TODOHASIDOCOMOENCINE ELVIATGEDUNGRUPDAUXILIOSOCIALAALEMANYA,TARDORDE1937 ToniMorantiArio1 ExzellenzclusterReligionundPolitik WestflischeWilhelmsUniversittMnster

Comotodaslassemanas,teescriboparadarte cuentadenuestraactividad.[...]Hasido precioso.Cmoesttododebienorganizado! [...]Hemosvueltoencantadas.Todohasido comoencine.

Amb aquestes entusistiques paraules es referia la falangista ngela Lavn a una de les installacions visitades durant una estada destudis a lAlemanya nacionalsocialista, al novembredel1937.LavneralacapdungrupquelaDelegacinNacionaldeAuxilioSocial (DNAS), XXX, hi havia enviat aquella tardor per a estudiar el model de les corresponents organitzacions del Partit nazi. Aquesta visita sinseria en el marc ms ample de les relacions que diverses organitzacions falangistes principalment la Seccin Femenina (SF), per tamb lAS, Organizaciones Juveniles o el Sindicato Espaol Universitario mantingueren durant la Guerra Civil espanyola i de la Segona Guerra Mundial amb les llavors considerades naciones amigas: la Itlia feixista, lAlemanya nazi i el Portugal de Salazar.Aquestesrelacionstinguerenlaseuaexpresimsvisibleenelsfreqentsviatges fetes aquells anys per falangistes, aix com les que membres de les respectives organitzacionsdelcorresponentpasferensibenmenornombrealEspanyanacional. Pernormageneral,ladocumentacidelsdepartamentsdirectamentencarregats de lorganitzaci daquestes visites (per part espanyola, la Delegacin Nacional del Servicio Exterior o la Regidura Central del Servicio Exterior de SF i les respectives contraparts; en el cas alemany, lAuslandsamt o oficina de relacions exteriors) ha desaparegut. Aix doncs, per a estudiar les relacions exteriors de les organitzacions falangistes2cal recrrer a fons i fonts de tipologia i origen divers, com ara els dels

L'autor forma part del projecte d'investigaci La identidad nacional espaola en el siglo XX (HAR200806062/HIST), dirigit per Ismael Saz i finanat pel Ministeri espanyol de Cincia i Innovaci (SecretariadEstatdInvestigaci). 2 Definidesrecentment,peralcasdeSF,comaunodelosaspectostodavaoscurosdelaorganizacin; cfr. DELGADO BUENO, M B.: La Seccin Femenina en Salamanca y Valladolid durante la guerra civil. Alianzasyrivalidades,tesidoctoral,UniversidaddeSalamanca,2009,p.214.
1

317

ministeris dexteriors o a premsa dambds pasos. La carta de Lavn, adreada a la Delegada Nacional dAS, Mercedes Sanz Bachiller, es trova actualment a lArchivo GeneraldelaAdministracin(AGA,AlcaldeHenares)iformapartdunpetitfonsque, tot i no ser desconegut per a la historiografia ms recent, no ha estat fins ara objecte de cap anllisi especfica3. El fons en qesti cont ms de cent documents relatius a lorganitzacidunanicaestadaiaportaimportantsinformacionssobre,perexemple, la seua convocatria i desenvolupament, el procs de selecci de les participants i llur perfil, aix com tamb informes que les falangistes feren arribar a Valladolid4. Suposa, pertant,unaexcepcienelmarcdaquesttipusderelacions.Alpresenttexttractarem tots aquests aspectes i complementarem la seua anllisi amb documentaci procedentdaltresarxiusespanyols,pertambalemanys. Elsantecedents:elsprimersmesosdeguerracivilidAuxiliodeInvierno Elmiganyanterioralaconvocatria,alaprimaveradel1937,delviatgedaquest grup destudi dAS havia vist sorgir lembri dall que acabaria esdevenint la institucin asistencial ms emblemtica de la dictadura franquista: lAuxilio de Invierno (AI)5. El 30 doctubre del 1936 i a un dels nuclis forts de Falange, el Valladolid jonsista dOnsimo Redondo, caudillo de Castilla i difunt marit, Mercedes Sanz Bachiller havia posat en marxa per prpia iniciativa un menjador infantil, amb la intencidemitigarlagreusituacisocialdelaciutatarranlaguerrai,principalment,la repressi6. En aquell incipient Estado campamental (Serrano Suer) que era lEspanya rebel lAI neixia amb vocaci benficoassistencial i un nom que, per la referncia temporal de la seua denominaci (lacotaci limitada a lhivern), pretenia no aixecar suspicciesniconflictesdecompetncies.

Es tracta de: AGA, secci Cultura (03), fons Auxilio Social (122), caixa 2067; si no sindica el contrari, la documentaci citada dara endavant es troba a aquest fons. Hi han fet referncia, almenys, CENARRO,.:LasonrisadeFalange.AuxilioSocialenlaguerracivilyenlaposguerra,Barcelona,Crtica, 2006,p.81;iDELGADO,B.:LaSeccinFemenina...,op.cit.,pp.217i222. 4 A lesmentat fons de lAGA sen conserven setze cartes, de freqncia gaireb setmanal; totes de les viatgeres (principalment de la cap del grup), tret de dos de la Delegada Nacional. s possible, per, que unespoquesshagenperdutoestiguenaunaltrefonsencaranolocalitzat. 5 EnparaulesdeCENARRO,.:Lasonrisa...,op.cit.,p.XV. 6 UnexempledelreconeixementexplcitperpartdelapremsafalangistadelavoluntatdAIdecombatre lesconseqnciesdelarepressi,dins:DELGADO,B.:LaSeccinFemenina...,op.cit.,p.39,nota32.
3

318

No era, per, aquesta intenci lnica ra a lhora de triarne el nom: des del setembre del 1933 hi havia a lAlemanya nazi el Winterhilfswerk des Deutschen Volkes (WHW, Obra dAuxili dHivern del Poble Alemany), organitzada per la Nationalsozialistische Volkswohlfahrt (NSV, Organitzaci Nacionalsocialista per al BenestardelPoble).No nomselnomotambelsmboldelAI/AS(uncercledividita partsigualsentreuncapdedrac,alesquerra,iunamambunafletxaquelataca,ala dreta) serien copiats dels seus homlegs alemanys. Tamb pel que fa als objectius es tractava en el cas dAI com per al WHW tres anys abans duna mesura organitzada pel Partit feixista per a fer front, en el plnol assistencial, al primer hivern des de la respectiva arribada al poder. Malgrat haver sorgit com a una mesura temporal ambdues organitzacions acabarien esdevenint institucions de carcter durador i amb voluntat de consolidaci. Totes dues, lalemanya i lespanyola, compartien un objectiu certament assistencial. Ara b, si ja en el cas alemany el propsit era as much to re educate the German people and raise their level of Volkconsciousness as to alleviate need7, tamb en el cas dAI/AS serien indestriables ambds objectius: duna banda, mitigar les necessitats duna part important de la poblaci i, de laltra, procurarne ladhesi al projecte totalitari de Falange, tot fornint duna cara amable al mateix Partitqueparticipavaactivamentdelarepressi8. Tanmateix,ialcontraridelquesovintsendiu,elmodelalemanynohaviaarribat a Valladolid mitjanant noms el testimoni personal que el primer secretari dAI, el jonsista Javier Martnez de Bedoya, havia fet in situ durant la seua estada a Alemanya lany previ al juliol del 19369. Ms enll de ser instrut en els aspectes econmics i militars de les relacions hispanogermanes, el primer encarregat dafers i des del mar segent ambaixador alemany davant Franco, Wilhelm Faupel (sense von), viatjaria a lEspanya nacional acompanyat per indicaci expressa de Hitler dun

DE WITT, T. E.: The Struggle against Hunger and Cold: Winter Relief in Nazi Germany, 19331939, Canadian Journal of History/Annales canadiennes d'histoire, 12/3 (1978), pp. 361381, 366. Sobre, en general, les organitzacions socials nazis i, en particular, el WHW vegeu tamb: VORLNDER, H.: NS Volkswohlfahrt und Winterhilfswerk des Deutschen Volkes, Vierteljahreshefte fr Zeitgeschichte, 34/3 (1986),pp.341380. 8 En aquest sentit, no sembla gaire casual que lesmentat llibre dngela Cenarro duga precisament per ttol:LasonrisadeFalange. 9 ORDUA PRADA, M.: El Auxilio Social (19361940). La etapa fundacional y los primeros aos, Madrid, EscuelaLibre,1996,p.34ss.
7

319

assessorperaqestionsdepropagandaiunperalorganitzacideFalange10.Ambtot, els contactes entre AI i funcionaris alemanys eren anteriors a la seua arribada, com demostra el fet que ja el 20 de novembre es demanara a Berlin la tramesa de propaganda (xapes i cartells) del WHW.11Dos mesos ms tard, a finals de gener del 1937,Faupelafirmavatrobarsejaencondicionsdepararmsatencialesqestions culturals12i informava de la tramesa contnua per part, dels representants de lAuslandsorganisation (AO, Organitzaci Exterior) del NSDAP i del ministeri de PropagandadeGoebbels,dematerialinformatiusobreorganitzacionssocialsijuvenils nazis. Es tractava dun sistema intencionadament centralitzat: les diferents organitzacions alemanyes enviaven material a lambaixada, la qual el feia arribar als serveis centrals de Falange, des don, una vegada adaptat a les circumstncies espanyoles, era per ltim enviat a les delegacions provincials.13Igualment, sense perdre de vista la molt intensa propaganda italiana, lanomenada propaganda cultural alemanya recomanava la traducci al castell dobres sobre dret, eugensia i higiene, aix com de diverses organitzacions, a banda de les ja esmentades, ara ja tamblesfemenines14. Lefectivitat de la poltica cultural alemanya quedava exemplificada ja a finals de gener quan, en la presentaci a Valladolid de Hitlerjunge Quex (1933), la pellcula ms coneguda de les Joventuts Hitlerianes, de sano y rotundo patriotismo, el Jefe Provincial, Dionisio Ridruejo, afirm que la nova Alemanya obria, juntament amb Itlia i Espanya, la nueva forma del mundo, mentre que Bedoya parlava dinterclassisme feixista i integraci de que no reconciliaci amb els venuts i acabava exhortant els Flechasaseguirelejemplodelajuventudalemana.15Enunplnolperprincipalment privat no menys indicatiu de labast daquests contactes i influncies, la prpia Sanz

Cfr. apunt delministre Neurath,18.11.1936, al PolitischesArchiv des AuswrtigenAmtes (PAAA, Arxiu PolticdelMinisteridAfersExteriors,Berlin),fonsReich(R),signatura103189. 11 Document n 6, sense autor ni destinatari, 30.11.1936, dins: PA AA, Botschaft (Ambaixada) Madrid, 782. 12 Cfr. Faupel a Reinecke (Iberoamerikanisches Institut, IAI), 22.1.1937, a Geheimes Staatsarchiv PreuischerKulturbesitz(GStAPK,Berlin),I.Hauptarchiv(HA),Rep.218(IAI),Nr.225. 13 Cfr.FaupelalAuswrtigesAmt(AA,ministeridExteriors),21.1.1937,aPAAA,R103191. 14 FaupelaAA,12.3.1937,aPAAA,BotschaftMadrid,615. 15 Vid.ElNortedeCastilla,28.1.1937.
10

320

Bachillerhaviaenviatlosdatosdelaseoritaalemanaquedeseoparamispequeos aladonadelambaixadordaquestpas16. Lobjectiu de la poltica cultural exterior alemanya era assolir la major influncia possible en la futura reconstrucci de lEspanya nacional i per aix havien de fer front no noms a la ja esmentada competncia italiana, sin tamb a la creixent desconfiana dels restants grups poltics que sostenien el poder dels revoltats. Per aix, si algun dia volem collir en el plnol poltic i econmic els fruits del nostre recolzament, escrivia Faupel, ens hem de posar en marxa, precisament ara i amb la major fora possible, en lmbit cultural i social17. I amb aquest objectiu no bastava nomslatramesadesdAlemanyadematerialdepropaganda. ElplantejamentdelesvisitesilaseleccidelprimergrupdestudidAuxilioSocial Aix doncs, Faupel an al mar del 1937 un pas endavant i comen a planejar lenviament directament a Alemanya, durant un mnim de tres mesos, de mandos falangistes, per ser qui ms necessitat tenen dexemples, models i estmuls a lhora de desenvolupar la seua tasca poltica. No es tractava, per, ni per la durada ni pel plantejament, de viatges propagandstics o representatius, sin de grups destudi. En un primer moment, es pens en un total de deu mandos, sis masculins i quatre femenins. Dels masculins, dos haurien de visitarhi el Reichsarbeitsdienst (RAD, Servei Nacional del Treball); dos el Deutsche Arbeitsfront (DAF, Front Alemany del Treball) i dos la Hitlerjugend (HJ, Joventuts Hitlerianes). De les quatre mandos femenines, les dos de SF haurien destudiar el Bund Deutscher Mdel (BDM, Uni de Xiques Alemanyes, la branca femenina de les HJ) i el Servei del Treball per a la joventut femenina; i les dos dAS la NSV, en concret, el tamb esmentat WHW i lObra Auxiliar Mutter und Kind (Mare i Xiquet). Faupel es mostrava convenut que aquest programa destades hauria de ser, tant per a Alemanya com tamb per a la nova Espanyaquevolenelsfalangistes,extraordinriamentprofitsivalus18. Tanmateix, arran el fort tensament de la situaci interna del bndol nacional, culminat en el decret dUnificaci forada del 19 dabril, els alemanys jutjaren oport

16 17

SanzBachilleraHansKrger,15.1.1937,aPAAA,BotschaftMadrid,784. EnparaulesdeFaupelaljaesmentatinformedel12.3.1937. 18 FaupelaKirchhoff,20.3.1937,aPAAA,BotschaftMadrid,759.

321

esperar algunes setmanes, si ms no fins que lorganitzaci del nou Partit nic ans adoptantunperfildefinitiquedaraclarquinespersonesocupavenquinscrrecs19.Jaa primeries del mes de juny, per, lambaixada no noms pensava que les falangistes tant de la DNAS20com de la DNSF podien ser invitades immediatament, sin que, a ms a ms, considerava extraordinriament desitjable augmentarne el nombre de, totpassant delesquatreconvidadesoriginalsa huitodeu, atsqueespecialmenten laFalangefemeninashaprodutjalaunidetoteslesorganitzacionsiestavajaprou consolidada21.Enacabant,serienuntotaldedotze,divididesendosgrupsdesis:un de SF, a Alemanya entre el setembre i el novembre segents, i laltre, dAS, entre loctubreieldesembre. Hi havia pressa per recuperar el temps perdut 22 , de manera que, per als preparatiusdelestadadaquestdarrergrup,saprofitunaestadadeCarmendeIcaza (coneguda novellista i llavors assessora social dAS), de visita al juny a un congrs duna suborganitzaci del DAF, la Kraft durch Freude (KdF, Fora per lAlegria), per sobretot, les dos setmanes que Mercedes Sanz Bachiller pass a Alemanya al juliol, en una primera presa de contacte directa amb les organitzacions del NSDAP23. Per a eventuals negociacions importants comptava a Berlin amb Hans Krger, coneixedordelasituacientantqueagregatalambaixadaaSalamancaisotcapdel Sonderstab Faupel (departament especial depenent de Goebbels, encarregat de gestionar aquest vessant de les relacions)24. La invitaci oficial per a les sis falangistes, partiria de la Reichsfrauenfhrung (Jefatura Nacional Femenina). El finanament de la visita com fou sempre el cas de SF correria de part alemanya: lestada, a crrec de les respectives organitzacions, i les despeses deviatge, en aquesta ocasi concreta,de la DeutschSpanische Gesellschaft (DSG, o Associaci GermanoEspanyola), molt

19 20

Cfr.PetersenaStoldt,27.4.1937,aGStAPK,I.HA,Rep.218,Nr.436. Sanz Bachiller fou felicitada a lendem del seu nomenament com a Delegada Nacional; cfr. Krger a Sanz Bachiller, 20.5.1937, a PA AA, Botschaft Madrid, 784. Lambaixador hi veia una dona jove, intelligent, enrgica que hacollaborat estretament ambnosaltres i reconegut clarament les necessitats socialsdelaseuaptria;cfr.FaupelaAA,28.5.1937,aPAAA,BotschaftMadrid,682. 21 PetersenaStoldt,3.6.1937,aGStAPK,I.HA,Rep.218,Nr.436. 22 Les gestions calia ferles acceleradament, urgentment, ben aviat; segons Petersen a Stoldt, 3.6.1937,iWitteaStoldt,15.6.1937,aGStAPK,I.HA,Rep.218,Nr.436. 23 Escrit de la DNAS (Bedoya?) a la delegaci provincial de SF a Balears, 5.7.1937. Lacompanyarien dos delegadesprovincialsdeSF,ensubstituciunadePilarPrimodeRivera,quehaviahagutderenunciarhi en lltim moment, i una altradeBedoya qui, ananthi jaSanz Bachiller,rest a Valladolid; cfr. telegrama deFaupelalAO,2.7.1937,iUngeraAA,8.7.1937;ambdsaPAAA,R102985. 24 TelegramadeFaupelaAO,2.7.1937,aPAAA,R102985.

322

propera a lambaixador i part dun conglomerat organitzatiu sota supervisi dels ministeris dExteriors i de Propaganda25. Mentrestant, Sanz Bachiller es mostrava molt satisfeta dall vist durant el seu magnfico viaje: Trabajo interesantsimo. Organizacin magnfica26. En tornar, declar haver pogut admirar de cerca la obra socialnazi27. En s, lorganitzaci del primer grup destudi dAS havia comenat ja aquella primavera amb el procs de selecci de les seues integrants. La Circular n 26: Estudios y preparacin tcnica en Alemania para muchachas del Auxilio Social demanava a les delegacions provincials la proposta de grupos de camaradas selectas. No es tractava tampoc en aquest cas dun viatge protocolari o propagandstic, sin que hi havia una finalitat clarament formativa: les elegides conformarien un grup de treball que, durant tres mesos, hauria destudiar todo lo referente a la organizacin y aplicacin del Auxilio de Invierno alemn y de la defensa a la Madre y del Nio en dicho Pas, amb lobjectiu de formarles tcnica y espiritualmentecomafuturscargosdirectivosdelAS.28Defet,durantelprocsde selecci es deixaria clar que lacceptaci ltima per part de les candidates triades comportava el comproms vinculant de quedar incorporadas a la obra de Auxilio SocialenEspaaduranteaoymedioodosaoscomomnimo.29 El ress a la circular no es fu esperar: malgrat lespecifitat dels requisits, a primeriesdejunyjahavienarribatvintsollicitudsi,enacabant,enserienunmnimde quaranta. Tot plegat fa pals que, a lestiu del 1937, en ple procs de feixistitzaci de lEspanya nacional, per a moltes joves falangistes un viatge formatiu a lAlemanya nacionalsocialista constitua en paraules dngela Cenarro una oportunidad

Vid. escrit de Petersen a Stoldt, 11.9.1937, a GStA PK, I. HA, Rep. 218, Nr. 436; i de Stohrer a AA, 30.9.1937,aPAAA,BotschaftMadrid,759.ElviatgedelgrupdeSFerafinanatdirectamentpelministeri de Propaganda; ibid., sobre la DSG, vegeu: JANU, M.: La cultura como instrumento de la influencia alemanaenEspaa:laSociedadGermanoEspaoladeBerln(19301945),Ayer,69(2008),pp.2145. 26 Telegrafiava des de Berlin a la DNAS, 5.7.1937; magnfico, a la seua carta a Clar[it]a Stauffer, 4.8.1937. 27 Cfr.diariBadajoz,30.7.1937. 28 Cfr. Circular n 26 (a alguns documents esmentada com a n 25), no datada, a AGA (03) 122, CA 2052 C. Partint de la documentaci alemanya i de les primeres respostes que arriben a la Delegaci Nacional potser caldria situarla entre finals de mar i mitjan de maig del 1937, si b Beatriz Delgado la situa ja antesdelaunificacin;cfr.DELGADO,B.:LaSeccinFemeninaen...,op.cit.,p.216. 29 I shi afegia: que contesten si se comprometen a aceptar todo esto; cfr. escrit de la DNAS a la delegaciprovincialdeZaragoza,2.9.1937.
25

323

tremendamente atractiva.30Les nombroses sollicituds presentaven un perfil molt determinat.31En primer lloc, la gran majoria de les sollicitants tenien entre setze i vintisis anys. En segon lloc, les preses en consideraci acomplien, en major o menor grau, lestricte requisit lingstic (indispensable [...] saber con perfeccin el idioma alemn) i no poques parlaven una o dos llenges ms.32En tercer lloc, totes tret duna eren ja falangistes (algunes, des dabans de la guerra; noms una afirmava haver sigut carlina) i participaven activament a lesfor bllic (censura, correctores didiomes, hospitals, administraci); moltes ocupaven crrecs a lorganitzaci del Partit. En quart i ltim lloc, presentaven una formaci acadmica o profesional ampla: qui ms qui menys era estudiant de dret, prit mercantil, mestra nacional, llicenciada en filosofia i lletres i/o treballava com a periodista, traductora o infermera; daltres erendoctoresenmedicina. Enestretarelaciambaixresultainteressantdesdunpuntdevistdegnerela carta dun delegat provincial de Sanitat amb set preguntas [...] netamente femeninas, formulades per falangistes abans de presentar les sollicituds. Paga la pena detindres mnimament en la resposta que, sense gaire presses, li don Martnez deBedoyaunmesdesprs.Elseuescrit,redactatconcisamentiseca,denotavauncert enuig amb les preguntes; sobretot la resposta a la primera (Si irn acompaadas de personas mayores) no deixa de ser molt illustradora de la concepci que els i les falangistes tenien de la seua prpia modernitat: Los grupos de chicas harn el viaje, naturalmente,solaspuestoqu[e]todavaestamosenelSigloXX.33 El 22 dagost eren dies dintens trnsit entre Alemanya i lEspanya nacional34 la DNAS comunicava la decisi final35. Sanz Bachiller en seleccion sis: Carmen Gom

CENARRO,.,Lasonrisa...,op.cit.,p.81. Ibid. 32 Davantlasorpresadalgunesmandos,desdeValladolidesremarcavacomarequisit:nodebedejarte perpleja [...] en un curso intensivo de tres meses sino sic se domina el alemn es perder el tiempo desde el punto de vista nuestro; cfr. la carta de Mara Oliveros a la DNAS i la resposta; respectivament, 29.5.1937i1.6.1937. 33 Cfr., respectivament, Martnez Pombo a Bedoya, 29.5.1937, i resposta, 1.7.1937; les cursives sn nostres. 34 Un grup gran dOrganizaciones Juveniles de Falange ja havia partit; als pocs dies en marxaria per ser inters del Reich, amb avi el primer de SF i acabaven darribar les invitacions per al Congrs del Partit nazi a Nrnberg; cfr. la nota per a lAA, 31.8.1937, aix com el telegrama de Heberlein a Lufthansa, 2.9.1937, a PA AA, respectivament, Gesandschaft Lissabon (legaci a Lisboa), 191, i Botschaft Madrid, 784; i la confirmaci dAgustn de Fox a la Secretara de Relaciones Exteriores, 4.9.1937, a Archivo GeneraldelMinisteriodeAsuntosExterioresyCooperacin,R1039/26.
31 30

324

Roger, Pilar Lozano Egerique, Marcelina iguez Galndez, Mercedes Ansa Font, M Teresa Jurez Fonseca i ngela (Lita) Lavn Montalbn. Podem establirne un breu perfil com: entre vintiun i vintisis anys dedat (tret de dos que eren ms joves), totes eren solteres. De la seua procedncia geogrfica destaca notablement la ciutat de Zaragoza, llavors important nucli falangista: quatre de les sis seleccionades hi residien, b com a lloc dorigen o arran la guerra. Totes sis disposaven duna destacada formaci universitria (o, en un cas, tcnica superior) i damples coneixements lingstics: a banda de lalemany, dos parlaven angls i tres francs. Durant la seua estada les quatre amb coneixements de medicina tindrien assignada lestudi de lobra Mutter und Kind i les altres dos, prits mercantils, lestructura administrativa de les organitzacions nazis36. La seua preparaci tampoc no va passar desapercebuda per part alemanya. Aix, en anunciarne leixida, Krger remarcava que Sanz Bachiller semblava haver prioritzat en primer lloc, acadmiques, per creure que en tornar del viatge podrien aplicar millor all aprs. Els prejudicis ideolgics i de gnere envers una excessiva educaci femenina es palesaven, per, quan afirmava que, amb tot, no representen ni saberudes ni intellectuals en el mal sentit i hi adduia que totes, per, havien desenvolupat durant prou de temps tasquesalAS.37 Amitjansetembre,dossetmanesabansdelapartida,unaltrefuncionaricultural de lambaixada viatjaria a Valladolid per a tractarhi encara els ltims detalls.38 Finalment, fetes les gestions administratives (passaports, permissos i divises), tamb les falangistes hi passaren per a rebre instruccions i el dia 29 es concentraren a Salamanca39. A ltima hora, per, sorg un problema la resoluci del qual posa de manifest tant la importncia que el viatge tenia per a AS com la determinaci de la seua Delegada Nacional: Mercedes Ansa pat de sobte un agut mal de queixals i, tement un eventual empitjorament a Alemanya, prefer no viatjarhi. La renncia precisament de la falangista del grup amb major preparaci mdica (doctora en

Encara a mitjan setembre es rebien sollicituds; cfr. escrit de la DNAS a Mara Dolores Ozores, 21.9.1937. 36 Cfr.cartadeSanzBachilleralgeneralMonasterio,3.9.1937. 37 s a dir, que havien fet treball prctic; cfr. Krger al ministeri de Propaganda, 29.9.1937, a PA AA, BotschaftMadrid,759. 38 ComlianunciavaPetersenaStoldt,11.9.1937,aGStAPK,I.HA,Rep.218,Nr.436. 39 SegonsescritdelaDNASalOficinadeEnlacedeSF,22.9.1937.
35

325

medicina i cirurgia, a banda de metgesa puericultora), lltim dia i per eixe motiu, va provocar que Sanz Bachiller lacuss dindisciplina i no mucho espritu falangista y desdeluegoninocindeloqueesjerarqua,iladestitusdelseucrrecaAS.40 Les cinc restants volaren el 30 de setembre a Lisboa, on anaren a missa (pidiendopornuestroGeneralsimoyfuerzasparanodefraudaroseneldesarrollode la labor). De passeig per la capital portuguesa, si b siempre muy formalitas, causaren sensaci amb nuestras querdisimas camisas azules, que son nuestro orgullo. El 3 doctubre, amb dos dies de retard, partia el vapor que uns dies desprs lesportaHamburg41. Lavisita,octubredesembredel1937 Per comenar tingueren a Berlin una reuni de planificaci amb el Deutsches Frauenwerk(DFW,ObraFemeninaAlemanya),enlaqualparticipnovamentKrger.El programa acordat era flexible i acceptava modificacions segons els seus interessos. DEspanya shavien portat un plan trazado de antemano per Sanz Bachiller i Icaza amb tots els serveis i aspectes a estudiar. En prenien sempre apunts i setmanalment millor que no cada quinze dies nhavien denviar informes; als tres mesos, redactar ne un de final42. La comunicaci era en alemany i ngela Lavn aparentment qui ms en sabia feia sempre dintrpret; quan shagueren de dividir, lorganitzaci alemanya facilit a la resta intrprets per a que no perderen detall de les explicacions teriques43. La seua base doperacions era la capital, on visitaven les seus centrals de lesorganitzacionscorresponentso desdonpartienperferalgunavisita.Normalment, el treball setmanal acabava dissabte a migdia i podien llavors fer turisme o assistir a espectacles culturals44. Ja de bon comenament consideraren excellents el tracte i les facilitats rebudes per part alemanya i les seues lloances al respecte travessen sovint totalacorrespondncia45.

De res no li serviren a Ansa el seu profund empenediment davant Falange, a la que he consagrado desdehacetiempotodamividailasseveracidetalsagradocarioquesientoamicamisaAzul;cfr. laseuacartaaSanzBachiller,nodatada,iladurarespostadaquesta,20.10.1937. 41 Cfr.lescartesdngelaLavnaMercedesSanzBachiller,Lisboa,1.10.1937i3.10.1937. 42 Cfr.cartadeLavnaSanzBachiller,FrstenberganderHavel,20.10.1937,ilaresposta,2.11.1937. 43 Cfr.cartesdeLavnaSanzBachiller,Berlin,11.10.1937i16.10.1937,iFrstenberg/Havel,20.10.1937. 44 Cfr.cartesdeLavnaSanzBachiller,Berlin,16.10.1937i12.11.1937. 45 Estamosencantadas;todosestnamabilsimosconnosotras.[]Noshaninstaladoestupendamente; en fin, todo cuanto te diga de cmo nos tienen es poco; cfr. carta de Lavn a Sanz Bachiller, Berlin, 11.10.1937.
40

326

A la primera setmana reberen una idea general del funcionament de les organitzacions. A lendem de la reuni preparatria sentiren sengles interesantsi mas conferncies sobre el DFW i la qesti social a les fbriques. Des del tercer dia ferenvisitesillustrativesalsdiferentsserveis:unadmirablecampamentdelRAD,un albergescola per a mares i xiquets, la seu central del BDM i una Musterbetrieb o fbricamodel en el plnol dorganitzaci polticosocial (Desde luego que el calificativo de modelo est empleado en propiedad). Desprs noms duna setmana, Lavn escrivia ja a Sanz Bachiller: El estado de todo es algo de cuento, sobrepasa, como t bien sabes, a todo cuanto uno, por libros y visitas, pueda imaginarse46. A partir de la segona setmana ja es dividiren en tres subgrups segons els estudis a aprofundir per a fer cursos temtics i visites especfiques; cadascun aniria informant per separat a Sanz Bachiller. En acabant, les cinc tindrien dos setmanes per a aprofundirelsconeixementsiestudiaraspectesforadeprograma47. El primer dels subgrups, format per Marcelina Iguez i M Teresa Jurez, sencarreg durant sis setmanes destudiar el Reichsmtterdienst (Servei Maternal Nacionalo,comelleseltraduren,ServicioenprodelasMadres),sobretot,latenci i cures als nadons. A Berlin visitarien tres de les deu Escoles Maternals i lEscola Central, per conixerne a fons lorganitzaci i participar als cursos de teoria i prctica48.TambacompanyarenunavisitadoradelaNSVqueacudiaalescasesdeles famlies necessitades i visitaren un hospital on passaven consulta a mares i fills49. La segona quinzena de novembre la passaren amb una Wanderlehrerin (o mestra ambulant), aix s, una funcionria del Partit que anava per zones rurals impartint cursos de maternitat. En presenciaren un de dos semanes sobre educaci infantil, tots elsdiesfeinersdesprsdelajornadalaboral,de20a22h.Duranteldiaacompanyaven la Wanderlehrerin a les visites obligatries a les famlies de les alumnes inscrites, con elfindeconoceryaconsejaracadaunasobreladireccindelacasaylaeducacinde loshijos50.

46 47

Cfr.cartadeLavnaSanzBachiller,Berlin,16.10.1937. Cfr.cartadeLavnaSanzBachiller,Frstenberg,20.10.1937. 48 Cfr.cartadeTeresaJureziMarcelinaiguezaM.SanzBachiller,Berlin,28.10.1937. 49 SegonsinformavaLavnpercartaaSanzBachiller,Berlin,12.11.1937. 50 Cfr.cartadeT.JureziM.iguezaSanzBachiller,senselloc,22.11.1937.

327

El segon subgrup, amb Carmen Gom i Pilar Lozano, havia de centrarse en el treball social i sencarregaria destudiar lorganitzaci de la Frauenamt (o Oficina Femenina) del DAF. Les instruccions rebudes a Valladolid palesen un gran inters dAS per lorganitzaci polticosocial de les fbriques (sobretot les txtils). Tamb la formaci especialitzada daquest subgrup combinava teoria i prctica. Pel que fa a la primera, rebien durant dos dies a la setmana conferncies sobre els fonaments, estructura i organitzaci del DAF (la meitat dels dies de teoria), o temes com ara leconomia nacional (Volkswirtschaft), lorganitzaci social a la indstria txtil, els Werkfrauengruppen (grups femenins de treball) o el treball manual. A aquesta part tericaseguienoprecediendurantlarestadelasetmanavisitesagransfbriqueso empreses: veieren aix les editorials Scherl i Ullstein (on nacompanyaren la representant sindical), dos grans magatzems, els estudis de cinema UFA aix com les fbriquesOsram(bombetes),Lwe(maquinria)iSchwarzkopf(productesqumics).En acabant, reemplaaren durant una setmana obreres de diferents fbriques al seu lloc de treball, on tindrien possibilitat de conixer les experincies de les restants obreres51. El tercer i ltim subgrup el formava noms ngela Lavn, qui havia destudiar principalment lObra de la Mare i del Xiquet 52 . A tal efecte visitaria sovint els Kindergrten (escolesbressol) i Heime (llars) on, des de primera hora del mat i fins a lltima de la vesprada, es cuidava i salimentava (hi feien els tres pats del dia) els xiquetsdemaresobreres,quetreballaventoteldiaalafbrica53.Alsquinzedieslacap de lexpedici en tramet un extens informe (diverses pgines) amb una detallada descripci de lestructura, funcionament i installacions, tot remarcant com shi inculcava als xiquets la disciplina i lordre des dels primers anys de vida54. A banda, Lavn passaria una setmana a les oficines centrals de la NSV a Berlin, para ver palpablemente todo lo relativo a la organizacin de todas estas obras como me indicsteis, tot parant especial atenci al servei de recollida i repartiment de roba de

Cfr.cartesdeCarmenGomiPilarLozanoaSanzBachiller,Berlin,28.10.1937i23.11.1937. En un principi, al tercer grup shavia dafegir la substituta de Mercedes Ansa, per Sanz Bachiller decid finalment que hauria de ser ms til a la DNAS i no hi viatj; cfr. la seua carta, Valladolid, 2.11.1937. 53 Cfr.cartesd.LavnaM.SanzBachiller,Frstenberg/Havel,20.10.1937,iBerlin,28.10.1937. 54 Cfr.cartadeLavnaSanzBachiller,Berlin,sensedata(probablement,4.o5.11.1937).
52 51

328

segona m, aix com a lassistncia a les famlies, els xiquets i els habitatges55. Per ltim, acompanyada de Pilar Lozano i Carmen Gom, visit durant quatre dies a les regions de Saxnia i Silsia una escola dassessores de poltiques socials, fbriques textils,unaescoladaprenentstotjustinaugurada,unallarderepsperafillsdobrers en edat escolar (cuyos gastos de sostenimiento sufragan los grandes industriales) i, ja tornant cap a Berlin, una residncia del DAF, on les obreres que no tenien famlia a laciutatsallotjavenlashorasquesutrabajolasdejalibres56. Si, com hem vist fins ac, els informes enviats a Valladolid eren freqents i detallats, la correspondncia que en rebien va ser, en canvi, ms aviat escassa i breu: en els vora tres mesos Sanz Bachiller noms els va escriure dos cartes57. Abans de partirjaelshaviadonatcartesiencrrecsperadeterminadesmandosalemanyes,que les falangistes anirien lliurant conformes les visitaren, per ara la Delegada Nacional aprofittambperencomanarlosdeterminadescompresaBerlin58.Abanda,comjaa Valladolid, shi preocupava molt pel comportament del grup i els recordava tenint en compte el tpic sobre el pas que foren puntuals per a deixar bien a Espaa y a la Falange59. Ara b, aquestes dos cartes resulten doblement dinters perqu Sanz Bachiller hi expressava repetidament la satisfacci i alegria pel fet que llur estada fra tan til y provechosa, i es mostrava encantada i feli per la tasca que, noms tornar, farien a la DNAS: nuestra Obra, que aumenta de forma intenssima, necesita cada vez ms de personas preparadas para que llegue al final que nosotros siempre hemosprevisto.Enconcret,teniapensatquelescincfalangistesformarenelpersonal que, al seu temps, hauria de servir de professorat dins del Servicio Social de la Mujer: establertperFranco,alpocdepartirelles,el7doctubre,SanzBachillerelseldefiniria com a mucho ms revolucionario que ningn decreto sobre la mujer que se haya

Cfr.cartadeLavnaSanzBachiller,Berlin,12.11.1937. Cfr.cartesdeLavnaSanzBachiller,Berlin,12.11.1937i22.11.1937.Vaserenrelatarpercartaaquesta excursin que una entusiasmada Lavn escrivia les paraules que obren el present text; la cita, en la segona. 57 El que, desprs dun primer mes sense rebren notcies, els caus preocupaci; cfr. cartes de Lavn a SanzBachiller,Berlin,20.10.1937i28.10.1937. 58 Un dels insistents encrrecs dIcaza era aconseguir a les organitzacions alemanyes material de propaganda, que normalment desprs sutilitzava per a AS. De fet, aquelles setmanes un diari falangista public un article sobre AS, illustrat per un cartell de la NSV (precisament de lObra de la Mare i del Xiquet)iunafotodunaBDM;cfr.,respectivament,lacartadeLavnaSanzBachiller,Berlin,28.10.1937,i Alerta,11.11.1937. 59 Cfr.cartadeSanzBachiller,Valladolid,2.11.1937.
56 55

329

hecho hasta ahora en Europa. En acabant, els demanava treballar molt, aprofitar al mxim i tornar preparades, tot assegurantlos que ya podris observar algn da lo utilsimaquehadeservuestraestanciaenAlemania60. Durant els tres mesos a Alemanya les falangistes vestiren sempre duniforme; la seua estimada camisa azul (el seu orgull), suscitava la curiositat de la poblaci i afirmavenelsfeiasermoltbenrebudesarreu61.Noeraniposanimoda:alescartes quedava ben pals llur comproms ideolgic amb lEspanya nacional, el Caudillo i el Partit (encantadas de explicar que somos de la Espaa de Franco y de las camaradas de Jos Antonio) i, en particular, amb lAS i la seua Delegada Nacional: no desaprovechamosmomentoniocasinparacontarleslobienquetodomarchabajotu direccin y lo hermosa que va a ser nuestra Espaa una vez termine la lucha62. Tot plegat, un retrat seu que la prpia Sanz Bachiller els havia enviat per correu ocupava, juntament amb els de Franco i Primo de Rivera i al costat de les banderes espanyola i deFalange,unodelosrinconesdenuestrahabitacin,elmsntimo63. Peralmesdedesembrenomscomptemambdoscartes,laqualcosafasuposar queleseventualmentescritesnoesconservaren(ohoferenaunaltrefons)ob,ats el poc temps que els restava per tornar, sestimaren ms no escriuren cap ms i incloure tot all aprs a lltim mes a linforme final. En tot cas, aix comporta una davallada important dinformaci sobre llurs activitats durant les ltimes setmanes. Coneixem, per, larticle que pocs dies abans de tornar public ngela Lavn a Der Angriff (LAtac), el diari del DAF. Sota el ttol dEspanyoles contra boltxevics. Tasquesdeladonaenlaguerra:AuxiliSocialieducaci,lacapdelgrupcomenavael seu relat en la postguerra mundial, quan les espanyoles, no per necessitat, com a daltres pasos vctimes de la guerra, sin tot seguint el procs general dindependitzaci de la dona arreu del mn, comenaren la seua participaci activa en la vida pblica i anaren incorporantse a fbriques i tallers, universitats i escoles tcniques, si b cobranthi menys que els homes. Per regla general, continuava, arran el matrimoni lespanyola (ja fra obrera, estudianta o oficinista) es replegava dins la seua domesticitat. Tanmateix, la dona mentre continue,per, soltera constitueix una

60 61

Cfr.cartesdeSanzBachilleraLavn,Valladolid,2.11.1937i16.12.1937. Cfr.cartesdeLavnaixcomdeJureziiguezaSanzBachiller,Berlin,20.10.1937i22.11.1937. 62 Cfr.cartesdeLavnaSanzBachiller,respectivament,Frstenberg,20.10.1937,iBerlin,12.11.1937. 63 Cfr.cartadeLavnaSanzBachiller,Berlin,12.11.1937.

330

valuosa ajudant de lhome, tamb en els seus treballs cientfics. A les universitats espanyoles, per exemple, ocuparia cada vegada ms espais i estaria present, tant se val com de seca i difcil puga ser una matria, a totes les facultats. De fet, segons Lavn, hi havia a Espanya metgeses, enginyeres, arquitectes, advocades, economistes, filsofes...enproporcifinsitotsuperioraladaltrespasosdEuropa. Amb la guerra, que hauria trobat a la dona preparada, tant intellectualment com espiritual, per a executar qualsevol tasca dimportncia que hom li assigns, la legislaci social de lEspanya nacional havia reconegut i protegit la vlua del treball femen. Aquest no quedava limitat al front o als hospitals militars, sin que abastava tamb lmbit social: calia guarir les ferides de lodi i la infmia que els lders comunistes havien introdut amb les seues verinoses paraules en els cors, senzills i sense coneixement, dels camperols i treballadors. Les dones dAS hi treballaven al servei de la Ptria [...] juntament amb les seues germanes de la Seccin Femenina, encarregades de leducaci de la joventut femenina en el ms estricte amor a la ptria i la disciplina. Totes plegades volien fer realitat el seu somni de crear una Espanya,nova,granilliure,queenpocsanysocupeelseullocalmn64. L1 de gener del 1938, una setmana desprs, les cinc falangistes clourien la seua estadaalAlemanyanaziisalparendesdHamburg.AlspocsdiestornavenviaLisboa aValladolid,elMnicespanyol,desdonhavienpartittresmesosabans65. Atalldeconclusi La publicaci de larticle de Lavn al diari del Front Alemany del Treball, la major organitzaci de masses nazi amb els seus milions i milions dafiliats/des, posa un significatiu punt final a lestada de les cinc falangistes a Alemanya. Una estada que shaviacomenatagestaralaprimaveraanteriorenlainterseccientre,dunabanda, els esforos alemanys per influir en la configuraci poltica de la Nueva Espaa mitjanantdeterminatsideterminadesmandosfalangistesi,delaltra,larecercade referentsperpartdaquests/esapartirdelsqualsbastirprimeridesenvolupardesprs

Cfr. Der Angriff, 24.12.1937. Durant aquells mesos no seria estrany trobar a la premsa alemanya articles sobre lAS; cfr., per exemple, Frankfurter Volksblatt (6.11.1937) o Deutsche Allgemeine Zeitung (30.11.1937). 65 Cfr. lltima carta de Lavn a Sanz Bachiller, Berlin, 28.12.1937. Mnic espanyol, a un article sobre lASpublicatdosmesosabanspelFrankfurterVolksblatt,20.10.1937.
64

331

el poder del Partit feixista espanyol. Per als alemanys les relacions eren importants i molt, com ho demostra el fet que malgrat les seues prpies disputes internes i dificultatsfinanceresarran,sobretot,delautarquiaeconmica)lesfinanarendurant anys, convenuts com estaven dels guanys que, a nivell poltic, econmic i diplomtic, obtindriendunafuturaEspanyafalangista. Per a Falange i les seues organitzacions les visites tenien principalment com hem vist una finalitat no propagandstica, sin formativa. En el cas de la que ha centrat el present text, lAuxilio Social, per bastir del nores una organitzaci tan ambiciosa, que aspirava a abastar tota lesfera de la poltica social i del benestar del Nuevo Estado, no hi havia prou amb les poques referncies del seu secretari general, com tampoc amb la cpia dun nom i uns smbols o la tramesa de propaganda des dAlemanya.Perabastiruna organitzacitalcaliaformaralsseusmembresperaque, alseutorn,enformarenelsquadresintermedis.Iaixnomserapossible,simsnoal principi, amb estades a Alemanya, enviant gent a estudiar les organitzacions nacionalsocialistes, el model a seguir; la Itlia feixista sembla tindre per AS encara menyspesqueperaSF. Peraix,tambelprocsdeselecciielperfil delesfalangistesdelgruperatan important: una vegada assegurat el que podriem anomenar requisits tcnics (formaci acadmica, domini de lalemany, experincia professional... per se superiors ja a la mitjana de lpoca, per no parlar ja del model de dona imperant a lEspanya franquista), la selecci final de les candidates depenia de llur comproms amb lAS, no noms durant el viatge en s66, sin tamb i sobretot desprs del mateix, pals en la voluntat expressa i vinculant de treballar a lorganitzaci durant, almenys, any i mig o dos anys. Tot i que el finanament no corria mai de part espanyola, un AS en ple creixement i amb grans plans no podia permetres enviar les seues integrants per a que, una vegada formades, es desentengueren en tornar de lorganitzaci i del seu projecte poltic o, com a mnim, no hi romangueren el temps suficient per a poder treureprofitdelsseusconeixements67.

Que tamb; dac la contundent reacci de Sanz Bachiller davant la inesperada renncia de Mercedes Ansa. 67 En aquest sentit cal remarcar que, tot i que en un futur i potser arran les disputes amb SF els alts crrecsdASaniriensentocupatsmsimsperhomes,aladocumentacireferentaaquestavisita,tant alemanyacomespanyola,esparlasempreinomsdedones.
66

332

En estreta relaci amb aix cal remarcar dos trets que caracteritzaven les sis mandosfalangistes.Dunabanda,laseuacondicidesolteresijoveedat:lamancana de crregues familiars i amb la plenitud laboral encara per assolir, res no semblava oposarse a un durador lligam amb el seu desenvolupament de lorganitzaci. Daltra, eren, clarament, dones poltiques: nascudes, si fa no fa, a la segona dcada del segle, shaviensocialitzatipolititzatentrelesacaballesdeladictaduradePrimodeRiverai la Repblica, s a dir, en els anys declosi de la poltica de masses a Espanya. Al respecte no cal ja detindrens en larticle de Lavn. A la seua correspondncia que, si b adreada a una superior, no estava destinada a ser publicada les mandos dAS demostren una assumpci plena dels principis de la ideologia feixista de Falange: ultranacionalisme,revoluci,palingensia,interclassisme,identificaciabsolutaambla simbologia (banderes, retrats dels i la lders, Arriba Espaas, braos en alt, per sobretotlacamisaazulilorgullperella),... El desenvolupament de les visites prpiament dites palesa la importncia dun sistemaque,mitjanantunprogramadetallatperflexible,permetiaestudiarinsituel model (teoria), tot possibilitant alhora observar sobre el terreny (prctica) i ac apareixlarellevnciaqueelconceptedErlebnis,dexperinciaenelsentitdevivncia, tenia per al concepte nazi daprenentatge formatiu les activitats que desprs es podrienadoptaridesenvoluparaEspanya.I,desdelpuntdevistadelesfalangistes,el resultat no podia ser millor. No era noms el tracte rebut (amabilsimos, cariosos) o linters i flexibilitat demostrats per part alemanya el que feia que les espanyoles estigueren encantadas. Era, primerament, laspecte objectiu de la seua estada, aquell ms relacionat amb la seua finalitat formativa, all que exhauria els adjectius de les falangistes (precioso, bien organizado, admirable, interantsimas). El model de les organitzacions socials nazis depassava, en la seua entusiasmadaopini,totallvistenllibresirevistes,anavamsenlldetodocuanto uno[...]puedaimaginarse.Era,totplegat,algodecuento,comoencine. En acabant, les visites havien de contribuir a lobjectiu a llarg termini o, en paraules de Sanz Bachiller, el final que nosotros siempre hemos querido. Una meta que per a AS no era sin assolir, en el marc del projecte poltic falangista (feixista) de caire totalitari, el monopoli de les activitats socials i de benestar. I al respecte, per al control social de la poblaci que un projecte tal comportava, tamb els podia ser til
333

all vist i aprs durant els mesos transcorreguts a Alemanya. Ho demostra, entre daltres,elcasdelesmentadavisitadoraoeldelamestraambulant,introduintseales cases, als espais privats, de les famlies visitades i portant amb elles la ideologia i el llarg bra de laparell de control nazi; un exemple potser no tan diferent al que, amb lesseuesinfermeres,divulgadorasruralesivisitadorassanitariosociales,ASiSFdurien a terme, en parallel a per ms enll de la seua tasca assistencial, a lEspanya de la postguerra.

334