CURS DE FORMACI TCNICA D

El sistema educatiu com a mbit i com a eina de millora lingstica. Ordenament UNITAT 3 jurdic en matria de valenci i planificaci lingstica

OBJECTIUS
0. Poder analitzar les mesures necessries en l'mbit escolar per a poder aconseguir els objectius lingstics prescrits en el currculum oficial. 4. Saber analitzar la situaci social del mn actual immers en la societat de la informaci i de la comunicaci i, especialment, la dEuropa i la de la nostra comunitat lingstica, incloent el marc legal autonmic en matria lingstica i educativa, i especialment les implicacions en els processos educatius lingstics.

TAULA
0. Qestionari inicial 1. El valenci i els diferents mbits ds 2. El marc legal 2.1. Legislaci en matria de valenci a la Comunitat Valenciana 2.1.1. Marc general 2.1.2. Implicacions de lordenament jurdic en el sistema educatiu valenci 2.2. Lensenyament de la llengua prpia a la resta de lestat espanyol 3. La planificaci lingstica 3.1. Els models deducaci bilinge 3.2. Els programes deducaci bilinge a la Comunitat Valenciana 4. La dinamitzaci lingstica als centres de Secundria 4.1. Els espais dintervenci 4.2. El Pla de Normalitzaci Lingstica (PNL) i el Pla Anual de Normalitzaci Lingstica (PANL) dins del projecte educatiu 4.3. El Disseny Particular del Programa (DPP) dins del projecte educatiu

5.

Bibliografia i legislaci

Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 3

0. QESTIONARI INICIAL
Marca la casella corresponent segons consideres que lafirmaci que es realitza s Vertadera o Falsa o les dues coses

V
1. Tot el sistema educatiu valenci s bilinge 2. La LOE no diu res de lensenyament del valenci 3. Els professors i les professores valencians no estan obligats a conixer el valenci, perqu el Certificat de Capacitaci no s obligatori 4. Un PEV i un PIL necessiten la mateixa metodologia, per amb alumnat de llengua familiar diferent 5. En el PIP, en primer de Primria, pot impartir-se el Coneixement del Medi en valenci 6. Per a participar en un programa dImmersi cal el Diploma de Mestre de Valenci 7. Ensenyar a llegir i escriure en un PIL requereix un mtode especial 8. Amb el nivell Mitj de la JQCV pot fer-se classe de Valenci i en valenci 9. En un PIL no sensenya castell 10. En un PIP, a partir de tercer de Primria, el Coneixement del Medi sha dimpartir en valenci 11. Un PIL s el mateix que un PIP, per canviant les llenges 12. El Pla de Normalitzaci Lingstica i el Pla Anual de Normalitzaci Lingstica noms els han delaborar els centres de zona valencianoparlant 13. La competncia lingstica en valenci saconsegueix suficientment amb lrea de Valenci. 14. La motivaci del profesorat envers les llenges no s important 15. Lalumnat, en finalitzar els estudis obligatoris, ha de tenir competncia plena en castell i suficient en valenci 16. En un futur prxim, per a vehicular matries en una LE caldr el Certificat de Capacitaci en Llenges Estrangeres. 17. Per a vehicular una matria en angls, cal simplement buscar un llibre de text escrit en la llengua en qesti

Tasca final
Redacta un informe que presentars davant del Consell Escolar en el qual, dins del Pla Anual de Normalitzaci Lingstica del teu centre, justifiques la convenincia dutilitzar el valenci en les comunicacions formals i no formals entre el professorat del centre i la resta de la comunitat educativa (amb les famlies, amb ladministraci, etc.)

Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 3

1. EL VALENCI I ELS DIFERENTS MBITS DS

La situaci sociolingstica del valenci determina la necessitat de plantejar estratgies de reinserci i dactivaci del valenci en cadascun dels mbits ds o situacions comunicatives en qu les llenges sn presents.

Activitat 1. Tot seguit vos oferim una graella en qu, per parelles, mirareu de graduar quina s la presncia actual del valenci en els diversos mbits ds.

MBITS DS
Administraci Associacionisme Cultura i espectacles Comer Economia i empresa Ensenyament Justcia Mitjans de comunicaci Poltica Temps de lleure Religi Vida privada

Molt alta

Alta

Irregular

Escassa

Nulla

Intenteu arribar a un acord entre tots, sintetizant les vostres observacions en un pargraf que done una perspectiva general de la situaci social del valenci.

Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 3

2. EL MARC LEGAL
2.1. LEGISLACI EN MATRIA DE VALENCI A LA COMUNITAT VALENCIANA
2.1.1. MARC GENERAL
Activitat 2: Posada en com. Llegiu els fragments de les disposicions legals vigents que shan seleccionat i, tot seguit, treballeu esta qesti: a) Delimiteu els conceptes ms importants que apareixen en els textos legals: llengua oficial i cooficialitat, drets i deures lingstics, llengua prpia, llengua primera, llengua vehicular, etc.

CONSTITUCI ESPANYOLA (1978)

Article 3 1) El castell s la llengua espanyola oficial de lEstat. Tots els espanyols tenen el deure de conixer-la i el dret a usar-la. 2) Les altres llenges espanyoles seran tamb oficials a les comunitats autnomes respectives dacord amb els seus estatuts. 3) La riquesa de les diferents modalitats lingstiques dEspanya s un patrimoni cultural que ser objecte de respecte i protecci especials.

ESTATUT DAUTONOMIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA (2006)

Article 6 1) 2) La llengua prpia de la Comunitat Valenciana s el valenci. L'idioma valenci s l'oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho s el castell, que s l'idioma oficial de l'Estat. Tots tenen dret a conixer-los i a usar-los i a rebre l'ensenyament del, i en, idioma valenci. [...] 4) 5) Ning no podr ser discriminat per ra de la seua llengua. S'atorgar especial protecci i respecte a la recuperaci del valenci. [...]

7) Es delimitaran per llei els territoris en els quals predomine l's d'una llengua o de l'altra, aix com els que puguen ser exceptuats de l'ensenyament i de l's de la llengua prpia de la Comunitat Valenciana. 8) L'Acadmia Valenciana de la Llengua s la instituci normativa de l'idioma valenci.

Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 3

LLEI DS I ENSENYAMENT DEL VALENCI (1983)

Article 2 El valenci s llengua prpia de la Comunitat Valenciana i, en conseqncia, tots els ciutadans tenen dret a conixer-lo i a usar-lo oralment i per escrit, tant a les relacions privades com a les relacions amb les instncies pbliques.

Article 19 1) Hom procurar, en la mesura de les possibilitats organitzatives dels centres, que tots els escolars reben els primers ensenyaments en la seua llengua habitual, valenci o castell. 2) Aix no obstant, i sense perjudici de les excepcions regulades a l'article vint-i-quatr, al final dels cicles en qu es declara obligatria la incorporaci del valenci a l'ensenyament, i qualsevol que haja estat la

llengua habitual en iniciar els estudis, els alumnes han d'estar capacitats per a utilitzar, oralment i per escrit, el valenci en igualtat amb el castell.

Article 23 Atesa la cooficialitat del valenci i del castell, els professors han de conixer totes dues llenges.

LOE (LLEI ORGNICA DEDUCACI, 2/2006)

Ttol preliminar
Captol I. Principis i finalitats de l'educaci
Article 2. Finalitats j) La capacitaci per a la comunicaci en la llengua oficial i cooficial, si n'hi haguera, i en una o ms llenges estrangeres.

Ttol I. Els ensenyaments i la seua ordenaci

Captol II. Educaci Primria
Article 17. Objectius de l'Educaci Primria e) Conixer i emprar de manera apropiada la llengua castellana i, si n'hi haguera, la llengua cooficial de la Comunitat Autnoma i desenrotllar hbits de lectura. f) Adquirir en, al menys, una llengua estrangera la competncia comunicativa bsica que els permeta expressar i comprendre missatges senzills i sortir-se'n en situacions quotidianes.

Captol III. Educaci Secundria Obligatria

Article 23. Objectius h) Comprendre i expressar amb correcci, oralment i per escrit, en la llengua castellana i, si n'hi haguera, en la llengua cooficial de la Comunitat Autnoma, textos i missatges complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i l'estudi de la literatura. i) Comprendre i expressar-se en una o ms llenges estrangeres de manera apropiada.

Captol IV. Batxillerat

Article 33. Objectius e) Dominar, tant en la seua expressi oral com escrita, la llengua castellana i, si n'hi ha, la llengua cooficial de la comunitat autnoma. f) Expressar-se amb fluidesa i correcci en una o ms llenges estrangeres.

Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 3

DECRET 38/2008 (CURRCULUM DE LEDUCACI INFANTIL)

Article 3. Objectius del cicle LEducaci Infantil contribuir al fet que les xiquetes i els xiquets desenrotllen les capacitats que els permeten: h) Conixer que a la Comunitat Valenciana hi ha dos llenges que interactuen (valenci i castell), que han de conixer i respectar per igual, i ampliar progressivament ls del valenci en totes les situacions.

DECRET 111/2007 (CURRCULUM DE LEDUCACI PRIMRIA)

Article 4. Objectius de letapa LEducaci Primria ha de contribuir a desenrotllar en lalumnat les capacitats que li permeten: e) Conixer i utilitzar de manera apropiada el valenci i el castell, oralment i per escrit. Valorar les possibilitats comunicatives del valenci com a llengua prpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, aix com les possibilitats comunicatives del castell com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols i didioma internacional. Desenrotllar, aix mateix, hbits de lectura com a instrument essencial per a laprenentatge de la resta de les rees.

DECRET 112/2007 (CURRCULUM DE L'EDUCACI SECUNDRIA OBLIGATRIA)

Article 4. Objectius de letapa LEducaci Secundria Obligatria ha de contribuir a desenrotllar en les i els alumnes les capacitats que els permeten: i) Comprendre i expressar amb correcci textos i missatges complexos, oralment i per escrit, en valenci i en castell. Valorar les possibilitats comunicatives del valenci com a llengua prpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, aix com les possibilitats comunicatives del castell com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols i didioma internacional. Iniciar-se, aix mateix, en el coneixement, la lectura i lestudi de la literatura dambds llenges.

DECRET 112/2008 (CURRCULUM DEL BATXILLERAT)

Article 5. Objectius El batxillerat contribuir a desenrotllar en lalumnat les capacitats que li permeten: e) Dominar, tant en la seua expressi oral com escrita, el castell i el valenci, i conixer les obres literries ms representatives escrites en ambds llenges fomentant el coneixement i lestima del valenci; aix com la diversitat lingstica i cultural com a un dret i un valor dels pobles i de les persones.

DECRET 62/2002 (REQUISIT LINGSTIC)

Article 1. Coneixement dels idiomes oficials El personal docent dels centres densenyament no universitari i dels serveis o unitats de suport escolar i educatius dependents de la Conselleria de Cultura i Educaci ha de tindre el coneixement adequat, tant a nivell oral com escrit, dels dos idiomes oficials de la Comunitat Valenciana. Article 2. Supsits en qu shaur dacreditar Lacreditaci del coneixement adequat a qu es refereix larticle anterior sexigir als procediments selectius dingrs i daccs a cossos docents que es convoquen a la Comunitat Valenciana, inclosos els procediments daccs a la condici de catedrtic.

Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 3

ORDRE DE 5 DOCTUBRE DE 2009 (CERTIFICAT DE CAPACITACI EN VALENCI, ANGLS I ALTRES LLENGES ESTRANGERES)

Prembul
Cal configurar un nou pla de formaci per a aconseguir que el professorat valenci assolisca el saber (competncia lingisticocomunicativa) i el saber fer (la formaci tecnidodidctica) en valenci, en angls i en altres llenges estrangeres, que possibiliten la vehiculaci de continguts en les llenges del currculum del sistema educatiu valenci.

Captol I
Article 1. Capacitaci Lingisticotcnica en valenci Per a la capacitaci en valenci, este pla de formaci lingstica i tcnica t com a objectius dotar de la formaci necessria el professorat valenci per tal que este assolisca la competncia lingisticocomunicativa en valenci per a exercir la docncia en i del valenci en els diferents nivells densenyament no universitari. Article 10.4 [...] el Diploma de Mestre de Valenci facultar el professorat que lobtinga per a impartir continguts curriculars de valenci en tots els nivells densenyament no universitaris, sempre que estiga en possessi de les titulacions o condicions acadmiques i administratives requerides per a impartir la docncia en els esmentats nivells.

Captol II
Article 12. Capacitaci en angls i en altres llenges estrangeres Per a la capacitaci en angls i en altres llenges estrangeres presents en el currculum del sistema educatiu valenci, este pla de formaci tcnica t com a objectiu dotar el professorat valenci de la formaci metodolgica necessria per a impartir ensenyament en les llenges estrangeres que integren el currculum valenci no universitari.

2.1.2. IMPLICACIONS DE L'ORDENAMENT JURDIC EN EL SISTEMA EDUCATIU VALENCI. A MANERA DE RESUM

1. El valenci s llengua prpia de la Comunitat Valenciana. 2. L'aprenentatge del valenci s obligatori en el sistema educatiu valenci. 3. Tots els alumnes han d'assolir un domini igual de les dues llenges oficials en acabar l'escolaritat obligatria. 4. El sistema educatiu ha d'estendre l's del valenci com a llengua d'instrucci. 5. Tot el professorat ha de conixer les dues llenges oficials de la Comunitat. 6. L'Administraci educativa ha de garantir la disponibilitat de professorat competent suficient perqu cada centre puga impartir el projecte educatiu que haja determinat.

Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 3

2.2. LENSENYAMENT DE LA LLENGUA PRPIA A LA RESTA DE LESTAT ESPANYOL

Activitat 3 Llegiu els fragments segents que descriuen la situaci de les diverses llenges en lensenyament al Pas Basc, Galcia, Catalunya i les Illes Balears, adaptats del monogrfic de la revista Textos, La enseanza de las lenguas del Estado. A continuaci: a) Digueu a quina comunitat autnoma correspon la situaci descrita en cada fragment: b) b) Comenteu en grup cadascuna daquestes situacions tot comparant-les amb la valenciana: c) Redacteu un pargraf semblant en qu descrigueu la regulaci del valenci en lensenyament a la Comunitat Valenciana:

Soluci:

La Llei de Normalitzaci Lingstica, pel que fa a lensenyament, diu: . El , com a llengua prpia de , s tamb llengua oficial a lensenyament.

. Els xiquets tenen dret a rebre els primers ensenyaments en la llengua materna. . Les autoritats educatives establiran les mesures dirigides a promoure ls progressiu del lensenyament. . Les autoritats educatives garantiran que, en acabar els cicles en qu lensenyament del obligatori, els alumnes el coneguen igual que el castell. Posteriorment la legislaci ha passat per dues fases. A la primera (1983-1988), noms era obligatori lestudi de la llengua com a assignatura. A partir de la segona (de 1988 a s a

avui), s obligatori usar-la com a llengua vehicular en una part del currculum.

Soluci:

, malgrat els enunciats de la Llei de Normalitzaci Lingstica, les

disposicions posteriors per dur-la a la prctica produeixen una pluralitat de models. I s que, en realitat, el govern autonmic no fa una definici de models lingisticoescolars en funci de ls que shi faa de la llengua . Una ordre de lexecutiu autnom deixa en mans dels centres com a llengua vehicular. A principis de 1995 el .

educatius ls i la mesura de la utilitzaci del

672% de lalumnat seguia tot lensenyament nicament en castell, i noms el 17% ho feia en Lestudi del com a assignatura s, per, majoritari.

Malgrat tot, els models existents de facto sn: . Centres que tendeixen a fer lensenyament en . Centres que tendeixen a fer assignatures en . Centres que tenen una branca en . Centres que noms ensenyen . i una altra en castell. com a assignatura. .

. Centres amb programes dimmersi lingstica.

Soluci:

Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 3

es parteix del principi de no separaci dels nens per ra de la seua llengua habitual. s com a vehicular densenyament, amb

aix que saplica el criteri dutilitzaci de la llengua programes dimmersi en llengua

a les zones on les condicions sociolingstiques ho

demanen, datenci individualitzada en castell a petici de les famlies, i daprenentatge de la llengua castellana. Lopci del com a matria o com a llengua dalgunes matries,

practicada durant un primer perode, va demostrar la seua ineficcia per adquirir la mnima competncia bilinge exigida per la llei, just all on el t menys presncia social.

Soluci:

Als nivells densenyament infantil, primria i secundria obligatria, en teoria hi ha tres models possibles descolaritzaci: A, B i D; hi ha, a ms, un model C, nodrit pels eximits de lensenyament, que s molt minoritari. Al model A lensenyament s en castell i assignatura; pel que fa al model B el temps escolar es divideix entre el castell i darrerament, al model D lensenyament s en i el castell s una assignatura. en s una ;

Quant a lensenyament secundari postobligatori, legalment els models sn dos: el model D (ensenyament en castell i i el castell s una assignatura) i el model A (ensenyament en s una assignatura).

Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 3

3. LA PLANIFICACI LINGSTICA
3.1. ELS MODELS DEDUCACI BILINGE
Activitat 4. Reviseu per parelles i comenteu esta graella que arreplega les caracterstiques principals dels diversos models deducaci bilinge.

DENOMINACI

DESTINATARIS
Usuaris

OBJECTIU

ORGANITZACI
La llengua materna sestudia en els nivells inicials, dutilitzar-se per com desprs a deixa llengua

duna Compensar les mancances lingstiques

L2 minoritria

Model compensatori

dels aprenents en la llengua

dinstrucci. La L1 s usada per a ajudar lalumnat a conixer la L2, ms que no per a ensenyar continguts. Quan laprenent s competent en la L2, abandona el model i sintegra dins els programes regulars en L1.

majoritria.

Usuaris Model de manteniment

duna Mantenir i desenvolupar la llengua i la cultura

Els

aprenents

solen

comenar

L2 minoritria

lensenyament utilitzant la L1 com a vehicle dinstrucci i a poc a poc van incorporant la L2 en lensenyament de continguts escolars. El currculum

minoritries.

simparteix en ambds llenges.

Usuaris de les Model denriquiment dues llenges en contacte.

Desplegar la competncia comunicativa plena en totes dues llenges.

Les

dues

llenges

sn

vehicle

dinstrucci i hom mira de fer-ne una distribuci equitativa al llarg de les diferents etapes educatives.

Invertir Model de revitalitzaci total Parlants les comunitats lingstiques. de dos la situaci de substituci La L2 minoritria s lnica llengua vehicular a lmbit educatiu, mentre que la L1 esdev una mera matria destudi.

lingstica de la llengua

minoritria.

Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 3

Activitat 5: Activitat individual o per parelles + correcci comuna.

Tot prenent com a punt de partida la graella anterior, reompliu aquest quadre on es descriuen models deducaci bilinge aplicats en societats multilinges, tot tractant de reconixer-los i comparant-los amb lorganitzaci en programes del sistema educatiu valenci, si s possible.

DESCRIPCI DEL PROGRAMA

Sn programes densenyament en L2 adreats a lalumnat de la llengua i cultura majoritries. Lensenyament es fa en L2, en totes o la majoria de les rees del currculum, durant un perode dun o ms anys i pot iniciar-se en lEducaci Infantil o en diferents moments de lescolaritat Primria o Secundria. La seqncia i la intensitat de la instrucci en L1 i L2 canvien al llarg del temps. El grup-classe inclou majoritriament o nica alumnat que t com a llengua materna L1. Els objectius sn el bilingisme i el multiculturalisme. Els escolars mantenen la L1 pel tractament que t a lescola i pel suport i estatus que t fora del context escolar, i aprenen la L2 mitjanant un procs natural a travs del seu s com a llengua vehicular en les diverses matries. El mitj dinstrucci s la L1 dels escolars, sent L2 ensenyada com a matria durant un nombre determinat dhores setmanals. s el programa aplicat a lestat bavars dAlemanya per a lalumnat turc que no pot integrar-se en el programa regular perqu no coneix prou b lalemany. En aquest programa L2 (lalemany) s ensenyada com si fra LE i a partir de 5 curs s introduda una matria en la qual sutilitza lalemany com a llengua vehicular. A travs daquest mtode s poc lalumnat que pot integrar-se en el programa regular i, per tant, interactuar amb companys germanfons. s un programa que mant segregats socialment molts escolars i que dna resultats acadmics insatisfactoris. Van adreats a les minories lingstiques i culturals i tenen com a objectiu el bilingisme i el biculturalisme: laprenentatge de la llengua majoritria i de la L2 sense la prdua de la llengua i cultura prpies. Lobjectiu social ms important daquests programes s el desenvolupament del pluralisme i la supervivncia de la cultura i tradicions del grup minoritari. Comencen utilitzant L1 com a vehicle dinstrucci i progressivament incorporen L2 com a llengua vehicular. El currculum simparteix en totes dues llenges fins al final de lescolaritat. El model emprat a Sucia per a la minoria finesa va en esta lnia. Sn programes vehiculats a travs de la llengua i cultura dominant i tenen com a objectiu social i lingstic lassimilaci i la prdua de la

TIPUS DE PROGRAMA

10

Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 3

prpia llengua i cultura. Aquest tipus de programes s freqent als Estats Units, on conviuen amb programes que tenen objectius ben distints. Sinicien ensenyant en la L1 lalumnat, amb una

incorporaci progressiva de la L2 que arriba a substituir aquella en un moment donat de lescolaritat. La L1 desapareix en els nivells educatius mitj i superior.

Activitat 6.

Llegiu aquest article sobre la qesti de lespanyol als Estats Units.

Durant els ltims 30 anys a Califrnia sha implantat un sistema flexible deducaci bilinge als districtes escolars on viuen la gran majoria dimmigrants mexicans i centroamericans. Lobjectiu ha estat iniciar els xiquets a lespanyol, de manera que adquirisquen els rudiments dalfabetitzaci i aritmtica en la seua llengua materna. Tot plegat amb lesperana que aquest procs fes possible que els pares ajudassen llurs fills en la feina extraescolar, i perqu aquests pares a penes educats poguessen sentir-se partcips de la societat nord-americana. Aquesta poltica tamb demostraria el comproms de Califrnia en la preservaci de la cultura hispana. Alhora, els immigrants serien assimilats al corrent principal nord-americ en tenir la seua educaci des dels 10 anys fins a lensenyament superior en angls. (...) Com es pot entendre que el 61% dels californians -davant el 39%- haja votat per eliminar el sistema bilinge i utilitzar noms langls a les escoles pbliques? En la decisi intervenen molts factors [...] Per abans datribuir el resultat a emocions racistes, shauria dobservar que una part substancial dhispans (37%) tamb ha votat a favor de leliminaci de la poltica bilinge. Aquests pares saben que, econmicament i professional, els Estats Units sn una meritocrcia, en qu lxit depn de leducaci i ladaptaci als mtodes americans de treball i publicitat. Saben que en molts districtes escolars, ls de lespanyol com a nica llengua ha augmentat any rere any, de manera que, de fet, els seus fills no aconsegueixen aprendre angls. Alhora, veuen que els fills dels immigrants russos, vietnamites i xinesos accedeixen a les universitats i a les professions en un nombre molt ms elevat que no llurs propis fills, i saben que una de les raons daix s que els russos i els asitics fan de laprenentatge de langls la seua prioritat. El vot significa que per a molts liberals blancs, igual que per als mateixos hispans, la poltica bilinge, tal i com sha administrat, no ha incrementat les oportunitats dels fills dhispans. Ara estan preparats per intentar la prctica histrica de laclaparadora majoria dels antics immigrants europeus i asitics: aprendre angls com ms rpidament millor per integrar-se com ms aviat millor en la gran societat americana. Gabriel Jackson. El Peridico (7-6-1998)

Dacord amb el que heu llegit, analitzeu el model deducaci bilinge a qu fa referncia Jackson: a) A qui va adreat? b) Qu pretn?

11

Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 3

c) Com sembla que sorganitza? d) Quin dels quatre models que hem vist creieu que est aplicant-se a Califrnia? e) Qu opineu del resultat del referndum i de lanlisi que sen fa?

3.2. ELS PROGRAMES DEDUCACI BILINGE A LA COMUNITAT VALENCIANA

Segons disposa larticle 102 del Decret 234/1997, en els municipis de predomini lingstic valenci, que figuren en larticle 35 de la Llei ds i Ensenyament del Valenci, tots els centres aplicaran un o ms dels programes deducaci bilinge. Pel que respecta als municipis de predomini lingstic castell, adopten un tipus deducaci monolinge, amb el castell com a llengua dinstrucci i el valenci com a simple matria destudi. Per una altra banda, els centres dels municipis de predomini lingstic castell poden aplicar, sempre que hi haja una voluntat explcitament manifestada pels pares, mares o tutors legals, qualsevol dels programes deducaci bilinge.

Lobjectiu primordial daquests programes s que tots els alumnes, qualsevol que siga la llengua materna, assolisquen un domini efectiu de les dos llenges oficials, sense perjudici de laprenentatge duna llengua estrangera en edats ben primerenques, i duna quarta ms tard.

Actualment a la Comunitat Valenciana sapliquen tres programes deducaci bilinge: a) El programa densenyament en valenci (PEV). b) El programa dimmersi lingstica (PIL). c) El programa dincorporaci progressiva (PIP).

Activitat 7 A partir de la vostra experincia com a docents, mireu desbrinar els trets definitoris daquests tres programes.

PEV Zona daplicaci Predomini lingstic valenci

PIL

PIP

Destinataris

Objectius

Afavorir laprenentatge de llenges a partir de la llengua no assolida

Nivell educatiu en qu saplica Organitzaci

12

Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 3

- Llengua vehicular primera - Iniciaci a la lectoescriptura en - Introducci de LE

castell

castell

Primria

3.2.1. ELS PROGRAMES DEDUCACI BILINGE ENRIQUITS EN PRIMRIA (PEBE)

LOrdre de 30 de juny de 1998 (DOGV de 14 de juliol) fixa els requisits, criteris i procediments per aplicar un programa deducaci bilinge enriquit amb la incorporaci duna llengua estrangera com a llengua vehicular des del primer cicle de lEducaci Primria. El nombre de centres de la Comunitat Valenciana que han aplicat en el curs 2007-08 aquest programa plurilinge en Educaci Infantil i Primria s de 310. Resumim els aspectes ms rellevants del text legislatiu: 1) Trets generals del programa deducaci bilinge enriquit als centres de primria. - Destinataris: centres pblics i privats concertats. - Definici del programa: incorporaci, des del primer cicle de lEducaci Primria, dun programa deducaci bilinge que integra, amb carcter vehicular, una llengua estrangera als

aprenentatges de lalumnat.

2) Alguns dels requisits que han dacomplir els centres. - Comptar amb la conformitat individual i per escrit dels pares, mares o tutors dacceptaci del Disseny Particular del Programa (vegeu definici de DPP en IV.3.) - Disposar de professorat de primria amb destinaci definitiva, habilitat en la llengua estrangera i suficient per a garantir laplicaci del DPP. - Comptar amb el comproms de lequip directiu i del claustre de professors. - Disposar de recursos humans i materials per aplicar el DPP. - Tenir laprovaci del consell escolar.

3) Alguns elements que ha de contenir el DPP dins el programa deducaci bilinge enriquit. - Determinaci de la proporci de ls vehicular del castell, del valenci i de la llengua estrangera triada, dacord amb els cronogrames orientatius dels annexos i tot respectant els mnims que sestableixen pel que fa a ls vehicular del valenci i a les hores establertes per a ls i ensenyament de la llengua estrangera. - Tractament metodolgic i didctic integrat de les diferents llenges. - Moments i seqncia dintroducci sistemtica i tractament de la lectura i de lescriptura en castell, en valenci i en llengua estrangera.

13

Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 3

Activitat 8 Organitzeu un debat simulat sobre la convenincia o no dimplantar un daquests programes en un centre de Primria.

Activitat 9: Llegiu el segent article periodstic, aparegut al diari Las Provincias el dia 26 de febrer de 2004 i comenteu-lo tot seguit en laula-grup.

Els xiquets de tres anys que estudien valenci tenen ms facilitat per aprendre angls
Els escolars de letapa infantil (de tres a cinc anys) que estudien en valenci tenen ms facilitat per aprendre una llengua estrangera. Aix ho valora lInstitut Valenci dAvaluaci i Qualitat Educativa. Lorganisme analitza lexperincia aplicada en 14 collegis que han avanat la llei de Qualitat.

CONCHA RAGA. VALNCIA. Laprenentatge de llenges estrangeres en edats

RECOMANACIONS GENERALITZAR EL PLA A LETAPA INFANTIL Desprs dels bons resultats que es desprenen de lanlisi de lexperincia en aquests catorze centres deducaci infantil,

primerenques no s cap problema per als escolars ms menuts, ni tan tols en detriment de les dues llenges cooficials de la Comunitat Valenciana. Ben al contrari. Els escolars de letapa infantil (de tres a cinc anys) que estudien en valenci han demostrat una major capacitat per aprendre una llengua estrangera, en concret langls, sense cap perjudici per al castell i el valenci. Aix ho ha fet pals linforme ems per lInstitut Valenci dAvaluaci i Qualitat Educativa (IVAQE) desprs danalitzar el programa plurilinge que, des del curs 2000-01 est aplicant-se de forma voluntria i experimental, en catorze collegis de la Comunitat Valenciana, que daquesta manera es van avanar a les previsions de la Llei de Qualitat. Resultats de lavaluaci. Els resultats de lavaluaci realitzada per lIVAQE posen de relleu que a lrea de valenci els alumnes presenten una comprensi i producci lingstiques catalogades d

lInstitut dAvaluaci i Qualitat Educativa (IVAQE) ha plantejat una srie de recomanacions, com ara la de del en a generalitzar programa valenci leducaci

laplicaci

densenyament enriquit (PEVE)

infantil [...]

excellent en deu centres i en altres tres collegis el nivell s suficient. Pel que fa a lrea de castell, en tretze centres els escolars donen uns resultats molt positius. A lrea dangls la prctica totalitat daquests centres experimentals obt resultats que situen lalumnat amb

14

Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 3

nivells molt

satisfactoris quant a comprensi i producci

lingstiques i, per tant, lalumnat mostra un bon domini de lidioma, segons ressalten les conclusions de linforme. Tamb es palesa que el rendiment de lalumnat en

lexperimentaci de carcter lingstic s molt positiu i equilibrat als centres on lensenyament es realitza amb programes dimmersi lingstica, s a dir, totalment en valenci. Lavaluaci assenyala que el programa dimmersi enriquit, o s, amb langls incorporat, presenta un major

rendiment en totes tres llenges front als altres. Aqueix mateix programa, junt amb el densenyament en valenci, mostren, a ms, resultats ptims per a laprenentatge del valenci.

3.2.2. ELS PROGRAMES DEDUCACI PLURILINGE EN EDUCACI INFANTIL

En Educaci Infantil, el curs 2001-02, es va iniciar lexperimentaci daquest programa en 15 centres de la Comunitat Valenciana i sha regulat definitivament mitjanant la resoluci de 30 de juliol de 2008, per la qual sestableixen els requisits bsics, criteris i procediments per a aplicar en els centres educatius un programa deducaci plurilinge que permeta fomentar una primera aproximaci a la llengua anglesa en el segon cicle de lEducaci Infantil.

El programa pretn donar resposta a la necessitat de dominar per igual els dos idiomes cooficials, valenci i castell, cosa a la qual shi afegeix la necessitat daugmentar el domini daltres llenges estrangeres necessries per vehicular la comunicaci a nivell europeu i internacional, des duna perspectiva ben primerenca.

3.2.3. EL PROGRAMA PLURILINGE EN ESO, BATXILLERATS I CICLES FORMATIUS

Pel que fa a lEducaci Secundria, els Batxillerats i els Cicles Formatius, la Conselleria dEducaci porta a terme des de fa uns anys un programa experimental plurilinge que implica un grup duns seixanta centres, a hores dara, en els quals es vehiculen tamb coneixements en les dues llenges oficials i en llenges estrangeres. Es planteja amb aquest programa lextensi de la llengua estrangera com a llengua vehicular i com a llengua de transmissi de coneixements. La normativa al respecte per al curs 2010-11 sha concretat en la resoluci de 26 dabril de 2010 de la Direcci General dOrdenaci i Centres Docents de la Conselleria dEducaci, per la qual es regula i sestableixen els requisits per a lexperimentaci de l's de les llenges estrangeres com a llenges vehiculars (programa plurilinge) en les etapes de leducaci secundria obligatria, els batxillerats i els cicles formatius dels centres de la Comunitat Valenciana sostinguts amb fons pblics.

15

Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 3

Per a poder aplicar el programa, els centres han de comptar amb l'acord del Consell Escolar, del Claustre i amb la conformitat de les famlies. A ms, els centres tamb han delaborar el cronograma de distribuci de temps per a cada una de les llenges curriculars.

4. LA DINAMITZACI LINGSTICA ALS CENTRES DE SECUNDRIA

4.1. ELS ESPAIS DINTERVENCI
Podem delimitar els espais escolars dintervenci segents: a) Administratiu i social. b) Acadmic. c) Dinteracci didctica. d) Dinterrelaci amb lentorn sociofamiliar.

Activitat 10: Classifiqueu aquestes actuacions escolars dacord amb lespai dintervenci a qu pertanyen.

1.

Fulls

informatius

les

10. Loteria i rifes per als viatges 11. Actuaci del professorat a laula 12. Atenci al pblic 13. Llistat de preus al bar 14. Factures 15. Adaptacions curriculars 16. Notes de premsa 17. Intervencions al claustre

20. Certificats 21. Rebuts 22. Expedients de lalumnat 23. Projecte educatiu 24. Activitats extraescolars 25. Butlletins de notes 26. Retolaci interna del centre 27. Intervencions als mitjans de comunicaci 28. Pla dautoprotecci i emergncia

famlies 2. 3. 4. Projecte curricular Materials didctics Projectes de formaci del professorat en centres 5. 6. 7. 8. Tauler danuncis de laula Programacions Documentaci interna Informe lalumne 9. Revista de linstitut davaluaci de

18. Arxius 19. Justificants de faltes dassistncia

ESPAI ADMINISTRATIU I SOCIAL

ESPAI ACADMIC

ESPAI DINTERACCI DIDCTICA

ESPAI DINTERRELACI AMB LENTORN SOCIOFAMILIAR

16

Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 3

4.2. EL PLA DE NORMALITZACI LINGSTICA I EL PLA ANUAL DE NORMALITZACI LINGSTICA DINS EL PROJECTE EDUCATIU
El Decret 234/97, de 2 de setembre, que determina els elements constituents del reglament orgnic i funcional dels instituts dESO estableix que, el projecte educatiu, entre altres coses inclou, el disseny particular del programa o programes deducaci bilinge (DPP) que aplique el centre i el pla de normalitzaci lingstica (PNL), que recull els aspectes rellevants relatius a lensenyament i a ls de les llenges al centre.

El PNL parteix de la consideraci de ls del valenci a lentorn dels i les alumnes, per tamb dels mtodes didctics, dels materials que shi utilitzen i de la qualificaci del professorat. Actuar eficament en els mbits descrits exigeix una planificaci acurada i coherent que preveja entre altres coses:

a) Les actuacions previstes en cadascun dels espais dintervenci del centre, tot preveient-hi quins seran els rgans implicats i els recursos necessaris per a poder dur-les a terme, etc. b) Una temporitzaci que faa explcita la prioritzaci dels objectius ads esmentats i una seqncia, al llarg dun calendari a mitj termini, a partir del qual puga establir-se per als cursos vinents el pla anual de normalitzaci lingstica (PANL), que, al seu torn, ha de concretar les actuacions del PNL en propostes dintervenci operatives.

Es dedueix que, per poder prendre les decisions relacionades amb el PNL i el PANL, cal conixer prviament la realitat en qu viu el centre i lespecificitat de les persones que el conformen. Esta anlisi ha de ser rigorosa i ha darreplegar tots els trets que, dalguna manera, hi estan relacionats. Pot incloure alguna daquestes qestions:

Sobre el centre: Quina volem que siga la llengua de comunicaci al centre? Quina volem que siga la llengua daprenentatge? Quan i com han dintroduir-shi les segones llenges? Com es concreta el disseny en la primera llengua? Quins sn els requisits previs per a laprenentatge de la lectoescriptura? Com atenem la diversa procedncia sociolingstica del nostre alumnat? Sobre lalumnat i les seues famlies: Quina ns la llengua primera? Quin perfil sociocultural tenen? Quin grau dintegraci tenen dins la llengua i cultura prpies de la societat valenciana? Sobre el professorat: Quina llengua primera tenen?

17

Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 3

En quina llengua fan les classes? Quin grau de competncia comunicativa tenen en valenci? Sobre lentorn de linstitut (barri, poble, ciutat): Grau dinserci dins de la llengua i cultura prpies: percentatge dimmigraci, presncia social del valenci, costums, etc. Relaci entre el centre i lentorn: tipus i freqncia desta mena de contacte.

Document adaptat de Daniel Cassany, Ensenyar llengua.

4.3. EL DISSENY PARTICULAR DEL PROGRAMA DINS DEL PROJECTE EDUCATIU

El disseny particular del programa o programes deducaci bilinge s, duna banda, la concreci i contextualitzaci dun dels programes deducaci bilinge a la realitat particular de cada centre i, de laltra, el conjunt de decisions prvies per a lelaboraci dels instruments dorganitzaci i de gesti educatives. El DPP dels centres dESO ha dincloure els apartats segents: a) Els objectius generals del currculum prescriptiu dESO contextualitzats i atenent la realitat educativa del centre i les exigncies del programa. b) El tractament metodolgic de les diferents llenges: - Valenci i castell com a rees lingstiques. - Valenci i castell com a llenges vehiculars. - Llengua vehicular i llengua estrangera (LE). c) Les actuacions previstes per a lalumnat de nova o recent incorporaci al sistema educatiu valenci i que, per tant, necessita una atenci especfica per ra de la baixa competncia en qualsevol de les dues llenges oficials. d) La proporci ds vehicular de les dues llenges als diferents cicles, cursos i grups dalumnes. e) La distribuci del professorat dacord amb els diferents nivells de formaci lingisticotcnica i la seua competncia lingstica en valenci. f) Les necessitats especfiques per a una aplicaci correcta dels diferents PEB existents al centre.

Activitat 11: El DPP s un document que, a hores dara, deu estar elaborat en la majoria dels centres. Fra interessant que esbrinreu quines particularitats presenta el del vostre i que en freu un breu informe.

18

Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 3

5. BIBLIOGRAFIA I LEGISLACI
BIBLIOGRAFIA
ARNAU, J., La incorporaci de la llengua del territori al sistema densenyament: principis psicopedaggics, context i models organitzatius, a Suport per a lensenyament en valenci, 3. CCEC, 1989. (En aquest article sestableixen els principis psicopedaggics presents en el procs dadquisici duna segona llengua, shi comenta la importncia del context sociolingstic en laprenentatge duna L2 i shi analitzen tres models organitzatius que incorporen dues llenges al currculum). ARNAU, J. i altres, La educacin bilinge. ICE-Horsori, 1992. (Llibre estructurat en quatre parts independents, encara que molt relacionades entre elles, que socupen dels models deducaci bilinge existents, de leducaci bilinge a les diferents comunitats autnomes amb llengua prpia de lEstat espanyol, i de les caracterstiques dels PIL i de la didctica de la llengua prpia en aquests programes.) NORMALITZACI
LINGSTICA,

Webs de centres educatius amb activitats de normalitzaci lingstica, en

http://www.edu.gva.es/ocd/sedev/val/act_norma_linguistica.htm PASCUAL, V. (coord.), El projecte i el pla anual de normalitzaci lingstica dun centre deducaci secundria. Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia, 1992. (Shi ofereix informaci sobre el PNL i el PANL, definicions, caracterstiques dels documents, estructura, models...). PASCUAL, V. (coord.),: El programa dimmersi. CEC, 1992. (Publicaci que arreplega diverses collaboracions centrades en diversos aspectes del PIL -anlisi del PIL a la Comunitat Valenciana, bases psicolingstiques i pedaggiques del programa, el tractament que rep la llengua oral, la lectoescriptura, lavaluaci...). PASCUAL, V. (coord.),: Guia per a lanlisi del context de centre. CCEC, 1993. (Suport monogrfic preparat pel Servei dEnsenyaments en Valenci en qu sexposen tots els aspectes que conv considerar a lhora de redactar un document per analitzar el context dun centre educatiu.) PASCUAL, V., Una proposta de planificaci educativa dins un model denriquiment deducaci bilinge. Valncia: CCEC, 1993. (Lobra socupa, en una primera part, de justificar ladopci a la Comunitat Valenciana del model denriquiment densenyament bilinge, de caracteritzar els programes que sen deriven i destablir un model de planificaci educativa dins el programa deducaci bilinge adoptat. En una segona part ofereix indicacions per a lelaboraci dels documents necessaris per fer esta planificaci.) PASCUAL, V., El programa densenyament en valenci, a Primer simposi del professorat deducaci infantil i primria densenyaments en valenci. Ponncies. CEC, 1994. (Lautor ofereix algunes indicacions sobre aspectes curriculars, administratius i organitzatius, que convindria tenir presents als PEV perqu lalumnat en traguera un profit ptim).

19

Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 3

PASCUAL, V., El tractament de les llenges en un model deducaci plurilinge per al sistema educatiu valenci, Generalitat Valenciana, (2006), Valncia. (Llibre que explica de manera fonamentada, rigorosa i cientfica quin s el tractament que en el sistema educatiu valenci han de rebre les llenges per fer del plurilingisme una realitat i no una quimera.) PASCUAL, V. SALA, V., Un model educatiu per a un sistema escolar amb tres llenges. CCEC, 1992. (A partir de lanlisi de la situaci sociolingstica valenciana i de lordenament legal en matria de llengua, els autors dissenyen laplicaci dun dels programes deducaci bilinge descrits al llibre al sistema educatiu valenci i a la realitat concreta dels centres). SERRA, J. M.: Alguns elements per a la reflexi sobre lelaboraci del projecte lingstic de centre, a Primer simposi del professorat deducaci infantil i primria densenyaments en valenci. Ponncies. CEC, 1994. (Lautor exposa una srie de consideracions que els centres haurien de seguir en el moment de preparar i de dur a terme el programa deducaci bilinge que hagen adoptat -informaci als pares, distribuci temporal...). VILA, I.: Educacin y bilingismo en el Estado espaol, a Textos, 18. Gra, desembre 1998. (Vila hi analitza laplicaci dels PEB, compara laprenentatge duna segona llengua amb el procs dadquisici del llenguatge per part dels infants i acaba exposant algunes consideracions que no conv oblidar si volem que leducaci bilinge siga realment efectiva.) VILA, I.:
I

SIGUAN, M.: Bilingisme i educaci. Proa, 1998. (Manual estructurat en tres parts. En la

primera analitza els principis bsics del bilingisme. En la segona repassa els models deducaci bilinge existents i se centra en lestudi del programa dimmersi lingstica. En la tercera comenta la legislaci sobre educaci bilinge aplicada a les comunitats autnomes amb llengua prpia, tot interessant-shi particularment per leducaci bilinge a Catalunya.)

LEGISLACI ESPECFICA
Constituci espanyola, de 27 de desembre de 1978 (BOE de 29 de desembre).

Estatut dautonomia de la Comunitat Valenciana de 10 d'abril de 2006 (DOGV d'11 d'abril de 2006).

Llei ds i ensenyament del valenci de 23 de novembre de 1983 (DOGV d1 de desembre de 1983).

Resoluci de 21 de juliol de 1997 (DOGV de 31 de juliol), per la qual saproven les instruccions per a lorganitzaci i el funcionament dels collegis deducaci Infantil i Primria.

Decret 233/1997, de 2 de setembre (DOGV de 8 de setembre), del Govern Valenci, pel qual saprova el reglament orgnic i funcional dels collegis dEducaci Infantil i Primria.

Decret 234/1997, de 2 de setembre (DOGV de 8 de setembre), del Govern Valenci, pel qual saprova el reglament orgnic i funcional dels instituts deducaci secundria.

20

Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 3

Ordre de 30 de juny de 1998 (DOGV de 14 de juliol), de la Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia, per la qual sestableixen els requisits bsics, criteris i procediments per a aplicar als centres educatius un programa deducaci bilinge enriquit per la incorporaci primerenca duna llengua estrangera, com a llengua vehicular, des del primer cicle de leducaci primria.

Resoluci de 15 de juny de 2001 (DOGV de 29 de juny), de la Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia, per la qual es dicten instruccions en matria dordenaci acadmica i dorganitzaci de lactivitat docent als centres dESO, on es contenen els aspectes organitzatius referits als PEB, al DPP i al PNL.

Decret 62/2002, de 25 dabril (DOGV de 2 de maig), del Govern Valenci, per qual es regula lacreditaci dels coneixements lingstics per a laccs i la provisi de llocs dins la funci pblica docent no universitria a la Comunitat Valenciana.

Resoluci de 30 de juliol de 2008 (DOCV nm. 5832 de 21 dagost) de la Direcci General dOrdenaci i Centres Docents i de la Direcci General de Personal, per la qual sestablixen els requisits bsics, criteris i procediments per aplicar en els centres educatius un programa deducaci plurilinge que permeta fomentar una primera aproximaci a la llengua anglesa en el segon cicle de lEducaci Infantil.

Resoluci de 22 de juliol de 2009 (en www.edu.gva.es) de la Direcci General dOrdenaci i Centres Docents de la Conselleria dEducaci, per la qual es regula i sestablixen els requisits en el curs 2009-10 per a lexperimentaci de l's de les llenges estrangeres com a llenges vehiculars (programa plurilinge) en les etapes de lEducaci Secundria Obligatria, els batxillerats i els cicles formatius dels centres de la Comunitat Valenciana sostinguts amb fons pblics.

Orde de 5 doctubre de 2009 (DOCV de 28 doctubre) de la Conselleria dEducaci, per la qual es regula el Pla de Formaci Lingisticotcnica en Llenges del Professorat No Universitari i l'obtenci de les titulacions administratives necessries per a ls vehicular de les llenges en tots els nivells d'ensenyament no universitari.

21