Vous êtes sur la page 1sur 661

fundaci noguera

ESTUDIS, 58

SOCIOLOGIA DE LA INDUSTRIALITZACI.
DE LA SEDA AL COT A LA CATALUNYA CENTRAL (SEGLES XVIII-XIX)

LlOReN FeRReR

AlS

BARCELONA, 2011

textos

edievals catalans

Lloren Ferrer i Als, 2011 Edita: Pags Editors, S L Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida editorial@pageseditors.cat www.pageseditors.cat Primera edici: juliol de 2011 ISBN: 978-84-9975-137-5 Dipsit legal: L-772-2011 Impressi: Arts Grques Bobal, S L www.bobala.cat Relligat: Enquadernacions Prats XXI, S L

NDEX

SoBre la revoluci industrial a Catalunya . . . El debat sobre el paper del comer colonial . . . . . . Les fbriques dindianes i el seu pes en la industrialitzaci catalana . . . . . . . . . . . . . . . . . . El concepte de protoindustrialitzaci en la historiograa catalana . . . . . . . . . . . . . . . . . . El paper dels gremis . . . . . . . . . . . . . La penetraci en el mercat interior . . . . . . . . . Les sntesis . . . . . . . . . . . . . . . . . Les bases comercials de la indstria catalana en el segle XIX La revoluci industrial en els historiadors econmics . . La diversicaci industrial de Catalunya . . . . . . . Enclavaments, districtes industrials o milieux innovateurs . Una explicaci social de la industrialitzaci . . . . . Una proposta . . . . . . . . . . . . . . . . LeconoMia difusa del segle xviii . . . . . . . Tradicions econmiques i noves oportunitats en els segles XVI i XVII . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els blanquers a la Manresa dels segles XVI i XVII . . . Unes notes sobre la indstria llanera . . . . . . . Claus, mules i gel . . . . . . . . . . . . . . La viticultura: la via de lespecialitzaci agrcola . . . Producci, comer, famlia i ascens social . . . . . Les especialitzacions del segle XVIII . . . . . . . . . Mocadors i cintes: la seda com a oportunitat . . . . Galons, cordons, cintes, vetes i altres menuderies . . .

9 14 15 19 21 23 25 28 29 32 33 38 41 45 47 47 49 53 54 55 56 57 85

LlOREN FERRER I AlS


88 93 97 103 127 129 133 140 150

Les companyies de comer . . . . . . . . . . . Les indianes: una experincia marginal . . . . . . Els arrendaments: un ingrs complementari . . . . . La indstria llanera: una tradici de la comarca . . . Cardona: cnem, ferro, llana, seda . . . . . . . . Santpedor: seda, transport, llana i aiguardent . . . . Vi i aiguardent . . . . . . . . . . . . . . . Larribada del cot . . . . . . . . . . . . . La conjuntura de nals del segle XVIII . . . . . . . Les industrialitzacions del cot a la Catalunya Central (1801-1830) . . . . . . . . . . . . . La geograa dels tres sistemes ladors . . . . . . . La industrialitzaci de la bergadana a la comarca del Bages Sallent: fbriques de riu per cardar cot i latura amb bergadanes . . . . . . . . . . . . . . . . Laprotament histric de laigua del riu Llobregat . . . Les necessitats daigua per cardar cot . . . . . . Les fbriques de riu a Sallent . . . . . . . . . La importncia del treball txtil a Sallent segons el padr de 1836 . . . . . . . . . . . . . . . . . Recapitulaci sobre el cas de Sallent . . . . . . . Santpedor: de la bergadana als telers manuals . . . . La industrialitzaci de la contnua a la comarca del Bages . Manresa. El torrent de Sant Ignasi . . . . . . . . Manresa. El riu Cardener . . . . . . . . . . . Cardona. La fbrica de la Costa . . . . . . . . . Castellgal. La fbrica Barrera i Monteys . . . . . . Les fbriques de Navarcles . . . . . . . . . . Una recapitulaci sobre la industrialitzaci de la contnua a Manresa . . . . . . . . . . . . . . . . El fracs de les fBriQues de llana . . . . . . Arts: de paraires a pagesos . . . . . . . . . . Les experincies fallides de les fbriques de llana . . . . Les experincies de fbriques llaneres al Bages . . .

153 159 168 170 176 178 180 200 203 209 211 212 243 264 266 270 279 289 289 291 291

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

Els fabricants del Valls busquen el Bages . . . . . 308 Crisi i adaptaci de la producci de llana a Moi i Castell terol . . . . . . . . . . . . . . . . . . 310 La indstria difusa del segle xix: teixits de seda i cinteria . . . . . . . . . . . . . . . . . Els velers . . . . . . . . . . . . . . . . . La cinteria . . . . . . . . . . . . . . . . . La petita empresa de cinteria . . . . . . . . . Progrs tcnic i organitzaci del treball . . . . . . Comercialitzaci, mercats i producci . . . . . . . Leclosi i reconversi de les fBriQues de riu (1830-1860) . . . . . . . . . . . . . . . . . La lenta ocupaci dels rius Llobregat i Cardener . . . La reconversi de les velles fbriques . . . . . . . Ladaptaci de les fbriques de Sallent . . . . . . La reconversi de les velles fbriques de Manresa . . Els benecis de les fbriques txtils a mitjan segle XIX . Energia hidrulica i mquines de vapor . . . . . . Barcelona i la comercialitzaci . . . . . . . . . Les noves i velles fbriques del Llobregat: de Berga a Monistrol de Montserrat . . . . . . . . . . . Les fbriques del Cardener: de Cardona a Castellgal . . Les fbriques del Torrent de Sant Ignasi a Manresa . . . El manteniment de les xarxes de fbriques de teixir a m . El tissatge manual a Arts . . . . . . . . . . . Algunes notes sobre el cas de Santpedor . . . . . . Les colnies: fBriQues sense poBlaci. Torrents i sQuies (1860-1890) . . . . . . . . . . . . . . Geograa de les noves fbriques . . . . . . . . . La creaci de lindustrial . . . . . . . . . . Les colnies del Llobregat . . . . . . . . . . . El debat sobre les colnies industrials . . . . . . Qui va construir les colnies industrials? . . . . .

319 320 333 338 343 348

353 362 368 368 371 375 376 383 387 429 458 467 469 471

475 476 478 482 483 489

LlOREN FERRER I AlS


492 508 519 528 542 558

Les colnies i fbriques de lAlt Llobregat . . . . . Les colnies i fbriques de la comarca del Bages . . . Discussi dalguns tpics sobre les colnies industrials . Les fbriques i colnies del riu Cardener . . . . . . . Els aprotaments hidrulics de la squia de Manresa . . Les societats annimes familiars . . . . . . . . . . LltiMa ocupaci dels rius i loportunitat de lelectrificaci (1890-1920) . . . . . . . . . . Les petites fbriques del riu Llobregat . . . . . . . Les petites fbriques del riu Cardener . . . . . . . La conquesta de rius i rieres de poc cabal . . . . . . Les fbriques del riu Calders. De Monistrol de Calders a Navarcles . . . . . . . . . . . . . . . . Les fbriques de la riera Gavarresa . . . . . . . Fbriques, electricaci i antics nuclis txtils . . . . . La xarxa de fbriques del districte industrial . . . . .

561 564 568 572 572 578 579 590

Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . 593 FontS UTILITZADES i BiBliografia . . . . . . . 627

SoBre la revoluci industrial a Catalunya*

Hem de partir de J. Vicens Vives, que lany 1958 va publicar Industrials i poltics, un llibre de sntesi que vist molts anys desprs mostra una frescor extraordinria: era una histria econmica de Catalunya i estava ple de preguntes i suggeriments, tot i una base emprica molt feble. El segon captol estava dedicat a lactivitat industrial i comenava escrivint s un tpic habitual parlar del desplegament extraordinari de la indstria catalana del vuit-cents. Qualsevol llibre el descriu com un seguit dxits, paralitzats solament per la incompetncia dels Governs centrals (VICeNS VIVeS 1991: 40), per iniciar a continuaci una cronologia: antecedents dinmics en el segle XVIII a tota la geograa catalana, crisi produda per la guerra del Francs, una lleugera recuperaci de 1827 a 1834, la gran expansi ns a 1854 aquest perode s, doncs, importantssim en el desplegament econmic del vuit-cents, perqu del seu balan nal dependria lesdevenidor de lestructura industrial del pas (p. 45) i una segona expansi que duraria ns al 1886 desprs de la febre dor. Vicens es va adonar del volum enorme de la indstria cotonera i de les dicultats de la metallrgia i va utilitzar un argument que desprs va reutilitzar J. Nadal: La vida econmica de les grans potncies del segle XIX fou muntada sobre el carb, com a font denergia, i el ferro com a material bsic de la indstria i del transport (...) les grans concentracions industrials en aquella poca no tenen altre origen (...) A Catalunya la natura sens mostr avara. Lentusiasme dels decennis de 1830 a 1850 per la recerca daquells dos minerals an minvant davant els horitzons poc encoratjadors de la realitat (VICeNS VIVeS 1991: 58-59). La industrialitzaci va ser una realitat a la Catalunya del vuitcents. Per Vicens no es queda aqu: dedica un captol al comer i
* Aquesta recerca semmarca en el projecte dinvestigaci La reconstruccin de la actividad femenina en Catalua: trabajo y movilidad social HAR 2008-0198-HIST.

10

LlOREN FERRER I AlS

als diners; un altre als grups socials, els tradicionals i els que estaven apareixent entre ells el moviment obrer del qual fa un inventari dassociacions, ateneus i sindicats i, nalment, un captol dedicat a les uctuacions demogrques, econmiques i socials i tamb humanes a travs de les generacions. Tot un programa de treball a desenvolupar pels historiadors en les dcades segents. Tot i aix, quina havia estat la causa que Catalunya sindustrialitzs davant duna Espanya que no ho fu? Un epgraf dun captol ho resumeix la prosperitat catalana, obra collectiva, s a dir el factor hum no ents individualment, sin collectivament. Escrivia Vicens: els catalans trobaren oportunitat dexpandir llurs activitats no solament aplicant al treball quotidi les energies acostumades, sin parant esment en les radicals innovacions tcniques (...) lluitant en un doble front foren capaos de crear un nucli econmic ric, complex i puixant, en el qual els factors de dissociaci ancestrals semblaren eliminats per una sola fe en el progrs collectiu (VICeNS VIVeS 1991: 24). La modernitzaci catalana es devia al carcter catal, a lesfor collectiu, no a laprotament doportunitats econmiques ni de conjuntures favorables. Aquesta era la part de Vicens que ser oblidada: el desenvolupament econmic no es troba en els gens de la gent. Pocs anys desprs P. Vilar publicava el seu Catalunya dins lEspanya moderna. Recerques sobre els fonaments econmics de les estructures nacionals (1964). Era una monograa regional, a lestil de les escrites per molts historiadors francesos a partir de la metodologia desenvolupada per lescola dels Annales, amb una base marxista poc ortodoxa i amb el qualicatiu dhistria total. El primer volum estava dedicat al medi natural no hem doblidar la formaci de gegraf de Vilar; el segon als antecedents histrics; el tercer a les estructures agrries que eren analitzades a partir destudiar levoluci demogrca, lextensi i intensicaci dels conreus, el moviment dels preus agrcoles i les crisis de subsistncies, laugment dels ingressos i el seu repartiment entre els senyors feudals a partir de lestudi dels arrendaments senyorials, les masies i masoveries. El seu ttol era molt signicatiu De limpuls de les forces productives a la formaci duna burgesia nova. El quart volum es titulava La formaci del capital comercial i shi estudiava amb detall la conjuntura comercial al llarg del segle XVIII i les institucions utilitzades per a desenvolupar lactivitat comercial: la botiga, la barca, la companyia i, al nal, plantejava lexpansi del capital comercial quan es va obrir el mercat americ. Aquest treball ingent va posar sobre la taula lextraordinari desenvolupament que es va produir en el segle XVIII en tots els camps a Catalunya i la interrelaci entre tots

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

11

els sectors de leconomia per a explicar qualsevol canvi. Encara que apareixien contnues referncies a la producci local, no sestudiaven ni les fbriques dindianes ni les dinmiques activitats manufactureres, tant de Barcelona com de les ciutats de linterior. Lany 1974 va publicar un article que intentava donar una resposta a les causes de larrencada industrial i que es va publicar a Recerques. Tenia una virtut: larrencada era fruit de la frentica activitat del XVIII, per tenia un defecte, la indstria motor era sobretot les fbriques dindianes de Barcelona i era el ritme daquestes el que permetia parlar dindustrialitzaci. Aix el portava a un atzucac: a la primeria del segle XIX, amb totes les tragdies damunt la taula guerres amb Frana, prdua del mercat americ, crisi de subsistncia amb grans mortaldats lactivitat econmica va continuar i ho explicava dient que Catalunya shavia acostumat a produir no per consumir sin per vendre, per aquesta armaci no explicava la continutat del procs. En els anys setanta, sota la inuncia de Vicens i Vilar, es van iniciar investigacions que van proposar interpretacions que encara avui es debaten. J. Fontana publicava lany 1973 el llibre Cambio econmico y actitudes polticas en la Espaa del siglo XIX que recollia quatre articles en qu aplicava al cas espanyol tesis clssiques de desenvolupament del capitalisme. La tesi explicativa de la industrialitzaci es podria resumir de la manera segent: a Catalunya shavia desenvolupat una indstria cotonera (indianes versus modernitzaci) i havia aparegut una burgesia que hi estava relacionada. No podia haver-hi industrialitzaci sense mercat nacional i aquest no existia en lmbit espanyol a causa duna agricultura retardada i noms escassament a escala regional, per va ser el mercat colonial qui va prendre el relleu la industria algodonera ligaba su futuro a la continuacin del trco colonial y creca de espaldas a Espaa y a su mercado (p. 38). El lliure comer va ser clau per a aquest desenvolupament i la indstria va crixer sense mercat nacional. A la darreria de segle, la prdua dels mercats americans va portar a una greu crisi a la indstria cotonera i la burgesia va haver de mirar al mercat interior per a collocar els seus productes Cuando perdieron los mercados coloniales y volvieron la mirada Espaa adentro, para ver las posibilidades de desarrollo que les ofreca el mercado nacional, los fabricantes hubieron de percatarse de que aquel en que vivan era un pas atrasado, sometido a la explotacin de unas oligarquas de carcter feudal. Va ser aleshores quan la burgesia es va fer liberal i va lluitar per la caiguda de lantic rgim que havia de permetre el desenvolupament duna agricultura que assegurs una demanda als seus productes.

12

LlOREN FERRER I AlS

Lany 1972 es va celebrar un colloqui a Barcelona sobre histria econmica que va dedicar una sessi al comer colonial i les comunicacions presentades es van convertir en un debat sobre el paper daquest comer en el desenvolupament de la indstria cotonera catalana (NaDal I TORTella 1974). En el treball de Martnez Shaw les fbriques dindianes prenien tot el seu protagonisme juntament amb el comer colonial, un factor clau per al seu creixement, encara que no es podia explicar el seu naixement per aquesta causa i Antonio Garca Baquero tamb armava que el desarrollo industrial cataln resulta prcticamente inconcebible de no haber contado con el mercado americano (p. 294). Josep Fontana, que tamb acceptava la potenciaci que el comer colonial va fer del desenvolupament industrial catal, introdua un mats explicatiu important: altres zones amb un actiu comer colonial com Cadis no es van industrialitzar la qual cosa signicava que calia buscar les causes en el fet que Catalunya exportava el que produa, factor que estimulava el dinamisme intern, a diferncia dels comerciants gaditans que treballaven a comissi i no transformaven la seva ciutat. Miquel Izard va publicar Revoluci industrial i oberisme. Les Tres Clases de Vapor a Catalunya (1869-1913) (IZaRD 1973). Els materials procedien de la seva tesi doctoral no publicada (escrita a la Universitat dels Andes el 1969) amb el suggeridor ttol de La revolucin industrial en Espaa. Expansin de la industria algodonera catalana, 1832-1861. Es repetien els arguments de Fontana que seran els mateixos de Nadal. Les indianes eren el punt de partida, el mercat colonial la base de lexpansi, la crisi de nals del XVIII amb la prdua de les colnies va acostar un mercat interior sense possibilitats i el 1832 any de laranzel proteccionista i data de la construcci de la fbrica Bonaplata moguda a vapor va ser el punt darrencada de lexpansi industrial. El cot en oca i els capitals invertits en les noves empreses eren largument que sostenia larrencada. Aquesta expansi va durar ns a la crisi de la fam de cot estimulada per la guerra de Secessi americana. Va succeir desprs una etapa de recuperaci de 1871 a 1884 i una nova crisi entre 1885 i 1890 ns que el mercat colonial antill va permetre una nova expansi entre 1891 i 1898. M. Izard titula un captol El fallido despegue industrial i ho descriu amb els mateixos arguments que Fontana i que popularitzar Nadal: As, a nales del XIX los industriales algodoneros se encontraban, como a principios de siglo, en un crculo vicioso cuya salida pareca imposible encontrar. La falta de un mercado nacional les impeda coronar una serie de progresos tcnicos que a travs de

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

13

un proceso de industrializacin les hubiera podido dar la suciente fuerza poltica y econmica para colaborar en la revolucin burguesa que hubiera debido crear dicho mercado nacional. Por ello, la industria algodonera catalana qued limitada a una industria de substitucin de importaciones sin posibilidad de competir en los mercados exteriores, enteramente vinculada a una agricultura de subsistencias (p. 64). A aquesta sntesi shi afegia un altre captol sobre les Tres Classes de Vapor que es considera el primer sindicat que es va formar a Catalunya. Inaugurava una lnia destudis sobre el moviment obrer que desenvolupava les aportacions de Vicens i que seria molt fecunda en anys posteriors.1 Jordi Maluquer (MalUQUeR De MOTeS 1977) avanava tamb en aquesta direcci en el seu treball sobre el socialisme. Jordi Nadal publicava lany 1975 el seu estudi El fracaso de la revolucin industrial en Espaa. Era el primer intent dexplicar el desenvolupament econmic dEspanya i es feia a partir del model angls. Les idees principals ja es trobaven en els esquemes de Vicens i el mateix Fontana es decantava per la mateixa via explicativa. Per en aquest cas, el que ens interessa s el captol que Nadal va dedicar a la indstria cotonera i a lesquema que va dibuixar sobre el seu desenvolupament. Els antecedents del segle XVIII es resolen rpidament (NaDal 1975: 188-190): a la darreria de segle el benecio industrial tiende as a relevar la renta seorial i les indianes sn la base del canvi i el punt de partida de la indstria moderna; a lacabament del segle XVIII la latura es va nacionalitzar i, ns i tot, es va comenar a mecanitzar: era la resposta a la crisi colonial. Es continuava pensant que el desarrollo inicial de la industria algodonera catalana aparece intmamente ligado al mercado americano encara que hi ha dades que no quadren i el mateix autor es veu obligat a armar que el mercat intern tindria alguna rellevncia. Aquesta etapa va servir per formar esperit dempresa emerge un sistema de sociedad incluso de mentalidad diferente, cuya consistencia tendr ocasin de ser probada en los aos venideros.

1.Ms endavant M. Izard va publicar Manufactureros, industriales y revolucionarios (1979). Al fracs de la revoluci industrial que havia argumentat en treballs anteriors no li podia correspondre una burgesia industrial, lnica interessada a dur a terme la revoluci burgesa. La seva investigaci demostrava que la facci industrial de la burgesia catalana era minoritria, i que eren ms importants sectors relacionats amb activitats especulatives o tradicionals. El llibre s un exemple de la deriva que havia pres la historiograa espanyola sobre revoluci burgesa i revoluci industrial. Lestructuralisme althuseri havia penetrat amb fora (IZaRD 1979).

14

LlOREN FERRER I AlS

La crisi provocada per les guerres, entre elles la del Francs, la prdua de les colnies, males collites i crisis demogrques, convertirien el perode que va de 1808 als anys trenta en una poca fosca i crtica. I s a partir daquest moment amb generacions recuperades de les crisis demogrques, capitals retornats de les colnies, substituci de bergadanas per mquines modernes que la industrialitzaci catalana va iniciar un salt qualitatiu: les fbriques creixen de grandria amb la incorporaci de la mquina de vapor, es produeixen canvis de localitzaci, el consum de cot en oca es dispara... prescindiendo de algunos accidentes, puede hablarse de una larga etapa de rpido crecimiento, de una duracin de 40 a 50 aos, desde la cuarta dcada de la centuria hasta 1880 (p. 209). A partir daquest moment el creixement es va alentir i les causes es trobaran en els problemes del camp espanyol. El llibre de Nadal va posar data a la revoluci industrial (i trobar en la fbrica moguda a vapor dels Bonaplata el smbol) i la va situar en la dcada dels anys trenta. Les indianes el seu antecedent havien estat una experincia impulsada pel comer colonial i trencada per la crisi del primer ter del segle XIX. A partir daqu van comenar les investigacions sobre les caracterstiques daquest procs des de molts punts de vista, per el segle XVIII va quedar relegat a un paper de comparsa i es tardar un temps a descobrir que no hi havia ruptura, sin continutat. El
DeBaT SOBRe el PaPeR Del COmeR COlONIal

La tesi sobre la importncia del comer colonial en el desenvolupament de les fbriques dindianes es va reforar amb els treballs posteriors de Carlos Martnez Shaw (MaRTNeZ SHaW 1981; 1985), ms tard Garca Baquero hi va tornar a insistir (GaRCa BaQUeRO 1991). Els treballs de Josep M. Delgado sn els que ms han qestionat aquest model i ho han fet a partir daportar noves dades empriques sobre el tema (DelgaDO RIBaS 1986, 1988, 1993, 1995). Utilitza tres lnies argumentals: a) una correcta lectura de les sries de comer amb Amrica redueix sensiblement la participaci dels txtils de cot catalans en les exportacions a les colnies. En primer lloc, Delgado demostra com abans del mercat lliure les indianes no estaven presents al mercat colonial i es collocaven ntegrament al mercat interior, com es reecteix a partir dels estudis sobre diverses empreses. A continuaci critica les sries de comer amb Amrica en el sentit que no s possible aclarir el que eren indianes produdes a Catalunya o simples llenos

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

15

pintats reexportats; b) la comptabilitat de les empreses cotoneres conrma el redut pes relatiu daquestes exportacions sobre la producci total i el predomini de les vendes en el mercat interior, i c) ni el marc institucional dins del qual es realitzava el comer colonial durant el segle XVIII, ni les pautes de consum del mercat americ, permetien una major penetraci de les teles de cot catalanes en el mercat ultramar (DelgaDO RIBaS 1995). Aix, segons aquesta interpretaci, linters es desplaava cap al mercat interior, per Delgado concloa obrint el panorama industrial catal: sera incorrecto extender el ejemplo de las telas de algodn catalanas al conjunto de la produccin industrial del Principado. La construccin naval, el pintado de lienzos, las industrias papeleras, mediera, sombrerera y sedera, el curtido, la fabricacin de encajes y puntas, el metal y la agroindustria generaron un importante valor aadido gracias a sus exportaciones al mercado americano (...) Pese a que estos sectores industriales carecan de la capacidad transformadora y de arrastre (...) favorecieron el desarrollo de un tejido industrial denso y diversicado, capaz de aportar rentas de informacin, trabajo e iniciativa empresarial, a las nuevas oportunidades que se presentarn en la centuria siguiente y preparado para resistir el impacto de las malas coyunturas (p. 28). La producci catalana no era noms indianes, sin molts ms productes. LeS
fBRIQUeS DINDIaNeS I el SeU PeS eN la INDUSTRIalITZaCI CaTalaNa

Fins als anys setanta les fbriques dindianes del set-cents havien format part duna interpretaci continuista del desenvolupament catal, segons la qual eren la causa de la mecanitzaci del segle XIX. Hem vist com en els anys setanta, amb la inuncia de les tesis rupturistes del model angls, el paper de les indianes va quedar relegat a una simple experincia que es va expandir grcies al comer colonial i que va fracassar a nals de segle quan es va perdre el mercat americ i el mercat interior va ser incapa dassumir la producci. Lmfasi posat per J. Nadal (1975) i M. Izard (1974) en larrencada dels anys trenta van acabar marginant la indianeria en lexplicaci del procs dindustrialitzaci. En els anys setanta linters per les fbriques dindianes es va centrar en lestudi de casos concrets del fons de la Junta de Comer que disposa de documentaci dempreses fallides (GUTIRReZ 1972; AlIeR 1974; GRaU I LPeZ 1974; OlIVeR JUaN 1974; SNCHeZ SUaReZ 1981;

16

LlOREN FERRER I AlS

VaZQUeZ De PRaDa 1984), per la perspectiva del fracs va deixar el tema abandonat. La renovaci de la historiograa anglesa en una direcci menys rupturista i acceptant vies i camins diferents per explicar la industrialitzaci, els plantejaments protoindustrials i la pregunta sobre el perqu de larrencada dels anys trenta del segle XIX, va reconduir linters a les estructures productives de les fbriques dindianes i a plantejar-se lenlla amb la mecanitzaci posterior. Es van obrir diverses vies de treball. Una tenia a veure amb lobservaci, passada per alt, que lexportaci a Amrica estava constituda sobretot per llenos estrangers que eren pintats a Barcelona. La discussi sobre el paper del mercat colonial havia reobert aquest tema (GaRCa BaQUeRO 1991; DelgaDO RIBaS 1995) com ja hem vist. Per J. Nadal, a partir dun estudi sobre la fbrica Rull (SNCHeZ SUReZ 1989a) va assenyalar el pes que tenia en la producci de les fbriques lestampaci de llenos, la qual cosa constitua una autntica especialitzaci ns ara desconeguda i que disminua el pes del cot en aquestes manufactures. Aquesta via hauria convertit Barcelona en un centre txtil de primer ordre no principalment cotoner a nivell continental (...) els guanys acumulats en lestampaci de lli van apuntalar una indstria (la indianeria prpiament dita que es desenvolupava en condicions precries i nanar linici del procs de mecanitzaci (NaDal 1991b). A. Snchez ha aportat ms dades sobre el tema i ha matisat que, si b s cert que a nals del segle XVIII, el pintat de llenos va aconseguir un desenvolupament signicatiu, la manufactura de cot va continuar sent lactivitat predominant (SNCHeZ SUReZ 1992). Aquest debat no aportava gran cosa a la continutat o no de la indianeria i la indstria del cot del segle XIX, tot al contrari, si les fbriques es dedicaven fonamentalment a pintar llenos, el paper transformador de les fbriques dindianes era molt relatiu. En realitat, si J. Nadal i altres autors van treure importncia a les fbriques dindianes, va ser perqu a principis del segle XIX van perdre importncia i van ser substitudes per altres formes productives relacionades amb la mecanitzaci de la latura en uns establiments fabrils aparentment de menor capacitat i volum que les experincies en les indianes del segle XVIII. Un altre desconcert: aquesta nova latura tenia un fort arrelament en zones de linterior que, tamb aparentment o en els esquemes dels estudiosos de les indianes, no tenia cap connexi amb la indianeria de la Barcelona del XVIII. La pregunta, per tant, era una altra: hi havia continutat entre les indianes i la nova latura? Aquest era el cam adequat que havia de prendre la investigaci.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

17

Aix suposava estudiar el procs de nacionalitzaci de la latura del cot que estava en mans dels maltesos en el segle XVIII i, desprs, si aquesta nacionalitzaci tenia res a veure amb la mecanitzaci del segle XIX. Diversos estudis han analitzat el primer problema. La latura de cot estava en mans dels maltesos i va ser en els anys seixanta del segle XVIII que es va comenar a plantejar si era possible produir lats a escala local i, lany 1767, ladministraci va impulsar-la per incrementar la importaci de cot de les colnies. Lany 1772 els principals fabricants dindianes van constituir la Real Compaa de Hilados de Algodn de Amrica que tenia per objectiu estimular la latura i pressionar a la baixa els preus del cot lat dels maltesos (SNCHeZ SUReZ 1989b; DelgaDO RIBaS 1990; OlIVeRaS SamITIeR novembre 1981). Encara que amb una evoluci errtica, la latura de cot va comenar a introduir-se a les zones rurals seguint dos models diferents: intentant aprotar el treball domstic daquelles zones on no hi havia cap activitat protoindustrial prvia ni cap estructura organitzativa concreta (TellO 1987; OKUNO 1999; GaRCa Bala 2001) i laprotament de les xarxes protoindustrials formades per fabricants de llana i altres produccions txtils que van acabar no sols lant, sin teixint empeses en cru que eren venudes al mercat barcelon. Aquest s un procs fonamental en el desenvolupament de la indstria cotonera perqu la nova bra es va convertir en una nova oportunitat per a bona part del territori. I individus daquestes rees la van aprotar com ho havien fet en altres ocasions i, sorprenentment, la industrialitzaci va arrancar en bona part de linterior. I aquesta s la sorpresa de molts dels treballs que han estudiat les fbriques dindianes. Les fbriques dindianes es van ubicar a Barcelona (constituint un districte o rea de producci ben delimitat com moltes altres que hi havia a Catalunya com veurem ms endavant) i tenien el mrit dutilitzar cot la bra que desprs triomfaria, noms aix; com que la industrialitzaci es veu en clau del triomf de la indstria cotonera i, a Barcelona, la crisi era patent en els primers trenta anys del XIX i el protagonisme es va traslladar a zones rurals, la tesi que sorgeix s que la manufactura es va enfonsar i el vapor Bonaplata construt el 1833 es va convertir en smbol dels nous temps. A. Snchez (SNCHeZ SUReZ 1989b) ha tingut el mrit de reivindicar que no es pot menystenir letapa anterior a la introducci del vapor i junt amb el llibre de J. Thomson (THOmSON 1990; 1993; 1994), amb un ttol que alludeix a aquesta etapa, sha resituat aquest perode que la historiograa de la industrialitzaci menystenia. Segons aquests autors van haver-hi canvis desprs del tancament de bona part de les fbriques dindianes; es van multiplicar els establiments fabrils modestos que es

18

LlOREN FERRER I AlS

dedicaven a la latura i al teixit, separant les seves fases i, el que s ms signicatiu, la nova activitat es va territorialitzar i les fbriques van proliferar en les rees amb activitat protoindustrial. I aquest fenomen que s el que realment dna continutat a la industrialitzaci a Catalunya s interpretat noms com a conseqncia del fracs de les indianes. Per a J. Thomson: durant les dcades del 1770 i del 1780 hem vist que el capital comercial estava prou satisfet amb les condicions comercials estables que li proporcionaven uns benecis respectables i regulars. El carcter especulatiu del comproms amb la indstria era un nou atribut (...) i els seus fabricants havien esdevingut tant comerciants com fabricants a causa de la importncia de la seva participaci en el comer amb Amrica (...) La crisi i el comer amb Amrica van contribuir (...) al factor que va fer que la industria sabandons totalment al seu dest (p. 352). I conclou: que labast de la desinversi pugui haver proporcionat una oportunitat per a un tipus distint de sistemes de producci basats en la unitat domstica de producci s, evidentment, una altra cosa. Altres factors ajudaven a fer que les grans fbriques dindianes entressin en crisi: si eren grans ho eren grcies a la poltica del govern, les reglamentacions, la difusi dels coneixements tcnics, les pressions malthusianes dels sobrants demogrcs, lespecialitzaci de les fbriques en el pintat i laband del teixit i lat... per en els fons el problema era que la fbrica dindianes tenia una estructura atpica en el context de la producci barcelonina subjecta a uns costos ms alts de funcionament i no podia competir amb les unitats de producci a petita escala. El domini del productor a petita escala no s sorprenent; en la indstria anglesa de teixir hi va haver un predomini similar (p. 356). A continuaci es posava mfasi en el naixement de quelcom nou si aquest perode va ser testimoni de la crisi de la manufactura, tamb ho va ser, evidentment, del naixement duna nova indstria (...) Una nova indstria, aquesta vegada popular naixia. En realitat no naixia, simplement les antigues i dinmiques estructures productives del mn rural i les ciutats intermdies, aprotaven i desenvolupaven una nova oportunitat com havien fet durant segles. Per a entendre aix, era necessari saber que el creixement econmic del segle XVIII no havia estat noms cosa de les fbriques dindianes el districte industrial barcelon sin del districte de Manresa, de Reus, dOlot, de Vic,

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

19

de Matar que produen altres coses.2 La discussi sobre el concepte de protoindustrialitzaci va ajudar a xar-shi. El
CONCePTe De PROTOINDUSTRIalITZaCI eN la HISTORIOgRafIa CaTalaNa

La introducci del concepte protoindustrialitzaci va ser obra a Espanya de R. Aracil i M. Garca Bonaf (ARaCIl i GaRCa BONaf novembre 1980); per va ser J. Torras qui el va utilitzar com a model per a explicar la distribuci de la indstria llanera a Catalunya a partir de la lgica de les zones dagricultura pobra (on subicava la indstria llanera) i agricultura especialitzada en qu no es desenvolupava3 (TORRaS ElIaS 1984; TORRaS ElIaS i DURaN 1985). Desprs van utilitzar lesmentat concepte un parell dinvestigadors que estudiaven les zones draperes de Sabadell (MUOZ LlOReT 1984) i dOlesa i Esparreguera intentant comprovar la validesa de la teoria general (MUSeT PONS 1989). Amb prou feines hi ha treballs posteriors que utilitzin aquesta terminologia. Lescs ress del concepte a la prctica no es correspon amb el canvi de perspectiva que va provocar sobre els estudis del segle XVIII, ja que les indstries rurals (en sentit ampli no barcelonines) i tot el que es derivava del seu desenvolupament van comenar a tenir inters. Va ser aleshores quan es va comenar a descobrir una Catalunya interior molt activa des del punt de vista econmic, i que els mecanismes dacumulaci i creixement que sorgien de les iniciatives locals no tenien res a envejar a les fbriques dindianes de Barcelona. El mateix Jaume Torras va comenar a estudiar les estratgies productives duna empresa llanera dIgualada, la qual cosa va suscitar una mplia reexi metodolgica (TORRaS ElIaS 1986; 1987; 1992) i lobertura cap a nous temes (TORRaS ElIaS 2006). Laprofundiment del coneixement de la indstria llanera sha fet tamb sota el guiatge de

2. Alhora que es discutia la decadncia de les fbriques dindianes i la substituci per una multitud de petites empreses de lats i teixits, es discutia tamb la introducci de les mquines de lar i ns a quin punt les noves estructures industrials estaven ms preparades per a assumir-les. Aix sha avanat moltssim en el coneixement de la introducci de la jenny i la bergadana (SOleR VIlaBella 1911; SOl 1992; 1995; 1997, 2002; THOmSON 1998, 2001, 2003b; 2003a), sobre la throstle o la mule-jenny (SNCHeZ SUReZ 1989b; THOmSON 1994). Levoluci tecnolgica t una gran importncia ja que condiciona lestructura productiva i ns i tot la producci, aspectes sovint deixats de banda pels historiadors. Alguns historiadors han avanat que en un mateix moment van coexistir diferents tecnologies que eren complementries i denien una determinada forma dorganitzar el treball i la producci (SOl 1997; FeRReR AlS 1999, 2004; GaRCa Bala 2001). Tornarem ms endavant sobre aquest tema. 3. En realitat larticle de la RHE era el resultat duna comunicaci presentada a un congrs dhistria econmica lany 1981.

20

LlOREN FERRER I AlS

Josep M. Benaul que ha analitzat la indstria de la llana a Sabadell i Terrassa a partir del procs de producci, de la tecnologia, de les estructures gremials i apuntant la continutat cap al desenvolupament del districte industrial llaner del segle XIX (BeNaUl 1981; 1988; 1992; 1993; 1993b; 1993a; 1995; 1997; 2009; tardor de 1989). El descobriment de lactivisme econmic de linterior sha desenvolupat extraordinriament en els ltims anys. Citem treballs sobre Igualada i la seva rea dinuncia (TORRaS RIB 1974; 1993; TORRa FeRNNDeZ 1997), sobre Solsona (PlaNeS AlBeTS 1984), sobre el Maresme (SOl 1985; LlONCH CaSaNOVaS 1997a; OlIVa RICOS 1999), sobre la comarca dOsona (AlBaReDa 1981; 1982; AlBaReDa I SURINYaCH 1987), sobre la seda a Reus (ANDReU 1986; 1991), sobre la seda a Manresa (FeRReR AlS 1986), sobre la pell (GaRCa CaZORla 1994; TORRaS RIB 1991; 1994), sobre la indstria naval (DelgaDO RIBaS 1983); sobre la indstria de les mitges (LlOBeT 1966; SOl 1985; LlONCH CaSaNOVaS 1997b); sobre la fabricaci de claus (GRaellS 1971) o sobre la fabricaci de gorres a Olot (AlBaReDa 1982; PUIg 1988). El concepte de protoindustrialitzaci, aplicat a Catalunya, va servir per a poc ms que per centrar latenci sobre lenorme dinamisme de les ciutats intermdies de Catalunya i el seu hinterland. No qestionaven lesquema general: crisi de les indianes a nals del segle XVIII, buit i decadncia ns al sorgiment de la mquina de vapor i la gran fbrica moderna que representava el vapor Bonaplata. Aquesta argumentaci concloa que el vapor sorgia del no-res, un plantejament ahistric. La industrialitzaci continuava essent cosa del cot. Aquests estudis sobre les activitats econmiques de la Catalunya interior (i no hem fet esment a la producci agrcola vi, aiguardent, mules, cavalls, oli, etc. que gaudia tamb dun gran dinamisme) mostren que el creixement econmic es produa tamb a partir del desenvolupament daltres activitats productives que no eren el cot. Matreviria a armar que, en el segle XVIII, el cot era una activitat ms, exactament igual com ho era la seda a Manresa o a Reus o les pells a Igualada, o la indstria de les mitges a Matar, amb un dinamisme semblant i sotmeses a conjuntures com totes les produccions. Era aquesta suma denclavaments productius, amb una mentalitat i una cultura daprotament de les oportunitats, el que convertia Catalunya en un territori ptim per a lacollida dinnovacions. El cot havia estat una oportunitat loportunitat de Barcelona ciutat, de la mateixa manera que la seda o les pells ho eren en altres indrets. Tot i aix va ser a travs del cot que es va resoldre un dels problemes que tenien totes les activitats protoindustrials: la dicultat per a satisfer una demanda creixent a causa de la baixa productivitat de la latura que necessitava molta m dobra per a fer funcionar un teler.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

21

Va ser a Anglaterra on es van inventar les primeres mquines. La jenny data de lany 1770 i avui sabem que la primera va arribar a Barcelona el 1785 i que lany 1787 funcionava una fbrica a Barcelona sota les ordres de la Reial Companyia de Filats. Al cap de setze anys de la seva patent, ja arribava a Catalunya i iniciava una expansi fulgurant. Lany 17894 a Berga ja hi havia catorze mquines nuevamente inventadas i lany 1790 ja nhi havia unas treinta mquinas de algodn, trabajando una sola muchacha en una de ellas treinta y tantos hilos.5 I va ser a linterior del pas on la jenny es va perfeccionar i va aparixer la bergadana de 120 fusos (THOmSON 2003c). Aquest canvi tcnic que siniciava era revolucionari i va acabar condicionant tot el procs productiu ja que va relacionar progrs material amb millores tcniques. El progrs tcnic es va comenar a desenvolupar en totes direccions. Per aix no era mrit de les fbriques dindianes barcelonines del segle XVIII, sin de les peculiaritats del territori, i quan van arribar els nous invents procedents de Frana o dAnglaterra, es van escampar com la plvora entre els sectors productius que ja havien pres contacte amb el cot a la Catalunya interior i que necessitaven incrementar la productivitat del lat. De Barcelona a Berga amb prou feines hi ha dos anys de diferncia en la difusi de la jenny. La mecanitzaci era una nova oportunitat que van aprotar tant lenclavament de Barcelona com alguns de la resta del pas (Berga, Igualada o Sallent) com veurem ms endavant. La visi del procs s molt ms polidrica que la visi lineal que connectava les fbriques dindianes amb el vapor de Bonaplata. s el que explicar que en molts llocs de Catalunya es comencessin a construir fbriques molt abans. El
PaPeR DelS gRemIS6

El creixement de lactivitat econmica a la Catalunya interior i la constataci duna transici a la indstria cotonera o llanera mecanitzada en el segle XIX portava a plantejar el tema del paper dels gremis en aquest procs de canvi, i ms si es t en consideraci que, en el procs dindustrialitzaci, sn vistos com un fre al canvi econmic a causa

4. Lany nal s illegible per t moltes probabilitats de ser aquest any (SeRRa FeRReR 1985). 5. Resposta de Berga a lenquesta de Francisco de Zamora, juny, 1790, Mn. 1680. 6. Hi ha bons estudis sobre els gremis a Catalunya, en la majoria dels quals es constata que foren un obstacle per al creixement econmic (PICaNYOl 1962; MOlaS RIBalTa 1970; 1974; SegURa 1981; DD. AA. 1984; TORRaS RIB 1994; BURgOS RINCN 1997; SeRRallONga URQUIDI 2000; VIROS PUjOla 2000b; AlBaReDa, setembre 1982).
I

22

LlOREN FERRER I AlS

de plantejaments corporatius.7 Aquesta idea es va veure reforada a partir de la constataci que les activitats relacionades amb els gremis van tendir a fugir de les ciutats, precisament per evitar les limitacions corporatives, i installar-se en el camp on es podia produir amb ms llibertat. La protoindustrialitzaci, en aquest sentit, hauria estat una conseqncia daquesta fugida de la ciutat al camp. P. Vilar ha corroborat aquesta impressi per a Catalunya: estem per tant autoritzats a admetre que del 1600 al 1640 la principal indstria catalana emigra de la ciutat al camp, i canvia la seva forma medieval gremial per una forma capitalista de la distribuci del treball (VIlaR 1964-1968, vol. II, p. 324). Ha sigut Jaume Torras qui ha introdut un element de relativitzaci8 (TORRaS ElIaS 1999). No qestiona que lactivitat productiva gremial emigrs de la ciutat a qu anomenem ciutat?, noms a Barcelona? a petits nuclis de linterior alguns dels quals tenien gremis des del segle XIV com a mnim, per fa constar que en tots els pobles productors de teixits de llana per a comercialitzar shavien constitut gremis. s a dir que la ruralitzaci de la indstria va suposar crear nous gremis, en realitat perqu eren necessaris per a lorganitzaci de la producci local. Els gremis o confraries a Catalunya la diferncia entre unes i altres s mnima tenien tres funcions: la primera que ajudaven a homogenetzar la producci i proporcionaven una marca que permetia, en un entorn amb escassa informaci, garantir la qualitat del producte al comprador. Si aquesta marca era apreciada, era un valor afegit que interessava a tota la comunitat. La segona que eren un instrument de solidaritat social i a travs de les quotes no sols es mantenia lestructura gremial sin que sarbitraven mecanismes per a cuidar els agremiats malalts o amb dicultats. El tercer avantatge era que el gremi disposava dinstallacions comunes per realitzar determinats treballs que no es podien nanar de forma individual com ara molins o tints, entre altres (FeRReR AlS 2000). J. Torras afegeix que els gremis eren una base necessria que estructurava laccs al govern local (TORRaS ElIaS 1999). Per aquesta instituci podia patir moltes distorsions segons com evolucionaven els mercats locals, les conjuntures o la diferenciaci

7. En realitat s una visi que ja es troba en el segle XVIII. Campomanes escrivia el 1774 Nada es mas contrario a la industria popular que la ereccin de gremios y fueros privilegiados (CamPOmaNeS 1975). 8.s aquest autor el que ms ha treballat per donar la dimensi justa al mn gremial que necessita amb urgncia un replantejament (TORRaS ElIaS 1986, 1987, 1992, 1999).

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

23

social que es produa en el seu si, o la confrontaci entre diferents fases de loci (com passava entre paraires i teixidors). Era aleshores que el gremi podia convertir-se en un monopoli que impedia laccs de nous agremiats per evitar incrementar la producci; que podia tenir poca exibilitat per adaptar-se a nous mercats i a noves produccions; que podia evitar tota competncia exterior i laparici de produccions externes al marge del sistema gremial. Per tamb podia passar tot el contrari, que els agremiats fossin els que estimulessin les noves produccions, que sobrissin a innovacions tecnolgiques i que el gremi no fos cap obstacle per al canvi, dit duna altra manera, que el gremi impulss el canvi i que aquest prengus forma dindstria agremiada. Com tota instituci, els gremis shavien creat per donar resposta a unes necessitats collectives concretes, per amb el temps, les necessitats variaven i amb aix el sentit poltic dels gremis que, en funci de qui els controls en cada comunitat, podien tenir una evoluci o una altra. No es pot plantejar, per tant, que els gremis fossin un obstacle al canvi econmic ja que hi ha casos (el gremi de velers de Manresa, per exemple) en qu levoluci es fu des de dins i en altres que es lluitava contra tota evoluci. La veritat s que en el segle XIX i XX la creaci dinstitucions corporatives que defensaven interessos va continuar. Els gremis no van ser necessriament contraris al desenvolupament econmic, si de cas la seva utilitzaci poltica per alguns sectors que se sentien perjudicats amb la nova liberalitzaci. Per tamb van ser proteccionistes els que havien demanat leliminaci de lesperit gremial. La
PeNeTRaCI eN el meRCaT INTeRIOR

Un altre debat que qestiona la visi rupturista de la industrialitzaci s el debat sobre el mercat interior. Hem vist ms amunt com es relacionava mercat colonial amb creixement de les fbriques dindianes barcelonines, de manera que la desaparici del mercat colonial acabaria convertint-se en una crisi de la indstria cotonera que no es reconstruiria ns als anys trenta del segle XIX. De fet, les evidncies han anat portant a considerar el mercat interior espanyol com lautntic mercat de les manufactures catalanes. Els estudis sobre fbriques dindianes o sobre teixits de seda han posat de manifest que el mercat interior absorbia la major part de la producci (BeNaUl 1988; MUSeT PONS 1988; SNCHeZ SUReZ 1989a); daltra banda, historiadors daltres regions sadonaren de la presncia de catalans comerciant activament al seu territori (PReZ PICaZO i LemeUNIeR; PReZ PICaZO 1982; BRaVO COReS 1991; LPeZ CaPONT 1998). En la mateixa direcci, A. Muset ha dedicat la seva tesi doctoral a demostrar

24

LlOREN FERRER I AlS

la importncia del mercat interior (MUSeT PONS 1993; 1995) i lany 1996 es va celebrar un congrs sobre Els Catalans a Espanya (1760-1914) en qu es corroborava mpliament aquest desenvolupament (FeRReR AlS, SegURa MaS et al. 1996). Alhora que es desenvolupava largument de la importncia del mercat interior, ho feia tamb la constataci que els catalans funcionaven en forma de xarxa i que hi havia alguns pobles especialitzats en lactivitat comercial, els habitants dels quals arribaven ns a lltim rac de la pennsula. En algunes ciutats van arrelar i van acabar essent socialment considerats. Se sap poc del cas de Tortell a la Garrotxa (PUIg ReIXaCH 1996) i una mica ms del cas de Copons i de Calaf (MUSeT PONS 1997). Tot sembla indicar que, de la mateixa manera que alguns pobles es convertien en enclavaments especialitzats en algun tipus de producci, el mateix passava amb el transport de mercaderies. Aix Copons i Tortell es dedicaven al comer amb la pennsula, mentre que Calaf i Santpedor ho feien amb Catalunya. La teoritzaci daquest fenomen lha dut a terme Jaume Torras que ha utilitzat el concepte de dispora mercantil com adequat en entorns com lespanyol: la singularitat nacional o confessional, preservada per aliances endogmiques i per lescassa integraci en la societat local, creen conana mtua, faciliten la cooperaci i proporcionen canals espontniament exclusius per a la circulaci dinformacions econmicament signicatives. En denitiva, esdevenen poderoses armes comercials en economies en qu els costs de transacci (en particular dinformaci i dexecuci) sn molt alts per no ho sn tant per a qui t les connexions que dna una dispora extensa (TORRaS ElIaS 1996). Els catalans, tot i sser del mateix pas, eren estranys a la Pennsula per la llengua i els costums i estaven en condicions ptimes dorganitzar les xarxes per les quals circulava la informaci sobre els mercats, les mercaderies i els capitals. Aquest comer no es redua a les indianes encara que recentment sha posat de manifest que els teixits de cot senviaven fonamentalment al mercat interior mentre que a Amrica hi anaven els llenos pintats (SaNCHeZ SUaReZ 2000a), sin a tot tipus de mercaderies (sedes, cintes, llanes, claus, paper, etc.), s a dir, tot el que es manufacturava a Catalunya. El mercat interior estava al servei de lestructura manufacturera catalana, no nicament de la indstria cotonera. Finalment, i era lgic que aix passs, la preocupaci pels mercats ha portat a estudiar-los des de la perspectiva de la demanda i no

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

25

sols de loferta com ens hem estat referint ns ara. Qu consumien els catalans? Com van canviar les pautes de consum en el temps? Qu demanaven els mercats exteriors? ltimament han aparegut diversos treballs des de les reexions de J. Torras i B. Yun en un llibre conjunt amb diverses aportacions (TORRaS I YUN 1999) i investigacions sobre consum a partir de les informacions dels captols matrimonials (TORRa FeRNNDeZ 1997) o els drets de bolla (DURaN 2003). Queda encara una pregunta sobre la cronologia daquest desenvolupament. J. Torras, el que ms ha teoritzat sobre el comer catal i les formes que va prendre en el segle XVIII, larranca precisament daquest segle, una vegada leconomia havia comenat a desenvolupar-se a nals del segle XVII i shavia produt una uni duanera entre la Corona de Castella i la dArag desprs de la guerra de Successi. Els historiadors acostumem a veure els fenmens com a nous i com a canvis, i desprs descobrim que hi ha continutats no estudiades o ignorades. Alguna cosa sembla que comena a succeir en els estudis sobre el comer quan es descobreixen continutats respecte del segle XVII i tamb en lestudi de societats de manufactures (MaRTNeZ SHaW 1978; LOBaTO FRaNCO 1994; DD. AA. 1995). Aix ens permet posar mfasi en les continutats ms que en les ruptures i cercar explicacions ms enll de la conjuntura productiva. LeS
SNTeSIS

Hi ha una pregunta a la qual no sha donat resposta: per qu a Catalunya es va produir aquest creixement econmic que va acabar en industrialitzaci en el segle XIX? J. Torras ha exposat en un esquema sinttic els factors que hi van intervenir (TORRaS ElIaS 1994): una determinada estructura agrria que permetia que una part de lexcedent productiu queds en mans dels que tenien el domini til, un sistema hereditari que evitava la fragmentaci i un sistema daccs a la terra que permetia absorbir el creixement demogrc del segle XVIII; a nals del segle XVI i XVII es va produir un canvi en lorientaci del comer que va passar del Mediterrani a lAtlntic i laparici duna nova oportunitat: lexportaci daiguardents i fruites seques per a satisfer les noves demandes a canvi de pesca salada i altres manufactures. Aquest comer va ser aprotat pels catalans que, quan es va poder comerciar lliurement per la pennsula, van ser els qui van desenvolupar les xarxes de comer; aquest increment de la demanda daiguardent va acabar estimulant la viticultura que proporcionava majors ingressos, afavorint el creixement de la poblaci i laugment de la demanda interna que es va traslladar a les manufactures txtils de qualsevol tipus, especialment les ms senzilles; en moltes comarques el creixement de la poblaci

26

LlOREN FERRER I AlS

va fer que molts pagesos no tinguessin sucient terra per garantir la subsistncia, per lincrement de la demanda sobre les antigues xarxes de treball txtil rural va crear una complementarietat molt intensa, la qual cosa va fer que la pluriactivitat per a satisfer les diverses demandes fos una caracterstica del territori. La multiplicaci del nombre de famlies pageses que no podien obtenir terres sucients per a viuren, de famlies pageses acostumades a diversicar molt la seva feina i a oferir treball a lexterior sense renunciar per aix a lactivitat agropecuaria, donava lloc a una disponibilitat de treball que es combinava amb les connexions comercials i amb la competncia tcnica i organitzativa implcites en el desenvolupament de les indstries rurals. Tot aix donava plasticitat a leconomia comarcal, la feia receptiva a les oportunitats econmiques que es podien copsar per la vinculaci a circuits mercantils que el procs agrari havia fet ms actius i ms potents (p. 34). El creixement econmic era fruit de tota una transformaci regional qual afectava tot el territori i en el qual Barcelona jugava el paper de capital i on shavia desenvolupat el sector ms modern que era la manufactura del cot. Per a Torras la clau havia estat els canvis en la divisi del treball a nivell continental i la conguraci dun sistema de drets de propietat sobre la terra i els seus fruits que condicionava favorablement la resposta a aquestes oportunitats (p. 34-35). Per sorgeix la pregunta per qu a Catalunya, si en altres llocs de la monarquia van haver-hi tamb els mateixos estmuls? Torras argumenta que, encara que no est ben estudiat, els drets de propietat diferents que impedien aprotar oportunitats com lextensi de la vinya a travs de la rabassa; o lexistncia dinteressos que poguessin protegir els vins de qualitat enfront de lextensi dels vins per a cremar; o el fet que lestanc daiguardent a Castella dicults lexpansi de la producci... per el que no vol acceptar s largumentaci de Capmany un carcter nacional, mas no individual (...) Este como lo ha enseado ya la experiencia, fuera de la vista de los suyos perder aquella actividad y afn de lucro de sus paysanos, aquella codicia de las ganancias, de la vida laboriosa, y aquel deseo de gozar de las comodidades que esta ofrece o promete al artesano. Los catalanes son industriosos por espritu de imitacin, reunidos en pueblo, en comunidad nacional (p. 38). Jaume Torras no pot acceptar lexplicaci de Capmany No sha de donar validesa explicativa a la invocaci dun nebuls esperit collectiu, ni tampoc a lautomtica sedimentaci cultural duna vella tradici industrial

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

27

que hauria pogut extingir-se com a daltres bandes. Aquesta cultura del treball i del negoci era lefecte de causes ben materials (p. 38). No hi estem del tot dacord. La realitat material congura el mn mental, s cert, per el mn material s percebut tamb per un mn mental preexistent que sha congurat amb el pas del temps i que haur dinterpretar les noves condicions materials. s cert que lactitud mental podia extingir-se, per tamb podia mantenir-se i reproduir-se. Alguna cosa hauria deixat la histria passada en el mn mental de bona part de la gent que vivia a Catalunya, que interpretaven la nova realitat material com una possibilitat daprotar oportunitats, mentre altres collectius feien tot el contrari. Les dades de la histria de nals del segle XVI quan aquest esquema encara no shavia posat en marxa indiquen la mateixa actitud que a nals del XVIII quan el mn material shavia transformat profundament (GaRCa ESPUCHe 1998). Una altra aportaci interpretativa s la de J. Maluquer de Motes (MalUQUeR De MOTeS juliol-agost 1984). La industrialitzaci catalana no pot explicar-se a partir dels recursos naturals ja que no es disposa ni de ferro ni de carb. La palanca de canvi va ser un procs de creixement fonamental extensiu, s a dir, daugment sostingut de la producci sense grans guanys de productivitat en termes de producte per hora treballada (en altres paraules sense progressos tecnolgics rellevants) que va tenir lloc entre les dcades de nals del segle XVIII i les primeres del XIX. Aix no s contradictori amb un increment important i continu de productivitat en termes de producte per actiu ocupat en lagricultura ni, molt menys, en termes monetaris (p. 23). I el motor principal va ser lespecialitzaci de les comarques del litoral en productes destinats a lexportaci, sobretot relacionats amb la viticultura, la qual cosa va estimular a les comarques de linterior a especialitzar-se en cereals, llana, fusta, ferro, bestiar i comerciar amb la costa. Per lelement distintiu del model catal era la distribuci igualitria de la renda que shavia produt a conseqncia de la degradaci preco de les estructures feudals. La renda igualitria proporcionava poder adquisitiu a mplies capes de la poblaci que demanaven productes de consum corrent i aprofundia el mercat interior. Lautor considera que, perqu es produs lexpansi industrial, es necessitava disponibilitat de capital (lestructura igualitria de la renda permetia aportar petits capitals i els canvis agraris possibilitaven transferncies dactius cap a la indstria); disponibilitat de m dobra (que es va produir grcies al creixement demogrc i a la installaci de les activitats industrials en lentorn rural) i xarxes de comercialitzaci per a exportar (que no explica com van aparixer).

28

LlOREN FERRER I AlS

Per insisteix: s fonamental advertir que la clau principal de tot el procs no rau en lespecialitzaci agrria ni en les exportacions vitivincoles, sin en el carcter relativament igualitari de la societat (p. 26). El principal problema daquesta interpretaci s la seva validaci a nivell empric, cosa que no s gens fcil ats el carcter de les fonts, i la necessitat de validar si altres societats amb una estructura de renda semblant van evolucionar en la mateixa direcci i van aprotar les seves oportunitats i es van industrialitzar. No hi ha cap dubte que la hiptesi s suggeridora i situa la perspectiva del tema en lmbit social i en lmbit de la demanda. Modernitzaci econmica s alguna cosa ms que millores tcniques o avenos en lestructura productiva, s tot el grup hum que senfronta a noves oportunitats. No s gens estrany que Maluquer hagi evolucionat cap a la utilitzaci del concepte de milieux innovateur per a explicar el que va passar a la Catalunya del segle XVIII (MalUQUeR De MOTeS 1999). La xarxa humana i dactivitat econmica que interaccionava, convertia el pas en una zona dinmica mes enll de lestricte joc de loferta i la demanda. LeS
BaSeS COmeRCIalS De la INDSTRIa CaTalaNa eN el Segle XIX

Avui coneixem b els intercanvis comercials que van fer possible el desenvolupament i creixement de la indstria cotonera. En el segle XVIII les exportacions daiguardent cap al nord dEuropa shavien compensat amb les importacions de pesca salada un aliment fonamental per a la dieta de la poblaci i de txtils, especialment llenos (teixits semielaborats de lli) que eren pintats a Barcelona i exportats cap a Amrica, on eren ms apreciats que les indianes de cot. A canvi de les exportacions de llenos, simportava cot en oca dAmrica que servia per a alimentar la indstria cotonera. El comer colonial va reduir la seva importncia, primer per les guerres de nals de segle i desprs per la independncia de les colnies americanes, la qual cosa va obligar a una reorientaci de les bases comercials, aspecte que ha estat estudiat per J. M. Fradera (FRaDeRa 1987) i ms recentment per Francesc Valls (VallS JUNYeNT 2004). Limportant daquestes aportacions s que veuen el comer exterior com una derivaci de la dinmica productiva de linterior. Des de nals del segle XVIII ns a 1820 el comer exterior es va transformar. En realitat van funcionar dos circuits: en el colonial van desaparixer les reexportacions de productes daltres pasos i les arribades dor i plata; les exportacions es componien de vi i aiguardent i manufactures txtils i el retorn es basava en el sucre cub i altres productes colonials; el baix rendiment va portar a lentrada de co-

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

29

merciants catalans en el trc desclaus, molt intens en aquests anys (MalUQUeR De MOTeS 1974). El segon circuit era cap al mediterrani on es compraven els cereals que Barcelona necessitava i sexportaven els productes colonials vinguts dAmrica. Va ser la legislaci de 1820, que prohibia lentrada de gra, la que va acabar amb aquest model en tancar la porta a la collocaci dels retorns americans. Aleshores es va constituir el model comercial que arribaria ns a mitjan segle XIX i que tenia a veure amb el procs dindustrialitzaci. El mercat interior va aportar la soluci. Els cereals van comenar a arribar de linterior de la pennsula a canvi de la venda de productes colonials i teixits, i el retorn del comer catal amb Amrica bsicament amb Cuba a partir de laranzel de 1834 es va fer amb el cot americ per a alimentar la indstria cotonera catalana. Aquesta importaci es nanava amb la venda de vi que havia substitut la producci daiguardent i que millorava el nivell de vida dels pagesos. s daquesta manera que el comer exterior va contribuir, en aquest perode, al creixement de leconomia regional a diferncia daltres rees vitcoles (VallS JUNYeNT 2004). La
ReVOlUCI INDUSTRIal eN elS HISTORIaDORS eCONmICS

Hem indicat ms amunt que Jordi Nadal i altres historiadors econmics van situar la revoluci industrial a Catalunya en els anys trenta del segle XIX i van posar sobre la taula una gran quantitat de temes dels quals no se sabia res i sobre els quals la investigaci ha avanat molt signicativament, aix sha obtingut una explicaci sobre levoluci de Catalunya en els segles XIX i XX. Dentrada sha avanat en la construcci dndexs que permeten precisar els ritmes del creixement econmic. En primer lloc, els ndexs dimportaci de cot en oca, la matria primera bsica per a la indstria cotonera, els fusos installats manuals i mecnics, ndexs de consum de carb, cavalls de vapor installats (NaDal 1975; NaDal i MalUQUeR De MOTeS 1986). Desprs levoluci de la constituci de societats i lelaboraci dun ndex general de producci industrial (CaRReRaS 1986; 1989; 1990). Posteriorment shan anat elaborant altres ndexs (MalUQUeR De MOTeS 1994a; MORella 1997; TafUNell 1998) que permeten seguir els ritmes del procs des daltres punts de vista. Una altra qesti s el tema del nanament de la industrialitzaci i, al mateix temps, lestudi de les caracterstiques del sector nancer. C. Sudri ha fet els plantejaments generals (SUDRI 1987): la formaci de capital va sser intern, es va invertir a la indstria i es va mantenir elevat al llarg del segle; amb relaci a lactiu circulant el nanament

30

LlOREN FERRER I AlS

va ser intern, la qual cosa explica el raquitisme de lestructura bancria; els actius xos es van realitzar donant prioritat a la societat en comandita i no a la societat annima, la qual cosa va implicar que els capitals estaven fora de les institucions nanceres. Una vegada en marxa les societats, lautonanament era el mecanisme principal. Cal relativitzar, doncs, lestudi de les societats annimes ja que no representen lestratgia normal. Per a aprofundir en aquesta direcci shan comenat a estudiar de forma sistemtica totes les societats que es van formar a Catalunya al llarg del segle XIX, cosa que ha perms estudiar no sols levoluci de la inversi en societats, sin tamb la sociologia dels inversors i les seves caracterstiques.9 C. Sudri ha resumit algunes de les aportacions daquest treball (SUDRI, PaSCUal et al. 1992; SUDRI 1994) segons el qual les inversions en societats marquen clarament tres etapes: molt redudes entre 1815 i 1837, una acceleraci entre 1838 i 1855 en qu les inversions en la indstria txtil van marcar la pauta, i una etapa dexplosi entre 1855 i 1866 quan les inversions nanceres i les ferroviries eren les ms dinmiques. El salt endavant i la diversicaci de les inversions proven els avanos de la modernitzaci econmica. Altres treballs han analitzat els mercats a qu sadreava la indstria cotonera i el pes de les exportacions (PRaT i SOleR BeCeRRO 2002; PRaT SaBaRTeS 2008a; 2008b). El nanament de la industrialitzaci estava relacionat tamb amb la creaci dun sistema bancari i un mercat borsari. Els estudis sobre aquests temes tamb han abundat (CaBaNa 1972; NaDal i SUDRI 1983; SUDRI 1986; DD. AA. 1989; ROSeS VeNDOIRO i SOl PaReRa 1992; CaSTaeDa I TafUNell 1993; DD. AA. 1993; PaSCUal i SUDRI 1993; ROSeS 1991; 1993; PaSCUal 2004; DD. AA. desembre 1996) i han mostrat les limitacions i el procs de modernitzaci emprs. Un altre dels grans temes era lenergtic. En els inicis de la mecanitzaci de les fbriques es va utilitzar lenergia hidrulica i la fora de tir dels animals, desprs la fbrica Bonaplata va marcar linici de la construcci de vapors a Barcelona i altres ciutats com Igualada, Reus o Vilanova amb recursos hdrics escassos i al nal de la industrialitzaci cotonera lenergia hidrulica va recuperar protagonisme a les conques uvials del Llobregat i del Ter (ENReCH MOlINa 2003). Aquesta evoluci es produeix quan sarriba a la conclusi que el carb catal ansiosament buscat era de baixa qualitat i calia dependre del carb angls, molt
9. Lestudi de la formaci de societats va comenar ja amb J. Vicens Vives i va seguir posteriorment ja que era un indicador del ritme de la industrialitzaci (IZaRD 1971; NaDal 1975; VICeNS VIVeS 1991).

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

31

ms car. El plantejament daquesta qesti portava necessriament a investigar sobre els recursos energtics de Catalunya, aspecte que sha convertit en una lnia dinvestigaci important (SUDRI 1987). En primer lloc, els recursos uvials (CaRReRaS 1983; MalUQUeR De MOTeS 1985; AlBaReDa I SURINYaCH 1987; OjeDa SaN MIgUel 1999; ESPUa abril 2001) que han acabat portant a lestudi dels fabricants que van subministrar la major part de les turbines installades a Espanya al llarg del segle XIX (NaDal 1992a); desprs la histria del fracs del carb catal i la necessitat de recrrer al carb angls (COll I SUDRI 1987; PaSCUal 1998); ms endavant el procs delectricaci (MalUQUeR De MOTeS 1986; ANTOlN 1988; SUDRI 1990b; MalUQUeR De MOTeS 1992; NeZ ROmeRO BalmaS 1995; BaRTOlOm 1999) i nalment el petroli (SUDRI 1989; 1990a). Com eren les empreses txtils? Quina era la seva estructura i el seu funcionament? Els arxius de fallits de la Junta de Comer van permetre estudiar casos concrets de fbriques dindianes, per no va passar el mateix amb les empreses cotoneres del XIX, tal vegada per les dicultats per accedir als arxius que shan comenat a resoldre recentment. Un estudi pioner va ser el de J. Nadal i E. Ribas sobre la fbrica de la Rambla de Vilanova (NaDal i RIBaS 1974) que recentment sha pogut estudiar ms profundament amb la descoberta de documentaci detallada (SOleR BeCeRRO 1997b; 1997a; 1998); tenim tamb aproximacions a lEspanya Industrial (GUTIRReZ 1997); a la indstria dIgualada en la primera meitat del segle XX (PaSCUal 1991; PaSCUal, ESTRaDa et al. 2004); empreses comercialitzadores com Nadal i Rib (OlIVa RICOS 1999; Gal 2002), o aportacions sobre empreses llaneres (BeNaUl 1992; BeNaUl 1993b). Hi ha altres aproximacions ms globals sobre lestructura empresarial (MalUQUeR De MOTeS 1976; ROSeS 1997). Si b laccs als arxius empresarials no ha estat possible i noms amb la creaci del fons dempreses de lArxiu Nacional de Catalunya aix podr esmenar-se (FeRNNDeZ TRaBal 1996), aix no vol dir que no hi hagi histries reconstrudes de fbriques (localitzaci, construcci, societats, companyies) que permeten avanar en la sociologia de la industrialitzaci (CaSaSSaS SIm 1971; TORRaS RIB 1974; BeNaUl 1981; 1989; CaSaS FUSTeR 1985; OlIVeRaS SamITIeR 1985; CalVO 1987; CamPS GIR 1987; GUTIRReZ ORTOla 1987; CaBaNa 1992; SOl 1992; 2004; CamPRUB PlaNS 1994; FeRReR AlS 1994c; 2005c; DD. AA. 1996c; MaSaTS LlOVeR 1997). En canvi la historiograa ha avanat molt en lestudi de les colnies industrials, tal vegada perqu es considera un element caracterstic de la industrialitzaci catalana de lltim ter del segle XIX. El fet que les dues primeres investigacions la colnia Rosal (MOReU ReY 1967)

32

LlOREN FERRER I AlS

i la colnia de lAmetlla de Merola (TeRRaDaS 1979) fossin sobre dos industrials que van emigrar de lrea de Barcelona cap a les conques uvials de linterior ha portat a la conclusi que va haver-hi un replegament de la indstria des de la costa a linterior i es discrepa sobre les causes: per J. Nadal, la deslocalitzaci es devia als problemes energtics derivats del cost del carb i per a I. Terradas, a la recerca de la pau social i salaris ms baixos. Aquest debat sha vist matisat per les constatacions, cada vegada ms evidents, que una part important de locupaci dels rius fou conseqncia dindustrials autctons (la deslocalitzaci ha de matisar-se) i que la formaci del sistema de colnies va ser un procs histric en qu les causes de la seva formaci derivaven de la llunyania de les fbriques de les rees habitades i que noms a nals del segle XIX es va generar el discurs paternalista de control obrer i dels avantatges que tenien els empresaris respecte a les fbriques del pla de Barcelona (ENReCH MOlINa 2000; 2003; 2005). En altres casos la investigaci emprica comena a desmuntar altres tpics com els derivats duna pretesa estabilitat de la fora de treball (FeRReR AlS estiu 1995). En els darrers anys shan realitzat excellents monograes sobre colnies industrials en qu sestudien molts aspectes de lactivitat industrial i de lorganitzaci social de la colnia. Citem (FRIgOla I LlaRCH 1986; GaRZN MaNZaNO 1987; SeRRa I VIlaDS 1987; OlIVeRaS SamITIeR 1989; COlOmeR 1990; DD. AA. 1990; BeNaVeNTe 1991; DORel-FeRRe 1992; SeRRa ROTeS 1992; 2000; MOReRa 1996; FORaST ROCa 1997; PaDR MaRg 2002; ROVIRa 2003; DD. AA. 2005; CaSTella PeRaRNaU 2006; DD. AA. 2009; SeRRa estiu 1995; SeRRa Sala gener-febrer 1982; BaYN gener 2008; DORel juny 1990; FeRReR AlS mar 1985; SeRRa mar 1985; TeRRaDeS mar 1985). Altres temes eren les recerques sobre els mitjans de transport, sobretot la construcci de la xarxa ferroviria i la seva importncia en la consolidaci del mercat interior. Les investigacions han sigut realitzades amb deteniment per P. Pascual (1985; 1998; 1999) i S. Ponce (1992). Tamb sha treballat el tema de la xarxa de carreteres i altres mitjans de transport (DD. AA. 1991b; FONT GaROleRa 1993). La
DIVeRSIfICaCI INDUSTRIal De

CaTalUNYa

Va ser en lestudi de la contribuci industrial espanyola una font que, tot i els seus problemes, podia acostar-nos a lestructura econmica del pas quan Jordi Nadal es va adonar que la producci de bns i serveis havia destudiar-se en la seva globalitat i no sols a partir de la indstria cotonera. Des daquest punt de vista, va observar

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

33

que moltes regions espanyoles havien comenat la seva modernitzaci especialitzant-se en alguna activitat i feia notar que Catalunya ocupava un lloc destacat en totes les produccions lany 1856, tendncia que shavia accentuat lany 1900. Va ser aquest fet el que va permetre a J. Nadal titular una exposici Catalunya, la fbrica dEspanya (NaDal 1992b: 153). Va ser aquesta lnia dinvestigaci el que va portar a plantejar la necessitat destudiar els altres sectors productius i deixar de mirar amb tanta exclusivitat el sector txtil. En aquesta perspectiva i s ms coherent amb el punt darribada del segle XX la modernitzaci econmica de Catalunya era el resultat de les millores tcniques i de productivitat que es produen en tots els fronts, encara que aparentment no tinguessin lespectacularitat de les fbriques txtils. En realitat s el mateix plantejament que hem reivindicat per al segle XVIII. El mateix Nadal ha introdut en els seus treballs investigacions sobre altres sectors. En el catleg de lexposici fa referncia al gas, la indstria llanera, el lli, el cnem, la seda, el paper, les fbriques de farina i les experincies siderometallrgiques (NaDal 1992b). Aquests sectors no lders han estat tamb una de les lnies dinvestigaci en els ltims anys. Aix tenim treballs sobre la cinteria a Manresa (FeRReR AlS 1994b; VIROS PUjOla 1997; 2000a); sobre la producci de paper (GUTIRReZ POCH 1993; 1999); sobre la pell (TORRaS RIB 1991; GaRCa CaZORla i MUIOS VIllaVeRDe 1994; TORRaS RIB setembre 1984); (DIegO 1996; PUIg i LOSCeRTaleS 2001); sobre fabricaci dalcohols (PUIg RaPOSO 1993), etc. ENClaVameNTS,
DISTRICTeS INDUSTRIalS O MILIEUX INNOVATEURS

La necessitat dexplicar la ra per la qual un territori o regi es desenvolupa econmicament, ha portat a la teoria econmica a formular conceptes que intenten donar-hi una resposta. En un primer moment la resposta es va buscar en els avantatges especials que la localitzaci industrial podia proporcionar: dotaci de recursos de carcter estratgic, accs ms gran al territori o costos de transport menors. Aquestes propostes es basaven en les condicions de les empreses considerades de forma allada i va ser Alfred Marshall qui va assenyalar que les empreses reduen els seus costos de producci a travs dexternalitats generades per la mateixa densitat del teixit productiu. Laglomeraci produa menys costos de transacci, millor oferta de fora de treball i serveis especialitzats, rpida i barata difusi de la tecnologia i de la informaci, i una exibilitat i capacitat dadaptaci ms gran. En aquest sentit s fcil dentendre perqu les empreses tendien a concentrar-se en una regi (MalUQUeR De MOTeS 1999).

34

LlOREN FERRER I AlS

Recentment shan desenvolupat nous conceptes com el de districte industrial (TRUlleN 1990) o el milieu innovateur (AYDalOT 1986; MaIllaT I PeRRIN 1992) que ens poden ser de gran utilitat. Maluquer els ha descrit daquesta manera: una atmosfera econmica feta de cooperacions mltiples, ms enll de lactuaci de les empreses i de les institucions, contribueix decisivament al creixement. La capacitat empresarial i lacceptaci del risc, una consideraci social positiva de la funci empresarial, una cultura organitzativa dinmica, una posici de permanent obertura a lexterior, mentalitats i continguts socials inclinats al canvi i a la innovaci conformen un entorn regional dinmic (...) Els milieux innovateurs extrauen la seva capacitat dimpuls sobre el sistema productiu de la natura oberta i informal de la seva organitzaci. Sn integrats per les institucions pbliques i privades i per les empreses, per tamb, i principalment, per la societat sencera. s una realitat cultural consolidada, feta de codis, coincidncies i acords, pel damunt de les actuacions puntuals daquelles institucions que posseeixen una incidncia jurdica ben denida (MalUQUeR De MOTeS 1999: 1081-1082). Aquests nous conceptes ja no tenen inters per un tipus o altre dactivitat, ni pel predomini de la gran empresa, ni per lexistncia de recursos energtics a la zona; el realment important s lactitud mental, social i cultural del territori i les sinergies generades per lacumulaci dactivitat que redueix costos de tota mena i genera lambient necessari per adaptar-se als mercats i realitats canviants. Si fssim un mapa de lorganitzaci de la producci a la Catalunya del segle XVIII podrem distingir una gran quantitat de petits enclavaments especialitzats en algun tipus de producte. Aquestes produccions intensives en m dobra es beneciaven duna xarxa local que proporcionava avantatges productius, redua els costos i els feia ms competitius. Una anlisi de la geograa de la producci de teixits de llana mostra una clara especialitzaci per corregiments i segurament per localitats. La producci de teixits de llana es realitzava en cent cinc localitats lany 1760 i ocupava dos mil cent telers. La major part eren teixits de roba estreta i baietes (dos teros dels telers), utilitzaven llana destam i es concentraven en la Catalunya central (Osona, Bages, Bergued, Ripolls) i una petita part del Valls. J. M. Benaul (1997) fa constar lenorme especialitzaci daquestes localitats, ja que vint-i-sis pobles daquesta rea produen el 100% de peces dun tipus de teixit.10 La resta de telers utilitzaven llana cardada i es destinaven
10. Per corregiments sabem que el de Manresa produa quasi el 100% de baietes 22nes, baietes 12nes, buretes 10ens, cordellats 8ens, cordellats 7ens, estamenyes 24nes, estamenyes 16nes (IMHB, JC n. 81, pp. 232-233).

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

35

a la producci de draps i baietes nes i tamb hi havia una especialitzaci territorial a Anoia (Igualada), prop de Montserrat (Monistrol de Montserrat, Olesa, Esparreguera), Valls occidental (Terrassa i Sabadell) i la vall de Camprodon ns a Maanet. Existeix tamb un mapa de producci sedera al voltant de Barcelona, Manresa, Tortosa i Reus. La indstria paperera es concentrava a les comarques de lAnoia, Alt Peneds i Alt Camp i es pot parlar de tres districtes (el de Capellades, el de Sant Pere de Riudevitlles i el de la Riba) que concentraven la major part de molins paperers. O lespecialitzaci en transport dels habitants de Copons, Tortell, Calaf o Santpedor. I aix podrem continuar amb la producci de mitges al Maresme, de puntes tamb al Maresme, de gorres a la Garrotxa, de pells a Igualada, de mineral de ferro a les fargues del Pirineu, de producci daiguardent, de la indstria naval, etc. I totes elles organitzades entorn de nuclis en qu els recursos naturals, laccs a matries primeres o les connexions amb el mercat podien explicar-ne la localitzaci, per el seu dinamisme es devia al capital hum, a la histria productiva de la zona i a la reducci de costos de compartir tecnologia i coneixements. La suma daquests enclavaments o districtes industrials connectats sovint amb un actiu comer exterior i articulats en clau regional, constituen un cos viu i dinmic que aprotava les oportunitats, era capa de respondre a conjuntures adverses, assumir millores tecnolgiques amb extrema facilitat i canviar de producte si era necessari. La desindustrialitzaci s un fenomen geogrc. Un territori que forma part dun districte industrial actiu que es buida dactivitat signica que els condicionants externs (recursos energtics necessaris, llunyania dels mercats, dicultats tcniques...) sn insalvables. Tot i aix es resisteix i, possiblement, una part del capital hum emigra per a passar a formar part dun altre districte industrial. El cas de Moi i Castellterol illustren aquest procs. Els dos pobles constituen un potent districte industrial dedicat a la producci de teixits senzills de llana. En el segle XIX la competncia del cot es va fer ms intensa sobre aquests teixits que a ms eren els que requerien una inversi ms gran si es volien mecanitzar. El districte patia i podrem dir que entrava en una clara decadncia, per en el segle XIX hi havia encara prou fbriques de teixits de cot manuals (que buscaven aquelles produccions que els telers mecnics no podien produir) i, quan va arribar lelectricitat, van aparixer tamb petites fbriques. Hi havia hagut en part adaptaci, per hi havia hagut tamb una emigraci cap als nous districtes industrials llaners vens de Terrassa i Sabadell que es nodrien de quadres daquelles zones i la construcci de fbriques en altres zones per individus que procedien daquells pobles (FeRReR AlS

36

LlOREN FERRER I AlS

2000) (CamPS CURa 1995). El mateix va passar amb el districte cotoner dIgualada del primer ter del segle XIX, el primer productor de cot amb mquines bergadanes. Quan es va produir el canvi tcnic, fabricants dIgualada van optar pel vapor, per molts daltres van emigrar cap als altres districtes industrials (Barcelona, Manresa, colnies del Ter...). Per a la comprensi de la histria econmica del segle XIX s molt important analitzar com van evolucionar aquests enclavaments o districtes i com van respondre als canvis que sanaven produint. Els districtes txtils de la llana o de la seda es van veure pressionats per lexpansi duna nova bra, el cot, i, al mateix temps, per la incorporaci de noves tecnologies, ms capital x i per la necessitat de noves fonts denergia. I aquest procs de transformaci seria continuat, la qual cosa posaria en escac continu el dinamisme de cada districte en el segle XIX. El cot era una nova oportunitat i, si en el segle XVIII noms era la bra caracterstica del districte industrial de la ciutat de Barcelona on estaven concentrades la majoria de fbriques dindianes, a poc a poc alguns enclavaments la van incloure i la van convertir en la seva producci bsica, incorporant amb gran rapidesa la nova tecnologia de la jenny. Voldria citar el cas de Berga que, en el darrer ter del segle XVIII, va substituir la llana pel cot i va introduir amb molta celeritat el cardat mecnic per la via de ls de la fora hidrulica de la riera de Metge, la latura mecnica mitjanant la jenny millorada i el teixit manual dempeses en cru. Una evoluci semblant es va produir a Sallent i a Cardona com veurem en les pgines segents. Igualada va fer la mateixa evoluci que Berga i, tot i que en sabem poc del procs de canvi durant la primera meitat del segle XIX, era una de les zones on hi havia ms bergadanes i ms telers teixint empeses en cru. Manresa i Reus van haver devolucionar les produccions de teixits de seda cap a la producci cotonera i, en el cas de Manresa, lespecialitzaci es va produir en els teixits estrets de cot (la cinteria), que ja havia dominat en el XVIII junt amb la seda. Matar va acabar trobant la seva oportunitat en la producci de mitges i gneres de punt en qu ja shavia especialitzat en el segle XVIII. Terrassa i Sabadell, que estaven especialitzats en draps de qualitat, podran mantenir la seva especialitzaci llanera grcies a produir draps de mitjana qualitat que continuaven essent demanats, tot i lexpansi del cot. Vull fer esment a dos casos que, aparentment sense cap relaci amb la indstria txtil en el segle XVIII, van acabar tenint una gran inuncia en el procs dindustrialitzaci. Un s el cas de Vilanova. Aquesta ciutat, i segurament altres de la comarca del Garraf, shavia especialitzat a nals del segle XVIII i potser abans en el comer de

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

37

vins, aiguardents i cot amb Amrica. Les xarxes familiars organitzaven tot el procs comercial que va acabar essent molt lucratiu. Podrem comparar-ho amb el cas de Copons dedicat al comer peninsular. Linteressant daquest enclavament s la seva evoluci des del comer colonial cap a les inversions en els nous negocis de la primera meitat del segle XIX. R. Soler (SOleR 1998) ha establert clarament els vincles entre comer antill i les noves fbriques txtils construdes a Vilanova, que no tenia cap tradici txtil. Els socis de la colnia Sed dEsparreguera tenien tamb aquest origen (DORel FeRR 1995) i el mateix pot dir-se dels de la fbrica de Sant Benet de Navarcles (FeRReR AlS 1994c). Tamb tenia aquest origen Avell Trinxet que tenia una fbrica a Monistrol de Montserrat (CaBaNa 1992: 246-249). Per el capital colonial no sha de tractar diferent del capital manres que provenia de la cinteria i va evolucionar cap al cot. Per als vilanovins i altres pobles de la costa el seu districte econmic eren les Antilles, ms lluny que Madrid o Cadis on hi anaven a vendre fabricants daltres districtes, per no tan lluny conceptualment. De fet, les Antilles eren, per a moltes famlies de Vilanova, una extensi de Vilanova mateix. A mitjan segle XIX van descobrir lextraordinria rendibilitat del cot i shi van llanar com els fabricants de Manresa, Berga, Igualada o Reus. Un altre cas a esmentar s el de Vilassar al Maresme. I. Terradas, en el seu treball sobre la colnia de lAmetlla de Merola, ja va fer notar que els promotors daquesta fbrica tenien fbrica de teixits de cot a Vilassar (TeRRaDaS SaBORIT 1994) i una recent investigaci sobre aquest municipi mostra una densa xarxa de fabricants de teixits de cot en cru i la construcci de latures mogudes a vapor (ABRIl, ANDReU et al. 1988; OlIVa RICOS 1999). Segons aquest darrer autor, a Vilassar no es detecten activitats protoindustrials en el segle XVIII ms enll de dones que es dediquen a fer puntes o a la latura i de ciutadans honrats acomodats que invertien en activitats mercantils. Tal vegada la investigaci necessitaria aprofundir en el segle XVIII ja que fa la impressi que les noves fbriques de teixits van sorgir de forma espontnia. El cert s que, a partir de la primera dcada del segle XIX, sorgeix una densa trama de fbriques de lats mogudes per cavalleries i sobretot fbriques de teixits de cot en cru o empeses amb capitals modests que treballen per a fabricants a Barcelona.11 Lany 1850 hi havia a
11.B. Oliva descriu molt b la relaci entre alguns daquests fabricants amb la societat Nadal i Rib. Aquesta societat aportava una part del capital a la societat local, indicava qu shavia de fabricar, comercialitzava els productes amb un 3% de comissi i repartia els benecis segons el capital invertit (OlIVa RICOS 1999). Aquest era el model que aplicava a diverses empreses, externalitzava aix el cost de la producci, estimulava un fabricant local, a canvi de controlar el que es produa i comercialitzava.

38

LlOREN FERRER I AlS

Vilassar mil setanta telers que es repartien entre trenta fabricants (la sisena localitat en nombre de telers de Catalunya). La modernitzaci econmica de Catalunya en el segle XIX tindr molt a veure amb la resposta que els diferents districtes congurats en el segle XVIII van donar a les innovacions tecnolgiques, a les limitacions energtiques, a levoluci dels mercats de treball, a les alternatives econmiques, als conictes socials, a les conjuntures... que es produen amb el procs de mecanitzaci. Alguns van optar per aprotar les possibilitats del cot, sense pensar en els canvis constants a qu es veuria abocat el sector per les innovacions tecnolgiques. La histria industrial catalana s, en part, la histria daquestes adaptacions a noves realitats. El que farem en aquest treball s estudiar un daquests districtes el de Manresa i la seva comarca que va ser, al mateix temps, receptor de les evolucions daltres. UNa
eXPlICaCI SOCIal De la INDUSTRIalITZaCI

La histria econmica de la industrialitzaci ha afavorit les variables de tipus econmic (evoluci de la poblaci, lagricultura, canvi tcnic, formaci de capital, matries primeres, mercats interiors i exteriors, oferta, demanda, etc.). Una de les conseqncies del procs va ser el sorgiment del moviment obrer que sorganitzava per aconseguir un salari millor i senfrontava a la burgesia o propietaris dels mitjans de producci. El sindicalisme, el socialisme, lanarquisme foren les formes ideolgiques que van donar discurs a aquest moviment obrer i van donar sortida poltica al conicte. En el fons subsistia el vell paradigma marxista de la base econmica (la infraestructura) com a conguradora de la base cultural i poltica (la superestructura). Van ser les investigacions sobre la realitat sense prejudicis ideolgics, la prpia evoluci de leconomia i de la poltica en contextos diferents les que van demostrar que no hi havia explicacions lineals ni homognies i que hi havia sovint moltes respostes al mateix problema. Un retorn a lestudi de la realitat histrica es feia necessria i una construcci ms complexa de la realitat. Va ser E. P. Thompson qui en La formacin histrica de la clase obrera (THOmPSON 1977) va posar les bases per a un estudi social de leconomia de la industrialitzaci. El ttol era ja molt suggeridor: les caracterstiques de la classe obrera anglesa depenien de la relectura que els obrers feien de la realitat a partir de les tradicions que ns aleshores havien congurat el mn del qual sorgien i lexperimentaci concreta amb les noves tecnologies i formes dorganitzar la producci. I la histria mostrava, a ms, que la nova realitat productiva era molt complexa i els obrers i les seves

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

39

experincies no eren ni iguals ni homognies. Si la classe obrera es formava histricament, tamb ho feia la burgesia que tamb podia ser observada des de la mateixa complexitat. I les relacions entre els uns i els altres a travs del procs de producci senriquien a travs del dileg i del conicte. Estem davant dun tipus dhistria que proposa una histria social de leconomia de la industrialitzaci en qu, a ms de les variables invisibles com loferta o la demanda, les relacions socials juguen un paper important en la conguraci del procs productiu. Els avanos tecnolgics es produen en un marc de relacions socials i els diferents agents que els rebien (industrials i obrers) els llegien en funci dels seus interessos i el canvi podia provocar conictes. El resultat dels conictes podia ser un canvi profund en lorganitzaci del treball o un pacte en qu ning hi sorts guanyant segons les relacions de fora locals. La fbrica si la prenem com a element simblic de la nova industrialitzaci era llegida de forma diversa en uns llocs o en altres. El moviment sindical prenia una orientaci o una altra segons com evolucions la lectura dels canvis en lentorn local. La metodologia quantitativa i dindicadors no serveix per a aquest tipus dhistria que necessita utilitzar la microhistria. Cal llegir els conictes, els papers, les reivindicacions, les canons a partir de lentorn local que els genera, des de la seva histria anterior i el resultat de les relacions de fora. Un treball molt ms complex i ms imaginatiu, per sens dubte ms explicatiu. Va ser I. Terrades qui va fer un plantejament social quan va interpretar que locupaci dels rius pels industrials de la costa no era a causa del cost del carb, sin als conictes socials de les zones txtils de la costa (TeRRaDaS SaBORIT 1994). Sense voler estava plantejant el conicte obert en la Catalunya de mitjan segle XIX entre les tradicions dels teixidors manuals i les dels ladors de mule que es negaven a la destrucci de loci i les noves tecnologies ladores i de tissatge que representaven les selfactines i els telers mecnics. Eren unes cultures del treball que serien substitudes per altres no sense resistncia, els conictes eren tan intensos que els empresaris es plantejaven emigrar a zones on les tradicions no fossin tan potents i la feminitzaci i la introducci de majordoms i encarregats fossin ms fcils. Aix ha suposat avanar en la lnia destudiar el mn del treball des de la perspectiva del canvi tecnolgic i de les tradicions laborals i organitzatives existents (JOYCe 1982; COHeN 1985; SaBel I ZeITlIN 1985; HUBeRmaN 1986; FOWleR I WYKe 1987; MONTgOmeRY 1987; COHeN 1990; LaZONICK 1990; JOYCe 1991; LaZONICK 1991; HUBeRmaN 1996; COTTeRaU 1997; HUBeRmaN 1991). Aix han comenat a aparixer investigacions

40

LlOREN FERRER I AlS

sobre el mercat de treball a Catalunya que mostren les continutats i ruptures respecte a les activitats preindustrials del segle XVIII (CamPS CURa 1995; CamPS 1997); estudis sobre la transformaci del mn dels artesans a Barcelona a partir del seguiment individual (ROmeRO MaRN s. d.-a; s. d.-b); estudis sobre les jerarquies fabrils (DUaRTe 1989; ENReCH MOlINa 2001); sobre conictes derivats de la resistncia dalguns ocis (ENReCH MOlINa 1996-1997; 2001; GaRCa Bala 2001); sobre la importncia del treball femen (LlONCH 1993; FeRReR AlS 1994d; BORDeRaS i LPeZ GUallaR 2001; CaRRaSCO 2001; BORDeRaS 2002; LlONCH CaSaNOVaS 2004b; BalCellS 1974; juliol-agost 1977); sobre colnies industrials que estudien de forma important el factor treball (SeRRa I VIlaDS 1987; DORel-FeRRe 1992; TeRRaDaS SaBORIT 1994; FeRReR AlS 1996a; MOReRa 1996); sobre salaris i nivells de vida (GUTIRReZ 1972; GaRRaBOU 1982; PaSCUal 1991; MOReRa 1996; SOleR BeCeRRO 1997a; BORDeRaS i LPeZ GUallaR 2001; LlONCH CaSaNOVaS 2004a); sobre el naixement del sindicalisme a partir de les tradicions obreres i els canvis tecnolgics (OlIV 1991; SmITH 1995; BaRNOSell 1999), etc. Una de les aportacions ms rellevants en els ltims anys s de A. Garca Bala (2004) sobre la fabricaci de la fbrica des de les experincies dels velers (un oci que sextingir per dotat dun gran prestigi social a la Barcelona de mitjan segle XIX), passant per les primeres experincies ladores de la Real Companyia de Filats, tant les disperses en nuclis rurals com les derivades de la posada en funcionament de la primera fbrica amb mquines jenny que es muntar a Barcelona lany 1787. El fracs daquesta experincia va deures a les dicultats de control del treball femen no especialitzat i, en contraposici, a leccia de les petites unitats ladores dirigides per un home capa de disciplinar la m dobra familiar. La latura sacabar organitzant a Catalunya a principis del segle XIX, a travs de petits tallers dirigits per ladors que mobilitzaven m dobra familiar i del seu entorn. Quan les mules de ferro mogudes a vapor, que necessitaven ms fora fsica, sintroduren en els anys trenta a Barcelona, els ladors, reclutats a les latures amb mquines jenny en franca decadncia, es van convertir en els protagonistes. Era el model angls de ladors que es basava en la subcontractaci de la fora de treball que treballava directament en una mquina a preu fet. Aquest model que es va desenvolupar a Barcelona es troba tamb a Sallent. Aix va generar un sindicalisme doci, ben organitzat, que lluitava contra la degradaci de loci en el moment que es van introduir les selfactines i va generar un determinat discurs laboral, sindical i poltic. Davant daquest model apareixen les experincies de Manresa i Reus, on loci del teixidor manual, especialitzat en teixits de mescla, era clarament mascul i la latura de cot va quedar en mans

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

41

de les dones, amb salaris ms baixos i controlades per encarregats i majordoms. La tecnologia no condicionava lorganitzaci del treball, les cultures obreres locals i la fora que poguessin tenir en la negociaci eren un altre element a tenir en consideraci (GaRCa Bala 2001). Aquesta investigaci s una bona mostra de les possibilitats daquest tipus dhistria social de leconomia de la industrialitzaci. UNa
PROPOSTa

De tot el que hem exposat ns aqu, dedum que, al llarg del segle XVIII, leconomia catalana sarticulava entorn a diversos districtes industrials que estaven especialitzats en produccions diverses, amb una llarga tradici en el temps i amb una gran capacitat dadaptaci a les oportunitats que es presentaven. Aix no passava noms a Barcelona amb les fbriques dindianes sin amb altres produccions localitzades al llarg de la geograa catalana. En algun moment del procs histric i creiem que cal recular algunes centries per trobar-lo es va congurar una mentalitat oberta a les oportunitats que es presentaven que explica el dinamisme social i econmic del pas. Desprs foren els condicionants de cada oportunitat els que territorialitzaven lactivitat, provocaven canvis socials, diferenciacions socials, noves formes dorganitzar la producci, etc. La introducci del cot, amb els canvis tecnolgics que comportava la seva introducci, fou una daquestes oportunitats. Manresa era un daquests districtes industrials. A lespecialitzaci en producci de claus i pells en els segles XVI i XVII, va seguir, en el segle XVIII, el descobriment de la seda que es convertiria en un potentssim motor de creixement de la ciutat i, a principis del segle XIX, larribada del cot aniria provocant canvis que el convertirien en un dels motors econmics de la ciutat i de les xarxes productives de la zona. Alguns artesans blanquers de la Manresa del segle XVII es van enriquir, van ascendir socialment i van passar a incrementar la nmina de la petita noblesa de la ciutat. Altres, quan en el segle XVIII va aparixer la seda, van canviar dactivitat i van ingressar en el gremi de velers. Els mocadors de seda i les cintes de tota mena van tenir una acollida sorprenent i van ser molts els velers que es van enriquir produint i comerciant i van ascendir socialment de forma fulgurant. Com en el segle anterior, alguns van iniciar una evoluci rendista, altres, i no sempre els millor situats, van comenar a interessar-se per la latura del cot encara que aix suposs canviar les bases productives del taller per la fbrica. Els cotoners de Manresa i els pobles dels voltants van sortir daquestes xarxes productives de llargussima tradici i van desenvolupar la nova activitat.

42

LlOREN FERRER I AlS

La industrialitzaci de la Catalunya central no pot entendres sense la llargussima tradici productiva de la zona, sense lactitud mental davant dels negocis petits o grans i sense linters per descobrir i provar noves oportunitats. Una altra cosa diferent s lestudi de com es concreta cada oportunitat, qu en resulta, qu mant i canvia de lorganitzaci social, quines potencialitats tenia... Cada oportunitat donava resultats diferents, un cop shavia decidit primer explorar-la i desprs aprotar-la. En aquest treball estudiarem, primer, leconomia difusa del segle XVIII intentant arribar a la complexitat dactivitats i mecanismes que van permetre una forta acumulaci; desprs el desenvolupament de la indstria cotonera a la zona posant especial atenci en els successius models que es van succeir (model de la bergadana i la contnua, model de la mule i la selfactina, teler manual, teler mecnic) i, sobretot, en la sociologia dels individus que van protagonitzar aquests canvis, aquells que van convertir la fbrica en la nova unitat productiva. Abans dentrar en matria s necessari situar geogrcament lrea destudi. Manresa s la capital de la comarca del Bages, situada a la Catalunya central, a seixanta kilmetres de Barcelona. Encara que aquesta comarca s discutida en alguns punts (Cardona reclama pertnyer al Cardener i, a vegades, les seves relacions econmiques shan orientat a Solsona; Moi, situat en un altipl que connecta amb la comarca dOsona, es reclama del Moians junt amb lEstany i Santa Maria dOl i Sant Feliu Sasserra forma part de laltipl del Lluans), estudiarem els diferents municipis per a mostrar precisament la gran diversitat que existia en el segle XVIII i com es van adaptar als canvis en el segle XIX. Tot i que leix vertebrador s lexperincia de Manresa i pobles de lentorn, aportarem consideracions sobre Berga, en tant que moltes persones daquesta ciutat van acabar construint fbriques en el riu Llobregat. Una part important daquest estudi sarticula a lentorn dels rius que solquen el Bages i el Bergued, ja que seran aprotats de forma intensiva per poder moure mquines installades a les fbriques construdes a la seva vora. El riu Llobregat neix al Prepirineu, solca tota la comarca del Bergued abans dentrar al Bages per Navs i abandona la comarca desprs de Monistrol de Montserrat al congost del Cairat quan el riu travessa la Serralada Prelitoral Catalana. El cabal s relativament modest i es distribueix de la segent manera al llarg del seu curs (SeRRa i SeRRa 1981: 29).

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

43

Relleu i cursos uvials de les comarques del Bages i Bergued

Guardiola 4,16 La Baells 7,5 10,50 El Pont de Vilomara Sant Vicen Castellet 22,08 Martorell 22,50

m3/s. m3/s. m3/s. m3/s. m3/s.

El creixement del cabal, quan arriba al Bages, es deu en bona part a les aportacions que el riu rep dels seus auents (riera de Merls, la Gavarresa o el Calders) i, desprs de Manresa, el Cardener com es reecteix en les dades de Sant Vicen de Castellet. Ens situem en el curs mitj del riu on el desnivell tamb es redueix desprs del primer tram de recorregut. A Gironella transcorre per la cota dels 480 m, a Sallent passa pels 260 m i surt per la Puda, desprs de Monistrol de Montserrat, a 90 m daltitud sobre el nivell del mar. En aquest tram de 60 km i 300 m de desnivell shi van installar, al llarg del segle XIX, la major part de fbriques txtils. El riu Cardener, el principal auent del Llobregat, neix tamb en el Prepirineu a la comarca del Solsons i entra a la comarca del Bages a travs de Cardona, on es va comenar a aprotar per la construcci de fbriques, tal vegada perqu el seu cabal comenava a ser sucient. Tot i aix, el seu cabal no arribava a una quarta part del riu Llobregat. Aquestes sn les dades:

44

LlOREN FERRER I AlS

Sant Lloren de Morunys 1,87 m3/s. Olius 2,70 m3/s. Cardona 3,78 m3/s. Manresa 6,04 m3/s. A Sant Lloren de Morunys el riu se situa per sobre dels 800 m daltitud, entra a Cardona al voltant dels 400 m i passa per Manresa a 200 m sobre el nivell del mar. Trobarem fbriques txtils des de Cardona ns a la desembocadura al Llobregat, en un tram de trenta kilmetres.

LeconoMia difusa del segle xviii

Partim de les tesis del llibre de Garca Espuche Un siglo decisivo. Barcelona y Catalunya 1550-1640 (GaRCa ESPUCHe 1998), un treball heterodox que ha reinterpretat la histria econmica moderna de Catalunya. Comena criticant la imatge que els historiadors han donat dels segles XVI i XVII com a segles obscurs i decadents i arma quizas era ya el momento de ir ms all de las consideraciones prudentes que se reeren a los que antes eran considerados siglos decadentes como un periodo en el que las cosas no fueron tan mal, y pasar a defender, de forma ms radical, que esta etapa fue realmente decisiva en la historia de Catalua (p. 17). Lingent treball dinvestigaci que cont es basa en lanlisi de milers descriptures notarials per fer-nos adonar que Catalunya bullia de forma sorprenent a tot arreu o, almenys, all on va consultar els protocols. Bullir en el sentit de detectar un dinamisme econmic semblant a les activitats lilliputenques que Vilar detectava en el segle XVIII. Les ciutats intermdies eren les protagonistes daquesta vitalitat en detriment de Barcelona que perdia terreny. La tesi era clara: tot el que en el segle XVIII era vigor, diversitat i vitalitat territorial (nalment acceptada de forma general) tenia un origen lluny en el temps, entre 1550 i 1640 que fou el moment de la reestructuraci econmica de Catalunya. Fou un perode decisiu el trmino decisivo del ttulo alberga tambin un mucho de convencimiento. En este periodo de la historia de Catalua se produjo una serie de cambios, sobretodo cualitativos, que tuvieron una enorme repercusin en el futuro: descenso de la actividad industrial en Barcelona y crecimiento en las ciudades cercanas; mayor aprovechamiento del mercado interior y cambio de orientacin comercial hacia el atlntico y el interior peninsular, con una actividad que no baj sin que se reforz a partir de 1550 a

46

LlOREN FERRER I AlS

travs de slidas colonias catalanas implantadas en Medina del Campo, Madrid, Sevilla y Cdiz y gracias a la potenciacin de diversas producciones industriales; reorganizacin del transporte por mar y crecimiento notable del transporte terrestre; creacin de un ecaz sistema de ciudades centrado en Barcelona, y en el que la capital se convirti en centro de acabados, centro comercial y, sobre todo, centro director del territorio (...) Porque, de hecho, esta etapa decisiva abre la modernidad econmico-territorial en Catalua (p. 23). La dispora comercial catalana que Torras va descriure per al segle XVIII ja funcionava en el segle XVI, el sistema de companyies descrit per P. Vilar no era nou (LOBaTO FRaNCO 1994), Garca Espuche documenta amb milers dexemples aquesta dinmica activitat econmica a la corona barcelonina i ms enll. I per qu 1550? Els arguments aportats per defensar aquesta tesi sn contundents, per per qu es va triar aquella data per a assenyalar la ruptura? Escriu A partir de 1550, ao ms, ao menos, se dieron cambios notables y algunos procesos ya presentes se aceleraron de forma decisiva: las transformaciones en la jerarqua demogrca de las poblaciones catalanas, casi inexistentes hasta la mitad del Quinientos, tomaron gran relieve desde la mitad del siglo, el aluvin francs aument hasta llegar al mximo a nales del siglo XVI y principios del XVII; el cambio de orientacin en la direccin de los viajes por mar y en la participacin de los marineros de la costa cercana a Barcelona se hizo evidente en la dcada de los cincuenta; el crecimiento industrial de las poblaciones cercanas a Barcelona se dispar en la segunda mitad del siglo XVI (p. 22). No crec que siguin raons explicatives del canvi i la ruptura. Qu hagus passat si ens hagussim fet la mateixa pregunta per al segle XIV i hagussim utilitzat la mateixa metodologia? Ens hagussim trobat amb una xarxa urbana i unes estructures productives igualment dinmiques i descentralitzades. Noms s necessari fer un mapa de les esglsies gtiques alades en el segle XIV per a adonar-se daquest fenomen. Eren els antecedents del segle XVIII? No s una crtica a Garcia Espuche, tot al contrari. La demostraci de la vitalitat del pas s irrefutable, el que no est tan clar s lelecci del punt de partida. Podia haver estat qualsevol altre. En algun moment i aqu hi ha el dubte de si va ser al segle XVI o abans es van generar a Catalunya actituds culturals i mentals que predisposaven a aprotar les oportunitats econmiques, ja fos al camp, a la ciutat, al comer o a les activitats manufactureres i artesanals. A partir daqu

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

47

les conjuntures econmiques, poltiques, socials i demogrques, les innovacions tcniques, els canvis a les ofertes i a les demandes, el sistema hereditari, els mecanismes de diferenciaci social i tot el que pogus ajudar a denir una societat concreta feien la resta. I no sembla que hi hagi cap dubte en qu les oportunitats eren aprotades a tots els racons del territori. Manresa i la seva comarca, situada al centre de Catalunya, no van escapar a aquest procs. El poblament medieval havia deixat una ciutat (que lany 1586 tenia set-cents setanta focs uns tres mil cinccents habitants) i una xarxa de viles ms o menys allunyades (Cardona, Santpedor, Sallent, Monistrol de Montserrat i Moi) i petits pobles i llocs que a la segona meitat del segle XVI van comenar a guanyar poblaci. TRaDICIONS
eCONmIQUeS I NOVeS OPORTUNITaTS eN elS SegleS XVI I XVII

La historiograa de la Catalunya interior no ha avanat prou perqu coneguem en detall les activitats econmiques que shi van desenvolupar ni les caracterstiques principals, tot i aix hi ha indicis dun dinamisme que tindr la seva continutat amb noves activitats en el segle XVIII. En aquest apartat recollirem aquests indicis que, evidentment, necessitarien investigacions especques. Els blanquers a la Manresa dels segles
XVI

XVII

El gremi de blanquers de Manresa es va constituir el 30 doctubre de 1324, moment en qu sels autoritzava a construir una capella a la Seu que estaria acabada lany 1394 amb un bell retaule gtic que encara avui es conserva a la capella del Sant Esperit. Els que es dedicaven a aquest oci tenien les adoberies als ravals de la ciutat, al torrent Mirabile (desprs de Sant Ignasi). El torrent es dividia en dues rees: la cuireteria superior i la inferior segons es considers des del riu Cardener ns a la font de lUbach i de la font cap amunt. Era un torrent amb escs cabal daigua, incrementat per laportaci de la squia de Manresa construda al segle XIV. Des daquell moment, el torrent va passar a ser un desgus duna part del regadiu manres. (SaRReT ARBS 1923: 37-38). Marc Torras ha realitzat un excellent estudi sobre la crisi del segle XV a la ciutat a partir dels llibres del Manifest que contenen les declaracions dels ciutadans per ocis. Al principi del segle XV els individus relacionats amb la indstria de la pell declaraven les fortunes ms importants desprs dels mercaders i controlaven el 12,5% de la riquesa de la ciutat; Lany 1408 suposaven el 25,9% tot i que el 1490 es van reduir ns al 15,7%, superats pel txtil i els pagesos (TORRaS

48

LlOREN FERRER I AlS

SeRRa 1996: 116-122). Volem assenyalar amb aquestes dades que els blanquers estaven ja a lelit de la ciutat en el segle XIV i, tal vegada, molts mercaders provenien tamb de les seves les com va passar en poques posteriors. A nals del segle XV els gremis de la pell de la ciutat es van reorganitzar. L11 de gener de 1492, els blanquers aprovaven unes breus ordenances i els tiraters i sabaters, que actuaven de forma conjunta, feien el mateix. Tot i aix la disminuci de la poblaci i la poca feina que hi havia a la ciutat va portar a fusionar els blanquers i assaonadors en un sol gremi lany 1533 i es permetia que tots els agremiats poguessin produir qualsevol mena de pells (SaRReT ARBS 1923: 42-43). Segons el fogatge de 1553, la ciutat va comenar a recuperar-se i ja hi constaven vint-i-vuit blanquers i dos tiraters enfront donze blanquers i sis tiraters lany 1485. Aquest ascens es va notar encara ms lany 1586 quan ja hi constaven cinquanta-un blanquers i dinou tiraters (ROmeRO GaRCa 1987: 361) i eren els ocis ms nombrosos de la ciutat. s el treball de Garca Espuche (GaRCa ESPUCHe 1998: 184-191) el que destaca el paper de Manresa en la producci de cuirs, a travs dun actiu comer de pells amb les carnisseries de les ciutats ms importants. El caso de Manresa resulta especialmente notable y se puede armar que, en el periodo que tratamos, la capital del Bages era en el curtido lo que Vic y su zona supona para el textil lanero (p. 184). Els exemples que aporta no presenten cap dubte sobre la importncia daquesta activitat a la ciutat: es van incrementar els blanquers, les compres de cuir a pl a diferents ciutats, les vendes de productes semielaborats a la zona ms prxima i les relacions amb Barcelona. Per el ms interessant s el que es dedueix de lestructura productiva: alguns blanquers eren compradors de pells a les carnisseries que revenien a altres blanquers mentre produen a les seves adoberies i, al mateix temps, eren comerciants dels cuirs elaborats que distribuen a sabaters i tiraters i aprotaven la xarxa comercial per a vendre llana, claus, muls, ases, cot i altres produccions locals. Simultniament traginers i blanquers, la clau del creixement econmic dalguns. La realitat productiva que recullen els protocols tenia poc a veure amb el prets encorsetament dels gremis. Segurament hi havia blanquers en sentit estricte amb la seva adoberia que es limitaven a treballar les pells que compraven a altres i a vendre el cuir elaborat a tercers, per hi havia el blanquer que shavia convertit en comerciant i havia ampliat el seu radi dacci sense deixar loci de punt de partida ni la seva participaci en el gremi. Eren comerciants que no havien deixat la base productiva. Els gremis, participats i controlats per aquests blanquers comerciants, es convertien a la prctica en un element dinamitzador de

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

49

la producci i no en una estructura de resistncia a la innovaci. Val la pena assenyalar-ho perqu trobarem el mateix model en els gremis seders del segle XVIII. El resultat daquest procs dacumulaci fou lenriquiment daquests blanquers/tiraters/comerciants i el seu ascens social. los ms potentes de entre los curtidores de Manresa se convirtieron en los grandes mercaderes de la ciudad i afegirem ms endavant que, en una fase posterior, van deixar loci i es van convertir en ciutadans honrats i en lelit de la ciutat. Aquest procs dascens social anava acompanyat dun procs de diferenciaci social dins del mateix gremi. El 25 de mar de lany 1639, els aprenents i ocials del gremi dels blanquers van constituir-se en un gremi independent dels mestres, sota ladvocaci de Sant Marc i Sant Pon (SaRReT ARBS 1923: 47). Malgrat que no tenim constncia de tensions reals tot fa suposar que la relaci no devia sser gaire pacca. Lany 1688 es va produir a Manresa un violent mot (lavalot de les Faves) i tot fa pensar que darrere hi havia els joves blanquers que senfrontaven a lelit de la ciutat formada per blanquers acomodats (FeRReR AlS 1981a). Algunes genealogies reconstrudes en el segle XVIII permeten detectar que les activitats relacionades amb la pell havien estat un mecanisme dacumulaci i dascens social. Lany 1688 el veguer de la ciutat Francesc Calcina declarava de son principal blanquer y desprs ric y passat a ciutad honrat; membres de la petita noblesa local com els Soler de la Plana o els Mollet tenien antecedents en les activitats relacionades amb la pell en el segle XVII i alguns dels velers importants del segle XVIII procedien dels ocis de la pell del segle XVII com els Soler, els Suanya o els Perera (FeRReR AlS 1987: 332-333). Al segle XVIII, els blanquers comenaran a decaure i es passaran a la producci de teixits de seda amb una extraordinria facilitat i gaireb sense tenir cap problema amb els gremis de la ciutat. La seda ser la nova oportunitat i saprotar amb una cultura gremial molt semblant a la que es va produir a nals dels segles XVI i XVII. Unes notes sobre la indstria llanera Encara que en menor grau, Manresa i els pobles dels voltants van constituir una zona llanera, activa encara en el segle XVIII. Les interpretacions generals sobre levoluci de la indstria llanera plantegen que a nals del segle XV es va enfonsar la producci llanera a les ciutats (Barcelona i Perpiny) pels elevats costos i la intransigncia gremial, la qual cosa va provocar laparici de noves rees productores situades en altres indrets de Catalunya (TORReS 1997: 113-115).

50

LlOREN FERRER I AlS

Limpost sobre la bolla permet documentar un creixement important de lactivitat llanera entre 1550 i 1570 i un lleuger retrocs posterior, amb una crisi que comen pels volts de 1620 i dur ns al 1680, quan sinici una nova expansi a les noves rees de producci. Les causes daquest canvi es trobarien en el procs de ruralitzaci de lactivitat, que dotava la producci de ms exibilitat, i en el despecialitzaci territorial de leconomia catalana. A diferncia dels blanquers, els paraires no sembla que juguessin un paper estratgic a la ciutat de Manresa. Fou el 15 de juny de 1400 quan es van aprovar unes detalladssimes ordenances que expliciten com shavien de produir els draps i teixits de llana a la ciutat (SaRReT ARBS 1923: 64-74). Tot i aix, en els manifests del segle XV es pot veure que eren pocs els que es dedicaven a la llana i no tenien la fora social i econmica dels blanquers (TORRaS SeRRa 1996: 112-123). Lany 1553, els gremis txtils suposaven el 20,6% dels ocis de la ciutat, mentre que a Vic o Igualada suposaven el 32,6% i el 33,5%. Tot sembla indicar, doncs, que la producci llanera no fou important a Manresa. A. Garca Espuche aix ho precisa: En Vic el textil era la actividad predominante, algunos de los pelaires destacaban como negociantes del textil y los mercaderes dedicaban buena parte de sus esfuerzos a este sector. Por el contrario en Manresa las actividades principales estaban en el cuero y el algodn y los pelaires ni abundaban ni destacaban como mercaderes (p. 161). Aix no vol dir que la llana no estigus present a la ciutat. Grans quantitats de llana procedien dUrgell i des de la ciutat es distribuen a la zona productora dels voltants: els paraires de Sallent van comprar-ne el 41%, els de Santpedor, el 15%, els de Manresa el 10%, els de Balsareny i Arts el 9% cada un i els de Moi el 5%. Els principals comerciants de llana estaven relacionats, per, amb la producci de pell. Aix, la producci de llana es localitzava a les localitats dels voltants de la ciutat i Sallent era el nucli ms destacat. Les dades locals conrmen una activitat llanera important en el segle XVI i menys activitat en el segle XVII. Es documenta a Sallent des del segle XIV i, malgrat les polmiques i conictes que van sorgir en el segle XVI sobre si era convenient o no marcar els draps o ns a quin punt shavia de controlar la producci, era un sector especialment actiu.1 F. Sol descriu aix lactivitat llanera de Sallent: havent-hi aqu grans tractants de

1. Lany 1566 es va voler recuperar la prctica de marcar les peces amb un plom i vint-i-nou productors shi van oposar i van recrrer al bisbe de Vic que els mantingus la prctica delaborar les peces segons el gust de cada qual revocant els estatuts que anteriorment haguessin existit (SOl 1920: 169 i s.).

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

51

llana, qui reparteixen aquesta primera matria en mdiques quantitats als paraires sallentins igual que als dArts, Sant Feliu, etc. (...) Altres mercaders de Manresa, Sria i Cardona proveexen tamb de llana als patrons daquesta localitat, fent-ne venir dArag quan escasseja al pas (SOl 1920: 177). La importncia dels artesans llaners a la vila es desprn tamb de la confusi que es produa entre el govern municipal i el gremi de paraires. A la primera meitat del segle XVI vint-i-quatre persones es feien crrec del govern municipal. Era tal la confusi entre el gremi de paraires i el govern municipal que, en el segle XVIII, desprs de la desaparici de lorganitzaci municipal austriacista, la Trentasisena (aix es denominava el govern municipal en aquella poca) va dependre del gremi de paraires ns ben entrat el segle XIX (DD. AA. 1997). Lany 1603 els teixidors es van separar dels paraires i van constituir un gremi a part i van aprovar unes noves ordenances no sense conictes relacionats amb el control de les peces i el control del treball quan escassejava i quan sobrava (SOl 1920: 178 i s.). Malgrat les poques notcies tot sembla indicar que la llana fou una activitat destacada i clau en la vida econmica de Sallent a partir del segle XVI. A Arts un altre dels nuclis esmentats per Garca Espuche de les trenta-tres declaracions del capbreu del 1558, dotze eren signades per paraires i quatre per teixidors (dos de lli i dos de llana) (BeNeT ClaR i FeRReR AlS 1990: 64), s a dir la meitat. En un altre capbreu datat lany 1693, de cent vint-i-sis declaracions, nou corresponien a paraires i sis a teixidors, un percentatge molt menor, la qual cosa ens indica que, en aquest segle, lactivitat llanera shavia redut, per cal prendre les dades amb precauci, ja que la complementarietat entre la vinya i la llana ser una caracterstica habitual daquesta producci i no declarar-se paraire en el capbreu no volia dir no sser-ne.2 Segons el capbreu de Navarcles de 1596 la tercera part de les declaracions corresponien a ocis txtils (sis paraires, tres teixidors de lli i un teixidor de llana).3 Fou lany 1610 que es va constituir la confraria de Sant Miquel que acollia els ocis txtils de la localitat (SOl 1910: 110-111). Per les dades del segle XVII corroboren una disminuci dels ocis txtils (de les vuitanta-cinc declaracions del capbreu de 1687, noms nhi ha una que correspon a un paraire i dues a teixidors de lli).4

2. Vegeu com a exemple el cas de la famlia Posa dArts (FeRReR AlS 1987: 338-341). 3. Capbreu de Navarcles de 1596, Fons Sant Benet de Bages, AMM. 4. Capbreu de Navarcles de 1687, Fons Sant Benet de Bages, AMM.

52

LlOREN FERRER I AlS

A Santpedor la indstria de la llana va tenir un especial desenvolupament en el segle XVI. Lany 1565 es va aprovar un privilegi que permetia que la ra que se celebrava el mes de setembre durs tres dies per aprotar lincrement de la fabricaci de qualsevol tipus de teixit de llana (GaRCa ESPUCHe 1998: 162-163). Fou el 13 doctubre de 1599 quan es van aprovar les ordenances que regulaven la producci de draps, el control de la qualitat mitjanant la gravaci de la lletra P en els teixits produts i laccs a loci. Anton Vila assenyalava els segles XVI i XVII com els ms importants per la indstria llanera de la vila (VIla Sala 1898: 193-195). De la indstria de la llana de Monistrol de Montserrat en sabem molt poc, encara que en el segle XVIII fou un centre molt actiu en la producci de draps. Fou el 9 de gener del 1579 que es van aprovar les ordenances de la confraria i sabem que la festa dels paraires que se celebrava el dia de Sant Jaume va suplantar la festa parroquial de Sant Pere (DD. AA. 1987b: 77). A Balsareny, un altre dels nuclis esmentats, entre 1652 i 1675, el 25,4% dels caps de famlia eren paraires, teixidors de lli i de llana (DD. AA. 1987: 142). A Moi i Castellterol importants centres llaners al segle XVIII lactivitat tamb es va vitalitzat en el segle XVI. A Moi els paraires i teixidors es van constituir en confraria el 20 de maig de 1523. Lany 1604 es declarava festa de precepte el dia de Sant Miquel, patr de la confraria, i lany 1618 es redactaven les ordenances que regirien ns al segle XIX amb molt ms detall (PICaNYOl 1962; CaSallaRCH MONTRS 1993). A Castellterol, tot i que les notcies abunden en el segle XVI, les primeres ordenances daten de lany 1616 i foren renovades lany 1703. Lany 1649, es van reunir vuitanta-dos caps de famlia, dels quals seixanta residien en el nucli urb i daquests vint-i-un eren paraires i nou teixidors (PlaDeVall 1991). En aquestes histries locals es narra la capacitat dacumulaci dalguns daquests paraires, com Josep Casanovas, que va passar de paraire a negociant i va acabar arrendant per 15.000 lliures la provisi de neu i gel a Barcelona lany 1670 (PlaDeVall 1991: 271). Tot i que els indicis no sn molt abundants, es pot armar que en el segle XVI es va produir un important desenvolupament de la indstria llanera en alguns pobles dels voltants de Manresa (i no tenim notcies de tots), una tradici que tindria continutat amb alts i baixos ns al segle XVIII. I no era una producci per al mercat local, sin que es desenvolupaven especialitzacions que es prestigiaven amb ls de marques locals com la S a Sallent, la P a Santpedor o la M a Moi.

SOCIOLOGIA
Claus, mules i gel

DE LA INDUsTRIALITZACI

53

A la ciutat de Manresa es detecten en els segles XVI i XVII altres especialitzacions que foren aprotades per aquest magma dartesans urbans que produen i comerciaven al mateix temps i canviaven dactivitat amb molta facilitat. Sense que ns ara se li hagi prestat importncia, A. Garca Espuche ha posat mfasi en el desenvolupament dels cotoners a Manresa a la segona meitat del segle XVI. Lany 1553 nhi havia noms tres i lany 1590 sen troben quaranta-un, com a mnim. Produen per als candelers de cera, preparaven mescles amb cnem i lli, veles de vaixells, etc. Aquest autor relaciona levoluci positiva daquest grup a la decadncia de Barcelona i una possible emigraci des daquesta ciutat i assenyala la capacitat comercial daquest collectiu que comprava i venia cot per tamb cuirs i muls la potente actividad del gremio de Manresa se aprecia (...) en el ascenso econmico de algunos miembros que negociaban en reas econmicas diversas y se convertan, siguiendo un modelo que hemos visto que era habitual, cada vez ms en mercaderes y menos en miembros del ocio que les haba permitido el ascenso (GaRCa ESPUCHe 1998: 246). Si b la producci de claus era una especialitzaci tpica de Ripoll, Manresa es va convertir tamb en una ciutat productora important (GaRCa ESPUCHe 1998). Lany 1553 no hi havia cap fabricant i a nals de segle nhi havia almenys trenta, la majoria occitans que acabaven darribar de Frana. El ferro procedia de la Cerdanya. hacia 1590 los documentos muestran los claveteros manresanos como miembros de un ocio consolidado y activo, dedicado a la compra y venta de los animales para el transporte, seal bien evidente de un trabajo dirigido a la produccin para mercados exteriores (GaRCa ESPUCHe 1998: 242). En el subministrament de ferro als claveters, hi trobem persones de diferents ocis, especialment traginers que ho consideraven un bon negoci. De nou barreja de negocis productius i especulatius. Sarret (1923: 121) va assenyalar la importncia daquesta activitat ns a lany 1808 quan encara ocupava un volum important de persones i en situa la decadncia a mitjan segle XIX. Una altra activitat important que es va desenvolupar a nals del segle XVI era el transport, aix fa pensar que les produccions estaven destinades al mercat. Lany 1590 hi havia ms de cent traginers a la ciutat. Estaven a mig cam entre els traginers i els blanquers i, sovint, els seus parents es dedicaven a activitats artesanals orientades al comer. Eren aquests els que creaven una xarxa de relacions personals i econmiques per on circulaven les noves produccions. Era tamb un oci polivalent: negocis de qualsevol tipus i transport es relacionaven

54

LlOREN FERRER I AlS

ntimament: El ascenso del ocio situado entre el transporte y el comercio, resulta bien evidente entre nales del siglo XVI y principios del XVII. Francesc Culla, de Manresa, comenz a actuar como arriero durante la dcada de los ochenta para aparecer inmediatamente despus vendiendo cuero, algodn y mulos y entrado el siglo XVII, trigo y lana en Terrassa (p. 322). La producci de gel va destacar en el segle XVII especialment a lrea del Moians destinada majoritriament al mercat barcelon. Era una producci estacional. A lhivern es produa el gel i es guardava, i, a lestiu, es transportava a Barcelona (PeRaRNaU LlOReNS 1992). A Castellterol se sap que el negoci era lucratiu i que hi participaven pagesos de masia normalment el propietari del terreny on subicava el pou, traginers i paraires que invertien en aquest negoci com un ms (PlaDeVall 1991: 203). Era una altra font de creaci de riquesa i un altre negoci a aprotar. Si alguna cosa es desprn daquestes notcies s lexistncia dactivitats productives dinmiques, els productes de les quals es comercialitzaven en un mercat interior poc conegut; el mecanisme era la pluriactivitat dels artesans i la generaci dactivitat comercial iniciada a partir de la producci i no al revs. A la imatge duns gremis que paralitzaven lactivitat econmica i que eren corporatius, la succeeix una altra de molt ms exible i adaptable; a la imatge duna famlia que noms produa al seu taller, la succeeix una altra que es dedica a lagricultura, a un oci i al comer. Aquest dinamisme va arribar intacte al segle XVIII, a punt per a aprotar noves oportunitats tal com es portava a cap des de feia molt de temps. La viticultura: la via de lespecialitzaci agrcola Des de quan la viticultura es va convertir en una especialitat a la comarca del Bages? La presncia de la vinya ms enll duna producci domstica es documenta des del segle XIV. Marc Torras mostra que lany 1408 la meitat dels ciutadans declaraven posseir vaixella de celler, s a dir btes, tines i folladors. Lany 1495 es comptabilitzava una mitjana de dues btes per cada casa i un trull i un follador cada dues cases. La vinya apareixia tamb en el 25 i 30% de les peces de terra de la ciutat (TORRaS SeRRa 1996). En el segle XVI la vinya continuava tenint un paper important segons es desprn dun buidatge de vint-i-cinc inventaris de la segona meitat del segle. Els cellers ms grans localitzats eren propietat dels mercaders (cinc) i dels pagesos de masia (tres), desprs hi havia els cellers ms petits de pagesos (cinc), paraires (dos), sabaters (dos), teixidors (dos),

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

55

blanquers (tres) i traginers (un) on recollien la verema de les vinyes dels voltants de la ciutat. Tot sembla indicar que la vinya al Pla de Bages es va consolidar a la segona meitat del segle i es va expandir al segle XVII cap a la resta de la comarca, per al mateix temps la vinya no era un cultiu exclusiu dels pagesos sin que era un negoci ms per als mercaders i una producci complementria per a molts artesans. Loci no excloa la prctica duna agricultura comercial. Per al segle XVII tenim ms informaci. En primer lloc s difcil trobar algun inventari sense utensilis de vinicaci. Una mostra semblant a lanterior ens dna resultats similars. En segon lloc, alguns capbreus proporcionen informaci sobre el tipus de conreu. El 90% de les parcelles declarades en el capbreu de la parrquia de Sant Iscle estaven plantades de vinya. En el de la Sala de Monistrol de Montserrat confeccionat lany 1668, de dos-cents seixanta-vuit jornals de terra, vuit estaven plantats exclusivament de vinya i en cent noranta-tres es complementaven lolivera i la vinya. I en el dArts de 1693, de les tres-centes dinou mencions a terres conreades, la vinya apareix en el 45,5%, percentatge que assoliria el 65,5% si no comptssim els horts de regadiu. En tercer lloc, la proliferaci darrendaments municipals relacionats amb la vinya s tamb una evidncia daquesta expansi. LAjuntament de Manresa cobrava des de lany 1380 els delmes de les veremes de les parrquies dels voltants de la ciutat. Si hi havia arrendament, volia dir que hi havia verema. Lingrs nominal procedent de les veremes es va estabilitzar a partir de 1620. Des de lany 1590, com a mnim, els manresans pagaven un sou per cada crrega de vi venuda a la ciutat i, des de mitjan segle XVII, tamb es cobrava un sou per cada crrega de verema entrada a la ciutat amb mula i sis diners amb ruc. Impostos semblants van aparixer a altres municipis (a Sallent es cobrava el 1598 i a Navarcles el 1662) (FeRReR AlS 1998b: 20-25). La producci de vi i la seva comercialitzaci era una altra de les especialitzacions de la zona que afavoria els pagesos per tamb, i seguint la versatilitat observada ns ara, als artesans que eren al mateix temps una mica comerciants. De lartes amb alguna vinya que produa un mica de vi al blanquer/comerciant o al traginer/comerciant o al mercader en sentit estricte que mercadejava amb vi de producci prpia i producci aliena, no hi havia gaire diferncia, ja que quasi en tots els casos formaven part de la mateixa cadena. Producci, comer, famlia i ascens social Ni que sigui breument val la pena ressaltar que la barreja de producci artesanal i la comercialitzaci de la prpia producci i laliena de productes que tenien la seva oportunitat es va convertir en

56

LlOREN FERRER I AlS

un mecanisme dacumulaci i base per a lascens social. A les ciutats intermdies sascendia socialment a partir del progrs que siniciava en la producci artesanal i continuar sent aix ns ben entrat el segle XIX. Limaginari collectiu no podia oblidar aquest fenomen. No era un fenomen caracterstic de Manresa. J. Caresmar escrivia respecte a Sabadell: Se empez aquella a poblar en el siglo XIII y en el XIV fue creciendo la poblacin por ocasin de haberse plantado all algunas fbricas de paos (...) Muchos de estos fabricantes se hicieron ricos. Empezaron a formar un cuerpo de hacienda y de pelaires se pasaron a labradores y de labradores a caballeros; de forma que de estos principios y no de los godos, descienden tanto aqu como en otros pueblos, no pocos que afectan de rancia nobleza (MUOZ 1984: 53). A Solsona la petita noblesa del segle XVIII provenia tamb de la indstria de transformaci del ferro (PlaNeS AlBeTS 1983: 251-262). Algunes de les famlies de blanquers, traginers i cotoners dels segles XVI i XVII van iniciar un procs dacumulaci que va acabar amb la compra de terres i amb laccs al ttol de ciutad honrat de Barcelona. Tot sembla indicar que aquest era lobjectiu i on es trobava el prestigi social. Els Calcina, per exemple, sabem que eren blanquers al segle XVII i ciutadans honrats al XVIII. La famlia Mollet tamb es dedicava a la blanqueria i va acabar a les les dels doctors en lleis i medicina, o els Soler de la Plana, blanquers i destacats ciutadans honrats en el segle XVIII (FeRReR AlS 1987: 671-673). Estem, doncs, davant un procs en qu, duna banda, es produa una acumulaci patrimonial grcies a laprotament de les oportunitats productives i de comercialitzaci, que podia portar a lascens social i esdevenir membre de la petita noblesa. De laltra, es produa el sorgiment des de baix, o des de les les dels cabalers daquestes famlies, de nous artesans que reiniciaven el procs seguint els mateixos passos i aprotant noves oportunitats. En el segle XVIII podrem descriure amb un cert detall aquest fenomen. LeS
eSPeCIalITZaCIONS Del Segle XVIII

Els ciutadans de Manresa i els pobles dels voltants van aprotar les oportunitats que brindava el segle XVIII seguint pautes molt semblants a les que ja shavien utilitzat en els segles anteriors. Al nal uns es van enriquir molt, altres es van empobrir i proletaritzar, per altres tamb van millorar les seves condicions de vida. Era el punt de partida duna futura classe mitjana.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

57

Mocadors i cintes: la seda com a oportunitat Sarret (1923: 86-106) creia que lany 1580 ja hi havia una confraria a la capella del Remei que agrupava els velers de cot, perxers i passamaners. Per no havia de ser molt important ja que lany 1696 el Consell de la ciutat va aprovar onze captols com a ordenances, totalment insucients per a organitzar les activitats del gremi. Segurament perqu no era important i comenava a ser-ho a partir daleshores. Lany 1702 es van aprovar unes ordenances ms completes i lany 1749, en plena expansi, foren aprovades pel rei les capitulacions del gremi. El creixement era tan rpid i intens que lany 1765 els perxers i passamaners van decidir constituir el seu propi gremi a lesglsia del Carme a la capella de Santa Teresa. A nals del segle XVIII J. Caresmar descrivia amb precisi el que havia passat: Al principio de este siglo (XVIII) (no) havia en Manresa fbrica alguna de tejidos de seda y en el da las hay muy opulentas, porque pasan de 1.200 telares en donde se fabrican ms de 70.000 docenas de pauelos en cada ao, tafetanes, alafayas, cintas y otras manufacturas en que estn empleados ms de 6.000 personas, entre los que se cuentan 3.000 hombres y muchachos para tejer, retorcer y tintar y 3.000 mujeres y nias que se emplean en devanar seda, hacer redecillas y otras manufacturas (CaReSmaR 1780: 372-373). A la primeria de segle no existia lactivitat i a la darreria era una activitat desbordant. La progressi del nombre dagremiats indica tamb aquesta evoluci (quadre 1). QUaDRe 1 Levoluci del nombre dagremiats a Manresa en el segle
Gremi 1722 n % n 1758 % n

XVIII

1788 %

Blanquers Teixidors de vels Perxers Passamaners Tintorers Altres gremis Artistes


Font: Sarret 1923: 184.

100 76

14,9

79 291

8,2

27 439 29

15,0 65,0 4,3

46 520 33

35,0 54,0 3,4

61 509 111 17 81 473 26

4,8

56,0 37 2,0

58

LlOREN FERRER I AlS

Els blanquers, tan importants en els segles anteriors, van disminuir de forma ostensible; els velers, perxers i passamaners i els tintorers que treballaven per ells van passar del 15%, lany 1722, al 56% lany 1788 i tots els altres gremis van perdre pes, del 65% del total van baixar al 37%. Lexpansi dagremiats es fu en els ocis de la seda tant amb individus que van arribar de fora de la ciutat com amb els lls dartesans daltres ocis que es passaven a la seda. Lany 1759 ja eren el gremi majoritari. El canvi shavia produt entre la segona i tercera dcada del segle XVIII i va arrossegar tota la societat manresana. Sabem poca cosa de les causes que van originar aquest xit, segurament noves demandes i la capacitat de la societat manresana de donar-hi resposta. Lescs pes de loci havia condut a una relaxaci en les exigncies de qualitat, mentre que les ordenances de 1702 eren molt obertes i ho van continuar sent lany 1749, de manera que es podia produir una gran varietat de gneres de seda.5 A. Muset (2002a), a partir dels teixits produts per I. Parera i Cia arriba a la conclusi que la sederia manresana es va especialitzar en gneres senzills, de baix preu, especialment mocadors, tafetans i tot tipus de cintes, que anaven adreats a un mercat ampli i popular. Linventari de Maurici Vilomara, veler, de 1734, ens permet conixer com era un obrador i com funcionava. Possea una casa al carrer Vilanova; diverses peces de terra (una de sec, un hort i tres amb vinyes i oliveres) que juntes mesuraven set jornals; al celler hi tenia diverses btes que podien emmagatzemar 52,5 cargues; en una habitaci de la casa hi havia quatre caixes amb matries primeres en un nivell diferent delaboraci (seda de diferents colors, alducar, tafetans, pls dordit, pls de colors, seda en trama, seda ordida, debanada i sense debanar, lads tintat i blanc, estam, cot tenyit) i teixits ja elaborats (vint-i-quatre dotzenes de mocadors de seda de quatre pams, divuit mocadors de seda dobles, catorze mocadors de lads, dues dotzenes i quatre peces de vetes, vint dotzenes i mitja de cordons dalducar, vuit dotzenes i mitja de cordons de seda,
5. Del ofcio de texedores de velos de seda son las sargas, buratos, hilo y algodn, escomilla, estambre, estambre y escomilla, escomilla e hiladillo, seda y escomilla y toda especie de escomillas; crespon, mantos de todo estambre, Paris, toca de reyna, recadillo, retillo, que sirve para golillas y puos, corbatas, glasas de qualquier especie, y medida, telas de zedazo, sargiles de todas especies, pauelos a la cordillada, y de diversos generos; pampalinas, seda e hiladillo, seda y alducar; seda y algodn, cordillada, tafetanes dobles de diferentes especies, tafetanes sencillos y los dems artefactos compuestos de los expresados materiales convinados, cuyo ancho, segn corresponda a las telas propuestas, ser de esta forma; de cinco palmos, de quatro y medio, de quatro, de tres y medio, de tres, de dos, de un palmo, de tres quartas, de medio palmo, de quarto y medio, de quarto y de medio quarto (Sarret, 1923: 97-98).

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

59

tres dotzenes i mitja de xarxes de toral, quatre dotzenes de xarxes dalducar) tot valorat en 1.592 lliures. Damunt de la sala o menjador i segurament sota la teulada hi havia lobrador amb tres telers dobles i un de petit, un teler dit la fbrica de fer tafetans i tots els utensilis, inclosos pintes per a teixir estam i seda, o lads i seda o mocadors de cot. Finalment linventari recull 117 lliures de diners en efectiu, algunes joies i una llista de crdits que pujava a 2.175 lliures repartides entre trenta-nou individus (una mitjana de 55,8 lliures). Maurici Vilomara devia vendre al detall i els seus compradors es trobaven a les comarques de Lleida i Tarragona (onze a Valls, tres a Tarragona, quatre a Cervera) i tamb cinc a Frana. No estem, per tant, encara davant dun mercat peninsular ni americ.6 En podem extreure diverses consideracions: es produeixen mocadors, cintes i teixits senzills, majoritriament de seda per nhi ha de cot; s el mateix veler qui va a les res a vendre i ho fa a crdit, de moment a la Catalunya Nova. Producci i comercialitzaci sn dues cares de la mateixa moneda, una no pot funcionar sense laltra, per la qual cosa caldr inventar formes de collaboraci per a comercialitzar. Segurament res de nou, ja que els blanquers havien fet el mateix anys abans. El veler era tamb agricultor: produa vi i oli, cereals i hortalisses ms enll de lautoconsum. El comer sampliava al vi. Joan Baptista Soler, un blanquer acomodat que es dedicava a diversos negocis, va pensar que el futur estava a la seda i lany 1733 va comprar els utensilis de veler (tres telers que li van costar 96,5 lliures). Estava casat amb Margarida Vilomara, lla dun altre blanquer, tal vegada germana o lla de Maurici7 i per aix coneixia levoluci del nou negoci. Va comprar dos telers ms i el 18 de maig de 1733 (o 1734) va pagar 5 lliures i 19 sous per a obtenir el ttol de mestre veler. De la blanqueria a la producci sedera, com farien a poc a poc quasi tots els blanquers. Era un blanquer? La pregunta t el seu inters. Lany 1745 va morir i es va fer inventari dels seus bns.8 Sorgeix llavors la sorpresa, els Soler tenien quatre cases a la ribera del riu Cardener amb la seva adoberia. Era la pista de la seva antiga dedicaci a la pell, per lim-

6. Inventari de Maurici Vilomara, notari Dr. Sala, Inventaris 1700-1741, 1734, ff. 333 i s. AHCM. 7. Testament de Margarida Vilomara, notari F. Escorcell, Testaments i Inventaris 1742-1751, f. 115-116, 7-VII-1746, AHCM. 8. Inventari de Joan Baptista Soler, notari Flix Soler, Inventaris, 1710-1745, 21IX-1745. Pot trobar-se una biograa ms detallada de la famlia a (FeRReR AlS 1983).

60

LlOREN FERRER I AlS

portant era la quantitat de bns que havien acumulat i la diversitat, per tant, dels negocis familiars. La casa principal estava situada al carrer Galceran Andreu de Manresa, on hi havia un celler nou i un altre ms antic, a la planta baixa hi havia un mostrador per a la venda de vi; tres cases ms a la ciutat i les quatre prop del riu, dos molins polvorers, el mas Calvet i el mas Graell a Sant Salvador de Guardiola amb una ocina daiguardent, un mol fariner i un ramat de cent setanta-tres caps que gestionava a parceria, tres camps en el regadiu de la ciutat (tres jornals) i tres vinyes. Aquest blanquer i comerciant es va passar a la seda i feia funcionar lobrador a casa seva i comerciava al mateix temps. Com en el passat, producci i comer, agricultura i productes industrials es donaven la m. Lany 1745 lobrador treballava a ple rendiment a la casa de Galceran Andreu: cinc telers, un ordidor, seda en diferents fases delaboraci i mocadors. Ens ha arribat un llibre de comptabilitat daquests primers anys.9 En el balan de 1735 tenia invertit en capital circulant 2.733 lliures que es repartien entre seda crua (36%), seda tenyida (5%) i mocadors de seda, cot i tafetans (46%) i diners que li devien (15%). Lany 1744 el capital ascendia a 3.874 lliures i tenia mocadors embarcats cap a Holanda, Vilanova i Barcelona. Els primers anys venien els mocadors a Calaf, a Bag i, sobretot, a Barcelona, per a partir de 1735 es collocaven en barques i senviaven a Cadis i, a vegades, es rebia cacau com a retorn. Sestava teixint una nova xarxa comercial. En un primer moment es venien els mocadors produts a lobrador, per a partir de 1738 es compraven mocadors a altres velers per poder comercialitzar-los. El creixement no passava per engrandir lobrador (al cap i a la els teixidors i ordidors cobraven a preu fet), sin per fer treballar altres velers a les seves cases per a alimentar la xarxa de comercialitzaci. El negoci va haver de ser rendible i lacumulaci de capital rpida, per els Soler continuaven amb els seus negocis diversicats i lany 1747 amb dos socis de Barcelona i un de Saragossa constituen una societat per a obtenir ladjudicaci del Asiento General de la Plvora de toda Espaa (MaRTNeZ ASCaSO 1999: 26). Com fer funcionar aquestes empreses que produen, comercialitzaven i donaven feina a tercers? El creixement demanava una certa especialitzaci de funcions i, per tant, era necessari repartir responsabilitats i riscs en vista de les crisis o reduccions de la demanda. Les societats tingueren gaireb sempre una base familiar en la seva constituci i es rearmaren en el temps mitjanant aliances matrimonials.

9. Llibre de Soler. Comptabilitat dels anys 1730-1740, lligall famlia Soler, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

61

Gremi i creixement econmic Sha acusat els gremis de convertir-se en un obstacle per al desenvolupament econmic. El control de la producci dicultava adaptar-se a noves demandes, la protecci del mercat dicultava la incorporaci dinnovacions tcniques i les formes daccs a loci es convertien en reguladors de loferta per a evitar caigudes en els preus. El problema daquest debat s la generalitzaci i no situar cada moviment gremial en el seu context histric; les institucions sorgeixen per resoldre problemes concrets, per amb el pas del temps serveixen als diferents interessos que hi conviuen. Les relacions de fora les fan evolucionar en una o altra direcci, de manera que arriba un moment que no tenen res a veure amb el punt de partida. Les confraries doci, anomenades tamb gremis, pretenien complir tres objectius: el primer era homogenetzar la producci i crear una marca que permets, en un entorn de manca dinformaci, garantir la qualitat del producte al comprador. Si aquesta marca era apreciada en el mercat, suposava un valor afegit que interessava a tota la comunitat. Sense el control ni la supervisi del gremi aquesta qualitat era difcil daconseguir. Al mateix temps ordenava laprenentatge dun oci en qu la qualitat del factor treball era decisiu. En segon lloc, el gremi era un instrument de solidaritat social i mitjanant les quotes que es pagaven es mantenia lestructura gremial i sarbitraven instruments per a ajudar els agremiats en cas de malaltia. I en tercer lloc, el gremi podia disposar dinstallacions comunes per realitzar determinats treballs que no es podien nanar de forma individual. En el procs histric, la instituci podia patir moltes distorsions, en funci de com evolucionessin els mercats, les conjuntures, la intensitat del procs de diferenciaci social o la confrontaci dinteressos en lentorn local. Era aleshores quan el gremi podia convertir-se en un monopoli duns pocs que evits lentrada de nous agremiats o, al contrari, esdevenir un defensor de la liberalitzaci. Cada context donava un resultat diferent, aix que no es pot generalitzar. El gremi de velers de Manresa fou extraordinriament exible i permissiu. Gaireb no tenia ordenances i les del 1702 eren molt obertes en tot el que es referia als teixits que es podien produir. El rpid creixement de lactivitat, basada precisament en la producci de gneres nous i barats, i el control per part dels grans teixidors interessats precisament a aprotar aquesta llibertat, va portar a una estructura gremial amb mires molt obertes malgrat les protestes dels teixidors pitjor situats. Les ordenances de 1770 protegien els petits, per obrien la producci a tot tipus darticles. El gremi no fou en aquest cas cap fre (MUSeT PONS 2003).

62

LlOREN FERRER I AlS

No hi ha dubte que a Manresa els gremis actuaven amb molta ms agilitat i estaven ms adaptats a la realitat del mercat. Lany 1772, els manresans van aconseguir llicncia per fabricar al marge de les ordenances els mocadors destinats a lexportaci. Ateses les queixes dels agremiats de Barcelona contestava el prohom del gremi manres: Quanto han marginado para ver si podan destruir y aniquilar las fbricas de pauelos de Manresa, cuya buena fama pudiera ser la causa de no acreditarse los suyos y no tener consumo, cuando la realidad no est sino el no querer hacer los de Barcelona lo que executan los fabricantes de Manresa y sobretodo el no acomodarse aquellos como hacen stos en los precios, pues es regular consumir el que fabrica mejor y que bueno por bueno, despacha ms quien se contenta de ganar menos (HeRNNDeZ Sala 1984: 113 i 117). Els agremiats manresans actuaven en aquesta direcci, els conictes interns apareixien en tot el que condua irremeiablement a la proletaritzaci. El gremi de velers de Manresa seria un exemple de com els gremis no havien de ser necessriament un fre a lactivitat econmica, aquest cas es deu al control que en tenien els grans fabricants. Diferenciaci social? Alguns matisos En recerques anteriors vrem concloure que la conseqncia lgica del control dels gremis per part dels artesans ms ben situats i el procs dacumulaci a travs del comer portava irremeiablement a la diferenciaci social i, dalguna manera, a la proletaritzaci necessria per al procs dindustrialitzaci posterior (FeRReR AlS 1986). No deixava de ser una tesi clssica. Les dades corroboraven aquesta armaci. La distinci entre personal major i menor en el cadastre del segle XVIII permetia mostrar ntidament aquest procs despoliaci dels mitjans de producci. En el personal major es comptabilitzaven els agremiats que treballaven pel seu compte i en el menor els que treballaven per a altres (quadre 2). Levoluci a Manresa no presentava dubtes. Segons aquests clculs a la ciutat es va viure en el segle XVIII un aguditzat procs de prdua de la independncia productiva. Cal reconixer que no sha reexionat sobre la qualitat de la font, s a dir, ns a quin punt fou una evoluci ms scal el personal menor pagava menys que real, ja que no deixa de sorprendre lhomogenetzaci de les dades en tot tipus dactivitat. Seria lgic pensar que el fenomen hauria estat ms agut en els gremis txtils (els ms dinmics) i menys

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

63

en els blanquers on la disminuci de lactivitat feia que anessin quedant els que produen de forma autnoma. QUaDRe 2 Evoluci del personal major i menor en el cadastre de Manresa al segle XVIII
Professi Major % 1746 Menor % Major % 1789 Menor %

Pagesos Blanquers Artesans txtils Resta artesans Artistes M de la Ciutat Total

245 53 210 251 21 16 796

49,6 51,5 55,4 57,8 58,3 47,1 53,8

249 50 169 183 15 18 684

50,4 48,5 44,6 42,2 41,7 52,9 46,2

9 7 107 37 9 16 185

1,7 13,2 17,1 12 28,1 38,1 11,7

512 46 520 271 23 26 1.398

98,3 86,8 82,9 88,0 71,9 61,9 88,3

Font: Ferrer Als 1986: 20-21.

Una altra demostraci daquest procs de proletaritzaci sn algunes notcies sobre el comportament de Pau Sacrist i Cia que se lacusava de voler convertir en dependents els productors. Els velers barcelonins ho argumentaven lany 1778: ...asegurando que el n de la Compaa y su almacn en Barcelona no era precisamente aumentar los telares, sino contratar ajustes y con ello estrechar a los dems del ocio que solo disponan de un telar. Por eso la reputaba contraproducente porque la desigualdad por la opulencia de mayores caudales le pone en estado de conceder plazos, de entrar en empeos o ajustes de consideracin y de prestarse a otras condescendencias que de necesidad han de atraer a su favor el principal y ms substancia trabajo, con lo que se har dependientes a los dems fabricantes, especialmente a los ms dbiles (CaRReRa PUjal 1947, vol. IV: 125). Lany 1783, Pau Sacrist va exercir el dret de tempteig o dret despoliar un particular quan hi havia escassetat contra dos comerciants de Manresa que es volien vendre la seda a lestranger. Aquesta seda era per a petits fabricants manresans que la demanaven prestada i la pagaven quan venien les peces. Els espoliats argumentaven: Sagrist y Cia eran lo bastante ricos para haverse provehido a tiempo de cuanto necesitaban y que lo nico que queran era acaparar este material que con la escasez se guraban poder vender las suyas y las otras de su fbrica a ms crecido precio,

64

LlOREN FERRER I AlS

y conseguir el que de ellos se hiciesen dependientes los muchos centenares de fabricantes de los que hay en Manresa (HeRNNDeZ Sala 1964: 74-77). Una resposta al qestionari de Francisco de Zamora lany 1788 aclaria la situaci de Manresa: En esta ciudad hay varias compaas que tienen muchos telares por su cuenta, tanto en sus casas propias, como en las de sus trabajadores, pero tambin hay muchos particulares que los tienen propios (pregunta nm. 115). Si la proletaritzaci massiva hagus estat levoluci natural de la sederia, en el segle XIX no trobarem teixidors independents, ni en el pas al cot hi haguessin participat tants productors, ni hi hauria una classe mitjana activa i dinmica en el nou segle. Les citacions aportades manifesten la resistncia al fet que passs el que volien els grans comerciants manufacturers, s a dir, la dependncia dels velers, no que passs realment. Sens dubte van haver-hi velers que treballaven a casa seva de forma dependent, per tamb van haver-nhi de petits i mitjans que van mantenir la seva independncia. Aquests sn els grans desconeguts, els que apareixen en el segle XIX, els que prenen el relleu, els que aproten les noves oportunitats i es converteixen en la nova burgesia industrial i la classe mitjana urbana, una vegada els comerciants del segle XVIII desapareixen o es readapten. QUaDRe 3 Llicncies per a lexportaci de mocadors concedits a les companyies de Manresa (en dotzenes)
Companyia 1777-1782 1782-1785 Total %

Agust Asols i Cia Pau Miralda i Cia Domingo Santan i Cia Seraf Brunet i Cia Mag Oms i Cia Pau Sacrist i Cia Ignasi Parera i Cia Dami Dalmau i Cia Jaume Gal i Cia Francesc Quer i Cia Particulars (14) Total
Font: I. Hernndez (1984: 32-37).

38.500 44.000 2.500 8.500 13.200 49.000

18.000 18.000 718 1.183 13.549 3.000 500 3.400 1.200

56.500 62.000 2.500 9.218 14.383 62.549 3.000 500 3.400 1.200 20.850 250.222

22,6 24,8 1 3,7 5,7 25 1,2 0,2 1,4 0,5 8

11.000 178.000

9.850 72.222

SOCIOLOGIA
Les grans companyies

DE LA INDUsTRIALITZACI

65

Els manufacturers seders havien de sollicitar llicncia a la Junta de Comer per poder exportar els seus mocadors. I. Hernndez (1984: 32-37) aporta dades sobre exportaci per al perode 1777-1785 que ens donen una idea de les societats i els individus ms actius en aquests anys (quadre 3). Sn llicncies per a exportar al mercat americ, per avui tamb sabem que es venia al mercat peninsular i que no sols es venien mocadors.10 Sesmenten onze companyies, tres de les quals controlaven el 70% de les exportacions. Conrma el que es deia en el qestionari de Francisco de Zamora: En esta ciudad hay varias compaas de caudales muy exorbitantes, que se emplean en comerciar no solo manufacturas de seda y lana, sino en todo quanto se les presenta y que puede prometerse algn lucro de sus resultas, cuyo comercio extienden no solo a este Principado y Reinos, s tambin a los dems de Europa e Indias, teniendo sus casas de comercio en Cdiz, Valencia, Indias y dems donde tienen por conveniente. Les societats de Pau Sacrist, Agust Asols i Pau Miralda eren algunes daquestes companyies. A les pgines segents volem analitzar qui en formava part per estudiar ms endavant les connexions amb la nova indstria cotonera. La companyia de Pau Miralda No sabem la data de la seva fundaci ni el nom dels socis fundadors, per tot sembla indicar que fou un grup de velers que van arribar a mestres cap al 1750. No sembla que fossin molt rics ja que els dots que van rebre o van pagar quan es van casar se situen en les 300 lliures, quantitat que noms indicava que es formava part dun artesanat prsper que es guanyava el pa a peu de teler. Per determinar els socis hem de partir de la llista que dna lescriptura de liquidaci de la companyia de lany 1866.11 Des de la seva fundaci van haver-hi canvis per s lnic punt de partida, qu disposem:

10. La companyia dIgnasi Parera participa noms amb l1,2% i avui sabem pels treballs dA. Muset que aquesta societat es dedicava fonamentalment al mercat interior i que era una de les ms importants (MUSeT PONS 2002b). 11. Notari Puig i Mas 1866 (I), ff. 363-376.

66

LlOREN FERRER I AlS

3 4/6 Joaqun Torrents com a hereu del seu pare Joan Torrents i Miralda. 1 Llogari Serra. 1 Maria Solernou com a hereva del seu pare Vicen Solernou 3/6 Manel Torres i Torrents com a hereu de la seva mare Agns Torrents 3/6 Agustina Vilarmau i Badia, vda. hereva del seu marit Josep Badia 2/6 Rdo. Estanislau Font com a hereu de Francesc de A. Font i Puig. Pau Miralda no apareix en la relaci de 1866 perqu noms va tenir una lla que es va casar amb Joan Torrents, un altre dels socis. Era perxer com el seu pare Carles i el seu avi Pau i tenia set germans. Dues de les seves germanes es van casar amb altres velers que tamb entrarien a formar part de la nova societat quan es va fundar. Es tractava duna tpica societat de cunyats. Pau Miralda, perxer es va casar amb M. Agns Bohigas, lla de perxer (1757 / 300 lliures de dot).12 Va treure el ttol de mestre perxer el 1759. ngela Miralda es va casar amb Pere Nadal, veler (era ll dun pags de Centelles)13 Maria ho va fer amb Joan Casassas, negociant. Magdalena amb Maurici Bohigas, blanquer (1758 / 300 lliures de dot).14 Margarida amb Joan Serramalera, veler. Teresa amb Llogari Serra, veler (cabaler duna masia de Calders) (1758 / 300 lliures). Nascut el 1730 a Calders.15 Antnia amb Joseph Vilarrubia, argenter, ll dun argenter de Barcelona (1755 / 400 lliures).16 Els tres cunyats (Miralda, Serra i Nadal), perxers i velers, van fundar la societat segurament a nals dels cinquanta; cada un produa en el seu taller i compartien la comercialitzaci. Per la companyia era ms mplia. Lany 1753 es va casar Joan Torrents, perxer i veler, amb
12. Notari J. Sala Thomasa, Captols 1752-1758, f. 29, 1757. 13. Notari Masramon, Testaments 1791-1800, ff. 32-34, 11-X-1794. 14. Notari J. Sala Thomasa, Captols 1752-1758, 1758. 15. Notari J. Sala Thomasa, Captols 1752-1758, 4-I-1758. Pau Miralda va tenir quatre germans ms que no van tenir res a veure amb la societat. 16. Ibd. 1755.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

67

Manuela Font, lla dun paraire que aportava 500 lliures al matrimoni.17 El germ daquesta, Francesc Font i Puig, va entrar daprenent de perxer a casa del seu cunyat lany 1758.18 Els dos, de la mateixa generaci que els anteriors, serien tamb socis de la companyia. Apareixen dos noms ms a la llista del segle XIX. Vicen Solernou, del qual sabem molt poc. Lany 1757 un Vicen Solernou, veler, prestava al seu pare, que era mestre de cases, 110 lliures de diners seus propis ab sa industria y treball adquirits.19 s a dir, ja es dedicava a aquesta activitat amb cert xit i anys ms tard el trobem especialitzat en el comer americ, tal vegada la seva funci dins de la companyia fou cuidar-se del comer amb Amrica. No li coneixem cap parentiu amb els altres socis. Gabriel Badia i Ginebreda era laltre soci, ll dun veler que va passar lexamen de mestre el 29 de novembre de 1759. Era de la mateixa generaci que tots els altres. La companyia reunia set socis velers i perxers que iniciaven en com el procs de comercialitzaci duna producci que cada un produa de forma autnoma. En linventari del soci Pere Nadal, veler, es feia esment a dos telers a lobrador existent sota teulada i, a ms, tenia Cia dit difunt am Pau Miralda, valer de esta ciutat y altras.20 Exactament el mateix que Gabriel Badia, que lany 1809 tenia dos telers en el tercer pis i els capitals a la companyia no es possible posarse a continuaci del present inventari per tenir molta part dels capitals en las Indias.21 Feien treballar els telers? El model de cunyats suggereix la coexistncia dunitats productives que teixien pel seu compte, per tenien en com la comercialitzaci que, a mesura que va passar el temps, va crixer desorbitadament. Els socis van continuar teixint relacions familiars entre ells i qui no ho va fer va acabar quedant fora del grup. Pau Miralda noms va tenir una lla una pubilla que es va casar amb el primognit

17. Notari Rallat, Captols 1752-1761, 16-VII-1753. 18. Velers 1758-1769, AHCM. Joan Torrents era ll dun altre perxer i aquest al seu torn era un cabaler dun pags de Manresa del barri de les Escodines. El patrimoni que podia tenir era modest ja que havia comenat amb la llegtima que havia rebut de la seva famlia. El pare de Francesc i Manuela era un cabaler que havia sortit de Can Font dels Cirerenchs, una masia important de Castellgal, i shavia installat a Manresa on havia aprs loci de paraire. Shavia casat amb Rosa Puig, lla dun clavater, pubilla que al seu torn provenia dun altre casament hereu-pubilla. Havia aportat al matrimoni la casa del carrer Sobrerroca, dues vinyes, un camp de regadiu i un hort. El sistema hereditari havia perms collocar la famlia Font en una posici de partida de certa dignitat (Llibre mestre de Francesc Puig, AHCM). 19. Notari Rallat 1757, f. 21, AHCM. 20. Notari Masramon 1793, f. 22. 21. Notari Casasayas 1807-1809, f. 91 (1809), 25-VIII-1809, AHCM.

68

LlOREN FERRER I AlS

de laltre grup familiar, els Torrents, lany 1779.22 Aquest casament va concentrar en aquesta darrera famlia la part ms important de lempresa. Aix mateix, Alberta Font, lla de Francesc Font, es va casar amb Vicen Solernou lany 1794. El parentiu era un via per a reforar els llaos dins de la prpia companyia. Tamb servia per a reclutar corresponsals que sinstallaven a les diverses places americanes. Llogari Serra i Vilarmau era nebot de Llogari Serra i cabaler del mas Serra de Calders. Va aprendre loci de veler com el seu oncle i sen va anar a Veracruz lany 1802 on va passar trenta anys ns que va tornar. Lany 1804, quan es van establir cases a Caracas i a Cuman, Pau Miralda i Cia va enviar-hi quatre joves, un era Anton Cortada, cunyat de Manuel Torrents i Font, un dels socis principals. La societat va crixer de forma extraordinria des del principi. Lany 1796 la vdua de Pere Nadal, veler i soci des dels inicis, es va separar de la societat que va haver de pagar-li per la seva participaci 98.346 lliures, una quantitat molt important.23 Si suposem que cada soci tingus una acci, el capital de la societat sumaria en aquests moments lexorbitant suma de 688.422 lliures. Un altre document notarial posterior valora el capital de la societat en 650.000 lliures que es va veure redut ns a 450.000 pels problemes poltics de lacabament del segle XVIII i del comenament del segle XIX.24 En efecte, el model de desenvolupament de la societat es va acabar a la darreria del segle XVIII. En un document notarial es descriu el procs amb detall: la sociedad se ocupaba principalmente de la fabricacin de gneros de seda en la presente ciudad, que remita entonces en varios puntos de las Amricas Espaolas, donde con varios otros efectos del pas y frutos coloniales, se dedic con provecho en varias operaciones mercantiles sobre varios lugares (...) y como cuando hacan operaciones mercantiles en los espresados puntos sobrevino la guerra que Inglaterra declar a Espaa y para ello al retirarse los capitales desde el ao de mil ochocientos al de mil ochocientos ocho, fueron presa de los cruceros ingleses varias cantidades y efectos de la propia sociedad, remitidos a la pennsula en varios buques, y como si bien terminada despus la guerra indicada y hechos los tratados de paz (...) cuando pareci

22. Notari Masramon 1779, f. 34, 1-II-1779, AHCM. La parella aniria a viure a casa de Pau Miralda, que shagus quedat sol si la lla hagus entrat de jove a casa dels Torrents, com era habitual. 23. Notari Masramon 1796, f. 447, 16-XII-1796. 24. Notari Crcer 1860, 1-VIII-1860, AHPB.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

69

conveniente a los interesados procuraron liquidar o vender, aunque con enormsimas prdidas, algunos caudales o crditos de los mentados, que deducidos gastos se repartieron a proporcin de las acciones que cada socio en la predicha sociedad mercantil representaba.25 Senfonsava el mercat americ per a la sederia manresana que ja no es recuperaria mai ms i els socis tenien a les seves mans una gran quantitat de capital lquid. Qu en van fer? En primer lloc, van invertir en terres, ns i tot abans de la debacle americana. Pau Miralda tenia onze jornals de terra lany 1789, havia comprat el mas Antius a Calls i el 1801 va comprar una masia a Sant Mart de Torroella. Vicen Solernou va invertir en terres 32.867 lliures entre 1794 i 1829; entre 1821 i 1823 va comprar bns nacionals a Barcelona i lany 1850 era propietari del mas Canyelles de Castellbell i el Vilar. Llogari Serra, que no tenia cap pea de terra a Manresa lany 1789, va comprar el mas Mart i Fussimanya a Balsareny, el mas Solergibert a Horta dAviny, el mas Gras de Calls i unes seixanta quarteres de terra a Manresa, gaireb totes de regadiu. Els Font van invertir 15.959 lliures en compra de terres, la majoria entre 1801 i 1813. Els Torrents van invertir 51.856 lliures entre 1802 i 1820 en la compra de terres a Manresa i municipis dels voltants (FeRReR AlS 1986: 46-52; VIla DeSPUjOl 1988; SOl, VIla DeSPUjOl et al. 2002). Altres capitals recuperats foren invertits en la creaci de societats prpies com s el cas dels germans Serra Farreras (VIla DeSPUjOl 1988). Per Pau Miralda i Cia va continuar. El seu destacat paper en el passat va portar els Torrents socis majoritaris a plantejar-se ladaptaci a les noves oportunitats. Per a aix van construir lany 1821 la imponent fbrica dels panyos o de Pau Miralda a Manresa, dedicada a la fabricaci de draps a lestil de sedan, per van fracassar com veurem ms endavant.26 En aquells moments els seus socis ja feien negocis en altres fronts i formaven part de lelit de la ciutat. La companyia de Pau Sacrist Pels mateixos anys es va formar una altra companyia que tenia les mateixes caracterstiques: es basava en una aliana de famlies realitzada a travs dels cunyats. Segons Isabel Hernndez fou lany 1768 que Josep Soler, Joan Suanya i Pau Sacrist van constituir la societat que a poc a poc es va convertir en una de les ms importants de la
25. Notari Puig 1872, escriptura 375, 21-VI-1872, AHCM. 26. Notari Puig i Mas 1866 (I), ff. 363-376, AHCM.

70

LlOREN FERRER I AlS

ciutat. Hi ha indicis, per, que es va fundar abans amb la participaci dIgnasi Parera. Lhereva daquest sen va separar a la seva mort i en el balan realitzat el 25 dagost de 1768 es xava la participaci en 31.025 lliures,27 s a dir que si cada soci en tenia una part, el capital era ja de 124.100 lliures, molt important per a lpoca. Situem els socis. Ignasi Parera a Manresa hi havia molts Parera i no s fcil aclarir qui era cadasc era ll dun blanquer acomodat que shavia passat a la seda. Ignasi i Toms van aprendre aquest oci mentre un altre ll entrava de beneciat a la Seu de Manresa.28 Era una famlia socialment parallela a la de Joan Baptista Soler, blanquer, que el 1733 havia decidit muntar un obrador de veler. Als anys trenta Ignasi Parera, lhereu, es va casar amb Serana Soler, una lla de Joan Baptista que va aportar 1.000 lliures al matrimoni.29 Eren famlies dartesans/comerciants ben situades. Agns, la lla dIgnasi, era pubilla i es va casar amb Joan March, una famlia de comerciants. Quan va morir el seu pare, Agns va retirar els fons de la companyia el 1768. Josep Soler Vilomara, veler, ll de Joan Baptista Soler, fou qui va evolucionar de lobrador familiar a la companyia. Es va associar amb el seu cunyat Ignasi Parera i va casar una lla lany 1761 amb Pau Sacrist a qui va pagar 600 lliures de dot,30 s a dir, un altre soci era el gendre que donaria nom a la companyia. Sabem poc de Pau Sacrist. Era ll dun veler i no hem pogut dilucidar si tenia orgens blanquers ni quin era el seu nivell social. El dot rebut ens indica que era un soci ms modest que el seu sogre. Joan Suanya, un altre dels socis, era veler. El seu pare ja ho era i estava casat amb la lla dun paraire dArts, per el seu avi era un blanquer casat amb una lla dun paraire de Reus i el seu besavi, un cotoner. Per el ms signicatiu s que era propietari del mas Suanya, una de les grans propietats de la ciutat. De nou aquesta versatilitat en les activitats productives. Josep Soler i Joan Suanya eren cosins germans quan van constituir la societat.31 Lany 1792 els Soler havien deixat la companyia, si hem de fer cas del testament de Pau Sacrist que recomanava a la seva dona que
27. Notari Rallat, Inventaris 1762-1781, ff. 112, AHCM. 28. Notari Rallat, Testaments 1762-1770, ff. 10-13, 22-III-1762. 29. Notari Flix Soler, 1744, f. 77, 21-II-1744, AHCM. 30. Notari Raurs 1761, f. 57, 20-II-1761, AHCM. En el seu primer testament signat el 1771 el seu sogre, el seu cunyat i Joan Suanya, laltre soci de la companyia, apareixien com a marmessors (Notari Raurs, testaments, 1762-1771, f. 285, AHCM) 31. Notari Felix Soler 1710-1745, Testaments, Pere Suanya, blanquer, 19-XII1721, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

71

continus la societat que tenia amb Joan Suanya i el seu hereu i no esmentava Joan Baptista Soler.32 Segons I. Hernndez (1984: 53) es va dissoldre lany 1799 per una carta de 1813 ens aclareix que en lo any 1803 despues de moltas instancias de Soler mon difunt pare se liquidaren los comptes entre ells y Pau Sacrist y Comp ab intervenci per part de estos de Mariano Coll y del propi ll de Sacrist, Salvador Sacrist.33 Lacumulaci de riquesa fou molt important. Pau Sacrist tenia ms de 33,6 jornals de terra el 1789, quan el 1764 no arribava als deu jornals, i va adquirir a ms el mas de Sant Pau (FeRReR AlS 1980: 170). Una vegada liquidada la companyia els descendents de Pau Sacrist van deixar Manresa i es van installar a Madrid i Valncia on van desenvolupar els seus negocis i, a poc a poc, van liquidar els interessos que tenien a Manresa.34 Una trajectria semblant tindr la famlia Suanya a la primeria del segle XIX quan lhereu es va casar amb Marcela de Tabares i residia a Madrid.35 Asols i Cia Aquesta s una altra de les grans companyies de la ciutat segons la llista dexportacions de mocadors de seda de la qual sabem molt poc. Noms coneixem dos socis: Agust Asols i Josep Sacrist, que no tenia res a veure amb el Pau Sacrist de qui hem parlat abans. Agust Asols era veler i era ll de Joan Asols, un claveter de Sant Feliu de Guxols. Tal vegada els contactes amb una ciutat que era productora de claus va animar el cabaler a quedar-shi. Es va casar amb Clemncia Soler, de pare blanquer i amb els seus germans passant-se a la seda.36 Les estratgies matrimonials dAgust Asols no es van orientar a establir llaos amb el seu soci, sin que ho va fer amb socis daltres companyies: el seu hereu es va casar amb una lla de Pau Sacrist i Estefania es va casar amb Gabriel Badia, soci de Pau Miralda.37

32. Notari Raurs, Testaments 1782-1794, 23-XII-1792, AHCM. 33.Borrador de cartes 1813-1818, lligall Soler, AHCM. 34. Notari Mas 1849, f. 527, AHCM. Sobre lestada de Josep Ignasi Sacrist a Tarragona (notari Masramon 1811, f. 9), sobre la de Pau a Valncia (notari Raurs 1796, f. 140) i la del primognit a Madrid (notari Masramon, 1805, f. 122). Sobre els negocis a Valncia vegeu SeRNa I PONS 1996. 35.Borrador de cartes de Soler, lligall Soler, AHCM. Informaci sobre aquesta famlia pot trobar-se al lligall Casa Suanya, AHCM. Sembla que a mitjan segle XIX van tornar a Manresa. 36. Notari Escorcell, Testaments i Inventaris 1752-1765, ff. 25-26, 19-I-1753. 37. Notari Raurs, Testaments 1782 a 1794, ff. 456-460, 26-IV-1790, AHCM.

72

LlOREN FERRER I AlS

Josep Sacrist i Enrich era laltre soci. Era ll de Francesc Sacrist, veler, i nt dHonorat Sacrist, blanquer. Formava part daquest grup de blanquers relativament acomodats de la ciutat. Es va casar amb Caterina Soler, lla de Maurici Soler i Cantarell, blanquer. Una altra vegada la connexi seda/pell.38 No sabem que va aportar de dot per el seu germ Maurici, quan es va casar va rebre 1.500 lliures de llegtima i la seva dona va aportar 500 lliures de dot.39 s el que suposem que va aportar Caterina al matrimoni amb Josep Sacrist. Aquesta aliana li va obrir la porta a la participaci en una altra companyia junt amb el seu cunyat hereu Toms Ignasi Soler, la Companyia Cortadelles coneguda amb el nom de Companyia dArag. Lany 1786 va morir Josep Sacrist i segons linventari sabem que possea una casa a la plaa Major amb un celler, tres mules, argent i or, tres botigues a la plaa del Carme, vuit peces de terra entre vinyes i regadiu, el mas Viladoms de Castellbell i el Vilar que havia comprat lany 1782 per 9.200 lliures,40 un ramat que gestionava a parceria, els arrendaments dAviny lany 1785 i els capitals a les dues societats en qu participava sense especicar dades.41 Quatre anys desprs, la vdua afegia a linventari les xifres relatives al 1786 segons les quals participava a la societat dAgust Asols amb 47.990 lliures i a la companyia dArag amb 10.570 lliures de capital i uns benecis de 7.033 lliures.42 Lany 1801 continuava participant a les mateixes societats.43 La crisi del comer americ i tal vegada el tipus destructura comercial va crear problemes a la societat que no va evolucionar cap a noves activitats. El 1809, Mari Sacrist, comerciant, va comunicar a laltra part que sen volia separar per la via judicial. Agust Asols, que encara devia creure que el model podia funcionar, responia: que le ha parezido la cosa ms extraa el que por parte de este se quiera dar y suponer que la antigua sociedad que ha corrido hasta ahora baxo el nombre social de Asols, Sacrist y Cia quedara extinguida por su naturaleza y circunstancias y por las de los tiempos presentes quando siendo el objeto de la sociedad el giro ultramarino la naturaleza y circunstancias de la misma las de los tiempos presentes que facilitan la libre navegacin al otro

38. AHCM. 39. 40. 41. 42. 43.

Notari F. Escorcell, Testaments i Inventaris 1742-1751, ff. 1-4, 30-VIII-1742, Notari Masramon, Captols 1771, f. 57, 14-X-1771, AHCM. Notari Masramon 1782, f. 83, 18-III-1782, AHCM. Notari Masramon 1786, f. 135, 22-IV-1786, AHCM Notari Masramon 1790, f. 236, 15-VI-1790, AHCM. Inventari de Caterina Soler, notari Masramon, 1801, f. 42, 7-II-1801.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

73

emisferio mediante la paz con la Inglaterra arguirian la subsistencia de la propia sociedad. Lacusava de no complir els acords que creia que obligaven a continuar durant tres anys ms.44 Les coses anaren cada vegada ms malament i fou Sacrist qui va haver de respondre. Lany 1818 va vendre la casa de la plaa Major per 12.700 lliures a Joan Baptista Vilaseca i un hort, casa i tint a Puigterr a Domingo Gal per 4.000 lliures per pagar deutes.45 Lany 1823 sabem que la dissoluci havia portat a la runa Joan Ignasi Asols: Agust Asols y Mariano Sacrist formaren societat que corregu baix lo nom de Agust Asols, Mariano Sacrist y Cia y durar molts anys sufrint varias perduas; en qual societat dit Mariano Sacrist a mes dels fondos o capital que habia format hi tenia varios caudals al canvi o interes del 6% y que no bastant los fondos que integraban la societat pera cubrir los deutes de esta, tingu dit Sacrist de sufrir varios desembolsos de diner propi sens contribuir en cosa la part de Asols. Sacrist va portar Asols als tribunals que van fallar que el segon havia de pagar 98.363 lliures en concepte de deutes. Lhereu Asols no va poder pagar i va renunciar als seus bns a favor de Sacrist, per no fou sucient per cobrir la quantitat deguda.46 Ignasi Parera i Cia Fou una altra companyia de les importants i s tamb la ms coneguda grcies a la monograa dA. Muset (2002b). Fou fundada lany 1763 per Ignasi Parera Morell, veler, i Miquel Riera, negociant i veler de Santpedor, un poble ve. Al cap dun any shi incorporava Josep Llor, veler, per millor fer nostras negocis benim en formar companyia per negociar nostras cabals junts tan en Catalunya, com en los Regnes de Arag, Valencia y Castilla y tamb altre paratge que nos aparega convenient. Tot el trfec es concentraria a casa dIgnasi Parera, els viatges per vendre es repartirien entre els socis i funcionarien a prdues i guanys. El capital era modest: 1.550 lliures per soci (4.550 lliures en total). Tenien prevista, tot i aix, una via per la incorporaci de ms capital ja que tots els socis podien invertir-hi ms capital que seria retribut al 6%.47
44. 45. 46. 47. Notari C. Mas, 1809, f. 108, 12-VII-1809, AHCM. Notari C. Mas 1818, ff. 117 i 483, AHCM. Notari Mas 1823, f. 51, 9-III-1823. Junta de Comer, vol. B-47, IMHB.

74

LlOREN FERRER I AlS

Lany 1767 van haver-hi canvis. Miquel Riera deixava de ser soci i shi incorporava Anton Gomis, veler, que des de lany 1759 era cunyat dIgnasi Parera. El capital shavia incrementat ns a les 15.000 lliures (5.000 per soci) i sinsistia tots los companys se priban de fer ningun altre negoci en particula sino tots en com de la cia en materias de tocam en res de sedas ni feynas del seu respectiu oci. Lany 1771 sincorporava Anton Parera, germ dIgnasi, i Anton Omedas Noves que era gendre dIgnasi Parera i cunyat de Josep Llor. La xarxa familiar de cunyats i germans era la base de lorganitzaci daquestes societats. Lany 1774 Anton Gomis va deixar la societat. El 1781 shi va incorporar Pere M. Morell, oncle dIgnasi Parera, i Antoni Parera Dalmau, ll cabaler dIgnasi, i lany 1796, Josep Parera Dalmau, un altre ll. La societat donava oportunitats a una part important de la xarxa familiar de forma directa i tal vegada de forma indirecta a altres cunyats que eren tamb velers. El creixement rpid del capital mostra que les coses van anar b. A. Muset (2002: 32) considera que lany 1764 el capital era de 4.650 lliures i va arribar al seu mxim lany 1790 amb 90.095 lliures, siniciava a partir daquest moment una reducci ns a 66.828 lliures lany 1805. No sabem els benecis que es van pagar, encara que podem pensar que la majoria es van reinvertir. Ignasi Parera, el soci principal va passar de 1.550 lliures lany 1764 a 32.150 lliures lany 1790. No estava malament en vint-i-cinc anys. El que era nou en aquesta companyia (encara que s possible que les altres tamb ho fessin per no en tinguem notcia) era la via de participaci de capitals externs. Els socis podien invertir ms capital que linvertit inicialment, retribut al 6%, per la societat tamb es va obrir a petits capitals locals procedents la majoria de la xarxa productiva que alimentava la societat. Cada soci es feia responsable duna part daquesta inversi i es cuidava de retribuir els interessos. Lany 1774, per exemple, el capital es repartia segons es recull al quadre 4. QUaDRe 4 La distribuci del capital dIgnasi Parera i Cia lany 1774
Soci Capital Capital a canvi Total

Ignasi Parera Anton Gomis Josep Llor Anton Omedes Anton Parera Total

5.494 8.266 4.920 2.756 1.731 23.167

lliures lliures lliures lliures lliures lliures

5.198 lliures 2.426 lliures 5.772 lliures 217 lliures 13.613 lliures

10.692 10.692 10.692 2.756 1.948 36.780

lliures lliures lliures lliures lliures lliures

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

75

El capital a canvi estava repartit entre vint-i-tres particulars en quantitats que oscillaven des de 39,9 lliures de Francisca, la bogadera a 2.551 lliures de la pubilla dAndreu Parera, tal vegada un parent de la famlia.48 Aquest aspecte, ns ara no conegut i del qual no sabem ns a quin punt era habitual en aquestes societats, planteja el tema de lamplitud dels beneciaris ni que fos de forma modesta i ens corrobora aquella idea plantejada abans: el creixement econmic relacionat amb la producci de teixits de seda tamb va ajudar a consolidar un grup de mitjans artesans que feien treballar els seus petits capitals i que seran la base de la classe mitjana del segle XIX. El coneixement de les interioritats de la companyia permet destacar dues idees: primer, que mentre les altres tres companyies que hem vist van orientar la seva activitat cap al mercat americ, Ignasi Parera ho fu cap al mercat interior, sobretot cap a Arag, Castella i Lle i Galcia; segon, que produen principalment mocadors i teixits estrets de cinteria, s a dir, les dues activitats funcionaven conjuntament i complementriament i eren part del mateix negoci. Qui eren els socis? Miquel Riera, negociant i veler de Santpedor, va deixar molt aviat la societat. Noms coneixem linventari de 1797 pel qual sabem que tenia una casa, dos telers de veler i un de perxer amb el seu ordidor, un hort, dos patis per a construir cases, dues vinyes (una de 9 quarteres49) i los caudals del negoci que constan en lo llibre de la companyia en que van compresos los dos matxos ab sos arreus de que lo Pere Riera t la tercera part de ganncia.50 DIgnasi Parera tamb en sabem poc, per s una trajectria que mostra com els artesans sanaven adaptant a les necessitats del moment i que loci era la base per a organitzar desprs la comercialitzaci. El seu avi era Ignasi Parera, espardenyer i corder; son pare, Andreu Parera i Culla, shavia passat a loci de blanquer per un germ ja havia comenat amb els teixits de seda i ell ja fou veler des del principi. No sabem els bns que possea per el casament amb Francisca Dalmau,

48. La llista dels participants el 1774 s la segent: Francesc Culla (1.500 ll.), Josep Mercadal (483,2 ll.), Jacint Dalmau (522,6 ll.), Salvador Salat (100 ll.), Francesc Culla (500 ll.), Agns Servitja (500 ll.), Toms Barjau (400 ll.), pubilla dAndreu Parera (2.552 ll.), Joan Marcadal, 1.000 ll., Manuel Llor (224 ll.), Anton Cornet (300 ll.), Agns Servitja (500 ll.), Josep Vidal (300 ll.), Josep Vidal (150 ll.), Josep Verg (500 ll.), Sant Antoni de Pdua, caputxines (500 ll.), Josep Tarrs, teixidor de Calders (300 ll.), Maria Campserv (1.200 ll.), Joan Serra i Pelfort (400 ll.), Dr. Bernat Casas (300 ll.), no consta el nom (844 ll., 10 s. i 600 ll.), Fons Ignasi Parera, Junta de Comer, vol. B-47, IMHB. 49. Una quartera equival a 0,296 hectrees. I el quart s la dotzena part de la quartera. 50. Notari Camps, 1797, f. 235, AHCM.

76

LlOREN FERRER I AlS

lla duna de les famlies de blanquers ms importants de la ciutat (posseen 25,3 jornals de terra lany 1737),51 ens fa pensar que estaven entre els artesans mitjans ben installats a la ciutat, amb capacitat per a iniciar i desenvolupar una nova activitat. Lany 1737, Josep Llor, veler, possea 12,4 jornals de terra (7,1 de regadiu), sabem que arrendava els delmes de Navarcles i Rocafort52 i en linventari del pare, que ser soci de la companyia, sens diu que vivien al carrer Sobrerroca, que tenien un celler amb capacitat per a 136 cargues de vi, tres telers de veler i sis peces de terra (12 jornals53 de vinya, 4 quarteres de regadiu i dos horts).54 Estem novament davant el perl de veler i negociant caracterstic de la ciutat. Anton Gomis, era ll de Toms Gomis, veler. Hem de situar-lo socialment al nivell dIgnasi Parera que era el seu cunyat. La seva pertinena a la societat fou curta ja que la va abandonar lany 1774 (A. Muset, 2002: 20) per dedicar-se als seus propis negocis. En la llista de sollicitud de llicncies per a exportar apareix amb mil dotzenes de mocadors; lany 1785 va casar el seu ll hereu amb Francisca Torrents una lla dun dels socis ms importants de la Pau Miralda i va rebre un dot de 1.100 lliures55 i lany 1809, en el testament, sens indica per quan per tenir la major part de mos caudals en las Amricas y no poder preveure les continguencias a que estan exposats.56 Fora de la companyia, els Gomis van continuar dedicant-se als negocis seders. DAnton Omedes, el veler que es va casar amb una lla dIgnasi Parera, sabem poc ms que era cunyat de Josep Llor i que amb aquest casament es completava la xarxa de parentiu entre els socis. Com va evolucionar la companyia? Lany 1796 va morir Ignasi Parera i el va substituir el seu ll Josep i des daleshores va passar a anomenar-se Josep Parera i Cia. A la darreria de segle les coses van comenar a anar malament a causa de les males collites a linterior de la pennsula i a les guerres exteriors. Ambds elements es retroalimentaven: les guerres augmentaven loferta en el mercat interior i la demanda es redua amb lincrement del preu del gra (A. Muset 2002: 88-90). Les vendes es van reduir drsticament i els socis van decidir orientar el comer cap a Amrica una vegada es va haver signat la pau amb Anglaterra. Fou aleshores quan van iniciar contactes amb
51. Notari F. Escorcell, Testaments i Inventaris 1752-1765, ff. 251-254, 5-IX1763, AHCM. 52. Notari Casas 1730, f. 202, 26-II-1730, AHCM. 53. Un jornal equival a 0,4896 hectrees. 54. Notari A. Raurs, 1760, f. 262, 18-X-1760, AHCM. 55. Notari Masramon, 1785, ff. 11-13, 18-I-1785, AHCM. 56. Notari Masramon, Testaments 1801-1809, f. 270, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

77

cases de Veracruz, Montevideo i Buenos Aires. Aquest canvi dactitud es documenta en el testament dAnton Parera signat lany 1809: en atenci de tenir mos efectes en la America per sa venda y no ser encara venuts per rah de las actuals circunstancias de la Guerra sens saber lo que de la venda de ells resultar y se cobrar.57 Ja no tornem a tenir notcies de la societat ns als anys seixanta del segle XIX en la venda daccions duna de les fbriques de cot del Pont de Fusta. En el registre de la propietat es van inscriure dues accions que eren dIgnasi Parera i Oms i que passaven al seu nebot Onofre Batlles Parera que les havia heretat quan va morir aquell sense lls. La societat va seguir viva en el segle XIX? No ms enll de mantenir alguns drets antics vius com aquestes accions, ja que no apareix citada mai en el nou segle. El 14 de febrer de 1867, Batlles va renunciar a les accions i es van inscriure a nom de Francesc Llor Pons, propietari, Josepa Valls Isant, vdua de Mari Batlles, Mari Valls Isant, Manuel Parera Valls, comerciant i ve de Valncia, i Andrs Valls Torrents, comerciant.58 Altres societats Daltres societats i dels seus avatars en sabem poc. Ens limitem a aportar algunes notcies que puguin ajudar-nos a illuminar algunes trajectries posteriors. Mag Oms i Cia. No sabem quan es va crear. Lany 1777 sabem que estava formada per Mag Oms i el seu germ Francesc Ignasi Oms, velers, i Joan March, botiguer. El capital daquest era aleshores de 34.118 lliures, que donaria una xifra de 102.354 lliures si tots els socis tinguessin invertida la mateixa quantitat.59 Els March van deixar la societat i va continuar funcionant amb els dos germans i els seus descendents. A linventari de Francesc Ignasi Oms de 1795 consta que tenia invertides 38.652 lliures a la societat que formava amb el seu germ Mag (a ms de btes amb cent trenta-una cargues de capacitat i vint-i-set jornals de terra entre vinyes i regadiu).60 Lany 1809 era Mag qui reconeixia que formava part de la societat i que el comer amb Amrica era important: pero que al present ab lo motiu de la actual Guerra amb la Fransa y de trobarse en la America molta part dels caudals y efectes de dita Compaa y que estos encara no se han

57. 58. 59. 60.

Notari Casasayas, Testaments 1808-1809, f. 340, 7-VII-1809, AHCM. Registre de la Propietat de Manresa nm. 1, tom 37, f. 20. Notari Rallat, Inventaris 1762-1781, ff. 153-159, 18-III-1777, AHCM. Notari Casasayas 1795, f. 194, 7-IX-1795, AHCM.

78

LlOREN FERRER I AlS

venut.61 No estem lluny del tipus de famlies que hem vist ms amunt a les altres companyies. Jaume Gal i Cia. La primera notcia que tenim daquesta companyia s de 1786 quan Onofre Batlles i Jaume Gal, fabricants de seda de Manresa, tenemos de mucho tiempo a esta parte contrada sociedad con Jaime Culla, tambin fabricante y Josep Badia, del presente residente en Cdiz. En aquest document es concretava la separaci de Josep Badia.62 Lany 1798 formaven la societat Onofre Batlles i Jaume Culla per haver mort Jaume Gal.63 Situem els socis. Onofre Batlles i Estebanell era ll dun sabater de Vic.64 A Manresa va aprendre loci de veler, va rebre el ttol de mestre lany 1767 i va contraure matrimoni amb Ignsia Culla, lla dun ferrer. Es va associar amb el seu cunyat, que ja era veler, per a formar la companyia. No creiem que arribs a Manresa amb ms bns que la seva llegtima, per tant, foren les seves habilitats en loci i en els negocis la clau de lxit econmic. No hem identicat tampoc Jaume Gal, el soci que donaria nom a la societat i tal vegada el que tenia ms capital en un principi. Volem destacar que es va casar amb Rosa Dalmau,65 lla de Dami Dalmau duna famlia de comerciants i blanquers que tamb van participar activament en les activitats sederes del segle XVIII. Linters daquest matrimoni s que va posar en contacte els Dalmau amb els Batlles i aix va permetre un matrimoni posterior que va unicar els patrimonis de les dues famlies.66 No sabem quant de temps va durar la companyia per suposem que es va dissoldre en els primers anys del segle XIX. Els Batlles participaven en una fbrica dindianes, com veurem ms endavant, i a les seves mans van continuar les fbriques de lar cot que havien posat en marxa els Dalmau. Algunes companyies podien durar poc temps, ja fos perqu shavia complert lobjectiu pel qual shavien creat o perqu els socis van creure que havien acabat la collaboraci i sembarcaven en altres projectes. Aportem, a continuaci, algunes notcies disperses de societats perqu involucren individus que trobarem ms endavant.
61. Notari Casasayas 1807-1809, f. 96, 28-VI-1809, AHCM. 62. Notari Masramon 1786, f. 83, 25-II-1786, AHCM. 63. Notari Masramon 1798, f. 48, 29-I-1798, AHCM. 64. Notari Masramon, Testaments, 1801-1808, f. 309, 23-XII-1808, AHCM. 65. Notari Rallat Fargas, Testaments 1712-1761, ff. 318-319 (1761), AHCM. 66. Notari Masramon 1795, f. 172, 29-VIII-1795, AHCM. Agns Dalmau aportava un dot de 1.500 lliures per es va convertir en pubilla en morir sense descendncia el seu germ Sim Dalmau.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

79

Joan Serrallonga i Cia. es va formar lany 1759 per quatre anys amb els socis Joan Serrallonga, Francesc Valls, Rafael Camps i Onofre Coma, velers i comerciants que aportaven 1.000 lliures cadasc. Cap dells pot tenir negocis particulars en els regnes de Castilla, Valencia y Arag y provincias de Vizcaya ahont se projecta establir lo principal negoci de esta companyia ni a Catalua. Es permetia invertir el capital a un inters del 6% i es repartien la feina: Serrallonga sencarregava del negoci a Manresa, mentre que els altres i de forma alternativa viatjarien per Espanya per a vendre els gneres de seda.67 s un altre exemple de com sorganitzava la comercialitzaci de la producci sedera. Lany 1795 sabem que Agns Prat Pla, vdua, i Josep Torras Corominas, veler, formaven societat.68 Valent Prat Casanovas era un cabaler duna masia dArts que va arribar a Manresa el 1755. Va fer laprenentatge de veler a casa de Joan Gros, veler, i va esdevenir-ne lany 1758. Es va casar lany 1770 amb Agns Pla, lla de Bonifaci Pla, veler de la ciutat. La famlia de Valent li va donar 270 lliures de llegtima i la seva dona va aportar 600 lliures al matrimoni,69 la diferncia es compensava amb la intelligncia en la prctica de loci que el portaria a convertir-se en veler i comerciant. Va morir lany 1794 i en el seu inventari hi consta una casa al carrer Sobrerroca, camps de regadiu, alguna vinya i sobretot 43.575 lliures que te a la companyia.70 Una altra societat era Quer, Peix, Soler i Cia que funcionava a la darreria del segle XVIII i que fou molt activa en el primer ter del segle XIX.71 Sim Dalmau, adroguer, tenia invertides 1.000 lliures a Sol, Dalmau, Comes i Cia. lany 1809 en negocis de America que al arribar lo diner resultant dels generos se individuaran los benecis o perduas.72 Francesc Valls, Mag Valls i Pere Bohigas tamb formaven societat el 1786,73 etc. Varietat dassociacions i companyies Les societats entre velers i altres ocis per a millorar la comercialitzaci dels gneres fou una prctica habitual en el segle XVIII. El rastreig de petites notcies porta al nal a la sensaci que a la ciutat de Manresa nhi havia una gran densitat. Jaume Vives, veler, interposava
67. 68. 69. 70. 71. 72. 73. Notari Notari Notari Notari Notari Notari Notari J. A. Sala 1759, f. 22, 28-I-1759, AHCM. Masramon 1795, f. 40, 15-III-1795, AHCM. Raurs 1770, f. 229, 23-XI-1770, AHCM. Masramon 1794, f. 338, 13-XI-1794, AHCM. Mas 1811, f. 44, AHCM. Masramon 1809. Masramon 1786, f. 268, 3-X-1786, AHCM.

80

LlOREN FERRER I AlS

plet contra Antonio Ferrer perqu lany 1749 varen fer companyia a perdues y ganancies per portar una partida de 72 dotzenes de mocadors a Frana amb un caball.74 Lany 1765 trobem un altre plet entre Josep Guitart i Pere Font, velers de Manresa, segons el qual lany 1761 diferents velers, entre els quals hi havia tamb Rafel Giralt i Joan Portabella, van aportar mocadors de seda per portar a vendre a Cadis i el que es guanys es repartiria segons la inversi.75 Lany 1761, Pasqual Otzet i Joan Soler, velers i Francesc Oller, mercader, feien nmeros de la societat formada lany 1756 per a negociar mercaderies de veler. El capital era cent setanta-sis dotzenes de mocadors que Oller va comprar a ar a diferents particulars, vint-i-set dotzenes prpies i quinze dotzenes dOtzet. En total 1.012 lliures. El negoci no va sortir molt b ja que Oller noms va aconseguir treure 758 lliures. Es van fer dues remeses ms i el resultat tampoc fou satisfactori.76 Val la pena observar la forma dorganitzar la comercialitzaci de forma collectiva. El 1790, Ramon Font, Jaume Corrons i Ramon Sala, vens de Manresa que el dia primero de marzo del pasado ao de 1786 havan formado sociedad o compaa en la qual haban admitido a Magn Padr, vecino de la misma al solo n y efecto de hir en Castilla, Aragn y otros parages del Reyno para vender los generos de seda que ellos fabricaban y otros. Padr anava liquidant el que venia, per va morir a Burgos i els socis intentaren recuperar el gnere que portava.77 Un altre exemple de collaboraci s el conveni que se sign entre Mag Sacrist, veler, i Cresp Canongia, tamb veler per anar a Arag y Castilla y dems puestos y provincias que ell vulla a vendrer sedas y altres generos y teixits de seda, per lo espay y termini de un any del dia present en avant comptadors, convinch y prometo que durant dit temps treballar sempre a utilitat sua, en dit mon oci de veler. Que far los viatges que ell vulla per Castilla, per los altres llochs, vilas y provincias quem ordenar per vendre los dits generos. Que al tornar en cada viatge li donar verdader y lleian compte y rah del que haur venut retornantli lo que no podr vendrer sens poder vendre ninguna cosa a plaso o al ar y entregantli lo diner de lo que haur venut.78

74. 75. 76. 77. 78.

Cria de Manresa 1760-1761, 7-X-1753, AHCM. Cria de Manresa 1764-1765, abril 1765, AHCM. Notari Enrich 1761, AHCM. Notari Masramon 1790, f. 197, 26-V-1790, AHCM. Notari Masramon 1786, 9-X1786, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

81

Altres societats es constituen per reforar el procs productiu. Lany 1755 Josep Surroca, mestre tintorer de seda de Barcelona, resident a Manresa, sassociava amb Anton Bruach, del mateix oci, per un any prorrogable per a treballar en el tintatge de sedes.79 Lany 1770 sassociaven Andreu Pons, veler, Joan Botigues, tintorer de seda, i Anton Quintana, torcedor, un individu de cada gremi que intervenia en el procs de fabricaci, haja de formar, fer anar y tenir una fabrica de fer mocadors de seda, tafetans y altras generos y especies de seda y en la casa que Andreu Pons habitar.80 Cadasc aportava 100 lliures de capital. Altres vegades aquesta collaboraci era ms ambiciosa. Lany 1789 es formava una societat entre Maurici Culla, veler, Francesc Cantarell, perxer, i Maurici Coma, tintorer de seda. De fet, havien comenat feia dos anys amb una inversi de 2.000 lliures cada un i ara la constituen ocialment per deu anys amb el nom de Maurici Culla i Cia. Els dos primers noms podien fabricar per a la societat, mentre que Coma podia fabricar per a altres per noms vendre a Barcelona o Cadis. Tamb podien comercialitzar gneres comprats a altres.81 Finalment, la collaboraci posava en contacte un comerciant amb pocs recursos amb un veler amb capitals. Andreu Mart val la pena xar-se en aquest nom perqu ens apareixer ms endavant, veler, i Maurici Dalmau, perxer, van formar societat. El primer argumentava que estava comerciant per que no tenia els capitals sucients, per la qual cosa havia de renunciar a comissions; aix ho podria resoldre amb ms recursos propis i es va associar amb Dalmau per formar una societat en qu Mart aportava 2.000 lliures en gneres i Dalmau, 4.000 lliures. A partir daquell moment el perxer deixaria de fabricar per a altres i noms ho faria per a la societat dacord amb les indicacions del comerciant a canvi de rebre una aportaci anual de 295 lliures.82 De tot el que sha exposat es dedueix que les formes dassociaci entre els diferents ocis foren molt diverses i trobem iniciatives de tot tipus i quantia, la qual cosa mostra la diversitat daquesta activitat productiva sotmesa a una forta dinmica de creixement.

79. 80. 81. 82.

Notari Notari Notari Notari

Raurich 1755, f. 103, AHCM. P. Raurs, 1770, ff. 149-150, 3-X-1770, AHCM. Mas Casellas 1789, ff. 34-37, 8-III-1789, AHCM. Masramon 1788, 27-V-1788, AHCM.

82

LlOREN FERRER I AlS


QUaDRe 5 Inventaris de velers de Manresa

Inventaris Data Maurici Vilomara 1734 Francesc Llor 1760 Josep Gusart 1763 Jaume Culla 1776 Josep Plans 1781 Josep Coma 1781 Josep March 1782 Josep Santpere 1783 Aloy Barjau 1783 Joan Corrons 1784 Bonaventura Vassany 1784 Carlos Lluci 1785 Jacint Bovets 1785 Miquel Balet 1787 Francesc Barjau 1787 Jaume Talleda 1787 Francesc Sngla 1788 Mart Guitart 1790 Francesc Sererols 1792 Auguri Parera 1793 Anton Enrich 1794 Onofre Vilatorrada 1794 Bernat Corominas 1797 Joan Rovira 1796

Telers 3V/1G 3V/1G 5V 4V No 2V 3V 4V No No 3V NC 1V 2V 2V 2V 2V 3V/2G 5V 2V 2V No 1V 1V

Btes 52,5 138 28,5 S No NC 108 43 No 13 6 No No No No S No 13 126 No No No No

Terres S S S S No No NC S S S S S S S No No S No NC S S No No No

Seda S NC NC

Mocadors S NC NC

Crdits 2.175 NC NC 3.574

S S S No No S S NC NC NC S NC NC S

S No No S NC NC NC NC S NC S S Companyia

412 No No 16.623 3.296

218

Font: inventaris de velers trets dels notaris de Manresa.

La diversitat dels velers de Manresa Hem utilitzat els inventaris dels velers per comprovar el nivell de diferenciaci social que hi havia entre ells. Al quadre 5 hem recollit els telers que tenia cada taller, les cargues de vi que es podien emmagatzemar al celler, si tenien terres, seda per elaborar, mocadors elaborats i els crdits a favor. Els inventaris han de prendres amb precauci ja que a vegades no es recull tot en funci de la importncia del mateix document en el context familiar. El conjunt dinventaris permet constatar que existien moltes diferncies entre els teixidors: en un primer grup trobem els que no tenien teler i cap o escasses terres i que treballarien al taller dun altre, es tractaria, en aquest cas, dun teixidor assalariat (quatre casos); en un

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

83

segon grup els teixidors que tenien els telers a casa seva, a vegades amb terres i celler per a guardar vi, per no ens consta el capital circulant ra per la qual podem pensar que treballaven per a un altre (tretze casos); un tercer grup estaria format pels que treballaven pel seu compte, que compraven seda, venien mocadors a qui els comprs i eren, per tant, productors independents que aprotaven tamb la producci vitcola de la ciutat (sis casos); i nalment, aquells teixidors que tenien el seu obrador per el capital circulant lhavien invertit en una societat de la qual formaven part (un cas). Els obradors tenien entre dos i un mxim de cinc telers, fossin de la categoria que fossin, i la complementarietat amb lagricultura era notria ja que en la majoria de casos tenien terres i cellers per a emmagatzemar el ram. No hi havia incompatibilitat entre una i altra activitat. Volem xar-nos en la xarxa de productors independents que tenien un obrador modest (tres i quatre telers), terres i un capital circulant que es repartia entre les compres de seda, els mocadors teixits i els crdits pendents de cobrament. Sn aquests els que mostren que, alhora que alguns mestres passaven a ser dependents dalguna companyia, altres mantenien la seva independncia. Una anlisi dels crdits de Bonaventura Vassany dna llum a com funcionava la xarxa: Josep Fuster, comerciant de Manresa 801,25 lliures 146,25 lliures Pere Bohigas i Cia Francesc Quer de Manresa 221,25 lliures Francesc A. Sol 1.060 lliures Maurici Dalmau 434 lliures 119,1 lliures Josep Font Jaume Gironella 88,5 lliures Ignasi Parera i Cia 3.159,2 lliures Joan Baptista Davesa 39 lliures 183,25 lliures Ignasi Cantarell Joan Vasany, paraire de Balsareny 525 lliures 292 lliures Narcs Parareda Marc Vassany 300 lliures Crisstom Soler 91 lliures Joan Arenys 8.938 lliures No sabem les causes que van originar aquests crdits per, pel volum, podem pensar que fabricava gneres per vendre a companyies importants com Ignasi Parera i Cia., Francesc Quer o Pere Bohigas i Cia. i, al mateix temps, prestava diners a Joan Arenys que estava

84

LlOREN FERRER I AlS

construint una fbrica dindianes. La riquesa de Vassany eren els seus crdits, ja que a casa noms tenia seda i els gneres que estava fabricant per a vendre i 66 lliures en efectiu.83 s tamb interessant el cas dAnton Culla, veler. Lany 1776 tenia crdits a favor seu per import de 3.574 lliures i entre els ms signicatius apareixien Francesc Torras de Manresa (678,75 lliures), Andreu Puig i Cia. de Barcelona (660 lliures), Jacint Abat, patr de Vilassar (387 lliures), Josep Guitart, veler de Manresa (1.311 lliures) i Ferm Devesa i Cia. de Barcelona (418 lliures). Al mateix temps devia tamb 2.440 lliures (1.400 lliures que havia enviat a Valncia per comprar seda i 1.000 lliures a Francesc Culla, teixidor de lli de Manresa). Noms tenia 235 lliures a casa en efectiu.84 Tot el sistema productiu i comercial saguantava grcies a una innita cadena de crdits. Qui produa seda venia a crdit al comerciant, aquest ava seda als velers que elaboraven els gneres que eren venuts a crdit a un comerciant; aquest els venia a crdit a les res i mercats dEspanya o Cadis i, des daqu, eren venuts a les botigues locals ns que arribaven al consumidor. Era llavors quan lefectiu circulava en sentit contrari ns arribar al principi de la cadena. Tots els passos podien funcionar de forma independent amb els recrrecs consegents. Daqu linters a simplicar el procs i linters del veler en convertir-se en qui saprovisionava i qui venia els gneres. El sistema noms podia funcionar amb un gran valor a la paraula donada en les contractes i, per reduir la incertesa, amb la creaci de xarxes comercials familiars o amb persones de molta conana. Hem vist com, en contractes de companyia, eren els mateixos socis els que es repartien els viatges per a vendre en determinades zones on havien establert contactes amb comerciants locals o companyies que realitzaven la segona distribuci. En una segona fase es tractava denviar cabalers o parents a les places comercials on es volien collocar els productes per a tenir informaci de primera m de com evolucionaven els mercats i consolidar la xarxa de distribuci. Cal assenyalar tamb que el risc estava molt repartit. Si es produa un collapse en el sistema, s a dir, un retard en el pagament, daquest retard sen feia crrec tota la cadena, i si el retard es convertia en suspensi de pagaments, aleshores el dcit es repartia entre tots els creditors. No s estrany que les famlies acabessin comprant terres a mesura que podien sostraure capitals de lactivitat productiva i comer-

83. Notari Masramon 1784, f. 66, 11-III-1784, AHCM. 84. Notari Masramon 1784, f. 66, 11-III-1784, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

85

cial: rendien menys per tenien menys risc i actuaven dassegurana en cas de dicultat. Ens hem desviat del nostre propsit incial: ms enll de la proletaritzaci descobrim la consolidaci duna xarxa de petits i mitjans velers independents. Galons, cordons, cintes, vetes i altres menuderies La producci massiva de mocadors de seda va anar acompanyada duna altra activitat no menys important, la producci de galons i cintes de qualsevol tipus. Ignasi Parera i Cia. va comercialitzar lany 1789, 23.197 mocadors de seda, 160.077 canes85 de cintes de seda, 53.640 canes de cintes de vellut, 799 canes de tafetans i 22.825 canes de galons. En valor, els mocadors van suposar el 44,1% i les menuderies de seda, la resta (MUSeT PONS 2002b: 80; 2003). La descripci de lAlmanak de 1797 feia notar la seva importncia: Despus de la de pauelos de seda, tiene el primer lugar la cintera, que se compondr de unos 500 telares, cuyo consumo se logra en la Pennsula, y en Amrica, mayormente desde que la de Francia va all con menos abundancia (...) La de listonera se compondr de unos 150 telares en cada uno de los cuales se trabajan buen nmero de piezas, que la mayor parte de ellas se consume en el Reyno, y las dems pasan a las Amricas (...) Hay adems varias fabricas que trabajan redecillas, cordoncillos de coser, alafayas, tafetanes dobles y otras menudencias que se consumen en el Reyno (...) Se numeran ms de 400 telares de cintas de hiladillo y algodn, que se llaman vulgarmente vetes de las que van muchsimas a Castilla y dems provincias del Reyno, y se consume gran porcin en el Principado. En estas trabajan las mujeres, y en otras que se texen de 10 hasta 22 piezas, de que habr ms de 500 telares, trabajan hombres (1797). LAlmanak proporciona una llista dels principals fabricants de cintes: Juan Torrents y Cia, Josep Valls i Boladeras, Antonio Gomis, (-) Noves, Mauricio Dalmau, Francisco Pla y D. Ignasi Parera i Cia de cinteria y listonera; Ignacio Balcells, Josep Rob, Pedro M. Vall, Ignacio Pons, Toms Bovets y Cia y Augurio Parera de redecillas y cordoncillos; Juan Herp, Juan Puig i Cia, Francisco Oms, Pedro M. Vall y la Vda. de Valent Prat de cintas de hiladillo de algodn y vetes (Almanak, 1797: 471-472).
85. 1 cana equival a 1,559 m.

86

LlOREN FERRER I AlS

Veiem en aquesta llista companyies i noms que ja hem analitzat quan hem parlat dels teixits de seda. Volem aportar algunes informacions sobre aquests fabricants. La famlia Balcells. Lany 1759 va morir Maurici Balcells, passamaner, que ja era ll dun altre passamaner, s a dir que eren dels antics de loci. Segons linventari tenien una casa al carrer Sant Miquel, una botiga (en aquest cas sutilitza la paraula botiga i no obrador), un armari amb gneres molt variats, un celler amb btes per al consum de la casa, un teler per a fer cordons de barril amb setze butxets, seda per a lar, un teler per a fer cintes en forma de ret i 600 lliures entregades per a comprar seda a Valncia. Tenien una petita vinya a Collbaix.86 Lany 1799 tenim linventari dIgnasi Balcells, passamaner, precisament quan sel considera fabricant principal de rets i altres menuderies. Vivien a la casa del carrer Sant Miquel per al celler hi tenien ara btes amb una capacitat de noranta-dos cargues i havien adquirit dues nques, una a Collbaix de trenta-set jornals dextensi. A la botiga hi ha un extens assortiment de gneres de teixits estrets i de rets, a ms de seda per poder-los elaborar. Ignasi reconeixia que diferents particulars li devien 6.000 lliures.87 El progrs s obvi i evident. Es tractaria dun progrs individual ja que no tenim constncia que particips en cap companyia. Francesc Pla. Sempre apareix a la documentaci com a veler, igual que els seus avantpassats. Bonifaci Pla ja ho era a la primeria de segle.88 Encara que les dades sn imprecises podem pensar que en els anys seixanta, com tants altres, van constituir una societat en aquest cas amb Anton Peix i Francesc Quer. Manuela, una germana de Bonifaci, es va casar amb Anton Peix, s a dir, eren cunyats i una lla daquest ho va fer amb Francesc Quer. Sabem tamb que una germana de Francesc es va casar amb Valent Prat del qual hem parlat ms amunt formant part duna companyia i al qual se cita tamb fabricant cintes de lads i cot. En el segle XIX trobarem aquesta famlia construint una de les primeres fbriques de cot. Sense comenar del no-res, ben posicionats en lentorn seder, van acabar aprotant les possibilitats de la conjuntura del segle XVIII. Joan Herp. La vdua i tres lls dun capit austrac anomenat Herp, que va morir lany 1710 en un enfrontament bllic a la comarca del Bages, es van establir a Arts. El ll gran, Joan, va aprendre loci

86. Notari Raurs 1760, f. 24, AHCM. 87. Notari Masramon 1799, f. 62, 12-II-1799, AHCM. 88. Notari Rallat Fargas, Testaments 1734-1751, f. 52, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

87

de paraire i es va casar lany 1729 en segones npcies amb M. Elena Pinosa, del mas Pinosa de Sant Feliu de Terrassola (GIBeRT 1980). No sembla que fossin molt acomodats a Arts ja que les llegtimes pagades a les lles eren modestes.89 Lany 1766 Carles Herp, lhereu, paraire dArts, va collocar el seu germ Joan daprenent de veler a casa de Francesc Cerarols de Manresa. Joan es va casar amb Ignsia Rallat, que era lla de lalcalde daiges de la Ciutat, no sabem en quina data.90 Del no-res, Joan Herp es va convertir en un veler i comerciant acabalat. Linventari de lany 1820 aix ho mostra: casa al carrer Sobrerroca, celler, sis peces de terra entre vinya i regadiu i tots els efectes y caudals de la societat que corra baix lo nom de Herp i lls los quals constan en los llibres de la mateixa societat.91 Ms endavant tornarem a parlar daquesta famlia.92 Auguri Parera. Era lhereu dels bns del seu pare Ignasi Parera, blanquer. En aquest cas el canvi dactivitat no shavia produt ns molt tard. Tenia una casa al carrer Talamanca, celler per a cent setze cargues, una altra casa, set peces de terra (vinyes i regadiu), una adoberia al raval de Valldaura, dos telers de veler i sabem que formava societat amb Domingo Fabrs, veler, en la qual tenia invertides 3.498 lliures (2.040 en deutes a Valncia, 1.138 a altres llocs i 320 lliures en mercaderies i mobles).93 Hem recollit uns quants inventaris de passamaners i perxers per precisar el nivell social de cadascun. Inventaris de perxers i passamaners de Manresa Ignasi Cantarell (1779)94 vint-i-vuit cargues de vi; vuit peces de terra; una fbrica de tafetans, una de vetes, quatre telers de perxer, dos de veler; gneres obrats en quantitats importants, gneres per obrar, 1.825,4 lliures de crdits a favor seu.

89. Notari Ferrusola 1767, f. 31, AHCM. Maria Herp rep 40 lliures de dot. 90. Hem trobat uns captols matrimonials signats lany 1802 en els quals es xa un dot de 727 lliures. La data no correspon amb la del casament ja que al cap dun any es va casar un ll de la parella. No sabem si no s que no es van signar en el moment del casament (notari P. Toms Rallat, 1802-1803, 22-XII-1802, AHCM). 91. Notari C. Mas 1820, f. 279, 7-IX-1820, AHCM. 92. Vegeu sobre els Herp SOl 2004. 93. Notari Masramon 1793, f. 45, AHCM. 94. Notari Masramon 1779, f. 106, 23-III-1779, AHCM.

88
Felix Camps (1791)95

LlOREN FERRER I AlS

No t casa prpia; tres telers de perxer; no t terres. 96 Domingo Vidal (1791) Casa; dos telers de perxer; sense terres. Joan Colomer (1795)97 Casa; trenta-sis cargues de vi; quatre telers de perxer; crdits a favor per un import de 7.663 lliures, una vinya de sis jornals. 98 Joan Bta. Firmat (1797) Casa; cinquanta-set cargues i mitja de vi; botiga amb gneres de seda; una fbrica de vetes, dos telers de veler; una casa; quatre peces de terra. 99 Joan Lluci (1799) Casa; vint-i-nou cargues; mostrador de passamaner; dues fbriques; un teler de veler; gneres obrats i per obrar; 3.000 lliures de crdits a favor seu; no hi ha peces de terra. Serviria la mateixa explicaci que hem donat per als velers. Hi havia perxers que treballaven per altres i dindependents que controlaven tot el procs de producci i collocaven els seus gneres a altres perqu els venguessin. La barreja de telers ens fa adonar de la complexitat del procs productiu. Les companyies de comer Alguns ciutadans de Manresa van formar part de companyies que es dedicaven al comer de qualsevol tipus de productes i amb aix van acumular fortunes importants. Coneixem almenys dues experincies que val la pena ressenyar. La Companyia dArag. Sabem que fou fundada a Osca el 12 de juny de 1777 i que funcionava amb el nom de Soler, Bosch, Figarola i Cia. Estava formada per vuit socis: Isidre Bosch, Josep Cortadellas, Anton i Josep Figarola Sala que eren de Calaf, Toms Ignasi Soler i Josep Sacrist de Manresa, Maurici Soler de Reus (per pel nom i cognom seria orind de Manresa) i Francesc Cortadellas de Barcelona. La societat tenia un capital de 104.538 lliures de les quals Toms Ignasi Soler i Josep Sacrist naportaven 10.740,5 cadascun i Maurici Soler, 5.370,25 lliures. Lobjectiu de la companyia era comprar gra a lArag per abastir les rees de Catalunya que ho necessitessin i vendre, com
95. 96. 97. 98. 99. Notari Notari Notari Notari Notari Masramon Masramon Masramon Masramon Masramon 1791, 1791, 1795, 1797, 1799, f. f. f. f. f. 146, 30-III-1791, AHCM. 303, 23-VIII-1791, AHCM. 21, 6-II-1795, AHCM. 280, AHCM. 313, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

89

a retorn, vi, sedes i altres productes. La residncia estratgica dels socis ajudava al funcionament de la xarxa (NaVaRRO MIRalleS 1978). Qui eren els socis manresans? Josep Sacrist va formar part, primer, dAsols, Sacrist i Cia. i, desprs, de la Companyia dArag. Quan va morir lany 1785 sabem que hi tenia invertides 10.570 lliures i uns benecis acumulats de 7.033 lliures. Noms havien passat vuit anys des de la seva fundaci i el capital havia proporcionat un rendiment del 8% anual.100 No estava gens malament. Toms Ignasi Soler era botiguer, per lany 1763 encara apareixia com a blanquer. Estem davant dun altre cas de reconversi. El seu pare Maurici Soler i Cantarell era blanquer, com el seu avi. Segons linventari de 1770, abans dincorporar-se a la companyia, tenia una casa al carrer Sobrerroca amb una botiga amb roba de diversos tipus; possea una altra botiga a la ciutat dOsca tal vegada aquest contacte amb Arag li va obrir la porta de la companyia on venia roba, cuirs, claus, paper, mocadors i una mica de gra. Daquesta botiga va sortir limport per pagar larrendament de les Porciones Cannicas de Huesca (1.370 lliures) i hi constaven 1.198,9 lliures en diner efectiu. Crdits a favor seu, per un import de 9.286,7 lliures una part dels quals amb clients de la ciutat de Jaca, cinc muls, capacitat per a emmagatzemar dos-centes setanta-tres cargues de vi, 4.008 lliures en diner efectiu, una adoberia, un saldo a favor de 1.120,5 lliures amb els paraires de Sant Mart de Sesgueioles i deu peces de terra de vinya i regadiu.101 Linventari permet veure la diversitat de negocis que conuen en la famlia: botiguer de draps, blanquer, productor de vi i productes agrcoles, claus procedents segurament dels clavataires de la ciutat, paper, membre de les xarxes de paraires, arrendaments de delmes i botigues a lArag, des don sexpedien part dels productes. El blanquer i comerciant adquiria una altra dimensi. Maurici Soler era el soci de Reus. Tot fa pensar que es tractava del germ de Toms Ignasi. Lany 1771 constava com a negociant i es va casar amb Antnia Corominas, lla dun paraire de Manresa. El seu pare li va donar 1.500 lliures i la seva mare 400, a ms sabem que el seu pare li havia prestat diners per fer negocis. La seva dona va aportar 600 lliures al matrimoni.102 No era lnica companyia on els Soler van invertir capital. Lany 1799 continuaven a la companyia dArag per tamb a Oliver, Sant i

100. Notari Masramon 1790, f. 236, 15-VI-1790, AHCM. 101. Notari Raurs 1770, ff. 121-139, 19-VII-1770, AHCM. 102. Notari Masramon, Captols 1771, f. 57, 14-X-1771, AHCM.

90

LlOREN FERRER I AlS

Cia. de Caracas.103 I lany 1808 se citava la compaa que dit difunt tenia ab lo Sr. Josep Cortadellas, Josep Ramon Figuerola de Calaf y demes companys; una altra companyia anomenada Companyia dAmrica tamb amb Josep Cortadellas en la qual havia invertit 10.000 lliures i la inversi de 16.000 lliures en una fbrica de cot de Manresa que analitzarem ms endavant.104 No sabem quan va deixar de participar en la companyia dArag. Prat, Mart, Baldrich i Fuster. Encara que no sabem quan es va constituir aquesta societat, estava plenament activa cap al 1770. Tenia la seu a Barcelona i estava formada per socis de les comarques de linterior i del litoral. Anton Baldrich i Gener era de Valls i es dedicava als vins i especialment als aiguardents; Anton Mart i Gatell era el seu cunyat dAltafulla i Flix Prat, que va nixer lany 1737, era un cabaler duna masia de Castellfollit del Boix. Lany 1770, Anton Baldrich, avalat per Anton Mart, va entrar a formar part de la Junta de Comer. Lany 1797 va aconseguir el ttol de ciutad honrat pel comer daiguardents, per la factoria de lHavana i per les fbriques dindianes que tenia a Barcelona i Igualada (OlIV 1981: 111-113). Laltre soci era Josep Fuster, comerciant de Manresa que aportava lespecialitzaci de la Catalunya interior en teixits de seda. La complementarietat entre les produccions de les rees cobertes eren la base de la societat. Anem a xar-nos en la trajectria del soci manres. Josep Fuster Bosch va arribar a Manresa lany 1746 procedent de Sant Miquel de Vespella a larquebisbat de Tarragona. El seu pare era pags, probablement duna famlia acomodada. Aquest origen tarragon explica que forms companyia amb socis dAltafulla i Valls. Lany 1756 va casar-se amb Estefania Anglerill, lla dun paraire de Berga.105 El mn del comer li aniria b molt aviat ja que en 1761 va comprar el mas Sant Hilari dArts per 5.100 lliures,106 i aix continuaria. A Josepa Fuster, lla de Josep Fuster, li van prometre 2.800 lliures de dot lany 1766 que es van convertir en 4.000 quan es va casar lany 1780 amb Ignasi Pons, veler,107 quan el seu pare va morir el llegat va pujar a 13.000 lliures.108 El ll gran, Bonaventura Fuster, es va casar amb Maria Fontanelles. En el testament de Josep, obert lany 1802, es comprova lenor103. Notari Masramon 1799, f. 326, AHCM. 104. Notari Masramon 1809, f. 21, AHCM. 105. Parrquia de Berga, Llibre de matrimonis 1736-1758, 26-II-1756, AP Berga. 106. Notari J. A. Sala 1761, f. 87, AHCM. 107. Notari Rallat, Testaments 1762-1770, ff. 214-216, 2-VI-1766 i notari Masramon 1780, f. 65, 5-III-1780, AHCM. 108. Notari Casasayas, Testaments 1800-1803, f. 261, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

91

me fortuna que havia acumulat. Participava en diverses companyies: 14.000 lliures invertides a la fbrica de teixits de cot de Berga que feia funcionar el seu cunyat Francesc Anglerill; 10.000 lliures a la fbrica dindianes de Barcelona dAntoni Marimon i Cia.; 2.100 lliures a Gregori Torras i Cia. de Valncia i demanava que continus participant Prat, Mart, Baldrich i Fuster de Barcelona que dirigia Flix Prat. Els Fuster havien esgotat el cicle: el mateix Josep ja recomanava invertir benecis i capital en la compra dheretats, s a dir evolucionava cap a plantejaments rendistes.109 Bonaventura noms va tenir una lla, Gertrudis, que era pubilla i es va casar lany 1810 amb Joan Torrents Miralda, lhereu i principal soci de Pau Miralda i Cia. Lacumulaci de patrimoni per part dels Torrents fou impressionant, una generaci abans ja havien incorporat el patrimoni Miralda grcies a un casament. En linventari de Gertrudis Torrents ja no sen cita cap de les companyies esmentades.110 Altres comerciants. Volem ressenyar la trajectria de dues famlies ms, tot i que no estaven relacionades amb el comer, segons la informaci que tenim. La famlia Mateu. Francesc Mateu, comerciant, el primer que trobem a Manresa, havia nascut a Tous i era ll de Pere Mateu, comerciant.111 Es va casar dues vegades, una amb Maria Casas i la segona lany 1759 amb Josepa Torres de Bages, lla dun ciutad honrat de Manresa, que va aportar 1.300 lliures de dot.112 Partia duna bona posici o el comer li havia funcionat b per poder emparentar amb aquesta famlia. El seu ll Francesc es va casar amb Francesca Vendranas, lla dun botiguer de Manresa, orind de Vacarisses, i que va acabar essent pubilla, per la qual cosa el patrimoni Vendranas es va unicar amb el Mateu.113 Lany 1784 van realitzar un doble matrimoni, Josep Mateu, lhereu, estudiant de lleis, es va casar amb Josepa Poal, lla dun doctor en medicina de Terrassa, i el seu pare, vidu, es va casar amb la mare de la Josepa. Aquesta tamb era pubilla per la qual cosa els bns del patrimoni Poal van passar als Mateu.114 No deixa de ser interessant

109. Notari Casasayas, Testaments 1800-1803, f. 261, 24-IX-1802, AHCM. 110. Noms la tercera part dun prat anomenat Sivila situat al terme de Sant Mart de Provenals, que es tenia en societat amb D. Anton Mart de Tarragona i Carles Mart de Barcelona podria recordar lantiga companyia (notari F. de Mas, 1848, 293-294 i 393 i ss., 23-VI-1848, AHCM). 111. Notari J. A. Sala, Testaments 1756-1772, ff. 145-149, 1760, AHCM. 112. Notari J. A. Sala, Captols 1756-1771, f. 25, 22-IX-1759, AHCM. 113. Notari F. Rallat, Testaments 1752-1761, ff. 151-155, 1757, AHCM. 114. Notari Masramon 1784, f. 28, 25-I-1784, AHCM. Aquestes possessions es conrmen a notari Masramon 1809, ff. 63 i ss., AHCM.

92

LlOREN FERRER I AlS

que en aquesta generaci els Mateu casessin les lles amb nois de la famlia Dalmau una famlia que havia tingut la mateixa evoluci que ells i amb els de la Soler que hem analitzat en la Companyia dArag. A la darreria del segle XVIII la vocaci rendista comena a ser manifesta: el ll estudia per advocat i es casa amb la lla dun doctor en medicina. ngel Mateu Poal era qualicat com a hisendat a la primeria del segle XIX. A quin comer es dedicava? No ho sabem, tot i que els Vendranas tenien una botiga oberta a la ciutat, que van heretar els Mateu. Per el que ens interessa ressenyar s que des del 1762 els Mateu eren els socis capitalistes de lnica fbrica dindianes que hi havia a la ciutat.115 Tamb sabem que lany 1769 shavia format una societat, que havia de durar sis anys, entre Francesc Mateu, comerciant, i Josep Padr, veler, per fabricar mocadors, tafetans, etc., tot i que es va dissoldre lany segent.116 Comer i indstria no sols anaven de bracet entre els velers i blanquers, sin tamb entre els comerciants. Sim i Dami Dalmau. A. Garca Espuche (1998: 188) parla duna saga de blanquers i traginers Dalmau, un dells anomenat Dami, mentre que la famlia a qu ens referim en el segle XVIII alternen els noms de Sim i Dami entre els hereus. A la darreria del segle XVII Sim Dalmau era blanquer, el seu ll blanquer, desprs negociant, veler i adroguer. Es tractava, amb tota seguretat, de la mateixa nissaga. Sabem que des de lany 1749 funcionava una societat formada per Francesc A. Vendanent, comerciant de Barcelona, Sim Dalmau, Josep Grau i Francesc Dalmau, torcedor de seda, que lany 1753 fou substituda per una altra a de negociar ab arrendaments, mercaderias y altras efectes de negoci que be los aparega formada pels mateixos a ms de Carlos Vors, Bernat Servitja i Toms Servitja, botiguers de teles, i Ignasi i Josep Bovets, velers. El capital era de 5.500 lliures, 1.500 eren de lantiga societat i les 4.000 restants de dos censals que es demanaren a la Seu de Manresa.117 Fixem-nos novament en la composici dels socis: un de Barcelona i els altres botiguers de draps, negociants, velers i torcedors, s a dir, una barreja de producci i comer. No sabem quant va durar ni com va evolucionar. Sabem, a ms, que els Dalmau es dedicaven a arrendar drets senyorials,118 posseen i explotaven molins polvorers ns que lEstat els
115. Vegeu ms endavant la sntesi sobre les fbriques dindianes de Manresa i tamb FeRReR AlS 1986: 33-36. 116. Notari Masramon 1770, ff. 73-75, 28-IV-1770, AHCM. 117. Notari Rallat 1753, ff. 391 i ss., 13-XII-1753, AHCM. 118. Lany 1761 arrendaven els drets de Pau Amat a Sant Vicen de Castellet (notari Rallat, ff. 62-65, 6-II-1761).

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

93

els va comprar lany 1789 (OlIVeRaS SamITIeR 1985: 163) i participaven en els arrendaments municipals. En linventari de Sim Dalmau de lany 1809 es constata tot el potencial de la famlia: una casa al carrer Sobrerroca amb la botiga dadroguer dotada duna gran quantitat de gneres de loci i dun taulell per despatxar vi, una altra casa al raval de Sant Andreu, dotze jornals de regadiu, disset jornals de vinya i un hort. Sabem que tenien 1.000 lliures invertides en la societat Sol, Dalmau i Comes en negocis de America que al arribar lo diner resultant dels generos se individuaran los benecis o perduas i formava part duna companyia formada entre Sim Dalmau i Mart Codina per a fer funcionar una fbrica de lar cot a les Fontetes (a la qual ens referirem ms endavant).119 Les indianes: una experincia marginal Lespecialitzaci en mocadors i cintes de seda va deixar poc marge a altres activitats. Tot i aix el contacte amb Barcelona va permetre descobrir les indianes com una altra oportunitat i van haver-hi algunes experincies que coneixem b. La fbrica dindianes Argullol del Torrent de Sant Ignasi. Lany 1755 Maria Fabrs, vdua dun blanquer, venia a carta de grcia un jornal de terra a la Font de lUbach, al costat mateix del Torrent de Sant Ignasi, on els blanquers del segle XVII tenien les seves adoberies. Lany 1758, Francesc Mateu, comerciant, el comprava denitivament per 800 lliures.120 Al cap dun any, el comerciant el venia per 1.200 lliures a Jaume Sala, teixidor de lli (Mateu guanyava 400 lliures en loperaci).121 Pocs mesos desprs, Jaume Sala comprava un altre jornal de terra limtrofa a Joan Enrich, veler, per 1.200 lliures que no pagava en efectiu, sin que signava un debitori de 120 lliures anuals.122 En el mateix any, Jaume Sala va demanar perms a lAjuntament per construir una fbrica dindianes (OlIVeRaS SamITIeR 1985: 68). s la primera notcia a Manresa. No sabem quan va comenar a funcionar per la primera regulaci es va fer a la darreria de 1762. En el contracte de constituci de la societat es reconeixia que Jaume Sala, teixidor de lli, Francesc Cabanes i Pere M. Cabanes, velers, i Francesc Mateu, comerciant, tenien
119. Notari Masramon 1809, ff. 22 i ss., 3-V-1809, AHCM. 120. Notari Escorcell 1758, f. 46, 3-V-1758, AHCM. 121. Notari J. A. Sala 1759, f. 51, 4-III-1759 i f. 52, AHCM. Fixem-nos que en un any Mateu havia tret 400 lliures noms comprant i venent. s un dels mecanismes que ens expliquen com va crixer la seva fortuna. 122. Notari J. A. Sala 1759, f. 139, 19-VII-1759, AHCM.

94

LlOREN FERRER I AlS

una fbrica que ns aleshores costava 9.500 lliures. La nova societat tindria un capital de 22.500 lliures (Jaume Sala nhi posava 6.500; Pere M. Cabanes, 6.000; Francesc Mateu, 6.000 i Francesc Cabanes, 4.000). Aquest ltim no tenia els diners i la societat els hi deixava pagant un inters. La fbrica funcionaria amb el nom de Jaume Sala i Cia.123 En aquell moment la fbrica tenia quaranta y dos telers, trenta sis torns; una calandria; dos ordidors; sinch cobells per a teir y sixanta llums. El dia 1 de gener de 1763 els socis anullaven lanterior contracte per poder-hi incorporar un nou soci, Carles Abad i Cia., amb 6.000 lliures. Era botiguer de draps i els socis amb qui treballava eren Joan Quinquer, Josep Oliva, Josep Balaguer de Sria i Narcisa Vilardell, vdua de Barcelona.124 Encara no havien passat sis mesos, que Carles Abad va afegir 3.000 lliures al capital que es va ampliar ns a 33.500 lliures.125 El mes de juliol de 1764 consta que Francesc Cabanes shavia arrunat i, per tant, se separava de la companyia. El capital era en aquells moments de 48.471 lliures i, desprs de pagar els deutes que hi havia entre els socis, quedava de la manera segent: Jaume Sala, 4.923,3 lliures; Francesc Mateu, 17.670 lliures; Pere M. Cabanes, 5.000 lliures; Carles Abad, 2.594,95 lliures; Joan Quinquer, 8.752 lliures, i Josep Oliva, 9.258 lliures.126 Francesc Mateu, el soci capitalista, era qui es beneciava dels problemes econmics dels socis que es dedicaven a la producci. El projecte, per tant, no sembla que funcions. El 20 de juliol de 1765 es va produir una nova remodelaci del capital: Jaume Sala i Domingo Sala, teixidors de lli, aportaven 7.000 lliures, Francesc Mateu, comerciant, 15.000, i entrava a la societat el nebot den Mateu, Josep Argullol i Vidal, que acabava de casar-se amb la pubilla Torres de Bages, aportava 30.000 lliures. Jaume Sala es continuava cuidant del funcionament de la fbrica.127 La relaci de parentiu entre els Mateu i els Argullol explica que un ciutad honrat, rendista, inverts a la fbrica. Finalment, desprs de molts canvis, el 20 de febrer de 1766, Jaume Sala en nom de la societat va vendre la fbrica per 9.500 lliures a Josep Argullol
123. Notari J. A. Sala 1762, ff. 138-140, 23-XI-1762, AHCM. No sabem si Francesc Mateu va entrar en aquest negoci com a capitalista a conseqncia de la venda del terreny que va fer a Jaume Sala. 124. Notari J. A. Sala 1763-1764, f. 2, 1-I-1763, AHCM. Carles Abad apareixia com el segon botiguer de draps de Manresa amb teixits estrangers en 1778 amb 15.362 rals (VIlaR 1964-1968: IV, 199). 125. Notari J. A. Sala 1763-1764, f. 115 (1763), 26-VI-1763, AHCM. Francesc Cabanes continuava amb 6.000 lliures que li deixaven els seus companys. 126. Notari J. A. Sala 1763-1764, ff. 129-131, 15-VII-1764, AHCM. Sabem que Jaume Sala, que era qui feia funcionar la fbrica, rebia 240 lliures a lany. 127. Notari J. A. Sala 1765-1768, ff. 51-55, 20-VII-1765, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

95

i Vidal, ciutad honrat de Barcelona. Hi havia, en aquells moments, trenta telers amples per teixir indianes i dotze per a teixir blauets.128 Linventari de Josep Argullol i Vidal, redactat el 1781, aporta una detallada descripci de la fbrica. Sembla que fou el mateix Argullol qui la va portar personalment des del 1768 ns al 1778, conjuntament amb els socis Francesc Mateu i Casas, comerciant, i Josep Mart Malet de Tor. Hi havia cinquanta telers, dos ordidors i tot lindispensable per a tintar les peces.129 s possible que la fbrica queds aturada durant alguns anys ns que la vdua la va arrendar a Joan Arenys. La fbrica dindianes de Joan Arenys. El 16 doctubre de 1783 Joan Arenys, comerciant, orind de Gironella, va arrendar ns al 1788 la fbrica Argullol amb tots els telers i utensilis per 600 lliures anuals.130 El mes de gener de 1785 es constitua una societat formada per Joan Arenys i Josep Vilardaga, comerciants, i Carles Vilardaga de Barcelona amb lobjectiu de fabricar indianes. El capital era de 30.000 lliures: Arenys en posava 20.000 i els altres dos socis 5.000 cadascun. Havia de funcionar amb el nom de Joan Arenys i Cia. i es va contractar el tcnic Joan Gebelli com a director per 500 lliures lany i 1/12 part dels benecis, amb el comproms de residir a la fbrica.131 Arenys deixava el procs productiu a una persona de la seva conana i es cuidava de la comercialitzaci de tots els negocis que tenia. El funcionament com a fbrica dindianes no va anar ms enll de lany 1801, moment en qu fou arrendada a Pau Miralda.132 Joan Arenys era ll dun teixidor de llana de Gironella i de Rosa Xipell, lla dun paraire de Sallent. El seu avi era traginer. Lany 1770 el trobem a Alcal de Henares i pels voltants de Madrid on desenvolupar una intensa activitat comercial. Activitat productiva i comercial es van entrellaar molt aviat i tot el que podia ser negoci li interessava. Va formar societat amb Francesc Rosal Guitart, comerciant de Berga, cunyat des de lany 1782.133 Tots els negocis tenien inters: lany 1780 Joan Arenys, Rosal i Cia. arrendaven el mol paperer dels Comtals per cinc anys;134 lany 1786 va arrendar tots els delmes de la seu de Manresa

128. Notari J. A. Sala 1765-1768, ff. 109-110, 20-II-1766, AHCM. 129. Notari F. Rallat 1762-1781, ff. 182-206, 5-III-1781, AHCM. 130. Notari Ferrusola 1783, f. 188, 16-X-1783, AHCM. 131. Notari Ferrs 1785, 18-I-1785, AHPB. 132. Notari Masramon 1801, 21-III-1801, f. 86, AHCM. A. SOl (2004: 47) creu que no va funcionar ms enll de 1788 i aporta interessants dades sobre Joan Arenys. Vegeu tamb SOl I BUSQUeTS 1996. 133. Notari Ferrusola 1782, 23-IV-1782, AHCM. 134. Notari Masramon 1780, f. 80, 14-III-1780, AHCM.

96

LlOREN FERRER I AlS

per quatre anys, i un import de 7.848 lliures;135 va posar en marxa la fbrica dindianes creant la societat que hem vist, lany 1783; va iniciar la construcci duna nova fbrica a partir de 1781. Tota aquesta intensa activitat va acabar malament, ja que 1790 la companyia es va declarar en fallida i va deixar uns deutes de 37.976 lliures (A. SOl 2004: 176-180) que es van arrossegar durant ms de trenta anys. Des daleshores els problemes econmics i hereditaris foren la normalitat. Les prctiques econmiques que hem anat mostrant no eren patrimoni de Manresa, sin que poden trobar-se tamb en petits pobles, com Gironella. Si lexpansi era excessivament rpida, la fallida podia produir-se amb facilitat, com va passar en aquest cas, per els fracassos sn tamb un impuls al creixement. Sanmart, Gal, Batlles, Culla i Cia. Lany 1785 Josep Sanmart, adroguer i candeler de cera, escripturava tres peces de terra que havia comprat en nom de la companyia de antes de la rma dels citats actes formada pel mateix Sanmart, Jaume Gal, Onofre Batlles, Jaume Culla i Josep Badia, velers de Manresa, amb lobjectiu de construir una fbrica dindianes.136 De fet, eren els socis duna societat que es dedicava a comerciar amb mocadors i cintes que hem vist ms amunt amb Sanmart com a soci nou. Lany 1790 a la fbrica li faltava el prat per eixugar les teles pintades i els socis van demanar a Josep Sanmart que aports dos jornals, aix, si sen separava, no quedaria la fbrica sense terreny. Per aquesta terra li van abonar 1.700 lliures.137 I lany 1791 la societat incorporava un altre hort comprat per 525 lliures.138 Estava situada al raval del Remei prop del torrent de Sant Ignasi. Lany 1796 la societat es recomponia. La necessitat de ms terrenys per poder disposar dun prat dindianes i el fet que la fbrica estigus voltada de camps de la famlia Soler (hereus de Joan Baptista Soler dels quals hem parlat ms amunt), va fer que els Soler entressin com a socis en lloc de vendre. El dia 1 de gener de 1796 es formava una nova societat entre Joan Baptista Soler, Josep Sanmart i Onofre Batlles i als pocs mesos Soler aportava dos camps que es van valorar en 1.300 i 400 lliures.139 A la darreria de 1802 Onofre Batlles va decidir retirar-se perqu estava invertint en altres fbriques140 i van pagar-li la seva part de capital en espcie. Joan Baptista Soler va demanar a Sanmart que
135. Notari Rallat 1786, f. 78, AHCM. 136. Notari Masramon 1785, f. 278, 4-XII-1785, AHCM. 137. Notari Masramon 1790, f. 296, 22-VIII-1790, AHCM. 138. Notari Masramon 1791, f. 394, 10-XI-1791, AHCM. 139. Notari Masramon 1796, ff. 261-262, 18-VII-1796 i notari Masramon 1797, f. 248, 21-VII-1797, AHCM. 140.Borrador de cartes, lligall Soler, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

97

continus i, a canvi, li demanaven que inverts capital, la qual cosa no era possible per la situaci econmica daquest ltim. El mes de juny Josep Sanmart cedia tots els drets de la fbrica a Joan Baptista Soler pel preu de 8.000 lliures que serien pagades en gnere directament a Bonaventura Fuster, el principal creditor de Sanmart.141 Daquesta manera la fbrica passava a ser propietat absoluta de la famlia Soler. No sabem en quin moment es va deixar de pintar indianes. De fet, al costat mateix daquella fbrica, se nhi va construir una altra de lats de cot lany 1806, mentre la fbrica dindianes va caure en dess i en 1840 encara constava com a abandonada en linventari de Jacint Soler i Mollet.142 Altres fbriques dindianes. A Sol (2004: 48-49) assenyala que Pau Miralda i Cia., que va arrendar la fbrica dindianes Argullol lany 1801 ns al 1806, com ja hem vist, potser es va dedicar a fabricar indianes amb la maquinria que hi havia, per no s segur. Aporta tamb notcies duna societat que es va constituir lany 1802 entre Anton Gomis, Anton Ginebreda i Manuel Torrents i Font que lany 1803 van sollicitar poder aprotar laigua de dues fonts de la partida del Fossar dels Jueus per a posar en marxa un prat dindianes. Lany 1838 es va dissoldre la societat creada amb un actiu a favor de 6.291 lliures i un prat valorat en 25.000 lliures (em sembla una quantitat molt elevada). Sn simples indicis. En linventari de Toms Gomis de 1838 consta que possea 1,66 quarteres de regadiu al Fossar dels Jueus en part ocupada per estenedors del tin,143 ab una casa destinada a tin; la pea de terra estava relacionada amb lactivitat txtil per no sabem ni si fou una fbrica dindianes ni si encara funcionava. Els arrendaments: un ingrs complementari Una altra de les oportunitats econmiques del segle XVIII era els arrendaments de drets, ja fossin senyorials o municipals. Els senyors feudals i les institucions eclesistiques creien que la forma ms ecient i menys costosa de gestionar els drets que tenien sobre el territori (censos, delmes, primcies, parts de fruits...) era arrendar-ne al millor postor el cobrament a canvi duna quantitat xa; el mateix sistema que feien servir els ajuntaments per recaptar els impostos i taxes.144
141. Notari T. Rallat 1803, f. 41 i notari Masramon 1803, f. 310, AHCM. 142. Notari Mas 1840, ff. 342 i 368, AHCM. 143. Notari C. Mas 1838, f. 230, AHCM. 144. Els arrendaments senyorials, excepte els municipals, han estat utilitzats gaireb sempre per mesurar la conjuntura o per valorar levoluci de lingrs senyorial. En canvi, no han estat utilitzats des de la perspectiva dels arrendataris, encara que hi

98

LlOREN FERRER I AlS

Any darrere any eren molts els arrendaments que sortien a subhasta i, per tant, eren molts els individus que hi podien participar. Cada un tenia caracterstiques especques: no era el mateix larrendament del pagament de sis diners per lliura de mercaderies que entraven a la ciutat, que obligava a mantenir casetes a les principals vies dentrada i shavia de procurar cobrar molt ms del que shavia de pagar a lAjuntament, que larrendament del trent del gra del regadiu el negoci del qual consistia en lespeculaci amb el gra recaptat; com tampoc era el mateix larrendament dels drets de botiga i taverna que possibilitaven tenir obert un lloc de venda a la ciutat on comercialitzar productes propis i aliens. La veritat s que els arrendaments eren una possibilitat de negoci nova i hi van participar comerciants, artesans de tota mena, pagesos en solitari, formant societats, etc. Al quadre 6 hem recollit els arrendaments ms importants que cada any la ciutat de Manresa treia a subhasta.145 A la llista shi barregen delmes antics (com les veremes dels voltants o els delmes de gra), drets que nanaven determinats serveis (el trent de gra del regadiu que servia per nanar el manteniment de la squia), ingressos per nanar serveis generals (6 diners per lliura, mesura de loli, mesura del vi, aiguardent, entrada de verema, etc.) i el monopoli de determinats serveis (carnisseries, forns de pa, gel i taverna, etc.). Com pot veures, el muntant de cada un variava molt (de les 77 lliures de les mesures del vi a les 2.433 lliures dels 6 diners per lliura) i atreia persones doci i nivell social molt diverses. QUaDRe 6 Principals arrendaments de la ciutat de Manresa en el segle
Arrendaments

XVIII

Lliures (1770)

Arrendament Arrendament Arrendament Arrendament

dels dels dels dels

delmes delmes delmes delmes

de de de de

les veremes de Salelles (ns a 1733) les veremes de Sant Fruits les veremes del Sagrest Juncadella

325,5 335,5 130,0

hagi alguns treballs en aquesta direcci (VIlaR 1964-1968; CamINal, CaNaleS et al. 1978; DURaN 1984; PIjUaN DOmNeCH 1984; DURaN 1985; FelIU 1985; SegURa 1986; GRaU PUjOl i SeRRa CeNDRS 1989). 145. Hem utilitzat els llibres del racional que recullen any rere any els arrendataris, ances i limport de cada arrendament 1695-1704, 1705-1714, 1715-1718, 17191721, 1728-1737, 1753-1761, 1761-1771, 1771-1774, 1775-1780, 1781-1786, 1787-1792, 1793-1795, 1796-1797, 1798-1799. Aquestes dades shan pogut complementar amb el Llibre dAutos i Tabbas de 1729-1743, 1744-1755, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

99
Lliures (1770)

Arrendaments

Arrendament Arrendament Arrendament Arrendament que entraven Arrendament Arrendament Arrendament Arrendament Arrendament Arrendament

del Gros de les veremes del delme de gra de la ciutat del trent de gra del regadiu de la ciutat dels 6 diners per lliura de mercaderies a la ciutat de la mesura de loli de la venda daiguardent al detall de les dues mesures del vi de les carnisseries del gel i taverna d1 sou i 8 diners (ns a 1754)

388,5 999,8 1.238,0 2.433,3 259,0 264,3 77,00 1.356,5 248,0

Al quadre 7 hem intentat analitzar quins ocis sinteressaven ms pels arrendaments municipals de Manresa a partir de considerar els arrendaments ms importants i calcular cada any quina era la professi de la persona que es quedava la subhasta. Si hi havia ms dun arrendatari, hem considerat loci de tots, en canvi, no hem incorporat les dades dels ocis dels avaladors o dels adors de loperaci, tot i que, en alguns casos, s possible que tamb participessin en la seva gesti. Els resultats dels ocis dels arrendataris a la ciutat de Manresa sn els esperats: artesans de tota mena sn majoritaris en tots els arrendaments. A nivell acumulatiu els pagesos signicaven el 21% del total, seguits dels corders amb el 16%, els blanquers amb el 14%, els velers amb el 10%, els sabaters amb el 8%, els sastres amb un 5% i altres ocis amb percentatges ms petits. Botiguers i artistes gremis no productors acaparaven el 4% dels arrendaments. Aquestes dades tenen els seus problemes ja que acumulen les professions al marge de si els noms es repetien o no, i alguns noms es repetien amb una certa profusi i permet pensar que alguns individus vivien de la seva participaci en els arrendaments municipals.146 Per a valorar aquest efecte, en el mateix quadre hem calculat per a cada arrendament el total dindividus que hi participaven, al marge de les vegades que ho feien. Les rtios oscillen entre 1,5 i 2,9, s a dir, alguns arrendaments, com els delmes de verema, tenien ms canvis darrendataris, mentre el trent de gra i els 6 diners per lliura sn els que en tenien menys. Aix mateix els corders controlaven la mesura doli segurament perqu utilitzaven aquest producte quan treballaven.
146. Un dels casos seria el de Toms Fbregas, sabater (un dels responsables del pes important dels sabaters al quadre) i Pau Fbregas, el seu germ, botiguer. En els anys centrals del segle XVIII cada any participen en una o altra subhasta (FeRReR AlS 1987).

100

LlOREN FERRER I AlS

QUaDRe 7 Professions dels arrendataris dels diferents arrendaments municipals


Oci Pags Blanquer Paraire Veler Corder Sastre Ferrer Sabater Traginer Argenter Claveter Calderer Mestre cases Teixidor de lli Cisteller Fuster Tintorer Artista Botiguer No consta TOTAL Persones diferents Rtio 9 2 2 5 3 1 4 4 2 15 71 26 (1) 5 6 2 5 1 4 1 (2) 20 17 5 14 17 2 2 10 3 1 3 1 2 1 2 1 1 1 2 6 2 1 1 3 3 4 97 45 2,2 79 123 101 27 42 2,9 41 2,5 1 1 1 19 185 78 2,4 1 1 2 2 2 2 1 1 21 4 1 1 6 5 3 (3) 37 17 3 3 19 7 1 16 2 (4) 15 14 2 8 8 11 1 15 3 (5) 10 29 3 10 19 4 3 8 5 4 3 28 6 1 8 2 3 11 4 7 1 7 3 (6) (7) 16 10 1 11 10 32 10 3 11 3 3 (8) 8 21 2 24 4 4 (9) 13 3 6 2 49 6 1 2 6 (10) (11) 21 12 2 18 11 12 1 12 61 19 2 4 39 3 1 10 10 6 1 8 2 (12) 3 10 6 6 2 6 (13) 241 168 37 116 182 62 14 94 38 13 51 9 2 40 5 5 3 18 19 54 55 1.171 33 1,7 2 2 5 3 % 21 14 3 10 16 5 1 8 3 1 4

35 102 108 104 111 21 1,7 70 1,5 69 1,6 58 1,8 85

1,3 2,7 2,9

(1) Arrendament dels delmes de les veremes de Salelles (2) Arrendament dels delmes de les veremes de Sant Fruits (3) Arrendament dels delmes de les veremes del Sagrest (4) Arrendament dels delmes de Juncadella (5) Arrendament del Gros de les veremes (6) Arrendament del delme de gra de la ciutat (7) Arrendament del trent de gra del regadiu de la ciutat (8) Arrendament de 6 diners per lliura de mercaderies que entraven a la ciutat (9) Arrendament de la mesura de loli (10) Arrendament de la venda daiguardent al detall (11) Arrendament de les dues mesures del vi (12) Arrendament d1 sou i 8 diners (ns a 1754) (13) Total del mateix oci

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

101

Podem seguir algunes persones i, posats a triar, ho fem dindividus que ja els hem trobat participant en companyies i societats. Comencem per Dami Dalmau, blanquer i actiu comerciant al segle XVIII. La seva famlia va participar en els segents arrendaments municipals (de la llista de dotze): Delme de les veremes de Salelles 1716, 1723 Delme de Sant Fruits 1723, 1733, 1754 Delme de Juncadella i Sant Mart de Torroella 1733 Delme del Gros de les veremes 1725 Delme verema del Sagrest 1712 1 sou i 8 diners per carga de verema entrada a la ciutat 1733, 1739, 1746 1711, 1714 Gel i taverna Carnisseries 1756 Lany 1753 hem vist que membres daquesta famlia van formar una companyia per negociar amb arrendaments i lany 1761 eren arrendataris dels drets senyorials de Sant Vicen de Castellet i dels delmes i censos de Sed i Riner al Solsons.147 El sistema darrendaments municipals apareix a tots els municipis, lgicament a menor escala i quantia i hi participaven agents locals. Lany 1770, els regidors de Mura arrendaven a Jaume Bellver, pags de Mura, el forn de pa i a Jacint Coma, teixidor de lli, la botiga. Aix s, per quantitats molt modestes.148 En el mateix any, lAjuntament de Sallent arrendava per 590 lliures a Maria Montany, vdua dun pags, el dret de cobrar 6 diners per lliura de tot el que entrs a la vila i tamb la mesura del vi.149 Santpedor arrendava per 90 lliures el dret a pasturar les herbes del municipi; la utilitat de vendre aiguardent i altres licors per 74 lliures; el forn per 20 lliures; el forn de pa per 173 lliures; el dret de vendre oli i pesca salada per 160 lliures i la mesura de vi i oli per 550 lliures.150 Una altra de les possibilitats de negoci era la participaci en els arrendaments senyorials. En aquest cas, quan es tractava de censos en espcie o delmes, permetia a larrendatari obtenir productes agrcoles amb els quals especular amb les variacions estacionals dels preus, o portant els productes als mercats on tinguessin bon preu. La participaci en aquests arrendaments era tamb molt plural i creiem que aquestes

147. 148. 149. 150.

Notari Notari Notari Notari

Rallat 1761, ff. 62-65, 6-II-1761 i ff. 89-90, AHCM. J. Mas 1769-1770, ff. 66-68, 17-IV-1770, AHCM. Ferrusola 1770, ff. 157-159, 5-IV-1770, AHCM. J. Grau 1769-1771, ff. 5-13, 29-I-1770 i ff. 33-37, 24-VI-1770, AHCM.

102

LlOREN FERRER I AlS

prctiques van contribuir a lacumulaci i a la consolidaci dartesans, pagesos i comerciants. Vegem-ne alguns exemples agafats a latzar. Lany 1730, el majordom del monestir de Sant Benet de Bages arrendava per tres anys a Joan Vallcendrera, pags, Jaume Pla, adroguer, Joan Ponsgrau i Ignasi Manxarell, tots de Santpedor, els delmes i censos de Santpedor, Sant Fruits, Valldelshorts, Torroella i Maians per 2.250 lliures i els de Navarcles els arrendava a Pere Oliveres i Jaume Graner, pagesos de Navarcles, i Josep Llor, veler de Manresa, per 730 lliures.151 Ignasi Raurich, pags, Francesc Corominas, paraire, i Josep Borrell, blanquer, arrendaven per 6.810 lliures i quatre anys els delmes i censos de Rajadell, Monistrol de Rajadell, Vallformosa i Vallhonesta lany 1770.152 Lany 1749 shi afegeix Josep Vilomara, blanquer, i lany 1777, Ramon Aris, espardenyer, Josep Moliner, pags recuperarem aquest personatge ms endavant, i Josep i Joaquim Barjau, blanquers (RafaT 1982). P. Vilar (VIlaR 1964-1968, vol. III) en les seves relacions darrendaments dels drets reials troba els segents manresans: en els drets dAgramunt Joan Noves, paraire (1716), Miquel Coma, blanquer, i Francesc Llor, veler (1753), Sim Dalmau i Ramon Anglada, comerciants (1756), i Francesc Oller, corder (1783). Domingo Bovets, sastre, arrendava lany 1761 la primcia de Sant Iscle i Santa Victria que eren del Captol de la Seu.153 Joan Dalmau, corder, arrendava els drets de la parrquia de Salelles lany 1770 a la Seu de Manresa.154 I per acabar, un reps a la prctica dels sotsarrendaments. Sovint un particular arrendava un gran paquet de drets que desprs sotsarrendava en petits lots a altres individus ms prxims al territori i amb un poder econmic ms redut. Noms un exemple. Francesc Tubau i Teixidor, pags de la Pobla de Lillet, era sotsarrendatari dels delmes i fruits de les cases majors delmeres del bisbat de Vic. Per poder-los cobrar va sotsarrendar el cobrament a divuit individus: Josep Mas, botiguer dIgualada, Andreu Canals, pags de Santpedor; Joan Coll, comerciant, Toms Perera, veler, Miquel Balet, veler, Francesc Torras, corder, Josep Ginabreda, argenter i Josep Santpere, veler, Josep Font, pags, Anton Morros, blanquer, Francesc Torras, corder, Sebasti Riu, veler, Francesc Corominas, paraire, Joan Torras, tintorer, Toms Fbregas, sabater, Pere M. Casamitjana, paraire, Josep Amors, veler, Ramon Aris, corder, i Joan Dalmau, corder, tots de Manresa.155

151. 152. 153. 154. 155.

Notari Notari Notari Notari Notari

Casas 1730, f. 202 i ss, 24-II-1730, AHCM. Rallat 1761, 27-I-1761, AHCM. Rallat 1761, f. 258, 4-X-1761, AHCM. Masramon 1770, ff. 134-137, 18-VI-1770, AHCM. Rallat 1770, ff. 71-113, 8-V-1770, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

103

Sense pretendre ser exhaustius, hem mostrat la importncia de la xarxa darrendaments senyorials i municipals que deixaven un ampli marge a aquells que els gestionaven i hem trobat un actiu i divers nucli de pagesos, artesans i artesans que tamb eren comerciants que els van utilitzar i van aprotar com una altra oportunitat ms. Lmplia participaci ajuda a comprendre la formaci daquesta xarxa dartesans que arribaren en bones condicions al segle XIX. La indstria llanera: una tradici de la comarca Alguns treballs sobre aquest tema han elaborat una geograa de la producci llanera a partir de les ltimes collectes de limpost de la bolla. Lany 1760 hi havia a Catalunya cent cinc localitats que produen teixits de llana i uns dos mil cent telers declarats. Sagrupaven en dos grans grups: aquella zona de la Catalunya central (Osona, Bages, Bergued, Ripolls i una petita part del Valls Occidental), que produa teixits estrets elaborats amb llana destam o mixta destam i llana cardada i que ocupava la major part dels telers (mil quatre-cents dinou telers, les dues terceres parts de tots els de Catalunya), i una altra zona que produa teixits amples (draps i teles nes) que es concentraven als ancs meridionals (Anoia, voltants de Montserrat i Valls occidental) i al septentrional (de la vall de Camprodon a Maanet de Cabrenys). Aquest tipus dindstria concentrava quatre-cents quaranta-sis telers, al voltant dun 20% del total (BeNaUl 1997). Utilitzant les dades de J. Carrera i Pujal, el corregiment de Manresa concentrava el 47% dels telers i el 33% de les peces teixides, seguit a molta distncia del de Vic amb el 25% dels telers i el 31% de les peces.156 Si agafem la comarca del Bages, tal com va quedar a la divisi territorial de 1936, hi havia quatre-cents cinc telers (el 44% dels del corregiment i el 21% dels de tot Catalunya), per aquesta divisi amaga el que era una rea de producci llanera de gran magnitud concentrada al Moians. Els quatre pobles daquesta subcomarca (Moi, Castellterol, Ol i lEstany) concentraven quatre-cents setze telers i la resta del Bages es quedava en menys de dos-cents (quadre 8).

156. En aquestes dades falten els telers i peces del corregiment de Barcelona (CaRReRa PUjal 1947: 85).

104

LlOREN FERRER I AlS


QUaDRe 8 Telers de llana a la comarca del Bages el 1758 i 1760
Poble Tipus de teixit 1758 1760

Balsareny LEstany Santa Maria dOl Santpedor Sant Feliu Sasserra Arts Navarcles Monistrol de Montserrat Sallent Manresa Cardona Moi Total

Cordellats i estamenyes Estamenyes i cordellats Baietes Estamenyes i cordellats Baietes Estamenyes i cordellats Estamenyes i cordellats Draps26ns Draps24ns Draps22ns Estamenyes i cordellats Baietes

6 24 4 6 5 30 14 3 4 10 24 6 22 15 No consta 173 (365)*

9 8 22 19 16 45 20

18 19 22 15 192 405

Font: any 1758: SaRReT ARBS 1923; any 1760: CaRReRa PUjal 1947. * Al total hi hem afegit els telers que Moi tenia el 1760 per fer comparables les xifres.

Daquestes dades podem deduir: a) que el Moians era una zona de producci de teixits de llana molt important; b) que a la resta del Bages la indstria llanera es localitzava bsicament a leix del Llobregat i a Cardona, tot i que no arribava a tenir el carcter de monocultiu com al Moians, per jugava un paper important en lmbit local; c) que lespecialitzaci era en teixits estrets i de baix cost (estamenyes, cordellats i baietes), excepte a Monistrol de Montserrat, poble que se lha de situar a la zona drapera dEsparreguera i Olesa, i d) que aquests teixits de llana es complementaven amb teixits de lli, cnem i barreja.157 Podem concloure, doncs, que es tractava duna estructura productiva

157. Sarret i Arbs aporta dades de telers dedicats a la producci de teixits de lli i cnem lany 1758: Balsareny 5, Aviny, 3; Ol, 2; Santpedor, 10 amb 2 dedicats a mantes de pl; Mura, 3; Sant Feliu Sasserra, 1; Arts, 8; Navarcles, 7; Sallent, 19. En total, 63 (SaRReT ARBS 1923).

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

105

no gaire potent amb relaci a la producci total de teixits de llana, per si potent dins de cada comunitat. Lespecialitzaci era una caracterstica de les activitats llaneres a Catalunya. A la zona de teixits estrets hi havia vint-i-sis localitats que produen el 100% dun tipus de producte (BeNaUl 1997: 143). J. Torras ha mostrat com les diferents ciutats i localitats tendien a especialitzar-se en algun tipus de drap o teixit estret. La zona del Bages (que ell engloba en la Catalunya intermdia, grup a) produa el 93% de les estamenyes 24nes i el 72% de les 16nes i 18nes (TORRaS ElIaS 1984). Una anlisi de les peces produdes entre 1757 i 1758 per corregiments mostren clarament aquesta tendncia a lespecialitzaci. Encara que el corregiment era una unitat geogrca excessivament mplia, en general sobserva que el territori estava mpliament especialitzat (quadre 9): els draps de millor qualitat es produen en els corregiments de Barcelona, Granollers i Vilafranca; les baietes a Vic i Granollers; els cordellats a Vic i Manresa; les estamenyes a Manresa i Vic i, en part, a Reus; i els barragans i retines a Vic. Per el quadre permet anar ms enll: en el corregiment de Manresa i aix passava en altres es produa el 100% de les baietes 22es, 12es i 11es i dels cordellats 7ns i 8ns i quasi el 100% de les baietes 11es, els burets 10ns, els cordellats 9ns, les estamenyes 2es i 16es. Algunes daquestes especialitats tenien poc volum, les ms importants en nombre de peces eren les estamenyes 16nes (2.673 peces el 1.757 i 2.941 peces el 1758), les estamenyes 24es (1777 i 1711) i els cordellats 14ns (908 i 1.019). QUaDRe 9 Tipus de peces produdes en el corregiment de Manresa entre 1757 i 1758 i el seu pes sobre el conjunt de Catalunya
Tipus teixit Peces 1757 % Peces 1758 % 1r corregiment

Draps 26ns Draps 24ns Draps 22ns Baietes 26es Baietes 22es Baietes 18es Baietes 12es Baietes 11es Buretes 10es Cordellats 14ns Cordellats 9ns Cordellats 8ns

54 296 289 11 11 501 1 27 689 908 178 25

4,0 19,0 11,5 3,6 100,0 25,0 100,0 81,8 99,1 36,7 87,7 100,0

39 301 84 8 8 554 4 35 622 1.019 169 24

2,4 16,5 4,3 2 100 26,1 100 97,2 99,8 38,2 82 100

Granollers Vilafranca Vilafranca Granollers Manresa Vic Manresa Manresa Manresa Vic Manresa Manresa

106
Tipus teixit

LlOREN FERRER I AlS


Peces 1757 % Peces 1758 % 1r corregiment

Cordellates 7ns Estamenyes 30es Estamenyes 24es Estamenyes 16es Estamenyes 14es Estamenyes 12es Retines 16es Retines 14es

82 186 1.777 2.673 562 74 6 30

100,0 43,8 93,6 81 23,8 28,9 25 10

85 198 1.711 2.941 584 46 1 33

100 43 95,3 83,2 25,4 15,6 7,7 10,7

Manresa Reus Manresa Manresa Vic Vic Vic Vic

Font: Relacin de las piezas de ropas de lana sujetas al derecho de la bolla (1757 y 1758), Junta de Comer, vol. 81, ff. 232-233, IMHB.

Per saber qu aportava la Catalunya central a la producci llanera, hem dassenyalar que lany 1757 es van produir, segons les collectes de la bolla, 23.320 peces de teixits de llana a Catalunya que suposaven 1.611.915 metres, el 35,9% de les peces i el 40,97% dels metres al corregiment de Manresa. Lany 1758 foren 23.733 peces i el 35,7% a Manresa. Aquestes dades no reecteixen la producci dels pobles del Bages ja que, al corregiment hi estan inclosos els nuclis actius del Moians (Moi i Castellterol), el Bergued amb la Pobla de Lillet al capdavant i el Lluans.158 Daquest 35,7%, un 20% correspondria a leix del Llobregat i Cardona, el 44% al Moians i la resta es repartiria entre el Bergued, el Lluans i Sant Lloren de Morunys. Analitzarem separadament el Moians de la resta del Bages. QUaDRe 10 Teixits de llana produts pels pobles del Bages (eix del Llobregat) el 1764
Poble Teixit Peces

Arts

Balsareny Manresa

Estamenyes 16es Estamenyes 14es Cordellats 14ns Estamenyes 16es Cordellats 14ns Estamenyes Baietes

400 6 20 16 9 450 78

158. Sobre la indstria llanera al Lluans vegeu CaSaSSaS SIm 1971; PlaNeS Ball 1997.

SOCIOLOGIA
Poble

DE LA INDUsTRIALITZACI

107
Peces

Teixit

Navarcles

Sallent

Santpedor St. Feliu Sasserra

Estamenyes 24es Estamenyes 16es Estamenyes 14es/cordellats Baietes Cordellats Estamenyes 16es Estamenyes 14es Estamenyes 14es Cordellats Baietes 18es Cordellats 14ns Estamenyes 14es

25 122 6 15 20 12 18

60 3 1

Font: Junta de Comer, vol. 81. Resposta dels pobles IMHB.

Leix del Llobregat. La indstria llanera159 Les enquestes que van respondre gaireb tots els pobles lany 1765 sobre lestat de la indstria llanera, ens permet acostar-nos a lestructura productiva daquesta activitat.160 En primer lloc, al quadre 10 hem recollit les produccions declarades a lenquesta per tipus de teixits. La informaci no s del tot completa per es pot armar que lespecialitzaci daquesta zona del Bages foren les estamenyes 16es i els cordellats 14ns; les altres produccions ocupaven un lloc secundari potser amb lexcepci de les baietes 18es a Sant Feliu Sasserra i Sallent. Tamb podem saber don procedia la llana amb qu es teixien les peces. A Sant Feliu Sasserra, la llana era del pas, una altra part de Santa Coloma i una altra de Vilanova de Mei; la punxa la treien de Castellterol i la blancria de Manresa; a Santpedor venia de Castell de Farfanya, Figuera, Gerri y de los parajes vezinos donde se encuentra de menos precio;161 a Sallent, los fabricantes de esta villa comunmente sacan la lana de la ciudad de Manresa y la compran a los revendedores de la misma ciudad quienes la llevan de Urgel y Aragn;162 a Manresa la llana era de la terra, de les muntanyes, de Talarn i de lArag i de

159. Aquest eix estaria format per Balsareny, Sallent, Arts, Manresa, Navarcles, Santpedor i Sant Feliu Sasserra. Deixem de banda Monistrol de Montserrat que shavia especialitzat en draps de millor qualitat i sha destudiar conjuntament amb Esparreguera i Olesa, i Cardona situada a lextrem nord-occidental que ser motiu duna anlisi especca. 160. Junta de Comer, vol. 81, Respostes dels pobles, IMHB. 161. Junta de Comer, vol. 1981, Santpedor, 1-IV-1765, IMHB. 162. d. Sallent, 10-III-1765.

108

LlOREN FERRER I AlS

Castella;163 a Balsareny parlaven de llana del pas; a Arts la portaven de lArag, de lUrgell, del Valls, de Barcelona i de Matar;164 a Navarcles, una part venia de lUrgell, una altra de la Segarra, i dels vens del lloc.165 No era una xarxa complexa: la llana era fonamentalment de Catalunya i una mica de lArag i de Castella i sembla que eren tercers els qui la proporcionaven. Estem davant duna estructura productiva molt senzilla amb escassos fabricants, per que ocupava molta gent ja que es necessitava molta m dobra per a fer funcionar un teler. A Sallent, per a fer-ne anar un de baietes de manera contnua, feia falta: un home per pentinar la llana y traurer los estams y per lar la llana de dit pantinar 6 ladoras (...) dos homes per cardar les llanes y altra per emborrarlas y per lar las llanas de dits homes se ha de menester 8 ladores (...) dos homes per texirlas al teler dos dones per bovinar los estams y ordir las bayetas 1 dona per triar las llanas.166 s a dir, cinc homes i disset dones. Per a un teler de cordellats catorzens, cinc homes i catorze dones i per a un destamenyes catorzenes, tres homes i catorze dones. Els paraires dArts Ha arribat el moment dexplorar altres fonts per conixer qui eren aquests paraires i seguir-ne levoluci. Comencem pel cas dArts utilitzant el capbreu de 1693 que va ordenar redactar el bisbe de Vic.167 Segons aquest document els paraires i teixidors eren els segents:
Paraires

Joan Berenguer de Cabrianes Pere Vila Francesc Mes Danis Francesc Estrada Joan Alsina Mag Sobrevals Nicolau Miravitlles Joan Mas

Casa Hort Casa Cases 2 horts Casa Hort Casa Hort Casa Casa Casa Hort

2 vinyes 1 olivera Mas Oliva 2 vinyes 2 vinyes 2 vinyes 1 vinya

163. 164. 165. 166. 167.

d. Manresa, 31-I-1765. d., Arts, 1764/1765 d. Navarcles, 25-III-1765. Junta de Comer, vol. 81, Sallent 1765, IMHB. Capbreu de la vila i terme dArts i terme i parrochia dHorta..., AEV.

SOCIOLOGIA
Teixidors de llana

DE LA INDUsTRIALITZACI

109

Valent Traver Josep Cluselles


Teixidors de lli

Casa Casa Hort

2 vinyes/ cereal 2 vinyes 1 vinya amb oliveres 1,5 quarteres (no especica conreus) 1 vinya

Ramon Sala Casa Hort Pau Riffer Casa Casa Hort Antoni Astor Josep Capellas Casa Hort

Aquesta llista ha estat elaborada a partir dels que declaren la professi, per podem armar que no hi sn tots. Alguns, com el cas de la famlia Posa, perqu hi consta una vdua, altres perqu consten com a pagesos quan eren o havien estat paraires. Els Gili, per exemple, eren paraires lany 1624 i, segons el capbreu, pagesos mitjans acomodats, o Francesc Canadell, pags i paraire al segle XVIII. De tot aix dedum: a) que ser paraire no estava oposat a tenir terres i concretament vinyes; b) algunes famlies portaven ms dun segle dedicant-se a la indstria de la llana, i segurament a ms coses, la qual cosa permetia una acumulaci lenta per continuada; c) que hi ha dubtes entre la qualicaci de paraire i de pags, aix ens fa pensar que la complementarietat era una caracterstica intrnseca a aquest collectiu, i d) el nombre de paraires i teixidors a la darreria del segle XVII no supera el volum de lacabament del segle XVI, aix doncs pensem que lactivitat llanera es va mantenir sempre, per a un ritme ms lent. Linsignicant capital x necessari permetia que lactivitat pogus aparixer i desaparixer amb molta facilitat. La famlia Posa. Aquest cas ens serveix per seguir la trajectria dun paraire del segle XVII dArts a partir de les notes que va elaborar A. Pladevall (PlaDeVall FONT 1979). El primer Posa arribaria a Arts a la darreria del segle XVI i seria un cabaler del mas Posa dAviny. Montserrat Posa va comenar una certa acumulaci de patrimoni entre 1628 i 1652. Va comprar diverses nques i va construir la casa principal de la famlia. Unes vegades en la documentaci apareix com a pags i altres com a paraire, una dualitat freqent en aquests pobles. Linventari de Joan Posa de 1652 mostra com eren aquests paraires: tenia diverses cases, quatre horts, tres vinyes (9 quarteres amb cereals i oliveres) i una terra conreada de poc de temps. El creixement patrimonial es va fer a partir de ladquisici de petites parcelles i des del mateix poble, en contrast amb les masies dels voltants. Tenia un celler amb nou btes de diversa capacitat i dues btes de disset i dotze cargues llogades a una altra casa amb vi propi. El negoci del vi era tamb fonamental.

110

LlOREN FERRER I AlS

A lentrada de la casa hi tenia el taller de paraire i dedum que estava actiu pels sacs de llana que hi fa constar cinc saques y mitja de llana plenes, de uns set quintars de llana, set sacas de llana blanca bruta, plenas. Dues saques plenas de llana negra bruta.... Eren paraires i pagesos i aquesta dualitat la continuaran al segle XVIII (BeNeT ClaR i FeRReR AlS 1990: 168-169). Qu va passar al segle XVIII? Tenim dos recomptes generals de la poblaci, un de la dcada de 1740168 i un altre de 1774.169 En el primer apareixien vint-i-set paraires, dotze teixidors de llana i onze teixidors de lli, que suposaven el 23,5% de les declaracions (dos-centes tretze) i en el segon, onze paraires, quatre teixidors, cinc jornalers teixidors i deu jornalers paraires, el 10,8% del total de dos-centes setanta-nou declaracions. Comparant les dades podem pensar que es va produir una disminuci en aquesta activitat per, en realitat, la confusi en la professi mostra la complexitat de la situaci.170 Els protocols notarials estan plens de referncies a persones amb ocis txtils que no apareixen com a tals en els recomptes, ja sigui per ambigitat en la professi, ja sigui per contractes posteriors.171 El 53,8% dels establiments dhorts fets per Jaume Quingles entre 1763 i 1800 foren fets a individus que declaraven una professi txtil. Txtil i vinya estaven profundament relacionats a Arts. Valent Escat, teixidor de llana, tenia a casa seva dos telers, per a ms tenia un celler amb dues btes per a emmagatzemar vint-i-cinc cargues de vi, dues vinyes a rabassa morta i un hort a les Hortes Noves.172 Exactament igual que Josep Morat, teixidor de llana,173 o Valent Golovart,

168. Llista dels habitants dArts, lligall 740, AMEV. 169. Cadastre dArts de 1774, AMA. 170. Andreu Serramalera i Bellveh consta com a negociant i sabem per altres fonts que era paraire, o Joan Canadell i Guixer que era pags i paraire, per en el recompte de 1774 hi consta la vdua per haver mort el paraire lany 1770. 171. Si ens xem en els establiments de patis i horts que Jaume Quingles, possessor del mas Quingles, va fer a la partida del Pinetar trobem les segents persones amb professi txtil: Joan Bar, paraire (1763), Jaume Guiteras, negociant i desprs paraire (1763), Josep Gonfaus, paraire (1763), Vctor Sobrebals Puig, paraire (1763), Salvador Quintana, paraire (1773), Salvador Plans, teixidor de llana (1773), Francesc Mauri, paraire (1796), Melcior Pladevall, teixidor (1796), Josep Golovart, paraire (1796), Josep Vilomara, negociant (1796), Valent Arola, paraire (1796); Jaume Morer, perxer (1796); Isidre Posa, paraire (1796); Joan Puig, teixidor de lli (1796), Jaume Vila, teixidor de llana (1796); Vctor Godayol, teixidor de llana (1796); Vctor Torras, paraire (1796); Joan Soler, teixidor de llana (1797); Bonaventura Sala, paraire (1798); Josep Morell, teixidor de llana (1800) (vegeu notari Ferrusola 1763, 1773; notari Camps 1796, 1797, 1798, 1800, 1808, AHCM). 172. Notari Camps 1809, f. 221, AHCM. 173. Notari Masramon 1792, f. 62, 30-I-1792, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

111

paraire que tenia una casa, els instruments de loci, una bta de dotze cargues, un hort i una vinya a rabassa morta174 o Valent Lluss, paraire.175 I estem davant dels ms humils que combinarien el seu treball per a un altre fabricant amb lhort on traurien les seves verdures, les vinyes que proporcionarien un ingrs complementari i la feina de la dona com a ladora. Per, a part daquests modestos paraires, lelit del municipi havia crescut combinant loci de paraire amb moltes altres activitats (pags, comerciant de vi, prestamista, etc.), la qual cosa els havia convertit en ciutadans acomodats. Ser paraire era un element didenticaci aix es denominen per era una activitat ms, sovint estacional, que es podia activar o desactivar en qualsevol moment. Eren famlies que ja havien comenat a destacar en el segle XVII. Els inventaris sn els que ens descobreixen les seves caracterstiques. El primer exemple a esmentar s el de Joan Canadell i Guix, pags dArts.176 Linventari que es va redactar el 1770 mostra que era tamb paraire ja que hi consten tots els instruments de loci i quantitats de llana en diferents estats (5 arrobas de llana neta de la qual se troban tretas 8 laneras sens lar tots blanca // 34 laneras y mitja de estam blanc lat per estamenyes // 3 laneras de las preditas 8 de estam sens lar tot blanc // mig pesal y 4 ll. y mitjan llana grossa per assades // 4 laneras sens lar de estam a color y altre lanera part blanc i part a color sens lar...) i sabem que tenia una estamenya 16a blanca de quaranta canes en poder de Jaume Vila, teixidor de llana junt amb dos laneras de estam, s a dir que preparava la llana a casa seva i la donava a teixir a un teixidor del mateix municipi. Possea a ms un ruc, utillatge agrcola complet amb una premsa pel vi, cinc btes al celler amb capacitat per a setanta-sis cargues de vi i diverses btes petites per al consum de la casa, dos horts, tres vinyes a rabassa morta, tres vinyes prpies i una casa amb un hort. No s estrany que dubts entre qualicar-se de pags o paraire. Joan Canadell noms va tenir pubilla i el patrimoni va passar a la famlia Moratones. Segons linventari de Valent Miravitlles, paraire lany 1801, aquest possea una casa al carrer Sant Pere on tenia lobrador de paraire, un celler amb btes amb una capacitat de cent trenta-sis cargues, cinquanta cargues de vi per convertir en aiguardent en una altra casa,

174. Notari Camps 1805, f. 119, AHCM. 175. Notari C. Mas 1796, f. 28, AHCM. 176. Aquesta s la professi que consta en el seu testament (notari Ferrusola, Testaments 1764-1779, f. 191, 2-I-1770). Linventari es troba a notari Ferrusola 1770, ff. 121-124, 11-II-1770, AHCM.

112

LlOREN FERRER I AlS

set btes llogades on guardava cent seixanta cargues de vi, dos horts i set vinyes (dues a rabassa morta).177 Aquest patrimoni una altra vegada el complement paraire/viticultor havia crescut grcies als bns que va aportar Maria Serramalera i Bellveh que era lla dun altre paraire, pubilla i hereva i casada amb un membre daquesta famlia.178 El sistema dhereu nic ajudava a reforar els patrimonis quan es produen aquest tipus dunions. La famlia Sobrebals. La reconstrucci de la histria de la famlia Sobrebals mostra el complex procs de desenvolupament de les diferents branques familiars. En el capbreu de 1556-1558 dArts la famlia tenia una masia i dues masoveries. Lany 1693, Joan Sobrebals, lhereu, residia a la plaa del poble dArts, opci que no coincidia amb la dels altres pagesos de masia que vivien al camp. Ens serveix lexemple per a illustrar que la formaci de lestructura de la propietat era tamb un procs complex. A la primeria del segle XVIII lhereu va tenir quatre lles i cap ll. La ms gran es va casar lany 1709 amb Pon Codinac, un pags de mas de Sant Boi de Lluans. En els captols es pactava que a la generaci segent el primer ll heretaria el mas Codinach de Sant Boi i, el segon, el patrimoni Sobrebals dArts. Lany 1726 es complia el que shavia acordat i el patrimoni familiar va passar al ll segon que va mantenir el cognom Codinach (BeNeT ClaR i FeRReR AlS 1990: 160). La lnia que ens interessa a nosaltres es genera a partir dun cabaler daquesta famlia de pagesos acomodats. Mag Sobrebals apareix des del principi en els documents com a paraire i algunes vegades com a sastre.179 Cal suposar que va comenar amb la llegtima que va rebre de casa seva i amb els contactes i relacions personals que podia tenir el seu germ, pags acomodat. Es va casar amb Marianna Caixach, una pubilla lla dun pags dArts, que va aportar el patrimoni familiar a la parella. Quan va quedar vidu es va tornar a casar amb Teresa Riber, lla dun paraire de Moi. Lhereu fou el ll del primer matrimoni Mag Sobrebals i Caixach, que es declarava paraire i es va casar lany 1759 amb Raimunda Berenguer, lla duna altra famlia de paraires acomodats dArts. El dot aportat per aquesta darrera fou de 800 lliures.180 Lany 1784 tenim linventari de Mag i de nou trobem la
177. Notari Ferrusola 1801, ff. 27 i ss., AHCM. 178. Notari Ferrusola 1797, f. 58, AHCM. A linventari de 1801 ja apareixen incorporats aquests bns, ns i tot dna la impressi que Valent Mirabitlles, paraire, que era ll dun pags, va entrar a la casa de pubill amb pocs bns, tal vegada per reemplaar el ll que Andreu Serramalera i Bellveh no havia tingut. 179. Notari J. A. Ferrusola, Testaments 1780-1792, f. 62, 26-II-1778, AHCM. 180. Notari Ferrusola 1759, 12-XI-1759, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

113

dualitat viticultura / llana. Tenia una casa al carrer del Fort, un celler amb una capacitat demmagatzematge de cent una cargues, una era per batre, un mol doli, tres vinyes amb oliveres, un hort, dues peces a rabassa i el mas Ribatallada dArts del qual desconeixem com va arribar a les seves mans. No se citen eines de loci de paraire, el que ens fa pensar que en aquest moment ja no es dedicava a aquesta professi ni de forma complementria, per loci de paraire havia sigut el punt de partida de la seva acumulaci patrimonial. Els paraires no es van acabar aqu. Joan Sobrebals era ll dAnton i de Teresa Riber, la segona dona, i va optar per dedicar-se a loci de paraire, precisament quan el seu germanastre era ms pags que paraire. Amb la seva llegtima, el coneixement de loci, la xarxa dinformaci a qu accedia a travs de la famlia i el dot de la seva dona, podia aprotar les possibilitats de loci. Tenim linventari de lany 1782 en el qual trobem la complementarietat vinya/paraire ja posada de manifest ms amunt. Tenia una casa, eines de paraire a lentrada, dues btes amb dinou cargues, una altra bta llogada amb setze cargues, papers del gremi de paraires de la localitat, un oliverar, dos horts, una vinya en propietat i una altra a rabassa morta.181 El cabaler havia aconseguit un patrimoni modest per sucient per a viure amb dignitat i aix havia estat possible combinant loci de paraire amb el de viticultor. El seu hereu, quan es va casar el 1783, va rebre un dot modest de 200 lliures.182 Josep Vilarassau, paraire. Noms tenim linventari de 1775 i sabem que una lla va aportar 150 lliures de dot quan es va casar amb Josep Armenteras, ciutad honrat i paraire dArts.183 En aquest cas el paraire possea una casa i un hort al carrer del Mig, a la botiga, que tenia a lentrada, hi havia les eines de paraire i en aquest cas sesmentava tamb el capital circulant: 15 sacas de llana bruta, un quintar de llana neta, 18 saques buides, dos quintars de menudas netas, 34 laneras uixes, 200 laneras lades, estam corresponent per lordiment duna estamenya, dos estamenyas setzenas retrucades, 5 estamenyas setzenas, las dos netas i las tres brutas, tres estamenyas que sn en els telers, 3 peixos i una mitja pea cordellats catorzens, tres estamenyas setzenas i una pea de cordellats catorzens que sn a Barcelona per vendre, sis arroves de punxa, una assada gran i 43 lliuras.
181. Notari Ferrusola 1782, 2-IX-1782, AHCM. 182. Notari Ferrusola 1783, 14-IV-1783, AHCM. 183. Linventari es troba a notari Ferrusola 1775, 11-XII-1775 i els captols a notari Ferrusola 1772, AHCM.

114

LlOREN FERRER I AlS

Tenia, a ms, un celler amb diverses btes que podien emmagatzemar seixanta-sis cargues de vi, vuitanta-una cargues en btes disperses per altres cases, un ruc a parceria amb el masover del mas Oliveres dHorta i tenia pendents de cobrament 700 lliures i deutes per valor de 146 ll. A ms possea dos horts, dues vinyes en propietat i tres a rabassa morta. Dues de les peces de terra que possea eren comprades a carta de grcia, s a dir, aconseguides per deutes del venedor. Tal vegada aquest sigui un dels inventaris ms interessants perqu mostra la polivalncia daquest paraire. No hi ha dubte que comprava llana i la cardava, per tamb que feia lar i teixir fora de casa. Les peces, produdes sense pressa, eren portades a Barcelona on es venien. El procs de recuperaci del capital era lent, per, al nal, produa guanys importants. Li devien 700 lliures de les peces que tenia a Barcelona per vendre i en devia 146; lactivitat resultava rendible. Gaireb no tenia riscs i, si deixava de cobrar, podia repercutir el problema als provedors. Per, no sols feia de paraire, tamb es dedicava a altres coses: criava un ruc amb un masover a parceria; prestava diners a petits pagesos amb dicultats i es quedava a canvi la terra si no es tornaven els diners, i aconseguia ms terra mitjanant el contracte de rabassa morta. La rabassa no era noms una estratgia dels petits pagesos, tamb ho era de paraires i pagesos mitjans que accedien a la terra a baix preu o, almenys, a un preu inferior al que treien comercialitzant el vi descomptant les parts de fruits. Llana i vi eren totalment compatibles o, millor dit, tal vegada la coexistncia fos la clau de lxit. En aquesta estructura productiva no hi ha companyies ni associacions ms enll de les xarxes familiars. Si la demanda augmenta i les peces es venen b, el capital circulant augmenta i la xarxa es multiplica amb noves ladores i teixidors i potser nous paraires sortits dels cabalers de les mateixes famlies, si passa el contrari la xarxa es contrau prcticament sense cost per cap de les parts, simplement, lacumulaci disminueix o desapareix per les altres alternatives (vi i horts) permeten continuar subsistint esperant una conjuntura millor. La famlia Berenguer. Tenim prou informaci genealgica per a comprendre els mecanismes que permetien la reproducci social daquestes famlies. Els Berenguer van arribar a Arts al segle XVI procedents del mas Solerberenguer de la vena parrquia dHorta. Lany 1599 ja constaven com a negociants. Lany 1693 Joan Berenguer es declarava paraire i tenia ja un patrimoni important (1/2 quartera dhorts, una vinya de 5 jornals, 8 quarteres de cereal, 4 doliveres i el mas Oliva a la parrquia de Sallent). Paraire i pags, de nou la dualitat que va continuar funcionant en el segle XVIII. Algunes daquestes terres foren comprades al llarg del segle XVII.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

115

Si seguim la lnia dhereus veiem lambigitat de la qualicaci professional: Joan Berenguer consta com a pags-paraire, Josep com a pags, Joan com a paraire i lltim, que va morir sense lls a principis del segle XIX, com a pags. En linventari de Joan Berenguer, paraire, de lany 1789 podem observar com havia continuat el procs dacumulaci de terres ja que a les anteriors hi calia afegir el mas Colomer dArts (BeNeT ClaR i FeRReR AlS 1990: 152-153). Es tractava, en realitat, dun pags amb residncia al poble que havia aconseguit acumular terres i una masia i que lactivitat llanera, rendible en el passat, ara ja no jugava cap paper en leconomia domstica.184 De fet, Vicen Berenguer es declarava pags, va morir sense lls i el patrimoni va passar a les mans dun nebot, no sense conicte. El problema daquestes famlies era assegurar la vida dels cabalers mascles. Les lles a travs del matrimoni entraven en altres cases que tenien una activitat econmica semblant, daquesta manera es consolidava una xarxa de relacions socials entre les quals circulava segurament una part de lactivitat econmica.185 El problema eren els cabalers mascles a qui calia proporcionar mitjans per a assegurar la subsistncia. Una de les possibilitats era mantenir-se solters i entr a lEsglsia com el cas del reverend Valent Berenguer.186 Tots els bns daquest capell retornaven a la famlia dorigen al cap duna generaci. Per aix no era possible fer-ho amb tots els lls mascles, i a alguns sels proporcionava un oci. Francesc Berenguer, un cabaler, va iniciar aquest cam. Es declarava paraire. No comenava del no-res, ja que es va casar amb Teresa Sobrebals, una pubilla, el 1735.187 El seu germ hereu li va donar de llegtima 200 lliures i el seu germ capell nhi va afegir 100. Teresa aportava al matrimoni una casa al carrer Sant Pere, un celler amb btes per a emmagatzemar seixanta-cinc cargues de vi, dos horts, cinc vinyes en propietat i una altra a rabassa morta. A canvi daquests bns, la Teresa havia de mantenir la seva germana a casa ns que es cass i un oncle solter. Lesquema del paraire/viticultor es repeteix novament i s la base del creixement. Lany 1771, el ll de lanterior, Josep Berenguer Sobrebals, es declarava paraire i es casava amb una lla del mas Alsina dHorta que

184. Notari Ferrusola 1789, 6-VIII-1789, AHCM. 185. De la generaci de Josep Berenguer, pags, Maria es va casar amb Joan Suanya, veler de Manresa (vegeu ms amunt la companyia de Pau Sacrist i Cia.) o de la segent, Raimunda es va casar amb Mag Sobrebals, paraire que abans hem estudiat. 186. Notari J. Ferrusola, Testaments 1737-1750, ff. 296-298, 20-X-1749, AHCM. 187. Notari J. Ferrusola, Captols 1722-1736, 3-III-1735, AHCM.

116

LlOREN FERRER I AlS

aportava 360 lliures de dot.188 Les seves germanes es casaven amb Josep Guiteras, negociant dArts, lany 1772 (105 lliures de dot a les quals shavien dafegir els fruits de la Causa Pia del seu oncle i 35 lliures de llegats de les seves ties),189 i amb Josep Mas Quinglas, un pags dArts que rebia un dot de 160 lliures (60 lliures procedien de la Causa Pia).190 Sn dots modestos. El seu ll, Francesc Berenguer tamb es titulava paraire i es va casar lany 1807 amb Antnia Viladesau, lla dun pags dAviny que aportava 600 lliures al matrimoni.191 Lesquema paraire/ pags sanava reproduint ni que fos a travs dels cabalers. Deixem de moment la famlia Berenguer ja que la recuperarem ms endavant quan analitzarem el sorgiment de la indstria cotonera. Aquests pagesos/paraires eren els que organitzaven tot el procs de producci de teixits de llana i, segurament, els que ms sen beneciaven, per per sota daquests existia una xarxa de petits productors que aconseguirien desenvolupar-se de forma autnoma. Alguns inventaris mostren aquesta realitat ms modesta. Josep Morat, teixidor de llana el 1792, tenia un teler, set lliures de cnem, dues btes amb una capacitat de dotze cargues, una casa i una vinya a rabassa morta.192 Valent Lluss, tenia una casa, una botiga amb els utensilis de paraire, un capital circulant format per un saldo a favor de 300 lliures i un en contra de 138 lliures, un hort i una petita vinya.193 Valent Malla, teixidor, tenia lany 1796, una casa al raval dArts, un teler i un hort.194 Valent Golovart, paraire, possea lany 1805 una casa, eines de paraire, dos torns de lar, una bta de dotze cargues, un hort i una vinya a rabassa.195 Valent Escat, teixidor de llana, possea, lany 1809, una casa, dos telers, dues btes amb vint-i-cinc cargues, dues vinyes a rabassa morta i un hort.196 Sn famlies molt ms modestes per totes elles complementaven el treball txtil amb el cultiu de les vinyes i dun hort familiar. La diversicaci de la procedncia dels ingressos era una estratgia familiar que feia ms resistents les famlies a les crisis i dicultats. Algunes activitats no desapareixien, simplement saturaven esperant millors temps.
188. Notari Mas de Santpedor, 1771, 29-IV-1771, AHCM. 189. Notari Mas de Santpedor 1772, 8-IV-1772, AHCM. Tenim linventari de Josep Guiteras, redactat lany 1810 (notari Camps 1810, 13-III-1810), i sabem que tenia una casa al carrer del Mig, dos telers de fer galons betes, un ordidor destamenyes, quatre btes buides, dos horts i una vinya a rabassa. 190. Notari Mas 1766 de Santpedor, 20-V-1766, AHCM. 191. Notari Camps 1807, 12-IX-1807, AHCM. 192. Notari Masramon 1792, f. 62, 30-I-1792, AHCM. 193. Notari C. Mas 1796, f. 28, AHCM. 194. Notari Camps 1796, f. 281, 19-IX-1796, AHCM. 195. Notari Camps 1805, f. 119, AHCM. 196. Notari Camps 1809, f. 221, 20-XII-1805, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

117

Els paraires i teixidors de llana de Navarcles En les declaracions del capbreu de Navarcles de lany 1780197 hi consten deu paraires, nou teixidors de llana, sis teixidors de lli i un fabricant. En total, el 12,7% de les declaracions. Tot sembla indicar que la indstria llanera que shavia desenvolupat de forma signicativa en el segle XVI, es va reduir de forma substancial en el XVII, segle en qu prcticament va desaparixer.198 No trobem, per tant, els pagesos/ paraires del segle XVII que trobvem a Arts. A Navarcles la indstria llanera era prcticament nova. Les notcies apunten a una febril activitat, per en molts casos dependent o relacionada amb Manresa. A lenquesta de 1764 elaborada a partir de limpost de la bolla es deia y de estos telares trabajan muchos por otros pueblos vecinos, como por Manresa, Santpedor y otros.199 Lany 1780 es deia Ay dos fabricas de lana con 4 telares cuyo gnero es parte de Urgel y parte de las cercanas. Lo que se fabrica son estameas. Se emplea mucha gente en hilar lana y seda para las fbricas de Manresa (PlaDeVall FONT 1978). Francisco de Zamora deia de Navarcles En este pueblo hay 10 o 11 tejedores de cintas. Hay riego, cinco perxers y ms de 300 casas; hay pelaires. Se hacen casas nuevas y es lugar acomodado (ZamORa 1973: 175). Els teixits de llana eren una activitat, entre moltes altres. Com eren els paraires i teixidors de Navarcles? Aqu no trobem la potncia dels pagesos/paraires dArts, sn ms modestos, segurament a causa del menor valor afegit de les terres dedicades a la vinya. Tot i aix el model s semblant: no hi ha companyies ni societats, el paraire s un modest organitzador dels teixits destamenyes que combina aquesta activitat amb altres. Vegem-ne alguns exemples. Jaume Padrs era teixidor de llana el 1794. Possea una casa al carrer de la Sort, dues btes de dues cargues al celler, tres telers i dues vinyes petites (de 10 quartans) a rabassa morta.200 Esteve Graner, paraire, declarava lany 1788 una casa, btes que tenien vint-i-dos cargues de capacitat, eines de paraire, dues saques de llana i una altra de reboll de sis arroves cada una, dos horts i dues vinyes a rabassa morta.201

197. Capbreu de Navarcles, 1780, ASBB, AMM. 198. Entre els setanta-set caps de famlia que van signar per demanar que Sant Valent fos el patr de la localitat lany 1690, no hi havia cap paraire i noms tres teixidors de lli (SOl 1910: 100-101). 199. Declaraci de Navarcles, Junta de Comer, vol. 81, 25-III-1765, IMHB. 200. Notari Masramon 1794, f. 200, 26-VI-1794, AHCM. Maria, la seva dona, havia aportat 130 lliures de dot quan es va casar. 201. Notari Masramon 1788, f. 231, 22-IX-1788, AHCM.

118

LlOREN FERRER I AlS

Jaume i Domingo Solervicens, teixidors de llana. El punt de partida daquesta famlia el situem quan Josep Solervicens, teixidor de llana, cabaler del mas Solervicens de Navarcles, es va installar al poble. Va rebre en herncia els bns dAndreu Solervicens, ferrer de Mura, el seu oncle, i cabaler tamb del mateix mas.202 Aquest fet fou decisiu perqu els va proporcionar un posicionament millor dins de la comunitat. Els matrimonis de les lles es van realitzar amb altres paraires (els Tpies el 1733, els Graner el 1789), amb gent daltres ocis de Manresa (perxers i sabaters), amb pagesos (Fbregas de Santpedor) o, ja a principis del segle XIX, amb un paraire i un moliner de Sallent que comenava a interessar-se per la latura i el tissatge de cot. Els dots aportats o rebuts foren relativament modestos (entre 200 i 430 lliures)203 i lany 1816 sabem que la famlia possea a Navarcles 7,5 quarteres de vinya, 0,5 quarteres de sec i un hort petit.204 Encara que sempre apareixen com a teixidors de llana, lany 1789 Domingo esmentava que era fabricant de betes, activitat que el va posar en contacte amb el cot.205 A partir de les xarxes teixides amb les lles ms enll del municipi i de la diversitat docis dels gendres, ens fa pensar que la seva economia anava ms enll del teixit de peces i que havia de participar en altres negocis com arrendaments de drets municipals o senyorials, comercialitzaci de productes agrcoles o en prstecs a pagesos amb dicultats.206 En el segle XIX ser un dels primers introductors del cot a Navarcles (FeRReR AlS 1994c). La famlia Tpies. Estem davant dun exemple de desdoblament i concentraci de les branques familiars molt similar al que es va produir a la famlia Sobrebals dArts. Gabriel Tpies era pags lany 1697. s probable que fos un cabaler del mas Tpies de Calders que shavia installat al llarg del segle XVII a Navarcles. Va comprar casa i terres i en pocs anys es van convertir en una famlia de pagesos mitjans acomodats.207

202. Notari Rector de Mura, 15-II-1689. Captols entre Andreu Solervicens, ferrer de Mura, i Francesca Oliveres, lles del mas Oliveres de Sant Lloren Savall (APM). 203. Notari J. A. Sala, Captols 1756-1771, f. 122, 23-IX-1759; notari Rallat, Captols 1762-1771, f. 242, 1770; notari Camps 1806, 6-VII-1806; notari Casasayas 1789, 15-XI1789; notari J. Sala 1737, 20-VII-1737; notari J. Mes 1769-1770, ff. 113-117, 18-XI-1770; 204. Cadastre de Navarcles de 1816, AMN. 205. Notari Ferrusola 1791, f. 415, 3-X-1791. 206. Lany 1794 Domingo Solervicens, fabricant de betes, comprava a carta de grcia la part de fruits duna pea de terra del mas Puigmart de Viladecavalls per 120 lliures (notari Masramon 1794, f. 11). 207. Declaraci de Rosa Tpies Salls en el capbreu de Navarcles de 1789, Capbreu de Navarcles, AMM i notari J. A. Sala, Testaments 1756-1771, f. 83, 26-II-1759, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

119

Valent Tpies, pags, ll de Gabriel, va tenir quatre lls. El gran, Pere, fou lhereu, per el problema estava novament en els cabalers. Una sortida era lesglsia i Benet i Valent van ingressar al convent de Predicadors, la qual cosa mostra un estatus lleugerament acomodat de la famlia que podia permetres nanar aquest accs. Laltre ll, Francesc Tpies, va aprendre loci de paraire i el seu ascens social fou tamb molt rpid combinant els avantatges dels seus orgens familiars, el nou oci que oferia moltes possibilitats i les oportunitats de lentorn rural. Aquest cabaler va casar la seva lla, Agns, amb Joan Vila Danis, pags/paraire dArts, i Rosa amb Domingo Sala, teixidor de lli, que participava, no sense dicultats, en la primera fbrica dindianes de Manresa com hem vist ms amunt. La quantitat que es va pagar de dot fou de 700 lliures, una xifra molt respectable.208 Era paraire, per prestava diners als seus vens, com quan va comprar a carta de grcia lany 1760 vint les de ceps a Valent Tatger o va arrendar parts de fruits del mas Puigmart per facilitar al propietari pagar els seus deutes, o tamb quan va arrendar parts de fruits a Josep Trulls, pags de Navarcles. Sn uns exemples que es podrien ampliar.209 Lany 1812 Jaume Tpies, pags, i Sebasti Tpies, paraire, compraven a carta de grcia per 1.000 lliures a Francesc Armengol, pags de Sant Lloren Savall, la desena part dels fruits de lheretat i la desena part dels fruits que pagaven els parcers.210 A Francesc el va succeir Valent, que va tenir tres lls que coneguem: lhereu, Sebasti Tpies, que declarava que era paraire, propietari i hisendat i que es va casar amb Antnia Semis, lla del mas Semis de Torroella, cosa que signicava un canvi destratgies matrimonials (passar de casar-se amb lles de paraire a fer-ho amb lles dun pags de mas) i un allunyament progressiu de Navarcles;211 el segon ll, Francesc Tpies, passamaner, que es va casar amb Agns Mart, lla dun veler de Manresa, que va participar a les primeres fbriques de cot com veurem ms endavant. Agns va aportar un dot de 1.200 lliures, una quantitat sens dubte important i que mostra el nivell que havia aconseguit la famlia212 i, el tercer ll, Maria que es va casar amb lhereu del mas Rocasalbas de Fussimanya.213

208. Notari J. A. Sala 1756-1771, ff. 240-243, 22-IV-1765; notari Ferrusola 1766, 17-V-1766, AHCM. 209. Notari J. A. Sala 1760, f. 49 i f. 87; ibd. 1766 f. 136-137 i f. 196, AHCM. 210. Notari J. de Mes 1812, f. 348, 7-IX-1812, AHCM. 211. Notari Camps 1804, f. 248, 27-IX-1804, AHCM. 212. Notari Casasayas 1807-1808, f. 73, 20-VI-1808, AHCM. 213. Fou lany 1782 i va aportar 850 lliures. Notari Ferrusola 1782, f. 195, 25XI-1782, AHCM.

120

LlOREN FERRER I AlS

El document fonamental per relacionar lactivitat llanera amb els mltiples negocis que hem esmentat s linventari de Valent Tpies, paraire, redactat lany 1813.214 Segons aquest document, tenia una casa al carrer de la Palanca, un celler amb tres btes grans (no proporciona la capacitat), diverses partides de betes i una fabrica de fer vetas, les eines de loci a la botiga de paraire, peces de roba o cintes 20 canas de cordellats blancs enviades a Cadiz a casa del Sr. Rovira y Formosa; 18 peces de estamenyes a Cdiz (12 de amples y 6 de estretes) en perill de perdres y 2 peces a Buenos Aires y no se sap el paradero, una casa en un altre carrer on hi tenia quatre estamenyes 16es negres, 410 lliures en diners efectius, argent, 500 lliures invertides a carta de grcia de Sant Lloren, 150 lliures invertides en un arrendament i 280 lliures en una altra venda a carta de grcia. Possea, a ms, tres cases a Navarcles, dos horts, dues vinyes prpies i tres a rabassa morta i el mas Setzens de Sant Salvador de Guardiola. La clau de lxit havia estat la diversicaci, encara que lacumulaci generada al llarg del temps sacabs invertint en terres i, en conseqncia, en un increment dels comportaments rendistes. Malgrat aix, els Tpies sinteressaren pel cot. Exemples de paraires daltres municipis No tenim tanta informaci sobre lactivitat llanera a altres municipis ms enll de les estadstiques que hem aportat. Tot i aix, alguns exemples mostren que lesquema no era diferent. Linventari de Francesc Esmerats, paraire, s idntic als descrits: casa al portal de Calders, capacitat per a emmagatzemar 155 cargues de vi, les eines de paraire 45 pesals de llana punxa i menudas a 15 rals pesal (...) pessa de bri de 17 canas, pessa destopa de 13 canas (...) pessa de cordellats borells o frarets de 10,5 canes, mitja tela ordida i quatre pesals de plana lada per rubrirla (...) 16 lliures de bri per lar, 30 ll de estopa per lar, pessa de cordellats blancs de 40 canes (...) uns ordidors, 17 dotzenes de rams destopa i sis peces de terra entre vinya i cereal (19 quarteres en total) i un hort. Possea, a ms, joies i li devien 1.065 lliures.215 En altres casos, el paraire ni tan sols ho era. En linventari de Josep Vilaseca Mas, paraire de Sallent, redactat el 1791, no hi ha rastre dactivitat llanera, tot i aix tenia botiga oberta on venia oli i sab,
214. Notari Camps 1813, f. 166, AHCM. Valent feia uns anys que havia mort i linventari es va fer en el moment que les discrepncies amb la mare havien portat aquesta a abandonar la casa. 215. Notari C. Camps 1797, f. 299, 4-XI-1797, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

121

una fbrica de sab i una ocina daiguardent totalment actives amb un modest capital de 4 a 500 lliures; tenia diverses cases comprades sovint a carta de grcia i peces de terra, entre les quals dues vinyes a rabassa morta en masies dels voltants. Els deutes, a provedors de les seves dues activitats principals, ascendien a 2.160 lliures.216 Per qu es va continuar anomenant paraire si ja no realitzava cap activitat relacionada amb loci? Segurament pel prestigi que tenia aquest oci en lentorn local. El cas de Josep Vilaseca tal vegada no sigui excepcional i la denominaci de paraire tradicional signiqui, en realitat, negociant, s a dir aquell que aprotava les diverses oportunitats econmiques i, entre els quals, loci real de paraire cada vegada tenia un pes menys rellevant. Amb aquesta exibilitat, lentrada del cot havia de ser molt fcil. Lespecialitzaci llanera del Moians A Moi, Castellterol i Santa Maria dOl, la indstria de la llana es va convertir en el segle XVIII en una de les activitats fonamentals per a leconomia de la zona, seguint una tradici viva almenys des del segle XVI. Segons lestadstica de lany 1760 Castellterol tenia cent noranta-quatre telers i Moi cent noranta-dos, eren els pobles que tenien ms telers actius de tot Catalunya. LEstany era el nucli llaner ms modest. Lany 1765 hi havia tres fabricants que tenien tres telers i produen vint-i-quatre peces destamenyes i dues de cordellats. La llana procedia del Valls i de la resta de Catalunya i a cada fbrica hi treballaven tres homes, deu dones i alguns nens. Es deia tamb y moltas altras donas estan ocupadas a treballar per los fabricants de altras parts; com tamb alguns altres homens en no tenir que treballar per dits fabricants. Es reconeixia que, deixant de banda alguna fbrica autnoma, es treballava sobretot per Moi.217 Moi Sobre la indstria llanera de Moi, tenim dues descripcions, la primera data de 1765 i la segona s la resposta als interrogatoris de Francisco de Zamora de 1787. Segons la primera, a Moi hi havia quaranta-vuit fabricants que feien funcionar noranta-sis telers que teixien estamenyes 16es, catorze que teixien estamenyes 24es i un, 14es.
216. Notari Ferrusola 1791, f. 167, AHCM. 217. Junta de Comer vol. 81, IMHB. Resposta de lEstany.

122

LlOREN FERRER I AlS

Cada any es produen mil set-centes seixanta-cinc peces (mil cinc-centes trenta-sis destamenyes 16es, cent quaranta, 24es i trenta de 14es). La llana procedia de Castella, Arag, Barcelona i Matar (quan arribava per mar) i de la resta de Catalunya. A cada fbrica hi treballaven tres homes, vint-i-dos dones i dos nens, la qual cosa donava una xifra docupats de mil tres-centes persones (cent quaranta-quatre homes, noranta-sis nens i mil cinquanta-sis dones).218 s obvi que tota la poblaci estava involucrada en la producci de teixits de llana. La resposta de Francesc Vilarrubia al qestionari de Zamora de lany 1787, matisava ms. Escrivia: El nico gremio que hay en esta villa es de pelaires y tejedores. Tiene 23 fabricantes mayores, esto es de arriba 240 arrobas de lana de consumo, y 30 menores, esto es de ah abajo. Los unos y los otros, juntos tienen corrientes 156 telares ocupados en tejer escotes nos y comunes, sargas nas, sayales y estameas comunes; para cuyas fbricas se emplean en esta villa 300 familias a ms de siete lugares circunvencinos, unos dentro, otros fuera del Moyans; donde las mujeres por la mayor parte se ocupan en hilar estambres delgados. En suma se consumen en estas fbricas siete mil arrobas de lana estambrera y en este ltimo ao se han fabricado 2000 piezas, de 35 a 40 canas catalanas cada una, con esta distribucin: escotes nos, 100 piezas; escotes ordinarios para mortajas, 50; estameas 16nas retocadas o buenas, 400; estameas 16nas ordinarias para aforros de tropa, 800; que juntas hacen las 2000. Y a ms, las muchas de ropa grosera de que visten ordinariamente las gentes de pocas conveniencias, as dentro de la villa como fuera; sin contar asimismo las muchas mantas para las camas y las gualdrapas para las caballeras y acmilas. Sin contar tampoco 75 piezas ojas, pero de estambres nos y retorcidos, que vulgarmente llaman mantos y sirven para velos de monjas, que de todas partes del Principado acuden a Moy como nica fbrica de estas telas; algunos barraganes y los muchos estambres nos que a muchas partes, principalmente a Barcelona, se remiten para felpas, medias y otros usos (PICaNYOl 1969). Les llanes las traen a mayor conveniencia para su consumo nuestros fabricantes cada uno de donde las halla ms baratas, cual de Urgel, cual de la Conca de Tremp, unos de la montaa, otros de las carniceras de Manresa, Matar, etc y comunmente de Aragn y Castilla en retorno de los transportes de ropas. Els mercats on es venien els

218. Junta de Comer vol. 81, p. 91, Moi, 15-III-1765, IMHB.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

123

teixits de llana eren Madrid, Saragossa i Valncia. Les fbriques son de sus dueos y cada uno trabaja en su casa. El treball de la dona era fonamental en aquest esquema: y los tornos no se pueden contar sino diciendo que son tantos que casi igualan al nmero de mujeres, que apenas se ocupan en otra labor y cada uno tiene el suyo. De manera que es ordinario de esta villa el modo de captulo para los matrimonios y de testar los padres a favor de las hijas, el prometerlas o legarlas un torno de hilar. La combinaci entre agricultura i indstria era una realitat: hablando de los labradores villariegos juntamente fabricantes, est visto que nunca pierden jornal; porque concluidos los labores del campo se retiran en invierno y otros das de lluvia o nieve a las ocinas de las fbricas, en que permanecen hasta que las tareas de la labranza les llaman otra vez al campo. De lo que resulta que al paso que para ellos no hay da vaco, si se exceptan los pocos jornaleros que no son juntamente fabricantes, la unin de labranza y fabrica hace que en fuerza de enojo nacido del encerramiento en las ocinas salgan a su tiempo al campo con nuevos bros y alegra y recprocamente, las fatigas y cansancio del campo les devuelven despus oportunamente a las ocinas con otra especie de anhelo para el laborioso descanso de las fbricas (PICaNYOl, 1969). La complementarietat agricultura/indstria de la llana no era una qesti de petits fabricants, era una part de lestratgia de subsistncia i acumulaci. Com es comercialitzaven els productes? No sembla tampoc que sorgissin societats per a aquesta tasca o, almenys, no era la prctica habitual los mas de nuestros fabricantes comercian por s en los gneros y comnmente va cada uno por las lanas donde mejor se le proporciona (...) Sin embargo hay algunas compaas y de stas una de bastantes caudales que tal vez anticiparan dinero o caudales a algunos fabricantes. Lany 1833 es tenia un excellent record del que havia sigut lactivitat llanera en el segle XVIII: en tiempos anteriores ha sido muy oreciente, y sus fbricas de estameas acumularon en ella considerables riquezas, obteniendo la preferencia en todos los mercados de Espaa: fabricbanse tambin otros tejidos de lana con la mayor perfeccin, de manera que era una de las poblaciones ms fabriles de la provincia, compensndose as los naturales de lo poco grato del suelo.219
219. Diccionario Geogrco Universal, 1833. Reprodut a Modilianum 1963-1965, p. 74.

124
Castellterol

LlOREN FERRER I AlS

A Castellterol les poques dades recollides apunten en la mateixa direcci. Lany 1764 hi havia cent vuitanta telers dels quals en funcionaven cent quaranta (128 descots 24ns de 5 pams, 6 descots de 6 pams, 2 destamenyes 16es i 4 de cordellats 14ns de 4 pams). Donaven feina a dos mil tres-centes persones (cent quaranta teixidors, vuitanta homes per a treure lestam, netejar les teles i netejar la llana, cinquanta nois i noies per preparar els canons i bitlles pels teixidors i dos mil trenta dones que triaven la llana, esborraven les peces desprs de ser teixides i laven els estams). De les dones, quatre-centes trenta eren de Castellterol i la resta de pobles que estaven a tres i quatre hores de distncia. La llana venia de lArag, de Castella i de Catalunya i, quan nhi havia poca, la portaven de Ma, per era de baixa qualitat. Els salaris es pagaven a preu fet. La producci mitjana lany 1765 fou de mil quatre-centes setanta peces de trenta canes (1.380 escots 24ns de 5 pams, 35 escots de 6 pams, 30 estamenyes 16es de 4 pams i 25 cordellats 14ns de 4 pams) (PlaDeVall 1991:278). Tot aquest volum de producci estava en mans de setanta-cinc fabricants que treballaven pel seu compte i donaven feina a la resta. Aquestes xifres ens indiquen la potncia daquests districtes industrials que organitzaven una base territorial molt mplia que desbordava els propis municipis i sadaptaven als canvis en les demandes. A Moi, per exemple, sabem que els cordellats i draps grossers, que es fabricaven en grans quantitats, havien estat substituts per les sarges i estamenyes que tenien millor sortida (PICaNYOl 1969: 294). A Castellterol la recerca de nous gneres va portar a la introducci de sempredures i sarges que no estaven previstes a les ordenances (PlaDeVall 1991: 306). Tamb tenim notcies de millores tcniques que es produren a les fbriques per millorar els teixits, una mostra ms del seu dinamisme i adaptaci al mercat. A Moi es parlava de la premsa del senyor Rib cuya prensa es de hierro y el caracol de bronce y saca tan buenos prensados que obliga a los fabricantes de Castellterol a que traigan sus ropas. A Castellterol sabem que Josep Bellver va idear un sistema per tenyir quan es plegaven les peces que afegia valor als anascots. I Joan Datzira va construir una mquina nova per donar llustre a les indianes, mussolines i altres gneres (PlaDeVall 1991: 310-311). No tenim inventaris daquests paraires i, per tant, no sabem si combinaven loci amb el conreu de la terra com a Arts o Navarcles, tot i que segurament era aix. Per s que hi ha notcies de la complementarietat amb altres negocis com la producci i comercialitzaci de gel, aix com larrendament daquest subministrament a Barcelona (PlaDeVall 1991: 208-218). Des de 1712-1719 foren arrendadors del sub-

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

125

ministrament de gel Jaume i Melcior Gurdia de Castellterol, residents, per, a Barcelona, amb botiga de teles oberta i que ms endavant van formar part de la Junta de Comer. Tamb a Castellterol era el paraire-fabricant qui organitzava la producci, qui es convertia en negociant de llanes comprar llana per a un mateix i vendren una part a altres ms febles, en comerciant de teixits per les res i mercats i en venedor dels gneres agrcoles del pas o altres produccions. Aix feia que alguns ascendissin socialment, aconseguissin un ttol de petita noblesa al nal i abandonessin les tasques productives; aleshores altres paraires amb un petit capital tornaven a comenar per baix. Aquesta roda tenia un dinamisme impressionant. Barcelona era una pea important daquesta operativitat, shi realitzaven moltes transaccions, circulava la informaci i, per tant, tenir-hi un parent, un ll o un informador era molt important. Si a ms triomfaven a Barcelona, podien ser un petit grup de pressi a la capital. s el que va passar amb Jaume i Melcior Gurdia des de la Junta de Comer que protegia o informava els seus vens de Castellterol. En la monograa dA. Pladevall (1991) hi ha indicis daquesta roda i una investigaci ms a fons conrmaria aquestes tesis. En el segle XVII es parla de Josep Casanovas que va passar de paraire a negociant i va arrendar la provisi de gel de Barcelona per 15.000 lliures. Jaume Gurdia s un altre exemple. Jacint Bellver i Casas, paraire i desprs negociant i botiguer, que va morir a Barcelona, o Josep Salavert i Baixeres que era paraire, per tamb era pags i hisendat ja que possea el mas Salavert encara que residia al poble. Aix de paraire no era testimonial ja que lany 1813 els seus lls es trobaven corrent de Reus a Murcia, seguint les res de Villena, Alcoi, Xativa, Ondara, Concentaina, Alzira, Valencia, etc. per vendre estamenyes, anascots, sarges i altres robes que el pare fabricava o devia comprar a altres fabricants. Tamb feien viatges a Saragossa i a altres indrets de lArag (PlaDeVall 1991: 333). Josep Brugarolas Palau (1779-1851) va fundar una casa de benecincia a Castellterol grcies a la fortuna acumulada en lactivitat comercial. El seu pare va fer una estada a Anglaterra amb una beca de la Junta de Comer per a conixer noves maneres de teixir, grcies a la recomanaci de Melcior Gurdia. En el segle XIX, desprs de recrrer res i mercats per vendre teixits de llana, va fundar amb els seus tres germans (Joan, Jaume i Andreu) i els seus cosins Sebasti i Vctor Servet i Brugarolas la societat Brugarolas, Servet germans i nebots que van arribar a tenir vint-i-dos sucursals el 1843 des de Valncia a Almeria per a comercialitzar productes diversos (PReZ PICaZO 1996).

126

LlOREN FERRER I AlS

El districte industrial de Moi-Castellterol estava perfectament identicat. Els seus productes tenien qualitat i originalitat i sidenticaven per la seva procedncia (lany 1720 en una relaci sescrivia y en particular en el lugar de Castellterol se hacen anascotes ms nos que los de Flandes y otras ropas de estambre). Sinnovava amb noves produccions i amb perfeccionaments tcnics. Lestructura familiar dhereu/cabalers era ideal per a la xarxa de comercialitzaci. Lhereu podia anar a comprar llana i vendre gnere i a casa shi quedaven els cabalers, o b els cabalers podien establir-se en una ciutat (Barcelona, per exemple) i ser els venedors dels gneres del districte. El gremi de paraires i teixidors no va estar exempt de tensions, sobretot derivades de la petici de llibertat de fabricaci que exigien els teixidors i de la llibertat per realitzar determinades operacions al marge de les installacions comunes, per el que era fonamental era mantenir la qualitat del producte, base de la identicaci collectiva. La base de lacumulaci familiar no era el comer, sin el producte que es portava a comercialitzar, s per aix que la identicaci, el record de la vila natal es va mantenir viva en el temps. Josep Brugarolas es va passar mitja vida fora de Castellterol per va fundar un hospital a la seva vila natal quan va morir i Melcior Gurdia va tenir el seu poble al cap durant tota la seva vida i, des de la Junta de Comer, el va beneciar. El procs dacumulaci dalguns paraires, negociants, comerciants no era a costa de derrotar els altres, sin tot al contrari, de donar vida a la resta de la xarxa ja que multiplicava la demanda. Aix sestenia la xarxa comercial i sobrien possibilitats que eren aprotades per membres ms modestos que acabarien rellevant els ms importants quan aquests acabessin abandonant les activitats productives i es posessin a viure de renda. Aix mateix, lenorme volum de treball femen i infantil que la xarxa proporcionava, aportava ingressos a moltes famlies pageses modestes i obria possibilitats als seus cabalers. En el segle XVIII aquesta zona tenia una especicitat que no sestava disposat a perdre i el sentiment de comunitat, de pertinena a alguna cosa, es va mantenir molt fort en tots aquells que treballaven pel seu manteniment. Fins i tot en el segle XIX, quan a poc a poc es va trencar la independncia productiva i loriginalitat dels productes, i el treball femen va desaparixer per la mecanitzaci de la latura, aix va debilitar les economies pageses, la identitat collectiva aconseguida en el segle XVIII ser un actiu molt important per a la seva supervivncia. Ms endavant ens ocuparem daquests temes.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

127

Cardona: cnem, ferro, llana, seda Les dades sobre la vida econmica de Cardona sn molt escasses. La vila est situada al nord-oest de la comarca del Bages, seu del ducat de Cardona amb un imponent castell i amb una muntanya natural de sal que fou la base dun comer molt actiu. Sabem que a ledat mitjana s un dels centres llaners secundaris de Catalunya, la qual cosa ens fa pensar en la presncia duna activitat artesanal signicativa (CaSaS NaDal 1985). Lnica sntesi de qu disposem no permet interpretar les dades disponibles. La sal era una de les activitats extractives ms importants. El seu comer va permetre desenvolupar una important xarxa de traginers que, alhora que transportaven sal, portaven altres productes de tornada, aix permetia generar noves activitats de transformaci. Lany 1682 es va fundar la confraria de Sant Blai que agrupava els corders i espardenyers de la vila, una activitat important que continuaria en el segle XVIII (DD. AA. 1987a). Encara que amb dades escasses no podem acceptar la visi de R. Planes que, seguint Costa Bofarull, arma que durant el segle XVIII no shavia desenvolupat cap activitat amb fora. A Cardona passava el mateix que a daltres pobles que hem descrit: hi havia un dinamisme econmic en qu la pluriactivitat era la nota predominant. Tal vegada la llana no era lactivitat ms important, ja que sabem que noms hi havia quinze telers lany 1760, per aquest mateix any hi havia dotze fbriques de galons (telers que teixien diverses cintes a la vegada com hi havia a Manresa) i sis de cordons (DD. AA. 1987a: 199). En realitat, Cardona shavia especialitzat en articles de cnem i teixits de llen. La recerca dactivitats relacionades amb la llana o el cot han amagat el que fou la base del seu creixement. Una resposta al qestionari de Francisco de Zamora aporta dades molt rellevants sobre aquests temes. A la ciutat abundaven els claveters i manyans i els corders i espardenyers constituyendo los dos principales ramos de comercio el hierro y camo. El cnem venia de la ciutat de Balaguer. Era lat per les dones de toda esta montaa i es venia en forma de llenos a tot el Principat i especialment a Barcelona, Matar, Saragossa i Arenys. Sestimava que la producci va tenir un valor anual de 40.000 lliures. En una altra pregunta del qestionari es descrivien les xarxes comercials a qu estava connectada la poblaci. Com que el treball de la latura estava en mans de dones i els homes ocupats eren relativament pocs, aquests van trobar la seva ocupaci en el transport: respecto de ocuparse en las labores de las fbricas muchas mugeres,

128

LlOREN FERRER I AlS

sobran aun muchos hombres, cuio regular ocio es de arriero. Es descrivien tres circuits de transport: en un es portaven llanes dArag per a les fbriques de Sant Lloren de Morunys i venien lienzos, clavos y papel a Saragossa; en un altre, es portaven llenos i l a Barcelona i Matar i de tornada es portava cot per les fbriques; nalment, es distribua sal a diferents poblacions, especialment a Andorra, i es tornava amb ferro, fusta i altres gneres.220 Aquest comer implicava una activa indstria de transformaci, molt semblant a la que hem descrit en altres municipis. Aquest encreuament de camins entre el Pirineu i Barcelona va diversicar lactivitat econmica de Cardona i va obrir la porta a la introducci de teixits nous, entre els quals hi havia els de cot. Quan es va respondre lenquesta de Zamora, sabem que hi havia dues fbriques de cot, una dHemeteri Casades i els seus socis que tenia onze telers i una altra dHemeteri Garriga amb sis cardndose el algodn en la misma villa, hilndose por nias de dentro y fuera de ella, que venien les peces en cru a Barcelona (aquest model de fbrica s el que es generalitzar quan arribi el cot). Tamb funcionava una fbrica de mocadors de seda que era de Manuel Flotats, comerciant, amb 5 o 6 telers, que ocupava tamb dones i nenes en les feines de lar, trcer i preparar la matria primera; una fbrica de cordons de Jacint Sansalvador y otros muchos en diferentes casas i una fbrica de vellut a casa de Josep Vidal amb tres o quatre telers.221 Lany 1793 va comenar a funcionar una fbrica dindianes amb el nom de Manuel Flotats i Cia. Es va fundar per cinc anys entre Salvador Pallarola, M. ngela Nadal de Manresa222 i Manuel Flotats. La societat es va anar renovant cada cinc anys ns al 1816 que es va dissoldre a causa de problemes amb els hereus dngela Nadal, de les dicultats sorgides desprs de la invasi dels francesos i de la dicultat per recuperar els capitals que tenien a Buenos Aires.223 La companyia era una sntesi perfecta de la situaci de Cardona: tenia un soci de la Seu dUrgell en ple Pirineu, on sadreava una part del comer de la ciutat; una scia que, encara que era la seva sogra, reectia tot

220. Resposta al qestionari de Francisco de Zamora sobre el ducat de Cardona, manuscrit 2468, Microlm del Departament dHistria Contempornia de la Universitat de Barcelona. 221.Ibd. 222. El seu marit era soci de Pau Miralda i Cia. de Manresa i es van separar de la companyia en aquestes dates com pot veures a lapartat dedicat a aquesta societat. Manuel Flotats estava casat amb una lla de Pere Nadal i ngela era la seva sogra (notari Thomasa 1815, f. 523, ACA). 223. Notari Thomasa 1816, f. 257, ACA.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

129

el poder dels velers de Manresa, i Manuel Flotats que va sollicitar a la Junta de Comer una exclusiva per a una mquina de lar cot com veurem ms endavant i que tenia un peu a Barcelona, on es col locaven els teixits dindianes. Cal afegir a tot aix una especialitzaci vitcola notable i un inters tamb notable pels arrendaments senyorials. Era conegut el grupo de Cardona, un collectiu dartesans, comerciants i pagesos acomodats del municipi que van participar activament en els arrendaments de la casa de Medinaceli (DD. AA. 1987a: 200). Un reps a latzar dels protocols notarials ens permet trobar Bonaventura Vidal i Riu, comerciant de Cardona, com a arrendatari dels drets de les baronies de Pins i Mataplana224 i Mag Casals Flotats, tamb comerciant, arrendant delmes de diferents llocs a la collegiata de Cardona per 1.400 lliures a lany.225 No seria signicatiu si aquests dos noms no estiguessin directament relacionats amb les primeres fbriques de cot del municipi. Cardona era un nucli especialment actiu econmicament a nals del segle XVIII. Produccions especques, especialitzaci per, sobretot, diversitat en laprotament doportunitats. Santpedor: seda, transport, llana i aiguardent Santpedor s un altre exemple de la vitalitat econmica del segle XVIII que enfonsa les seves arrels en el segle XVI i on els negocis es barregen i es complementen. El resultat: la formaci dun ampli collectiu dartesans / negociants / pagesos acomodats que sn la base social amb qu sabordaran els canvis en el segle XIX. Hem dutilitzar informacions disperses per a explicar el que estava succeint en el segle XVIII. La millor anlisi de la vida econmica de la vila es troba en les pgines escrites pel seu cronista local (VIla Sala 1898) que s qui perla millor les bases del seu creixement. Destaca en primer lloc la importncia de la llana en el segle XVI: en el sigle XVI prengu molt increment en nostra vila loci dels parayres o sia dels ladors o cardadors de llana. Les ordenances del gremi daten de 1599 i conclou Aquexa industria dels parayres don per espay de molt temps molta vida e importancia a Santpedor. La seva poca ms orida fou durant el sigle XVI y principis del XVII. En el segle XVIII quan havia ja decaygut molt loci de parayres, se fund en nostra vila un nou gremi titulat dels fabricants de seda.

224. Notari Thomasa 1815, f. 63, ACA. 225. Notari Thomasa 1814, f. 217, ACA.

130

LlOREN FERRER I AlS

Havia entrat en decadncia la fabricaci de teixits de llana? Simplement no era lespecialitzaci de la vila com passava a Moi o Castellterol ja que es van desenvolupar altres activitats i aix treu rellevncia a la llana. En una relaci que proporcionava la confraria de Sant Pere cap a 1740-1750, hi havia vint-i-vuit mestres paraires, deu mestres teixidors i onze aprenents. Es teixien cent cinquanta-cinc peces a lany de quaranta a cinquanta canes de llarg i de sis a vuit pams dample. Funcionaven catorze telers. Es teixien estamenyes, cordellats i algunes baietes que eren venudes a Barcelona i a botigues de la provincia de Barcelona (RUB I VICeNTe 1987). Lany 1758 sabem que hi havia sis telers que teixien estamenyes i cordellats, quatre, mocadors de seda, deu, llenos de lli i cnem i dos, mantes de pl. Lany 1765 hi havia vuit fbriques de llana i estams amb set telers corrientes y no de continuo que produen cordellats i estamenyes. La llana venia de Castell de Farfanya, Figuera, Gerri y de los parajes vezinos donde se encuentra de menos precio. Hi treballaven catorze homes i trenta-cinc dones que es dedicaven a la latura i es valorava que haban fabricado ms si los fabricantes tuviesen caudales.226 Quan Zamora va passar per Santpedor va trobar quinze telers de perxer que teixien de vint a vint-i-quatre peces a la vegada, sis teixidors de llenos, cinc paraires i una fbrica de mocadors i faixes (ZamORa 1973:104). s possible que loci de paraire comencs a declinar a mitjan segle XVIII, segurament perqu fou substitut pels teixits de seda. Entre 1796 i 1800 la majoria docis estan relacionats amb aquesta bra (catorze perxers i dos velers, enfront de dotze paraires, un teixidor de llana i tres teixidors de lli el 1796 i onze perxers, cinc velers i un passamaner enfront de dotze paraires i sis teixidors de lli lany 1800).227 La veritat s que la seda va penetrar amb fora a Santpedor sota la inuncia directa de Manresa. Vila ens narra que lany 1778 el governador general del Principat va aprovar les ordenances del gremi de velers, perxers i passamaners. En la sollicitud sargumentava que des de feia vint-i-cinc anys es dedicaven a aquesta manufactura i que eren ja un nombre sucient per poder-se organitzar en gremi tot i la dura oposici dels gremis de Manresa (VIla Sala 1898: 195-197). Cal pensar que la indstria de la seda a Santpedor va nixer com un apndix de la manresana a causa de la proximitat, per a mesura que els productors van comenar a comercialitzar pel seu compte, els perxers manresans la van veure com una amenaa. Un dels arguments utilitzats per oposar-shi ens
226. Junta de Comer, vol. 81, Santpedor, 1-IV-1765, IMHB. 227. Notari C. Mas 1796 i 1800, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

131

interessa especialment: Decidieron los tejedores de Manresa, conocida por los perxers de Santpedor, no eran maestros ni tan siquiera haban pasado por un gremio, la mayora no eran ms que labradores, paraires, arrieros, etc. elevaron una protesta a la Junta en la que pedan la extincin y supresin de los sederos de Santpedor (HeRNNDeZ Sala 1964: 174). Efectivament, la producci de galons no era lactivitat ms important sin que era una de les moltes que realitzaven (pagesos/ paraires/traginers). Quan es parlen de complementarietats, sesmenten en aquest cas els traginers. Santpedor fou una vila especialitzada en el transport interior i moltes famlies vivien daquest negoci. No arribava al nivell de Copons a lAnoia (MUSeT PONS 1997) o de Tortell a la Garrotxa que controlaven el transport a la pennsula, per del Bages era el municipi ms especialitzat en aquesta activitat. Tot i aix gaireb no en sabem res. A. Vila (1898: 200-201) fa una descripci interessant daquesta activitat: Ab dit negoci o industria hi anava adjunt el comer desportaci de dits ayguardents, del vi de la vila y de bona part del Pla de Bages, de vinagre, de vi blanc, mistela, etc. que feyen una multitud de traginers amb els seus matxos de bast yls seus burros a la Plana de Vic, al Lluans, a les Guilleries, a la montanya y adhuc a la Cerdanya, quiscun a la seva respectiva comarca, ahon de pares a lls ja hi tenien la sua clientela, passant de poblet en poblet y de masia en masia, espedint a la menuda les seves mercaderias (...) y portant de retorn les bones patates de la montanya, els bons fasols de les Guilleries yl bon blat de moro y adhuch els bons godays de la Plana de Vic y donant sobretot molta vida y animaci a la nostra vila ab el seu trafec y comer (...) Les cases dels traginers eren abans de les ms poderoses de la poblaci. No cal dir, doncs, si han rebut totes elles forta sotragada. Els protocols notarials corroboren la importncia daquest oci. Dels que hem analitzat de 1796 i 1800, hi ha vint-i-vuit i divuit escriptures signades per traginers,228 mentre que en altres, les referncies a negocis daquest collectiu apareixen sovint: per pagar als compradors de 125 libras que los est devent del valor del aiguardent pres en sa fabrica229 o compra danimals 200 ll. pel valor de dos matxos que li ha venut y que ell t rebut a satisfacci230 o simple reconeixement de deutes de 326 libras per lo import de totas las mercaderias que ns

228. Notari C. Mas 1796 i 1800, AHCM. 229. Notari C. Mas 1800, f. 61, 9-II-1800, AHCM. 230. Notari C. Mas 1799, f. 34, 17-I-1799, AHCM.

132

LlOREN FERRER I AlS

vuy li ha pres y de tots los tractes y comptes entre ells tinguts ns lo die present. El negoci estava en mans de dos traginers que anaven a prdues y ganancias en el negoci.231 Efectivament, les societats entre traginers o entre traginers i perxers eren freqents per poder transportar i negociar mercaderies a vegades noms per a un viatge. Miquel Riera, comerciant de Santpedor, declarava en el seu inventari, dos telers, un de perxer, una casa, un hort, dues vinyes i los caudals del negoci que constan en lo Llibre de Compaa en que van compresos los dos matxos ab sos arreus de que lo Pere Riera t la tercera part de la ganancia.232 Un altre exemple de pluriactivitat. Ens queda nalment la producci daiguardent en qu Santpedor fou un dels pobles amb ms activitat. A. Vila (1898: 199-200) tamb lesmenta: Tot el vi premsat de la vila y de bona part de la comarca, y tot laltre de pochs graus alcoholics, o b cap trencat, etc, que no podia servir per a beure, era aprotat per les fabriques o facines de la vila (...) en lany 1752 se fabricaren en Santpedor unes 986 cargas dayguardent, entre renada, holanda, anissada y blanca; essent una vintena els petits fabricants de dit article, queren els matexos principals propietaris de la vila. Segons Zamora cap a 1780 hay cuatro fabricas de aguardiente corrientes y yendo bien el renado hay hasta 21 (ZamORa 1973:104). Santpedor shavia especialitzat a produir aiguardent llisa, que era el ms acceptat a Catalunya, i els traginers el venien en petites quantitats per pobles i masies (FeRReR AlS 1981b) a diferncia del produt a Manresa que es destinava a lexportaci cap a Amrica. La pluriactivitat afectava tamb laiguardent. En la relaci de lindustrial de 1736 hi ha algunes descripcions molt eloqents en aquest sentit: Bartomeu Vintr, paraire de dicha villa, comercio en una fbrica de aguardiente comprando parte del vino y consumiento parte del suyo y parte de trco de pelaytera y otros negocios asi que trabalsa por la fbrica de pelayre unos aos con otros 300 libras, por la fbrica de aguardiente consuma 100 cargas de vino (...) Valentn Casas, pelayre, tiene traco de pelayteria y aguardiente y arriendos (...) Josep Setvalls, texedor de lana y pelayre tiene traco de peylatera y vino.233 No hi havia negoci en aquests pobles que no contempls laprotament de diferents oportunitats, de tal manera que el paraire era al mateix
231. Notari C. Mas 1796, f. 431, 16-XII-1796, AHCM. 232. Notari C. Mas 1797, f. 335, AHCM. 233. Santpedor, lligall Cadastre S, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

133

temps pags, arrendatari de drets municipals o senyorials i fabricant daiguardent. I aquesta estratgia els feia menys vulnerables a les crisis a causa de la diversicaci i atents als canvis i noves oportunitats sempre que tinguessin les mateixes caracterstiques (inversi fonamental en capital circulant i de quanties modestes). Vi i aiguardent Lanlisi de la viticultura i la fabricaci daiguardent a la comarca del Bages en el segle XVIII ja lhem realitzat en altres treballs (FeRReR AlS 1981b; 1987; 1998b) i noms ressaltarem algunes idees que complementen el que estem considerant. La producci de vi fou una activitat present al Bages des de ledat mitjana amb poques dexpansi i retrocs. La causa eren els sls de baixa qualitat i, sobretot, que el nord de la comarca coincideix amb el lmit geogrc de la vinya a Catalunya, aix la va convertir en lrea provedora de vi del territori que sanomenava genricament la muntanya, s a dir tot el Prepirineu i el Pirineu, el Moians, Osona, la Segarra, lUrgell, etc. En el segle XVIII, lincrement de la demanda general de vi i aiguardent fu que es multipliqus la superfcie vitcola que ja shavia comenat a desenvolupar en el segle XVII. Les dades estadstiques sn escasses, per sabem que lany 1716, a Navarcles, la vinya ocupava el 46,6% de la terra conreada; a Manresa, el 56,7% lany 1737 i a Arts el 57,2% lany 1774. Al mateix temps els protocols notarials estan plens dallusions a noves rompudes de terres, contractes de rabassa per plantar vinya i els inventaris ho hem vist al llarg del que portem escrit recullen lexistncia de trulls, cellers, btes i tot tipus deines vitcoles presents gaireb a totes les cases. Els viatgers i observadors de nals del segle XVIII recullen aquesta mateixa situaci. Citem noms el P. Caresmar: La causa de la destruccin lastimosa de los Montes que se experimenta en este corregimiento, se atribuye al exceso de plantacin de vias, asegurndose que en el trmino de su capital apenas hay un palmo de tierra que no est cultivado y ocupado con vias de modo que se cogen anualmente en su territorio de lengua y media de extensin ms de 50.000 cargas de vino (...) Desde Calders a Calaf y desde Monistrol de Montserrat hasta Balsareny que hai seis leguas de distancia, son todas montaas cultivadas de vias, y en los parages en que no las hay, se hallan pinos que sirven para maderas de casas (CaReSmaR 1780). El vi fou en el segle XVIII i XIX una activitat econmica fonamental i una oportunitat ms.

134

LlOREN FERRER I AlS

Una revisi del paper de la rabassa morta La terra era controlada majoritriament pels pagesos acomodats que residien a les masies, els quals eren, al mateix temps, emteutes dels monjos dels monestirs o de nobles a qui pagaven un cens irrisori en diners o en espcie i, a canvi, el pags de masia gaudia del domini til de la terra. A la prctica, el carcter indenit del contracte i els censos desvaloritzats amb el pas del temps els van convertir en quasi propietaris. La vinya noms es podia estendre o a les terres de les masies o a les parcelles dels voltants de la ciutat o dels pobles que la pressi humana havia arrancat amb el pas del temps a les masies i que era ara la base de la propietat ciutadana. Aquestes ltimes es van esgotar aviat i noms va quedar com a recurs la terra de les masies. Els pagesos de les masies haguessin pogut contractar jornalers i explotar directament les vinyes, per aquest no fou el cam que es va utilitzar i es va preferir lexplotaci indirecta. No era una opci nova, de fet la vida econmica de Catalunya passava sovint per solucions pactistes de compartir costos i aquesta havia estat la prctica habitual a lagricultura. Tamb s cert que la viticultura necessitava grans aportacions de m dobra, tant en la plantaci com en el conreu i en lelaboraci i, al mateix temps, amb resultats incerts a causa de la irregularitat de les collites. En aquest sentit, els pagesos van preferir cedir la terra a llarg termini a canvi de plantar vinya i de cobrar una part de la collita (normalment la quarta part). Qui tenia la masia minimitzava els riscos, no havia davanar capital en el moment inicial, i qui rebia la terra podia conrear-la com li sembls i optimitzava lexplotaci a travs del seu treball, assumint, aix, part dels riscos. La collaboraci beneciava les dues parts i feia possible que, gaireb sense capital monetari, pogus produir-se lexpansi: uns hi posaven la terra i els altres la feina. El contracte que es va utilitzar fou el de rabassa morta. Hi ha indicis que aquest contracte fou una evoluci de formes de coplantatio que encara eren vives en el segle XVII. Lelevat cost de la plantaci va portar, en alguns casos, a cedir la propietat de la meitat de la vinya plantada a qui hi havia invertit el treball, per aquesta soluci podia acabar amb el patrimoni de qui possea la terra, ja que a cada plantada es perdia la meitat de la terra, per la qual cosa la coplantatio va acabar evolucionant cap a la rabassa: cedir la terra a canvi de plantar vinya, per un perode llarg de temps mentre els ceps eren productius i a canvi duna part dels fruits. Qui plantava es veia recompensat per lesfor i, qui tenia la terra, podia recuperar-la al nal desprs de ser retribut cada any amb una part dels fruits. El contracte es formulava com un subestabliment, s a dir hi havia la

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

135

cessi del domini til a canvi dun cens les parts de fruits i una entrada que podia ser simblica o una quantitat en diners. El sistema que es posava en marxa tenia la virtut destendre el conreu a cpia de mobilitzar treball amb molt poc capital. El rabassaire noms hi posava la feina i no havia de pagar res en efectiu, noms una part del que collia. Lnic moment en qu podia produir-se un desemborsament de capital era quan es pagava lentrada en signar el contracte, encara que les dades recollides apunten que lentrada era simblica. En una mostra de contractes de rabassa de 1770, el 52,2% pagaven un pollastre dentrada i la resta una quantitat que oscillava entre les 10 i 50 lliures per quartera, en canvi lany 1850, el 95,2% pagaven un pollastre o un got daigua234 (FeRReR AlS 1987: 455). Lentrada monetria no era tampoc un obstacle a lexpansi de la vinya, ja que el sistema de prstecs mitjanant la frmula del censal permetia convertir lentrada en una petita pensi monetria a pagar anualment.235 Aix va permetre multiplicar les famlies de petits pagesos que accedien a la terra mitjanant el contracte de rabassa morta, que tenien una casa al poble construda tamb mitjanant la utilitzaci de lemteusi i el nanament derivat de convertir en censals el capital i un hort darrere de la casa o a la zona de regadiu de la localitat (FeRReR AlS 1987; BeNeT ClaR i FeRReR AlS 1990). En estudis anteriors hem suposat que la rabassa morta era un contracte que organitzava les relacions socials entre pagesos de mas que tenien la terra i els petits pagesos sorgits de lexpansi demogrca del segle XVIII que podien aix accedir a la terra. La quarta part dels fruits era la quantitat mxima a pagar, per damunt de la qual el conreu de la vinya ja no seria rendible (cal pensar que a ms es pagava el delme). En realitat, aquesta idea terica es veia desbordada per levoluci dels preus, per lecincia en el conreu i pel valor afegit derivat del vi que sobtingus i de les estructures de comercialitzaci de qui conreava la vinya. En determinades circumstncies, desprs de pagar la quarta part i el delme, els ingressos de qui conreava la terra podien millorar. No sols aix, sin que en algunes circumstncies la rabassa morta fou un accs barat a la terra, ja fos perqu no calia desemborsar capital,
234. Una de les raons que poden explicar aquesta aparici de lentrada en metllic s lincrement del preu del vi i de la rendibilitat de les vinyes. Qui tenia la terra compensava, aix, els avantatges que tenia per al rabassaire el pagament duna part dels fruits. 235. Josep Prat, pags de Sant Fruits, va signar un contracte a rabassa morta amb Segimon Vilajoana de la Valldelshorts. Havia de pagar 160 lliures dentrada i, com que no tenia els diners, va assumir tres censals de qui tenia la terra: dos de 20 i 40 lliures que es prestaven al rector de la Valldelshorts i un de 100 lliures al rector de Santa Clara (notari Raurs 1756, 15-III-1756, Cria de Manresa (1764-1765), AHCM).

136

LlOREN FERRER I AlS

com pels benecis que es podien obtenir de la venda del vi. Aquesta idea es pot corroborar en un reps als inventaris, aportats ms amunt, de diferents velers i paraires: no sols es tenien vinyes prpies i cellers sin que es tenien vinyes a rabassa morta pagant la quarta part de fruits (aquest preu o lloguer que es pagava per la terra era inferior al beneci que sobtenia i el vi entrava a la roda de negocis del paraire) i contribua aix a expansionar als collectius socials ms ben situats dins la comunitat pagesa QUaDRe 11 Proporci de terres a rabassa morta dels possedors de ms de 25 quarteres lany 1872
Arts 1872 Propietat Rabassa Total % rabassa

Josep Arissa i Pladevall Josep Arissa Torres Josep Ferrer Escarrabill Josep Morell Verneda Antoni Pladevall Boladeras Josep Quintana Vilaresau Salvador Torres Canadell Jaume Galobardes Gimferrer Joaquim Gironella Sala Joan Pladevall Fargues Rafael Pujolreu Plans Jaume Reixac de Calders Josep Solergibert Arnau 12 Q 2 q 22 Q 8 q 17 Q 7 Q 6 q 3 Q 9 q 18 Q 6 q 1 Q 8 q 3 q 5 Q 9 q 27 Q 7 q 9 Q 3 q

25 Q 11q 25 Q 11 q 6 Q 7 q 12 Q 23 Q 29 Q 3 q 29 Q 26 Q 9 q

100 23 41 74 86 53 94 97 80 37 63 100 61

21 Q 4 q 28 Q 10 q 20 Q 10 q 39 Q 4 q 26 Q 9 q 28 Q 5 q 25 Q 1 q 25 Q 4 q 23 Q 28 Q 9 q 16 Q 1 q 43 Q 8 q 16 Q 2 q 25 Q 5 q 31 Q 4 q 31 Q 4 q 18 Q 11 q 31 Q 1 q

Font: elaboraci prpia a partir de lamillarament dArts de 1872, AMA. Q: quarteres, q: quartans.

Que la rabassa era un instrument que anava ms enll de permetre als petits pagesos accedir a la terra ho mostra el cas de Jaume Gras, hereu del mas Gras de Marganell que lany 1764 va establir a rabassa morta vint-i-cinc jornals de terra per a plantar vinya a Ignasi Coma, Josep Padr, Pere Font, Andreu Parera i Anton Gomis, tots velers de Manresa alguns noms han aparegut ms amunt en els negocis seders a canvi de pagar la cinquena part dels fruits. Aquestes parts de fruits, menors que les habituals, sexpliquen pels problemes de qui establia ja que, en el mateix protocol, el mateix pags arrendava per vint-i-dos anys la cinquena part dels fruits per 2.000 lliures, de les quals noms en rebia 500 en efectiu i la resta eren per a pagar

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

137

deutes.236 s un exemple de linters dels velers pels negocis vitcoles, no sols en lesfera de la comercialitzaci, sin de la producci i, al mateix temps, una mostra de la seva fora econmica que obligava el pags a acceptar unes determinades condicions. Tenim altres exemples: Anton Casajoana, pags i propietari del mas Casajoana de Castellgal, va establir cent cinquanta quarteres de terra a Pau Fbregas, botiguer de draps de Manresa237 o el propietari del mas de la Culla de Manresa que va establir seixanta jornals a Agust Soldevila, tintorer de seda de la ciutat.238 De lany 1872, molt lluny cronolgicament del moment que estem considerant per resultat del que va succeir en el segle XVIII, podem reconstruir lestructura de la propietat i la de lexplotaci de la terra a Arts (quadre 11). Les dades sn molt ables a diferncia daltres recomptes estadstics. Hem triat la llista daquells que posseeixen ms de vint-i-cinc quarteres (vuit hectrees) entre terres en propietat i a rabassa morta. No sols apareixen hereus de paraires del segle XVIII, que hem seguit ms amunt, sin que els percentatges de terres a rabassa en cadascun s elevadssim; dels tretze noms noms tres tenen menys del 50% de terres a rabassa, s a dir que el seu poder econmic com a pagesos mitjans derivava no tant de les terres en propietat sin de les terres establertes a rabassa per les masies. El que s nou en aquesta anlisi de lexpansi de la viticultura en el segle XVIII s que la rabassa no fou noms un instrument estratgic al servei de les masies i que va permetre el naixement dels petits pagesos rabassaires, sin que tamb fou utilitzat pels paraires/velers per a aprotar les oportunitats de la viticultura. La rabassa deixava marge dins de la pluriactivitat i era tamb un instrument dacumulaci per a algunes famlies. Cap dels sectors protoindustrials que hem analitzat ns aqu es va mantenir al marge de les possibilitats de la viticultura. No es pot mantenir ja la tesi de la incompatibilitat de la vinya amb la llana o la seda sin que formava part del mateix entramat econmic. Tot contribua al creixement i a lacumulaci. Les possibilitats de laiguardent Des de nals del segle XVII laiguardent exportat cap a lEuropa nord-atlntica shavia convertit en una de les possibilitats de la viticul236. Notari J. A. Sala 1763-1764, f. 40-43, AHCM. 237. Notari J. A. Sala 1760, ff. 100-101, AHCM. 238. Notari Raurs 1790-1791, ff. 71-74 (1790).

138

LlOREN FERRER I AlS

tura ja que tenia ms valor afegit que el vi, ocupava menys espai i es podia transportar sense fer-se malb. El P. Caresmar lany 1780 armava ...se fabrican en cada ao ms de seis mil cargas de aguardiente que es otro motivo poderoso para la destruccin de los montes (CaReSmaR 1780: 379-380). La quantitat era realment modesta si tenim en compte que el Peneds en produa 40.000 cada any i el Camp de Tarragona, 80.000, constituint una autntica especialitzaci i una orientaci de la producci vitcola cap a la destillaci. Al Bages era una producci secundria ja que el vi es venia normalment b en els mercats de la montaa que no en produen. El vi que anava per a aiguardent era el de baixa qualitat, el premsat i, algunes vegades, la destillaci podia servir per a eliminar excedents. La producci daiguardent fou, com en tants altres negocis en aquest moment, un negoci ms per a artesans, pagesos i comerciants.239 Les olles funcionaven uns quants mesos a lany i la producci senviava a la costa per exportar-la o vendre-la per la terra com feien els traginers de Santpedor. Aquest carcter espordic de la producci les feia ms opaques a lestadstica. Aix lany 1780 en una enquesta sobre el bisbat de Vic sesmenten fbriques a: Mura (2), Sallent (5), Santpedor (7), Navarcles (1), Castellbell (3), Manresa (14) (PlaDeVall FONT 1978). A Santpedor es deia que hi havia cuatro fbricas de aguardiente corrientes y yendo bien el renado, hay hasta 21 (ZamORa 1973:104). A Sant Salvador de Guardiola nhi havia almenys dues i a Rajadell, una, que no surten a la relaci.240 En canvi, en el Cens de Manufactures de 1784 consten fbriques daiguardent a Arts (1), Castelladral (1), Castellfollit (1), Castellar (1), Castellbell (4), Castellet (1), Guardiola (4), Manresa (9), Marganell (3), Monistrol de Calders (2), Monistrol de Montserrat (1), Mura (3), Navarcles (3), Olzinelles (1), Rajadell (2), Sallent (6), Sant Iscle (1), Sant Fruits (1), Santpedor (6), Talamanca (2), Torroella (2), Vallformosa (1), Vilatorrada (1). En total 57 (MIgUel LPeZ 1996). Lany 1819 segons el cens de Vicente de Frigola hi havia dinou pobles on es fabricava aiguardent (FRIgOla 1824). Aquestes variacions ens indiquen el carcter espordic i no sistemtic de la producci i segurament complementari daltres activitats artesanals o agrcoles. Alguns exemples. En linventari de Joan Baptista Soler de 1745 blanquer, veler i soci duna de les companyies ms importants

239. Seguim les dades aportades en els nostres propis treballs (Ll. FeRReR, 1981 i 1998: 147-156). 240. Ens referim a la de Josep Barjau i Josep Regordosa al mas Parrot (notari Rallat, 1780, f. 36) i a la de Josep Soler al mas Calvet. A Rajadell nhi havia una al mas Centelles (PaRCeRISaS COlOmeR estiu 2001).

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

139

consta que, en el mas Calvet de Sant Salvador de Guardiola, hi tenia: tota aquella caseta vulgarment dita ocina de ayguardent situada en lo predit mas o heretat al costat de la font, dins la qual se ha trobat: (...) una olla de aram ab sas trompas del mateix pera fer ayguardent de una carrega y dotze setzens.241 I no era una activitat marginal ja que a lAlmanak mercantil de 1799, Joan Baptista Soler un descendent daquell apareixia com un dels grans fabricants daiguardent de Manresa. A la mateixa llista hi havia Joan Suanya, propietari del mas Suanya i membre tamb duna de les grans companyies sederes de la ciutat (Almanak mercantil 1799: 375). QUaDRe 12 Fabricants de Manresa en el segle XVIII i participaci en els arrendaments municipals
Josep Oller del mas, pags de masia Mart Jaumeandreu, encepador Ignasi Oliveres, pags Flix Subirats, veler Toms Fbregues, sabater Joan Suanya, veler Geroni Comellas, corder Miquel Cavalleria, claveter Maurici Coma, clavater Gaspar Campdoliver, sabater Josep Amors, traginer Francesc Moliner, pags Maurici Vidal, veler Josep Barjau, calderer Josep Soler, blanquer Maurici Mart, guanter Bernat Escorcell, blanquer Jaume Morros, claveter Josep Aris, corder (X) (X) (X) (X) (X) (X) (X) (X)

(X) (X) (X) (X) (X) (X)

Font: Ferrer Als 1981b i buidatge darrendaments municipals.

Lany 1780 Josep Barjau, blanquer en altres llocs apareix com a calderer de Manresa, i Josep Regordosa, pags de Sant Salvador de Guardiola, van arribar a un acord per a construir una ocina de fer ayguardent ab dues olles, amb dues tines de set-centes cargues, una premsa i una casa. Si no fabricaven aiguardent conjuntament, un any tindria locina un i el segent laltre.242 s un exemple de col laboraci entre els pagesos que controlaven la terra i aquells artesans negociants; tamb podia ser una iniciativa dels mateixos pagesos de masia acomodats com lhereu del mas Centelles de Rajadell.243

241. 242. 243. crrec de la

Inventari de Joan Baptista Soler, notari Flix Soler 1745, 21-IX-1745, AHCM. Notari Rallat 1780, f. 36, 27-I-1780, AHCM. Sabem que portava aiguardent a Vilanova a vendre i que lany 1784 es fu provisi daiguardent a la menuda a Calaf (PaRCeRISaS COlOmeR estiu 2001).

140
XVIII

LlOREN FERRER I AlS

A partir de les notcies de fabricants daiguardent de mitjan segle hem pogut elaborar una llista aproximada dels que alguna vegada van estar relacionats amb els arrendaments municipals (quadre 12) Noms hi ha tres pagesos, un de la masia ms important de Manresa, tots els altres sn artesans dels ocis ms diversos (velers, blanquers, claveters) per als quals produir aiguardent era una activitat ms, com els arrendaments, el conreu de vinyes o teixir mocadors de seda. La creu al costat del nom del fabricant daiguardent indica precisament que sn individus que participen en alguns dels arrendaments municipals (FeRReR AlS 1981b: 114). La producci daiguardent en olles disperses que funcionaven estacionalment es va convertir en un ingrs complementari per a pagesos, paraires, velers i artesans. Noms a Santpedor va tenir una importncia que anava ms enll i alguns traginers van convertir-ne el comer en una de les activitats bsiques del seu negoci. Larribada del cot Encara que el cot segons A. Garca Espuche (1998: 244-246) va tenir una certa importncia en el segle XVI (lany 1590 hi havia quaranta-un individus que es declaraven cotoners), en el segle XVIII havien desaparegut de lestructura productiva de Manresa. Lany 1767 es van aprovar les ordenances del gremi de tintorers de seda, de draps i de llanes i de torcedors de seda i cotoners, per sespecicava que respeto de no trabajarse por el Arte de estos ltimos, y haber solamente dos maestros que por hijos de algodoneros (cuya fbrica estuvo en exercicio antiguamente) fueron admitidos por maestros (SaRReT ARBS 1923:80). Es dedueix que era una activitat marginal. Per el cot estava present a les ordenances daltres gremis. Entre els teixits propis que elaboraven els velers, es parla de sargas, buratos, hilo y algodn, escomilla, estambre (...) pampalinas, seda e hiladillo, seda y alducar, seda y algodn, cordillada, tafetanes.... Els passamaners podien fabricar tamb cordons de qualsevol tipus as de seda, y de hiladillo, como de hilo y de algodn, y as de oro, como de plata... (SaRReT ARBS 1923: 97-98). De tot aix es dedueix que els membres daquests gremis podien utilitzar el cot en els seus teixits o almenys que no era una bra estranya el van utilitzar? Els inventaris poden mostrar-nos ns a quin punt el cot era una bra present en els tallers dels velers i els perxers. En realitat no sembla que estigus molt introdut, tot i que tampoc estava absent. En linventari de 1734 de Maurici Vilomara, veler, entre els gneres hi ha cot tenyit i cot blanc i entre les eines un pinta de fer mocadors de

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

141

cot.244 En el de Jaume Talled de 1787, veler, sesmenten entre altres gneres pea de cot de 8 canes, Indianes de fondo barrat, de fons obscur, fondo blanc, caublanc, sagaleses y vions encara que podia ser que no els hagus fabricat ell sin que els tingus per vendre.245 En el de Mart Guitart, veler, de 1790 es parla de 80 canons de cot de varios colors246 i en el de Francisco Sererols, veler, apareixen dues canes de mostra de cot.247 A la llista de vendes de la companyia dIgnasi Parera entre 1788 i 1789 apareixen entre els gneres portats a vendre 1.192 mocadors de cot, una quantitat modesta enfront dels de 23.197 de seda (MUSeT PONS 2002b).248 Les evidncies sn, doncs, escasses i cal pensar que, entre els velers, el cot hi era present i es coneixia, per no era una bra important. s probable que la demanda de cot es produs per la banda de la cinteria i concretament a travs de les betes, precisament de cot. Lany 1797 es deia a lAlmanak mercantil (1797): Se numeran ms de 400 telares de cintas de hiladillo y algodn, que se llaman vulgarmente vetes, de las que van muchsimas a Castilla y dems provincias del Reyno, y se consume gran porcin en el Principado. En estas trabajan las mujeres, y en otras que se texen de 10 hasta 22 piezas, de que habr ms de 500 telares, trabajan hombres. Aquesta producci implicava una demanda important de cot lat que va crixer a nals del segle XVIII a mesura que la seda comenava a tenir problemes. Precisament veurem que seran perxers i passamaners (productors de betes de cot) els primers interessats a participar en projectes de mecanitzaci de la latura per a satisfer la demanda creixent de la cinteria. Aquesta demanda shauria desenvolupat a partir de la introducci del teler de rem o patacada que era capa de teixir vint cintes al mateix temps i que va suposar un important increment de productivitat (FeRReR AlS 1994b). Els mecanismes daquest teler el convertien a la prctica en un teler mecnic al qual noms faltava aplicar una font denergia externa. Es va inventar lany 1586, millorat el 1604 amb el teler de barres i lany 1735 Jonh Kay va inventar el batan de cremallera que donava suavitat a les llanadores i permetia millorar la qualitat de la cinta (VIROS PUjOla 2000a). A Catalunya les primeres notcies de la presncia daquest teler les trobem lany 1753 a Barcelona (MOlaS
244. Notari Dr. Sala 1700-1741, Inventaris ff. 333-336, 5-II-1734, AHCM. 245. Notari Masramon 1787, f. 297, 7-XI-1787, AHCM. 246. Notari Masramon 1790, f. 439, AHCM. 247. Notari Masramon 1792, f. 406, AHCM. 248. Considera que es tractava dels mocadors de Toms Parera que lany 1777 va arrendar un obrador i un tint de mocadors de cot i que estava encara en funcionament lany 1802 (notari Raurs 1777, f. 34, AHCM) (MUSeT PONS 2002a: 116).

142

LlOREN FERRER I AlS

RIBalTa 1970: 431), al cap de poc arribaria a Manresa on fou adoptat i millorat de tal manera que a la darreria de segle apareixia com un element denidor del districte industrial de Manresa i fonamental en lespecialitzaci cintera.249 La complexitat de lartefacte va fer que se lanomens fbrica i en els inventaris es parla de fbrica de vetes, quan hom es refereix a aquest tipus de teler. Ser ms endavant que la paraula prendr un altre sentit. El cot va arribar tamb a travs de les fbriques dindianes que hem descrit ms amunt que sorganitzaven de forma diferent a daltres produccions. Mentre que la producci sedera es va organitzar a travs dobradors familiars que arribaven com a mxim a tenir cinc telers i la multiplicaci de la producci era a causa de la collaboraci entre obradors o el sotmetiment dels uns als altres, les fbriques dindianes concentraven el procs productiu en un edici construt expressament i en el qual sinstallaven els telers (la dArgullol va arribar a concentrar cinquanta telers), les mquines destampar i el prat que servia per eixugar les teles. Noms la latura sorganitzava a lexterior a travs de la compra de cot lat o la utilitzaci de ladores locals. Per qu les fbriques dindianes van concentrar els telers i no van organitzar una xarxa de teixidors que treballaven a casa seva com passava amb la llana? Per J. Thompson (1994: 112-114) lestampaci dindianes tenia tendncia a desenvolupar economies descala i era una indstria que necessitava controls de qualitat per obtenir bons resultats; lany 1728 la integraci vertical era una forma dobtenir ms privilegis de la Corona i lexistncia dun sistema de gremis total a Barcelona no deixava espais per a la nova activitat ni per a treballar el cot. La centralitzaci seria una conseqncia de la impossibilitat de desenvolupar el model domstic en aquest context. Encara que estampats i teixits de cot van aparixer units al llarg del segle XVIII, el cert s que a partir de 1770 es va comenar a desenvolupar una indstria de teixits de cot en cru que venia les seves peces als estampadors de Barcelona, al costat de les altres produccions autctones. Aquestes noves fbriques, que mantenien la concentraci de telers, van nixer tenint com a punt de mira Barcelona on hi trobaven el cot i hi venien les peces en cru.
249. Algun autor pensa que aquest teler fou introdut per Manuel Portabella que el va portar de Marsella (OlIVeRaS SamITIeR 1985:129) i M. Perramon que es va importar dAnglaterra al segle XVIII i fou molt millorat a la ciutat (PeRRamON CaSaSaYaS 1962). A linventari de Maurici Vilomara, veler, de lany 1734 citat ms amunt es parla dun teler dit la fbrica de fer tafetans de tots colors menys encarnats el que ens fa pensar que aquest artefacte estigus present a la ciutat des de molt abans. En realitat s difcil creure que en un perode tan curt de temps (1770-1780) hagus tingut un desenvolupament tan gran.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

143

Les explicacions daquest procs poden ser variades. A Barcelona, a nals del segle XVIII, les fbriques dindianes havien orientat la seva producci al pintat de llenos de lli que desprs eren exportats a Amrica, deixant una mica de banda les seccions de teixits (SNCHeZ SUReZ 1989a; NaDal 1991b); en aquest context, la lgica expressada ms amunt daprotar les noves oportunitats i el contacte amb Barcelona; lelevada rendibilitat del sector; lincrement de la demanda de teixits de cot a mesura que sanaven descobrint els seus avantatges enfront de la llana o la seda i a mesura que es redua el preu per la mecanitzaci de la latura, van ajudar a desenvolupar-lo a linterior (THOmSON 1994: 257). Aquests canvis els descrivien lany 1784 els delegats de la indstria: Las indianas fabricadas y pintadas son el gnero ms cmodo al regular uso de las gentes, que hasta aqu se han inventado. Son proporcionadas a todas las estaciones del ao y a todos los climas y regiones: visten al pobre o al rico, son la ropa que ms dura, que ms hermosea y que menos cuesta (...) No est sujeta a la polilla, como lo estan estofas de seda, suple el gusto de estas y adelanta la comodidad de su uso en volver nueva luego que se lava. De estas preciosas calidades les vienen a nuestas indianas el haverse echo tan generales sus consumos, que sin embargo de haverse multiplicado estas fabricas por mitad, a penas bastan al cumplimiento de las demandas. Pocos aos atrs solo era conocido el uso de la Indiana en las costas martimas y ciudades populosas del reyno y en las Amricas. Oy da ha cundido en las entraas del Reyno y las visten las poblaciones mas desconocidas y las ms remotas aldeas (citat per THOmSON 1994: 257-258). Amb aquesta empenta de la demanda que generava bones remuneracions s lgic que els telers sescampessin all on hom estava acostumat a adaptar-se i a aprotar les noves oportunitats. Un fabricant dindianes descrivia el que estava passant a linterior lany 1784: en los pueblos haya alguno o ms acaudalados que si hasta ahora han hecho fructicar su dinero en varios ramos de industria ya en sedas, ya en lanas, ya en ganado haciendo circular su caudal en aumento de sus patrimonios, passen ahora a derramar por esta provincia la manufacturacin de los texidos de algodn, aadiendo esta nueva industria a las que se miran como arraigadas en el Principado (OKUNO 1999). El cot comenava a desbordar el marc barcelon en qu shavia mantingut. Tenim notcia dalgunes daquestes fbriques de teixits de cot. A lAlmanak de 1797 sespecica que a Manresa hi havia tres fbricas

144

LlOREN FERRER I AlS

de pauelos de algodn, cuyos fabricantes son D. Toms Perera y D. Mauricio Soler. La de Toms Perera es va posar en marxa lany 1770. A Cardona, segons la resposta al qestionari de Francisco de Zamora, hi havia dues fbriques, una dHemeteri Casades i els seus socis, que tenia onze telers, i una altra dHemeteri Garriga, amb sis,250 a ms de la fbrica dindianes de Manuel Flotats, un comerciant que tenia bons contactes a Barcelona. Laltre punt de desenvolupament daquesta indstria de teixits de cot era Berga on lany 1789(?) sescrivia solo en Berga han decado las fbricas de lana por averse empleado sus operarios en las fbricas de algodn (SeRRa I FeRReR 1985). A la resposta de Berga de lany 1790 es parla que hi havia dos-cents deu telers, vint-i-quatre per a llenos ordinaris, quaranta-dos de blauets, cent un dindianes crues, divuit de mocadors pintats i nou de paolinistas. La cronologia mostra que els primers que van introduir a Berga la fbrica de lar i teixir blauets foren Francesc Pons i Jacinto Anglarill feia dotze anys; mussolines i mitges, Diego Puig, en feia sis, i la fbrica de mocadors de Jacinto Anglarill, en feia dos. s a dir entre 1775 i 1780.251 Lalcalde major de Berga lany 1786 descrivia aix la situaci: Claramente se deja comprender el fomento que ha tenido en esta villa el algodn, con lo qual se ha contenido con utilidad (...) diferentes jvenes (...) y tambin a las mujeres y nias que aplicadas en las hilanzas y limpieza de algodn, logran el sustento (...) si bien es verdad que las fabricas de lana y camo han padecido algun deterioro a causa de que sus operarios logran mayor jornal en aquel y no han de pagar cosa alguna por cofrada, ni otro impuesto (OKUNO 1999: 53). Tant a Berga com a Cardona lexpansi del cot fou fulgurant com veurem ms endavant. No tenim informaci de Sallent ni de Monistrol de Montserrat. Tot i aix, les notcies don va comprar teles en cru J. B. Cirs entre 1785 i 1806 apareix a Sallent amb 624 canes i Monistrol amb 2167. Cardona subministrava el 16,19% del total (7.328 canes) i Berga el 10,91% (4.936 canes) (OKUNO 1999:54). Les dades dIgualada apunten que lany 1764 ja hi havia vint-itres telers de cot i vint-i-cinc lany 1779 en los que se fabrican sin intermisin alguna pauelos listados y cotonadas con mulas, s a dir, no eren indianes per a pintar. Lany 1784 la descripci s molt ms precisa:

250. Vegeu ms amunt la descripci de Cardona. 251. Resposta de Berga al qestionari de Francisco de Zamora, 10-VI-1790, manuscrit 1680.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

145

Son 16 los fabricantes que se hallan tener plantados 126 telares, en que se texan indianas en blanco, cotonas, bombasines y terciopelos, todo de algodn, como y tambin pauelos; y son muchas la personas que se emplean en hilar y cardar algodn que viene de America, y los fabricantes de esta villa van a buscarlo a Barcelona. Estas fbricas empezaron a introducirse dentro del ao proximo pasado, y ban de tal manera de aumento que a ms de los telares existentes se ban construyendo otros en abundancia, como y tambin tornos para hilar el algodn, continundose as y mantenindose las fbricas de algodn en el auge que toman; dicen ser precisa la decadencia de otras fbricas, y particularmente las de lana, por falta de operarios (TORRaS RIB 1993). A Capellades en el ocio de algodn hay trece fabricantes de piessas y juntos los fabricantes tienen ochenta ociales texedores y muchas mugeres por poner el algodn para texer (d.) Fixem-nos que el cot sintrodua, al marge de les indianes, per la via daltres gneres i que les estructures productives que es generalitzaven eren fbriques de teixits (amb una mitjana de 7,9 telers per fbrica) que feien cardar i lar cot a les xarxes locals. La demanda en expansi, recollida per diversos testimonis, va convertir el cot en la gran oportunitat que van intentar aprotar els artesans locals. La introducci de mquines de lar far la resta. El mateix va passar a Vic, Manlleu i ns i tot a Sabadell (OKUNO 1999). Tot sembla indicar, doncs, que aquells municipis amb una activa indstria llanera es van passar al cot, per nhi van haver alguns que shi van resistir. Okuno ho relaciona amb els grans centres productors de teixits destam i no de llana cardada i esmenta Moi, la Pobla de Lillet, Centelles, Castellterol i tamb Esparreguera i Terrassa que eren nuclis on predominava la llana cardada. Aquesta explicaci no s plausible, ja que en alguns dels pobles esmentats ms amunt hi predominava lestam (Vic, Manlleu, Cardona, Sallent) i la llana cardada (Monistrol o Sabadell) (OKUNO 1999: 52-53). Cal cercar levoluci diferenciada en altres raons: la fora poltica dels fabricants de draps dins del poble que impedia una determinada evoluci, la centralitat de la seva producci i la rendibilitat de les especialitats locals que feia que no hi hagus necessitat encara de buscar alternatives en altres camps. Passar-se al cot era aprotar una nova oportunitat per ning sabia quin seria el seu futur i, si les coses anaven b produint llana, no hi havia cap necessitat darriscar-se. Noms hem volgut mostrar que en algunes ciutats i pobles amb tradici llanera van aparixer entre 1775 i 1780 fbriques de teixits de cot aprotant el creixement de la demanda i que serien la base

146

LlOREN FERRER I AlS

de lexpansi de les fbriques de teixits en el segle XIX. Tot i aix es poden apreciar dos models: aquells llocs on es van installar fbriques de teixits de cot i el cas de Manresa, que la demanda de cot es va produir des de la cinteria. Ocasionaria dos models diferents de mecanitzaci. La latura de cot: de la competncia a les xarxes llaneres a la jenny Avui sembla clarament establerta la cronologia de la introducci de la latura del cot a Catalunya i les formes que va adoptar. La demanda de cot lat es va produir a partir de les fbriques dindianes per tamb dels nous teixidors de peces en cru que sorgien a linterior. La latura del cot es va iniciar a Catalunya amb la creaci lany 1772 de la Companyia de Filats de Cot. Hi ha indicis que algunes fbriques van intentar lar cot en els anys seixanta per la majoria del cot lat era importat i provenia dels comerciants maltesos. Els fabricants discutien sobre la necessitat dintroduir la latura per no fou ns al 1771, quan es va carregar amb un 20% la importaci de cot lat, que el tema es va plantejar seriosament. Un informe de lany 1771 de Gener i Gurdia indicava que les dicultats derivaven dels alts costos dobtenci del cot americ i dels problemes derivats dels costos organitzatius i laborals del sistema de fbrica i se suggeria aprotar el treball del mn rural. En el mes dagost de 1772 es fundava la Compaa de Hilados de Algodn que va estar activa entre 1772 i 1774 (va lar el 100% del cot americ de Catalunya) i entre 1784 i 1789 (el 75% del cot americ que suposava entre el 10 i 15% del cot que es consumia). Aquesta latura va organitzar el treball de dues maneres: en zones de tradici ladora va utilitzar les xarxes locals llaneres per a introduir el cot i en zones sense tradici txtil va organitzar factories (edicis on es cardava i lava) amb una persona de la companyia encarregada densenyar a lar i controlar el procs productiu (GaRCa Bala 2001: 144-202). A partir de 1780, les xarxes locals es van anar independitzant i funcionaven de forma autnoma, segurament lant per a les noves fbriques de cot implantades al territori. Okuno ha dividit en tres categories les zones on feia lar la companyia. A les zones A hi havia tradici llanera poc desenvolupada i amb xarxes de ladores treballant per a altres zones; a les zones B existia una forta implantaci de la latura de la llana que es produa per a mercats extralocals i on ja hi havia penetrat la fabricaci de teixits de cot (plana de Vic, conca ddena) i les zones C no tenien cap tradici txtil. Als anys vuitanta, la companyia va haver dabandonar les zones B perqu no podia competir amb uns ladors que estaven lant per a

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

147

les xarxes de fabricants de teixits locals que shavien desenvolupat de forma autnoma. El mateix autor mostra com les fbriques dindianes feien lar directament a les zones A i C i compraven peces en cru a la resta del territori (OKUNO 1999). Quan es va introduir la latura de cot al Bages o al Bergued? Okuno assenyala lencariment dels cotons maltesos entre 1779 i 1785 com la causa que va permetre als paraires locals de linterior entrar a la latura i en el teixit de peces en cru per a les fbriques dindianes. Les dades exposades ms amunt sembla que conrmen aquesta cronologia. La veritat s que quan el cot va entrar va causar estralls en els entorns locals. Els antics paraires van protestar perqu les dones preferien lar cot com passava a Monistrol lany 1787, los graves perjuicios que les irrogaban de que en aquella villa y en Esparraguera, Olesa, Collbat, Vacarisses, Castellvell y Sant Vicente de Castellet se hubiese introducido la hilaza de algodn, que las mujeres preferan a la de la lana por ser ms limpio y proporcionarles mayor ganancia (OlIVeRaS SamITIeR novembre 1981). A tot aquest procs dintroducci dels lats i teixit de cot en aquests pobles, molt mal conegut pel fet que no se li ha prestat excessiu inters, shi va afegir la renovaci tecnolgica que va suposar la introducci de les mquines de lar i de cardar. Sembla que van arribar a travs de Barcelona per es van estendre per aquestes zones a una velocitat vertiginosa. Segons J. Thomson (1994: 296 i ss.) la primera mquina de lar va aparixer a Barcelona lany 1785 grcies a un tal Pontet que no era estampador dindianes. Era una mquina en la qual una sola persona puede hilar treinta y seis hilos de algodn. Pontet la va oferir a la Junta de Comer i aquesta a la Companyia de Filats. El mes de mar de 1786 la Companyia de Filats rebia la proposta de la Junta de Comer de si volia fer-se crrec de les mquines de lar (GaRCa Bala 2001: 201-206). Les primeres proves es van fer el primer semestre de 1787 i no van satisfer les expectatives, la qual cosa va portar a encarregar a Pere Molet un estudi i una proposta sobre com fer servir la mquina. La veritat s que la Companyia va posar en marxa una fbrica que va funcionar entre 1787 i 1792 on es va lar amb les noves mquines, amb un cert secretisme, i amb la intenci de provar la nova tecnologia.252 Malgrat aquest secretisme la jenny es va comenar a estendre

252. A. Garca Bala realitza un excellent estudi daquesta primera experincia i intenta trobar lexplicaci daquesta concentraci i els problemes derivats del control de la m dobra femenina que sutilizava a la fbrica. En realitat, li serveix per argumentar que les alternatives al treball femen a la ciutat van fer que la feina de les dones fos

148

LlOREN FERRER I AlS

amb tota rapidesa a partir del sistema de cpia que practicaren els fusters i ferrers locals. Qu valia una jenny? La Junta de Comer en va encarregar lany 1789 una a un fuster de Barcelona de trenta-sis fusos i va pagar-ne 45 lliures (D.: 213). Lany 1799, vint-i-dos mquines valien 525 lliures (23,9 lliures unitat) i lany 1800, una de seixanta fusos, 57,5 lliures (D.: 235). El capital x de la latura continuava essent barat. Les mquines de lar no foren exclusives de Barcelona, hi ha dades que fan pensar que simultniament es van estendre per altres llocs on els teixits de cot estaven entrant amb fora. En el Diario de Zamora sanota respecte a Puigcerd de 7 a 8 aos de esta parte se han puesto telares de medias y mquinas de hilar algodn (ZamORa 1973: 93). Si les mquines fossin de lar les podrem datar el 1781 i seria la primera notcia que en tindrem a Catalunya, per no nestem segurs, encara que la proximitat amb Frana podria avalar una penetraci primerenca. En canvi, on les dades s que sn ables s a la resposta als qestionaris de Francisco de Zamora a Berga. La pregunta 123 s molt clara en aquest sentit: De tornos de hilar algodn o lana ay muy pocos o casi ninguno que no lo tenga. Maquinas de hilar algodn nuevamente inventadas ay catorce (SeRRa I FeRReR 1985). Els autors daten lenquesta el 1789 per lltim nmero s illegible i podria ser anterior. Aix no obstant, en el Diario realitzat a nals de 1787 no apareix cap esment a aquestes mquines, la qual cosa ens fa pensar que es van introduir entre 1787 i 1789, exactament al mateix moment que la Companyia posava en marxa la seva fbrica a Barcelona. La simultanetat s manifesta i indica que hi havia altres vies per a arribar a la nova tecnologia. El mes de juny de 1790 es va redactar el qestionari exclusiu de la ciutat de Berga. La resposta mostra una clara progressi: de tornos de hilar se puede contar uno en cada casa pues la mayor parte de las muchachas se dedican en este trabajo (...) pero si unas treinta mquinas de algodn trabajando una sola muchacha en una de ellas treinta y tantos hilos.253 Hi havia setze mquines ms i ara sabem que tenien trenta i tants fusos com les mquines de Barcelona. El segent pas que es va donar es produ a Cardona, no gaire lluny de Berga, on el cot tamb shi havia introdut amb fora. Quan es va respondre el qestionari de Zamora no hi havia mquines, ja
inestable. A la llarga era millor utilitzar unitats domstiques en qu el treball estava controlat pel cap de famlia que disciplinava molt millor el treball familiar. 253. Resposta de Berga, VI-1790, manuscrit 1680, microlm Departament dHistria Contempornia, Universitat de Barcelona.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

149

que el cot cardndose en la misma villa, hilndose por nias de dentro y fuera de ella.254 Lany 1792, Manuel Flotats de Cardona i Salvador Pallerolas de la Seu dUrgell, socis duna fbrica dindianes, van presentar una sollicitud a la Junta de Comer per demanar la distribuci en monopoli duna mquina de lar de setanta-vuit fusos, en realitat un perfeccionament de la jenny, grcies a la collaboraci de langls Bernard Young. Linforme que van emetre els membres de la Junta fou negatiu perqu consideraven que era una simple millora i aix sestava produint a molts llocs de Catalunya, tot i aix, els fou concedit el monopoli el 25 doctubre de 1792 (THOmSON 1994: 302-305). Mentre es tramitava el monopoli, a Berga, Mart Vinyes, fuster i fabricant de mquines de Berga, es comprometia a construir vuit mquines de lar de setanta-cinc a vuitanta fusos com les que Manuel Flotats estava construint a Cardona.255 Lavidesa tecnolgica dels nous fabricants de cot anullava tota pretensi de monopoli, tot i que Flotats va intentar exercir-lo.256 Les mquines foren copiades i millorades pels fusters i ferrers locals. Lany 1796, Flotats i Pallarola feien funcionar trenta mquines com les que havien obtingut el monopoli a Cardona i sestimava que nhi havia unes dues-centes cinquanta com aquelles a tot el Principat. Era una mquina duna complexitat relativa, tenia un baix cost i era compatible amb el treball domstic (THOmSON 1994: 304-305). A partir daquest moment es van multiplicar per tots els nuclis llaners i, al mateix temps, es va incrementar tamb el nombre de fusos ns a arribar als cent vint en els anys 1800-1810 (SOl 1997). A Sallent, la primera notcia s de 1795 quan Vicen Vidal es proclamava paraire i fabricant de cot,257 lany 1796 se signava un contracte entre Lloren Claret i Cases, teixidor de cot de Sallent, i Francisco Henry, maquinista de Frana, segons el qual aquest darrer es comprometia a la construcci duna mquina de cardar i quatre mquines de lar.258 A Santpedor la primera notcia s de lany 1796 quan Jaume Comes, fabricant, va vendre a carta de grcia una vinya per a poder pagar la fbrica que estava construint.259 A Santa Maria

254. Resposta de Cardona al qestionari de Fco de Zamora, manuscrit 1468, ibdem. 255. Registre de la Propietat de Berga. Comptadoria dHipoteques, 1792, f. 195. Document citat per A. Sol (1994) en el curs Els orgens de la industrialitzaci a Catalunya, Centre dEstudis del Bages. 256. Notari Thomasa 1793, f. 156, 28-IV-1793, ACA. 257. Notari Ferrusola 1795, 7-VI-1795, AHCM. 258. Notari Camps 1796, f. 285, 22-IX-1796, AHCM. 259. Notari C. Mas 1796, f. 53, 31-I-1796, AHCM.

150

LlOREN FERRER I AlS

dOl, la primera notcia s de 1803 quan apareix Pere Puig, paraire i fabricant de cot (DD. AA. 1991c). A Navarcles, lany 1805 Valent i Domingo Solervicens, que ns aleshores havien estat teixidors de llana, ara apareixen com a fabricants de cot (FeRReR AlS 1994c). A Balsareny, Toms Solsona era fabricant de teixits de cot lany 1807,260 i aix successivament. La conjuntura de nals del segle
XVIII

A nals del segle XVIII la conjuntura va empitjorar en molts sentits. El moviment general dels preus, reconstrut per P. Vilar pel segle XVIII, mostra una tendncia alcista que es pot relacionar amb el creixement econmic per lany 1789, els preus i especialment els dels cereals es van disparar i es va iniciar una conjuntura de crisi. Lndex que se situava entorn a 100 entre 1770 i 1780, arribava a 200 el 1795 i 1796, el moment pitjor (VIlaR 1964-1968: III, 379). A tot aix, cal afegir-hi les guerres amb Frana i Anglaterra en un context de canvi poltic. El mes dabril de 1793 lexrcit espanyol envaa el Rossell per ajudar els contrarevolucionaris, per aviat la guerra es va traslladar a Catalunya. Era la guerra que es coneix amb el nom de la Guerra Gran. Va acabar amb la pau de Basilea signada el 1795. Poc desprs es va signar el tractat de Sant Ildefons amb Frana, una aliana ofensiva i defensiva que va acabar arrossegant el govern espanyol a la guerra amb Anglaterra que duraria prcticament ns al 1808, amb un petit perode de pau entre 1802 i 1805. Les dues guerres van suposar la quasi paralitzaci del comer amb Amrica, que va tardar a recuperar-se, agreujat per la independncia de les colnies americanes. Una de les peces importants de la demanda catalana es va enfonsar en aquests anys i va obligar moltes companyies a reorientar la seva activitat econmica. Pau Miralda i Cia. reconeixia desprs duns quants anys, els efectes negatius daquesta conjuntura se dedicaba a la fabricacin de gneros haciendo grandes remesas a Amrica para su venta, de manera que teniendo en aquella poca la mayor parte de los capitales en poder de sus distintos corresponsales, no pudo hacerles efectivos porque la Guerra con Inglaterra en los primeros aos impidi la remesa de caudales en buques, que se hallaba expuestos a ser apresados, al paso que siendo entonces poco convenido y menos acostumbrado en

260. Notari Pomareda 1807, f. 17, 26-II-1807, AHPB.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

151

Espaa el giro de caudales por medio de letras, era menos asequible por la misma razn de la guerra que impeda dicho giro con la mediacin de casas inglesas.261 La guerra complicava les coses ns a cert punt, ja que la mateixa companyia arribava a un acord amb una persona de Santpedor i tres de Manresa para establecer dos casas o factoras de comercio una en la plaza de Caracas y otra de Cuman en Amrica.262 Mag Oms declarava a linventari del seu pare lany 1809: pero que al present ab lo motiu de la actual Guerra ab la Fransa y de trobarse en la Amrica molta part dels caudals y efectes de dita compaa y que estos encara no se han venut.263 O Anton Perera Dalmau: en atencio de tenir mos efectes en la America per sa venda y no ser encara venuts per raho de las actuals circunstancias de la Guerra sens saber lo que de la venda de ells resultar y se cobrar.264 Asols, Sagrist i Cia. havien tingut greus problemes en aquesta conjuntura encara que Asols esperava que tot sarreglaria amb la pau: quando siendo el objeto de la sociedad el giro ultramarino la naturaleza y circunstancias de la misma y las de los tiempos presentes que facilitan la libre navegacin al otro emisferio mediante la paz con la Inglaterra arguiran la subsistencia de la propia sociedad.265 La conjuntura va tancar un mercat important per a la producci de mocadors de seda manresans i aix va afectar en dos sentits: en primer lloc, va reduir la demanda i va provocar una certa crisi en el sector seder i, en segon lloc, va portar a repatriar, lentament i amb prdues, els capitals circulants de les companyies que van haver de buscar noves utilitats, una delles, el cot. Laborde, a nals del segle XVIII, calculava que Manresa exportava trenta-cinc mil dotzenes de mocadors de seda i en venia deu mil a linterior (LaBORDe 1808), aix pot acostar-nos a com podia afectar a la producci manresana la prdua del mercat colonial. Va haver-hi crisi a lagricultura? E. Tello (1997), aprofundint els plantejaments de P. Vilar, ha insistit que la crisi de lantic rgim, que va comportar canvis poltics, t a veure amb lesgotament del model de creixement basat en una agricultura extensiva que va caure progressivament en els rendiments decreixents. El problema noms es podia resoldre amb

261. 262. 263. 264. 265.

Notari Notari Notari Notari Notari

Crcer 1860, 1-VIII-1860, AHPB. Masramon 1804, 11-IX-1804, f. 367, AHCM. Casasayas 1807-1809, f. 96 (1809), AHCM. Casasayas, Testaments 1808-1809, f. 340, 7-VII-1809, AHCM. C. Mas 1809, f. 108, 12-VII-1809, AHCM.

canvis institucionals i, sobretot, alliberant la producci de determinades cargues. La lluita antisenyorial es va aguditzar en aquests anys.266 Aix no obstant, hem vist una estructura productiva extraordinriament exible, amb una gran diversitat de productes i una sistema de nanament en qu els costos eren compartits per tota la cadena productiva. La crisi redua lactivitat i tota la cadena es contreia, retardava els pagaments i assumia una part de les dicultats. Alguns podien arrunar-se, per potser s millor parlar detapa de contracci, abans de comenar-ne una de nova dexpansi. En aquest cas, el problema no era la crisi conjuntural, sin la crisi estructural que sobria amb la prdua de mercats i amb laparici del cot, que multiplicava la productivitat amb les noves mquines de lar i redua el preu dels teixits. Aix va permetre tamb multiplicar els telers mai hi havia hagut tants telers funcionant al Bages i va reduir la demanda de m dobra femenina que abans sutilitzava per lar. Aquests canvis tcnics eren els autntics canvis, als quals hom shavia dadaptar. La crisi va aparixer quan moltes famlies pageses es van trobar sense lingrs complementari que aportaven les seves dones, no pels efectes de les guerres. El cot va obrir noves oportunitats que, tal com shavia fet histricament, foren aprotades; per seria un error deixar de banda que el cot va coexistir amb la seda, la llana o la cinteria. La modernitzaci econmica no va venir del cot, sin de lavan en molts fronts.

266. Pot veures el dur conicte entre Navarcles i Sant Fruits contra el monestir de Sant Benet de Bages (BaDOSa COll 1983). A nivell general pot veures ARNaBaT I MaTa 1990; COTS 1986; TellO gener-juny 1997.

Les industrialitzacions del cot a la Catalunya Central (1801-1830)

Els districtes industrials que hem descrit a la Catalunya Central es van trobar amb una crisi de mercats a nals del segle XVIII lameric per les guerres exteriors i desprs per la independncia americana i el peninsular per les successives crisis de subsistncia que van reduir la demanda i amb lexpansi cada vegada ms evident del cot. Aquest havia estat ns a la segona meitat del segle XVIII lelement motor del districte industrial de Barcelona ciutat i amb prou feines havia sortit de les seves muralles, ara les seves virtuts es descobrien per tot el pas i els antics teixidors i paraires es van llanar, en moltes zones, a elaborar cot. s difcil saber com sen van descobrir els avantatges. Les ladores manuals de les zones llaneres van saber aviat que era ms net i fcil de lar. Els que procuraven reduir la intensitat de treball de la latura, es van adonar que la bra ms manejable i fcil de lar a mquina era el cot. Aix mateix, els consumidors van veure que els teixits de cot eren ms nets, ms frescos i ms sans. Aix que van ser molts els que es van llanar a aprotar la nova oportunitat de forma semblant a com els manresans ho havien fet amb la seda en el primer ter del segle XVIII. Segurament, el canvi no hauria estat gaire diferent de com ho va ser el pas de la pell a la seda si no hagus estat perqu hi havia un element nou i rupturista: un canvi tcnic que revolucionava la productivitat. Algunes precisions. En primer lloc, les noves mquines de lar no van ser inventades a Catalunya, sin a Anglaterra, per era igual, ja que els districtes industrials catalans van adoptar les noves mquines a una velocitat de vertigen i les van adaptar i transformar. Si no hi ha capital hum interessat, una mquina passa sense pena ni glria per molta innovaci que suposi. En segon lloc, a Anglaterra es van inventar

154

LlOREN FERRER I AlS

gaireb simultniament diverses mquines amb la mateixa nalitat, cadascuna amb els seus avantatges tant pel producte que elaboraven com per lenergia que consumien o pel cost de cadascuna delles. En tercer lloc, les mquines van tenir durant molt temps el mateix nom, per, sovint, la darrera versi no solia tenir res a veure amb el primer prototip que es va construir. Aquesta apreciaci s important perqu una mateixa mquina pot tenir consums denergia o demandes de treball diferents segons la versi de qu es tracti. En quart lloc, els historiadors solem desconixer el procs tcnic del txtil al detall i aix diculta la interpretaci de les opcions organitzatives de la producci que es van dur a terme. Hi havia tres vies de mecanitzaci de la latura i totes elles van coexistir durant un perode llarg de temps (a Catalunya des de 1790 a 1840).1 Aix indica que es complementaven i necessitaven, ns que noves mquines i nous usos energtics les van substituir. Van ser les segents: La mquina de lar manual de fusos mltiples. Lany 1770 James Hargreaves patentava la jenny, una mquina que va resultar revolucionria. Fins aleshores una dona lava un sol fus, ara en podia lar setze alhora. Lacte de lar suposava realitzar dos moviments: torar la metxa i recollir el l en el fus, i aquesta mquina els va resoldre en dos temps, primer torava i desprs, bobinava. Era una mquina que la podia fer funcionar una sola persona, relativament barata, i podia lar setze fusos alhora. De fet no tenia perqu canviar les formes tradicionals dorganitzar el treball ja que cadasc podia lar a casa seva perqu lenergia que es feia servir era la humana. El l resultant era ms regular i sincrementava la productivitat del factor treball, tot i aix era un l frgil que noms es podia dedicar a trames i no a ordits (GaRCa Bala 2001: 204-205). Les millores a la mquina no van tardar a aparixer: primer el canvi de posici de la roda que va passar de posici horitzontal a vertical i, segon, lincrement del nombre de fusos amb lnic lmit de la fora fsica necessria per mourels. Van introduir-la a Catalunya francesos i anglesos lany 1785, per molt aviat es va expandir per tot el territori i els fusters i ferrers locals van treballar per millorar-la i per incrementar-ne el nombre de fusos (SNCHeZ SUReZ 2000b; THOmSON 2001).

1. Sobre la difusi de la tecnologia txtil en les primeres fases de la mecanitzaci vegeu els treballs de J. K. J. Thomson citats en aquest captol. Una visi general a THOmSON 2003c; 2004. Un intent de relacionar aquests models ladors amb el canvi tecnolgic es pot trobar a RaVeUX I SNCHeZ 2010.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

155

A Catalunya la jenny millorada de cent vint fusos fou la bergadana (SOleR VIlaBella 1911). A Berga trobem la primitiva jenny, almenys des de lany 1789 i amb un neguit per augmentar el nombre de fusos ns arribar als cent vint entre 1800 i 1810 (SOl 1995; 1997; 2002). La inuncia francesa en la seva expansi es nota en la denominaci machina que les mquines van rebre a Olot, del francs machine. La denominaci bergadana no apareix ns lany 1829 a Barcelona quan en una llista del subsidi de Comer es parla de maquines simples, bergadanes i maxarinas, com si fossin mquines diferents ja que contribuen amb quantitats diferents. La mquina es va estendre amb molta rapidesa perqu era barata, perqu en principi no modicava les estructures productives ni havia de conduir, necessriament, a la concentraci empresarial, perqu la font denergia continuava essent la humana i perqu era fcil de copiar per fusters i ferrers locals. Tan important com la mquina de lar de fusos mltiples fou la mecanitzaci del cardat del cot. Lany 1789 no hi havia a Berga cap mquina de cardar segons les respostes de Zamora. Josep Ferrer Vidal escrivia el 1874 que lany 1790 funcionaban ya en Catalunya la mquina para hilar tramas y tambin la de cardar con cilindros (FeRReR VIDal 1874: 38). Al gener de 1791 la fbrica de la Compaa de Hilados de Barcelona va substituir les cardes manuals per una mquina de cardar (segurament una carda de tambor)2 i M. Flotats de Cardona i S. Pallarola de la Seu dUrgell, quan van demanar el privilegi dexclusivitat per a noves mquines de lar en 1792, ho feien tamb per a una nova mquina de cardar la primera es superior a todas las conocidas hasta ahora en Catalunya por la perfeccin y equidad con que se carda en ella (MalUQUeR De MOTeS 1994b: 104). A diferncia de la bergadana, les cardes necessitaven un esfor fsic ms gran, aix va fer que els homes socupessin del cardat i, daltra banda, la regularitat del seu moviment va portar a automatitzar els moviments utilitzant energia hidrulica o energia animal. Daquesta manera, la fase del cardat es va segregar del lat i van aparixer fbriques especialitzades en aquesta tasca que van utilitzar lenergia hidrulica (almenys a Berga i a Sallent). Aix doncs, van bastir-se uns edicis especialitzats en cardar cot que subministraven cot cardat a lextensa xarxa de ladors i teixidors.3 En algunes zones, les

2. Pot veures una descripci daquesta mquina a RONQUIllO 1851-1857 i ReDDY 1984. 3. Estem en condicions darmar que a Berga i Sallent el cot cardat procedia de les fbriques que aprotaven lenergia hidrulica de la riera de Metge en el primer cas

156

LlOREN FERRER I AlS

primeres fbriques de riu eren fbriques on noms es cardava cot i foren una pea clau daquest tipus dindustrialitzaci. Lany 1796, en una revisi del privilegi atorgat a Flotats i Pallarola, es defensava la nova mquina de lar i es deia agrega la mquina una sencillez suma, fcil composicin y manejo, coste escaso (...) y cmoda colacin y transporte; de manera que la madre de familia pueda sin separarse de sus cuydados domsticos, y por pocas que sean sus facultades, tener propia y usar en su habitacin esta mquina tal vez ms apreciable (THOmSON 1994: 305). Es pressuposava que lestructura del treball, basada en una gran quantitat de ladores que treballaven a casa seva lant per un paraire qual organitzava el procs productiu, no canviaria. Era lgic que es penss que cada ladora substituiria el seu torn manual per una mquina ja que el cost era relativament baix, per des del primer moment es va veure que aix no evolucionaria aix ats que les noves mquines de lar eren adquirides per homes que muntaven el seu taller des del qual organitzaven el procs productiu, amb dones i nens com a m dobra. Les dones van deixar de treballar a casa per passar a fer-ho a la fbrica o al taller i els homes, com en els tallers artesans, van passar a controlar els nous processos productius. I aquests tallers van acollir ms duna mquina de lar i en alguns casos tamb telers, encara que no sempre una i altra activitat apareixen juntes. Quins tipus de ls es laven? Hem esmentat ms amunt que les mquines de lar de fusos mltiples laven ls ns que eren tils per trama i no tant per ordit. Si aquestes mquines no produen ordits, don sortien aquests? El tema t les seves ambigitats ja que no podem dir de forma contundent que aquestes mquines noms servissin per a un tipus de l, encara que sembla que aquesta era la tendncia general. Ferrer Vidal (1874: 38) mostra aquesta ambigitat: no solamente hilaron tramas como en Inglaterra, sino tambin buenos urdimbres (...) Por medio de la cual la mquina bergadana (...) producia buenos o muy regulares hilos para trama y tambin para urdimbre Tot sembla indicar, doncs, que encara que aquesta mquina rendia millor en la producci de trames, tamb podia produir ordits, la qual cosa assegurava la producci de teixits. Aix no passar amb la water frame o throstle que noms lar ordits i necessitar les mquines de lar manuals per produir trames. Aix explicaria la coexistncia de models diferents de latura, com veurem ms endavant.

i del Llobregat en el segon, per no sabem on es cardava en altres ciutats on la latura amb bergadanes era molt important com a Igualada, Capellades, Roda de Ter o Reus. Aquest no s un tema menor per a entendre el procs dindustrialitzaci a Catalunya.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

157

La primera gran expansi de les fbriques de cot es va fer a travs daquest model: mecanitzaci del cardat, mquines de lar de fusos mltiples i telers manuals; tot aix a partir de les xarxes llaneres i llineres implantades al territori que, simplement, es van limitar a aprotar la nova oportunitat. Aquesta etapa, que sestn des de 1790 a 1840, ha estat molt poc considerada en el procs de creixement econmic de Catalunya i, en canvi, la seva expansi fou enorme i clau per entendre el procs posterior. La contnua de lar o throstle. La mquina de lar dArkwright4 la van dur a Barcelona dos anglesos, John Waddle i Joseph Caldwell, que havien intentat fer fortuna a Frana i van acabar oferint els seus serveis a lambaixador dEspanya a Pars. Lany 1789 el govern va autoritzar que es desplacessin a Barcelona perqu poguessin ensenyar el funcionament de les noves mquines, per en 1791 van marxar sense haver obtingut xit. El govern havia muntat fbriques a vila i Madrid i sembla que va ser en aquestes fbriques on es van installar les primeres contnues i des don van arribar realment a Barcelona (MaRTN GaRCa 1989; THOmSON 1994: 298 i ss.). Quan es van estendre per Catalunya? J. Ferrer Vidal (1874: 38) arma que es va introduir lany 1791 propia sola para hilar urdimbres. J. Thomson (THOmSON 1998; 2003a) ha assenyalat que la primera fbrica amb aquest tipus de maquinria va funcionar a Olot lany 1793, en una societat formada per fabricants locals i Pablo Serrano, un maquinista dvila que ms endavant trobarem a Manresa. A. Snchez argumenta que es va comenar a generalitzar entre 1803 i 1807, que s quan es van comenar a sollicitar concessions daigua als rius catalans (SNCHeZ SUReZ 1989b: 97-98). El Diccionario de 1831 s ms precs: y en 1800 se establecieron fbricas de hilados en grande con las mquinas de hilar llamadas throstle o continuas para dar urdimbre, que invent el mismo ingls High con sistemas enteros de mquinas para cardar, preparar e hilar el algodn para urdimbres al estilo de las que estableci en Inglaterra sir Richard Arkwright el 1775 (...) En el ao 1801 se estableci la primera en Manresa y en 1806 se vea ya grandes establecimientos de hilados (Diccionario 1834-1835). Probablement aquesta primera installaci corresponia a les fbriques que la societat Codina, Dalmau, Mart i Serrano tenien al torrent de Sant Ignasi de Manresa i que havien posat en funcionament aquell

4. Sobre aquesta mquina pot veures BeNSON 1983; FITTON 1989. En aquest ltim treball apareixen diverses reproduccions de contnues (pp. 14 i 19).

158

LlOREN FERRER I AlS

any com veurem ms endavant. Pablo Serrano havia estat el soci que havia construt les mquines a les fbriques de Manresa. La contnua era una mquina que lava amb un sistema diferent. Els dos temps de la bergadana (trcer la metxa i desprs bobinar-la) que se succeen un desprs de laltre, se substituen per un moviment continu en qu torsi i bobinat es produen de forma instantnia. Era una mquina ms productiva que la jenny, per amb un cost molt ms elevat i pensada per ser moguda amb energia hidrulica, aix requeria una installaci molt ms costosa i una inversi de capital ms elevada. Tot i aix no sembla que fos competidora directa de la jenny ja que produa ls ms bastos, que noms es podien utilitzar com a ordits. El seu funcionament shavia de complementar amb mquines simples que produen trames, la qual cosa explicaria la coexistncia daquestes unitats productives. Manresa va ser el centre ms avanat en la implantaci daquesta tecnologia, de tal manera que totes les fbriques que utilitzaven energia hidrulica tenien aquest tipus de mquines, excepte les de Sallent que es dedicaven nicament al cardat de cot complementant la latura de les bergadanes. Aquesta localitzaci t un altre sentit: els cintaires de Manresa necessitaven ordit de cot per als seus telers manuals i aix nexplica la participaci en la construcci dalguna daquestes fbriques. El partit judicial de Manresa va concentrar la major part daquesta tecnologia. Aquestes mquines van rebre el nom de mquines angleses i aix solen aparixer en la documentaci. Les mule-jenny. Sovint acostuma a plantejar-se el procs dindustrialitzaci com una successi de tecnologies que cada vegada eren ms capital intensives. Amb aquest discurs, la mule seria una mquina ms avanada que desplaaria les bergadanes; avui, per, podem armar que no va ser aix. Lerror sinicia quan es creu que la mule no va patir canvis al llarg del temps, i avui sabem que no era el mateix la mule de fusta de pocs fusos, accionada mitjanant cavalleries, que la mule de ferro, que necessitava ms energia. En la primera etapa, van predominar les mule de fusta. La mule era un perfeccionament de la jenny, sense canviar la lgica del sistema de lar. Els dos moviments de lacte de lar, trcer i bobinar, que amb la jenny es realitzaven de forma manual, amb la invenci de la mule es va mecanitzar el primer mentre que el lador tornava el carro al punt de partida, bobinant el l. El nom de mule feia allusi a aquest carcter mixt de la nova mquina. Tenia lavantatge que no era tan intensiva en energia com la throstle, podia ser accionada sense dicultat per animals i lava tant ordits com trames. Es calculava que una contnua consumia el doble denergia que una

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

159

mule (GaRCa Bala 2001: 265-276). Era una mquina ideal per a zones on no abundava laigua, com Barcelona i Matar. J. Ferrer Vidal (1874:39) assenyala la data de 1805 com lany de la introducci de les mules mogudes per cavalleries i per rodes hidruliques, per hi ha una certa confusi. Per a uns autors, la mquina de Crompton va arribar lany 1805 de la m duna empresa de latura formada pel comerciant Jean de Cramp sota la protecci del Comte de Cabarrs (THOmSON 1994: 313). Altres, que ho va fer de la m de Jacint Ramon i daltres estampadors barcelonins en una data anterior, per sembla que hi ha confusi amb altres tipus de mquines (SOleR VIlaBella 1911; IZaRD 1973; NaDal 1975). El fet que fossin uns francesos qui introdussin les mquines va portar a que fossin conegudes en aquests anys amb el nom de mquines franceses en contraposici a les contnues o mquines angleses. Les tres tecnologies ladores amb els seus avantatges i inconvenients es van desenvolupar simultniament al llarg de Catalunya de tal manera que es poden establir tres geograes especques. Luna no va matar laltra, sin que es van complementar (en ordits, trames, nmero de l...) aprotant els avantatges de cadascuna delles. En el Diccionari de 1834-1838 sescrivia: les jennys se empiezan a llamarse bergadanes aumentando sus husos hasta 120, cuya hilaza hasta el n. 25 se emplea en los tejidos planos con tan buen xito como el de las mule jennys com la ventaja que aquellas solo cuestan 1/6 o 1/7 part (18341835:732). Els avantatges duna tecnologia sobre una altra no sols es mesurava per la productivitat de la mquina, sin tamb mitjanant aspectes qualitatius de salaris, complementarietats laborals, etc. Si no fos per aix, no es podria entendre perqu van coexistir sembla que amb ecincia tecnologies que tenien una productivitat tant diferent. Abans davanar vegem la geograa dels tres sistemes de latura. La
geOgRafIa DelS TReS SISTemeS fIlaDORS

P. Madoz (MaDOZ 1845-1850: vol. III, 456-485) va publicar en el seu diccionari dades exhaustives sobre la indstria cotonera catalana resumides per partits judicials que procedeixen majoritriament de la publicaci dEsteban Sayr de lany 1839 (SaYRO 1842). Dades sobre el nombre de fusos i telers de cada partit judicial, el tipus de mquines de lar, els motors que sutilitzaven, la m dobra ocupada, la producci, etc. La cartograa daquestes dades permet descobrir lexistncia de tres zones ben diferenciades. Aquestes dades presenten tres tipus de problemes: el criteri dagrupaci en partits judicials pot donar la impressi de territoris homogenis en una determinada activitat quan sovint sn determinades localitats

160

LlOREN FERRER I AlS

dins del partit judicial les que tenien aquella activitat txtil; la abilitat estadstica de les dades, derivada de les possibles ocultacions en les declaracions i que no es recullin determinades activitats com, per exemple, els telers manuals escampats en els pobles petits,5 i el fet que les noves tecnologies (mules de ferro) i noves formes de produir energia (mquina de vapor) ja fes almenys deu anys que shavien introdut a Catalunya quan es van recollir les dades; aix fa que en lestadstica hi hagi incorporada informaci que no es correspon a les formes de lar abans esmentades i, en presentar-se les dades agregades, poden produir-se distorsions. Aix passa especialment a Barcelona, Matar i Vilanova on ja shavien comenat a construir fbriques mogudes a vapor, i tamb a Sallent on algunes de les antigues fbriques que es dedicaven a cardar cot havien introdut rodes hidruliques i laven amb les mule. Tot i aix les dades que saporten permeten fer observacions interessants. QUaDRe 13 Establiments de lats i tipus de mquines a Catalunya per partits judicials (1841)
Partit judicial Partits de Barcelona Arenys de Mar Barcelona Berga Granollers Igualada Manresa Matar Sant Feliu Llobregat Terrassa Vic Vilafranca Ciutats provncia de Girona Banyoles Olot Santa Coloma Quer Altres (9) (1) 9 274 428 5 413 227 66 20 11 136 6 (2) 8626 248.006 181.758 1965 308.200 137.987 56.560 11.881 11.500 64.942 10.592 (3) 958 905 425 393 746 608 857 594 1.045 437 1.765 n Bergadana % (4) % (5) 3,1 19,8 0,2 36,11,7 1,3 0,5 0,8 11,0,5 13,9 99,1 75,99,4 75,7 20,6 41,4 69,8 94,8 57,1 n 66 1.516 4 4 18 74 395 41 29 48 20 Mule % (4) % (5) 2,8 64,6 0,2 0,2 0,8 3,2 16,8 1,7 1,2 2,0,8 n Contnua % (4) % (5) 2,8 7,6 3,8 78,2 0,2 3,5 3,5 10,8 1,2 0,7 18,3 11,5 14,3

248 1.581 12 2.871 934 103 36 67 880 40

89,2 8 84,9 22 0,3 11 25,0,6 6,- 226 79,2 1 47,1 10 30,2 5,2 28,6 10

11 26 48 16

12000 29700 17410 21.082

1091 1142 363 1.318

89 471 219 160

1,1 5,9 2,8 2,-

87,3 97,5 97,8 77,3

13 12 5 46

0,6 0,5 0,2 2,-

12,7 2,5 2,2 22,2

0,3

0,5

5. P. Madoz era conscient daix i corregia les dades elevant un 4% els lats i un 10% els teixits (P. MaDOZ, 1845-1850, vol. III, p. 464).

SOCIOLOGIA
Partit judicial (1) (2) (3)

DE LA INDUsTRIALITZACI

161
Mule % (4) % (5) n Contnua % (4) % (5)

Bergadana % (4) % (5)

Ciutats provncia de Tarragona Reus 52 31.300 Valls 16 5.160 Vendrell 1 1.220 Total 1.765 1.159.979 (1) Establiments de lats (2) Nombre de fusos (3) Fusos per establiment (2/1)

602 323 1.220 657

225 23 12 7.971

2,8 0,3 0,2

86,2 94,2 100

36 20 2.347

1,5 0,9 -

13,8 5,8 -

289

(4) % sobre el total dun tipus de mquines (5) % sobre el total de mquines del partit

QUaDRe 14 Motors utilitzats pels diferents establiments dedicats a la latura del cot (1841)
Aigua % Vapor (CV) (CV) Arenys de Mar 10 1,8 10 1,8 229 Barcelona 70 12,9 Berga Granollers Igualada 13 2,4 238 43,8 Manresa 32 Matar Sant Feliu de Llobregat 48 8,8 Terrassa 20 3,7 8 Vic 40 7,4 Vilafranca 20 Provncia Girona Provncia Tarragona Total 94 17,3 543 289 Partit judicial % 79,2 11,1 2,8 6,9 Cavalleries 36 659 2 4 150 197 1 26 7 23 77 1.182 % 3,55,8 0,2 0,3 12,7 16,7 0,1 2,2 0,6 1,9 6,5 Per Operaris 203 1.604 12 3.148 1.036 132 36 61 911 50 933 204 8.330 % 2,4 19,3 0,0 37,8 12,4 1,6 0,4 0,7 10,9 0,6 11,2 2,4

Font: P. MaDOZ 1845-1850, vol. III, pp. 456-485.

La latura de la bergadana era la que estava estesa per ms comarques, tot i que es concentrava en quatre partits judicials de linterior de Catalunya: Igualada (el 36% de les mquines), el Bergued (19,8%),

162

LlOREN FERRER I AlS

Manresa6 (11,7%) i Vic (11%); fora ms lluny quedava Olot amb el 5,9%. Gaireb tot el que es lava en aquestes comarques es feia amb bergadanes, ja que aquestes mquines superaven mpliament el 90% del total (Berga, 99,1%; Igualada, 99,4%; Vic, 94,5% i Olot, 97,5%); Manresa noms tenia el 75,7% de mquines simples pel fet que era tamb un partit amb contnues. Per tant, podem dir que aquests partits constituen la zona de latura amb bergadanes ja que concentraven el 84,4% de les mquines. Les mquines funcionaven majoritriament amb energia humana i aix sobserva en el quadre 14. Els percentatges de motor operaris (quadre 14) i mquines (quadre 13) sn gaireb idntics en aquests partits, aix indica que cada mquina era accionada per la fora humana dun individu: Igualada concentrava el 36% de les bergadanes i el 37,8% dels motors humans; Berga el 19,8% i 19,3%; Manresa l11,7% i el 12,3% i Vic l11% i el 10,9%. Era una tecnologia que no utilitzava ni lenergia animal ni la hidrulica. Aquests quatre partits judicials concentraven el 59,7% dels fusos de lar, gaireb tots en tecnologia bergadana. Una altra caracterstica era la grandria dels establiments. Quan calculem el nombre de fusos per fbrica (quadre 13, columna 3) obtenim les mitjanes ms baixes. A Vic i a Berga estem en els quatre-cents fusos per fbrica (3,3 bergadanes de cent vint fusos); a Manresa on es barregen dos models com veurem desprs surt una mitjana duns sis-cents fusos i a Igualada s on trobem els establiments amb ms fusos (set-cents quaranta-sis i 6,2 bergadanes), tot i que s una xifra inferior als partits judicials amb latura de mules. La segona geograa ladora que es dedueix dels quadres 13 i 14 s la latura de la contnua que es va desenvolupar de forma exclusiva en el partit judicial de Manresa (ms concretament a la ciutat i alguns pobles com Cardona, Navarcles o Castellgal) i on es concentraven el 78,2% de les mquines daquest tipus, barrejant-se amb la latura de bergadanes a Sallent, Santpedor i altres poblacions.7 Les contnues i la maquinria complementria es movien amb motor hidrulic i la seva installaci va portar a un primitiu desenvolupament de les fbriques de riu. No cal estranyar-se, doncs, que Manresa concentrs lany 1841 el 43,8% dels CV hidrulics installats a Catalunya i dedicats a la indstria txtil. El que no podem saber s el nombre de fusos de
6.Malgrat que al partit judicial de Manresa hi havia una concentraci important de bergadanes, aquestes no es concentraven a la ciutat sin en alguns pobles com Sallent, Santpedor o Balsareny (GUa 1842: 69-112). 7. En realitat, mantenir el criteri de partits judicials que utilitza lestadstica de Madoz distorsiona la realitat del partit de Manresa. Si pogussim desagregar les dades, el partit de Manresa shauria de dividir clarament en dues rees diferents de latura.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

163

contnues perqu apareixen barrejats amb els de bergadana, per s que eren ms importants aquests darrers.8 La tercera geograa que sobserva s la de la latura de la mule de fusta i de pocs fusos. La mule es localitzava en el partit de Barcelona (el 62,6% de les mquines), a Matar (16,3%) i a Arenys de Mar (2,8%). Si mirem el pes daquesta mquina sobre el total de mquines daquestes comarques, les dades es conrmen (el 84,9% de les de Barcelona, el 89,2% de les dArenys i el 79,2% de les de Matar). Era el model de la costa enfront de la bergadana a linterior. Al quadre 14 es mostra tamb la correspondncia daquesta latura amb ls de cavalleries: el 55,8% del total daquests motors eren a Barcelona, el 3% a Arenys i el 16,7% a Matar. Noms Igualada utilitzava aquest tipus de motor en una quantitat important (12,7%), tot i que no tenia mules, potser perqu lescassetat daigua o la gran quantitat de bergadanes que era necessari alimentar va portar a cardar cot utilitzant la tracci animal com a fora motriu. Cal assenyalar que eren fbriques ms grans que les formades per bergadanes ja que tenien al voltant de nou-cents fusos de mitjana (nou-cents cinquanta-vuit a Arenys, nou-cents cinc a Barcelona i vuit-cents cinquanta-set a Matar). Quines altres diferncies sobserven entre les tres geograes a partir de les dades aportades per Madoz?9 Es pot analitzar el tipus de lat que es produa a cada zona.10 A lrea de la bergadana es produen nmeros baixos,11 s a dir, ls ms grossos ja que en tots els partits amb aquesta tecnologia els nmeros del 10 al 20 estan per sobre del 90% del lat produt, excepte a Vic que est una mica per sota; en canvi en els partits amb mquines mule, malgrat que els lats de nmeros

8. Si considerem que cada bergadana tenia cent vint fusos podem saber el nombre de fusos daquesta mquina que hi havia a Manresa (112.080). Quedaven aleshores 25.907 fusos de mule (74) i de contnua (226). Si repartim els fusos ens dna 86,4 fusos per mquina de les que no eren bergadanes. 9. Hem desenvolupat molt ms el tema a FeRReR AlS 2004. 10. Segurament les interessants dades estadstiques que aporta P. Madoz perden qualitat quan entrem en dades qualitatives sobre nmero de l, producci o capitals. Malgrat aix creiem que recullen la tendncia de cada zona. 11. Encara que A. Garca Bala (2001: 201-206) insinua que les jenny produen ls ms ns i les contnues ls ms irregulars i de menor qualitat, tot fa pensar que era al contrari si fem cas dels nmeros de lat que produen. El sistema catal de numeraci s un sistema invers, s a dir quantitat de madeixes de l per unitat de pes, aix vol dir que si el l s ms , el nmero ser ms alt (FeRReR VIDal 1874: 68-71). Daltra banda, a la mateixa estadstica que proporciona P. Madoz el l que t ms preu s el nmero ms alt (p. 466). Malgrat aix la importncia del treball manual a la bergadana feia que la destresa individual de la ladora permets produir ls ms regulars i ms ns que altres latures, de tal manera que la norma de ls gruixuts i trames segurament no era universal.

164

LlOREN FERRER I AlS

baixos sn majoritaris (entre el 50 i 60% de la producci), els lats una mica ms ns amb nmeros alts (del 20 al 30) ocupen el 40%; el mateix passa al partit de Manresa on es combinen bergadanes i contnues i fa pensar que les contnues laven ls ms ns (nmeros alts). Aquesta geograa de la latura del cot es complementava amb una altra geograa del teixit o, dit duna altra manera, no es podia separar latura de teixit manual. La historiograa ha tendit a deixar de banda el tissatge manual per concentrar lestudi en el tissatge mecnic, de la mateixa manera que sha prioritzat lestudi de la mquina de vapor i shan oblidat les diferents latures que durant un temps van ser la base productiva i de creixement de determinades zones. s, doncs, necessari collocar al lloc que correspon el tissatge manual i el punt de partida s la utilitzaci de les estadstiques sobre Catalunya de lany 1841. Un dels problemes de fons que emmascara la realitat s que latura i tissatge sn considerats separadament a la font que treballem i, en canvi, sabem que moltes fbriques que laven amb bergadanes, teixien al mateix temps. Filatura i tissatge, almenys a la Catalunya de les bergadanes, eren dues cares de la mateixa moneda. Filatura i tissatge es complementaven ja que no hi havia una geograa diferent i les mateixes comarques que laven, concentraven els telers, tot i que el pes del teixit no coincideixi exactament amb la latura. Duna banda, all on hi havia mules hi havia ms concentraci de telers. Aix, Barcelona concentrava el 39,1% dels telers i Matar el 12,2%. Ms lluny quedaven Berga (8%), Reus (7,2%), Igualada (6,9%) i Vic (5,1%), una situaci molt diferent de la que es produa a la latura en qu els fusos estaven ms repartits entre la zona de la bergadana i la de la mule.12 Cal pensar que lestadstica publicada per P. Madoz recollia noms els establiments que es consideraven de teixits de cot, per no creiem que shi incorporin els telers de les llars camperoles i que treballaven per a un determinat fabricant.13 En aquest moment

12.Manresa t un pes poc rellevant en el camp del teixit segons aquestes dades per cal matisar-ho, ja que a la ciutat hi havia una activa indstria de la seda que segurament evolucionava cap a teixits de mescla i una de cinteria que tamb utilitzava el cot. El mateix P. Madoz (1845-1850, III: 479) escrivia sobre els telers de seda a Manresa: En 1841 haba ya en Barcelona, segn los datos del Sr. Sayr, sobre 1300 telares de seda, cuyas dos terceras partes son a la jaquard; de 600 a 700 inclusos los de cintas en Manresa, ms de 300 en Reus y muy pocos en Matar. En canvi, a Reus els teixits de mescla de cot i seda haurien de ser ms importants i estan incorporats a les estadstiques que aporta Madoz. s el que explica que Reus tingus una important concentraci de telers. 13. A ms de interesar en la espresada sociedad haca tejer piezas en Santpedor, Navarcles, Arts y me parece alguna otra, las que se mandaba a la casa de Barcelona la que regentaba su hermano Llus Pons Enrich con el que formaba sociedad y a ms se dedicaban a la compraventa de seda en rama y a la venta de pauelos y cintas de

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

165

els telers mecnics no sn signicatius ja que sestaven comenant a introduir a les fbriques de riu antigues i a les noves mogudes amb vapor.14 Un altre fet signicatiu s el nombre de telers per establiment. Hi ha una divisi clara entre la zona de la bergadana, on els establiments es mouen entorn a una mitjana de cinc a vuit telers, per tant molt petits, i els de la zona mule (Barcelona i Maresme), amb una mitjana que se situa en els vint telers, s a dir, molt ms grans. El mateix fenomen es produeix a Reus on sarriba als vint-i-tres telers i amb prou feines hi ha latura. Les dades de Madoz distingeixen a nivell estadstic entre establiments de lats i establiments de teixits, encara que a la prctica poguessin ser el mateix. Si observem els establiments de lats veiem que on nhi havia ms era a Berga i a Igualada (47,7% del total), seguits a molta distncia de Barcelona (15,5%) i Manresa (12,9%), encara que aquesta distribuci no coincideixi amb el nombre de fusos (Berga i Igualada concentraven el 42,3% dels fusos i Barcelona el 21,4%) ni amb la quantitat de lat elaborat. Si fem cas de les dades i pensem que segurament empitjoren quan entrem en el camp de la producci Barcelona produa el 39,8% del cot lat davant del 19,5% dIgualada i un increble, per sota, 4,9% de Berga, les zones on hi havia ms fusos de bergadana. La productivitat de les mules de fusta era superior a les mquines manuals, la qual cosa explica les dades, per hem de tenir en compte que estem en letapa nal dun model i el naixement dun altre (introducci del vapor i mules de ferro ms productives) que afecta especialment Barcelona, la qual cosa pot distorsionar alguns clculs. La geograa de les empreses de teixits canvia segons considerem el nombre destabliments o el nombre de telers. A Berga, Igualada i Vic15 es concentraven el 36,6% dels establiments i si hi afegim Olot, que tamb era una rea de bergadanes, arribem al 53,7% del total de fbriques de
seda y algodn para lo cual tenan empleadas en Manresa ms de trescientos trabajadores entre hombres y mujeres que trabajaban en sus respectivas casas y cuyos telares y dems mquinas y aparatos de trabajo eran propios de los trabajadores. Biograa de Josep Pons Enrich, escrita pel seu ll Llus Pons Enrich, Famlia Pons, AHCM (SeRRa I VIlaDS 1987; FeRReR AlS mar 1985). 14. El teler mecnic shavia introdut a Catalunya lany 1830 probablement grcies a Joan Vilaregut. La data de 1828 apuntada per P. Madoz no sembla certa perqu Joan Vilaregut no havia arrendat la fbrica de Sallent com veurem ms endavant. 15. Els establiments de Manresa representen noms el 6,3% del total. Ha de considerar-se que a Manresa continuaven sent molt importants els teixits de seda i la cinteria que acaparaven una part important de la producci txtil. Aquests telers no estan incorporats a aquesta estadstica.

166

LlOREN FERRER I AlS

teixits. Ara b, si considerem el nombre de telers els nmeros canvien radicalment. Berga, Igualada, Vic i Olot concentraven noms el 27,2% dels telers, mentre que els partits judicials amb ms telers, i per tant les grans rees de tissatge, eren Barcelona (39,1%), Matar (12,2%) i Reus (7,2%), encara que aquests percentatges es corregien una mica si considerem les peces teixides: lrea de la mule teixia el 47,7% de les peces, la de la bergadana, el 25,6% i a Reus i Valls el 9,3% del total. Aix vol dir que la latura de la bergadana es complementava amb petites fbriques de teixits de cot en cru, per on es concentrava el teixit era a Barcelona, Matar i Reus. Si posem en relaci els establiments de teixits i els de lats ens dna una relaci d1,4, s a dir que hi havia ms establiments de teixits. Molt per sobre daquesta xifra trobem els partits dArenys de Mar, Barcelona, Matar, Olot, Reus i Valls, aix dna a entendre que latura i tissatge eren empreses diferents. De fet, sn els partits judicials de la mule, excepte en el cas dOlot i en el de Reus, en qu noms hi ha tissatge. En canvi, a la zona de la bergadana la relaci era propera a 1 per lleugerament per sota, la qual cosa indica que hi havia tants establiments ladors com teixidors (Berga, 0,95; Igualada, 0,8; Manresa, 0,7; Vic, 1,33). Filatura i tissatge formaven part del mateix establiment? Les estadstiques de Madoz els tracten de forma separada, per tal vegada noms a efectes de clcul. En el mateix diccionari consten, nominativament, els establiments de lats i teixits de Berga, una zona tpica de bergadana. Per conixer si eren els mateixos establiments o eren diferents hem buscat la coincidncia entre ells en el nom de lempresa. El resultat ha estat el segent:16 Berga
Establiments N %

Filats i teixits 156 Noms lats 6 Noms teixits 9 Total 171 Bergadanes Telers 710 900

91,2 3,5 5,3

Maquinria N %

4,38 bergadanes/establiment 5,5 telers/establiment

16. Segurament per a estalviar espai les dades es proporcionen de forma poc habitual: les fbriques sagrupen en grups de tres, es dna el nom de cada una delles i es proporcionen dades de les mquines, obrers i capitals agrupats. Per a nosaltres es tracta duna llista individual (P. MaDOZ, 1845-1850, Berga: 252-257).

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

167

La fbrica tpica de Berga segons aquestes dades seria un establiment que es dedicava a lar i a teixir, de grandria modesta, amb 4,38 bergadanes (525,6 fusos) i 5,5 telers. La fbrica ms gran de la relaci de Madoz no sallunyava gaire daquest prototip: tenia vuit bergadanes (nou-cents seixanta fusos) i vint-i-vuit telers. s molt probable que tota la zona de bergadanes tingus ms o menys la mateixa estructura. Les caracterstiques de les tres rees ladores es poden aprofundir perqu Madoz aporta dades sobre el gnere de la m dobra i es distingeix entre els nens i els adults que treballaven a cada zona (quadre 15):17 QUaDRe 15 M dobra utilitzada en els establiments de lats i teixits a Catalunya (1841)
Partit Filatura de la mule Barcelona Matar Homes % Filatura Dones % 5.018 69,5 1.001 68,8 Nens % Homes % Teixit Dones % 5231 32,4 960 22,2 Nens 1.450 369 % 9,8,5

650 9,161 11,1

1.549 21,5 293 20,1

9.473 58,6 3.002 69,3

Filatura de la bergadana Berga Igualada Vic Olot

44 264 53 15

1,3 3,2 3,1 1,7

1.652 4.908 1.093 528

48,9 59,8 63,2 60,1

1.685 49,8 3.039 37,583 33,7 335 38,2

1.859 1.719 1.294 1.187

66,9 60,4 61,2 54,9

592 21,3 764 26,8 508 24,623 28,8

329 365 314 352

11,8 12,8 14,8 16,3

Filatura de la contnua i bergadana Manresa 142 5,- 1.609 Santa Coloma Queralt 5 0,9 365 Reus 70 4,- 1.187 Total 1.606 5,3 18.542

56,5 63,6 68,5 61,6

1097 38,5 1.011 205 35,7 131 477 27,5 1.893 9.933 33,- 24.541

67,4 294 58,7 62 54,1 947 60,8 11.215

19,6 27,8 27,1 27,8

195 13,30 13,5 660 18,9 4.608 11,4

A les zones de bergadanes prcticament no sutilitzava m dobra masculina a la latura: Berga (1,3%), Igualada (3,2%), Manresa (5%), Vic (3,1%), Olot (1,7%) i Santa Coloma (0,9%); si b la m dobra femenina era majoritria (entre el 48,9% de Berga i el 63,6% de Santa Coloma), la m dobra infantil signicava ms dun ter del personal ocupat (37-38%) amb lexcepci de Berga que arribava al 49,8%.
17. Per a evitar distorsions hem deixat fora aquells partits judicials en qu el nombre destabliments era inferior a vint.

168

LlOREN FERRER I AlS

En el cas de Manresa, on es barrejaven contnues i bergadanes, lnica diferncia era que el pes dels homes pujava al 5%, de la qual cosa dedum que les contnues utilitzaven una mica ms de m dobra masculina que les bergadanes. En canvi, les zones de mules es caracteritzaven per una presncia ms elevada dhomes (9% a Barcelona, 11% a Matar), menys nens (entre el 20 i el 21%) i ms dones (entre el 68 i 69,5%). Les caracterstiques de les mquines feien que les mules mogudes per cavalleries fossin mquines una mica ms masculines. El tissatge manual era una ocupaci masculina. El percentatge dhomes se situa entre el 55 i 65% i hi ha una correlaci perfecta entre homes i nombre de telers. Les dones i els nens feien treballs de preparaci i, tamb en aquest cas, socupaven menys nens a Barcelona/ Matar (8-8,5%) que a les zones de bergadanes (12-14%). De fet aquesta seria lnica diferncia en el tissatge entre les diferents zones ladores. Les dades de P. Madoz han posat en evidncia en un moment que ja comenava a ser de canvi lexistncia durant fora temps de tres geograes ladores que es relacionaven amb una determinada tecnologia amb caracterstiques organitzatives, productives i de costos especques (RaVeUX I SNCHeZ 2010). La
INDUSTRIalITZaCI De la BeRgaDaNa a la COmaRCa Del

BageS

La Guia de Forasters de Barcelona (1842) especica on estaven situades les fbriques de lats i teixits sense distingir on hi havia contnues, mules o bergadanes. s una llista destabliments i lnic que podem saber s si el fabricant ho era de lats, teixits o les dues coses alhora per la simple comparaci de noms. Desconeixem el nombre de fusos i el de telers de cada establiment (quadre 16). Les dades de la Guia de Forasters sn de lany 1842 quan el model bergadana comenava a entrar en crisi pel desenvolupament de la fbrica de mules i selfactines de ferro. Les columnes que recullen levoluci dels establiments lany 1850 mostren que, en aquesta dcada, es va posar punt i nal a una manera de lar. Lany 1842 a la comarca del Bages hi havia noranta establiments que laven amb bergadanes i cent tres que laven i teixien al mateix temps. Lany 1850 noms nhi havia disset que laven i trenta-un que laven i teixien. La bergadana estava desapareixent.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

169

QUaDRe 16 Establiments de latura amb bergadana i de teixits de cot el 1842 i el 1850 a la comarca del Bages
1842 Municipi Arts Aviny Balsareny Cabrianes Calders i Viladecavalls Cardona Manresa Monistrol Montserrat Moi Navarcles Sallent Sant Feliu Sasserra Sant Fruits Valldelshorts Santpedor Total % Segons Madoz 1850 Total fbriques 10 3 7 1 42 5 Telers 88 24 49 40 677 154

Noms Noms Filats i Total Noms Noms Filats i lats teixits teixits fbriques lats teixits teixits 2 18 12 1 5 3 5 1 1 32 2 1 4 4 32 12 6 28 1 1 39 36 3 10* 11 36** 7 7 46 243 11 17 11,6 4 98 67,1 6 31 21,2 10 3 6 1 40 5

3 23 1 6 4 1 1 7

4 11 1

3 3 6

1 4

10 1 10 8

3 20

10 5 34 8

255 22 378 87

24 4 18 90 50 103 37 20,6 42,4 158 922 telers

21 146

207 1.981 13,6

* A la font original dins dels establiments de Moi hi ha repetits els dArts, que descomptem. ** En el cas de Sallent hi ha tres fabricants amb fbrica de riu no comptabilitzats en el quadre que tenen teixits i consten en el quadre com a noms teixits.

El mrit de la Guia s que proporciona una llista destabliments per municipi, aix ens permet veure el pes de lactivitat a cadascun, tot i que a cegues perqu no sabem la grandria ni les mquines de cada establiment. Ja hi ha una certa diversitat: des dels municipis on ja gaireb noms es teixeix (Arts i Sant Feliu Sasserra), o noms shi la (Balsareny) o on predominen els establiments de lats i teixits (Sallent o Cardona) o b un sistema mixt (Santpedor). El model estava en plena transformaci. El quadre dna per a ms. Les dades de 1850, ja en plena desaparici del model, insinuen un element que recuperarem ms endavant.

170

LlOREN FERRER I AlS

s cert que les bergadanes desapareixien per en aquests municipis va prendre el relleu el tissatge manual, s a dir, algunes empreses ladores es reconvertiren en fbrica de teixits. Les empreses que noms teixien eren ara el 67,1% del total davant del 20,7% lany 1842 i les mixtes el 21,2% davant del 42,2% de 1842. El tissatge es mantenia mentre desapareixia la latura manual. El cas de Cardona s espectacular, la latura manual ja no existia el 1850 i havien aparegut quaranta empreses que feien funcionar sis-cents setanta-set telers, una autntica especialitzaci. Aquestes empreses de tissatge tenien ara ms telers. La mitjana de la comarca era de 13,6 telers per fbrica, davant del 5,84 lany 1842. Normalment sargumenta que lestadstica de 1850 posa de manifest la decadncia de la latura i el tissatge manual. Estic dacord en la primera part per no en la segona. El tissatge manual va viure un procs expansiu a mitjan segle XIX: absorbia lincrement de producci i productivitat de la latura mentre que el teler mecnic no estava encara plenament installat ni desenvolupat. Prestarem atenci a aquesta tesi ms endavant. Sallent: fbriques de riu per cardar cot i latura amb bergadanes Sallent est situat al curs mitj del riu Llobregat. Letimologia ens diu que signica salt daigua i si es visita la vila es descobreix que el riu t un pronunciat desnivell amb un salt relativament alt poc abans del pont medieval. Era, per tant, fora fcil desviar laigua i obtenir un salt sense haver de construir cap canal. Aix s el que shavia fet al llarg dels segles segons notcies de molins fariners, bataners, polvorers i squies per poder regar i era relativament fcil reconvertir algunes daquestes infraestructures per dedicar-les a les activitats cotoneres. Cap al 1790 lavan cotoner a la zona era una realitat ja que s el moment que apareixen persones qualicades de fabricants de cot. La paraula fbrica es referia en aquests moments a artefacte, mquina i, per tant, fabricants eren aquells que usaven fbriques per lar cot;18 caldr esperar un temps per qu el concepte es refereixi a ledici. La referncia ms antiga dun fabricant a Sallent sn els captols matrimonials signats el 7 de juny de 1795 entre Vicens Vidal paraire i fabricant de cot i Mnica Montany.19 Novament la dualitat dacti18. Jaume Comas de Santpedor apareix com a fabricant i sens diu que per a pagar lo import de una fbrica que dit Jaume fa construir. No es refereix a un edici, sin a la mquina de lar. (Notari C. Mas 1796, f. 53, 31-I-1796, AHCM). 19. Notari Ferrusola 1795, 7-VI,1795, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

171

vitats. Lany 1796 trobem un contracte en qu sacorda la construcci de mquines de lar com veurem a continuaci. Desprs, les notcies escassegen, ns que a partir de 1800 es multipliquen i generalitzen. En els protocols notarials hi ha documents molt interessants sobre aquesta primera poca. Lany 1796 Lloren Claret, teixidor de cot uns anys abans ho era de lli formava companyia amb Francesc Enrich, francs, de Pars i de formaci maquinista.20 Aquest prometia construir en tres mesos una mquina de cardar i quatre mquines de lar cot mogudes per animals, que larien dotze lliures al dia. Rebria un salari de 2,5 ptes., les despeses de manutenci i tot el que necessits per a la construcci de les mquines. Una vegada en funcionament, Enrich no rebria cap salari, noms lloc per viure i Lloren Claret li proporcionaria cot que laria amb les noves mquines, desprs el vendrien, es descomptarien les despeses de producci i Claret semportaria tres quartes parts dels guanys i Enrich, una quarta part. La companyia duraria quatre anys, i en aquest temps Enrich no podria construir cap altra mquina ni Claret podia comunicar-les a ning. Al cap de tres mesos, Enrich no havia acabat les mquines i es prorrogava el termini tres mesos ms.21 Qu feia un francs de Pars a Sallent? La transmissi dels secrets de les mquines a travs de persones daltres pasos era una frmula habitual. Hem vist ms amunt com a Cardona eren anglesos de Manchester els que les perfeccionaven. Per el contracte mostra un cert escepticisme per part del teixidor de Sallent davant la innovaci, ja que Francesc Enrich prcticament li regala les mquines. No estem convenuts que es mantingus un secret que ja comenava a conixer tothom i que els fusters i ferrers locals estaven disposats a copiar i multiplicar.22 Una altra cosa ens crida latenci: es construirien mqui-

20. Notari Camps 1796, 22-IX-1796, f. 285. El notari li va catalanitzar el nom ja que signava Francesc Henry. 21. Notari Camps 1797, f. 114, 18-III-1797. 22. Lloren Claret i Casas pertanyia al tipus de famlies que obtenien els seus recursos de totes les possibilitats que els oferia la comunitat: tenia vinyes (Notari Ferrusola, 1783, f. 191), el seu pare es declarava paraire (Notari Ferrusola, Testaments 17641779, f. 302), el seu germ i ell eren teixidors de lli ns a la darreria del segle en qu apareixen com a teixidors de cot i, ms tard, com a fabricants i es dedicaven tamb a larrendament de cereals. En el testament del seu pare era el segon germ mascle encara que sembla que es va convertir en hereu per la mort del seu germ. Les seves germanes van contreure matrimoni amb un botiguer, un boter i un seder de Manresa i un paraire de Sallent i tenia un germ dedicat al comer a Cadis. Van passar per algunes dicultats en els primers anys del segle XIX potser per fer front a la inversi necessria per posar en marxa la fbrica Vella com desprs veurem (notari Camps, 1800, f. 231; 1805, f. 304, i 1812, f. 3). Lany 1796 va entrar en el cot com una activitat ms.

172

LlOREN FERRER I AlS

nes que funcionarien amb energia animal i les jenny sabem que eren manuals. Va construir mules com les que trobem a Barcelona? Era massa aviat. Ens decantem per pensar que els animals sutilitzaven per moure la mquina de cardar, abans dutilitzar lenergia hidrulica amb aquesta nalitat. Les notcies en els protocols escassegen sobre el tema. Cal esperar lany 1802 per trobar la formaci duna modesta companyia, com si aquesta fos la forma habitual diniciar-se en el negoci. La signaven Agust Escaiola, bracer (sic), i Miquel Santcliment, fabricant de cot.23 El primer aportava 300 lliures de capital, una quantitat modesta, i el segon, dues mquines de lar i el que fes falta perqu la fbrica funcions. Santcliment es cuidaria de la fbrica i els benecis es repartirien a parts iguals un vegada tornat el capital. Estem davant dun modest soci capitalista que invertia en cot i buscava un tcnic que conegus el nou oci, aports treball i coneixements a canvi dun salari x i una participaci en els benecis. Aquest sembla que s el model daquestes primeres fbriques. Era un bracer, el capitalista? Lassignaci de professions s un problema quan les activitats sn mltiples i no s estrany que lany 1805 la mateixa persona aparegui com a comerciant. Aquest any es constitua una nova companyia entre els dos socis que hem vist amb unes clusules una mica diferents i per tres anys. El capital era de 706 lliures (continuava essent modest) i hi contribuen a parts iguals; a ms aportaven mquines (tres de lar, lAgust, i tres de lar i dos telers, el Miquel) i acordaven anar a prdues i guanys. El Miquel es faria crrec de la fbrica a canvi d11 pessetes a la setmana i era qui sencarregaria de buscar els operaris. Dels comptes se nencarregava una persona aliena a la companyia i sestablien diferents mecanismes de control (clcul de les disminucions del cot, previsi de situaci de malaltia, etc.). Les peces es portarien a Barcelona, que era el mercat nic dels teixits de cot, i es preveia que si eren vctimes de robatoris en els viatges a Barcelona el risc existia es pagaria dels fons de la companyia.24 Una
23. Notari Camps 1802, f. 10. 24. Notari Camps 1805, f. 147, 22-IV-1805. La liquidaci de la companyia es va realitzar lany 1808 (notari Camps 1808, f. 145). Tenim notcia de la formaci duna companyia que no es va arribar a signar per que t el mateix plantejament. Agust Escaiola, comerciant, un dels socis, hi invertia 300 lliures, cinc mquines de lar, quatre telers, una mquina de cardar i altres utensilis, mentre que Francesc Traveria, fabricant de cot de lEstany, hi posava una mquina. Francesc faria funcionar la fbrica a canvi de 12 pessetes a la setmana i rebria mitja pesseta per la mquina; tamb la seva dona rebria un salari. El cot es comprava a Barcelona i les peces tamb shi venien, dels guanys resultants 2/3 parts eren per Escaiola i laltra part per a Traveria. El control econmic de la fbrica el tindria Escaiola (notari Camps 1804, ff. 249-250).

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

173

de les clusules feia referncia als fems, la qual cosa ens fa pensar que sutilitzaven animals per moure les mquines, per no ho podem armar amb seguretat ja que tamb sen generaven amb el transport. Una altra de les companyies que repeteix aquest model s la de Joan Bosch, pastisser de Sallent, i Anton Casajoana, fabricant de cot. El primer invertia 283 lliures i aportava dues mquines de lar, dos torns i altres artefactes petits. Anton hi posava dues mquines, dos torns i dos telers. LAnton es cuidaria de la fbrica, de contractar el personal, danar a Barcelona a comprar cot i vendre les peces, a canvi rebria un salari d11 pessetes a la setmana. Els guanys o prdues es repartirien a mitges.25 La societat es va dissoldre lany 1814.26 Ens podem fer una idea de com eren aquestes primeres fbriques: tenien entre dos i sis mquines de lar (la ms gran amb vuitanta fusos), entre dos i quatre telers, torns de lar per preparar la metxa i noms en dos casos sesmenten mquines de cardar. Solien tenir dos socis, un hi invertia un modest capital i adquiria alguna mquina i un altre que hi aportava mquines i sencarregava del seu funcionament, tant de la compra de cot com de la venda de les peces a Barcelona, a ms de seleccionar el personal a canvi dun salari x i una participaci en els benecis. Qui contribua amb capital, participava tamb en altres negocis dins la comunitat local i la inversi en la fbrica de cot era una ms, mentre que els fabricants eren els que es dedicaven de ple a la nova activitat. Alguns veurem com evolucionen ms endavant. A partir de 1805 no hi ha referncies de la creaci de societats semblants i, amb tot, els fabricants de cot aix es denominen en aquests primers anys del segle es multiplicaren. Convertir-se en cotoner havia de tenir perspectives pels que feien el pas ja que hem identicat vendes a carta de grcia de vinyes i terres, el capital de les quals servia per adquirir lutillatge necessari per muntar una fbrica de cot. Isidre Vallribera, treballador una categoria professional molt imprecisa venia a carta de grcia una vinya de 2 quarteres per 150 lliures per una fabrica de cot que de proxim espera plantar a la casa que posseheix situada en la present vila i carrer dit del Cos.27 Lany
25. Notari Camps 1804, f. 112, 13-IV-1804. 26. Notari Camps 1814, 25-IV-1814. Uns dies desprs Josep Pujol, fabricant de cot de Sallent reconeixia que volia pagar a Anton Casajoana, comerciant (sic) 90 lliures que era el resultat de la venda de dues mquines de lar de seixanta fusos i tres telers. s possible que fossin les mquines que havia fet servir mentre fu funcionar la companyia i que ara servirien a un altre per comenar de nou (notari Camps 1814, f. 58, 1-V-1814). Veurem que Anton aspirava a ms, per trobem novament com un altre pren el relleu amb uns orgens humils. 27. para una fbrica de algodn que espera poner en la casa que posee en la presente villa y calle llamada del Cos. Notari Ferrusola, 1803, f. 16, 22-I-1803.

174

LlOREN FERRER I AlS

1807 constava com a teixidor de cot.28 No s lnic cas. Ignasi Sol i Ponsgrau, fabricant de cot, venia una vinya per 600 lliures per pagar alguns deutes i llegats testamentaris, per sobretot per la fbrica que ha construit per collocar los instruments de sn oci de cotoner y satisfer lo import de les maquines que ha plantat en dita fabrica y emplear lo restant preu per comprar cot pera obrar en dita fabrica.29 Rafael Boladeras, corder de Sallent, arrendava els fruits de dues vinyes perqu necessitava diners per a les seves urgncies i en particularment pera comprar cabals pera fer crrer la fbrica de cot.30 Hi ha, doncs, alguns individus que sendeuten, venen o es desprenen temporalment de les seves propietats (la complementarietat amb lagricultura no pot perdres de vista ns i tot en aquests fabricants) per engegar les noves fbriques. Alguns inventaris daquests anys ens donen pistes sobre com eren. Lany 1805, una dona relacionava els bns del seu marit, Valent Mas, cordoner. No tenien casa. Els seus bns eren dos telers de cordoner, un torn, una mquina de lar cot i restes de cot.31 Era linici de la transici duna activitat txtil a una altra. Lany 1810, la vdua dAnton Vilaseca, fabricant de cot i cabaler duna masia dun poble ve, inventariava una casa, dos ordidors, tres mquines de lar (dues de seixanta fusos i una de cent), tres torns per fer metxa, dos telers, set lliures de cot lat, divuit lliures de cot cardat per lar i la premsa per premsar les peces.32 Ens comencem a trobar amb el que ser la fbrica tpica de Sallent ns als anys cinquanta: cot que es cardava fora a les fbriques que utilitzaven energia hidrulica, torns que convertien en metxa el cot cardat, mquines de lar, ordidors i telers per teixir les peces i una premsa per premsar-les. La latura i el tissatge estaven concentrats, noms el cardat es realitzava fora. Lany 1813 Maurici Comas, fabricant de cot, tenia nou mquines de lar, onze torns, quatre telers i una mquina de cardar. Tenia, a ms a ms, un celler amb vries btes i dues vinyes en propietat. En aquest cas apareix, tamb, una mquina de cardar suposadament manual.33 Bernat Escaiola possea lany 1825 una casa a cens, vuit mquines de

28. Notari Ferrusola 1806-1807, f. 116 (1807). 29. Notari Ferrusola 1803, f. 98, 28-III-1803: por la fbrica que ha construido para colocar los instrumentos de algodonero y satisfacer el importe de las mquinas que ha plantado en dicha fbrica y emplear lo restante para comprar algodn para obrar en dicha fbrica. 30. Notari Camps 1804, f. 35, 22-I-1804. 31. Notari Camps 1805, f. 168, 23-V-1805. 32. Notari Ferrusola 1808-1811, f. 25 (1810). 33. Notari Camps 1813, f. 102, 18-V-1813.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

175

lar (tres de cent fusos i les altres senzilles), sis telers amb els seus torns, una premsa i, entre els seus deutes, havia de pagar 120 lliures a Pere Montany pel cot cardat.34 I, lany 1839, Anton Soldevila, fabricant de cot, tenia tretze mquines de lar de cent vint fusos amb els seus torns, dotze telers, una premsa, instruments complementaris, un sac de cot i un farcell de peces teixides i acabava tener algunos fardos de piezas en varios comisionistas de Barcelona de los cuales se 35 ha recibido algunos sacos de algodn y algunos dineros La fbrica era una mica ms gran, situada en els baixos de la casa, mquines de lar que havien arribat a les seves possibilitats mximes (cent vint fusos) i una estructura productiva basada en la compra de cot a Barcelona, teixit a Sallent i venda de les peces a travs de comissionistes de Barcelona que pagaven de vegades en cot. Aquest tipus de fbrica va aconseguir la seva mxima difusi a la dcada dels anys trenta del segle XIX. A. Garcia Bala (2001: 425) aporta dades del Subsidi de Comer de 1833 de Sallent. Aquest any declaraven noranta contribuents que tenien mquines de lar i cardar. Segons aquest document hi havia tres-centes quaranta-sis mquines bergadanes repartides en deu tallers que tenien entre set i tretze mquines (vuitanta-set en total), trenta-sis, entre quatre i sis (cent seixanta-quatre del total) i trenta-vuit entre una i tres (vuitanta-tres del total). Aix donava una mitjana de 3,97 mquines per taller, la qual cosa indica el carcter modest daquestes installacions. Els sis majors contribuents daquesta llista noms tenien dotze bergadanes, per controlaven les vint-i-una mquines de cardar. I aquest s un element fonamental: el cardat del cot es feia fora dels petits tallers. Els vuitanta-quatre fabricants de 1833 shavien redut a quaranta en la llista de 1842 i a trenta-quatre lany 1850 (GRaell s. d.). Daquests, vint es dedicaven a la latura manual i al tissatge al mateix temps, quatre noms a la latura i deu noms al tissatge. Les fbriques mixtes tenien cinc-cents setanta fusos de mitjana i deu telers; en canvi les que es dedicaven al tissatge tenien una mitjana de setze telers. Lavan de la latura mecnica a les fbriques de riu de Sallent en aquests anys va desplaar progressivament la latura de cot en bergadanes i van quedar fbriques modestes dins el nucli urb dedicades, sobretot, als teixits de cot; algunes subsidiries de les societats que feien funcionar les fbriques mogudes amb energia hidrulica.

34. Notari Camps 1825, f. 72, 5-III-1825. Com veurem ms endavant Pere Montany tenia arrendada una part de la fbrica de Cal Torres, moguda amb energia hidrulica, on hi cardava cot. 35. Notari Cerarols 1839, f. 67, 10-III-1839.

176

LlOREN FERRER I AlS

Segons aquestes dades, lany 1850 aquests establiments de bergadana donaven feina encara a dos-centes quaranta-dos persones (cada treballador gestionava una mitjana de 53,8 fusos) i a cinc-centes trentanou teixint en tres-cents setanta-vuit telers (1,43 persones per teler). Aquest model tenia els dies comptats. Laprotament histric de laigua del riu Llobregat El desnivell sobtat del riu Llobregat al seu pas per Sallent fu que des de ledat mitjana sen busqus laprotament. Benet (1988a) ha descrit la formaci de zones dhorts aprotant laigua de les rieres que desembocaven al Llobregat i la utilitzaci des de lpoca medieval de laigua per moure diversos molins. A principis del segle XVIII hi havia dos molins bataners, un mol polvorer i una fbrica de coure que utilitzaven aigua del Llobregat de dues rescloses diferents. La fabricaci de plvora va desaparixer desprs de la guerra de Successi, un dels molins bataners va entrar en crisi, van sorgir fbriques que produen lferro i coure i al llarg del segle es van construir tres fargues. A nals del segle XVIII en el Llobregat, al seu pas per Sallent, hi havia tres rescloses per aprotar laigua (vegeu lesquema de la pgina segent): Lany 1759 el bisbe de Vic va establir a Joan Baptista Pujol Senillosa, de Barcelona, el dret a utilitzar laigua del riu Llobregat i a construir la resclosa de les Quintanes amb la precauci que el mol del bisbe, que es trobava una mica ms avall, tingus preferncia en casos de manca daigua;36 des de la resclosa es portava laigua ns a la farga de coure de Pujol Senillosa que estava situada a 2 km de distncia en un canal que es va construir amb aquesta nalitat. Lany 1781 es va ampliar la concessi per poder portar laigua encara ms lluny i poder regar les terres de la masia de la Botjosa.37 Lany 1806 es va produir una inundaci que va destrossar la resclosa, va inutilitzar el canal i va provocar labandonament de la farga.38 La resclosa no es reconstruiria ns a lany 1850.

36. Notari Ferrusola 1759, 24-I-1759, AHCM. 37. Notari Cerarols 1845, f. 274, 8-VIII-1845. Noms es va dur a terme lampliaci del canal ns a la farga per no es va construir el regadiu. Tot i aix s que el 1789 es van establir terres en el primer tram per a regar a Francesc Riera del Sol que, ms endavant, es convertirien en els horts del Trabal (BeNeT ClaR 1988b: 249). 38. Caldr esperar lany 1850 perqu es reconstrueixi la presa de les Quintanas i es basteixi la fbrica del Malps, no sense abans resoldre el conicte que suposava que hi hagus una concessi daigua que no sutilitzava des de 1806. Lany 1845 es va signar lacord entre els possedors dels drets de Pujol Senillosa i els que volien edicar la nova fbrica (notari Cerarols 1845, f. 274, 8-VIII-1845).

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

177

Esquema de les fbriques de Sallent abans de 1850


Resclosa de les Quintanes (1759) destruda per unes inundacions el 1806 i reconstruda cap al 1850

Fca. del Malps (1) (+/-1850) Fca. del Malps (11) (+/-1850)

1805 Fbrica Vella (I) (1833) Fbrica Vella (II) (1839)

1806

Mol fariner del bisbe Fca. Gran de Cal Torres (1814) Fca. del Tint (1840) 1815 Fca. de Cal Ramon (1828) Farga de Pujol i Senillosa Fca. de Cal Rei (1828)

Farga de Pi (1780) Fca. La Xibria (1819)

1612

Mol bataner de Casajoana Fca. Xipell i Cia (1805) Farga de Prat (1806) Fca. de Cal Prat (1822)

Resclosa del Cappelat o Casajoana Salt Juss Sant Benet de Bages (1612)

178

LlOREN FERRER I AlS

La segona resclosa que hi havia riu avall era la del mol episcopal de la qual tenim notcies des del segle XIV com a mnim (BeNeT ClaR 1988b: 236). Era coneguda com la del Salt Sobir (salt superior). Les caracterstiques naturals del terreny permetien aixecar laigua a una certa altura i, gaireb sense canal, obtenir un salt important. All hi havia el mol episcopal. La tercera i ltima resclosa que havia estat construda en el segle XVII era la del Salt Juss (salt inferior) que pertanyia al monestir de Sant Benet de Bages. Tamb en aquest cas amb prou feines si hi havia canal per produir el salt sucient per moure el mol. Lany 1612 el mol es va establir a la famlia Casajoana que el va transformar en mol bataner i en un mol polvorer, abandonat a nals del XVIII. Lany 1780, Pau Vila i Soldevila, pags de Sallent, va sollicitar laigua sobrant daquesta resclosa per construir, a laltra banda del riu, una farga de coure que va fer funcionar Ignasi Pi, un comerciant de Barcelona. Aquesta sollicitud va obrir un conicte entre Valent Casajoana, bataner, que possea el domini til i el monestir, sobre qui era el possedor de laigua. Va acabar lany 1803 amb una sentncia que declarava que laigua era del Reial Patrimoni, recollia la tendncia daquests anys de considerar laigua patrimoni pblic i no privatiu dels senyors jurisdiccionals. La lluita per laigua tot just havia comenat i, en el cas de Sallent, s especialment interessant en aquest sentit pels complexos pactes i acords que va suscitar. La conclusi a qu volem arribar s que a Sallent ja hi havia diferents rescloses, algunes molt antigues, amb complexos aprotaments de laigua compartits entre molins fariners, bataners i polvorers, terres de regadius, fargues de coure, fbriques de lferro, etc. que comportaven un complicat equilibri entre els diferents usuaris. Sobre aquesta xarxa va aparixer la demanda daigua dels que es volien dedicar a cardar cot. No necessitaven gaire aigua i, per aix, es van poder interposar enmig els drets tradicionals i van poder aprotar infraestructures ja construdes que necessitaven poca inversi. Lorograa hi ajudava ja que en prou feines feien falta canals per portar laigua al salt. No era tan fcil com a Berga, per gaireb. Les necessitats daigua per cardar cot La utilitzaci de lenergia hidrulica a la indstria cotonera sidentica sempre amb la mecanitzaci de la latura i del tissatge de cot; avui, per, podem armar que en aquestes rees de bergadana tenia a veure amb el cardat de cot. A Berga es va aprotar el fort pendent de la riera del Metge de poc cabal i, a Sallent, els aprotaments antics del riu Llobregat.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

179

A Sallent hi havia installacions sucients que aprotaven laigua del Llobregat, de les quals es podien derivar petits canals per aconseguir lenergia necessria per cardar cot. Encara que el cabal del Llobregat donava per a molt ms, les similituds amb Berga eren grans: amb prou feines hi havia cost dinstallaci per a les noves mquines a causa del fort pendent del riu i perqu el treball dinfraestructura ms important ja estava fet. Lnica diferncia amb Berga s que a Sallent va ser possible reconvertir aquestes primeres installacions, quan van deixar de servir per aquest model, en fbriques ms modernes de lats i teixits de cot. La deducci que les primeres fbriques eren installacions per cardar cot, prov de petites notcies. En el subsidi de Comer de lany 1833 apareixien sis contribuents (les fbriques dels quals eren prop del riu) que tenien dotze bergadanes, una quantitat ridcula sobre les tres-centes quaranta-sis totals, per posseen les vint-i-una mquines de cardar, les niques del municipi. s aqu on es veu la relaci ms clara (GaRCa Bala 2001: 426). En una concrdia que afectava la fbrica del Salt Juss de lany 1807 sacordava que els moliners entrarien a formar part de la societat, a prdues i guanys que donessin les mquinas de cardar algodn de la societat.39 Lany 1814 sesmentava Jaume Xipell i Coll, forner, com a encargado de la casa y fbrica con sus mquinas de preparar (eo) cardar algodn Lany 1815 Pere Montany aportava a una fbrica tres mquines de cardar que tenia en un dels locals.40 Aquest mateix any sarrendava una de les naus: damunt la estancia o quadra en la qual los arrendadors tenen fa alguns anys a esta part corrents sas maquines de cardar cot i lany segent es va renovar larrendament i sespecicava dueos de aquella fbrica de cardar.41 Lany 1816, en una farga reconvertida en fbrica, Manuel Sol, traginer de Sallent, venia per quatre anys a un comerciant de Balsareny la sisena part del beneci de dues mquines de cardar.42 El 1818, Pere Pedragosa arrendava la quarta part a ell corresponent dels lucros y ganancias que resultaran de aquellas dos maquines de cardar cot que van corrents per medi de laigua.43 Una quadra de la fbrica de Cal Torres era llogada lany 1829 a Pere Montany i Xipell per fer funcionar les mquines de cardar cot que tenia amb altres socis. I en un inventari dun soci de la

39. Notari Ferrusola (1806-1807, ff. 39-40 (1807), 9-I-1807, AHCM. 40. Notari Vilacendra 1815, f. 5, 4-I-1815, AHCM. 41. Notari Vilacendra 1815, f. 167, 30-VII-1815 i notari Camps 1816, f. 158, 4-VIII-1816, AHCM. 42. Notari Camps 1816, f. 49, 16-III-1816, AHCM. 43. Notari Vilacendra 1818, f. 274, 16-IX-1818, AHCM.

180

LlOREN FERRER I AlS

fbrica Vella (Ramon Serra) apareix la referncia varios sujetos que cardaren cot en las maquinas de cardar de la mateixa societat la quantitat de 4 mil y pico de lliuras.44 Una altra forma de mostrar que eren fbriques dedicades a cardar cot, sn les breus notcies de deutes entre els fabricants dels tallers ladors i els que posseen les installacions hidruliques. Lany 1812, Joan Oller, perxer de Santpedor, reconeixia deutes a Toms Viladomiu i Cia. de Sallent provenients y resultant de cot que se li ha entregat a dit otorgant en diferents ocasions, y part dhaverli dit Toms Viladomiu i companyia cardat cot.45 A. Garca Bala (2001: 433-434) pretn demostrar la destrucci daquesta xarxa de ladors i teixidors de bergadana des dels anys quaranta del segle XIX a partir de les vendes de terres i altres bns per poder pagar deutes del capital circulant. Aquest capital circulant relacionava els fabricants dels tallers amb les companyies de les fbriques de riu i sempre per la mateixa ra: pagar deutes vinculats al cardat del cot. Recullo, com a exemple, algunes citacions textuals: per los treballs de cardar-me cot en la sua fabrica que tenen y posseheixen en la plasseta de Sant Bernat de esta dita Vila, per cardar-li cot, per cot cardat, Salvador Vilarmau devia a Toms Viladomiu i Cia. de cardar cot i aix successivament. Encara que les dades sn fragmentries totes apunten que, en un primer moment, linters per utilitzar lenergia hidrulica va ser per cardar cot. El cardat de cot va donar un carcter estratgic als fabricants que tenien les mquines de cardar, ja que subministraven la matria primera i feien la primera elaboraci i nanaven el capital circulant dels ladors i teixidors. Aquesta posici hegemnica va afavorir la transici cap a un altre model. Les fbriques de riu a Sallent A continuaci resseguim les installacions hidruliques de Sallent que es van bastir per cardar cot i que es van convertir, ms endavant, en fbriques de lats i teixits. La fbrica de Xipell i Cia. Resclosa del Cappelat Els primers moviments per aprotar lenergia hidrulica per fer funcionar mquines de cardar es van produir a la resclosa del Cappelat o Salt Juss, on ja hi havia establert un mol a una banda i una farga,
44. Notari Cerarols 1844, f. 258, 22-VIII-1844, AHCM. 45. Notari Camps 1812, f. 55, 25-II-1812, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

181

a laltra. El mol pertanyia a la famlia Casajoana des de lany 1612, establert pel monestir de Sant Benet de Bages.46 Amb la sentncia de la Reial Audincia de lany 1803, segons la qual laigua era del Reial Patrimoni, Valent Casajoana, moliner, es va afanyar a demanar lestabliment de laigua sobrant del mol. El 27 de juliol de 1805, Valent i Bernat Casajoana, moliners, pare i ll, establien a Jaume Xipell i Coll, forner de Sallent, i Josep Roca i Pla, fuster de Berga, un hort i el dret a utilitzar laigua de la resclosa del mol per 150 lliures de cens anual.47 El 2 de juliol de 1805, els Casajoana van haver danullar el contracte perqu havien utilitzat laigua com si fos tota seva i no havien tingut en consideraci que hi havia un establiment dun mol polvorer a Joan Roca que estava en runes i que a laltra banda del riu hi havia una farga amb drets concedits des de lany 1780. Davant daix, els Casajoana per pagar a Xipell i Roca 852 lliures per danys i perjudicis, van vendre a Jaume Xipell i Coll, Josep Roca i Pla i Pere Aloy, fabricants de cot de Berga, la pea de terra abans establerta, un hort i laigua, en el supsit que la Reial Audincia dons la ra als Casajoana per 1.052 lliures.48 Laigua de la mateixa resclosa era utilitzada per la farga de coure de Pere Prat, ve de Sallent, per originari de la Torre de Claramunt. No sabem des de quan la farga tenia la concessi, tot i que el 12 de juliol de 1806, Joan Camps i Serra, adroguer i comerciant de Sallent, establia un hort a Pere Prat en aquesta zona per un cens anual de 30 lliures.49 El 22 de febrer de 1806 els diferents usuaris van arribar a lacord de dividir laigua sobrant del mol en tres parts: una per a la farga dAnton Pi a laltre costat del riu, una altra per la de Pere Prat, fargaire, i una altra tercera part per a Valent Casajoana. Jaume Xipell no sortia en aquest document pel fet que la seva part estava dins de la de Casajoana, ja que quan es va produir la venda de lhort es va recordar de paraula que Valent i Bernat Casajoana entrarien a formar part de la societat a lucres i guanys. El 9 de gener de 1807 escripturaven la participaci duna sisena part en la societat formada per Jaume Xipell, Josep Roca i Pla, Pere Aloy, Pere Prat i Bernat Casajoana.50 El 27 de mar de 1808 els socis de Jaume Xipell i Cia. compraven per 450 lliures una casa en runes que abans havia sigut mol fariner, propietat de la famlia Roca. Amb aquesta compra

46. 47. 48. 49. 50.

Notari Notari Notari Notari Notari

Cerarols 1845, f. 139, AHCM. Ferrusola 1805, f. 15, 27-I-1805, AHCM. Ferrusola 1805, f. 112, 2-VII-1805, AHCM. Ferrusola 1806-1807, f. 101 (1806), 12-VII-1806, AHCM. Ferrusola 1806-1807, f. 39-40 (1807), 9-I-1807, AHCM.

182

LlOREN FERRER I AlS

saconseguia ms terreny i sincorporava ls de la part de laigua que tenia assignat aquest mol.51 Com es pot veure la situaci era fora complicada ja que Casajoana havia entrat a la societat aportant els drets sobre laigua que tenia. El 4 de gener de 1815 se signava una concrdia desprs de constatar que Bernat Casajoana tenia dret a la sisena part dels benecis de les mquines en el casal novament construit anomenat la fbrica de la companyia i rebre la tercera part en la nova fbrica que sesperava edicar al costat de la dita a la part de ponent sobre terreny que abans fou de Casajoana i no estava previst que rebs res daltra fabrica que sespera al costat de dits honors sobre terreny i casal derruhit que abans fou dels hereus de Joan Roca. En canvi, els altres socis compartien el condomini. Per evitar problemes van acordar dividir la fbrica en set accions iguals, tres per a Josep Roca Pla i una per a cadascun dels altres socis. Tamb es resolia el conicte amb Pere Prat per al pas de laigua a canvi de pagar-li 150 lliures.52 Totes aquestes dades apunten a uns edicis que aprotaven la fora hidrulica per que no existia un s com i unicat de la fbrica. El 4 de gener de 1815, desprs daclarir la situaci dels socis, es declarava que posseen en com tres mquines de cardar i formaven societat amb Pere Montany Xipell, comerciant de Sallent sobre el curs y treball de ditas tres maquines de cardar cot, sa manutenci, das y benecis. Aquest havia daportar 500 lliures per compensar el que hi havien posat els altres i la societat per moure les mquines tindria vuit accions, tres per a Roca i una per a cadascun dels socis restants.53 Una part de la fbrica fou arrendada per 350 lliures a lany i per cinc anys (1815-1820) a Francesc Singla, perxer i fabricant de cot de Santpedor, i Francesc Serramalera Rovira, veler de Manresa lo primer pis daquella casa que dits arrendadors tenen y posseheixen en la present vila y raval dit fora el portal de Sant Bernat. El pis estava damunt on fa de alguns anys a esta part corrents sas maquinas de cardar cot i volien collocar-hi una mquina de cardar i mquines de lar. No podien cardar ms cot que el necessari per a les seves mquines de lar per evitar que els arrendataris competissin en el mercat local de cot cardat.54 s signicatiu que aquests fabricants siguin de Santpedor i Manresa i estiguin relacionats amb la cinteria, un dels gremis ms interessats en disposar de cot lat.

51. 52. 53. 54.

Notari Notari Notari Notari

Ferrusola 1808-1811, f. 23 (1808), 27-III-1808, AHCM. Vilacendra 1815, f. 3, 4-I-1815, AHCM. Vilacendra 1815, f. 5, 4-I-1815, AHCM. Vilacendra 1815, f. 167, 30-VII-1815, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

183

Amb prou feines un any desprs trobem un nou arrendament per al perode 1821-1826 per 525 lliures anuals.55 Lany 1819, aquests socis de Manresa i Santpedor, desprs de reconixer que no podien fer front a larrendament, van possibilitar lentrada de Maurici Pla, que tenia contnues a Manresa, que va aportar sis mquines de lar. Serramalera i Singla tindrien una sisena part a la societat i Pla, quatre sisenes parts. s interessant com funcionava: cada soci aportava el capital necessari per lar i els paquets de cot lat es repartien a Manresa de forma proporcional i cada soci feia amb el cot el que creia oport.56 Les dicultats dels dos primers arrendataris es van plasmar tamb en el fet que Josep Soler i Espluga que desprs trobarem a la fbrica del Riu de Navarcles es va fer crrec de la gesti de la part de Serramalera i Singla i que Pla els va fer un prstec de 1.500 lliures al 5%. El mtode de treball consistia a fabricar i repartir els paquets amb cot lat.57 No sabem en quin moment la gesti de la fbrica va deixar de ser individual i va comenar a ser conjunta. A la darreria de la dcada dels vint sinicia un procs de reagrupament de les accions. Lany 1829 Ramon Roca Sansalvador, hereu de Josep Roca i Pla, venia la seva part als altres socis; lany 1847 ho feia Joan Olivas (hereu dAloy) i lany 1852, Jaume Xipell i Coll venia la seva part a Sebasti Prat, fabricant, i Valent Casajoana, moliner de Sallent, per 4.000 lliures, que van esdevenir-ne propietaris.58 Qui eren els individus que van construir aquesta fbrica? El punt de partida era la famlia Casajoana, installada des de lany 1612 al mol. Durant el segle XVIII, la professi de lhereu daquesta famlia era la de bataner, per estaven oberts a tot tipus de negocis i els cabalers van aprendre ocis diversos. Josep Casajoana fou veler59 i Bernat fou traginer,60 tot i aix, el fet de disposar del mol els va posar en contacte amb fabricants de cot locals i diversos membres de la famlia van invertir en fbriques de cot com anirem veient. Tot i aix la famlia era modesta, per tenia la sort que ocupava un lloc estratgic en el control de laigua. Hem vist com la incorporaci a la societat de Valent

55. Notari Camps 1816, f. 158, 4-VIII-1816, AHCM. 56. Notari Mas 1821, ff. 28 i ss., AHCM. 57. Notari Mas 1821, fols 28 i ss. Als protocols hi ha diversos requeriments de la societat per poder cobrar el preu xat a larrendament (notari Mas 1826, f. 309), ns i tot lany 1826 sescriu que la dona de Serramalera es trobava en estat dindigncia (notari Mas 1826, f. 401, 13-X-1826), AHCM. 58. Notari Odena, f. 13, 2-I-1852, AHPB. 59. Notari Ferrusola, Testaments 1764-1779, f. 71, 29-III-1766, AHCM. 60. Notari Camps 1807, f. 71, 22-II-1807, AHCM.

184

LlOREN FERRER I AlS

i Bernat, el seu hereu, es va fer a partir daportacions en patrimoni (hort i drets daigua) i no de diners. Els dots rebuts o pagats se situen entre les 25 i 50 lliures, quantitats que illustren b aquesta situaci;61 hem de subratllar que amb aquests capitals i els que van anar acumulant, van participar activament en les societats i fbriques txtils de Sallent. Jaume Xipell i Coll. s qui va donar el nom a la societat. Per les dades genealgiques sabem que era un cabaler duna lnia de paraires. Jacint Xipell i Lluch, paraire, tenia almenys quatre lls: lhereu que va ser paraire i es va quedar amb els bns familiars; Jacint Xipell Clotet, perxer a Barcelona quan feu mestre perxer li va pagar tots els gastos li va donar una fbrica maquina de fer tafetans y diferents quantitats de diner; Francesc, traginer, a qui se li va donar un mul amb els seus arreus, llit, roba i 60 lliures, i Francesca que es va casar amb un treballador de Sallent.62 Jacint, lhereu de la segent generaci, va seguir la mateixa poltica, va tenir almenys quatre lls: el gran fou paraire i hisendat (o almenys aix es titula), Josepa, a qui sassignaren 300 lliures en el testament del seu pare, Jaume Xipell i Coll (el que va construir la fbrica amb altres socis) va rebre el 1799 tot el que ns al die preent ha adquirit ab sa indstria, treball y cuydado, 150 lliures y una casa li ha donat de paraula i era de professi forner; Felip N. rebia 150 lliures i fou deuer.63 Quan es va casar el 1811, la seva dona, lla dun pags de Rocafort, va aportar 135 lliures.64 Jaume Xipell lany 1852 residia a Sans, on continuava fent de forner, quan va vendre la seva participaci a la fbrica.65 La genealogia mostra dinamisme en les professions i els matrimonis, un indicador daquest aprotament doportunitats i, al mateix temps, un origen modest si hem de fer cas de dots i llegats. Dos dels socis eren de Berga i el detall no pot passar desapercebut. Josep Roca i Pla era fuster clau per a la construcci de mquines de lar i Pere Aloy, fabricant de cot. Provenien duna zona en qu el model bergadana es va desenvolupar precoment i van contribuir a la seva irradiaci a altres zones menys saturades, on era possible aprotar els corrents uvials. No seran els nics de Berga a Sallent.

61. Notari Ferrusola 1791, f. 352, 21-VIII-1791, notari Camps 1807, f. 71, 22-II1807, notari Camps 1806, f. 298, 6-XII-1806, AHCM. 62. Notari Ferrusola, Testaments 1793-1802, f. 52, 3-IX-1794, AHCM. 63. Notari Ferrusola, Testaments 1793-1802, 14-X-1799, AHCM. 64. Notari Ferrusola 1808-1811, f. 94 (1811), AHCM. 65. Notari Odena, f. 13, 2-I-1852, AHPB.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

185

La fbrica de Pere Prat. Resclosa de Cappelat El 12 de juliol de 1806, Joan Camps i Serra, adroguer i comerciant de Sallent, establia a Pere Prat, fargaire de coure de Sallent dun temps 66 a esta part a la Torre de Claramunt habitant un hort a la Riereta. Com hem vist ms amunt quan hem resseguit la histria de la fbrica de Jaume Xipell i Cia., el mes de febrer de 1806 es va arribar a un acord per repartir laigua i una tercera part va correspondre a Pere Prat que havia de servir per al moviment de la seva farga. Lany 1811 ja estava en funcionament i encamina laygua de dit riu Llobregat a la farga que el predit comprador acaba de edicar a las immedicions de lexpressat riu quan va comprar un altre hort per 125 lliures.67 Desconeixem en quin moment la farga es va reconvertir en fbrica de cot per fou abans de 1822, ja que en aquesta data va ser incendiada pels revolucionaris. Pere Prat va morir lany 1818 i la gesti de la societat va quedar per la vdua Francesca Montany. Els altres socis eren Maurici Bohigas de Manresa i Ignasi Llad. Desprs de lincendi va quedar aturada i no es va arribar a un acord en la dissoluci dels bns.68 El juny de 1829 es va fallar que la fbrica queda enterament a disposici de la vdua Prat y els seus.69 No sabem res daquests anys, per el 1839 sampliava la fbrica mitjanant ladquisici dun hort.70 Segurament aquesta data marca lany de canvi de perspectiva a la fbrica que es concretar el 1842 quan es va constituir la societat Prat, Valls i Cia. en qu van entrar com a socis Nadal i Rib de Barcelona amb 12.000 lliures (OlIVa RICOS 1999: 445-447).71 Pere Prat. Sabem que era un fargaire de coure i poca cosa ms, que vivia a Sallent, per havia nascut a la Torre de Claramunt on tamb residia algunes temporades. Quan va morir, tenia la farga de coure que desprs es convertiria en fbrica, una setena part de la fbrica de cardar cot vena a la farga i una pea de terra de 3 quarteres a la Pobla de Claramunt.72 Ens movem tamb en un nivell de modstia econmica, on les fbriques sn el fruit destabliments que amb prou feines suposen desemborsaments de quantitats molt petites de capital.

66. 67. 68. 69. 70. 71. 72.

Notari Ferrusola 1806-1807, f. 101 (1806), 12-VII-1806, AHCM. Notari Ferrusola 1808-1811, f. 80 (1811), 29-IX-1811, AHCM. Notari Mas 1828, f. 509, 14-XII-1828, AHCM. Notari Mas 1829, f. 220, 29-VI-1829, AHCM. Notari Cerarols 1839, 4-VIII-1839, AHCM. Pagaven 15 lliures de cens anual. Sobre lestratgia comercial i industrial de Nadal i Rib (Gal 2002). Notari Cerarols 1853, f. 568, 24-XII-1853, AHCM.

186

LlOREN FERRER I AlS

La fbrica Vella. Segona resclosa A la darreria de juliol de 1805 els administradors de lHospital van acordar establir a Josep Claret i Xamb, fabricant de lats i teixits de cot de Sallent, una pea de terra al Fuerte Pio, al costat mateix del Llobregat per un cens anual de 75 lliures a lany i un parell de pollastres dentrada, per construir una fbrica. El 26 de novembre de 1806, quan ja shavia comenat la construcci de la resclosa, Josep Claret demanava a lHospital que el pacte verbal el portessin a escriptura pblica, per aquests shi negaren perqu creien que lestabliment contravenia una Reial Pragmtica i el conicte no es va resoldre ns al 28 de febrer de 1808 quan el corregidor de Manresa va donar perms, tot i que lestabliment es va canviar per una venda de terra per un import de 1.200 lliures.73 Una altra de les lnies de conicte es derivava de la sollicitud de ls de laigua. En aquest cas es tractava de construir una nova installaci i, per tant, no hi havia cap dret anterior. Aix el mes de maig Josep Claret es va dirigir al Reial Patrimoni i va sollicitar una concessi daigua al riu Llobregat per poder construir una fbrica. L1 de setembre de 1806 el Reial Patrimoni va concedir-ne la utilitzaci,74 per els problemes acabaven de comenar ja que el bisbe de Vic va demanar la nullitat de lestabliment perqu considerava que tenia la propietat de laigua segons una permuta realitzada lany 1246 pel rei Jaume I (BeNeT ClaR 1988a: 345-346). Lintendent del Principat va fer aturar les obres, Josep Claret va protestar i no sabem com va acabar el conicte. Benet (1988: 345) recull un altre conicte derivat de les protestes del propietari del mas Illa Sobirana que demanava una indemnitzaci per inundacions ja que la resclosa nova elevava el nivell de laigua. Sembla que no va passar daqu. Les notcies inicials sobre la fbrica Vella acaben aqu i no tornen a aparixer ns a la dcada dels anys vint. Es va construir? La guerra del Francs va retardar el projecte? Lany 1825, Josep Claret reconeixia que la fbrica i la concessi daigua no eren seves sin que pertanyien tamb a Andreu Mas Bertran i Isidre Soler Claret, fabricants de cot de Sallent.75 Les coses eren encara ms complicades ja que Josep Claret i Xamb formava societat amb Adjutori Canudas, cisteller de Manresa, des de lany 1795 i, en realitat, els dos participaven a la fbrica.76 La
73. veures una 74. 75. 76. Notari Rallat 1808, f. 40. Sobre els primers avatars daquesta fbrica pot excellent descripci a BeNeT ClaR 1988a. Notari Cerarols 1845, f. 272, 8-VIII-1845, AHCM. Notari E. de Mas 1825, 23-IV-1825, AHCM. Notari Sacrist 1827-1831, f. 46 (1828), 5-III-1828, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

187

societat estava dividida en tres parts: 3/8 parts corresponien a Andreu Mas, 3/8 a Claret i Canudas i 2/8 a Isidre Soler. Lany 1822 les 3/8 parts tenien un valor de 5.958 lliures (3.515 de Claret i 2.443 de Canudas), la qual cosa permet calcular el capital de la fbrica que era de 15.888 lliures. El 1829 van acordar dividir fsicament la fbrica entre els socis.77 Aix ho van fer en un document precis en qu es recull un mapa on sobserva lhabilitat per fer un repartiment equitatiu dels drets sobre laigua.78 El 13 de desembre de 1829, Josep Claret i Xamb i Anton Canudas Claret, cisteller de Manresa, van anunciar la venda de la seva part sense que ning es presents per comprar-la, ra per la qual van procedir a dividir-la en dues parts.79 Aix doncs, la fbrica Vella, una de les primeres de Sallent, va quedar dividida en quatre parts lany 1829 i cal suposar que cada part va funcionar per separat encara que per poc temps. La partici de fbriques entre els socis va ser una prctica habitual aquests anys. 1. Una part era de Josep Claret. Lany 1833 va ser venuda a Serra, Claret, Casas i Cia. 2. Una altra part era dAdjutori Canudas. Lany 1832 va ser venuda a Serra, Claret, Casas i Cia. 3. Una altra part dIsidre Soler. Lany 1831 va ser venuda a Serra, Claret Casas i Cia. 4. La darrera part de la fbrica era dAndreu Mas. Molt aviat es va iniciar un procs de reunicaci. El 2 de novembre de 1831 Isidre Soler i Bartomeu Soler, fabricants de cot de Sallent, van vendre a Josep Ferriols i Ramon Arpa, fabricants de cot de Berga, i a Ramon Serra, Antonio Sastre i Josep Claret Illa Casas, fabricants de cot de Sallent, la seva part de la fbrica Vella. El 19 de gener de 1832 va ser Antoni Canudas, cisteller de Manresa, qui va vendre la seva part.80 I nalment, Josep Claret Xamb, per pagar diversos deutes, els va vendre la seva part per 1.200 lliures.81 Tres parts sunicaven en una, amb el control de 5/8 parts de laigua i amb el nom de Serra, Claret, Casas i Cia. Qu feia exactament la societat? Duna banda, en linventari de Ramon Serra, un dels socis, redactat el 1844, es parla de varios sub-

77. 78. 79. 80. 81.

Notari Notari Notari Notari Notari

Mas 1829, f. 46, AHCM. Mas 1829, f. 265, 18-VII-1829, AHCM. Sacrist 1829, f. 420, 13-XII-1829, AHCM. Cerarols 1845, f. 273, 8-VIII-1845, AHCM. Cerarols 1833, f. 35, 17-VII-1833, AHCM.

188

LlOREN FERRER I AlS

Plnol de la partici de la fbrica Vella de Sallent lany 1829.

jectes que cardaren cot en las maquinas de cardar de la mateixa societat,82 la qual cosa fa pensar que la fbrica unicada encara es dedicava a subministrar cot cardat a la latura local. Tot i aix, sabem que lany 1839 va entrar a la societat Oleguer Camps, comerciant de Barcelona que adelant 3116 libras para ponerlas en el fondo de la sociedad de los otorgantes, cuyo objeto fue el establecimiento de la fbrica de hilados de algodn, encara que es va retirar lany 1842, amb 951 lliures de benecis, una bona rendibilitat.83 s possible que lany 1839 marqui el punt i nal duna etapa i linici duna altra ja abocada a la latura i tissatge modern i a la incorporaci de capital comercial de Barcelona com veurem ms endavant. Quedava la quarta fbrica. s possible que la nova societat intents comprar-la per Andreu i Joan Mas no van estar-hi dacord. El 14 de mar de 1839, Andreu i Joan Mas, Josep Claret Illa Casas (que havia participat en la compra de les altres tres) i Joan Verg, fabricants de cot de Sallent, van acordar formar una societat al efecte de edicar
82. Notari Cerarols 1844, f. 258, 22-VIII-1844, AHCM. 83. Notari Cerarols 1844, f. 322, 15-X-1844, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

189

una fbrica de lats de cot (...) concluint previament a gastos comuns lo casal que dit Andreu i Joan Mas tenen principiat entre els rius Llobregat i Cornet. El capital era de 12.000 lliures. Els Mas aportaven 840 lliures per laigua i 3.160 lliures per la fbrica, la resta de capital (8.000 lliures) sinvertiran a acabar el casal i comprar un assortiment de maquines de carro, essent a carrech de estos dos socios el fer portar a aquesta vila ditas maquines per poderhi treballar per Sant Joan de juny de 1840.84 Noms dues precisions: estem davant de fbriques modestes (noms valia 4.000 lliures) i era necessari que sincorporessin nous socis per fer un salt endavant. A la darreria de la dcada dels trenta en aquesta fbrica sestava fent el canvi, sintroduen les mules de ferro i sabandonaven les mquines exclusivament de cardar. Aquest canvi saprofundiria en els propers anys. Qui eren els socis que van anar passant per la fbrica Vella? Aportem algunes notes genealgiques de cadascun. Josep Claret i Xamb. Lany 1796 apareixia com a fabricant dindianes quan es va casar amb Maria Vidal, lla dun paraire que aportava la modesta quantitat de 100 lliures de dot. Era ll dEsteve Claret, teixidor de lli, i de Rosa Xamb, duna famlia de paraires locals.85 Joan Claret Xamb va ser lhereu, apareixia com a fabricant dindianes primer i de cot desprs de lany 1800 i es va casar amb Josepa Clar, lla dun pags, que va aportar 200 lliures;86 un altre germ, Bonaventura, fabricant de cot, el 1789 es va casar amb Feliciana Casajoana que va aportar 200 lliures.87 Daquest cas dedum que els teixidors de lli van ser els ms receptius al canvi cap al cot; que lorigen social era modest (els dots rebuts se situen entre les 100 i 200 lliures) i que funcionava una xarxa familiar, sense la qual no podia entendres el funcionament de les noves activitats. Andreu Mas Bertran. No en tenim cap notcia rellevant. Isidre Soler Claret, fabricant de cot. Sabem que era ll dAndreu Soler i Guardiola, paraire de Sallent, que estava casat amb Antnia Pi, lla dun veler de Manresa88 i que, lany 1828, lhereu Bartomeu Soler es va casar amb Magdalena Vergs Rodoreda, lla dun ferrer que va
84. Notari Cerarols 1839, f. 74, 14-III-1839, AHCM. 85. Notari Ferrusola 1796, f. 263, 13-XI-1796, AHCM. 86. Notari Ferrusola 1700, f. 203, AHCM. 87. Notari Ferrusola 1791, f. 219, 3-V-1791, AHCM. Encara que Josep Claret va acabar venent la seva part de la fbrica i no sabem res ms de la seva trajectria vital, les seves nebodes sembla que van millorar el seu nivell social ja que van rebre dots de 600 lliures (notari Sacrist 1828, f. 129, 19-V-1828) i de 350 lliures (notari Ferrusola 1808-1811, f. 19 (1811), 29-I-1811, AHCM). 88. Notari Camps 1829, f. 15, 8-I-1829, AHCM.

190

LlOREN FERRER I AlS

aportar 300 lliures de dot89 i que no t res a veure amb Joan Verges, soci de la fbrica dAndreu Mas. Novament de paraires a fabricants de cot i origen modest. Josep Ferriols i Ramon Arpa, fabricants de cot de Berga. Eren els nous socis de la societat que comenaren a comprar les diferents parts de la fbrica Vella. El que ens interessa s que eren de Berga, la qual cosa reecteix linters per la recerca denergia hidrulica per part de la gent daquella ciutat, que nestaven molt limitats. Contribuen tamb a difondre el model de Berga. No eren els primers. Ramon Serra, fabricant de cot. Era ll dun altre Ramon Serra, fabricant de cot de Berga, i Rosa Llobet. Lany 1844 tenia sis lls a cadascun dels quals va deixar 150 lliures, ms les despeses si estudiaven.90 Els llegats eren realment modestos. Segons linventari sabem que Ramon Serra vivia en un pis de la fbrica i possea nicament la part de la fbrica que corre baix lo nom de Serra, Claret Casas i Cia i la part dels crdits que sen derivaven: 10.662 lliures a favor de la societat i unes 4.000 lliures que devien diferents particulars de cot cardat.91 Fa la impressi que treballava directament a la fbrica i, novament, es tracta dun patrimoni modest. Antoni Sastre. El seu testament s de lany 1844. Es declarava corder i fabricant de cot de Sallent, i era ll dIsidre Sastre, corder de Berga. Novament la connexi amb Berga. Tenia els lls i lles col locats i en el testament feia llegats complementaris, ms aviat modestos (entre 25 i 100 lliures als nts) que shavien de pagar del que rendia la fbrica. Lhereu va ser Pere Sanmart, ll de la seva lla gran.92 Josep Claret Illa Casas. El cognom Claret abunda a Sallent i, per tant, no hem de confondrel amb Josep Claret Xamb que va ser el primer iniciador de la fbrica Vella. En aquest cas es tracta del ll de Lloren Claret Casas que va signar el primer conveni per construir mquines de lar. A mitjan segle XVIII, Emmanuel Claret era un paraire relativament acomodat, Josep, el seu hereu, va ser teixidor de lli com Lloren, un cabaler; Francesc, un altre cabaler, va ser comerciant a Cadis i les cabaleres es van casar amb un botiguer, un boter, un veler de Manresa i un paraire de Sallent (precisament un ll daquest vendria la part de la fbrica al seu cos germ).93 Novament la xarxa familiar. Lloren Claret Casas es va passar al cot a nals del XVIII (1796) i

89. 90. 91. 92. 93.

Notari Notari Notari Notari Notari

Camps 1828, f. 12, 4-I-1828, AHCM. Cerarols 1844, f. 221, 21-VII-1844, AHCM. Cerarols 1844, f. 258, 22-VIII-1844, AHCM. Cerarols 1844, f. 117, 18-IV-1844, AHCM. Ferrusola, Testaments 1764-1779, f. 302, 2-VIII-1773, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

191

encara que sembla que en els primers anys del nou segle devia tenir dicultats si fem cas de les mltiples vendes a carta de grcia que va subscriure,94 el cert s que el seu ll va comenar a comprar, junt amb altres individus, les tres fbriques en qu shavia dividit la Vella i va passar a ser soci de la de Joan Mas, potser grcies als 1.600 pesos forts que li van arribar de lherncia del seu oncle a Cadis.95 Joan Verg. Era francs i residia a la fbrica de Panyos de Miralda i Cia. de Manresa, la qual cosa fa pensar que va venir com a tcnic per treballar en aquesta fbrica. Les primeres notcies sn de 1829 quan deixava diners a diversos particulars (a Joan Cadevall, pags de Castellgal,96 i Josep Jord, sastre de Manresa).97 Lany 1830 va casar el seu ll Eduard Verg Tourier, que residia encara a la fbrica, amb Ignsia Quer i Sacrist, lla dun comerciant de Manresa que va aportar 500 lliures de dot.98 Lany 1832 va comenar a actuar a Sallent quan es va associar amb Sebasti Valls i Llus Sime Perrenod per construir una fbrica de lats (a hores dara desconeixem si es tractava dinvertir en una fbrica de riu o en una de les fbriques tradicionals de bergadanes) (OlIVa RICOS 1999: 444-445; Gal 2002: 69). El 1839 va entrar a la societat de Juan Mas i Cia. i lany 1840 va engegar una fbrica de lats a Castellar del Valls, encara que portava el nom de Juan Berg i Cia. una part molt important del capital procedia de Nadal i Rib, una societat barcelonina que veurem actuar de forma molt activa a Sallent (OlIVa RICOS 1999: 452-453). El capital de Joan Verg era precisament els seus coneixements i fou el domini de les mquines el que li va permetre acumular una mica de capital per invertir i, al mateix temps, trobar socis capitalistes amb qui associar-se per engegar alguna fbrica fent de tcnic. Ms endavant recuperarem aquestes collaboracions. La fbrica Gran de Cal Torres. Salt Subir. Resclosa del bisbe. Desprs de la nova resclosa de la fbrica Vella, hi havia la resclosa del bisbe que desviava laigua per fer funcionar el mol del bisbe.

94. Vegeu notari Ferrusola 1783, f. 191; notari Ferrusola 1791, f. 130; notari Camps 1800, f. 231; notari Camps 1805, f. 304, y no podentho cumplir a causa dels crescudssims gastos de sa casa, notari Camps 1812, f. 3. 95. Notari Camps 1824, f. 253, 25-IX-1824, AHCM. 96. Notari Sacrist 1829, f. 360, AHM. 97. Notari Sacrist 1829, f. 374, 28-VI-1829, AHCM. 98. Notari Sacrist 1829, f. 638, 11-X-1830, AHCM.

192

LlOREN FERRER I AlS

Va ser lany 1814 quan Antoni Torres Amat, hereu de la casa Torres99 i germ del conegut bisbe Torres Amat, va demanar al bisbe perms per poder agafar dos pams daigua del canal del mol per poder fer funcionar unes mquines que volia installar a casa seva. El bisbe va accedir a la demanda el 20 de gener de 1815. La construcci de la fbrica Gran sha de relacionar amb els contactes que la famlia Torres tenia amb Miralda i Cia. de Manresa. Aquesta societat, que estava recuperant els diners invertits a Amrica, ja havia pres la decisi de reorientar les seves activitats cap a la producci llanera de draps estil Sedan i de construir una gran fbrica a Manresa com veurem ms endavant. Mentre no es duia a terme, Sallent podia ser una soluci. La relaci entre les dues famlies es va concretar en un enlla matrimonial: Agns Torrents i Miralda, la lla petita de la pubilla Miralda, es va casar lany 1816 amb Josep Torres i Sacrist, hereu de la casa Torres. Manuel Torrents, el pare de la nvia, va prometre posar 37.500 lliures de la societat a nom dels nous cnjuges.100 Gaireb al mateix temps, els Torres arrendaven per vint anys la nova fbrica dedicada a la producci de draps estil sedan (BeNeT ClaR 1988b: 256-258). Van aparixer problemes quan lany 1822 va morir Josep Torres i Sacrist i la vdua, amb dos lls, va tornar a casar-se. Els Torres van voler anullar el contracte amb Miralda i Cia. i els membres daquesta societat volien cobrar el que havien invertit, de manera que, davant del conicte i que no es posaven dacord, el 30 dagost de 1828 es va signar una concrdia segons la qual Miralda i Cia. deixava la fbrica i la casa del tint i Antoni Torres els pagaria 1.000 lliures i es comprometia a no installar-hi cap activitat relacionada amb la llana. Aix no era cap problema perqu lactivitat dominant al municipi ja era el cot i immediatament la fbrica es va utilitzar per aquesta producci. El 9 dabril de 1829, resolta ja la crisi, Antoni Torres Amat, hisendat, arrendava per cinc anys a Pere Montany i Xipell, fabricant de cot, una quadra per moure 4 mquines de cardar y lo diable per 130 lliures lany. Sabem que nhi havia una altra de llogada a N. Canudas, lies Rocaus.101 A lagost de 1829, Pere Montany, Anton Sastre, fabricants de cot de Sallent, i Josep Farriols i Ramon Arpa, comerciants de Berga, formaven la societat Pere Montany, Josep Farriols i Cia. a parts iguals a efecte de cardar cot amb les maquines colocades i

99. Pot veures una histria de la famlia amb una desmiticaci dels seus orgens a FeRReR AlS 1996b: 92-115. 100. Notari C. Mas 1816, ff. 30-32, 9-I-1816, AHCM. 101. Notari Sacrist 1827-1831, f. 327, 9-IV-1829, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

193

que es colocaran.102 Sn socis que desprs trobarem a la fbrica Vella i que havien comenat aqu de forma modesta. El 29 de mar de 1830 Antoni Torres va arrendar la resta de la fbrica i la casa del tint per cinc anys a Josep Bonaplata, Vilaregut i Cia. de Barcelona.103 Quan acabs larrendament de Montany, la quadra sincorporaria a la de Bonaplata (BeNeT ClaR 1988b: 256258). Larribada daquesta societat a Sallent va ser una gran innovaci. P. Madoz no encerta la data per dna detalls importants: en Sallent, en cuyo punto est la fbrica de D. Juan Vilaregut; fbrica montada en 1828 con telares mecnicos y dos grandes ruedas hidrulicas, primera de esta clase que se estableci en Espaa y que sirvi de modelo a otras muchas (MaDOZ 1845-1850: 458). Benet (1988: 257) cita Joaquim Ribera que documenta millor larribada de Joan Vilaregut se puso en marcha una fbrica en Sallent (...) con mquinas de hilar mull-jenny y telares mecnicos. Vilaregut tenia un oncle a Sallent i aix pot explicar que conegus la vila. Quan va tornar dAnglaterra amb les noves mquines de lar, va decidir installar mules i telers mecnics a Sallent i apostar per lenergia hidrulica. Desprs muntaria la fbrica a Barcelona moguda a vapor. (CaBaNa 1992: 73-77; SOl MONTSeRRaT 2001: 73-77). Vilaregut no va apostar pel vapor perqu era el futur sin que va apostar pels dos tipus denergia i val la pena assenyalar-ho perqu mostra que totes les alternatives eren vlides.104 Lany 1837 la fbrica es valorava en 130.060 lliures i constava de dues rodes hidruliques, una mquina de vapor per la mquina de passar, 3 batans, 14 cardes grans, una mquina de ferro de doblar, 4 metxeres de ferro colat, 23 mquines de lar, 4 ordidors, 4 mquines de passar, 64 telers mecnics i 40 de fusta... (SOl MONTSeRRaT 2001: 60-61). El contracte es va renovar lany 1835 sense el tint i es va anar renovant ns lany 1847, desprs que el 1845 es torns a incorporar el local del tint. En aquests anys tamb la famlia Torres havia adquirit

102. Notari Sacrist 1829, f. 388, 26-VIII-1829, AHCM. 103. Sobre aquestes persones pot veures NaDal 1983; SNCHeZ SUReZ 1999). 104. De fet una lectura atenta del treball dO. Raveux sobre larrencada de la industrialitzaci a Barcelona en els anys trenta, dibuixa un model molt similar al que trobarem al Bages on sestava experimentant amb lenergia hidrulica (RaVeUX 2005). Les mquines de vapor que es comenaven a installar donaven energia a una muni de petites fbriques que sestaven reconvertint cap a la nova tecnologia de la mule de ferro. Una mquina de vapor feia funcionar diverses fbriques, no gaire lluny del canal que tamb feia treballar diverses fbriques. No hi ha una gran industrialitzaci a Barcelona, sin un canvi tecnolgic que es prova a tot arreu a partir destructures productives molt similars.

194

LlOREN FERRER I AlS

el mol del bisbe (1841) i locina daiguardent que hi havia una mica ms avall. Tota laigua del canal pertanyia ara als Torres. Pere Montany i Xipell, fabricant de cot. Era ll dIsidre Montany, pags de Sallent. Els dots que va pagar i rebre eren modestos: Pere Montany es casava amb la lla dun paraire i rebia 200 lliures; la seva germana Mnica entrava a casa de Vicen Vidal, fabricant de cot, lany 1795 i aportava 175 lliures.105 En aquests primers anys del segle XIX, va arrendar les parts de fruits duna masia,106 va comprar alguna pea de terra107 i a carta de grcia.108 Al mateix temps, hem vist com lany 1815 participava en la societat de Jaume Xipell i Coll. Fbrica de cal Ramon. Salt Sobir. Resclosa del mol del bisbe Els orgens daquesta fbrica semmarquen en la complexitat dels aprotaments daigua a Sallent. Va ser lany 1759 quan el bisbe de Vic va establir a Joan Baptista Senillosa laigua del Llobregat en el lloc conegut com Conangle i des don laigua es podia portar a la farga de lferro que Senillosa estava construint. Era una situaci peculiar perqu la farga estava installada desprs del mol del bisbe, tot i que agafava laigua ms amunt, en el lloc anomenat les Quintanes. Si hi havia escassetat daigua la farga funcionaria i el mol no, per la qual cosa es va pactar que el mol tindria sempre preferncia.109 El 15 de setembre de 1781 el bisbe va fer una ampliaci de la concessi daigua per eixamplar el canal i per portar aigua ns al mas de la Botjosa, situat molt ms avall, projecte que no es va realitzar. L11 de juliol de 1806 es rescindia el contracte a Pere Prat, fargaire, que era larrendatari, perqu un aiguat shavia endut la resclosa de les Quintanes i a la farga no hi arribava laigua. Cal suposar que durant uns anys va estar aturada. El 5 de gener de 1815 Fidel Pujol i Senillosa, ciutad honrat de Barcelona i amb problemes econmics, venia a Manuel Sol, comerciant, Ramon Esteve i Pere Pedragosa, fabricants de cot de Sallent, per 12.000 lliures, el terreny, el dret a utilitzar laigua de les Quintanes, el dret a regar ns a la Botjosa i el dret a explotar totes les mines de carb pedra i de betum que es descobrissin en el territori.110 El 16 de

105. 106. 107. 108. 109. 110.

Notari Notari Notari Notari Notari Notari

Ferrusola 1803, f. 171, 19-VI-1803, AHCM. Vilacendra 1814, f. 81, 21-II-1814, AHCM. Vilacendra 1817, f. 324, 1-XII-1817, AHCM. Vilacendra 1815, f. 184, 8-IX-1815 i 1822, f. 117, 11-IV-1822, AHCM. Cerarols 1845, f. 274, 8-VIII-1845, AHCM. Maym 1805, f. 14, 5-I-1815, AHPB.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

195

febrer de 1815, els tres compradors reconeixien que Toms Viladomiu, fabricant de cot de Sallent, tamb havia participat en la compra. De moment no tenien aigua ja que la resclosa de les Quintanes estava destruda i, en lloc de reconstruir-la, van demanar al bisbe que els ceds una part de laigua de la resclosa del Salt Sobir i sembla que aix va ser.111 Manuel Sol, traginer i comerciant, va tenir problemes aviat. El 16 de mar de 1816 va vendre per quatre anys a Anton Escardvol, comerciant de Balsareny la sisena part del lucro que resultara de las dos maquinas de cardar cot que dit Manuel Sol, junt ab altres te a la fbrica gran daquesta vila per 750 lliures.112 El 1821 va vendre a carta de grcia a Jaume Colomer, fuster, lacci que tenia a la fbrica per 600 lliures a canvi del 6% anual ja que Sol continuaria fent-la funcionar.113 El 3 de juliol de 1825 lnic que no havia pagat la seva part a lantiga propietria de la farga era Manel Sol, entretant els altres socis intentaven evitar que lembargament afects la fbrica.114 El 5 de maig de 1826 desprs de reconixer que els quatre socis van adquirir la fbrica de Senillosa el 1815 y plantaren en dit edici una fbrica de maquinas de cardar cot la qual ns ara ha corregut en nom i beneci de tots quatre, tamb feien constar que Manel Sol no havia aportat el capital i li donaven dos anys perqu es recupers econmicament.115 El 16 de setembre de 1818, Pere Pedragosa, fabricant de cot de Sallent, arrendava per cinc anys a Manel Sol, traginer, i a Toms Viladomiu, fabricant de cot, la quarta part a ell corresponent dels lucros o ganancias que resultara de aquellas dos maquines de cardar cot que van corrents per medi del aigua. El preu era de 1.250 lliures durant els cinc anys.116 A partir daqu van sorgir diverses disputes entre els socis de manera que el 17 de juliol de 1828 van acordar partir la fbrica: una tercera part de laigua i de ledici seria per a Ramon Esteve (des daleshores la fbrica seria coneguda com a cal Ramon) i les altres dues terceres parts per a Pere Pedragosa i Toms Viladomiu117 (aquesta seria coneguda com a cal Rei).

111. 112. 113. 114. 115. 116. 117.

Notari Notari Notari Notari Notari Notari Notari

Cerarols 1845, f. 274, 8-VIII-1845, AHCM. Camps 1816, f. 49, 16-III-1816, AHCM. Camps 1821, f. 34, AHCM. Camps 1825, f. 196, 3-VII-1825, AHCM. Maym 1826, f. 108, 5-V-1826, AHPB. Vilacendra 1818, f. 274, 16-IX-1818, AHCM. Sacrist 1828, f. 165, 17-VII-1828, AHCM.

196

LlOREN FERRER I AlS

Per moure les mquines de cardar cot era necessari poc cabal daigua, per quan les fbriques es van voler ampliar i fer funcionar mquines ms potents i telers mecnics, van sorgir els conictes. Amb laigua de la resclosa del bisbe funcionava el mol, la fbrica Gran de cal Torres, cal Ramon i cal Rei. El 26 de setembre de 1829, Antoni Torres va protestar perqu se sentia perjudicat per laigua que utilitzaven les altres dues empreses.118 Lnica soluci era recuperar lantiga resclosa de les Quintanes don agafava laigua la farga Senillosa abans de la riuada de 1806. Lany 1837 van comenar les obres per refer la resclosa per shi van oposar els dos propietaris de la fbrica Vella que se sentien perjudicats i van portar el tema als tribunals. Una primera sentncia del gener de 1840 va donar la ra als socis de cal Rei i cal Ramon, per lapellaci posterior de 1842 va fallar a favor de laltra part. Aix va portar a una concrdia que es va signar el 1845 segons la qual Esteve, Pedragosa i Viladomiu renunciaven als seus drets sobre aquella resclosa a canvi de 8.500 lliures, pagades per les companyies installades a la fbrica Vella.119 Va ser en aquest moment que Ramon i Josep Esteve van modernitzar la fbrica. El 4 de gener de 1845, Anna Pinosa i Quinquer els prestava 4.960 lliures a tornar en quatre anys. Potser aleshores van comprar les noves mule jenny.120 Ramon Esteve. Era ll de Mart Esteve, baster, una famlia humil dartesans locals. Les germanes de Ramon havien rebut 30 lliures de dot.121 Lany 1807, Josep Claret Pujades, pags de Sallent, va establir a Ramon Esteve un pati per poder construir casa a canvi dun cens anual de 9 lliures.122 Lany 1814 es va casar amb Maria Sorribes, lla dun terrisser, que va aportar 150 lliures al matrimoni.123 Com en els altres casos, era un fabricant de cot amb recursos modestos. Fbrica de cal Rei. Salt Subir. Resclosa del bisbe Aquesta fbrica era el resultat de la divisi, el 1828, de la fbrica que Esteve, Viladomiu i Pedragosa tenien a lantiga farga Senillosa i que feien funcionar amb aigua de la resclosa del bisbe.

118. 119. 120. 121. 122. 123.

Notari Notari Notari Notari Notari Notari

Sacrist 1830, f. 618, 7-IX-1830, AHCM. Cerarols 1845, f. 274, 8-VIII-1845, AHCM. Mas 1845, f. 29, 4-I-1845, AHCM. Camps 1816, f. 184, 29-VIII-1816, AHCM. Ferrusola 1806-1807 (1807), f. 145, 5-X-1807, AHCM. Camps 1814, f. 99, 28-VII-1814, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

197

Pere Pedragosa i Toms Viladomiu es van quedar amb una de les dues fbriques coneguda amb el nom de cal Rei. Els dos socis van voler modernitzar-la immediatament, deixar de cardar cot i installar-hi mquines de lar, per aix van adquirir mquines angleses (contnues) a un altre fabricant. L11 dagost de 1830 Joan Claret, veler de Manresa, i la vdua de Mart Codina, comerciant de Manresa, que vivia a Barcelona, van vendre a Pere Pedragosa, fabricant de Sallent 8 mquinas angleses de lar cot, una dita diable, tres de cardar, una rollana i un manuar, una de metxa uxa, una de fer metxa torta que posseen en una fbrica de Castellgal124 per 3.000 lliures. La maquinria fou portada a Sallent per Pedragosa no va pagar i el 21 dabril de 1833 la venien a carta de grcia a Ignasi Codina (el ll de qui havia venut la maquinria) per cinc anys per 3.125 lliures amb la condici de buscar un comprador denitiu.125 En linventari de Toms Gomis, comerciant i veler de Manresa, de 1838 sespecica la mitat de la fbrica, maquines y demes que pertanyian a Pere Pedragosa, que era per indivs ab Toms Viladomiu.126 Malgrat aquestes dicultats, Pere Pedragosa va continuar a la fbrica, cosa que fa pensar que va recuperar la part que hi tenia. Pere Pedragosa. No en sabem gaire ms daquesta persona sin que estava casat amb Teresa Bohigas, lla de Francesc Bohigas i Font, veterinari de Sallent, que no va tenir lls i que va fer hereu el ll de la seva cunyada Maria Bohigas que estava casada amb Marc Vassany, espardenyer de Balsareny.127 Toms Viladomiu Obiols. La informaci sobre aquesta famlia s abundant per amb certes confusions, atesa la transcendncia que tindr per la construcci de dues colnies industrials a lAlt Llobregat a la segona meitat del segle XIX. En el segle XVI la famlia residia a Vilada i cap al 1525 la trobem a Berga dedicada a la manufactura del lli i de la llana (SeRRa ROTeS 2000: 103). Lany 1657, Jaume Viladomiu treballava la llana igual que ho feia Jaume Viladomiu Mart, lany 1691. El 1743, Josep Viladomiu Postius exercia loci de paraire i el 1798, el seu germ Francesc era espardenyer, per tenia una botiga i telers. Fou aqu on el seu ll Toms Viladomiu Obiols va aprendre loci de teixidor. (Origen 1990). Aquest darrer es va casar amb Antnia Bertran Mart, de Sallent, lloc on va anar a viure i amb qui va tenir sis lls (CaBaNa 1992: 311). El ll gran va morir jove i Toms Viladomiu Bertran, nascut lany 1809, es va convertir en hereu.
124. 125. 126. 127. Notari Notari Notari Notari Mas 1830, E. de Mas Mas 1838, Vilacendra f. 559, 11-VIII-1830, AHCM. 1833, f. 88, 21-IV-1833, AHCM. f. 191, AHCM. 1818, f. 379, AHCM.

198

LlOREN FERRER I AlS

La famlia no tenia, ns aquest moment, res despecial ms enll de participar en la viva dinmica de lactivitat txtil a Berga i lanada a Sallent del Toms refora la relaci Berga-Sallent de la qual ja hem parlat. Fins i tot podrem pensar que, dalguna manera, el desenvolupament de Sallent va ser, al principi, un apndix del que estava passant a Berga. s possible que Toms fes funcionar dotze telers manuals a cal Putxero de Sallent, per ben aviat va anar ms enll de teixir peces de cot i es va dedicar a vendre cot cardat i lat. Lany 1812 Joan Oller, perxer de Santpedor, reconeixia que devia 77 lliures a Toms Viladomiu i Cia.128 i lany 1815, junt amb Ramon Esteve i Pere Pedragosa, engegaven una fbrica moguda amb energia hidrulica on es cardava cot. s la pluriactivitat dins el txtil local i comarcal la base del creixement sostingut daquesta famlia que trobarem participant en diferents societats, diversicant riscos, ns que lany 1868 iniciaran laventura de la construcci duna colnia industrial a lAlt Llobregat. Fbrica de la Xibria. Salt Juss. Resclosa de Cappelat. Marge dret Lany 1780, Valent Casajoana, bataner, que possea el mol de laltre costat del riu, va cedir a Pau Vila i Soldevila laigua sobrant de la resclosa de Cappelat per poder edicar una farga. Aquest fet va generar una polmica amb el monestir de Sant Benet de Bages que considerava que laigua li pertanyia; es va acabar en un plet que es va fallar lany 1803 declarant que laigua era del Reial Patrimoni. A la darreria del segle XVIII, la farga fou venuda a Josep Ignasi Pi de Barcelona i el 1806 es va signar una concrdia entre tots els que utilitzaven laigua daquesta resclosa com hem vist ms amunt; a la farga lin corresponia una tercera part. Lany 1818 encara era de la mateixa famlia, tot i que Pere Font, fargaire, orind de Campdevnol, nera larrendatari i potser lacab comprant. El juny de 1819, els administradors del gremi de paraires van establir a Anton Casajoana Vidal, fabricant de cot un tros de terra antes casal derruhit i deshabitat a efectes de edicar casa o canal que limitava amb la farga de Felip Pi, comerciant de Barcelona, a canvi de 20 lliures de cens.129 El gener de 1829, Anton Casajoana reconeixia que, tant aquest establiment com el dret a utilitzar laigua atorgat per la batllia, el 20 de desembre de 1819, eren a mitges amb Pere Font, fargaire.130 Anton Casajoana va construir-hi una fbrica, ja que Antoni

128. Notari Camps 1812, f. 55, AHCM. 129. Notari Vilacendra 1819, f. 138, 28-VI-1819, AHCM. 130. Notari Vilacendra 1820, f. 1, 3-I-1820, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

199

Torres Amat, que tenia terres en aquell lloc, li va establir un tros de terra per poder ampliar-la a canvi dun cens anual de 1,875 lliures.131 No sabem res ms daquesta fbrica ns a lany 1845, any que es va constituir la societat Font, Pons i Cia., en la qual van entrar com a socis capitalistes Josep Pons i Enrich i Manel Balet, comerciants de Manresa.132 Va ser la modernitzaci de la fbrica. Anton Casajoana i Vidal. Valent Casajoana era lhereu del mol bataner que estava a la resclosa del Cappelat i que va participar com a soci a la fbrica que shi va construir. Bernat Casajoana, traginer, era el seu germ i un ll daquest era Anton Casajoana Vidal, fabricant de cot. Lany 1804 va formar una modesta societat per fabricar lats de cot amb Josep Bosch, pastisser, amb el tracte que Josep hi posava el capital i Anton, el treball. El seu origen modest es desprn de les 50 lliures que la seva dona Francesca Mart, lla dun pags, va aportar al matrimoni lany 1806.133 Va ser liniciador de la fbrica de la Xiberia, des dun origen molt modest. Pere Font. Nascut lany 1784 a Campdevnol, va sortir del Ripolls per arrendar una de les fargues que funcionaven a Sallent. En algun moment va arrendar la farga de la famlia Pi i no sabem si fou ell qui la va transformar en la fbrica txtil coneguda amb el nom de la Xibria. En aquests anys les coses li devien anar b ja que el 1813 compra a carta de grcia a un pags de Sallent134 i adquireix una casa amb ocina daiguardent a Josep Montany i Cresp per 1.000 lliures.135 Estava casat amb Teresa Montany. Novament trobem una famlia amb pocs recursos econmics per amb un treball especialitzat i amb la sort de controlar una vella infraestructura hidrulica. Les possibilitats del riu Llobregat al seu pas per Sallent no sexhaurien, i encara es construir alguna fbrica ms, per ns ara hem volgut destacar aquelles que es van construir durant letapa desplendor de la bergadana i que es van dedicar fonamentalment a cardar cot. Es desprn daquests exemples que les noves fbriques aprotaren infraestructures molt modestes i barates que ja estaven construdes, que els nous fabricants accediren als terrenys per la via del cens emtutic i que, gaireb sempre, es va comptar amb la participaci dels que ja hi tenien algun dret (moliners, fargaires...) per reduir costos dinversi. Els qui van participar en lengegada daquestes fbriques eren modestos

131. 132. 133. 134. 135.

Notari Notari Notari Notari Notari

Sacrist 1827-1831, f. 251 (1828), 5-XI-1828, AHCM. Mas 1845, f. 350, 3-VI-1845, AHCM. Camps 1806, f. 298, 6-XII-1806, AHCM. Vilacendra 1813, f. 125, 25-IV-1825, AHCM. Vilacendra 1820, f. 162, 19-X-1820, AHCM.

200

LlOREN FERRER I AlS

artesans, paraires, teixidors de lli... que es van passar al cot i es van trobar ocupant un paper central en lorganitzaci de la producci de la xarxa de bergadanes i telers manuals. Quan les noves tecnologies van comenar a suplantar les antigues, aquests fabricants estaven en una excellent posici per dur a terme el canvi, per van necessitar capitals forans per poder dur-lo a terme. QUaDRe 17 Professions a Sallent per estat civil i sexe en el cens de 1836
Professi Pags Txtil Comer Oci Transport Serveis Construcci Altres No consta Total Homes Solters Casats Vidus 33 218 9 174 182 8 8 20 3 32 4 4 8 22 2 11 8 2 3 13 2 7 1 433 12 3 704 528 32 Total 260 364 31 82 32 21 16 10 448 1264 Dones % Solteres Casades Vdues 20,6 5 28,8 29 47 4 2,4 6,5 1 2,5 1,7 13 1 1 1,3 0,8 1 35,4 627 483 92 675 532 97 Total 5 80 1 15 1 1.202 1.304 % 0,4 6,1 0,08 1,1 0,08 92,2

Font: Padr de Sallent 1836, Arxiu Municipal de Sallent.

La importncia del treball txtil a Sallent segons el padr de 1836 El padr de Sallent de 1836 permet veure ns a quin punt la poblaci estava implicada en la nova indstria cotonera. Segons el recompte de 1850, que proporciona els operaris de cada fbrica, doscentes quaranta-dos persones treballaven a la latura manual, doscentes noranta-tres a la mecnica, cinc-centes trenta-nou en el teixit manual i quatre-centes noranta-set en el mecnic. Aix signica que a Sallent hi havia un total de 1.571 obrers sobre una poblaci de 4.744 habitants el 1857. Suposaria el 33,1% de la poblaci total, la qual cosa equival a dir que tota la poblaci participava duna manera o duna altra daquesta especialitzaci txtil. El padr de 1836 es refereix nicament al nucli urb i deixa fora les masies i ravals de Sallent i proporciona informaci sobre les professions dels seus habitants.136 El nucli urb tenia aquest any 2.568

136. Padr General de 1836, AMS.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

201

habitants, el 49,2% eren homes i el 50,8%, dones. El 28,8% dels homes declaraven una professi txtil enfront del 20,6% de pagesos; si considerem que els no consta del quadre 17 no tenen professi perqu sn nens, el pes de la indstria txtil en els homes selevava al 44,6% enfront del 31,9% de pagesos. Per estat civil hi havia diferncies signicatives ja que el 87,3% dels pagesos eren casats o viudos, enfront del 52,2% dels obrers txtils. En les relacions de parentiu, el 80% dels que es denominaven pagesos eren caps de famlia per un 45,4% dels obrers txtils. Aquests ltims eren lls, esposes, nts, germans o hostes. Aquest quadre permet comprovar, duna banda, que hi havia un nombre signicatiu de famlies que el cap de famlia declarava que treballava al txtil. Si la dona i els lls treballaven, tamb es dedicaven a aquesta activitat. s possible que alguns tinguessin horts per conrear i potser alguna vinya, per el treball agrcola quedava cada vegada ms lluny. El procs de proletaritzaci es va iniciar en aquest collectiu que vivia fonamentalment del treball en el txtil. Daltra banda, la majoria de caps de famlia es declaraven camperols, per els lls i esposes treballaven en el txtil, aix signicava que, per moltes famlies de pagesos, el treball txtil shavia convertit en una activitat complementria fonamental. El ll gran treballava al txtil noms quan era jove i acabava deixant aquesta feina per convertir-se en pags i conrear les terres familiars. s la dinmica que hem trobat a Arts i a Navarcles en el segle XX (FeRReR AlS 1994d). El padr amb prou feines recull el treball femen i no podem valorar la seva importncia encara que estem convenuts que era considerable. En aquells fulls del padr en qu es va recollir el treball femen amb un cert detall, sobserva un elevat nivell dactivitat. QUaDRe 18 Camperols i obrers txtils segons parentiu i estat civil a Sallent (1836)
Parentiu Solters Camperols Casats Vidus Total Solteres Casades Vdues Total

Cap Fill/a Total

6 17 33

194 20 218
Txtil

8 9

208 37 260

1 1 5

Cap Fill/a Esps Nt/a

7 138 1 9

165 32

8 1 1

180 171 9

22 2

1 1 39

3 1

4 24 39 2

202
Germ/a Hoste Total 10 11 182

LlOREN FERRER I AlS


Txtil

2 204

10

10 13 396

1 3 29

47

80

Font: Padr de Sallent 1836, Arxiu Municipal de Sallent.

En el padr es manifesten fenmens que tenen a veure amb les conseqncies de la generalitzaci de lactivitat txtil: a) la presncia dimmigrants de Berga i del Bergued (el 13,2% dels quals havien nascut a fora) que mostra una relaci intensa amb aquest municipi com ja hem vist i de pobles vens que tenien una activitat txtil important com s el cas de Santpedor (quaranta-nou persones), Manresa (trenta-set), Arts (vint), Navarcles (dinou), a ms dels pobles rurals dels voltants; b) a Sallent hi residien dotze persones nascudes a Frana, aix conrma la intensa relaci amb el pas ve i el que va suposar daportaci tcnica i tecnolgica per part daquests immigrants; c) un fort desenvolupament de les famlies que viuen en rgim de lloguer enfront de la propietat, amb laparici de pisos enfront dhabitatges unifamiliars que eren el sistema tradicional dhabitatge.137 Noms el 56,5% de les cases eren ocupades pels seus propietaris; el 10,9% dels propietaris les havien llogat a una famlia i el 32,5% dels propietaris vivien a casa seva i la compartien amb una a nou famlies en rgim de lloguer. En el 16,6% de les cases hi havia ms de dues famlies en rgim de lloguer; d) el desenvolupament de noves formes de residncia com laparici dhostes en alguns habitatges,138 la qual cosa indica una immigraci que arribava per treballar i sallotjava en famlies que obtenien, per la via del lloguer dhabitacions, ingressos complementaris. Era una de les vies per incorporar-se al nou mercat de treball, un vegada eliminat el sistema gremial que acollia els aprenents a la casa on hi havia el taller.139
137.s possible calcular-ho perqu el padr distingeix si el cap s propietari o estadant, s a dir, si viu de lloguer a la casa. La situaci de Sallent s molt diferent a la de Navarcles on el rgim de lloguer no comenar a desenvolupar-se ns a la segona meitat del segle XIX. Lany 1883 noms el 15,4% de les cases tenien un pis de lloguer (FeRReR AlS 1987: 47-48). 138. En el padr ens trobem vint-i-tres homes i dotze dones qualicats com a hostes (l1,4% de la poblaci). No considerem en aquesta categoria les criades (que treballaven en tasques domstiques) ni els mossos que treballaven al camp residint a casa del pags propietari. 139. Les dicultats del padr per a identicar la relaci de parentiu ats que la dona porta el cognom del marit, diculta la possibilitat de detectar altres formes dacollida de m dobra en algunes llars provinents dentorns familiars com nebots, cunyades, cosins germans, etc.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI
XIX,

203

Sallent era, en els anys trenta del segle transformat per lactivitat cotonera. Recapitulaci sobre el cas de Sallent

un municipi totalment

Lany 1840 els habitants de Sallent vivien dels lats i teixits de cot que es produen a la vila. En el padr dhabitants de 1836, el 28,8% dels homes, inclosos els nens i els que no consten, declaraven dedicar-se al txtil, davant del 20,6% que ho feien a lagricultura. Qu havia passat des de lany 1795 quan van comenar a aparixer els primers fabricants de cot? 1. A la darreria del segle XVIII el cot shavia convertit en una nova oportunitat econmica que les xarxes productives tradicionals no estaven disposades a deixar escapar. El cot lat i els teixits en cru van comenar a ser una producci habitual amb dest a Barcelona on sestampaven, consumien o es venien. La mquina simple de lar es va difondre a gran velocitat, copiada i millorada pels ferrers i fusters locals i pels immigrants francesos que arribaven a la vila. Fou acompanyada per la mquina de cardar que mecanitzava un altre procs de la transformaci del cot. El capital x necessari per engegar la nova producci continuava sent modest. Per fer funcionar les mquines de cardar cot es necessitava ms energia i per aix es podien utilitzar cavalleries o energia hidrulica. Per arribar a Berga era necessari passar per Sallent. El riu era el cam natural des de Barcelona on els carruatges anaven i venien carregats de cot i portant peces en cru. No sols aix, els contactes dels traginers del Bages amb la gent de Berga es produen tamb perqu a Berga es consumia part important de vi del Bages. No cal estranyarse que el model bergad es difongus rpidament (Santpedor i altres pobles el desenvoluparen a petita escala). A Sallent hi ajudava tamb el desnivell natural del riu que permetia aprotaments hidrulics a baix cost utilitzats des de ledat mitjana (molins i fargues) que eren fcils de transformar per cardar cot. 2. Qui es va fer fabricant de cot, entenent com a tal lindividu que lava amb mquines de lar senzilles i teixia amb telers manuals? Les dades recollides sembla que indiquen que eren individus modestos (bracers, treballadors, paraires, cordoners, etc.) que ns i tot van vendre alguna propietat per poder nanar la fbrica, cabalers de masia pobres arribats a Sallent... Horts i vinyes solien complementar la producci txtil. No sembla que les grans fortunes del municipi es dediquessin a aquest procs productiu, si de cas algunes van participar en el procs de comercialitzaci com havien fet tradicionalment.

204

LlOREN FERRER I AlS

Hi ha un canvi en el procs productiu. Les mquines de lar simples i els telers els trobem junts en el mateix taller. Les dones que abans laven a casa i els teixidors que ho feien a la seva, ara havien de desplaar-se al taller. Al mateix temps, la demanda de m dobra femenina i infantil es va reduir en general per lincrement de la productivitat de la mquina de lar simple, la qual cosa va generar problemes en les economies camperoles. El treball al taller tenia una composici familiar i ns i tot venal. Coneixem molt poc del funcionament intern daquesta estructura productiva. El cot sanava a buscar a Barcelona i tamb shi venien les peces teixides. El cot es cardava a les petites fbriques del riu construdes amb aquesta nalitat al Llobregat; els fabricants dels petits tallers hi portaven el cot perqu fos cardat o el compraven cardat als nous fabricants. Encara que els tallers eren tots molt semblants, el nivell de dependncia variava dels uns als altres. Uns eren independents, compraven el cot, el feien cardar, el laven, el teixien i tenien les peces en comissionistes de Barcelona que les venien en nom seu. Altres, amb problemes de capital circulant, acabaren essent dependents i havien de subcontractar-se. Al mig hi havia una gran varietat de situacions. Podrem pensar que aquesta situaci havia de conduir necessriament a un procs de dependncia i que, a la llarga, aquests tallers generarien els futurs obrers de les grans fbriques. En part s aix, per en part, els tallers independents van continuar com a fbriques de teixits al marge de les grans fbriques. Daqu en van sortir directius de les empreses i potser futurs fabricants. El procs no era lineal. Ms endavant en tornarem a parlar. 3. Lany 1806 apareix la primera notcia dun aprotament hidrulic per moure mquines de cardar cot, per a aix no eren necessries grans installacions. La fbrica que acull una societat que carda, la i teixeix amb una gran quantitat dobrers encara no existeix a la ment de ning de Sallent. Linters per laigua no s nou. Els molins de tota mena, les fargues, el reg de terres eren usos ben coneguts i controlar laigua era tot un smbol de riquesa. A aquestes estructures antigues apareixen ara els que demanen aigua per moure mquines de cardar, que se superposen a la lluita per la propietat de laigua entre els antics senyors feudals (el bisbe de Vic i el monestir de Sant Benet de Bages) i el Reial Patrimoni. Seguir en detall el procs de Sallent s veure tots aquests elements en acci i com, mitjanant pactes i concrdies, es van resolent els conictes que sorgeixen entre les diferents parts, de manera que tothom queda satisfet. Aquesta via del pacte permet avanar, encara que sestigui en posicions contraposades. Com entre els interessats pels

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

205

aprotaments hidrulics, els recursos de capital no abundaven, el pacte es produa amb aquells que ja utilitzaven laigua i que es trobaven, sense voler, en una posici privilegiada. En el cas de Sallent ens referim als que tenien fargues (els Prat i els Font) i als que tenien els molins fariners (Casajoana o la casa Torres Amat), que es van veure implicats en societats i companyies aportant de capital el patrimoni que tenien. Daquesta manera als nous fabricants els sortia ms barat accedir a les infraestructures hidruliques, encara que fos a costa de compartir benecis. Aquesta via va ser molt habitual durant tot el segle. A Sallent els que engeguen les primeres fbriques, no sn grans hisendats ni comerciants, tot i aix estan una mica millor situats que aquells que adquireixen una simple bergadana. Les biograes que hem intercalat en la descripci de les fbriques aix ho mostren, i si utilitzem els dots que van pagar o van rebre alguns com a indicador de nivell social, el resultat s evident:
Fabricant Any/dot

Josep Claret Xamb fabricant de cot 1800/ 200 lliures Isidre Soler pags 1813/ 250 l. // 1828 / 300 l. Anton Torres Amat hisendat 1816 / 10.000 l // 1846 / 6000 l. Manel Sol comerciant 1794 / 225 lliures Ramon Esteve teixidor / ft. de cot 1820 / 125 lliures Bernat Casajoana moliner 1806 / 150 lliures Pere Montany Xipell comerciant / ft. de cot 1803 / 200 lliures Jaume Xipell Coll pastisser 1824 / 400 lliures

Les quantitats eren realment baixes, excepte el cas excepcional dels Torres Amat, grans propietaris, que hi van entrar arran de viure a prop del riu i pels seus contactes amb Miralda i Cia. de Manresa. La majoria eren modestos artesans que provaven sort amb el cot, que sinstallaven al costat mateix dels antics aprotaments hidrulics i movien mquines de cardar. Els capitals utilitzats eren per accedir a laprotament hidrulic i, per pagar menys, es feia servir lestabliment emtutic que suposava pagar una quantitat de cens a lany i no haver de desembossar capital per la compra de terreny. Abunden les notcies que cada soci cardava cot durant un temps, o sarrendava a un altre una part del temps o de lespai per poder-ho fer. Les quantitats de diner que es remenaven eren modestes i, de vegades, cal recrrer al crdit per nanar les aportacions de cadasc. Lany 1822, la fbrica Vella, una installaci nova, es valorava en 15.888 lliures en total, el valor mxim duna fbrica en aquells moments a Sallent. Els arrendaments a tercers i les particions de fbriques posen de manifest la fragilitat

206

LlOREN FERRER I AlS

dels negocis, tot i que, lgicament, els que van iniciar el procs tindran clars avantatges en la transformaci de 1840. El fet que cada soci treballs durant un temps i en un espai concret de la fbrica i els complicats drets ds de laigua, explica laparici denfrontaments entre els socis i, el que era un s partit de les instal lacions, es va acabar convertint en una partici real. Tant a Sallent com a Manresa, la partici de les fbriques va ser molt freqent. A Sallent va passar a la fbrica Vella (que es va dividir en quatre trossos) lany 1829 i en la farga de Senillosa, que es va dividir en dues, lany 1828. 4. Aquestes fbriques de cardar cot que alimentaven la xarxa de petits tallers de lats i teixits ms o menys independents, van proporcionar un potent sentiment didentitat i autoestima com a comunitat i uns mecanismes de solidaritat que detectem per la intensa vida poltica, cultural i associativa que va tenir la vila durant tot el segle XIX. Per el model va comenar a entrar en crisi amb els canvis tcnics que sanaven produint i convertien en obsolet el model de la bergadana. Les mules de ferro, i desprs les selfactines, mogudes per vapor o energia hidrulica eren molt ms productives i produen lats de tota mena. Amb aquestes mquines, les bergadanes estaven tocades de mort, no els quedava cap funci en lesquema productiu. Els telers mecnics van acabar tamb desplaant el teixit manual, per era un procs molt ms lent i els telers manuals van resistir durant molt ms temps (entre altres coses per la dicultat de mecanitzar determinats tipus de teixits). En la reestructuraci que es va produir, els que estaven millor situats eren els que havien cardat cot, que tenien la infraestructura per iniciar un procs de modernitzaci. Aquest salt tcnic va portar a la introducci de la mquina de vapor a Barcelona i comarques dels voltants que permetia resoldre el problema energtic que tenien les fbriques daquelles comarques. Fbriques petites i mitjanes sapuntaren a la nova font energtica, simultniament al que passava a Sallent i al Bages amb lenergia hidrulica. El vapor va ser una ruptura realment o simplement la via de modernitzaci tcnica de la xarxa de Barcelona com lenergia hidrulica ho fou al Bages al mateix temps? Joan Vilaregut, abans de muntar la fbrica de vapor a Barcelona, es va installar a Sallent, va portar-hi maquinria moderna i va renovar les rodes hidruliques a la fbrica Gran de cal Torres i s, creiem, el punt de partida duna renovaci tecnolgica que afectar totes les fbriques mogudes amb energia hidrulica que funcionaven al Bages. El quadre 19 recull lestat de les fbriques de Sallent lany 1850 mogudes amb energia hidrulica, el tipus de mquines que utilitzaven i lany aproximat del seu procs de modernitzaci. Les antigues

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

207

mquines de cardar havien estat substitudes per mules, sobretot, i algunes contnues seguint potser el model de Manresa i tenien telers mecnics gaireb totes elles. Aix va tenir diverses conseqncies. En primer lloc, si shavia produt un procs de fragmentaci de la fbrica com en el cas de la fbrica Vella, es va iniciar un procs de reagrupament de les parts, perqu eren conscients que feien falta installacions ms grans per a les noves mquines. En segon lloc, es va iniciar un procs de claricaci dels socis de les societats, de manera que en sortiren els que vivien lluny o hereditriament sels hi havia complicat les coses. En tercer lloc, tot indica que els fabricants de Sallent que shavien quedat amb les fbriques, no tenien prou capital per ampliar-les, per canviar els motors hidrulics, per comprar la nova maquinria i per tenir el capital circulant necessari per fer-les funcionar. El cam era obrir-se a altres socis i prendre contacte amb capitals forans que podien assegurar el nanament necessari (Rib i Nadal i Mata Pons de Barcelona, Balet i Pons Enrich de Manresa). El soci local solia participar en les noves societats aportant els actius (local i salt daigua) i treball, aix li va donar una centralitat que es va mantenir sigus qui sigus el soci capitalista que hi collabors. En quart lloc, si b alguns socis acabaren desapareixent, altres van ser capaos de teixir una xarxa de societats locals que els va permetre, en un moment determinat, fer un salt endavant i construir colnies al Llobregat (els Prat i els Viladomiu) o al Cardener (els Valls). QUaDRe 19 Fbriques de riu de Sallent lany 1850 i data aproximada del canvi tcnic
Fbriques (1) Any fundaci CV Contnues 1850 Mules Telers Any canvi

Jos Esteve (cal Ramon) Viladomiu i Pedragosa Juan Vilaregut Juan Mas i Cia. Serra, Claret i Cia. Prat, Valls i Cia. Font Pons i Cia.
Font: GRaell s. a.

1815 1815 1816 1808 1808 1818? 1820

10 13 55 55 40 18 24 2.880 1.240

1.128 1.680 5.640 2.640 1.980 2.160 3.000 2 160 60 2 49 60

1845 1830 1830 1839 1839 1839 1845

Falta una fbrica en aquesta llista, la de Xipell i Cia. a la resclosa de Cappelat.

208

LlOREN FERRER I AlS

5. Encara que ms endavant recuperarem el tema, val la pena plantejar-nos que va passar amb la xarxa de tallers locals que hi havia a Sallent. Cal pensar que van desaparixer. Garca Bala (2000) ha aportat exemples diversos, a partir dinventaris, sobre el procs de destrucci de la xarxa. Sovint, els deutes per pagar el cot cardat a les societats de les fbriques de riu van ser un dels mecanismes que va acabar amb els tallers. Garca Bala t inters a mostrar aquest procs, ja que li s fonamental per argumentar que, aquests tallers, van ser els que van subministrar la m dobra a les noves fbriques, per mantenint una forma especca de control del treball mitjanant laparici de la gura del lador. Aquesta forma dorganitzar el treball (la feina a la latura lorganitzaven els ladors) va ser molt diferent daquelles zones on predominava el treball femen, controlat per majordoms. Estem dacord amb aquesta tesi que, a ms, aporta dades sucients per mostrar la continutat entre tallers i ladors de les fbriques. Per els tallers de latura manual van generar tamb quadres dirigents (directors, majordoms, encarregats) per a les noves fbriques i, daltra banda, no tots van desaparixer, sin que es van adaptar especialitzantse en el tissatge manual amb lesperana de convertir-se en fabricants com els de les fbriques de riu, o almenys aquest era un ideal present en molts dels que dirigien un taller, perqu havien vist com passava una i altra vegada. Com entendre si no que a nals del segle XIX alguns dels nous fabricants de fbriques ms o menys modestes fossin de Sallent? Vegem una llista daquests fabricants, que no pretn ser exhaustiva, per que s signicativa daquest procs:
Llus Roca Casals Sebasti Ciur Miralda Marc Bassany Torruella 1900 1892 1892 El Molinet de Sant Joan de Vilatorrada Fca. de J. Teixidor de cal Basachs de Gironella Fca. dA. Teixidor de cal Basachs Cal Manent o cal Riera de Puig-reig Colnia La Rabeia de Balsareny Fca. Gibert / squia de Manresa Fca. Vella de Sallent Fca. Vella de Sallent Fca. Vella de Sallent Fca. Mol de Serra de Navarcles Fca. del Tint de Sallent Fca. Gran de Sallent

Mariano Vilaseca Basachs Jaume Soldevila Carreres Cosme Serra Claret Mart Iglsies Arau 1872 1897

Joaquim Casajuana Canudas Catalina Solervicens Marc Pujol Josep R. Vinyes Camprub Josep Ciur Camprub 1850 1866 1866

Cap dels fabricants daquesta llista tenia res a veure amb els que van engegar les primeres fbriques i, en canvi, alguns encara laven amb bergadanes lany 1850. El canvi tcnic va portar a una proletaritzaci especca en el cas de Sallent a causa de la fora que havien tingut

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

209

els ladors de bergadanes, per tamb va crear quadres dirigents i va mantenir tallers que van reiniciar el procs des de sota com shavia produt a nals del segle XVIII. Santpedor: de la bergadana als telers manuals La latura manual fent servir les bergadanes i el tissatge de cot es va estendre tamb per altres municipis, tot i que no amb la mateixa intensitat que a Sallent. Un daquests municipis fou Santpedor. Segons la Guia de Forasters de 1842 hi havia quaranta-dos fabricants a la vila (GaRCa Bala 2001: Apndix III.1) i la visi no podia ser ms pessimista en una enquesta que es va fer lany 1844. Les fbriques estaven en las casas de particulares de esta villa, mquinas de las llamadas bergadanas para hilar algodn y telares de la misma especie para texer hilo de algodn 60 de las primeras i 50 de los segundos anualment es produen unos 100 quintales de hilo y unas 600 piezas, el seu estat actual es denia com en una absoluta decadencia.140 Una altra descripci s la que va fer Anton Vila, cronista de la ciutat, a partir ms de records personals que no pas de dades empriques: Al desapareixer dita industria de la fabricaci de la seda, sinstallaren a Santpedor algunas mquines de cardar cot, titulades mquines bergadanas; y aleshores fou quan per primera vegada comensaren les dones a ocuparse en aquesta classe de treballs industrials (...) Aquexes mquinas duraren molt pocs anys; puix no pogueren competir amb les grans fbriques (...) per tot seguit, all per lany quaranta de la present centria, sinstal en nostra vila una nova industria, la de fabricaci de teixits de cot (VIla Sala 1898: 197-199). En el text hi ha confusi per marca unes etapes ben denides: primer, la seda; desprs, les bergadanes que lautor confon amb les mquines de cardar; a continuaci, la decadncia de les bergadanes i, nalment, la substituci en els anys quaranta daquelles per la fabricaci de teixits de cot. Aquesta seria la nova especialitzaci. Els orgens dels primers fabricants semblen modestos. Lany 1796 en tenim la primera notcia: Jaume Comes, fabricant, venia a carta de grcia 9 quartans de vinya per 50 lliures per a pagar lo import de una fabrica que dit Jaume fa construir.141 Lany 1801, Anton Guardiola, fabricant de cot, ll dun pags dAviny es va casar amb Teresa Coll,

140. Estado de las fbricas de todas especies..., resposta de Santpedor, AHCM. 141. Notari C. Mas 1796, f. 53, 31-I-1796, AHCM.

210

LlOREN FERRER I AlS

lla dun pags de Santpedor, que va aportar 100 lliures de dot.142 Lany 1804, Esteve Serra, fabricant de cot, ll cabaler dun pags, va rebre 936 lliures de legtima i es va casar amb Mara Morat, lla dun bracer, que en va aportar 150 al matrimoni.143 Lany 1818, va morir lEsteve i en linventari que es va redactar hi constava una casa de lloguer en el raval de la Font, quatre mquinas de lar y altra de quaranta pues al costat, un teler, un ordidor i poca cosa ms.144 Tots aquests exemples corroboren que van ser individus molt humils els que es van atrevir a engegar les noves mquines de lar. Per hi ha tamb individus amb altres orgens ms relacionats amb les activitats txtils de la vila. Jaume Vintr Pla era cordoner, i en linventari dels seus bns hi consta un celler amb capacitat per a 271 cargues de vi, diverses peces de terra, una olla per fabricar aiguardent i, a ms a ms, dos maquines de lar cot com una altra activitat ms.145 I lany 1821 Anton Singla, fabricant de cot, ll dun traginer, es casava amb Gertrudis Coll, lla dun perxer de Santpedor. El noi rebia 200 lliures de legtima i la noia 400 lliures, una quantitat ms signicativa.146 Lany 1812, Joan Oller, perxer de Santpedor reconeixia que devia a Toms Viladomiu i Cia. de Sallent 77 lliures per cot cardat.147 He deixat per al nal aquesta referncia per dues raons: en primer lloc, per la reiteraci de notcies de perxers productors de cintes i betes que connecten amb la nova indstria ats que necessitaven cot lat i, en segon lloc, perqu sabem que els fabricants de cot es proveen de cot cardat a les fbriques de Sallent. Lany 1842 Santpedor tenia vint-i-quatre fbriques de lats, divuit de lats i teixits i quatre noms de teixits (GUIa 1842: 96-97). Podrem deduir que predominava la latura manual, com a activitat autnoma, que alimentava un mercat local de perxers i passamaners o, potser, eren perxers que es dedicaven a lar per alimentar els seus propis telers. Segons lestadstica de 1850, Santpedor era el poble del Bages on la latura manual resistia millor (onze fbriques especques), per les fbriques de telers comenaven a aparixer amb fora: hi havia deu fbriques que tenien dos-cents set telers. Aquesta era la nova especialitzaci. La mecanitzaci de la latura per la via de les mules de ferro i les selfactines va destruir la xarxa de tallers locals que laven amb berga142. 143. 144. 145. 146. 147. Notari Notari Notari Notari Notari Notari C. Mas 1801, f. 291, 20-XII-1801, AHCM. Camps 1804, f. 38, 27-I-1804, AHCM. Mas 1818, f. 538, AHCM. C. Mas 1808, f. 233, 22-XII-1808, AHCM. C. Mas 1821, f. 169, 3-VI-1821, AHCM. Camps 1812, f. 55, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

211

danes, per el txtil, com a oportunitat, no va desaparixer. El tissatge manual va tenir una etapa brillant, precisament en el moment que els telers mecnics no shavien desenvolupat i no estaven en condicions de produir determinats gneres. Aquesta escletxa va ser aprotada en aquells pobles de llarga tradici txtil per sense recursos hidrulics abundants. La
INDUSTRIalITZaCI De la CONTNUa a la COmaRCa Del

BageS

A Manresa i pobles dels voltants es va desenvolupar un model de mecanitzaci basat en laprotament hidrulic i en la utilitzaci de mquines contnues les throstle, especialment dissenyades per produir ordits, que es complementaven amb les trames que produen les bergadanes. Diversos factors van conuir a Manresa que poden explicar el sorgiment daquesta especialitzaci: en primer lloc, la disposici a provar noves oportunitats que hem exposat reiteradament; en segon lloc, la demanda de cot lat, especialment ordit, per part dels cintaires locals per a lelaboraci de les tradicionals vetes, els portava a tenir inters per la latura de cot; en tercer lloc, la demanda dordits en una zona en qu les bergadanes shavien multiplicat; en quart lloc, lexistncia dun important volum de capitals procedents del comer de la seda o repatriats dAmrica que podien invertir-se en les noves activitats, i, nalment, la presncia a Manresa de Pau Serrano, maquinista, madrileny, que tenia amplis coneixements daquestes mquines atesa la seva relaci amb la Reial Fbrica dvila on es van utilitzar per primera vegada. El 1841, quan es comenava a estendre el canvi tecnolgic, a Manresa i als voltants shi concentraven el 78,2% de les mquines contnues i el 43% dels cavalls hidrulics. En realitat, durant els primers trenta anys del segle XIX, Manresa fou prcticament lnica rea en qu els motors hidrulics es feien servir per moure mquines de lar. En la descripci que fa de Manresa P. Madoz (1844) se citen les diferents fbriques mogudes amb motor hidrulic, les mquines que hi havia a cadascuna i el tipus de l que laven:
Riu Cardener Prat, Badia i Fuster (1804) Miquel Cots i Enrich (1804) Francisco Sacrist (1804) Torrent de Sant Ignasi Maurici Pla (1806) Prat, Badia, Fuster (1806) 12 mquines angleses mquines franceses 60 lliures nm. 18 a 26 ordit 40 mquines angleses 200 lliures nm. 20 al 30 240 lliures nm. 20 al 40 ordit 170 lliures nm. 20 al 25 ordit 150 lliures nm.15 al 25 trames/ordit 45 mquines angleses 14 mquines franceses Vidal, Balaguer, Perera (1804) 50 mquines angleses

212
Llogari Serra (1806) Joaqun Argullol Pablo Serrano (1801) Mariano Batlles (1801) Mariano Batlles

LlOREN FERRER I AlS


8 mquines franceses 4 mquines? 20 mquines angleses 30 mquines angleses 15 mquines angleses/ 4 franceses 104 lliures nm. 12 al 28 60 lliures nm. 12 al 24 nm. 20 al 40 ordits 150 lliures nm. 20 al 30 ordits 100 lliures nm. 20 al 35 trames/ ordit

Font: P. Madoz (1844), Manresa.

Segons aquesta relaci les mquines angleses eren majoritries a les fbriques de la ciutat, les franceses (les mules) es comenaven a introduir i sobserva que entre les mquines angleses i la producci dordits hi havia una relaci directa, mentre que les mquines franceses produen trames. s interessant assenyalar que de la fbrica de Miquel Cots i Enrich es diu tamb parte de ella la tiene empleada con mquinas de cardar y la otra parte contiene 45 mquinas inglesas. Alg havia de cardar el cot necessari per lar trames amb les bergadanes. s possible que part daquest cot lat vingus de Sallent o Santpedor, per tamb s possible que algunes mquines es fessin funcionar a les fbriques de Manresa. Lnica notcia que tenim de fbriques amb latura de bergadanes a la ciutat s a la Guia de Forasters de 1842 que esmenta trenta-dos fabricants a Manresa, alguns ms que les fbriques de riu. Un altre element a destacar: les fbriques de riu de Manresa van sorgir molt al comenament del segle XIX quan les mules amb prou feines si havien arribat. Farem un recorregut per les noves fbriques de contnues de Manresa i voltants i les seguirem ns al moment que aquesta tecnologia va quedar obsoleta i es va iniciar el procs de canvi. Agruparem les fbriques per municipis. Manresa. El torrent de Sant Ignasi El torrent de Sant Ignasi desemboca al riu Cardener. s probable que en el segle XIV a penes ports cabal natural, per la construcci de la squia, que permetia regar una gran part dels voltants de la ciutat, va augmentar-ne el cabal amb les escorrialles de laigua de regadiu. El fort desnivell, en un tram relativament curt, el va convertir en el lloc ideal per installar-hi les adoberies de la ciutat, de tal manera que en el segle XIV es parla de la cuyrateria superior i de la cuyrateria inferior i aquesta tradici es va mantenir ns al segle XVIII (SaRReT ARBS 1923: 37-39). Aix mateix, a la segona meitat del segle XVIII, es van ubicar en aquesta zona les tres fbriques dindianes que van existir a Manresa, potser per aprotar laigua per al blanqueig i per als prats

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

213

Esquema de les fbriques al torrent de Sant Ignasi (Manresa) a mitjan segle XIX
1806 Fca. Torres/Prat/Pla (1816) Fca. Maurici Pla (1816)
Esquema del torrent de Sant Ignasi de Manresa

Fca. Indianes Joan Bta. Soler (1785) Fca. lats Joan Bta. Soler (1806)

Fca. Indianes J. Argullol (1759)


Adoberia Cantarell (segle XVIII)

Fca. cal Serrano (1801)

Fca. de lAreny (1784) indianes


Adoberia Ignasi Puig i Dalmau (segle XVIII)

Fca. Ramon Sol (1818) Fca. Les Fontetes (1802)

Fca. Salt (1862)

Mol del Salt

Fca. Ignasi Pons (1820)

Riu Cardener

214

LlOREN FERRER I AlS

dindianes. En el marge esquerre del torrent hi trobem la fbrica dindianes de Joan Baptista Soler que shavia posat en marxa lany 1785; en el marge dret, ms avall, la fbrica de Joaquim Argullol que havia estat la primera (1759), desprs ladoberia Cantarell i la fbrica de Joan Arenys (1790), les adoberies de Miquel Dalmau i Maurici Perera i, nalment, all on el torrent desembocava en el riu Cardener, el mol del Salt, que era de propietat i gesti municipal. Va ser sobre aquestes estructures antigues que es van construir les primeres fbriques. Com hem fet en el cas de Sallent, analitzarem el desenvolupament de les fbriques i els socis que hi van invertir. La fbrica de Prat, Badia, Fuster i Torrents La primera notcia sobre aquesta fbrica s de lany 1806, quan Maurici Pla i Josep Torres, comerciants de Manresa, donaven poder a un notari per sollicitar un establiment daigua al torrent.148 Immediatament desprs, van comenar a comprar terres en aquell lloc. El 23 de juny de 1806, Maurici Coma, tintorer, i Teresa Pla Fbregas, vdua. de Francesc Pla i Maurici Pla, veler, permutaven una pea situada a Viladordis per una altra de 3 quarteres a la partida del Plech a Sant Joan den Coll. El cost de loperaci fou de 275 lliures.149 El 8 dagost de 1806 van comprar una altra pea de terra al doctor Gavald per 200 lliures. Els dos terrenys eren necessaris per construir la fbrica. Maurici Pla els havia comprat en nom de la societat formada per Pla, Prat i Torres, constituda per Josep Torres Galobardes, veler i comerciant, Maurici Pla i Agns Prat i Pla, vdua, amb lobjectiu de construir una fbrica per lar cot. En els acords es preveia que, si Maurici Pla volia separar-se, rebria una tercera part del salt. Va ser el 22 de mar de 1816, i sense que en sapiguem les raons, que Maurici Pla, comerciant, va decidir separar-se de la societat i demanar la tercera part del salt daigua. Josep Torres Galobardes i Ignasi Prat, comerciants, es van quedar la fbrica per van cedir una tercera part del salt a Maurici Pla que, a ms, va cobrar 12.000 lliures (6.000 lliures en efectiu i 6.000 en paquets de cot lat del nm. 26). Els prits van concedir 14,5 pams del salt a Prat i Torres i 7,5 a Maurici Pla.150 Aquesta operaci va deixar descapitalitzats els dos socis, que van haver de buscar ajuda per capitalitzar la fbrica. La van trobar en dos socis de Pau Miralda i Cia. que estaven repatriant els capitals
148. Notari Masramon 1806, f. 27, AHCM. 149. Notari Masramon 1806, f. 163, 23-VI-1806, AHCM. 150. Notari C. Mas 1816, f. 143, 22-III-1816 i f. 157, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

215

dispersos que tenien invertits a Amrica i que no tenien futur desprs de les guerres amb Frana i Anglaterra. Lany 1818 es fundava una nova societat amb el nom de Torres, Prat, Badia, Fuster i Torrens per continuar amb la fbrica que Torres i Prat ja tenien en funcionament. Aquests dos van aportar ledici, les mquines i el salt daigua, mentre que els nous socis van invertir 23.759 lliures de capital. Els benecis i prdues es repartirien a parts iguals.151 Hem de suposar que els socis van fer funcionar la societat ns lany 1843 quan el model va arribar al nal. Aix ho expliciten: atendido a que dicha sociedad se ocup en el ramo de la hilatura del algodn hasta el ao 1843, en cuya poca siendo pocas o mas bien mesquinas las utilidades que produca este ramo de industria ya por el mal estado de la maquinaria ya tambin por el muy antiguo sistema de ellas, resolvieron cesar en la fabricacin, venderse la maquinaria y efectos tiles fabriles, liquidando en un todo la sociedad y dejando para vender en tiempo oportuno el edicio y terreno.152 La fbrica es va arrendar lany 1848 potser ja ho estava abans a Francesc Sala Amors per 700 lliures a lany.153 Va deixar de ser gestionada de forma directa. Fem, a continuaci, un anlisi sociolgica dels socis que van impulsar aquesta fbrica. Josep Torras Galobardes. Josep Torres va sortir dArts, per anar a Manresa, on va aprendre loci de veler. Es va casar amb Anna Galobardes dArts lany 1772 que va aportar el modest dot de 140 lliures.154 El seu ll Josep Torras Galobardes, veler, va participar en diferents societats (com en la Moret, Pla, Prat i Torras dedicada al comer de teixits de llana, mocadors de seda, etc. (SOl PaReRa 2004a: 218) i en diferents fbriques de Manresa. Es va casar amb Ignsia Corrons, lla dun altre veler que va aportar 700 lliures al matrimoni, una quantitat mitjana que indica lascens social del Josep.155 Va morir el 4 de juliol de 1830 i el va succeir Josep Torras Corrons que es va casar amb Antnia Sama Mart de Vilanova i la Geltr lany 1842. Quan es va vendre la fbrica, lany 1870, vivia a Barcelona, feia molt temps que no tenia res a veure amb la seva gesti i es limitava a cobrar la part de larrendament.

151. Notari Moragas 1853, f. 193, 18-V-1853, AHPB. 152.d. 153. Lligall 384, AHCM. Vegeu sobre aquest fabricant les notes biogrques a A. SOl (2004: 209). Era ll dun teixidor de lli de Manresa (Notari C. Mas, Testaments 1813 a 1824, ff. 12-13, AHCM). 154. Notari Masramon 1794, f. 182, 3-VI-1794, AHCM. 155. Notari Masramon 1795, f. 178, 28-VIII-1795, AHCM.

216

LlOREN FERRER I AlS

Agns i Ignasi Prat. Una histria semblant a lanterior. Valent Prat era un cabaler del mas Casanova dArts que va arribar a Manresa per aprendre loci de veler lany 1758. Es va casar amb una lla de Bonifaci Pla, veler, lany 1770 que li va aportar 600 lliures, una quantitat que marca un cert nivell social. Lany 1801, quan la vdua va redactar linventari, tenia invertides 43.575,9 lliures en la societat en qu participava.156 La vdua, amb el suport del seu nebot Maurici Pla, va participar en les primeres fbriques de lar cot (la del torrent de Sant Ignasi i la del Pont de Fusta); va succeir-la el seu ll Ignasi Prat que va mantenir una participaci a la fbrica del Torrent de Sant Ignasi i, una altra, a la del Pont de Fusta. Ignasi va morir lany 1865, segurament sense lls i potser solter, va voler que els seus bns fossin venuts en subhasta pblica i que els diners que se nobtinguessin es repartissin entre les donzelles pobres; les seves nebodes que vivien a Barcelona no van estar-hi dacord i van pledejar per demanar la part que els corresponia.157 La fbrica de Maurici Pla Com hem vist anteriorment, lany 1816 Maurici Pla va voler separar-se dels altres dos socis i va rebre 12.000 lliures (6.000 lliures en efectiu i 6.000 en paquets de l) i un salt daigua de 7,5 pams. Amb aquest capital va procedir a la construcci duna fbrica que necessriament havia de ser modesta. Lany 1832, Maurici Pla i Oms va redactar linventari dels bns del seu pare Maurici Pla i Fbregas, que havia construt la fbrica. Ens descriu la maquinria que hi havia: rodes y contrarrodes de laigua, el diable, tres cardes corrents y una de desmuntada, tres manuars, setze jocs de metxa corrents, sis mquines de 46 pues corrents, una mquina de metxa vella, un manuar vell, fusta de tres vestiments de metxa, 1656 rodets entre plens y buits (els plens tenen 16 ll. de cot), una taula de fer teles amb sis teles.158 Per aquestes dades, la fbrica era modesta, ja que noms tenia sis mquines de lar amb un total de dos-cents setanta-sis fusos. En realitat, la fbrica complementava lactivitat econmica de Maurici Pla que tenia telers de veler a casa seva i una quantitat notable de betes
156. Notari Masramon 1801, f. 371, 19-XI-1801, AHCM. 157. Registre de la Propietat nm. 1 de Manresa, tom 81, f. 78, RPM. 158. Cal afegir algunes mquines velles a la resta de ledici. Notari Mas 1832, 5-V-1832, f. 210, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

217

per comercialitzar. Des de lany 1843 la fbrica es va arrendar, primer per tres anys i 400 lliures a Francesc Singla, Maurici Pal i Francesc Obiols, fabricants de cot de Manresa,159 i desprs a Jaume Girbau, fabricant de cot de Sant Feliu del Rac.160 Maurici Pla. En el segle XVIII, els Pla eren una famlia de velers en ascens, van esdevenir comerciants perqu combinaven la producci amb la comercialitzaci a travs duna companyia que havien fundat amb Valent Prat, un veler, cabaler duna masia dArts. Tamb participava a la societat Moret, Pla, Prat i Torres, fundada amb el mateix objectiu, i en arrendaments de masies (SOl PaReRa 2004a: 203 i 218). A principis del segle XIX, van ser dels primers a llanar-se a laventura de la latura del cot. Maurici Pla Fbregas apareix com a comerciant. Lany 1818 es casava en segones npcies amb Ignsia Dalmau Mateu, vdua i sense lls de Sim Dalmau, que era un altre dels iniciadors de la indstria txtil. Va fer sort amb aquest casament ja que, Ignsia, aportava 19.000 lliures en generos, diner y deutes sobre poch ms o menos t existents en Barcelona, Reus e Igualada y en esta ciutat pertanyents,161 desprs daclarir els comptes amb la germana del seu marit, Agns Batlles Dalmau, que era lhereva del patrimoni Dalmau. A partir de 1821, Maurici Pla va comenar a casar els lls que havia tingut amb la seva primera dona amb uns dots quantiosos. Primer, Teresa es va casar amb Salvador Fargas, adroguer, a qui va aportar 2.600 lliures.162 Segon, lany 1824, lendogmia dels nous fabricants va comenar a funcionar i Gaspar Pla, comerciant i cabaler, va rebre 2.600 lliures per casar-se amb Josepa Serrano lvarez, lla nica i hereva de Pau Serrano, que tenia la fbrica de Pau Serrano que veurem ms endavant. Lopci era molt clara, Gaspar es casava amb una pubilla a canvi dencarregar-se de la fbrica del seu sogre: deur cuydar de la fabrica, negoci y comer de la casa del prenotat D. Pau Serrano y per lo treball que aquell deur posar en lo cuydado de ditas cosas promet est abonarli la quinta part dels benecis que produiran.163 La gesti de la fbrica Serrano convertia Gaspar Pla en un nou fabricant. Tercer, Caterina, el 1824, es va casar amb Pau Roca, impressor, a qui va aportar 2.600 lliures de dot.164 Quart, Antnia es va casar amb An-

159. 160. 161. 162. 163. 164.

Notari Notari Notari Notari Notari Notari

F. i C. Mas 1843, f. 333, 19-VII-1843, AHCM. Mas 1846, f. 420, 24-VII-1846, AHCM. Mas 1818, f. 387, 12-VI-1818, AHCM. Mas 1821, f. 11, 4-I-1821, AHCM. C. Mas 1824, f. 171, 9-IV-1824, AHCM. Mas 1824, f. 470, 7-XI-1824, AHCM.

218

LlOREN FERRER I AlS

dreu Valls el 1825. Cinqu, Francesca es va casar lany 1827 amb Toms Esteve, llicenciat en farmcia, de Manresa, i iniciador duna important saga de farmacutics.165 I, nalment, Francesc Pla Oms va aportar 4.500 lliures de llegtima quan es va casar amb Josepa Riera lany 1829.166 Lany 1825, lhereu, Maurici Pla Oms, es va casar amb Caietana Rabassa, Malet de Barcelona, lla del comerciant barcelon Caiet Rabassa, que va aportar 10.000 lliures de dot, una quantitat molt important que indica la consideraci social dels Pla (SOl PaReRa 2004a: 205). Lany 1832 va morir Maurici Pla Fbregas i en coneixem linventari. Tenia la fbrica al raval del Remei amb la maquinria corresponent, una casa al carrer Sobrerroca on hi tenia dos telers de veler i diverses peces de bet, un tipus de cinta per vendre tant a casa com a Saragossa. A ms a ms possea dos horts, 10 quarteres 2 quartans de regadiu i 4 quarteres 5 quartans de vinya a Manresa.167 La fabricaci de cot, a la petita fbrica, era per alimentar la producci de cintes al seu obrador. La situaci no era cmoda per a Maurici Pla. Els bns del seu pare i de la seva mare tenien un valor de 34.422 lliures i els deutes a qu havia de fer front 31.034,7 lliures. Els germans van arribar a un acord de com shavien de pagar.168 Les coses se li van continuar complicant: lany 1833 lhereu va haver dassignar al seu germ Francesc la casa del carrer Sobrerroca per pagar-li tot el que se li devia169 i lany 1841 va haver de reconixer un deute de 5.000 lliures a Sim Fbregas, comerciant, al 5% que li havien deixat per als seus negocis i per pagar els dots de les seves germanes.170 Va acabar ve de Barcelona, no tan b com la famlia havia comenat el segle. La fbrica de Joan Baptista Soler Quan hem parlat de les grans companyies sederes i desprs de les fbriques dindianes, ho hem fet tamb daquesta famlia. Efectivament, al costat mateix del torrent de Sant Ignasi hi tenien la fbrica dindianes i ben a prop van aixecar-hi una fbrica per lar cot. La pea de terra era de la famlia des de lany 1675 que la van comprar a Joan Sacrist,
165. 166. 167. 168. 169. 170. Notari Notari Notari Notari Notari Notari Mas Mas Mas Mas Mas Mas 1827, 1829, 1832, 1832, 1833, 1841, f. 349, 30-VIII-1827, AHCM. 8-III-1829, AHCM. f. 210, 8-V-1832, AHCM. f. 383, AHCM. f. 145, AHCM. f. 195, 14-IV-1841, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

219

blanquer. El 15 de novembre de 1806 van aconseguir lestabliment de laigua del torrent i van iniciar la construcci immediatament.171 La documentaci sobre la primera etapa de la fbrica s copiosa. Dentrada els socis. Lany 1815 i no s el primer contracte de la societat es va signar una societat per gestionar la fbrica per sis anys entre Josep Ignasi Soler (7.686,5 lliures de capital, de les quals 2.500 corresponien a la servitud daigua), Teresa Font i el seu nebot Francesc Obiols (6.588 lliures), Marianna i Josep Soler Espluga (4.392 lliures) i Manel Comellas (4.392 lliures). La societat sanomenava Soler, Font, Soler i Comellas. Era Joan Ignasi Soler qui es cuidava de la marxa de la fbrica, si b per portar els llibres i altres tasques sanaven rellevant.172 Tenim la sort de tenir tres balanos daquesta fbrica tots ells molt detallats.173 En primer lloc sens descriu la maquinria, la qual cosa ens permet conixer com eren aquestes latures primerenques de Manresa:
BalaNS De la SOCIeTaT De la fBRICa De SOleR, FONT, SOleR alS 3 DaBRIl De 1814. Valor del terreny i servitud dayguas 7.000 ll. Cost del casal i conducte dayguas 5.863 ll. Valor de totas les rodes contrarodes i arbras que donen moviment a les maquines 1.348,9 ll. Mquines 3 mquines de cardar 727,1 4 mquines de manohar 384 5 mquines de metxa 720 10 mquines de lar angleses 3.729,6 5 mquines daspiar 33,6 1 mquina de lar 388,5 1 mquina de lar trama 1.800 2 mquines angleses, un manohar, una maquina de fer metxa, una carda, un batedor, un aspi, romaneta de numerar i rellotge comprat a Josep Fontanella 1.076,5
I

COmellaS

efeCTUaT

42,2%

ll. ll. ll. ll. ll. ll. ll.

ll.

171. Notari C. Mas, 1824, 2-VI-1824, AHCM. 172. Lligall Soler, AHCM. 173. En part han estat estudiats a Ferrer Als (1987: 374-378). Ens remetem a aquesta publicaci i noms ens xarem en els aspectes que all no es recollien.

220

LlOREN FERRER I AlS

Altres 810,75 ll. 28,02% Total fbrica i maquinria 23.659,25 ll. 70,2% Existncia en efectes 835,55 ll. Ferreria 434,75 ll. Existncia en cotons 5.317,3 ll. Crdits de la fbrica 6.682,05 ll. Diners en efectiu 1.442,75 ll. Crdits passius 4.665,05 ll. 29,8% Existncies i crdits a la fbrica 33.714.2 ll.

El capital x i el capital circulant pujava 33.714 lliures, una quantitat molt superior a les que hem vist ns ara a Sallent, per modesta respecte als grans capitals de les companyies sederes. Terreny, fbrica i conducci daigua signicaven el 42% del capital (encara que ens sembla una mica elevada la valoraci dels drets daigua), la maquinria el 28% i el capital circulant suposava noms el 29,8% del total. Les xifres eren molt diferents de les de la indstria llanera o sedera del segle anterior en qu gaireb tot el capital invertit es dedicava al circulant. Invertir en una fbrica no estava a labast de qualsevol ats el volum del capital x, la qual cosa explica que sopts per lassociaci entre diversos socis. Aquests balanos ens permeten armar que, en aquests primers anys, la rendibilitat de lactivitat va ser molt elevada. Entre 1811 i 1813 en plena guerra del Francs el beneci sobre capital va ascendir al 15% anual; entre 1813 i 1814 va signicar el 3,9%, una xifra modesta per per sobre de la rendibilitat dels censals, i de 1814 a 1818, el 20,4% anual (FeRReR AlS 1987: 376). La partida de crdits de la fbrica recull els deutes de particulars, llista que ens permet aproximar-nos a qui eren els clients de la fbrica. Una part dels clients eren de les zones cotoneres properes (Josep Castells dIgualada, Andreu Lluci de Vic, Jaume Puig de Cardona, Josep Bosch de Navarcles) que venien a Manresa a proveir-se dordit; una altra part eren els mateixos socis de la companyia (lany 1813 Josep Font i Noves devia 1.279,35 lliures i lany 1814, 1.513; Josep Soler i Esplugas, 855,8 lliures i Manuel Comellas, 34,15 lliures; lany 1818, Josep Font en devia 667 i Josep Soler Espluga, 361) que feien servir la societat per assegurar el subministrament de cot lat per a les seves activitats de cinteria; un altre grup, eren clients de la Manxa, Sogorb o Valncia i, nalment, apareixen noms de la cinteria manresana que es proveen de lats en aquesta fbrica (Fruits Fabrs, Francesc Serramalera, Maurici Guitart, Mariano Sacrist, Mag Sanmart, Maurici Ignasi Pons, etc.).174
174.Balanos de la societat Soler, Font, Soler i Comellas de 1813, 1814 i 1818, lligall Soler, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

221

El fet que, en aquests anys, una part dels socis decidissin construir una fbrica a Navarcles (vegeu la fbrica del Riu daquesta poblaci) i que Josep Ignasi Soler opts per una vida ms rendista, va portar a la venda de la fbrica. El 2 de juny de 1824 es venia la pea de terra de 16 quartans, la fbrica i la maquinria que hi havia al seu interior a Llogari Serra i Francesc Serena per 21.078 lliures.175 Una part daquesta quantitat servia per pagar 4.729 lliures als altres socis.176 Entre la maquinria hi havia noms quatre mquines angleses de quaranta-vuit fusos i una altra de vuitanta, aix ens fa pensar que els socis es van emportar algunes mquines. Per aix Llogari Serra i Francesc Serena van comprar a Cabanes i Coma, que gestionaven la fbrica Arenys que veurem ms endavant, sis mquines de lar per 210 lliures cadascuna, cinc per 198, sis de fer metxa (300 lliures) i dues 177 de cardar (198 lliures). Segons Ramon Vila (1988: 59-62), Llogari Serra, el seu germ Josep i Francesc Serena (cos germ dels altres dos) formaven la societat Serra, Serena i Cia. dedicada al comer que en 1819 comptava amb un fons de capital de 101.732,95 lliures, que va acabar reduint-se a 81.000 lliures. Shavia dedicat a produir teixits de seda i a enviar gneres a Amrica per vendre, la qual cosa no va acabar de funcionar; la inversi a la latura del cot fou una nova estratgia comercial de la societat. Era Francesc Serena qui sencarregava del funcionament de la fbrica. La fbrica no va funcionar, com tampoc la societat que es va dissoldre el 18 de juny de 1839 amb unes prdues importants respecte al capital inicial (de 27.000 lliures per cap de capital a 14.287 lliures) (VIla DeSPUjOl 1988: 60-61). A partir daleshores la fbrica es va arrendar. El 23 de desembre de 1845, quan Marc Babra es va casar amb Ramona Subir, Joaquim Babra va cedir al seu ll en proba del bon efecte que profesa a dit March son ll, li cedeix durant lo termini de sinch anys y mig la direcci y usdefruit de tota la maquinaria y dems tils de la fbrica de lats de cot que t montada en lo edici propi de D. Llogari Serra.178 En la relaci de 1850 consta que Marc Babra feia funcionar una fbrica amb una potncia energtica de 6 CV i mil vuitanta fusos de mule (G. GRaell 1911: 452). El canvi tcnic ja shavia dut a terme en aquesta fbrica. Josep Ignasi Soler. Hem vist que la famlia Soler canviava lactivitat de blanquer per la de veler als anys trenta del segle XVIII, tot i

175. 176. 177. 178.

Notari Notari Notari Notari

C. Mas 1824, f. 262, 2-VI-1824, AHCM. C. Mas 1824, f. 263, AHCM. Mas 1825, f. 248, 11-VI-1825, AHCM. Mas 1845, f. 755, 23-XII-1845, AHCM.

222

LlOREN FERRER I AlS

tenir, a ms, dues masies a Sant Salvador de Guardiola, una fbrica daiguardent i un mol paperer als Comtals. Els seus hereus van ser membres duna de les companyies sederes ms importants i, a nals de segle, van posar en funcionament una fbrica dindianes i, lany 1806, una fbrica de lats de cot, alhora que Josep Ignasi comerciava amb cot i tot tipus de gneres.179 Lany 1824 Josep Ignasi venia la fbrica de lats a Llogari Serra i la fbrica dindianes no funcionava. Havia iniciat ja una evoluci cap a posicions rendistes? Molt probablement, lany 1840 moria sense descendncia i el patrimoni va passar a Jacint Soler Mollet, el seu germ, que era advocat i shavia casat amb lhereva del patrimoni Mollet. Des daquest moment la famlia va viure de lexercici de ladvocacia i de les seves propietats. Al seu si naixer Leonci Soler March, diputat regionalista a principis del segle XX (FeRReR AlS 1983; MaRTNeZ ASCaSO 1999). Teresa Font Noves/Francesc Obiols. Josep Font era perxer de Manresa i ll de Jaume Font, tamb perxer. Lany 1809, quan va morir, va deixar llegats de 200 lliures a Mart Font, paperer a Bescilia, i a Ignasi Font, paperer de la Pobla de Claramunt, la qual cosa ens fa pensar que devia haver vingut a Manresa procedent daquest poble paperer. No va tenir lls i va fer hereva de conana Teresa Font Novas,180 que va elegir com a hereu Francesc Obiols Jorba que vivia a casa seva.181 Va ser Josep Font qui va iniciar la participaci a la fbrica de Josep Ignasi Soler i va continuar amb altres socis en la de Navarcles. Francesca estava casada amb Francesc Obiols, veler de Manresa, i un ll dambds es va casar amb Gertrudis Tpies, lla de Sebasti Tpies, paraire i fabricant de Navarcles el fet de tenir la fbrica en aquell poble hi devia ajudar que va aportar 1.000 lliures al matrimoni.182 Les coses tampoc devien anar excessivament b i per descarregar-se de deutes (o sanejar la situaci) es van vendre la casa del carrer Talamanca (un dels carrers importants de la ciutat) a Josep Portabella, veler, per 6.400 lliures.183 Lany 1841 es van vendre lacci de la fbrica de Navarcles per 7.500 lliures per pagar drets de llegtima.184 Ja sense cap fbrica, Francesc Obiols va arrendar amb altres socis en 1843 la fbrica de Maurici Pla i el 1844 la fbrica Argullol.

179. 180. 181. 182. 183. 184.

Copiador de cartes de la famlia Soler, lligall Soler, AHCM. Notari Masramon, Testaments 1801-1809, f. 404, 3-III-1804. Notari Masramon, Testaments 1801-1809, f. 411, 12-XII-1809, AHCM. Notari Mas 1831, f. 259, 18-VI-1831, AHCM. Notari Mas 1834, f. 37, 22-I-1834, AHCM. Notari Mas 1841, f. 29, 12-I-1841, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

223

Josep Soler Espluga. Cal remuntar-se a la primeria del segle XVIII per situar aquesta famlia. Ignasi Soler Cantarell, paraire, era un cabaler de la casa Soler (Toms Ignasi Soler, comerciant que participava en la companyia dArag en va ser lhereu) que es va casar amb M. ngela Bohigues. Maurici Soler Bohigas, perxer,185 es va casar amb Anna Espluga i el 24 de febrer de 1798 Josep Soler Espluga, perxer, es va casar amb Anna M. Solernou, lla de Vicen Solernou, comerciant i soci de la Pau Miralda i Cia. LAnna va aportar 1.200 lliures al matrimoni.186 Pel dot que va rebre hem de suposar que Josep Soler Espluga estava ben posicionat. En aquest context va entrar a formar part de la societat a dalt esmentada i lany 1818 va entrar com a soci a la societat que va construir la fbrica del Riu de Navarcles. s un exemple ms dun perxer que entra en una fbrica que la cot per satisfer les necessitats del seu obrador. Linventari que es va redactar a la seva mort s molt clar en aquest sentit: possea una casa al raval del Llanes, una fbrica de teixir galons, una altra fbrica per fer vetes, la part de la fbrica de Navarcles i un petit oliverar.187 Les coses no li van anar gaire b. Lany 1826, a causa de la crisi que patia, va haver de compartir la seva acci amb Mag Sanmart i el 6 dagost de 1833, ja difunt, per pagar diversos deutes, els seus hereus van vendre el que quedava de la participaci a la fbrica de Navarcles.188 Un altre cas de runa o estancament. Manuel Comellas. Era un cabaler de Pere Comellas, un modest pags de Navarcles que va marxar a Manresa a aprendre loci de passamaner i, com molts altres, les coses no li van anar malament. Com altres perxers, va participar com a soci en la fbrica de Josep Ignasi Soler i potser fou limpulsor del trasllat a Navarcles don nera ll i coneixia b el lloc. El 29 de juliol de 1814 va casar el seu ll Valent, passamaner, amb Francesca Sala, lla dun perxer, que va aportar un dot de 1.000 lliures.189 Les relacions entre pare i ll no devien sser gaire bones,190 ja que en el testament de Manel, redactat el 1844, es reconeixia que era el seu quart ll qui shavia cuidat del negoci familiar durant molt temps per los treballs ha fet a ma casa i haver sufert les himpertenencias de la mia vellesa. Tot i aix, Manel va nomenar
185. AHCM. 186. 187. 188. 189. 190. El 4 doctubre de 1758 va entrar daprenent a casa dAnton Mestres, perxer, Notari Notari Notari Notari Notari J. A. Enrich, f. 11, 24-II-1798, AHCM. C. Mas 1830, f. 755, 13-XII-1830, AHCM. Mas 1833, f. 324, 6-VIII-1833, AHCM. C. Mas 1814, 29-VII-1814, AHCM. C. Mas 1816, 29-XII-1815, AHCM.

224

LlOREN FERRER I AlS

hereu el seu ll Valent i va deixar 800 lliures als nombrosos lls que va tenir. Al nal de la seva vida, Manel havia consolidat la seva acci a la fbrica de Navarcles i tenia una botiga a Manresa. Valent Comellas Roca va dotar els seus lls amb 3.000 lliures.191 Amb la llegtima que van rebre, Jordi i Prudenci Comellas Sala, comerciants, van formar la societat Comellas Hnos. lany 1855 que va durar ns al 31 doctubre de 1871.192 En linventari redactat a la mort del seu pare hi constava una casa al carrer Sant Miquel, 3,84 ha entre vinyes i terres de sec, una acci a la societat de la fbrica del Riu de Navarcles i del magatzem de Manresa i una botiga a la casa del carrer Sant Miquel amb uns gneres valorats en 3.750 lliures.193 Aquest s el nivell que va aconseguir la famlia. Jordi, Maurici i Prudenci van morir solters i els bns familiars van acabar a mans daquest ltim. Llogari Serra Farreres (vegeu el segon captol). Comptem amb una excellent reconstrucci de la histria daquesta famlia (VIla DeSPUjOl 1988). El seu pare era un dels socis de Pau Miralda i Cia. que, com hem vist, va crixer de forma desorbitant durant la segona meitat del segle XVIII. La crisi de nals de segle va portar els socis a invertir part del seu efectiu en ladquisici de terres. Llogari Serra Serramalera va comprar entre 1798 i 1807, divuit peces de terra (215 quarteres) (VIla DeSPUjOl 1988: 27). Lany 1816, el seu hereu va comprar el mas Mart de Balsareny, el 1828 el mas Enrich de la Torre de Sant Salvador de Guardiola, el 1837 el mas Solegibert dAviny, etc.194 Els dots pagats van ser astronmics: Margarida Serra Farreras es va casar el 1818 amb Joaquim Argullol, hisendat i ciutad honrat, i va aportar 30.000 lliures de dot.195 Llogari Serra Farreras es va casar, el 2 de febrer de 1819, amb Carme Bovets, lla de Mariano Bovets, regidor perpetu, i duna lla dun altre soci de Pau Miralda i Cia. Era pubilla. Els captols matri191.s el cas de Dolors Comellas que es va casar amb Emili Rombonts natural de Gant (Blgica) i ve de Manresa (notari Mas 1856 f. 765, 4-VI-1856, AHCM) i el de Llusa que es va casar lany 1844 amb Manuel Isidro Arias i de Alemn, administrador de la correspondncia directa amb Blgica, resident a Figueres. Aquesta va rebre 1.000 lliures, per el seu pare la va compensar ms tard (notari A. Gili 1844, f. 152, 15-IX-1844, AHCM). 192. Notari Puig 1871, Esc. 659, 3-XI-1871, AHCM. 193. Notari I. Puig, f. 1095, 30-VII-1872, AHCM. 194. Notari Llosellas 1873, Esc. 213, 23-XII-1873, AHPB. Lany 1830 Llogari Serra tenia a Manresa 2 jornals de sec, 6,75 de vinya, un hort i 31,25 jornals de regadiu. 195. Notari C. Mas 1818, f. 641, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

225

monials sn especials ja que cada cnjuge aporta els seus bns a una societat comuna de son grat y certa ciencia fan y forman societat y massa comuna de tots sos bens mobles e inmobles, drets, credits, efectes, caudals y utensilis que cada un de ells t y tal vegada tindra dels quals se fara un escrupuls y exacte inventari .196 Van tenir dues lles, Carme i Francesca. Carme era la pubilla i es va casar amb Bartomeu Vidal i Nadal, comerciant de Barcelona. No van tenir lls i, per tant, els bns de Llogari van passar a la seva germana Francesca. Aquesta es va casar lany 1835 amb el soci ms important de Pau Miralda i Cia., Joaquim Torrents Fuster, i va aportar 35.000 lliures de dot,197 per va acabar sent pubilla, aix signica que en poques generacions els Torrents havien acumulat els patrimonis Miralda, Fuster, Bovets i Serra. Sort potser, per s una de les explicacions de lenorme riquesa acumulada. El capital recuperat dAmrica desprs de la crisi de comenaments del segle XIX que provenia dels negocis de la Pau Miralda i Cia., permetia diversicar els negocis sense cap problema. Aix Llogari Serra va fer funcionar la Serra i Bovets, creada a partir del seu matrimoni, i la Serra, Serena i Cia., fundada lany 1816. Lany 1828, quan ja feia quatre anys que residia a Barcelona, va fundar amb el seu germ Josep, Serra Hnos. (1828-1871) una importantssima casa de comer i va participar en nombroses societats industrials (VIla DeSPUjOl 1988). La brutal acumulaci de capital al segle XVIII va deixar algunes famlies en excellents condicions per al segle XIX, un cop van recuperar una part dels capitals invertits a Amrica. Van continuar diversicant, comerciant i invertint com ho havien fet amb excellents resultats. Els Serra Farreras i els Torrents Miralda sn dos exemples sortits de la mateixa societat. Francesc Serena. No deixa de sorprendre que en el primer testament de Llogari Serra i Serramalera aparegui com a possible hereu, si no tenia lls, entre altres, la seva germana Margarida Serena Serra, muller de Josep Serena, ferrer dArts.198 Llogari Serra devia mantenir amb el seu cunyat una excellent relaci, de tal manera que el 9 de gener de 1798 atorgava poder a Francesc Serena, manescal de Piera.199 Lany 1811, en el testament de Llogari Serra, aquest nomena tutor i curador dels seus lls a Francesc Serena que continuava essent manescal

196. 197. 198. 199.

Notari Notari Notari Notari

Masramon 1819, f. 53, 2-II-1819, AHCM. T. Quintana 1835, f. 34, AHPB. Casasayas Testaments 1764-1771, f. 85, 24-I-1765, AHCM. Masramon 1798, f. 30, 9-I-1798, AHCM.

226

LlOREN FERRER I AlS

de Piera.200 s probable que Francesc Serena Serra, nebot de Llogari Serra Serramalera, estigus casat amb una Farreras i, per tant, fossin a ms a ms cunyats (VIla DeSPUjOl 1988: 26). Lany 1816 es va formar Serra, Serena i Cia. Era una societat formada per cosins germans i nebot i oncle alhora. Llogari Serra tenia amb prou feines vint anys i Francesc Serena Serra era molt ms gran que ell. Potser el fet de ser curador dels bns de Llogari explicaria la formaci de la societat. Mentre va funcionar i no sembla que ans excessivament b van comprar la fbrica de Josep Ignasi Soler. Lany 1839, a la mort de Francesc Serena Serra, es va dissoldre. En linventari dels bns de Francesc Serena, consta que tenia una casa a la Plana de lOm de Manresa, bns a Piera, el mas Massaguer a la Llacuna, el mas Vilaseca dHorta i el mas Espinalt de Sant Joan dOl i el que li pertanyia de la societat.201 No estava gens malament el punt darribada, afavorit, en aquest cas, per una bona relaci familiar. La fbrica dindianes Argullol Cal reprendre el l daquesta fbrica on lhem deixat en el captol anterior. Desprs de la mort de Josep Argullol i Vidal el 1781, la fbrica dindianes es va arrendar el 16 doctubre de 1783 a Joan Arenys, comerciant i natural de Gironella, i, successivament, ns al 1793, anys durant els quals shi van fer diverses obres de millora. No sabem en quin moment Joan Arenys va deixar la fbrica, per sabem que lany 1790 estava construint, una mica ms avall, la que ser coneguda com la de Joan Arenys. El cert s que lany 1797 estava aturada (Almanak 1797: 472). Des de 1785, els Argullol gaudien, a ms, dun establiment daigua pel prat de la fbrica. El 21 de mar de 1801 M. Antnia Argullol Torras de Bages, per pagar 300 lliures que devia a Joan Arenys per les obres realitzades, arrendava per cinc anys a Pau Miralda, veler i comerciant, la casa, fbrica i prat per 500 lliures a lany.202 Ms endavant la fbrica va ser arrendada a Mariano Sacrist, comerciant de Manresa. El 26 de maig de 1815 per ausencia de esta ciutat y principalment per la falta de caudals se ha vist en la precisi de parar lo tin y fbrica de teixits sarrendava el que quedava darrendament (ns al 21 de mar de 1816) a Joaquim Soler i Mateu i a Flix Bausili, blanquer, de Manresa.203

200. 201. 202. 203.

Notari Notari Notari Notari

Mas, Testaments 1805-1812, ff. 13-14, 9-IV-1811, AHCM. Mas 1839, f. 139-140, AHCM. Masramon 1801, 21-III-1801, f. 86, AHCM. C. Mas 1815, f. 234, 26-V-1815, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

227

Encara no funcionava com a fbrica de lats; hi havia un tint i una fbrica de teixits, recordant lantic s de fbrica dindianes. Segurament es va continuar arrendant i, en algun moment, es va aprotar el salt daigua per moure alguna mquina de lar. Lany 1841 hi havia installada la societat Josep Sol i Cia. formada per Josep Sol Perramon (2/3 parts del capital) i Joaquim Argullol. Va acabar lany 1844 (SOl PaReRa 2004a: 139). El segent arrendament que tenim daquesta fbrica s el que van signar el 1845 Francesc Obiols, Maurici Pal i Francesc Singla de Manresa per 400 lliures lany.204 Sn els mateixos socis que hem trobat arrendant la fbrica de Maurici Pla lany 1843. La fbrica era realment petita, adient per als que siniciaven en aquesta activitat. P. Madoz (1844) li assignava quatre mquines de lar que produen 60 lliures al dia. En la relaci de 1850 apareixia en mans de Francesc Singla, amb un salt daigua que donava una potncia de 3 CV i set-cents vint fusos en mquines mules (GRaell s. a.). La fbrica de Pau Serrano Ladoberia de Joan Ignasi Cantarell es trobava a la mateixa banda del torrent de Sant Ignasi. En el cadastre de 1736 era propietat daquesta famlia de blanquers que, ms endavant, es van passar a perxers.205 El patrimoni familiar va passar a una vdua sense descendncia i amb problemes per subsistir. El 12 doctubre de 1801 Gertrudis Cantarell, vdua de Joan Ignasi Cantarell, perxer, arrendava per cinc anys a Dami Dalmau, adroguer de Manresa totas aquellas dos casas, ab son hort a ellas contiguo junt ab lo us de las ayguas del Torrent Mirable vulgarment dit de Sant Ignasi que se introdueixan y podran introduir dins las referidas casas, on podia installar-hi qualsevol fbrica per 240 lliures lany.206 A continuaci, sarrendaven les mateixes cases per cinc anys ms i pel mateix preu a Mart Codina, comerciant de Manresa.207 Ms endavant veurem que Dalmau i Codina eren socis. El 9 de desembre de 1801, Sim Dalmau, Mart Codina, Andreu Mart i Pau Serrano van formar una societat registrada en escriptura privada.208

204. 205. 206. 207. 208.

Notari Mas 1845, f. 242, 20-IV-1845, AHCM. Cadastre de 1736, Adoberies, AHCM. Vegeu Sol (hivern 2003). Notari T. Coma 1801, f. 136-137, 12-X-1801, AHCM. d. f. 138, AHCM. Notari Foch Broguetas 1806, f. 86, 8-III-1806, AHPB.

228

LlOREN FERRER I AlS

El 25 dabril de 1802, Pere M. Cornet, torcedor de seda, venia a Dami Dalmau, Mart Codina i Pau Serrano una casa i un pati que limitaven amb les dues anteriors per 775 lliures.209 Amb aquesta compra es tenia lespai sucient per construir-hi una fbrica. Qui portava endavant la iniciativa era una companyia formada el 9 de desembre de 1801 per quatre socis: Dami Dalmau, Mart Codina, Andreu Mart, comerciants de Manresa, i Pau Serrano, maquinista, natural de Madrid per resident a Manresa.210 Devien haver-hi problemes entre els socis, ja que el 8 de mar de 1806 sabem que se halla pleyto entre ellos en la Real Audiencia de este Principado i Sim Dalmau i Mart Codina van demanar que sinicis el procs de dissoluci de la societat.211 El 23 de juny de 1806 es va signar el contracte de dissoluci i es va procedir al repartiment dels bns. A Andreu Mart i Pau Serrano els va tocar la fbrica que estem analitzant i 13.415 lliures212 i van acordar que ells dos continuarien amb la fabricaci. La uni va durar poc ja que el 27 dabril de 1807 va comenar un nou procs de separaci, ara entre els dos que shavien quedat la fbrica. La casa i la fbrica es valoraven en 6.480 lliures. Com que el patrimoni no es podia dividir, van acordar que qui fes loferta ms gran es queds amb la fbrica. La va fer Pau Serrano que va oferir 7.000 lliures i, per quedar-se-la, havia dabonar 3.500 lliures a laltre soci.213 Daquesta manera Pau Serrano quedava com a nic soci de la fbrica. El 31 de desembre de 1815 sacabava larrendament. La vdua Cantarell, la propietria, estava disposada que Pau Serrano deixs la fbrica. La situaci era realment complicada: Pau Serrano tenia dues cases arrendades a la vdua i una en propietat que funcionaven com si fossin niques i, a ms, hi havia laprotament de laigua del torrent. Al mateix temps, tant la vdua com Serrano havien demanat al Real Patrimoni lestabliment de laigua.214 El conicte estava servit entre Pau Serrano que no volia marxar i la vdua que devia voler ms renda. s possible que la fbrica no funcions durant un parell danys, ns que no sarrib a un acord.

209. Notari Masramon 1802, f. 138, 25-IV-1802, AHCM. 210. Notari Masramon 1807, f. 107, 27-IV-1807, AHCM. 211. Notari Foch Broguetas, 1806, f. 86, 8-III-1806, AHPB. 212. Notari Foch Broguetas, 1806, 23-VI-1806, AHPB. Les poques de pagament daquestes quantitats es troben a notari Masramon 1806, 26-VII-1806; 25-VIII-1806, f. 200; 22-I-1807, f. 33, AHCM. 213. Notari Masramon 1807, f. 107, 27-IV-1807, AHCM. Segons Sol Parera (2004a: 109) Andreu Mart vivia a Barcelona almenys el 1816. 214. Notari Toms Coma 1816-1817, f. 2.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

229

Una prova daquesta tensi s el contracte que el 7 de desembre de 1815, abans que acabs larrendament amb Serrano, la vdua va signar amb Josep Herp, comerciant de Manresa, per explotar la fbrica. Aquest invertiria 20.000 lliures per installar-hi dinou mquines de lar cot i la vdua en cobraria 600 darrendament.215 Lacord nal va arribar el 7 de febrer de 1817 quan Rita Cantarell, la vdua endeutada, va acabar venent per 10.000 lliures a Pau Serrano, comerciant, la fbrica que desprs seria coneguda com Cal Serrano.216 La concessi ocial de laigua del torrent data del 13 dagost de 1817 (SaRReT ARBS 1923: 199) per laprotament real era anterior. El fet que les fbriques del torrent estiguessin unes a tocar de les altres, suscitava conictes entre fabricants per ls de laigua. El 7 de novembre de 1818 Pau Serrano i Antnia Argullol arribaven a un acord sobre com el primer podia modicar la resclosa.217 Els conictes no es van acabar, ja que el 22 de mar de 1819 Pau Serrano donava poder a una persona perqu gestions el plet davant la Batllia General sobre la concessi daigua a Antnia Argullol.218 A partir daquest moment, la fbrica va estar sempre relacionada amb Pau Serrano i els seus descendents. Pau i Josepa lvarez, la seva dona, van tenir una lla nica que es va casar amb Gaspar Pla i Oms, germ de Maurici Pla, que tenia la fbrica de Maurici Pla en el mateix torrent com hem vist ms amunt.219 Va entrar com a pubill amb la condici de fer-se crrec de la fbrica del seu sogre. De la informaci recollida es desprn que aquesta fbrica va ser la primera que es va installar a Manresa i on es va iniciar el model de latura amb contnues. A ms a ms, tenim linventari de la dissoluci de la societat de lany 1806, cinc anys desprs que sengegus, per la qual cosa sabem exactament les mquines que hi havien: sinch cardadoras inglesas; dos de senzillas; 43 pots grans de llauna; 123 pots petits; una capsa y numero de numerar los paquets; dos batadors; set maquinas de manuar; set maquinas metge; 465 rodets supernumeraris; 4784 rodets de posar l supernumeraris; dinou mquinas inglesas de lar; 350 fusets supernumeraris maquina inglesa; un aspi de rellotge; setse aspis foch; dos premsas; borras y sacas; 20 llums petits de llauna ab sos caputxas; 3 llums grans a dos brechs; sis fanals; divuit torns per fer metge; un per
215. 216. 217. 218. 219. Notari Notari Notari Notari Notari Mas Mas Mas Mas Mas 1815, 1817, 1818, 1819, 1824, f. f. f. f. f. 515, 7-XII-1815, AHCM. 61, 7-II-1817, AHCM. 629, 7-XI-1818, AHCM. 138, 22-III-1819, AHCM. 171, 9-IV-1824, AHCM.

230

LlOREN FERRER I AlS


fer cordas y altre per fer canonets; vuit caixas per posar metge y cot cardat; trenta dos maquinas senzillas; calaixos per posar la metge sota lo taulell (...) Instruments de la carderia

Sinch dobladors; dos estisoras de tallar cuiros; dotse taulas de fer puas; divuit taulas de car; tres telers grans; dotze telers petits; un sach de saquejar las puas; vint y un escambells; tres repartidoras; dos gauges?; una caseta de fer aiguacuyt; quatre paners; quatre taules de rebatrer; dos taulas grans; quatre de doblar; un seds per passar puas.220 A la fbrica hi havia dinou mquines angleses que eren mogudes amb lenergia hidrulica del torrent, per no podem passar per alt que, en aquest primer moment, tamb hi havia trenta-dos mquines senzilles, segurament jennys ms o menys perfeccionades, que es complementaven produint trames i ordits. No sabem si aquesta complementarietat va continuar o es va preferir deixar la producci de trames a altres productors. P. Madoz (1844) esmenta que a la fbrica hi havia vint mquines angleses que produen ordits i en la relaci de 1850 sesmenta que tenia 15 CV de potncia hidrulica, nou-cents quatre fusos de contnua i dues mquines de torar (GRaell s. a.: 452). La transici cap a nova maquinria encara no shavia realitzat. Pau Serrano. Maquinista de Madrid. En un recent treball (THOmSON 2003a) sha demostrat que Pau Serrano va ser el primer constructor de mquines angleses a Catalunya mitjanant la societat Serra i Torruella lany 1793. Encara que el treball sobre la Real Fbrica de Algodn dvila (MaRTN GaRCa 1989) no cita Pablo Serrano (per s a altres Serrano) no queda gaire per establir aquesta connexi. Aix doncs, la mquina dArkwright va arribar a Catalunya des dvila grcies a un maquinista que coneixia la tecnologia a la perfecci. Com va conixer i com va acceptar formar societat amb comerciants i velers manresans s una incgnita, per hem de suposar que devia ser el constructor de les mquines angleses que la societat feia funcionar lany 1806. Si havia construt mquines que funcionaven a Olot, no cal estranyar-se que accepts construir-les a Manresa. Pau Serrano s citat com a maquinista, per tot sembla indicar que a partir de 1806, quan es va quedar una de les fbriques en el moment de dividir-se la societat de la qual formava part, es va comportar ms com a fabricant que com a maquinista i, en realitat, aix
220. Notari Foch Broguetas 1806, 23-VI-1806, AHPB.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

231

va ser en les dcades segents. Havia estat impregnat del dinamisme del pas. Quan es va convertir en propietari de la fbrica, Pau Serrano no tenia res ms per poder viure. Estava casat amb Josepa lvarez amb qui va tenir una nica lla que seria lhereva i pubilla. Pau sabia que necessitava trobar un gendre que pogus dedicar-se enterament a la fbrica i que conegus el sector. Va escollir Gaspar Pla Oms, un cabaler, ll de Maurici Pla, que tenia una altra fbrica en el mateix torrent. Sespecicava en els captols de 1824 lo nomenat Gaspar Pla deur cuydar de la fabrica, negoci y comer de la casa del prenotat D. Pau Serrano y per lo treball que aquell deur posar en lo cuydado de ditas cosas promet est abonarli la quinta part dels benecis que produiran.221 Pau va tenir sort. Gaspar es va ocupar de la fbrica i es va convertir en un fabricant, punt de referncia per als nous que estaven apareixent. Gaspar Pla i Josepa Serrano van tenir quatre lles. Una generaci desprs es repetia loperaci. Paula Pla Serrano, pubilla i lla de Gaspar Pla, comerciant, es va casar l11 de novembre de 1850 amb Anton Pons, comerciant, ll de Maurici Ignasi Pons i Antnia Enrich. Era germ de Josep Pons i Enrich a qui ens referirem ms endavant. Anton aportava 2.200 lliures de llegat del seu pare i 4.800 lliures adquirides ab sa indstria y treball i participaria en una quarta part dels benecis de la fbrica.222 Les altres dues lles es casaven amb dos comerciants dIgualada que havien vingut a invertir a Manresa un vegada desmantellat el model de la bergadana en aquella ciutat. Josepa Pla es va casar amb Domingo Vives, fabricant de cot dIgualada, i aportava 5.400 lliures de dot223 i Maria ho va fer amb Ramon Aguilera, comerciant dIgualada. Ella va aportar 5.400 lliures i ell 6.000, que tenia invertides a la societat Pla, Vives, Aguilera.224 Els cunyats formaven societat. Matrimoni i indstria estaven totalment relacionats. Andreu Mart. Estem davant duna trajectria tpica a la Manresa del segle XVIII. Josep Mart era blanquer i el seu ll, Mag Mart, ja apareix com a veler lany 1775. Va tenir set lls, a les lles els va deixar 150 lliures de dot i als lls 100 lliures, menys quantitat perqu sels collocava en un oci i aix els oferia ms possibilitats. Lhereu era Andreu Mart, veler.225 El ll daquest, lAndreu Mart que estem

221. 222. 223. 224. 225.

Notari Notari Notari Notari Notari

Mas 1824, f. 171, 9-IV-1824, AHCM. Mas 1850, 11-X-1850, AHCM. Mas 1855, f. 562, 9-IV-1855, AHCM. Mas 1858, f. 35, 6-I-1858, AHCM. Rallat, Testaments 1771-1782, f. 105, 3-XI-1775, AHCM.

232

LlOREN FERRER I AlS

considerant, es va casar lany 1786 amb M. Ignsia Llanes, lla dun sastre, que va aportar 200 lliures al matrimoni,226 una xifra modesta. Va ser aquest qui va aprotar les oportunitats del mn de la seda i va ser capa de millorar socialment. El 1788 va formar una societat amb Maurici Dalmau, perxer. LAndreu hi aportava 2.000 lliures i Maurici, 4.000. El primer argumentava que es dedicava al comer, per no tenia capital sucient i per aix havia de renunciar a comissions, i, per tant, volia associar-se amb alg que tingus capital i que, a ms a ms, produs per comerciar.227 Lany 1801 formava part de la societat que va introduir les contnues a Manresa, junt amb Sim Dalmau, Pau Serrano i Mart Codina, una mostra ms daquest progrs. I el 1808 casava la seva lla Agns Mart amb Francesc Tpies, passamaner que vivia a Manresa i que era ll de Valent Tpies, paraire de Navarcles. El dot aportat pujava 1.200 lliures, un progrs molt signicatiu respecte a la generaci anterior.228 Lany 1807 sortia de la companyia formada amb Pau Serrano i li perdem la pista. Segons Sol Parera (2004a: 109) va acabar residint a Barcelona on negociava amb sedes i on va morir lany 1820 gaireb sense patrimoni. La fbrica de ca lArenys El 29 de maig de 1781, Gertrudis Cantarell, la vdua de la qual hem parlat anteriorment, establia a Joan Arenys, comerciant, natural de Gironella per ve de Manresa, un hort de regadiu al davant mateix de lhospital de Sant Andreu i al costat de ladoberia que possea. El cens a pagar era de 8 sous per lentrada de 3.545,8 lliures.229 s probable que Joan Arenys inicis la construcci duna fbrica. La concessi ds de laigua del torrent data de 1784.230 No sabem ni quan es va posar en funcionament ni a qu es va dedicar exactament, encara que A. Sol (2004: 39-40) arma que podia dedicar-se a treballar la llana. El 8 dabril de 1807 el notari Toms Coma i Ignasi Cabanes, que formaven companyia amb Joan Arenys, van protestar perqu aquest ltim havia venut als propietaris de la fbrica de les Fontetes, situada en el torrent, el dret a aixecar un pam la resclosa, ja que consideraven que els perjudicava. Finalment es va
226. Notari Masramon 1786, f. 250, 14-IX-1786, AHCM. 227. Notari Masramon 1788, 27-V-1788, AHCM. 228. Notari Casasayas 1807-1808, f. 73 (1808), 20-VI-1808, AHCM. 229. Notari Ferrusola 1781, f. 197, 29-V-1781, AHCM. 230. Notari E. Rovira, 1824, f. 459, 12-IX-1824, AHPB. J. Sarret (1923: 194) dna la data de 1790 com el moment de lestabliment del dret de fer servir laigua.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

233

arribar a una concrdia.231 Aix doncs, a la fbrica Arenys hi actuava la societat Coma, Sagrera, Cabanes i Cia.; un dels socis era un comerciant de Terrassa (cunyat del notari Coma) i aix podria avalar que es dediqus a la llana, per les mquines que es van vendre lany 1824 eren contnues de lar cot. J. Sarret (1923: 194) arma que, desprs de la guerra del Francs, la fbrica funcionava amb el nom dArenys i Cia., per les diferncies entre els socis van portar a la conscaci de la maquinria lany 1821. Van ser motius poltics la causa daquesta conscaci? Efectivament, el 21 de juliol de 1821 les mquines de la societat estaven tancades al convent de mnims valorades en 13.000 lliures.232 Les dicultats de tota mena van fer que la societat entrs en procs de liquidaci i hem de suposar que va deixar de funcionar en aquests anys. Mentrestant, la societat Peix, Pla i Cia. comenava a deixar diners a M. ngela Arenys, vdua de Joan Arenys, que pensava pagar quan es vengui la fabrica del Arenys al Torrent de Sant Ignasi.233 El 25 de novembre de 1824 en atenci al molt que dita societat ha fet per ella y per sa difunta lla es precisava que Peix, Pla i Cia. tenien preferncia per la compra de la fbrica,234 per hi van renunciar lany 1826 per dissoluci.235 En realitat, els va sortir malament, ja que la famlia Batlles va pactar amb una altra branca de la famlia, que acabaria quedant-se la fbrica. La histria s complexa. Lany 1825 els socis de la societat (Ignasi Cabanes, Toms Coma, notari, i Joaquim Coma i Sagrera) venien a Llogari Serra i Francesc Serena, que havien comprat la fbrica de Josep Ignasi Soler, les mquines de la fbrica Arenys, entre elles sis mquines de lar a 210 lliures cadascuna i cinc, a 198.236 Informaci sucient per saber que, en aquesta fbrica, tamb es lava amb el sistema de contnues. Tot i que M. Arenys Codina, vdua de Joan Arenys Rius, feia constar que la fbrica era seva, sabem que el 12 doctubre de 1824 Joaquim Pla, conter, i Apollnia Pla Arenys, naturals de Manresa per domiciliats a Barcelona, per pagar a la famlia Batlles un prstec de 2.500 lliures que els havia fet per pagar els creditors del seu pare (Joan
231. Notari Masramon 1807, f. 99, 8-IV-1807, AHCM. 232. Lligall 384, AHCM. La societat estava formada segons aquest document pel tinent retirat Joaquim Sagrera, comerciant de Terrassa, Josep Garriga Burga, de Barcelona, Ignasi Cabanes i Joan i M. ngela Arenys. 233. Notari C. Mas 1821, f. 223, AHCM. 234. Notari Mas 1824, f. 489, 25-XI-1824, AHCM. 235. Notari Mas 1826, f. 61, 4-II-1826, AHCM. 236. Notari Mas 1825, f. 248, 11-VI-1825, AHCM.

234

LlOREN FERRER I AlS

Arenys), venien la fbrica i el mol de xocolata a la famlia Batlles per 23.462 lliures, junt amb una vinya a la zona del Poal. Apollnia es declarava hereva del seu pare ja que els seus germans, Josep i Joan, havien mort sense descendncia.237 A partir daquest moment la fbrica sincorporava al patrimoni Batlles (hereus dels Dalmau) que ja tenien la fbrica de les Fontetes. El 3 de setembre de 1832 van comprar una casa vena per 700 lliures i el 21 doctubre de 1845 una pea de terra per 800 lliures per poder ampliar-la.238 Segons P. Madoz (1844) la fbrica produa lats de cot, tenia trenta mquines angleses i produa cent lliures al dia de trames i ordits dels nms. 20 al 35. Joan Arenys. Hem vist en el captol anterior com Joan Arenys desembarcava amb fora a Manresa, procedent de Gironella, primer a la fbrica Argullol i desprs amb la construcci de la fbrica que portaria el seu nom. Orgens modestos i aprotament doportunitats. El creixement tan rpid solia comportar que no es consolidava i les dicultats no tardaven a aparixer. Lany 1812, Joan Arenys,239 al seu testament, deixava 1.000 lliures a cadascun dels seus cinc lls i nomenava hereu Josep Arenys. La quantitat llegada tenia una certa importncia i feia pensar en una clara millora social. Josep va morir sense descendncia i el conicte pels bns va esclatar entre Joan i M. ngels Codina, la seva vdua, i Apollnia, la germana gran, que tamb considerava que tenia dret a lherncia. A la primera li va deixar diners Peix, Pla i Cia. amb la intenci de quedar-se amb la fbrica, a la segona, la famlia Batlles amb la mateixa intenci. El que interessa s que les necessitats econmiques de les diferents branques de la famlia eren evidents, i la fbrica va acabar sortint de les seves mans. Apollnia, casada amb un adroguer de Manresa, amb residncia a Barcelona, va rebre una quantitat important un cop pagats els deutes. Larrencada de Joan Arenys deixava algunes famlies de classe mitjana en el nou marc del segle XIX. Ignasi Cabanes. Tot fa pensar que Ignasi Cabanes era un descendent directe daquell que havia engegat la primera fbrica dindianes a Manresa (vegeu captol 2). En els anys cinquanta del segle XVIII, Francesc Cabanas es declarava veler i era ll dun pags i traginer;240 lany 1771 es declarava comerciant i els problemes econmics lofegaven y esto en consideraci que las desgracias y contratemps me portaren a
237. 238. 239. 240. Notari E. Rovira 1824, f. 459, 12-X-1824, AHCM. Registre de la Propietat de Manresa nm. 1, tom 86, f. 193, RPM. Notari Mas, Testaments 1805-1812, f. 39, 16-VIII-1812, AHCM. Notari J. A. Sala 1741-1755, f. 338, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

235

un estat tan miserable que per no tenir bens de molt sucients pera satisfer mos llegitims acreedors me trobi privat de llibertat. Y haventse conmiserat dits acreedors de mon estat y desitjant de altra part cobrar las porcions de sos crdits.241 En aquest testament apareix, com a marmessor, Ignasi Coma, veler, que acabaria formant societat amb ell. Malgrat les dicultats, lany 1771 Anton Cabanes, ll de Francesc, es va casar amb Esperana Graell, lla dun veler que li va aportar 800 lliures. Un dot que ja era important.242 Tot sembla indicar que es van recuperar. I lany 1807, Ignasi Cabanes, perxer, es casava amb Josepa Font, lla dun fabricant de paper de la Pobla de Claramunt que aportava 1.000 lliures.243 Lany 1829 va morir Ignasi Cabanes i la seva lla Vicenta, hereva i pubilla, va fer inventari dels bns del seu pare: una casa al carrer Sobrerroca i el mas Nonell o Braquets de Vallformosa (comprat lany 1647).244 Es va casar amb Francesc Martrus, comerciant de Manresa i es va produir una unicaci patrimonial.245 Una situaci social acomodada des del segle XVII, va permetre arribar a aprotar les noves oportunitats, tot i passar per algunes dicultats. Toms Coma. Sabem que era notari de Manresa a comenaments del segle XIX, i el fet que un Ignasi Coma aparegus en el testament de Francesc Cabanes ens fa pensar que formaven societat des de feia temps. Fbrica de Ramon Sol Colldeforns Lany 1812, Joan Ignasi Puig i Dalmau, comerciant de Manresa, i el seu ll van vendre a Bonaventura Pons, blanquer de Manresa, per 2.400 lliures aquell gran casalot, antes adobaria ab 4 portals a larrabal de Santa Llucia debant lo torrent Mirable y en el cam que del portal de Santa Llucia va a la Font del Ubach. Era un edici que en el segle XVIII havia servit dadoberia.246 Pons va construir-hi un forn de pa que fou arrendat el 1814 per tres anys a Carles Lletjs, forner, per 225 lliures cada any.247

241. Notari Masramon, Testaments 1765-1771, f. 28 (1771), AHCM. 242. Notari Masramon, Captols 1771, f. 55, 4-X-1771, AHCM. 243. Notari Masramon 1807, f. 182, 14-VIII-1807, AHCM. 244. Notari Mas 1829, f. 341, 15-IX-1829, AHCM. 245. Notari Mas 1835, f. 336, 17-XI-1835, AHCM. 246. Notari J. de Mas 1812, f. 67, AHCM. Els Dalmau eren una important famlia de blanquers que ja trobem al segle XVII i que van arribar al segle XIX amb un important patrimoni. En el cadastre de 1830 posseen tres cases, 10,25 jornals de regadiu, 3,3 de vinya i 3 daltres conreus, Repartiment de 1830 nm. 534, AHCM. 247. Notari J. de Mas 1814, f. 10, AHCM.

236

LlOREN FERRER I AlS

El 4 de setembre de 1816 Bonaventura Pons va vendre a Ramon Sol Colldeforns, comerciant de Manresa, un tros de pati i part de la casa de ladoberia que havia comprat per 1.150 lliures.248 La intenci daquesta compra era la construcci duna fbrica i per aix es va demanar el 18 de maig de 1818 la concessi de laigua a la Batllia. El 2 de gener de 1819, Ramon Sol va demanar que saturessin les obres que es feien a la fbrica Arenys, acusava els propietaris que, sabent que havia demanat laigua sobrant, safanyaven a reduir la que podia obtenir.249 Finalment la concessi de laigua va arribar el 22 de juny de 1820.250 La intenci de construir una fbrica semblava clara, per per les dades que tenim pensem que, malgrat les compres i la concessi de laigua, no es va construir mai. La fbrica de les Fontetes El 9 de desembre de 1801, Sim Dalmau, Mart Codina, Andreu Mart i Pau Serrano van formar una societat registrada en escriptura privada que havia de durar sis anys amb lobjectiu de fer funcionar mquines de lar cot. Feia un parell de mesos que havien arrendat les cases de Gertrudis Cantarell amb aquest objectiu (vegeu la fbrica de Pau Serrano). Per feia falta ms espai i ms capacitat energtica i van buscar un altre salt una mica ms avall del torrent. El 5 dabril de 1803 Miquel Graell i Argullol va vendre a Andreu Mart, veler, que actuava en nom de tots els socis, 9 quartans fora muralles en la partida de Vallparads o Fontetes per 1.400 lliures.251 Segons A. Sol (2004: 74) la fbrica funcionava des de lany 1804 encara que la concessi del dret a utilitzar laigua data de 1807. Hem descrit, quan hem parlat de la fbrica de Pau Serrano, que els socis van tenir problemes i el 9 doctubre de 1805 Dalmau i Codina van demanar que la societat es dissolgus.252 El 23 de juny de 1806 es va procedir a la divisi i la fbrica de les Fontetes va passar a pertnyer a Sim Dalmau i Mart Codina i laltra a Serrano i Mart.

248. Notari C. Mas 1816, f. 369, 4-IX-1816, AHCM. Per a pagar deutes Bonaventura Pons va vendre la resta de la casa per 1.050 lliures lany 1826 (notari Mas 1826, f. 56, AHCM). 249. Notari Mas 1819, f. 12, AHCM. 250. Notari Mas 1820, f. 203, 22-VI-1820, AHCM. 251. Notari Masramon 1803, 5-IV-1803, f. 132, AHCM. La concessi de laprotament de laigua del torrent data del 26 de febrer de 1807 quan la fbrica ja funcionava (lligall 8, AJSM). 252. Notari Foch Broguetas 1806, f. 86, 8-III-1806, AHPB.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

237

Lescriptura de partici de bns s, sens dubte, un document excepcional perqu recull un detallat balan de tot el que hi havia a cadascuna de les fbriques, amb el valor afegit que est redactat en la data primerenca de 1806, cinc anys desprs dhaver-se iniciat la nova activitat. Comencem per analitzar el capital. Segons el darrer balan, que shavia realitzat el 30 doctubre de 1804, el capital era de 43.114,3 lliures repartides en quatre accions de 10.778,55 lliures. El dia 31 de mar de 1806, quan es va tancar el nou balan per procedir a la divisi de la societat, el valor lquid era de 80.658,6 lliures, s a dir en un any i mig cada soci havia obtingut 9.386,05 lliures de benecis, aix signica uns guanys del 61% anual. Una rendibilitat enorme que superava, amb molt, les xifres de la fbrica Soler que tenim danys posteriors i que hem considerat ms amunt. No cal estranyar-se que, a Manresa i en aquests anys, sorgissin diferents iniciatives per lar cot a langlesa ja que era un negoci molt rendible. El quadre segent recull el resum comptable de la societat que ens permet fer-nos una idea de la inversi que suposava engegar aquestes primeres fbriques. Balan de la societat Dalmau, Mart, Codina i Serrano de lany 1806
Fbrica de cal Serrano Lloguers, compres edicis, obres 4.262,9 Maquinria 19 mquines angleses 32 mquines senzilles 14.770,95 Bns aportats per Pau Serrano 663,45 Gneres de la ferreria 793,65 77,8 Instruments de carderia Gneres en la carderia 1.142,8 Diversos 139,55 Total fbrica Serrano Fbrica de les Fontetes Terrenys, fbrica, conduccions Maquinria 18 mquines angleses Estris del tint Viver i obres en el tint Capital circulant Gneres en el tint Cot en brut i lat 16.153,3 13.120 1.097,9 1.000 2.645,45 8.922,6

21.851,2

27,09%

31.371,2

38,9%

238

LlOREN FERRER I AlS


19.065,6 4.921,4 279,3 1.445,35 80.658,6 25.712,25 31,9%

A casa Graell de Barcelona Deutes contra la societat Diners a caixa Deutes a favor de la societat Total lquid

Font: Notari Foch Broguetas 1806, f. 86 i ss., 23-VI-1806, AHPB.

A partir daquest balan podem observar que la inversi en maquinria era una tercera part del cost total de la inversi. Per fer funcionar una mquina de lar anglesa, que costava 500 lliures la unitat, es necessitava invertir 729 lliures en maquinria auxiliar. Una quantitat molt allunyada de les jennys que funcionaven a Berga. Aix mateix, les compres de terrenys, obres, conduccions daigua i rodes i contrarodes suposaven la inversi dun altre ter. Finalment el capital circulant suposava laltra tercera part de la inversi, unes proporcions molt semblants a les de la fbrica de Josep Ignasi Soler que hem analitzat ms amunt. El fet que coexistissin mquines angleses i mquines senzilles fa que es distingeixi clarament entre el cot procedent dunes o daltres cot vermell maquina senzilla acabat o ingls sense ninguna operaci o maquina senzilla sense ninguna operaci. s a dir, eren dos tipus de lat que, ns i tot, tenien diferent preu: langls a 52,5 sous la lliura de cot lat i el de mquina senzilla, a 45 sous. Els cotons que es laven procedien majoritriament de Pernanbuco i part de Cuman, i la venda de cot lat es feia majoritriament a Barcelona a travs de la Casa Graell. Lany 1806 aquesta casa tenia gneres per valor de 19.065 lliures, i daquesta quantitat, 13.377 lliures dehuen diversos de Barcelona.253 No s aquest lnic inventari que possem de la fbrica de les Fontetes. Lany 1809 va morir sense descendncia Sim Dalmau, adroguer i candeler, un dels socis, i va deixar com a usufructuria la seva dona Ignsia Mateu i va fer hereva la seva germana Agns Dalmau, que estava casada amb Onofre Batlles.254 Daquesta manera el patrimoni rstic i industrial passava a la famlia Batlles, una de les famlies protagonistes en el segle XIX.

253. Notari Foch Broguetas 1806, f. 86 i ss., 23-VI-1806, AHPB. 254. Notari Masramon, Testaments 1800-1809, f. 335, 25-III-1809, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

239

En linventari hi consta en detall tot el que hi havia a la fbrica de les Fontetes:255 una roda de trenta sinch palms per fer correr sinch cardadores inglesas (...) per fer correr vint y dos maquinas inglesas (...) dos maquinas inglesas novas (...) deu maquinas de manuar y tretse maquinas de fer metja (...) vint y set manetas per fer correr las maquinas de lar y cardar a temps que no ve la aigua (...) dos cardadoras, la una per cardar cot de las maquinas simples y la altre per las estretas (...) nou torns de fer metja, un torn de fer cardas, setze maquinas de lar simples y quatre caxas per posar lo cot cardat (...) una maquina de fer metja o lar en gros; altra maquina de lar trama anomenada de musins (?) ab dos cents setze fusos y altra maquina de lar ordit anomenada Ventejo de cent vint fusos. Lesquema no ha variat: mquines angleses amb les mquines complementries i mquines senzilles amb mquines especques de cardar. El 15 de gener de 1818, M. Ignsia Dalmau i Mart Codina, els dos socis, se separaven. La primera es quedava amb la propietat de la fbrica amb tota la maquinria i el segon amb el terreny i lestabliment daigua que tenien a Viladecavalls, a tocar de Navarcles, on es podia construir una fbrica que al nal no es va edicar i 23.650 lliures, que era la part del capital que li corresponia.256 En linventari detallat que es va dur a terme sobserva que les mquines es mantenien i ns i tot es transformaven altra maquina de fer tramada dita Murici (?) de dossents setse fusos la qual ara se ha partit en dos una maquina de fer metja, lar en gros, de la qual se feu una maquina de lar, aix posa de relleu la importncia de la ferreria a cadascuna delles i que les mquines simples van perdent importncia quatre maquinas simples, las dos plantadas, y las dotze que faltan se veneren a quinze lliuras cada una per malbaratadas dels francesos. Des daquesta data, la fbrica apareixer lligada a la famlia Batlles que, pocs anys desprs, va comprar la fbrica vena de ca lArenys, com ja hem vist. Hem de suposar que les feien funcionar de forma directa i que no foren arrendades. P. Madoz (1844) escrivia que en aquesta fbrica hi havia quinze mquines angleses i quatre de franceses. En la relaci de 1850, Mari Batlles tenia un salt de 25 CV (noms apareix un vegada i no sabem si les dades sn de les Fontetas o de les dues

255. Notari Masramon 1809, ff. 22 i ss., 19-V-1809, AHCM. 256. Notari Mas 1818, ff. 27 i ss., 15-I-1818, AHCM.

240

LlOREN FERRER I AlS

fbriques que tenia al torrent) que servien per moure mil tres-cents vuit fusos de mule i mil tres-cents vuit fusos de contnua (GRaell s. a.: 452). Tot indica que sestava modernitzant la maquinria i les velles contnues comenaven a desaparixer. Sim Dalmau / Onofre Batlles. A lanterior captol hem vist com la famlia Dalmau alternava els noms de Sim i Dami i com se succeen blanquers, velers, negociants, adroguers i participaven en una gran varietat de negocis, entre ells els molins polvorers de la ciutat ns que lEstat els va recuperar. La seva fortalesa en el punt de partida els va donar ms fora en les noves oportunitats del segle. Cal afegir a tot aix, les unicacions patrimonials que van realitzar per la via del casament hereu-pubilla, com va ser el matrimoni entre Dami Dalmau i Agns Sanmart Vilaseca, celebrat lany 1767 i amb dispensa de consanguinitat.257 Sim Dalmau, adroguer, ll de Dami Dalmau, veler, es va casar amb Ignsia Mateu, lla de Francesc Mateu, un dels comerciants ms actius de la ciutat que va aportar 2.100 lliures al matrimoni.258 La seva germana Agns Dalmau ho va fer amb Onofre Batlles, veler, el 29 dagost de 1795, aport de dot 1.500 lliures.259 Els Batlles a travs de societats de comer i de la participaci a la fbrica dindianes de Josep Ignasi Soler, havien aconseguit una bona situaci social, partint dels recursos dun cabaler arribat a Manresa, ll dun sabater de Vic. Foren els Dalmau qui, associats amb Mart, Codina i Serrano, van fundar la societat que construiria les primeres fbriques a Manresa i farien servir la contnua de lar com a mquina fonamental. s possible que els Dalmau fossin uns simples socis capitalistes, per sempre hi havia implicaci en els negocis. Lany 1803 es redactava linventari de Dami Dalmau: casa al raval de Sant Andreu, dues cases al carrer Sobrerroca, setze jornals de vinya, deu de regadiu, tres de sec i dos horts i 4.000 lliures invertides a la societat que tenia amb Codina, Mart i Serrano, 1.000 lliures que li devien els consocis, 1.000 lliures invertides a la societat Sol, Dalmau i Comas, 500 lliures invertides en un vaixell que es deia Flor de Maig i 14.168 lliures que li devien diferents particulars.260 A aquests bns, calia afegir els de la seva dona Agns Sanmart que era pubilla. Fixem-nos que el que tenia invertit a la fbrica txtil era una petita part dels seus actius.

257. 258. 259. 260.

Notari Notari Notari Notari

Rallat. Cap. 1762-1771, ff. 132-137, 25-II-1767, AHCM. Masramon 1795, f. 106, 23-V-1795, AHCM. Masramon 1795, f. 172, 29-VIII-1795, AHCM. Masramon 1803, ff. 274-276, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

241

Lany 1809 va morir Sim Dalmau, sense lls, per la qual cosa el patrimoni Dalmau/Sanmart va passar a la seva germana Agns, que estava casada amb Onofre Batlles. La famlia Batlles/Dalmau va multiplicar enormement el seu poder econmic. Aix va suposar un conicte familiar amb la vdua Ignsia Mateu, ja que era usufructuria dels bns del seu marit. El conicte es va acabar amb un nou casament dIgnsia amb Maurici Pla un altre fabricant que tenia una fbrica al Torrent de Sant Ignasi com hem vist ms amunt i una concrdia signada entre cunyades que va signicar que Ignsia cobrs 22.398 lliures.261 Els Batlles tenien poc patrimoni per molt capital circulant. Lany 1809, Onofre Batlles Estevanell tenia una casa al carrer Vilanova (comprada 1804 a un veler amb problemes de deutes),262 talers plantats ab sos guarniments a lobrador i, segons els balanos de la casa, un capital de 91.545,5 lliures, una quantitat molt respectable.263 Linventari de 1865 dels bns de Mari Batlles Dalmau, hereu de la famlia Batlles, mostra el poder que havia assolit la famlia, fruit daquesta combinaci de factors i com shavia congurat una burgesia industrial que combinava inversi en fbriques i patrimoni immoble:264
Bns dOnofre Batlles Estebanell (avi de Mari) Casa C/ Vilanova; 1 J vinya + 1,5 J de regadiu Bns dAgns Dalmau (mare de Mari) 5 quarteres de regadiu; fbrica de les Fontetes Compres fetes per Onofre Batlles / Agns Dalmau (els seus pares) Casa C/ Vilanova (per a ampliaci); hort; fbrica Arenys Bns dAgns Dalmau (provenen dAgns Sanmart, pubilla, la seva mare) 5 quarteres vinya; casa a Valldevedrenas amb hort / casa prop daquesta; casa a Sant Andreu; 4,5 quarteres vinya/oliveres; 10 quarteres regadiu amb casa (tint del Dami); 7 quarteres regadiu; 16,5 quarteres vinya Bns adquirits per Mari Batlles Dalmau 29 quarteres regadiu; 2 quarteres Oliveres; 3,75 quarteres sec; casa a la Baixada dels Drets; fbrica de Sant Pau; mol del Salt; bns a Sant Fruits (casa amb 39,25 quarteres gaireb totes vinyes)

261. 19.000 lliures les aportava de dot al nou matrimoni (notari Mas 1818, f. 387, 12-VI-1818, AHCM) i 3.398 lliures en la liquidaci nal (notari Mas 1824, f. 340) segons concrdia signada davant el notari. Notari Mas 1822, 13-V-1822, AHCM. 262. Notari Masramon 1804, f. 354, AHCM. 263. Notari Masramon 1809, f. 130, 20-XI-1809, AHCM. 264. Notari Puig 1865, escriptura 177, 16-III-1865, AHCM.

242

LlOREN FERRER I AlS

Ens interessa destacar especialment que una part important dels bns procedien de les acumulacions anteriors, possibles grcies a les unions matrimonials (Dalmau/Sanmart, primer, i Batlles/Dalmau, desprs) i que en el segle XIX, mentre participaven en les activitats industrials, tamb invertien en terres. Els Batlles van formar part de la burgesia de Manresa en el segle XIX. Mart Codina. No en sabem gaire daquesta famlia. Mart Codina, comerciant de Manresa, era ll de Pere Codina, paraire de Sant Hiplit de Voltreg, lany 1806 tenia cinc lls, dels quals, Ignasi, el gran, era lhereu.265 Un cabaler arribat a Manresa, capa daprotar les oportunitats que hi havia a la ciutat i que va acabar invertint en la primera fbrica que es va construir a la ciutat. Va durar aquesta inversi ns a lany 1818. Una lla estava casada amb Joan Claret, passamaner, amb qui va formar companyia per fer funcionar la fbrica de Castellgal. En 1823 declaraven que la famlia tenia els cabals a Barcelona on residien lany 1830. La fbrica dIgnasi Pons? Al nal del torrent de Sant Ignasi hi havia el mol del Salt. El 31 de mar de 1820 sabem que Ignasi Pons, comerciant de Manresa, constituhido en el torrente Mirable o de San Ignacio y punto de la Vall de Vedrenas inmediato al molino del Salt va prendre possessi de laigua que sortia del mol i la que venia pel torrent al efecto de principiar y poder dar el debido curso a la fabrica de hilados y otros husos y objetos que tenga por oportunos que va a construir en su propio terreno inmediato y contiguo a la capilla de San Marcos.266 No hi ha dades posteriors daquest establiment. Pensem que mai es va edicar, i que no sha de confondre amb la fbrica del Salt que va edicar Josep Pons i Enrich el 1862, quan lAjuntament es va vendre el salt del mol en el procs de venda de bns propis. La fbrica del Remei de Pau Miralda i Cia. No hem de confondre aquesta fbrica amb la companyia daquest nom del segle XVIII, ni amb la gran fbrica que Pau Miralda i Cia va construir al riu Cardener dedicada a la producci de draps. En realitat, la fem constar perqu funcionava com a establiment fabril, per cal ressaltar que no tenia cap motor hidrulic ni feia servir laigua del torrent.
265. Notari Masramon Testaments 1806, f. 238, 11-XI-1806, AHCM. 266. Notari Mas 1820, f. 121, 31-III-1820, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

243

Lany 1817 el menor Ignasi March i Coma, per pagar 8.000 lliures de diferents llegats que havien fet els seus pares, va vendre quatre cases semiderrudes al costat de lHospital i al barri del Remei i una pea de terra de regadiu. Lnic postor va ser Manel Torrents, soci de Pau Miralda i Cia., que va comprar les cases per 4.223 lliures i les va transformar en una fbrica.267 Aquest edici va estar lligat a les societats que van funcionar a la fbrica nova de Pau Miralda. Lany 1847 shi va installar Cristobal Torra i Cia. un dels socis de la qual era Joan Torrents i Miralda, propietari de ledici, per impulsar els teixits de cot.268 En la llista de fbriques de teixits de 1850 hi consta Cristfor Torra que hi tenia nou telers senzills, quaranta-dos de compostos i trenta-un de jacquard (GRaell s. a.: 482) sense cap tipus de motor. Manresa. El riu Cardener Laltre espai industrial destinat a la latura de cot va sorgir al riu Cardener, amb ms cabal que el torrent de Sant Ignasi a les mateixes dates, segurament a causa de lalta rendibilitat de les primeres fbriques. Seguint el curs del riu Cardener al seu pas per la ciutat de Manresa, trobem diversos aprotaments hidrulics a nals del segle XVIII: una roda que servia per aixecar laigua i poder regar (la roda del Calderer),269 el mol de Travessa, el mol Nou a la mateixa desembocadura del torrent de Sant Ignasi, el mol de les Obagues, els molins polvorers de la ciutat i tres molins paperers a la zona dels Comtals.270 Les noves fbriques van aprotar les antigues estructures preindustrials i van crear-ne unes altres de noves. La fbrica del Pont de Fusta (I) Va ser lany 1804 quan la Batllia va otorgar un establiment daigua al riu Cardener a favor de Josep Torras i Jaume Solernou, duna banda, i de Francesc Cots i altres, de laltra, en la represa que havien de construir conjuntament en el paratge del mol ensorrat

267. Notari T. Coma 1816-1817, f. 79 (1817), AHCM. 268. Notari F. de Mas 1847, ff. 263-267, 22-IV-1847, AHCM. 269. El dret a utilitzar laigua del riu Cardener per a poder regar 11 quarteres 7 quartans fou concedit pel Reial Patrimoni el 21 de desembre de 1769. Lestabliment de la resclosa i el canal establerts a Josep Barjau, calderer, daten del 21 doctubre de 1779 a canvi dun cens de 2 rals. El nom de la roda tenia a veure amb loci de qui la va construir (Registre de la Propietat de Manresa nm. 1, tom 56, f. 242, RPM. 270. Resposta a Francisco Zamora, Manresa, pregunta 13, mn. 2468.

244

LlOREN FERRER I AlS


Esquema de la construcci de fbriques a Manresa en el riu Cardener a partir de laprotament dinfraestructures antigues

Resclosa Mol de Travessa Roda del Calderer (segle XVIII)

Fca. Pont de Fusta I Fca. Pont de Fusta II (1804) Fca. dels Panyos (1820) Fca. de Cal Cots (1804) Fca. Soler
Mol Nou

Mol de les Obagues

Mol Polvorer

Fca. Sacrist (1804)

Mol dels Comtals 1r Mol dels Comtals 2n

Mol dels Comtals 3r

den Travessa.271 Les bones perspectives de la fbrica de Dalmau, Mart, Codina i Serrano van portar a buscar un nou emplaament, que aprotava la infraestructura dun antic mol, per construir dues fbriques en el mateix salt. Analitzarem primer un dels participants en lestabliment. L1 de setembre de 1804 es va constituir una societat per construir una fbrica de lats de cot al riu Cardener, al lloc anomenat la bauma dels gitanos, per deu anys i amb un capital de 42.000 lliures repartit en 18 accions de 2.333,35 lliures. Les accions es repar271. Notari Masramon 1805, 8-VII-1805, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

245

tien de la manera segent: sis accions per Maurici Pla, Agns Prat i Josep Torras (que els hem vist ms amunt actuant al torrent de Sant Ignasi), dos per Josep Perera Dalmau, dos per Ignasi Pons i Perera, tres per Jacint Vidal i Mag Balaguer, una per Anton Parera, una per Albert Llor, una per Jaume Solernou, una per Josep Moliner i una per Joan Arany.272 Sabem, a ms, que lacci de Joan Arany, veler de Manresa, estava compartida amb Agust Torres i Galobardes, tamb veler.273 La fragmentaci del capital era molt alta, aix fa pensar que hi havia un cert temor davant el risc de la nova activitat. Molt aviat van aparixer conictes entre els socis i es va produir un procs de recomposici del capital. Josep Moliner, comerciant de Manresa, per poder aplegar el capital que necessitava per invertir a la fbrica va vendre diverses peces de terra (a Josep Ursol, pags, per 180 lliures,274 a Anton Gomis, veler i comerciant, per 1.250 lliures,275 a Bonaventura Fuster, comerciant, per 1.700 lliures).276 No sembla que la venda fos la soluci, perqu el 19 doctubre de 1814, la vdua, per pagar deutes diversos (3.116 lliures), va vendre la seva acci a Josep Torras Galobardes, per 5.000 lliures.277 En realitat, Josep Torras lhavia comprada en nom de Jacint Vidal, forner.278 Els tutors de Joan Arany i Pujol, veler, per pagar diversos deutes (entre els quals hi havia la meitat de lacci que possea a la fbrica, Albert Llor) venien a Mag Balaguer, comerciant, la meitat de lacci per 3.500 lliures.279 Hi van haver ms moviments daccions durant aquests anys: Jacint Vidal va adquirir les dues accions dIgnasi Pons; Magi Balaguer, la dAlbert Llor i Joan Arany i, Agns Prat, la de Maurici Pla, de manera que la composici de la societat era a 21 de novembre de 1817 la segent: Ignasi Prat (sis accions), Josep Torras Galobardes (sis), Jacint Vidal (cinc), Mag Balaguer (tres), Josep Perera (una), vdua Anton Parera (una) i els cnjuges Oliveres Solernou (una). Va ser en aquesta data que van acordar dividir la fbrica en dues. La primera fbrica va quedar a les mans dels socis Jacint Vidal (cinc), Mag Balaguer (tres) i Josep Perera (dos), i laltra a les de Josep Torras Galobardes (sis), Ignasi Prat (sis), vdua dAnton Parera (una) i Jaume Oliveres (una).
272. 273. 274. 275. 276. 277. 278. 279. Notari Notari Notari Notari Notari Notari Notari Notari Prats 1826, f. 117, 23-III-1826, AHPB. Masramon 1806, 30-VI-1806, AHCM. Masramon 1806, f. 272, AHCM. Masramon 1806, f. 12, 9-I-1806, AHCM. Masramon 1806, f. 24, 29-I-1806, AHCM. J. de Mas 1814, f. 235, 19-X-1814, AHCM. C. Mas 1815, f. 238, AHCM. J. de Mas 1814, f. 281, AHCM.

246

LlOREN FERRER I AlS

Aix la primera fbrica del Pont de Fusta era la de Jacint Vidal, Mag Balaguer i Josep Perera. No sabem si, en aquesta primera etapa, la feien funcionar directament o si la van arrendar. Segons P. Madoz (1844), la fbrica produa lats de cot amb cinquanta mquines angleses i produa dos-centes quaranta lliures al dia dordits dels nmeros 20 al 40. En la relaci de 1850 tenia un salt de 10 CV de fora hidrulica, mil vuit-cents vint-i-quatre fusos de contnues i quaranta-quatre obrers (G. Graell s. a.: 452). Maurici Pla (vegeu la fbrica de Maurici Pla al Torrent de Sant Ignasi) Agns Prat i Josep Torras Galobardes (vegeu la fbrica del Torrent de Sant Ignasi). Josep Perera Dalmau. Hem vist en el captol anterior com la famlia Perera, junt amb altres socis, engegava la societat Ignasi Perera i Cia. dedicada a la producci i comercialitzaci de manufactures de seda per tota la pennsula. Josep Perera Dalmau era lhereu de la saga familiar que va invertir no est clar si a ttol individual o en nom de la societat en la nova societat per edicar una fbrica i produir lats de cot. Hem de tenir en compte que, aquesta experincia, va ser una aportaci de diversos socis per afrontar amb poc risc la nova inversi. Hi ha, doncs, una relaci directa entre les antigues activitats i les noves, i Josep Perera va esdevenir soci una vegada aclarida la complicada situaci accionarial. Lhereu de Josep Perera va ser Ignasi Perera Oms que es va casar amb Eullia Gonzlez Pascual de Barcelona. Hom t la sensaci que cada vegada eren menys fabricants. Aquesta parella no va tenir lls i van nomenar hereu Onofre Batlles Perera, el seu nebot (no era de la branca principal dels Batlles sin duna secundria). Aquest va morir lany 1865 i va deixar hereva la seva dona ngela Gal Masnou. Les accions de la fbrica van passar a aquesta, per els accionistes de lantiga societat Perera i Cia. no van estar dacord amb aquesta cessi ja que consideraven que les accions havien estat comprades en nom de la societat i no a ttol individual. Lany 1867 es va arribar a un pacte, segons el qual ngela Gal i Eullia Gonzlez cedien les accions als antics socis de la societat Francesc Llor Pons, propietari, Josepa Valls Isant, Mari Valls Isant, Manel Parera Valls, comerciant i ve de Valncia, i Andreu Valls Torrents, comerciant.280 Es dedicaven a altres activitats, no a fer funcionar la fbrica que shavia arrendat a diferents industrials.

280. Registre de la Propietat nm. 1 de Manresa, tom 37, f. 20, RPM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

247

Ignasi Pons i Perera. Coneixem aquest personatge a travs de la trajectria dun descendent seu, Josep Pons i Enrich, que fundar la colnia Pons de Puig-reig. Formava part daquests velers que es van enriquir de forma important al segle XVIII i que van provar la latura del cot a principis del segle XIX. Es va casar amb Josepa Fuster, lla dun dels comerciants ms importants de la ciutat a nals del segle XVIII, que li va aportar 4.000 lliures de dot.281 En el segle XIX, a diferncia dels seus cosins, va evolucionar cap a posicions rendistes (FeRReR AlS 2005b). Jacint Vidal. Tenim poques dades daquest soci. La participaci de Jacint Vidal a la fbrica es va dividir entre els germans. Lany 1858, dues accions eren de Santiago Vidal Torres, hisendat, natural de Barcelona, que era ll de Maurici Vidal Sabi i Ignsia Torres Lluch i estava casat amb Francesca Quer Vallcendrera, lla dun veler i hisendat de Manresa.282 Les altres tres accions eren de Jacint Vidal Torres, propietari i comerciant de Barcelona, que lany 1866 les venia a Jaume Balaguer Gubianes, prevere.283 Lany 1857, Jacint Vidal Torres, ve de Barcelona, Miquel Rosich Torres i Antoni Torra Rolan, fabricants i comerciants de Manresa, havien constitut una societat en aquesta fbrica que funcionava amb el nom de Vidal, Torra i Rosich, amb un capital de 5.625 lliures per soci. Lany 1867, quan Jacint Vidal ja havia venut les seves accions, es va dissoldre la societat.284 Encara que no sabem els orgens de la famlia, veiem la seva evoluci posterior: emigraci a Barcelona, partici de les accions, actitud rendista i un germ que participa en activitats industrials. Mag Balaguer. Estem davant duna modesta famlia de traginers del segle XVIII. Mag Balaguer, traginer, era ll dAndreu Balaguer, traginer que es va casar amb Raimunda Cortada, lla dun veler de Manresa, que va aportar 200 lliures al matrimoni, una quantitat modesta.285 Lascens social de la famlia es va produir en el primer ter del segle XIX. Lany 1837 Anton Balaguer Cortada, lhereu de Mag, pagava a Ignasi Balaguer, capit del regiment dInfanteria de Santoya, 1.800 lliures de drets de llegtima.286

281. 282. 283. 284. 285. 286.

Notari Notari Notari Notari Notari Notari

Masramon 1780, f. 65, 5-III-1780, AHCM. Mas 1858, nm. 595, 12-IX-1858, AHCM. Puig 1866, escriptura 330, 14-V-1866, AHCM. Puig 1867, escriptura 421, 3-VIII-1867, AHCM. Masramon 1782, f. 165, 23-VI-1782, AHCM. Mas 1837, f. 96, AHCM.

248

LlOREN FERRER I AlS

Mag Balaguer Gubianes havia de ser lhereu del seu pare, per va morir sense fer testament lany 1864, la qual cosa va convertir en cohereus de tres accions de la fbrica Jaume Balaguer Gubianes, prevere, i la seva germana Josepa;287 lany 1866, el prevere va comprar les tres accions de Jacint Vidal Torres per 5.400 duros, i es convert en el soci majoritari de la fbrica. Les accions del capell foren venudes pels seus hereus de conana, lany 1887, a Josep Torrens i Serra, un dels hereus dels Torrents que anava comprant la propietat a poc a poc. Anton Parera. Era un altre dels socis dIgnasi Parera i Cia., ja que era un cabaler de la famlia. Estava casat amb M. ngela Prat, germana dIgnasi Prat, que tamb participava en la inversi de la fbrica. Segons el testament del seu pare, M. ngela rebria 1.800 lliures de dot.288 Van comprar una acci i lany 1809 va morir. En el seu testament sespecica que en atenci de tenir mos efectes en la America per sa venda y no ser encara venuts per rah de las actuals circunstancias de la Guerra sens saber lo que de la venda de ells resultar.289 La vdua allegava lany 1828, en el moment de vendre lacci, que el seu marit no li havia deixat diners ni rdits per mantenir-se, que lacci que tenia li produa molt poc i que havia viscut del llegat de la seva mare.290 No sabem com es va situar la famlia posteriorment. Albert Llor. Hem vist a lanterior captol que els membres de la famlia daquest personatge eren velers que participaven com a socis a la societat dIgnasi Parera i Cia. No ens ha destranyar que inverts en la compra dalguna acci com ho van fer altres companys de la societat, pensant que era una bona oportunitat econmica. Va durar poc de temps a la fbrica, ja que se la va vendre. Albert Llor lany 1830 era perxer i el 1867 Francesc Llor Pons, ll dAlbert, apareixia a la fbrica com a soci de lantiga societat Parera i Cia., reclamant les accions dOnofre Batlles Parera. No sembla que es dediqus a la fabricaci. Francesc era hereu i solter quan va morir, i Albert Llor, que va heretar els bns del seu germ, tamb.291 No s lnic cas de membres de la burgesia local que moren solters. Abans hem vist el cas dels germans Comellas. Jaume Solernou. No tenim informaci rellevant sobre aquest soci. Josep Moliner. Es tracta, en aquest cas, dun pags convertit al comer, en el sentit que tenia aquesta paraula a nals del segle XVIII.
287. 288. 289. 290. 291. Registre de la Propietat nm. 1 de Manresa, tom 48, f. 240, RPM. Notari Masramon 1792-1800, f. 139, 19-IX-1794, AHCM. Notari Casasayas, Testaments 1808-1809, f. 340, AHCM. Notari Prats 1828, f. 286, 30-X-1828, AHPB. Registre de la propietat nm. 1 de Manresa, tom. 128, f. 142, RPM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

249

Francesc Moliner, pags, va morir sense descendncia i va fer hereu el seu nebot, ll del germ segon, Josep Moliner.292 Es tractava dun patrimoni immobiliari important: casa al portal de mossn Bosch amb dos cellers i cent cinc cargues de vi de capacitat, deu cases, deu peces de terra (cinc jornals de regadiu, nou jornals i mig de vinya i un hort).293 Josep Moliner, pags, shavia casat amb Gertrudis Solernou, lla dun pags, que va aportar 135 lliures, abans de ser hereu del seu oncle.294 Lany 1772, amb un estatus social millorat, Josep Moliner, pags, es va casar amb Rosa Casajoana, lla dun pags de Viladordis, que va aportar 500 lliures.295 s molt probable que Josep Moliner sigui el que surt sovint en els arrendaments municipals que hem vist en un altre captol. Lany 1808, quan participava a la fbrica, consta com a comerciant, per per nanar la seva acci va haver de vendre algunes peces de terra; la seva dona, vdua, va acabar-la de vendre lany 1814. El pags, en contacte amb altres comerciants, va invertir a la nova fbrica per la realitat el va resituar. Va desenvolupar molt poc temps aquesta nova activitat. Joan Arany. No tenim sucient informaci per situar-lo. La fbrica del Pont de Fusta II Desprs de la divisi de ledici de lany 1817, laltra fbrica va ser per Josep Torras (sis accions), Ignasi Prat (sis), la vdua dAnton 296 Parera (una) i Jaume Oliveres (una). Va ser el mar de 1818 quan Torras i Prat van acordar lentrada de Josep Badia i Gertrudis Torrents (antics socis de la Pau Miralda i Cia.) per injectar capital a la fbrica i van constituir una nova societat amb un capital de 27.250 lliures. Aquesta operaci era la mateixa que hem vist a la fbrica que tenien al torrent de Sant Ignasi, la qual cosa vol dir que la societat feia funcionar les dues fbriques.297 En els anys segents es va produir una simplicaci de socis. El 9 de maig de 1818 Jaume Oliveres, comerciant, i la seva dona manifestaren que volien separar-se de la societat i els altres socis van pagar 6.000 lliures per lacci que posseen.298 Lany 1824, Josep Torras
292. 293. 294. fer anys que 295. 296. 297. 298. Notari Raures Testaments 1762-1770, f. 105 (1764), AHCM. Notari Raures 1764, f. 260, 11-VIII-1764, AHCM. Notari Raures 1760, f. 281, AHCM. Quan es van signar els captols ja devia estaven casats si tenim en compte quan es va celebrar el matrimoni del ll. Notari Raures 1772, f. 160, 7-VI-1772, AHCM. Notari Mas 1817, f. 524, 21-XI-1817, AHCM. Notari Prats 1826, f. 117, 23-II-1826, AHPB. Notari C. Mas 1818, f. 315, 9-V-1818, AHCM.

250

LlOREN FERRER I AlS

Galobardes va vendre les accions als altres socis.299 El 30 doctubre de 1828, M. ngela Parera Prat, vdua dAnton Parera, veler, va fer el mateix, vendre per 6.000 lliures als altres socis per poder pagar la seva subsistncia.300 La fbrica va ser, al nal, propietat de tres socis: Ignasi Prat, Josep Badia i Joan Torrents. Tampoc sabem si la gestionaven directament o la van arrendar. Segons P. Madoz (1844) la fbrica produa 200 lliures diries de lats de cot per a ordit dels nmeros 20 al 30 amb quaranta mquines angleses. A. Sol (2004: 92) creu que fou arrendada a Pau Torrents Miralda abans de constituir la societat La Manresana a la fbrica dels Panyos com veurem, i lany 1.857 va ser arrendada a Jaume Ricart, comerciant de Barcelona per originari de Casserres, per dotze anys i 1.875 lliures anuals.301 La fbrica de cal Cots El 23 de maig de 1804, els canonges de la Seu van establir a Francesc Cots una pea de terra per fer-hi una fbrica, per un cens de 210 lliures anuals, al costat mateix del riu Cardener.302 Hem vist que aquesta fbrica aprotava el mateix salt daigua que la del Pont de Fusta i que el 8 de juliol de 1805, quan sestaven construint, van haver daclarir com es repartirien laigua.303 La societat que estava construint aquest edici estava formada per Francesc Cots Bonells, Jacint Soler Busquets, Ignasi Soler i Ribot, Ramon Sol Colldeforns i Joan Comes Abadal; tots els socis hi havien invertit el mateix i funcionava amb el nom de Cots, Sol, Soler i Comes. Lany 1809, una acci de la societat estava valorada en 16.000 lliures.304 Igual que va passar en altres societats durant aquests anys, aviat es va iniciar un procs de compravenda de les accions, sovint a causa de deutes dels socis. Encara que no tenim tots els moviments realitzats, sabem que Ramon Sol Colldeforns, per pagar 5.000 lliures a la vdua dIgnasi Soler, es va vendre una quarta part de lacci que possea.305 El 6 de setembre de 1815 es venia la meitat de lacci per 10.500 lliures a Joan Baptista Vilaseca.306

299. 300. 301. 302. 303. 304. 305. 306.

Notari Notari Notari Notari Notari Notari Notari Notari

Prats, ibdem. Prats 1828, f. 286, 30-X-1828, AHPB. F. Mas 1857 (2), f. 1469, AHCM. Masramon 1804, 23-V-1804, AHCM. Masramon 1805, 8-VII-1805, AHCM. Masramon 1809, f. 21, AHCM. Mas 1815, f. 60, 16-II-1815, AHCM Mas 1815, f. 342, 6-IX-1815, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

251

El 26 de setembre de 1822, i desprs de traspassos que desconeixem, els tres socis que quedaven (M. ngela Soler i el seu ll, Joan Comes i Abadal i Francesc Cots i Bonells) van acordar liquidar la societat Cots, Soler, Soler i Comes. Es repartien els bns i els crdits, i dividien la fbrica en dues parts: tres cossos de ledici eren per Francesc Cots i, dos, per Soler i Comes.307 A partir daquest moment i durant uns quants anys, en aquest edici hi funcionarien dues fbriques de forma independent com va passar amb laltra del Pont de Fusta. Recordem que totes funcionaven amb laigua del mateix canal. Fbrica Soler i Comes. El capital inicial era de 32.000 lliures aportades a parts iguals entre els dos socis. En realitat, lacci de Joan Comes estava compartida des dun principi amb Pere Gironella Cluet, comerciant de Gironella; ms endavant, per problemes de deutes, els Comes van cedir laltra meitat als Gironella. Lany 1824, el capital de la societat era de 45.066 lliures, de les quals 16.653 pertanyien a Pere Gironella (SOl PaReRa 2004a: 85). El 19 de setembre de 1825, M. ngela Soler i Mateu i el seu ll Joaquim refeien la societat amb Pere Gironella, ve de Barcelona. La nova societat sanomenaria Soler i Gironella i Cia. La direcci la portaria Joaquim Soler que cobraria 200 lliures anuals pel seu treball. Ignasi Torras Galobardes (germ de Josep Torras que hem vist en altres societats) seria el comissionista de Barcelona. Quan es desfs la societat, ledici de la fbrica seria adjudicat al millor postor.308 El 5 de setembre de 1828 Joaquim Soler passava a cobrar 400 lliures i el 6 de gener de 1829 van acordar construir una nova roda perqu la vella estava podrida i no podia moure les mquines. Ats el creixement dels deutes de Pere Gironella i la pressi dels creditors, la societat va passar a anomenar-se Soler i Cia. A la mort de Pere Gironella, al seu ll no li va quedar ms remei que vendres la part de la fbrica. El 4 dabril de 1832, Francesc Cots, que era el propietari de laltra meitat de ledici, va oferir 10.300 lliures per la meitat de la fbrica cantidad no despreciable i Josep Gironella va vendre la seva part per poder pagar els deutes contrets.309 Siniciava aix el procs de reunicaci de la fbrica. El 24 de desembre de 1832 Joaquim Soler i Mateu, propietari de laltra meitat, arrendava a Miquel Cots i Enrich per dos anys i vuit mesos la part de la fbrica que li faltava per 500 lliures anuals.

307. Notari Mas 1822, f. 179, 26-IX-1822, AHCM. 308. Notari Gili 1830, f. 11, 8-I-1830, AHCM. 309. Notari Marzola Prat 1832, f. 52, 4-IV-1832, AHPB.

252

LlOREN FERRER I AlS

Segons el que shavia acordat amb Gironella, quan sacabs la societat la fbrica seria per al millor postor. El 15 de gener de 1835 Francesc Cots va oferir 20.000 lliures per la fbrica i es va quedar amb la meitat que li faltava pagant 10.000 lliures a Joaquim Soler. Era lgic que fos aix ja que tenia les tres quartes parts de la fbrica original.310 La fbrica Cots. Francesc Cots es va quedar amb tres cossos de la fbrica lany 1822. El 10 dagost de 1821 va formar societat amb el nom de Francesc Cots i Cia. per continuar la latura de cot ab maquinas de construcci vulgarment ditas inglesas en la casa fabrica que lo mencionat Francisco Cots t a la vora del Cardener. Lobjectiu era assegurar la subsistncia al seu germ Marc, ns que trobs un nou lloc on invertir. El 12 de maig de 1823, aquest retirava 8.000 lliures de capital i 250 lliures de benecis, una part pagats amb paquets de cot lat que estaven a Barcelona; Francesc Cots es comprometia a no portar-ne ms per facilitar la venda.311 La fbrica funcionava amb mquines angleses des de linici edicaren una gran fabrica de lats de cot ab maquinas de construcci a la inglesa.312 En linventari dels bns de Francesc Cots de 1838 es fa una interessant descripci de les mquines de la fbrica: dos maquinas diables, tretze maquinas de cardar, una mquina rolana de sis fochs, altra item de quatre fochs, tres maquinas de fer metxa de trenta dues puas, altra idem de quaranta vuyt puas, sis maquinas de fer metxa de vuyt puas, vuyt aspis de vuyt madexas, un aspi de dotze madexas, dos maquinas de lar trama de cent fusos cadascuna (...) trenta sis maquinas de lar de quaranta vuyt fusos, dos item de sexanta fusos, dos idem de setanta dos fusos.313 Tenia quaranta mquines de lar amb mil nou-cents noranta-dos fusos i dues mquines de lar trames amb dos-cents fusos. P. Madoz (1844) deia que la fbrica de Miquel Cots i Enrich es dedicava a produir ordits amb quaranta-cinc mquines angleses i una producci de cent setanta lliures diries dels nmeros 20 a 25. Hem de suposar que, tant Francesc com Miquel Cots, van fer funcionar la fbrica de forma directa i el mateix farien Soler i Gironella. s possible que ledici construt fos un simple espai amb un motor hidrulic que podia fragmentar lenergia produda entre dife-

310. 311. 312. 313.

Notari Notari Notari Notari

Mas Mas Mas Mas

1835, 1823, 1835, 1838,

f. f. f. f.

6, 30-XII-1834, AHCM. 129, 12-V-1823, AHCM. 6, ibdem. 11, 20-I-1838, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

253

rents fabricants. Lany 1844, per exemple, sabem que Miquel Cots tenia mquines de cardar muntadas en societat ab Joan Serra dins de la fbrica. Aquest mateix any Miquel Cots va arrendar per vuit anys a Narcs Pla i Carreres, fabricant de cot de Barcelona per natural de Santpedor, la segona quadra de la casa fbrica per 1.800 lliures lany; en larrendament hi anava ls del salt daigua i lobligaci dinstallar una roda nova que havia de donar vuitanta voltes per minut.314 Com a garantia, larrendatari de Santpedor hipotecava dotze mquines de lar ditas mulgeni de cent vint fusos cadascuna. Aquesta s la notcia important, Narcs Pla incorporava una nova mquina i es comenava a superar letapa de les contnues. Lany 1848, a la resta de la fbrica shi va installar Cots, Genesc i Cia., una societat que ja no tenia res a veure amb els esquemes desenvolupats ns ara en aquestes fbriques. Era una aposta per una nova mecanitzaci de la latura, la introducci del tissatge mecnic i la connexi directa amb Barcelona. Per aix s una histria que veurem ms endavant. En la relaci de 1850 ja es percep aquesta renovaci. Narcs Pla utilitzava 13 CV de motor hidrulic per moure mil sis-cents vuitanta fusos de mule-jenny i donava feina a trenta treballadors i Cots, Genesc i Cia. movia dos-cents fusos de selfactines i trenta telers mecnics (GRaell s. a.: 452 i 482). Francesc Cots Bonells. Cal prestar atenci a aquesta famlia que jugar un destacat paper en la histria econmica de la ciutat en el segle XIX. Per a aquesta famlia, les fbriques van jugar un paper important noms durant un perode curt de temps. Ens hem de remuntar al testament de Miquel Cots, traginer, ll de Francesc Cots, pags, que estava casat amb Ignsia Sanou, lla dun mestre de cases.315 En el testament que va redactar el 1752, es declarava pags i tenia dos lls, Miquel Cots, veler, i Ignasi Cots, lhereu, que apareix com a paraire.316 Pags que feia tamb de traginer, que sintrodu al comer i amb uns lls que es passaren a les professions amb futur de la ciutat. La generaci clau s la dIgnasi Cots Bohigues, paraire, ll de lanterior Ignasi, casat amb Francesca Bonells el 1770, lla de Francesc Bonells, comerciant. Lany 1752 Francesc va fer testament; tenia quatre lles a qui deixava 350 lliures per quan es casessin i feia hereu
314. Notari Mas 1844 f. 43, 18-I-1844, AHCM. 315. Notari Monfar Testaments/Inventari 1705-1726, f. 77, 26-II-1716 i f. 95, 11-V-1725, AHCM. 316. Notari Rallat, Testaments 1756-1761, f. 179, 30-III-1752, AHCM.

254

LlOREN FERRER I AlS

el seu ll primognit.317 Lactivitat comercial dels Bonells va progressar perqu en 1776 Agns es va casar amb Francesc Lpez, cirurgi de Sant Hiplit de Voltreg, i va aportar 700 lliures, molt per sobre de la quantitat que li havia proms el seu pare. I un altre detall: les pagava la seva germana gran que shavia casat amb Ignasi Cots, paraire. s a dir, la mort de lhereu unicava el patrimoni Cots i Bonells en un.318 Els Cots van negociar amb tot tipus darrendaments i van comprar i van vendre a carta de grcia aprotant les dicultats dartesans i pagesos: el 1780 van arrendar els delmes i drets de Claret de Cavallers, Sal, Mei, Matamarg i Castelltallat per 2.700 lliures els quatre anys;319 aquest mateix any establien a rabassa morta terres del mas Abei de Baix que era de la seva dona;320 el 1783 compraven a carta de grcia una pea de terra a Castellgal a un camperol que no podia pagar els deutes que tenia;321 aquest mateix any Josep Pelfort, pags de Coaner, arrendava per cinc anys el mas Galobardes de Salo per 400 lliures a Ignasi Cots;322 el 1784 arrendava novament, per quatre anys i 2.500 lliures, les senyories de Claret de Cavallers, Sal, etc.;323 el 1786 arrendava per quatre anys els delmes i censos de Viladecavalls i Monistrol de Calders, Priorat de Sant Pau, castellania de Puigberenguer de Manresa per 2.600 lliures;324 el 1802 van arrendar els fruits del mas Morera a Ivorra per 645 lliures i la quarta part del mas de les Feixes a Calls, etctera (SOl PaReRa 2004a: 188). Aquests sn segurament noms alguns exemples que suggereixen que la base de la riquesa de la famlia Cots no tenia res a veure amb la manufactura de la seda, sin amb la comercialitzaci de productes agrcoles i laprotament de les dicultats dels camperols.325 Lany 1786, Francesc Cots Bonells, veler, es va casar amb Agns Dalmau, lla de Joan Dalmau, corder que va aportar 1.500 lliures de dot, la qual cosa mostra lascens social que estava fent la famlia.326 Francesc Cots va quedar vidu molt aviat i es va tornar a casar lany

317. Notari Rallat, Testaments 1752-1761, f. 1, 8-III-1752, AHCM. 318. Notari Masramon 1776, f. 51, 6-XI-1776, AHCM. 319. Notari Masramon 1780, f. 137, 31-V-1870, AHCM. 320. Notari Masramon 1780, f. 90, 1-IV-1780, AHCM. 321. Notari Masramon 1783, f. 86, 16-III-1783, AHCM. 322. Notari Masramon 1783, f. 179, 24-VI-1783, AHCM. 323. Notari Masramon 1784, f. 192, 14-VII-1784, AHCM. 324. Notari Masramon 1786, f. 105, 25-III-1786, AHCM. 325.s el que conrmen algunes dades complementries que aporta A. Sol (2004: 188) a la biograa que realitza dels Cots. 326. Notari Masramon 1786, f. 197, 4-VII-1786, AHCM. Que lhereu es cass amb un corder pot estar relacionat amb el fet que molts arrendaments de drets feudals o de masies foren fets conjuntament amb Josep Vilarrub, corder.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

255

1790 amb Francesca Enrich, lla dEnrich Enrich, veler de Manresa, que va aportar 1.000 lliures.327 Lany 1802, Agns Cots, lla dIgnasi Cots, es va casar amb Josep Ribot, apotecari, a qui va aportar 1.500 lliures.328 Lany 1801, lIgnasi feia testament i el 1811 redactava un codicil que redua els llegats fets haguda ra y proporci de los que sos bens y lo patrimoni de sa muller se trobaria haver minorat des del any 1801 (...) majorment sos capitals o caudals per las turbulencias del dia.329 Ens indica que hi havia dicultats en aquests anys i que no tot anava com abans. Per el ms interessant s el conicte entre la mare i el ll hereu per lusdefruit. Quan lhereu duna casa moria, el normal era que la vdua es queds amb lusdefruit, s a dir, els fruits del patrimoni patern. Aquest fet no solia comportar molts problemes quan el patrimoni era immoble, per quan el patrimoni estava format per capitals lquids, lhereu reivindicava que els benecis obtinguts eren fruit de la seva gesti i no sacceptava que la mare sho queds tot. Potser per aix Ignasi Cots, quan va redactar el testament el 1801, deixava a la vdua lusdefruit de les nques i tot el que t en negocis passa al seu hereu a que els faci crixer sense haver de donar compte a ning.330 Lany 1812 es va arribar a un acord segons el qual la vdua renunciava a lusdefruit a canvi de ser cuidada a casa pel seu ll hereu, i es xaven els llegats a tots els germans de Francesc.331 En aquest moment, la fbrica al riu Cardener ja estava en funcionament i, per tant, els Cots havien cregut en la nova oportunitat del cot, per continuaven invertint en altres fronts, especialment en la compra de nques. Hi ajudava la liquiditat obtinguda de la reducci dalguns negocis i les dicultats que passaven pagesos i altres grups socials en aquests primers anys del segle XIX. Una llista no exhaustiva dinversions: lany 1801 van comprar les nques de Miquel Graell al Guix per 11.710 lliures;332 lany 1810 van comprar el mas Mart i Fussimanya a Balsareny a carta de grcia;333 el 1814, el mol de Balsareny;334 lany 1816, el mas dels Claperoses tamb a Balsareny.335 I el 1830,

327. Notari 328. Notari 329. Notari 330. Notari de lusdefruit sobre 331. Notari 332. Notari 333. Notari 334. Notari 335. Notari

A. Raurs 1790-1791, f. 414 (1790), 16-XII-1790, AHCM. Masramon captol 1802, 23-XII-1802, AHCM. C. Mas 1812, f. 590, 8-IX-1812, AHCM. T. Coma 1801, f. 39, 14-III-1801, AHCM. Aquest problema derivat capitals lhem analitzat a Ferrer Als, 1994a. C. Mas 1812, f. 590, 8-IX-1812, AHCM. T. Coma 1801, f. 189, AHCM. Mas 1810, 19-IX-1810, AHCM. Mas 1814, f. 118, AHCM. Mas 1816, 26-I-1816, AHCM.

256

LlOREN FERRER I AlS

Francesc Cots, comerciant, declarava que tenia en el terme de Manresa 28,1 jornals de regadiu, 5,75 de vinya, 3,8 doliveres, 1,5 de sec i un hort.336 Entre 1810 i 1820 els Cots van invertir 37.940 lliures entre compres a carta de grcia, compres perptues, censals, debitoris i arrendaments (SOl, VIla DeSPUjOl et al. 2002: 386-387). Aquest ascens social vertigins es va veure compensat amb el casament de lhereu Miquel Cots Enrich amb Josepa Argullol, lla duna de les famlies ms riques de la ciutat. Era un enlla entre un fabricant/ hisendat que havia ascendit socialment des del comer i lespeculaci amb una lla de la petita noblesa local (FeRReR AlS 2003a). Josepa va aportar com a dot 12.000 lliures en efectiu i 2.000 lliures en roba.337 A ms, lany 1828, el patrimoni Singla de Manresa i Monistrol de Montserrat va anar a parar als Cots Enrich. Segurament de no gaire bones maneres. Caterina Singla Enrich era una cunyada de Miquel Cots, no va tenir lls, i Francesc Cots Bonells li va assegurar una pensi anual de 450 lliures mentre visqus, a canvi que deixs els bns que tenia al seu ll.338 Tenim linventari de Francesc Cots i Bonells redactat lany 1838 en qu es relaciona una quantitat de bns immobles molt importants: casa principal al carrer Sant Miquel de Manresa, tres cases ms, la fbrica al riu Cardener, 56 quarteres de regadiu, tres horts, 23 quarteres 9 quartans de vinya/oliverar, 9 quarteres 3 quartans de vinya a rabassa morta (tot aix a Manresa); una casa a Castellgal, diverses cases i peces de terra a Monistrol de Montserrat, a Collbat, a Vacarisses, el mas Cots de la Riera a Calls, el mas Abei de Baix a Cornet, el mas Joanich, Claperoses, el mol fariner i dues cases i algunes peces establertes a rabassa a Balsareny.339 Era fabricant? s errnia la pregunta. Francesc Cots es va dedicar a tot tipus de negocis relacionats amb el comer i el mn rural, per tamb vinculats amb la seda i el cot. Filar cot era un nou i lucratiu negoci lany 1804, atesos els resultats de les primeres fbriques, i shi va apuntar. Va ser fabricant de lats de cot alhora que es dedicava a molts altres negocis especulatius i continuaria essent-ho mentre fos rendible, sovint associat amb altres que hi posaven el treball. La trajectria de Miquel Cots Enrich, nascut lany 1793, no s diferent de la del seu pare. Va cuidar i incrementar el patrimoni i va reunicar la fbrica. El canvi tcnic, que sestava produint a la dcada dels quaranta, condua a una nova forma de gesti i aix explica la creaci a partir de 1846 de societats com Cots, Genesc i Cia. o
336. 337. 338. 339. Cadastre de Manresa 1830, declaraci 102, AHCM. Notari C. Mas 1817, 8-XI-1817, AHCM. Notari C. Mas 1828, ff. 44-47, AHCM. Notari C. Mas 1838, ff. 11 i ss., 20-I-1838, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

257

Cots, Burs i Cia. en qu participava com a capitalista. Va reconvertir el mol de Balsareny en una fbrica txtil que gestionaven el seu ll Francesc Cots Argullol i Josep Portabella, el seu gendre des de 1839. Fill i gendres sencarregaven de les fbriques i ell dels mltiples negocis. Aquest esquema es va trencar quan Francesc Cots Argullol, el seu ll, es va casar amb Cristina Rossell Mart de Vinars que era pubilla lany 1846. Cristina va morir de part el 1850 quan va nixer la seva lla Pilar (CaSaS PeReRa 1859). Des daquest moment, Francesc es va dedicar a la benecncia i va impulsar la construcci de la Casa Caridad de Manresa que es va inaugurar lany 1859.340 No la va veure acabada ja que va morir el 1854. Com que el seu pare encara era viu noms consten els seus bns: els benecis i inversions realitzades a la fbrica de Balsareny des de 1846.341 Des daleshores, Miquel Cots Enrich es va associar amb el seu gendre Manel Portabella Cantarell i van formar la societat Portabella, Cots i Cia. que feia funcionar les fbriques de Manresa i de Balsareny. Per lany 1866, quan Miquel Cots ja tenia 73 anys, Manel Portabella va voler iniciar el seu propi cam i van cancellar la societat. Cots es quedava les dues fbriques i Portabella rebia 32.075 duros necessaris per comprar la fbrica dels Panyos.342 Miquel Cots va arrendar les dues fbriques343 i encara va tenir temps de comprar terrenys a Sant Vicen de Castellet on construiria dues fbriques per arrendar-les. Miquel Cots va morir lany 1875, als 82 anys.344 Jacint Soler Busquets. En sabem poca cosa. Lany 1772 Maurici Soler, el seu pare, es declarava veler i paraire i estava casat amb Eullia Busquets el pare de la qual, Pau Busquets, era fabricant de draps a Terrassa. Ens interessa que deixava als seus lls 1.000 lliures de llegtima, una quantitat que els situava en el grup de velers/comerciants amb un nivell de riquesa signicatiu.345 Va ser el seu ll qui va invertir, per poc de temps, a la fbrica. Ignasi Soler Ribot. Hem analitzat la famlia en el captol anterior. Eren blanquers que shavien convertit en botiguers, sabem que partici-

340. Notari Mas 1854, 3-V-1854, f. 586, AHCM. Vegeu tamb Comas Closas, 2009. 341. Notari Mas 1854, f. 759, 6-VI-1854, AHCM. 342. Notari Puig i Mas 1866 (I), ff. 355-356, 8-II-1866, AHCM. 343. La de Balsareny a Mateu Serra Tauran de Vilassar futur constructor de lAmetlla de Merola per deu anys i 2.400 duros anuals (notari Puig 1866, escriptura 204, 5-V-1866, AHCM) i la de Manresa a Pere Fortuny i Cia. que havien acabat el contracte a la fbrica dels Panyos (notari Puig 1866, escriptura 301, 3-V-1866, AHCM). 344. Hem complementat les nostres dades amb les que aporta SOl, VIla DeSPUjOl et al., 2002; SOl PaReRa, 2004a. 345. Notari Masramon, Testaments 1772-1781, f. 16 (1772), 18-VIII-1872, AHCM.

258

LlOREN FERRER I AlS

paven com a socis en la Companyia dArag i que tenien una botiga a Osca. Toms Ignasi Soler Pujol era el membre ms signicatiu daquesta saga en el segle XVIII. El seu ll Ignasi Soler Ribot, comerciant, es va casar amb M. ngela Mateu que va aportar 2.100 lliures de dot al seu casament, lla duna famlia de comerciants. En linventari dIgnasi, realitzat lany 1809, la famlia tenia capital invertit en la companyia dArag, tamb 10.000 lliures en la companyia dAmrica i feia constar 16.000 lliures que eren el valor de la participaci a la fbrica del riu Cardener.346 Vivien al carrer Sobrerroca i eren propietaris del mas Farreras de Rellinars. Es tractava de la nova burgesia enriquida amb la seda, que va provar el negoci del cot, per que tendiria a adoptar actituds rendistes en el segle XIX. Joaquim Soler Mateu, lhereu, es va casar amb Antnia Sellas, lla de Narcs Sellas de Girona. Venanci Soler Sellas fou metge i va ser secretari de lIACSI lany 1861. El seu ll Joaquim Soler Arola va ser advocat, poltic i escriptor, i primer tinent dalcalde a lajuntament de Manresa, el 1891. Militava en el partit monrquic conservador i es va presentar a diputat lany 1892. Quan va morir era scal municipal de Manresa i havia convertit la nca de Rellinars en un important centre de producci vitcola (CamPRUB 16-VIII-1992). La potncia econmica que havien assolit en el segle XVIII, va mantenir la famlia en lelit de la ciutat, sense vinculaci amb activitats productives ms enll de lexplotaci del patrimoni familiar i la incorporaci a professions liberals (MOReNO AlBaReDa 2010). Ramon Sol Colldeforns. No tenim sucient informaci. Joan Comes Abadal. A. Sol (2004a: 197) aporta algunes dades sobre aquest individu. Joan Comes Abadal va nixer lany 1770 a Calaf, ll dun comerciant. Va arribar a Manresa als dotze anys i es va casar lany 1802 amb Francesca Planell Morros, lla dun veler. Formaria part de les famlies que van emigrar a Manresa per aprotar les oportunitats del segle XVIII i que desprs es van incorporar al cot. Pere Gironella Cluet.347 Pere Gironella Cluet va nixer a Gironella lany 1757, ll dun teixidor de lli que va esdevenir comerciant. La famlia es va dedicar al comer amb Castella. Un oncle de Pere es va arrunar lany 1779 amb deutes per un valor de 15.000 lliures i drets de cobraments de 82.859 lliures (SOl PaReRa 2004a: 195). Lany 1787, Pere es va casar amb Rosa Vaquer, lla dun paraire de la Pobla de Lillet; quan va quedar vidu va tornar a fer-ho amb Eullia Farriols de
346. Notari Masramon 1809, f. 21, AHCM. 347. Una detallada informaci pot trobar-se a SOl i BUSQUeTS, 1996; SOl PaReRa 2004a: 195-197.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

259

Berga, lla dun armer. La seva germana es casava amb Josep Postius Rodergas, un comerciant de Berga, ll dun claveter, a qui aportava un dot de 600 lliures i lany 1799 va comprar una casa al carrer Major de Berga per 2.800 lliures. A principis del segle XIX van invertir a la fbrica de Manresa a travs de Joan Comes. Aquestes dades evidencien lascens social de la famlia. Potser el creixement va ser massa rpid. Lany 1828 tenia un actiu de 26.865 lliures (12.999 lliures invertides a la fbrica, 3.700 lliures en bns immobles, 3.796 lliures en gneres a diverses botigues de Castella, 3.643 lliures en crdits cobrables i 2.627 lliures en crdits incobrables) i deutes per valor de 10.750 lliures, que no va resoldre ns que no va vendre la seva participaci a la fbrica. El seu hereu, Manuel Gironella Farriols, va continuar amb el comer amb Castella i lany 1865 residia a Aranda de Duero. Els seus altres dos lls es van dedicar a professions liberals, Josep va ser advocat i Ramon va estudiar medicina. Els molins paperers i la fbrica dels Comtals Al riu Cardener, sortint de Manresa i ms avall del Pont Vell, hi havia tres molins paperers a la darreria del segle XVIII. El primer mol el va donar, el 1722, el reverend doctor Flix Dalmau Benetas a Agns Dalmau i Gaspar Vilaseca, cirurgi. Aquest va instituir hereu, el 1752, el seu ll Flix Vilaseca Dalmau, veler, i aquest, a Joan Baptista Vilaseca Gualdo, regidor perpetu de Manresa. El 1842 va anar a parar a la seva neboda Joana Vilaseca i Torrens quan es va casar amb Pedro Milla de la Roca, advocat dels Tribunals del Regne.348 Aquesta parella el va vendre al reverend Joaquim Abadal, el 23 dabril de 1847, per 9.000 lliures. El 18 de juliol de 1849 el mol paperer fou arrendat per quatre anys a Isidre Iglsies, fabricant de paper de Sant Pere de Riudebitlles, per 330 lliures anuals.349 El 22 de maig de 1854, el reverend Joaquim Abadal va vendre el mol al seu nebot Josep Sol i Abadal per 13.125 lliures.350 El segon mol era propietat de Ramon Soler de la Plana, un hisendat de Manresa. Els establiments daigua per poder fer-lo funcionar dataven del 10 de febrer de 1689 i del 14 de maig de 1690. Lany 1851 encara sarrendava el mol paperer per 400 lliures anuals

348. Notari Sampons 1847, 23-IV-1847, AHPB. 349. Notari Mas 1849, f. 282, 18-VII-1849, AHCM. 350. Notari Mas 1854, f. 661, 22-V-1854, AHCM.

260

LlOREN FERRER I AlS

a Pere Cavaller de Capellades i Joan Miquel i Puigfet, ve de la Pobla de Claramunt.351 Lany 1854, Ramon Soler va establir el mol a Ignasi Vidal, Josep Valls, Josep Sol i Abadal i Agust Vidal a canvi duna entrada de 1.875 lliures i un cens anual de 600 lliures, 500 de les quals es podien redimir al 4%.352 El tercer mol va comprar-lo lany 1669 Joan Baptista Soler, blanquer, que ja hem vist en un altre captol com a veler, fabricant dindianes i desprs amb una fbrica de cot. Els establiments daigua per fer-lo anar eren del 1674 i 1729. El 23 de mar de 1804, els Soler van vendre el mol derruhit a Anton Lluci, paperer de Manresa, per 850 lliures, tot i que, aquest, el comprava en nom de Joan Baptista Vilaseca, que estava interessat a construir-hi una fbrica txtil. Noms el tercer va evolucionar cap a una fbrica txtil a comenaments del segle XIX i va caldre esperar a mitjan segle XIX perqu una companyia comprs els altres molins i converts tot el recinte en una gran fbrica. La fbrica. Lany 1804, com altres iniciatives que hem vist, Joan Baptista Vilaseca, regidor perpetu de Manresa, i Mariano Sacrist, comerciant, van signar una escriptura privada amb lobjecte de convertir el mol paperer, que havien comprat, en fbrica de lats de cot. Saprotava una infraestructura ja creada i daquesta manera es redua els costos de construcci. La nova societat funcionaria amb el nom de Vilaseca i Sacrist i el capital seria de 16.762 lliures a parts iguals. Ladministraci de la societat la portarien un any cadascun de forma alterna. El 30 dabril de 1811, elevaven el contracte privat a escriptura pblica i pactaven que quan vencs, la fbrica es vendria a qui pagus ms dels dos socis.353 L1 de desembre de 1812 van decidir canviar la forma dadministrar la societat que ns ara era a anys alterns. La nova frmula consistia en repartirse les existencies y credits de la mateixa fabrica y possehir y valerse de esta tres mesos continuos cada soci, podent en dit termini lar y treballar en ella com millor le aparega de sos propis comptes ns que se acabi la societat.354 Aquesta era una forma de gesti habitual, cada soci utilitzava la maquinria un temps i senduia el cot lat per vendre o per al seu s industrial. No sabem si Sacrist la feia funcionar quan li tocava, ja que lany 1815 va arrendar la seva part a Flix Bausili per 720 lliures.355
351. 352. 353. 354. 355. Notari Notari Notari Notari Notari Mas 1851, 3-IX-1851, ff. 505-506, AHCM. Mas 1854, f. 889, 6-VII-1854, AHCM. Mas 1811, f. 241, 30-IV-1811, AHCM. Mas 1812, f. 696, 1-XII-1812, AHCM. C. Mas 1815, f. 246, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

261

Els dos socis no es van entendre i, als cinc anys de la constituci de la societat, van acordar posar en prctica la clusula de vendre-la al millor postor. Mariano Sacrist es va quedar amb la fbrica desprs de pagar-ne 15.100 lliures que no tenia a laltre soci.356 Les hi va deixar Josep Sanmart, pags, propietari duna masia de Sant Mart de Serrama a Sallent i van acordar lexplotaci alterna de la fbrica (SOl PaReRa 2004a: 96). Els successius problemes econmics de Sacrist es van agreujar amb la reclamaci de la llegtima de 18.000 lliures per part del seu germ Josep Ignasi. Nhi van pagar una part i la resta redituava inters, de manera que lany 1830 se li va reconixer el deute com a capital de la fbrica. Lany 1843, els Sacrist van vendre la maquinria per la qual van obtenir 6.200 lliures que es van repartir segons la participaci a la fbrica. Josep Ignasi encara havia de cobrar 9.661 lliures (SOl PaReRa 2004a: 96). Allunyats de Manresa, s ms que probable que la fbrica funcions mitjanant arrendaments. La fbrica va continuar a les mans de la famlia Sacrist ns que el 12 de juliol de 1861, Francesc Sacrist Font, ve de Barcelona, i Francesc Sacrist i Coll, propietari i comerciant de Valncia, van vendre la fbrica dels Comptals a la societat Vidal, Valls i Sol per 48.000 duros (90.000 lliures).357 La fbrica va utilitzar mquines angleses com la resta per la venda de la maquinria lany 1843 va permetre un canvi tcnic que reconeixen les diferents estadstiques. Tot i aix, segons P. Madoz (1844), a la fbrica de Francesc Sacrist hi havia catorze mquines franceses que produen 150 lliures de trama i ordit dels nmeros 15 i 25. En la relaci de 1850 es conrma, apareix arrendada a Josep Fabre i Cia. i es declaren 25 CV de potncia hidrulica i dos mil vuit-cents vuitanta fusos de mule jenny (GRaell s. a.: 452). Joan Baptista Vilaseca. Gaspar Vilaseca era un cirurgi que vivia a Manresa per que procedia de Sallent,358 segurament duna famlia acomodada, ja que es va casar amb Agns Dalmau, emparentada amb una famlia dadvocats que va acabar fusionant el seu patrimoni amb els Soler de la Plana de la petita noblesa de Manresa. Lany 1722, abans daquest casament, el reverend Flix Dalmau Benetas va fer donaci dun mol paperer dels Comtals a lAgns com hem vist ms amunt.

356. Notari Mas 1816, f. 81, 9-IV-1816, AHCM. 357. Notari Puig 1861, f. 1189, 27-X-1861, AHCM. 358. Notari Rallat, Testaments 1752-1761, f. 16, 3-VIII-1752, AHCM.

262

LlOREN FERRER I AlS

El successor de Gaspar va ser Flix Vilaseca, que apareix a la documentaci com a veler i es va casar amb Marianna Davesa, en primeres npcies, i amb Gertrudis Gualdo, lla dun botiguer de draps de Tor, en segones. Lany 1778 Pere Bohigues, veler, es va casar amb Josepa Vilaseca, lla de Flix que aportava 333 lliures de dot. No s poca cosa per sembla que no es correspon amb el punt de partida que hem vist.359 Flix Vilaseca va morir lany 1781 i en el seu inventari consta que tenia una casa a la Plana de lOm/Sant Miquel amb btes que podien emmagatzemar 101 cargues de vi, una vinya de 4 jornals i el mol paperer que estava arrendat.360 Alguna cosa va canviar a nals dels vuitanta quan Joan Baptista Vilaseca Gualdo, qualicat com a regidor perpetu no sabem des de quan (TORRaS RIB 1983: 289 i ss.), va comenar a invertir grans quantitats de diners en negocis diversos: lany 1796 van comprar a Miquel Graell Argullol una casa al carrer Urgell valorada en 5.000 lliures;361 el 1797, al costat de Maurici Sacrist, Mag Balaguer, Jacint Vidal i Josep Moliner, va embarcar paper blanc i btes de vi cap a Cartagena dndies; aix mateix era arrendatari de delmes i altres drets de diverses institucions religioses (SOl PaReRa 2004a: 184); el 1804 va impulsar la construcci de la fbrica Sacrist als Comtals desprs de comprar el mol paperer; el 1816 es va separar de la societat i va rebre 15.100 lliures com hem vist; el 1815, invertia 10.500 lliures en la compra de lacci de Ramon Sol Colldeforns a la fbrica Cots; el 1818 va comprar la casa de Mariano Sacrist a la plaa Major per 12.700 lliures;362 aquest mateix any va comprar lheretat del Pont de Vilomara i el mas Solanes per 19.000 lliures363 i el 1820 va comprar un mol paperer a Sant Pere de Riudebitlles per 11.917 lliures.364 A ms tenim altres escriptures que mostren un gran moviment de diners: lany 1821 Josep Puig, administrador del correu de Berga, reconeixia que devia 2.500 lliures365 a Joan Baptista Vilaseca que apareix com a comerciant i Josep M. Feixas, tinent retirat dels Exrcits de Barcelona, reconeixia que li devia 10.000 lliures.366 A hores dara ja havia retirat les inversions de la indstria txtil i es dedicava als negocis especulatius.
359. Notari Masramon 1778, f. 36, 28-V-1778, AHCM. 360. Notari Masramon 1781, f. 99, AHCM. Lany 1780 fou arrendat a Joan Arenys, Rosal i Cia. per cinc anys i per 150 lliures lany (notari Masramon 1780, f. 80, 14-III1780, AHCM). 361. Notari Masramon 1796, f. 426, 3-XII-1796, AHCM. 362. Notari Mas 1818, f. 117, AHCM. 363. Notari Masramon 1818, f. 7, 11-I-1818, AHCM. Entre 1810 i 1820 va invertir entre compres i prstecs 69.897 lliures (SOl, VIla DeSPUjOl et al. 2002). 364. Notari C. Mas 1821, f. 291, AHCM. 365. Notari C. Mas 1821, f. 216, AHCM. 366. Notari C. Mas 1821, f. 313, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

263

Va tenir rellevncia poltica. Va ser regidor perpetu a nals del segle XVIII, membre de lajuntament durant la guerra del Francs tot i que fou acusat dafrancesat per un temps i els seus bns conscats, i alcalde constitucional des de lany 1822. Sospits de tendncies realistes va ser afusellat junt amb altres vint-i-dos persones al lloc dels Tres Roures. Joan Baptista Vilaseca Cam es va casar amb Marianna Torrens Casany lany 1813 i van signar captols a casa dun notari de Vilanova, ja que la seva dona era dall. Quan va morir el seu pare de forma inesperada, va comenar un procs de liquidaci dels seus bns i van abandonar la ciutat. Primer van viure a Vilanova i desprs a Barcelona. Van tenir una nica lla, Joana, que es va casar lany 1842 amb Pere Florencio de Mila de la Rosa, advocat dels Tribunals del Regne i que lany 1847, quan van vendre el mol paperer, residia a Barcelona.367 Havien evolucionat del comer al prstec, a la compra de nques i van acabar a Barcelona emparentats amb la burocrcia delit i vocaci rendista. Mariano Sacrist. Hem situat la famlia en ple ascens social en el segle XVIII formant part de la societat Asols i Cia., que va acabar malament, i participant en la companyia dArag. Mariano Sacrist Soler, veler, hereu de Josep Sacrist, es va casar lany 1790 amb Ignsia Font, lla dun paraire de Terrassa, que va aportar 1.500 lliures de dot.368 Havia comenat a invertir en terres de regadiu de Manresa i en el mas Viladoms de Castellbell i el Vilar lany 1782.369 Aquesta poltica de compra de nques va continuar amb ladquisici del mas Colom de Sant Vicen de Castellet, per el va vendre novament lany 1804 per 8.300 lliures per considerar mes til aplicar els diners en els negocis.370 Aquest negoci era la fbrica dels Comtals. Es va quedar amb la fbrica, com hem vist, per no sabem si la feia funcionar directament o larrendava. Sintueix que els Sacrist estaven cada vegada ms allunyats de Manresa. Lany 1823, Francesc Sacrist Font es va casar amb Teresa Coll Quer, que era germana de Francesca Coll Quer que lany 1810 shavia casat amb Josep Ignasi Sacrist, comerciant de Manresa, el seu oncle. El dot de la Teresa va ser de 1.200 lliures.371 Lany 1841 Mariano es declarava comerciant

367. Notari Sampons 1847, 23-IV-1847, AHPB. 368. Notari Masramon 1790, f. 291, 21-VIII-1790, AHCM. 369. Notari Masramon 1786, f. 135, 22-IV-1786, AHCM; la venda del mas Viladoms a notari Masramon 1782, f. 83, 18-III-1782. 370. Notari Masramon 1804, f. 433, AHCM. 371. Notari C. Mas 1809, f. 109, 29-IV-1810, AHCM.

264

LlOREN FERRER I AlS

de Barcelona i Francesc, el 1843, ve de Girona.372 En aquest any, el patrimoni de Sacrist estava format per una casa al carrer Codinella, la casa fbrica, el mas Viladoms de Castellbell i un hort. Tot indica que estaven en clara retirada de la ciutat. Lany 1861 quan van vendre la fbrica, Francesc Sacrist Font era ve de Barcelona i Francesc Sacrist Coll, ll de Josep Ignasi i Teresa, propietari, comerciant i ve de Valncia. En aquesta plaa va ser un destacat nancer (PONS I SeRNa 1992: 52, 61) i inversor en redempci de quintes.373 La trajectria dels Sacrist s de descens social comparat amb la posici aconseguida en el segle XVIII i un progressiu allunyament de la ciutat. La repatriaci de capitals havia portat a interessar-se per les noves activitats, per la fbrica va ser progressivament abandonada per dedicar-se a altres negocis. La industrialitzaci no es desenvoluparia per aqu. Cardona. La fbrica de la Costa Lestudi de J. Ferrer Vidal (1874: 40) proporciona pistes sobre fbriques amb mquines contnues a altres llocs: Los Sres. Casals y Vidal, en el molino de Cardona, llamado de la Costa, establecieron una hilandera de 16 mquinas continuas, llamadas inglesas, y sus accesorios, teniendo cada una 48 husos. En Manresa funcionaban tambin dichas mquinas antes de la guerra citada; pues cuando se estableci dicha fbrica en Cardona, fueron de Manresa los trabajadores para ensear a los de aquella poblacin (...) En otro molino de dicha villa se mont tambin otra fbrica con el mismo sistema de maquinaria. Se mont otra en Suria con las mismas mquinas, pero fue devorado por un incendio y se crearon otras, adoptando casi todas las continuas, throstles, llamadas mquinas inglesas y las mule jenny, conservando todava muchas bergadanas. Els protocols notarials sembla que conrmen aquesta informaci. El 10 de gener de 1816, Maria Fornells Riu, vdua dun blanquer de Cardona, arrendava per deu anys a Bonaventura Vidal Riu, comerciant de Cardona, la casa del Fel que estava al costat del mol de la Costa i en lescriptura sespecicava que es farien obres per la construcci de la fbrica per 200 lliures a lany.374

372. Notari Mas 1841, f. 22, 5-I-1841 i notari Mas 1843, f. 337, 18-VII-1843, AHCM. 373. Vegeu les aportacions de Sol Parera (2004a: 198-201) sobre aquesta famlia. 374. Notari Thomasa 1816, f. 12, 10-I-1816, ACA.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

265

El 29 de febrer de 1816, Mariana Puig Olzina, vdua dun doctor en dret, arrendava per cinc anys a Mag Casals Flotats, comerciant de Cardona, tot aquell casal ab la aygua corresponent, en que vuy se troba plantada la fabrica de lar cot als molins anomenats de la Costa per 200 lliures anuals375 Uns dies desprs es llogava la mateixa fbrica per cinc anys ms (1821-1825) a Bonaventura Vidal, que havia arrendat la casa del costat per deu anys.376 Mag Casals Flotats no sols sinteressava per la fbrica sin que, el 1814, arrendava per quatre anys els delmes de diferents llocs de la Collegiata de Cardona per 1.400 lliures a lany.377 En la relaci de 1842, la societat Francesc Casals i Cia. constava que tenia activitat en el mol paperer i al carrer de la Costa (1842). En aquests anys es devia fer el canvi de maquinria ja que el 1850 la fbrica estava gestionada per Ramon Quer; tenia 8 CV de potncia hidrulica installada i mil set-cents quaranta fusos de mule jenny. Les mquines franceses havien substitut les angleses. Sria. La fbrica de Josep Mart Avui no tenim cap dubte que a Sria tamb va funcionar una fbrica txtil en els primers anys del segle XIX. Carrera Pujal es refereix a un informe de la Junta de Comer de 1815 que alludeix que lany 1807 el comte de Cabarrs va introduir mquines a Barcelona (mulejennies) i afegeix Igual operacin acaba de practicar Jos Mart para la instalacin del establecimiento que ha tomado en el lugar de Suria (CaRReRa PUjal 1943: 93). Es dedueix, doncs, que en aquesta fbrica del riu Cardener shi van installar algunes de les primeres mules de Catalunya. A. Sol ho ha corroborat amb una aportaci excellent al tema. Pau Serrano, el maquinista installat a Manresa a la fbrica Serrano (vegeu ms amunt aquesta fbrica), un ll de Josep Mart Serra (botiguer de llenos de Barcelona), Ramon Mart (ll de Ramon Mart Serra de la societat Mart i Cia. de Cardona i Andreu Mart de Manresa, van viatjar a Tolosa de Llenguadoc per comprar sis mules de cent vint fusos, cinc mquines de cardar, quatre metxeres i altres mquines necessries per un import de 32.080 lliures. El mes de desembre de 1806 el maquinista francs Jean Abadie era a Sria per installar les mquines (SOl PaReRa 2004b: 896-897; 2004a: 181-182).
375. Notari Thomasa 1816, f. 83, 29-II-1816, ACA. 376. Notari Thomasa 1816, f. 127, 30-III-1816, ACA. Ignasi Herp Rallat de Manresa, que posaria en marxa la fbrica del Pont de Navarcles per a teixir llana, va comprar una acci en aquesta societat lany 1819 (A. SOl 2004: 99). 377. Notari Thomasa 1814, f. 217, 22-V-1814, ACA.

266

LlOREN FERRER I AlS

La novetat daquesta experincia s que les noves mquines eren mules i no contnues, el sistema ms ests a les fbriques de Manresa. On es va installar la fbrica? Va durar gaire lexperincia? No ho sabem. Ferrer Vidal (1870: 40) parla dun incendi i que shi van installar contnues: Se mont otra en Suria con las mismas mquinas, pero fue devorado por un incendio. Lincendi va provocar un canvi en la maquinria i la fbrica es va adaptar a la tecnologia predominant a la comarca? Pot ser. s possible que la fbrica fos la que es coneix com fbrica Vella de Sria. El ben cert s que la fbrica va desaparixer ja que no s ns al 1842 que Joan Alsina, hisendat de Sria, va arrendar a Vctor Faura, comerciant dArts, per quinze anys, un edici que havia estat mol paperer per installar-hi una fbrica.378 Aqu arrenca novament la histria de la fbrica Vella de Sria. Lexperincia mostra el dinamisme del nucli de Cardona, connectat amb Barcelona i amb complicitats a Manresa, i linters per les noves tecnologies txtils i per les noves oportunitats que oferia la latura de cot. Castellgal. La fbrica Barrera i Monteys Els manresans van intentar aprotar altres salts daigua, no gaire lluny de la ciutat, per installar-hi contnues. Un daquests casos s la fbrica de Castellgal al riu Cardener. Aquesta fbrica ha de relacionar-se amb lexistncia prvia de dos molins: Mol Vell. Estava situat al marge esquerre del riu i shavia construt lany 1643. Josep Hosta Gamisans, probablement lltim moliner, el va vendre el 1874 a Antnia Hosta, vdua de Cndido Gibert, natural de Castellgal i ve de Manresa. Lany 1879 el venien a Josep Bosch Ferrusola, tintorer, per 3.240 pessetes. El 13 de gener de 1888 el compraven Josep i Camil Monteys Puigmart, fabricants de Barcelona que ja posseen la fbrica que desprs analitzarem.379 Mol Nou. Estava situat al marge dret i va ser edicat per Valent Casajoana, propietari de Castellgal, lany 1806, un vegada la Batllia li va autoritzar a utilitzar laigua del riu. El 4 dabril de 1852, Eudald i Josep Barrera, propietaris de la fbrica, el van comprar a Casajoana i el van incorporar al seu patrimoni.380

378. Notari Mas 1842, f. 206, 5-IV-1842, AHCM. 379. Registre de la Propietat n. 2 de Manresa, tom 211, f. 103, RPM. 380. Notari Mandres 1852, 4-IV-1852, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

267

Tot sembla que indica que Valent Casajoana va construir el mol i el 19 de mar de 1816 va vendre per 712 lliures a Josep Ginabreda, Joan Claret, Francesc Martrus i Salvador Puig, comerciants de Manresa, la meitat de ls de laigua establerta lany 1806, amb el dret a construir una fbrica,381 i un tros de terra de 20 quartans per 500 lliures.382 En 1818 la fbrica ja shavia edicat i havent sobrevingut als referits Ginabreda, Martrus, Puig y Casajoana algunas impensadas ocurrencias que los impossibilitian respectivament de continuar, la societat es desfeia. Joan Claret es quedava la fbrica per 13.600 lliures amb les seves mquines (sis mquines de lar i dues de cardar) i els socis es van repartir els capitals.383 Immediatament desprs, Joan Claret va formar companyia amb Mart Codina, comerciant, que acabava de separar-se de la societat que formava amb Onofre Batlles a la fbrica de les Fontetes. L11 de novembre de 1823 va morir Mart Codina i la seva vdua Agns Codina Oliveres i el seu ll Ignasi Codina, que ja vivien a Barcelona, van heretar la seva part.384 La societat es va desfer el 7 de maig de 1831. Ignasi Codina rebia 3.000 lliures per les mquines i la fbrica quedava novament a les mans de Josep Claret.385 La maquinria es va vendre l11 dagost de 1830 a Pere Pedragosa, fabricant de Sallent, per 3.000 lliures, a pagar en sis anys i al 6% dinters.386 Durant aquest temps Joan Claret i Cia., que era el nom que rebia la societat quan tamb nera soci en Codina, no va explotar la fbrica directament sin que la va arrendar per tres anys a Jaume Girbau de Sant Feliu del Rac per 600 lliures a lany (1826-1829) i a Josep Ferran de Calaf pel mateix preu i per tres anys ms, que no es van complir. El 26 de maig de 1831, Joan Claret, comerciant de Manresa, venia a Anton Barrera, maquinista, natural de Ripoll i habitant a Manresa, la fbrica de Castellgal per 3.000 lliures (sic).387 Lany 1840 Anton Barrera i Valent Casajoana van refer el conveni ja que dit Anton Barrera vol edicar de nou y engrandir lo casal de la fbrica, s a dir que la fbrica creixia.388 El 29 de gener de 1841 es donava entrada, en una quarta part del capital, a Josep Monteys i Pla, potser per capitalitzar la societat.389
381. Notari T. Coma 1816, f. 33, 19-III-1816, AHCM. 382. Notari T. Coma 1816, f. 32, 19-III-1816, AHCM. 383. Notari Mandres 1818, f. 3, 1-1-1818, AHCM. 384. Notari Mas 1824, f. 276, 7-XI-1824, AHCM. 385. Notari Mas 1831, f. 180, 7-V-1831, AHCM. 386. Notari Mas 1830, f. 559, 11-VIII-1830, AHCM. 387. Notari Mas 1825, f. 474, 28-XI-1825, AHCM. 388. Notari Mas 1831, f. 213, 26-V-1831, AHCM. Pensem que la xifra no s correcta i que hauria de ser 30.000 lliures. 389. Notari Mas 1840, f. 241, 27-V-1840, AHCM.

268

LlOREN FERRER I AlS

El 12 dabril de 1849, un vegada havia mort Anton Barrera, els seus dos lls, Eudald i Josep Barrera Segu, Josep Monteys Pla i altres van constituir la societat Monteys i Cia. Josep Barrera es va separar de la societat i, el 9 de juny de 1855, es va refer la societat per cinc anys amb Eudald Barrera i Jaume Monteys amb un capital de 42.375 duros.390 Els diferents inventaris i notcies que tenim, proven que era una fbrica tpica de contnues des del principi. El 7 de novembre de 1824 en linventari dels bns de Mart Codina constava la maquinria de la fbrica: Un diable per batre lo cot, tres cardas, una manua de vuyt fochs, sinc maquinas de sexanta fusos, duas de vuytanta fusos y una de seixanta quatre fusos. Cinch dotzenes de pots de llauna petits y deu de grans.391 Un total de cinc-cents vint-i-quatre fusos de lar. Quan lany 1830 es va vendre la maquinria a Pere Pedragosa per 3.000 lliures, constaven vuit mquines angleses i tres cardes. Lany 1848 tenim la relaci detallada de les mquines de la fbrica comprades lany 1833 quan Anton Barrera va comprar ledici: divuyt continuas de noranta sis y cent puas ab vestigis de fusta; dos continuas de vuytanta fusos ab vestigis de fusta; tres continuas inglesas de dos cents fusos totas de ferro; una continua tamb inglesa de dos cents vint fusos tota de ferro.392 Es continuava utilitzant la tecnologia de la contnua per amb mquines ms grans de les que hi havia abans. En la relaci de fbriques de 1850, la de Castellgal de Barrera i Mateys tenia una potncia hidrulica de 30 CV, 23 mquines de preparaci, 2.760 fusos de contnua i dues mquines de trcer de 280 fusos (GRaell s. a.: 448). Josep Ginabreda. En el segle XVIII els membres daquesta famlia eren argenters i, al mateix temps, comerciants. Lany 1763 pagaven 3 lliures de ganancial en el cadastre, s a dir, realitzaven activitats comercials.393 Maurici Ginabreda, argenter, tenia 20 jornals de regadiu, 2,9 de vinya, 0,9 doliveres, 0,9 de sec i 1,25 dhort lany 1830, un patrimoni important.394 Formava part daquest artesanat acomodat del segle XVIII que invertia en negocis diversos i va apostar tamb pel cot, encara que per poc de temps.

390. Notari Mandres 1848, f. 227, 24-X-1848, AHCM. 391. Registre de la Propietat nm. 2 de Manresa, tom 14, f. 105; tom 132, f. 54; tom 181, f. 58, RPM i Notari Mas 1824, f. 276, 7-XI-1824, AHCM. 392. Notari Mandres 1848, f. 227, 24-X-1848, AHCM. 393. Notari Mandres 1848, f. 227, 24-X-1848, AHCM. 394. Cadastre de 1830, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

269

Joan Claret. No en sabem gaire cosa. Joan Claret apareix el 1806 com a passamaner algunes vegades com a veler i comerciant i estava casat amb M. ngela Codina, lla de Mart Codina;395 va participar en la societat que va posar en marxa la fbrica de Castellgal i es va associar amb el seu gendre (Mart Codina) quan els altres socis van abandonar la societat. Va fer testament lany 1850. Va tenir problemes amb el seu hereu respecte de que mon ll Manuel Claret ha malbaratat o desperdiciat la mes considerable part de la mia fortuna en quantitat de 10.723 duros set rals habent a mes deixat un deute o descubert de 6.000 duros aproximadament a son crrec y haventme donat altres molt serios disgustos y ocasionat grans perjudicis. El va desheretar i va nomenar hereus a parts iguals Francesc i Eusebi Claret Reguant. Sabem que una lla estava casada amb Eudald Barrera, ll de qui havia comprat la fbrica de Castellgal. Van continuar en el mn dels negocis ja que Francesc Claret Reguant va acabar heretant la fbrica dels Carbons Elctrics de Castellgal que havia posat en marxa Climent Asols (CamPRUB PlaNS 1994: 33). s a dir, van continuar en lelit de la burgesia de la ciutat desprs de deixar la fbrica de Castellgal. Francesc Martrus. Anton Martrus, veler de Manresa, estava casat amb Agns Bovets, lla de Jacint Bovets, veler. Lany 1785, Agns va esdevenir pubilla i el patrimoni Bovets es va unicar amb el patrimoni Martrus. La famlia tenia una casa al carrer Urgell, un obrador de veler amb un teler, una casa a carta de grcia i 8,5 jornals de terra entre vinya, oliverar i regadiu.396 Potser el casament va ser la circumstncia que va permetre una millora social considerable i poder iniciar-se en els negocis. En 1812, Francesc Martrus Bovets, lhereu, veler, pagava 600 lliures de dot a la seva germana.397 Ens situa en el nivell de la famlia. Lany 1835, Francesc Martrus apareixia com a comerciant quan es va casar amb Vicenta Cabanes, pubilla i hereva del patrimoni Cabanes com hem vist ms amunt.398 Salvador Puig. No tenim referncies precises sobre aquest soci. Anton Barrera. Era maquinista, natural de Ripoll i ve de Manresa. La notcia s interessant ja que corrobora el paper dels maquinistes en aquesta primera etapa, ats que eren m dobra especialitzada molt buscada, capaos de construir i modicar les noves mquines. Procedien de la zona de Ripoll, on estaven especialitzats en la producci
395. 396. 397. 398. Notari Notari Notari Notari Masramon, testament 1806, f. 238, 11-XI-1806. Masramon 1785, f. 141, 5-VI-1785, AHCM. Mas 1812, f. 271, AHCM. Mas 1835, f. 336, 17-XI-1835, AHCM.

270

LlOREN FERRER I AlS

de claus i el treball del ferro a les fargues. Alguns van acabar tenint la seva prpia fbrica. Anton Barrera Saleta es va casar amb Eudalda Sagui lany 1811. Va morir el 1848 i va deixar 1.000 lliures de llegtima a les seves lles. En 1841, Eudald Barrera es va casar amb M. ngela Claret, lla de qui els havia venut la fbrica.399 Eudald i Josep van heretar la fbrica i la van gestionar de forma directa associats amb els Monteys. Josep Monteys i Pla. Anton Barrera i els seus lls necessitaven un soci capitalista que dons un impuls a la fbrica. El van trobar en Josep Monteys Pla que va acabar controlant la fbrica. Era un tintorer de Barcelona, especialitzat des de principis del segle XIX en el tint vermell dAdrianpolis que proporcionava un vermell de gran qualitat. Tenia el taller al carrer Hospital i el prat a Sans i hem de suposar que va buscar a Castellgal un espai productiu per lar, ja que la base de lempresa va continuar situada a Barcelona (CaBaNa 1992: 51-53). Les fbriques de Navarcles segle A Navarcles es van produir tres experincies a la primeria del XIX.

La fbrica de Dalmau i Codina Lexperincia de laprotament de laigua del torrent de Sant Ignasi a Manresa va fer que es busquessin emplaaments semblants que permetessin aprotar lenergia hidrulica amb una mnima inversi. L11 de novembre de 1806, els propietaris del mas Escaiola de Navarcles van establir a Sim Dalmau i Mart Codina, comerciants i fabricants de Manresa, un pati de cent pams quadrats per a construir-hi una fbrica de lats de cot fent servir laigua del riu Calders.400 Els dos socis sacabaven de separar de la societat que tenien amb Pau Serrano i Andreu Mart, i buscaven nous emplaaments per expansionar-se. Els fabricants van demanar un establiment daigua al riu Calders que va arribar el 14 de maig de 1808 en el paratge anomenat Valleda contiguo al mol del Roca. En realitat la fbrica no es va construir i lany 1818, quan Dalmau i Codina es van separar, el terreny va quedar per Mart Codina.401

399. Registre de la Propietat nm. 2, tom 14, f. 105. 400. Notari Masramon 1806, f. 290, 11-XII-1806, AHCM. 401. Notari Mas 1818, f. 27, 15-I-1818, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

271

El 18 dagost de 1820, Mart Codina va renunciar als drets que tenia a favor de Jaume Casajoana, paraire de Navarcles,402 i el mateix any sautoritzava a Jaume Casajoana i Sebasti Tpies, paraires de Navarcles, a canviar el tros de terra, que estava a la banda de Viladecavalls, per un altre a la partida de Santa Margarida a Navarcles. La famlia Escaiola donava perms per fer servir laigua a lnic de donar curs a la fabrica que dits Casajoana y Tapias volen fer en lo citat tros de terra com i tamb puguin pendre la terra necessaria per construir lo rec o conducte del aigua des del riu Calders ns al torrent de la Cura de lamplaria de set a vuyt pams. El mateix dia es constitua una societat en qu tamb participava com a soci Valent Escaiola, propietari del terreny.403 Encara passarien molts anys abans no saixequs la fbrica, a causa duna complicada lluita per laigua del riu: lAjuntament de Navarcles volia laigua del riu per regar els horts de Santa Margarida i la famlia Tpies per a la fbrica. El conicte shavia iniciat al comenament del segle XIX quan lAjuntament va enviar una persona per fer els trmits per demanar laigua i aquesta persona un membre de la famlia Tpies va negociar laigua del riu per al seu inters. La justcia va fallar a favor dels Tpies que van iniciar la construcci del canal, per molts vens es van sentir enganyats. Lany 1843 la fbrica no estava construda per el canal s i els vens el boicotejaven desviant laigua per regar (FeRReR AlS 1999b). La fbrica es va acabar edicant a la darreria del segle XIX. Encara que no es va bastir, els que van buscar loportunitat ho van fer per installar-hi contnues: a a construir y donar curs a una fbrica y colocar en ella mquinas inglesas y demes que mirian per ms utils y convenient per lar cot y si es dabla llana.404 La fbrica del mol del Serra Al riu Calders, prop de la desembocadura amb el Llobregat, hi havia un mol almenys des del segle XIV (SOl 1910: 131). Era una installaci polivalent, ja que lany 1687 apareix com mol fariner junt ab ell y a altra mol polvorer y antigament altra de draper dintra de la mateixa casa i havia estat venut a carta de grcia per Narcs Pahissa lany 1696 a Josep Serra i Pahissa, del mas Serra de Navarcles.405 Lany

402. 403. 404. 405.

Notari C. Mas 1820, f. 239, 18-VIII-1830, AHCM. Notari C. Mas 1820, f. 271-274, AHCM. Notari C. Mas 1820, ff. 271-274, AHCM. Capbreu de Navarcles fet pel monestir de Sant Benet de Bages, 1687, AMM.

272

LlOREN FERRER I AlS

1716 apareix com a mol draper, fariner, molina de fusta y ocina dayguardent406 i aix sembla que va funcionar durant tot el segle XVIII.407 El 15 de gener de 1805, Narcs Planell i Pahissa, hereu del mas Pahissa de Monistrol de Calders, que havia recuperat el mol venut a carta de grcia, arrendava per vint-i-dos anys a Valent i Domingo Solervicens, teixidors de llana i fabricants de cot, i a Sim Puigoriol, mestre de cases, el mol fariner i polvorer per 4.152 lliures. Els arrendataris tenien com a objectiu convertir aquest edici en fbrica txtil.408 El 13 dagost de 1820, quan encara no havia acabat larrendament anterior, els Pahissa van vendre a Segimon Padr, pags de Navarcles aquest individu el trobarem tamb molt actiu a la fbrica del Pont, tots aquells molins o fabricas de moldre blat y fer polvora encara que en el dia en part transformats o reduhits o aadits en ells una fabrica de lats de coto o altres manufacturas ab tos sos casals molas, rodas, aygya, rech, resclosa y demes annexos per 9.500 lliures.409 Un mes desprs, i per pagar diversos deutes, Segimon Padr, pags, venia a Jaume Casajoana i Sebasti Tpies, paraires, Josep Ripoll, many, i Ignasi Serra, fabricant de cot, els molins i fbriques del mol del Serra.410 El 29 de novembre de 1829, com estava passant a altres fbriques de la zona, els tres propietaris van acordar dividir la fbrica en dues meitats: una per Josep Ripoll, many de Bag, i Valent Serra, fabricant de Navarcles i cabaler del mas Serra, i laltra, per Sebasti Tpies, paraire de Navarcles.411 Aquesta situaci va durar ns al 1862 quan es va acordar la reunicaci.412 En algun moment els propietaris van comenar a arrendar les fbriques. Lany 1844, la part de Ripoll va estar a punt de vendres per 5.100 lliures a Maurici Pons i Fills i Oleguer Borrs, de Manresa, fabricants, que estaven comenant a expansionar-se, per no es va dur a terme.413 El mateix any es va arrendar, per cinc anys prorrogables, a Manel Sanfeliu, pags de la Valldelshorts, per 350 lliures lany.414
406. Notari Monfar 1715-1721, ff. 24, 30-IX-1716, AHCM. 407. Jaume Serra el va arrendar per un any el 1764 a Joan Padr, moliner de Viladecavalls per 100 lliures (notari Enrich 1761, f. 26, 12-I-1761) i sabem que el 1778 van invertir-hi en fer una resclosa de pedra per fer anar corrent aquell mol de farina (notari Masramon 1784, f. 58, 2-III-1784, AHCM). 408. Notari T. Coma 1820, f. 71, AHCM. 409. Notari T. Coma 1820, ff. 71-73, 13-VIII-1820, AHCM. 410. Notari T. Coma 1820, ff. 89-90, 12-IX-1820, AHCM. 411. Notari Rallat 1829, f. 271, 22-XI-1829, AHCM. 412. Notari Mandres 1862, f. 387, 29-V-1862, AHCM. 413. Notari Mas 1844, ff. 103-104, 15-II-1844, AHCM. 414. Notari Mas 1844, f. 271, 28-IV-1844, AHCM. La prrroga per dos anys Notari Mas 1849, f. 239, 28-V-1849, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

273

s possible que ja la fes funcionar abans, ja que la societat Manuel Sanfeliu i Cia. apareix a la Guia de Forasters de 1842 (Guia, 1842) i a la llista de 1850, sabem que tenia un motor hidrulic de 5 CV i 700 fusos de mule-jennys (GRaell s. a.: 460). Laltra fbrica que no apareix a la llista de 1850 fou arrendada per Sebasti Tpies, hisendat de Navarcles per ja ve de Manresa, a Marc Pujol, fabricant, natural de Sallent per ve de Navarcles, per cinc anys i 365 lliures anuals.415 s en aquest contracte on tenim lnica pista sobre la maquinria que hi havia dit edici se li arrenda ab exclusiu objecte de posar all maquinas de cardar, bergadanas o de qualsevol altra especie de lats o teixits de cot. Sembla com si aquests fabricants locals estiguessin pensant ms en el model de Sallent (cardar cot amb energia hidrulica per alimentar una latura local de bergadanes) que no pas en mquines contnues com hem vist ns ara. Jaume Casajoana. No sabem altra cosa sin que era paraire a la primeria del segle XIX. Sebasti Tpies. En el segle XIX, Sebasti Tpies, paraire, va comprar els drets de la fbrica del riu Calders que no es va construir i, una mica ms tard, va adquirir una part de la fbrica del mol del Serra. Lany 1804, Sebasti Tpies i Fbregas, paraire de Navarcles, es va casar amb Antnia Semis Vallbona, lla dun pags de Sant Salvador de Torruella, que va aportar 800 lliures de dot.416 A ms dalgunes terres a Navarcles possea el mas Setrenchs de Sant Salvador de Guardiola. El seu germ Francesc, passamaner, es va casar lany 1808 amb Agns Mart, lla dAndreu Mart, veler, que hem vist anteriorment participant en negocis cotoners, que va aportar un dot de 1.200 lliures.417 Fins al 1830, aproximadament, va residir a Navarcles per desprs sen va anar a viure a Manresa. Les seves activitats es movien entre el cobrament de larrendament de la fbrica, les rendes rurals i lespeculaci amb productes agrcoles.418 Els casaments dels seus lls mostren aquestes interaccions: lany 1831, Gertrudis es va casar amb Francesc Obiols, teixidor de cot (que ja hem vist com a soci de la fbrica del Riu de Navarcles i arrendant desprs fbriques modestes) i va aportar 1.000 lliures (no hi ha ms ascens social que laconseguit

415. Notari Gili, 1850, ff. 42-43, 11-III-1850, AHCM. 416. Notari Camps 1804, f. 248, 27-IX-1804, AHCM. 417. Notari Casasayas 1807-1808, f. 73 (1808), 20-VI-1808, AHCM. 418. Com lany 1812 que van comprar a carta de grcia els fruits del Mas Armengol a Sant Lloren Savall (notari Mas 1812, f. 348, AHCM).

274

LlOREN FERRER I AlS

ns aleshores).419 Lany 1846, Francesca es va casar amb Ignasi Santasusanna, veler, i va aportar tamb 1.000 lliures.420 Antnia es va casar amb Miquel Balet, segurament el veler que es convertir desprs en un important fabricant. Maria amb Manel Brucart, potser el propietari del mas Brucardes de Sant Fruits de Bages, etc. Lhereu, Joan, es va casar lany 1853 als 45 anys un altre cop aquesta tendncia a casar-se gran o a quedar solter que ja hem observat en altres casos amb Teresa Moncunill, lla dAnton Moncunill, hisendat de Fals, que tenia una masia prop del riu Cardener (circumstncia que aprotaran per construir una fbrica txtil com veurem ms endavant). La noia aportava un dot de 2.500 lliures, gens menyspreable.421 Joan Tpies Semis va tenir dos lls i va morir relativament jove. Lany 1867 tenim el seu inventari, que mostra que els seus bns no es van incrementar des de principis de segle: tenia una casa al carrer Vallfonollosa de Manresa, el mas Setrenchs de Sant Salvador de Guardiola que seria fonamental per als ingressos de la famlia, 6 quarteres 9 quartans de vinya a Navarcles, un hort amb un edici a mig construir la fbrica que no es va edicar a comenaments de segle i dues cases a Navarcles que era on vivien abans.422 En el seu testament hi ha algun comentari interessant: procurando que tanto al hijo como a la hija se les d una educacin lo ms esmerada posible pero sin ninguna clase de lujo y con la obligacin de dar a mis hijos una carrera u ocio que sea capaz de ganar con ella la vida independientemente de cuanto le produzca el patrimonio de mi casa y fortuna y si este pretende seguir una carrera literaria mantenerlo en los estudios, proveyendole de libros y de vestidos decentes pero sin lujo y de una manera proporcionada a las fuerzas y posibilidades de mi casa y fortuna.423 Les rendes del patrimoni eren una base per era necessari complementar-les amb una professi liberal per poder aconseguir la subsistncia. La seva lla Antnia aix ho va fer. Es va casar amb Antoni Pascual Coma, farmacutic de Sallent, i van obrir una farmcia a Barcelona. El seu ll i hereu, Sebasti Tpies Moncunill, no va seguir els desitjos del seu pare i va voler tornar als orgens, s a dir, a construir la
419. 420. 421. 422. 423. Notari Notari Notari Notari Notari Mas 1831, f. 259, 18-VI-1831, AHCM. Mas 1846, f. 638, AHCM. Puig 1867, f. 1128, 23-VII-1867, AHCM. Puig 1867, f. 1128, 23-VII-1867, AHCM. Puig 1867, f. 1128, 23-VII-1867, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

275

fbrica a Navarcles que estava a mig edicar. Va ser la fbrica de cal Tpies; loperaci no li va sortir b i els deutes van acabar portant-lo a vendre la fbrica del mol del Serra, primer, i la que havia bastit, desprs (FeRReR AlS 1994c: 43-48). Josep Ripoll. Josep Ripoll Fonts va arribar a Manresa lany 1811, era natural de Bag i era many de professi.424 Especialista, per tant, en les mquines de les noves fbriques. s un altre cas (com els Barrera a Castellgal) dels que van aconseguir tenir la seva prpia fbrica, en aquest cas la del mol del Serra de Navarcles. Lany 1854, Francesc Ripoll Mills, many tamb, ll de Josep Ripoll, es casava amb Valentina Parera, lla de Ramon Perera, veler de Manresa. Aportava al matrimoni un dot modest de 400 lliures.425 Tomasa, una altra lla, estava casada amb Francesc Casals, fuster de Navarcles, i ben situat en el manteniment de les mquines.426 No sembla que laccs a la fbrica hagus suposat un ascens social important. Ignasi Serra. Era ll de Valent Serra Riera i era, segurament, un cabaler del mas Serra de Navarcles. Lany 1839, Ignasi Serra, fabricant de cot, es casava amb Francesca Casanovas, lla dun pags, que aportava 200 lliures.427 s probable que es realitzs un doble casament ja que Josep Serra Cura, teixidor, el 1844, estava casat amb Antnia Casanovas, la germana de Francesca.428 Lany 1842 Valent Serra apareix com a fabricant de lats i de teixits (Guia, 1842). Ignasi Serra Casanovas, fabricant el 1876, ll dun altre Ignasi pags i propietari ara es casava amb Josepa Manganell Puigallosas, que aportava 150 lliures, menys que el seu pare.429 Desprs de venuda la seva part de la fbrica, els Serra van ser pagesos propietaris, relativament acomodats, dins de la comunitat local. La fbrica del Riu La segent iniciativa a Navarcles es va engegar el 15 dabril de 1816 quan Maria Sol Oliveres, vdua dun pags, venia a Manel Comellas, passamaner, Josep Soler i Espluga, veler, i Francesc Obiols, perxer de Manresa, un tros de terra de quinze canes en quadre, al costat mateix del riu Llobregat a Navarcles, per 500 lliures. En un

424. 425. 426. 427. 428. 429.

Padr dhabitants de 1824, AHCM. Notari Mandres 1854, f. 244, 6-X-1854, AHCM. Padr de Navarcles 1844, AMN. Notari Rallat 1839, f. 128, 26-IX-1839, AHCM. Padr de Navarcles, 1844, AMN. Notari Calaff 1876, f. 1233, 26-VI-1876, AHCM.

276

LlOREN FERRER I AlS

moment dels pactes sespecicava ab tant que no donian dany a la fabrica que fassen los compradors.430 Dos detalls: els tres compradors eren socis de la fbrica de lats de cot que Josep Ignasi Soler tenia al torrent de Sant Ignasi i Manel Comellas era un cabaler de Navarcles que havia marxat a Manresa a aprendre un oci i shavia convertit en un important fabricant. En aquella zona del riu Llobregat hi havia ms moviments. El 20 doctubre de 1816 Felip N. Ubach, pags de Martorell, hereu del mas Aguilar de Navarcles, establia a Ignasi Serra, fabricant de cot, i Sebasti Tpies, paraire, un tros de terra de dotze canes en quadre per edicar un casal a efecte de construir una fabrica de lar cot o llana per 200 lliures dentrada i 3 lliures de cens anual.431 Els noms sn els mateixos que hem vist en les altres fbriques de Navarcles a partir de 1820. Aquesta fbrica no va arribar a construir-se perqu Comellas va obtenir abans la concessi de laigua del riu Llobregat. Lany 1817, Antnia Sol va vendre la resta de terreny per 300 lliures432 i Felip N. Ubach en va vendre un altre tros, per poder passar el canal, per 165 lliures.433 La fbrica va entrar en funcionament lany 1818. El 17 de desembre de 1826 Josep Soler i Espluga, veler de Manresa, reconeixia per sos infortunis ha patit una decadencia notable en sos capitals de modo que acudint al pago de sos acreedors com es just, no li quedan los sucients per a treballar de son compte en lo temps que li toca en la fabrica de lats de cot (...) en lo terme del lloch de Navarcles i per aix proposava associar-se amb Mag Sanmart, passamaner de Manresa, a canvi duna aportaci de capital de 4.000 lliures per cinc anys. Les clusules de lassociaci sn molt interessants perqu mostren com estava organitzat el treball: que Soler tindra lo encarrech de comprar o fer comprar a costas corresponents dels dos tot lo cot uix se necessitia per lar cada mes que li toquia de lar, cuydar de tot quan convinguia lo mateix que fos per si sol (...) Que nit lo mes de lar Soler entregara a Sanmart la mitat de l de cada quantitat se haura lat.434 La fbrica no treballava de forma collectiva, sin que cada soci la utilitzava un mes i desprs hi entrava el segent. La societat shavia fet per aprotar lenergia hidrulica, per lexplotaci era individual. No s la primera vegada que dedum aquesta estructura productiva.

430. 431. 432. 433. 434.

Notari Notari Notari Notari Notari

C. Mas 1816, 15-IV-1816, AHCM. Rallat 1816, f. 273, 20-X-1816, AHCM. C. Mas 1817, f. 316, AHCM. C. Mas 1817, f. 191, 23-IV-1817, AHCM. Mas 1826, f. 486, 17-XII-1826, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

277

Laltra meitat de lacci va ser adquirida per Mag Sanmart a la vdua Agns Soler i Santpere per 772 lliures lany 1833.435 El 12 de gener de 1841 Francesc Obiols, veler de Manresa, venia, per pagar deutes (drets familiars i 1.050 lliures a Manel Comellas que li va avanar quan es va construir la fbrica) a Joaquim Batlles, adroguer de Manresa, la quarta part de la fbrica per 7.500 lliures.436 Es parlava de casal nou i casal vell, la qual cosa indica que, en aquest temps, shavia ampliat. El 22 de maig de 1845 Joaquim Batlles, fabricant i comerciant de Manresa, havia adquirit lacci que tenia Bonaventura Palls i Salses, natural de Sallagosa a la Cerdanya francesa i ve dAndorra a la fbrica del Riu de Navarcles. Aquesta acci lhavia gestionat Manuel Comellas per amistat des de 1818, quan es va engegar la fbrica. El preu va ser d11.000 lliures. Daquesta manera Joaquim Batlles es feia amb la segona acci de la fbrica.437 El 12 de desembre de 1849 els tres socis canviaren de sistema i formaren una nova societat en qu el funcionament de la fbrica estaria unicat.438 La fbrica que es va muntar lany 1818 estava pensada per acollir mquines angleses dacord amb lexperincia que es tenia a Manresa. En la venda de lacci dObiols lany 1841 sinventariaven les mquines: set maquinas de lar cot, la una de noranta sis puas y las restants sis de quaranta vuyt puas cada una, dos maquinas de cardar ab los demes mobles.439 Eren segurament mquines angleses. La llista de 1850 elaborada quan feia molt poc que funcionava la nova societat Comellas, Batlles i Cia. tenia 25 CV de fora hidrulica i tres mil noranta-sis fusos de contnues (GRaell s. a.: 454). Mag Sanmart. Lany 1773, Mag Sanmart, passamaner, es casava amb Gertrudis Balcells, lla dun altre passamaner en ascens a la ciutat. Aportava 200 lliures, una quantitat modesta. Mag era ll dun altre Mag Sanmart, paraire, de Sallent, probablement un cabaler.440 s un cas demigraci a la ciutat per aprendre un dels ocis que semblaven tenir futur i Mag devia posseir, a ms, habilitats per negociar. El 1783, quan es redacta linventari dels seus bns, sabem que vivia en una casa llogada i noms tenia una pea de terra, per la botiga estava plena

435. 436. 437. 438. 439. 440.

Notari Notari Notari Notari Notari Notari

Mas 1833, 6-VIII-1833, AHCM. Mas 1841, f. 29, 12-I-1841, AHCM. Mas 1846, f. 30, 30-XII-1845, AHCM. Mas 1849, f. 542, 12-XII-1849, AHCM. Mas 1841, f. 29, ibd. Masramon, captol 1773, f. 44, AHCM.

278

LlOREN FERRER I AlS

de teixits de seda i mocadors, cintes i xarxes de tota mena. Es detecta que era un passamaner en ascens.441 Mag Sanmart Balcells va comenar a invertir a la fbrica del Riu aprotant les dicultats dun dels socis. Lany 1824 es va casar amb M. ngela Gomis i Torrents, lla duna famlia de velers i comerciants acomodats. Lany 1870 apareixia com a propietari i possea dues cases al carrer Sobrerroca, una amb botiga, dues cases, nou peces de terra (21 quarteres 5 quartans de vinya, 4 quarteres 8 quartans de regadiu, 3 quarteres de vinya/oliverar i un hort) i la quarta part de la fbrica de Navarcles.442 Lhereu de Mag va ser Toms Sanmart Gomis, que es va casar lany 1849 amb Ignsia Batlles Oms, lla de Joaquim Batlles i Francesca Oms, germana de laltre soci que havia entrat a la fbrica del Riu. Les aliances familiars reforaven les collaboracions econmiques. El dot aportat era de 1.500 lliures.443 Toms va morir acabat de casar i va deixar un ll, Mag Sanmart Batlles, que va morir als 30 anys i va fer hereu de tots els seus bns el seu amic, el veler de Manresa Josep Fosses Angla.444 Una sortida poc habitual. Joaquim Batlles Dalmau. Adroguer, era un cabaler del matrimoni format per Onofre Batlles i Agns Dalmau, famlies vinculades a la producci de teixits de seda i impulsors de les primeres fbriques de contnues de la ciutat al torrent de Sant Ignasi. Joaquim es va casar, lany 1825, amb Francesca Oms, lla duna altra de les famlies enriquides amb els negocis seders. El cabaler rebia dels seus pares, com a llegtima, una casa al carrer Sobrerroca amb els estris dadroguer, conter i cerer seguint la tradici de la lnia materna i 5.000 lliures, mentre la seva dona aportava 9.000 lliures al matrimoni.445 s un matrimoni de lelit econmica en ascens de la ciutat. Poc desprs comenava a invertir a la fbrica de Navarcles, comprava accions dalguns socis ns a arribar a controlar-ne la meitat. Va deixar dexercir dadroguer i va arrendar la botiga del carrer Sobrerroca.446 Difcilment podia mantenir el nivell dels seus orgens i noms era possible amb un casament hereu/pubilla que increments de forma signicativa el patrimoni. Manela, una lla, la va casar amb Josep Guitart, un veler de la ciutat, i Ignsia amb Mag Sanmart, laltre soci
441. Notari Masramon 1783, f. 279, AHCM. 442. Notari Calaff 1870 nm. 237, 2-XI-1870, AHCM. 443. Notari Mas 1849, f. 167, 2-IV-1849, AHCM. 444. Notari Thomasa 1880, 19-I-1880, AHCM. 445. Notari Mas 1825, f. 65, 11-II-1825, AHCM. 446. Lany 1840 a Lloren Abadal dAviny (notari Mas 1840, f. 195) i lany 1847 a Francesc Vila de Castellgal per 225 lliures lany (notari Mas 1847, f. 318, 17-V-1847, AHCM).

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

279

de la fbrica, amb uns dots de 1.500 lliures, molt inferiors al que va aportar la seva mare.447 Joaquim Batlles Oms, lhereu, es va casar amb Teresa Enrich, pubilla i hereva dels bns de Domnec Enrich i Teresa Lluci, a canvi que Joaquim es dediqus als negocis de fabricaci i comer del seu sogre pels quals rebria una tercera part dels benecis.448 Els inventaris mostren el que va signicar aquesta uni. Joaquim Batlles Dalmau aportava la meitat de la fbrica de Navarcles, una casa al Remei que servia de magatzem, i la participaci en diverses companyies de ferrocarril i el canal dUrgell. Un balan lquid de 15.096 duros.449 Joaquim Batlles Oms, el seu ll, que va morir gaireb al mateix temps, declarava que tenia vint-i-nou obligacions del ferrocarril Barcelona-Saragossa, sis del dAlmansa-Valencia, dos de generals i 2.626 duros de capital en la liquidaci dinteressos de la casa Enrich, on havia entrat de pubill.450 En els mateixos anys va morir Domnec Enrich i es conrmava la unicaci patrimonial. Tenien la casa principal al carrer Vilanova, cinc cases, tres peces de regadiu, el mas Rubiralta, diverses accions en ferrocarrils diversos i la meitat de la fbrica del Pont de Rajadell. Un patrimoni amb un valor total de 75.346 duros dels quals shavien de deduir alguns deutes.451 Lhereva del patrimoni Batlles i Enrich va ser lnica lla del matrimoni, M. Queralt Batlles Enrich. Una recapitulaci sobre la industrialitzaci de la contnua a Manresa De la descripci que hem fet de les diferents experincies que es van engegar a Manresa podem extreure una srie de consideracions generals. 1. El fet que lany 1801 Dalmau, Codina, Mart i Serrano, segurament pels seus contactes amb Barcelona i altres llocs, decidissin installar a Manresa mquines de lar angleses contnues mogudes amb energia hidrulica, per les possibilitats que li veien a la nova latura del cot, va ser fonamental. Podria no haver sortit b, per tenim dades dels astronmics benecis que van obtenir aquests primers anys, la qual cosa va portar de seguida a altres negociants a interessar-se pel tema. Entre 1804 i 1806, la primera societat va obtenir el 61% de benecis, una barbaritat. La nova tecnologia no demanava unes grans installacions per si un aprotament hidrulic. I es va buscar al
447. 448. 449. 450. 451. Notari Notari Notari Notari Notari Mas 1849 f. 371, 12-IX-1849 i f. 167, 2-IV-1849, AHCM. Mas 1848, f. 566, 5-X-1848, AHCM. Puig 1867, f. 415, 7-III-1867, AHCM. Puig 1866, f. 1394, 11-VII-1866, AHCM. Puig 1865, f. 2072, 4-XII-1865, AHCM.

280

LlOREN FERRER I AlS

torrent de Sant Ignasi. Duna banda, perqu era el lloc on ja shavien establert les tres primeres fbriques dindianes i, abans, les adoberies dels blanquers; hi havia aigua abundant de la que sobrava de la squia i lelevat desnivell en el tram nal del torrent multiplicava la fora de laigua; de laltra, perqu laprotament hidrulic era fcil i poc costs, una simple resclosa i es produa el salt gaireb automticament, per la qual cosa la inversi en capital x era escassa. Aix, la primera fbrica es va engegar lany 1801 a cal Serrano i poc desprs a les Fontetes, en el mateix torrent. La cronologia situa les primeres fbriques a partir dels resultats de lexperincia daquesta societat: QUaDRe 20 Les fbriques construdes a Manresa al comenament del segle
Fbrica Riu Any

XIX

Es parteix

Fca. de Maurici Pla Fca. Fca. Fca. Fca. Fca. Fca. Fca. Fca. Fca. Fca. Fca. Fca. Fca. Joan Baptista Soler Argullol (indianes) Serrano Arenys de les Fontetes Pont de Fusta Cots Comtals Sria Barrera (Castellgal) Costa (Cardona) Mol del Serra (Navarcles) del Riu (Navarcles)

torrent torrent torrent torrent torrent torrent Cardener Cardener Cardener Cardener Cardener Cardener Calders Llobregat

1806 1806 ? (1) 1801 (4) ? (2) 1801 (4) 1804 (3) 1804 1804 (5) 1807 1816 1816 1805 1816 (6)

1817

1817 1822

1829

(1) Era una fbrica dindianes que no sabem exactament quan va passar a ser de lats (1815) (2) Ibdem, potser lany 1807. (3) Tant la fbrica del Pont de Fusta com la fbrica Cots funcionaven amb la mateixa resclosa i canal. (4) Aquestes fbriques no es van dividir fsicament com les altres, per s que eren duna mateixa companyia que va repartir entre els seus socis les dues fbriques. (5) Els socis es van barallar i la fbrica va quedar per al soci que va oferir ms quantitat. (6) Els socis que van construir aquesta fbrica es van separar de la de Joan Baptista Soler.

Cronolgicament, pot observar-se que la posada en marxa de fbriques per lar cot amb mquines angleses va tenir el seu millor moment entre 1801 i 1806 (vuit fbriques) i un segon moment entre 1816 i 1818 que sen van engegar tres i algunes derivades de la partici

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

281

de les creades en el primer moment. A partir daquestes dates shaur desperar als anys trenta perqu apareguin noves fbriques en altres condicions. Excepte a Cardona i Sria i la del Mol del Serra a Navarcles, totes es van construir als voltants de Manresa i per fabricants de Manresa. Les necessitats hidruliques no eren gaire elevades i les noves installacions van buscar aprotar infraestructures que ja existien, ns i tot es van compartir rescloses i canals. En els Comtals, per exemple, es va aprotar un antic mol i a les fbriques del Pont de Fusta es va restaurar la resclosa de lantic mol de Travessa. Malgrat aix, a diferncia de Sallent que les mquines de cardar eren un complement de les bergadanes, les mquines angleses incorporaven tamb les mquines de preparaci del lat, per la qual cosa les fbriques de contnues requerien una inversi ms elevada. Els edicis i les conduccions daigua de la fbrica de Joan Baptista Soler costaven lany 1814, 14.211,9 lliures i la maquinria, 9.447,3 lliures. A la fbrica de les Fontetes, la maquinria costava 13.120 lliures i ledici i les infraestructures hidruliques 16.153,3 lliures. Lany 1804, quan es va engegar la fbrica del Pont de Fusta, el capital pujava a 42.000 lliures i havia de servir per la construcci, per les mquines i pel capital circulant. No s que les quantitats fossin gaire elevades noms cal veure les xifres que remenaven les companyies sederes de la ciutat per el que tenia de novetat s que una part molt important de la inversi era capital x, de ms difcil recuperaci si les coses no funcionaven. 2. A Manresa hi havia ms capitals disponibles que a Sallent i, segurament, ms gent disposada a explorar la nova oportunitat. Era un nou negoci que pintava b per lexpansi que estava tenint el cot i, segurament, perqu lexperincia dAnglaterra comenava a ser coneguda. Com sempre, es tractava de provar per no arriscar ms enll del que era necessari, invertir una quantitat per veure qu passava i mantenir les fonts de negoci tradicional (vi, seda, cinteria, especulaci en gra i arrendaments municipals i senyorials, etc.). Tot i aix hi havia el sector de la cinteria de cot que estava especialment interessat en la latura de cot ja que necessitava proveir-se de cot lat per als seus telers; per a aquests, participar en una fbrica era controlar el subministrament de la primera matria elaborada. La por al risc duna cosa nova es veu en la quantitat de socis que van participar en alguns dels projectes de les fbriques. Qui es va interessar per invertir capitals a les fbriques de mquines angleses? Hi ha diferents perls: algunes companyies, que comercialitzaven tot tipus de teixits de seda i cinteria que havien comenat el seu ascens a nals del segle XVIII, es van interessar pel tema (Pla,

282

LlOREN FERRER I AlS

Prat i Torres per exemple); velers i cintaires interessats a proveir-se de cot lat i perxers com els de la fbrica de Joan Baptista Soler; alguns grans seders del segle XVIII com Joan Baptista Soler o els Sacrist en els Comtals, que van construir fbriques i van provar com anaven les noves produccions de lats; altres, com els Parera, es van limitar a comprar alguna acci; alguns comerciants que tenien companyia de comercialitzaci de tota mena de productes com ara els txtils (els Dalmau que van muntar la primera fbrica, els Soler a la fbrica Cots, els Cots), i velers ms modestos que havien comenat lascens social a nals del segle XVIII i que invertiren, no sense dicultat, algunes lliures en alguna de les fbriques. Aix es veu especialment a la fbrica del Pont de Fusta. Les breus biograes que hem acompanyat a la histria de cada fbrica mostren aquesta diversitat. En aquest context es va produir el procs de repatriaci de capitals invertits a Amrica; els problemes poltics amb pasos vens i la independncia de les colnies va portar a reduir els intercanvis i va comenar a produir-se lentament, i no en tota la seva totalitat, el cobrament del que devien les cases de comer americanes. El retorn de capitals fou constant a nals del segle XVIII i primeres dcades del XIX. Un dels casos ms espectaculars, entre daltres coses perqu el volum de capitals era enorme, era el de Pau Miralda i Cia. La societat des de la perspectiva de gran companyia va decidir apostar per la construcci duna gran fbrica de producci de teixits de llana (la fbrica dels Panyos de Manresa construda lany 1820 i que analitzarem en un altre captol) i tamb invertir en societats ms modestes. En la fbrica del Pont de Fusta i en les del torrent de Sant Ignasi trobarem lany 1817 socis de Pau Miralda i Cia. invertint en algunes fbriques com a capitalistes, primer, i com a propietaris, desprs. Els nous interessats en posar en funcionament fbriques de lats de cot fent servir mquines contnues a Manresa van ser, per tant, dorigen dispar; una barreja dantics comerciants i seders i persones que estaven comenant a ascendir socialment i que van apostar per aquesta nova oportunitat. Com hem fet en el cas de Sallent, hem elaborat una llista de dots que van rebre o van pagar individus que van participar a les noves fbriques de Manresa:452
452. Les dades cal prendre-les amb precauci. En primer lloc perqu noms hi ha els individus dels quals tenim informaci i, en segon lloc, perqu sn danys diferents i, en aquestes famlies, una conjuntura favorable podia incrementar el dot de forma considerable. Lorigen dun individu pot ser humil, per lacumulaci rpida pot emmascarar el muntant del dot. Les referncies poden trobar-se a les biograes dels diferents personatges que hem fet desprs de lanlisi de cada fbrica. Sobre el dot com a indicador de nivell social vegeu Ros Massana, 2010.

SOCIOLOGIA
Josep Torres Galobardes Veler Maurici Pla Ignasi Prat Joan Ignasi Soler Dami Dalmau Pau Serrano Andreu Mart Ignasi Cabanes Joan Arenys Gil Peix Mag Balaguer Josep Perera Josep Moliner Francesc Cots Jacint Soler Busquets Ignasi Soler Ribot Joan Bta. Vilaseca Mariano Sacrist Onofre Batlles Sebasti Tpies Josep Ripoll Ignasi Serra Cura Manuel Comellas Josep Soler Espluga Francesc Obiols

DE LA INDUsTRIALITZACI

283
Arts/Manresa Arts/Manresa

1772/140 ll.//1795/700 ll. 1770/600 ll.

veler/comer veler/ comer veler/comer maquinista veler/comer perxer/veler comerciant cordoner traginer veler/comer pags veler/comer veler/paraire comerciant veler/regidor veler/comer veler/comer paraire many fabricant perxer perxer perxer

1824/1.600-200 ll. Manresa 1793/3.000 ll. Manresa 1824/6.000 ll.-pubilla Madrid 1786/200//1807/1.500 ll. Manresa 1807/1.000 ll. Manresa 1782/225 ll. Gironella 1812/600 ll. Manresa 1787/1.000 ll. Manresa 1782/200 ll. Manresa 1822/1.000 ll. Manresa 1772/500 ll. Manresa 1786/1.500 ll.//1817/14.000 ll. Manresa 1772/1.000 ll. Manresa 1784/2.100 ll. Manresa 1778/333 ll. Manresa 1767/800 ll.//1790/1500 ll. Manresa 1818/30.000 ll. Manresa 1795/1.500 ll. Manresa 1835/35.000 ll. Manresa 1804/800 ll. 1839/200 ll. Navarcles Navarcles 1854/500 ll. Bag 1814/ 1.000 ll. Manresa 1798/ 600 ll. Manresa 1831/1.000 ll. Manresa

adroguer/candeler 1795/2.100 ll. Manresa

Francesc Martrus

Llogari Serra Farreras comer Joaquim Torrents Fuste comer

Els processos denriquiment que es produeixen en aquests anys complica la lectura del quadre, ja que dots elevats en el segle XIX poden amagar processos denriquiment per participar, entre daltres negocis, en fbriques de cot. A la llista hi trobem alguns dots modestos, sobretot en el segle XVIII, que es converteixen en molt ms elevats en el segle XIX a causa de lascens social provocat per la participaci en diversos negocis (vegeu el cas dAndreu Mart, Josep Torras Galobardes o Francesc Cots); algunes grans fortunes com els Torrents o Miralda, hereus de Pau Miralda i Cia; comerciants que ja eren acomodats en el segle XVIII i que van adquirir alguna acci en alguna fbrica (Soler Ribot, Dami Dalmau...) i en nombre ms gran, perxers, velers, passamaners que estaven rebent dots dentre les 800 i 1.200 lliures. Aquests darrers estaven ben posicionats dins dels artesans independents que provaven la nova oportunitat que era el cot.

284

LlOREN FERRER I AlS

3. Igual que va passar a Sallent, un nombre important de fbriques que es van construir en aquest perode es van repartir entre els socis a causa de conictes entre ells. Hi ajudava el fet que la fbrica era simplement el lloc on es disposava de cavalls hidrulics que permetien moure mquines que es podien arrendar o que cada soci feia treballar per rigors torn. El soci que feia funcionar la fbrica quan li tocava, es portava el cot, el lava i desprs lutilitzava als seus telers de cintaire o de mescla o el venia a altres teixidors. Segurament hi havia gradacions i models diferents per aquest funcionament feia que la soluci lgica al conicte fos repartir la fbrica quan apareixien els enfrontaments. Tenim localitzades diverses ruptures: La fbrica de Maurici Pla construda lany 1806 es va repartir entre els socis lany 1816. En aquest cas, un mateix salt daigua far funcionar dues fbriques. La societat Dalmau, Codina, Mart i Serrano, que tenia dues fbriques al torrent de Sant Ignasi lany 1801, va entrar en crisi lany 1806. Dos socis (Serrano i Mart) es van quedar la fbrica de cal Serrano i els altres la de les Fontetes. s ms, lany 1807 els conictes entre Serrano i Mart van fer que es queds la fbrica el soci que nofers ms. La fbrica del Pont de Fusta que shavia construt amb la participaci de molts socis lany 1804 es va acabar repartint lany 1817. La fbrica Cots, que funcionava en el mateix salt que lanterior, es va dividir lany 1822 en dues fbriques. Aix, en un moment determinat, a la resclosa del mol de Travessa funcionaven quatre fbriques. La fbrica Comtals construda lany 1804 tamb va entrar en crisi i va quedar-se-la el soci que en va oferir ms. Algunes de les fbriques es van tornar a unicar a curt termini, com la fbrica Cots que va anar a parar sencera a les mans de la famlia Cots; altres, en canvi, van continuar fragmentades ns a la darreria del segle XIX (cas del Pont de Fusta que acabar a les mans de la famlia Torrents). Aquest fenomen de dividir les fbriques desapareixer a la segona meitat del segle XIX. 4. Sabem molt poc de com van funcionar aquestes primeres fbriques. No hi ha cap iniciativa individual, tampoc comanditria; sn iniciatives de societats en qu els socis participen aportant capital a parts iguals i amb la intenci de construir una fbrica. El cas del Pont de Fusta s signicatiu: es funda lany 1804 amb divuit accions de 2.333 lliures que es van distribuir entre dotze individus i, a ms,

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

285

alguna de les accions shavia repartit entre diverses persones. Molt aviat les accions es compraven i es venien, es concentraven en poques mans, la qual cosa mostra la fragilitat dalguns socis, per tamb el sentiment de marginalitat en el projecte. No tenim lescriptura privada de constituci que ens donaria pistes sobre com sorganitzava la gesti. El cert s que al cap de pocs anys el conicte entre socis era un fet. Treballar en societat era el ms habitual. Si la societat no era comanditria, en el segle XVIII cada soci produa a casa seva i sorganitzava collectivament la comercialitzaci, que solia repartir-se entre els diversos membres de la societat. Ara tot era diferent. El capital x era molt elevat, les mquines havien destar juntes per aprotar lenergia hidrulica i denir les funcions de cada soci, quan cadasc hi havia invertit el mateix, era fora complicat. Si, a ms a ms, sentenia que les mquines eren de tots per la producci de cadasc, els conictes entre les parts havien desclatar i es van haver de cercar frmules noves per resoldrels. La divisi dels actius va ser una de les solucions. Laltra soluci va ser buscar socis capitalistes externs al procs de fabricaci. Es necessitava quan els recursos propis eren escassos. Quan lany 1817 Josep Torres i Ignasi Prat es van separar de Maurici Pla i van voler emprendre el cam en solitari, van haver de pagar en efectiu la seva part. Al mateix temps, com que tamb eren socis de la segona fbrica del Pont de Fusta i estaven a punt de quedar-se-la, van haver de recrrer a Josep Badia i Joan Torrents, socis de Pau Miralda que estaven repatriant capitals, per aconseguir una injecci de capital que els permets fer funcionar les dues fbriques. Llogari Serra, un altre dels socis que ja operava a Barcelona, va acabar tamb comprant la fbrica de Joan Ignasi Soler i la feia funcionar com a comanditari, ja que Francesc Serena cuidava del seu funcionament. Cal assenyalar tamb que en aquesta primera etapa es barreja la propietat de la fbrica i la gesti, com si no es pogus separar una cosa duna altra. Aix, Badia i Torrents, quan entren com a socis comanditaris, no ho fan a la societat que produeix, sin que en compren una part. Aix suposa que quan un soci perd inters per la fbrica perqu es dedica a una altra cosa o perqu la situaci hereditria aix ho reclama, continua sent-ne propietari duna part i ha de vendre-la als altres socis o a un tercer. s per aix que les primeres fbriques van arribar a una situaci patrimonial molt complicada als anys quaranta. 5. Les fbriques del Torrent de Sant Ignasi eren molt modestes i, per tant, tenien dicultats per evolucionar cap a fbriques amb mules de ferro i telers mecnics i estaven condemnades a jugar un paper secundari quan la producci txtil comencs a passar majoritriament per fbriques ms grans. Trobarem dos processos diferents: en algun cas

286

LlOREN FERRER I AlS

(com els Batlles o Pau Serrano) van buscar edicar una altra fbrica ms gran al riu Cardener que els permets reorganitzar el procs de producci, mentre que les del torrent de Sant Ignasi serien complementries daquelles; en altres casos, les petites fbriques foren arrendades a fabricants modestos que comenaven o que complementaven els seus processos de producci. Aix ens indica que lantic fabricant havia evolucionat cap a posicions rendistes i deixava pas a uns altres de nous. QUaDRe 21 Primer arrendament conegut a les fbriques del torrent de Sant Ignasi
Fbrica Maurici Pla Joan Baptista Soler Primer Arrendataris Preu Any arrendament venda Francesc Sala Singla/ Pal/Obiols 700 lliures 1870 400 lliures 1870 800 lliures 1892 1946 1928 1871 1843

Prat, Badia, Fuster, Torrents 1848

1839 Marc Babra Explotada pel propietari

Fbrica Argullol Pau Serrano Fbrica Arenys Fbrica del Remei 1860 1847 Fbrica Fontetes

Arrendada sempre Rafael Munts/Jaume Valls Explotada pel propietari Cristobal Torra i Cia.

Com es pot veure, als anys quaranta, els que van construir les fbriques van comenar a desinteressar-shi i es van convertir en simples rendistes ns que van acabar venent. Les fbriques formaven part de la infraestructura econmica de la ciutat, del parc dedicis industrials on noves companyies sinstallaven en el seu procs de desenvolupament. Al Cardener va passar quelcom semblant. Les fbriques ms antigues es van arrendar a noves societats: lany 1857 a Vidal, Torra i Rosich, la primera, i a Jaume Ricart de Barcelona, la segona, i la dels Comtals estava arrendada el 1851 a Jos Fabrs i Cia. La segona fase del desenvolupament de les fbriques de la ciutat tindr poques coincidncies amb el que havia passat durant la primera. Segurament perqu les fbriques no tenien una posici central en el procs productiu, sin que eren el complement de produccions variades, i el valor afegit sorgia del procs de comercialitzaci. Lenriquiment no es produa tenint una fbrica sin posant en valor la producci de la fbrica i tota la cadena productiva. Quan a mitjan segle XIX, les fbriques van comenar a guanyar centralitat en el procs productiu a causa de les noves mquines de lar i la generalitzaci del teler mecnic, van ser uns quants els que van dirigir els seus capitals acumulats durant el

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

287

primer ter del segle XIX cap a la construcci de fbriques. Les antigues no eren sucients, es necessitaven fbriques noves. Ning va pensar en el vapor, com estava passant a Barcelona o a Igualada, sin en els rius. El possible xit no estava en el tipus denergia utilitzada, ni si es pagava millor o no la m dobra, lxit era la fora dun districte industrial, ben entrenat, amb molt capital hum experimentat, amb moltes sinergies internes i una exibilitat productiva practicada segurament durant segles. 6. Hem parlat de les primeres fbriques que van aprotar lenergia hidrulica per moure mquines de lar angleses. Si a Sallent les fbriques amb mquines de cardar estaven al servei dels petits tallers de bergadanes i de tissatge manual, a Manresa estaven al servei duna complexa xarxa de velers, teixidors de menuderies de seda i cot, teixits de barreja que, a partir de les experincies acumulades, produen i comercialitzaven. A Sallent prendran el relleu productiu els que tenien les fbriques amb mquines de cardar que es modernitzaran amb capital exterior i aprotaran la m dobra duna bona part dels tallers, encara que hem deixat entreveure que alguns es convertiran, a la llarga, en futurs fabricants. A Manresa, el dinamisme sorgir de la xarxa de cintaires i velers, de les societats de producci i comercialitzaci que tradicionalment havien estat la fora econmica de la ciutat.453 Quan van considerar que el futur passava per les fbriques, shi van llenar, com un negoci ms, una oportunitat ms, de vegades ns i tot especulativa... I el cert s que, per a molts, des daleshores, lascens social passaria per les fbriques txtils. El majordom volia ser director, desprs arrendar una fbrica, tenir la prpia i arribar a tenir una comercial. Aquesta era la base duna xarxa de subcontractacions que feien la producci txtil exible i adaptable al mercat. Encara que es passs per moments bons o dolents, aquesta dinmica es va convertir en la base de lascens social, en la creaci duna classe mitjana cada vegada ms nombrosa que incrementava altres demandes i desenvolupava altres produccions.

453. De tots els individus analitzats en aquesta primera etapa noms els descendents de Pau Serrano i la famlia Batlles formaran part de la burgesia industrial de la segona meitat del segle. Els Torrents Miralda i Torrents Fuster sn un cas excepcional. La seva fortuna era de tal envergadura que invertir en fbriques o societats formava part de la diversicaci dels negocis, no es pot considerar aquesta famlia com a fabricants que lentament van millorant socialment.

El fracs de les fBriQues de llana

La facilitat per mecanitzar la latura del cot amb les noves mquines, va posar a la producci llanera en una tessitura difcil. Les dicultats van ser ms grans a les zones productores de lats destam que no pas a les zones de llana cardada, on la mecanitzaci va comenar abans. El Bages, excepte Monistrol de Montserrat, era una zona en qu predominava la llana destam. Al mateix temps, els teixits de cot van baixar de preu per lincrement de la productivitat, i van comenar a penetrar en els consumidors de menys renda, aquells que, precisament, consumien ms roba basta de llana destam. Calia afegir un altre factor per explicar la crisi de la llana: comprar mquines de lar o telers per a teixir cot era relativament barat i assequible, com hem vist. Levoluci de la indstria llanera i la seva modernitzaci ha estat mpliament estudiada a partir sobretot dels casos de Terrassa i Sabadell (BeNaUl 1981; 1988; 1989; 1992; 1993; 1993b; 1993a; 1995; 1997; 2009; BeNaUl, CalVeT et al. 1994). En aquest captol noms volem aportar algunes informacions sobre les transformacions de la indstria llanera al Bages a partir dalguns casos concrets. ARTS:
De PaRaIReS a PageSOS

A la primeria del segle XIX la producci de teixits basts de llana va deixar de ser una oportunitat i es va reduir de forma signicativa. La crisi, per, t ms a veure en la reducci dels ingressos complementaris de les famlies a causa de la desaparici de la latura manual que feien les dones, que no pas dels propis paraires. A Arts, la vinya, amb ms valor afegit que a daltres llocs, es va convertir, de fet, en lalternativa pels grans paraires del segle XVIII, que la van preferir a continuar treballant amb la llana.

290

LlOREN FERRER I AlS

Fins als anys vint va subsistir lactivitat txtil llanera tradicional amb sensaci, per, de crisi. Joan Posa, paraire, va fer inventari dels seus bns lany 1804: casa, horts, vinyes, tils de paraire i capitals modestos: 891 lliures.1 Valent Galobart, paraire, possea lany 1805 una casa, un hort, una vinya i tils de paraire.2 Valent Escat era teixidor de llana i tenia dos telers i dues vinyes.3 Josep Guiteras, paraire, fu inventari lany 1810 i en aquest document ja hi trobem indicis de la pressi del cot: casa al carrer Padr, fog de paraire usat, una saca de llana (...) En la botiga (...) una pessa de beta de gal negra de vint y sinch o trenta canas, dotze canas de beta blanca de benas (...) tretze trossos de tafetans de vint y sindch o trenta canas (...) sis pessas de estamea que diu son a Reus y altra estamenya blava (...) dos fabricas o maquinas de vint pessas, un torn de retorcer cot (...) un plegador de plegar betas (...) dos talers de cot (...) tres arrobas de l lat ab capdells.4 Paraire, perxer, teixidor de cot... tot es barrejava en aquest cas, mostra del que estava passant. Lany 1825 Francesc Rubio es declarava obrer o paraire, tenia casa, dos horts i dues vinyes, tils de paraire, una estamenya teixida i una altra al teler.5 La famlia Posa, paraires des del segle XVII, van abandonar la professi al segle XIX. Joan Posa Altimiras ja no fou paraire, sin fuster, com el seu germ, i pags de les vinyes de la famlia. Lany 1845, Joan Posa amb altres socis va fundar una societat per a fabricar aiguardent amb un capital per soci de 135 lliures (BeNeT ClaR i FeRReR AlS 1990: 171). Els paraires ms importants que hem analitzat en el captol anterior van acabar abandonant loci de paraire i, a mitjan segle XIX, apareixen com a pagesos, amb una part important de terra a rabassa morta. Van aprotar lespecial fora de la vinya a la localitat. Alguns exemples:
Joan Pladevall Fargues, propietari Jaume Galobardes Gimferrer Joaquim Gironella Sala Francesc Berenguer Viladessau (27 Q. 7 q./ 16 Q. 1 q.) Josep Pladevall, paraire (3 q. / 25 Q. 1 q.) Josep Galobardes, paraire Josep Vilaressau, paraire Francesc Berenguer, paraire (5 Q. 9 q. / 28 Q. 9 q.) Antoni Gironella, paraire (5,36 ha.)

Ramon Vilaressau Comabona, conter (17 Q. 4 q.)

1. 2. 3. 4. 5.

Notari Notari Notari Notari Notari

Camps Camps Camps Camps Camps

1804, 1805, 1809, 1810, 1825,

f. 217, 14-VIII-1804, AHCM. f. 119, AHCM. f. 221, AHCM. 30-VI-1810, AHCM. 27-III-1825, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

291

La llana va desaparixer i no sembla que la latura del cot es desenvolups, com va passar a altres pobles. Tant la informaci qualitativa que tenim com la de la Guia de 1842, no recullen lexistncia de cap latura manual, noms fbriques de teixits impulsades per alguns cabalers lls de paraires del segle XVIII, mentre els hereus eren pagesos mitjans acomodats dedicats al conreu de la vinya. LeS
eXPeRINCIeS fallIDeS De leS fBRIQUeS De llaNa

Encara que el procs de mecanitzaci de la latura de la llana anava amb retard respecte al cot, sembla lgic que, en una zona amb molta tradici llanera, es plantegs, com a oportunitat, invertir en la modernitzaci del procs llaner. J. M. Benaul (1995: 199-226) ha aportat una cronologia sobre la mecanitzaci de la latura de la llana: lany 1802, les primeres cardes i mquines demborrar, i, cap al 1815-1820, les primeres mquines de lar manuals una variant de la jenny. A la comarca del Bages, els fabricants es van decantar pel cot, per van haver-hi almenys quatre experincies relacionades amb la mecanitzaci de la llana: dues autnomes (la fbrica Herp de Navarcles i la fbrica dels panyos de Pau Miralda i Cia.) i dues de fabricants de Terrassa-Sabadell el districte llaner per excellncia que buscaven aprotar la fora hidrulica dels rius del Bages davant de lescassetat dels del Valls. Totes van fracassar, perqu, al Bages, el cot portava molt avantatge. Hi ha un altre element, la fbrica Pau Miralda era tan gran i de grandria tan desproporcionada respecte a la resta destructures productives que va acabar fracassant. Vegem les diferents experincies. Les experincies de fbriques llaneres al Bages Al Bages tenim dues experincies autctones de comerciants que van decidir orientar la inversi cap a la llana i van muntar fbriques de lats i teixits de llana. La fbrica dels Panyos de Pau Miralda i Cia Hem seguit la trajectria de la societat ms important de Manresa en el segle XVIII. Els negocis seders i de comer en general van generar un creixement exponencial del capital i un enriquiment molt important dels seus socis que eren modestos velers i perxers a mitjan segle XVIII. Les crisis del nal del segle XVIII, que es van traduir en una important inestabilitat poltica i econmica, van trencar la mecnica de negoci habitual i la crisi del mercat americ va produir un procs de recuperaci dels actius. Tot i les prdues, milers de lliures retornaven

292

LlOREN FERRER I AlS

a la societat repatriades. Els socis de Pau Miralda i Cia. es van trobar amb unes quantitats ingents de capitals. Una primera resposta fou la compra massiva de terres (s el que sabem que van fer les famlies Torrents, Serra, Font o Solernou) aprotant les dicultats de molta gent durant la guerra del Francs; la segona era denir quines eren les activitats de futur i les noves fonts de negoci. I es van decantar per la llana. No coneixem el procs, per el podem intuir. Les relacions internacionals de la societat, la van posar en contacte amb lempresa belga John Cockerill, constructora de maquinria per a la indstria llanera, i va esdevenir-ne representant a Espanya;6 a partir daqu, la temptaci de construir una gran fbrica a lestil de les que ja estaven en marxa a altres pasos per a la producci de draps de llana era gran. A poc a poc els socis de la societat es van anar convencent que aquest era el nou futur, i tenien capitals sucients per afrontar aquesta opci. Van comenar per Sallent, com hem vist en el captol anterior, en una barreja de famlia i negoci. Antoni Torres Amat va sollicitar al bisbe de Vic el dret a fer servir laigua del riu i aquest va accedir a la demanda el 20 de gener de 1815. Desprs va venir lenlla matrimonial entre Agns Torrents i Miralda, la lla petita de Manel Torrents, amb Josep Torres i Sacrist, lhereu de la casa Torres. El pare de la nvia no va desemborsar un ral de dot, simplement va prometre posar 37.500 lliures a nom dels nous cnjuges a la societat Pau Miralda i Cia. A canvi, la societat arrendava per vint anys la fbrica Gran de cal Torres de Sallent, on shi produirien draps a lestil de Sedan. Tots hi sortien guanyant i lany 1817 es posava en funcionament la nova fbrica. La primera fbrica de teixits de llana de Pau Miralda i Cia. va funcionar, doncs, a Sallent amb el suport de tcnics francesos que tenien cura del funcionament de les noves mquines (BeNeT ClaR 1988b: 256-258). Els problemes familiars van arrunar el projecte, tot i que la societat ja estava edicant la gran fbrica a Manresa. Els Torres volien anullar el contracte darrendament i Miralda i Cia. volia recuperar el que havia invertit. El conicte es va resoldre el 30 dagost del 1828 per la via duna concrdia segons la qual Pau Miralda i Cia. cobrava 1.000 lliures i els Torres recuperaven la fbrica amb la condici de no poder-hi realitzar cap activitat relacionada amb la llana. Per la inversi important que va fer Pau Miralda i Cia. fou la construcci a Manresa de la fbrica ms gran de la Catalunya del mo-

6. Lany 1819 la societat Pau Miralda i Cia. va fer John Cockerill apoderat seu a Lieja on tenia la fbrica de maquinria (notari Ubach 1819, f. 69, AHPB).

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

293

ment, dedicada a la producci de teixits de llana amb les tecnologies ms avanades dEuropa. Lany 1817 la data mostra com era de provisional la fbrica de Sallent els socis de la societat es van interessar per un establiment daigua al riu Cardener que no es va utilitzar,7 per lany 1820 van sollicitar el que farien servir per a la nova fbrica una mica ms avall de la Roda del Calderer. Van sorgir conictes sobre ls de laigua com el que van tenir amb Mart Jaumeandreu i amb qui van arribar a un acord: aquest podria regar de nit 3 quarteres de terra que tenia al costat del riu.8 Lestabliment ocial de laigua va arribar l11 dagost de 1826 (entrada 600 rals, cens anual de 20 rals) quan la fbrica ja funcionava.9 Lany 1820 es van comprar 17 quarteres 7 quartans de terra dins de les quals es va edicar el canal i la fbrica que popularment fou coneguda com la fbrica dels panyos.10 Era una fbrica espectacular i ms si tenim en compte els anys en qu es va construir. Segons J. Oliveres, el canal es va bastir entre 1818 i 1820 i la fbrica es va posar en marxa lany 1822 (OlIVeRaS SamITIeR desembre 1988) o tal vegada una mica desprs (SOl PaReRa 2004a: 119). La maquinria fou importada de la metallrgia de John i James Cockerill de Blgica i la fbrica fou dirigida per tcnics francesos. Sabem poca cosa de lespectacular edici tret que despertava admiraci. El 22 de mar de 1824 lintendent de Catalunya Vicente de Frigola feia arribar un informe al rei: ha examinado con detencin la fabrica de paos de Manresa con el nombre de Miralda y cia y ha comprobado que es la ms adelantada que cuenta la Espaa no solo por la simplicidad de sus mquinas, sino porque la teora, la aplicacin y egecucin que constituye la verdadera economa se halla maravillosamente reunidas en dicho establecimiento (...) para prueba de ello asegura que desde el establecimiento de las maquinas de Miralda, se ha contenido la salida de moneda de Catalua para Sedn, y otros puntos de Francia, por la excelente calidad y baratura de los paos que se elaboran en dicha fbrica de que se remite muestra (...) Los paos de las fbricas de dichos seores Miralda

7. Notari Mas 1817, f. 511, 16-XI-1817, AHCM. Al mes de novembre de 1819 sels conced un establiment a la partida de Sant Pau on posseen un terreny, per no fou aqu on van edicar la fbrica (SOl PaReRa 2004a: 117) . 8. Notari Mas 1821, 13-I-1821, AHCM. 9. Notari Puig Mas 1866 (I), ff. 363-376, AHCM. 10. Les compres es van succeir entre 1820 i 1826. La descripci del procs de compra es pot trobar a notari Puig i Mas 1866 (I), ff. 363-376, AHCM.

294

LlOREN FERRER I AlS


y Cia, tanto por la perfeccin de su hilado y tejido, como por su aparejo y brillantez de los colores, no ceden en nada a los ms exquisitos de las famosas fbricas de Francia...11 En el Diccionario de P. Madoz (1844) sescrivia:

es un edicio de los ms grandiosos del reino en su clase; en el cuerpo principal solamente se cuentan 366 ventanas; aunque esta fabricacin ha sufrido alguna decadencia, no obstante trabajan diariamente en ella 250 operarios y el nmero de mquinas y telares que funcionan, es de 162; para el tinte hay 8 grandes calderas y 2 para escaldar la lana; las aguas del Rio Cardoner, dan movimiento a sus mquinas, por medio de un canal abierto en la pea de una milla de largo. Malgrat lespectacularitat de ledici, la fabricaci de draps no fou un xit. Certament no hi ha dades comptables de la marxa de lempresa, per els arrendaments, que van comenar a succeir-se ben aviat, mostren que el model no fou lencertat. Dues raons poden explicar-ne el fracs: la primera, que el districte llaner estava a Terrassa-Sabadell i, per tant, la fbrica de Pau Miralda es trobava allada i tenia dicultats per a aprotar les economies complementries daltres empreses; la segona estaria relacionada amb la dimensi de lempresa que elevava els costs xos, era poc adaptable a conjuntures adverses i tenia poca exibilitat. La fbrica de draps de Miralda i Cia. va deixar de funcionar com a tal als anys quaranta (BeNaUl 1995: 221). La divisi de la fbrica. Una part destinada a cot: La Manresana. Que la llana no era una bona opci es dedueix de la decisi dels socis de Pau Miralda sobretot dels Torrents que eren els majoritaris lany 1844, quan el 16 dabril en escriptura privada van decidir constituir La Manresana per dedicar-se a la latura i teixits de cot (VIla DeSPUjOl 1988: 62-63). No en sabem el capital, per a linventari de Pau Torrents Miralda, germ del Joan que era lhereu, consta que tenia invertides 75.000 lliures a la societat que lava a la fbrica dels Panyos i teixia a la fbrica no hidrulica del Remei, al costat del torrent de Sant Ignasi.12 Aix, la meitat de la fbrica estava ocupada per aquesta societat. Segons el Cens de fbriques de lany 1850, La Manresana possea vuit-cents seixanta-quatre fusos de contnues i dos mil nou-cents vint-i-vuit fusos de selfactines (GRaell s. a.). s evident que quan es va fundar aquesta societat ja es va incorporar la maquinria de lar cot ms moderna.

11. Lligall 384, AHCM. 12. Notari Elias 1846, 21-IV-1846, AHPB. Lhereva fou la seva dona Carme Casademunt i la seva germana Agns Torrents.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

295

El 10 de juliol de 1857 els socis de la societat (Carme Casademunt, vdua de Pau Torrents, Agns Torrents, Joan Torrents i Miralda, Josep Badia Dardet, Llogari Serra, Estanislau Font, prevere, i Maria Solernou) venien a Pere Fortuny i Subir, natural i ve de Manresa (gendre de Joan Torrents Miralda), i en representaci de Fortuny i Cia., la maquinria i alguns efectes per 17.855 duros13 (33.478 lliures).14 Des de lany 1853, a la fbrica del Remei ja hi funcionava una societat integrada per quasi tots els socis de Fortuny i Cia. (que desprs compraran la maquinria de la Manresana). El 15 de desembre de 1857 es reformulava la societat; als quatre socis (Joan Torrents, Pere Fortuny, pare i ll, Josep Genesc de Barcelona) shi afegia Llogari Serra. El capital de la societat era de 44.000 duros (82.500 lliures) repartits a parts iguals (12.000 per a lar i 32.000 per a teixir), duraria deu anys i tindria un dipsit de gneres a Barcelona en poder de Francesc Fortuny i Subir. La societat incorporava de lloguer una part de la fbrica dels Panyos per 2.250 lliures anuals i continuava amb la fbrica de teixits del Remei per 400 lliures.15 Aquesta societat va tenir la seva seu a la fbrica ns que fou venuda el 1866. El 28 doctubre de 1864, i desprs dels tristos balanos presentats a causa de la crisi de la fam del cot, es va procedir a la seva liquidaci. La maquinria de lar es va vendre a Jos Roses i Cia. per 7.500 lliures i els telers a Antoni Vila per 1.875. Lany 1872 es va tancar la liquidaci.16 La fbrica del Remei. Hem vist en el captol anterior com Pau Miralda i Cia. tenia tamb una fbrica al Remei, prop del Torrent de Sant Ignasi, que no utilitzava energia hidrulica. Era un complement a la fbrica principal ns que la societat La Manresana la va habilitar per posar-hi telers manuals, segurament per poc temps, ja que shi va acabar installant la societat Cristobal Torra i Cia. dedicada a la producci de teixits. La societat era una comandita para plantear una fbrica de tejidos de varios clases y materias dirigida per Cristobal Torra. El capital era de 45.000 lliures repartit en nou accions de 5.000 lliures entre Cristobal Torra, Joan Torrents i Miralda i Maurici Torra, de Manresa; Domingo Ramis, Juan Jaumeandreu (dos accions) i Llogari Serra de Barcelona; Juan Armans Aguilar de Burgos i Jos dArabio Torre dHaro. Havia de durar set anys i tindria un dipsit a Barcelona dirigit per Domingo Ramis que indicaria el que shavia de fabricar.17
13. 14. 15. 16. 17. Un duro equival a 1,875 lliures. Notari Mas 1857, escriptura 533, 10-VII-1857, AHCM. Notari Mas 1857 (2), f. 1443, 15-XII-1857, AHCM. Notari I. Puig 1872, escriptura 558, 2-X-1872, AHCM. Notari Mas 1847, ff. 263-267, 22-IV-1847, AHCM.

296

LlOREN FERRER I AlS

s possible que la societat es dissolgus en el moment previst ja que el 19 de desembre de 1853 Joan Torrents Miralda, Pere Fortuny, pare i ll gendre de Joan i Joan Ramon Campaner, natural de Palma, ve de Barcelona i en representaci de Josep Genesc, comerciant de Barcelona, formaven societat para continuar la fabricacin de tejidos de algodn y otras clases que haban tenido los sres Cristobal Torras y Cia amb un capital de 9.000 duros. Tindrien un dipsit a Barcelona gestionat per Francesc Fortuny i Subir germ de Pere que cobraria el 2% de les vendes.18 Es va dissoldre el 16 dabril de 1857. Una part dedicada a la llana. Si una part de la fbrica dels Panyos es va dedicar a lar cot, una altra es va mantenir del a la producci llanera, encara que no sabem si gestionada de forma directa o arrendada. El 15 de mar de 1850, Pau Miralda i Cia. va arrendar per cinc anys a la societat Oos, Auliart i Roura, formada per Marcos Auliart de Terrassa, Antoni i Salvador Auliart, Vicente Oos i Josep M. Roura, una part de la fbrica i tota la maquinria per 4.031 lliures a lany.19 La producci de llana encara hi era present, per, en realitat, era ja marginal i va desaparixer denitivament lany 1853. Efectivament, el 20 doctubre de 1853 es va formar una societat per deu anys per a fabricar lats a la fbrica dels Panyos amb el nom de Torrents, Fortuny, Bulvena i Cia. El capital era de 60.000 lliures repartides entre Pere Fortuny, pare, i Pere Fortuny, ll (gendre de Joan Torrents) 18.750 lliures; Bonaventura Torrents i Fuster (ll cabaler de Joan Torrents i Miralda) 18.750; Antonio Bulvena Oos, de Barcelona (9.375 lliures); Mari Torrents Fuster (un altre ll cabaler ancat a Barcelona), 9.375; i Emili Rombonts, natural de Gant i ve de Manresa, 3.750 lliures. Mari Torrents i el ll de Pere Fortuny serien els codirectors, i, Rombonts, sencarregava del procs de fabricaci.20 Pocs dies desprs, el representant de Pau Miralda els arrendava ns al 16 dabril de 1857 la part de la fbrica que havia ocupat Auliart, Oos i Cia. per 2.812 lliures a lany, amb el comproms de construir una turbina com la que ja tenia installada La Manresana.21 El 26 de mar de 1855 sallargava la durada de larrendament ns al 31 de desembre de 1864, pagant 937,5 lliures anuals per cada mil fusos que funcionessin amb aigua i Joan Torrents podia, si volia, entrar a la societat capitalitzant larrendament.22

18. 19. 20. 21. 22.

Notari Notari Notari Notari Notari

Mas Mas Mas Mas Mas

1853 (2), f. 1737, 19-XII-1853, AHCM. 1850, 1-XI-1850, ff. 616-618, AHCM. 1853 (2), f. 1609, 18-XI-1853, AHCM. 1855 (1), f. 498, 26-III-1855, AHCM. 1853 (2), f. 1631, 22-XI-1853, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

297

La venda de la fbrica dels Panyos. Lany 1853 es va prendre una decisi important. A la societat Pau Miralda i Cia. noms li quedava la fbrica dels Panyos i la del Remei; el soci majoritari amb ms de la meitat de les accions era Joan Torrents i Miralda i els arrendaments continuats havien provocat que els socis de la vella societat ja no participessin de forma collectiva en la fabricaci. Era del tot lgic que, ms tard o ms dhora, es proceds a liquidar la societat i a vendre tots els actius. Es va acordar que es liquidaria quan acabessin els compromisos, el 16 dabril de 1857.23 El 12 de novembre de 1865 va sortir lanunci de la venda de la fbrica24 i fou adjudicada a Manel Portabella Cantarell, propietari i comerciant de Manresa, de 52 anys, per 117.727 lliures.25 Portabella era de la nova generaci de fabricants que van aparixer a la segona meitat del segle. El 21 de juny de 1872 es va signar la liquidaci denitiva de la vella societat Pau Miralda i Cia. amb el repartiment de les darreres 724,5 lliures entre els socis.26 Era el nal duna de les societats ms importants que havia tingut la ciutat des de mitjan segle XVIII. La famlia Torrents.27 Ha arribat el moment de dedicar una reexi a la famlia Torrents i a lenorme poder econmic acumulat durant el segle XIX i com el van utilitzar. La base del poder econmic fou doble: dun costat, lextraordinria acumulaci que va fer la societat Pau Miralda i Cia. a la segona meitat del segle XVIII i la conversi en diner lquid en els primers anys del segle XIX i, de laltre, una poltica matrimonial que va concentrar en la famlia Torrents diversos patrimonis importants de la ciutat. El primer casament hereu-pubilla es va celebrar lany 1779 quan Manel Torrents Font es va casar amb Margarida Miralda. Aleshores ning pensava que seria pubilla, per al nal els Torrents van acabar concentrant lacci del soci Pau Miralda que donava nom a la societat. Lany 1815 ja shavia produt la uni patrimonial. A la generaci segent, Joan Torrents Miralda es va casar el 1810 amb Gertrudis Fuster, pubilla, hereva del patrimoni Fuster, una de les famlies de comerciants ms importants del segle XVIII. Joan va anar a viure amb la seva dona i el seu sogre, va administrar el patrimoni Fuster i, com a retribuci, li van donar 100.000 lliures perqu les fes treballar. Tota la resta de bns eren

23. 24. 25. 26. 27.

La Crnica de Manresa nm. 3, 12-XI-1865, AHCM. Notari Puig i Mas 1866 (I), ff. 363-376, AHCM. Notari Puig 1872, escriptura 374, 21-VI-1872, AHCM. Hem estudiat aquesta famlia a Ferrer Als, 1994a. Notari Masramon 1810, f. 70-73, AHCM.

298

LlOREN FERRER I AlS

de la seva dona, excepte els benecis daquesta quantitat.28 Lany 1848 va morir Gertrudis Fuster i tot el seu patrimoni va passar a Joaquim Torrents i Fuster, lhereu: bns a Manresa i rodalies (casa al Born, vuit cases, trenta-vuit peces de terra 5 quarteres i 12 jornals de vinya, unes 60 quarteres de regadiu, el mas Sant Hilari dArts, 11.570 lliures de crdits a favor seu), bns a Torredembarra (dues cases, 326 jornals de terra, magatzem a les arenes del mar), la tercera part de la fbrica del Pont de Fusta, la quarta part de la fbrica contigua a la de Maurici Pla i la tercera part dun prat a Sant Mart de Provenals.29 Lany 1859 es va redactar linventari dels bns de Joan Torrents i Miralda, s a dir, els bns que procedien directament dels Torrents: casa al carrer Sobrerroca, sis cases, vint peces de terra 40 quarteres 5 quartans de regadiu, 4 quartans dhort, 7 quarteres 10 quartans de vinya, 2 quarteres 6 quartans derm i 3 quarteres de sec, lheretat Balcells de Manresa, el mas Arn de Sant Mart de Torruella, una altra heretat a Calls i Sant Mateu de Bages, casa de camp a Sarri a Barcelona, una heretat a Silla i Picassent al Regne de Valncia, la part a la societat Pau Miralda i Cia. i la quarta part a Fortuny i Cia., 37.533,75 lliures en metllic, a ms daccions i crdits diversos.30 La suma dels dos patrimonis ens dna una idea de la riquesa enorme de la famlia Torrents a mitjan segle XIX. Manel Torrents, quan va anar casant els lls, va preferir assignarlos una part de capital a la societat a pagar dots per no debilitar la societat. A la llarga aix va comportar nous problemes. Vegem el cas del matrimoni entre Francesc Coma Vidal, comerciant, que es va casar amb Margarita Torrents Miralda lany 1805; el dot que aquesta va aportar fou de 10.000 lliures per en els mateixos captols se li feia donaci dels benecis que resultessin del capital de 20.000 lliures de aquella societat o compaa que ells tenen y cor baix lo nom de Torrents.31 Aquests benecis mai es van pagar, i aix va suscitar un complicat plet entre els Torrents i els Coma que lany 1860 es va intentar arreglar per la via duna concrdia. Aquest any es va fer un historial del que havia succet i les 20.000 lliures de lany 1805 shaurien convertit en 181.426 lliures lany 1860. Aix no era exactament aix, ja que en aquesta quantitat hi havia moltes retirades de capital i la societat Torrents i Cia. havia anat reduint el capital amb el pas del temps. Tot i aix, els hereus dels Coma van acceptar cobrar 35.000 lliures.32
28. 29. 30. 31. 32. Notari Notari Notari Notari Notari Mas 1848, ff. 293-294 i 393 i ss., 23-VI-1848, AHCM. Mas 1859 (I), 10-I-1859, AHCM. Masramon 1805, f. 13, 6-I-1805, AHCM. I. Carner 1860, 1-VIII-1860, AHPB. Casasayas 1798, f. 327, 6-XII-1798, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

299

Francesca Torrents es va casar amb Francesc Oms, veler, lany 1798. Va aportar 10.000 lliures de dot que no es van pagar en efectiu, sin que Manel Torrents les va retenir per negociar a beneci y utilitat de dits mare y ll Oms. Els benecis serien per a la nova famlia. En aquest cas no va haver-hi participaci a la societat i aix comportava menys problemes.33 El mateix model va utilitzar Manel Torrents en el casament entre Manela i Mari Bovets Capdevila, veler i comerciant, lany 1802.34 Amb Agns Torrents i Miralda, casada lany 1816 amb Josep Torras Sacrist, comerciant de Sallent, Manel Torrents va fer el mateix que amb Margarita. Li va donar 10.000 lliures de dot i va invertir 20.000 lliures en forma de capital a la societat Pau Miralda i Cia.35 s per aix que Agns Torrents apareix com a accionista de Pau Miralda i Cia. Els lls mascles, en canvi, foren enviats a Barcelona, des don actuaren en nom de la societat familiar o a ttol individual. Carles havia nascut lany 1792 a Manresa, lany 1818 apareix com a comerciant matriculat junt amb el seu germ Pau, amb qui sembla que tenia una companyia de comer a Barcelona. La seva principal activitat eren les importacions de cot en oca americ i no ha de descartar-se que participessin en el trc desclaus (FRaDeRa 1987: 72 i 227-228). Lany 1844, Carles gurava com un dels principals contribuents de Barcelona i a lexposici de productes agrcoles de 1857 apareix amb diferents mostres de vi dAlella del 1842 i 1847 (1859-1861: 974). Laltre germ era Pau Torrents i Miralda que tamb es va establir a Barcelona, des don participava en els negocis manresans. Estava casat amb Carme Casademunt i va morir sense lls. Aix li va permetre repartir part dels seus bns entre germans i nebots. Va morir lany 1846, deixava al seu germ Joan, de Manresa, el que possea a la fbrica dels Panyos, 5.000 lliures a cada una de les lles de la seva germana Francesca Oms, 20.000 lliures a Margarida Coma Torrents, vdua, i de la resta en feia tres parts: dues per a la seva dona Carme Casademunt i una per a la seva germana Agns Torrents.36 Per linventari que va redactar sabem que vivia en una casa de lloguer a Barcelona, possea la meitat duna sort de terra a Santa Perptua de Mogoda comprada durant la desamortitzaci, 37.500 lliures invertides a la fbrica dels Panyos, 75.000 a la Manresana de lats i teixits de cot, 30.000 a la fbrica de Barcelona dEmeterio Camps i Cia., 15.000 a la mquina

33. 34. 35. 36.

Notari Notari Notari Notari

Casasayas 1798, f. 327, 6-XII-1798, AHCM. Casasayas 1802, f. 131, 26-VI-1802, AHCM. Mas 1816, ff. 30-32, 9-I-1816, AHCM. Elias 1846, 29-III-1846, AHCM.

300

LlOREN FERRER I AlS

de vapor dAntoni Camps, una acci a la fbrica cristallina de Tortosa que pujava 1.875 lliures, deutes diversos de societats i particulars, deute pblic... Tot junt feia una fortuna de 249.600 lliures.37 El punt de partida havia estat el llegat del seu pare de 29.000 lliures.38 A la generaci segent, latzar va tornar a jugar a favor dels Torrents. Joaquim Torrents i Fuster es va casar amb la segona lla de Llogari Serra, un dels primers socis de Pau Miralda i Cia. i que continuava tan actiu com els mateixos Torrents. Carme era la pubilla, hereva dels bns de Llogari Serra, per va morir sense descendncia per la qual cosa una part important dels bns daquest van passar tamb als Torrents a nals del segle XIX. En tres generacions shavien produt tres unicacions patrimonials. Tot sembla indicar que, amb els lls, Joan Torrents i Miralda va adoptar una estratgia semblant a la del seu pare. Les lles es van casar. Gertrudis amb Felip Esteve, parella que no va tenir descendncia. Maria amb Manel Torres, un advocat de Barcelona, i Josepa ho fu amb Pere Fortuny, comerciant de Manresa, a qui va aportar 17.000 lliures de dot i 3.000 en mobles i roba.39 Hem vist als Fortuny participant en diverses societats dels Torrents com a directors de fbrica; sembla com si els Torrents haguessin buscat una persona de conana que els fes funcionar les fbriques que aleshores tenien. Els nois van ser enviats a Barcelona per dedicar-se al comer, per mantenint els contactes amb leconomia manresana. Mari Torrents, per exemple, va invertir 5.000 duros a Torrents, Fortuny, Bulvena i Cia. lany 1853, com hem vist ms amunt, i el 3 de gener de 1856 va donar poder a un advocat de Barcelona per a constituir amb els seus dos germans cabalers, Bonaventura i Joan, i amb Joan Coll Sacrist una societat al objeto de dedicarse a toda clase de operaciones lcitas. Mari hi invertia 26.250 lliures.40 El 24 de maig de 1858 es constitua a Manresa la societat Mari Torrents i Cia. que tenia com a objecte construir una fbrica per a destillaci del gas per a lenllumenat pblic de la ciutat. El capital de la societat era de 26.500 duros (49.687,5 lliures) en accions de 100 duros i compr accions tota la burgesia de la ciutat.41 Els cabalers, amb una forta aportaci de capital inicial de la famlia, acabaven desenvolupant diferents iniciatives industrials. De Ventura i Joan, sabem poc ms que eren citats com a comerciants

37. 38. 39. 40. 41.

Notari Notari Notari Notari Notari

Elias 1846, 21-IV-1846, AHCM. Mas 1846, 22-XII-1846, AHCM. Mas 1847, ff. 386-389, 14-VI-1847, AHCM. Mas 1856 (I), f. 25, 3-I-1856, AHCM. Mas 1858 (I), f. 499, escriptura 306, 24-V-1858, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

301

a Barcelona i que participaven en algunes de les societats familiars a qu hem fet referncia. Els comportaments de Joaquim Torrents i Fuster mostren una certa inexi. Encara que inverteix en societats installades a les seves fbriques, la veritat s que es comena a detectar un cert component rendista. Joaquim va fer un testament atpic a lpoca que insinua un canvi destratgies: a lhereu, casat amb una dona de Tarragona, li va deixar els bns de Torredembarra i alguns bns de Manresa, mentre la resta de bns eren repartits entre Llogari, Joan Carles, Josep i ngel,42 s a dir, excloses les dones, es procedia a un repartiment igualitari, tal vegada per la incapacitat cada vegada ms gran de generar lefectiu sucient per a pagar les llegtimes a partir de les propietats immobiliries. Francesca Serra, la lla de Llogari Serra i dona de Joaquim Torrents, va fer una cosa semblant: va donar la meitat dels seus bns al ll gran i va repartir en tres parts la resta (Joan Carles havia mort aleshores).43 La vocaci rendista sembla clara per els lls de Joaquim Torrents Fuster, abans del repartiment, es van casar amb membres de la burgesia comercial i industrial. Gertrudis ho fu amb Anton Gomis Serena, Llogari amb Antnia Burs Borrs, lla duna famlia que ja shavia convertit en burgesia industrial, Carme amb Ignasi March Batlles, una famlia dhisendats locals, ngel amb Concepci Dalmau i Josep amb Llusa Arrant Mart, de Barcelona. Comenaven a estar allunyats del txtil, excepte Llogari Torrents Serra que feia funcionar la fbrica Antius de Calls de la seva propietat.44 La fbrica Herp o del Pont a Navarcles El 5 de febrer de 1807 Valent Cases, teixidor, i Manel Oliveres, pags, van establir una pea de terra prop del riu Llobregat de 4 quartans a Manel Altimiras i Segimon Padr, pagesos de Navarcles, per un cens de 3 quarteres de blat i una entrada de 250 lliures. A lestabliment sels donava perms per construir un mol o fbriques.45 El 30 de gener de 1808, la batllia va atorgar el dret a utilitzar laigua del riu Llobregat, lagafaven en un punt prou allunyat don pensaven construir el mol.46 Lany 1815 sabem que sestava construint, ja que hi ha queixes dels propietaris afectats pel pas del canal.47

42. 43. 44. 45. 46. 47.

Notari Notari Notari Notari Notari Notari

Calaff 1875, ff. 1597-1598, 10-XI-1874, AHCM. F. Suanya 1885, nm. 28, 31-III-1885, AHCM. Catal 1916, nm. 343, 6-VI-1916, AHCM. Masramon 1807, f. 43, 5-II-1807, AHCM. Morello 1818, 2-X-1818, AHPB. Camps 1815, 10-XI-1815, AHCM i notari Morello, dem.

302

LlOREN FERRER I AlS

L1 de gener de 1821, Manel Altimiras i Segimon Padr, pagesos de Navarcles, arrendaven el mol fariner a Ramon Rib, pags de Navarcles, per tres anys i 600 lliures anuals.48 Immediatament desprs, com que necessitaven els diners amb urgncia, Joan Herp i Cia. avanava 1.600 lliures als arrendataris (xem-nos que guanyaven 200 lliures en loperaci).49 El mateix dia, Joan Herp i Cia. prestava 1.100 lliures a Segimon Padr per fer front al debitori de 4.200 lliures que tenia amb Maurici Bohigas, comerciant de Manresa. Donava com a garantia la tercera part del mol fariner que havien construt.50 Hem de suposar el que va passar. Altimiras i Padr es van embarcar en la construcci dun mol sense tenir el capital sucient i Joan Herp i Cia., segurament interessat pel salt daigua, va aparixer com a salvador amb la intenci de quedar-se les installacions bastides. El 6 de febrer de 1822, Segimon Padr, pags de Navarcles, per pagar diferents deutes relacionats amb la inversi realitzada, venia la tercera part del mol fariner a Manel Altimiras, pags, per 6.250 lliures. En efectiu noms rebia 422,5 lliures.51 Altimiras no tenia el capital, per utilitzava una estratgia tpica: pagava una part en efectiu i assumia els deutes que pensava pagar en el futur. A mitjan de 1824, Joan Herp i Fills tenia ja les mires posades a la fbrica. Escrivia al seu cos dArts: Amich cos: me acaban de dir que uns Sros. de Tarrasa an pasat en Nabarclas y que an comprat o arrendat lo mol del Manel Altimiras per posar fabrica de paos pues conb moltissim que prompte bos informau comes aso i mendongau prompte avis de lo tot lo que iagie.52 A continuaci es van moure per comprar-la i res millor que avanar crdits. Efectivament, lany 1824, Manuel Altimiras per tornar 2.500 lliures a Joan Herp i Cia. una part de les quals venien de la compra a Segimon Padr venia una tercera part de laigua a la companyia cedesch al comprador pas per entrar a la fabrica que espera edicar.53 El 6 de mar de 1825 van comprar una pea de terra per a tenir ms terreny.54 El 10 de juliol de 1825 el Reial Patrimoni concedia una ampliaci de ls de laigua para poner y tener una fabrica dedicada al objeto de la elavoracion completa de lanas, de algodn u de otro arriendo. El 28 dagost de 1825, Valent Altimiras, per pagar 800 lliures que Joan
48. 49. 50. 51. 52. 53. 54. Notari Mandres 1821, f. 5, 1-I-1821, AHCM. Notari E. de Mas 1821, f. 23, 14-I-1821, AHCM. Notari E. de Mas 1821, f. 24, 14-I-1821, AHCM. Notari Mas 1822, f. 22, 6-II-1822, AHCM. Cartes, Arxiu Herp, Museu dArts. Notari E. de Mas 1824, f. 373, 16-XII-1824, AHCM. Notari Raures 1825, 6-III-1825, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

303

Herp i Cia. li havia prestat, per ocorrer a mes urgncies venia la quarta part de laigua.55 La venda denitiva va arribar el 30 de mar de 1827 quan Altimiras va vendre, per pagar deutes, a Joan Herp i 56 Cia. el mol fariner i tots els drets per 7.175 lliures. La fbrica es va construir entre el mar del 1825 i el mar del 1828 i shi van gastar 7.975 lliures. De la gesti de les obres sen va fer crrec Joan Herp i Posa dArts, que era parent dels Herp de Manresa.57 El 4 dagost de 1827 Josep Jaumeandreu es comprometia a fer una roda rodona de 16 pams a tot vol ab 36 calaixos y dits calaxos a tota fusta devan tenir set pams y mes, prometo fer una quatreroda rodona de deu pams a tot bol am sas clivillas per 115 lliures.58 Des dun principi la fbrica va nixer lligada a la societat Joan Herp i Cia., que es va convertir desprs en Joan Herp i Fills quan es va renovar el 6 dabril de 1825 amb els dos germans Josep i Ignasi Herp Rallat. El 22 de febrer de 1829 es va constituir sota el mateix nom la societat que gestionava la fabrica de paos y franelas en qu participava tamb Joan Herp i Posa, un cos germ dArts, que cuidava realment de la fbrica. El 22 de juliol de 1834 es va tancar un balan sollicitat a la mort de Josep Herp Rallat. El fons o capital de la societat era de 254.703 lliures, de les quals 47.264,55 sestimaven incobrables. Daquest capital tres parts eren per a Josep (191.027 lliures) i una per a Ignasi (63.675,75 lliures). En el balan tancat de la societat dedicada a la fabricaci de draps, el capital era de 100.000 lliures de les quals 60.000 eren de Josep Herp, 30.000 dIgnasi i 10.000 de Joan Herp i Posa dArts. Com es pot veure era una societat realment potent.59 Una vegada mort tamb Ignasi Herp Rallat, laltre germ, es va procedir a la liquidaci de la societat.60 No sabem com van quedar les coses a partir daqu. El 26 dabril de 1842 shavia liquidat Vda. de D. Jos Herp, Fill i Cia. per defunci de la vdua i es constitua Jos Herp i Cia. que havia de funcionar des del dia 1 de gener de 1842 per cinc anys i amb un capital de 100.000 lliures (90.000 lliures de Josep Herp i Perera i 10.000 de Joan Herp i Posa). Aquest darrer es cuidava de les compres i vendes i el seu ll Josep Herp i Jord era el majordom i cobraria 7.680 rals anuals
55. Notari E. de Mas 1825, f. 273, 28-VIII-1825, AHCM. 56. Notari E de Mas 1827, f. 161, 7-VI-1827, AHCM. 57. Comte de lo que se ha cobrat y gastat per las obras se han fet per lo mol y fabrica del cap del Pont de Navarcles, Arxiu Herp, Museu dArts. 58. Arxiu Herp, Museu dArts. 59. Notari Mas 1835, f. 9, 1-I-1835, AHCM. 60. Notari Rallat 1835, 11-V-1835, AHCM.

304

LlOREN FERRER I AlS

(720 lliures).61 El 28 dabril de 1851 es va procedir a la liquidaci de la societat amb un capital social de 80.000 lliures que es distribuen dacord amb el que tenia cadasc.62 Aquesta era la nalitat de la fabricaci de draps a la fbrica, ja que des daleshores es va dedicar a lar i teixir cot. En realitat, el canvi shavia comenat a realitzar el 8 doctubre de 1845 quan Jos Herp i Perera, Andreu Subir de Barcelona, Josep Herp i Jord i Miquel Agell van constituir una societat per a lar i teixir cot que havia de durar vint anys, amb un capital de 45.000 duros (884.375 lliures). Pagarien 800 duros (1.500 lliures) darrendament a lany.63 Joan Herp i Cia / Joan Herp i Fills. Reprenguem el l que hem deixat en el segon captol. Els Herp van arribar a Arts durant la guerra de Successi, eren alemanys i acabaren essent paraires. Al llarg del segle XVIII no sembla que les coses anessin molt b (40 lliures rep de dot una lla que es casa). Joan Herp i Pinosa, cabaler, va emigrar a Manresa i va entrar daprenent de loci de veler lany 1766. s un altre cas de nouvingut a la zona que va aprotar les oportunitats tant de la seda com dels altres negocis. Es va casar amb Ignsia Rallat, lla del batlle dAiges de la ciutat.64 Lascens social es nota en els matrimonis dels lls. El primer fou el de Francesca que es cas amb Eloi Torres, veler, i a qui va aportar de dot 500 lliures. La quantitat era important respecte al punt de partida dArts, per lluny del que acabaria essent.65 El segent matrimoni fou el de lhereu amb Ramona Perera Oms, lla del soci principal dIgnasi Parera i Cia., que va aportar 1.200 lliures.66 Joaquima va entrar en un convent i se li va prometre una pensi anual de 18 lliures.67 Ignasi es va casar amb Josepa Bovets Capdevila, lla dun comerciant, i va aportar 3.000 lliures de llegtima.68 Ignsia, el 1811, es cas amb Josep Escarrabill, passamaner, i va aportar 2.000 lliures de dot (molt lluny de les 500 de la seva germana quinze anys enrere),69 nalment, Joan Herp era
61. Notari Rallat 1842, f. 69, 26-IV-1842, AHCM. 62. Notari Puig 1860, f. 341, AHCM. Lany 1860 quedaven per cobrar 26.927 rals de tot el fons social que es va liquidar. 63. Notari M. Mas Coma 1845, f. 243, 8-X-1845, AHCM. 64. Notari Rallat 1802-1803, 22-XII-1802, AHCM. Aquests captols foren signats poc abans del casament del seu ll, aix fa pensar que o no els van signar quan es van casar o era necessari legalitzar alguna situaci. En aquest document Ignsia aporta 727 lliures de dot. 65. Notari Rallat, Captols 1783-1795, f. 179, 22-XII-1795, AHCM. 66. Notari Rallat 1802-1803, f. 140, 13-X-1803, AHCM. 67. Notari Rallat 1805, f. 80, 20-IV-1805, AHCM. 68. Notari Rallat 1807, f. 22, 16-I-1807, AHCM. 69. Notari Rallat 1811, f. 231, 10-XII-1811, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

305

veler a Arenys quan va cobrar el 1820 2.000 lliures de llegtima.70 Quan Joan Herp va morir, tenia una casa al carrer Sobrerroca, 4 quarteres 6 quartans de regadiu, 5 jornals de vinya, 4 quarteres doliverar i un hort, sobretot tots los efectes y caudals de la societat que corra baix lo nom de Herp i lls.71 Aquesta societat era linstrument fonamental per a tot tipus de negocis: comercialitzaci de mocadors de seda, cintes, sedes, llanes grcies al contacte amb el seu cos dArts, prstecs, cartes de grcia, arrendaments agrcoles, etc. Alguns exemples: lany 1826 Valent Oliveres, hisendat de Manresa, confessava un deute de 7.128 lliures i, com a garantia, hipotecava el mas Oliveres de la Valldelshorts;72 lany 1829 Herp i Cia. va comprar a carta de grcia el mas Roca de Sallent;73 el 1834, es va vendre una nca de Vallmanya per 8.000 lliures74 i el 1837 comprava verema a setze persones per 324 lliures.75 I aix s segurament una petita mostra de lactivitat comercial i especulativa de la societat, base del seu creixement econmic. Les activitats llaneres es derivaven de la relaci amb loncle i desprs cos germ, paraire dArts, que aprotava la xarxa comercial dels seus parents de Manresa. Lany 1802 el representant de Saragossa Melcior Franco Ayneto escrivia la venta de sarjas esta parada en efecto solamente se han vendido 15 piezas, continuar con actividad para las restantes. Con motivo del encargo de carros para ir a Catalua, espero ajustarlos para toda la semana entrante a 7 ptas para Igualada, si se verica encaminar las sacas de V.M....76 Lany 1803 es fan tamb algunes compres de cot Andreu Ros a vanut a Joan Ert de Arts 17@ ll. cut de Motril net. No sabem quan va comenar la connexi per lany 1818 sembla clarament establerta: Joan Herp Posa dArts es cuidava, de forma autnoma, dels negocis relacionats amb la llana en nom de Joan Herp i Fills. Lany 1818 la latura destam es feia a Sant Joan de les Abadesses sota la supervisi de Caietana Sadurn, aix ens indica una autntica especialitzaci en lat destam daquesta zona.77 Lany 1825 aquesta especialitzaci encara funcionava.

70. Notari Rallat 1820, f. 121, 26-IX-1820, AHCM. 71. Notari Mas 1820, f. 279, 7-IX-1820, AHCM. 72. Registre dHipoteques 1824-1827, f. 122 (1826), AHCM. 73. Notari E. de Mas 1829, 5-VI-1829, AHCM. 74. Notari Rallat 1834, f. 44, 20-III-1834, AHCM. 75. Suma de la varema comprada i el que bal, Arxiu Herp, Museu dArts. 76. Cartes de Melcior Franco, Arxiu Herp, Museu dArts. 77. Llibreta en qu constar lo estam que portar a lar en esta de Sant Joan de les Abadessas y en cuydado de Gayetana Sadurn, Joan Erp dArts, comensant lo 19-XI-1818, Arxiu Herp, Museu dArts.

306

LlOREN FERRER I AlS

Lany 1822 Joan Herp i Fills escrivia a Joan Herp Posa dArts i li demanava que envis set farcells destamenyes cap a Barcelona abans duna setmana i recomanava que ans a Moi a veure un altre membre de la xarxa per a recollir teixits amigo, conb no adormirse en dir anant apariant tota la roba y no tenirla pels racons peraque si es apariada no se ande fer aguardar los parroquians sobretot bon negre y ben netejada la roba.78 Tenien tamb teixidors a Prats de Lluans. Escrivia Joan Asmarats daquesta localitat: ab el que veyem nos dieu ja teniu prou llana per fer tex las tres pesas bayeta lo que ya nos apareixia segons la nota haviam pres aquell dia que vas pasa (23-I-1824). El febrer de 1824 escrivien Joan Herp i Fills des de Barcelona sobre la necessitat de buscar la manera que la llana arribs directament dIgualada a Arts sense passar per Manresa i avisaven al cos dArts: y beitg lo que dieu que las estameas se apujaran pues sin surten de bonas aneuna comprant (12-II-1824). A Castellar de NHug (a lAlt Bergad) es dedicaven a fer ordits vos envio 30 ll. en pago dels dos ordiments me enviareu el dia 5 del actual (...) y nos direu quants ordiments nos podeu fer cada mes y que siguian bons per nostre govern (16-II-1824). A labril del mateix any, des de Barcelona li demanaven me diras si fabricas bayetas y si contes tenirne gayres pesas de fabricadas asta lo procsim septembre (29-IV-1824). Al nal quedava clar el que eren vos dich que li podeu dir que vosaltres y nosaltres tots som de una mateja companyia y que nosaltres tenim la caixa per pagar y que vosaltres no teniu cap diner (17-IX-1824). Joan Herp Posa, paraire dArts, encara que independent, era lencarregat de la producci de teixits de llana de Joan Herp i Fills que operava des de Barcelona, des don dialogaven sobre la marxa dels mercats de teixits de llana i feien funcionar una estructura productiva molt exible que shavia ests geogrcament. La compra de la fbrica del Pont de Navarcles i lorganitzaci de la producci llanera fou un procs evolutiu lgic, convenuts que hi havia mercat en la fabricaci de draps. La centralitzaci organitzativa i potser productiva dalgunes fases no va eliminar aquesta producci descentralitzada que redua enormement els riscos. Joan Herp Posa, amb una aportaci de capital molt petita amb relaci als seus cosins, va continuar essent el fabricant de veritat, el que cuidava del procs concret de fabricaci. Manel Altimiras, pags. Juntament amb Segimon Padr, va construir el mol fariner del Cap del Pont de Navarcles que acabaria en fbrica de llana a partir de 1825. Qui era? No en tenim moltes dades. Manel Altimiras formava part dels pagesos que van crixer en el segle XVIII i
78. Cartes diverses de lArxiu Herp, Museu dArts.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

307

es van convertir en el que hem anomenat pagesos mitjans. Negociaven amb productes agrcoles, compraven a carta de grcia, prestaven diners i, a poc a poc, es van situar b dins de la comunitat. En el capbreu de Navarcles de 1789 que noms recull les terres dun terme municipal molt petit Altimiras tenia casa al carrer Major, quatre horts, 10,5 quarteres de sec i vinya i una altra casa amb una fbrica daiguardent.79 Lany 1795 es va casar amb Antnia Vintr, lla dun altre pags mitj com ell, vingut a ms en el mateix segle. La nvia va aportar 600 lliures, una quantitat signicativa.80 Les operacions del principi del segle XVIII formen part daquesta dinmica dexploraci doportunitats que, en els primers anys del segle XIX, passava pels aprotaments hidrulics. Amb recursos escassos, entre els establiments emtutics que permetien accedir a la terra amb pocs diners, la subrogaci de deutes que permetien comprar sense pagar en efectiu i els prstecs i debitoris, era possible llanar-se a una operaci com la que van dur a terme els dos socis. Evidentment no va durar i lany 1827 es va acabar laventura daquesta famlia a la fbrica del Pont. El que va quedar daquella expansi fou una famlia de pagesos mitjans acomodats que van viure a Navarcles durant tot el segle XIX preocupats per la marxa de la comunitat en qu vivien. Segimon Padr, pags. Era cunyat de Manel Altimiras i va tenir una trajectria social semblant. Era ll dun moliner de Viladecavalls, segurament del mol del Serra. En el capbreu de Navarcles de 1789 es declarava moliner de la parrquia vena, per vivia a Navarcles, al carrer Otzet, tenia un hort i tres peces de terra totes adquirides mitjanant carta de grcia.81 Lany 1794, Segimon Padr es va casar amb Antnia Altimiras, germana de Manel, que va aportar 400 lliures de dot.82 A partir daquest moment coneixem lactivitat que va desplegar al mol del Cap del Pont a partir de 1807 ns que, per deutes, va haver de vendre tota la seva part lany 1822 (loperaci no li havia sortit b segurament perqu estava molt per damunt de les seves possibilitats); el mateix va haver de fer amb la participaci a la fbrica del mol de Serra. Daquesta actitivitat en va quedar un pags mitj interessat per nous negocis: els hereus de Segimon apareixen com a pagesos (padr de 1844 de Navarcles), algun membre consta com a fabricant (cens de 1857 i a la llista electoral de 1865) i en les matrcules industrials

79. Declaraci de Manuel Altimiras, pags, Capbreu de Navarcles 1789, AMM. 80. Notari Masramon 1795, f. 271, AHCM. 81. Declaraci de Joan Padr i Valent Padr, moliners de Viladecavalls, Capbreu de Navarcles 1789, AMM. 82. Notari Masramon 1794, f. 120, 10-IX-1794, AHCM.

308

LlOREN FERRER I AlS

apareixen com a fabricants de pastes de sopa.83 Van formar part de la classe mitjana local durant tot el segle XIX. Els fabricants del Valls busquen el Bages Tenim notcia de dues experincies ms relacionades amb la llana, una a Sant Vicen de Castellet i una altra a Monistrol de Montserrat. Els fabricants de Terrassa i Sabadell van utilitzar les cavalleries per a moure els motors de les fbriques i van intentar la utilitzaci dels recursos hdrics del modest riu Ripoll (BeNaUl 1995: 215). Una altra soluci per moure les mquines era buscar salts daigua fora del districte llaner del Valls. La fbrica Gibert (desprs Balet) de Sant Vicen de Castellet Lany 1830 Francesc i Valent Gibert, fabricants de draps de Terrassa, i Joan Davant, sastre de Castellgal, shavien unit a efecte de construir una fabrica de panyos en lo terme de Sant Vicen de Castellet que est molt adelantada y en part corrent. Els Gibert farien funcionar la fbrica, el sastre aportaria el capital i shavia de donar feina al ll de Davant.84 Cadasc va aportar 10.000 lliures.85 Lestabliment daigua datava del 30 dabril de 1826. Valent Gibert estava casat amb Anna Xatart, lla dun carder de Terrassa que acabaria essent fonamental per al nanament de la fbrica. Joan Davant, sastre de Castellgal reconeixia que tenia la fbrica lany 1845 en el paratge de Les Canalies de Sant Vicen.86 s possible que la fbrica estigus dividida en dues parts i que cada propietari explots la seva part com cregus oport. Lany 1855 Anna Xatart, esposa de Valent Gibert, i M. Antnia Abadal van acordar formar una societat per a lar llana en una meitat de la fbrica durant sis anys. Xatart aportava la meitat de la fbrica y un assortiment de maquinas de lar llana ab son diable que poden donar cinc arrobas diaries. Gibert intentava demostrar a Antnia Abadal que feia un bon negoci i aquesta es comprometia a invertir a mesura que veis benecis. Gibert seria el director i el ll dAntnia aprendria loci.87

83. Padr de 1844, cens de 1857, matrcula industrial de Navarcles 1853 i 1860, AMN. 84. 85. 86. 87. Notari Notari Notari Notari Mas Mas Mas Mas 1830, 1830, 1845, 1855, f. f. f. f. 124, 18-V-1830, AHCM. 474, 28-V-1830, AHCM. 451, 17-VII-1845, AHCM. 1437, 5-XII-1855, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

309

Lexperincia no va funcionar. El 7 de juny de 1856, Valent Gibert i Anna Xatart de Terrassa, junt amb Francesc Burs Balet, Jacint Arderiu Riera, Pere Riera Soler, de Manresa, i Bonaventura Patzi, de Berga, formaren una societat amb el nom de Xatart, Arderiu i Cia. amb un capital de 8.800 lliures. Xatart i Cia. hi posava 4.400 lliures i les altres 4.400, els altres socis, per al comenament noms hi aportaren 1.000 lliures, la resta les hi posarien al cap de dos anys. Filarien llana, per shi afegia una clusula segons la qual si decidien fabricar cot, Gibert es quedaria a la fbrica i cobraria 35 rals.88 En aquest contracte sincloa la venda de la meitat de la fbrica. El 17 de novembre de 1856, la parella venia a Manel Balet de Manresa laltra meitat de la fbrica per 7.300 lliures (5.900 per la fbrica i 1.400 lliures per la maquinria).89 Les coses eren encara ms complexes perqu Manel Balet junt amb altres i Anna Xatart, formaven societat a laltra meitat de la fbrica.90 El 21 dabril de 1858 els altres socis van vendre a Josep Balet Bellver la meitat de la fbrica, daquesta manera la fbrica anava a parar a les mans dels Balet.91 Fins aquests anys la fbrica va ser una latura de llana, per en els diferents esforos que va realitzar Valent Gibert per mantenir-la en funcionament, el tema del cot apareix sempre de fons. Amb lentrada a la societat dels industrials manresans i la compra desprs de la fbrica, el pas al cot fou immediat.92 La fbrica Mol prop Batans de Monistrol de Montserrat En aquest cas va ser Salvador Vials i Gal, fabricant de draps de Terrassa, qui va adquirir lany 1821 el mol prop dels batans amb saboneria i hort, que eren bns desamortitzats de Montserrat. Lany 1823 van haver de tornar els bns, i lany 1835 fou recuperat de nou pels Vials que el van convertir en una fbrica. El 16 de desembre de 1845 lintendent dels bns nacionals va conrmar la venda al fabricant de Terrassa.93 s cert que no tenim cap indici que la fbrica servs per a produir lats de llana, per cal suposar-ho tenint en compte a ms que Monis-

88. Notari Mas 1856, f. 790, 7-VI-1856, AHCM. 89. Notari Mas 1856, f. 1295, 17-XI-1856, AHCM. 90. Notari Mas 1856, f. 1297, 17-XI-1856, AHCM. 91. Notari Mas 1858, f. 389, 21-IV-1858, AHCM. 92. Sobre les fbriques de Sant Vicen de Castellet, vegeu Viros Pujola, 2001: 467. 93. Comptadoria dHipoteques nm. 77, Rstiques i Urbanes nm. 1 de Monistrol de Montserrat, AHCM.

310

LlOREN FERRER I AlS

trol havia estat i era un centre draper. La suposada fbrica de draps va durar ns al 14 doctubre de 1856 quan Josep Vials Gal la va vendre a Narcs Roca i Armengol, natural de Sabadell i ve de Barcelona, i Francesc Llubi Portes, natural de Barcelona i ve de Martorell, que actuaven sota la ra social Roca i Llubi, per 23.750 duros (44.531 lliures) a pagar en sis anys, al 6% dinters pel capital pendent.94 Ara s que ja es dedicaria a la producci cotonera. CRISI
I aDaPTaCI De la PRODUCCI De llaNa a

MOI

CaSTellTeROl

Hem vist com els fabricants de Sallent o Berga abandonaven progressivament la llana i la substituen pels lats i teixits de cot, resolent aix la crisi que es derivava de la caiguda de la demanda de teixits senzills de llana. Totes les dades sembla que indiquen que aix no va succeir al districte llaner de Moi i Castellterol que van aguantar la producci llanera molt ms temps. La substituci fou minoritria i tardana. Pot atribuir-se a lescassetat denergia hidrulica la causa daquesta opci? A Moi i Castellterol hi havia la mateixa aigua que a Berga o Igualada, aix vol dir que sha datribuir a altres raons. Levoluci demogrca dels dos pobles ens pot acostar a la suposada decadncia: Moi Castellterol
Any Habitants 1787=100 Habitants 1787=100

1787 2.65695 100 1824 1857 3.147 118 1860 2.945 111 1877 2.784 105 1887 2.722 102 1900 2.576 97

1.824 100 2.005 110 2.083 114 2.084 114 1.423 78 1.367 75 1.384 76

Encara que s possible que les dades de 1787 estiguessin una mica per sota de la realitat, tot sembla indicar que la poblaci daquestes dues localitats es va mantenir i potser es va incrementar lleugerament entre 1787 i 1860, i fou a partir daquest moment que es va iniciar

94.dem. 95. A les respostes al qestionari de Francisco de Zamora es diu que naixien uns 125 nens cada any. Si apliquem una suposada natalitat del 35% ens donaria una poblaci de 3.571 persones, amb el 40%, 3.125, i amb el 45%, 2.778 persones, una xifra ms elevada que la que ens dna ocialment el Cens de Floridablanca. Cal pensar que aquesta xifra estaria per sota de la realitat.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

311

realment la caiguda de poblaci que cal relacionar amb la prctica desaparici de lactivitat llanera. Lany 1824 es deia de Moi que produa estameas o sargas de lana, hilados de algodn, fabrica de aguardiente (MIaNO 1826-1829); el Diccionario Geogrco Universal (1833) deia toda la poblacin de Moy consta ahora de unas 600 casas. Industria: tejidos de lana y algodn. En tiempos anteriores ha sido muy oreciente, y sus fbricas de estameas acumularon en ella considerables riquezas, obteniendo la preferencia en todos los mercados de Espaa: fabricbanse tambin otros tejidos de lana con la mayor perfeccin, de manera que era una de las poblaciones ms fabriles de la provincia, compensndose as los naturales de lo poco grato del suelo (...) Los desastres de la guerra y el engrandecimiento de las fbricas de Manresa han sido las principales agentes de su decadencia. Tambin ha contribuido a ella el descuido con que se ha mirado la construccin de una carretera de Manresa a Vic (Modilianum 1963-1965: 74). P. Madoz (1844) deia que a Moi hi havia una fbrica de teixits de llana amb el seu tint i deu de cot i que la seva decadncia era deguda al engrandecimiento de las fbricas de Manresa y los desastres de las guerras. Mossn Isidre Dalmau ens dna una visi totalment pessimista de lestat de Moi a mitjan segle XIX quan es formula la pregunta Cul ser la causa de la decadencia de esta villa? 1/ las guerras y las considerables prdidas que ha sufrido en ellas tanto de personas como de bienes, 2/ la marcha del siglo en que vivimos en el que todo va centralizndose y as sus nobles familias se han trasladado a otros domicilios y ha quedado desamparada, 3/ la decadencia de su principal comercio que consiste en todo gnero de lanas, 4/ en estar separada de las grandes poblaciones por no tener abiertas vas de comunicacin (...) De aqu es que ha venido a ser una poblacin muy insignicante, sin ninguna inuencia y representacin, una poblacin pobre, sumamente gravada que ningn papel representa en el mapa de Espaa (Modilianum, any III, octubre de 1962). La percepci de decadncia era ja una realitat en els anys trenta per ha dentendres com un ascens daltres nuclis (Manresa es percep com a tal) i sobretot la prdua dinuncia en el mercat, ja que en el segle XVIII es produen articles que eren coneguts i buscats perqu eren de la localitat, i aix ara no passava. Un altre element fonamental de la crisi i que havia de tenir unes conseqncies devastadores era la

312

LlOREN FERRER I AlS

reducci de la demanda de treball femen i infantil, clau en la protoindustrialitzaci llanera. La latura manual a casa desapareixia i amb ella uns ingressos complementaris molt importants per les famlies de petits pagesos. La percepci de decadncia era ms profunda perqu centenars de dones shavien quedat sense feina. El pas al cot fou relativament feble. La Guia de Forasters de Barcelona (1842: 88) s poc able en el cas de Moi perqu barreja els ladors daquest municipi amb els dArts. Si eliminem aquest error ens queden els segents fabricants de lats i teixits de cot:
Raimundo de Casanovas Jaime Fabregas (*) teixits 1850 Josep Grau teixits 1850 Raimundo Llevateras Francisco Monsech (*) Jos Obradors Pelegr Plans Bartomeu Roca Jos Sanclemente (*) teixits 1850 Joan Sardanya (*) teixits 1850 Comes Hnos. (teixits amb mescla) (*) Indica que a ms de lar tenien tamb teixits de cot.

Cap al 1840 sembla que Moi ja havia abandonat la llana i la tradici txtil havia condut a desenvolupar petits tallers de latura amb bergadanes i telers manuals, per sestava molt lluny daquella xarxa llanera que produa autntiques especialitats i que provocava demandes especques des de molts llocs. Ara eren simples productors subcontractats per a fbriques i comerciants de Barcelona. Aquesta debilitat es complementava amb lemigraci de m dobra especialitzada cap a les noves zones productores de teixits de llana com Terrassa o Sabadell (CamPS 1987) o demigraci de persones qualicades que muntarien els seus negocis a Barcelona com Josep Comes Passarell o Jaume Torrents (FeRReR AlS 2000).96

96. Alguns daquests emigrants illustres recordaran en el moment de la seva mort que sen van anar com si trassin alguna cosa que hi havia en el subconscient collectiu format al llarg del temps amb donacions importants per al nanament dobres pbliques, escoles i hospitals. Aix es dna tant a Moi com a Castellterol a la darreria del segle XIX (FeRReR AlS 2000).

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

313

Lany 1850, quan el tissatge manual es va expandir grcies a lincrement de productivitat de la latura, les bergadanes es van abandonar totalment i van aparixer fbriques de teixits duna certa magnitud. El teixit manual va subsistir ns que es va poder mecanitzar amb laparici de lelectricitat. Segons G. Graell (s. d.: 481) les fbriques de teixits de Moi lany 1850 eren les segents:
Fabricant Jos Batlles Jaime Beltran Jos Casamitjana Jaime Fabrega Jos Grau Pedro Mercadal Jos Rius Juan Serdea Jos Santcliment Francesc Torruella Total
Telers senzills Operaris

21 24 24 30 10 29 18 40 28 31 255

28 36 33 40 15 42 27 60 40 43 354

En total eren deu fabricants que posseen dos-cents cinquantacinc telers, superaven els telers de llana que hi havia al segle XVIII i donaven ocupaci directa a tres-centes cinquanta-quatre persones, l11% de la poblaci total, comptant els nens i els avis. Estem en el moment desplendor dels teixits manuals i Moi tamb es va incorporar a aquesta dinmica encara que amb una fora molt menor a la del segle anterior. El gran problema per a la zona era leliminaci del treball massiu femen a la latura. Aquest procs dexpansi del teixidor manual es corrobora en una notcia de 1861: en Moy cuntanse nueve fbricas abiertas respectivamente en 1841, 1842, 1856, 1845, 1854, 1855, 1840, 1843, 1844. Capital que representan: entre 2000 y 3000 reales cada una de las siete primeras, 320.000 y 180.000 las dos ltimas. Fuerza motriz que emplean: todas a mano. Primeras materias utilizadas: algodn en las siete primeras, hilo, lana y estambre en la octava y algodn y lana en la ltima. Nmero de obreros: 18 en la primera, 5 en la segunda, 3 en la tercera, 8 en la cuarta, 7 en la quinta, 5 en la sexta, 8 en la sptima, 60 y 32 en las dos ltimas. En total, unos 150 trabajadores (La TOSCa 1991: 69). A la Contribuci Industrial de 1885-1886 sesmenten sis indstries amb dos-cents onze telers (cent onze telers a m, quaranta-quatre

314

LlOREN FERRER I AlS

jacquard, deu de llana d1,045 m, quatre comuns a m d1,045, deu de lli, sis de llana d1,045 m, sis de lli de la mateixa mida, trenta de llanadora a m o volant); a la de lany 1899 a 1900 consten tres-cents trenta-sis telers (divuit de cot mescla, disset jacquard, cent seixantacinc comuns de ms d1,045, quaranta-quatre de menys d1,045, dotze comuns de cot, tres de mescla comuna, setanta-tres de comuns de cot lli i quatre de cot) (PaDRISa I OlIVa 1993). Les dades simplement corroboren la continutat de la indstria txtil, per ara els fabricants depenien dels comerciants daltres zones, a diferncia del que passava en el segle XVIII. Es van especialitzar en productes en qu el teler mecnic encara era inecient ja que no hi havia cursos uvials, per van sser incapaos dabsorbir la prdua massiva docupaci femenina. El territori va resistir per amb moltes dicultats. Per a alguns historiadors s un exemple de desindustrialitzaci. Per lexpressi t un sentit territorial i geogrc. Fabricants de Moi van traslladar-se per desenvolupar activitats econmiques a altres llocs (a Sabadell i a Barcelona) per tamb nhi va haver que es van quedar. El territori va aprotar les oportunitats quan les va tenir, va crear els recursos humans i va anar a desenvolupar altres espais. I quan van aparixer noves oportunitats, com lestiueig, fou tamb aprotat al comenament del segle XX. Coneixem una mica millor com els fabricants de Castellterol van intentar fer front a la crisi dels mercats de teixits de llana tradicionals i els intents dadaptaci. En el padr dhabitants de 1824 hi havia quatre-cents quaranta-sis vens, daquests cent setanta-un (38,3%) es declaraven teixidors i cinquanta-set (12,8%) paraires. s a dir, el 50% dels vens declaraven que duien a terme una activitat directament relacionada amb el txtil. La crisi sembla que encara no havia arribat. A. Pladevall (1991: 356-358) utilitza documentaci de cal Salavert de Castellterol per mostrar que, ns al 1840, va funcionar exactament la mateixa xarxa de comercialitzaci de sempre, si b els mercats danascots i estamenyes es concentraven al sud-est peninsular (Valncia i Mrcia). Els Salavert feien servir alguna persona que vivia al territori com Josep Bruguerolas, que era de Castellterol per que residia a Valncia, o b anaven a les res de Valncia, Concentaina, Valdemoro i Mrcia on es comercialitzava directament la producci. La correspondncia de la famlia mostra les dicultats del procs a causa de la inseguretat pels canvis poltics i les guerres carlines (lany 1821 va morir assassinat Antoni Tayadella, ve de Castellterol, prop dAmposta que venia de Valncia de comercialitzar teixits diversos), de la competncia danascots dAnglaterra i daltres procedncies i dels preus baixos a qu shavien de vendre els teixits. Entre 1824 i 1833 va haver-hi una certa

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

315

recuperaci de les vendes, per la guerra carlina sembla que fou linici del punt nal de la producci de llanes locals. M. Teresa Prez Picazo (1996: 248-249) analitza lexemple de la societat Brugarolas, Servet, Germans i Cia. formada pels germans Sebasti i Vctor Servet Brugarolas i pels germans Joan, Josep, Jaume i Andreu Brugarolas Palau, tots de Castellterol que van organitzar una casa de comer amb seu a Barcelona per amb seus secundries a Valncia i Mrcia i nombroses sucursals ateses pels socis. La xarxa, que sanomenava teixits catalans, estava formada per vint-i-dos sucursals lany 1843 i pels inventaris es pot avaluar la importncia del negoci (Andreu Brugarolas 1834, 1.250.242 rals; Joan 1843 2.591.251 rals, i Sebasti Servet 1860 6.600.000 rals). Evidentment la societat va tenir vida prpia per, pel volum que va adquirir i les notcies que proporciona des de laltre costat A. Pladevall, tot sembla indicar que una part important de la producci llanera de Castellterol durant la primera meitat del segle XIX fou comercialitzada per aquesta societat, o, almenys, marcava les vies de comercialitzaci. Josep Brugarolas Palau va morir a Valncia lany 1851 i una de les seves darreres voluntats fou la de construir una casa de benecncia al seu poble natal (PlaDeVall 1991: 350-351). Aix signica que Castellterol va continuar apostant per la llana i cercant mercats en el sud-est peninsular. Aquesta poca afecci al cot es desprn de la Guia de Forasters de 1842 on noms apareixen dos fabricants de lats i teixits: Jos Antonell i Jos Capones Padrs (GUIa 1842: 70). Lany 1850 hi havia quatre fbriques de teixits (GRaell s. d. : 474):
J os Antonell Fruits Berenguer Jos Galls Cosme Torras Total 25 27 25 26 103 30 30 30 32 122

Els seus millors homes se nhavien anat i van triomfar a fora o simplement constituen la m dobra de les noves ciutats draperes; les dones emigraven per anar a servir a la ciutat; per la tradici txtil va portar a cercar oportunitats en els teixits de cot i ns i tot de llana en aquells gneres en qu la mecanitzaci era menys competitiva (mocadors de abric per a dona). Els petits fabricants locals van continuar existint per amb un pes i una autoestima molt inferiors a la dinmica del segle XVIII. A. Pladevall (1881: 393-394) proporciona la llista de la contribuci industrial de 1876-1877, segons la qual el txtil era una pea clau encara de leconomia local:

316
Teixits de llana Sert i Sol Cumella Gurdia i ll Ignasi Pays Joaquim Roger Ramon Cuspinera Jacint Poses Bellver Francesc Fargas Preses Flo Josep Argemir Teixits de cot Jaume March Casimir Casarramona Josep Galls Pujol Corominas Ferrer Joana Snchez Lloberas

LlOREN FERRER I AlS


C/ St. Llogari nm. 51 C/ St. Llogari nm. 25 C/ Hospital, 2 C/ Frana, 23 C/ Moi, 8 Plaa, 4 Pa. Codina, 4 C/ St. Llogari, 10 C/ Frana, 10 44 25 5 3 3 2 2 2 1 estrets / 29 amples estrets estrets estrets estrets estrets estrets estrets estret

C/ C/ C/ C/ C/

Vic, 11 St. Joan St. Francesc, 18 St. Joan, 2 St. Llogari

15 15 12 16 8

telers telers telers telers telers

Shauria de fer una genealogia ms profunda daquests fabricants per veure si estem enfront dantics paraires reconvertits o quin s el seu origen social. Alguns posaran en marxa les petites fbriques de teixits mogudes a vapor o amb electricitat al principi del segle XX. Sabem una mica ms de Sert i Sol. A. Garcia Bala (2001: 8183) aporta informaci de lempresa de Bonaventura Sol Sert Germans vista des de Barcelona i dedicada a teixits de mescla especialitzats. Lany 1865 tenia cinc fbriques de telers manuals excepte la de Barcelona on es comenaven a introduir els mecnics: Barcelona (quaranta telers senzills, cent quaranta jacquard, vint mecnics), Grcia (cent trenta-quatre senzills), Matar (cinquanta-dos senzills), Taradell (trentados senzills) i Castellterol (cent vint-i-quatre senzills). El nombre de telers reals era molt superior als que es van declarar a la contribuci industrial. Sabem que ocupava cent quaranta-quatre persones (setanta homes i setanta-quatre dones) amb els salaris ms baixos de totes la fbriques (8,3 rals els homes i 3,3 rals les dones a preu fet). Com va arribar aquesta empresa a Castellterol? Fou una opci de lempresari barcelon que cercava tradici i m dobra barata? No volem avanar res davant possibles sorpreses: potser algun soci fos de Castellterol i la sortida fos leconomia descala amb la societat barcelonina. Lesquema del segle XVIII va desaparixer denitivament al llarg de la primera meitat del segle XIX. s possible que el manteniment de lopci llanera explorant nous mercats i ajudats per comerciants locals ben assentats en lespai geogrc del sud-est ajuds a mantenir la xarxa productiva i evits lexploraci del cot. Les fbriques de teixits de mescla, primer, i de cot, desprs, especialitzades en produccions que

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

317

els telers mecnics no podien fer, fou lnica sortida a la llarga tradici txtil i alguns antics paraires les van posar en marxa. Lescassetat docupaci que generaven no van evitar lemigraci de cabalers i dones cap a la ciutat i, sens dubte, no proporcionava la fama i el respecte dels anascots del segle XVIII. Algunes famlies van escampar els seus lls per les grans ciutats, alguns en morir es van recordar de la seva vila natal i van fer donacions o van fundar institucions importants, altres van tornar quan lestiueig es va posar de moda i van redescobrir els orgens. La inversi en capital hum en el segle XVIII (la xarxa de contactes comercials construda) retornava lentament molts anys desprs, quan la decadncia de la llana era un fet i el cot noms recordava lantic esplendor i palliava els efectes devastadors de la caiguda de la demanda.

La indstria difusa del segle xix: teixits de seda i cinteria

El desenvolupament de la indstria cotonera durant el segle XIX ha camuat lestudi daltres activitats econmiques. De fet, la historiograa ha tendit a confondre la mecanitzaci i noves formes dorganitzar la producci de les fbriques de cot com a progrs i modernitzaci. Aix mateix, la complicada conjuntura poltica al nal de lAntic Rgim ha portat a subratllar els elements de ruptura econmica (les fbriques mecanitzades de cot) i a tractar com a decadncia les activitats que provenien del segle XVIII (els teixits en telers manuals de seda o la cinteria), fonamentalment perqu no es van mecanitzar. I aquest plantejament diculta la comprensi del procs global. Els ciutadans de la Catalunya Central estaven acostumats a aprotar les oportunitats que sels presentaven i segurament sabien perqu la histria ho recordava contnuament que el que anava b avui, podia ser que no ans b dem, per tamb que contnuament sorgien nous camins productius a explorar (la blanqueria havia estat substituda per la seda i ara ho estava essent pel cot). Sabien tamb que havien de diversicar les activitats per disminuir el risc, ja que les crisis que es produen de tant en tant podien aturar una activitat, per no aturar-les totes. Els inventaris que hem analitzat ns ara i les diferents trajectries individuals que hem reconstrut, avalen aquesta interpretaci. Aquesta estratgia havia funcionat molt b en el segle XVIII, de manera que havia produt unes acumulacions immenses de riquesa, en alguns casos, i ms modestes, en altres, la qual cosa suposava entrar al segle XIX amb una base social acomodada mplia i capa dafrontar nous riscs. El cot fou una nova oportunitat. La mquina de lar simple, ns i tot la bergadana, era barata i el teler manual, tamb, i els habitatges habituals podien acollir la nova activitat amb poca inversi. Qualsevol antic teixidor, paraire o jornaler podia llanar-se a laventura de lar

320

LlOREN FERRER I AlS

i teixir cot i aix va passar a molts pobles. Mentre el procs es va quedar aqu, no va haver-hi gaire diferncia respecte al moment que es va introduir el teler de rem a la cinteria (que teixia vint cintes alhora). La productivitat es va multiplicar, per no va variar lestructura productiva. Aquesta seguia organitzada en petits tallers independents que podien comercialitzar la seva producci i la daltres i tallers que depenien dels ms grans. La clau de lacumulaci era participar en la comercialitzaci dels productes que, en el cas de Manresa, sempre estava lligada a la producci. Encara que la mecanitzaci va arribar molt aviat a Manresa, una part important de lactivitat econmica de la ciutat va continuar basantse en els teixits de seda, que van evolucionar cap a teixits de mescles de certa qualitat, i la cinteria i la comercialitzaci a Barcelona i altres mercats ms llunyans. Les primeres fbriques que es van dedicar a lar cot van tenir relaci amb laprotament duna nova oportunitat per part de les companyies sederes acostumades a invertir en activitats mltiples, per a poc a poc foren els velers i cintaires els que es van interessar per les produccions cotoneres ja que necessitaven cot lat per als teixits de mescles i cintes. Lacumulaci de capitals va continuar produint-se en les petites empreses locals de teixits i cinteria i no a les fbriques txtils i fou en aquest entorn que van sorgir els grans fabricants cotoners de Manresa que van construir les fbriques txtils de la segona meitat del segle XIX, quan la producci txtil va prendre una nova dimensi. Al mateix temps, la producci de cintes en obradors individuals va continuar sent una de les activitats econmiques de la ciutat que no pot ser obviada enfront del desenvolupament de les fbriques. Cal, doncs, centrar linters en altres activitats econmiques de la ciutat que originaran els capitals per entendre lexpansi cotonera de la segona meitat del segle XIX. Els mecanismes utilitzats no sembla que fossin diferents dels que shavien fet servir al segle XVIII. ElS
VeleRS

Les descripcions que ens han arribat de lactivitat econmica de la ciutat mostren que la base productiva de les primeres dcades del segle XIX no era molt diferent de la del segle XVIII, amb lexcepci de laparici dels lats de cot. Vicente de Frigola citava per a Manresa manufacturas de seda, hilados de algodn a la inglesa, cintas de seda y algodn, fbricas de paos nos al estilo de sedn, plvora, papel y aguardiente (FRIgOla 1824); S. de Miano pels mateixos anys coincidia prcticament: manufacturas de seda y algodones, de plata y oro,

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

321

hilados de algodn a la inglesa, cintas de seda y algodn, fbricas de paos nos al estilo de Sedn, papel y aguardiente, tres molinos harineros y siete de plvora, un batn y una ocina para labrar y anar salitres (MIaNO 1826-1829). En el Diccionario General Universal (1834) sescrivia: industria muy oreciente, que consiste en multitud de fbricas de hilados, de listonera, velera, tafetanes y chocolate, algunas de aguardiente, sal saturno, papel, etc. y de paos en las orillas del Cardoner y del Llobregat, sobresaliendo la de los sres. Miralda y Cia que es una de las mejores de Europa y ocupa a quinientos operarios (1834-1835: vol. V, 31). En larticle de P. Madoz (1844) es feien els segents comentaris sobre la indstria de Manresa: Y una industria muy oreciente, consiste esta en fbricas de paos nos al estilo de Sedn, de pauelos, cintas de seda, listonera, papel, plvora, hilo de algodn a la inglesa, pauelos y lienzos de la misma especie, alfareria, aguardiente superior, curtidos, pasamanera, cuchillera y clavazn (...) La industria de sedera, que antes era tan oreciente, se halla reducida en la actualidad a unos 80 telares, llamados de mquina, en que se fabrican pauelos de gro y otros de varias muestras; 250 telares sencillos para paolera lisa de diferentes dimensiones y 180 mquinas para tejer cintas y listonera, Los antiguos y orecientes telares, en que se fabricaban toda clase de cintas anchas con muestras negras y de otros colores, ha casi desaparecido. Totes les referncies continuen situant les manufactures de seda i la cinteria com importants a la ciutat i s Madoz qui fa allusi al fet que ja no eren el que havien estat. Lestadstica dels agremiats al segle XIX mostra tamb una reducci drstica dels ocis relacionats amb la seda (SaRReT ARBS 1923: 43 i 198; OlIVeRaS SamITIeR 1985):
Oci 1788 1816 1826 1831 1788=100

Veler 509 234 179 83 16,3 27 Perxer 111 31 37 30 Passamaner 17 10 18 19 111,7 Total 637 275 234 132 20,7

Si fem cas daquestes dades la sederia a Manresa hauria quedat reduda a la mnima expressi amb relaci al segle XVIII, ja que lany 1831 noms existien el 20,7% dels agremiats lany 1788. Tot i aix el quadre es refereix a agremiats i s possible que el gremi hagus deixat de ser la referncia organitzativa de la professi. Un informe de lAjuntament de lany 1831 sembla que corrobora aquesta situaci:

322

LlOREN FERRER I AlS

Desde la prdida pues de nuestras colonias, el trco de Manresa se ha reducido en una pura fabricacin y sta ha quedado refundida en una centsima parte de lo que se haca antes, y consiste en algunos talleres de sedera, reliquias de aquellos felices tiempos, en nueve fbricas de hilar algodn y una de paos: habendose planticado las primeras por casas que teniendo su giro con las Amricas, de resultas de su disminucin tuvieron que emplear los pocos capitales que les quedaron en este nuevo ramo de la industria, y la ltima de pocos aos a esta parte sin duda por las mismas razones; reducindose toda la dems industria a fabricantes de hiladillo de seda y algodn, cuyas fbricas si quieren vender sus gneros se ven precisados a remitirlas a la capital, al corredor o comisionista respectivo, circunstancia que les cede en un considerable perjuicio... (OlIVeRaS SamITIeR 1985: 118). Aquest informe, que sols coincideix en part amb el que hem vist, planteja la decadncia de la seda a causa de la prdua del mercat colonial, el desenvolupament de la indstria cotonera amb els capitals repatriats i la inexistncia diniciatives en el camp de la comercialitzaci. Encara que en sabem poc i la informaci s dispersa, desigual i amb dicultats per a poder dibuixar una perspectiva, podem armar que els velers van continuar existint al llarg del segle XIX. P. Madoz (1844: Barcelona, 479) escrivia sobre la indstria de la seda a Catalunya: En 1841 haba ya en Barcelona segn los datos del Sr. Sair, sobre 1300 telares de seda, cuyas dos terceras partes son a la Jacquard; de 600 a 700 inclusos los de cintas en Manresa, ms de 300 en Reus y muy pocos en Matar (...) Este ramo de fabricacin se halla en camino de rivalizar con los establecimientos ms aventajados del extranjero abundante y de una calidad muy superior a la primera materia. A les dades de Manresa apareixen barrejats els telers de veler amb els de cintaires, per la quantitat de telers era important i es parlava que produen productes de qualitat. Garca Bala (2001: 21-29) fa tota una descripci de la importncia dels velers que elaboraven teles de seda de ns a cinc pams, estam o bri, dit duna altra forma, teixits ns, de qualitat i de fantasia que nodrien una indstria incipient de novetats. La producci se centralitzava entre Barcelona, Reus i Manresa, encara que t moltes dicultats per a caracteritzar a aquesta ltima. Utilitza un text de P. M. Albareda de 1849 per a caracteritzar-la: Los gneros que elabora (Manresa) causan la admiracin del comercio nacional y estrangero, por la baratura de los precios a que

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

323

se espenden particularmente en los artculos de cintera, listonera y paolera listada y lisa. All no ha habido nunca grandes fbricas, sino talleres de uno a tres telares dirigidos por amos especuladores que trabajan en familia, madrugando mucho y acostndose tarde, resultando de su prctica y habilidad que han llegado a tejer sedas de a un cabo, cosa que ningn fabricante ha podido emprender o continuar en talleres numerosos, porqu la distraccin de los operarios impide tener la paciencia innita que tal materia requiere. La vida casera suprime el lujo y desconociendo muchas necesidades cticias es posible obtener una baratura en los precios de los productos manresanos. Segons lautor lestructura industrial daquesta activitat era de petits tallers amb un nombre modest de telers i no es va produir concentraci. Per ms endavant explica lexistncia de tres categories operarios, amos y fabricantes i assenyala que era necessari potenciar la categoria intermdia, s a dir els amos, que tenien a les seves ordres els operaris i un petit capital x, mentre el capital circulant era del fabricant que especicava el que shavia de teixir i, al mateix temps, comercialitzava els productes teixits. Podia ser que, alhora, regents tamb un taller propi. Aparentment els velers teixien a casa seva, sota la teulada per a aprotar al mxim la llum del dia, per ho feien per un fabricant que organitzava el treball. Era el mateix esquema que hem vist en el segle XVIII i amb una frontera difusa entre amos i fabricants i, segurament, una frontera tamb difusa entre velers i cintaires. La contribuci industrial de 1860 s una font que ens pot acostar a la realitat del tissatge manual a la ciutat. s molt difcil saber quins telers teixien cot, seda o una altra mescla, per cal suposar que els telers manuals que quedaven a la ciutat eren per a teixir novetats o teixits ns duna certa complicaci tcnica. La imatge de decadncia dalguns textos del comenament del segle XIX no es correspondrien amb la realitat. QUaDRe 22 Telers que apareixen declarats a la Contribuci Industrial de 1859 de Manresa
Tipus de teler declarats Telers comuns a m: Telers 4/4 Telers de punt Telers de + de 20 peces Telers de + de 10 peces Empreses(A) 8 28 1 4 1 Telers(B) 85 97 4 18 1 % 16,5 18,9 0,8 3,3 0,2 B/A 10,6 3,5 4 4,5 1

324
Tipus de teler declarats Telers de cintes Telers de cordons Total

LlOREN FERRER I AlS


Empreses(A) 51 6 99 Telers(B) 296 13 514 % 57,6 2,5 B/A 5,8 2,2 5,2

Font: Contribuci Industrial de 1859, lligall cadastre nm. 2, AHCM.

Daquesta llista, i passant per alt la probable ocultaci derivada de ser una font scal, es desprn que els telers comuns a m (el 16,5%) eren els que es dedicaven a teixits crus de cot; els telers 4/4 (el 18,9%) eren segurament els dedicats a teixits de mescla i on estaven ubicats els que utilitzaven sedes; i tots els altres es dedicaven a la cinteria que acabaria essent una autntica especialitzaci de la ciutat i base de la indstria cotonera de la segona meitat del segle XIX. Analitzarem alguns inventaris de la primera meitat del segle XIX per a observar qu passava a linterior dalgunes daquestes famlies i empreses sederes. Lany 1838 tenim linventari de Toms Gomis i Torrents, hisendat, una de les famlies que shavien enriquit amb el comer de teixits de seda participant a la societat dIgnasi Parera i Cia. i, desprs, de forma independent. Lany 1827 vivia al carrer del Born, un dels carrers senyorials de la ciutat, i va pagar 16 duros a la contribuci extraordinria dels 3.000 duros, una de les quotes elevades.1 Linventari ens dna una idea dels negocis de la famlia: al celler hi tenia vuit btes amb una capacitat de 217 cargues de vi i, a ms, sespecicava una taula per vendre vi; a diferents dependncies de la casa hi tenia premses per a premsar vetes, bancs per a plegar-les, plegadors, un ordidor per no trobem cap rastre de cap teler de cintes; a lobrador, en canvi hi ha quatre telers de veler, un ordidor i vint-i-tres pintes per als telers de seda; a la casa hi havia 410 lliures en efectiu. A continuaci es relacionaven els gneres que tenia dipositats en diferents cases de Barcelona: En poder de Miquel Albareda, comerciant de Barcelona, 676,7 lliures en efectiu i unes quantes dotzenes de mocadors de diferents mides i colors de cot, seda i seda i cot. Anton Cortada Torrents tenia en el seu poder grana cotxinilla i sis arroves de cot encarnat. Serra Hnos. de Barcelona (els socis de la qual eren Llogari i Josep Serra Farreras, de Manresa, i tenien una relaci directa amb els Gomis a travs de Francesc Serena) hi tenia 4.242 lliures en efectiu i
1. Contribucin llamada de los 3000 duros mandada exigir de ella las dos terceras partes en el mes de octubre de 1827, lligall cadastre nm. 20, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

325

diverses dotzenes de mocadors de seda negres, de colors i cenyidors de seda carmesina. A ms Serra Hnos., pel seu compte, havia fet diversos enviaments de gneres en diferents vaixells que sesmenten, direcci a Buenos Aires a casa de Francisco Antonio Letamendi: 16-IV-1831. Bergant americ Tariff. Caixa amb mocadors de seda negres, cenyidors i cintes. 18-V-1832. Fragata anglesa Mersey. Caixa amb diverses dotzenes de mocadors de seda. 9-X-1833. Bergant francs Godofredo. Mocadors de seda i cenyidors. 22-I-1833. Bergant sard Empiri. Mocadors de seda i cenyidors. El 10 de juny de 1836, a travs de la fragata anglesa Warren, va remetre a Muriel Hnos. de Veracruz una altra caixa de sederia amb diverses dotzenes de mocadors de seda. El 3 dabril de 1838, pel bergant Currucato, als senyors Viescas i Torres de Veracruz, dues caixes amb diverses dotzenes de mocadors i el 18 de gener de 1838, a travs del bergant espanyol Esperanza, a D. Felipe Llevallol de Buenos Aires, una caixa amb mocadors i cenyidors de seda. En el moment de la seva mort, Toms Gomis possea a carta de grcia la meitat de la fbrica que Pere Pedragosa i Toms Viladomiu tenien a Sallent, a causa del procs de venda i endeutament del primer. En realitat fou una possessi per poc de temps, la qual cosa fa pensar que encara no estaven interessats pel cot. Posseen a ms un nombre important de nques (segurament en aquest cas tamb es va produir un procs dinversi en peces de terra quan els capitals invertits a lexterior es van anar recuperant): el mas Balaguer de Samunt a Sria a carta de grcia de nou lenriquiment daquest grup social aprotant tamb les dicultats dels pagesos, 7 quarteres 7 quartans en cinc peces de regadiu amb un tint en una delles; 7 quarteres de sec amb oliveres; un hort, 34 quarteres 3 quartans de vinya i 2 quarteres 9 quartans de cereal. Com es pot veure un patrimoni immoble important que li asseguraven la posici social.2 La famlia Gomis no havia canviat destratgia econmica. Havia comprat ms nques per a assegurar els seus capitals per continuava produint vi i venent-lo, feia de veler i potser de cintaire i comerciava la seva producci i la de teixidors que teixien per a ell. Tenien una societat intermediria de conana (que la portava el seu cunyat) instal lada a Barcelona que venia en el mercat interior i part en el mercat

2. Notari Mas 1838, f. 230, AHCM.

326

LlOREN FERRER I AlS

americ, que ns aleshores els havia donat tan bons resultats. Aquesta va continuar essent la base de lacumulaci de molts velers i cintaires. Els Gomis tamb acabaren invertint tardanament en el cot per aviat es van passar a la nova oportunitat del nal del segle XIX: lelectricitat. Miquel Miralles, veler Lany 1839 es va valorar la fbrica de Miquel Miralles, desprs de la seva mort, perqu Llus Balcells i Ignasi Llad sen poguessin fer crrec, junt amb la vdua Ignsia Miralles que, segurament, no la podia fer funcionar sola.3 Hi trobem el segent:
10 telers de veler 8 mquines arreglades amb diferents mostres4 12 pintes amb diferents peces un ordidor diferents instruments per teixir

702,1 lliures

7,5%

Per la seda en rama, torta y de la teida junt amb les existncias dels mocadors seda per a obrar en diferents fases 1.641 lliures 17,5% dotzenes de mocadors de seda de diversos tipus (126 dotzenes) 1.704,6 lliures 18,1% Existncies a Barcelona (126 dotzenes) 1.974,1 lliures 21% Existncies de gneres venuts a Manresa 1.141,6 lliures 12,1% Diners en efectiu 2.234,6 lliures 23,8% TOTal 9.398,1 lliures

Una fbrica no molt diferent de les del segle XVIII: amb producci de mocadors de seda de diferents colors i mostres, amb seda de Valncia i amb comercialitzaci a travs dun comissionista de Barcelona. El capital x de la fbrica era noms el 7,5% del capital total (702,1 lliures / una mitjana de 70,2 lliures per teler) i la resta era capital circulant en forma de matria primera, teixits elaborats i els dipositats en diferents botigues de Manresa i Barcelona per a vendre. Les 702 lliures de capital x havien generat un capital total de 9.398,1 lliures. Hem de pensar que, a una escala ms petita, els mocadors de seda van continuar essent una activitat productiva lucrativa durant les primeres dcades del segle XIX i una base dacumulaci.
3. Notari Mas 1839, f. 339, AHCM. 4. Encara que no sindica a linventari tot fa pensar que eren jacquard o algun sistema semblant per a poder dur a terme els diferents dibuixos. Es diu per quals maquines hi ha dos dibuixos nous (...) unas planxas de ferro per picar los dibuixos.

SOCIOLOGIA
Josep Pons Enrich

DE LA INDUsTRIALITZACI

327

Comenarem a parlar duna famlia que, ns ara, ha passat desapercebuda perqu no formava part de cap companyia de seders del segle XVIII, i en canvi el seu creixement es va produir a base de produir i comerciar durant el segle XVIII i bona part del XIX ns que va descobrir el cot a mitjan segle XIX. El fet que desprs construs la colnia Pons de Puig-reig ha fet que tinguem fora dades sobre aquesta famlia (SeRRa I VIlaDS 1987; FeRReR AlS mar 1985). Maurici Pons, perxer, era ll dun altre Maurici Pons, traginer, i de Maria Firmat. Fu testament lany 1751, o sigui que deuria haver nascut a nals del segle XVII. Va tenir quatre lls, Josep que fou beneciat a la Seu de Manresa, Jaume i Joan, velers, i Maurici Pons que fou lhereu. Els lls havien rebut 125 lliures de llegtima i ara sels ampliava el llegat en 50 lliures ms.5 Pagar 125 lliures als lls, situa la famlia en una posici modesta dins de lartesanat seder de la ciutat. Maurici Pons, lhereu, consta com a veler i es va casar amb M. ngela Enrich, lla de Joan Enrich, sabater, que va aportar 250 lliures de dot al matrimoni.6 Va fer testament lany 1755 i sabem que tenia nou lls: sis nois, Josep Ignasi, lhereu, Maurici, Josep, Anton, Toms i Salvador, a qui deixava 500 lliures de llegtima, i tres noies, Agns, a qui deixava la mateixa quantitat, Teresa, casada amb Toms Servitja, botiguer de teles de Manresa, i ngela amb Josep Bovets, veler. Hem dassenyalar lincrement de les llegtimes7 i, per tant, de la posici social. Lany 1770, Anton Pons, veler, ll de Maurici i M. ngels, va signar captols matrimonials amb Ignsia Parera Pujol, lla dun blanquer. Anton era un cabaler i rebia 1.300 lliures del seu pare en agrament i haver cuidat dels seus negocis i a Ignsia lhi donaven 400 lliures de dot.8 Encara que no sabem que va passar amb lhereu,9 Anton va
5. Notari Sala Tomasa, Testaments 1743-1751, f. 16 (1751), 21-VIII-1751, AHCM 6. Notari Dr. J. Sala, Captols 1715-1741, f. 237, 14-V-1724, AHCM. 7. Notari Sala Tomasa, Testaments 1752-1755, f. 125, 23-VII-1755, AHCM. 8. Notari Masramon, Captols 1766-1771, f. 1(1771), 1-I-1771, AHCM. 9. Per les dades que tenim s possible que Joan Ignasi es cass amb Ramona Parera Pujol, germana de la dona dAnton i que lhereu daquests ho fes amb Josepa Fuster, lla duna de les sagues ms importants de la ciutat. Al matrimoni va aportar-hi 4.000 lliures, aix ens indica el nivell social de la branca principal dels Pons (notari Masramon 1780, f. 65, 5-III-1780, AHCM). Ignasi Pons Perera es declarava fabricant de sedes lany 1838 (notari Mas, Testaments 1838-1843, ff. 40-43, 2-VIII-1838, AHCM). Llus de Pons i de Fuster, cabaler de la famlia, va nixer lany 1802, fou advocat a Barcelona, jutge de pau i assessor de Marina i especialista en jurisdicci marina. Fou poeta i literat i lany 1861 va presidir el Consistori de Jocs Florals de Barcelona. Va morir a Barcelona lany 1873 (lAbella dOr, 1929).

328

LlOREN FERRER I AlS

desenvolupar la seva activitat a partir dels cabals acumulats en lentorn familiar i amb el convenciment de fer-los treballar. Podem veure com es produeix una reducci de les llegtimes ja que es tracta dun cabaler. Lany 1781 sabem que funcionava la societat Antonio Pons i Cia.10 El 1782 fu testament (va morir el 1786) i per ell sabem que tenia cinc lls: Manel, lhereu, Maurici, Ignasi, Andreu i Francesc a qui deixava 400 lliures de llegtima encara que amb un mats: deixava a la seva dona usufructuria i la meitat dels avenos a repartir entre els lls ns que lhereu tingui 20 anys. s a dir, tenia els capitals invertits i el que donessin ajudaria a la collocaci dels lls.11 Lany 1799 es va casar lhereu Manel Pons, veler, amb Maria Josepa Coma, lla de Maurici Coma, veler, i va aportar un dot de 1.000 lliures.12 Lascens social era evident. Shavia passat de 400 lliures a 1.000. Manel devia morir, perqu lany 1811 tenim els captols de Maurici Pons, veler, que es va casar amb Antnia Enrich, lla de Josep Enrich, comerciant, i Teresa Brugus que aportava en dot la mateixa quantitat que la dona del primer hereu, 1.000 lliures.13 A lAntnia, segons el testament del seu pare, se li va augmentar el dot en 2.000 lliures perque al temps de contraurer matrimoni ma lla Antonia amb Maurici Ignasi no se li feu lo dot que jo desitjava per estar mos caudals dispersos y en algun perill per motiu de guerra.14 Les coses eren en realitat ms complexes perqu lAndreu, un cabaler, germ de Maurici Ignasi, es va casar amb Maria Enrich, germana de lAntnia que era pubilla i hereva dels bns de Josep Enrich, comerciant. LAndreu es cuidaria dels negocis de la seva dona, aix, amb aquest doble matrimoni, es donava una sortida digna a un cabaler.15 Estem ja en el segle XIX i les famlies que hem vist es dedicaven a operar amb els negocis seders. Lany 1825 sabem que funcionava la societat Maurici Pons i Cia.16 El 1829 Maurici Ignasi Pons i Francesc Pons, comerciants de Manresa, germans per quan tenian formada societat de varias manufacturas principalment de seda que expendian en varios pobles del Regne de Valencia y alguns del corregiment de Tortosa; y com en lo dia ats lo estat de las cosas hajau tingut per ms
10. Notari Masramon 1781, f. 130, AHCM. 11. Notari Masramon Testaments 1782-1791, f. 164, 15-IX-1786, AHCM. 12. Notari Masramon 1799, 31-XII-1799, AHCM. 13. Notari Masramon 1811, f. 18, 29-I-1811, AHCM. 14. Notari C. Mas 1813-1824, ff. 5-9 (1821), 21-I-1821, AHCM. 15.Ibdem. 16. Notari Mas 1825, f. 356, 22-VIII-1825, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

329

convenient disoldre dita societat y repartirse sos capitals, Maurici va cobrar pels deutes pendents i Francesc va rebre 4.263 lliures de capital.17 Andreu Pons, el germ de Maurici, va formar una societat amb Josep Carreres, cunyat, comerciant de Manresa, des del 30 dabril de 1821 ns al 24 de gener de 1831.18 Aquesta companyia va funcionar amb el nom de Vda. Enrich i hiernos.19 s possible que no tingus res a veure amb el seu germ, per mostra la forma dactuar en aquest moment. Lany 1845 es va redactar linventari dels bns de Maurici Ignasi Pons. En realitat s molt poc detallat, com si samagus alguna cosa: tenia una casa al carrer Talamanca, dues cases ms i una vinya i, s el que ens interessa, capital, interessos y generos en inventari privat de la societat Maurici Pons i ll.20 Apareixen novament les companyies familiars formades per pares, lls i cunyats, la famlia s novament una xarxa molt important. En el seu testament sens diu que tenia set lls: lhereu Josep, Llus i Anton i Antnia, Francesca, Maria i Ignsia.21 Josep Pons Enrich (1811-1893) es va casar el 31 de desembre de 1831 amb Ramona Enrich, lla de Josep Enrich Coll, veler de Manresa, i Ramona Brunet, que va aportar un dot de 1.800 lliures.22 Tot indica que no tenia res a veure amb la famlia Enrich amb qui es van emparentar a la generaci anterior. Maria, una altra lla, es va casar lany 1842 amb Francesc Roca, veler, ll dun tintorer de Manresa, un modest cabaler (noms va aportar 200 lliures al matrimoni) mentre ella naportava 2.500.23 El mateix any, Anton Torra Rolan, veler, ll dun comerciant de Calaf, es casava amb Francesca Pons Enrich que aportava 2.300 lliures.24 Aquests dos gendres ns i tot no havien aparegut a lescena manresana, per els veurem actuant en les futures societats txtils, aix indica que eren aliances fetes ms per les noves capacitats que pel patrimoni que aportaven. Antnia, en canvi, shavia casat amb Isidre Sostres, adroguer, i en segones noces ho fu lany 1847 amb Lloren Abadal, tamb adroguer dAviny. Laccs a una activitat lucrativa derivada del comer com la drogueria, fou una altra de les estratgies de collocaci de lls de la famlia.
17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. Notari Notari Notari Notari Notari Notari Notari Notari Mas 1829, f. 103, 11-III-1829, AHCM. Mas 1834, f. 50, 2-II-1834, AHCM. Mas 1828, f. 509, AHCM. Mas 1845, f. 142, 7-III-1845, AHCM. C. Mas, Testaments 1841-1846, f. 8 (1844), AHCM. Mas 1831, f. 11, 31-XII-1831, AHCM. Mas 1842, f. 146, 6-III-1842, AHCM. Mas 1842, f. 146, 6-III-1842, AHCM.

330

LlOREN FERRER I AlS

Llus Pons Enrich apareix en algun moment com a adroguer lopci que es deixava per a un cabaler una vegada els altres es dedicaven a moure els capitals per va durar poc, ja que es va convertir en una pea clau de les activitats dels Pons, ats que es va installar a Barcelona i va organitzar la comercialitzaci de la xarxa muntada a Manresa. Aquest esquema de collaboraci es mantindr mentre visquin en Josep i en Llus. Ens queda Anton Pons, que en 1850 sel qualicava de comerciant. Aquest any es va casar amb la pubilla Paula Pla Serrano, lla de Gaspar Pla, comerciant, i Josepa Serrano, que ja hem vist ms amunt quan hem parlat de la fbrica de cal Serrano. De fet es repetia la mateixa situaci familiar: el matrimoni tenia pubilla com ja havia passat amb la seva mare i entrava de pubill un cabaler, ll duna famlia amb experincia al ram txtil, amb la nalitat de mantenir en funcionament el patrimoni industrial familiar. Paula aportava el patrimoni familiar excepte les llegtimes que shavien de pagar a les seves germanes i Anton 2.200 lliures que li havia deixat el seu pare i 4.800 lliures de les quantitats adquirides ab sa industria y treball, s a dir, derivades de la collaboraci amb el seu germ. A Anton la seva dona li donava la quarta part dels benecis que obtinguessin a la fbrica Serrano. Aquest matrimoni fou molt important per a la saga Pons perqu accedien a un patrimoni industrial real i, al mateix temps, amb el casament de les germanes de Paula es teixia una xarxa de relacions industrials molt importants com veurem, i era un dels nusos de la xarxa que la famlia Pons Enrich va posar en marxa en el segle XIX per a convertir-se en un imperi industrial a nivell txtil. Fins als anys quaranta Josep Pons i Enrich no es va interessar per cap fbrica de cot per produir de forma directa. En la biograa escrita pel seu ll sens indica quina fou la base del seu creixement: A ms de interesar en la espresada sociedad haca tejer piezas en Santpedor, Navarcles, Arts y me parece alguna otra, las que se mandaba a la casa de Barcelona la que regentaba su hermano Llus Pons Enrich con el que formaba sociedad y a ms se dedicaban a la compraventa de seda en rama y a la venta de pauelos y cintas de seda y algodn para lo cual tenan empleadas en Manresa ms de trescientos trabajadores entre hombres y mujeres que trabajaban en sus respectivas casas y cuyos telares y dems mquinas y aparatos de trabajo eran propios de los trabajadores.25
25.Biograa de Josep Pons Enrich, escrita pel seu ll Llus Pons Enrich, Famlia Pons, AHCM. Aquesta biograa ha estat utilitzada per Serra i Vilads 1987; Ferrer Als mar 1985; annim setembre 1920.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

331

Les formes dacumulaci no havien variat del segle anterior: un nucli productiu propi, inversi en capital circulant, expansi productiva aprotant la xarxa local que redua costos i riscos i comercialitzaci, en aquest cas, a travs de Barcelona que en el segle XIX shavia convertit en el punt darribada i sortida de productes de qualsevol tipus. La base econmica no havia estat el cot. Les noves mquines i tcniques portaven a noves formes de produir i dorganitzar la producci i el treball i, a mesura que passava el temps, no fou aliena a tots aquells que organitzaven les xarxes productives de la ciutat. En els anys quaranta, Josep Pons Enrich estava segurament convenut que el cam passava per les noves fbriques i va comenar modestament a invertir. La primera notcia s del 15 de febrer de 1844 quan Josep Pons i Oleguer Borrs cal retenir aquest nom que trobarem ms endavant van pagar 150 lliures de paga i senyal per a comprar, per 5.100 lliures, la meitat de la fbrica del Mol de Serra a Viladecavalls, al costat mateix de Navarcles, que abans hem esmentat.26 Un mes desprs, la venda va quedar sense efecte per era la primera vegada que mostraven inters per la producci a travs duna fbrica. La primera inversi en una fbrica txtil la van fer a Sallent, per aix s ja un tema dun altre captol. Altres societats De tant en tant, els protocols notarials recullen notcies indirectes del funcionament de societats que es dedicaven a la comercialitzaci de productes txtils de qualsevol tipus com havia passat ja en el segle XVIII. Alguns dels membres daquestes societats participaren ms endavant en el desenvolupament de les fbriques txtils. Lany 1810, Cristobal Torra, tintorer de seda, i Josep Jaumeandreu, perxer, posaven al dia la societat que ja tenien formada per cinc anys al efecte de especular en tots y qualsevol rams de comers que considerin ms utils, axis en lo continent com en las Amricas amb un capital de 6.000 lliures quals quantitas vuy se troban empleadas en varios caudals y efectes que estan en circulaci. La societat funcionaria amb el nom de Josep Jaumeandreu i Cia. a prdues i guanys.27 Lany 1822 es casava Jaume Anton Portabella, comerciant, amb Josepa Batlles Dalmau, lla dOnofre Batlles. Josepa aportava 5.000 lliures de dot, la qual cosa ens indica la importncia de les famlies, per el que ens interessa ara s que Jaume Anton era cabaler i rebia
26. Notari Mas 1844, f. 103-104, 15-II-1844, AHCM. 27. Notari C. Mas 1810, f. 522, 13-XII-1810, AHCM.

332

LlOREN FERRER I AlS

3.000 lliures de llegtima que tenia invertides en la societat que formaven son pare, Pere, i els seus lls (Josep, Jaume Anton, Joan i Pere).28 Lany 1843 Nicolau Valls i Pere Fortuny, comerciants, volien cancelar la societat Valls i Fortuny i pactaven la manera de repartirse els cabals que tenien a Saragossa.29 A linventari de Fruits Coll, comerciant, es declara una casa al carrer Talamanca, gneres diversos de cot, trama, betes amples, estretes per valor de 24.597 rals, crdits a favor de 42.955 rals en poder de Maurici Coll de Xtiva i Francisco Coll i Cia. a Xtiva, crdits contra el difunt de 15.019 rals i el capital que el difunt interessa en la societat que form ab son ll Francisco, baix lo nom de Francisco Coll y Cia de Xtiva que, segons el darrer inventari, tenia un actiu de 91.866 rals.30 Un altre exemple de producci local i de xarxa familiar de comercialitzaci per a poder treure prot del procs productiu. Un altre inventari ens dna pistes daquest entramat productiu. Josep Santasusanna, tintorer, era hereu dIgnasi. Apareixen les notes segents: Llibre ab les coses anotades de la Cia que existia entre los Srs. Vicen y Manuel Solernou, germans y els Srs. Josep Santasusanna (...) un contracte de societat rmada el dia 24 de febrer de 1845 entre el Sr. Josep Santasusanna y Fco. Sala Amors y altres socis (...) Compte de la seda entrara de Ignasi Santasussana y ll y Vicen Solernou y Guitart comensant l1 de setembre de 1819 ns el 1845 se troban los inventaris de efectes de seda y mocadors existents en la fca de Manresa y utensilis de la mateixa (...) comptes entre la vidua y lls del Sr. Josep Soler y Manubens de Barcelona al Sr. Ignasi Santasussanna, ll y Cia.31 Cal reconixer que sabem molt poc dels velers que van continuar amb lactivitat durant el segle XIX, per hi eren, i la seda, sola o barrejada amb cot, en forma de mocadors o de cintes, fou una de les bases productives de la ciutat durant la primera meitat del segle XIX. La societat, normalment de tipus familiar, fou el mecanisme utilitzat per a produir i comercialitzar i, a mitjan segle XIX, aquesta base productiva estava en condicions dabordar el salt a les noves tecnologies del cot: fbriques ms grans que concentraven el lat i el teixit. Uns aix ho van fer, i amb xit es van convertir en una nova burgesia industrial. Altres, van exercir activitats potser menys espectaculars, per sucients per a guanyar-se la vida i formar part de la classe mitjana de la ciutat.
28. 29. 30. 31. Notari Notari Notari Notari C. Mas 1822, f. 197, AHCM. Mas 1843, f. 85, 6-II-1843, AHCM. Mas 1847, f. 644, 23-V-1847, AHCM. Mas 1847, f. 30, 4-I-1847, AHCM.

SOCIOLOGIA
La fbrica Balcells

DE LA INDUsTRIALITZACI

333

A nals del segle XIX, una de les famlies lligades a la producci de cintes i mocadors, va edicar una fbrica especialitzada en teixits de seda. Hem vist, en el captol dedicat a la cinteria, algunes referncies sobre la famlia Balcells que havia crescut de forma important en el segle XVIII dedicant-se a la passamaneria. Poc sabem de la seva evoluci durant el segle XIX; ms amunt, quan hem parlat de la fbrica Miralles, hem vist que Llus Balcells adquiria la fbrica; lany 1855 tenia tretze telers de cinteria i el 1860 fabricava faixes i mocadors de seda al carrer Sant Francesc (CamPRUB PlaNS 19-VI-1994). No s estrany que lany 1881 demans perms per a construir un edici industrial de cinc plantes en qu funcionarien telers jacquard, moguts amb una mquina de vapor, i telers manuals. M. Fius fa una descripci de la fbrica lany 1902: La casa Balcells es bien conocida en todos los mercados (...) La dotan de la maquinaria ms perfecta, establecen las secciones de preparacin y al paso que ocupan multitud de operarios de ambos sexos, pasean por Espaa y el extranjero con los productos de su casa (...) Cuenta adems con fbricas establecidas en Calaf y Tor, con representantes en la mayor parte de provincias y numerosos viajantes (...) Las especialidades que tanto renombre proporcionan a la casa Balcells son los tejidos de seda en pieza y paolera que se elaboran por medio de mquinas las ms adelantadas y de inteligentes obreros (FIUS Pala 1902: 40-41). La mecanitzaci i modernitzaci era una conseqncia lgica de laprotament doportunitats. Pocs ho van fer amb la seda, la majoria es van passar al cot o es van mantenir a la cinteria. La
CINTeRIa

La cinteria la producci de menuderies de seda i cot es va convertir en una slida especialitzaci i, en prestigi, va acabar desplaant els antics mocadors de seda. La versatilitat del teler (es podien teixir cintes de seda, de cot, de mescla, de colors diferents, damplria variada) donava a la cinteria una capacitat dadaptaci als mercats que no tenien altres produccions. Els obradors situats sota les teulades de les cases eren poc visibles, menys espectaculars que les fbriques de riu i, en canvi, foren fonamentals per al creixement econmic de la ciutat. Cal recuperar laportaci de molts sectors productius a leconomia, encara que no fossin fbriques de riu. Ja hem descrit la seva importncia en el segle XVIII i tot sembla indicar que va continuar en el segle XIX.

334

LlOREN FERRER I AlS

M. Fius (1902: 11) assenyalava que lany 1838 shavia produt una crisi a la indstria de la seda que havia fet que molts obrers es passessin a la producci de cintes o se nanessin a Barcelona. Tot indica que la producci de mocadors de seda va passar per dicultats a causa de les guerres de nals del segle XVIII, de la prdua de les colnies, de lavan del cot o de la importaci de teixits estrangers (SegURa 1991:159). El material estadstic s molt frgil perqu les empreses eren petites, locultaci scal era fcil i perqu podien funcionar i estar aturades en funci de la conjuntura. Segons diversos recomptes els telers que hi havia a Manresa eren els segents: QUaDRe 23 Els telers de cinteria a Manresa segons diverses fonts
Any 1851 1852 1853 1854 1854 1855 1859 1860 1862 1889 1902 Telers 133 185 260 279 327 471 420 425 369 114 164 Empreses Font J. OlIVeReS (1985) dem dem dem M. FIUS (1902) Matrcula industrial dem dem GImNeZ GUITeD (1862) Matrcula industrial Matrcula industrial

77 83 79 66 52 48

Les dades sn contradictries entre les diferents fonts (les xifres que proporciona Oliveres per al perode 1851-1854 sn difcilment crebles), per en lnies generals podem assenyalar dues etapes: la cinteria manresana es va expandir a la primera meitat del segle XIX, arribant al seu mxim el 1860; desprs va iniciar un perode de crisi i reestructuraci que va durar ns a nals de segle i, nalment, va iniciar una etapa de recuperaci que va durar almenys ns a la postguerra de la guerra civil. Lestructura empresarial de les dues etapes tamb fou diferent. Analitzem, a partir de les matrcules industrials, lestructura de les empreses de cinteria. Un dels indicadors de la grandria s el nombre de telers com pot veures al quadre 24. Les estadstiques ocials ofereixen molts dubtes sobre el funcionament daquesta activitat. Com veurem ms endavant, molts operaris tenien un teler a casa seva i teixien cintes per a un altre fabricant que tenia tamb telers i obrador propi. Les estadstiques aportades,

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

335

recullen tots els telers o noms els fabricants que treballaven pel seu compte? Fins a quin punt era fcil ocultar, en lmbit scal, els telers que treballaven per compte daltri i no constituen una empresa prpiament dita? A les empreses grans de lany 1855, els telers estaven concentrats sota un mateix sostre o eren els telers escampats que sn comptats com a propietat dun mateix empresari? No tenim sucients elements per a aclarir aquests dubtes tot i que s possible que totes les sospites siguin certes: que hi hagus ocultaci de telers a causa del procs organitzatiu de la mateixa activitat i que algunes empreses de 1855 fossin massa grans.32 QUaDRe 24 Nombre dempreses de cinteria segons el nombre de telers de cadascuna
Telers 1 2 3 4 5-9 10-14 15-19 20 i ms TOTAL Mitjana fbrica Emp. 12 17 8 4 17 13 3 3 77 1855 % Tel. 15,6 12 22,1 34 10,4 24 5,2 16 22,1 115 16,9 154 3,9 50 3,9 66 471 6,1 % Emp. 2,5 16 7,2 26 5,1 1 3,4 5 24,4 4 32.7 10,6 14 52 1889 % Tel. 30,8 16 50 52 1,9 3 9,6 20 7,7 23 % Emp. 14 14 45,6 19 2,6 2 17,5 5 20,2 5 2 1 48 1902 % Tel. 29,2 14 39,6 38 4,2 6 10,4 20 10,4 36 4,2 22 2,1 3,4 28 164 % 8,5 23,2 3,4 12,2 21,9 13,4 17,1

114 2,2

El quadre 24 reecteix que, lany 1855, va haver-hi un grup de cintaires que controlaven una part important dels telers (la mitjana per fbrica se situa a 6,1 telers/fbrica i el 57,3% dels telers estan en empreses de ms de deu telers). Les dades posteriors, al contrari, mostren una estructura productiva molt feble que es ref a partir de 1902. Es podria concloure que la producci cintera es realitzava en petits tallers. La llista dels fabricants de cintes de ms de deu telers de lany 1855 ens interessa especialment, sobretot si relacionem els noms que
32. Aquesta sospita es conrma quan comparem les dades de 1855 amb els de 1859. Lany 1855 hi ha dinou cintaires amb ms de deu telers i el 1859 nhi ha noms dotze i alguns havien disminut els seus telers. I lestadstica de Gimenez Guited (1862) parlava doperaris que treballaven als obradors. Veurem desprs que aquesta paraula designava el treballador que tenia telers a casa seva per treballava per un altre.

336

LlOREN FERRER I AlS

se citen amb lexpansi de la indstria cotonera a mitjan segle XIX. Al quadre 25 recollim els fabricants de cintes, els telers que declaraven en la relaci de 1855, i quins van invertir en fbriques cotoneres en aquells anys. De dinou individus amb ms de deu telers lany 1855, tretze (el 68,4%) estaven relacionats amb les noves fbriques txtils de la ciutat. Lany 1902 aquesta relaci era totalment inexistent. Aix ens porta a pensar que la cinteria segurament amb la producci de teixits de seda i mescla al mateix temps fou molt lucrativa a la primera meitat del segle XIX, de manera que va permetre una acumulaci important que va poder ser canalitzada cap a la construcci de fbriques, quan aquestes foren considerades loportunitat a aprotar. Tots ells, de forma sistemtica, van invertir en fbriques i ns i tot, durant un temps, els tallers de cinteria, la latura mecanitzada i potser els telers mecnics van produir simultniament. Anirem veient les trajectries daquests individus al llarg del llibre.33 QUaDRe 25 Fabricants de cintes amb ms de deu telers lany 1855 a Manresa
Fabricant Llus Balcells Manuel Balet Pere Comes Domnec Enrich Pere Fortuny Ignasi Llubi Josep Pons Enrich Vda. Josep Portabella Baltasar Portabella Cristfol Torra Miquel Valls Telers 13 26 12 11 11 12 26 12 16 12 10 Cotoner No (seder el 1890) S No S S No (seder) S S S S S

33. Pere Comes, per exemple, no va invertir en fbriques txtils per tenia dotze telers de cintaire lany 1855 i era cunyat dIgnasi Vidal. Quan va morir lany 1881 tenia 25 quarteres 7 quartans de vinya, 4 quarteres 7 quartans de regadiu, 3 quarteres 5 quartans doliverar i 1 quartera 10 quartans de sec, a ms de la casa al carrer de Santa Llcia. Havia prestat 15.000 ptes. a Joan Baptista Brotman que havia construt un taller de fosa, 5.500 ptes. a Josep Sol i 2.500 ptes. a Francesc Trulls. Aquestes terres, comprades totes per Pere Comes, mostren el carcter lucratiu de la cinteria a la primera meitat del segle XIX i poden explicar les inversions que es van realitzar (notari THOmaSa 1881, 16-VIII-1881, AHCM).

SOCIOLOGIA
Fabricant Andreu Valls Ignasi Vidal Agust Vidal Antoni Garriga Josep Valls Ignasi Argem Joan Serramalera Josep Vives

DE LA INDUsTRIALITZACI

337
Cotoner S S S No S S No? No?

Telers 14 11 8 16 20 12 12 12

Nota: hem considerat cotoner aquell que participa en alguna de les companyies que feien funcionar alguna de les fbriques de la ciutat. Hem posat un interrogant en aquells casos que no estem segurs de la seva adscripci i anotem la ms probable.

Cayetano Cornet (CORNeT MaS 1860: 226-227) relacionava el 1860 els fabricants de teixits de la ciutat. Els segents individus socis de les fbriques de lar cot al Cardener o al Torrent de Sant Ignasi apareixien com a teixidors de cintes: Olegari Borrs teixits de cot Josep Balet teixits de seda cintes de cot Ignasi Argem Pere Fortuny mocadors i cintes Francesc Gallifa cintes Baltasar Portabella cintes mocadors i cintes Pons i Enrich Cristfol Torra mocadors i cintes Josep Valls cintes Ignasi Vidal cintes i mocadors mocadors Agust Vidal s important insistir en aquestes dades perqu la indstria txtil que es desenvolupa a partir de 1840, tindr com a protagonistes aquests cintaires/comerciants de mocadors i teixits que van invertir en les noves fbriques, al mateix temps que en les produccions tradicionals de la ciutat. Al nal van acabar abandonant la cinteria i es van concentrar en els lats i teixits de cot. La cinteria va quedar reduda a petites empreses autnomes que van produir per a tot el mercat nacional. La mecanitzaci dels telers de cinteria es va produir a nals del segle XIX.

338

LlOREN FERRER I AlS

La petita empresa de cinteria Algunes notcies recollides mostren que muntar una fbrica de cinteria no necessitava grans quantitats de capital. Lany 1849, Llus Rubiralta, perxer, i Francesc Puig, veler, acordaven constituir una companyia per a fabricar galons de seda amb un capital de 800 lliures.34 Rita Su, vdua, venia lany 1850 una fbrica de fer vetes de vint-itres i vint-i-sis peces per 180 lliures.35 Lany 1870, els bns de linventari del negoci de passamaneria (un ram complementari a la cinteria) de Joan Mart Espluga es valoraven en 585,5 ptes. i el capital circulant en 2.399,5 ptes.36 Lany 1892, el capital de lempresa dEmili Carreres, que tenia tres telers, era de 1.819,7 ptes.37 i la refundaci de la fbrica de cintes Dalmau lany 1899 es feia amb un capital de 12.000 ptes.38 Sn notcies allades que mostren els orgens humils de moltes daquestes fbriques, amb pocs capitals si ho comparem amb les inversions que durant el perode sestaven fent a les fbriques txtils. La fbrica de cintes de Francesc Cornet Tal vegada la biograa de Francesc Cornet sigui illustrativa de lorigen i evoluci daquests cintaires de la segona meitat del segle XIX. Lany 1782 contreien matrimoni Fruits Cornet, veler, ll dun altre veler, amb Rosa Cirera, lla dun teixidor de lli. El dot que aportava aquesta era de 100 lliures, una xifra modesta. Francesc Cornet Cirera, ll daquesta parella, tamb era veler i la seva dona, Jacinta Parareda, lla de velers, sabia alguna cosa de passamaneria. Fou durant la primera guerra Carlina que Francesc va emigrar a Barcelona, cansat de gurdies i de la pssima qualitat de les sedes que els amos proporcionaven als teixidors. Una vegada a Barcelona va comenar a treballar a la fbrica de sedes Escud (SOl 1991a: 260-262) com a veler. Una vegada installat a Barcelona, la seva dona shi trasllad amb els lls: Una vez all y arreglado el piso busc mi abuela el modo de ayudar al sostn de la casa y entonces compraron dos mquinas para hacer cordones para corss y entonces compraron algodn para fabricarlos y cuando tuvieron una partida de fabricados los vendieron y as empez el negocio (...) Mi padre (Francisco Cornet Parareda) lo pusieron de aprendiz de tejedor de velos y mi
34. 35. 36. 37. 38. Notari Mas 1849, 11-XI-1849, AHCM. Notari Rallat 1849-1851, 9-VI-1850, AHCM. Notari Puig 1870, escriptura 637, AHCM. Fbrica dEmili Carreres, Arxiu Guardiola. Fbrica Dalmau, Arxiu Camprub Plans.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

339

abuela con las hijas cuidaban la casa y las mquinas de cordones y trencillas hasta tener cuatro mquinas que todo el jnero que se elaboraba se venda sin esfuerzo alguno a las tiendas de la misma ciudad de Barcelona y a buen precio. Una vegada passada la primera guerra Carlina fou la seva dona la que va insistir a tornar a Manresa. ...mi abuelo cedi en venir otra vez lo que efectuaron volviendo a sa; alquilaron un piso y obrador trasladaron los muebles y volvi mi abuelo a trabajar aqu por la casa Balet de la calle Santa Mara con malas sedas y fastidindose de trabajar mucho y ganar poco; mi padre (FCP) cansado tambin de fastidio por mal material cuando un da mi abuelo le dice si quera hacer cintas de algodn contestando mi padre que s, que prefera hacer betas que trabajar tan mal, por lo que alquilaron un telar y compraron algodn, pusironse a fabricar betas o cintas de algodn que en aquel entonces tenan ms salida o venta (...) Cuando tuvieron una cantidad regular de fabricadas y arregladas, entonces mi padre se fue a Barcelona y vendi a precio ms que regular todas las que tena fabricadas por lo que ya vino con los dineros y muy animado para fabricar ms y volver a vender otra vez como as lo hicieron de manera que este fue el principio de la fabricacin de cintas, trencillas y cordones (...) Cuanto ms se venda ms parroquianos se adquiran de manera que llegaron hasta tener varias mquinas y dos telares pues entonces mi abuelo se dedic a la fabricacin y dej de tejer velos, pues mucho que hacer tenan para poder cumplir los pedidos. Desprs es va produir lepidmia del clera lany 1854, una certa crisi en la producci, el casament de Francesc Cornet Parareda amb Llusa Viver i el naixement de qui redactava la histria de la famlia. Al ser mi madre en esta casa puso empeo en hacerla crecer y mi padre hizo lo mismo tambin, tal fue as que llegaron hasta a tener 80 mquinas para hacer trencillas y cordones y diez o doce telares para hacer cintas de algodn (...) No contentos con todo este trco ms tarde tuvieron una fbrica de torcidos de algodn a cuyo frente estaba mi to Mauricio Cornet tan voluble y vagabundo que tuvimos que vender la maquinaria en vista que nada produca39 (...) En el ao 1872 vino la guerra carlista

39. Lany 1857, Francesc Cornet, veler, i Maurici Cornet, fuster, pare i ll, arrendaven per dos anys la fbrica del mol del Serra de Navarcles (notari Gili 1857, 16XI-1857, AHCM). Al ll segon sel va collocar en una petita fbrica de lats segurament

340

LlOREN FERRER I AlS

y entonces no bastbamos a hacer fardos de betas, cordones y algodn para medias pues venan los parroquianos y no se movan de aqu hasta tener empaquetado el gnero, pero pasada la guerra fue tan grande la calma que tuvimos que reducir el negocio viniendo las competencias entre fabricantes que an continan pues al ver que sigue as por esto hemos determinado reducir la fabricacin y hacer el trabajo al por menor para ganar lo mejor posible. A partir daquest moment, linters per la cinteria va comenar a decrixer tal com mostra la comptabilitat de la famlia, ns al punt de canviar dactivitat. En el relat biogrc, Llus Cornet ens explica com es va interessar per ratllar paper. Un inters de quan era petit que va concretar lany 1909 quan va comprar una mquina i va aprendre loci de ratllador. Desprs dexplicar les seves peripcies acabava la narraci: A pesar de tener la mquina de rayar no por eso hemos dejado de tejer las betas pues cuando no tenemos para rayar vamos a tejer y de este modo nos ganamos la vida y apretando la vejez.40 Aquestes dades podem completar-les amb altres notcies. Larrencada fou la cinteria assumint la petita empresa la comercialitzaci dels productes. Encara que no tenim notcies en aquest sentit, sembla lgic que el creixement saconsegus, fent treballar a casa seva altres operaris en funci de les diferents conjuntures. Tot i aix el capital acumulat no es va invertir en el creixement de lactivitat sin en altres coses: compra de bns immobles (tres cases el 1853, 1872 i 1893, i dues peces de terra el 1866, 1875, 1879 i 1893);41 una casa comercial que a ms de productes de cinteria comerciava amb altres coses (farina, cacau, barrella, etc.) i va participar de forma momentnia en una empresa de ciment installada a Santa Coloma de Queralt.42 Els llibres de vendes de lempresa (que comencen quan ja sestava reduint la producci) mostren una decadncia notable a nals de segle. Lany 1882 va facturar 116.754 rals. Aquesta xifra va anar disminuint any rere any. El 1903 facturaven 8.274 rals i lany 1920, ltim de facturaci, 2.352 rals. La famlia havia abandonat la cinteria.

per a produir el cot que necessitaven el seu pare i germ gran per a la producci de cintes i cordons. Lany 1860 era Ignasi Vidal qui arrendava una petita part de la fbrica dels Comtals a Manresa (notari Mandres 1860, escriptura 455, AHCM). Lany 1862 tornaven a la fbrica de Navarcles i larrendament era renovat lany 1868 per cinc anys. En aquest ltim contracte Maurici ja no apareixia com a fuster sin com a fabricant (notari Mandres 1862, escriptura 267 i notari Suanya 1868, 6-II-1868, AHCM). 40. Relat biogrc de Llus Cornet Viver, Arxiu Cornet de Manresa. 41. Notari Travy 1906, 7-V-1906. 42. Comptabilitat, Arxiu Cornet de Manresa.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

341

Quants obradors de la cinteria havien comenat com la de Francesc Cornet? Orgens humils, treball de tots els membres de la famlia, producci i comercialitzaci. Quan sarribava a un cert nivell dacumulaci, la famlia no reinvertia en lempresa sin en bns immobles. Malgrat aix, la cinteria es reprodua, hi havia nous teixidors que iniciaven el cicle que altres deixaven enrere. La fbrica Ponsa Valent Ponsa va nixer a Calders lany 1755, era un cabaler duna famlia de pagesos que van enviar-lo a Manresa a aprendre loci de veler. Exactament el mateix havien fet els del mas Serra de Calders amb el seu ll Llogari que va acabar sent un dels socis ms importants de Pau Miralda i Cia. Lany 1777 va entrar daprenent a casa dIgnasi Soler, veler, i hem de suposar que obtindria el ttol de mestre (FeRReR AlS 1998a). A nals de segle es va casar amb Agns Valls amb qui va tenir dos lls, Francesc Ponsa Valls, que va nixer lany 1801, i Domnec Ponsa Valls. Els dos lls van aprendre loci de veler que exercia el seu pare, tal com era tradicional. Les dicultats en aquells anys per treballar de veler van portar molta gent a dedicar-se tamb a la producci de cintes, amb els problemes que aix comportava al gremi de perxers. Fou per aquesta ra que lany 1828 es va decidir legalitzar la situaci: El motivo de esta convocatoria era para que en atencin a lo que ha mandado el Sr. Gobernador de que se est a lo que mandan y previenen las ordenanzas sobre la fabricacin de galones en prohibicin de lo que de ellos hacen los texedores de velos y habiendose propuesto de que se admitan a este gremio todos los maestros texedores de velos por como y tambin a sus hijos que pro s o por otros hagan correr fbricas y no los dems texedores de velos solamente que se presenten para agremiarse por todo el mes corriente de agosto.43 Fou aquesta normativa la que va permetre als velers entrar a formar part del gremi de perxers, cosa que van aprotar Francesc i Domnec Ponsa Valls per a examinar-se de perxers el 19 dagost de 1828.44 Francesc Ponsa Valls es va casar amb Isabel Brell, vivien en un pis de lloguer al carrer Predicadors i van tenir sis lls. El primognit,

43. Llibre borrador del gremi, notari Rallat 1828, AHCM. 44. Notari Rallat 1828, f. 216, 19-VIII-1828, AHCM.

342

LlOREN FERRER I AlS

Francesc, fou lhereu de la famlia. En aquests moments ens estem movent en uns entorns molt humils. Tot sembla indicar que Francesc Ponsa era dels que tenien un obrador, per treballaven subcontractats per a altres. No apareix mai com a fabricant de cintes, lany 1852, per, Francesc Ponsa Valls formava part de la junta directiva de lAssociaci de Teixidors de Cintes de seda i cot que va negociar amb els fabricants les tarifes que havien de regir per a teixir tot tipus de cintes. Els constants canvis de domicili mostren que no tenia casa prpia. Lany 1834 vivia al raval de Puigterr; en 1867 a la Baixada dels Drets i el 1880 al carrer del Cs. Francesc Ponsa Valls va morir lany 1875, quan tenia 74 anys dedat. Francesc Ponsa Brell va nixer lany 1829. En els anys seixanta es va casar amb Teresa Casajuana Serra, lla dun forner de Santpedor, que havia de convertir-se en un personatge clau per a levoluci de lempresa. Va tenir tres lls: Francesc (1865) que seria lhereu; Josep (1868) i Ignasi (1876) que va acabar de comerciant a la Repblica de Sant Salvador i desprs a Guatemala. Francesc Ponsa Brell va morir lany 1881, quan tenia 52 anys, i la seva vdua lin va sobreviure trenta-cinc. En el seu testament deixava a les mans de la seva dona lelecci dhereu. Teresa Casajuana fou qui va donar un impuls al negoci: de treballar per a altres a treballar de forma independent i adquirir algunes propietats. Lany 1877 va morir un germ solter de la Teresa que vivia a Arts i que li va deixar 1.000 ptes. Tal vegada aquesta aportaci va ajudar a fer un salt qualitatiu que va comenar aquests anys. Lany 1882, Francesc Ponsa apareixia en una relaci de fabricants de cintes de cot com a productor independent. Lany 1885 comprava un solar de 10.385 pams2 al carrer Bruc per 3.644 ptes. que, al 5% dinters, va acabar de pagar el 1896. Lesfor era gran i el 1899 fou el seu hereu qui va comprar la nca adjacent de 3.412 pams2. En aquestes nques van edicar la fbrica i la residncia familiar a partir de 1893. Lany 1906, Teresa Casajuana, ja gran, volia arreglar les coses. Com que el seu ll havia collaborat amb ella intensament i una part dels bns eren seus, Teresa va decidir vendre-li la prpia fbrica: Que la D Teresa Casajuana Serra como sucesora de su difunto esposo D. Francisco Ponsa, vino dedicndose a la fabricacin de cintas de algodn, hasta que hace algunos aos y a consecuencia de los achaques de la edad, hubo de encargar a su hijo D. Francisco Ponsa Casajuana la explotacin de dicho negocio.45 Shavien de fer reparacions als telers

45. Notari F. Costa 1906, 18-IV-1906, Arxiu Ponsa de Manresa.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

343

i ja no volia invertir ms i, per aix, volia vendre la fbrica al seu ll. En el trasps tenim la primera descripci de la fbrica: Catorce telares completos con sus juegos de canillas, lanzaderas y dems accesorios necesarios para funcionar mecnicamente, un urdidor mecnico, otro urdidor a mano, un motor elctrico, un contador de electricidad, las transmisiones, tambores, poleas volantes, correas y dems efectos que constituyen el taller o fbrica de cintas que la D Teresa Casajuana tiene instalada en la casa de su propiedad y parte en otra nca de D. Francisco Ponsa, inmediata a la indicada casa. A partir daquest moment lempresa va entrar en una etapa de consolidaci. Lany 1926, quan va morir, tenia quinze telers. En aquest temps havia comprat una vinya i invertit els benecis en deute pblic (30.000 ptes. en deute exterior al 4%; 34.000 ptes. en deute interior al 4%; 26.500 en deute amortitzable al 5%; seixanta-set obligacions de deute municipal de Barcelona al 4,5%; quaranta obligacions de la Cia Asfalts i Prtland al 6% i vint obligacions de la Cia Annima Manresana dElectricitat). Desprs de la guerra civil va iniciar un procs dexpansi que continua en lactualitat, essent una de les empreses destacades del sector. No hi ha molta diferncia entre els dos casos, lnica cosa que varia s la cronologia i el nal rendista, ja que els Ponsa tamb van estar en els anys vint a punt devolucionar cap aquesta posici. Tot indica que la cinteria no sols fou una de les produccions importants de la ciutat, sin que podia permetre una certa acumulaci i permetia passar a alguns operaris a sser fabricants. Ajudava a la formaci de la classe mitjana de la ciutat. Progrs tcnic i organitzaci del treball En el segle XIX la producci de cintes es realitzava als tics de les cases per poder aprotar millor la llum del dia. Hi ha diferents testimonis daquesta realitat (PeRRamON CaSaSaYaS 1962), per un clcul senzill sobre a quin pis vivien els que es declaraven cintaires en el padr de Manresa de 1889,46 ens dna que el 62,4% dels cintaires residien en segons, tercers i quarts pisos.47 s a dir, que els telers estaven als tics i, els cintaires, tamb hi tenien els seus habitatges. Aquests tallers rebien
46. Padr dhabitants de Manresa de 1889, AHCM. 47. En el padr hi havia tres-centes quatre llars amb cintaires, aix representava el 8,2% de llars de la ciutat. Cent quinze llars es localitzaven en el tercer i quart pis (34,5%) i noranta-tres en el segon. s a dir, el 62,4% dels cintaires vivien a partir del segon pis.

344

LlOREN FERRER I AlS

el nom dobradors. La major part eren llogats, ja que noms l11,5% dels cintaires declaraven viure en una casa prpia a lesmentat cens. A lobrador shi desenvolupava una bona part del procs productiu. El cintaire comprava cot lat, que tenia a la seva disposici a les mltiples fbriques que hi havia a Manresa i comarca,48 o seda que feien portar de Barcelona o de Li cap a nals de segle.49 Una vegada a lobrador, la matria primera era debanada en rodets que eren collocats en un ordidor especial (una cinta est composta de pocs ls dordit a diferncia dels teixits amples). Lordit era plegat en petits plegadors a punt per collocar al teler. La trama era disposada en unes petites llanadores especials. Una vegada teixides es recollien en caixes sota del teler. Les teixides en cru eren portades al tintorer i, desprs, plegades de forma especial segons la presentaci que es volia. Daquest procs productiu, ni el lat ni el tint va estar controlat pels cintaires, encara que hem vist com alguns van intentar tenir la seva prpia fbrica de lats (fbrica del Riu de Navarcles / Maurici Cornet a la fbrica del mol del Serra). El canvi tcnic shavia realitzat a la cinteria de Manresa al llarg del segle XVIII quan el teler que teixia una sola pea fou substitut per un teler que en teixia ns a vint (VIROS 2002a). La quantitat de moviments era tan complex que podem parlar dun autntic teler mecnic, que era mogut per la fora de lhome. Era el mateix canvi que va produir la bergadana, quan una dona va passar de lar un sol fus a lar-ne cent vint. A Manresa es va introduir a la segona meitat del segle XVIII i fou perfeccionat pels fusters i manyans locals (PeRRamON CaSaSaYaS 1962). La utilitzaci intensiva daquest teler perfeccionat ajuda a entendre el desenvolupament de la cinteria a Manresa. El teler tenia grans dimensions (quatre metres de llarg, dos dample i tres dalt) i es coneixia com fbrica de fer betas. El teixidor es collocava davant del teler on hi arribaven dues palles i, com si rems, anava empenyent les petites llanadores dun costat a un altre de lordit. Es necessitava una gran fora fsica, per la qual cosa les dones van quedar relegades a feines secundries, cosa que va canviar quan els telers van ser moguts amb una altra font denergia. M. Perramon (1962) descriu aix el treball: por la gran fatiga que para l (tejedor) representaba hacer marchar la mquina en movimientos acompasados durante una jornada no inferior a diez horas diarias, interrumpiendo el

48. A la documentaci que es conserva de la fbrica Herp, tamb coneguda per fbrica del Pont de Navarcles, hi ha diverses factures de cot lat girat a favor de cintaires de Manresa a mitjan segle XIX (Museu dArts, Arxiu Herp). 49. Comptabilitat, Arxiu Guardiola de Manresa.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

345

ritmo solamente para cambiar canillas o anudar los hilos que se rompiesen, intercalando su esfuerzo ora con las manos, ora con los pies. El teler sel coneixia amb diferents noms: teixir a lencordillada (recordant que la disposici de lordit semblava un conjunt de cordills o petites cordes); teler de rem (referint-se a com saccionava manualment el teler, semblant a lacci de remar) i teler de patacada (pel soroll que feia el batan cada vegada que era mogut pel teixidor a cop de rem). La mecanitzaci fou molt tardana. La localitzaci als tics de les cases i lestructura de petits obradors ho dicultava. La installaci de motors a vapor no era fcil dins de lestructura urbana. A la matrcula industrial de 1889 apareixen nicament cinc telers mecnics de cintes a vapor de vint peces; s un indici de per on anirien les coses. Lany 1902 el vapor shavia ests i el 45,4% dels telers funcionaven ja amb aquest motor; el 9,9% amb motors de gas pobre i el 44,7% continuaven essent manuals.50 Els motors elctrics van acabar mecanitzant el sector i van alliberar la cinteria dels tics per installar els telers en quadres construdes expressament i a planta baixa. La mecanitzaci no va signicar canviar el teler, simplement es va mecanitzar el moviment de remar que feien els homes i aix possibilitava lentrada de les dones a lactivitat. En lorganitzaci del treball shavien de distingir dues situacions totalment diferents: 1) Aquells cintaires que tenien obrador per que teixien a compte dun altre cintaire que els donava feina. Sels anomenava operaris. Cobraven segons els metres que teixien (a preu fet). Aquesta forma de retribuci creava dicultats a aquest collectiu a les poques de crisi (ja que eren els primers a perdre la feina) i tamb en els moments normals, quan la poca qualitat de matria primera desvirtuava els preus que pagaven els fabricants, els fraus derivats de lelasticitat de les peces, etc. Aix va facilitar el sorgiment, al llarg de la segona meitat del segle XIX, de diferents organitzacions mutuals o sindicals de cara a protegir els interessos daquests cintaires. Lany 1852 es va fundar una Asociacin de Tejedores de Cintas de Seda y Algodn que proposava un acord als fabricants sobre els preus que havien de pagar pels diferents tipus de cintes que es fabricaven. Una reexi dels operaris mostra quin era el conicte: Esperan pues los individuos que componen la Junta de Asociacin de Operarios que los seores amos fabricantes consientan y
50.Matrcules industrials de 1889 i 1902, AHCM.

346

LlOREN FERRER I AlS

suscriban, si es necesario la anterior tarifa, como a medio conducente a evitar conictos, de que hay una dolorosa experiencia y de asegurar al infeliz operario que con el trabajo podr ganar lo indispensablemente preciso para su subsistencia y al fabricante que sobre el precio de la obra de mano no tendr que luchar con exigencias indebidas.51 Els conictes derivats del preu per pea teixida, foren una constant al llarg de la segona meitat del segle XIX. Lany 1870 es constitua la Sociedad de Cintas de seda labrada y por labrar. El reglament deia a la introducci: Las crticas circunstancias que atraviesa nuestro arte de cintas de seda de algunos aos a esta parte ya por la limitacin de los materiales que trabajamos a precio jo arreglados dichos precios a un tiempo que por ser mejores las sedas que se trabajaban podan hacerse a aquellos precios lo que resulta que ahora, poniendo ms aplicacin al trabajo, no podemos acudir a nuestros deberes ya por otras circunstancias que no mencionamos nos hemos unido a la voz que la humanidad nos llama para asociarnos...52 Els problemes no havien canviat respecte a vint anys abans. En els estatuts es recollien altres clusules de protecci dels teixidors, com donar a conixer els telers que es tenien i per a qui es treballava; elaborar una llista de telers aturats; repartir la feina segons un ordre establert; tenir notcia dels teixidors que contractaven al marge de la societat, etc. No es tractava noms de lluitar per un preu ms just, sin tamb devitar que les dicultats portessin un teixidor a acceptar condicions pitjors que les establertes de forma general i perjudicar aix la totalitat dels operaris. Lany 1905 es va redactar un reglament de la Sociedad de Trabajadores de Cintas de Algodn53 que anava acompanyat dunes tarifes de preus. Shi establia clarament la distinci entre operaris, fabricants i treballadors i aprenents que eren els que treballaven a casa del fabricant. Tots cobraven a tant per pea teixida. Es distingia ja entre telers mecnics (un teixidor noms podia fer-ne funcionar dos) i telers manuals. La societat es convertia tamb en la que intentava evitar contractacions a baix preu i en la que repartia el treball entre els tei-

51. Notari Mandres 1852, 25-XI-1852, AHCM. 52. Societat de Velers, AHCM. 53. Sembla que aquesta societat fou fundada el 27 dagost de 1872 encara que els seus estatuts foren reformats lany 1899. Ens referim als estatuts daquesta data (VIla DeSPUjOl i VIROS PUjOla 1992).

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

347

xidors que no en tenien. El conveni durava cinc anys.54 Aquests anys foren duna dura conictivitat a causa del canvi que sestava produint mecanitzant el teler de rem tradicional (VIla DeSPUjOl i VIROS PUjOla 1992). Un periodista descrivia grcament el que estava passant des de feia temps: Era ayer cuando los obreros encanecidos en el arte de la confeccin de velos se vean casi y hasta sin casi, arrojados del inservible telar movido a mano, para ser substituidos por la animosa y agraciada moza que trabaja habilmente la seda en el telar mecnico (...) Es hoy cuando se ponen frente a frente los telares de cintas de algodn vulgarmente llamados de rem movidos a mano y los telares mecnicos (Diari dAvisos, 16-XI-1904, citat per R. VIla, L. VIROS, 1992). 2) El segon grup de cintaires eren aquells capaos de muntar lobrador, produir cintes i comercialitzar-les. s a dir, aquells que tenien un mnim de capital circulant. Els inicis humils de Francesc Cornet que va enviar el seu ll a vendre les cintes teixides s un exemple segurament molt corrent. Treball familiar i, tal vegada amb el temps, si el nombre de telers augmentava, la incorporaci de treballadors i/o aprenents. Tot i aix, lexpansi es produa donant feina a altres cintaires que tenien els seus telers en un obrador propi i pagant-los un tant per pea teixida. Daquesta manera, les crisis i recessions se superaven amb relativa facilitat en un ram en qu eren freqents. La crisi implicava replegar-se sobre la prpia famlia, retirar el treball als operaris i guanyar menys. La fragmentaci dels operaris facilitava la negociaci individual amb cada un dells. No s gens estrany que aquests sorganitzessin en diferents societats, com hem vist, per, eren lacordi sobre el qual sassentava la indstria de la cinteria i el millor sistema per a aquells que arribaven a fabricants. Daquesta manera les empreses petites no ho eren tant. Lany 1926, Ramon Puigarnau feia funcionar vuit telers a casa seva, per tenia setze operaris treballant als seus obradors amb un total de quarantasis telers.55 I aquesta deuria ser una frmula habitual. Totes les dades apunten al fet que la frontera fabricant/operari es podia traspassar amb molta facilitat. La famlia Puigarnau, per exemple, procedia de Tor (Lleida) i en el padr de 1889 pare i ll es declaraven cintaires. No apareixen a la matrcula industrial de 1882 i lany 1902

54. Reglamento Tarifa de precios y bases de la Sociedad de Trabajadores en cintas de algodn de Manresa, AHCM. 55. Cintaires, Arxiu Camprub Plans de Manresa.

348

LlOREN FERRER I AlS

declaraven tres telers que funcionaven amb motor de gas pobre.56 Per aquests anys es va produir el pas duna situaci a una altra. Hem vist tamb el canvi doperari a fabricant en els casos dels Ponsa i dels Cornet. Un altre exemple. Lany 1892, Emili Carreres Torra fundava una empresa amb tres telers (un de quaranta peces, un altre de trenta-sis i un altre de vint-i-quatre). Tot i aix en el padr de 1889 trobem el pare dEmili residint en un tercer pis i treballant com a cintaire. El ms lgic s que treballs a compte daltri.57 Tot indica que no feien falta grans capitals per muntar una empresa de cinteria. Aquests orgens humils poden fer-nos pensar que la frontera era fcil de passar si saprotava una bona conjuntura o si arribava alguna aportaci de capital familiar per la via hereditria. Aix, alguns operaris es convertien en fabricants. s freqent trobar, una vegada esgotat el cicle de lempresa, un treballador o una persona prxima que compra en condicions avantatjoses la fbrica i reinicia novament el cicle.58 Comercialitzaci, mercats i producci A linforme redactat per lAjuntament es deia respecte als cintaires cuyas fbricas si quieren vender se ven precisados a remitirlas a la capital, al corredor o comisionista respectivo, circunstancia que les cede en un considerable perjuicio. Daix es deduiria que havien renunciat a establir les seves prpies xarxes de comercialitzaci. s possible en alguns casos, per cal matisar-ho. Josep Perera, per exemple, tenia lany 1833 1.200 peces de betons a Saragossa per vendre.59 Josep Pons Enrich, que produa teixits de qualsevol tipus i tamb cintes, va situar el seu germ a Barcelona perqu es dediqus fonamentalment a la venda dels teixits que es produen a Manresa.60 Les cases ms fortes van organitzar els seus circuits comercials. El problema de la comercialitzaci estava present en els cintaires manresans a mitjan segle XIX. Eren conscients que la seva fora era
56.Matrcules industrials de 1882 i 1902, AHCM. 57. Papers, Arxiu Guardiola. 58.M. Perramon, un dels socis de lempresa ms important de cinteria del segle XX, Perramon i Badia havia treballat descrivent a la fbrica de cintes de Francesc March Muntadas (PeRRamON CaSaSaYaS 1967). Miquel Trap amb antecedents cintaires des del principi del segle XIX, portava la comptabilitat de lempresa de cintes Dalmau i va acabar propietari de lempresa en comenar la Primera Guerra Mundial (CamPRUB PlaNS 1989: 190-193). O el cas dEnric Bonjorn que treballava com a encarregat a la fbrica Portabella i que va acabar com a cintaire independent (CamPRUB PlaNS 1989). 59. Notari Mas 1833, f. 429, AHCM. 60. Notari Puig 1866, escriptura 400, 17-VI-1866, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

349

petita a causa de la fragmentaci empresarial, de la producci variada i de les dicultats per a arribar als clients potencials. La resposta a aquesta situaci fou la constituci de dues societats, lobjectiu de les quals era la comercialitzaci collectiva de les cintes. La primera es va constituir el 23 de juny de 1853.61 Els socis eren els principals cintaires manresans alguns dels quals relacionats amb la indstria cotonera: Pere Fortuny, Ramon Enrich, Ignasi Vidal, Mag Pags, Pere Garroset, Pere Comes, Maurici Soler, Agust Vidal, Manuel Balet i Bellver, Silvestre Riera, Andreu Pons, Francesc Pons, Llus Balcells, Francesc Cornet, Manuel Balet, major, tots de Manresa. El seu objectiu era crear una societat mercantil con el nico objeto de facilitar la expedicin de cintas de seda de sus fbricas al comercio de ultramar evitando lo que sucede ahora a menudo, que no teniendo cada uno de por s el surtido que el comerciante le pide pierde la ocasin de la venta. Van acordar formar una societat en comandita que funcionaria amb el nom de Fortuny, Enrich i Cia. sota la direcci de Pere Fortuny i Ramon Enrich i un altre membre que es renovaria cada tres mesos. El capital era de 7.500 lliures, que es repartien proporcionalment entre els associats que laportarien en cintes de seda. Cada soci havia de declarar els telers que tenia a de conixer les peces que la societat podia disposar. La junta de socis determinaria el tipus de cinta que shavia de produir i les qualitats. Acordaven poder tenir comissionats a Barcelona i que les comandes que arribessin de Barcelona es distribuirien proporcionalment als telers que hagus declarat cadasc. Cap dels socis podia fabricar ni vendre directament les cintes afectades per aquest contracte, ni tampoc podien produir qualitats inferiors. Sexceptuaven de lacord les cintes de pitjor qualitat, dun consum bast, com las palandengas, orelles o letes y los galones de la tierra o medio galn. La companyia noms podia comprar als socis i no podia invertir els capitals en altres activitats. Finalment es pactava que la societat duraria cinc anys forosos i si ning deia el contrari el darrer mig any es prorrogaria per tres anys ms. Una vegada acabada la societat, els gneres es repartirien proporcionalment. Encara que no tenim referncies no creiem que durs molt. La segona societat es va fundar el 21 dabril de 1854 i era molt semblant a lanterior. Els socis eren Josep Pujol, Joan Serramalera, Maurici Torra, Cristbal Torra, Ignasi Argem, Isidre Serramalera, Josep Bellver, Joan Vinyes, Vicen Llisas, tots de Manresa. Funcionaria

61. Notari Mas 1853, 23-VI-1853, AHCM.

350

LlOREN FERRER I AlS

amb el nom de Pujol, Serramalera i Cia.62 Va durar poc ja que es va dissoldre l11 de febrer de 1856.63 El plantejament era interessant, per subjugava massa la producci a la comercialitzaci i els interessos de cada soci eren molt diferents. Tal vegada per aix van fracassar, per mostra una de les anelles dbils de la cadena. Cal suposar que es van utilitzar quatre mtodes diferents de comercialitzaci: el primer, era quan el fabricant es convertia en viatjant, hem vist com Francesc Cornet venia la seva producci i anava a buscar comandes noves. Aix noms era possible en els inicis de lactivitat amb una producci escassa; el segon, era la venda a comissi, s a dir, portar els gneres a un magatzemista que els venia a canvi dun percentatge; el tercer, era quan un parent o un soci del fabricant sinstallava a Barcelona per dedicar-se a la venda dels productes i, nalment, la venda directa als comerciants que venien a comprar a les fbriques com sembla que va passar durant la darrera guerra Carlina segons el relat de Francesc Cornet. Segurament la conjuntura inua molt en els mtodes que sutilitzaven: una elevada demanda provocava que els mateixos comerciants sinteressessin per la producci, una baixa demanda feia que els fabricants sinteressessin per nous productes i nous mercats. Lxit daquesta estructura productiva fou la capacitat dadaptar-se a les demandes que anaven sorgint en aquest camp dels teixits estrets. La documentaci distingeix contnuament entre cintes de seda i cintes de cot. En principi els cintaires sespecialitzaven en un o altre tipus per a la prctica produen all que ms es demanava. De lany 1852, quan els teixidors pactaven els preus per pea amb els fabricants, tenim una relaci del tipus de cintes que es produen:
Cintes o galons de seda Cintes de cot Galons de cot

Torta lada Betes bones Lloentons o randes Betes mitjanes Quarts Betes senzillas Mitg quarts Betons Mostra estreta Betons de Castella Mostra de classe ampla i mitjana Rivets

Galons de 1a classe Galons de 2a classe Cordellades

El document noms ens dna la longitud de les peces, a de xar el preu, i en algun cas com els galons de cot, els ls dordit que tenia cadascun. Les qualitats i produccions eren diverses i segurament nhi havia de molts altres tipus. Recordem que les pelendengas, orellas
62. Notari Mas 1854, 21-IV-1854, AHCM. 63. Notari Mas 1856, escriptura 145, 11-II-1856, AHCM.

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

351

o gal de la terra foren excloses dels pactes entre fabricants per a comercialitzar els seus productes lany 1854. En el conveni signat lany 1905 entre fabricants, operaris i teixidors, en qu sestablien les tarifes a rebre pel treball realitzat, apareixien tamb moltes varietats amb qualitats molt diferents: vetes, vetassos, rivets, rivets de Castella, veta de gra de 1a classe, veta de gra de 2a classe, veta de l o Bretanya, Bretanya 2a, percalas de 10 passadas, veta de gra de colors, venes de distints nmeros, cintures, ensarjados i jumel.64 Una anlisi de les denominacions de cintes de la fbrica dE. Carreres ens dna el resultat segent:
1892: 1917: 1920: Pelendengues, galons, gallonets, rivets i escapulari Cotilla, cinta serg, corselina, sevillana Cinta prespunte i balena.65

s a nals del segle XIX quan el mercat comena a diversicarse a mesura que es desenvolupa una societat de consum i apareixen nous productes que podien adaptar-se a les fbriques de cinteria. M. Perramon (1962) relaciona alguns daquests productes: esmenta, en primer lloc, les cintes de seda per al lligat de caixes de tabac, desprs els rivets per a mantes, les cintes de sarg i ras per a les cotilles de senyora a mesura que es van anar generalitzant, tapajunts quan es va introduir la moda de recobrir les costures, faixes per a nens, cintes per barrets, etc. Aquests nous productes i els que van anar sorgint al llarg del segle XX (lligats al sector elctric, sector de lautombil, sector del calat, noves modes pel que fa a la roba, cinturons per als cotxes, cintes per a motxilles, etc.) foren la base del creixement i manteniment daquest sector industrial manres. La versatilitat per a adaptar-se a noves demandes fou una de les claus de lxit.66 Hem vist levoluci de la cinteria al llarg del segle XIX, com aquesta activitat es va adaptar a noves conjuntures i com fou una de les especialitzacions del districte industrial de Manresa. Lany 1892, el cintaire Andreu Pons explicava a La Ilustraci Catalana: laparincia no est amb relaci amb la realitat... Succeeix amb la nostra famosa fabricaci de cintes que representa molts milions, i no obstant, vegi vost les fbriques que les fan: a excepci duna que altra, ning diria que delles pugui brotar tanta prosperitat.

64. Reglament de 1905, Arxiu Guardiola de Manresa. 65. Comptabilitat, Arxiu Guardiola de Manresa. 66. Sobre la modernitzaci de la cinteria al nal del segle del segle XX, vegeu VIla DeSPUjOl i VIROS PUjOla, hivern 2003.

XIX

i comenament

352

LlOREN FERRER I AlS

La major part dels que ens dediquen a aquesta especial fabricaci manresana i tenim esparramats els telers per aqu i per all i no pocs dins les cases dels mateixos treballadors (citat per J. Oliveres 1986: 78). Per el que ens ha interessat en aquest apartat ha estat veure la continutat daquesta activitat, per tamb com en un moment determinat (en els anys quaranta i cinquanta del segle XIX) lacumulaci en la cinteria va ser una de les bases de les inversions en les noves fbriques de cot.

Leclosi i reconversi de les fBriQues de riu (1830-1860)

Cap al 1830, els ladors i teixidors eren conscients que els models de mecanitzaci que hi havia en funcionament al pas arribaven al nal. Hem vist com el pas shavia especialitzat en diferents rees, una en la qual predominava la latura amb bergadanes (Bergued, Anoia, Bages i Osona), una altra amb latura mecnica amb contnues (Manresa) i nalment una rea amb mule-jennies de fusta a Barcelona i el Maresme. Aquestes rees es complementaven amb teixits manuals, molt ms desenvolupats a Barcelona, al Maresme o Reus que a les zones de latura de linterior on es teixien bsicament empeses de cot. Lestructura productiva estava formada per petits tallers i, ns i tot, les fbriques de lar i cardar mogudes amb energia hidrulica eren installacions en qu cada soci utilitzava les mquines per un perode de temps per satisfer les seves prpies necessitats de lat. Tot aix era possible perqu el capital x era petit i es podia installar un taller a qualsevol lloc. No hi havia gaire diferncia amb el taller artes del segle XVIII. Laparici de mquines de ferro, tcnicament ms evolucionades i molt ms productives, per molt ms intensives en energia com les mule-jennies, les selfactines o els telers mecnics, va portar a la necessitat devolucionar cap a una altra estructura productiva en qu ledici de la fbrica seria el protagonista. Tota la maquinria i tot el procs productiu shavia de concentrar en un edici que havia de tenir una font denergia mnimament potent, ja fos a travs duna mquina de vapor o dun salt daigua duna mnima potncia. En aquest punt hi havia diverses solucions: a) la utilitzaci de salts daigua per moure fbriques ms grans que implicava la installaci de grans rodes hidruliques (en espera duna millora tcnica fonamental en aquest camp com seria laparici de la turbina); tot i aix, lenergia venia donada per

354

LlOREN FERRER I AlS

la capacitat del riu i, per tant, les dimensions de les fbriques eren, dentrada, limitades; b) la utilitzaci de la mquina de vapor, igual que shavia generalitzat a Anglaterra, com a instrument per transformar lenergia calorca en mecnica, aix permetia construir grans fbriques on es concentrava tot el procs productiu; el principal problema era el carb que havia de ser importat esperant que es trobs carb catal de qualitat. Era una soluci per a aquelles rees en les quals no hi havia cursos uvials importants, per hi havia una m dobra entrenada que no es podia menysprear per un problema de localitzaci. Aquesta forma dobtenir energia no limitava la grandria de la fbrica ja que depenia de la potncia de la mquina de vapor; c) tant una via com laltra podien incorporar el tissatge mecnic, per el creixement de la productivitat de la latura amb aquest canvi tcnic va ser molt ms rpid, la qual cosa va possibilitar, durant uns quants anys, lexpansi del tissatge manual en molts dels pobles amb tradici txtil. Les dues vies es van engegar gaireb simultniament i, noms lexperincia posterior, va demostrar quina era ms ecient en el context de Catalunya. De fet el procs s idntic, les petites fbriques que ja existien shavien adaptat a la nova teconologia i ho van fer al Bages (reinventant el riu) i a Barcelona (installant mquines de vapor que eren compartides entre diverses fbriques) (RaVeUX 2005). En la llista de fbriques mogudes a vapor que aporta O. Raveu, totes estan per sota dels 40 CV de potncia. Quina diferncia hi havia amb les fbriques hidruliques del Bages? El primer pas al Bages cap el nou model productiu es va donar el 29 de mar de 1830, quan Antoni Torres arrendava una part de la fbrica de Sallent per cinc anys a Josep Bonaplata, Vilaregut i Cia. de Barcelona. Algun autor explica que aquests fabricants barcelonins ja shavien installat un parell danys abans (MaDOZ 1845-1850: 458) en Sallent, en cuyo punto est la fbrica de D. Juan Vilaregut; fbrica montada en 1828, con telares mecnicos y dos grandes ruedas hidrulicas, primera de esta clase que se estableci en Espaa y que sirvi de modelo a otras muchas. Nosaltres creiem ms able la data de 1830, per del que no hi ha cap dubte s que la fbrica que van muntar a Sallent no tenia res a veure amb les que hi havia ns aleshores a la localitat: una roda hidrulica nova, mules de ferro i telers mecnics en un edici dedicat a tot el procs txtil. Aquesta data s la que marca al Bages linici del canvi i de la transformaci de les fbriques de riu per adaptar-se a les noves tecnologies. Fou tamb Joan Vilaregut qui provava la mquina de vapor a Barcelona. Els fabricants de Barcelona estaven limitats ja que movien les seves mules amb cavalleries i si volien incorporar les noves tecnologies

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

355

necessitaven una altra font denergia i no tenien aigua. El vapor fou la soluci i sescamp rpidament. Entre 1833 i 1844 se ninstallaran 45, la ms gran de 40 CV (RaVeUX 2005). No es construren grans fbriques, sin que es muntaren en lentramat urb del Raval on hi havia les fbriques mogudes per cavalleries. Una mquina produa energia a vapor que es venia i distribua a diverses fbriques. El vapor era la soluci per modernitzar-se. No hi ha cap diferncia amb el que estava passant al Bages quan les fbriques de riu es comenaren a modernitzar. Entre el vapor i lenergia hidrulica hi havia una diferncia important. El vapor es podia multiplicar indenidament (installar ms mquines, distribuir ms energia, construir ms fbriques), lenergia hidrulica, no. Una resclosa i un canal podien moure dues o tres fbriques, ms no. Ho veurem en les fbriques que estudiarem en aquest captol. Aix mateix, la turbina no havia arribat i lecincia dels motors hidrulics era limitada. Els petits fabricants ladors es van multiplicar a Barcelona. Les caracterstiques del riu denien la potncia que es podia obtenir del salt daigua. Els cavalls eren els que eren i hi havia poc marge per incrementar-los. En canvi, la potncia de la mquina de vapor podia variar de pocs a molts cavalls, s a dir, la construcci duna gran fbrica amb milers de fusos i centenars de telers era possible construir-la. Alguns fabricants van creure amb aquest model de la gran fbrica que sovint va prendre forma de societat annima (la fbrica Batll, Joan Gell, lEspanya Industrial...). Sovint els grans vapors han amagat la multiplicaci de petites i mitjanes fbriques i en aquestes rau lautntic dinamisme industrial de la ciutat i comarques venes. QUaDRe 26 Fbriques mogudes a vapor a Catalunya el 1850
Potncia fbrica Fbriques CV installats Fusos Telers mecnics Fbriques amb telers

1-5 CV 6-10 CV 11-20 CV 21-50 CV ms de 50 CV

37 46 28 14 5

120 350 445 420 517

41.900 104.190 100.078 91.754 66.716

41 47 205 678 1.350

1 2 4 8 5

Font: elaboraci prpia a partir de les dades aportades per G. Graell (1911).

En el quadre 26 hem sistematitzat la informaci sobre les fbriques que eren mogudes a vapor el 1850. El 63,8% de les fbriques

356

LlOREN FERRER I AlS

tenien menys de 10 CV i gaireb cap tenia telers mecnics. Les fbriques modestes eren majoritries, per en el quadre ja sobserva que hi havia cinc fbriques que tenien ms de 50 CV. En la relaci que tenim dabans de 1844, no nhi havia cap amb ms de 40 CV. Alguns fabricants optaven per les grans fbriques. El que estem argumentant s que entre el que va passar a Manresa i a Barcelona no hi ha gaires diferncies. Una altra cosa s que lexperimentaci daquestes dues vies va portar a descobrir els avantatges i inconvenients dun model i de laltre. La gent del Bages baixava a Barcelona a comercialitzar els seus productes i ns i tot a acabar-los, mentre que alguns industrials de Barcelona van anar riu amunt a lar. No s estrany, doncs, que hi hagus fabricants que optessin per una soluci o per una altra. La llista de fbriques que tenim de tot Catalunya de lany 1850 mostra que alguns fabricants estaven optant per la gran fbrica. En el quadre 27 hem incls totes les latures amb ms de cinc mil fusos que hi havia a Catalunya i que suposaven el 25,8% del total de fusos de mules, contnues i selfactines. De vint latures amb ms de cinc mil fusos, noms quatre eren mogudes per energia hidrulica i, daquestes, tres eren entre les ms petites del grup. La localitzaci geogrca era igualment bvia: les grans latures es trobaven gaireb totes a Barcelona. QUaDRe 27 Relaci de les latures amb ms de cinc mil fusos a Catalunya lany 1850 i fora motriu que utilitzaven
Societat LEspanya Industrial Juan Gell Gell, Ramis i Cia. Jos Ferrer Mas de Bergu i Cia. Pedro Arnau i Cia. Jaime Ricart Emeterio Camps Jernimo Juncadella Busqueta Sala Francisco Rodes Mas Pelegrn Vilaregut Francisco Puigmart Nicols Tous Soler Rib, Rfols i Cia. Ciutat Sans Sans Martorell Vilanova i la Geltr Barcelona Barcelona Barcelona Barcelona Barcelona Matar Barcelona Barcelona Barcelona Barcelona Vilanova CV vapor 150 115 72 23 25 30 30 20 30 36 36 80 20 30 CV aigua Fusos 20.596 16.568 10.524 9.124 8.388 7.200 7.004 7.080 7.080 6.960 6.740 6.720 6.624 6.000 5.612

50

SOCIOLOGIA
Societat Juan Vilaregut Muntadas Hnos. Miquel Puig i Cia. Juan Casas Moles, Graells i Cia.

DE LA INDUsTRIALITZACI

357
CV aigua 55 120 Fusos 5.640 5.700 5.540 5.400 5.312

Ciutat Sallent Barcelona Esparreguera Sant Andreu de Palomar Vic

CV vapor 12 30 16

35

Font: G. Graell, Histria del Foment..., s. a., 442-492.

Escollir la mquina de vapor com lopci estratgica per moure les fbriques coincideix amb lantiga geograa de les mules, s a dir, era majoritria a Barcelona (80% de les fbriques mogudes a vapor) i al Maresme (13,8%). Apareixien mquines de vapor en una ciutat amb poca tradici com Vilanova i Sitges i un parell a Reus i a Igualada. Prestem una mica datenci a aquestes darreres rees. La ciutat dIgualada necessita amb urgncia una investigaci sobre letapa de la latura amb bergadanes i cardat amb cavalleries. El model no era diferent de Berga i la xarxa de petits establiments va donar una quantitat important de fabricants que van acumular molt de capital durant aquesta poca. El problema es va produir quan el model es va exhaurir i calia un canvi tecnolgic. Igualada no disposava de cursos uvials sucients, per tant si els seus fabricants volien progressar noms els quedaven dues sortides: anar a construir les fbriques a altres zones (Barcelona o al Bages) o edicar fbriques mogudes amb mquines de vapor. Entre els industrials del Bages que eren dIgualada trobem els Borrs, Vives i Aguilera; a Barcelona, els Muntades, els Tous o els Valent i segurament ens en deixem molts ms. La famlia Castells comprar el recinte de Can Bros a Martorell i laprotament de laigua del Llobregat. Laltra opci fou la construcci de vapors. El ms antic era la Fabril Igualadina que es va constituir el 1842 (xem-nos en la cronologia) amb un capital de 99.750 lliures, amb vint accions i deu accionistes que eren comerciants, fabricants txtils o fabricants de la pell (entre els quals els Castells, els Aguilera, els God, els Borrs, els Cendra, etc.). Ramon Castells el 1852 va adquirir el complex de Can Bros a Martorell per lar cot i aix va portar a liquidar la Fabril i constituir la Igualadina Algodonera en forma de societat annima amb un capital de 703.125 lliures que feia funcionar una part de Can Bros i el vapor dIgualada (PaSCUal DOmNeCH 2000a: 66-70). El segon gran vapor construt fou el de Maties Vila, Subir i Cia. el 1847. Era una empresa que ja tenia un vapor a Reus i un altre a Vinars. Una part dels socis eren de Reus, per Antoni Vila i Maties Vila eren dIgualada. Finalment, el

358

LlOREN FERRER I AlS

1855 sabem que hi havia un altre vapor propietat de Francesc dA. Mas i Cia., un igualad que residia a Barcelona, que shavia fundat amb un capital de 22.500 lliures i amb altres socis igualadins. A Reus es van construir en aquesta dcada dos vapors de grans dimensions. Lany 1843 funcionava la Societat Reusenca que el 1850 declarava 24 CV de vapor i, al nal de la dcada, es va constituir Maties Vila, Prat i Cia. que ja hem vist que havia construt un vapor a Igualada. Veurem ms endavant que les dues es van constituir en societat annima. El cas ms enigmtic s el de Vilanova. En aquesta ciutat no hi havia cap tradici txtil i lany 1850 hi funcionaven tres vapors: Amig Moncunill i Cia. (20 CV, dos mil set-cents fusos i quaranta telers mecnics), Josep Ferrer (72 CV, nou mil cent vint-i-quatre fusos i dos-cents onze telers) i Rib Rfols i Cia. (30 CV, cinc mil sis-cents dotze fusos i cent vuit telers) (GRaell s. a.: 458). Entre 1839 i 1855, a Vilanova es van crear sis empreses cotoneres (SOleR 1998)): La fbrica de la Rambla (1833). La fbrica de Mar de Josep Ferrer Vidal (1849). Santacana, Sadurn i Cia. (1854). Franc, Guardiola i Cia. (1853). Fbrica de Cal Xoriguer o de Sant Joan (1855). Puig, Rafecas, Marqus i Cia. Raimon Soler no sols proporciona un gui de la formaci de les societats industrials sin que intenta descobrir lorigen dels capitals i arriba a una conclusi important: ms del 60% del capital invertit procedia de forma directa del retorn de capital colonial. Hi ha indicis en altres llocs que fabricants amb capital procedent de les colnies van invertir tamb en fbriques: la colnia Sed dEsparreguera, que va ser fundada per la famlia Puig, indians de Vilanova (DORel FeRR 1995) i la fbrica de Sant Benet, construda per parents daquesta famlia i altres de Vilanova (com els Carb) (FeRReR AlS 1994c). I caldria veure quants daquests indians van participar en activitats comercials a Barcelona. Un altre apunt: uns, van invertir en vapor, altres, en energia hidrulica, segurament perqu encara no estava clar del tot quin era el cam a seguir en el futur. Catalunya funcionava en el segle XVIII a travs duna srie de districtes econmics que sanaven reproduint a travs estratgies familiars, econmiques i socials especques. A la zona del Garraf, i potser en altres zones de la costa, shavia desenvolupat un districte basat precisament en el comer de vi i aiguardents i lexportaci massiva de productes cap a

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

359

Amrica. Aquest comer, que utilitzava les xarxes familiars1 per al seu funcionament, va permetre acumular fortunes importants. Vilanova, i segurament tamb Sitges, va viure daquesta activitat. En un moment determinat per les dicultats daquest comer o per les bones perspectives de les inversions industrials els membres daquest districte van canviar en massa el dest dels seus capitals: del comer colonial a la indstria cotonera. Era laprotament duna nova oportunitat i la liquidaci duna dantiga i, de la manera que els seus membres es van situar en el segle XIX entre la burgesia catalana, ens fa pensar que van tenir xit. No sabem quins elements culturals, provinents de la seva antiga activitat, van inuir en els nous comportaments com a industrials (RODRIgO AlHaRIlla 2004). Leclosi del vapor com una opci de futur en algunes ciutats va permetre el sorgiment de grans fbriques, aix sovint oculta o treu valor a la xarxa de petist ladors i teixidors. Les ms grans eren societats annimes, per no va ser un model gaire reeixit. Entre 1847 i 1855 sen van constituir sis (algunes van ser reconversions de societats familiars o comanditries ja existents), per, lany 1880, ja se nhavien dissolt tres: a) LEspanya Industrial a Barcelona. Constituda lany 1847 amb la intenci de promoure el desenvolupament industrial a tot Espanya. Entre els promotors principals hi trobem Maci Muntadas Font, paraire dIgualada, que se nhavia anat a Barcelona. Lany 1839 shavia constitut la societat Pau Muntadas i Germans, amb un capital de 145.939 lliures que es van transformar en 363.347 lany 1847. La nova societat estava formada pels Muntades, que van aportar els seus actius a la societat, i per accionistes de Madrid. Lany 1849 es va construir la fbrica de Sans que es va convertir en un dels elements simblics de la industrialitzaci catalana. Tenia vint mil cinc-cents noranta-sis fusos de selfactines i era la ms gran dEspanya en aquell moment (GUTIRReZ 1997), (CaBaNa 1992: 81-113). b) La Fabril Cotonera de Reus. Maci Vila (1811-1865) era un paraire dIgualada que va muntar negocis txtils a Reus, on va fer fortuna. Lany 1846 va fundar Maci Vila, Subir i Cia. amb la clara intenci de construir fbriques mogudes per vapor a Igualada i a Reus.

1. Sn molt interessants per lanlisi de lemigraci com a estratgia econmica els treballs de C. Yaez (Yaez 1987, 1992, 1995, 1996). En realitat el negoci de la gent de Vilanova i altres ports no era gaire diferent dels comerciants que es dedicaven al comer interior amb Castella. De fet, les colnies eren una extensi de Vilanova, amb un tempo diferent, per els individus anaven i venien amb tota facilitat i els negocis es pensaven i dirigien des de Vilanova.

360

LlOREN FERRER I AlS

Lany 1848 sen va construir una a Igualada que va ser cremada (PaSCUal DOmNeCH 2000b: 68-69; PaSCUal, ESTRaDa et al. 2004) i, desprs daix, va constituir la Fabril Cotonera SA (1852-1865) a partir de la transformaci de Maci Vila, Prat i Cia. El capital era de deu milions de rals i el 90% estava a les mans de Maci Vila, Jaume i Josep Ceriola, Josep Antonio Muoz, Pasqual Madoz i Lluci, Felip i Francesc Prat (CaBaNa 1992). c) La Cotonera SA (1853-1865). Constituda a Barcelona amb un capital de 150.000 duros (281.250 lliures). Va ser vctima de les protestes de les fbriques amb selfactines. Lany 1865 es va dissoldre. d) La Industrial Cotonera SA (1853-1877). Constituda amb un capital de 600.000 duros, tenia una fbrica a la ciutat i una altra a Sant Andreu de Palomar. Un dels homes forts era Bernat Muntadas Caellas, cos germ dels Muntadas de lEspanya Industrial. Es va liquidar lany 1877 desprs de diversos anys sense repartir dividends. e) La Igualadina Cotonera SA (1857-1880). Aquesta societat annima tenia els orgens en la societat que es va constituir a Igualada el 13 de juliol de 1842 amb un capital de 124.687 lliures i amb deu socis (Ramon Castells sis accions, Valent Carner dos, Josep Galceran dos, Mari Padr una i mitja, Josep Aguilera una i mitja, Francesc Ferrer Pons una, Oleguer God una, Ramon God una, Isidre Borrs i ll una, Domnech Carles i ll una, Joan Cendra una i Ramon Carrer una amb lobjectiu de construir una fbrica de lats de cot amb quatre mil fusos moguts amb mquines de vapor (PaSCUal DOmNeCH 2000a: 66-68). s a dir, una zona de bergadanes sense recursos hidrulics optava per la gran fbrica a vapor com a alternativa. Tots aquests socis eren industrials i comerciants dIgualada que feien funcionar una estructura similar a la que hem vist per Manresa. Tot sembla indicar que el desenvolupament del vapor a Igualada estava relacionat amb lesperana de trobar carb a Calaf, per es va esvair aviat. Ramon Castells, laccionista majoritari de la Fabril, va canviar destratgia i va recrrer a laigua, el 12 de maig de 1852 va comprar diversos edicis fabrils a Can Bros, a Martorell, amb lobjectiu de lar cot per a les seves fbriques dIgualada utilitzant energia hidrulica del Llobregat. Aix va comportar la reorganitzaci de la societat que va ser liquidada i, al mateix temps, el 1857 es constitua la Igualadina Cotonera SA amb un capital de 300.562 lliures. Aquesta ampliaci de capital va suposar lentrada daccionistes dIgualada es va donar participaci a membres de Maci Vila i Cia., a accionistes de Barcelona que, en realitat, tenien arrels a linterior, com Carles Torrents i Miralda de Manresa o Toms Coma de Moi, i a alguns accionistes

SOCIOLOGIA

DE LA INDUsTRIALITZACI

361

indians de Vilanova o Sant Feliu de Guxols. La reestructuraci va suposar que la latura funcions a Martorell i el tissatge a la fbrica dIgualada. Per aix es va comprar a Ignasi Herp i Bovets (vegeu ms amunt la informaci sobre la famlia Herp) la resta dels edicis fabrils de Can Bros a Martorell (PaSCUal DOmNeCH 2000a: 68-78). Lany 1880 es va procedir a la seva dissoluci (CaBaNa 1992: 128130). f) La Manufactura del Cot de Reus. Lorigen daquesta societat annima es troba en dues societats que es van fusionar lany 1855. La primera era la Societat Reusenca que havia construt el primer vapor a la ciutat lany 1843 utilitzant mules i telers mecnics. Lany 1850 declarava 24 CV i quatre mil set-cents cinquanta-dos fusos de mules (GRaell s. a.: 456-457). La segona era la societat Canals, Pmies, Huguet i Cia. que lany 1850 tenia fusos de trcer cot i cent trenta-nou telers compostos i dos jacquard (GRaell s. a.: 485). Lany 1855 es fundava la societat annima amb un capital de sis milions de rals. Els accionistes eren els membres de les societats abans esmentades i comerciants i industrials de Barcelona que feien funcionar una gran fbrica a Reus i donaven feina a diversos teixidors particulars que tamb treballaven per ella. La societat va durar ns a lany 1910, moment en qu es van vendre tots els actius i es va procedir a la seva liquidaci (CaBaNa 1992: 131-136). En realitat lopci de la societat annima va fracassar i no sen va fundar cap ms de nova ns al 1884 (CaBaNa 1992: 81). No sabem si era el fracs dun tipus de societat el repartiment de dividends gaireb obligatori descapitalitzava lempresa i deixava menys marge que a les empreses familiars o si era el fracs de les