Vous êtes sur la page 1sur 4

FELICITAT

Merc Rodoreda (extret de 22 contes, 1958)


Ahir a la nit, abans dadormir-se, shavia adonat que lhivern sacabava. Prou fred, pens, i sestir entre els llenols. Com si vin uessin dun m!n m"s l#mpid, les remors de la nit li arribaven netes, restitu$des a la seva puresa ori inal. %l tic-tac del rellot e, aireb" imperceptible de dia, omplia la cambra duna palpitaci! enervant i la feia pensar en un rellot e de pa#s de e ants. &ns passos damunt lempedrat li semblaven els passos dun assass# o dun foll escapat dal un manicomi i li feien batre el cor i els polsos. %l rosec d un corc devia ser lanunci dal un perill imminent' potser un mort amic sesforava amb aquells cops tossuts a mantenir-la desperta i vi ilant. (o, no era por' per) saprop a *aume amb una mica de basarda i sarraul# al seu costat. %s sent# prote ida i sense pensaments. +a claror de la lluna entrava fins als peus del llit barre,ada amb la claror de larc voltaic del carrer i de tant en tant una lopada daire fresc, plena de perfum de nit, li arribava al rostre' prenia la car#cia delitosament i en comparava la frescor amb la frescor del vent d altres primaveres. -indran les flors, pensava, i els dies blaus amb llar s crepuscles rosa, les onades t.bies de sol i els vestits clars/ passaran trens curulls de ent amb els ulls brillants de la il0lusi! de les rans vacances. -indr tot all) que duu el bon temps i que la tardor semporta amb una ventada forta i tres rui1ats violents . %n plena nit, a,a uda i desperta, sentia tot el plaer dhaver dei1at lhivern enrera. Ai1ec el bra, i mo u" la m' un drin de metall la f"u somriure. 2estir voluptuosament. A la claror darc voltaic i de lluna, el braalet brillava. %ra seu des daquella tarda i el veia lluir sobre la pell com si en form"s part. 3orn a fer-lo drin ar. %n volia tres. 3ots i uals. 3res cadenes per a portar sempre ,untes. -4u. no dorms5 -Aviat. 2i aquell noi po u"s saber com lestimava6 Per tot. Perqu. era tan bo, perqu. sabia abraar-la tendrament com si tin u"s por de trencar-la, amb m"s amor en el cor que en 1

els ulls, i ai1) que ella sabia si nhi havia damor en els seus ulls. Perqu. nom"s vivia per ella, com ella havia viscut per un at quan era molt petita, amb desfici. 2ofria perqu. tenia por que el at sofr#s. Anava a trobar la seva mare plena dinquietud i amb els ulls tr ics. 2ha be ut la llet/ deu tenir m"s ana. 2ha embolicat el coll amb el cabdell' s escan7ar.../ es baralla amb el serrell de la cortina i quan sent passos satura o fa el distret, per) sespanta molt i el cor li bat de pressa ... +i vin ueren anes de besar-lo, de no dei1ar-lo dormir, de fer-lo rondinar fins que tin u"s tantes anes de petons com ella tenia. Per) la nit era alta i laire dol i el braalet brillava... A poc a poc perd" consci.ncia i es va adormir. 88 Per) ara, al mat#, es sentia ben des raciada. 9e la cambra de ban7 li arribava la remor de lai ua. +ai1eta del lavabo devia estar completament oberta/ sent# el crec inconfusible que feia la mquina dafaitar quan ell la dei1ava sobre el prestat e de vidre/ el de l ampolla de la col)nia. Cada remor li duia, prec#s, le1actitud dun est dell. :nc)modament a,a uda bocaterrosa, amb els col;es sobre el llit i les mans obertes contra les altes, comptava els arrondissements en una uia de Paris. &n, dos, tres... +a remor de lai ua la distreia i la feia descomptar. (om"s en trobava dinou. <n sequivocava5 Comenava per lilla 2aint-+ouis i anava voltant. 4uatre, cinc, sis... %ls colors tendres calmaven la seva ira. %ls blaus, els rosats, els malves, les taques verdes dels parcs li feien ima inar acabaments destiu que en cada arbre es desf en ors i coures. Per) el doll dai ua a la cambra del costat, aquella remor que altres dies era com un recer de felicitat estival per al seu cor amb reminisc.ncies de rius amples i ocells de vol bai1 reflectits, de cales blanques amb al ues damunt la sorra, avui lomplia de melan ia. =s clar que era rid#cul preocupar-se >i deia preocupar-se per evitar un mot m"s fort i per culpa del mot crear cercles i cercles de ranc?nia- per un mat# sense petons. Per) els primers petons matinals havien estat sempre tan estimats... 3enien ust de son, com si la son esva$da torn"s pels llavis dell i an"s cap als ulls que es clo$en i volien tornar-se a adormir. Aqeulls petons fets tot ,u ant ho valien tot. &n, dos, tres, quatre, cinc... :lla 2aint+ouis, Chatelet, carrer @ont7on.. disset, divuit... Ara la dut1a. %ra com si el vei"s a sota, tot ,ust comenada la plu,a, amb els ulls clucs i cercant a les palpentes la tovallola que dei1ava en un cantell de la ban7era. 4uan la trobava, mantenia el bra estirat perqu. no es mull"s i dei1ava passar cinc minuts. %strava ncies. Com la de men,ar caramels quan prenia el ban7 complet, el cos en remull i la boca plena de dolor. 2ha acabat, pens. +amor sacaba. : sacaba ai1#, quietament. Com m"s tranquil l ima inava sota la dut1a m"s crei1ia la seva ira. %l dei1aria. *a es veia fent les maletes. : els detalls tenien tanta realitat, la seva ima inaci! els evocava tan vius, que aireb" sentia a les puntes dels dits la flon,or de la roba sedosa que desava recanosament, despr"s de ple ar-la, a la maleta massa petita perqu. hi cab"s tot. <h, si6, mar1aria. %s veia al llindar. 2ortiria de casa a punta de dia/ bai1aria lescala sense fer soroll, aireb" de puntetes. Per) ell la sentiria. (o lhaurien despertat els passos lleus, sin! una sensaci! misteriosa de soledat. Aai1aria al seu darrera com un boi , li a afaria el bra quan ,a hauria arribat al primer pis. %l dile seria breu, amb silencis m"s eloqBents que les paraules. -%t dei1o >li diria en veu bai1a. -4u. dius 5 -pre untaria at)nit. Podria dei1ar tanta tendresa5 +a miraria trist#ssim' tants mots, tants carrers de Paris, tants acabaments de tarda, quan lamor tot ,ust el somiaven... (o comptava, ara. @irava el mapa. 9avant de cada edifici important ell li havia dit' 3estimo. +i havia dit testimo, quan travessaven un carrer, asse uts a la terrassa dun caf., sota cada arbre de les 2

3ulleries. %scrivia testimo sobre un trosset de fusta que arrencava a la capsa de llumins, en un vidre entelat de lautob?s. +i deia testimo, ai1#, amb una ran ,oia, com si no esper"s res m"s, com si la felicitat fos nom"s poder dir testimo. Aqu# on ara els seus ulls saturaven, a la punta de lilla >lai ua i el cel eren blaus, tendrament blaus i lhorit;! i el riu-, tamb" li havia dit testimo. -eia la Plaa de la Conc)rdia un vespre de plu,a. + asfalt lluent reflectia els llums i la terra, de cada llum, nai1ia un riu de claror. -olia avanar, com si mir"s dun terrat estant, un parai ua. A cada punta de barnilla una ota d ai ua i al voltant del parai ua min?scul, Paris' les teulades, les 1emeneies, les fila arses de boira, els carrers profunds, els ponts sobre lai ua llisa. %l mal temps havia desat dintre les cases totes les sen7ores que fan mit,a pels parcs al costat dels infants m"s rossos i havia dei1at al carrer els que sestimen i les roses i les tulipes dels ,ardins. %ls havia dei1ats a ells dos sota del parai ua, amb els seus testimo ,a rec#procs, i una ran nostl ia damor. %lla li diria, encara en el repl del primer pis' 2i ,a no ens estimem, per qu. vols que em quedi5 Co diria en plural, no perqu. fos la veritat, sin! per fer irrevocable la seva decisi! als ulls dell i obli ar-lo a creure que no hi havia remei. Al carrer trobaria la plu,a. (o la plu,a dels enamorats, sin! la dels qui la vida fa tristos a cops damar uesa, la que duu fan , i fred, la plu,a bruta que fa rondinar els pobres perqu. els vestits i les sabates es fan malb" i fa estar malalts els nens que es mullen els peus quan van a lescola. Pu,aria al tren sense esma. &n tren amb els vidres bruts, amb milers de otes acarrerades en re alims. 9espr"s se uiria el soroll de les rodes i el 1iulet estrident. Fi &na altra vida comenaria. Cauria datacar-la sense en7orament, amb molta fora de voluntat. 9ir' avui comeno a viure, darrera meu no hi ha res. Com lacolliria la seva ermana5 : el seu cun7at5 3robaria D) ol, ros, fei1uc, amb el pelat e blanc, brut/ amb els ulls sense vida, maculats de taques ro es. %l seu cun7at lhavia bate,at a l.poca de la seva passi! per la literatura russa, passi! que els mots creuats havien substitu$t. +havia descobert car olat com un rebui ran dun mar e. Apiadat lhavia pu,at en el seu Eord i no shavia adonat que era cec fins al cap duna estona de tenir-lo a casa. @arta rondin. &n os cec, de qu. serviria5 Per) feia tanta pena llenar-lo... Caminava a poc a poc, amb el cap cot, i topava amb els mobles. 4uan, a,a ut en un rac! o al mi duna cambra, al ? sapropava, alava el cap com si mir"s el cel. 2el quedaren. Per) deprimia veurel. Aon dia, 3eresa, diria la seva ermana en veure-la' com sempre, sense avisar, Pere, hi ha la 3eresa, dei1a els mots creuats i vine... 3ot serien ale rois. %lla sentiria una ran soledat/ la casa fora poble, amb la marquesina sense vidres >no que sha uessin trencat, sino que mai no havien estat posats-, li semblava s)rdida. +es parets eren plenes de dibui1os que Pere havia fet a estones perdudes, uns dibui1os surrealistes abominables que feien rodar el cap. 4uina sorpresa, cun7ada6 -int an7s de burocrcia no li havien fet perdre vivacitat en el parlar, ni la frescor de la rialla, per) en els seus ulls hi havia tristesa i cobe,ana' era la mirada dun que sofe a sense veu ,a per demanar au1ili. 88 2e li entelaren els ulls. *a no veia els colors del mapa, tan tendres. A la cambra de ban7, ara hi havia un ran silenci. %s devia posar la corbata, es devia pentinar. Aviat vindria. 9e pressa, de pressa, pens' poder fer recular el temps, tornar enrera. 3ornar a la caseta vora el mar de lan7 passat. %l cel, lai ua, les palmeres, el foc vermell del sol, reflectit en els vidres del balc! a la posta. &n llessam# florit arrapat al balc!. : els n?vols, les onades, el vent que tanca les finestres amb viol.ncia... 3ot era dintre del cor. &n esclat de san lots i sospirs sotra el llit. Plorava desesperadament com si un riu de 3

l rimes sempen7"s per sortir-li pels ulls. Com m"s sesforava per contenir-se m"s acerb es feia el dolor. 3eresa, qu. tens5 %ll estava al seu costat sorpr.s i indcec#s. <h, poder aturar aquell plor, dominar-se... Per) la seva veu e1cit una altra crisi de l rimes. 2asee u" al llit, ben prop della, li volt lespatlla amb el bra i li bes els cabells. (o sabia qu. dir, ni comprenia. 3ornava a tenir-lo. %l tenia al seu costat amb tot el que hi havia en el mapa i m"s encara. @olt m"s del que es pot dir/ lolor que feia dai ua era la plu,a sobre el parai ua, sobre el riu llis i es arrifat, les otes irisades a les puntes de les fulles, les otes ama ades entre les fulles de les roses. +es roses no les bevien, aquelles otes irisades, secretes. +es uardaven com ella els petons, elosament. Podia dir-li la veritat5 Ara que el tenia a la vora amb el rostre dan oi1a, tot decantat cap a ella tan absolutament, el drama muntat en mit,a hora se li desfeia con neu al foc' (o vols dir qu. tens5 +i apartava suaument els cabells dels polsos i la besava. (o podia dir res, sentia un ran rep)s. %ll llen el mapa a terra, labra com hauria abraat una criatura. %ll, pens, lestimava de deb) i mai no hauria po ut pensar les coses absurdes que ella a ve ades pensava. Cavien fet tant cam# ,unts6 %ren un de sol enmi de tata la ent. : aquella noia plena dara, que volia a afar un tren, que volia fu ir i bai1ar les escales d ama at i precipitadament, es fonia. 2e lenduia com a les brui1es el fum. 2ortia per una 1emeneia ima inria, el vent la prenia i la desfeia fins a no dei1ar-ne res. Arraulida hi havia una noia sense espines, sense e1abruptes, una noia que es quedava, i norant que tirnicament lempresonaven quatre parets i un sostre de tendresa.