Académique Documents
Professionnel Documents
Culture Documents
=
1
1
1
1 y
y
Y
=
0
0
0
1 x
x
X
=
1
1
1
1 x
x
X
=
Com podem observar, les composicions es poden expressar en:
y: fracci molar del component que es difon en la fase gasosa
Y: relaci molar entre el mols del component que es difon/mols del component inert (kmol
solut/kmol inert)
p P
p
y
y
Y
= == =
= == =
1
; p: pressi del component; P: pressi total
x: fracci molar del component que es difon en la fase aquosa
X: relaci molar entre el mols del component que es difon/mols del component inert (kmol solut/
kmol dissolvent)
CFGS QUMICA INDUSTRIAL MDUL 4/UF4 / NF1 ABSORCI
IES- Comte de Rius
8
x
x
X
=
1
Si fem el balan en funci del flux inert:
1 0 0 1
' ' ' ' + = + L G L G
Un altre terme important s el factor de recuperaci que informa sobre la quantitat de solut que es desitja
absorbir:
Per labsorci:
1
0 1
Y
Y Y
R
=
Per la desorci:
0
1 0
X
X X
R
=
X
0
i X
n
representa les composicions del lquid al extrems de la columna
Y
n
i Y
0
representen la composici del gas als extrems de la columna
Si realitzem un balan de matria referit al component a separar, entre una secci qualsevol (sense
subndex a la figura 4) de la torre i la secci inferior, es dedueix que:
( ) ( ) =
1 1
' ' L G
Reorganitzant els termes arribem a:
( ) )
'
'
1 1
X X
G
L
Y Y =
Aquesta expressi, al diagrama X Y, representa una recta que passa pel punt (X
1
;Y
1
) i t de pendent
L/G.
Si apliquem el mateix balan a la mateixa secci qualsevol i a la secci superior, obtenim una recta
equivalent que passa pel punt (X
0
;Y
0
).
Per tant, es troba una recta que passa pels punts (X
0
;Y
0
) i (X
1
;Y
1
) amb una pendent L/G, que representa
les composicions del gas i del lquid als distints punts de la columna, sanomena recta doperaci.
En general, les composicions del gas i el lquid en la resta de punts de la columna cau per sota de la recta
doperaci, si es realitza una absorci. Si el que realitzem s una desabsorci, les composicions cauen per
damunt daquesta.
3.1. Valor lmit de L/G
En general ens interessa utilitzar la menor quantitat possible de lquid. Per al ser menor la quantitat de
lquid augmentar la concentraci i per tant ser ms difcil labsorci, la qual cosa es traduir en ms
temps doperaci i en conseqncia una major alada de la torre o una recirculaci del lquid.
Als clculs dabsorci generalment es coneix:
La quantitat de gas a tractar
La composici del gas a lentrada i a la sortida
La composici dentrada del lquid
CFGS QUMICA INDUSTRIAL MDUL 4/UF4 / NF1 ABSORCI
IES- Comte de Rius
9
No es coneix per tant la quantitat de lquid i la seva concentraci de sortida.
La composici de sortida del lquid, X
1
, anir variant segons quin siga el cabal del lquid dentrada, L.
El que volem s que X
1
siga la composici del lquid que estiga en equilibri amb el gas dentrada (Y
1
), que
seria el punt on la recta doperaci talla a la corba dequilibri.
Daquesta manera es determina una recta doperaci en la que la relaci L/G , o siga la pendent, s
mnima:
0 1
0 1
min
'
'
X X
Y Y
G
L
Per tant el valor lmit de L/G ser la tangent de la recta que passa per (X
0
,Y
0
), composici del
lquid dentrada i composici de sortida del gas, i (X
1
,Y
1
) la composici del gas a lentrada i la
composici del lquid a la sortida trobat de les corbes dequilibri.
Figura 5
4- SISTEMES ABSORCI
4.1. Al laboratori
Les aplicacions al laboratori sn escasses.
Obtenci dcids per bombolleig del corresponent anhdrid en aigua.
Obtenci de lcid carbnic a partir d'anhdrid carbnic i aigua.
Obtenci de lcid clorhdric a partir de clor (gas) i aigua.
Aparells: torres d'absorci de laboratori per al rentat de gasos, que sn de gran eficcia.
4.2 A la indstria
Aplicacions: industrialment, est molt estesa en processos continus de:
Fabricaci dcids (clorhdric, sulfric, ntric, fosfric).
Fabricaci de benzol, acetona, acetil en acetona, lleixius, naftol.
Aiges gasificades (sif, gasosa).
CFGS QUMICA INDUSTRIAL MDUL 4/UF4 / NF1 ABSORCI
IES- Comte de Rius
10
Rentat de gasos, p.ex. eliminaci de compostos cids de gasos com H
2
S, CO
2
, SO
2
.
Assecat de l'aire, per absorci de la humitat en cid sulfric. (L'aire i altres gasos contenen petites
quantitats de vapor d'aigua que pertorben certes reaccions qumiques, per aix, es treu aquesta
humitat assecant el gas fent-ho passar, a travs de torres de rentat, en contracorrent amb lquids
que absorbeixen laigua. Per exemple. per eixugar el clor, s'utilitza cid sulfric).
4.2.1 Aparells
A nivell industrial labsorci es realitza en la columna dabsorci destructura i funcionament similar a les
utilitzades en la extracci: columnes buides, de rebliment, de plaques perforades, de plats campana, etc.
Figura 6
Aquestes columnes no necessitaran ni condensador de sortida ni caldera En general les columnes ms
utilitzades sn les columnes plenes de material divers, com coque, peces cermiques (anells Rashing, Pall,
muntures Berl), o peces similars construdes de materials diversos com nquel acer inoxidable, etc. Pel
suport del rebliment sutilitzen peces especials que unides entre elles formen un pis amb el mxim drea
lliure per el pas dels dos fluxos.
Les columnes de rebliment sutilitzen per a materials molt corrosius, per a lquids que produeixen molta
escuma, per a torres amb un dimetre gran o petit que requereixen una caiguda molt baixa de pressi i per
a les operacions a petita escala que requereixen columnes amb dimetre inferior a 0.6 m. El tipus de
rebliment es seleccionar en base a la resistncia mecnica i a la corrosi, leficincia de transferncia de
massa i el cost. En canvi, les columnes de plats poden ser preferibles des del punt de vista econmic per a
les operacions a gran escala (donen una eficcia major) i sn necessries, entre daltres raons, quan la
velocitat del lquid s tan baixa que el rebliment no shumitejaria adientment (a cabals de lquid petits les de
rebliment presenten camins preferents). A ms, les columnes de plats estan menys subjectes a
lembrutiment per slids que les columnes de rebliment.
Alguns dispositius utilitzen mitjans mecnics per a facilitar el contacte entre les fases. Les torres de
polvoritzaci sn columnes buides en les quals el lquid entra a pressi per un sistema de dutxa, circulant el
gas en sentit contrari. La seva construcci s molt senzilla i la prdua de crrega petita, per el cost de
manteniment s ms elevat a causa de la necessitat de subdividir per mitjans mecnics fins a una mida
molt fina el lquid que entra en la torre.
En aquestes columnes el gas entra per la part inferior i ascendeix per sortir pel cap de columna, mentre que
el lquid es bombeja a la part superior i rellisca pel material de rebliment per efecte de la gravetat, passa els
plats o es polvoritzat.
CFGS QUMICA INDUSTRIAL MDUL 4/UF4 / NF1 ABSORCI
IES- Comte de Rius
11
Figura 7
Per tal dafavorir el contacte suficient entre el lquid i el gas, moltes vegades es necessari recircular les
dissolucions obtingudes. Alguns dispositius utilitzen elements de polvoritzaci a diferents alades i s usual
acoblar dos o ms columnes en srie per augmentar el rendiment de loperaci.
Figura 8
La torre de desorci s idntica a la dabsorci, per aquesta es veu afavorida si es fa a temperatures
elevades i baixes pressions (buit), per que el gas fugi del lquid que el cont.
Les columnes dabsorci tenen els corresponents sistemes de mesura i regulaci: termmetres,
manmetres, indicadors de nivell, .. Per la recuperaci de les gotes de lquid que puguin arrossegar el
gasos es fan circular aquestos per un cicl normalment.
Existeixen altres sistemes per realitzar labsorci:
Tancs agitats. Els recipients agitats mecnicament es poden utilitzar en els sistemes que
incloguin reaccions qumiques, en els quals primer sabsorbeix el gas, que desprs reacciona
amb un component en soluci. Els tancs agitats sn especialment avantatjosos quan hi ha
reaccions molt lentes en la fase lquida, que requereixen molt ms temps de residncia del
lquid.
Torres o cambres de rosada. Actualment sapliquen a escala comercial per als sistemes
deliminaci del SO
2
presents en els gasos de combusti de la caldera, que surten de les grans
centrals de generaci denergia operades amb carb. En una torre de rosada no hi ha material
de rebliment. Els temps de residncia de la fase lquida en els absorbidors s molt petit, de
lordre de 1 a 10 s, a ligual que els temps de contacte amb el gas. Estan limitats per una
absorci relativament fcil.
Absorbidors de pellcula descendent. Consisteix en fer que el flux de labsorbent lquid baixi en
forma de pellcula dins dels tubs dun bescanviador de calor el feix del qual est orientat
verticalment. El gas dalimentaci es pot introduir per la part superior (flux parallel) o pel fons
(contracorrent) del bescanviador de calor
CFGS QUMICA INDUSTRIAL MDUL 4/UF4 / NF1 ABSORCI
IES- Comte de Rius
12
Altres sistemes dun s ms redut en comparaci amb les columnes sn els rentadors Strder i Standard,
les bombones de Woulf i les semitriques del tipus Celarius.
Els rentadors son aparells rotatius on el lquid s dispersat de forma que els gasos sn forats a travessar
una cortina lquida produda per rpid gir duns dics (rentador Strder), o pel lent gir dunes paletes de gran
dimetre que alternativament sintrodueixen en el lquid contingut en el fons dun dipsit cilndric horitzontal
(rentador Standard) . En tots dos casos el dispositiu s un cilindre horitzontal.
Figura 9
Les bombones sn encara menys utilitzades. Estan construdes en gres cermic i durant molt de temps van
ser molt tils en lobtenci dHCl en aigua i en aquells processos on cal una bona refrigeraci, per tractar-se
duna absorci fortament exotrmica.
Figura 10
CFGS QUMICA INDUSTRIAL MDUL 4/UF4 / NF1 ABSORCI
IES- Comte de Rius
13
4.2.2 Exemple dabsorci de SH
2
Un exemple dabsorci s la Unitat dAmines de les refineries on el SH
2
selimina mitjanant una neteja en
contracorrent amb una soluci aquosa de monoetanolamina (MEA) o UCARSOL.
Les corrents gasoses entren a la torre absorbidora por sota del plat inferior i en contracorrent amb MEA
procedent de la regeneradora damina, sestableix un ntim contacte entre les dos fases, por el que el SH
2
es absorbit per la soluci aminica. El gas tractat amb un contingut de ppm de SH
2
surt pel cap de la torre.
Lamina enriquida en SH
2
, surt del fons de la columna i senvia a la torre regeneradora on el SH
2
se separa
per arrossegament amb els vapors generats al reboiler. Els vapors que surten pel cap de la regeneradora
sn parcialment condensats i separats al dipsit de reflux. Els gasos efluents daquest dipsit amb un 75-
80% de SH
2
son enviats a la unitat de recuperaci de sofre.
Una petita part de la MEA que surt pel fons de la regeneradora senvia al reclaimer , on una injecci
peridica de carbonat sdic neutralitza els cids voltils i una destillaci simple, mitjanant escalfament
amb vapor, separa els productes dalt pes molecular formats per degradaci de la MEA.
La resta de lamina regenerada, es recicla a labsorbidor.
Figura 11
Separador
de
gotas
Absorbedor
Regeneradora
de
Amina
Acumulador
reflujo
Reboiler
Regeneradora
Reclaimer
Tanque
Alamacen
Aminas
Gas dulce a Fuel-Gas
Gas cido a Unidad de Azufre
Gas cido a antorcha
Gas
cido
Aminas
CFGS QUMICA INDUSTRIAL MDUL 4/UF4 / NF1 ABSORCI
IES- Comte de Rius
14
5- PROBLEMES DABSORCI
1. Mitjanant les dades de solubilitat de lamonac en laigua de la taula 1, construir els diagrames
dequilibri per aquest sistema:
a. A la pressi total constant duna atm i a 0C, 20C i 60C.
b. A la temperatura constant de 20C i a P=2 atm, P= 4 atm i P= 5 atm
2. Es disposa duna mescla gasosa amonac-aire de composici 15% en volum damonac, i es desitja
recuperar el 95% de lamonac en una columna dabsorci en contracorrent amb aigua. Calculeu la
quantitat mnima daigua necessria per 100 mols dalimentaci si labsorci es verifica en les
condicions:
a. 0C i una atm
b. 20C i una atm
R: a) L = 46 mols ; b) L = 89 mols
3. A una columna dabsorci entren 40 m
3
/h duna mescla gasosa de composici 35% en volum d NH
3
i
65% en volum daire. Labsorci es verifica en contracorrent amb aigua que cont el 2% en pes de NH
3
a 20C i 1 atm, i sha de recuperar el 90% de lamonac contingut en la mescla gas. Calculeu la quantitat
mnima necessria daigua. R: L = 34,9 kg/h
4. Una mescla de SO
3
i gas de xemeneia cont 12,7% mols de SO
3
, de manera que aquest sha de
recuperar contnuament en una columna de rebliment que opera a pressi atmosfrica i 43C. El cabal
de gas que entra s de 1000 m
3
/h de manera que el gas de sortida noms ha de tenir 1,5% en mols de
SO
3
. Laigua que entrar pel cap de columna tindr un 1% mols de SO
3
i es subministrar amb un
consum de 28 kmol/h. Calcular totes les variables dentrada i sortida de la columna dabsorci.
R: G
o
= 34,21 kmol/h ; L
1
= 32,39 kmol/h ; x
1
= 0,144
5. Es desitja absorbir el 99.5% de lacetona continguda en una mescla aire-acetona, la concentraci inicial
de la qual s del 2% en mols. Loperaci es far en una torre de rebliment amb aigua pura circulant en
contracorrent i en rgim continu. La mescla gasosa es bombeja per la base de la torre amb un cabal de
454 kg/h i el cabal de lquid s de 46 kmol aigua/hora. Calcular les composicions de les diferents
corrents dentrada i sortida de la columna dabsorci.
R: L
1
= 46,307 kmol/h ; x
1
= 0,0066 ; G
o
= 15,123 kmol/h ; y
o
= 0,0002
CFGS QUMICA INDUSTRIAL MDUL 4/UF4 / NF1 ABSORCI
IES- Comte de Rius
15
6. En una columna de desorci de rebliment es desitja separar n-but dun oli en el qual sha dissolt, fent-
lo circular en contracorrent amb vapor daigua sobreescalfat que sintroduir per la base de la columna.
Les dades de qu es disposa sn les segents:
a) La concentraci de n-but en loli a lentrada s de 0.077 kg but/kg mescla
b) Es desitja recuperar per desorci el 70% del n-but contingut en loli
c) Els cabals de vapor daigua i oli (exempt de n-but) han de ser 25 i 57 Kmol/h
d) Pes molecular de loli s de 175
Calcula tots els corrents i les seues composicions.
R: G
0
= 25kmol/h; y
0
= 0; x
1
= 0,201 ; L
1
= 71,34 kmol/h ; G
1
= 35,04kmol/h ; y
1
= 0,286 ; L
0
= 61,3 kmol/h;
x
0
= 0,07
7. Es desitja construir una columna de rebliment per a dessorbir amb vapor daigua lhidrocarbur de pes
molecular 80 dissolt en un oli lleuger (PM
oli
= 200). La mescla hidrocarbur-oli, que salimentar a la
columna amb un cabal de 5000 kg/h tindr un 30% dhidrocarbur en pes. Aquesta mescla no haur de
tenir ms dun 3% en pes dhidrocarbur a la sortida de la columna. El cabal dentrada de gas ser de 79
L/s i la columna operar a pressi atmosfrica i a la temperatura de 105C i estar envoltada duna
camisa de vapor i una capa dallant suficients per a garantir que no hi ha condensaci de vapor daigua
a linterior de la columna. Calcula cabals i composicions dentrada i sortida de la columna.
R: G=G
0
= 165,2 kg/h; y
0
= 0; L
0
= 3608,2 kg/h ; G
1
= 1557 kg/h; y
1
= 0,894
8. Es desitja absorbir CO
2
duna mescla aire-CO
2
mitjanant una dissoluci diluda de sosa custica que
entra a la columna amb un cabal de 14 kmol/min. La mescla gasosa t un 3% molar de CO
2
i sha de
recuperar el 97% del CO
2
dentrada. El cabal de gas s de 141600 L/min a 15C i 1 atm. Quina s la
concentraci de CO
2
que sortir de la columna? Suposar que la sosa custica t prcticament les
propietats de laigua i menysprear lefecte de la reacci qumica.
R: G
1
= 6 kmol/min; L
1
= 14,175 kmol/min; x
1
= 0,012; G
0
= 5,825 kmol/min; y
0
= 0,0017
9. En una fabrica de gas es separen els components lleugers daquest mitjanant un rentat amb un oli
adient de pes molecular 260 en una torre dabsorci. Per la base de la columna sintrodueix un cabal de
gas de 935 m
3
/h, mesurats a 800 mm Hg i 27C. El gas dentrada cont un 2% en mols de components
lleugers i es pretn recuperar el 95% dels mateixos. Loli utilitzat com a dissolvent sintrodueix pel cap
de la columna amb una concentraci 0.5% molar i un cabal de 6.65 kmol oli/h. Calcular la composici
de sortida del lquid.
R:L
1
= 7,41 kmol/h; x
1
= 0,06; G
0
= 39,24 kmol/h; y
0
= 0,01
10. Els gasos que surten duna cambra de combusti contenen un 5% en volum de CO
2
. Es vol eliminar la
major part del CO
2
utilitzant una columna de rebliment fins aconseguir una concentraci del 0.03% en
volum de CO
2
. Sutilitza com a dissolvent una soluci de MEA (monoetanolamina) lliure de CO
2
. Es
volen tractar 2000 m
3
/h de gas mesurats a 0C i pressi atmosfrica per a la qual cosa sutilitzaran 4800
L/h de dissolvent. El pes molecular de la MEA s de 61 g/mol i la densitat de 0,8995 g/cm
3
. Calcular les
composicions dentrada i sortida de la columna.
R: G
0
= 84,9 kmol/h; L
1
= 75,2 kmol/h; x
1
= 0,06
11. Una mescla dun hidrocarbur i gas de xemeneia amb 15% en mols dhidrocarbur es tracta en una
columna de rebliment que opera a 1 atmosfera de pressi i a 45C. Shan de tractar 1500 m
3
/h de gas
de manera que el gas de sortida noms pot tenir 1.3% en mols dhidrocarbur. Loli mineral que entrar
pel cap de columna per a verificar labsorci tindr 0.8% en mols dhidrocarbur i es subministrar amb
un gasto de 28 Kmol/h. Calcular les composicions dentrada i sortida de la columna.
R: G
0
= 49,5 kmol/h; L
1
= 36 kmol/h; x
1
= 0,228
12. Es desitja netejar un gas que cont dissolt un 10.3% dhidrocarbur lleuger per a la qual cosa es
recupera contnuament en una columna dabsorci que opera a P = 800 mm Hg i T = 60C. El cabal de
gas que entra s de 1000 m
3
/h de manera que el gas de sortida noms ha de tenir un 1.2% de mols en
hidrocarbur. Pel cap de columna entren 12,2 kmol/h doli net dhidrocarbur. Calcular la ra molar de
sortida del lquid.
R: G
0
= 34,9 kmol/h; L
1
= 15,8 kmol/h ; x
1
= 0,224
CFGS QUMICA INDUSTRIAL MDUL 4/UF4 / NF1 ABSORCI
IES- Comte de Rius
16
13. Una mescla gasosa a la pressi atmosfrica normal i a 30C cont H
2
S en proporci tal que la seva
pressi parcial s de 300 mmHg en contacte amb aigua. Calculeu la quantitat de H
2
S que es dissoldr
en 100 Kg daigua quan sobt lequilibri entre fases. R: 0,1225 kg H
2
S
14. En les condicions dequilibri entre laigua i el CO
2
a 20C es troba que la quantitat de CO
2
dissolta en
laigua s 0,01 g de CO
2
/ 100 g daigua. Calculeu la pressi parcial del CO
2
en la fase gas.
R: P
CO2
= 0,058 atm
15. Volem dissoldre O
2
en aigua a 20 C i amb una pressi de 0,9 atm. Si sabem que la constant de Henry
per lO
2
s de 32,26 atm a aquesta temperatura, quants grams dO
2
es dissoldran en 100 ml daigua en
aquestes condicions?.
R:5,12 g O
2