#CAT1714

Les principals dades que has de conixer del 1714 per a entendre don venim, on som i cap a on anem

Guia Digital Breu

Detall del mapa Barcino Magna Parens, de J. Van Ghelen (Viena, 1716)

#CAT1714
Per qu una guerra de Successi?
Barcelona, 1713-14. Setge i caiguda
POBLACI DE LA CIUTAT

n morir sense descendncia Carles II, darrer rei de Castella i CatalunyaArag de la dinastia hispnica dels Habsburg, es disputen el tron larxiduc Carles dustria i Felip dAnjou, futur Felip V i primer rei de la dinastia dels Borb. En un primer moment (1705) Catalunya senfronta als Borb per raons poltiques (avanar en el constitucionalisme) i econmiques. Els grups dirigents pensen que amb un ustria i amb els aliats anglesos i holandesos podran fer realitat el seu projecte. Anys ms tard, les coses havien canviat radicalment. El 1713-14 la situaci era molt ms extrema i els catalans volien evitar que els Borb assolissin el seu objectiu: reducir todos los reynos de Espaa a la uniformidad de unas mismas leyes, usos, costumbres, tribunales [...] que habrn de ser los de Castilla, tan loables y plausibles en todo el universo. (Felip V, 1714) En heretar Carles dustria el tron de limperi austrohongars (1711), les potncies aliades amb limperi austrac i Anglaterra al capdavant deixen de donar suport a Catalunya en la guerra de Successi de limperi espanyol.

Al voltant de 40.000 habitants

DEFENSORS ASSETJADORS

2.000 soldats professionals i 4.000 civils enquadrats a la Coronela de Barcelona

Un defensor per cada 6,6 habitants

20.000 soldats de les dues corones (hispnica i francesa)

3,3 assetjants per defensor. Un assetjant per cada 2 habitants

CONSEQNCIES DEL SETGE I LA CAIGUDA

Uns 40.000 projectils caigueren sobre la ciutat

25% dels habitatges Moriren entre 4.200 destruts (1.270 de i 5.458 barcelonins 5.000 cases) (ms del 10% de la poblaci)*

Entre 6.431 i 8.832 barcelonins foren ferits (del 16% al 22% de la poblaci)*

Des del mar del 1713 comencen a evacuar les seves tropes i a labril reconeixen Felip V com a hereu de la corona (tractat dUtrecht). A partir daleshores, els catalans resten a la seva sort. Despleguen una resistncia heroica, per sn finalment venuts pels exrcits francocastellans.

* Segons Antoni de Villarroel i Pere Pasqual Plant

Annim, Retrat de Jos Patio (Museu Naval de Madrid)

#CAT1714
La repressi: brutal i duradora Sabies que?
Barcelona i Cardona foren els + darrers bastions antiborbnics (1714). Per la repressi ja era cruenta a + la resta del territori catal. El 1713, Manresa fou saquejada i cremada: Y, ardiendo las casas, ejecutaron los enemigos las ms atroces barbaridades, hasta degollar nios inocentes, con tan atroz estrago. El Masnou, Premi, Tei i Vilassar tamb foren cremades. I, el 1714, foren + socarrades, segons Francesc de Castellv, las villas de Caldas de Montbui, Montblanc, San Hiplito, Sentmenat, San Quintn, La Pobla, Sant Feliu de Saserra, Orist, Monistrol, Esparraguera, Arbucias, toda la tierra y lugares del Llusans, Castellterol, Viladrau, Sallent, Espinelvas, Tarrasa. Fou freqent el diezmo de + horca, s a dir, lexecuci arbitrria, per sorteig, dun de cada deu homes en edat militar dun mateix lloc, sin estrpito de justicia; s a dir, sense judici. Els soldats i oficials catalans, + com els combatents civils, sovint foren considerats rebels pels militars borbnics i, en conseqncia, exclosos de les lleis de la guerra. Aix, en ser detinguts en accions militars, molts dells foren enviats a presidi, a galeres o, directament, executats. Els vencedors publicaren bans + de prohibici darmes, de manera reiterada. El 10 de novembre de 1714 simposava la pena de mort a aquells que disposessin de qualsevol tipus darmament, sin excepcin alguna, as de fuego como de corte. Els decrets anaren acompanyats + duna poltica sistemtica de control i de foment de les delacions. Tamb dexecucions sumries, que tenien un alt valor pedaggic per als ocupants.

El 1716 es public + ledicte que ordenava la demolicin de todas las murallas de los lugares, castillos y casas fuertes de Catalua que puedan servir de abrigo a los malintencionados.

Lacte repressiu de conseqncies ms + greus fou la detenci i execuci del general Josep Moragues. Retirat al domicili familiar, a Sort, al comenament del 1715 se loblig a traslladar-se a Barcelona, on romangu en residncia vigilada. Moragues i altres companys darmes foren detinguts el 22 de mar en intentar fugir en una embarcaci. Sentenciat el 26 de mar, fou executat lendem de manera cruel, amb el mateix ritual que la justcia reservava als grans bandolers.

En paraules de Matas i Pujol, + Moragues fou arrastrado vivo por las calles por un cavallo, degollado y hecho cuartos, puesta su cabeza en una jaula encima del Portal de Mar. Amb ell foren executats tamb els seus companys Jaume Roca i Pau Massip, despus de haverles hecho pasar por los tormentos, no obstante cuyo rigor no quisieron confesar nada en cabeza de los socios y cmplices en el delito.

El cap del general Moragues + rest penjat en una gbia al Portal de Mar de Barcelona fins el 1727. Els segrestos de bns i + propietats, el 1721, afectaven un total de 1.098 propietaris. El seu arrendament suposava aleshores per a la Hisenda una renda total de prop de mig mili de rals dardit. Els segrestos es mantingueren fins el 1725.

Detall del plaf cermic de Sant Sadurn de Palol dOnyar, on es representa el saqueig del poble pel general Noailles durant la guerra de Successi

Gravat de la ciutat de Viena (1740)

#CAT1714
Lexili: la primera gran dispora poltica
l final de la guerra de Successi, sesdevingu la primera gran dispora provocada per causes poltiques a Catalunya i a la resta de regnes hispnics.

er al nou rgim resultaven parti-

cularment perillosos els contactes amb lexili, ja que podien alimentar lorganitzaci en la clandestinitat dels col lectius opositors, lintercanvi dinformaci i, ms en general, la revifalla de les esperances dun canvi poltic.

l 16 de desembre de 1714, el nou capit general public un ban que prohibia, fins i tot amb pena de mort, la correspondncia amb els regnes de lemperador Carles VI i amb els estats neutrals.

l gruix principal sinici lendem de l11 de setembre de 1714 i constitu una autntica allau continuada, si ms no, fins el 1725. En alguns casos es pot parlar dexilis collectius.

a duresa de les condicions de vida dels excombatents que es quedaren en un primer moment i el menyspreu amb qu eren tractats els empenyeren a situacions extremes. Alguns tamb acabaren emprenent el cam del confinament, daltres fugiren a les muntanyes, on tot seguit iniciaren la guerrilla. I encara una altra part sallistaren a les expedicions borbniques de reconquesta de Sardenya (1717) i Siclia (1718), que constituren autntiques carnisseries.

El pes de lexili
ENTRE 25.000 I 30.000 PERSONES DE TOTS ELS REGNES HISPNICS SEXILIAREN A LEUROPA DE LIMPERI AUSTROHONGARS

MS DEL 50% EREN CATALANS

AL VOLTANT DEL 80% PROVENIA DEL CONJUNT DE LA CORONA DARAG

Timp de la faana de la Universitat de Cervera Decret de Nova Planta (1716) Decret de construcci de la Universitat de Cervera (1717)

#CAT1714
La prdua de lEstat i les institucions prpies. El decret de Nova Planta
Lo principal est hecho, + sentenciava un ministre de Felip V en referir-se a Catalunya, que es haberla reducido a gobernarse por slo la voluntad de Vuestra Majestad sin concurso de las cortes o estados. Principis com El rey ab la cort est + per damunt dell tot sol, o lexpressi del jurista Francesc Solanes, no es el Prncipe el que debe estar por encima de las leyes, sino las leyes por encima del Prncipe, quedaven anullades per lafirmaci filipista no hay otra ley que la voluntad del rey. El 15 de setembre, + a Barcelona, foren dissolts el Consell de Cent de la ciutat, el Bra Militar i la Diputaci del General o Generalitat, les tres institucions que componien la Conferncia dels Tres Comuns i que havien liderat la resistncia. La Nova Planta crea a + Catalunya una estructura militaritzada i aboleix les institucions bsiques del pas: les Corts, la Generalitat, el Consell de Cent i els municipis. Remarquem, doncs, la gran prdua que signific el sistema representatiu, substitut pel de crrecs nomenats a dit o, simplement, venuts (regidors dels municipis). Un gran retrocs poltic. Amb la Nova Planta en + marxa, Felip V suprim les universitats catalanes, molts dels estudiants de les quals lhavien combatut. En canvi, el 1717 fund la Universitat de Cervera, com a recompensa a la fidelitat de la ciutat durant la guerra. Una de sola seria ms fcil de controlar.

Palau de la Generalitat, seu de lAudincia Reial, organisme imposat en el decret de Nova Planta

#CAT1714
Com intentaren esborrar la memria del que havia passat?

l cap de dues dcades (el 1734), Gabriel Rojas, membre del Consell de Castella, reiterava que lo que conviene al servicio de V.M. y al verdadero bien de aquellos naturales, es procurar se olvide todo lo que fueron, y que aquel gobierno se uniforme en cuanto fuere posible a el de todas la provincias de V. Magd.

er, al llarg de tot el segle, els corregidors no foren mai juristes, com a Castella, sin militars i dorigen forani, com shavia fet a les colnies americanes.

ra tanta la preocupaci dels dirigents poltics per a esborrar la memria de les institucions abolides, que en el Consell de Castella, el 1715, es debat la possibilitat de substituir la Reial Audincia per una Cancelleria: borrndoles de la memoria a los catalanes todo aquello que pueda conformarse con sus antiguas abolidas constituciones, ussticos, fueros y costumbres, si no ceden en beneficio de V.Mg. porque de otra forma se seguir que se irrite el nimo, siempre que les acuerden el nombre [de] sus primitivas libertades.

aqu que Melchor de Macanaz insists en la importncia que en las ciudades de la Corona de Aragn haya regidores castellanos, pues con esto con pocos que haya, les irn instruyendo en los usos y costumbres de Castilla. El pla es fu extensiu a corregidors, alcaldes majors, escribans de lAudincia i comptadors per als corregiments.

Projecte de la Ciutadella sobre el barri de la Ribera

#CAT1714
La militaritzaci de Catalunya
Catalunya, el rgim es fonament en una presncia militar permanent i de grans magnituds que, al llarg de ms dun segle, mai no baix dels 25.000 homes. El prest salari monetari, lallotjament, el consum de pa, vi, oli, carn i altres queviures, safegiren a les crregues fiscals que suportaven les ciutats i els pobles catalans.

ustificaci de la presncia militar: Cuando se conquista un pas y es cuestin establecer una nueva ley y gobierno en l, se ha de hacer todo prontamente, porque as, los naturales intimidados con verse sojuzgados admiten sin rplica el nuevo establecimiento; si se da tiempo, intermedian reparos, se buscan empeos y llaman novedad lo que no se hace luego.

La presncia militar al segle XVIII

PRCTICAMENT, 1 DE CADA 4 SOLDATS QUE HI HAVIA A ESPANYA ES TROBAVA A CATALUNYA 1 SOLDAT PER CADA 0,78 KM2 DEL TERRITORI CATAL AL PRINCIPI DEL DECENNI DE 1720, ELS MILITARS REPRESENTAVEN ENTRE EL 15% I EL 20% DE LA POBLACI DEL PRINCIPAT

ins i tot el 1771, quan les tropes destinades a les colnies espanyoles dAmrica havien augmentat arran de les desfetes del 1762 i Carles III havia de controlar un territori que vorejava els vint milions de quilmetres quadrats, amb un exrcit de 26.000 homes, similar o inferior al que la monarquia utilitzava pera garantir la tranquilidad pblica en els 32.000 km2 de Catalunya.

ruit de la militaritzaci obsessiva, el nou Govern emprengu la construcci de la Ciutadella militar de Barcelona per controlar la ciutat al barri de la Ribera. El 1717 comen lenderroc de ms de 1.000 cases (el 17% del total de la superfcie construda a Barcelona). Lenderroc an a crrec dels mateixos propietaris. I, per reblar el clau, a mitjan segle es modernitz el castell de Montjuc.

l cronista Francesc de Castellv situava els pitjors episodis del terrorisme militar a partir de lestiu del 1715: Las tropas no observaban con exactitud las rdenes que se les haban preescrito [per la Real Junta Superior de Justicia y Gobierno]; vivan a discrecin, afligan con insoportable peso y imposiciones extraordinarias, que exigan en las execuciones militares por la cobranza de las contribuciones [...]; y las libranzas entregadas a los regimientos las cobraban las tropas a su arbitrio.

La revolta dels Carrasclets. 1719

#CAT1714
La resistncia militar

FONT: Santiago Albert, Diccionari biogrfic, vol. 1, Albert ed., Barcelona 1996; Atles dHistria, Enciclopdia Catalana, Barcelona 2009.

a resistncia armada sallarg fins el 1738. Primer fou la revolta dels Carrasclets (1719-20) i ms tard les revoltes guerrilleres de 1725-28 i 1733-38.

rimer mitjanant les armes i desprs combinant la denncia, la protesta, la revolta, els memorials i els projectes, els catalans o b expressaren el refs el desacord amb les autoritats espanyoles i amb la seva poltica o b formularen propostes alternatives que responguessin millor al b com des de posicions moderades. Tant en unes manifestacions com en les altres, sovint aflor el record de les llibertats perdudes el 1714.

10

El palau Requesens, seu de lAcadmia de Bones Lletres

#CAT1714
La resistncia poltica

ls memorials de greuges se succeren durant nombroses dcades. Promoguts per sectors molt diversos des de filipistes fins a representants municipals o de gremis, cridaven latenci sobre els abusos en els impostos, la corrupci i les extorsions i les arbitrarietats comesos pels representants designats pel nou poder.

Els memorials de greuges i protestes

MEMORIAL DEL 1723 MEMORIAL DEL 1735

Protesta contra el cadastre Contra els excessos i les extorsions comesos pel corregidor i al governador Denuncia malversacions i abusos dels regidors. Un altre escrit demana lindult de la branca personal del cadastre i reclama un sistema delecci municipal.

MEMORIAL DEL 1759

austriacisme persist fins el 1742. Els exiliats protagonitzaren encara una ltima iniciativa per situar el cas dels catalans en lordre del dia de la diplomcia internacional. Daquest darrer esfor en sortiren dos importants escrits poltics: Via fora als adormits (1734) i Record de lAliana fet al serenssim Jordi Augusto, rei de la Gran Bretanya, amb una carta del Principat de Catalunya i ciutat de Barcelona (1736).

MEMORIAL DEL 1760

Adreat a Carles III per representants de Saragossa, Valncia, Barcelona i Palma, demana la supressi dels regidors perpetus, la representaci local a partir de representants destaments i denuncia la desigualtat de tracte entre els sbdits de Castella i els de lantiga Corona dArag Escrit de Francesc Rom i Rossell a Carles III, del 1767, proposant la creaci de la figura de labogado general del pblico, per tal que por la sola va de la representacin, preserve a nuestros pueblos de la opresin y promueva el bien pblico. El 1768, nou gremis que reuneixen 300 artesans envien sndics a Madrid per transmetre els seus greuges al rei. El 1769, els sndics de les ciutats del Principat reiteren les crtiques al rgim municipal borbnic i propugnen labolici dels regidors vitalicis, juntament amb una reforma en el sistema delecci dels crrecs municipals

PROTESTA 1767

Via fora els adormits (1734).

i ha indicis de continutat de laustriacisme en lAcadmia de Bones Lletres (creada el 1729) durant les dcades de 1730 i 1740. Es tractava duns acadmics preocupats per la histria i per la llengua, com a pilars de la identitat, i que compartien el patriotisme catal. Aix, a parer del bisbe i escriptor Agust Eura, Catalunya era la naci / ms esclava i ultratjada, la ms vilipendiada / que al mn se puga trobar.

PROTESTA 1768

PROTESTA 1769

11

#CAT1714
Dues conseqncies permanents i duradores: impostos i castellanitzaci

La nova fiscalitat

ot i que aquesta crrega fiscal representava el doble del que suportava un contribuent plebeu a Castella, el pitjor era el que les estadstiques no reflectien: el conjunt de gabelles i exaccions que suportaven els catalans i que no deixaven constncia escrita. La corrupci dels militars, que cercaven obtenir rendes de la seva posici de domini sobre la poblaci civil, i la dels nous poders municipals escollits en funci de la seva fidelitat a Felip V contriburen a fer que la distribuci daquestes crregues sobre el conjunt de la poblaci recaigus sobre els que no participaven en les xarxes dinfluncia botifleres.

a pressi i la corrupci dels funcionaris reials era tan forta que fins i tot un informe (1722-24) encarregat per un alt funcionari de ladministraci de Felip V afirmava que se hurta tanto como se cobra, pues para dar individuales noticias a Vm. sobre este punto fuera menester escribir dilatados volmenes, pues en confianza digo a Vm. que sin haber de dar cuenta a Dios de haber cometido ninguna injusticia se podran poner en galeras, sin hacer proceso a todos cuantos subdelegados hay en Catalua y los principales de la oficina sin eximir a nadie.

D T

e manera immediata, les noves autoritats crearen nous impostos indirectes, com el de la sal i el del paper segellat. anmateix, el ms emblemtic fou el nou impost anomenat catastro, o cadastre (1715), que supos multiplicar per 7,3 lantiga fiscalitat directa aprovada per les institucions catalanes. Laugment de la pressi fiscal global tamb fou desmesurat.

ls nous impostos recaigueren, a ms, sobre un pas delmat per la guerra. La recaptaci an a crrec de lexrcit, que utilitz en tot moment mesures excepcionals: constrenyiments militars, requises, empresonament de les autoritats locals, recrrecs sobre poblacions venes, etc. No debades, el cadastre fou conegut popularment ben aviat com el catstrofe.

es possibilitats duna rpida recuperaci econmica del Principat restaren llastades durant molt de temps pel fet que locupaci militar permanent del territori hagu de ser finanada pels municipis on saquarteraven (sous, allotjaments, manteniment dels soldats i els animals...). Els municipis hagueren de contreure deutes enormes, que tamb havien de pagar els vilatans.

Els impostos sobre els catalans. 1720-29

66,45%
Cadastre

17,13%

Impostos ordinaris heretats de lpoca anterior a la guerra

16,35%

Nous impostos indirectes

12

Gravat amb mestre i alumnes (s.d.)

#CAT1714
La castellanitzaci

a castellanitzaci, que hauria pogut tenir un impacte superficial, dispos de tot un exrcit docupants nouvinguts que, de mica en mica, lanaren disseminant arreu: capitans generals, intendents, corregidors, fiscals, odors, funcionaris de lAudincia i del cadastre, bisbes, abats i les camarilles respectives. Simposa el castell com a llengua de ladministraci i de la de justcia, malgrat que la immensa majoria de la gent no coneixia aquesta llengua.

inquanta-quatre anys desprs de la desfeta, Carles III hagu de promulgar la Reial Cdula dAranjuez (1768), en la qual proscrivia el lemosino en els tribunals civils i eclesitics; i tamb tornava a manar que la Enseanza de las primeras Letras, Latinidad y Retrica se haga en Lengua Castellana [] donde quiera que no se practique, cuidando su cumplimiento las Audiencias y Justicias respectivas [] para su excta observancia. ls esforos de castellanitzaci requeriren ms segles, tot i ser molt obstinats. El 1838, sota Isabel II, fins i tot la mort havia de ser en castell: la Junta del Cementiri de Barcelona oblig a retirar els epitafis mortuoris escrits en catal de les lpides.

143

anys desprs de la desfeta, la llei Moyano dinstruccin pblica (1857) vigent fins a la Segona Repblica (1931), tot i establir lordre progressiva dobligatorietat de lensenyament primari, encara hagu de decretar que la Gramtica y Ortografa de la Academia Espaola sern texto obligatorio y nico para estas materias en la enseanza pblica. El 1867, la Reial Ordre sobre producci teatral deia que en adelante, no se admitirn a la censura obras dramticas que estn exclusivamente escritas en cualquiera de los dialectos de las provincias de Espaa. l 1896, Alfons XIII prohib fer servir el basc i el catal en les converses telefniques i, el 1902, dict un Reial Decret que establia que lensenyament del catecisme fos en castell: Los maestros y maestras [] que enseen a sus discpulos la doctrina cristiana en un idioma o dialecto que no sea la lengua castellana, sern castigados la primera vez con amonestacin. Si reincidiesen, sern separados del Magisterio oficial.

Portada de la Real Cdula de Aranjuez, on es parla de la llengua que calia utilitzar (1768)

ot i aix, una trentena danys desprs de la Nova Planta, el mestre Baldiri Reixac encara considerava la llengua espanyola com la ms til i necessria de les llenges estrangeres.

#CAT1714
P
er, com tots sabem, la histria no va acabar aix. Malgrat intents dassimilaci com els que hem vist, els tres segles que han seguit el 1714 han representat un esfor constant dels catalans per mantenir la identitat. I aquest esfor s la clau per entendre el moment decisiu en qu ens trobem.
Si vols saber-ne ms:

Catalunya, Naci dEuropa (1714-2014),

una obra dEnciclopdia Catalana comunicacio@grec.cat

#CAT1714 Guia Digital Breu dEnciclopdia Catalana, nm. 1 Enciclopdia Catalana, SAU 2013 www.enciclopedia.cat comunicacio@grec.cat