DISSENY DE LHORT: Rotacions i Associacions de cultius

Per.

Xavier Prez
Tcnic Agrcola

DISSENY DE LALTERNATIVA:

Definir per una parcella (o parcelles) en un perode determinat:

Cultius presents

Distribuci del cultius (subparcelles i/o associacions de cultius)

Principals CRITERIS AGRONMICS Escollir cultius adaptats a les nostres condicions de clima i sl Tenir en compte les possibles caracterstiques diferencials entre parcelles i subparcelles (orientaci, pendents, caracterstiques edafolgiques,etc.) Tenir en compte els cultius anteriors (precedents culturals). Incloure lleguminoses com a enriquidores de nitrogen Incloure parceles o subparcelles amb cultius associats (Policultius)

Procediment per dissenyar una alternativa

- No programat: (sobre la marxa; sense un disseny previ definit) La elecci dels cultius pot estar ms o menys fixada La ubicaci dels cultius a la parcella atn, sovint a factors circumstancials (p.ex. Disponibilitat de terra per implantar el cultiu en un moment donat) -Programat: (disseny previ com hiptesis de partida) Els cultius i la seva distribuci estan definits a priori (dins dun rotaci) Es facilita el disseny de subparcelles amb associaci de cultius (Policultius)

ASSOCIACIONS DE CULTIUS

Objectiu: Aprofitar les interrelacions entre plantes (i plantes i animals) per obtenir un benefici agronmic
Interrelacions entre les Plantas i lentorn (altres plantes i animals) Fenmens dAL.LELOPATIA Indiferncia SIMBIOSIS Competncia

Alliberaci al medi de substncies ALLELOPTIQUES Exudats radiculars Rentat foliar per pluja o rosada Descomposci de restes de cultiu Alliberaci de substncies a travs de fruits i llavors Volatilitzaci

Efecte Precedent (a tenir en compte a les rotacions)

Avantatges (respecte a cultius no associats)

Major producci per unitat de superficie
Relaci Equivalent de Sl (RES) per una associaci de cultius.
(suma de les superfcies calculades per cadascun del cultius en monocultiu necessria per obtenir la mateixa producci que una ha.en cultiu associat)

Bona associaci =RES > 1 Mala associaci =RES < 1

Font: Rosell et alt.(2002)

 Utilitzaci ms efectiva dels recursos (aigua, llum i nutrients)

ASSOCIACI Efecte positiu millor captaci de la llum

- densitat plantes -plantes de diferent estructura (vertical o horitzontal)

major cobertura del sl

ombra del sl evaporaci directa transpiraci planta

Menor risc derosi

plantes amb: -necessitats nutricionals complementries -sistemes radiculars diferents Associaci amb lleguminoses

Millor aprofitament dels nutrients del sl Fixaci de Nitrogen

 Avantatges Fitosanitries (principalment amb plagues)

Fenmens de repellncia i atracci (per captura) de plagues Foment de la presncia de fauna til

Efecte de barrera fsica per plagues

Seguretat econmica
Diversificaci de produccions Reducci del risc de perdues (molt important en agricultures de subsistncia)

INCONVENIENTS (respecte a cultius no associats)

Exigeix una planificaci prvia Limita o pot arribar a impedir la mecanitzaci de certes feines

Demanda de ms m dobra
Major dificultats dimplantar a grans superfcies

Font: Labrador (1996)

Tipus generals dassociacions (POLICULTIUS):

Entre Cultius (2 o 3 cultius comercials) De cultius amb plantes acompanyants Cultius hortcoles amb cobertes herbcies Entre Cultius hortcoles i Cultius arboris

 Entre CULTIUS
per avantatges FISIQUES Cultius de creixement rpid / cultius de creixement lent Ex: Raves + Pastanagues; Enciams + Cols; Ceba + Tomquet + Enciam Cultius verticals i cultius horitzontals Ex: Blat de moro + Carbasses; Mongetes demparrar + Cogombres per avantatges SANITRIES Ex: Pastanaga + Porro; (repellncia mtua de plagues)

ASSOCIACI
Pastanaga + Ceba Pastanaga + Porro Pastanaga + Naps Enciam + Pastanaga Pastanaga + Rave

Efecte beneficis de l'associaci

Es replent respectivament la mosca de la pastanaga i la de la ceba Es replent respectivament la mosca de la pastanaga i la del Porro Millor aprofitament de l'espai: El nap es un cultiu rpid que es collita abans de que la pastanaga Millor aprofitament de l'espai: L'enciam es collita abans de que la col cobreixi tot el sl. El rave marca la lnia de sembra de la pastanaga que triga a neixer. El rave creix molt rpid i no entorpeix a la pastanaga Es cultiva la assoc. Pastanaga + rave entre fileres d'alberginia: La pastanaga (umbelliferes) atreuen a fauna til Millor control de la Polilla de la col. (El tomquet te una substncia que repel aquesta plaga) El pans fa de tutor de la mongetara que s'enfila. Millor control dels atacs de trips a la mongeta (increment de la presncia de deprededors d'aquest plaga) Les carbasses es beneficien de l'ombra que li dona el pans. La carbassa cobreix b el sl (acoltxat) La suma de beneficis de les anteriors associacions. 1er. Pans. Quan aquest t 40-50 cm es sembren les mongetes. Quan aquestes comencen a enfilar-se es planta la carbassa. En fileres intercalades interfereixen el moviment i la proliferaci de plagues d'aquest cultius.

(Pastanaga + Rave) + Alberginia

Col + Tomquet Pans + Mongeta

Pans + Carbassa Pans + Mongeta + Carbassa

Pans + Cogombre + Brcoli

Col + Enciam Ceba + Tomquet + Enciam Pebrot + Porro

Millor aprofitament de l'espai: L'enciam es collita abans de que la col cobreixi tot el sl. En la mateixa lnia: Millor aprofitament de l'espai. 1er. Es planta l'enciam, deprs la Ceba (millor aprofitament per tendre) i 3 setmanes desprs de l'enciam el tomquet. Millor aprofitament de l'espai i els recursos; bon precedent de lilicies pel pebrot. Plantada de primavera de porro s'arrenquen fileres alternes i s'implanten els pebrots. Millor aprofitament de l'espai i els recursos.

Fonoll + cultius de fulla ampla (enciam, escarola, espinaca) Liliacies + altres cultius Umbellifers + altres cultius Compostes + altes cultius

Tenen un efecte de repellencia sobre moltes plagues. Ull: no son un bon precedent ni es convenient associar-les a lleguminoses Augment de fauna util (parasitoids, taqunids, icneumnids, etc.) Augment de la presncia de Crisopas (depredadors de pugons)

 De CULTIUS amb PLANTES ACOMPANYANTS

Tipus de Plantes Acompanyants: Plantes parany: Ms atraients per una determinada plaga que el cultiu associat que pot patir aquesta plaga. (Ex.: Alberginia /escarbat de la patata) Plantes protectores: Serveixen de refugi i/o font daliment alternatiu de fauna til fomentant la seva presncia i activitat. (p.ex.: camamilla, i consuelda) Plantes repellents: Alliberen substncies que resultes repellents per plagues. (p.ex aromtiques com el roman i la salvia)

Planta protectora
Tagetes (T. Erecta) Camamilla i/o "consuelda" Alfbrega (Ocinum basilicum) Capuchina (Tropaeolum majus) Artemisa (Artemisa abrotanum)

Efecte beneficis en associaci amb cultius

Acci repellent contra negtodes Augment de la poblaci de himenopters parasits de plagues Repellent de insectes en general Control de mosca blanca a l'hivernacle entre d'altres Repellent de la papallona blanca de la col

Menta (Mentha spicata)

Repellent de formigues i mosca blanca de la col.

Escorzonera (Scorzonera hispanica) Salvia (Salvia officinalis)

Repellent de la mosca de la pastanaga ms efectiu que la ceba. Repellent de la papallona blanca de la col, i de la mosca de la pastanaga.

Lli com (Linum usitatissinum)

Repellent de l'escarbat de la patata.

Planta "parany"
Tabac Alberginia Blat de moro

Efecte beneficis en associaci amb cultius

Atraient de moltes plagues. Font d'aliment per fauna til durant els mesos freds (ull: problemes com font d'oidi als hivernacles) En cultiu de patetera pot utilitzar-se per la gran apetncia que te l'escarbat dela patatera per aquesta planta. En cultiu de tomaquera pot utilitzar-se per la major apetncia que te el Cuc del tomquet (Heliothis armigera) pel blat de moro

Cultius hortcoles amb cobertes herbcies

Molt poc habitual
Associaci: cultiu amb cobertura
Col amb cobertura de trebol Brcoli amb cobertura de vea o faves

Efecte beneficis sobre control de plagues

Mosca de la col: Augment de depredadors i parasitoids especfics Oruga nocturna de la co l : Menor atracci de la plaga capa la parcella Puots: Ambient hostil per la colonitzaci del cultiu per part d'aquesta plaga.

Tcniques dAssociaci de cultius :

Franges de cultius diferents intecalades
Associaci ms fcil i habitual
Relativament senzilla dimplantar No requereix una planificaci molt acurada Es poden fer amb varis cultius

Habitual en finques i parcelles relativament

petites i amb alternatives intenses (molta diversitat de cultius)

Lnies de cultius diferents

intercalades
No tant senzilla dimplantar Requereix una planificaci ms acurada (intencionalitat) Es poden fer amb varis cultius Pot presentar ms problemes de maneig (collita, desherbat,...) Poc habitual a nivell productiu

Cultius intercalats en un mateixa lnia

No tant senzilla dimplantar Requereix una planificaci ms acurada (intencionalitat) Es poden fer amb varis cultius (2 o 3)

Pot presentar ms problemes de maneig (collita, desherbat,...)

Poc habitual a nivell productiu

Pebrot + ceba

Escarola + fonoll

Cultius amb plantes acompanyants

Prctica no molt habitual Relativament fcils dimplantar Normalment es busca un objectiu concret (Avantatges fitosanitria)

Ceba + planta Tabac

liliacia + aromtica

Policultius complexos
ptim de diversitat Poc viable per finques productives Idoni per hort familiar i escolar

Amb manuals disponibles per iniciar-se

Enciam + ceba

Exemples de cultius hortcoles associats

Bleda + ceba

Parcelles hortcoles amb plantes protectores associades

Mongeta + Blat de moro

Per acabar
Encara que no obligui la normativa, animar-se a associar Comenar per una associaci senzilla amb objectius clars Millor aprofitaments del recursos no vol dir que no sigui necessari reforar laport de nutrients. Valorar amb antellaci els punts crtics: Com farem limplantaci dels diferents cultius? Com farem el desherbat?

Com collirem?
Si es busca un benefici sanitari (evitar problemes de plagues o malalties) lideal seria poder fer un seguiment del grau deficincia.