaules, que van ser encarregats a prestigiosos artistes i artesans de lpoca a Catalunya. A partir daquest context, el Museu de Terrassa proposa treballar aquest dossier com a eina complementaria al quadern didctic , on hom hi pot trobar les manifestacions artstiques ms rellevants de lart romnic i el gtic a la Seu dgara

Antecedents: el conjunt episcopal dgara

1. Situa els segents esdeveniments a letapa corresponent de la histria de la Seu dgara:
- Creaci del Bisbat dEgara (any 450). - Primers pobladors ibers. - Topnim Egosa. - Retaule de Sant Miquel (1450). - Pintures murals de Thomas Becket. - Construcci de labsis de Santa Maria. -Construcci de la nau i la resta de ledifici de Santa Maria. -Creaci del Municipium Flavium Egara. -Retaule Sant Abd i Senn (1460) -Talla de fusta de la Mare de Du. -Escultura de lexterior de Sant Pere. -Construcci de la nau de Sant Pere. -Construcci de labsis de Sant Pere. -Retaule de Sant Pere, de Llus Borrass.

s. IV a.C ETAPA IBRICA

s.II a.C

s.IV d.C

s. XI

s.XIII EL ROMNIC EL GTIC

s.XV

ETAPA ROMANA

ETAPA ALT MEDIEVAL

2. Completa la frase amb la resposta correcta: Amb la creaci del Bisbat dgara a partir de lany 450 de la nostra era, es constru una gran complex episcopal. El componien Santa Maria (la catedral), amb columnes i amb el baptisteri als peus de ledifici; Sant Miquel ( lesglsia funerria) i Sant Pere ( l esglsia parroquial de tres naus). Actualment, daquella poca (segles IV-VI) conservem... a) ...integrament ledifici de Sant Miquel, i els absis de Santa Maria de San Pere, que van reaprofitar-se per a les construccions dpoca romnica, i altres elements com la piscina baptismal de la rectoria. b) c) ...noms ledifici de Sant Miquel. ...la totalitat dels tres edificis s a dir, les esglsies de Sant Pere, Santa Maria i Santa Miquel.
4

Lesclat de lart romnic

El terme art romnic sutilitza per designar...

Quins sn els tres aspectes histrics que van contribuir a la difusi de lart romnic? Explica breument cadascun dells.

Quin va ser el principal cam de peregrinaci durant lEdat Mitjana?

Larquitectura romnica: Santa Maria i Sant Pere de Terrassa

3. Llegeix el text i respon les preguntes segents:
ACTA DE CONSAGRACI DE LESGLSIA DE SANTA MARIA DE TERRASSA Lany mil cent dotze de lencarnaci del Senyor, el dia de les nones de gener, vetllant pel b de tots, el venerable Ramn, bisbe de Barcelona, per la grcia de Du, i el captol de canonges que li sn encomanats i que sesmenten ms avall, a ms de la nombrosa concurrncia de molts altres clergues amb una multitud del poble i de nobles cavallers que shi aplegaren, es reuniren per a la consagraci de la casa de Du en honor de Santa Maria, mare de Du, al comtat de Barcelona, al terme de Terrassa, al costat de lesglsia parroquial de Sant Pere, al mateix lloc on antigament hi havia construda la seu dgara. El dia de la consagraci confirmaren totes les possessions que lesmentada esglsia tenia o havia de tenir a qualsevol lloc, o sigui, delmes, terres, vinyes i cases amb arbres. Establiren tamb que lesmentada esglsia tingus un cementiri de trenta passes eclesistiques tot al voltant, i tot el que hi ha contingut en aquest espai ho posaren sota lempara de lesglsia i condemnaren rotundament com a culpable de sacrilegi tot el que en tragus quelcom temerriament , fins que satisfs lesmena cannicament. A lesmentat altar foren dipositades les relquies venerables dels sants mrtirs de Saragossa i dels sants mrtirs, Sever, Juli i Valent. El mateix dia, Guillem Guadall i el seu germ Berenguer donaren a lesmentada esglsia dos olivars que tenien a Olmells, als mas que es troba davant de la casa de Bernat Belsom, al Valedell. La qual cosa es realitz el dia i lany abans esmentats.

A quina data va ser consagrada la nova esglsia romnica de Santa Maria? Quin bisbe va dur a terme la consagraci?

Qui va assistir a la consagraci de lesglsia?

Qu es diposit a laltar de Santa Maria?

El text diu que lesglsia va ser construda al mateix lloc on antigament hi havia construda la seu dgara. Cita els elements que hem conservat de lantiga Seu Episcopal dgara (s.V-VII).

4. Omple els espais buits amb el nom dels elements arquitectnics corresponents:

5. Relaciona els termes amb la imatge corresponent:

Arcs cecs Faixes lombardes Campanar Volta de can Arc de mig punt Planta de creu llatina

La vida monstica: la comunitat de Sant Ruf dAviny

6. Llegeix el text i respon les preguntes segents:
DOCUMENT FUNDACIONAL DEL MONESTIR PRIORAL DE SANTA MARIA DE TERRASSA

Ramn, bisbe de Barcelona per elecci divina, a Oleguer, abat de Sant Ruf, als germans daquest lloc i als seus successors per sempre. Si la pau s eterna i Du i el seu fill volen la pau, cal que estimem la pau i per damunt de tot ens esmercem a aconseguir-la. Vellant, doncs, per la pau, hem cregut necessria fer conixer a tothom que lesglsia de Sant Adri, situada a la ribera oriental del riu Bess, fou lliurada pel bisbe Bertran, de venerable memria, i pels canonges de la seu de Barcelona a alguns dels nostres germans que servien a Du en aquell lloc i que vivien segons la regla de Sant Agust, i fou confirmada per sempre a la comunitat religiosa per un privilegi del para Urb de santa memria. Per en els darrers temps ha semblat als bisbes successors daquesta seu i als seus clergues que la lnia de comportament daquesta esglsia constitua un gran perjudici per a lesglsia principal, de la qual cosa soriginaren i es promogueren grans discrdies entre ells fins a tal punt que a causa daix aquest lloc ha hagut de suportar perjudicis per a la religi i per a les possessions. Sospesant-ho, doncs, jo, Ramn, bisbe de Barcelona pel voler de Du, dono a Du i a lesglsia de Sant Ruf i a labat esmentat i als seus successors les esglsies dgara, o sigui, la de Santa Maria i la de Sant Pere, amb els seus cementiris tal com termenegen per tres bandes amb el fons dels torrents i, per la banda superior, cap a tramuntana, amb trenta passes eclesistiques des de lesglsia de Sant Pere, i tot el que hi ha contingut dintre daquest espai, com tamb lesglsia de Sant Juli de Terrassa, amb el seu cementiri. Donem , doncs, a les persones i als lloc esmentats aquestes esglsies amb totes les coses que pertanyen al dret daquestes esglsies, o sigui, delmes, les primcies i totes les altres coses que sn o que han dsser de llur dret, salvaguardant-hi el respecte i lobedincia cannica a la nostra seu, perqu estableixin a gara la vida religiosa cannica tal com havien comenat a crixer a Sant Adri i perqu hi restin per sempre tal com estableixen en altres llocs sn tota lobedincia de Sant Ruf. Aix fou fet el dia cinqu de les calendas de novembre de lany mil cent tretze de lencarnaci del senyor.

A quina data es va fundar el monestir prioral de Santa Maria de Terrassa? Don procedien els monjos que lintegraven? Quina regla seguien?

Quins sn els motius pels que el bisbe Barcelona va cedir les esglsies de Terrassa a la comunitat de monjos de Sant Ruf dAviny?

A ms a ms de les esglsies de Sant Pere i Santa Maria, qu donava el bisbe de Barcelona a la nova comunitat de monjos?

7. Encara que no em conservat vestigis arqueolgics, s molt possible que al sud de lesglsia de Santa Maria es construs un claustre, espai entorn del qual sorganitzava la vida dels monestirs. Completa la planta segent amb els noms de les diverses estances que conformaven un monestir, en aquest cas, el de Poblet. A continuaci, escriu la definici de cadascun dels termes.

6 5

1 10 9

1. 2. 3. 4.. 5.. 6. 7. 8. Claustre 9. 10. Monestir de Poblet

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. Claustre: era el veritable centre neurlgic del monestir. Consisteix generalment en quatre galeries tancades en quadrat decorades amb columnes, capitells i voltes. Al centre, a cel obert, shi disposa un pati, hort o jard. Al voltant del claustre sarticulaven els espais on vivien els monjos. 9.

10

El cicle mural de Sant Thomas Becket.

8. A partir de la informaci que pots trobar al quadern del museu i la informaci proporcionada per la guia del Museu, completa la segent fitxa artstica sobre les pintures de Thomas Becket. DADES GENERALS Nom de lobra: Autor: Cronologia: Estil:

DESCRIPCI Composici. Espai. Figures. Llum. Color.

ANLISI FORMAL

INTERPRETACI Tema i iconografia. Context histric. Significaci. Relacions amb altres obres.
11

9. Cada text que hi ha a continuaci descriu una de les figures que tens a la llista. Escriu el seu nom a la casella corresponent.
Soldats / Thomas Becket / Edward Grim / Crist en Majestat / ngels / Enric II / Joan de Salisbury.

Figura inscrita en la mndorla mstica. Crist fa lacci de beneir dos personatges disposant simtricament un objecte (possiblement un llibre obert) al cap de cadascun dells. Va ser martiritzat i assassinat a la catedral de Canterbury per homes fidels a Enric II. El fet, que va tenir lloc el 29 de desembre de 1170. Volia ser monarca absolut tant del seu regne com de lEsglsia. Com a representant del poder laic, va acusar lesglsia de malversaci de fons T enlaire lespasa amb la qual ha tallat la part superior del cap de sant Toms, just per la part que tapava la mitra. El segon talla el cap del sant i una part del bra amb el qual el diaca intentava protegir-lo. Porten lnima del Sant al Cel. Diaca de Thomas Becket. Apareix al registre superior de les pintures ( al costat esquerre de Crist). Capell de Tomas Becket Fou present en la trobada de larquebisbe amb els cavallers, on fou testimoni que Thomas va afrontar la mort sense tenir altra alternativa. Des daquell moment, es va dedicar a reivindicar per al seu amic laurela de mrtir i sant. A les pintures, sel representa dipositant el cos del Sant.

12

Lescultura romnica de Sant Pere

10. Contesta les segents preguntes: A quina data es va construir la nau romnica de Sant Pere? On trobem la decoraci escultrica?

Quins sn els temes que es representaven habitualment a lescultura romnica? Quins motius es van esculpir a Sant Pere?

Cita i explica breument les principals caracterstiques de lescultura romnica.

Llegeix el text i contesta les preguntes. Quan una nima fidel veu la Passi de Jesucrist representada en dibuix, es compungeix; quan mira els suplicis que els sants han suportat aqu a baix i les seves recompenses en leternitat, retorna a les prctiques duna vida millor; quan t present les joies del cel, les tortures, el foc dels inferns, sanima desperana per les seves bones accions i queda aterrida per laspecte dels seus pecats. Tefil. Assaig sobre diversos arts. Llibre III. Prleg. (segle XII) Per quins motius creus que es representaven motius tenebrosos ( dimonis, monstres, tortures) a les portades de les esglsies romniques?

13

Larribada del gtic, els retaules

11. Colloca els segents termes a la columna corresponent:
art agrari, feudal i monstic art urb formaci duna nova orde religiosa, lorde del cster sostres construts amb voltes de can Sostres construts amb voltes de creueria larc ogival arcs cecs i bandes lombardes rosasses i vitralls multicolors que cobreixen les obertures contraforts exteriors que deixen de ser massissos i es converteixen en arcbotants arc de mig punt el naturalisme va ser el principal tret que caracteritz lescultura escultura antinaturalista, figures esttiques i poc expressives introducci de fons i paisatges a les obres pintura caracteritzada pel domini de la lnia i el dibuix gruixut temes menys dramtics i radicals; es representaren moltes marededus amb el nen

ROMNIC

GTIC

12. Omple els espais buits amb el nom dels elements arquitectnics corresponents:

14

13. Llegeix el text i respon les preguntes. Document 1. Fragment de la Llegenda Aurea.
Abd i Senn van morir martiritzats per ordre de Deci. Aquest emperador, desprs de sotmetre sota el seu domini Babilnia i altres provncies, va fer presoners uns quants cristians que va trobar en terres conquerides per ell, i els va portar a Crdova; all, desprs de torturar-los cruelment, els va fer matar. Abd i Senn, que eren virreis, es feien crrec dels cossos i els hi donaven sepultura. Quan Deci estava a punt de tornar a Roma, alg li va fer saber el que feien els virreis. Lemperador, indignat, va manar que fossin arrestats, encadenats i conduts com a presoners fins a la capital de limperi. En arribar a Roma, Deci va reunir el Senat, i en una sessi presidida per ell, va explicar als senadors el delicte coms per Abd i Senn. El Senat va concedir als acusats lopci delegir entre adorar el deus, en aquest cas salvarien les seves vides i recuperarien la llibertat, o serien llenats a les feres. Portats davants del dols, els virreis van manifestar el menyspreu que aquelles divinitats els inspiraven, escopint sobre les imatges, llavors van ser conduts al circ i collocats al mig de la pista. Es van deixar anar dos lleons i quatre ossos, per les sis feres, en lloc datacar els mrtirs, es van situar al voltant per protegir-los. Deci va manar llavors que Abd i Senn fossin degollats. Els botxins, un cop executada lordre de lemperador, van lligar els cossos dels mrtirs pels peus, i els van portar arrossegant-los a un lloc on hi havia una esttua dedicada al sol i all els van abandonar. Tres dies ms tard un subdiaca anomenat Quirini els va portar a casa seva on els va enterrar.

Jaume de la Vorgine. Llegenda Aurea.

1. Tria un ttol per al text.

2. Quin va ser el motiu de lexecuci dels dos Sants? 3. Identifica les segents escenes del retaule:

15

14. Llegeix el text i respon les preguntes. . Document 2. Fragment de la Llegenda uria sobre Sant Cosme i Sant Dami.
Cosme i Dami, eren dos germans, nascuts a Egea i fills duna dona profundament religiosa, anomenada Teodora. Els dos es dedicaven a lart de la medecina, i ajudats per lEsperit Sant, van adquirir una tal habilitat i competncia en lexercici de la seva professi, ja que aconseguien curar totes les malalties, fossin quines fossin, no noms de les persones, sin tamb dels animals...La fama dels dos germans havia arribat al procnsul Lisies, que va manar que anessin a buscar-los juntament amb els seus altres tres germans, i quan els va tenir reunits a la seva presncia, els va ordenar que oferissin sacrificis en honors als dols. Ells shi van negar amb fermesa. El procnsul indignat els va fer passar per tot tipus de turments i, finalment a tots cinc germans els va fer apedregar i crucificar i tallar el cap.

Jaume de la Vorgine. Llegenda Aurea.

1. Per qu van ser martiritzats Cosme i Dami?

2. Com van ser martiritzats?

3. Explica lepisodi que es representa a la segent escena:

15. Llegeix el segents episodis de la vida de Sant Pere, i identificals al retaule: Segons el Nou Testament, Sim Pere, conegut com Sant Pere fou un dels Dotze Apstols de Jess de Natzaret i es convert en el primer Cap del Cristianisme. Originari de Betsaida, el seu nom era Sim. Estava casat i se n'an a viure a Cafarnam, on treballava com a pescador al Llac Tiberades acompanyat del seu germ Andreu; va ser un dels primers deixebles de Jess i ho va abandonar tot per seguir el Messies. Vocaci de Sant Pere: Tot caminant vora el llac de Galilea, vei dos germans, Sim, l'anomenat Pere, i el seu germ Andreu, que tiraven les xarxes a l'aigua. Eren pescadors. Jess els diu: --Veniu amb mi i us far pescadors d'homes. Ells deixaren immediatament les xarxes i el van seguir. Una mica ms enll vei altres dos germans, Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germ Joan. Eren a la barca amb Zebedeu, el seu pare, repassant les

16

xarxes, i Jess els va cridar. Ells deixaren immediatament la barca i el pare i el van seguir. (Mateo 4:18-22) Resurrecci de Tabita: A Jafa hi havia una deixebla que es deia Tabita. Aquesta dona feia moltes bones obres i almoines. Per aquells dies es va posar malalta i va morir. Com que Lida s a prop de Jafa, els deixebles van saber que Pere era all i li enviaren dos homes a demanar-li que no trigus a anar a Jafa. Pere se'n va anar amb ells de seguida. Un cop a Jafa, l'acompanyaren a la sala de dalt, on el van envoltar totes les viudes, que ploraven i li mostraven les tniques i els mantells que feia Dorques quan era amb elles. Pere va fer sortir tothom i es qued pregant agenollat. Desprs, girant-se cap al cadver, digu: --Tabita, aixeca't. Ella obr els ulls, vei Pere i es va incorporar. Pere l'agaf per la m i la fu posar dreta. Aleshores va cridar les viudes i els altres membres del poble sant i els la va presentar viva. La nova va crrer per tot Jafa, i molts van creure en el Senyor. Hechos 8:9-24 Triomf dels apstols Pere i Pau davant de Sim el Mag: Sim el mag exhibia els seus poders a Roma. Un cop, mentre volava davant de lemperador Claudi per demostrar la seva condici divina, els apstols Pere i Pau van pregar a Deu que aturs el seu vol. Sim es va aturar i va caure a terra. Sant Pere alliberat de la pres: La nit abans que Herodes anava a fer-lo comparixer, Pere dormia entre dos soldats, lligat amb dues cadenes, i els sentinelles feien gurdia davant la porta de la pres. 7 Tot d'una es va presentar un ngel del Senyor i el calabs s'ompl de claror. L'ngel va tocar Pere al costat, el desvetll i li va dir: --Aixeca't, de pressa! (Fets Apstols 12,6-19). Quo Vadis: Cansat per les dificultats que troba a Roma, i potser aconsellat pels fidels, per evitar la seva detenci o mort, Pere shauria posat en cam per sortir de Roma. En passar per la porta de Sant Sebasti que est a la Via Appia, li hauria sortit a lencontre Jess. Pere li pregunta Quo Vadis Domine ( on vas Senyor) i Jess li respon: vaig a Roma perqu em tornin a crucificar. Crucifixi de Sant Pere. Segons els testimonis del primers segles, Pere va morir crucificat en el circ de Ner. La tradici afirma que Pere va demanar ser crucificat de cap per avall, per considerar-se indigne de morir com havia mort Jess. Lliurament de la clau: I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificar la meva Esglsia, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar. Et donar les claus del Regne del cel; tot all que lliguis a la terra quedar lligat al cel, i tot all que deslliguis a la terra quedar deslligat al cel. Mateo 16, 18-19: Sant Pere in cathedra com a primer Papa. En l'Evangeli segons sant Mateu (16:1618), Crist li va dir: Feli de tu, Sim, fill de Jons: aix no t'ho han revelat els homes, sin el meu Pare del Cel! I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificar la meua esglsia. La tradici catlica li assigna el primer lloc entre els apstols i el ttol de primer Papa.

17

16. Observa detingudament el retaule de Sant Miquel i contesta les segents preguntes: Qui va pintar el retaule de San Miquel? A quina data es va realitzar?

On es va ubicar el retaule?

18

Quins episodis de la vida de Sant Miquel es representen al retaule?

Qu s va representar al bancal de retaule?

Quines diferncies destil hi ha entre el retaule de San Miquel i les pintures de Sant Thomas Becket?

Quina de les escenes representades illustra el segent episodi? Un ric granger buscava un brau que se li havia perdut i el va trobar dins duna cova ajagut i, per fer-lo sortir, un arquer li va disparar una sageta que es va girar a mig trajecte i se li va clavar a ell mateix. Un bisbe, advertit del fet, va decretar tres dies doraci davant la cova on se li va aparixer Sant Miquel i li va demanar que hi construs una esglsia perqu ell ja lhavia consagrat. El granger, amb la capa, el bast i el seu ramat, apareix a dalt a la dreta i, al fons, lesglsia i el brau. Al centre, larquer amb la safata a lull i, a lesquerra, el bisbe amb el seu seguici.

a).

b).

c).

19

20