Il testo dei Fragmenta Vaticana nella tradizione dei Catasterismi Antiche stelle a Bisanzio: Cod.

. Vaticanus Graecus 1087 Manoscritti astronomici Illustrati / I giornata di studio Pisa, Scuola Normale Superiore, 8 febbraio 2012 Els Catasterismes dEratstenes van ser publicats en editio princeps per John Fell a Oxford el 1672. Fell es va basar en un ms. oxoniense dArat, que forma part de la famlia Planudeana, val a dir, aquells manuscrits dArat que, en darrera instncia, deriven de lEdimburgensis copiat pel filleg bizant Mxim Planudes (finals del s. 1 XIII). Aquest opuscle, una versi resumida dels Catasterismes originals dEratstenes, s conegut com Eptome dels Catasterismes a partir de ledici de Carl Robert (1878). La darrera edici, excellent, de lEptome la devem a la nostra amfitriona, la Dra. Anna Santoni (2010). Avui sabem que lEptome no s lnic text provinent dels Catasterismes. Tenim altres reflexos indirectes, grecs i llatins, que ens permeten de reconstruir un estadi del text ms antic que no s, per, en cap cas loriginal alexandr. A tot estirar, podem remuntar a un estadi del text dpoca imperial (ss. II-III dC): s ledici dels Fenmens que des de lestudi fonamental de Jean Martin (1956) coneixem com edici !. En aquesta edici, el text dels Catasterismes acompanyava els Fenmens dArat i interrompia a intervals irregulars el text daquest poema. Els altres reflexos indirectes que remunten a ledici !, a banda de lEptome, sn: els escolis grecs a Arat, els escolis llatins a Germnic, els escolis llatins a lAratus Latinus i els Fragmenta Vaticana (editio princeps de Rehm 1899). Coneixem amb el nom de Fragmenta Vaticana els textos dels Catasterismes conservats pel ms. Vaticanus graecus 1087 que s el manuscrit que avui ens reuneix.2 El text dels Fragmenta Vaticana s menys complet que lEptome: inclou 25 dels 44 fragments. El text mitogrfic, i sobretot els catlegs destrelles de cada constellaci, s sensiblement ms redut. Per els Fragmenta Vaticana no s un eptome de lEptome: a voltes, el text s ampliat respecte de lEptome; a voltes dna una variant mitogrfica alternant. Podem parlar, doncs, de dues recensiones: jo aniria ms enll i parlaria de dos textos diferents. Aix t conseqncies en matria dedici, ja que planteja la necessitat deditar els textos separadament, per exemple a dues columnes,3 com ja va fer Olivieri en la seva edici de 1897.4 Per s ms: el fet que les dues recensiones Eptome i Fragmenta Vaticana dels Catasterismes presentin versions alternants (no que luna sigui un resum o un extracte de laltra) obliga a preguntar-se per la seva relaci amb llur font comuna, val a dir ledici !. Quina de les dues recensions dna el text de ledici !? Per qu hi ha aquestes diferncies? Han de remuntar totes dues a una nica font? Hi ha una sola edici !? Ens hem de demanar, en altres paraules, si va existir una nica edici dels Fenmens dArat (incoent els captols dels Catasterismes i altres textos auxiliars), que arribs a cancellar la resta dedicions antigues, hellenstiques o posteriors, dArat. En una de les ressenyes de lestudi de Martin, Rudolf Keydell avanava que !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Cf. Martin 1998, CXLV-CLV. El Vaticanus gr. 1087 t dos descripti: Venetus Marcianus 444 i Vaticanus graecus 199 (cf. Rehm 1899, V). 3 Cf. West 1973, 70: In the case of a work that survives in more than one recension, [the editor] ... must not conflate them into a hybrid version which never existed (though he may use one to correct copyists errors in another). 4 Olivieri (1897) i Maass (1898) van editar els extractes dels Fragmenta Vaticana del ms. Venetus Marcianus 444, el qual s apgraf del nostre Vaticanus graecus 1087 i a ms inclou setze dels vint-icinc que abraa el seu model.
2 1

postular lexistncia de noms dues edicions (la !, i lalexandrina) dun poema tan llegit a lantiguitat com els Fenmens s una simplificaci inacceptable.5 El meu propsit, amb lexposici davui, s molt concret: comparar algunes de les versions mitolgiques del text de lEptome amb els Fragmenta Vaticana per veure fins a quin punt les diferncies sn rellevants; far una anlisi del significat de les tries mitogrfiques per constatar si les alternances es deuen purament a latzar de la transmissi textual o b si la selecci pot tenir implicacions histrico-religioses. En particular, em concentrar en la presncia de Dions en els Catasterismes. Tant els antics (Estrab, Arri) com els moderns han constatat el posicionament crtic dEratstenes en relaci a la ideologia religiosa ptolemaica, i concretament pel que fa algunes peces clau daquesta propaganda: certs aspectes de la mitologia de Dions o la filiaci divina dAlexandre el Gran.6 Els estudiosos shan concentrat en aquells fragments dEratstenes que remunten a la seva obra Geografia. Per els episodis dionisacs dels Catasterismes solen projectar una mirada particular sobre el du burlesca o irnica.7 Comprovarem si els Fragmenta Vaticana i lEptome coincideixen en aquesta representaci ridcula del du. 1. Dions, Teseu i Ariadna (Eratosth. Cat. 5) [ Corona ]. Fragmenta Vaticana " #$ #% &'(#)*% +$+',-./ 01+$) <"#)> "#$ 203$ 4)56789/ :';/ <=6> -3$?',) @9705A$69/ ,B#C6, DE'96 ,B#F #9G#9 D1D>*$6 H I:,#C3( J K')LD6(. M-,=8#97 DN O'+96 $P6,= -,8)6 Q* R'789G :7'SD97/ *,T 0=3>6 U6D)*E6 V8#9'$?#,) DN D)% #9W#97 *,T #;6 X(81, 8>3Y6,) Q* #9G 0,@7'=6397 :9)9G6#9/ #9G 8#$-L697 -1++9/ Q6 DN #9?/ Z8#'9)/ [8#$'96 ,B#;6 #$3$)*16,), "#$ $U/ \L]96 20396 ^A-5#$'9), 8(A$?96 #Y/ ,V'18$>/ 876$D5*$) DN *,T #9?/ 3$9?/. Lautore dei Cretic dice invece che quando Dioniso giunse da Minosse con lintenzione di sedurla le offr questa corona in dono; grazie ad essa Arianna si lasci ingannare. Dicono [la Corona] fosse opera di Efesto: era fatta doro fiammeggiante e di pietre dellIndia. Si racconta che fu ancora grazie a questa corona, per lo splendore che da essa !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Keydell 1958, 580. En la introducci a ledici dels escolis a Arat, Martin parla de duo certe exemplaria daquesta edici ! (Martin 1974, V). 6 Cf. Arr. Anab. 5.3.1; Str. 11.5.5; 15.1.7-9; Bosworth 1995, 213-215; Fraser 1970, 197-198; Andreotti 1956, 267. 7 Pmias 2004.
5

Epitome

M-,=8#97 DN O'+96 $P6,= -,8)6 Q* R'789G :7'SD97/ *,T 0=3>6 U6D)*E6 V8#9'$?#,) DN *,T D)% #9W#97 #;6 X(81, 8$8E83,) Q* #9G 0,@7'=6397, -1++9/ :9)9G6#9/.

Dicono [la Corona] fosse opera di Efesto: era fatta doro fiammeggiante e di pietre dellIndia. Si racconta che fu ancora grazie a questa corona, per lo splendore che da essa emanava, che Teseo riusci a

emanava, che Teseo riusci a mettersi in salvo fuori dal labirinto. In seguito fu messa fra le stelle, quando entrambi giunsero a Nasso, come segno della loro scelta. E ci parve opportuno anche agli di.

mettersi in salvo fuori dal labirinto.

El text de lEptome ha eliminat un episodi que els Fragmenta Vaticana fan remuntar a Epimnides de Creta. Segons aquesta versi, en lloc de passar de Teseu a Dions (versi cannica), la princesa cretenca suneix primer amb Dions a Creta abans de fer-ho amb Teseu. Podem reconstruir els segents episodis, dacord amb Giorgio Colli i Giovanni Casadio:8 seducci dAriadna per part de Dions mitjanant la corona; matrimoni sagrat dambds a Creta; refinada venjana dAriadna, que empra linstrument de seducci, la corona lluminosa, per socrrer Teseu, el nou amant, tancat al laberint. La constellaci, el senyal damor entre Teseu i Ariadna (8(A$?96 #Y/ ,V'18$>/: igualment absent del text de lEptome), sha dentendre com el testimoni manifest de lultratge que ha patit Dions (beffatore beffato)9 per culpa dAriadna, la qual ha abandonat el du per escapar-se amb un mortal, Teseu. Amb paraules de de Giorgio Colli, Dioniso stesso illumina lempiet.10 Laquiescncia cmplice dels dus davant aquesta exhibici vergonyosa (876$D5*$) DN *,T #9?/ 3$9?/) amplia la mirada burlesca sobre Dions, pea clau, com ha estat dit, de la propaganda ideolgica ptolemaica. 2. Dions, Orfeu i Apollo (Eratosth. Cat. 24) [ Lira ] El segon text que fa referncia a Dions s un episodi particular de la mitologia rfica. Dions s atrapat una altra vegada en un triangle aquesta vegada no amors juntament amb Apollo i Orfeu. Fragmenta Vaticana D)% DN #_6 +76,?*, $U/ `)D97 *,#,@%/ *,T UD.6 #% Q*$? 9a, 26, #;6 AN6 4)567896 9B*1#) Q#=A,, b-' 9c 26 D$D9],8A169/, #;6 DN d0)96 A1+)8#96 #E6 3$E6 Q65A)8$6, e6 *,T K:500>6, :'98(+5'$78$6. Sceso allAde per amore della moglie e avendo visto come stavano le cose nel mondo dei morti, non onorava pi Dioniso, dal quale pure avea ricevuto grande gloria, ma ritenne Helios, che chiam anche Apollo, il pi grande fra gli di. !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
8 9

Epitome e/!#;6 AN6 4)567896 9B* Q#=A,, #;6 DN d0)96 A1+)8#96 #E6 3$E6 Q65A)f$6 $P6,), e6 *,T K:500>6, :'98(+5'$78$6

Rifiut di prestare onori a Dioniso e ritenne Helios, che chiam anche Apollo, il pi grande fra gli di.

Cf. Casadio 1994, 142-145; Colli 1978, 271-272. Casadio 1994, 144. 10 Colli 1978, 272.

Els Fragmenta Vaticana transmeten un text significativament ampliat respecte de lEptome, que ha deixat de banda la visita inferns dOrfeu i el ct infernal de Dions. A ms, a diferncia de lEptome, el cdex Vaticanus insisteixen que Orfeu ja no venera Dions (9B*1#) Q#=A,), a travs del qual havia obtingut la fama (b-' 9c 26 D$D9],8A169/). Amb el nou culte i la seva nova orientaci religiosa, doncs, Orfeu es converteix en un apstata. Aquesta opci religiosa dOrfeu no sembla independent de la crtica que Eratstenes adre a la ideologia religiosa planificada per les autoritats ptolemaiques. La cort alexandrina, en efecte, subratll i promogu els aspectes ctnics i escatolgics del du Dions. Encara que aquests estaven ben establerts abans del s. IV aC, les connexions amb el ms enll reben nou mfasi amb els Ptolemeus, cosa que don lloc a lassociaci de Dions amb Osiris.11 Els episodis transmesos pel Vaticanus 1087 i absents de lEptome tenen, doncs, per objectiu un altre element fonamental de la propaganda dionisaca dels Ptolemeus. 3. Dions i les nimfes de Dodona Fragmenta Vaticana g9G DN g,W'97 #; AN6 A1#>:96 ,V hLD$/ *,09WA$6,) :$')1R978)6, i/ -(8) !$'$*WD(/ K3(6,?9/ #)3(69j/ $P6,) #9G 4)96W897, ,k#)6$/ 4>D>6=D$/ 6WA-,) Q*,09G6#9 Epitome g9G DN g,W'97 #; A1#>:96 8j6 #l :'98S:m ,V hLD$/ *,09WA$6,) :$')1R978)6.

Circondano la fronte del Toro le stelle Circondano la fronte e il volto del Toro chiamate Iadi. Ferecide Ateniese dice che le stelle chiamate Iadi. erano nutrici di Dioniso, che venivano chiamate ninfe Dodonidi. Una vegada ms, els manuscrits de lEptome han deixat caure una porci de text que podem restituir per mitj dels Fragmenta Vaticana. Es tracta duna breu allusi que Eratstenes atribueix al mitgraf Ferecides dAtenes. Grcies al Vaticanus gr. 1087, i a daltres textos parallels que constitueixen el dossier del frag. 90 del mitgraf atens, podem recompondren alguns elements. Eratstenes ha recorregut a una variant molt poc coneguda sobre el naixement i el fosterage de Dions: la cura del du infant recau sota la responsabilitat de les nimfes de Dodona. Quina ra pot haver impulsat Eratstenes a triar aquesta versi tan poc habitual del mite, jo diria marginal, probablement una versi local (atenesa)? Per sobretot, qu t dincmode per qu novament una referncia a Dions hagi estat suprimida per lEptome? Em proposo davanar una hiptesi temptativa i especulativa, com no pot ser daltra manera tractant-se dun fragment tan breu com el que tenim entre mans. Vull recordar, per comenar, un dels objectes de la crtica dEratstenes a la propaganda organitzada per la cort ptolemaica: la pressumpta natura divina !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
11

Fraser 1972, 206; 255.

4

dAlexandre Magne, una figura central del culte dinstic a Alexandria.12 El carcter div es basa en la identificaci de Dions amb Alexandre, el qual s promogut pels Ptolemeus en qualitat dun 619/ 4)56789/.13 Amb els primers Ptolemeus sobserva ja una evoluci convergent del mite dAlexandre amb del mite de Dions, per sobretot amb Ptolemeu IV Filoptor, que dna un nou impuls a la religi dionisaca, Alexandre va prenent laspecte Doppelgnger de Dions dun nou Dions.14 En efecte, Alexandre el Gran no era noms tingut per un descedent lluny de Zeus a travs dels avantpassats heroics, sin que, en cert sentit, hom donava per fet que era un fill de Zeus en sentit propi del terme. Com a div bastard, el mateix Alexandre reclamava la paternitat de Zeus/Amm com a mnim des de la seva visita a loracle de Siwah el 331 aC.15 I sn diverses les fonts que testimonien la concepci de la mare dAlexandre, Olimpada, per Zeus, encarnat en forma de serp o de llamp.16 Si reprenem el text en qesti del Vaticanus 1087 per llegir-lo amb detall, observem que Eratstenes es refereix a un episodi del naixement de Dions, en concret la seva criana a Dodona a lEpir, val a dir laltra Grcia. Aix constitueix un veritable unicum en tota la tradici mitogrfica: en efecte, els Catasterismes no coincideixen amb cap de les localitats que la tradici ha situat el naixement i la criana del du,17 i molt especialment amb Nisa, on els historiadors dAlexandre situaren alguns clebres episodis dionisacs de la campanya dAlexandre el Gran.18 Suggereixo que aquesta selecci tan particular del material mitogrfic respon, altra volta, a raons ideolgiques. La mitologia dionisaca i el culte de Dodona conflueixen en una personalitat histrica concreta, que s la mare dAlexandre el Gran, la molossa Olimpada. No noms la mare dAlexandre i el seu clan familiar dels Ecides van sojornar llargament a Dodona, sin que la mateixa Olimpada fu un s instrumental del santuari, per a consolidar i eixamplar el seu poder i prestigi a la Grcia central.19 Per, a ms, la seva actitud possessiva envers el santuari, ha suggerit que Olimpada exercia alguna funci religiosa en el temple.20 s en aquest context que cal llegir el passatge dun discurs dHiperides: Hyp. Eux. 25 !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Fraser 1972, 213-215; Geus 2002, 93; Andreotti 1956, 267. Fraser 1970, 197-198. s incert fins a quin punt la vinculaci entre Alexandre el Gran i Dions va ser promoguda en vida del mateix Alexandre. Escptic, Nock (1928, 21) insisteix en el carcter tard daquest vincle, en tot cas posterior a lexpedici dAlexandre a lndia: The statement that Alexander was a descendant of Dionysus seems to be the result of Ptolemaic genealogising. Edmunds (1971, 377), que defensa una genuna religiositat dAlexandre, subratlla la reverncia envers Dions. Com sigui, la identificaci ptolemaica entre Dions i Alexandre s un element clau del sistema ideolgic alexandr. Limpacte de Dions en la biografia dAlexandre s subratllat emfticament per OBrien 1992, VIII (The god will manifest himself in various forms, and is therefore treated as a real, vital force in Alexanders life). En tot cas, cal constatar un fet (Cawkwell 2003, 263): Alexander did indeed profess to be son of Ammon [val a dir, de Zeus] and, to his own detriment, sought to secure recognition of his sonship. 14 Goukowsky 1981, 79-83 15 Ogden 1999, 27-29; Anson 2003; Fredricksmeyer 1991, 199-200. 16 Cf. Plu. Alex. 2. Per a aquest episodi, cf. Asirvatham 2001. 17 Per a lHimne Homric a Dions, cf. Bernab 2011, 36. 18 Sabem per mitj dArri (5.3.1) que Eratstenes considerava els episodis dionisacs dAlexandre a lndia (com les Bacanals a Nisa) com el producte de lexageraci per tal de plaure Alexandre. 19 Carney 2006, 8; 92. 20 Her proprietary attitude toward the oracle of Zeus at Dodona (Hyp. 4.2426), quite apart from its political significance, suggests a role in the shrine itself (Carney 2010, 46).
13 12

b:N' #9W#>6 bA?6 #% Q+*0CA,#, 203$ :,'' n07A:)LD9/ Q6 #,?/ Q:)8#90,?/, o/ J RS', $p( J <909##=, ,b#Y/, Q6 q #; V$'56 Q8#)6 9r*976 :'98C*$<)>6 JAs/ #E6 Q*$? 9BDN t6 *)6$?6.

A proposito di questo vostro intervento [i.e. labbellimento della statua di Dione a Dodona su richiesta delloracolo] vi sono arrivate proteste da parte di Olimpiade, nella lettera in cui sostiene che il paese dei Molossi, in cui si trova il tempio, sotto il suo controllo e che dunque non spettava a voi intervenire in alcun modo.

De la mateixa manera que Alexandre s promogut per la propaganda ptolemaica com un segon Dions, jo proposo de veure en la nimfa dionsaca que Eratstenes situa a Dodona una Doppelgngerin de la mare dAlexandre el Gran. Cal no oblidar, com ens recorda Albert Henrichs, que Olimpada s la primera mnade histrica que de qui coneixem la identitat.21 En efecte, les fonts antigues coincideixen a assenyalar la seva devoci i fervor dionisacs fins al punt que hom ha postulat que Olimpada prenia part com a participant, patrona i organitzadora de festivals pblics en honor de Dions.22 Latzar ha volgut transmetrens un precis testimoni que demostra que Eratstenes, en un altre context, feia referncia a la presumpta gestaci divina dAlexandre. Per mitj Plutarc sabem que el Eratstenes explicava la histria de com la mateixa reina va revelar en secret a Alexandre els detalls de la seva concepci: Plu. Alex. 3.3-4 J D' n07A:)L/, o/ u',#98316(/ -(8=, :'9:1A:978, #;6 K01],6D'96 Q:T #_6 8#',#$=,6, *,T -'L8,8, A56m #; :$'T #_6 #1*6>8)6 ^:5''(#96, Q*10$7$6 Z]), -'96$?6 #Y/ +$618$>/ v#$'9) D1 -,8)6 ,B#_6 ^-98)9G83,) *,T 01+$)6 9B :,W8$#,= A$ D),@L00>6 K01],6D'9/ :';/ #_6 d',6; Quanto ad Olimpiade, secondo Eratostene, salutando Alessandro che andava alla sua grande spedizione, gli svel il segreto della sua nascita e lo esort a concepire disegni degni della sua condizione. Ma altri dicono che ella rifiutava questa diceria e diceva: Alessandro deve cessare di calunniarmi di fronte ad Era.

Si lequaci que proposem s correcta, i en lepisodi dionisac del Vaticanus graecus 1087 cal llegir-hi una projecci del naixement dAlexandre, a mi em sembla que Eratstenes utilizava, una vegada ms, el llenguatge del mite per a expressar el seu escepticisme en relaci a la natura divina dAlexandre. Cal notar, en efecte, que lepisodi de la criana de Dions a Dodona, redueix la nimfa a la condici de #'9-5/, curadora o vetalladora del du en cap cas, bviament, la seva mare.23 Aquesta degradaci, que qestiona les pretensions dOlimpada i la presumpta filiaci divina dAlexandre, pot llegir-se en el marc ms ampli de les controvrsies, !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Cf. Henrichs 1978, 143. Daltra banda, pel que fa a Olimpada i la seva relaci amb les serps, cal esmentar la massiva presncia de testimonis iconogrfics amb serps que han revelat les excavacions de Dodona (Carney 2006, 93). 22 Carney 2006, 98; Carney 2010, 46; Heckel 1981, 83-84. 23 Larson 2001, 42: Nymphs often act as nurses, but the infants they care for belong to someone else. En general, per a nimfes com a #'9-9=, cf. Larson 2001, 91-120.
21

desfermades ja en temps del mateix Alexandre, a propsit de la seva filiaci.24 Aquestes disputes tenen una transcendncia que va ms enll de la pura erudici. En efecte, qestions dalta volada poltica, com sn la seva legitimitat per accedir al tron de Macednia, hi estan en joc. Sha dit que el tret distintiu de les monarquies hellenstiques s la inestabilitat crnica de les grans dinasties. La dificultat per establir principis coherents de legitmitat reial sexplica per la falta de jerarquitzaci de les esposes i dels fills que neixen duns reis que practiquen la poligmia.25 Cal ser prudent: el passatge que ens transmet el manuscrit Vaticanus gr. 1087 s molt concs i descontextualitzat. s molt arriscat de proposar interpretacions concloents dun text, com els Catasterismes, que una transmissi accidentada ens ha allunyat tant de loriginal. Per si repassem els textos parallels del fragment de Ferecides dAtenes que cita aquest Vaticanus gr. 1087 (val a dir, els escolis a Homer i Hig), observem que registren els noms propis de les nimfes vetlladores de Dions. I un nom em crida poderosament latenci: Polyxo amb una uaria lectio, Polyxena.26 s justament Polixena el nom de naixement de la mare dAlexandre el Gran, abans que aquesta assums el sobrenom dOlmpia amb qu el coneix la posteritat.27 4. Dions i els ases (Eratosth. Cat. 11) [ Cancro / Asini ] El quart episodi en qu Dions fa acte de presncia s el Cat. 11. La participaci dels Ases en la Gigantomquia, que fan fugir els Gegants amb els seus brams, deixa el du en una posici ms aviat compremesa: els aspectes militars del du provinent dorient invocat com prototip de la campanya dAlexandre a lndia sn superats per lactuaci dels ases. No pas per casualitat, la promoci de la ideologia dinstica tenia la mise en scne ms espectacular en la Gran Process que els Ptolemeus organitzaven, a Alexandria, en honor de Dions. Aquesta desfilada militar incloa una esttua del du de divuit peus, acompanyada pel seu exrcit victoris: centenars de noies i 120 Stirs guiaven les tropes compostes per ases muntats per Stirs i Silens, i carros estirats per animals extics. Lepisodi dels ases i Dions apareix tant en lEptome com en els Fragmenta Vaticana sense variants significatives (Eratosth. Cat. 11) Epitome (cf. Fragmenta Vaticana) &,09G6#,) D1 #)6$/ ,B#E6 ^8#1'$/ w69), 9x/ 4)56789/ ^6C+,+$6 $U/ #% Z8#',. O8#) DN ,B#9?/ *,T !L#6( :,'L8(A96 J DN #9W#>6 V8#9'=, ,[#( y#$ Q:T z=+,6#,/ Q8#',#$W96#9 9V 3$9=, 01+$#,) 4)567896 *,T d-,)8#96 *,T {,#W'97/ Q:T |6>6 :9'$W$83,) 9r:> DN }>',A16>6 ,B#9?/ #E6 z)+L6#>6 :0(8=96 |6#$/ ~+*C3(8,6 9V |69), 9V DN z=+,6#$/ ^*9W8,6#$/ #_6 ->6_6 O-7+96 !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Vegeu per exemple la descripci dAlexandre com a bastard i producte dadulteri que fa tal (Plu. Alex. 9). 25 Ogden 1999, IX. 26 Cf. Pherecyd. fr. 90b (Sch. Hom. Il. 18.486b van Thiel) i Pherecyd. 90e (= Hyg. Astr. 2.21) Fowler. 27 Heckel 1981.
24

Alcune di queste stelle prendono il nome di Asini, quelli che Dioniso port fra le costellazioni. Hanno anche accanto la Mangiatoia come segno di riconoscimento. La loro storia questa. Al tempo in cui gli di andarono in guerra contro i Giganti, si racconta che Dioniso, Efesto e Satiri marciavano su degli asini; quando erano ormai vicini ai Giganti, anche se non riuscivano ancora

D); Q#)AC3(8,6 Q6 #l &,'*=6m $P6,) Q:T D78AL/ / O63$6 Q#)AC3(8,6 *,T Q6 #9?/ Z8#'9)/ Q#C3(8,6

a vederli, gli asini si misero a ragliare e i Giganti, alludire quel suono, fuggirono. Per questo motivo gli asini ebbero lonore di stare nella costellazione del Cancro verso ovest.

Lnica diferncia entre totes dues recensions es troba al final i s aparentment insignificant. LEptome conclou lestellificaci amb lexpressi D); Q#)AC3(8,6 Q6 #l &,'*=6m $P6,) Q:T D78AL/, que indica que els Ases sn una subconstellaci, subordinada a una constellaci zodiacal (el Cranc); els Fragmenta Vaticana, en canvi, conclouen amb la frmula O63$6 Q#)AC3(8,6 *,T Q6 #9?/ Z8#'9)/ Q#C3(8,6. Amb altres paraules, els Ases reben el mateix tracte que qualsevol altra constellaci per si sola. En efecte, la constellaci dels Ases i la Menjadora s una nebulosa que originalment s independent de la constellaci zodiacal del Cranc. Quan es va reorganitzar el zodac per repartir-lo en dotze seccions equivalents, algunes constellacions molt extenses van ser partides en dos (com lEscorp i la Balana), altres, ms petites, foren incorporades a constellacions majors (com les Hades al Toro o els Ases i la Menjadora al Cranc). El vocabulari que conserva el nostre Vaticanus suggereix, doncs, que el captol sobre els Ases i la Menjador, en els Fragmenta Vaticana, gaudia dun estatus especial, ja que no es tracta duna simple subconstellaci: per als Fragmenta Vaticana lepisodi del catasterisme dels Ases s un captol independent. En efecte, en el ms. Vaticanus gr. 1087, el mite sobre Dions i els Ases apareix en un captol a part del catasterisme del Cranc (a la part final del foli 300 r). Aquest episodi s particular en la tradici catastersmica: encara que els mss. de lEptome lhagin incorporat al captol sobre el Cranc, els Fragmenta Vaticana i altres textos emparentats (com lAratus Latinus i uns escolis a Arat) demostren que originalment aquest captol era independent almenys en la branca representada pels Fragmenta Vaticana. En efecte, en tant en lAratus Latinus com en els escolis Scorialenses a Arat, el captol es refereix al vers 898 dels Fenmens, s a dir molt ms endavant en el poema. A ms, el Vaticanus inclou una illustraci independent (que comparteix foli amb la imatge de Zeus sobre lguila): aix em sembla revelador, perqu indica que en el model els textos i les imatges anaven junts; i que una secci dedicada als Ases i la Menjadora apareixia al final (desprs de Procon, la darrera constellaci).28 Em sembla aquesta una manera de subratllar i donar relleu a lepisodi de Dions i els ases. 5. Conclusi Els desacords i diferncies entre els Fragmenta Vaticana i lEptome no poden ser explicats purament com el resultat duna tranmissi textual accidentada. Ms aviat, responen a un programa i una tria conscient, en moments concrets de la histria textual dels Catasterismes, que pot estar relacionada amb punts de vista ideolgics dEratstenes com a autor de lobra original. No em sembla versemblant que es !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Tal com adverteix Martin, lordre de les illustracions coincideix aproximadament amb lordre dels captols de catasterismes. un ordre ha estat alterat respecte de lordre de lEptome. Il semble que le modle se soit compos de feuilles dtaches et mal ranges, o textes et images allaient ensemble, en non spares comme ici (Martin 1956, 46).
28

produs una nica reelaboraci dels Catasterismes quan hom va emprendre la redacci de ledici !. Els Fragmenta Vaticana i lEptome han de ser observats i estudiats com textos diferents i autnoms no com resultats divergents dels atzars de la tradici textual. Bibliografia Andreotti, Roberto (1956). Per una critica dellideologia di Alessandro Magno, Historia 5 (ps. 257-302). Asirvatham, Sulochana R. (2001). Olympias Snake and Callisthenes Stand: Religion and Politics in Plutarchs Life of Alexander, in S. R. Asirvatham, C. O. Pache and J. Watrous (ed.), Between Magic and Religion: Interdisciplinary Studies in Ancient Mediterranean Religion and Society, Lanham (ps. 93-125). Anson, Edward M. (2003). Alexander and Siwah, AncW 34 (ps. 117-130). Bernab, Alberto (2011). El Himno homrico a Dioniso: el dios nacido del muslo de Zeus, in J. Pmias (ed.), Parua Mythographica, Oberhaid (ps. 33-44). Bosworth, Albert B. (1995). A Historical Commentary on Arrians History of Alexander. Vol. 2, Oxford. Carney, Elizabeth (2006). Olympias. Mother of Alexander the Great, New York & London. (2010). Putting Women in Their Place. Women in Public under Philip II and Alexander III and the Last Argeads, in Elizabeth Carney & Daniel Ogden (ed.), Philip II and Alexander the Great. Father and Son, Lives and Afterlives, Oxford (ps. 4353). Cawkwell, G. L. (2003). The Deification of Alexander the Great: A Note. in Ian Worthington (ed.), Alexander the Great. A Reader, London & New York (ps. 263-272). Casadio, Giovanni (1994). Storia del culto di Dioniso in Argolide, Roma Colli, Giorgio (1978). La sapienza greca. Volume II, Milano. Edmunds, Lowell (1971). The Religiosity of Alexander, GRBS 12 (ps. 363-391). Fraser, Peter M. (1970). Eratosthenes of Cyrene, PBA 56 (ps. 175-207). (1972). Ptolemaic Alexandria, Vol. 1, Oxford. Geus, Klaus (2002). Eratosthenes von Kyrene. Studien zur hellenistischen Kultur- und Wissenschaftsgeschichte, Mnchen. Heckel, Waldemar (1981). Polyxena, the Mother of Alexander the Great, Chiron 11 (ps. 79-96). Henrichs, Albert (1978). Greek Maenadism from Olympias to Messalina, HSPh 82 (ps. 121-160). Keydell, Rudolf (1958). Ressenya de Martin (1956), Gnomon 30 (ps. 575-581). Larson, Jennifer (2001). Greek Nymphs. Myth, Cult, Lore, Oxford. Maass, Ernst (1898). Commentariorum in Aratum Reliquiae, Berlin. Martin, Jean (1956). Histoire du texte des Phnomnes dAratos, Paris. (1974). Scholia in Aratum Vetera. Edidit Jean Martin, Stuttgart. (1998). Aratos. Phnomnes. Texte tabli, traduit et comment par Jean Martin, Vol. I, Paris. Nock, Arthur Darby (1928). Notes on Ruler-Cult, I-IV, JHS 48 (ps. 21-43). OBrien, John Maxwell (1992). Alexander the Great: The Invisible Enemy. A Biography, London & New York. Olivieri, Alessandro (ed.) (1897). Pseudo-Eratosthenis Catasterismi, Leipzig. Pmias, Jordi (2004). Dionysus and Donkeys on the Streets of Alexandria: Eratosthenes Criticism of Ptolemaic Ideology, HSPh 102 (ps. 191-198). !
9

Rehm, Albert (1899). Eratosthenis Catasterismorum Fragmenta Vaticana, Ansbach. West, Martin L. (1973). Textual Criticism and Editorial Technique, Stuttgart.

10