416

GRAMTICA DE LA LLENGUA CATALANA

5.2. Els diftongs creixents

5.3. La resillabificaci de vocals en contacte
6. LA DISTRIBUCI DE DIVERSOS SEGMENTS CONSONNTICS
6.1. Les consonants rtiques
6.2. Les consonants laterals
6.3. Les consonants sibilants
6.4. La distribuci de les fricatives labiodentals
6.5. La distribuci de les consonants oclusives
7. ELS PROCESSOS DE MODIFICACI DE SEGMENTS CONSONNTICS
7.1. Els processos relatius a la sonoritat
7.2. Els processos relatius al lloc darticulaci
7.3. Altres processos relatius al mode darticulaci
7.3.1. Les assimilacions
7.3.2. Laproximantitzaci
7.3.3. La geminaci i lensordiment de loclusiva dels grups bl i gl
7.4. Els processos delisi en posici final de mot
7.4.1. Lelisi de consonants oclusives en grups consonntics
7.4.2. Lelisi de la consonant nasal alveolar
7.4.3. Lelisi de la consonant rtica
7.5. Els processos de fusi
8. LES CATEGORIES SUPRASEGMENTALS
8.1. Laccent
8.2. Laccent de mot
8.3. La modificaci de laccent en processos derivatius i flexius
8.3.1. El desplaament de laccent
8.3.2. Lafebliment de laccent
8.4. Les tendncies en la distribuci de laccent
8.5. Els cltics
8.6. Laccent de frase i laccent rtmic
8.7. Lentonaci
8.7.1. Les unitats tonals
8.7.2. Els patrons entonacionals
II. MORFOLOGIA FLEXIVA
1. INTRODUCCI A LA MORFOLOGIA
2. LES VARIANTS FORMALS: VARIANTS FONOLGIQUES I VARIANTS ALLOMRFIQUES
3. ELS PROCESSOS MORFOLGICS
3.1. La flexi i la derivaci
3.1.1. Els processos afixals
3.1.2. Els processos no afixals
3.2. La composici
4. LES CATEGORIES LXIQUES I LES CATEGORIES GRAMATICALS
5. LA DIXI I LES CATEGORIES LXIQUES I GRAMATICALS
6. LA MORFOLOGIA FLEXIVA
7. ELS MORFEMES I ELS AFIXOS FLEXIUS
8. LES OPOSICIONS DE MARCATGE
9. INTRODUCCI A LA FLEXI NOMINAL
10. LA FLEXI DELS NOMS I ELS ADJECTIUS (I): EL GNERE
10.1. El gnere en els noms
10.1.1. Les classes de noms i les marques de gnere
10.1.2. La relaci entre gnere i sexe en els noms que designen ssers sexuats
10.1.3. El marcatge de gnere en els noms que designen ssers sexuats
10.1.4. El marcatge de gnere en els noms que designen entitats inanimades
10.1.5. Els noms amb doble gnere
10.1.6. Observacions sobre el gnere dels noms propis

ESBORRANY PROVISIONAL

60
61
62
62
63
64
66
67
68
68
70
73
73
74
74
75
75
76
76
77
77
78
78
79
79
80
80
81
82
82
83
85
87
89
90
92
92
92
93
94
94
96
97
98
99
101
102
102
103
106
106
109
110
111

NDEX GENERAL

10.2. El gnere en els adjectius

10.2.1. Els adjectius variables respecte al gnere
10.2.2. Els adjectius invariables respecte al gnere
10.3. Les alternances formals en el radical
11. LA FLEXI DELS NOMS I ELS ADJECTIUS (II): EL NOMBRE
11.1. Les alternances formals en el radical
11.2. Els plurals en -os
11.2.1. El marcatge de nombre dels noms i els adjectius aguts acabats en sibilant (-s,-,
-x, -ix, -tx i -ig)
11.2.2. El marcatge de nombre dels mots acabats en sibilant seguida doclusiva (-sc, -st,
-xt i -sp)
11.3. Els noms i els adjectius invariables respecte al nombre
11.4. Els noms defectius
11.5. Observacions sobre el nombre dels noms propis
12. LA MORFOLOGIA DELS PRONOMS PERSONALS
12.1. La morfologia dels pronoms personals forts
12.1.1. Les formes principals dels pronoms forts
12.1.2. Altres pronoms forts
12.2. La morfologia dels pronoms febles
12.2.1. La collocaci dels pronoms febles
12.2.2. Polimorfisme dels pronoms febles
12.2.3. Les combinacions pronominals: lordre dels pronoms
12.2.4. Les combinacions pronominals: la forma dels pronoms
13. LA MORFOLOGIA DELS DETERMINANTS
13.1. La morfologia dels articles
13.2. La morfologia dels demostratius
13.3.La morfologia dels possessius
13.4. La morfologia dels interrogatius i dels relatius variables
14. LA MORFOLOGIA DELS QUANTIFICADORS
14.1. La morfologia dels numerals
14.1.1. La morfologia dels cardinals
14.1.2. La morfologia dels ordinals
14.1.3. La morfologia dels partitius, els collectius i els multiplicatius
14.2. La morfologia dels quantitatius
14.3. La morfologia dels indefinits
14.3.1. La morfologia dels indefinits amb funci especificadora
14.3.2. La morfologia dels indefinits amb funci pronominal
15. INTRODUCCI A LA FLEXI VERBAL
16. LES CATEGORIES VERBALS
16.1. Les categories verbals de persona i nombre
16.2. Les categories verbals de temps, aspecte i mode
16.3 La categoria de conjugaci
17. ELS MORFEMES I ELS AFIXOS VERBALS
18. ELS VERBS REGULARS
18.1. El radical verbal
18.2. Els morfemes verbals de persona
18.3. Els morfemes de conjugaci
18.3.1. La vocal temtica
18.3.2. Lincrement del radical
18.4. Els morfemes verbals de temps, aspecte i mode de les formes simples
18.4.1. Els morfemes verbals dels temps del mode indicatiu
18.4.2. Els morfemes verbals dels temps del mode subjuntiu
18.4.3. Els morfemes verbals del mode imperatiu
18.4.4. Els morfemes verbals de les formes no personals
18.5. Les formes verbals amb segments de suport

ESBORRANY PROVISIONAL

417

112
112
113
116
117
117
118
119
121
121
123
124
125
127
127
128
129
130
131
134
136
138
138
140
142
144
145
145
145
148
150
151
152
153
154
157
157
158
159
161
162
164
164
165
166
166
168
169
170
172
174
174
175

418

GRAMTICA DE LA LLENGUA CATALANA

18.6. Els paradigmes flexius de les formes simples dels verbs regulars
19. LES FORMES CONSTRUDES AMB UN VERB AUXILIAR
19.1. Les formes compostes
19.2. Les formes perifrstiques
20. ELS VERBS IRREGULARS
20.1. Verbs de la conjugaci II amb alternances consonntiques en el radical
20.1.1. Els radicals velaritzats
20.1.2. Generalitzacions analgiques de les formes velaritzades
20.1.3. Els radicals acabats en [sk]
20.2. Els radicals palatalitzats
20.2.1. Els radicals acabats en [j]
20.2.2. Els radicals acabats en consonant gradual en verbs de la conjugaci IIIa
20.3. Verbs amb alternances vocliques en el radical
20.4. Verbs amb irregularitats en la vocal temtica
20.5. Verbs de la conjugaci II amb infinitius arizotnics
20.6. Els imperatius irregulars
20.7. Els passats simples i imperfets de subjuntiu irregulars
20.8. Els participis irregulars
20.9. Els verbs anar, fer, haver i ser (o sser)
20.10. Els verbs defectius
21. ELS MODELS DE CONJUGACI
21.1. Introducci als models de conjugaci
21.2. Paradigmes dels verbs model
21.3. Llista dels verbs catalans
III. FORMACI DE MOTS

176
178
179
180
181
182
184
186
187
188
189
190
191
192
193
193
194
196
197
198
199
199
201
247
289

1. INTRODUCCI
2. LA DERIVACI
2.1. La prefixaci i la sufixaci
2.2. La derivaci i el significat
2.3. Les variants formals
2.4. La sufixaci
2.5. La sufixaci lxica
2.5.1. La nominalitzaci
2.5.2. Ladjectivaci
2.5.3. La verbalitzaci
2.5.4. Ladverbialitzaci
2.6. La sufixaci valorativa
2.7. La prefixaci
3. LA CONVERSI
4. LA COMPOSICI
4.1. Classificaci dels compostos
4.1.1. Els compostos i les relacions sintctiques: compostos subordinants i compostos
coordinants
4.1.2. El nucli dels compostos: compostos endocntrics i compostos exocntrics
4.1.3. La forma i la flexi dels compostos: compostos propis i compostos sintagmtics
4.2. La composici prpia
4.2.1. Els compostos nominals
4.2.2. Els compostos adjectivals
4.2.3. Els compostos verbals
4.2.4. Els compostos adverbials
4.3. Els compostos cultes i els compostos a la manera culta
4.4. Els compostos sintagmtics
4.4.1. Els compostos sintagmtics nominals
4.4.2. Els compostos sintagmtics adjectivals

ESBORRANY PROVISIONAL

291
291
292
294
295
296
297
299
307
312
313
314
318
320
321
322
322
323
324
325
325
328
329
330
330
332
332
333