La medicina del futur:

La marihuana teraputica.

ngela Lasso Barona

2bat-A

1. I
n
t
r
o
ducci
1.1 Propsit
1.2 Una breu historia
1.3 Mtodes de consumici
1.4 Variaci de plantes
1.5 cnnabis medicinal
2. Qu entenem sobre el THC: el component psicoactiu del
cnnabis

3. Com afecta el cnnabis en el nostre organisme:

3.1 Aparell respiratori
3.2 Aparell circulatori
3.3 Sistema nervis
4. Aplicaci directa del cnnabis com a medicina
4.1. Quimioterpia del cncer
4.2. Sida
4.3. Epilpsia
4.4. Paraplegia i quadriplegia
4.6. Conclusi
5. Model actual legislatiu sobre la marihuana a Espanya i
Catalunya.
6. Conclusi
7. Bibliografia
8. Agraments

1Introducci.
1.1 Propsit.
Desprs de l'alcohol i la nicotina, la marihuana s la droga recreativa ms
consumida als pasos occidentals. Cada vegada sn ms els debats que es
celebren entorn de les aplicacions teraputiques d'aquesta droga i dels seus
derivats.
Amb aquest treball intento explicar els grans avanos duts a terme en el camp
de la medicina, de com una droga pot ser perjudicial i tamb pot ser beneficiosa
en diverses malalties. Tot i que la indstria farmacutica encara no ha
aconseguit sintetitzar derivats del THC, cada vegada sn ms els estudis que
demostren que fumar marihuana permet a molts malalts de cncer o de sida

estabilitzar els seus dolors. Es aqu la meva partida del meu treball, buscar o
informar-me de les diferents aplicacions del cnnabis al mn de la medicina.
No sha doblidar que es una droga, que s perjudicial per el nostre organisme,
llavors, tamb explico com ens afecta aquesta droga i a ms com es comporta
la llei davant aquest tema, la marihuana , si intenta treure-la com a medicina o
si intenta deixar les portes obertes cap al futur.

1.2 Una breu histria del cnnabis.

Originari de l'sia central, el cnnabis va poder haver estat conreat fa ja 10.000
anys. Es pot afirmar amb seguretat que es conreava en xina en el 4000 aC i va
ser utilitzat durant molt temps com a medicina. La primera prova de l's
medicinal del cnnabis, era per a la malria, el restrenyiment, els dolors
reumtics i alguns trastorns. Tamb amb la resina s'utilitzava com analgsics
per a cirurgia. En un altre llocs com l'ndia era recomanada per estimular la
ment, baixar la febre, induir el somni fins i tot per curar malalties venries.
En la Europa medieval, el pastor angls Robert Burton, en la seva famosa obra
The anatomy of Melancholy , publicada en 1621, suggeria l's del cnnabis en
el tractament de la depressi. El New English Dispensatory de 1764
recomanava l'aplicaci de l'oli d'aquesta planta com a tractament de la tos, les
malalties venries i la incontinncia urinria.
Cal dir que la marihuana o cnnabis, s una de les plantes psicoactives
conegudes per la humanitat des de fa temps. Botnicament est integrada en
la famlia Cannabaceae i el gnere Cnnabis. Aquesta planta pot adoptar el
sexe mascul, femen o hermafrodita. El sexe de la marihuana s molt
important, ja que noms les femelles ens proporcionen flors<< cogollos >>. Les
femelles produiran aquestes flors, riques en resina. Si s mascle, produir
borses de pollen per fecundar a les flors de les femelles. Les hermafrodites
adopten els dos sexes alhora, de manera que produeixen flors de femella i de
mascle, aix que poden auto fecundar-se i crear llavors. Les hermafrodites sn
plantes gaireb poc comunes i s difcil que apareguin.

.
El cnnabis s'ha convertit en unes de les plantes ms difoses i diversificades.
Creix, ja sigui de forma silvestre o com a planta conreada, per tot el mn en
una gran varietat de climes i sls. Durant segles, va ser la ms important font
de matria primera per al desenvolupament de teles fins a l'arribada de les
fibres sinttiques.
Les llavors han estat utilitzades com a menjar d'animals i en ocasions per a
humans. L'oli contingut en les llavors, va ser utilitzat antigament per a
illuminaci i fabricaci de sab, i ara ocasionalment s'utilitza en la manufactura
de vernissos, linleum i pintures.
Els components qumics responsables dels efectes txics i medicinals es
troben principalment en una resina daurada i enganxosa extreta de les flors de
les plantes femenines. La funci de la resina s servir de protecci contra la
calor i preservar la humitat durant la producci.
La planta de marihuana cont ms de 460 components, dels quals ms de 60
tenen l'estructura carboni-21 tpica dels cannabinoides. L'nic que s altament
psicoactiu i alhora es troba present en gran quantitat, habitualment entre 1 i 5%
de THC. Alguns sn aproximadament tan potents com el delta-9-THC, per
solament es troben en unes poques varietats de cnnabis i en quantitats
menors.

1.3 Mtodes de consum

durant milers d'anys els productes derivats del cnnabis s han consumit en
diferents cultures humanes, per la qual cosa no resulta sorprenent que les
formes adoptades per aquesta droga hagi estat moltes, algunes de les quals
passem a descriure a continuaci.

Fumar:
Fumar s una de les formes ms efectives d'ingerir cnnabis i d'experimentar
ms rpidament els seus efectes en el cervell, sent el cigarret de marihuana la
forma preferida al mn occidental.
Aquest cigarret consta d'una quantitat variable de fulles de marihuana ( de les
quals prviament s'han extret les tiges i les llavors) que s'introdueixen en un
cilindre de paper darrs, embolicat a m o a mquina.
La marihuana tamb pot fumar-se amb tota una varietat de pipes ja siguin la
tpiques de fumar tabac o pipes especialment dissenyades per a tal fi,
fabricades amb materials resistents a la calor, ja que la marihuana no queda
encesa, de manera que cal encendre-la constantment. Per totes les formes,
es basen en el mateix principi: inhalar el fum.

Aliments i begudes:
El tetrahidrocannabinol, s una substancia que es pot extreure's i afegir-se a
diversos productes alimentessis i begudes, d'aquesta manera introduint-se en
el cos. Aquesta forma de consum implica una absorci molta ms lenta i evita
els efectes irritants de la marihuana que provoca la inhalaci del fum. Per cal
tenir en compte, que quan aquesta planta s'escalfa ms de l'hagut i es barreja
amb aliments, com per exemple la mantega, per preparar galetes; la marihuana
genera una quantitat addicional de THC a causa de la descomposici qumica

de l'cid dicarboxlic inactiu, que s un derivat del component THC, presents en

els preparats de la planta. D'aquesta manera entenem que el consum del
cnnabis en aliments o begudes, produeix un efecte ms fort i durador que
inhalant directament el fum, a ms no s el mateix fumar-ho, al fet que es
digereixi en el sistema digestiu.

1.4 Variaci de plantes:

Dins de la famlia dels cannabinoides ens topem tres classes de plantes.
Cadascuna amb diferents aportacions. A continuaci veurem quines sn.
SATIVA:

La Cnnabis sativa s probablement la forma ms comuna de cnnabis arreu

del mn i tamb la varietat amb ms aplicacions.
La Cnnabis sativa s generalment una planta alta, t un to verd ms clar que
altres tipus de plantes. Les seves fulles estan formades de llargs i estrets <<
cogollos >>. En general, el fullatge d'una planta sativa s una mica menys dens
que el de les altres varietats. Aix permet un flux d'aire major al voltant i entre
les plantes, que resulta un creixement ms sa i amb menor risc de fongs en
condicions tropicals humides.
Com hem dit, s una planta que creix ms alta que daltres tipus de cnnabis,
guanyant altura al llarg de tot el seu creixement i en les fases de floraci. Aix
es degut del seu origen tropical de les varietats sativa. A les regions properes a
l'equador, la durada del dia no canvia massa durant tot l'any, de manera que les
varietats sativa estan adaptades tant a crixer com a florir en un fotoperode
curt, bastant uniforme.

Malgrat el seu pes menor i temps potencial de floraci ms llarg, les Satives
sn molt apreciades per molts conreadors pel seu efecte 'euforitzant', que es
pot caracteritzar com a cerebral, energtic, creatiu, rialler .

INDICA:

Sacostuma a considerar que la Cnnabis Indica s originria del subcontinent

asitic, possiblement dAfganistan. Lamarck, el primer botnic europeu que va
classificar aquesta espcie, va rebre les mostres de lndia i va denominar la
planta Cnnabis indica en reconeixement daquest fet.
Cnnabis Indica s ms compacte, un arbust de tija ms gruixuda, en general
aconsegueix una altura de menys de dos metres. El fullatge s dun to verd
fosc, amb alguns exemplars semblen tenir fulles gaireb blaves o verd-negres.
Aquestes fulles es componen de << cogollos>> curts i amples.
Les varietats indiques tendeixen a produir ms branques laterals i a un
creixement ms dens que les satives. Doncs el resultant, sn plantes ms
amples i ms espesses.
Les indiques sn una font rica en cannabinoides (THC ). Mentre que
la sativa sovint produeix una major quantitat de THC que daltres
cannabinoides. Aquesta planta acostuma a produir efectes ms centrats en el
cos que les sativa: millora de les sensacions fsiques, relaxaci, sequedat
bucal, vermellor dels ulls i augment de les ganes de menjar. Aquests efectes
sovint sagrupen sota el terme flipada, en contraposici a la collocada que
proporcionen les varietats satives. Aix no vol dir que les indiques no tinguin
cap efecte psicoactiu, sin que tamb tenen efectes fsics notables,
intensifiquen les sensacions fsiques, per aix tenen lefecte flipada .

Les soques de Cnnabis indica es cultiven gaireb en exclusiva per les seves
propietats medicinals i psicoactives, i segurament sn les varietats de
marihuana medicinal ms comunes.

RUDERALIS:

El nom ruderalis ve de ruderal, un terme que fa referncia a les espcies de

plantes silvestres, que sn les primeres a colonitzar la terra, i que han estat
pertorbades per forces naturals o activitats humanes. Les espcies ruderalis
creixen comunament en camins o en terrenys agrcoles que s'han deixat en
guaret.
La Cnnabis ruderalis es descriu provisionalment com el tercer tipus de
cnnabis, ja que els botnics no estan segurs si es pot qualificar com una
espcie en si mateixa. La varietat daquesta planta s una soca no cultivada
originria de Rssia, Europa central i sia central i s'adapta a les condicions
ambientals ms dures que es troben en aquests llocs.
Tenen una estatura molt petita, sovint entre 30 cm i 80 cm quan est
completament desenvolupat. Produeix noms unes poques branques i t
<<cogollos >> amples i gruixuts, similars als de la Cnnabis indica. Aquesta
variaci de planta te la capacitat de desenvolupar-se ms rpidament que les
antres plantes. El temps que pot trigar en arribar el mxim creixement es
calcula entre 5 setmanes, a diferencia que les altres que poden tardar entre 12 i
15 setmanes.

Aquesta varietat, sol ser menyspreada per molts conreadors, per no arribar al
nivell de producci de THC de les satives i indiques, t una caracterstica que
les fa molt especials. Sn totalment independents per comenar el procs de
floraci, s a dir, que no depenen del fotoperodes (la relaci entre hores de
llum i de foscor per florir). Doncs al tenir poca substancia del THC no tenen
molt efecte psicoactiu i no provoca tants trastorns com les altres.

1.5 Cnnabis medicinal.

El cnnabis medicinal, tamb conegut com a marihuana mdica i medi-wiet, s
el cnnabis que t la fi de tractar o alleujar un smptoma, una dolncia o una
malaltia en lloc de propsits recreatius o espirituals. Tot cnnabis que contingui
una quantitat efectiva de cannabinoides actius (s a dir, que no sigui camo
industrial), pot considerar-se cnnabis medicinal si s'usa per a aquest propsit.
La histria de l's de la marihuana medicinal comena a les fases primignies
de la medicina i la farmacologia, quan els humans van comenar a usar
deliberadament les plantes pels seus efectes sobre el cos en lloc de com a font
d'aliment. El primer esment que hi ha constncia de l's del cnnabis en un
context mdic procedeix de la Shennong pn Tsao ching (la Gran
[enciclopdia] Herbat de l'Emperador Shennong), un dels primers textos de la
medicina herbat que data del 2700 a. C.
El cnnabis va seguir sent part essencial d'incomptables medicaments, des del
xarop per a la tos fins als preparats digestius. El cnnabis era l'extracte
medicinal de plantes ms receptat, fins que va ser prohibit en moltes zones del
mn durant la dcada dels trenta.
Afortunadament, el descobriment en dcades recents dels avantatges naturals
de la marihuana com a medicina ha condut a un ressorgiment en la seva
utilitzaci. En l'actualitat, la majoria de pacients opten per medicar-se utilitzant
el cnnabis en la seva forma natural, en lloc de concentrat o en versions
sinttiques. El cnnabis i els seus extractes poden permetre un major control i
una millor determinaci de la dosi, i tamb poden aportar un repertori ms
extens de cannabinoides, molts dels quals semblen tenir interaccions
beneficioses en ser administrats alhora.
Les varietats de plantes ofereixen un ventall molt ampli als conreadors
d'espcies medicinals per seleccionar els tipus de cnnabis millor adaptats a
les seves necessitats.

2 Qu entenem sobre el THC: el component psicoactiu del

cnnabis.

Al segle XIX , es desconeixia la identitat qumica dels principis actius del

cnnabis i no existia mtode algun per quantificar-los, resultava impossible
controlar la qualitat. Aquesta va ser una de les raons per la qual, amb el temps,
els preparats de cnnabis van ser deixats de costat. No obstant aix, aquestes
deficincies tamb van servir per intensificar la recerca de la identificaci dels
principis actius que componen el THC en estat pur, i que a ms es puguin
realitzar elaboracions medicaments ms segurs. el s XIX va ser, sens dubte un
segle important en la recerca qumica de substncies psicoactives vegetals.

La principal substncia activa en la marihuana s el delta-9tetrahidrocannabinol (THC), que causa molts dels efectes coneguts de la droga.
Quan es fuma la marihuana, els seus efectes comencen gaireb
immediatament. El THC passa rpidament dels pulmons cap al torrent sanguini,
on s transportat a la resta del cos, incloent al cervell. Si es fuma, els efectes
de la marihuana duren entre una a tres hores. Si s'ingereix la marihuana en un
aliment o beguda, l'inici dels efectes s ms lent, generalment comena entre
mitja hora a una hora desprs, per poden durar fins a quatre hores. Quan es
fuma marihuana, es diposita molt ms THC en el torrent sanguini que en
menjar-la o beure-la.
Aquesta substancia t la capacitat de canviar el comportament d'una persona,
ja que s capa de connectar-se als receptors de les cllules nervioses , aix
comporta un canvi de la seva activitat. En determinades parts del cervell, que
estan relacionades amb la memria, la coordinaci, el pensament, el plaer i la

percepci del temps, es on es concentren els receptors dels cannabinoides.

Tamb els nervis d'altres parts del nostre cos tamb tenen receptors de
cannabinoides. El THC alleuja el dolor per no s'uneix als receptors del cervell
de la mateixa forma que ho fan la morfina, l'herona i altres drogues.
Crea eufria en estimular les cllules del cervell que alliberen dopamina, i
tamb interfereix amb la forma en la qual el cervell processa i forma nous
records. Pot provocar allucinacions i deliris en el consumidor, aix com canvis
en la seva forma de pensar. Tots aquests efectes de la marihuana la
converteixen en una droga popular, encara que en alguns casos, pot afectar als
promotors de la salut mental. El National Institute on Drug Abusi indica que el
consum de THC pot desencadenar alguns smptomes d'esquizofrnia.
El component del THC tamb s conegut per provocar "antojos" a causa del
seu component, que fa augmentar les ganes de menjar. Tamb indueix a la
persona a un estat de relaxaci i afecta al seu sentit de l'olfacte, de la vista i de
l'oda. s conegut per provocar fatiga i, en algunes persones, disminueix els
smptomes d'agressi. Alguns estudis han demostrat que el THC s adequat
per tractar els vmits i les nusees, i t algunes qualitats antiemtics.

3.Como afecta el cnnabis en el nostre organisme.

El consum de cnnabis pot alterar el nostre organisme de forma que no
controlem els nostres impulsos. En el moment de consumir-ho es comena a
notar els efectes psicolgics als 15 o 20 minuts si la via utilitzada s la
inhalaci, i entre 20 i 60 minuts si s la ingesti. s aleshores quan sassoleix el
pic de concentraci mxim. Els efectes a nivell fisiolgic sn els segents:

Augment de la gana
Sequedat de boca
Enrogiment ocular (tot i que la irritaci dels ulls s lefecte caracterstic
degut al fum, els cannabinoides produeixen dilataci dels vasos
conjuntivals i envermelliment ocular caracterstic)
Brillantor de la crnia
Taquicrdia
Suor
Moderada analgsia i somnolncia
Descoordinaci motora
Falta dexpressi mmica.

Els efectes psquics subjectius duren entre una hora i una hora i mitja en el cas
de la inhalaci, i ms estona si el producte s ingerit. Aquests efectes sn:

Sensaci subjectiva deufria i benestar

Relaxaci
Desinhibici i tendncia al riure fcil
Alteracions del temps o de la seqncia dels esdeveniments

Despersonalitzaci
Alteracions de la memria de curt termini.

El consum del cnnabis en dosis molt elevades pot generar un trastorn mental
que normalment solen ser atacs de pnic i a vegades percepcions
distorsionades, especialment dels sons i dels colors.
Ara que hem fet una breu explicaci dels efectes que pot produir el cnnabis al
nostre organisme de forma general, ara farem una explicaci una mica ms
concreta dels efectes psicoactius del cnnabis.

3.1 Aparell respiratori.

L'abs de drogues pot perjudicar moltes parts del cos, incloent el sistema
respiratori, i encara que fumar s una causa coneguda de malaltia pulmonar, la
injecci de drogues pot conduir a problemes respiratoris potencialment mortals.
Les persones que fumen tabac i marihuana estan en un risc ms alt de
desenvolupar malaltia pulmonar obstructiva crnica (EPOC) que els que fumen
noms una de les substncies.
El fet de fumar augmenta el risc d'infeccions pulmonars crniques o greus,
independentment de la substncia fumada. El fum calent irrita les vies
respiratries i danya el cili protector, que recobreix els pulmons, la qual cosa
porta a una disminuci de la resistncia a les infeccions com la pneumnia i la
bronquitis.
Els consumidors de marihuana tenen una proporci ms alta de malalties
respiratries que els que no la usen.
Quines poden ser els problemes respiratoris mes comuns associats amb
l's de marihuana?

Sinusitis: com a resultat de la irritaci que produeix el fum en les fosses

nasals.
Bronquitis: la inflamaci dels bronquis que sn les estructures que
condueixen l'aire des de la trquea als pulmons. Els consumidors
crnics de marihuana tussen sovint produint mocs de color verdgroguenc amb residus de sang.
Cncer de Pulm: el fum de marihuana cont ms substncies
qumiques que produeixen cncer que el fum de tabac. En els homes;
disminuci de la masculinitat, per que redueix els nivells circulants de
l'hormona masculina testosterona que s essencial per al
desenvolupament dels carcters sexuals secundaris, to de la veu,
distribuci muscular, creixement de barba i borrissol a ms de

Impotncia i infertilitat. S'han descrit alteracions en l'estructura dels

espermatozoides, que fins i tot podria provocar efectes congnits en els
fills dels usuaris. En la dona; l's perllongat provoca alteracions
menstruals, disminuci dels carcters femenins secundaris i reforament
dels masculins, reducci dels sens, augment del borrissol de la cara.
Infertilitat, complicacions en l'embars, alteracions en el pes del fetus en
nixer.
Un aspecte important que hem de recordar s que fumar 3 a 5 cigarrets
de marihuana per setmanal s equivalent a fumar 16 cigarrets comuns
de tabac per dia. Fumar no ms un cigarret de marihuana t com a
efecte immediat l'augment els batecs del cor (taquicrdia) i elevar la
pressi arterial fins a un 50% del valor. O sigui que patir angina de pit
(dolors precordials), pressi arterial alta (hipertensi) o diabetis corren
majors riscos si fumen marihuana.

3.2 Sistema circulatori:

Molts metges que estudien el corrent sanguini del nostre organisme, han
arribat a la mateixa conclusi, fumar marihuana afecta el sistema circulatori
ms que qualsevol altra droga a causa dels alts nivells de THC en la sang.
Els usuaris se senten atrets a la marihuana pels efectes psicoactius del
THC, sense importar-los els riscos que poden provocar.
Quins sn aquests riscos ?
-

La taquicrdia, o augment de la freqncia cardaca:

s l'efecte principal de la marihuana en el sistema circulatori. Segons el
Departament de Prevenci i Educaci sobre l'Alcohol i les Drogues de la
Universitat Estatal de Colorado i New York, coincideixen en que la
freqncia cardaca pot augmentar en un 50%. Els efectes en la
freqncia cardaca ocorren en minuts usant marihuana.
Pressi arterial:
la marihuana augmenta la pressi arterial, sense importar si tens un
historial d'hipertensi o no. Aquest augment s ms perjudicial si tens
problemes de pressi arterial ja existents. Els efectes de la marihuana
en la pressi arterial es relacionen directament amb els efectes en el cor,
l'altre component principal del sistema circulatori.

3.4. sistema nervis:

Per a l'estudi dels efectes que provoca la marihuana en el cervell es poden
utilitzar diversos enfocaments. Per exemple, podem demanar a els qui les

consumeixen que ens narrin en primera persona les seves prpies experincies
subjectives, mtode de la qual existeixen una amplia aportacions testimonials .
Desprs tenim el mtode cientfic on podem recrrer a diferents camps de
recerca, de quines sn les alteracions fisiolgiques i psicolgiques en el
funcionament del cervell indudes per aquesta droga.
Descripci subjectiva de un << colocn >> de marihuana.
Milions de persones prenen marihuana per els ses efectes psicotrpics. No
resulta fcil descriure amb precisi cientfica lestat de intoxicaci produda per
aquesta droga, donat que es tracta duna experincia profundament subjectiva,
difcilment traslladable a paraules i a ms s desigual a un individu a un altres,
ja que la experincia depn de molts variants, alguns del quals son fcilment
identificables:
1. La dosis de la droga es molt important, ja que per si mateixa determina
si el usuari simplement << es colloca >>, s a dir, experimenta una
intoxicaci agradable, o passa al segent nivell dintoxicaci i es torna
<< anat >>, estat en el qual solen produir-se allucinacions que
condueixen a un esta de immobilitat i de somnolncia; en dosis
elevades, el cnnabis pot desencadenar experincies molt
desagradables, com atacs de pnic incls psicosis.
2. La experincia subjectiva depn molt del entorn on es consumeix.
Probablement, la que es viu quan es consumeix en companyia damics i
un ambients agradables es molt distinta a un usuari que es presenta
voluntria de prova en un laboratori per fer proves.
3. Lexperincia amb la droga aix mateixa depn del estat anmic i de la
personalitat del consumidor, de la seva familiaritat amb el cnnabis, aix
com de les seves expectatives. En conseqncia , una persona pot
sentir respostes completament diferents a la droga depenen de si es
troba deprimit o content.
Les distintes fases daquesta experincia amb la marihuana sn: la fase de <<
atordiment >>,de la que es passa directament a la de << colocn >> o <<
subidn >>, que culmina amb la fase << colgat o tocat >>, per acabar finalment
la de << abatiment o baixada >>. El atordiment es una fase transitria a la
sarriba rpidament amb les primeres dosis; es tracta de pessigolles que
recorre tot el cos, aturant-se al cap i a vegades en els braos i cames,
acompanyat duna sensaci de mareig.
Durant la fase inicial dintoxicaci, el consumidor sovint experimenta
sensacions corporals de calidesa ( produda per la dilataci dels vasos
sanguinis induts per la droga i per un augment del fluix sanguini, per exemple
la pell). El augment de la freqncia cardaca generada per la droga tamb es

percep es un puls accelerador. Igualment, el fumadors de marihuana solen

sentir sequedat en la boca i a la gola, acompanyada de la set, sensaci que pot
augmentar pels efectes irritants del fum.
Com ja sabem el THC exerceix intensos efectes en el centre superiors del
cervell i altera el mode en el que normalment es processa i es analitza els
estmuls sensorials, i tamb el mateix processament cerebral. La fases inicials
del << subidn >> van acompanyades duna excitaci fsica y mental, ja que el
cnnabis es en gran part euforitzant, que comporta un estat dnim bo i una
sensaci de poder controlar el riure, pel que sembla, sn trets que provoca el
THC.
Estudis de laboratori amb marihuana en voluntaris ( mtode cientfic)
El augment de la popularitat del consum de marihuana entre els joves en la
dcada dels seixanta va ser causa dinters en estudis cientfics. Lestudi duna
droga psicotrpica en condicions de laboratori solen ser complicades, doncs,
entre altres coses, mai s segur de que el subjectes rebin una dosis estndard,
degut a la absorci desigual de THC.
En molts dels primers estudis duts a terme en els Estats units es van utilitzar de
forma illegal partides de marihuana de potncia dubtosa i variable. Ms tard, la
recerca acadmica va poder trobar amb cigarrets de marihuana estandarditzats
que van ser elaborats pel National Institute on Drugs Abusi o NIDA ( Institut
Nacional per a l'abs de les Drogues) a partir de plantes de cnnabis que la
Universitat de Mississipp conreava per a l'agncia governamental. Per fins
que no es va comptar amb instruments de mesurament del THC de l'herba no
va ser possible elaborar cigarrets amb un contingut uniforme d'aquesta
substncia.
Amb aquests estudis aparegu una pregunta clau en la recerca dels efectes
que produeix el cnnabis:
Com actua la marihuana en el cervell?
En administrar THC a voluntaris amb un historial de consum de marihuana es
va observar que en la majoria de les regions es produa un augment del flux
sanguini, tant en les parts superficials cerebrals com en les estructures ms
profundes, canvis que van aconseguir el seu punt mxim als 30-60 minuts
desprs d'administrar la droga, que correspon al major nivell d'intoxicaci.
Les regions en les quals els canvis del flux sanguini van ser majors i en les
quals hi havia una millor correlaci amb els relats subjectius d'intoxicaci es
localitzaven en el crtex frontal.
Altres estudis del flux sanguini han arribat a conclusions semblants, registrantse augments en el lbul frontal i temporal, com els canvis ms notables, la qual
cosa s coherent amb els trastorns induts per la droga en la memria.
El THC activa el sistema de gratificaci d'igual manera que ho fan gaireb totes
les drogues, s a dir, estimulant les cllules cerebrals perqu alliberin una
substncia qumica anomenada dopamina, juntament amb l'eufria, un altre

efecte reportat freqentment en els estudis en ssers humans, s el sentir-se

relaxat. Altres efectes s l'augment en la percepci sensorial (per exemple, els
colors es veuen ms brillants), riure, percepci alterada del temps i augment en
l'apetit. A mesura que passa el temps l'eufria passa a ser depressi o
cansament.
El consum de la marihuana deteriora la capacitat per crear records nous, ja que
el THC altera la manera en la qual la informaci s processada per l'hipocamp,
l'rea del cervell responsable per la formaci de la memria. El THC tamb
entorpeix la coordinaci i l'equilibri en adherir-se als receptors en el cerebel i
els ganglis basals, que sn les parts del cervell que regulen l'equilibri, la
postura, la coordinaci i el temps de reacci. Per tant, tamb es veu afectada la
capacitat de realitzar tasques complicades, com fer esports, aprendre i tot all
que facis en el teu dia.

4. Aplicaci directa del cnnabis com a medicina

En el nostre segle, sha plantejat o sha demostrat la utilitat medicinal del
cnnabis per el tractament de nombrosos desordres o smptomes de malalties.
Les narracions dels pacients no tan sols illustren vvidament les propietats
teraputiques de la marihuana sin tamb el innecessari dolor addicional i la
ansietat que es crea en les persones amb malalties en que ve veuen obligats a
obtenir-la de forma illegal.

4.1 Quimioterpia del cncer.

La quimioterpia del cncer es un dels ms importants tractaments per al
cncer desenvolupat al llarg de les ultimes dcades. Administrats per via
intravenosa un cop cada varies setmanes, els agents quimioteraputics es
troben entre els productes qumics ms poderosos i mes txics usats en
medicina. Al atacar les cllules canceroses, destrueixen tamb cllules sanes
del cos, produint efectes secundaris extremadament molestos y perillosos.
Els efectes secundaris ms comuns daquests tractaments, sn les nusees
intenses i vmits. Les ganes de vomitar (intents vanos ) poden durar hores o
incls dies desprs de cada tractament. Els pacients poden rompres algun os
o patir una hrnia desfag mentre vomita.
Per a molts pacients, els efectes secundaris de la quimioterpia sembles pitjors
que el propi cncer, que arriben el punt dinterrompre el tractament, no
solament per eliminar les molsties sin tamb per recuperar el control sobre
el tractament. Molts pacients, afortunadament, aconsegueixen un alleujament
suficient amb droga antiemtics com la proclorperacina o el ms recent
ondansetron. Per en alguns casos aquestes drogues no actuen o deixen aviat
de fer-ho.
En les recerques estatals d'estats units, els resultats respecte al tema de la
marihuana teraputica, pot ser un substitut notablement efectiu per a les
drogues habituals. En un estudi sobre cinquanta-sis pacients que no van

obtenir alleujament dels agents antiemtics habituals, el 78% va quedar lliure

de smptomes quan van fumar marihuana.
Un estudi mdic de l'any 1972 publicat al peridic local, el Bay city times, sobre
un testimoni que patia cncer testicular als vint-i-dos anys. Mae Nutt explica la
histria sobre el seu tractament de la quimioterpia i la medicina alternativa que
li van oferir << la marihuana teraputica >>. Abans d'aquest tractament, en
iniciar la terpia se li va donar cisplatino, un nou frmac altament txic per era
el ms efectiu tractant-se del cncer que patia. Els efectes secundaris d'aquest
frmac van ser: violents vmits que duraven entre vuit o deu hores, i tenia
nusees tan agudes que ni podia veure ni aguantar lolor del menjar, a ms
comenava a vomitar bilis, tot aix ,va comportar una prdua entre deu i divuit
quilos.
El seu mdic davant la situaci que patia el pacient li parla sobre una
alternativa per poder aguantar els tractaments qumics tan forts que havia de
suportar el seu cos, tamb li va parlar de les conseqncies que podia tenir
consumir marihuana encara que sigui per cessar la seva agonia. Per tot i aix
va acceptar.
El primer dia de consumir marihuana, el vmits van cessar radicalment, el canvi
va ser de cop i volta a ms de sorprenent. La marihuana tamb va posar fi a les
nusees. Cada vegada que la consumia el seu apetit era cada cop ms gran i
va comenar a guanyar pes, que fins i tot aconsegueix recuperar el seu pes
inicial abans de comenar el tractament qumic. Tamb cal destacar el canvi
d'actitud mental que va experimentar, actuava amb ms seguretat i estava ms
tranquil i feli. A causa d'aquest canvi d'actitud va comenar a guanyar to de
pell, s a dir, passar d'un to pllid a un color amb vida.
La frase que va destacar el pacient va ser que la marihuana era la droga ms
segura, la ms suau que havia rebut en el curs de la seva batalla contra el
cncer.
Aquest cas igual que altres, han fet possible l'inici duna alternativa per poder
combatre el cncer . Des de 1995 els onclegs han estat legalment autoritzats
a administrar oralment THC sinttic en forma de cpsules, i gaireb 100.000
dosis van ser receptats en 1999. Per el cnnabis inhalat pot ser preferible per
diverses raons. El THC oral s absorbit lentament i regularment pel corrent
sanguini, a ms, el pacient amb nusees agudes i vmits continus li pot resultar
gaireb impossible ingerir una capsula.
En 1979, Alfred Chang, del National Cancer Institue, va estudiar a quinze
pacients amb cncer d'ossos, comprovant els efectes antiemtics del delta-9THC oral i fumant amb corresponents placebos. El THC era clarament efectiu
per reduir la nusea i el vmit. Un 72% de pacients tenien nusees i vmits
prenent el placebo. Quan la concentraci del THC en sang era baixa, el 44%
sofria nusees i vmits; quan la concentraci era alta i era consumida inhalant
fum, el 6% dels pacients no tenien aquests smptomes. Aix doncs, l'efectivitat
del THC depenia de la quantitat que era absorbida pel flux sanguini, i els
investigadors van poder demostrar que fumar cnnabis era una forma
dabsorci ms fiable.

No obstant aix. Cal tenir molt en compte que no s noms una soluci per
poder combatre una malaltia, sin que cal tenir una preparaci i instrucci, tant
per realitzar efectes desitjats com per evitar efectes no desitjats. Incls els
onclegs que no tenen problemes en recomanar el cnnabis, ignoren el fet que
els pacients poden experimentar ansietat o algun grau de paranoia. A les hores
sha de tenir molt en copte la dosis i el tipus de planta que sadministra al
pacient, perqu els efectes psicoactius poden alterar lestat mental i fsic del
pacient.

4.2 Sida
Les primeres notcies sobre l'epidmia de la sida van aparixer a Estats Units
en 1981, quan es va conixer el cas de cinc homosexuals de Los Angeles que
havien desenvolupat una misteriosa i profunda immunodeficincia, aprofitada
per infeccions oportunistes ( microorganismes que sn normalment innocus,
per es tornen perillosos quan es troben al sistema immunitari i a ms el
deteriora). En 1984 va descobrir el virus d'immunodeficincia humana( VIH)
com a causant de la sida. Fins ara, ms de 150.000 persones han mort a causa
d'aquesta malaltia; aproximadament dos milions estan afectats pel virus i potser
un mili pateixen la malaltia. Actualment la malaltia s'est difonent ms
rpidament per via intravenosa.
El perode dincubaci( entre la infecci i el desenvolupament dels smptomes )
es variable, per t una mitjana de vuit a deu anys. Sembla que gaireb totes
les persones infectades arribaran finalment a patir la malaltia. No es coneix cap
cura. Les infeccions i els neoplasmes oportunistes ( tumors cancergens )
poden ser tractats de les formes habituals, i el virus pot ser tractat amb drogues
antivriques, la millor coneguda s la zidovudina (AZT). Desgraciadament , el
AZT impedeix: la producci de glbuls vermells per la medulla dels ossos,
disminueix el nombre de globus blancs i t nombrosos efectes perjudicials
sobre el sistema digestiu. A vegades provoca nusees que eleven el perill de
semi-inanici en els pacient que pateixen aquesta malaltia i a ms perden pes
de forma, que pot perjudicar greument la salut del pacient.
Amb els efectes negatius que aporten el AZT, tornem a tenir una entrada del
cnnabis com a medicina alternativa. Desgraciadament, existeixen molt pocs
estudis controlats que hagin aconseguit documentar de manera objectiva els
beneficis d'aquest tractament, que pel que sembla est bastant ests. En
aquest sentit, nicament tenim casos testimonials:
en 1983, a Ron Manson li va ser diagnosticat hepatitis B, i ms tard VIH.
Desprs del diagnstic de la seva malaltia va provar el cnnabis, que li va
ajudar a controlar els smptomes de les nusees i vmits:
<< encara que no tenia gana, el metge em va dir que havia de menjar, ja que tenia
una malaltia heptica, naturalment vaig abandonar tot hbit que pugui perjudicar el
meu estat fsic i alhora vaig comenar a fumar una mica de marihuana per poder
combatre aquest dolor. Vaig advertir que el meu apetit augmentava desprs de fumar i
a mesura que anaven passant els dies guanyava ms pes. Dos anys ms tard no
havia produt anticossos, per la qual cosa vaig passar a ser portador d'hepatitis B. A
l'abril de 1984, els metges del centre mdic per a les malalties venries d'homosexuals

em van remetre a la que ms tard va ser coneguda com la clnica SIDA de Chicago.
All vaig estar en tractament mdic durant set anys i vaig guanyar 18 kg, arribant al
meu pes habitual, grcies a la marihuana que feia el meva gana insaciable. Els
metges sabien que fumava marihuana i no m'ho van prohibir per em demanaven
moderaci. No podia tolerar el AZT a causa de l'anmia. A ms els altres frmacs
antivrics sn perjudicials per al meu fetge, infectat d'hepatitis. Recordo que un dels
metges va dir que jo sc un dels pocs que porten diversos anys anant per la clnica i
no ha mort ni es troba greument malalt, els metges no saben per qu. Atribueixo part
de l'xit al consum de cnnabis. s ms fa sentir-me com si estigus vivint amb SIDA,
i no simplement existint amb una malaltia. Cada vegada que tinc gana menjo, ja no
em sento malalt. La marihuana millora el meu estat mental, i aix em fa sentir-me
millor fsicament >> (Grinspoon i Bakalar, 1993).

Un precursor del sida s el CRS, complex relacionat amb la sida. Els seus
smptomes inclouen: inflor dels nduls limftics, febre, nusea, diarrea, dolor i
fatiga. El CRS pot mantenir-se com a tal per un llarg temps o progressar
rpidament cap a la sida. Quan el << doctor Z >>(metge que va preferir estar
en l'anonimat per la controvrsia que t la marihuana teraputica ), un metge
amb CRS, va comenar una terpia de AZT fa aproximadament dos anys, la
seva quantitat de hematies i cllules T, aix com els ndexs del funcionament
del fetge i altres mesures relacionades amb el sistema immunolgic es van
estabilitzar. Desgraciadament va comenar a sofrir nusees i diarrees
importants. El seu metge personal li va receptar prometazina i proclorperacina
per a les nusees; colin difenoxilato amb atropina, loperamina i ranitidina per a
la diarrea i la hiperactivitat gastrointestinal. Cap d'aquests frmacs va
proporcionar l'alleujament necessari. El doctor Z va descobrir llavors que
petites quantitats de cnnabis fumades al llarg del dia suprimien les nusees
per complet i reduen sensiblement la diarrea, sense l's de cap altra droga.
Havia sofert tamb una fatiga aguda que dificultava les seves activitats diries,
El cnnabis va reduir qualsevol smptoma de fatiga.
El doctor Z, va demostrar la possibilitat de laplicaci de la marihuana
teraputica com una alternativa medicinal. Ell com a persona vivent daquesta
malaltia, dona el seu testimoni com a pacient i com la marihuana el va ajudar
combatre una malaltia que no te cap cura descoberta encara, una malaltia que
aquell que la pateix no te cap possibilitat de sobreviure i amb aquesta
alternativa poder prolongar els dies de vida.

4.3 Epilpsia
L'epilpsia s un estat en el qual certes cllules del cervell ( els focus
epilptics) es fan anormalment excitables i descarreguen espontniament d'un
forma incontrolada, causant una crisi. En estat agut o epilpsia generalitzada,
les cllules anormals estan a banda i banda del cervell i la descrrega
produeix convulsions ( violents espasmes musculars ). En les crisis d'absncia,
la descrrega generalitzada del cervell ocasiona un lapse de conscincia per
no convulsions. Pot haver-hi crisis parcials derivades de descrregues
anormals en un rea allada del cervell i poden anar acompanyades o
d'alteracions de conscincia.
Les crisis parcials amb canvi de conscincia, conegudes com a crisis
complexes, sn causades per danys en els lbuls temporal o frontal de

l'escora cerebral. Van ser inicialment conegudes com a crisis psicomotrius,

perqu els smptomes tamb inclouen l'activitat motriu ( ganyotes i moviments
repetitius de la boca o les mans sn especialment comunes). Quan la
sobreexcitaci est confinada a un rea molt petita, el pacient amb epilpsia
pot tenir una estranya sensaci de dj vu, vertigen, por o un dolor estrany
freturs d'origen. Aquesta experincia, coneguda com a aura, pugues o no ser
seguida d'una crisi parcial complexa.
L'epilpsia s tractada en primer lloc amb drogues anticonvulsives, per
aquestes noms sn efectives en un 75% dels casos, les crisis focals i
l'epilpsia del lbul temporal en particular sn difcils de tractar amb
anticonvulsius convencionals. A ms aquestes drogues tenen efectes
secundaris potencialment importants, incloent reblandeciment dels ossos,
anmia perniciosa (reducci en la producci de glbuls vermells), inflamaci de
les genives, i disturbis emocionals. Una sobredosi o reaccions idiosincrtiques
poden causar nistagmes ( moviments rpids i incontrolables dels ulls), prdua
de coordinaci motriu, com, i fins i tot la mort.
Encara que les propietats anticonvulsius del cnnabis han estat conegudes des
de l'antiguitat i van ser explorades en segle XlX, aquest s teraputic de la
droga ha estat ignorat en els ltims cent anys. Una rara excepci s un breu
assaig de J.P.Davis i H.H. Ramsey publicat en 1949. Van estudiar els efectes
de dos congneres tetrahidrocannabinol sobre cinc nens internats amb
epilpsia severa que no podia ser eficament controlada amb les drogues
anticonvulsives habituals, fenobarbital i fenitona . Tres d'ells no van empitjorar;
la cambra va quedar gaireb completament lliure de crisi i completament el
cinqu.
la literatura mdica va romandre de nou en el silenci sobre el tema fins a 1975,
quan es va realitzar un informe sobre el segent cas d'epilpsia aguda :
Un home de 24 anys ha estat observat s una clnica neurolgica per a pacient
externs per un perode de vuit dies tenint-ho baix control mdic pels seus atacs
epilptics. El seu historial incloa convulsions febrils als tres anys d'edat i crisis
epilptiques des dels 16. des d'aquesta edat el pacient ha estat prenent
difenilhidantona ( fenitona ) i altres medicaments . El control de les crisis amb
aquest rgim era incomplet, i el pacient presentava smptomes d'atacs
aproximadament una vegada cada dos mesos. entre els 16 i els 22 anys d'edat
la incidncia de les crisis va augmentar d'un atac per mes a un per setmana.
Als 22 anys el pacient va comenar a fumar marihuana ( de dues a tres
cigarrets per nit ) mentre continuava la terpia amb el frmac anticonvulsius
prescrit. Durant aquest perode els atacs no van aparixer i el pacient va
continuar prenent la combinaci. l'estat del pacient no podria ser mantingut
amb la marihuana gens ms, doncs en dues ocasions va experimentar un atac
entre tres i quatre dies desprs de deixar-la medicaci prescrita.
Tenint en compte que el cnnabis en les seves reaccions en el nostre cos
funciona com a relaxant, cal tenir molta cura amb la dosis administrada als
pacients que pateixen aquesta malaltia ,ja que una dosis errnia, pot provocar
crisis molts greus, que poden provocar la mort.

Doncs, no esta ben clar que l'epilpsia sigui un rea de recerca prioritria dels
potencials usos del cnnabis o dels cannabinoides. Amb la introducci en els
ltims anys de nous medicaments antiepilptics, els objectius de els
investigadors clnics d'aquest camp estan encara centrats en la forma
d'administrar aquests nous frmacs , i en el descobriment de la seva eficcia
en pacients que prviament eren resistents a la medicaci *anticonvulsiva. Com
encara hi haur pacients els smptomes dels quals no siguin ben controlats pels
medicaments existents, el cnnabis els podr resultar beneficis a alguns, la
qual cosa s motiu suficient per ampliar la investigaci sobre el cannabidiol.

4.4 Paraplegia i quadriplegia.

La paraplegia s una feblesa o parlisi dels msculs de la part inferior del cos
causada per malaltia o ferida en la part mitjana o inferior de la medulla espinal.
Si la ferida est propera al coll, sn afectats tant els braos com les cames i es
desenvolupa la quadriplegia. Paraplegia i quadriplegia van sovint
acompanyades de dolor i espasmes musculars; els tractaments habituals sn:
opioides per al dolor, i baclofn i diazepam pels espasmes musculars. Molts
paraplgics i quadriplgics han descobert ara que el cnnabis no noms alleuja
el seu dolor amb ms seguretat que els opioides, sin que tamb suprimeix de
forma efica les seves espasmes i tremolors musculars. El segent relat de
Chris Woiderski s illustratiu.
Juny de 1989, vaig ser vctima dun tret. Hem van portar a lhospital, i vaig
sobreviure. Quan comeno a obrir els ulls, noto como el tubs eren a dins meu,
feien mal. Vaig comenar a moure primer el dits de les mans y seguidament els
braos, no hi havia cap problema. Vaig fer el mateix amb les cames, per no
podia, em feia molt mal. El doctor va entrar amb un neurleg, i em van dir la
pitjor noticia que podria rebre en la meva vida. La bala havia fregat la medulla
espinal i la inflor mhavia deixat permanentment paralitzat de maluc cap a baix.
Quatre mesos desprs del meu accident, vaig comenar a experimentar els
estranys dolors, sensacions coneguts com a espasmes musculars. em van
donar una droga anomenada baclofn, per ni la dosi mxima em
proporcionava alleujament. Hi havia nombrosos efectes secundaris:
somnolncia, forts mal de caps, sudoraci excessiva, insomni i sequedat en la
boca.
A l'hospital, havien moltssims pacients amb la meva malaltia o similars. Parlant
amb ells de com ens havia canviat la vida radicalment, algunes delles em van
esmentar que utilitzs la marihuana per poder suportar el dolor dels espasmes
musculars. Ho vaig provar. Un cigarret de marihuana em va proporcionar un
alleujament immediat. Vaig consumir-la de forma moderada i progressiva, i a
poc a poc les meves activitats del meu dia a dia es feien ms fcils i el ms
sorprenent, la marihuana majudava a tenir una vida sexual normal, com abans
tenia desprs del accident . Gaireb no tinc espasmes, a mesura que van
passant els dies, les setmanes i els mesos, el meu estat anmic s increble,
tinc ganes de continuar vivint i gaudint de la meva vida encara que sigui amb
una cadira de rodes.

4.6 Conclusi

Tots aquest casos com aquest darrer s una altre cas, de com una persona li
va canviar la vida per una situaci adversa i com la marihuana el va ajudar a fer
que la seva vida sigui plena. Encara que la marihuana es un tema tan polmic,
hem de veure les funcions medicinals que poden aportar. Hem vist quatre
malalties, cada una delles amb els seus smptomes, tamb de testimonis
malalts i com aquesta droga els ha ajudat de forma acceptable per poder
combatre les malalties i tornar a viure i somriure.

5. Model actual legislatiu sobre la marihuana a Espanya i

Catalunya.
Com hem vist, les mltiples aplicacions directes del cnnabis en diferents
camps mdics, ens preguntarem, quina s la situaci actual sobre la legalitat
de la marihuana ?. A continuaci veurem com es comporta les lleis davant una
forma de medicina alternativa moderna que s polmic a tot arreu del mn.
Actualment la legalitat del cnnabis o regulaci legal del cnnabis, referida a
l's del cnnabis com a droga ha estat i s objecte de debat i controvrsia des
de fa dcades. Prcticament tots els pasos tenen lleis concernents al cultiu,
possessi, venda i consum de cnnabis. Els productes no-psicoactius ( fibra i
llavors) sn legals en molts pasos i en ells les autoritats poden donar llicncia
per al cultiu orientat a aquestes finalitats. No obstant aix, s una substncia
controlada en gaireb a tot el mn, encara que existeixen excepcions per
motius mdics. El fracs de les poltiques de prohibici i policials enfront del
trfic de drogues ha portat a personalitats mundials a sollicitar canvis en la
seva regulaci.
A Espanya, les lleis relatives a les drogues s'han anat flexibilitzant
progressivament durant anys, i s'ha convertit en un dels pasos ms liberals
d'Europa, si no del mn, pel que fa al tema de les drogues actualment.
L'economia d'Espanya ha sofert moltssim les seqeles de la crisi financera
mundial, i, com a resultat, s'ha disparat la importncia del cnnabis.
Durant els ltims deu anys, ms o menys, la indstria del cnnabis espanyola
ha prosperat a una escala que, anteriorment, noms s'havia vist a Holanda en
la dcada de 1980. El cultiu est molt ests en totes les zones del pas, i s'est
consolidant una abundant cultura relacionada amb el seu s. En diferents
ciutats d'Espanya, se celebren tots els anys varis esdeveniments importants,
sobretot a Barcelona, i hi ha milers de grow shops (tendes dedicades a la
venda de productes per al cultiu), bancs de llavors i fins i tot clubs privats que
proporcionen als seus clients un mxim de seixanta grams al mes.
Espanya s un estat descentralitzat, la qual cosa permet que les diferents
comunitats autnomes tinguin una gran independncia. Quan es tracta de les
drogues, cada zona t les seves prpies poltiques i les seves propis agncies
o forces de seguretat. Catalunya, la capital del qual s Barcelona, compta amb
ms de dos-cents clubs de cnnabis, mentre que a Madrid, els clubs sn ms
discrets i menys nombrosos.

El cnnabis s, amb diferncia, la droga ms consumida a Espanya, sobretot

en forma d'haixix. La proximitat d'Espanya al Marroc s el principal factor que
explica la prevalena del consum de cnnabis. Les xifres absolutes dels
consumidors habituals de cnnabis segueixen augmentant a mesura que
augmenta la disponibilitat i l'acceptaci social, encara que el percentatge total
de la poblaci espanyola que ha provat el cnnabis, almenys una vegada, va
caure des d'un mxim de 31,2% en 2009, a la taxa actual de 27,4%.
Els espanyols mostren una tolerncia excepcional cap al consum de cnnabis i
d'altres drogues; la cocana s una altra droga molt popular, i Espanya s la
porta d'entrada a Europa per al trfic de cocana procedent d'Amrica del Sud,
hagut de tant a la seva ubicaci com als seus vincles culturals i lingstics.
A ms d'en els nombrosos clubs privats que han sorgit a Espanya durant els
ltims anys, es fuma cnnabis en pblic, a les places i fora dels bars i
discoteques, en moltes ciutats espanyoles. En la seva major part, i malgrat la
illegalitat del consum en la via pblica, aquest tipus de consum de cnnabis sol
passar desapercebut.
Segons la llei espanyola, s illegal traficar o conrear cnnabis per al
subministrament comercial. De fet, d'acord amb l'article 368 del codi penal
espanyol, fins i tot la possessi de cnnabis s tcnicament illegal. No obstant
aix, segons la legislaci espanyola, els habitatges particulars es consideren
inviolables, per la qual cosa el cultiu i el consum individual de qualsevol
quantitat de cnnabis (o qualsevol altra droga) en la intimitat de la prpia casa
no est penalitzat. A ms, s legal vendre i comprar llavors i productes a fora
de cnem.
La possessi o el consum de drogues en llocs pblics va en contra de la Llei de
protecci dels ciutadans, per no es consideren un delicte penal, ni s'imposen
penes de privaci de llibertat; l'habitual s que s'imposin multes de 300 o
ms. Segueix sent possible ser arrestat per conrear cnnabis, si la policia creu
que les quantitats conreades excedeixen el que es pot classificar com a
consum personal. En cas de no poder demostrar en els tribunals que el cultiu
s per al consum personal, existeix la possibilitat que es dicti una pena de
pres d'entre un i tres anys.
De ser condemnat per vendre o traficar cnnabis, la sentncia habitual s
d'entre un i tres anys de pres. Si la quantitat en qesti s especialment gran,
o si l'acusat t antecedents penals, la pena de pres pot ser considerablement
ms llargafins a un mxim de vint anys, en general.
Al mateix temps que el trfic de drogues es considera un delicte i es castiga
molt durament, l's o consum personal no es considera alguna cosa tan greu, i
l'addicci s'entn com un problema que cal tractar en lloc de criminalitzar. La
poltica de prevenci d'Espanyal'Estratgia Nacional de Droguesest
dirigida pel Ministeri de Sanitat, i centra la seva atenci, principalment, a reduir
l'oferta i la demanda, a millorar la recerca cientfica, i educar a la poblaci.
L'Estratgia Nacional sobre Drogues tamb pretn millorar la coordinaci entre
els mitjans de comunicaci, escoles, centres de salut, i les forces de seguretat.

A ms, es posa l'accent en la necessitat de cooperar a nivell internacional pel

que fa a l'aplicaci de la poltica de drogues. Espanya va adoptar la seva actual
actitud liberal desprs que, en la dcada de 1980, es generalitzessin els
problemes socials causats pel consum d'herona i pel VIH. La societat
espanyola va comenar a entendre que els addictes necessiten tractament i no
ser sancionats, i els tribunals van comenar a oferir la reducci de penes als
acusats que acceptaven sotmetre's a rehabilitaci.
El cnnabis es considera especialment beneficis: al setembre de 2013, l'exdirectora de l'Estratgia Nacional sobre Drogues, Araceli Manjn, va fer unes
declaracions afirmant que el cnnabis no era una droga, i que no hauria
d'estar classificat de la mateixa manera que altres drogues ms perilloses.
Tamb va advocar per la legalitzaci i la regulaci de la indstria del cnnabis, i
va declarar que la prohibici no era la soluci.
La indstria del cnnabis a Espanya continua en expansi, i podria dir-se que ja
est molt prop de substituir als Pasos Baixos com la capital del cnnabis a
Europa. El nivell d'acceptaci social del consum de cnnabis juntament amb
una forma assenyada d'enfocar la poltica i la planificaci no t precedents, i s
un exemple excellent per a altres pasos de com s'han d'aplicar aquest tipus de
poltiques.
s important documentar tant la histria com els esdeveniments recents
relacionats amb la guerra contra les drogues que, a dia d'avui, segueixen
afectant a les vides de tantes persones a tot el mn.
I a Catalunya, com es comporta la llei davant la marihuana?.
Ats que totes les ciutats d'Espanya t algunes diferncies en termes de llei i
reglaments , s interessant saber qu succeeix en totes les comunitats
autnomes espanyoles. Catalunya i Barcelona potser poden mostrar alguns
dels punts ms interessants de vista quant a la regulaci del cnnabis.
Barcelona s l'nica ciutat d'Espanya que compta amb centenars de clubs
socials de cnnabis on poder consumir marihuana i Catalunya s la primera
comunitat (a ms del Pas Basc) a prendre algunes mesures per legalitzar,
oficialment, el cnnabis medicinal.
A Catalunya, l'rgan principal i responsable de les competncies en matria de
salut s el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Aquest
Departament s'encarrega de tots els assumptes de salut pblica i, actualment,
el seu Conseller, s a dir la persona al capdavant actualment s Boi Ruiz
Garca. Ell ostenta el crrec de Conseller de Salut (el ministre de Salut
catal).
D'altra banda, s important saber que un organisme anomenat CatSalut
tamb forma part del Departament de Salut i s'encarrega de garantir
l'assistncia sanitria universal a Catalunya (A Espanya la sanitat s pblica i, a
anteriorment, universal pel que l'atenci rebuda la financen els ciutadans amb
el pagament dels seus impostos. Aquest sistema permet que el segur de salut

privat sigui innecessari. s a dir, un pot contractar-ho per no s una obligaci

fer-ho, tal com en altres pasos d'Europa. No obstant aix, ni el sistema pblic
de salut ni cap segur de salut privat ofereixen una alternativa real perqu els
pacients necessitats puguin obtenir cnnabis medicinal.
Sembla que el Ministeri de Salut de Catalunya ha donat passos cap a endavant
per regular l's del cnnabis amb finalitats medicinals i aix ajudar als pacients
amb malalties que causen dolor, tals com el cncer i la SIDA, a rebre la
substncia i palliar les seves dolncies. Actualment, les persones amb
malalties han d'anar als clubs de cnnabis per obtenir i utilitzar la marihuana.
Cal destacar que els consumidors teraputics no gaudeixen d'avantatges
especials, ja que ni a Catalunya ni a Espanya, existeix distinci alguna entre
l's recreatiu i el medicinal.
Per aquesta ra, per a un gran sector, s molt important comenar a regular al
ms aviat possible la qesti ja que si la legislaci vigent ni tan sols distingeix
entre si la substncia es dedica a alleujar el dolor de certs pacients, o si s'usa
per a s recreatiu, el tema ser doblement complicat. No cal oblidar que en
alguns Estats d'EUA, s'han legalitzat tots dos usos. No obstant aix, est sent
discutit amb la comunitat mdica.
Catalunya va comenar el seu cam cap a la regulaci del cnnabis per a s
teraputic fa gaireb deu anys, en 2005, quan el Govern va finanar un estudi
pioner amb 207 pacients per avaluar l'eficcia d'un medicament derivat del
cnnabis per tractar el dolor causat per la quimioterpia: Sativex .
Les dades recopilades durant tres anys van mostrar que la substncia no
solament va ser capa de disminuir els smptomes, sin que tamb podia reduir
el dolor neuroptic i la espasticitat en pacients amb esclerosi mltiple, al mateix
temps que augmentava l'apetit en pacients amb SIDA i en les persones amb
cncer terminal.
La Consellera de Salut en aquest moment, Marina Geli, va dir que els resultats
de l'estudi eren una porta a l'esperana per als pacients que no responien al
tractament convencional per des de llavors, i amb el nou ministre de Salut, no
hi ha hagut avanos sobre aquest tema en aquest tema .
Els poltics saben que el lloc idoni per comprar cnnabis seria la farmcia, per
encara es desconeix on i com es vendr, una vegada la regulaci vegi la llum.
Boi Ruz diu que ell vol regular nicament la qesti per evitar que la gent vagi
als clubs i compri el seu cnnabis all.
Les Associacions s'han sentit ofeses desprs de les seves declaracions, ja que
en l'actualitat tots els usuaris medicinals van als clubs per poder aconseguir
cnnabis per a les seves respectives dolncies, ats que no hi ha una altra
forma (oficial) de fer-ho. D'una altra manera, haurien d'acudir al mercat negre.
De fet, grcies a aquestes associacions, les persones amb necessitats
teraputiques poden obtenir cnnabis. Els clubs, amb aix, estan ajudant
enormement a aquests pacients i al mateix temps, estan suplint aquest buit
legal.

Els clubs de cnnabis a Barcelona tenen fins i tot mdics voluntaris. Algunes
associacions (les que estan federades) distingeixen entre els membres
recreatius i els teraputics i molts clubs tenen un servei especfic per als
pacients.
Aix doncs, els metges voluntaris estudien cada cas i avaluant el que els
usuaris medicinals necessiten i en quina dosi, i aix successivament. cal
destacar que existeix un protocol a seguir abans d'acceptar a una persona com
un usuari teraputico.no pot fer-ho qualsevol, sin que deu acreditar la seva
dolncia amb informes mdics, etc.
La conclusi s que, encara que a Catalunya es permet l's personal per no
conrear cnnabis per a finalitats comercials, no hi ha medicaments oficials i
adequats que continguin cnnabis. Per aix, activistes, associacions i alguns
poltics encara estan treballant, i seguiran fent-ho, per aconseguir una regulaci
justa amb la finalitat de que, algun dia, els pacients puguin comprar marihuana
medicinal en farmcies solament amb una recepta del metge a la m.

6. Conclusi.
El cnnabis segueix sent la droga illegal ms consumida a Espanya i en el
conjunt dels pasos de la Uni Europea i del mn.
Els seus derivats han tingut al llarg de la histria, i segueixen tenint
diversos usos: gastronmic, creatiu i artstic i usos industrials. Tamb s'ha
consumit amb finalitats teraputiques i lcides.
Des d'un punt de vista teraputic, el cnnabis s'ha emprat per calmar dolors,
com antiemtics, per combatre els dolors de diverses malalties a ms en els
trastorns neurolgics del moviment.
En diversos pasos l's teraputic del cnnabis disposa de suport legal davant
determinats casos, com l's mdic, per alleujar determinats dolors i les
reaccions adverses dels efectes secundaris dels tractaments qumics de certes
malalties que hem vist.
L'economia relacionada amb el cnnabis i els seus derivats mou molts milers
de milions d'euros. Tant des del punt de vista legal (venda de llavors,
plantacions per a s teraputic, publicacions, mitjos empleats per combatre la
illegalitat de la substncia i als seus consumidors), com des del punt de vista
illegal (plantacions, trfic, blanqueig de diners,,).
Crec que sha de trobar una forma, en que les lleis de trfic de drogues i ls de
marihuana teraputica, estiguin en una balana equilibrada. Esta clar que sha
de controlar de forma rigorosa, per tamb sha de pensar en el futur. La
investigaci sobre el THC en estat pur i la seva descomposici qumica, pot
obrir portes al mn de la medicina, i ams es podria trobar cures de malalties.
Igual que amb el ver de les serps, sha arribat a trobar cures, crec i tinc
lesperana que amb la marihuana tamb es podria fer el mateix..

7. Bibliografia.

Llibres:
. Marihuana: conocimiento cientfico actual, LESLIE L. IVERSEN.
. Marihuana: La medicina prohibida, LESTER GRINSPOON, JAMES B.
BAKALAR.
. Strasburger, tratado de botnica 35 edicin,
. Royal Botanic Gardens Kew, JANET MARINELLI
. Diccionario de botnica, DR PC FONT QUER
.Enciclopedia Britnica, GRAN ATLAS DE LA CIENCIA, PLANTAS Y
HONGOS.
. Diccionario de botnica, ANTONIO AGUILELLA, FELISA DUCHE.
.Documents sobre malalties provocades per el consum de cnnabis,
proporcionats pel SAJ
. Documents sobre lleis que tracte de la marihuana, proporcionats per la
associaci de cnnabis LA MAMA MARIA.
Imatges: Totes les imatges sn al buscador google.
Pagines webs:
http://www.lamarihuana.com/autocultivo-de-marihuana-la-primera-vez-y-los80-consejos/
http://w3.icf.uab.es/ficf/ca/bin/view/Cannabis/IndicacionsOncologia?
skin=print.cannabis
http://www.aspb.cat/quefem/docs/informacio_sobre_cannabis_WEB.pdf
http://www.enfermedadesrespiratorias.org/efectos-drogas/
http://www.mancomunidadriberaizquierdadelebro.es/mrie-jml/deportesmancomunidad/articulos-deportivos/la-marihuana-y-el-deporte
http://www.ehowenespanol.com/afectan-drogas-alcohol-sistema-circulatoriohechos_71480/
http://www.fundaciondelcorazon.com/prevencion/riesgocardiovascular/drogas-cocaina-marihuana-heroina-lsd.html
http://es.drugfreeworld.org/drugfacts/crystalmeth/the-deadly-effects-ofmeth.html
http://canamo.net/index.php?index
http://www.drugabuse.gov/
http://encod.org/info/-Espanol-es-.html
https://www.dinafem.org/es/
http://www.fac.cc/
http://sensiseeds.com/es

http://www.canna.es/
http://es.wikipedia.org/wiki/Legalidad_del_cannabis

8 Agraments
Dono moltssimes gracies a SAJ ( servei dajuda juvenil ), per haver-me donat
tantssima informaci sobre aquest tema.
Tamb tinc que agrair lajuda de la associaci cannabica de Sabadell : La
mama maria , per haver-me ajudat en la informaci de les lleis actuals sobre la
marihuana a espanya i Catalunya.
I finalment al meu tutor Narcs pi per haver-me guiat en la recerca del meu
treball.