1r TRIMESTRE – 2n BATXILLERAT

APUNTS

EL TEXT EXPOSITIU

1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
• Supòsit previ: Segons el diccionari, explicar és “exposar amb paraules clares, amb els
desenvolupaments necessaris, amb exemples, etc. (una matèria, un text, un autor més o
menys difícil)”.
• La finalitat L’exposició partix de l’existència d’una informació que es vol transmetre
amb la finalitat d’omplir un buit de coneixement en el destinatari: explicar per fer
comprendre per què tal cosa és, actua, etc., d’una determinada manera; també per
aclarir, difondre i interpretar objectivament determinades idees. Aquests coneixements
que es transmeten tenen han de poder ser verificats i contrastats. Normalment els
científics analitzen la realitat a partir de l’observació i de les definicions, establixen una
hipòtesi de treball, verifiquen mitjançant les lleis científiques i les apliquen en
l’experimentació. Són textos amb tendència a la formalització i exigència lingüístiques.
Convé subratllar que l’explicació no vol transformar conviccions. A l’inrevés de
l’argumentació, que utilitza estratègies retòriques adequades per a convèncer de la
bondat de la tesi, l’exposició és neutra i objectiva i no hi ha intenció de persuadir, sinó
d’aportar els elements necessaris per entendre un tema difícil o complex.
• La relació entre els interlocutors. El text expositiu demana que l’emissor conega el
tema objecte de l’explicació. El context de l’exposició suposa un emissor posseïdor
d’un saber i un interlocutor o públic que està en disposició d’interpretar-lo a partir del
seus coneixements previs. La relació que s’establix és per tant asimètrica, en el sentit
que hi ha un cert desfasament entre aquell que sap i té accés a la informació a través de
diverses fonts i aquell que no sap perquè no té experiència ni tampoc accés a les fonts.
Per aquesta raó hi ha persones a les quals se’ls reconeix l’autoritat i que estan
legitimades per aportar una explicació fiable ( professorat, tècnics, experts,
periodistes...etc). És evident que els processos explicatius es potencien quan hi ha més
diferència entre el coneixement dels experts i el dels interlocutors, i es reduïxen quan
l’explicació no es fa necessària per la coincidència en el nivell de coneixements entre
l’emissor i el receptor. En general, el discurs expositiu, en suposar la possessió d’un
coneixement, atorga prestigi, autoritat i poder a qui l’emet.
• Àmbit d’ús. El text expositiu és una de les manifestacions d’expressió pròpies dels
escrits didàctics. Així en l’àmbit d’ús acadèmic, es recorre a l’elaboració de treballs, a
la realització d’exàmens i a exposicions orals. També poden aparéixer en els àmbits
periodístics, en la secció que molts diaris i revistes dediquen a la ciència i a la
tecnologia.
• Els gèneres que utilitzen l’exposició com a mitjà propi d’expressió són: monografies
(treballs d’investigació), exàmens, treballs didàctics o escolars, anàlisis i comentaris,
articles, informes, conferències, dissertacions i editorials. També es dóna en les classes,
entrevistes, debats, consultes i converses informals amb experts. Per escrit apareix en
els tractats, els manuals, els assaigs, els llibres de text; també a les obres de divulgació i
en la premsa general i especialitzada.
• Temes. Qualsevol tema pot desenvolupar-se de manera expositiva. No obstant això, els
més convenients són tots aquells que es presten a donar una explicació de la realitat,
manifestar els coneixements adquirits i a contrastar idees. Si, per exemple, a la narració
destaca l’observació i la imaginació, en l’explicació destaquem el coneixement
intel·lectual i la representació objectiva de les idees. Es tracta del fet de reflexionar
sobre un tema i comunicar-lo amb ordre lògic, claredat de pensament i rigor.
 • Coneixements enciclopèdics. La informació acumulada per cada grup humà és el que
podem anomenar enciclopèdia i es troba en forma escrita en tractats, manuals, assaigs i
documents que es guarden en biblioteques i s’arxiven per a poder accedir-hi
posteriorment. Aquesta informació organitzada i sistemàtica és la que es considera, en
el seu conjunt, el coneixement produït en una cultura. En cada individu, aquest
coneixement s’emmagatzema en la seua memòria i conforma el seu coneixement
enciclopèdic. Aquest coneixement va augmentant al llarg de la vida de cada pesona i és
imprescindible per entendre el món.

2. MODALITATS D’EXPOSICIÓ
L’exposició és el text didàctic per excel·lència, perquè té com a objectiu fer comprendre els
fenòmens sobre els quals ha aportat la informació necessària. És per tant un dels tipus de text a
què han d’acudir amb més freqüència els estudiants. Es manifesta als exàmens, a les obres de
divulgació, als manuals, als textos científics i en articles periodístics especialitzats
Segons els tipus de públic a què va dirigida – més o menys culte– i la intenció que tinga l’autor
– didàctica o no– poden diferenciar-se les modalitats expositives següents:

CARACTERÍSTIQUES
Científica Temes especialitzats. Exigix orde, rigor i precisió.
Didàctica Temes de coneixement. Precisa orde, claredat i exactitud.
Divulgativa Dirigida a un públic més nombrós. Tema d’interés i estil senzill.
Humanística Demana una anàlisi reflexiva, orde, claredat i desenvolupament dialèctic.
Periodística Domini de l’objectivitat, claredat i exactitud de la informació.

Quan s’ha intentat classificar els textos relacionats amb la informació i el coneixement s’ha
recorregut a diverses nomenclatures: text informatiu; text expliatiu,; text de base expositiva; la
seqüència explicativa... Quan al text predomine la finalitat d’omplir un buit de coneixement,
l’anomenarem text expositiu. Quan en un text, per exemple de finalitat argumentativa, hi haja
una explicació subsidiària de l’objectiu principal de convéncer i d’orientar l’opinió o la
conducta del receptor, l’anomenarem seqüència explicativa.

3. ESTRUCTURA DEL TEXT EXPOSITIU

És necessari presentar els continguts seguint una estructura ordenada i lògica, a la finalitat que
l’oient o el lector puga entendre l’exposició o l’explicació. Generalment els textos expositius
distribuïxen la informació en tres parts:

1. INTRODUCCIÓ Es presenta el tema.

S’expliquen els continguts, és on es desenvolupen, successivament, els fets,

2. DESENVOLUPAMENT es constaten les dades disponibles, es contrasten altres plantejaments o
posicions, es presenten objeccions i es justifiquen les idees defensades amb
explicacions vàlides.
3. CONCLUSIÓ Es realitza un resum del valor de les idees exposades i de les aportacions. Es
recullen les punts més interessants amb la finalitat de confirmar, matisar,
modificar o canviar el conjunt de les idees exposades.

Aquesta estructura és molt senzilla i pràctica i ens facilita la comprensió del text. Però, sovint,
els textos no solen presentar-se d’una forma pura o homogènia. Un text pot tindre una finalitat
predominant de fer entendre un concepte, és a dir, explicativa, i contindre altres fragments de
textos o seqüències: seqüències descriptives, instructives, narratives, argumentatives,
conversacionals. Aquestes seqüències textuals estaran sempre, però, al servei, de la tipologia
textual predominant, en aquest cas, explicativa.
4. ESQUEMES TEXTUALS
Depenent de la complexitat del tema o temes a explicar, en un text podem trobar un o diversos
esquemes amb què s’expressa el contingut del text i se n’organitza la informació. El més usuals
són els següents:

PROBLEMA/ SOLUCIÓ Es planteja un problema i seguidament la manera

de resoldre’l.
CAUSA/CONSEQÜÈNCIA Es parteix també d’un problema inicial però, en
acabant, es mira a determinar la causa que l’ha
generat o els efectes que se’n deriven.
PREGUNTA/RESPOSTA Es presenta una pregunta i a continuació es respon.
COMPARACIÓ/CONSTRAST Es comparen dos fets per trobar-hi semblances i
diferències.
DESCRIPCIÓ Es descriu el fet o l’aspecte que es vol fer entendre.
Sol ser la base de les definicions.
SEQÜÈNCIA/TEMPORAL Se segueix una ordenació temporal del contingut.
ENUMERACIÓ/CLASSIFICACIÓ El contingut s’organitza en classes o categories.

5. ORDRE DE LES IDEES

L’ordre de les idees dels textos expositius, i en general dels científics, depenen no sols del
tema, del propòsit de l’autor i de la forma d’expressió utilitzada, sinó també del mètode
d’orientació i de desenvolupament seguit. En general, els textos científics segueixen, en la seua
exposició un orde deductiu (d’anàlisis, del més general al particular) o inductiu (de síntesis,
del més particular al general). També hi podem trobar estructures enquadrades ( el tema apareix
plantejat al principi i al final) i paral·leles ( el text tracta de temes o d’idees sobre el mateix
tema d’igual jerarquia, no n’hi ha cap que siga més important que l’altra)

6. ELS CONNECTORS ALS TEXTOS EXPOSITIUS

Pel que fa als connectors, conjuncions o altes tipus de locucions amb valor relacionant, hi tenen
un valor principal aquelles que establixen connexions lògiques entre els elements lingüístics: les
causals (perquè, ja que, pe això, per aquesta causa...) les il·latives (doncs, per tant, en
conseqüència, així...) i les finals ( perquè, a fi que, a fi de, per tal que, per tal de, amb l’objectiu
de, amb la finalitat de...); i també les que matisen o primfilen la validesa de les assercions, com
les adversatives ( però), les condicionals ( si sempre que, a condició que...) i les concessives
(malgrat que, a pesar que...) Pel que fa a la conjunció “o”, indicant disjunció o equivalència, la
seua aparició es deu a l’afany d’exactitud i claredat. D’altra banda , les estructures modals i
comparatives ( com, semblant a, diferent de...) tenen un paper important en les operacions
d’exemplificació.

6.1.- CONNECTORS LÒGICS

Pel que fa als connectors, conjuncions o altres tipus de locucions amb valor relacionant, hi
tenen un valor principal aquelles que estableixen connexions lògiques i semàntiques entre
els components d’un text.

Per indicar perquè, ja que, per això, per aquesta causa, considerant que, a causa de,
la causa puix que, atés que, gràcies a, a força de, a raó de, per culpa de…
Per indicar doncs, per tant, en conseqüència, per consegüent, i doncs, cosa que, de
conseqüència manera que, així, així és que
Per indicar perquè, a fi que, a fi de, per tal que, per tal de, amb l’objectiu de, amb la
la finalitat finalitat de...
Per indicar i, i també, a més, a més a més, així mateix, fins i tot...
addició
També les que matisen o primfilen la validesa d’allò que es diu, com:

indiquen però, tanmateix, al contrari, a pesar de, malgrat que, en canvi, amb tot,
contrast altrament, amb tot, així i tot, tot i que, mentre que, encara que, ara bé, això
no obstant, no obstant això...
indiquen la si, sempre que, a condició que, en cas que, només que, posat que, llevat
condició que, mentre que...
indiquen encara que, malgrat de, malgrat que, per bé que, tot i que, amb tot i que...
objecció

6.2.- ELS CONNECTORS ORDENADORS

Serveixen per a ordenar o estructurar la informació d’un text, per a marcar les parts que té.

PER MARCAR 1r/primer..., primerament..., en primer lloc..., d’entrada...;

ORDRE 2n/segon/segonament/en segon lloc...;
3r/tercer/tercerament/en tercer lloc... ;
A continuació em referiré...; Immediatament després...;Tot seguit passe a
exposar-vos...,
Reprenent el que dèiem fa un moment...,
En darrer lloc/finalment/al final/per acabar/en últim terme...

PER POSAR és a dir..., o sia..., això és..., igualment..., en altres paraules..., dit d'una altra
ÈMFASI EN UN manera..., tal com s'ha dit...,cal tornar a dir..., s'ha de tenir en compte..., el més
PUNT important..., la idea central..., convé ressaltar..., val la pena dir..., cal insistir
en/a..., seguidament exposarem..., pel que fa a això últim..., com hem estat
dient fins ara..., i encara podem afegir que..., referent a aquesta última
qüestió...; no es pot deixar de banda...

PER FER D'una banda..., Per un costat..., de l'altre..., per l'altre..., d'altra banda....,
DISTINCIONS altrament...

PER POSAR Per exemple..., un bon exemple d'això és/n'és..., es pot exemplificar..., com a
EXEMPLES exemple..., en particular..., en concret..., com ara..., en el cas de..., una bona
mostra...

CANVI DE Respecte a X,.../ Pel que fa a X,... Quant a X,... Sobre (el tema de) X... Un
TEMA altre punt és.../ El punt següent tracta de... En relació amb... ; com he estat
dient; reprenent la qüestió; un altre punt és...; passem ara a comentar...
PER És a dir, vull dir, dit d’una altra manera, en altres paraules,/ En definitiva, al
REFORMULAR cap i a la fi, al cap davall

PER Al contrari, deixant de banda això, altrament, a excepció de, en cap cas, a part
RECTIFICAR O de...; Millor dit..., dit d’una altra manera, més ben dit, més aïna...
PER
EXCLOURE
PER Per exemple,/ com ara..., /un exemple d’això que diem...; Per il·lustrar tot això
EXEMPLIFICAR que estic dient.../ Com a mostra d’aquesta teoria...Un cas concret del que he
explicat.../ Per demostrar el que hem exposat més amunt...... i ara passaré a
exemplificar les dades que he ofert anteriorment...
PER RESUMIR En resum/resumint el que/recollint el més important... Breument/en poques
paraules/d'una forma breu... En conjunt/globalment...

PER ACABAR En conclusió/en definitiva/en conseqüència/així doncs... Per concloure/per

acabar/finalment...Com a conclusió final...De tot això, en podem extreure...Per
concloure...Tal com hem vist...Per acabar...En definitiva...Com a
recapitulació...Finalment...Les conclusions d’això que acabem de dir...Com a
resultat del que hem exposat...Doncs bé...Per tant...