Núm.

649 - Dimarts 3 de novembre de 2009

La inclusió del finançament de Catalunya a la LOFCA,

amb el suport de PSC-PSOE, ERC i ICV, suposa
la confirmació de l’incompliment flagrant de l’Estatut i la
impossibilitat que Catalunya disposi d’un model propi

En 1 minut:
ƒ El motiu principal de fer un nou Estatut va ser per definir un model de finançament propi, que
ens permetés sortir del cafè per a tothom i que contribuís a reduir el dèficit fiscal.
ƒ El finançament negociat pel tripartit incompleix l’Estatut i renuncia a obtenir aquest model
propi i de caràcter bilateral. Negociat entre totes les comunitats.
ƒ CiU va presentar esmenes a la totalitat a la reforma de la Llei Orgànica de Finançament de
les Comunitats Autònomes (LOFCA) i al projecte de llei que concreta el finançament.
Concreta el que ja es va acordar al juliol: incompleix l’Estatut.
ƒ El tripartit avala aquest incompliment.
ƒ L’Estatut ha de tenir prevalença davant la LOFCA.
ƒ La inclusió del finançament de Catalunya a la LOFCA suposa la constatació de
l’incompliment de l’Estatut i la renúncia a disposar d’un model propi.
ƒ CiU proposa desenvolupar la bilateralitat i que la LOFCA no sigui d’aplicació a Catalunya.
ƒ Altres incompliments de l’Estatut: no es té en compte l’esforç fiscal; ni les variables
immigració i cost de la vida en el criteri població; no es respecta el principi d’ordinalitat; no es
preveu el Consorci Tributari.
ƒ El model continua sent opac: encara no se sap quants recursos rebrà cada comunitat. I les
sumes no quadren.
ƒ La Generalitat haurà de tornar diners a l’Estat perquè els avançaments del 2008 i 2009
hauran estat superiors a la recaptació real, però la Generalitat ha acceptat perdonar els
diners que l’Estat ens deu en concepte de lleialtat institucional.

1
 Núm. 649 - Dimarts 3 de novembre de 2009

ƒ Els recursos que rebrà Catalunya per finançar els serveis bàsics seran inferiors al
pressupost de la Generalitat d’Educació, Sanitat i Acció Social.

La dada:
Per a l’any 2010, l’Estat posa al nou sistema de finançament 5.900 M€ de més per a totes les
comunitats.
6.000 M€ són els diners que les comunitats hauran de retornar a l’Estat a causa d’una
recaptació menor que els avançaments rebuts (any 2008).

5 Una de les raons fonamentals de fer un nou Estatut va ser per incorporar-hi un nou model de
finançament propi per a Catalunya, que trenqués amb l’esquema de cafè per a tots, que
quedés alliberat de la negociació conjuntural, que articulés una relació bilateral Estat-
Generalitat, i que en definitiva servís per acabar amb la sagnia de dèficit fiscal que patim. No es
tractava de millorar el sistema anterior –aconseguir uns milions de més- sinó d’articular un nou
model amb unes noves regles, d’acord amb el que és i representa Catalunya.

5 CiU ja va rebutjar amb contundència l’acord al qual van arribar Govern espanyol i tripartit –en
el marc d’una negociació amb totes les comunitats autònomes- el juliol passat, ja que incomplia de
manera flagrant l’Estatut, i precisament venia a consolidar el que precisament es volia evitar a
través d’un nou Estatut. Pot ser que Catalunya obtingui uns diners de més gràcies al nou
finançament –faltaria més- però segueix en el marc de les 15 comunitats autònomes de règim
comú, segueix en l’homogeneïtat, segueix dins del model de cafè per a tots.

5 L’acord del mes de juliol ara s’està tramitant a les Corts espanyoles per traspassar-ho a llei, a
través de la reforma de la LOFCA (Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes) i del
projecte de Llei pel qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim
comú. CiU va presentar esmenes a la totalitat als dos projectes, ja que es consolida el que ja es
va apuntar el mes de juliol. PSC-PSOE, ERC i ICV han votat en contra de les esmenes de CiU,
renunciant d’aquesta manera a defensar l’autogovern de Catalunya i els interessos dels
catalans.

2
 Núm. 649 - Dimarts 3 de novembre de 2009

5 Un dels guanys del nou Estatut en matèria de finançament era la prevalença d’aquest per
davant de la LOFCA en cas de conflicte entre ambdues normes (un element utilitzat pels lletrats del
Parlament en les seves al·legacions en contra dels recursos d’inconstitucionalitat en contra l’Estatut).
Per contra, tal i com ha plantejat el Govern espanyol (amb el vist-i-plau en tot moment del tripartit)
la negociació del nou finançament i que ara culmina (al mateix moment que la resta de
comunitats autònomes, de manera conjunta per a totes elles i ignorant que existeix l’Estatut).
Catalunya seguirà supeditada a la LOFCA, incomplint així la llei orgànica que regula
l’autogovern de Catalunya, que cal recordar que té un plus de legitimitat respecte a d’altres lleis
orgàniques pel fet d’haver estat refrendada en referèndum per la ciutadania.

5 La inclusió del model de finançament de Catalunya a la LOFCA trenca amb una de les peces
claus que havien de permetre articular un model de finançament propi per al nostre país,
d’acord amb les necessitats de Catalunya.

5 CiU apostava per desenvolupar a fons la bilateralitat establerta a l’Estatut i que la LOFCA no
fos d’aplicació a Catalunya, mitjançant la inclusió d’una disposició addicional en aquesta com
la següent: “El finançament del sistema institucional en què s’organitza la Generalitat de Catalunya
s’aplicarà d’acord amb allò establert en el corresponent Estatut d’Autonomia”. Redacció que enllaça
amb l’article 5 de l’Estatut sobre els drets històrics, que reconeix una “posició singular de la
Generalitat en relació –entre d’altres matèries- el sistema institucional en què s’organitza la
(mateixa) Generalitat”.

5 Tota la definició del model que ara s’ha posat negre sobre blanc està ple d’incompliments
flagrants de l’Estatut:

1. No es respecta la bilateralitat. Entre d’altres, l’Estatut estableix que el finançament s’havia

d’acordar al sí de la Comissió Mixta, una condició que no s’ha complert, ja que aquest s’ha acordat
de manera multilateral al Consell de Política Fiscal i Financera, al costat de les altres 14 comunitats
autònomes.

3
 Núm. 649 - Dimarts 3 de novembre de 2009

2. No es té en compte l’esforç fiscal (premiar aquells que més recaptin), cosa que acaba sent
discriminatori i perjudicial per a Catalunya. L’Estatut fixa que cal garantir uns recursos equivalents
per a educació, sanitat i serveis socials sempre i quan es faci un esforç fiscal similar. És a dir, com
que Catalunya fa un major esforç fiscal, també hauria de rebre més diners.

3. No s’han tingut en compte els criteris que fixa l’Estatut per rectificar la variable població:
immigració, costos diferencials, densitat de població, dimensió dels nuclis urbans i població
en situació d’exclusió social. La igualtat que tan apel·len PSOE i PP no es dóna, ja que si a
Catalunya els serveis són més cars que a d’altres comunitats autònomes, no té sentit donar a totes
els mateixos recursos. Si una plaça de residència costa tres vegades més a Catalunya que a
Extremadura, com pot ser que totes dues rebin el mateix?

4. No es respecta el principi d’ordinalitat. El tripartit segueix repetint que Catalunya estarà per sobre
de la mitjana en renda per càpita després de contribuir a la solidaritat. El problema és que l’Estatut
estableix que Catalunya no pot perdre posicions en el rànquing de renda per càpita després de
contribuir a la solidaritat. És a dir, el tripartit ens promet que estarem 5 punts per sobre de la mitjana,
però perquè es complís l’Estatut, per no perdre posicions, hauríem d’estar 17 punts per sobre de la
mitjana.

5. No es preveu la constitució d’un Consorci Tributari paritari Estat – Generalitat, que hauria
d’acabar sent l’Administració Tributària a Catalunya.

5 CiU denuncia que el model que impulsa el Govern espanyol és opac. Avui encara desconeixem
els recursos addicionals que rebrà de més cada comunitat autònoma. I cal tenir en compte que
els números no quadren: la suma del que diuen que rebran les comunitats autònomes és més
elevada del que diu que hi posarà l’Estat.

5 Cal denunciar també que tot i l’enorme dèficit fiscal de Catalunya, la ministra Salgado va confirmar
al Congrés aquest estiu que la Generalitat haurà de retornar diners a l’Estat perquè el que ha
rebut Catalunya en concepte d’avançament del finançament dels anys 2008 i 2009 (d’acord
amb les previsions d’ingressos) haurà estat superior a la recaptació tributària real. Les comunitats

4
 Núm. 649 - Dimarts 3 de novembre de 2009

autònomes hauran de retornar a l’Estat 6.000 M€ només per a l’any 2008, segons va indicar
Salgado. El que hauran de retornar pel 2009 –encara per determinar- serà molt superior.
Mentrestant, l’Estat només posarà al nou sistema de finançament 5.900 M€ de més per a totes
les comunitats l’any vinent.

5 La Generalitat va acceptar en l’acord de finançament posar el comptador a zero pel que fa als
diners que l’Estat devia a Catalunya des de l’any 2002 en compliment del principi de lleialtat
institucional (noves normes estatals que impliquen major obligació de despesa per part de
Catalunya, com ara la llei de Dependència, i que l’Estat no compensa), però per contra, l’Estat no
perdona ni un euro a Catalunya.

5 CiU posa de manifest també la insuficiència de recursos per finançar els serveis bàsics que
rebrà Catalunya. D’acord amb les dades fetes públiques pel departament d’Economia, a l’any 2009,
Catalunya rebrà un total de 10.454 milions d’euros procedents del Fons de Garantia dels
serveis bàsics. Aquest fons té per objecte “garantir que cada comunitat rep els mateixos recursos
per càpita per tal de finançar els serveis públics fonamentals” (sanitat, educació i serveis socials). Si
anem al pressupost de la Generalitat per al 2009, s’observa que la despesa prevista pel Govern
català en els tres departaments més directament implicats en aquestes polítiques puja a
16.715 milions d’euros. És a dir, només per mantenir l’actual situació, el Govern de la Generalitat
haurà d’afegir la diferència, és a dir, 6.261 milions d’euros de més. Si es fa en termes per càpita
aquesta diferència encara es veu més clara: els recursos vinculats al fons de garantia suposen un
total de 1.434€ per càpita, mentre que la despesa que ja fa el govern de la Generalitat (fent servir la
mateixa població ajustada que utilitza el conseller Castells) és de 2.292 €, un 60% més.

5 Una de les proves que demostren que el model de finançament, a més d’incomplir l’Estatut,
no serà bo per a Catalunya és el fet que el guany per persona serà inferior al que aportarà de
mitjana cada català per la pujada d’impostos de Zapatero. Els catalans pel sistema de
finançament guanyarem 295€ per càpita (2.153 M€ en total) i per la via de l’augment de la fiscalitat
ens en prendran 330 € (uns 2.409 M€, que és el 22% del total dels recursos que preveu aconseguir
per la via d’augmentar impostos a tot l’Estat).