EL DIALECTE ROMANIC TLERDO-VALENTI ILA SEUA RELACIO AMB _ EL DIASISTEMA OCCITANO-ROMANIC Artur PENELLA i RAMON Lestudi de I'occitano-romanic en conjunt, observant el paper Jugat pels substrats en el nord-occit’ i el gasc6, ajuda a entendre I'ac- Ci6 del substrat en et catala occidental, que pot ser el caracteritzador els dialectes occidentals, eixe substrat pot ser també romanie, sense excloure en part I’impacte arab, La recerea d'eixe dialecte ens porta a la seua caracteritzacis i a la creacié del neologisme “ilerdo-valenti”, aixi com la seua ubicacié ins la Romania, relacionant-lo alhora amb l’occitano-romanic, potser, ‘més que amb I'anomenat mossarab hispanic. A la peninsula Ibérica dominada pels musulmans es va parlar, segons zones i moments histdrics, evolucions neollatines que, en alguns Ilocs, arribaren fins a la conquesta pels estats del Nord o pel contrari van ser substituits, passant per fases digldssiques o de gilisme. Sense anar més Iuny, la situacié del Nord d’ Africa, on enca- ta conviuen dialectes berbers amb un arab més 0 menys generalitzat, és un exemple ben clarificador. Noes tracta d’aclarir acf, almenys prioritariament, si el romanie de Valencia arriba a connectar amb la lengua posterior a la recon- questa, sin6 d'estudiar les seues semblances amb Ia lengua dels con- queridors de la majoria d’ells, aixi com la seua separacié respecte @'altres romanies hispanics, tant el dels estats cristians com els que hi havien sobreviscut en els territoris islamics 0, fins i tot, els que hi havien acabat de desaparéixer. S*ha escrit i parlat molt de l'anomenat mossarab. El genéric ha induit a creure que es tractava d’una lengua romanica que es parlava de la Beira portuguesa a Mallorca i d’Osca fins a Cadis. Evidentment, eixa lengua no existia, els parlars romanics d’eixes zones tenien lesseues peculiaritats: sonoritzacions d’oclusives 0 no, diftongacions i monoftongacions no, assimilacions no, etc. A bon segur, el roma- nic de I'Osca islamica devia estar més relacionat amb I’alt aragonés, 0 el de Beira amb el gallec, que amb el parlar romanic de Cordova, si no é5 que ja estava substituit. En els multiples treballs de Menendez Pidal, R. Lapesa, Entwistle, Tovar, etc., especialment en la cartografia aportada, es demostra les multiples divergencies del romanic de la zona islamica. Perd, centrem-nos en Iara valenciana en particular i en la del catal occidental en general. Quines eren les caracteristiques d’eixe romanic? Els fildlegs, i ara em referisc als de major prestigi, no arriben a posar- se d’acord. R. Lapesa, en el seu classic d’historia de la llengua espan- yola, ens cartografia quatre arees distintes en territori valencia, sobre diftongacié o no de “o” i “e” breus Ilatines amb iod o sense. Més varia- i6 no es pot demanar. Perd, malgrat aquest cas concret, podriem sin- tetitzar en tres corrents les opinions sobre el romanic de Valencia: la d’Alvaro Galmés de Fuentes, la de Manuel Sanchis Guarner i Ia de Leopoldo Pefiarroja.La primera seria la més hispanica, no molt lunya- na d'eixa koin€ hispanica que parla Entwistle prdxima al lleonés i a Varagonés de "Extremadura (Daroca-Terol) el subratllat és meu, La diftongacié de “e” i “o” breus latins seria la seua caracteristica mé significativa, La de Sanchis Guarner —I'oficial de a filologia universitria valenciana— coincideix en els grans trets amb Galmés —arcaismes espe- cialment- perd, difereix amb ell en la no diftongacié de “e” i“o” breus Tatines, Finalment, en els darrers temps n’ha aparegut una de nova, Ia del senyor Pefiarroja, que coincideix amb Sanchis Guarer per la no diftongaci6 de les vocals abans esmentades, perd, és diferent en altres tractaments -modemnitat evolutiva-, No obstant, en moltes qiiestions s6n coincidents els tres autors, com ara, en la conservacié de la “f" Tla- tina que és un fet forga evident, perd també d’altres. ‘Amb el permfs de l'autor de Ia primera teoria, vaig a centrar-me cn la segona i tercera, darrere de les quals hi ha el gran conflicte pol tic del nacionalisme valencia. A més, aquestes s'oposen frontalment a Galmés en la no diftongacié, que és també del valencia actual: “terra”,“nova”. En la de Galmés diftonga com el castella, el leonés i, en part, Varagonés: “tierra”, “nueva”. D’haver-se produit la diftongacié a Valencia, no s’hauria tomat enrere. Galmés diu en la seua conferéncia “ El mozérabe de Valencia”, del cicle “Las lenguas prevalencianas”, Universitat d’Alacant, 1987. “Pero lo triste es que un filologo avezado, M, Sanchis Guamer, no $0s- pechoso de prejuicios anticatalanistas, se dej6 caer en la aparente tram- a tendida per E. Verés d’Ocon, restando fuerza a la tesis cientifica que 41 mismo pretendia defender.” O siga, dit d’una altra manera, que la no diftongacié no reforgaria la tesi catalanista, ja que la reimplantaci6 de la “e” i la “o” breus es deuria a la colonitzacié catalana; paradoxal- ‘ment, 1a tesi més “espanyolista” reforga la tesi catalanista de manera indirecta. Hem observat la primera gran coincidéncia entre Sanchis i Pefiarroja. Sols hi ha cixa? No, n’hi ha més on coincideixen tots tres. Quines s6n les diferéncies que queden? Sén tan diferents? ‘Comencem parlant de les tesis del senyor Pefiarroja. Segons ell, la Hengua de la Valencia prejaumina és la mateixa de després de la Conquesta, és a dir, practicament, el valencia d’ara. Com justifica acd? Reinterpretant els segments lingiifstics romanics del Llibre del Repartiment o fent lectures de fonts arabs d’on dedueix el sistema fonoldgic, especialment el subsistema vocalic del romang de la ‘Valencia prejaumina, Critiques n’hi han hagut al métode de treball. La pregunta a aclarir hauria de ser: es pot interpretar un sistema fonoldgic romanic mitjangant una ortografia d’una Hengua semitica? Si els dubtes sén grans en Ia Ilatinitzaci6 del Llibre del Repartiment, ies discuteix l'ori- gen de 'escriva per poder interpretar adequadament el sistema fonold- gic real dels topdnims i antroponims, I’altre és molt més dificil enca- ra, Perd, no vaig a eixa qlesti6. Fl seu métode 6s com qualsevol altre, i em veig obligat a considerar-ho aixi perqué al cap ia la fi li ho han publicat en I’editorial Gredos, i fildlegs hi han a la casa... Hi ha una oposicié infranquejable entre Sanchis Guamer i Pefiarroja? Vegem. Segons I'escola de Sanchis, A. Ferrando, etc., els. ‘mossarabismes s6n fossils lingUifstics incorporats a I"arab andalusf 0, en el nostre cas, a l'arab d’Al-xarg. Agd avalat, a més, per l'arabista