Centrals de residus slids urbans

Nicols Illarregui Bermejo 2nC - Tecnologia

ndex

1. Introducci 2. Residus slids urbans: composici i legislaci 3. Transformacions energtiques 4. Avantatges i inconvenients 5. Rendiment de les centrals a lEstat 6. Bibliografia

1. Introducci
Les centrals de residus slids urbans sn aquelles centrals que usen els residus slids urbans, els generats en activitats desenvolupades a centres urbans, com a combustible per a realitzar la combusti i posterior obtenci denergia. Aquest tipus de centrals ha rebut ms importncia en els darrers anys no tant com a forma de obtenci denergia sin com a una manera de utilitzar el creixement de residus i reutilitzar-los duna manera til.

2. Residus slids urbans: composici i legislaci

Els residus slids urbans (RSU) sn aquells originats com a conseqncia de lactivitat domstica i comercial en rees urbanes. Tot i dependre de la zona en qesti, pel que fa als pasos desenvolupats la cultura de utilitzar i llenar ha fet incrementar la generaci daquests residus. Aquests residus solen estar compostos per: Matria orgnica: residus procedents de la neteja o preparaci dels aliments. Paper i cartr: diaris, revistes, caixes, embalatges, ... Plstic: ampolles, bosses, gots i coberts de sol s Vidre: frescos diversos, vaixelles trencades, etc. Metalls: llaunes, pots, ...

Tamb sinclouen dins dels residus slids urbans tots aquells no identificats o que han sigut catalogats com a perillosos. Els percentatges de que estan formats aquests residus varien en funci de la zona: en un territori ms desenvolupat la quantitat de paper i cartr ser ms alta (al voltant dun ter dels residus), en canvi, si la zona est menys desenvolupada, la quantitat de matria orgnica s ms gran (gaireb tres quartes parts).

Actualment a Espanya els RSU sn regulats per mitj de tres mesures jurdiques. La Llei 10/1998, de 21 dAbril, de Residus, la qual t com a objectiu prevenir la reducci de residus i sobretot organitzar el reciclatge, valoritzaci i aprofitament dels residus sobrants. Amb aquesta llei tamb es va introduir la possibilitat a mans del govern per tal de crear diferents normes posteriors a la llei inicial per tal de regular els residus en possibles futurs canvis. Aix va significar la creaci de dos nous plans.

El Pla Nacional de Residus Urbans (PRNU) 2000 - 2006, el primer de tots, tenia com a objectiu els residus produts a zones domstiques aix com aquells produts en la neteja de zones pbliques. Es van fixar una srie dobjectius a assolir: Reduir un 6% la generaci total de residus urbans i un 10% en pes els residus denvasos Augment en la reutilitzaci, recuperaci i reciclatge dels residus, establint aix una recollida selectiva en tots els nuclis poblats.

El Pla Nacional Integrat de Residus (PNIR) 2008 2015 va ser el segon pla signat, establint nous objectius i tamb volent centrar-se en les tres erres: reduir, reutilitzar i reciclar. Els nous objectius van ser aquests: Aturar el creixement actual present en la generaci de residus. Eliminar els abocaments illegals i fomentar la reutilitzaci i reciclatge dels residus que puguin ser aprofitats. Crear en el pas noves infraestructures i millores en les ja existents.

La recollida i tractament dels RSU s un dels grans problemes a lhora de intentar millorar el tractament dels residus. Dins del procs existeixen molts passos: la recollida selectiva, el reciclatge i recuperaci de materials, labocament dels residus de manera correcta, etc.
4

3. Transformacions energtiques
Les centrals de residus slids urbans funcionen com moltes altres centrals: utilitzant uns processos que generin un treball comunament a causa de una calor aconsegueixen fer funcionar algun tipus de sistema que acabi produint energia (sol ser energia elctrica). En el cas de la central de residus slids urbans, aquest procs s la incineraci i fa s dels residus prviament esmentats per tal dobtenir la energia desitjada. La realitzaci de la incineraci de residus slids consta de dues parts: la combusti amb generaci de vapor i la posterior expansi daquest en una turbina acoblada a un generador elctric. Tot el procs sinicia amb labocament dels residus slids, prviament recollectats seguint els passos explicats en el punt anterior, a un fossat en el qual seran enviats a la planta de selecci mitjanant una cinta transportadora. A la planta de selecci es separen els residus en funci dels materials que els formen, seleccionant aquells que poden tenir certa utilitat. Aquest procs es realitza sobretot amb lobjectiu de poder extreure els materials amb possibilitat de ser reciclats com el vidre, cartr, metall, etc.

La matria orgnica resultant a aquesta selecci es transportada a travs dun altre cinta que passa per un separador magntic. Aquest separador t lobjectiu de retirar els materials frrics que poguessin estar presents en els residus prviament escollits. Un cop finalitza aquest procs, els residus slids sn portats una zona en la qual romandran un mxim de dos mesos. All la matria es airejada peridicament per tal dobtenir una mena dadob anomenat compost. Aquest compost s el que ser cremat en el forn, el qual escalfar laigua de les canonades prximes obtenint aix un vapor a pressi. El vapor en qesti ser transportat fins a una turbina, la qual es podr produir un moviment com a conseqncia de la expansi del gas dins de la mateixa. Aquesta turbina, acoblada a un generador elctric, amb el seu moviment aconseguir produir energia elctrica. Cal dir que els gasos alliberats en la combusti del compost sn tractats mitjanant una unitat de depuraci abans de ser abocats a latmosfera. Aqu es finalitza un procs amb diverses transformacions energtiques, el qual sinicia amb el tractament duns residus slids urbans, passa per una combusti dels mateixos i finalitza amb la obtenci denergia elctrica grcies el moviment duna turbina iniciat amb un vapor a pressi, el qual es conseqncia directa de la combusti anterior.

4. Avantatges i inconvenients
Els avantatges de les centrals de RSU sn ben nombrosos: Poc espai: una central destinada a la incineraci de residus urbans requereix poc espai, podent arribar a ser simplificada en una zona tan reduda que permeti la construcci dun gran nombre delles sense necessitat dun gran espai de construcci.

Volum escs de residus: els residus provinents de la incineraci dels RSU sn gaireb tots en forma de cendres, les quals ocupen poc espai i permeten un gran emmagatzemat de les mateixes, ampliant aix la quantitat mxima de residus que pot albergar una central.

Obtenci denergia: tot i no ser una gran aportaci la que donen aquestes centrals, permeten obtenir una cosa til, com s la energia, mitjanant la destrucci parcial duns elements, com sn els residus, que prviament volien ser reduts o fins i tot eliminats.

Rapidesa del procs: la part que ms temps requereix de tot el procs s la conversi dels residus slids en ladob ideal per a ser cremat, per tota la resta de transformacions energtiques i obtencions denergia sn relativament rpides.

Tot i presentar nombrosos avantatges, s cert que les centrals de RSU tamb comporten diversos inconvenients: Contaminaci atmosfrica: tot i filtrar els gasos resultants de la combusti de ladob en el forn, aquest procs presenta altres gasos. Un dells s el met, el qual apareix com a conseqncia de la fermentaci de la matria en absncia daire. Aquest gas s un gas defecte hivernacle, per la part ms perillosa del mateix s la relacionada amb els incendis produts en aquestes centrals coma conseqncia de la combusti del met. Contaminaci edfica: lalteraci de les propietats qumiques i fsiques del subsl en contacte amb residus no biodegradables (inclosos dins dels RSU). Aix tamb pot arribar a afectar a aiges superficials o subterrnies.

s pot observar que tot i existir certs inconvenients de caire perills, laportaci de les centrals de RSU compensa de bona manera aquests inconvenients ja que aporta una soluci efectiva i prctica a un problema com s el dels residus slids i el seu tractament.

5. Rendiment de les centrals a lEstat

La quantitat total de residus generats a Espanya va experimentar un creixement del 95,9% entre els anys 1990 i el 2007 arribant a la xifra total de residus produts en el darrer any de 25.580.000 tones de residus. Aquest creixement alarmant s degut a lincompliment de molts dels objectius pactats ens els plans realitzats per lestat, al creixement progressiu de l a poblaci espanyola en les ltimes dcades i tamb al fet de que Espanya s una de les destinacions predilectes pel turisme europeu, cosa que incrementa la generaci de residus a mans dels visitants.

Si es contempla la producci de kilograms de residu al dia per habitant de tot lestat, es pot observar que la participaci de Catalunya, la qual s dun 17.55%, noms s superada per Andalusia, 18.90%. Aquests nombres indiquen Catalunya, tot i ocupar un territori ms petit que altres comunitats, degut al seu gran ndex de poblaci, la producci de residus s molt ms elevada, arribat a superar a Madrid en kg de residus per cada habitant.

6. Bibliografia
Wikipedia: http://es.wikipedia.org/

UNESA, esquema de central RSU: http://www.unesa.es/sector-electrico/funcionamiento-de-las-centraleselectricas/ http://fisicayquimica.iesgbrenan.com/ESPA/Bloque7/Centralincineradora.pdf http://deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/477pub.pdf

Residus slids urbans (RSU): http://www.insht.es/InshtWeb/Contenidos/Documentacion/FichasTecnicas/NTP/ Ficheros/786a820/806%20web.pdf http://ies.rayuela.mostoles.educa.madrid.org/Publicaciones/ApuntesCienciasTier ra/x-impactos/rsu.htm

Incineraci: http://www.tecnun.es/asignaturas/Ecologia/Hipertexto/13Residu/111Incin.htm