I X

Mets present com un du, com un diable.

Avui the vist de cap a peus vermell.
He assassinat laranya del castell
i a les mans duc la copa: sc culpable.
Culpable a mitanit i al tomb del dia
!uan lherba lli"a amb #oc, per al #est$,
el llac i el cel on lastre #a cam$.
%ai"ua macull amb bra&os de #ollia.
'obren de cop portes i #inestral.
Avui lamor t "ust de ventolera
i em #a plaer lestella i la destral.
(ei" papallones i les dei)o enrera.
*llpresa vinc a tu per lespiral
del #um, amb vol de brui)a i amb "ranera.
Maria Merc+ Mar&al, Bruixa de dol.
,ractarem de se"uir per #er a!uesta an-lisi el se".ent "ui, basat en el llibre de %u/n
Atien0a 123334
1. Marcs del poema
5.5. %ocalit0aci
5.5.5. 6e lautora en el temps
5.5.2. 6e lobra en el corpus de lautora
5.5.7. 6el poema en lobra
5.2. ,$tol
2. Contingut temtic
2.5. ,ema del poema
2.2. 6eterminaci del tema
2.7. 8structura del tema
3. Estructura textual
7.5. Models estructurals
7.2. 8l tancament del poema
4. Nivells lingstics danlisi
9.5. :ivell le)icosemantic
9.5.5. 8l l+)ic del poema
9.5.2. ;i"ures sem-nti!ues. ,rops
9.2. :ivell mor#osintactic
9.2.5. ;ormes "ramaticals
9.2.2. ;i"ures mor#olo"i!ues
9.2.7. <s de la sinta)i
9.2.9. ;i"ures sintacti!ues
9.7. :ivell #onic
9.7.5. =itme
9.7.2. M+trica
9.7.7. Altres recursos
. !ragmtica del poema
>.5. 6$ctics de persona
>.2. 6$ctics de temps i lloc
>.7. Actes de parla
>.9. Interte)tualitat
". #i$liogra%ia

1. M&'C( )E* !+EM&
5.5. %?CA%I,@ACIA
5.5.5. 68 %A*,?=A 8: 8% ,8MB'
Ivars d*r"ell, 5C>2DEarcelona, 5CCF. Boeta, novelGlista, traductora i assa"ista.
%a seua obra ha estat inclosa en la dels poetes anomenats de la "eneraci dels H3.
Autora i persona amb un #ort comprom$s amb la llen"ua, la societat i la causa #eminista.
8ls ei)os tem-tics de la seva obra sIor"anit0en entorn de la identitat #emenina. %Iamor,
la solitud, la incomunicaci, la passi, la maternitat, la rebelGli nIesdevindran subtemes.
5.5.2. 68 %?E=A 8: 8% C?=B*' 68 %A*,?=A
Bruixa de dol #orma part de la trilo"ia de llibres !ue #ormarien part del !ue sha
anomenat la seua primera etapa. 8tapa de #ormaci i consolidaci, on comen&a a
construir un univers !ue mantindr- amb al"unes de les constants !ue anir- per#ilant al
llar" de la seua obra.
5.5.7. 68% B?8MA 8: %?E=A
Bruixa de dol s un poemari estructurat en vuit seccions. 8l poema !ue hem triat
pertany a la secci !uarta, titulada tamb JErui)a de dolK. 8n a!uesta secci, #ormada
per tret0e sonets, mant la reivindicaci #eminista i mant lunivers amors presentat
des de la reivindicaci de lerotisme. BerL tamb aparei) el constatament de la solitud,
la tristesa, el ne"uit i la buidor, larrelament en si matei)a i la rebelGli, un dels leitmotiv
del poemari.
5.2. ,M,?%
'obre el t$tol del poema hem de comentar labs+ncia e)pl$cita da!uest, tal i com ocorre
en la "ran maoria de poemes de lobra. %Nnic tret !ue el caracterit0a s el nombre IX,
lNnica #unci !ue sembla #er s la dincloure el poema dins de la secci a la !ue
pertany i establir un ordre concret, a la manera dels cap$tols duna novelGla.
8l #et de renunciar al t$tol Atien0a ho de#inei) com una actitud antiretLrica, se"ons la
!ual la poeta vol allunyar tot pensament tem-tic, tota actitud re#le)iva i distanciada. Al
no titular, la poeta es ne"a a donar el cop de#ecte !ue pot representar un t$tolO s com si
el poema entrar- sense avisar i #ora una continuaci dun di-le" mai interromput, com
si no es separs del curs de la vida.
Ber una altra banda, comentarem el #et !ue el t$tol da!uesta secci s el !ue titula tota
lobra. A!uesta tria no sembla "ens arbitr-ria, ans al contrari hi ha una #orta relaci
entre el contin"ut de la secci amb el conunt de lobra. Ho veurem ms clar si copsem
el si"ni#icat del s$mbol de la brui)a de dol: A!uest s$mbol, #onamental en a!uest
poemari, representa el poder #emen$ eliminat de la cultura, la dona #orta, amb poders
!ue els estaments o#icials han lli"at, tradicionalment, al perill i als male#icis. %a brui)a
representa el paper de la dona ne"at per la cultura. %a brui)a portar- dol per!u+ no
aconse"uei) alliberarDse dels problemes de les dones. Ps el s$mbol de la dona !ue es
revolta, !ue sen#ronta a lordre establert. 6a!uesta manera, se"ons la classi#icaci !ue
#a Qenette a!uest t$tol seria tem-tic, a !ue mitan&ant un s$mbol s re#erei) al te)t pel
seu contin"ut.
,ampoc hem dobviar les resson-ncies al darrer vers de la can& in#antil JBlou i #a sol
1...4 les brui)es van de dolK, !ue posa en relaci amb el mn meravells i amb el mn de
la in#-ncia. Al matei) temps, perL, amb a!uest t$tol tamb ret homenat"e al poeta R.(.
;oi), reprenent el seu Sol i de dol, !ue ens anuncia el treball acurat amb !ue la poeta
sapro)ima tamb a la tradici culta. Amb a&L volem destacar el #et !ue el t$tol sintetit0a
un aspecte molt important al llar" de la po+tica de Maria Merc+ Mar&al: la uni
delements de la tradici popular amb elements de la tradici culta.
2. C+N,-N./, ,EM0,-C
2.5. ,8MA 68% B?8MA
Aclarim !ue entenem per tema, dentre les diverses postures !ue poden trobar per
de#inir a!uest concepte, en a!uest poema, com una representaci duna entitat abstracta
i universal ms !ue com un motiu o conunt de motius !ue constituei)en els elements
concrets sobre els !uals es sustenta el si"ni#icat "lobal del poema.
Com a tema del poema podr$em parlar duna dial+ctica entre lamor i el desamor, en
con#licte permanent per la pro"ressiva a#irmaci de la reivindicaci dun espai propi i
independent per a realit0arDse plenament com a dona i com sser hum-.
6es duna altra perspectiva podr$em parlar duna tem-tica universal de la crisi de la
parella, de la #i de lamor potser a causa de les seues reivindicacions com a dona, del
seu canvi dactitud en la parella, desdevenir una dona !ue es rebelGla al nucli de la
parella i de la societat. A!uest canvi dactitud desemboca en la crisi, potser en la #i de
lamor.
2.2. 68,8=MI:ACIA 68% ,8MA
Ber determinar el contin"ut tem-tic del poema establirem les l$nies isotLpi!ues
presents:
Isotopies relacionades amb aspectes #ant-stics o del mn meravells i de
pr-cti!ues #etilleres properes a la rondallistica popular: du, diable, laranya del
castell, la copa, la brui)a i la "ranera.
Isotopies relacionades amb la natura i #ets naturals, properes a aspectes de
reli"ions basades en la natura: mitanit, tomb del dia, herba, #oc, llac, cel, astre,
ventolera, papallones.
Isotopies basades en aspectes dom+stics i rurals: la copa, portes i #inestral,
lestella i la destral, lespiral del #um, la "ranera.
6a!uestes l$nies isotLpi!ues podem establir per una banda, el car-cter simbLlic !ue
tenen tots els seus components, i per una altra, la #or&a amb !ue predomina el s$mbol de
la brui)a per sobre de la resta, !ue semblen mers complements de lunivers da!uest
s$mbol. %a brui)a, la dona !ue es rebelGla, s la veritable prota"onista del poema.
2.7. 8',=*C,*=A 68% ,8MA
A banda del tema principal, podem establir una s+rie de subtemes !ue emmar!uen el
poema: el tema de la dona !ue es rebelGla, el tema de la dona com a sser ms proper de
lelement natural i el tema del descobriment del punt an"oi)ant de la solitud, resultat de
la rebelGli.
3. E(,'/C,/'& ,E1,/&*
Cal no con#ondre lestructuraci purament conceptual dels contin"uts amb la distribuci
da!uests en la super#$cie te)tual. Ps a dir, una cosa seran les relacions sem-nti!ues !ue
establis!uen els elements del poema entre ells 1contraposici, e)empli#icaci, suport,
etc.4 i una altra lor"anit0aci sint-ctica da!uestes relacions sem-nti!ues 1u)taposici,
subordinaci, repetici, etc.4
7.5. M?68%' 8',=*C,*=A%'
8l poema podem estructurarDlo en dues se!.+ncies clarament delimitades, una primera
#ormada pels dos !uartets 1del vers 5r #ins el F4 i una altra #ormada pels dos tercets 1del
vers C #ins el 594. A!uestes parts poden ser subdividides a nivell estrL#ic, s a dir cada
estro#a com a unitat tem-tica.
'e"ons a&L, a un primer nivell els dos primers !uartets, #ormen unitats sint-cti!ues,
constituei)en una e)posici arrodonida: el primer e)posa lassumpte, mentre !ue el
se"on completa el primer. Ai)$ el Jo po+ticK, en a!uesta primera se!.+ncia, increpa a la
se"ona persona i li diu !ue lodia i lestima, !ue representa tot allL bo i tot allL malvat
1vers 5r4, !ue de#initivament ha esdevin"ut un element plenament ne"atiu 1vers 2n4, i ha
decidit acabar amb tot allL !ue els unia, tots els proectes en comN 1vers 7r4, per tot a&L
s culpable, s plenament conscient dallL !ue #a 1vers 9t4. 8l #inal da!uesta estro#a
enlla&a amb la se".ent, per acabar amb el matei) mot !ue comen&a: culpable, a&L
mostra una continuaci dels ar"uments, ara sens aclarir- !uan i com s culpable. 8l Jo
po+ticK es declara culpable a tot moment, perL ms concretament !uan surt la lluna
1element #emen$4 i !uan sama"a el sol 1element mascul$4, s a dir !uan brilla sota la
seua prLpia llum. %herba esdev una mena de ne)e duni a la posta de sol, Nnic
moment on aparei) un vincle entre les dues veus l$ri!ues, sota una situaci di"ualtat
1vers S4. A!uest moment unei) el llac 1element #emen$, s$mbol dintrospecci, element
limitat4 amb el cel 1re"ne del sol, element mascul$, element ilGlimitat4, i sota a!uesta
situaci el Jo l$ricK opta per la introspecci, per acollirDse en la interioritat, tamb per la
solitud i lan"oi)a 1vers F4.
%a se".ent se!.+ncia, #ormada pels dos tercets, representa un "ir tem-tic, desprs
de)posar la situaci ara el Jo po+ticK pren una determinaci, actua i amb viol+ncia
trenca amb tot, dei)a enrera tots els somnis en comN i com una dona nova, com una
rebel torna i sencara a la se"ona persona.
'e"ons a!uesta estructuraci considerem el poema de caire sim+tric, tot i !ue el nombre
de versos no s e)acte entre una se!.+ncia i laltra. Considerem tamb !ue el poema s
conclusiu, a !ue desenvolupa una situaci de manera !ue al #inal e)trau una
conse!.+ncia !ue sen deriva.
,amb podr$em considerarDlo de car-cter ilGlatiu, a !ue en certa manera les di#erents
se!.+ncies !ue el #ormen se"uei)en una erar!uia, s a dir, lordre no s arbitrari ni les
di#erents parts sn intercanviables.
;inalment al ser una estructura de caire tancat, parlar$em duna estructura emmarcada,
on linici i el #inal resulten complementaris.
8n un altre sentit podr$em parlar duna construcci estructural basada en les!uema
tradicional de)posici, nus i desenlla&, tot a&L des duna perspectiva de primera
persona.
7.2. 8% ,A:CAM8:, 68% B?8MA
,ot i ser una tasca dun cert car-cter subectiu, considerem el poema darticulaci
clim-tica, a !ue ens sembla !ue levoluci da!uest s un crescendo #ins arribar al punt
de tensi m-)ima on aparei) la imat"e de la brui)a.
'obre la #orma de concloure el poema, podr$em parlar dun #inal marcat #ormalment, a
!ue el sonet s una estructura molt r$"ida. Ber una altra banda podr$em parlar dun #inal
sorpresiu, a !ue s en lNltim vers on sens revela la imat"e de la brui)a, prota"onista
del poema.
4. N-2E**( *-N.34(,-C( )&N0*-(-
9.5. :I(8%% %8XIC?'8MT:,IC
9.5.5. 8% %UXIC 68% B?8MA
8ls camps sem-ntics on sinte"ren les paraules dun poema sn creadors de
determinades atmos#eres. 8n a!uest cas, tal i com hem vist en lan-lisi de les l$nies
isotLpi!ues, latmos#era creada es vincula al voltant de lambient de la brui)a, s a dir,
diables, aranyes, castells i #estins 1relacionats amb els aVelarres4, tamb, perL, el l+)ic
de la natura s relaciona amb la brui)a, ser #ortament arrelat als cicles de la natura i tots
els seus elements per poder practicar les seues arts, ai)$ lherba, el llac i el cel, entre
daltres. Ber una altra banda, els elements dom+stics com les portes i el #inestral o
lestella i la destral, "iren tamb a voltant de lunivers de la donaDbrui)a.
I"ualment incidei) en la tonalitat del poema el re"istre del vocabulari, la seua
proced+ncia psicosocial. Caldr- tindre en compte els diversos ei)os duna llen"ua ms
si"ni#icatius al poema:
Bel !ue #a a lei) diatLpic, trobem l+)ic propi occidental com pu"a ser J"raneraK 1vers
594 o us de rimes de vocalisme occidental 1tot i !ue en a!uest poema en concret no
!ueda clar del tot4. A!uesta utilit0aci de dialectalismes servei) per di"ni#icar certs trets
com a llen"ua liter-ria.
=especte a lei) diastr-tic, podem parlar de lutilit0aci, en "eneral, dun l+)ic
aparentment popular o !ue de#ui" del l+)ic de poemes #ets des duna torre divori.
9.5.2. ;IQ*=8' '8MT:,IW*8'. ,=?B'
A!uest poema "ira al voltant del s$mbol de la brui)a, passem ara a aclarir tot el seu
valor si"ni#icatiu. Bersonat"e maleXt, cremada enll- del temps per la seua heterodL)ia,
s el s$mbol al voltant del !ual "ira tot el poemari. %es donesDbrui)es reivindi!uen
lautonomia, #eminit0en el mn, descobrei)en la solidaritat. %a imat"e de la brui)a
esdev identi#icaci de la dona, ne)treu la #or&a de "rup, el reconei)ement i la lleialtat
entre elles, la possibilitat de viure i relacionarDse lliurement. 8s rebat ai)$ una mena de
tabN social, el !ue constreny a les dones a una relaci indirecta per mor del matrimoni
convencional !ue sovint les mantindr- aXllades.
A banda del s$mbol de la brui)a, tamb val la pena comentar els s$mbols de lai"ua i el
sol, imat"es !ue soposen. Considerem !ue lai"ua, tamb in#luXda pels cicles de la
lluna, s un s$mbol de la #eminitat, i alhora un s$mbol de la interioritat, com cabussarDse
ben a dins nostre, s a dir de la introspecci. 8l sol en canvi, sembla un s$mbol
e)pansiu, din-mic, s$mbol de la masculinitat soposa al de lai"ua de la manera !ue
a!uesta es troba en un espai limitat com el llac, mentre el sol t un espai ilGlimitat com
s el cel.
8l car-cter simbLlic del poema #a !ue esti"a #arcit de met-#ores, com en el vers 7r on el
terme real no !ueda massa clar. 8ls versos H i F els podem entendre com dues
personi#icacions, !ue se"ons %u/n Atien0a, no ho hem de considerar com una #i"ura,
sin com le#ecte !ue deriva de laplicaci de diversos trops. 8n a!uest cas, parlar$em
duna met-#ora !ue produei) le#ecte dhumanit0ar lai"ua i un altra de lastre com a
caminant.
*na altra variant de met-#ora, la sinest+sia, la trobar$em al vers 53 on el substantiu
abstracte com lamor rep un tractament concretit0ador i t "ust dun element no
perceptible per a!uest sentit com s la ventolera.
Al vers S podr$em donarDli un lectura meton$mica, del material per lobecte, per!u+ s
el #oc allL !ue crema lherba, s a dir s el #oc el !ue lli"a, no lherba amb #oc. ,amb
podr$em donarDli una lectura semblant al vers 55, a !ue allL !ue dna plaer s la
destrucci, s a dir la conse!.+ncia de lestella i la destral, no a!uests elements per si
matei)os.
;inalment, comentarem el tractament hiperbLlic del vers 7r, a !ue resulta desmesurat el
verb JassassinarK amb el subecte de lacci, JlaranyaK.
9.2. :I(8%% M?=;?'I:,TC,IC
9.2.5. ;?=M8' Q=AMA,ICA%'
Bel !ue #a a les cate"ories mor#olL"i!ues primerament assenyalarem la predominan&a
de substantius per sobre de la de verbs o altres #ormes, mal"rat a&L el poema no
transmet una sensaci destatisme, tot el contrari. Considerem, a li"ual !ue Carlos
EousoYo, !ue la repetici de cate"ories donen una sensaci de moviment.
A!uests substantius es caracterit0en per ser maorit-riament concrets, tot i !ue
considerem !ue el seu car-cter simbLlic els apropa a un pla ms b conceptual.
=especte als adectius !uali#icatius en "eneral sn posposats, i acomplei)en una #unci
classi#icadora del substantiu a !u+ acompanyen. Assenyalem el vers 57, on ladectiu
JullpresaK ocupa una posici inversa, tot i ai)L acomplei) di"ual manera una #unci
especi#icadora.
'obre els verbs i adverbis, comentarem !ue els primers sn transitius en la seua "ran
maoria tret del darrer verb del poema 1vers 574, !ue el mode emprat s lindicatiu i el
temps maoritari s el present, cosa !ue dna un e#ecte dactualitat a tota la composici.
%a repetici de ladverbi JavuiK re#or&a tamb a!uesta idea de present.
Ber concloure assenyalarem tamb un criteri de Carlos EousoYo, pel !ual direm !ue el
poema es caracterit0a per un dinamisme e)pressiu positiu, a !ue maorit-riament
presenta #ormes !ue aporten nocions noves, !ue no es dedi!uen sols a matisar la
in#ormaci, en a!uest cas principalment substantius.
9.2.2. ;IQ*=8' M?=;?%ZQIW*8'
'on a!uelles !ue alteren la #ormaci o la cate"oria de les paraules, s a dir, tota
construcci "ramatical no previsible lL"icament. 'obre a!uest aspecte no hem trobat res
destacable al poema.
9.2.7. <' 68 %A 'I:,AXI
'e"ons el nivell de complicaci sint-ctica podem parlar de parata)i o hipota)i. 8n
a!uest cas, i tal i com ocorre en "eneral en la sinta)i emotiva, predomina la parata)i
sobre la hipota)i. Ps a dir, al llar" del poema imperen les oracions coordinades i
u)taposades per sobre de la subordinaci, on de #et sols aparei) entre els versos > i H.
9.2.9. ;IQ*=8' 'I:,TC,IW*8'
6istin"irem primerament entre les #i"ures de dicci i #i"ures de pensament.
Bel !ue #a a!uest primer nivell hem dassenyalar, com a #i"ura per repetici,
lanadiplosi entre els versos 9t i >, s a dir, la se"ona estro#a comen&a amb el matei)
mot amb !ue acaba la primera. A!uesta #i"ura per una banda unei) els contin"uts de les
dues estro#es, per una altra em#asit0a la import-ncia dels mots. =especte a possibles
elisions del verb en versos com el 5r i el >, no podem parlar de cap #i"ura per!u+ s un
procediment habitual de la llen"ua, i no t cap #inalitat e)pressiva.
Bel !ue #a a les #i"ures de pensament, podr$em parlar de dos s$mils al vers 5r, a !ue
sestablei) una comparaci de i"ualtat en la !ual els dos termes sn irreversibles, s a
dir, lun servei) per aclarir laltre i ni sn intercanviables ni admeten cap "rau.
Bel !ue #a als encavallaments els comentarem al nivell #Lnic, tot i ser recursos de
car-cter sint-ctic. ;inalment, sols assenyalar el #et !ue el poema sembla evitar en tot
moment !ualsevol mena de paralGlelisme
9.7. :I(8%% ;Z:IC
9.7.5. =I,M8
'e"ons la classi#icaci de [ol#"an" \ayser !ue recull %u/n Atien0a, podem establir
!ue el poema s de ritme #luid o fiessender rythmus. A!uest s caracterit0a per la
tend+ncia a la continuaci del moviment, a una relativa #eblesa dels accents i, #inalment,
duna lleu"eresa i semblan&a de les pauses, untament amb una #orta correspond+ncia
dels kola
1
. A!uesta mena de ritme revela certa intimitat i una disposici emotiva.
9.7.2. MU,=ICA
8n a!uest aspecte el poema mostra una "ran ri"idesa #ormal: *na #orma cl-ssica com el
sonet, cator0e versos #ormats sense e)cepci per decas$lGlabs sense cesura o italians.
Bel !ue #a als accents se"uei) tamb un patr e)tremadament re"ular, ai)$ trobem al
llar" de tota la composici una plena sintonia amb laccent versal, s a dir un accent
r$tmic.
6e rima consonant la composici se"uei) les!uema m+tric tradicional del sonet:
AEEADC66CD8;8D;8;. ,robem tamb una alternan&a de rima masculina i #emenina
!ue se"uei) el matei) patr !ue les!uema m+tric: ai)$ les rimes A,C i ; sn #emenines,
per contra les rimes E,6 i 8 sn masculines. 8n conunt la rima, a li"ual !ue el ritme,
donen al poema un e#ecte de!uilibri i harmonia.

9.7.7. A%,=8' =8C*='?'
8n a!uest punt assenyalarem amb especial atenci le#ecte sobre el poema de pauses i
encavallaments. %es pauses dels versos 9t i S, tenen la #unci de destacar el sentit
dal"una paraula, en especial al vers 9t els dos punts subratllen els mots Jsc culpableK,
clau si"ni#icativa del poema.
*na altra pausa de #orta c-rre"a emotiva seria la del vers inicial, pausa !ue marca
clarament lambival+ncia dels dos termes, amb molta ms #or&a !ue si sha"uera
coordinat amb un ne)e.
8ls encavallaments, tot i ser un recurs de caire sint-ctic tenen un clar e#ecte sobre el
ritme, i lacceleren en punts concrets i si"ni#icatius de la composici.
8ntre els versos 7r i 9t, la si"ni#icaci !ueda suspesa per un encavallament abrupte,
marcat per la pausa del vers 9t !ue a hem comentat, el versos sacceleren per pararDse
de cop i marcar els mots Jsc culpableK. ?corre el matei) amb els versos > i S, amb
5
'e"ons la terminolo"ia de \ayser sn els membres !ue #ormen un per$ode sint-ctic i !ue estan tancats
entre dues pauses.
un altre encavallament abrupte de menor #or&a !ue el primer. A!uest encadenament
dencavallaments als dos !uartets resulta especialment cridaner, per una banda per una
mena de#ecte JespillK en lestructura dels dos !uartets, per una altra, a!uest
encadenament accelera els !uatre versos per desprs tornar a arrelentirDse, s a dir, #a
avan&ar el poema com a trompicons, imposa la pres+ncia en pu"na de dos ritmes: el
m+tric i el sint-ctic.
6os encavallaments ms, a!uests de car-cter suau, #an acte de pres+ncia als dos tercets
1versos 53 i 55, 57 i 59 respectivament4, tot i tindre un e#ecte ms #eble !ue els
altres, tamb acomplei)en un e#ecte dacceleraci. Mostren una estructura paralGlela,
cosa !ue mant lharmonia !ue caracterit0a el poema.
A#e"irem, !ue a!uesta constant dencavallaments al llar" de cada estro#a produei)en un
e#ecte despiral e!uilibrada, relacionable potser amb el vol de la brui)a dels Nltims
versos.
%a repetici dels sons oclusius ]V, p^ al vers 9t entre els mots JcopaK i JculpableK
sembla buscar un e#ecte em#asit0ador sobre el mot JculpableK, a li"ual !ue la pausa
abans esmentada.
;inalment ens a"radaria assenyalar una certa repetici del so lateral palatal ]_^ al llar"
del poema, tot i ai)L no som capa&os de veureDli cap mena de#ecte simbLlic.
. !'&.M0,-C& )E* !+EM&
>.5. 6MC,IC' 68 B8='?:A
%aparici i relacions !ue sestablei)en entre les distintes persones dna lloc a les
anomenades Jactituds l$ri!uesK. 8n el cas concret del poema, el o l$ric sens presenta
des de linici apelGlant a una se"ona persona determinada o prLpia. 8l poema s tot en
si una e)hortaci per part del o l$ric cap a la se"ona persona. 6es del primer vers
conei)em e)pl$citament el "+nere de la se"ona persona, cosa !ue ocorre tot al contrari
pel !ue #a al o l$ric, del !ual conei)em el seu "+nere de #orma clara als darrers versos
1vers 57: JullpresaK i 59: Jbrui)aK4. A!uest #et, potser esti"a vinculat a la poca
rellev-ncia !ue lautora li dna a a!uesta in#ormaci respecte daltres de maor
carre"a si"ni#icativa com la declaraci de culpabilitat del vers 9t.
>.2. 6MC,IC' 68 ,8MB' I %%?C
8l o l$ric !ue parla instaura JlaraK i Jlac$K de lenunciaci, com en tot acte
comunicatiu.
8n a!uest cas es conserva un ordre lL"ic en laspecte temporal, sense alteracions de
cap mena. ,ot el poema sens mostra en un rabis present, #ins i tot trobem dues
ve"ades ladverbi JavuiK1versos 2n i 534. Amb tot a&L la situaci temporal !ueda
clarament delimitada.
Bel !ue #a a laspecte espacial el poema ens dna menys in#ormaci, sense situarDnos
en cap espai #$sic concret, lespai ad!uirei) una #orta c-rre"a simbLlica.
>.7. AC,8' 68 BA=%A
Atien0a a#irma !ue tot i !ue en poesia els actes de parla son espuris, i no tenen la #or&a
ilGlocutiva !ue els correspondria com a veritables enunciats, cal considerarDlos dins del
mn del poema com a actes de parla. 8n el cas del poema, la increpaci del o po+tic
cap al tu po+tic podria ser considerat linici dun di-le" cap a un interlocutor !ue sols
escolta.
'e"ons les teories del #ilLso# del llen"uat"e Rohn %. Austin, podr$em classi#icar el
poema com un enunciat per#ormatiu, s a dir un enunciat !ue es caracterit0a per
constituir un acte pel #et matei) de ser pronunciat. Ps a dir, el poema implica una
actuaci per si matei).

>.9. I:,8=,8X,*A%I,A,
Bel !ue a#ecta a la interte)tualitat, tot i !ue el poema no #a cap re#er+ncia e)plicita
amb lutilit0aci de cites, versos aliens o ni tant sols ressons a altres obres. 6es duna
perspectiva basada en les idees de 'usanne Holthuis 1%u/n Atien0a, 2333: 2>C4, s a
dir, linterte)tualitat des duna perspectiva de recepci, podr$em relacionar linici del
poema amb a!uells celebres versos de Catul
2
: J?dio et amoK, potser en certa manera,
a un nivell de contin"uts linici de tots dos poemes podria trobar certs ressons lun en
laltre.
". #-#*-+.'&5-&
Ear"all (alls, R. 15CC54: Manual de mtrica i versificaci catalanes, Earcelona,
8mpNries.
Eech, '. i Eorrell, R. 15CFC4: Com es comenta un text literari, Earcelona,
Earcanova 8ducaci.
%u/n Atien0a, A. %. 123334: Cmo se comenta un poema, Madrid, 'intesis.
2
del seu Poema !!!". Catul, a cura dAntoni 'eva 15CCC4: Poemes, Earcelona, Wuaderns Crema.