Psicologia

TR: El bullying escolar

Daco

TR: El bullying escolar

2n Batxillerat

Agraments:
A Fali Moreno per tutoritzar-me el treball, a la biblioteca Joan Salvat-Papasseit del meu
institut IES Esteve Terradas per proporcionar-me tot el material bibliogrfic, a Charo Navarro
Escribano per la revisi del treball, a la psicloga del meu centre per proporcionar-me una
enquesta validada sobre lassetjament escolar, a tot lalumnat de segon i quart dESO del meu
institut per completar les enquestes i als meus amics i la meva famlia pel seu suport.

TR: El bullying escolar

2n Batxillerat

<< Algn da la gente se arrepentir de haberse burlado de m >>, dijo Barry Loukaitis,
de 14 aos y residente en Moses Lake, Washington. El da 2 de Febrero de 1996, entr
en su clase de lgebra con un rifle de caza, dos pistolas y setenta y ocho cartuchos y
balas. Mat al profesor y a dos alumnos e hiri a un tercero.
<< Mat porque a la gente como yo se la maltrata a diario [...] Soy malo porque estoy
desalentado >>, dijo Luke Woodham, de 16 aos, residente en Pearl, Misisip. El da 1
de octubre de 1997, mat a su madre, luego a dos alumnos e hiri a siete.
Solo recuerdo que la vida no tena nada de divertido dijo un asesino annimo .
Marginado, tarado, perdedor. Me acuerdo mucho de lo de << fideo >> , porque era muy
delgado.
El da 6 de marzo de 2001, cuando en Estados Unidos empezaban a remitir los horrores
de Paducah (Kentucky), Springfield (Oregn). Jonesboro (Arkansas) y Littleton
(Colorado), los alumnos del Instituto de Santee, California, fueron a sus clases. Al final
de aquella jornada escolar, dos chicos fueron asesinados y otros trece, heridos. Los
titulares de los peridicos anunciaban: << Sin motivo >>, pero en el correspondiente
reportaje se deca << Williams sufri alguna vez el acoso en la escuela cuando viva en
Kentucky [y] [...] las burlas y las agresiones se agudizaron cuando lleg a California >>.

HARRIS, Sandra / GARTH F. Petrie.

(2003) El acoso en la escuela. Ediciones Paids Ibrica. Barcelona S.A

TR: El bullying escolar

2n Batxillerat

ndex
Introducci

-4-

1. Lassetjament escolar

-5-

1.1 Definici de bullying

1.2 Lorigen del bullying
1.3 Tipus dassetjament

-5-6-7-

2. La violncia

-13-

2.1 Causes de la violncia

2.2 Agressors, vctimes i espectadors
2.2.1 Agressors
2.2.2 Vctimes
2.2.3 Espectadors

3. El professorat i la famlia

-13-15-15-19-21-

-23-

3.1 Com saber si el teu fill s vctima de bulling?

3.2 Com han dactuar els pares?
3.3 Quan el teu fill s lassetjador
3.4 Com han dactuar els professors?

-24-25-26-27-

4. Escenaris on pot aparixer una situaci de bullying

-28-

5. Comentari del qestionari

-29-

5.1 Conclusions sobre els estats dels alumnes

5.2 Conclusions sobre lopini dels alumnes
5.3 Conclusions finals per als professors

Annexos:

-29-33-34-

-35-

6. Pellcula Cobardes

-36-

6.1 Sinopsi
6.2 Anlisi de la pellcula

-36-36-

7. Qestionari

-38-

8. Entrevista a la psicloga M. S. G.

-40-

9. Conclusions

-43-

10. Bibliografia

-44-

TR: El bullying escolar

2n Batxillerat

Introducci
Una de les etapes ms importants i ms boniques de la nostra vida s letapa dels
estudis, s a dir, de lescola. Som nens i no tenim preocupacions fins que ens fem
grans, actualment podem tenir tot el que desitgem, tenim tot el temps del mn per
jugar, divertir-nos, conixer a gent, tant nois com noies, etc. Per, qu sentim quan
sabem que aquesta etapa de la vida pot sser la pitjor per a molts joves?
En aquest treball sestudia com els diferents problemes i estats dnim dalguns joves
arriben a convertir la vida daltres nois innocents en un dels pitjors moments de la seva
vida. s a dir, que una etapa tan important en laprenentatge com s ladolescncia,
de vegades no acaba amb un bon final, sin que pot desembocar en problemes tan
greus com traumes, depressions o, fins i tot, el sucidi de gent molt jove.
Des de fa moltssims anys el bullying ha estat sempre present, per no tenia la
mateixa importncia que te avui en dia. Encara que diguem que mai hem sigut
participants de bullying, ja sigui directament o indirectament moltes vegades hem
sigut participants de bullying. Perqu quantes vegades hem presenciat baralles i no em
fet res al respecte? Quants cops hem rigut de bromes desagradables que han fet
companys a altres companys? Quants cops hem vist com altres companys es ficaven
amb altres companys pel seu fsic i tampoc hem fet res?
La primera motivaci que mha portat a realitzar aquest treball ha estat un cas que va
succeir lany 2010 a la meva classe. Una alumna dun altre pas durant el primer de
batxillerat va deixar els estudis, entre daltres causes, per culpa dun company que es
pot dir que era molt amic meu.
La metodologia que he utilitzat en fer aquest treball es centra en una investigaci
bibliogrfica per adquirir informaci terica i un treball de camp que es basa en la
realitzaci d'un qestionari, una entrevista i l'anlisi d'una pellcula vinculada al tema,
per tal d'aplicar els conceptes adquirits i assimilar-los millor.

TR: El bullying escolar

2n Batxillerat

1. Lassetjament escolar
1.1. Definici de bullying
Abs, assetjament, violncia fsica, intimidaci, maltractaments, exclusi social, burla,
violncia interpersonal o matonisme escolar sn alguns sinnims que podrien definir el
concepte de bullying. s veritat que la paraula bullying es podria definir amb una sola
paraula per tamb es pot definir de moltes formes, ja que s una paraula amb un
sentit molt ampli que es refereix a tot tipus dactituds intencionades, agressives i
repetides. En angls bullying significa maltracta i intimidaci a alg, aix s tradut
normalment com a assetjament.
Lassetjament escolar, o pel seu terme en angls bullying, s exactament qualsevol
tipus de maltractament ja sigui psicolgic, fsic o verbal on una persona o ms, en
aquest cas un alumne (o alumna) o ms companys produeixen a una altra persona
amb un sol objectiu: fer que aquesta persona pateixi, fent que tingui por o fent mal per
tal que la persona que causa aquests mals es senti b i satisfet per agredir, causant en
poc temps a la vctima allament, exclusi i marginaci social amb la resta de
companys i que incls pot afectar al llarg de la seva vida, ja que la seva fermesa
psicolgica disminueix.
Ja es sap que actualment per parlar de lassetjament escolar sutilitza el terme
bullying, per tamb cal fer referncia al mot mobbing. Aquest terme es pot
utilitzar com a sinnim de bullying ja que en les primeres investigacions sobre
lassetjament escolar encara no se lanomenava bullying sin mobbing. Actualment,
per, el terme mobbing gaireb no sempra per parlar de labs escolar, sin que ms
aviat sutilitza per parlar de lassetjament laboral. El terme mobbing en angls
significa assetjar, acorralar a un grup, etc i es podria definir com labs, lassetjament
o burla que es produeix en una persona en el seu mbit laboral amb lobjectiu de
produir en la vctima trastorns psicolgics que afectin de manera seriosa a la seva vida
laboral produint-li per exemple por o terror.
En conclusi, de manera general, podrem dir que una agressi escolar s qualsevol
tipus de maltractament que es produeix a la vctima sense motiu per part de lagressor,
ja sigui sol o en grup, que gaudeix a costa seva produint sovint conseqncies molt
negatives a la vctima.

TR: El bullying escolar

2n Batxillerat

1.2. Lorigen del bullying

Es pot pensar que un tema com lassetjament escolar ha estat analitzat des de fa molts
anys, ja que s un problema seris al qual tothom dna molta importncia. Per el fet
s que fins a comenament dels anys 70 a Sucia, a causa dun augment de la violncia
a les escoles, no es va comenar estudiar el bullying duna manera sistmatica.
Daniel Olweus, investigador escandinau, s avui en dia reconegut
com el psicleg amb major importncia i autoritat sobre
lassetjament escolar, ja que va ser el primer que es va interessar i
preocupar seriosament per aquest tema i, per tant, va comenar a
fer el primer estudi del bullying lany 1973. Per no va ser fins lany
1982 quan es va dedicar ms intensament encara als estudis sobre
aquest tema a causa del sucidi de tres joves. En aquests mateixos
estudis va ser on Daniel Olweus va comenar a utilitzar les paraules
agressor i vctima.
Als primers estudis que va fer es va centrar bsicament en lassetjament escolar a les
escoles de primria i secundria, fent investigacions com per exemple; sobre els
escenaris on es produen ms agressions escolars, el nombre dagressors contra la
vctima, levoluci dels problemes segons ledat, el com intervenien els pares i
responsables del centre, s a dir, el professorat i els pares de les vctimes i dels
agressors, etc. Tots aquests estudis van ser realitzats principalment a Sucia i Noruega
i grcies aquests estudis als anys 80 es va comenar a prendre seriosament aquest
tema, fins i tot es van implantar diverses campanyes contra les agressions escolars.
Grcies als estudis de Daniel Olweus, en lmbit internacional van comenar diverses
investigacions centrades concretament en les agressions escolars. El tema de les
agressions escolars al nostre pas preocupa des de fa escassos anys.
A ms a ms, segons els ltims estudis realitzats pel propi Daniel Olweus, entre els 14
pasos on shan realitzar ms investigacions sobre lassetjament escolar, Espanya es
troba a la meitat daquests 14 pasos. Per tant, a causa dall shan implantat amb ms
fora diversos programes de prevenci a les escoles.

TR: El bullying escolar

2n Batxillerat

Uns dels primers casos ms rellevants dassetjament escolar que es va produir al

nostre pas i que va fer commocionar a tot Espanya va ser el cas dun noi anomenat
Jokin, de 14 anys, estudiant de 4t dESO en lInstitut Talaia dHondarribia, que va patir
molt al collegi, ja que era sotms constantment a maltractament fsic i psicolgic per
part dels seus companys de la mateixa classe i que a causa dall el 21 de setembre de
2004 es va sucidar. El seu sucidi va ser el que ms va commocionar a tothom, ja que al
mat daquell mateix dia, Jokin va agafar la seva bicicleta i es va dirigir a una gran
muralla on va saltar al buit. Dotze hores desprs van trobar el seu cos al peu de la
muralla, durant la investigaci van trobar un comentari seu a Internet que deia: Libre,
oh libre. Mis ojos seguirn aunque paren mis pies Aquest cas va produir la primera
condemna per assetjament escolar a lEstat espanyol.
s una mica difcil definir la paraula bullying o assetjament escolar amb exactitud,
per aix, per al psicleg Daniel Olweus la seva definici ha de tenir quatre criteris
fonamentals per poder fer una definici ms especfica i exacta. Aquests quatre criteris
sn:

Lassetjament escolar es sol produir sense cap mena de provocaci per part de
la vctima.

Es produeix de forma repetida

s agressiu i intencionadament perjudicial

Es produeix en una relaci en qu hi ha un desequilibri de poder.

Avui en dia tant en la rdio, revistes o televisi es poden veure molts casos de violncia
escolar, on els alumnes maltracten a nens incls a professors, lobjectiu daquests
agressors s observar com les dems persones els veuen superiors, s a dir, ms
poderosos.

TR: El bullying escolar

2n Batxillerat

1.3. Tipus dassetjament

Dins el maltractament escolar existeixen diversos tipus dassetjament. Tanmateix, en
qualsevol tipologia dassetjament escolar poden observar-se unes primeres conductes
agressives comunes, no detectables per la prpia vctima per que s que poden ser
observades per la gent que lenvolta. Aquestes primeres agressions o assetjaments
cap a la vctima poden ser directes o indirectes.

Les agressions o assetjaments directes solen ser ms comuns entre nens, bsicament a
causa dagressions fsiques i baralles, en canvi lassetjament indirecte solen ser ms
comuns en nenes, normalment a la preadolescncia.
Als Estats Units, lany 1999 es va fer un estudi sobre les agressions escolars que rebien
els joves de tots els collegis dels Estats Units, en collegis de centre urb, suburb i
rurals. Daquests estudis es van treure diverses conclusions, per exemple que un 13%
dels joves dentre 12 i 18 anys dedat deien que havien rebut diferents burles tant
fsiques com verbals respecte a la seva tnia, orientaci sexual, sexe o discapacitat, i
que daquests, els que ms ho notaven eren els nens i nenes de diferents raa o tnia.

TR: El bullying escolar

2n Batxillerat

En una segona fase hi ha molts ms tipus dagressions i ja sabem que el bullying s

considerat com qualsevol tipus de maltractament, ja que pot ser psicolgic, fsic o
verbal, doncs b, alguns dels tipus dagressions ms comuns sn els segents:
Intimidacions psicolgiques: les intimidacions psicolgiques consisteixen
bsicament en amenaces per tal de provocar por a la vctima. Aquestes
amenaces consistirien en fer xantatge, fer pintades, escriure cartes, fer burles
normalment en pblic o incls lagressor s capa damenaar la vctima
directament.
Maltractament fsic: el maltractament fsic es realitza de forma directa, s a
dir, lagressor s capa de donar-li pallisses a la vctima, causar-li lesions amb
algun tipus dobjecte, donar-li puntades, empentes, cops, etc. Tamb hi ha
maltractament de forma indirecta, com per exemple, robar-li, trencar el
material escolar, objectes personals, llibres, etc.
Maltractament verbal: el maltractament verbal consisteix bsicament en
insultar la vctima, posar-li malnoms, difondre mentides i rumors fals, fer
trucades o incls enviar correus electrnics, etc.
Allament i exclusi social: Lallament i lexclusi social consisteix bsicament
en no dirigir la paraula o directament ignorar a alg i impedir que aquesta
persona participi en la resta dun grup alhora de fer activitats ldiques o en
treballs acadmics en grup o fins i tot boicotejar, fer xantatge o pressionar a
amics o amigues de la vctima per tal que no fessin res amb aquesta persona.

Cal destacar altres tipus dassetjament, que encara que no semblin gaire importants, s
que ho sn, i molt. Aquests tipus de bullying sn de tipus racista i homofbic.

TR: El bullying escolar

2n Batxillerat

Lassetjament racista i lassetjament homofbic, sn dos tipus de bullying que avui en

dia sn molt importants, tant, que incls es pot dir que sn uns del temes que ms es
debaten ja que hi ha molt racisme i molta homofbia actualment.
Ara b, explicar les caracterstiques principals del bullying racista y homo-fbic:
Bullying racista: quan parlem de racisme parlem de discriminaci. Podem dir
que al bullying racista hi ha tot tipus de maltractament, s a dir, psicolgic, fsic
i verbal, ja que aquest consisteix bsicament en agredir a una persona de
qualsevol manera, ja sigui insultant, separant-lo daltra gent o fins i tot
agredint-los fsicament. Els motius que porten a lagressor a fer aix sn
bsicament pel seu color de pell, pel seu origen o fins i tot per la seva religi.
Cal dir que el racisme es un tema amb un sentit molt ampli que no solament
senfoca en les agressions escolars entre nens sin que tamb entre adults i
que avui en dia s un tema molt destacat.
Bullying homofbic: igual que al bullying racista al bullying homofbic hi ha tamb tot
tipus de maltractament, o sigui, psicolgic, fsic i verbal, podrem dir el mateix que el
racisme per aquest s una mica diferent respecte als motius que porten a un agressor
a agredir a persones homosexuals, s a dir, a discriminar a persones per la seva
orientaci sexual. Els motius poden ser per la seva orientaci sexual o perqu altra
gent pensa que aquesta persona pot ser homosexual. De tots el tipus de bullying,
aquest s el ms com a les aules, ja que els joves a la mnima baralla que hi ha
sempre sescolta el mateix insult gay o maricona. Les persones que pateixen aquest
tipus de bullying es pot dir que sn els que ms sofreixen ja que s a ladolescncia
quan una persona sol descobrir la seva orientaci sexual i avui en dia la societat est
acostumada a que una persona sigui heterosexual i no homosexual.

10

TR: El bullying escolar

2n Batxillerat

Un altre tipus de bullying ms actual, s el bullying relacionat amb les tecnologies i que
sanomena ciberbullying. El ciberbullying s bsicament la intimidaci que es pot
produir a travs de qualsevol tipus de dispositiu electrnic. La taula segent mostra les
diferents formes que hi ha de fer assetjament a travs de noves tecnologies i les seves
caracterstiques:

(ANEAS SANCHEZ, Asela (2009) Acoso escolar y convivncia en las aulas. Editorial:
Formaci Alcal. Jan.)
El ciberbullying s un fenomen que passa desapercebut amb molta facilitat, i una de
les causes principals pel qual cada vegada hi ha ms assetjament a travs de noves
tecnologies es per culpa dels adults, sovint els que sn pares perqu no sadonen que
els seus fills quan estan estudiant amb lordinador moltes vegades estan navegant per
pgines web i xatejant, i no sadonen dels problemes que aix li pot causar al seu fill.
La mitjana de diferents estudis que shan realitzat a Espanya sha arribat a dir que un
44% dels menors que naveguen per Internet shan sentit alguna vegada assetjats.

11

TR: El bullying escolar

2n Batxillerat

Un altre investigador tamb molt important es Ken Rigby, del qual cal destacar el
concepte dassetjament maligne per a aquells joves que agredeixen a altres i que no
sempre sn conscients de les conseqncies que pot causar a la vctima, encara que s
que hi ha vegades en qu lagressor s que s conscient que a la vctima no li agrada el
que el propi agressor fa. Per aix per linvestigador Ken Rigby, hi ha set elements que
defineixen el seu propi concepte de assetjament maligne, aquests set elements sn:

Lagressor gaudeix fent-li dany a la persona ms dbil.

La conducta agressiva es sol repetir contnuament.
Alg pateix aquest mal.
No existeix cap provocaci.
Una persona o un grup amb major poder pot fer mal a un altre amb menys
poder.

Existeix un desig inicial de fer mal.

El desig porta a la prctica.
En canvi, lassetjament no maligne el defineix com un assetjament centrat ms a les
burles, s a dir, la intenci daquest s que la satisfacci no s la mateixa que
lassetjament maligne perqu aquest s com un joc on saconsegueix un altre tipus
de satisfacci. Lagressor sap que est agredint una altra persona, per aquesta
persona, s a dir, la vctima no sadona que est patint assetjament.

12

TR: El bullying escolar

2n Batxillerat

2. La violncia
2.1. Causes de la violncia
Una persona no s violenta sense cap motiu, per tant, la violncia potser evidentment
directa o indirecta per causa duna srie de factors que fan que lagressor dalguna
manera sigui agressiva. Algunes causes de la violncia poden ser les segents:
Factors personals: El canvi dedat fa que a causa de lactivaci de les hormones
duna persona, aquesta pugui ser ms agressiva. Aix passa sovint als homes
ms que a les dones. Tamb la personalitat de cada persona pot ser
condicionada per altres factors molt importants, com per exemple les drogues.
o Drogues: el consum de drogues en adolescents fa que la moral dels nois
sigui molt ms laxa i causa impulsos violents, incls crea dependncia i per
tant pot portar a cometre delictes per la necessitat de consumir drogues.
Algunes drogues poden causar malalties mentals en nois molts joves que
prenen substncies des de molt petits, com ara la paranoia.

Problemes personals: es pot dir que els problemes personals s el factor ms

habitual i que ms condiciona als adolescents avui en dia. Tenir dificultats
familiars, com per exemple, problemes econmics, tensions matrimonials,
racisme, problemes de salut, etc. Aquests problemes i daltres poden causar
que el nen o la nena es comporti i busqui resolucions dels problemes duna
manera no pacfica.

13

TR: El bullying escolar

2n Batxillerat

Factors socials: les ideologies socials daltres persones poden condicionar a

una altra persona la seva forma de pensar ja que poc a poc una persona depn
de com sigui les seves companyies, s a dir, la gent de qui senvolta, els seus
amics, etc. Pot acabar enregistrant opinions i gustos que abans no tenia, per
exemple, en les seves creences, sexualitat, aspecte fsic i molts altres aspectes
importants. Dins dels factors socials cal destacar el tema de lentorn escolar.
o Lentorn escolar: Hi ha gent que copia la manera de ser duna altra
persona que potser es cregui que s una persona popular i important per
tal de ser igual que aquesta i aix implica moltes vegades agressivitat. Les
faltes de respecte, humiliaci i altres vexacions porten a altres alumnes a
situacions agressives.
Noves tecnologies: Les noves tecnologies, com ara la televisi, lordinador,
ens mostren constantment situacions violentes. Tant adults com nens, veiem
notcies, pellcules, sries on la violncia mai falta. Els nens, quan observen
aquestes imatges amb aquestes conductes violentes les imiten encara que sigui
per jugar amb amics. Si per exemple, veuen una
pellcula on lluiten dos ninjas qualsevol nen
immediatament imita un ninja. Cal dir que la
televisi no es cap motiu per justificar alguns
comportaments dalguns nen per s que cal
comentar-lo perqu encara que la violncia
televisiva no afecta a totes les persones per igual
sempre hi ha algun nen o nena que es comporta
malament per coses que veuen a la televisi.
Videojocs: tot els nens tenen videojocs que solen ser de violncia. Per tant, cal
dir que els videojocs ms que un altra cosa sn perillosos i influeixen a tots els
nens. Perqu quan un nen juga mostra tota la diversi que sent en jugar amb
les escenes de violncia i per tant pot acabar creient que la violncia es
divertida.

14

TR: El bullying escolar

2n Batxillerat

2.2. Agressors, vctimes i espectadors

En el maltractament escolar intervenen diferents persones amb un rol determinat.
Primerament, el protagonista negatiu, evidentment s lagressor, el causant de totes
les conseqncies negatives de la vctima. El segon protagonista per desgrcia s la
vctima i lltim personatge important sn els
espectadors. Aquests tres personatges que
intervenen en el maltractament escolar tenen
unes caracterstiques per uns trets concrets que
sovint es repeteixen en molts casos de
maltractament. Grcies als estudis de molts
psiclegs i altres especialistes de maltractament
escolar es pot saber el perfil psicolgic de cada protagonista, s a dir, dels agressors,
vctimes i els observadors. Ara explicar els diferents perfils de cadascun:

2.2.1 Agressors
Ja sabem que lagressor no solament pot ser una persona, sin que poden ser una
persona o ms que exerceixen el seu domini a travs de la violncia. Aix doncs, cal
esmentar la caracterstica ms important dels agressors, s que sabem com utilitzar
el seu poder, en cada persona. El tipus dagressor no es gaire important perqu els
agressors poden ser petits i prims, alts o foruts o com sigui, perqu el poder dels
agressors no solament saconsegueix amb la fora fsica.
Algunes persones de vegades aparentment tenen tot el que desitgen, amb bones
qualificacions i amics per si ens pensem que s el que pensa aquesta persona i ens
fiquem en la seva ment per saber que sels ocorre per actuar daquesta manera,
trobem que aquesta persona no es sent segura per algun motiu i per sentir-se
millor amb si mateix, agredeixen a altres companys per tal dobtenir el
reconeixement dels dems companys. Incls, potser que el fet de fer mal a altres
persones, sigui per aquesta persona una font interna de satisfaccions pel plaer que
sent en veure sofrir a laltra persona.

15

TR: El bullying escolar

2n Batxillerat

Les caracterstiques principals de la personalitat dels agressors sn les segents:

Comportament agressiu i gran impulsivitat en els seus actes.
Facilitat per irritar.
Falta dempatia.
No tenen sentiments de culpa, pena ni remordiments pels seus actes, s a dir,
tenen actituds darrogncia i ignorncia.
Es mostren autosuficients i amb necessitat de dominar.
Creuen que la vctima es mereix el que li fa.
No es solen mostrar insegurs.
Baixa tolerncia a la frustraci, s a dir, quan volen alguna cosa la volen aqu i
ara.
Poc reflexius.
No solen complir les normes impostes socialment i mostren comportaments
antisocials.
Tenen dficit dhabilitats socials i tcniques de resoluci de conflictes.
Actitud negativa cap a lescola .

Es solen creure lders del seu grup damics.

16

TR: El bullying escolar

2n Batxillerat

Quant a laspecte fsic, habitualment pensem en nois i en aquells que sn ms forts, no

s sempre aix, ja que lassetjament tamb es dna amb molta
freqncia en noies i no necessriament corpulentes. Incls, de
vegades es donen casos on lagressor s ms petit i agredeix
una altra persona dun curs superior al seu. Cal destacar que les
dues caracterstiques principals de laspecte fsic de lagressor
sn:
Sexe mascul.
Tenen ms fortalesa fsica.

Sobre laspecte social i familiar cal dir que algunes caracterstiques condicionen a
lagressor de tal manera que fa que aquesta persona es comporti duna manera
conflictiva. Un exemple clar potser quan els pares no valoren el rendiment escolar del
seu fill ni el comportament que t a lescola i les decisions que sinstauren des del
collegi, criticant les actuacions que realitzen els professors. Per tant, en aquest ltim
cas arribar un moment en qu el fill tamb ho far, ja que sap que els seus pares no li
castigaran pel seu comportament. Les caracterstiques principals en laspecte social i
familiar que es poden donar en els agressors sn:
Mostren dificultats dintegraci social i escolar.
Falta dafecte entre familiars.
Mostren baix inters per lescola.
Passivitat dels pares respecte a laccs del nen a la violncia.
Reflex de com exerceixen sobre ell mateix la violncia.
Falta datenci dels seus pares o professors.
Veu que els seus pares, germans o amics majors obtenen el que volen
mitjanant la violncia i aprofitant-se daltres persones.
Ell mateix pateix les agressions dels seus pares, germans o amics.
Est exposat a molta violncia en els mitjans de comunicaci, televisi,
videojocs, etc. (Veure pgina 14)

17

TR: El bullying escolar

2n Batxillerat

Encara que aquestes caracterstiques mostrin a

lassetjador contnuament agressiu i amb mal
comportament no sempre s aix, ja que hi ha
agressors que sn amics de la vctima per que quan
aquesta persona suneix amb altres amics, s a dir,
en grup, doncs la seva actitud canvia a causa de la
pressi dels seus amics. La pressi del grup damics
s molt important en aquestes edats. En aquest cas
quan lagressor sent pressi es burla del seu amic rpidament fent que sho prenguin
com una petita broma.
Tot seguit, cal esmentar els diferents tipus dagressors que hi ha. Concretament es
poden distingir tres tipus dagressors que sn els segents:
Lagressor intelligent: els agressors intelligents es caracteritzen
principalment per ser populars, s a dir, per tenir bones habilitats socials i
organitzar a les persones que lenvolten amb lobjectiu que compleixin les
seves ordres. Encara que la seva caracterstica principal sigui aquesta, tamb
cal dir que els agressors intelligents tenen un gran part positiva i s que al
llarg de la seva educaci secundria, solen madurar i, per tant, canvien la seva
actitud a millor. Daltra banda, sn els tipus dagressors ms difcils
didentificar. En definitiva, aquest agressor s aquell que s capa
demmascarar lactitud intimidant.
Lagressor poc intelligent: lagressor poc intelligent s aquell que mostra un
comportament antisocial i que intimida i agredeix a altres persones
directament. Quasi sempre s per causa de falta de confiana en si mateix i
falta dautoestima. Grcies al seu comportament aquests tipus dagressors
aconsegueixen el rol que volen i tamb atreure a altres persones dins del seu
grup. La diferncia que tenen amb els agressors intelligents s que aquests al
llarg del temps no maduren i no progressen i, per tant, mantenen la seva
actitud negativa. Aquests agressors solen agredir noms als que veuen ms
dbils.
Lagressor vctima: Aquests tipus dagressors sn una mica especials, ja que el
noi s agressor i vctima a la mateixa vegada, agredeix als ms dbils mentre
que al mateix temps s agredit per altres nois ms grans que ell. De vegades
s vctima a la seva prpia casa. Aquest tipus dagressors podem dir que s el
pitjor, ja que tenen molts ms comportaments problemtics i smptomes
depressius i sn els que menys capaos destablir amistats.

18

TR: El bullying escolar

2n Batxillerat

2.2.2 Vctimes
Qualsevol noi o noia a lescola ha estat vctima
dalguna manera, sempre. No s gaire important
quan aquesta situaci no s constant ja que
qualsevol noi o noia sempre que vegi possibilitat
descapar, la vctima ho far en la majoria
docasions. Evidentment, les vctimes solen ser
persones insegures igual que els agressors. Les caracterstiques principals de la
personalitat de les vctimes sn les segents:
Mostra una personalitat insegura, s a dir, t poca confiana en si mateix i no
sembla poder defensar-se sol.
Baixa autoestima per causa de lassetjament escolar.
Alt nivell dansietat.
Mostra un carcter dbil i subms. No obstant, pot arribar a ser agressiu.
Introvertit i tmid, amb moltes dificultats de relaci i dhabilitats socials.
Solen tenir pocs amics i generalment solen estar sols.
Immadur per la seva edat.
Indefens per experincies negatives prvies i, per tant, no sap com afrontar els
problemes.
Comena a tenir trastorns psicolgics i la vctima tracta devitar lassetjament
amb malalties inventades o malalties provocades que poden arribar a derivar
trastorns psicolgics molt importants.
Sol estar sobre protegit per la famlia, per tant, est acostumat a qu altres
adults li solucionin tots els problemes.

19

TR: El bullying escolar

2n Batxillerat

Tenen molta dificultat alhora de fer amics per quan troben un amic creen
llaos de gran dependncia fins arribar al punt dobeir a laltra persona encara
que no hi estiguin dacord.
Tenen poca popularitat a classe, per tant, aquesta persona no t cap grup
damics que el pugi protegir.
Quant a laspecte fsic, no hi ha un aspecte en concret que es pugui definir, per s que
es pot dir que una caracterstiques principal s:
Menys corpulents fsicament
Per, una vegada aquesta persona es converteix en vctima els agressors
sencarreguen de generar motius per agredir-les i posar-li mots com per exemple:
o
o
o
o
o

Portar ulleres
Obesitat
Diferent tnia
Estatura
Manera de vestir, etc.

Sobre laspecte familiar cal dir que les vctimes solen ser dependents i per aix s molt
important fomentar la relaci dels nens amb els seus iguals des de petits, s a dir,
guarderies, escoles infantils, ludoteques, etc.

Tot seguit, cal esmentar els diferents tipus de vctimes que hi ha. Concretament es
poden distingir tres tipus de vctimes que sn els segents:

20

TR: El bullying escolar

2n Batxillerat

Vctima activa i provocativa: Aquestes vctimes solen ser habitualment

alumnes que tenen problemes de concentraci i es comporten de forma
irritant al seu voltant, aix li serveix a lagressor com a excusa alhora de
comportar-se malament amb ells. Moltes vegades no tenen intenci de
molestar les vctimes per ho fan perqu no han ents com han de
comportar-se. De vegades, provoquen intencionadament a altres companys
per buscar la seva atenci i que es conformen amb tenir una atenci negativa
que a no rebre cap atenci.
Vctima passiva: Aquestes vctimes sn les ms freqents, ja que tenen poca
defensa i sn persones molt insegures. Alhora denfrontar-se amb problemes
amb altres persones reaccionen amb molta por i no saben com actuar. No
responen als insults dels agressors ni tampoc als atacs, per tant, aix
lagressor linterpreta com menyspreu.
Vctima agressor: Aquest tipus de vctima te les mateixes caracterstiques que
lagressor vctima. (Pgina 18)

2.2.3 Espectadors
Sempre que hi ha agressions a les escoles, generalment tamb hi ha espectadors que
solament es limiten a mirar o incls animar a lagressor. La intenci de lagressor
moltes vegades s cridar latenci dels dems companys per mostrar el seu poder de
violncia sobre la vctima per aix sentir-se ms popular i tenir una imatge de noi dur.
Com he dit abans, hi ha diferents tipus despectadors que actuen de manera diferent
quan presencien algun tipus dassetjament escolar, els podem dividir en quatre
categories:
Amics dels agressors: davant una situaci de violncia els amics dels agressors
suneixen a ell i incls arriben a ficar-se en la baralla o simplement anima al
seu amic a qu lagredeixi ms encara.
Passius: els espectadors passius sn aquells que solament es limiten a no
cridar latenci per a la mateixa vegada davant una situaci de violncia no
fan res a respecte per aturar-la.
Defensors: aquests espectadors sn aquelles persones que davant una
situaci de violncia defensen a la vctima i fan tot el possible perqu aquesta
no torni a patir un altre agressi.

21

TR: El bullying escolar

2n Batxillerat

La personalitat dels espectadors que presencien situacions dassetjament

escolars tenen diverses caracterstiques que cal explicar. Quan pensem el motiu
pel qual aquests nois que no fan res quan veuen una situaci de bullying ens
preguntem qu s el que passa per la ment daquestes persones i perqu no fan
res al respecte. Aix, a continuaci explicar les caracterstiques de la personalitat
daquests tipus despectadors:
No fan res al respecte i suneixen amb lagressor perqu aix es senten ms
forts. En canvi, si es posessin del costat de la vctima es sentirien ms dbils.
Ells tamb disfruten amb aquestes situacions.
Creuen que protestant no aconseguiran parar la situaci.
Tenen por que a lhora de defensar la vctima, lagressor es torni ms agressiu
encara amb ells.
Quan veuen que tota la gent calla ells tamb callen perqu creuen que s
millor.

Cal dir que els espectadors resulten molt eficaos per solucionar aquestes situacions
de maltractament ja que moltes vegades la baralla continua depenent dels
espectadors, ja que poden seguir la baralla o aturar-la dalguna manera.

22

TR: El bullying escolar

2n Batxillerat

3. El professorat i la famlia
El professorat i la famlia sn fonamentals en la detecci dels casos de bullying i, per
tant, tenen el paper ms important, ja que sn els que han destar alerta davant
qualsevol tipus dassetjament que es produeixi.
Podrem dir incls que abans que es produeixi cap
situaci sn ells els que lhan devitar i adonar-se de
qualsevol smptoma que aparegui en un nen o una
nena. De la famlia i del professorat depenen la
resoluci daquests problemes, ja que s crucial la
postura que adoptin en cada persona que pugui patir
bullying.
El professorat, davant els casos de bullying, sol adoptar tres tipus de resposta:
La primera, s la del no comproms per tenir por de perdre autoritat o ser
atacat.
La segona, la de certa complicitat amb lagressor fent-li creure que amb all
no es veur implicat de cap manera en el problema.
I la tercera, tenir un comproms natural, encara que aquest es produeix en
pocs casos.
Ms important encara s el paper dels pares. Els pares sovint solen estar al marge del
problema, encara que moltes vegades s perqu no sadonen de la situaci en qu es
troba el seu fill o filla. Moltes vegades quan els pares s que sadonen del problema
dels seus fills, la primera cosa que fan es agafar a lagressor i parlar amb ell, i aquest
acte que es produeix moltssimes vegades, s molt poc recomanable. Els pares tamb
arriben a castigar al seu fill perqu el seu fill es defensi brutalment. No sha dactuar
aix de cap manera, encara que la intenci del pare sigui bona. Aix doncs, el ms
aconsellable abans de parlar amb la famlia o amb lagressor, seria que les parts
implicades es comprometin a no molestar-se ms, encara que tant lagressor com la
vctima no vulguin ser amics.

23

TR: El bullying escolar

2n Batxillerat

3.1. Com saber si el teu fill s vctima de bullying?

Sabem que el professorat i la famlia sn fonamentals i tenen el paper ms important,
ja que sn els que han destar alerta de qualsevol tipus dassetjament que es produeixi,
per, com es pot saber qui sofreix bullying? A continuaci, explicar les
caracterstiques principals que poden indicar qui pateix assetjament escolar, s a dir,
els smptomes duna persona que sofreix bullying:
Si el nen o nena comena a tenir trastorns de son, per exemple, somnis de
por.
Baix rendiment escolar.
Diu moltes mentides.
T ferides pel cos.
Si sovint arriba a casa amb la roba estirada o trencada.
Comenta que li roben les coses o si cada dia diu que perd les seves
pertinncies.
No parla gaire a casa ni es veu amb els seus amics.
Est moltes hores a casa sol.
Evita sortir de casa sol i no vol fer alguns trajecte, per exemple, el trajecte de
casa a lescola.
Manifesta angoixa quan parla.
Te molts canvis dhumor.
No vol anar a les activitats extraescolars.
Canvis dhbits a lhora de menjar o dormir.
Li s igual la seva forma de vestir i el seu aspecte.
Li costa concentrar-se.
Dolors abdominals.
Trastorns en lalimentaci.

24

TR: El bullying escolar

2n Batxillerat

3.2. Com han dactuar els pares?

Si el teu fill alguna vegada s intimidat per
un company de lescola, cal fer-li veure que
li dones suport des del primer moment. Com
he dit abans, els pares no han de fer el que
moltssim gent fa, i es anar a parlar amb
lagressor amenaant-lo o incls agredint-li
fsicament o verbalment. Evidentment el nen
no sabr com actuar, llavors, necessita
lajuda del pare per saber com ha dactuar. Si
per exemple, al nen que sofreix bullying li posen mots o le marginen, el que han de
fer els pares s explicar-li al seu fill o filla, amb serenitat, per directament, totes les
diverses maneres que hi ha que una persona es pot sentir ferida o incmoda, ja que
per sentir-se aix no cal patir cap de dany fsic ja que el dany moral o emocional sol ser
pitjor. Aix doncs, depenent de ledat cal explicar-li qu s el bullying sense
problemes i sense por. Si s necessari li cal dir al nen o nena que hi ha molts joves que
han arribat a sucidar-se. Encara que sembli que no, al nen li servir molt aquesta
conversa perqu tindr les idees ms clares. Quan la vctima torni a patir algun tipus
dassetjament daquest tipus, tindr clar que el primer que far es:
Ignorar lagressor.
Fer com si no ho hagus escoltat.
No mirar-lo.
No plorar ni enfadar-se.
Fins i tot, convertir alguns comentaris seus en bromes.
Parlar amb un adult.
En cas que el nen o nena no vulgui anar al collegi no sha dobligar-lo, sin contractar
un treballador social que lacompanyi. Al nen cal fer-li veure que no ha davergonyir-se
de res. No sha perdre la pacincia amb el nostre fill o treure importncia al tema
dient-li al nen que es defensi igual que ells perqu seria pitjor. Tampoc sha de mostrar
gaire preocupaci, sin optimisme. s molt important investigar molt b qu ocorren
exactament i per aix cal escoltar al fill sense interrupcions.

25

TR: El bullying escolar

2n Batxillerat

3.3. Quan el teu fill s lassetjador

s evident que saber si el teu fill s vctima de bullying s molt important, per, qu
passa quan el teu fill s lassetjador? s difcil assimilar que el teu fill s lassetjador, en
aquest cas, s imprescindible que els pares parlin primerament amb lescola, s a dir,
amb tots els professors. Sovint, quan els pares sadonen que el seu fill s lassetjador el
primer que fan s respondre amb ms violncia encara per intentar solucionar el
problema i aix s lltim que sha de fer, ja que poden ser acusats de maltractament
cap al teu fill. Per aix cal seguir alguns consells per tractar casos com aquests i que a
continuaci esmentar:
Investigar per qu el teu fill s un assetjador.
Parlar amb tot lequip docent del collegi per saber lactitud del teu fill a
classe.
Observar als amics del teu fill: les seves activitats, actituds, etc.
Transmetre confiana, perqu el teu fill vegi que pot confiar en tu.
Assimilar que el teu fill s lassetjador.
Deixar-li clar al teu fill que pot passar si segueix amb aquesta actitud.
Parlar amb el teu fill fins que mostri les seves insatisfaccions.
Fer-li veure el seu error per tal que li demani disculpes a la vctima.
Demostrar el mateix afecte que senties abans de saber que el teu fill era
acusador.
No ignorar la situaci.

26

TR: El bullying escolar

2n Batxillerat

3.4. Com han dactuar els professors?

Com he dit abans, el paper del professorat s
igual dimportant que el paper que tenen els
pares. Els professors sn els que han destar
alerta per detectar possibles casos de bullying a
les aules. Cal dir que el paper del professorat s
bastant complicat, perqu per exemple, en una
enquesta realitzada per lAssociaci Nacional de
Professors el 80% del professorat confessen que
la seva professi produeix molt estrs i per tant perjudica molt la seva salut, tamb la
falta de conscincia per part de molts dells davant les conseqncies del bullying, aix
s ms com entre professorat jove amb falta dexperincia. Els professors ms
veterans, consideren que des de sempre hi hagut bullying i que fins ara mai se li ha
donat gaire importncia i, per ltim, i ms important s que molts professors es troben
desprotegits i desautoritzats, ja sigui pels pares dels alumnes o pels propis alumnes. Els
agressors no solament agredeixen les vctimes sin que tamb arriben a agredir els
professors, per exemple, agafant les seves pertinncies i amagar-les o llenar-les.
Tamb intenten boicotejar les classes fent grcies i no fent cas del docent.
Hi ha professors que inconscientment i amb bona intenci fan bromes a altres alumnes
i que aquests alumnes es prenen aquestes bromes com a burles quan en veritat no s
aix. Encara que a aquestes persones els molesten aquestes bromes dels professors ells
no diuen res i callen. Si per exemple, un professor li diu a un nen surt a la pissarra
petita llagosta els altres nens riuen i, per tant, li deixen aquest mot per sempre, s a
dir, aquest nen passaria anomenar-se llagosta i a partir daquest nom li farien ms
burles com, per exemple, el professor et diu llagosta perqu ets molt lleig.

27

TR: El bullying escolar

2n Batxillerat

4. Escenaris on pot aparixer una situaci

de bullying
Sabem que el bullying es produeix en
qualsevol lloc, o sigui, no hi ha cap lloc
concret, per s que cal esmentar els
escenaris ms comuns on es
produeixen aquestes situacions de
violncia. Generalment el lloc on ms es
produeix bullying s en la mateixa
escola, s a dir, a les aules, passadissos,
banys, menjadors, patis, etc. Sovint es
produeixen a les entrades i sortides de
collegi i en els canvis de classe.
Als patis es solen produir ms agressions fsiques, marginaci, robatoris, etc. Els
lavabos, tamb sn un lloc molt habitual, ja que aquest lloc s perfecte per als
alumnes, perqu all poden parlar malament daltres sense problemes, amagar coses,
incls pegar a la vctima amb ms comoditat. Les situacions ms comunes que es
produeixen dins dels lavabos sn lamenaa i la intimidaci.

Les amenaces amb armes sn les menys comunes dins de les escoles, perqu, aquestes
situacions tamb solen ser fora del centre escolar, incls es pot dir que s el lloc ms
com perqu els alumnes pensen que fora de lescola evitaran que els professors
puguin actuar a lhora de barallar-se. Altres llocs possibles sn a les activitats
extraescolars, com per exemple, futbol, tenis, karate, etc. A les excursions tamb hi ha
moltes situacions de violncia perqu alguns alumnes sarriben a posar ms nerviosos
quan surten dexcursi. Tots aquests llocs nombrats sn espais fsics, per cal destacar
que no solament es produeixen en aquests llocs sin que actualment ha augmentat
considerablement el bullying a travs de les noves tecnologies. (Veure pgina 9).

28

TR: El bullying escolar

2n Batxillerat

5. Comentari del qestionari

Poc desprs de finalitzar el primer trimestre del segon curs de batxillerat 2010 vaig
passar per les classes de segon B i quart A dESO del meu institut, lIES Esteve Terradas
de Cornell de Llobregat, un qestionari que vaig elaborar sobre la intimidaci i el
maltractament entre iguals. En total han participat 53 alumnes, s a dir, 27 alumnes de
segon dESO i 27 alumnes de quart dESO. Moltes preguntes lliures del qestionari no
van ser contestades pels alumnes, simplement perqu no sabien qu respondre.
Lobjectiu principal en passar aquest qestionari era, dentrada, veure si, segons el
punt de vista de lalumnat, es donaven casos de bullying al meu institut i els
diferents tipus dagressions ms comunes que shi produeixen. Daltra banda, una altra
intenci era saber amb quina freqncia es produeixen agressions a lescola, observar
si els alumnes tenen clar el concepte del bullying i quines solucions aporten ells
mateixos.

5.1. Conclusions sobre els estats dels alumnes.

Dels resultats obtinguts a les enquestes, cal destacar algunes preguntes que mostren
com es senten els alumnes en el collegi i si pateixen algun tipus de bullying. Aix
doncs, cal dir que el 57% dels alumnes diuen que mai shan sentit sols en el pati,
laltre 37% diuen que poques vegades, i laltre 7% estan sols al pati perqu els seus
amics no volen estar amb ells. A primera vista sembla que no sn mals resultats ja que
el percentatge no s molt elevat.

Quantes vegades t'has sentit sol o sola en el pati

perqu els teus am ics no han volgut estar am b tu?
Mai
Poques vegades
7%

Moltes vegades

37%

56%

29

TR: El bullying escolar

2n Batxillerat

En canvi, a la classe de quart dESO, els resultats sn una mica millors, ja que cap
alumne es sent sol als patis i un 77% dels alumnes mai es sent sol encara que laltre
23% diu que algunes vegades s.
Quantes vegades t'has sentit sol o sola en el pati
perqu els teus am ics no han volgut estar am b tu?
Mai
Poques vegades
0%

23%

Moltes vegades

77%

Noms han contestat aquesta enquesta una sola classe de quart dESO, amb aix vull
dir que en una sola classe he pogut detectar un quants de casos de bullying perqu
encara que el 92% de classe hagi contestat que no pateix cap tipus dintimidaci, hi ha
un 4% que pateix intimidacions des de principi de curs i des de fa poc temps.

Si els teus com panys t'han intim idat algna

vegada. Des de quan es produeix aquesta
situaci?
Ningu m'ha
intimidat mai
Des de fa una
setmana
4%

4%

Des de principi
de curs

92%

30

TR: El bullying escolar

2n Batxillerat

Una altra pregunta que els alumnes van contestar, era sobre els llocs ms comuns on
es solen produir aquestes situacions dintimidaci o maltractament. De tots els
alumnes de segon i quart dESO el 34 % creu que el lloc ms com on es produeix ms
intimidacions o maltractament sn a les classes, laltre 38 % creu que es produeix als
patis i el 28 % creu que al carrer.
En quins llocs es solen produir aquestes
situacions de m altractam ent?
A classe
Al pati
28%

34%

Al carrer

38%

Si algun alumne s intimidat per alguna persona el primer que ha de fer seria parlar
amb els pares, professors o com a mnim altres companys que siguin amics seus, en
canvi, grcies a lenquesta podem veure com el 11% de tots els alumnes de segon i
quart dESO no parla amb ning en cas dintimidaci. Tamb podem saber que el 66%
dalumnes considera que no pateix cap tipus dintimidaci. Hi ha un 7% que parlen
amb el professor i un 9% que ho parla amb la famlia.
Si alg tintim ida parles am b alg dall que et
succede ix?

7%

No m'intimiden

9%
No ho parlo amb
ningu

7%

Amb els professors

11%

Amb la familia
66%
Amb els companys

31

TR: El bullying escolar

2n Batxillerat

Quan vaig elaborar lenquesta la pregunta 14 era la ms interessant per a mi ja que

era molt important que la gent contestar amb sinceritat perqu amb aquesta
pregunta es podia saber amb plenitud si en el meu centre es donen intimidacions amb
freqncia.
Si alg tintim ida parles am b alg dall que et
succedeix?

0%
23%

Mai
Poques vegades
Moltes vegades

77%

Aquests resultats sn solament de la classe de quart A dESO i es pot dir que sn

resultats molt preocupants perqu ni un sol alumne ha contestat que mai es donen
casos dintimidaci. El 77% de la classe diu que poques vegades es donen intimidacions
per laltre 23 % diu que moltes vegades hi ha intimidaci a lescola. Vull comentar que
la poca gent que ha contestat en lopci de Moltesvegades, al costat, ha dibuixat
signes de +, incls han posat un comentari com per exemple cada dia.
Aquests resultats sn preocupants perqu si en una sola classe han contestat aix, si
les enquestes les haguessin contestat tots els alumnes de quart dESO, els resultats
sintueix que serien fora pitjors.

32

TR: El bullying escolar

2n Batxillerat

A la classe de segon dESO els resultats daquesta pregunta sn similars als de quart,
encara que lnica diferncia s que el 33% dels alumnes han contestat que mai hi ha
intimidacions al centre, un altre 44% diu que poques vegades i laltre 33% que no s
poc, diu que moltes vegades. A continuaci podem observar els resultats de la classe
de segon dESO:

Si alg tintim ida parles am b alg dall que et

succedeix?

18%

35%
Mai
Poques vegades
Moltes vegades

46%

5.2. Conclusions sobre lopini dels alumnes

Un altre qesti molt important s saber quines sn les formes ms freqents
dintimidaci i maltractament entre companys. A continuaci podem observar quina s
lopini de lalumnat de segon i quart sobre aquest assumpte.
Quins sn les formes ms freqents dintimidaci i
maltractament entre companys?

14%

19%

No ho se
Posar mots o deixar en
ridicul

15%

Agredir fisicament
Robar

0%
Amenaces

5%

Aillament, no juntar-se,
etc.

47%

33

TR: El bullying escolar

2n Batxillerat

El 19% dels alumnes no saben quines sn les formes ms freqents dintimidaci.

Segons els resultats la forma ms freqent s posar mots o deixar en ridcul o les
amenaces, amb un 47% i 15% seguidament.
Saber la reacci dels alumnes quan es troben davant una situaci dintimidaci cap a
un altra company nostre s molt important, per tant, a lenquesta, tamb vaig elaborar
una pregunta al respecte.
Qu fas quan un company teu nintimida un altre?

32%

Res, passo del tema

38%
Res, pero crec que hauria
de fer alguna cosa
Aviso alguna persona que
pugui parar la situacio
Intento tallar la situacio
personalment

1%

29%

Com es pot observar, el 38% dels alumnes no farien res al respecte, laltre 32%
dalumnes intentaria tallar la situaci personalment i laltre 29% tampoc faria res
encara que pensen que haurien de fer alguna cosa. De 52 alumnes, solament una
persona avisaria alguna persona que pugui parar la situaci. Aquestes dades
reflecteixen la poca importncia que li arriben a donar alguns alumnes davant
aquestes situacions.
Solament explicaria aquestes dades la por o el temor que puguin tenir alguns alumnes
davant aquestes situacions.

5.3. Conclusions finals per als professors

Desprs de veure els resultats de totes les enquestes, que han de portar a la reflexi, i
que noms han estat contestades per dues classes dESO, que en total sumen 52
alumnes. Crec que caldria augmentar la supervisi en tots els mbits de lescola.
Incls tamb fer reunions amb els pares per informar tot el que calgui sobre el
bullying. I, si s possible, rebre a les classes de tutoria informaci per part dun
especialista sobre el bullying.

34

TR: El bullying escolar

Annexos:

35

2n Batxillerat

TR: El bullying escolar

2n Batxillerat

6. Pellcula Cobardes
6.1. Sinopsi
Gaby s un noi de catorze anys que t por d'anar a l'escola. La seva por s a causa d'un
company de la seva classe anomenat Guille, el qual lidera un petit grup de nois que es
dediquen a fer mal a Gaby fent tot tipus de coses.
Per al mateix temps en Guille tamb t por de
defraudar al seu pare. Tant els pares den Gaby
com els den Guille tamb tenen les seves pors a
diverses coses. Primerament, Joaquim, el pare den
Guille treballa en una empresa dalarmes i t por
de perdre la seva feina, i Merche, la seva mare t por que la seva famlia fracassi. En
canvi Guillermo, el pare den Guille t molta por al
poder que lenvolta, ja que ell s poltic. Magda, s
el nom de la mare den Guille i t por de no conixer
al seu propi fill. Desprs est Silverio, propietari
duna pizzeria, aquest s lnic personatge que
sembla que no t gens de por a res i que tamb s lnic que sap tot el que li passa a
Gaby. Grcies als consells que aquest li dna a Gaby, va poder definitivament acabar
amb lhorrorosa situaci a qu Gaby es trobava i
planifica una trampa perqu no tornin a molestar-lo
mai ms. Aquest pla consistia en gravar en Guille
mentre li pegava a en Gaby, per aix poder amenaarlo dient-li que ho diria als seus pares. Una vegada en
Gaby va poder combatre la seva situaci i acabar-la
definitivament, en propi Gaby es va convertir en agressor dun altre company de la
seva classe.

6.2 Anlisi de la pellcula

Amb aquesta pellcula, una persona que no sap qu s exactament el concepte
bullying, desprs dhaver vist aquest concepte li queda molt ben ents ja que a la
pellcula contnuament es poden observar moltes caracterstiques prpies del bullying.
Noms comenar la pellcula ja es pot observar amb el sempre fet de veure al noi que
aquest no t gaire amics, tamb qui s lacosador, al qual ja es veu que s un noi
popular, intelligent incls el lder daquest grup damics amb qui est.

36

TR: El bullying escolar

2n Batxillerat

Un altra cosa molt clara que es pot observar s lambient i la poca comunicaci dels
pares tant de la vctima com de lacosador, s a dir, den Gaby i den Guille. A la
pellcula el professorat i pares mostren cert passotisme respecte a les situacions
violentes que es mostren ja que arriben a confondre de manera molt injusta que la
vctima en veritat s lagressor i lagressor s vctima, dient incls que lagressor, o sigui
en Guille, est millorant el seu rendiment acadmic i en Gaby baixant el seu
rendiment quan a la pellcula es mostra com en Gaby est bastant atent a les classes
encara que no estigui molt per a causa de lassetjament que li estan causant.
Ni els pares, ni els professor sn capaos dindentificar qui s la vctima realment, i
aquest fet s molt habitual avui en dia als collegis.
Noms comenar la pellcula podem veure com
al protagonista li envien missatges al telfon
posant-li amenaces o burles i li posen malnoms,
ja que li diuen zanahoria pel simple fet de tenir
el cabells de color taronja. Cal dir que a la
pellcula no solament lagredeixen fsicament
sin que larriben a insultar, escopir, ficar-li objectes a la motxilla per tal que linculpin
sense que hagus fet res i aix fer que els companys i professors pensin que s un
lladre, el tanquen al lavabo mentre cremen una paperera posant la seva vida en perill,
el persegueixen sempre corrent fins a casa per agredir-lo o robar-li, etc.
El protagonista reflecteix molt b les conseqncies del seu problema i el problema del
bullying en general ja que hi ha moments del protagonsita que fins i tot arriben a
emocionar lespectador i que podem veure com poc a poc el protagonista s ms feble
psicolgicament. Hi ha una escena que reflecteix
perfectament com el seu estat dnim i la seva feblesa
psicolgica sn mnimes. En aquesta escena es pot
observar com el protagonista est jugant a un joc i on
el propi protagonista del joc est a dalt dun edifici
molt alt i en Gaby decideix sucidar-se. Aix s una
caracterstica clara de les conseqncies que pot
arribar a causar el bullying.
Aquest cas de la pellcula s un cas una mica sorprenent, ja que al final de la pellcula
en Gaby acaba superant el seu problema amb els companys que li feien bullying i dic
sorprenent perqu en Gaby una vegada ha superat el seu problema i agafa el control
de la seva prpia situaci respecte als companys, ja que s el propi Gaby qui finalment
acaba fent bullying a un altre company de la seva classe. Aix no s destranyar ja que
han passat diversos casos a la vida real on la prpia vctima acaba sent agressor.

37

TR: El bullying escolar

7. Qestionari.

38

2n Batxillerat

TR: El bullying escolar

2n Batxillerat

10. S i alg tintimida parles am b alg dall que et s uccedeix?

a. N ing mintimida.
b. N o ho parlo amb ning
c. A mb els professors
d. A mb la famlia
e. A mb els companys
11. S i has intim idat a lgun company teu tha dit alg alguna cosa al respecte? (pots triar ms duna
res posta).
a. N o he intimidat ning
b. N ing mha dit res
c. S , als me us professors els ha semblat mala ment.
d. S , a la meva famlia li ha semblat malament.
e. S , als me us companys els ha semblat malament.
f. S , la meva familia mha dit que esta va b.
g. S els meus professors mhan dit que est b.
h. S , els me us companys mhan dit que est b.
12. S i has participat en s ituacions dintim idaci cap als teus companys, per qu ho vas fer? (pots triar ms
duna resposta)
a. N o he intimidat a ning.
b. N o ho s.
c. P erqu em provoquen.
d. P erqu son diferents (gitanos, paios.)
e. P erqu eren ms dbils.
f. P er molestar.
g. P er gastar una brom a.
h. A ltres ..
13. Q uins sn les dues formes ms freqents dintimidaci i maltracta ment entre com panys?
a. N o ho s.
b. P os ar m ots o deixar en ridcul
c. A gredir fs icament
d. Robar
e. A menaces
f. A llament, no juntar-se.
g. A ltres .
14. A mb quina freqncia es donen intimidacions al teu ce ntre?
a. M ai
b. P oques vegades
c. M oltes vegades
15. Q u
a.
b.
c.
d.

penses dels nois i de les noies que intimide n a altres companys?

Q ue no s per qu es fiquen amb ells.
Q ue sn ms forts.
Q ue ho fan amb intenci de fer una broma.
A ltres .

16. Q u
a.
b.
c.
d.

fas quan un compa ny teu nintimida un altre?

Res, passo del te ma
Res, per crec que hauria de fer alguna cosa.
A viso alg que pugui parar la situaci.
Intento tallar la situaci pers onalment.

17. Q u
a.
b.
c.

hauria de passar perqu sarregls la intim idaci o maltracta ment?

N o es pot arreglar.
N o ho s.
Q ue es faci alguna cos a (explica breument el que i qui ho hauria de fer: familia, profes sorat,
companys ):

39

TR: El bullying escolar

2n Batxillerat

8. Entrevista a M. S. G. (Psicloga collegiada

amb nmero 13901)
1. Qu s el Bullying?
Bullying s una paraula anglesa que significa intimidaci.
El Bullying (tamb conegut com assetjament escolar) es refereix a qualsevol forma de
maltractament psicolgic, verbal o fsic produt entre escolars de forma reiterada al
llarg d'un temps determinat.
2. Com poden saber els pares que el seu fill / a pot estar patint assetjament escolar?
s bastant com que lassetjat viu terroritzat amb la idea d'assistir a l'escola i que es
mostri molt nervis, trist i solitari en la seva vida quotidiana.
3. Es culpable la famlia de la conducta de lagressor?
En els assetjaments escolars, s'identifica la probable existncia d'una educaci familiar
molt permissiva, que afavoreix que el nen mostri dificultats per posar-se en el lloc de
l'altre i que el seu nivell de frustraci sigui molt baix.
4. Quines conseqncies psicolgiques ocasiona el bullying als agressors i les
vctimes?
En els agressors, les conductes d'assetjament poden fer-se crniques i convertir-se en
una manera illegtima d'aconseguir els seus objectius, amb el consegent risc de
derivaci cap a conductes delictives, incloent violncia domstica i de gnere. En les
vctimes, pot ocasionar la deterioraci de l'autoestima, ansietat, depressi, fbia
escolar i intents de sucidi, amb repercussions negatives en el desenvolupament de la
personalitat, la socialitzaci i la salut mental en general.
5. Com podries resumir la personalitat de l'agressor?
Normalment l'agressor o assetjador no t perqu patir cap trastorn de personalitat,
sin que fonamentalment presenta absncia d'empatia, que explicaria la seva
incapacitat per posar-se en el lloc de l'assetjat i ser insensible al sofriment d'aquest,
presentin un nivell de frustraci molt baix i algun tipus de distorsi cognitiva, a eludir
l'evidncia dels fets i delegar les responsabilitats en uns altres.

40

TR: El bullying escolar

2n Batxillerat

6. Qu creu que hauria de fer un pare que descobreix que el seu fill est patint
assetjament escolar? I un professor?
- Cal convncer a la vctima del fet que recorri a l'ajuda dels seus pares i professors i
denunciar al ms aviat possible aquesta situaci.
- Parlar calmadament amb el seu fill(a) sobre les raons de participar en aquests
comportaments.
Per ajudar-ho, necessita saber que pot comptar amb l'ajuda dels adults en qualsevol
moment, i aix, anar recuperant la confiana i poder superar aquesta situaci.
- Informar al Director o Coordinador de l'escola de qualsevol incident d'abs o
intimidaci, fins i tot si el seu fill(a) ha participat en aquests comportaments. Aix els
ensenyar a ser responsables del seu propi comportament.
Tamb buscar ajuda de fora. El comportament d'abs o intimidaci requereix un
abordatge integral. El psicleg o conseller pot oferir ms suggeriments o de treballar
amb el seu fill(a) per desenvolupar noves habilitats emocionals i socials. Parlar
calmadament amb el seu fill(a) sobre les raons de participar en aquests
comportaments.
7. s ms com l'assetjament escolar entre nens o nenes?
Els casos de bullying solen donar-se en nens i nenes, sent lleugerament major el
percentatge de nenes en el perfil de vctimes.
8. Quines sn les principals causes d'assetjament escolar?
Les principals causes depenen de les caracterstiques psicolgiques de l'agressor, del
seu entorn familiar i escolar. Per tamb poden influir elements externs com la
televisi, ja que la violncia en els mitjans t efectes sobre la violncia real, sobretot en
nens.
9. Quant temps pot durar?
El temps durant el qual la vctima cregui que encara pot ser novament blanc d'atacs.
10. L'assetjament escolar, es produeix ms en collegis privats o pblics? A quines
edats afecta ms?
No hi ha cap estadstica que demostri si es dna ms en collegis pblics o privats
Els casos de bullying solen donar-se en nens i en nenes en procs d'entrada a
l'adolescncia (12-13 anys).

41

TR: El bullying escolar

2n Batxillerat

11. Com creu que podria prevenir l'assetjament escolar?

Prevenir el bullying, requereix una intervenci simultnia sobre factors individuals,
familiars i socioculturals. Prendre mesures concretes sobre la poblaci de risc, o sigui
els adolescents, i promoure una canvi de mentalitat respecte a la necessitat de
denncia dels casos d'assetjament escolar, encara que ells no siguin les vctimes, i
tamb formar al professorat en habilitats adequades de prevenci i resoluci de
conflictes escolars, amb la finalitat de millorar la convivncia educativa i prevenir la
violncia, ensenyant a resoldre conflictes de forma constructiva: pensant, dialogant i
negociant.
12. Quin tipus de violncia creu que s pitjor, la violncia fsica, psicolgica o verbal?
Tots els tipus de violncia sn dolents, per de totes les modalitats la ms difcil de combatre
s la psicolgica, per ser una actuaci freqentment invisible i que no deixa petjada.
13. Podria donar una opini personal?

No cal confondre aquestes situacions amb els tpics alts i baixos que es produeixen en
les relacions entre els alumnes perqu aquests sn fenmens pertorbadors per no
sn veritables problemes de violncia, encara que poden degenerar en ells si no es
resolen de forma adequada.
Per prevenir, s convenient deixar de pensar que tot aix s normal entre escolars, i
que es tracta de bromes de criatures.

42

TR: El bullying escolar

2n Batxillerat

9. Conclusions
Les agressions escolars sn el conjunt de maltractament fsic, psicolgic i verbal entre
escolars que es repeteix durant un temps. Hi ha dhaver una vctima i un agressor. La
paraula bullying significa en angls maltractament. Aquest concepte inclou
principalment la violncia fsica. En canvi, el mobbing inclou la violncia verbal. El
primer psicleg i ms important que va dedicar tots els seus estudis a les agressions
escolars, s a dir, al bullying, va ser el noruec Dan Olwes a lany 1973. El ms important
a lhora destudiar els tipus dagressions, s tenir en compte els efectes que poden
produir a les vctimes. El bullying poc arribar a provocar conseqncies irreversibles
sobre la vctima tant psicolgiques com fsiques.
El bullying s un tema preocupant que, daltra banda, costa de detectar. Posar mots,
agredir fsicament, allament, intimidaci sn les agressions ms habituals. Les
persones que utilitzen la seva fora per ficar-se amb els ms dbils solen fer-ho
motivats per una autoestima baixa, s a dir, per una gran inseguretat emocional. La
caracterstica principal de lagressor s el saber utilitzar el seu poder sobre altres
persones. Sovint, els agressors sn corpulents. La pressi en grup condiciona molt
lactitud de cada persona i aix fa que es comporti lagressor duna manera violenta.
Les vctimes solen ser ms dbils i bastants innocents, sense amics o sense cap tipus de
recolzament de companys, i que tamb solen ser una mica insegures com els propis
agressors.
Un agressor sempre ser agressor si no satura a temps la situaci. Els espectadors sn
molt importants, incls es pot dir que sn els que tenen ms facilitat alhora de parar
una situaci de violncia escolar. La pellcula Cobardes s un clar exemple de bullying.
A travs del visionat daquesta pellcula resulten molt ms fcils dentendre diversos
aspectes relacionats amb el bullying. Lentrevista realitzada a una psicloga
acostumada a tractar amb casos dassetjament, em va ajudar a veurels duna manera
ms propera.
Lenquesta que vaig elaborar, permet observar diferents punts de vista de lalumnat.
Concretament dels alumnes de segon i quart dESO. s evident que no tenen una idea
molt clara del concepte de bullying, per s que saben detectar quan es produeix o
quan viuen una situaci dassetjament. La meva conclusi final, deduda a partir dels
resultats de lenquesta, s que caldria informar ms lescola, tant als alumnes com als
pares, sobre labast i les conseqncies del bullying.

43

TR: El bullying escolar

2n Batxillerat

10. Bibliografia
Llibres:
ANEAS SNCHEZ, Asela (2009) Acoso escolar y convivncia en las aulas. Editorial:
Formaci Alcal. Jan.
BARBA, Joaquina. (2010) SOS! Bullying: [entendre l'assetjament escolar]. Edicions del
Bullent. Picanya (Valncia).
BEANE, Allan L. Bullying : aulas libres de acoso. Gra. Barcelona, 2008.
CEREZO, Fuensanta. (2010) Intervencin psicoeducativa y tratamiento diferenciado del
bullying : concienciar, informar y prevenir. Pirmide. Madrid.
HARRIS, Sandra / GARTH F. Petrie. (2003) El acoso en la escuela. Ediciones Paids
Ibrica. Barcelona S.A
MACFARLANE, Aidan (2005). Bullying : quan els joves sn vctimes i agressors : una
guia per a fer front als maltractaments. Bromera. Alzira.
RODRGUEZ, Nora . (2004) Stop Bullying. Primera edici. Barcelona: RBA.

Pgines web:
http://www.acosomoral.org/
http://www.colegiointernacional.edu.mx/tips-bullying-cim.pdf
http://www.digibug.ugr.es/bitstream/10481/863/1/15887303.pdf
http://www.xtec.cat/~jcollell/ZHomo%20Bullying%20Racista.htm
http://www.slideshare.net/calapatardo/bullying-1449322

http://www.guiainfantil.com/educacion/escuela/acosoescolar/papelpadres.htm
http://www.consejos-e.com/Documentos/Sociedad-Ninos-Jovenes-Todos-lospublicos/Bullying-hay-que-actuar-al-primer-sintoma_1173.html

44